PEC

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

ÍNDEX Contingut

Pàgina

1.-Preàmbul

1

2.-El context

1

3.-Trets d’identitat i principis pedagògics. Qui som?

3.1.-L’educació integral 3.2.-L’educació inclusiva 3.3.-Compromís amb el medi ambient 3.4.-Laïcitat 3.5.-Coeducació 3.6.-L´educació lenta 3.7.-La participació

2 2 2 2 2 2 2 2

4.-La planificació de l’acció educativa. Què fem i com ho fem?

8

4.1.- El treball de competències bàsiques i de capacitats 8 4.1.1.-El desenvolupament curricular 8 4.2.- Construcció d’aprenentatges 8 4.2.1 Autonomia 9 4.2.2 Socialització 9 4.2.3 Metodologia 10 4.2.4 L’autoconeixement 11 4.3.- Atenció de la diversitat 12 4.3.1.- Comissió d’Atenció a la Diversitat 13 4.3.2.- Comissió Social 14 4.3.3.- Mestres Especialistes d’Educació Especial 15 4.3.4.- Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) 16 4.3.5.- Suport Educatiu Personalitzat (SEP) 17 4.3.6.- Pla d’Acollida per alumnes nouvinguts 17 4.3.7.- Treball en grups flexibles 18 4.4.- L’acció tutorial 19 4.4.1- Carpeta vermella i registre general de dades 22 4.4.2.- Comunicació amb les famílies 23 4.4.3.- Treball d’hàbits 23 4.5.- La llengua. El Projecte lingüístic 23 4.5.1.- Pla lector 24 4.6.- L’avaluació 25 4.6.1.- Criteris d’avaluació 26 4.6.2.- Instruments de registre d’informació 27 4.6.3.- Intercanvi d’informació 34 4.7.- Les activitats complementàries 34 4.8.- La formació permanent 35 En aquest document l’ús dels genèrics masculins es refereixen als dos gèneres sense ànims de discriminar.

1

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

1.- PREÀMBUL El nostre Projecte Educatiu de Centre, pretén ser una eina al servei de tota la comunitat educativa, on es recull, entre altres coses, la identitat del centre, els objectius i els principis que regeixen la tasca educativa, que ens marquen el camí a seguir com a centre i ens acosten a ser una escola més oberta, sensible, innovadora, dinàmica i que aposti per la diversitat.

La societat del segle XXI, és una societat on es produeixen canvis a molta velocitat, a tots els nivells, per tant l’escola ha de tenir la capacitat d’adaptar-se a aquestes transformacions. Per aquest motiu, el PEC no pretén ser un document tancat, ha de ser un instrument que es pugui modificar segons les necessitats del moment. És un punt de trobada entre els diferents sectors de la comunitat educativa, elaborat des del centre, amb la participació dels diferents membres del Claustre i del Consell Escolar. És un document elaborat a partir de la reflexió i de la realitat del centre i per tant tindrà un pes important a l’hora de prendre decisions i informar a les famílies sobre diferents aspectes de l’escola.

2.- EL CONTEXT Llebeig és l’escola de Vilobí del Penedès , un municipi de l’Alt Penedès amb una població dispersa de poc més de mil habitants. Un municipi que té en la vinya la seva principal activitat econòmica i que dóna forma i color al seu paisatge.

L'escola de Vilobí es va fundar l’any 1969, però va ser entre els anys 1979 i 1982 quan van arribar unes noies molt joves i amb ganes de treballar amb metodologies més modernes i novedoses. Elles van començar a somniar una nova escola, una nova manera d’ensenyar i una nova manera de relacionarse amb els nens. El fet que es canviés la ubicació de les escoles (abans estaven a la plaça major del poble) va ser com una oportunitat per poder canviar el nom i van decidir anomenar-la “Llebeig”, igual que el vent que corre la majoria de dies per les vinyes que l’envolten.

Abans era un poble agrícola i poc a poc s’ha anat ampliant amb nous barris de nivell cultural més alt. En aquella època el 40 % dels nens de Vilobí anaven a estudiar a Vilafranca ja que veien que l’escola era molt petita però elles van anar disminuint aquest percentatge gràcies a que cada vegada més gent confiava en l’escola portant els seus fills. Aquesta confiança es va consolidar amb els resultats de la primera promoció en arribar a l’institut.

No va ser fins l’any 1991 que el Departament va decidir unir la zona amb ZER, això va significar la fusió de dues escoles amb personalitat pròpia: Vilobí i Guardiola (Les Cabanyes havia tancat i s’havia fusionat amb Vilobí).

2

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

Es va viure com un moment delicat però amb més avantatges que inconvenients com per exemple que guanyaven mestres i més material per l’escola. També que els nens es relacionessin amb altres nens de la seva edat, arrelant-los al seu poble però oberts a compartir amb els nens del poble del costat.

Al cap d’uns anys quan ja tornava a haver-hi un claustre més fixe es va fer la formació en educació emocional amb l’Anna Carpena, la qual ha estat permanentment en contacte amb l’escola fins l’actualitat.

L’any 2009 vàrem viure un altre canvi d’ubicació, on restem actualment. En l’espai de l’antiga escola ara hi tenim la llar d’infants nova. Tots aquests canvis van generar la necessitat de tornar a replantejar-nos d’on veníem, on érem i cap on anàvem.

Actualment seguim en aquest procés amb moltes ganes de continuar i d’introduir nous projectes que s’adeqüin a les necessitats dels nostres alumnes. I aquí estem.

Som una escola pública d'educació infantil i primària d'una línia amb 3 unitats d'infantil i 6 de primària en un entorn sòcio-econòmic mitjà.

La immensa majoria dels nens i nenes del poble estan matriculats aquí. Als nens i nenes de Vilobí n’hi hem d’afegir alguns procedents d’altres poblacions properes.

L’escola està composta per dos edificis connectats entre sí pel passadís de la biblioteca. A un edifici està ubicada la zona d'infantil amb la seva sala de psicomotricitat, les aules, la sala de material, la tutoria, una aula de petit grup i el pati d’infantil. A l'altre edifici està ubicada la zona de primària. A la planta baixa trobem la zona de direcció i administració, el menjador, la sala d'audiovisuals i música, l’aula d’anglès i plàstica, l’aula d’educació especial, una sala de material i les aules de Cicle Inicial. A la primera planta es troba l'aula d'informàtica, la sala de mestres, dues aules de petit grup i les aules de Cicle Mitjà i Cicle Superior. Al passadís que comunica els dos edificis es troba ubicada la biblioteca, i a la zona d'esbarjo de Primària es troba el gimnàs, amb els seus vestidors i l'aula de material d'educació física.

Actualment claustre el formem 13 mestres, la TEI i l’administrativa. Ens organitzem per cicles i per comissions de treball. Cada grup de treball té les seves funcions pròpies i ens organitzem de manera que tothom es coneixedor de què i com es treballa. Les reunions del claustre ens permeten posar en comú els aspectes que s’estan tractant per tal de donar coherència i continuïtat al llarg de totes les etapes educatives.

L'Associació de Mares i Pares (AMPA) coordina el menjador, la socialització de llibres i les activitats extraescolars que es realitzen a la tarda entre altres.

Hi ha moltes activitats, com xerrades, projectes... que portem en comú.

3

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

Pel que fa als pares, hi ha una bona predisposició a col·laborar i a participar.

Pretenem obrir les portes el màxim possible a les famílies, i fer-les partíceps del procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes.

Tenim uns bons vincles amb l’Ajuntament, amb qui ens coordinem periòdicament i ens ajuda a tirar endavant el projecte.

Tots formem la comunitat educativa, estem oberts a noves idees i propostes que acostin a les famílies al dia a dia de l’escola.

3.- TRETS D´IDENTITAT. Qui som?

Llebeig és el nom de la nostra escola. Una escola ni molt gran ni molt petita, actualment té uns 160 alumnes. Una escola que intenta vetllar per la qualitat de les relacions entre les persones. Una escola que pretén ajudar els alumnes a créixer i desenvolupar totes les seves capacitats: intel·lectuals, afectives, instrumentals, comunicatives,… Una escola en definitiva que desenvolupa la seva tasca amb estimació i professionalitat, conscient de la importància de l’acció educativa.

LA NOSTRA MISSIÓ: SOM UN EQUIP IMPLICAT EN UNA RELACIÓ CONSTRUCTIVA, I EN LA FORMACIÓ I EL CREIXEMENT DELS NOSTRES ALUMNES. 3.1.- L´EDUCACIÓ INTEGRAL L’objectiu de l’escola és educar de manera harmònica la persona en la seva totalitat, és a dir en els aspectes intel·lectuals, afectius, socials i ètics. Per tant : -

-

-

Ens proposem facilitar la transmissió de coneixements i despertar la curiositat dels alumnes alhora que els ajudem a aprendre i a desenvolupar les capacitats i les competències, actituds, hàbits i motivacions que els permetin seguir aprenent tota la seva vida.

Remarquem el tracte individualitzat i personalitzat i l’acceptació de diferents ritmes i capacitats.

Eduquem per a la igualtat entre nens i nenes, per la superació de les discriminacions per raó de gènere i per la creació d’unes mateixes oportunitats per a tots i totes.

Fomentem l’esperit de superació personal, alhora que accentuem la col·laboració i el treball en equip.

Estimulem en els alumnes els valors d’una societat democràtica, una societat viva, que evoluciona: solidaritat respecte de l’altre, actitud de diàleg, esperit crític i responsabilitat.

3.1.1.- EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL (ESE)

4

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

Conscients de la importància de l’equilibri entre la intel·ligència emocional i la racional-cognitiva, l’equip de mestres de l’escola, des del curs 03-04 (encara formàvem part de la ZER Les Graus), ens hem proposat introduir els continguts d’Educació Sòcioemocional (ESE) a la nostra escola: -

-

-

Perquè sabem que l’equilibri emocional és el fonament per poder desenvolupar totes les capacitats humanes: relacionals, racionalscognitives, físiques, artístiques,...etc.

Perquè sabem que l’escola representa un marc idoni per desenvolupar les habilitats comunicatives que fomentis el sentit de grup, la responsabilitat i la solidaritat, afavorint per tant la cohesió social.

Perquè sabem que partint d’un major equilibri i control personal, no tan sols millorarem el clima de relacions de la nostra escola, sinó que estarem construint les bases d’una societat més justa i per tant d’un món millor.

El programa d’ESE, abasta els següents continguts : a) Autoestima.- Valoració que cadascú fa d’un mateix. En educació es considera altament important una bona autoestima, ja que això facilita les relacions amb els altres i els aprenentatges. Tanmateix ens ajuda a conèixer i a acceptar les nostres limitacions. b) Gestió d’emocions i sentiments.- És molt important saber conèixer el teu estat emocional per poder regular la teva conducta. No podem modificar els nostres sentiments, però si la nostra conducta. Sobretot quan ens aboca a un conflicte. c) Resolució de conflictes.- Intentarem resoldre els conflictes de manera emocionalment intel·ligent. No pot ser que el conflicte es tanqui amb un guanyador i un perdedor: tots dos han de guanyar. El paper del mestre serà el de mediador o gestor de manera no coercitiva ni autoritària. Per poder treballar la resolució de conflictes s’ha d’haver treballat abans el reconeixement de les emocions i l’empatia si l’edat ho permet. d) Empatia.- O capacitat per a connectar amb els sentiments i les emocions dels altres: “Posar-se en la pell de l’altre”. Si no es treballa l’empatia no tenim consciència ni remordiment pel patiment dels altres. L’empatia eleva el nostre nivell moral. e) Assertivitat.- O capacitat d’expressar els nostres sentiment, opinions o drets, sense amenaçar ni negar els dels altres. L’assertivitat és un grau superior de comunicació i de maduresa. És un estil d’equilibri comunicatiu rebutjant un estil agressiu o un estil massa passiu.

3.2.- ESCOLA INCLUSIVA L’escola considera que educar de forma inclusiva és integrar totes les dimensions de la personalitat per afavorir el desenvolupament equilibrat dels nostres alumnes i l’assoliment, adquisició i integració dels diferents aprenentatges. Nosaltres com a escola respectem la diversitat i l’entenem com una forma d’aprendre uns dels altres i enriquir el procés educatiu.

5

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

També entenem l’educació inclusiva com un procés pel qual s’ofereix a tots els infants, sense distinció de capacitat, raça o qualsevol altra característica, l’oportunitat de continuar essent membre del grup-classe i d’aprendre dels seus companys i juntament amb ells.

Fomentem i apliquem la mirada inclusiva treballant des de les capacitats i no des del dèficit. Només d’aquesta manera podem fer escola per a tothom.

