Power acompanyant projecte

L’ESCOLA QUE SOM Reunió informativa 1 de juny de 2016

Introducció.

D’on venim? On estem? Cap a on anem?

Projecte viu.

Bons resultats però amb aspectes que mereixen reflexió.

Situació generalitzada entre moltes comunitats educatives.

Transformacions arrel d’aquestes reflexions.

Som aquí gràcies a cada esglaó viscut.

EL NOSTRE CONCEPTE D’EDUCACIÓ Alumne com a principal protagonista.

La imatge de l’infant capaç i competent.

Curiositat i motivació.

Educació més personalitzada: Respecte amb els processos de maduració.

L’infant disposa del temps que ell necessita.

Atenció a la diversitat, escola inclusiva.

Intel·ligències múltiples

Educació sòcio-emocional.

Aprenentatge significatiu i globalitzat.

L’alumne és el protagonista del seu aprenentatge L’alumne pren decisions sobre el seu procés.

Què faig?

Com ho faig?

Quan ho faig?

Amb qui ho faig?

Necessito que m’ho mirin?

Possibilitat d’experimentar, comprovar, compartir,…

Parteix dels seus interessos…

La nostra imatge d’infància és la de l’infant capaç i competent Autonomia.

Confiança en un mateix.

Seguretat i motivació.

Saber trobar solucions.

Autoconeixement i autoregulació.

L’infant capaç i competent “Una experiència mai és un fracàs, sempre serveix per demostrar alguna cosa” “No he fracassat, he trobat 999 maneres de com no fer-ho”.

Curiositat i motivació És el motor de l’aprenentatge.

Ha de provocar emoció.

Voluntat d’aprendre.

Cultura de fer-nos preguntes.

Esperit crític.

Educació més personalitzada Respecte amb els processos de maduració.

L’infant disposa del temps que ell necessita.

Atenció a la diversitat, escola inclusiva.

Camins diversos per una mateixa fita.

Intel·ligències múltiples.

Intel·ligències múltiples Verbal • Gaudeixen llegint i escrivint • Bons narradors d’històries • Es diverteixen escrivint • Els agrada escoltar

Matemàtica • Són ràpids calculant amb el cap • Curiosos amb les ciències • Els agrada que els reptin, els facin pensar.

• Volen entendre el per què de totes les coses

Naturalista • Interessats pels animals i les plantes • Bons observadors • S’entretenen mirant una pedra • Els fenòmens naturals els captiven.

Corporal-cinètica • Els agrada construir • Gaudeixen actuant • Són bons fent esports • Entenen molt bé els plànols i els mapes • Poden fer dibuixos complexos • Els agrada ballar

Musical • Els agrada escoltar música • Tenen facilitat en tocar instruments • De seguida segueixen els ritmes • Els agrada cantar i saben moltes cançons

Espacial-visual • Tenen una bona imaginació visual • S’ho passen bé dibuixant • Els agraden els vídeojocs • Saber organitzar espais • Els agraden molts els plànols (GPS)

INTRAPERSONAL La seva autoestima és alta Es coneixen a si mateixos, se saben regular Acostumen a estar segurs del que fan Saben què els agrada i que no S’ho passen bé sols, tenen molts hobbies

INTERPERSONAL Fan amics amb facilitat Se saben posar en el lloc dels altres, els entenen Tenen sentiments solidaris envers els altres Els agrada tractar amb les persones S’ho passen bé amb gent, són bons organitzadors

Educació sòcio-emocional Gestió de les emocions i sentiments.

Autoconeixement.

Autoregulació (saber estar).

Resolució de conflictes.

Aprendre a gestionar la cohesió de grup (saber respondre).

Desenvolupar l’empatia i la flexibilitat.

Aprenentatge significatiu i globalitzat Comprendre el context.

Relació amb els coneixements previs.

Sentit i funcionalitat d’allò que estan vivint.

Consciència crítica.

Passar a l’acció davant dels problemes.

Construcció de la identitat personal i de grup.

Preguntes generals: Demanar més informació a l'escola sobre el procés pedagògic.

Educaciรณ infantil Explorem el mรณn

El Joc lliure Descobrim Ens socialitzem Prenem decisions Correm riscos Assumim conseqßències Resoldrem conflictes Compartim Dialoguem Guanyem i perdem Creem regles i aprenem a seguir-les Cooperem ...