Cada vegada més en el context educatiu hem de contemplar la vida afectiva i emocional dels nostres infants i famílies com a origen de possibles dificultats i bloquejos en el procés d’aprenentatge.

Aquesta mirada no tan sols implica la inclusió de tots els alumnes sinó també la participació dels mateixos, dels pares, de l’ajuntament, i dels diferents agents socials, en la recerca d’uns millors processos i resultats educatius.

3.3.- EDUCACIÓ AMBIENTAL Els problemes ambientals del món actual reclamen uns aprenentatges escolars que capacitin els alumnes per comprendre les relacions amb el medi en el que viuen i per a donar resposta de forma participativa i solidària als problemes ambientals, tant en l’àmbit local, com nacional i internacional.

Ens comprometem en la defensa del medi ambient. Aquest compromís partirà del coneixement del funcionament de diferents ecosistemes del nostre planeta, així com de la importància de la preservació de la flora i fauna.

Fomentem una consciència crítica davant les actituds que malmeten el nostre entorn i posen en perill la supervivència i el futur de la humanitat: contaminació, desforestació, sobreexplotació, ...

3.4.- LAÏCITAT Som una escola laica que treballa el món dels valors mitjançant l’Educació Sòcio-Emocional i que fomenta el coneixement i el respecte per les diferents cultures i creences. La diversitat és una font d’enriquiment.

Entenem que l’educació religiosa forma part de l’àmbit familiar.

3.5.- COEDUCACIÓ Som una escola que creu fermament en la coeducació i per tant intentem promoure una educació que potenciï la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe, així com integrar de forma explícita i amb continguts d’aprenentatge la perspectiva de gènere.

Entenem que treballar per la igualtat no és que nens i nenes siguin iguals, sinó que hem de vetllar per assolir l’equitat, és a dir, posar tots els mitjans 6

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

per aconseguir la igualtat de tracte, de condicions i d’oportunitats.

Treballem per ser una escola en la qual s’imparteix una formació i una educació que valora indistintament l’actuació i l’aportació social i cultural de les dones i els homes, que no estereotipa aptituds ni actituds i en la que es reconeix i es respecta la diferència sense silenciar-la ni jerarquitzar-la.

Pretenem promoure la coeducació lliures, responsables, autònomes i violències i les relacions abusives i gènere femení en el currículum i en

per tal de contribuir a formar persones solidàries. Potenciar la prevenció de les vetllar per la presència i la visibilitat del les relacions d’aula.

Som conscients del currículum ocult, és a dir que el propi bagatge personal i de l’entorn pot fer que, sense adonar-nos, fem diferències de gènere. És un aspecte que, juntament amb el llenguatge que utilitzem, es treballa en l’Educació Sòcio-Emocional que practiquem a l’escola.

3.6.-EDUCACIÓ LENTA/CONSCIENT L’Educació lenta és un tret d’identitat que volem reivindicar.

Fer les coses lentament és gaudir plenament del sentit dels aprenentatges i de les experiències. De la mateixa manera que els processos vitals: aprendre a caminar, a parlar, a llegir, a estimar,... es fan a poc a poc , tanmateix, els aprenentatges escolars haurien de permetre consolidar, integrar i relacionar-los d’una manera profunda i significativa.

Parlem de reivindicar perquè som conscients de que el dia a dia i les pressions externes ens obliguen a forçar el ritme i a estar més pendents dels resultats que dels processos, més de l’ arribada al destí que de gaudir del viatge en si mateix.

I és en aquest marc de presses i en aquest mercat de l’oferta i la demanda que ens trobem una educació accelerada i uns programes sobrecarregats; unes reformes educatives continuades que comporten una pressió sobre l’escola que no sempre es tradueix en millores.

Des de l’escola som conscients del ritme accelerat de la societat actual: els requeriments, les exigències, les presses,... Malgrat això, vetllarem per la qualitat de les relacions interpersonals dedicant-li tot el temps necessari que requereixi el procés educatiu.

3.7.- PARTICIPACIÓ Participar és una actitud que t’empeny a implicar-te en la resolució dels problemes i no a mirar-te’ls des de fora. Participar vol dir relacionar-te amb els iguals i compartir amb ells tant les dificultats com els triomfs.

La participació és una conseqüència de la cultura ciutadana i de la democràcia.

7

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

Entenem l’educació com un procés de creixement personal que fa imprescindible la participació conscient de totes les persones que hi són implicades, principalment: alumnes, pares i mestres, però també altres agents socials: ajuntament, avis, etc.

3.7.1.- PARTICIPACIÓ DELS ALUMNES La participació és una pràctica que s’ha d’estimular des del moment que l’infant inicia la seva socialització i pren consciència de que no viu sòl.

Des de l’escola potenciarem la participació dels infants en el seu procés de creixement mitjançant activitats i situacions vàries: treball en equip, colònies, jocs,...

Els alumnes són la raó de l’existència de l’escola i els protagonistes principals de l’acció educativa. Creiem per tant, en la seva participació activa en tots els àmbits de la vida escolar: classes, sortides, festes, pati, esport, menjador, activitats extraescolars, etc.

Els alumnes, a mida que es van fent grans, han de viure el seu procés de formació amb una responsabilitat cada vegada més conscient. Cal que l’escola els mantingui informats de la marxa d’aquest procés, de les coses que poden millorar i de l’ajut que se’ls està oferint.

També són ells els que viuen més directament el dia a dia de l’escola, i en la mesura que la seva edat els ho permeti, poden fer totes les propostes de millora que creguin convenients. Ho faran a través de les tutories o parlant amb els mestres observant, sempre un to correcte i respectuós.

3.7.2.-PARTICIPACIÓ DELS PARES I MARES Per aconseguir el màxim d’eficàcia en l’educació dels infants és molt important que les actuacions de l´ escola i la família vagin en la mateixa direcció.

Cal que les famílies estiguin el màxim d’informades de tot el que els seus fills fan a l’escola i que alhora atenguin adequadament les propostes de millora que els tutors els pugin fer. I a la inversa: cal que comuniquin als mestres totes aquelles qüestions que poden incidir en el rendiment escolar del seu fill, fent-los saber tots els seus dubtes i inquietuds.

Sempre que les famílies vulguin manifestar la seva opinió sobre alguna qüestió de l’escola, es recomana que segueixin els canals de comunicació que tenim a l’escola: tutor – direcció – representants del Consell Escolar.

Així doncs, abans de plantejar un dubte o una proposta a direcció o al Consell, es recomana que en parlin amb el tutor.

La carta de compromís educatiu que les famílies i escola hem signat, és el 8

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

document que recull aquest esperit de col·laboració i de sintonia per aconseguir el millor resultat educatiu.

Instruments de comunicació són els informes i les entrevistes periòdiques, que queden regulades en les Normes d’Organització i Funcionament del Centre.

Pel que fa a la marxa general de l’escola, els pares poden participar a través dels delegats de classe, dels representants al Consell Escolar o de la Junta de l’AMPA. Considerem que la col·laboració i la participació dels pares és molt valuosa i possibilita que s’hi impliquin i connectin més amb la vida escolar.

3.7.3.-PARTICIPACIÓ DELS MESTRES A la nostra escola existeix una llarga tradició d’implicació dels mestres en el funcionament global de la mateixa. Això ha estat un factor important de renovació i de millora de la tasca educativa.

Les iniciatives que cada mestre vulgui posar en pràctica han d’estar degudament coordinades i consensuades amb l’equip de mestres i amb la línia d’escola que marca aquest projecte, amb la finalitat de que la feina es faci de manera coherent i harmònica.

Creiem que el treball en equip dels mestres és un factor decisiu per a la bona marxa de l’escola. El claustre de professors/es , els cicles, la coordinadora pedagògica (si fos el cas) i les comissions de treball , són els òrgans adients per canalitzar les seves iniciatives i inquietuds i el lloc idoni de participació com a membres de l’equip de professionals de l’escola.

En les decisions del claustre, preses amb el màxim de consens, es fonamentarà tota la tasca tècnico-pedagògica de l’escola.

Tots els mestres formen part del claustre on tenen veu i vot.

9

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

4. PLANIFICACIÓ DE L’ACCIÓ EDUCATIVA. Què fem i com ho fem?

4.1. EL TREBALL DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES I DE CAPACITATS L’escola vetllarà pel desenvolupament de les Capacitats i per l’assoliment de les CCBB de l’alumne entenent-les fonamentalment com a eines per a integrar-se adequadament en un món complex i canviant.

10

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

LES CAPACITATS A) Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma: L’autoconeixement, la construcció i l’acceptació de la pròpia identitat, l’autoestima, l’educació de les emocions, l’autoexigència i el desenvolupament d’estratègies d’aprenentatge, del pensament crític i d’hàbits responsables són essencials per aprendre a ser i actuar de manera autònoma.

CAPACITATS

Definició/objectiu

1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.

Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar confiança en la regulació d’un mateix.

3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes amb seguretat i eficàcia.

Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.

Com ho portem a terme: 1 i 2 .- Iniciar-se en la identificació com a persona ; aprendre a confiar en la figura de l’adult, en els companys/es i en l’entorn escolar i així progressar en l’adquisició de seguretat i benestar emocional , apropant-se al descobriment i coneixement del propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits d’higiene i de cura personal.

Iniciar-se també en el treball d’Educació Emocional; resolució de conflictes, autoregulació, cohesió del grup, identificació de sentiments i expressió de vivències per mitjà del llenguatge oral, corporal i plàstic.

3.- Aprendre a resoldre situacions quotidianes amb actitud positiva i de responsabilitat, començant pel treball de rutines, hàbits d’autonomia personal, de treball,...

Partint de situacions properes i funcionals als nens i al seu nivell maduratiu s’anirà ampliant el grau de dificultat, arribant així a assolir un grau d’autonomia que els hi permeti contextualitzar aquest treball en altres espais i amb altres persones.

11

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

B) Aprendre a pensar i a comunicar: Organitzar i exposar les pròpies vivències; cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports; emprar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, corporal, matemàtic, digital), en la comunicació d’informacions, sentiments i coneixements; treballar de manera cooperativa i ser conscient dels aprenentatges propis, avançar en la construcció de coneixement i el desenvolupament del pensament propi CAPACITATS 4 . Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

Definició/Objectius Aprendre i gaudir de l’aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d’una manera cada vegada mes estructurada.

Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació.

5. Progressar en la Comprendre les intencions comunicatives d’altres comunicació i expressió infants i persones adultes i expressar-se ajustada als diferents mitjançant la paraula, el gest i el joc. contextos i situacions de Desenvolupar habilitats de comunicació, comunicació habituals expressió, comprensió i representació per mitjà per mitjà dels diversos dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, llenguatges audiovisual i plàstic; iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Com ho portem a terme: 4.- Aprendre a gaudir de l’aprenentatge a partir de activitats vivencials.

Pensar i crear, observar i qüestionar el perquè de les coses. Fomentar un esperit crític. L’acceptació de les errades com a font d’aprenentatges el gust per la feina ben feta. Tot això els ajudarà a organitzar el coneixement d’una manera més estructurada.

5.-Avançar en la comunicació i expressió tot representant la realitat viscuda o imaginada mitjançant el joc simbòlic i altres formes de representació.

Comprendre i expressar-se a través de la paraula , el gest i el joc de forma empàtica entre els infants i els adults.

Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

12

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

C) Aprendre a descobrir i tenir Iniciativa: explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formació de l’alumnat.

CAPACITATS 6. Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

Definició /Objectius Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.

Conèixer experiències, histories i símbols de la cultura pròpia del país i de la d’altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les diferències i valorant les relacions social i afectives que s’hi estableixen.

7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la Ser i actuar d’una manera cada vegada més vida quotidiana, autònoma, resolent situacions quotidianes amb identificant-ne els perills i actitud positiva i superant les dificultats. aprendre a actuar en conseqüència Com ho portem a terme: 6.-A través del treball de diferents estratègies d’aprenentatge (projectes, tallers, hort, joc simbòlic, sortides,...) l’escola fomenta l’observació de l’entorn natural immediat.

L’escola potencia la participació en esdeveniments socials i culturals (festes tradicionals, determinades activitats culturals del poble,...)

6.1.-Vetllar per a que l’alumnat observi i experimenti l’entorn proper amb curiositat, tot interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, físic i social.

6.2.-Apropar-se al coneixement de la cultura del nostre país mitjançant rondalles, llegendes, vivències personals, Festa major,...) i fer-se ressò d’altres cultures forànies que conviuen amb nosaltres (celebració d’aniversaris, músiques, vestimentes, costums,...)

7.-Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana. Aprendre a percebre els perills.

7.1.-Estimular l’autonomia de l’alumnat en totes les seves vessants perquè sàpiga moure’s amb autonomia i seguretat en entorns coneguts.

D) Aprendre a conviure i habitar el món: La conscienciació de la pertinença social i comunitària, el respecte per la diversitat, el desenvolupament d’habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució escolar, el treball en equip, l’empatia vers els altres, la gestió positiva dels conflictes, el desenvolupament de projectes en comú, etc.

Afavoreixen la cohesió social i la formació de persones compromeses i 13

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

solidàries.

CAPACITATS 8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.

9. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

Definició/Objectiu Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.

Aprendre amb i a través del altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives amb actituds d’empatia i col·laboració i intentat resoldre conflictes de manera pacífica.

Com ho portem a terme: 8.1.-Iniciar-se en l’aprenentatge de la relació amb els altres, tot establint relacions afectives.

8.2.-Aprendre a gaudir i a acceptar la diferència i la diversitat, tant sigui de procedència cultural, social, de gènere,...

8.3.- Afavorir el sentiment de pertinença a grups socials diversos, potenciant la participació activa utilitzant els hàbits, rutines, actituds i normes pròpies.

8.4.- Iniciar-se en el coneixement d’altres realitats del món que potenciïn la solidaritat amb els mes desafavorits.

9.1.- Acceptar hàbits i normes de convivència que afavoreixin la vida en societat.

9.2.- Motivar el desenvolupament de les pròpies habilitats (físiques, artístiques, relacionals,...) acceptant les habilitats dels altres, entenent-les com a font d’aprenentatge.

9.3.-Aprendre a resoldre els conflictes de manera pacífica i constructiva; inicialment amb l’ajuda de l’adult, per a anar desenvolupant recursos que afavoreixin l’autonomia personal.

14

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

DEFINICIÓ

Capacitat de saber comunicar i entendre diferents missatges a nivell oral, escrit, audiovisual, corporal, a través de diferents llengües i cercant la màxima coherència als nostres discursos en diversos suports (digital, escrit…)

- Cal promoure una expressió amplia i rica tant a nivell oral com escrit.

- Cal potenciar la capacitat d'escolar.

3. Tractament de la informació i competència digital

2. Competència artística i cultural

CB 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES TRETS DISTINTIUS Comprensió oral Comprensió escrita Expressió oral Expressió escrita Interacció en situacions comunicatives Plurilingüisme Interculturalitat

Coneixement i gaudiment de la diversitat del fet artístic i cultural.

Suposa comprendre i valorar críticament diferents Actitud respectuosa i manifestacions culturals (St. Jordi, Llúcies, i participativa en Nicolaus, Festa Major…), musicals (castanyada. manifestacions Festa de Nadal, compositors, i artístiques (tallers de culturals i plàstica, Tastacontes, Jocs Florals…) i considerar-les artístiques. i respectar-les com a part del nostre patrimoni.

Expressió i comunicació a través dels llenguatges i mitjans artístics.

Aquesta competència la veiem molt relacionada amb la competència d'aprendre a aprendre.

Considerem que és important que l'alumne/a sàpiga trobar una informació utilitzant diferents fonts i sigui capaç de contrastar-la fent servir una actitud crítica.

A l'escola Llebeig estem fent les següents propostes per fomentar l'adquisició d'aquesta competència: - Projectes - La conferència de Primària.

- Trobar un llibre de coneixement a la biblioteca.

- Treball cooperatiu (relacionat amb temes de currículum) Fem servir eines com: Diccionaris, atles, Grammar book, internet.

Habilitats per a la cerca, tractament i comunicació de la informació i per a transformar-la en coneixement. Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a mitjà d'informació i comunicació i també de producció de coneixement.

Actitud crítica i reflexiva per regular-ne l'ús.

15

4. Competència matemàtica

La Competència matemàtica és l'habilitat per comprendre, sistematitzar i aplicar amb fets reals propers o més llunyans els nombres, les representacions gràfiques, símbols, relacions en l'espai, operacions i el raonament creant situacionsproblemes. No oblidem però, que per tal d'interioritzar les operacions bàsiques cal promoure la mecanització continua i repetitiva (taules de multiplicar, la divisió…)

A l'escola es treballen els problemes sistematitzats de càlcul mental "Quinzet".

5. Competència d'aprendre a aprendre

ESCOLA LLEBEIG

Aquesta competència comporta: - Treballar per ser conscient de les pròpies capacitats i dificultats envers el propi procés d'aprenentatge (autoavaluació) - Marcar objectius assolibles des de la individualitat (capacitats pròpies) i del què un pot fer amb l'ajuda dels altres.

- Treballar la identitat personal (autoconeixement) des de la pròpia mirada interna (intrapersonal) i l'externa (interpersonal).

- Desenvolupar l'autoestima, la necessitat de voler aprendre i superar-se i així arribar al gust per aprendre i satisfacció per les feines ben fetes, fomentant un pensament creatiu per arribar a adquirir informació i transformar-la en coneixement.

- Automatitzar i generalitzar recursos, estratègies i experiències que entren en joc en l'aprenentatge: atenció, memòria, comprensió, motivació, … constància en la tasca que es realitza.

PROJECTE EDUCATIU

Organització, comprensió, Expressió i raonament matemàtic per descriure la realitat.

Plantejament i resolució de problemes quotidians.

Coneixement de les pròpies capacitats d'aprenentatge i d'autoregulació. Ús de les habilitats i tècniques d'aprenentatge.

Actitud positiva envers l'aprenentatge.

16

8. Competència social i ciutadana

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

6. Competència d'autonomia i iniciativa personal

ESCOLA LLEBEIG

Aprendre a ser i actuar de manera autònoma. És tenir un coneixement d'un mateix, potenciar l'autoestima, explorar la pròpia creativitat, aprenent a gestionar les emocions i els sentiments.

Suposa saber afrontar els problemes, buscar solucions i prendre decisions. És ser capaç d'imaginar projectes, planificar-los, desenvolupar-los i dur-los a terme.

Adquirir actituds personals com l'esforç, la responsabilitat, l'autocrítica, la presa de decisions i assumir riscos aprenent de les pròpies errades.

Aprendre a conviure.

Saber resoldre els conflictes d'una manera constructiva demostrant empatia i assertivitat.

Desenvolupar habilitats socials que permetin treballar en equip i cooperar.

PROJECTE EDUCATIU

Pràctica de valors personals, socials i democràtics.

Control emocional.

Presa de decisions.

Realització de projectes.

Comprensió i interpretació de la Alimentació responsable. vida, el món físic i Activitat física, respectar, valorar i defensar. les seves Capacitat d'entendre les relacions entre els éssers vius i l'entorn en el que viuen. Compromís en fer un interaccions. Nocions i experiències ús responsable dels recursos i un consum racional pensant en el futur del planeta. (processos i Desenvolupament de l'hàbit d'una alimentació sana metodologies) així com de la pràctica d'exercici físic per tal de científiques i tecnològiques. gaudir d'una bona salut.

Pràctica de valors Utilització del pensament científico-tècnic per interpretar la informació, predir i prendre decisions. per la cura del medi ambient i la salut.

Capacitat per comprendre i interpretar la realitat canviant que ens envolta, tot fent una mirada al nostre passat històric.

Capacitat de conèixer altres realitats diferents a la pròpia: prendre consciència de la diversitat (de gènere, multicultural, medioambiental, religiosa,…)

Ser capaç de posar en pràctica les habilitats socioemocionals en l'autoconeixement i en la convivència.

Ser capaç d'acceptar i posar en pràctica valors democràtics actuant amb criteri propi.

Ser capaç de mantenir una actitud constructiva, cívica, solidaria i responsable com a ciutadà/na.

Habilitats socials i de convivència i coeducació.

Participació i exercici de la ciutadania en una societat plural.

Comprensió de la realitat social actual.

17

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

4.1.1. DESENVOLUPAMENT CURRICULAR. LES DIFERENTS PROGRAMACIONS. Amb l’objectiu de portar a terme un bon desenvolupament de les capacitats i competències bàsiques que prescriu el currículum i la nostra mirada a l’hora d’aplicar-lo, la nostra escola utilitza dues eines que faciliten aquesta tasca.

En l’annex 1 trobarem aquestes graelles: -

Temporitzacions: cada curs tots els nivells de l’escola de P-3 fins a 6è presenten les temporitzacions de les àrees que es treballen al llarg del curs. Cada temporització consta de les unitats de programació, blocs de continguts, les capacitats o competències que es treballen, número de sessions, mes o trimestre, si l’activitat és continua o discontinua i la transversalitat amb altres àrees.

-

Programacions: per desenvolupar les unitats didàctiques es disposa de unes graelles de programació tant per educació infantil com primària.

Cada programació consta de diferents apartats: -

Objectius didàctics Continguts Competències bàsiques/capacitats que es treballen.

Activitats d’aprenentatge Atenció a la diversitat Criteris d’avaluació.

Recursos i materials Temporització i nº de sessions.

4.2 CONSTRUCCIÓ D’APRENENTATGES Des d’una òptica constructivista tenim clar que són els nostres alumnes els que fan la feina d’encaixar dintre de la seva estructura mental i emocional els continguts i procediments que es treballen en les diferents etapes. En aquest sentit, contemplem quatre pilars fonamentals per a la millora de la construcció dels aprenentatges. Aquests són: l’autonomia, la socialització, la metodologia i l’autoconeixement de l’alumne.

4.2.1. AUTONOMIA Des d’infantil s’intenta guiar, acompanyar, orientar al nen per tal que sigui capaç de descobrir eines per si mateix, recursos i estratègies per començar a gestionar situacions quotidianes de la vida. El paper del mestre i la família són fonamentals. Creiem que una bona coordinació afavorirà l’adquisició d’autonomia del nen.

Contemplem el ritme personal de cada infant donant-los-hi el temps necessari perquè siguin capaços de detectar les necessitats d’autonomia a treballar. Tant mestres com família som els primers models que el nen busca 18

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

i imita.

El treball per rutines durant tot el parvulari i posteriorment a primària, els ajuda a automatitzar els hàbits, amb continuïtat i ampliació en les diferents etapes educatives.

Entenem que el treball d’autonomia derivarà a una actitud responsable i reflexiva en tot el procés educatiu.

4.2.2 SOCIALITZACIÓ Una de les funcions que amb més claredat atribuïm a l’escola és la socialització dels nostres alumnes. Aquest procés es desenvolupa en un marc de convivència, tolerància, solidaritat i respecte a la llibertat de cadascú.

Entenem que el sentit de la llibertat va lligat al de la responsabilitat i el respecte envers als altres i un mateix.

El contacte amb la diversitat també ens fa créixer en aquesta relació i desenvolupament de la socialització: relació entre companys/es, amb els aprenentatges, família- escola, entre el claustre de mestres,...

A l’escola els alumnes conviuen amb els companys/es en una relació d’igualtat, amb altres de diferents edats, amb els educadors/es,... adaptantse a les normes de convivència i funcionament de la nostra escola (NOFC).

El context de la nostra escola afavoreix les relacions i proximitat entre tots ajudant a desenvolupar les capacitats i competències en la comunicació interpersonal i l’aprenentatge i adquisició d’habilitats socials.

4.2.3 METODOLOGIA L’escola facilita un aprenentatge significatiu, de tal manera que les activitats proposades tinguin sentit i funcionalitat, i relacionin els nous continguts amb els seus coneixements previs, partint del nivell maduratiu de l'alumne i potenciant la construcció del coneixement.

Partim dels interessos dels alumnes incorporant el cos i les nostres vivències, curiositats i opinions, tot oferint propostes que motivin el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Deixem que siguin els propis nens i nenes els que plantegin hipòtesi, cerquin respostes als seus dubtes, en definitiva que siguin ells que construeixin el seu aprenentatge, principi de la concepció constructivista.

Per això, cal utilitzar una pedagogia activa, basant-nos en l'experimentació, la manipulació i l'observació directa i indirecta, per tal que els nens i les nenes construeixin els seus coneixements i identitat personal.

19

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

4.2.4 L’AUTOCONEIXEMENT Considerem cabdal que l’alumne conegui en tot moment quines són les seves virtuts i les seves mancances. A partir del desenvolupament de la seva intel·ligència intrapersonal, podrà descobrir qui és i quin és el seu rol dintre dels grups amb els que haurà de conviure (grup classe, menjador, agrupaments flexibles...) i, d’aquesta manera, serà conscient de les habilitats innates que potenciarà per arribar a tenir situacions d’èxit i, també, les seves dishabilitats amb les que haurà de conviure i treballar perquè deixin de ser punts febles que puguin desmotivar o perjudicar la seva autoestima i, en conseqüència, el seu aprenentatge.