Ambients, espais d’aprenentatge Els ambients són entorns estimulants on els infants es poden moure lliurement, investigant, provant, assajant, modificant, construint, parlant, raonant, explicant, inventant, escollint, prenent decisions i desenvolupar-se d’una forma natural, en relació als seus interessos i motivacions.

Són espais on l’infant és el protagonista i constructor del seu propi aprenentatge amb l’acompanyament de les mestres respecten la diversitat i tenen en compte en tot moment el ritme individual de cada infant.

VALORS...

AUTONOMIA SOLIDARITAT PRESA DE DECISIONS CREATIVITAT VIURE EN COMUNITAT

A l’ambient matemàtic trobem…

ESPAI DE CONSTRUCCIONS

ORIENTACIÓ EN L’ESPAI MEMÒRIA ESPACIAL

CREATIVITAT POSICIÓ I DISTÀNCIA

ESPAI DE MESURA

CONCEPTE DE PES I ALÇADA

ESTRATÈGIES DE CÀLCUL: REPARTIR, AFEGIR I TREURE.

OBSERVACIÓ EXPERIMENTACIÓ INTERPRETACIÓ DE DADES

UNITATS DE MESURA: LLARGADA

REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES DADES

COMPARACIÓ I ORDENACIÓ

ESPAI DE CREACIÓ

SERIACIONS I COMPOSICIONS COORDINACIÓ ÒCULOMANUAL PSICOMOTRICITAT FINA ATENCIÓ I CONCENTRACIÓ

CREAR MANDALES PERMET POTENCIAR: L’ATENCIÓ INDIVIDUAL I LA CONCENTRACIÓ.

LA MEMÒRIA EL TREBALL INDIVIDUAL I EN SILENCI. LA CREATIVITAT PSICOMOTRICITAT FINA. A MÉS, ENS RELAXEN I APORTEN TRANQUIL·LITAT.

ESPAI DE GEOMETRIA

COMPOSAR I DESCOMPOSAR L’ESPAI

POSICIONAR I TRANSFORMAR

MANIPULACIÓ DE LES DIFERENTS FIGURES GEOMÈTRIQUES

JUGUEM AMB ELS NOMBRES

NOCIÓ DE QUANTITAT

ASSOCIACIÓ GRAFIA I NOMBRE

LA GRAFIA DELS NOMBRES

MANIPULACIÓ COMPARACIÓ, ORDENACIÓ I CLASSIFICACIÓ

RAONAMENT I REPRESENTACIÓ DELS PROCESSOS MATEMÀTICS

JOCS DE TAULA

ESTRATÈGIA DISCRIMINACIÓ VISUAL ATENCIÓ MEMÒRIA AUTOREGULACIÓ

NUMERACIÓ LECTURA DELS DAUS SITUACIÓ I DIRECCIÓ CLASSIFICACIONS I SERIACIONS PLANTEJAMENT D’HIPÒTESIS

A L’AMBIENT DE CIÈNCIES..

ESPAI DE LLUM

INVENTEM HISTÒRIES: PLANIFICACIÓ DEL DISCURS CREATIVITAT

COMPORTAMENT DE LA LLUM ELEMENTS TRANSLÚCIDS ELEMENTS OPACS

ESPAI DE SORRA COORDINACIÓ ÓCULOMANUAL. DESCOBERTA DE LES QUALITATS DE LA SORRA DE LA PLATJA. MADURACIÓ TRAÇ.

ORDENACIÓ DE L’ESPAI.

ESPAI DEL BOSC

DESCOBERTA DELS ELEMENTS DELS BOSCOS DEL NOSTRE ENTORN EXPERIMENTACIÓ SENSORIAL. CONCEPTES:TOU/DUR, GRUIXUT/PRIM, LLARG/CURT, SEC/HUMIT.

ESPAI DE L'AIGUA

UTILITZACIÓ I FAMILIARITZACIÓ AMB ESTRIS COM LES PIPETES I EL COMPTA GOTES.

MADURACIÓ DE LA MOTRICITAT FINA. COORDINACIÓ ULL MÀ.

ESPAI DE MANIPULACIÓ DESCOBERTA: TEXTURA, OLOR, COLOR, FORMA, MIDA,GUST PRECISIÓ EN LA UTILITZACIÓ DELS DIFERENTS ESTRIS

DESCOBERTA SENSORIAL: CAPTAR A TRAVÉS DELS SENTITS. ORDENACIÓ I CLASSIFICACIÓ DEL MATERIAL.