L’equip educatiu (mestres, tècnics d’educació infantil, monitors...) provocarà situacions perquè l’alumnat hagi de posar en funcionament les 8 intel·ligències descrites per Howard Gardner (visual-espacial, lingüística, lògico-matemàtica, cinestèsica, musical, naturalística, interpersonal, intrapersonal) amb la intenció de detectar en quines l’alumne mostra bones competències i en quines no. I a partir d’aquesta reflexió, proposar actuacions educatives concretes que afavoreixin l’autoconeixement de l’alumne.

4.3 ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A l’escola existeix una gran heterogeneïtat entre els nostres alumnes, però dins d’aquest ampli ventall hi ha nens i nenes amb una sèrie de necessitats educatives especials que han de ser ateses. Per aquest motiu l’equip docent intenta fer un anàlisi de les dificultats i necessitats que tenen els nens i nenes de l’escola, els tutors i tutores exposen les dificultats que troben als nens de les seves aules i una vegada fet això es prioritzen els nens i nenes amb necessitats educatives específiques, ja que són els que rebran més hores d’atenció de la mestra d’educació especial, suport i intervenció de la psicopedagoga de l’EAP. No només es prioritza que els nens i nenes amb necessitats educatives específiques de l’escola aconsegueixin uns determinats objectius curriculars, sinó que també puguin participar activament en diferents activitats que realitza el seu grup classe, per això en algunes ocasions la funció de la mestra d’educació especial és ajudar a la tutora a realitzar alguna activitat amb tots els alumnes afavorint la dinàmica de grup, el treball cooperatiu i sobretot, la responsabilitat personal de cada alumne vers el seu propi creixement i el dels seus companys/es, estimulant i ampliant així la mirada inclusiva o millor dit, la visió i missió de l’escola és facilitar l’accés de tothom als aprenentatges, aprendre a treballar des de les capacitats i no des del dèficit. Només d’aquesta manera podem fer escola per tothom.

També ens agradaria aclarir, que quan parlem de necessitats educatives específiques no només ens referim a quan els nens o nenes presenten dificultats per assolir els objectius curriculars, també ens podem trobar amb canalla que té necessitats però de caire afectiu, o d’atenció, en aquests 20

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

casos també s’intenta donar un cop de mà a la tutora, i prestar una atenció a aquest nen o nena amb aquestes dificultats i alumnat amb altes capacitats sobretot si afecten als aprenentatges.

En la valoració de l’alumnat amb necessitats educatives, ja sigui per característiques socials i/o culturals o per altres motius, intervenen diferents agents interrelacionats: 4.3.1 COMISSIÓ ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A fi de planificar, promoure i fer el seguiment d'actuacions que es duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat, s’ha constituït la comissió d’atenció a la diversitat (CAD).

Està formada pels coordinadors/es de cada cicle, la mestra o mestres d’Educació Especial, la psicopedagoga de l’EAP (Equip d’Assessorament Pedagògic) i un dels membres de l’equip directiu.

A inici de curs la psicopedagoga de l’EAP presenta el Pla de Treball que es fa a partir de la memòria realitzada a final de curs. Aquest Pla de Treball es revisa i, si cal, se’n fan modificacions.

A partir d’aquí s’estableix: Preveure un calendari per a la Comissió d’Atenció a la Diversitat com l’instrument que té el centre per dissenyar i fer el seguiment de les mesures i els programes que es duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat del centre, amb els següents objectius: •

•

•

•

•

Col·laborar en la identificació i avaluació de les necessitats educatives especials dels alumnes, en col·laboració amb els mestres i professors, especialistes i serveis específics.

Intentar de prioritzar els casos a partir de les necessitats educatives especials greus i permanents i no perdre de vista el criteri de la detecció i prevenció. És a dir, iniciar el procés des de P-3, sempre que això sigui possible.

Dissenyar i fer el seguiment de les mesures (reforços flexibles) i els programes que es duguin a terme per atendre la diversitat de les necessitats educatives especials de l’alumnat amb la participació en l’avaluació... i l’aportació d’idees dels mestres que hi intervenen, optimitzant els recursos propis.

Acordar els criteris bàsics d’atenció a la diversitat del centre a partir de les propostes de cadascun dels professionals i recollint les necessitats dels cicles i de l’equip docent, atenent el perfil de l’alumnat segons tipologies de n.e.e.

Assessorar els mestres tutors en l'elaboració i el seguiment dels diversos tipus d'adaptacions del currículum i els Plans individualitzats que puguin necessitar els alumnes.

21

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

Aquesta comissió es reunirà una vegada al trimestre i sempre i quan es consideri necessari.

4.3.2 COMISSIÓ SOCIAL La Comissió Social té per objectiu recollir les demandes d’intervenció sobre alumnes de l’escola que manifesten una situació social desafavorida o de risc. És el grup de treball que ha de permetre als professionals esmentats coordinar i planificar les seves intervencions i definir les seves línies d’actuació.

Està formada per l’educadora social del municipi, la mestra d’Educació Especial, els tutors d’aquells alumnes que cal valorar i fer el seguiment i un dels membres de l’equip directiu. Es podria comptar amb la intervenció de la treballadora social de l’EAP (puntualment).

Es reunirà una vegada al trimestre i sempre i quan es consideri necessari.

Funcions de la comissió: •

• • • • •

Intercanviar informació (escola- serveis socials) dels casos detectats d’alumnes susceptibles d’una acció d’àmbit social, perquè es considera que la problemàtica va més enllà de l’acció del tutor/a i dels recursos socioeducatius del centre.

Fer propostes d’actuació per avançar en la solució de problemàtiques d’àmbit social.

Fer el seguiment dels casos on s’està intervenint o que s’estan valorant.

Vetllar perquè les famílies que ho necessitin puguin demanar les beques que s’ofertin i ajudar-les a tramitar-les si fa falta.

Crear un espai comú per reflexionar sobre problemàtiques educatives i socials.

Encaixar el treball que es fa amb les famílies distingint les tasques que assumeix el centre educatiu i les que assumeix Serveis Socials.

4.3.3 MESTRES ESPECIALISTES D’EDUCACIÓ ESPECIAL La feina de la mestra d’educació especial es basa en intentar acompanyar i oferir possibles respostes a les principals dificultats que poden tenir els nens i nenes de l’escola durant el seu procés educatiu. Escoltar les demandes dels mestres tutors i també famílies que així ho sol·liciten, assessorant i oferint estratègies d’intervenció educativa, coordinar-se amb diferents professionals externs que de vegades també intervenen. No sempre s’ha d’entendre la intervenció del m.e.e. com un reforç, sinó més bé com un tipus d’ajuda ajustada a les dificultats concretes que presenten els alumnes i així, entre tots, poder dur a terme els objectius educatius. Aquesta feina es pot fer tant dins de l’aula ordinària com fora, segons les necessitats del moment i l’activitat que es realitzi. Com a escola, pensem que és més adequat fer la intervenció dins de l’aula ordinària, però segons la situació i el treball que 22

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

realitzen els altres nens i nenes a la classe, es fa impossible realitzar una intervenció adequada, i sempre que el nen o nena ho visqui de forma constructiva, es treballa fora de l’aula ordinària.

Els mestres especialistes d’Educació Especial han de donar suport als professors en la planificació i el desenvolupament de les activitats del grup classe per afavorir la participació de tots els alumnes en les activitats a l’aula ordinària i per assegurar que tots progressin en els aprenentatges.

Per tal de prioritzar els casos a atendre, es posaran d’acord amb el claustre, l’equip directiu, la comissió d’atenció a la diversitat i la comissió social.

Les seves funcions seran les següents: • •

• •

• •

• •

Identificació de les necessitats educatives d’aquest alumnat i col·laboració en la concreció del corresponent pla d’intervenció.

Col·laboració amb els tutors i les tutores en la concreció d’adaptacions del currículum, en la preparació i adaptació d’activitats i materials didàctics que facilitin l’aprenentatge d’aquest alumnat així com la seva participació en les activitats del grup-classe ordinari.

Col·laboració amb els/les tutors/es en l’elaboració dels Plans Individualitzats o/i altres propostes d’adaptació i/o modificació.

Reforç dins l’aula ordinària, conjuntament amb el tutor o tutora, per tal d’oferir a aquest alumnat oportunitats de participar en els entorns i activitats el més normalitzats possible.

Atenció als alumnes en grup reduït o atenció individual dins o fora de l’aula ordinària.

Informar i orientar els representants legals de l’alumnat amb qui intervé per a aconseguir la major coordinació i implicació en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Participar com a membre en les comissions de Coordinació Pedagògica i Social.

Col·laborar en el seguiment i l’avaluació d’aquests alumnes.

4.3.4. EAP L’escola disposa de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic, el qual dóna suport a la diversitat de l’alumnat i en relació als alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies.

L’assessorament disposa de dies d’atenció d’un professional de l’EAP a l’escola, que hi assisteix un matí quinzenalment.

A principi de curs hi ha una reunió amb l’EAP per acordar el pla d’actuació previst i a final de cada curs es fa una valoració del servei.

Funcions de l’EAP:

23

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

• Identificació i avaluació psicopedagògica i/o social de les necessitats educatives especials de l’alumnat i proposta d’escolarització, en col·laboració amb els serveis específics quan s’escaigui.

• Elaboració de dictàmens i informes diversos per a orientar l’escolarització.

• Realitzar la valoració dels alumnes que l’escola proposa per tal d’establir el seu grau d’afectació i les seves necessitats, així com planificar i dur a terme els programes d’intervenció necessaris. (amb autorització signada per part de la família).

• Assessorament al professorat per a la planificació de la resposta educativa (adaptacions d’aula, de materials, plans individualitzats...) que pugui necessitar l’alumnat, en col·laboració amb els mestres i professors, especialistes i serveis educatius específics.

• Assessorament a l’alumnat, famílies i equips docents sobre aspectes d’orientació personal, educativa, professional i social.

• Seguiment de l’alumnat amb necessitats educatives especials al llarg de la seva escolaritat i de manera especial en els moments de transició entre etapes educatives, en col·laboració amb els altres professionals i serveis educatius implicats.

• Detecció, valoració i derivació – si s’escau - d’alumnat als serveis educatius específics (CREDA, CREDV, SEEM, SEETDIC), als serveis socials, de salut o de justícia (CSMIJ, CDIAP, EAIA, DGAIA...).

• Coordinació amb altres professionals, serveis o institucions de la zona per donar una resposta coherent i adequada a les necessitats educatives de l’alumnat.

• Participació a les Comissions d’Atenció a la diversitat del centre i a les comissions socials.

• Col·laborar en processos d’inclusió, en la prevenció i resolució de conflictes i en la detecció i prevenció de conductes de risc.

• Participació en els processos d’escolarització i transició entre etapes educatives.

4.3.5. Suport educatiu personalitzat (SEP) Seguint el principi de qualitat d’educació (art.21g) de la Llei d’educació, les escoles han d’organitzar els seus recursos per tal d’oferir un Suport Escolar Personalitzat a aquells alumnes que ho requereixin.

Del total d’hores que el centre disposa per a l’atenció a la diversitat dels alumnes n’ha de destinar un mínim del 25% al SEP. Tots els centres d’educació infantil i primària han d’organitzar una part del SEP en horari no lectiu, com a mínim dos dies a la setmana. El SEP es pot realitzar dins del grup classe o en ampliació horària, en grups reduïts i de manera individualitzada, en funció de les activitats i de les necessitats de l’alumne.

En cap cas s’utilitzaran aquestes hores per organitzar desdoblaments de nivell o cicle. És un reforç flexible, temporal i preventiu que vol atendre els diversos ritmes d'aprenentatge dels alumnes, és a dir l’alumne que es quedi al SUPORT no necessàriament ho farà tot el curs, sinó que en pot gaudir durant un mes o 24

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

trimestre segons l’ aprenentatge que calgui reforçar.

Els objectius d’aquest suport són: -

Alumnes que presenten endarreriments o retard d’aprenentatge en: a) L’adquisició del procés de la lectura i l’escriptura b) L’assoliment d’habilitats matemàtiques c) L’adquisició d’hàbits de treball, d’organització i d’estudi.

-

Alumnes amb altes capacitats que necessiten una atenció personalitzada

El suport als alumnes d’educació infantil es farà dins de l’horari lectiu.