ESPAI DE LES BOMBOLLES

CONTROL DEL BUF COMPORTAMENT DE L'AIGUA BARREJADA AMB EL SABÓ.

CONCEPTE D'ESFERA, BOMBOLLA. PLANTEJAMENT D’HIPÒTESIS I COMPROVACIÓ D’AQUESTES.

ESPAI DEL SORRAL

EXPERIMENTACIÓ, CURIOSITAT I INICIATIVA. PLANTEJAMENT D'HIPÒTESIS I VERIFICACIÓ D'AQUESTES.

SOLIDARITAT, TREBALL EN EQUIP, INTERESSOS COMUNS.

RESOLUCIÓ DE PETITS ENTREBANCS I APLICACIÓ D'ESTRATÈGIES PER A RESOLDRE'LS.

ESPAI DE L’HORT

ELS NENS VIUEN DE PRIMERA MÀ EL PROCÉS QUE FA UNA PLANTA DES DE QUE LA PLANTEM FINS QUE LA PODEM COLLIR, A MÉS DE PRENDRE LA RESPONSABILITAT DE CUIDAR-LA, REGAR-LA,..

ESPAI DELS IMANS EXPERIMENTACIÓ, CURIOSITAT I INICIATIVA. PRIMERA NOCIÓ DEL COMPORTAMENT DELS IMANTS. RELACIÓ DEL IMANTS AMB DIVERSOS MATERIALS.

ESPAI D’IL.LUSIONS ÒPTIQUES EXPERIMENTACIÓ, CURIOSITAT. EFECTES ÒPTICS.

ESPAI D’OBSERVACIÓ D’ELEMENTS DE LA NATURA

DESCOBERTA, ANÀLISI I COMPARACIÓ.

OBSERVACIÓ I CURA DE PETITS INSECTES O ANIMALONS QUE TROBEM AL PATI O A L'HORT.

CURIOSITAT I RESPECTE PELS ÉSSERS VIUS. MANIPULACIÓ DE LUPES I MATERIALS DE LABORATORI.

COSES QUE PASSEN..

CONSTRUÏM UNA CASA PELS TAURONS..

I UNA PELS OSSOS POLARS!!

FEM GELATS DE LLIMONA!!

A l’ambient artístic…

Es dona la possibilitat als nens i nenes de manifestar la seva capacitat creativa i comunicativa:

ES FACILITEN PROPOSTES, MATERIALS VARIATS, MOLDEJABLES O QUE EMBRUTEN. EINES I TÈCNIQUES ON PODEN DESENVOLUPAR, CREAR, EXPLORAR…

OBSERVACIÓ D’OBRES D’ART D’ AUTORS MOLTS DIFERENTS

S’EDUCA LA MIRADA, L´APRECIACIÓ ARTÍSTICA, EL PLAER D’OBSERVAR, LES POSSIBLES INTERPRETACIONS, LA FUNCIÓ COMUNICATIVA DE L’EXPRESSIÓ ARTÍSICA

“L’art suprem del mestre consisteix en despertar la motivació, el goig, de l’expressió creativa i del coneixement ” Albert Einstein

AMBIENT DE COMUNICACIÓ I LLENGUATGE OBSERVAR, ESCOLTAR, EXPERIMENTAR ESPAI DE LECTURA

GUST PER LA LECTURA DESCOBRIR I MANIPULAR INICI DE LA COMPRENSIÓ DEL FUNCIONAMENT DEL CODI ESCRIT

OBSERVACIÓ INTERPRETACIÓ COMUNICACIÓ ATENCIÓ IMAGINACIÓ COMPRENSIÓ DESCRIPCIÓ

PROPOSTES DE LLENGUATGE ESCRIT

IDENTIFICACIÓ DE GRAFIES I PARAULES DISCRIMINACIÓ DELS SONS RELACIÓ SO-GRAFIA

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA RELACIÓ SO-GRAFIA POSICIÓ DELS SONS EN LES PARAULES

PROPOSTES DEL BUF

CONTROL DEL BUF EXPERIMENTAR ELS MOVIMENTS DE LA RESPIRACIÓ

PARLAR, EXPRESSAR, COMUNICAR JOCS I REPRESENTACIONS AMB TITELLES

CREATIVITAT, IMAGINACIÓ, FANTASIA IMPROVITZACIÓ VS. ESTRUCTURA DEL DISCURS CONSTRUIR I EXPRESSAR IDEES

EXPRESSIÓ ORAL (PRONUNCIACIÓ, ESTRUCTURA GRAMATICAL, LÈXIC, ENTONACIÓ....)