Per acompanyar algunes dificultats emocionals, físiques i socials, s’organitzaran, a mesura del possible, algunes sessions de musicoteràpia com un mitjà per desenvolupar objectius instrumentals i de desenvolupament global de la personalitat de l’alumne, per obrir canals de comunicació i expressió i així preveure trastorns, superar dèficits, provocar la intencionalitat comunicativa, estimular la creativitat i modificar els patrons de conducta no adaptatius. Malgrat que a l'escola no es pot treballar a nivell terapèutic, sinó a nivell preventiu, l'aplicació de la Musicoteràpia i els beneficis que té la Música, estan íntimament lligats al desenvolupament i creixement de l'infant, i per tant dins l'Atenció a la Diversitat són un recurs i una eina a utilitzar amb el consentiment i la proposta-sol·licitud del centre, família i tutors.

4.3.6. EL PLA D’ACOLLIDA PELS ALUMNES NOUVINGUTS En el pla d’acollida que trobarem a l’annex 2 estan fixades les actuacions que seguirem per tal d’acollir als alumnes nouvinguts i poder: • Acollir els estats anímics i els ritmes de l’alumnat per afavorir un bon clima a l’aula que ajudi a tots els alumnes a avançar.

• Afavorir que el docent i especialment el tutor o la tutora puguin disposar de temps i espais per tractar els petits conflictes al més aviat possible.

• Compartir i utilitzar amb els alumnes nous els models de gestió positiva de conflictes i de gestió de sentiments.

• Facilitar que aquest alumnat comparteixi el màxim temps amb el seu grup/classe, prioritzant el reforç a l’aula.

• Elaborar instruments de detecció i registre de les situacions conflictives més habituals.

• Recollir recursos didàctics per atendre l’alumnat nouvingut.

• Establir mesures organitzatives i metodològiques per afavorir la integració de l’alumnat nou en el grup classe.

• Facilitar i incloure el suport de les famílies o altres agents de l’entorn en algunes de les activitats de l’aula.

• Impulsar la participació de l’alumnat nou en el grup-classe.

25

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

Hi ha una carpeta en la que ja estaran disponibles els diferents documents i autoritzacions que cal aportar a la família nouvinguda.

4.3.7. TREBALL EN GRUPS FLEXIBLES Els agrupaments flexibles són els agrupaments que el tutor, conjuntament amb d’altres mestres, fan amb l’objectiu de donar una resposta educativa eficaç a les diferents realitats de l’aula. Per eficaç, entenem oferir una ajuda ajustada a les diverses necessitats educatives relacionades amb els diferents nivells i ritmes d’aprenentatge.

El motiu pel qual l’escola tria aquesta estratègia metodològica es basa en el principi de l’escola inclusiva. Tots els nens poden aprendre i tenir èxits però no de la mateixa forma. Per això intentem afavorir el desenvolupament dels nens des de les seves habilitats o èxits, diferents intel·ligències, etc.

Com a escola intentem contemplar i atendre tres moments importants d’agrupaments flexibles, deixant una porta oberta a altres agrupaments o activitats: a) D’AULA: per respondre a necessitats específiques i possibles dificultats d’aprenentatge. Es fa sobretot, en les àrees instrumentals: matemàtiques i llengües. És flexible perquè aquests agrupaments poden anar canviant. És a dir , els alumnes poden evolucionar i aquest agrupament es pot anar modificant en funció de les necessitats. Són grups oberts. Ex: racons d’aula, treballs en grup de recerca, desdoblaments d’informàtica, etc. b) INTERNIVELL: per aconseguir un aprenentatge més col·laboratiu, cooperatiu, de coneixença dels altres entre nens i nenes del mateix cicle. Ex: Tallers de plàstica, racons de joc simbòlic a parvulari, sortides, festes, lectogrup, etc. c) MULTINIVELL: afavoreix un aprenentatge de tots amb tots. Tenen cabuda moltes activitats competencials. Ex: projectes interdisciplinars, eixos transversals, festes, padrins de lectura, etc) Aquests tipus d’agrupaments desenvolupen i promouen l’ensenyament pràctic i aplicat. Es tracta d’utilitzar estratègies i pràctiques d’aprenentatge que siguin efectives per tots els alumnes (aprenentatge cooperatiu i ensenyament vivencial i significatiu).

Per tal d’unificar estratègies didàctiques d’intervenció en coherència amb la línia d’escola, és fonamental la connexió de parvulari i cicle inicial i tenir reunions d’etapa (infantil i primària). Valorem molt importants aquestes trobades per tal d’optimitzar els recursos humans i materials de l’escola, acollir les demandes que puguin sorgir per tal d’entre tots poder donar respostes o vehicular-les.

26

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

4.4.- L’ACCIÓ TUTORIAL L’acció tutorial és el conjunt d’actuacions educatives que contribueixen al desenvolupament personal i acadèmic i a l’orientació de l’alumnat per tal de potenciar un millor creixement personal i integració social. Així mateix, l’acció tutorial ha de contribuir al desenvolupament d’una dinàmica positiva en el grup classe i a la implicació de l’alumnat i de les seves famílies en la dinàmica del centre. En resum, és el conjunt d'activitats que tenen per objectiu l'orientació personalitzada de l'alumne o de l'alumna en els diferents àmbits del seu desenvolupament: personal, social i d'aprenentatge. És una tasca que correspon a tots els docents, ja que cada professional, sigui de l'etapa i/o de l'àrea que sigui, l'ha d'integrar a l'exercici de la seva funció docent.

La figura del tutor o la tutora ha de tenir un paper rellevant en la intervenció educativa envers el seu grup d'alumnes. Ha de propiciar un clima de comunicació efectiva afavorint la interacció amb i dins del grup classe i ha de ser qui dinamitzi i dugui a terme la coordinació de la funció tutorial amb la resta de professorat que intervé a l'aula.

L'acció tutorial no és, doncs, responsabilitat única del mestre-tutor o del professor-tutor, ni tan sols de l'escola. L'acció tutorial que en aquest sentit exerceix i ha d'exercir irrenunciablement la família és d'una rellevància evident, i és del tot convenient la coincidència d'objectius de les accions de les dues institucions, família i escola, en l'àmbit de la tutoria.

4.4.1- CARPETA VERMELLA I REGISTRE GENERAL DE DADES La carpeta vermella és un document que acompanya els grups des de p.3 fins a 6è. On s’hi troba la informació necessària que ha de tenir present el tutor/a per a fer el seguiment dels alumnes tant a nivell individual com de grup classe. Cal vetllar per tal d’assegurar la màxima confidencialitat de dades.

Apartats de la carpeta vermella: 1.Plàstica: hi haurà un model de graella i s’haurà d’omplir amb les tècniques utilitzades durant el curs.

2.Educació Emocional: recull de la vivència emocional del grup durant el curs. (Cohesió de grup, resolució de conflictes, vincles entre els nens i nenes, etc). En definitiva, que quedi constància de les necessitats del grup i com s’han acompanyat.

3.Proves: full de registre de les diferents proves. Guardar les proves d’aquells alumnes que ens criden l’atenció. Guardar la lectoescriptura d’infantil fins Cicle Inicial i el tutor/a decidirà quines és necessari guardar i quines es llencen. Trobareu la graella utilitzada en l’annex 3.

27

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

4.Observacions dels alumnes: -Informes de centres externs.

5. Actes d’avaluació: recull de totes les actes d’avaluació. Annex 4 6. Entrevistes pares: recull de totes les entrevistes.

7. Full de sortides: afegir el full de sortides que donem a les famílies a la reunió.

8. Autoritzacions d’imatge: serà una mateix document al llarg de tota l’escolarització però que s’haurà de firmar cada any. Recomanem que sigui el tutor al dia dels informes del 3r trimestre qui el firmi pel curs següent.

Annex XI NOFC 9. Altres autoritzacions: sortides i colònies Annex 5, administració de medicaments i Paracetamol, Annex VIII i IX NOFC per marxar sol/a de l’escola. Annex III NOFC. Cal guardar-les durant el curs i després es poden reciclar.

A més a més a secretaria hi ha una carpeta per cada alumne/a on hi ha d’haver: -

Expedient acadèmic

-

Recull de documents d’Educació Especial: en una funda de plàstic cal posar-hi, dictàmens, Pi, diagnòstics, certificat de discapacitat, valoracions EAP, informes externs. Aquests documents només hi pot accedir el tutor i aquells mestres que ho necessitin.

El registre general de dades és el recull de dades més significatives de cada promoció a nivell digital. Dins d’aquesta carpeta hi ha: -

Avaluacions Informes Infantil Entrevistes 4.4.2.- COMUNICACIÓ AMB LES FAMÍLIES

REUNIÓ INFORMATIVA D’INICI DE CURS. (Veure NOFC punt 7.5.2) Al setembre: abans de l'inici de cada curs es farà una reunió informativa per a tots els pares i convocada conjuntament per l'equip de mestres i l'AMPA. L'objectiu és presentar els mestres i informar de tots els aspectes organitzatius i d'interès general.

Es farà entrega de la documentació informativa amb les dades sobre els 28

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

mestres tutors, horaris, normes bàsiques de funcionament, programació colònies i altres temes destacats del curs.

Es farà entrega d’un dossier informatiu sobre les activitats que organitza l’Ampa.

L’AGENDA L’agenda és una eina bàsica en el dia a dia perquè ens permet: -

Una comunicació immediata amb la família.

Fer el nen partícep d’aquesta comunicació.

Educar el valor de la responsabilitat i autonomia.

Aprendre a planificar i organitzar les prioritats personals i de grup.

Aprendre a llegir la informació visual i situar-se en el paper.

Desenvolupar la motivació intrínseca.

Cada cicle abans d’acabar el curs crea l’agenda del curs següent -

Cicle parvulari: iniciem aquest aprenentatge a p-3 amb una llibreta petita en blanc (A6) personalitzada amb la foto de cadascú, el nom, el símbol del nen/a i de la classe. Es manté la mateixa fins a p-5. Hi ha un procés d’ampliació de la comunicació i de gestió d’altres elements: hàbits, demandes, necessitats, informació, etc. La funció principal dels nens de p-3 és fer arribar l’agenda, mentre que a partir de p-4 ja es comencen a fer més responsables: escriure aniversaris dels companys/es, alguna petita nota. Comencen a ser molt més conscients de la funció de l’agenda. A p-5 ja en tenen incorporada la funcionalitat bàsica: comunicació família-escola.

-

Cicle inicial: el format utilitzat a primària és d’A4 amb espiral.

L’estructura de l’agenda és molt més visual i organitzada. Hi ha molts aspectes a contemplar amb els seus espais pertinents: a) b) c) d) e) f) g)

Horari calendari escolar càrrecs propostes de millora control d’hàbits biblioteca deures extres

h) i) j) k) l) m)

aniversaris comunicació família-escola autorització medicació la cançó de l’escola Normes de menjador Espai lliure

Es comença a introduir el llenguatge escrit, però amb ajuda de molts dibuixos. Els apartats són els mateixos que cicle mitjà i superior, tot i que en aquests dos últims cicles es van ampliant.

-

Cicle mitjà i superior: seguint l’estructura de C.Inicial els apartats nous són:

29

ESCOLA LLEBEIG

-

PROJECTE EDUCATIU

La presentació de les feines Planificació i organització de la conferència Graelles vàries: a) Registre de controls b) Normes de classe c) Llista dels títols de les conferències de tots els alumnes d) Què haig de millorar? (Actituds) e) Compromisos de l’alumne f) Registre de biblioteca ampliat g) Registre de dades (telèfon, e-mail, adreça) dels companys d’escola

Caldrà vetllar per l’ús d’aquesta eina en la comunicació família-escola. És important que tots els agents educatius utilitzem l’agenda a l’hora de comunicar qualsevol incidència a les famílies. De la mateixa manera, caldria insistir en què les famílies també ho facin.

REUNIONS DE CLASSE La finalitat de les reunions d’aula seria d’obrir un espai de trobada amb les famílies, dins el qual hi haurien de tenir cabuda les seves inquietuds i hauria de quedar el més clar possible quins objectius tenim, tant personals com a nivell de grup.

Les accions més quotidianes de la manera de funcionar procurarem donarles per escrit i prèviament, ja que, a part de que és molta informació, les famílies ho podrien consultar quan en tinguin necessitat.

En les reunions també cal exposar en quina etapa evolutiva es troben els nens i nenes i com ho traslladem a l’escola.

Podeu trobar un exemple de la informació que donem a les famílies a cada cicle en l’annex 6.