JOCS DE SEQÜÈNCIES TEMPORALS

PERCEPCIÓ VISUAL I ATENCIÓ ORDRE CRONOLÒGIC SUCCESSIÓ DE FETS EN EL TEMPS

PROPOSTES PER CREAR HISTÒRIES

CREACIÓ D’HISTÒRIES (ORAL I ESCRIT) INDIVIDUAL I COL·LECTIU APROXIMACIONS A L’ESTRUCTURA GRAMATICAL

JOCS DE TAULA I JOCS COOPERATIUS

REGLES DEL JOC FIL ARGUMENTAL DEL JOC HABILITATS ESTRATÈGIQUES, DE MEMÒRIA, ATENCIÓ, RELACIÓ…

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

INTERPRETAR, REPRESENTAR I CREAR ESPAI DE CREACIÓ GRAFISME I TRAÇ

CONTROL I COORDINACIÓ ULL-MÀ PSICOMOTRICITAT FINA MOVIMENTS BÀSICS DELS TRAÇOS

CREACIONS I PRODUCCIONS PRÒPIES:

DIFERENTS MATERIALS DESTRESES MANUALS COORDINACIÓ I CONTROL DEL COS I EN L’ÚS D’OBJECTES

APROXIMACIÓ A LES PRODUCCIONS ESCRITES

ÚS DE DIFERENTS INSTRUMENTS CREACIÓ DE TEXTOS INICIACIÓ EN ELS USOS SOCIALS DE L’ESCRIPTURA

PROPOSTES LÚDIQUES A L’ORDINADOR

PRESA DE DECISIONS EXECUCCIÓ D’ACCIONS HABILITATS PSICOMOTRIUS I COORDINACIÓ ÓCULOMANUAL UTILITZACIÓ D’INSTRUMENTS TECNÒLOGICS

L’espai de joc simbòlic • El joc es relaciona amb totes les àrees d’experiència perquè és l’activitat natural d’aprenentatge dels infants, amb la que explora, descobreix, transforma i interpreta el món que els envolta. En aquest sentit es fonamental crear espais on es pugui donar aquesta activitat.

(Currículum).

• La zona del joc lic permet a l’infant desenvolupar la capacitat de representació a través de la construcción de rols i personatges tot imitant accions de la vida quotidiana del món dels adults. Afavoreix la resolució de conflictes, canalitza tensions i gestiona poc a poc les emocions de l’infant.

• El fet d’utilitzar objectes per una finalitat imaginada, en lloc de la finalitat real desenvolupa en els infants una habilitat precursora del pensament abstracte propi d’etapes acadèmiques posteriors. Per exemple, quan els infants utilitzen una caixa de cartró i la converteixen en un vaixell pirata, en un camió o un amagatall. (Vigotski).

• Els nens, quan juguen, s’expressen tal I com són, adquireixen determinades habilitats personals, desenvolupen la seva capacitat de relació amb els altres, canalitzen inquietuds i donen sentit a allò que aprenen del seu entorn.

SORTIDES A L’ENTORN "Per tal que els infants avancin en la descoberta del cos, cal proposar activitats on puguin explorar amb les seves possibilitats motrius. Amb el moviment posen en relació els espais i els objectes, mesures, desnivells, construccions, formant el coneixement de les primeres nocions espacials i temporals" .

(Currículum d’Educació Infantil)

SORTIDES A L’ENTORN "En les primeres edats la matemàtica es fonamenta en les possibilitats que ofereix l'entorn i alhora n'afavoreix la descoberta al tocar, observar, comparar les característiques i propietats dels objectes, dels materials, dels elements."

"S'ha d'afavorir el coneixement de l'espai més proper i els desplaçaments que s'hi poden fer."

" Les sortides a l'entorn són i seran una de les propostes més significatives i joioses per l'infant. Es subratlla la importància de fer sortides properes a l'escola, que ajuden a descobrir l'entorn més proper.« (Currículum del segon cicle de l'educació infantil)

"Cal promoure situacions en que els infants puguin confrontar els propis punts de vista amb els dels altres, això farà entrar en conflicte els seus coneixements i estimularà la recerca de noves hipòtesis."

"La relació del infants amb el saber dependrà de com es tracti des de l'inici, la seva curiositat, les ganes d'explorar, de descobrir atributs i relacions, de saber; de com s'acullin les seves iniciatives, els seus punts de vista, les seves solucions provisionals." Currículum del segon cicle

de l'educació infantil)

SORTIDES A L’ENTORN

"L'infant va explorant, utilitzant i interioritzant els diferents llenguatges amb els que es pot comunicar.

"A l'educació infantil el llenguatge forma part del desenvolupament integral dels infants i progressa de manera natural.

(Currículum del segon cicle de l'educació infantil)

LLENGUATGE ORAL I CREACIÓ DE PENSAMENT: CONVERSES Espai d’ESCOLTA I REFLEXIÓ EXPERIÈNCIES PRÈVIES ALS PROCESSOS DE LECTURA I ESCRIPTURA: ENTORN RIC I AFAVORIDOR PEL DESENVOLUPAMENT DE LA LLENGUA ÚS I FUNCIONALITAT DE LA LLENGUA SITUACIONS DE CONVERSA ACOMPANYAR RESPECTANT EL RITME DE CADASCÚ

Avaluació • L’AVALUACIÓ NO HA CANVIAT, CONTINUEM FENT EL SEGUIMENT DE CADA INFANT A PARTIR DE LA OBSERVACIÓ.

• ÉS COMPARTIDA. • OBJECTIUS GENERALS DE CICLE/CAPACITATS. • L’ESCOLA AFAVOREIX EL DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS QUE PERMETRAN L’ASSOLIMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN FINALITZAR L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA.

CAPACITATS 1. PROGRESSAR EN EL CONEIXEMENT I DOMINI DEL SEU COS, EN EL MOVIMENT I LA COORDINACIÓ,TOT ADONANT-SE DE LES SEVES POSSIBILITATS. 2. ASSOLIR PROGRESSIVAMENT SEGURETAT AFECTIVA I EMOCIONAL I ANAR-SE FORMANT UNA IMATGE POSITIVA D’ELL MATEIX I DELS ALTRES. 3. ADQUIRIR PROGRESSIVAMENT HÀBITS BÀSICS D’AUTONOMIA EN ACCIONS QUOTIDIANES, PER ACTUAR AMB SEGURETAT I EFICÀCIA. 4. PENSAR, CREAR, ELABORAR EXPLICACIONS I INICIAR-SE EN LES HABILITATS MATEMÀTIQUES BÀSIQUES. 5. PROGRESSAR EN LA COMUNICACIÓ I EXPRESSIÓ AJUSTADA ALS DIFERENTS CONTEXTOS I SITUACIONS DE COMUNICACIÓ HABITUALS PER MITJÀ DE DIVERSOS LLENGUATGES.

6. OBSERVAR I EXPLORAR L’ENTORN INMEDIAT, NATURAL I FÍSIC, AMB UNA ACTITUD DE CURIOSITAT I RESPECTE I PARTICIPAR, GRADUALMENT, EN ACTIVITATS SOCIALS I CULTURALS. 7. MOSTRAR INICIATIVA PER AFRONTAR SITUACIONS DE LA VIDA QUOTIDIANA, IDENTIFICAR-NE ELS PERILLS I APRENDRE A ACTUAR-HI EN CONSEQÜÈNCIA. 8. CONVIURE EN LA DIVERSITAT, AVANÇANT EN LA RELACIÓ AMB ELS ALTRES I EN LA RESOLUCIÓ PACÍFICA DE CONFLICTES. 9. COMPORTAR-SE D’ACORD AMB UNES PAUTES DE CONVIVÈNCIA QUE EL PORTIN CAP A UNA AUTONOMIA PERSONAL, CAP A LA COL·LABORACIÓ AMB EL GRUP I CAP A LA INTEGRACIÓ SOCIAL.

Preguntes de l’etapa d’infantil: Saber com funciona i amb quins materials es treballa en cada ambient.

Saber si s'ha pogut gestionar que els de P3 anessin a l'ambient de la tutora per referència, i hagin descobert altres ambients.

Hi ha un espai de reflexió després de fer ambients perquè sàpiguen que han fet?

Ambients: si barregem diferents aspectes en un mateix ambient, llavors desenvoluparan les altres intel·ligències?

Ampliar informació sobre els motius per què els nens van amb crocs, sabatilles o mitjons dins les aules.