INFORMES La finalitat dels informes és que les famílies sàpiguen en quin moment del procés d’aprenentatge es troben els seus fills. Procurarem afegir algun comentari a les observacions perquè es pugui tenir més informació personalitzada de la nota.

Els mestres hem de tenir cura de què diem i com, també hem de vigilar l’ortografia i les estructures. Utilitzarem un llenguatge constructiu i entenedor. Intentarem contemplar sempre el procés d’aprenentatge del nen, descartant les afirmacions categòriques. Els missatges han de ser clars i coherents.

1

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

En l’annex 7 trobareu un exemple d’informe de cada cicle. Els ítems dels informes es revisen cada nou curs a nivell de cicle i es canvien quan és necessari.

ENTREVISTES Procurarem que a l’entrevista es creï un espai d’escolta nostra cap els pares.

Intentarem propiciar una comunicació propera, fluïda... Es recomana la presència de l’alumne en una part de l’entrevista, sobretot per compartir percepcions i acords. És important que posem atenció en el llenguatge que utilitzem i que tinguem molta cura amb què es diu i com. Insistir com a tutors en la importància de l’assistència del pare i la mare.

CIRCULARS INFORMATIVES Intentarem que el contingut sigui clar i entenedor utilitzant diferents caràcters de lletra, punts... És a dir, que a nivell visual no sigui tant redactat. Així, podrem destacar i organitzar el text de forma més concreta i sintetitzada.

E-MAILS I TRUCADES Cal ser conscients de que tota la informació que es dóna queda per escrit i pot ser utilitzada lliurement pel receptor. És una bona opció, però no pot substituir l’agenda.

4.4.3.- TREBALL D’HÀBITS A NIVELL DE TUTORIA COM TREBALLEM L’AUTONOMIA PERSONAL A LA NOSTRA ESCOLA Un dels punts del nostre projecte educatiu gira al voltant de l’autonomia personal (4.3.1) com un dels punts importants dins la planificació de l’acció educativa.

Aquest principi pedagògic l’apliquem d’aquesta manera: HIGIENE PERSONAL -

Bates: A part de potenciar l’objectiu d’higiene personal és molt important el fet d’aprendre a cordar-se i descordar-se els botons i així com fomentar la motricitat fina i anar adquirint més autonomia. Els alumnes de parvulari fins a 2n. porten bata sempre, aquesta pot ser de qualsevol forma o color però cordada al davant. La prenen a casa per rentar cada divendres i la retornen el dilluns.

En l’espai del menjador utilitzen una altra bata, en aquest cas de color vermell per diferenciar-la.

31

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

Tots els alumnes de l’escola han de tenir a la classe una altra bata per la realització de les activitats de plàstica.

-

Neteja personal: Els alumnes d’educació infantil tenen a classe cadascú una tovallola (tipus bidet) per eixugar-se les mans. A partir de primer la tovallola passa a ser col·lectiva.

Tots els alumnes de l’escola porten a començament de curs una capsa de mocadors de paper que es van utilitzant al llarg del curs.

Els alumnes de P3 i P4 han de tenir una muda completa a la classe i un paquet de tovalloletes humides.

Des de l'àrea d'Educació Física es persegueixen objectius relacionats amb la salut i la higiene. En aquest sentit són normes de classe: portar xandall, vambes, una samarreta de recanvi i una tovalloleta petita. Si fan educació física a última hora, es deixarà aquesta opció a criteri familiar.

També utilitzen les dutxes els de Cicle mitjà i superior un dia a la setmana els mesos més calorosos. Aquest dia caldrà que portin tovallola i recanvi de roba.

Els alumnes de pàrvuls el dia que fan psicomotricitat cal que nens vinguin amb xandall, vambes amb velcro i portin uns mitjons antilliscants.

A l’hora del menjador a partir de primer es renten les dents després de dinar.

-

Esmorzars: Utilitzem carmanyoles per l’esmorzar per impulsar el reciclatge de materials i evitar l’ús de paper d'alumini i aliments envasats.

Els nens d’infantil esmorzen a classe tots junts. Abans de començar es canta una cançó, es parla de l’esmorzar i es fomenten els bons hàbits.

Quan els alumnes passen a primària progressivament passen a esmorzar al pati. Ells ja saben on han de guardar i recollir les carmanyoles personals.

Quan tornen del pati van al lavabo, es renten les mans i beuen aigua.

Des de p-3 fins a 2n tenen un got a la classe per beure aigua. Poden utilitzar-lo autònomament sempre i quan no s’estigui compartint una explicació a nivell grupal.

HÀBITS D’ORGANITZACIÓ A L’AULA: 32

ESCOLA LLEBEIG

-

PROJECTE EDUCATIU

Agenda: Infantil: Els nens són responsables de treure l’agenda de la seva bossa i posar-la a la capsa. I a l’hora de marxar a l’inrevés. A partir de P4 existeix el càrrec d’agendes.

Cicle Inicial: l’agenda va a dins la carpeta viatgera. Ells són responsables de treure-la cada dia de la motxilla i posar-la al calaix i al revés. Ells també li ensenyen a la mestra si porten una nota dels pares.

Cicle mitjà i superior: Cada alumne és responsable d’anotar els deures i les informacions a la seva agenda. A cicle mitjà s’acompanyarà aquest procés amb l’encarregat de l’agenda de la classe. A 3r cal que hi hagi un acompanyament acurat per part del/la meste/a.

-

Càrrecs. Tenen diferents objectius:

Conscienciar l’alumnat per agafar responsabilitat envers una tasca concreta.

Agilitzar les rutines diàries.

Fomentar l’autonomia de l’alumne.

Cada cicle s’organitza en funció de les necessitats segons l’edat.

Infantil: Es fa de manera que tots els nens tinguin càrrec. I van rodant. Si no coincideix (nombre de nens i nombre de càrrecs) un mateix càrrec el fan dos nens.

Passar llista Calendari El temps Repartir material Biblioteca (endrecen els contes) Plantes Escombrar el pati Penja-robes Lavabo Netejar les taules després d’esmorzar Missatgers La data: aquest cada dia el fa un nen diferent. En català amb lletra de pal i lligada.

Agendes: p4 i p5 Cicle inicial: ells trien el càrrec que fan. Tenen preferència a triar els que no ho han fet la quinzena passada. I abans de canviar-lo es valoren.

Encàrrecs Plantes 33

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

Neteja i tovallola Biblioteca Material classe Pissarra Material de pati El temps Data en català i castellà llarga i la curta. Cada nen un dia diferent.

Assistència: cada nen un dia diferent.

Cicle Mitjà: ells trien el càrrec que fan. Tenen preferència a triar els que no ho han fet la quinzena passada. I abans de canviar-lo es valoren. Els càrrecs són:

Periodista: Posar la data en la pissarra en català, castellà, Anglès i la curta.

Netejar 1 dia a la setmana l’esborrador a la grada del pati.

Escriure les informacions important a la pissarra.

Repartidor: Repartir llibres i/o materials de cada assignatura.

Ecologista: Un dia a la setmana fer el reciclatge.

El dia de plàstica dur-se les tovalloles per rentar-les.

Supervisor: Recordar als companys que deixin la classe endreçada.

Supervisar els calaixos dels companys i avisar-los si necessiten ordenar-los.

Brigada: Tancar les llums de l’aula que es surti de la classe.

Tancar les finestres a les 12:30h i a les 16:30h.

Quedar-se l’últim/a per supervisar que no quedi ningú ni a l’aula ni al pati.

Supervisar que no quedi material (joguines, carmanyoles...) al pati.

Secretari: Anotar a l’agenda de la cartellera totes les feines per casa.

Ajudar als altres companys/es a fer els càrrecs.

Delegat: Anotar l’assistència i els retards del alumnes.

Anotar el menjador.

Ajudar al mestre.

Cicle superior: hi ha dos o tres alumnes encarregats, els secretaris, de fer tots els càrrecs de la classe. Al final de la quinzena es valora.

Aquests són:

Canviar la tovallola de la classe (si és el cas).

Complir les normes del pati : material, carmanyoles,...

34

ESCOLA LLEBEIG

-

PROJECTE EDUCATIU

Apuntar absències del menjador.

Tenir la classe neta i endreçada amb iniciativa.

Repartir els llibres, materials i quaderns de classe.

Controlar l’assistència.

Buidar papereres de reciclatge.

Obrir i tancar finestres .

Ajudar al mestre d’Educació Física a portar el material.

Esborrar la pissarra i espolsar l’esborrador.

Altres feines puntuals que puguin sorgir.

Material: el material més esporàdic com són les tisores, la cola, els punxons... es comparteix a nivell de classe.

Infantil: ens organitzem així perquè creiem que és una manera de respectar i compartir el material de tots. Els nens autoavaluen la cura del material una vegada al curs. El material es guarda amb capses de plàstic on hi ha un símbol diferenciant els retoladors, els colors de fusta i els plastidecors. Es comparteix amb el company de taula. Cada taula té el seu pot amb els llapis per cada nen però sense el nom. La goma i la maquineta s’utilitza depenent del criteri del mestre. A P3 els llapis i els colors són de tipus triplus (més gruixuts i amb 3 costats).

Cicle inicial: seguim treballant amb el material compartit per parelles de taula. Els nens autoavaluen la cura del material cada mes a l’agenda. Cada nen té el llapis amb el nom.

Cicle mitjà i superior: es produeix un canvi organitzatiu per vetllar per la responsabilitat més individual. Cada nen personalitza el seu material. A tercer se’ls dóna una capsa que han d’utilitzar fins acabar la primària. També bolígrafs, colors, llapis, goma i retoladors. En l’annex 8 trobarem la llista del material amb què compta cada nen al llarg del curs. Cal conscienciar-los de la correcta utilització, han d’evitar pèrdues i fer-ne un bon ús. Si no se’n fa, utilitzaran material de segona mà o si en trenquen l’hauran de pagar en metàl·lic, en cap cas es pot portar material de casa. A final de curs es premiarà aquells alumnes que n’hagin fet un bon ús.

-

Treball sobre paper: en començar sempre han de posar la data llarga i el nom, i en matemàtiques la data curta.

Infantil: A P3 s’utilitza el DINA-3 perquè en aquesta edat necessiten espai més gran per expressar-se.

A P4 i P-5 ja utilitzen el DINA-4 sense cap pauta. En els treballs de plàstica es segueix utilitzant el DINA-3.

Primer: Al principi del llibre de català es treballa la pauta Montessori, per això es dóna una llibreta d’aquesta pauta per treballar 35

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

l’escriptura en català a casa.

Posteriorment s’introdueix la pauta de doble línia però si s’ha de treballar en full es treballa amb la Montessori.

En les altres àrees es treballa amb full de pauta d’una línia.

Segon: Sempre que es treballa amb full s’utilitza la pauta d’una línia.

També tenen una llibreta amb línia per treballar l’expressió escrita.

Cicle mitjà i superior: A tercer treballen amb fulls de pauta. A partir de quart, o quan l’alumne es vegi preparat, començaran a treballar amb fulls blancs i podran utilitzar una pauta per posar sota. És important invertir temps en la presentació dels treballs a CM. Els alumnes tenen unes pautes de recomanació per la bona presentació tot i així també hem de fomentar la pròpia iniciativa i creativitat, ells han de gaudir de la feina ben feta. Els fulls es paginaran davant i darrera.

Si l’alumne necessita alguna adaptació metodològica, es recomana la possibilitat d’utilitzar una llibreta amb espiral amb separadors de colors.

S’utilitza llibreta quadriculada per l’assignatura de matemàtiques, cada cicle un tipus de quadriculat diferent adequat a la seva edat.

-

Classificació de les feines: Infantil: Cada nen té un calaix amb el seu distintiu per arxivar els treballs.

A p5 tenen una carpeta personalitzada on guarden feines per acabar o altres treballs. Àlbums: cada trimestre es fa un àlbum que recull tota la feina feta. Les portades normalment cada classe fa la seva.

Carpeta de plàstica: a final de curs es fa un recull de tots els treballs de plàstica que no s’inclouen a dins els àlbums perquè tenen un altre format.

Cicle inicial: tots els nens/es tindran un parell de carpetes amb diferents usos.

Carpeta de classe: allà els alumnes guardaran els fulls que estan en procés d’acabament Carpeta viatgera: els alumnes utilitzaran aquesta carpeta per deixar l’agenda i endur-se’n la feina a casa.

Carpesà: una vegada els temes estiguin acabats els hi arxivaran autònomament. A primer cal revisar molt aquest procés. Àlbums: cada trimestre es fa un àlbum que recull tota la feina feta. Les portades són un acord de cicle.