Revisar si les expectatives del curs han estat assolides.

Saber com es detecta si un nen no assoleix els objectius del curs.

Educació primària Com continua el projecte?

Recordem: EL NOSTRE CONCEPTE D’EDUCACIÓ Alumne com a principal protagonista.

La imatge de l’infant capaç i competent.

Curiositat i motivació Educació més personalitzada: Respecte amb els processos de maduració.

L’infant disposa del temps que ell necessita.

Atenció a la diversitat, escola inclusiva.

Intel·ligències múltiples

Educació sòcio-emocional.

Aprenentatge significatiu i globalitzat.

Canvis en els horaris: treball globalitzat

Diferents metodologies, diferents objectius.

El grau de la presa de decisió varia segons allò que volem aconseguir.

Llibres de text com a consulta.

Altres materials com llibres de coneixements mĂŠs especialitzats, material de laboratori, material de camp, ordinadors...

Lectura i escriptura.

Treure pressions a l’infant, expectatives...

Cada nen té el seu propi ritme. Evitar comparacions.

Tenim tot el cicle inicial per començar a adquirir la lectura comprensiva.

Treballar-les de manera funcional, significativa.

Objectiu: ser competents.

El nostre entorn

Treball mĂŠs manipulatiu de les matemĂ tiques.

Ambients artĂ­stics

L’avaluació Rúbriques

LES CONFERÈNCIES Aspectes a valorar

1. Postura corporal

2. To de veu

3. Mirada

4. Fluïdesa al explicar

5. Llenguatge entenedor

Molt bé Manté una bona postura durant la major part de la conferència: esquena recte, lleuger somriure, gesticula perquè ho entenguem millor...

La seva intensitat és correcte ja que el sento perfectament.

Varia el to de veu quan fa una explicació llarga perquè no es faci avorrida.

S’ha entès tot allò que ha dit.

Durant el treball ens anava mirant a tota la classe perquè d’aquesta manera crida la nostra atenció perquè l’escoltem.

Ha separat molt bé les diferents parts del treball fent les pauses quan tocaven.

Ens ho ha explicat sense haver de mirar el treball. Ho he entès molt bé.

El vocabulari que ha fet servir l’he entès.

Si hi havia alguna paraula nova o difícil ens ha explicat el seu significat.

Força bé

Poc

La seva postura és correcte però a vegades fa coses que ens Amb la seva postura sembla que no despista com: mou sovint alguna tingui ganes de fer la conferència. part del cos o algun objecte...

En algun moment m’ha costat sentir-lo.

A vegades m’ha costat entendre allò que deia.

He hagut de fer esforços per sentirlo perquè la seva intensitat de veu era molt fluixa (o molt forta).

Ha fet servir sempre el mateix to de veu.

M’ha costat molt entendre’l.

En alguna part de la presentació mirava molt el seu treball i poc a nosaltres.

Quasi no ens ha mirat en tota la presentació perquè tota l’estona estava llegint.

No he sabut diferenciar les diferents En alguna part del treball ha hagut parts del treball perquè ho ha de llegir-ho per explicar-nos-ho. explicat tot molt seguit.

Llegia sovint.

En general he entès força bé el vocabulari de la conferència.

Hi ha moltes paraules que la persona que feia la conferència no sabia què volien dir.

Les explicacions que dóna són molt difícils.

Preguntes de l’etapa de primària •Hi haurà continuïtat entre P5 i 1er?

•Què passa amb els alumnes que presenten alguna dificultat?

Altres dubtes: Davant d'aquest repte educatiu que us heu proposat, que trobo emocionant, i sabent que els canvis d'aquesta magnitud poden generar moments puntuals de dubtes o discrepàncies.

Teniu previst portar algun tipus de seguiment extern per docents que faci temps que treballin amb un projecte com aquest? Hi haurà un seguiment progressiu?

El projecte pedagògic ens agrada. Però que passarà quan arribin a l'institut?

Quan hi hagi molts substituts ens agradaria més informació.

La mateixa mestra acompanya tot el cicle el mateix grup?

Hi haurà més novetats?

Hi haurà més novetats?

SI! Escola viva i canviant en funció de les necessitats observades i de les vostres aportacions.

Tenim oberts diferents canals per poder compartir tota aquesta informació.

Sempre tindrem les portes obertes a rebre els dubtes, inquietuds, crítiques constructives...