36

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

Cicle mitjà i superior: Carpeta classificadora que dura tot el cicle. Allà hi guarden tots els treballs que estan realitzant en aquell moment. Una vegada els temes estiguin acabats els arxivaran autònomament. (A 3r caldrà acompanyar-los en aquest procés). La carpeta se’n va a casa quan sigui necessari, per això és recomanable una motxilla més gran a partir d’aquesta edat. Si es personalitzen la carpeta els recomanem que s'ha de folrar, i procurar mantenir-la en bon estat.

Carpeta d’anelles: un cop s’ha acabat un tema de qualsevol matèria, en fan la portada, l’autoavaluació i l’entreguen al mestre, que revisa que tot estigui complet i corregit. És important tenir en compte les anotacions escrites per tal de millorar-ho. Un cop corregit guarden el tema a l’arxivador. Àlbums: a final de curs se’n fan 3 que recullen les diferents àrees: llengües (català, castellà i anglès), ciències (matemàtiques i medi) i plàstica.

-

Mascotes: creiem que són importants en els primers cursos per donar seguretat als nens, acollir-los a la classe, fa de fil conductor entre els diferents temes, fa de vincle entre la mestra i els nens, acompanya emocionalment el nen a l’escola, dins del grup fa de tret d’identitat i potencia el sentiment de pertinença, així com fa de vincle entre l’escola i la família.

Infantil: abans les mascotes anaven relacionades amb els llibres que s’utilitzaven, actualment són més lliures.

A P3 actualment tenen la “Maria Marieta” que ocupa un lloc important a dins l’aula i cada cap de setmana va a casa d’algun nen o nena. Aquell cap de setmana també s’emporten el llibre que construeixen entre tots. Les famílies hi expliquen la vivència de la Maria Marieta a casa. El dilluns ho expliquen davant del grup, es comença el treball de protagonista.

A P4 actualment tenen la “tortuga Tula” i es dóna una continuïtat al treball fet a p3. També ho amplien fent el “seu àlbum” on expliquen la seva història. El dilluns ho expliquen davant del grup, es comença el treball de protagonista. Es presenta la tortuga per introduir el conte de resolució de conflictes.

A P5 actualment tenen “el coet”. Ells el cap de setmana expliquen una notícia, per tant, el dilluns es converteixen en el “reporter de la setmana”. o Cicle inicial: coincideix la mascota amb el nom de la classe.

1r: “Pepota la granota” 2n: “Roig, l’esquirol”

-

Acords sobre la feina a casa:

L’objectiu dels deures és que els alumnes aprenguin a gestionar-se el temps 37

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

a casa de manera autònoma, aquest treball cal que estigui molt estructurat i que sigui gradual.

Aquests treballs són un repàs d’aquelles activitats realitzades a la classe, per tant una oportunitat perquè el nen detecti autònomament on té dificultats i les pugui resoldre preguntant-ho a classe.

A mesura que l’infant va madurant, els pares han d’anar retirant-se.

Cal tenir en compte el ritme individualitzat de cada alumne, vigilant així que no se’ls hi acumulin les feines a fer.

1. Llegeixo a gust des de P3 fins a 6è: Cada alumne podrà agafar un llibre de la biblioteca un dia a la setmana.

Abans d’agafar-ne un altre haurà de retornar el llibre que s’ha llegit.

Els mestres potenciaran aquest treball amb la presentació del llibres davant del companys o fent altres treballs depenent de l’edat.

-

Infantil i CI: quan s’acabi el llibre el mestre preguntarà si li ve de gust recomanar-lo o explicar-lo davant dels companys amb l’objectiu de treballar la planificació dels discurs oral, l’expressió oral i per motivar als companys.

-

CM i CS: quan s’acabi el llibre tindrà un ventall de possibilitats per fer un petit treball del llibre que l’ajudi a planificar el text sobre el paper. Principalment treballem el resum a través de vinyetes, dibuixos, resums, mapes conceptuals...

2. Recerca d’informació de p3 fins a 6è: En cada curs es fan projectes, conferències, nous temes... en aquesta recerca cal que els pares acompanyin als seus fills d’acord amb el seu grau d’autonomia. En les reunions de classe i les entrevistes individuals es donaran orientacions de com es pot fer aquest treball.

3. Anem creixent, particularitats de cada cicle: Infantil: - P3: La titella de la classe viatja cap a casa d’un alumne cada cap de setmana. Durant aquest la família escriu les vivències amb la titella i ho retorna a la classe on l’alumne ho explica.

- P4: El protagonista de la setmana - P5: El reporter de la setmana Inicial: - Un dia a la setmana es donarà una poesia o un dictat per treballar a casa. Com que és un treball sistemàtic no ho anotarem a l’agenda.

38

ESCOLA LLEBEIG

-

-

PROJECTE EDUCATIU

Cada setmana un alumne diferent serà qui expliqui el cap de setmana (a 1r) o expliqui una notícia (a 2n) i ho registri en la llibreta comuna de la classe.

S’anotarà a l’agenda si hi ha algun treball complementari a fer. (s’incrementarà la freqüència de 1r a 2n) A vegades poden haver-hi treballs que no s’han acabat a classe.

Mitjà: Els deures es fixaran amb els següents criteris: - Que no durin més de mitja hora al dia.

- Que tinguin més d’un dia de marge per fer-los.

- Que els pugui realitzar de manera autònoma.

- Quan els entreguin s’han de corregir.

- S’intentarà que no tinguin acumulació de diferents assignatures a través de l’agenda de la classe.

Superior: Es seguirà amb els criteris de cicle mitjà però no tan marcats ja que entenem que l’alumne ja sap organitzar-se millor les quinzenes i ha d’invertir més el temps en l’estudi i el repàs dels temes que està treballant.

4.5.-LA LLENGUA. EL PROJECTE LINGÜÍSTIC Som una escola catalana i, per tant, la nostra llengua vehicular és el català.

Aquesta és la llengua de trobada entre tots els integrants de la nostra comunitat educativa, és la llengua d’aprenentatge i la que utilitzem a l’administració, reunions, circulars,...

El Projecte Lingüístic de Centre, PLC, és un instrument que possibilita gestionar i organitzar, d’acord amb la normativa vigent, però de manera autònoma, determinats aspecte en referència a l’estat i a l’ús de les llengües al centre educatiu, i al tractament curricular de les diferents llengües que hi són presents. És una eina de reflexió i de presa de decisions del tractament de les diverses llengües del centre.

Té la funció de garantir el dret dels nostres alumnes a conèixer i dominar l'ús del català i del castellà, conèixer i utilitzar una llengua estrangera, i facilitar un espai educatiu respectuós de la diversitat lingüística i cultural que conforma la nostra societat.

Aquest PLC parteix d’un anterior projecte de ZER (de 1998), i per tant, calia una reflexió i revisió per adequar-lo a la nova realitat del centre.

Com a tal, és un instrument que vincula a famílies, alumnat, professorat i personal del centre respecte a l’objectiu comú de fer efectiva la normalització en el tractament de les llengües.

Com a part del projecte educatiu, té una vigència llarga i tracta de recollir 39

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

globalment tots els aspectes del centre però serà revisat periòdicament. Així, els objectius de millora, seran recollits pel Projecte Anual de Centre i avaluats en la memòria anual.

Aquest PLC pretén posar al dia els documents anteriors i acomodar-se al que disposa el DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària.

La llengua és un potent instrument de comunicació que, afavoreix la integració, la interculturalitat i la cohesió social i que, tant en el seu aspecte oral com escrit, satisfà les nostres necessitats comunicatives. Però la llengua és quelcom més, i porta implícites unes connotacions que la relacionen directament amb emocions i sentiments. Aquests podrien ser: • La llengua materna i l’associació directa amb imatges, records, que formen part de nosaltres.

• Els sentiments associats a la llengua per qüestions d’afirmació, d’identitat individual i/o col·lectiva.

• La identificació de la llengua amb la cultura, la poesia, la sensibilitat personal.

De la mateixa manera que treballem la llengua verbal, també ho fem potenciant altres llenguatges i vehicles de comunicació: el llenguatge plàstic, musical, corporal...

La direcció del centre vetllarà per la seva distribució i coneixement per part de tota la comunitat educativa.

Aquesta és la introducció del projecte lingüístic del centre que trobareu a l’annex 9 i que ha estat consensuat pel professorat del centre i aprovat pel consell escolar el dia 6 de juliol de 2009. S’ha revisat i aprovat en Consell Escolar a dia 26 de maig de 2014.

4.6.- L’AVALUACIÓ El concepte d'avaluació ha experimentat un canvi profund en els últims anys i es considera, cada cop més, una activitat clau en la intervenció pedagògica.

De l'avaluació dels aprenentatges adquirits pels alumnes s'ha passat a avaluar el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Efectivament, l'aprenentatge dels alumnes no és un producte exclusiu de l'ensenyament del professorat, intervé l'entorn educatiu, les interaccions que es produeixen a l'aula, les activitats que els alumnes realitzen, el valor que els alumnes donen a aquestes activitats, i l’entorn familiar en aquest procés, etc.

D'altra banda, tenint en compte la Llei d'Educació, s'avalua tant l'aprenentatge de conceptes com també l’adquisició de procediments, hàbits de treball i l'assoliment de determinats valors i actituds, és a dir, la capacitat de... o en la competència de... Per tant, les activitats i els controls hauran d’anar encaminats a aconseguir aquests objectius.

40

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

L’avaluació és un instrument educatiu que ens permet obtenir informació del grau d’assoliment dels objectius marcats en qualsevol projecte. En el cas de l’avaluació dels alumnes ens permet conèixer si aquest, va millorant en el seu procés de desenvolupament de capacitats, i el grau d’assoliment de coneixements en les diferents matèries del currículum escolar. Tanmateix ens serveix per treure conclusions sobre la idoneïtat de les activitats plantejades pel mestre i de la seva possible modificació.

Els graus de qualificació avaluatius van des de l’ insuficient, fins a l’excel·lent. Graus que el docent selecciona per a qualificar el nivell assolit per l’alumne.

A l’Educació Primària les qualificacions o notes, s’utilitzen, en bona mesura, per informar als pares, a l‘administració, o a la resta de l’equip docent, del grau que l’alumne assoleix en cada assignatura.

L’avaluació del procés d’aprenentatge serà : •

CONTINUA: és a dir al llarg de tot el procés d’aprenentatge.

•

GLOBAL: tenint en compte el desenvolupament de tots els aspectes de la personalitat i de la formació de l’alumne.

Avaluar té tres fases : •

Avaluació Inicial.- Que com el seu nom indica es farà a l’inici d’un procés educatiu. Aquesta avaluació permet conèixer quin és el grau de partida d’un alumne. L’avaluació inicial constitueix la base per a la planificació educativa. A inici de curs es fa necessari que cada tutor/a revisi l’expedient dels seus alumnes per a establir el punt de partida.

•

Avaluació Formativa.- Que és la que es fa al llarg de tot el procés educatiu i que permet determinar el grau en que es troba l’alumne i per tant quines són les ajudes que se li ha de facilitar. Aquesta avaluació serà contínua i global, tal com s’ha indicat abans.

•

Avaluació sumativa.- Té un caràcter més terminal i permet determinar si s’han aconseguit o no els objectius educatius.

4.6.1 CRITERIS AVALUACIÓ

Cada grup d’alumnes tindrà un/a tutor/a que serà l’encarregat de vetllar per l’atenció individualitzada de cada alumne, de la coordinació de l’equip de mestres que incideixen sobre l’alumne i de canalitzar la informació amb la família.

Avaluar és una activitat subjectiva, perquè és el docent el que interpreta la resposta de l’alumne davant d’una situació i la qualifica amb una nota. És 41

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

més subjectiu avaluar una opinió o una valoració que avaluar un resultat matemàtic o una resposta tancada. Malgrat aquesta subjectivitat, inevitable en l’avaluació, les qualificacions dels alumnes sempre passen pel filtre del treball en equip.

La tasca d’avaluar tal com indica la normativa del Departament d'Ensenyament correspon a les comissions d’avaluació. Aquestes, són òrgans col·legiats formats per la totalitat de professorat que incideixen en un grupclasse i dirigides pel Cap d’estudis. En aquestes comissions, que es reuneixen durant el curs un mínim de 3 cops en el cas de primària i de 2 cops en el d’infantil, s’intercanvien opinions sobre el procés d’evolució i maduració de l’alumne.

Una proposta de repetició de curs, és sempre una decisió col·legiada, fruit d’una valoració profunda del procés educatiu de l’alumne, amb intervenció de l’equip docent. Des de l’escola aconsellem repetir a aquells alumnes que reuneixen unes garanties d’èxit amb aquesta acció. La decisió final es prendrà conjuntament amb la família.

En aquestes sessions d’avaluació s’ha d’analitzar col·lectivament l’evolució dels aprenentatges de cada alumne/a i establir-se les mesures d’adequació i reforç, la modificació d’estratègies, així com els ajustaments de programació que convinguin per a les activitats educatives del grup. L’equip docent, en l'avaluació dels aprenentatges de l’alumnat, ha d’adoptar les decisions per consens.

L’acta ha de reflectir la valoració del procés d'aprenentatge de l'alumne/a, els aspectes personals i evolutius que es consideri oportú esmentar i les mesures complementàries o de reforç que s’hagin pogut adoptar o les que és previst adoptar. A partir d'aquesta anàlisi, l'avaluació es converteix en punt de partida de noves decisions, que poden esmenar a temps certes situacions.

No es tracta d'analitzar tots els temes i de tots els grups - classe en una sola sessió. Es poden planificar vàries trobades amb aquest objectiu. El tutor haurà de portar enregistrades les seves valoracions i anotacions per fer més àgil el debat, i anirà anotant les observacions dels altres membres, que posteriorment inclourà a l’acta. L’última acta haurà de quedar per escrit.

Tots els alumnes són diferents i tenen diferents capacitats, interessos... No podem demanar el mateix nivell a tothom perquè les capacitats o competències que tenen són individuals. Es per això que el docent haurà de valorar altres variables com són: el grau d’esforç, l’actitud davant les dificultats, el nivell de maduració, la ZDP ( zona de desenvolupament proper), és a dir fins on pot arribar a aprendre, l’estil d’aprenentatge, la integració en el grup classe, la valoració de la família,...

42

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

L’actitud d’esforç i de vèncer les dificultats per part de l’alumne ha de tenir una alta valoració en educació, perquè serà una eina molt important al llarg de la seva vida.

En cas de promoció de Cicle sense haver superat els objectius mínims, l’equip docent receptor serà el responsable de fer les adaptacions necessàries. Si el decalaix és de 2 anys s’haurà d’elaborar un Pla d’atenció individualitzat comptant, si fos necessari, amb el suport de la mestra d’educació especial. Cal incidir en la millora o no de la seva dificultat però no tornar a dir que la té. A nivell intern no podem suspendre a un nen que sospitem que té una dificultat greu; cal adaptar encara que no hi hagi diagnòstic.

A nivell intern creiem que hem de fer una adaptació metodològica o fins i tot curricular i informar als pares que totes les avaluacions estaran adaptades i la nota dels informes serà sobre aquesta adaptació. Hem de deixar clar que quan l’informe és adaptat significa que aquell alumne no ha assolit aquella competència.

A nivell extern cal posar la nota segons la competència que ens demana el Departament, si no hi ha un dictamen i per molt que hi hagi una adaptació.

Si un alumne no supera els objectius mínims d’etapa i donat el caràcter no terminal de l’Educació Primària, l’equip d’avaluació competent decidirà si s’ha fet mereixedor o no d’un aprovat. En aquesta decisió influirà l’actitud de l’alumne durant la seva escolaritat.

De la mateixa manera que una avaluació positiva pot servir d’estímul i al·licient per a què un alumne s’esforci i tingui confiança en les seves aptituds i capacitats, en una avaluació negativa cal valorar si provocarà una certa frustració personal o bé serà un efecte d’avís per a què l’alumne reaccioni i s’impliqui més en les tasques escolars.

Aquestes dues tendències sempre es valoren en les comissions d’avaluació.

Intenten transmetre el sentit i el resultat de l’avaluació de l’alumne per a trobar la complicitat i la sintonia en les mesures a prendre després d’uns resultats dolents o davant d’una millora efectiva o una tendència a la superació.

Avaluant valorem a part d’aspectes purament curriculars com capacitats lingüístiques, matemàtiques, físiques o musicals, el grau de desenvolupament de l’autonomia personal, l’actitud personal davant les dificultats, la facilitat o les dificultats relacionades, l’acceptació i el compliment de normes establertes.

Totes aquestes particularitats fan que cada alumne tingui un procés personal d’evolució. A partir del coneixement de la seva condició, de la situació 43

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

personal, familiar, l’equip docent elabora un pla que l’alumne va seguint en cada cas. La informació obtinguda any rere any es va guardant al seu expedient personal i es van transmetent als diferents tutors o equips docents la resposta de l’alumne al llarg de la seva escolaritat.

Una síntesi d’aquesta resposta obtinguda són les qualificacions trimestrals que l’alumne porta a casa.

Acostuma a haver-hi acord en les valoracions que fan les Comissions d’avaluació. També s’intenta compartir amb la família els resultats de l’avaluació i les decisions que aquesta avaluació implica.

En cas de desacord amb les qualificacions obtingudes per l’alumne es fa necessària una trobada amb el/la tutor/a per aclarir els dubtes.

4.6.2 INSTRUMENTS DE REGISTRE D’INFORMACIÓ Cada mestre/a portarà un registre d’observació i seguiment del procés dels seus alumnes. Aquests poden variar en funció de preferències personals o característiques de cicle, però en tot cas s’anotaran sistemàticament totes aquelles dades que són importants de cara a l’avaluació.

Tanmateix s’inclouran en el RGD Registre General de Dades totes les informacions susceptibles de ser utilitzades amb posterioritat : Actes de les sessions d’avaluació Entrevistes amb les famílies Informes 4.6.3 INTERCANVI D’INFORMACIÓ a) Comunicacions amb les famílies Tal com s’ha explicat en l’apartat de criteris d’avaluació, la col·laboració i la sintonia amb la família són aspectes molt importants en el procés educatiu de l’alumne/a.

S’estableixen els següents mecanismes de comunicació : - Entrevistes individuals: s’estableixen les següents com a mínimes: Una Una Una Una

a a a a

inici de P-3 inicis del segon trimestre al primer curs de cada cicle. final de curs a tots els cursos. inici de curs si hi ha hagut canvi de tutor/a.

A part d’aquestes entrevistes prescriptives també es realitzaran tant a petició del tutor/a com per part de la família.

- Informes trimestrals.- (Notes).- Cada tutor entregarà dos informes en 44

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

el cas de Educació Infantil i tres informes en el cas d’Educació Primària al llarg del curs.

L’informe del primer trimestre (abans de Nadal en el cas de primària i durant el mes de gener en el cas de pàrvuls) anirà acompanyat d’un full d’observacions pels pares, en el que es demana que s’anotin els comentaris que l’informe trimestral ha provocat. Aquest Full s’haurà de retornar emplenat al mes de gener. Annex 7. b) Intercanvi entre mestres - Reunions de cicle: es fan cada setmana i assisteixen com a mínim els tutors de tot el cicle i el coordinador.

- Reunions d’avaluació: es fan cada trimestre en el cas de primària i al gener i al juny en el cas de pàrvuls. Assisteixen la totalitat de mestres de cada nivell. Són les que valoren el procés educatiu de cada alumne.

Annex 4 - Claustres: assisteixen la totalitat del professorat del centre i malgrat la seva complexitat es parla dels alumnes que presenten un perfil més especial tant conductual com de personalitat i s’aporta informació i pautes d’actuació comunes.

4.7.-LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES. SORTIDES I COLÒNIES. Creiem que és important fer activitats fora de l’àmbit escolar per descobrir l’entorn natural i social. Aquestes sortides fomenten l’experimentació per tal d’aprendre d’una manera més vivencial els continguts curriculars de cada nivell. També és una manera de potenciar la cohesió de grup, les normes de convivència, els valors i l’autonomia personal. Tot això fa que els nens i nenes adquireixin una mirada més àmplia de tot els que els envolta.

Amb la programació de les sortides i colònies es té en compte que al llarg de l’escolaritat els alumnes tinguin vivències en diferents àmbits, amb l’objectiu de desenvolupar el saber fer i estar en els diferents contextos i situacions que es puguin trobar.

La nostra escola està situada en un context rural que ens aporta la possibilitat de conèixer de ben a prop aquest entorn.

Durant tota l’etapa escolar es fomenta l’aprenentatge a través de petites sortides amb l’objectiu d’observar i conèixer els canvis de la natura, l’acció de l’home envers els paisatge, els diferents barris i sectors econòmics, els serveis del poble, etc. D’aquesta manera els nens i nenes vivencien els continguts de l’àrea de medi que es van treballant a cada nivell.

Tan les colònies com les sortides les treballem a nivell de cicle, així els alumnes de l’escola tenen la oportunitat de treballar amb companys 45

ESCOLA LLEBEIG

PROJECTE EDUCATIU

diferents. Cada nou curs acostumem a fer les següents activitats: •

Les colònies: tota l’escola des de p.3 fins a 6è fem colònies. A parvulari 2 dies i una nit i a primària tres dies i dues nits. Les cases de colònies es trien d’acord amb la programació de cada cicle procurant que es complementin entre elles. Sempre que és possible demanem camps d’aprenentatge.

•

Una sortida “llarga”: durant el curs es fa una sortida de tot el dia amb autocar. L’ objectiu d’aquesta sortida seria més de caire cultural, museus, auditori, liceu, etc. En aquesta sortida llarga s’aprofita per treballar amb més profunditat alguns dels continguts del curs.

S’acostuma a combinar-la amb l’activitat musical una vegada al cicle.

•

Sortides entorn: són les sortides dins l’entorn més proper de l’escola que permeten vivenciar i experimentar alguns continguts que treballes a l’aula. No es necessita autocar.

•

Un teatre ofert per la diputació (2 infantil i 1 primària): la proposta que ens fan “anem al teatre” ens permet cada curs assistir a dos espectacles ja que estan subvencionats i resulten econòmics. S’intenta triar que siguin variats: titelles, dansa o música.

•

Un teatre d’anglès a primària: hi ha ofertes de diferents companyies de teatre en anglès adequades als diferents cursos de primària.

•

Piscina a cicle inicial i cicle mitjà: dins l’àrea d’educació física es programa un curs de natació d’uns dos mesos aproximadament en el Complex Aquàtic de Vilafranca. Creiem que és important fomentar l’esport en els nens i nenes i així es una manera d’oferir que tots/es aprenguin a nedar. També és una manera de treballar el desenvolupament de l’autonomia personal i els hàbits.

Un dels principis fonamentals de l’escola és que cap nen/a es quedi sense participar en qualsevol activitat que requereixi una despesa econòmica per això s’ofereix el projecte d’igualtat d’oportunitats. En aquest projecte hi participen famílies, ajuntament i docents. En definitiva, tothom que s’hi ofereixi. Si aquest projecte no resulta sostenible ens replantejaríem les activitats per rebaixar el cost de les sortides i les colònies per tal de que tothom hi pogués participar. A l’annex 10 hi ha una proposta de planificació transversal de les sortides i les colònies a l’escola.

4.8.- EL PLA DE FORMACIÓ DE ZONA Per tal de gestionar i programar les activitats de formació de zona l’Equip Directiu recollirà les necessitats dels mestres i es reflexionarà en claustre quina proposta de formació es demanarà pel/s curs/os següents. Per a ferho es tindrà en compte:

46

ESCOLA LLEBEIG

-

PROJECTE EDUCATIU

Relació de la proposta amb el projecte educatiu. les propostes de millora.

Les que recullin més inquietuds.

Amb la planificació de la formació permanent del professorat al centre cerquem consolidar el nostre Projecte Educatiu i ajudar a l’equip de mestres a disposar dels recursos necessaris per tirar-lo endavant .

A l’hora de dissenyar-lo, cal tenir en compte els resultats acadèmics de l’alumnat, les inquietuds dels mestres, que els aprenentatges siguin significatius i ferms i quina línia volem seguir com a centre.

Ens proposem que la formació en centre incideixi directament a les programacions: - Durant el curs escolar de la formació s’incidirà en la satisfacció i percepció, és a dir es demanarà si hi ha hagut alguna aplicació a l’aula i si en podem treure profit com a escola.

- En el curs escolar següent caldrà que hi hagi alguna aplicació directa a l’aula tant per part dels tutors com dels especialistes, activitats incloses en el Pla Anual.

- A partir del tercer curs escolar l’objectiu és intentar consolidar tot allò iniciat en els cursos anteriors.

Si algú del Claustre fa alguna altra formació fora del centre però que creu que pot ser d’utilitat pel Projecte de Centre, es guardaran algunes hores per tal de que es pugui fer un traspàs d’informació.

Aprovat en Consell escolar, el 26 de maig de 2014

47