Diari d'Andorra - “A la muntanya em sento al centre del món”
Page 1 of 3
Últimes notícies:
18 Juny 2012 05:15
Buscar : Cercar...
j k l m n
INICI
RSS
NACIONAL
PARRÒQUIES
INTE
ENTREVISTES | REPORTATGES | LA CONTRA | ENQUESTA | AG
NÚRIA GARCIA QUERA, ESCRIPTORA
“A la muntanya em sento al centre del món” Mitja: 6.8/10 (4 vots)
per Miquel
Galeria
Vigo - 16/06/2012 Coneix tots els camins de l’alt Pirineu de Lleida. Ha un munt de guies excursionistes, a més de relats i g de còmic. Ara ha publicat “Nou viatge al Pirineu”, se les passes de Cela i Espinàs 50 anys enrere.
La mateixa ruta però un país ben diferent, oi? En aquell moment, en ple franquisme, ni tan sols parlava encara de turisme. Hi venien alguns francesos a pescar i algunes persones benestan que anaven al balneari de Caldes de Boí. Ara, en canvi, al Pirineu viuen pràcticament del turisme. Reflectir aquesta evolució era un dels propòs del llibre? El 2006, als 50 anys del viatge de Cela i Espinàs sorgir la idea de recuperar la ruta que van seguir un reclam turístic més, i em van encarregar el llib Van ser dues setmanes de caminar rere les pass d’aquests escriptors, amb l’única diferència que e van anar pel fons de la vall, perquè llavors no hi trànsit, i jo vaig seguir camins antics, cercant el vessant excursionista de l’itinerari. El Pirineu és un destí turístic i alhora hi ha mo
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=20730&view=item&Itemi... 18/06/2012
Diari d'Andorra - “A la muntanya em sento al centre del món”
Page 2 of 3
valls que s’han despoblat. S’ha perdut l’essència del Pirineu de fa mig segle? Quan van passar Cela i Espinàs encara hi havia força gent a les cases i la vida era molt diferent Encara no hi havia hagut l’èxode dels anys 60 i 70: hi va marxar gairebé la meitat de la població. dia encara arrosseguem els efectes d’aquell despoblament tan gran. Vostè viu al Pallars des que tenia 21 anys. Hi va anar fugint del brogit urbà? Sempre m’ha atret molt la muntanya. Els pares portaven la llibreria Quera, al carrer Petritxol de Barcelona, especialitzada en llibres de muntanya, i des de ben xics a casa hem viscut l’afició per l’excursionisme. De manera que quan vaig decidir anar a viure al Pallars tampoc no va ser un trencament molt gran. Però el canvi d’estil de vida sí que va ser radical. Vaig passar de viure a Ciutat Vella a portar un refugi d’alta muntanya. Tot i així, l’adaptació a aqu nova vida tampoc no va ser gaire difícil: he tingut tres fills que han crescut a muntanya i ara visc poble de 25 habitants. Mai no s’ha enyorat de la vida a ciutat? No la trobo a faltar. Barcelona és una ciutat que m’estimo moltíssim, però visc molt millor on sóc Com és la vida en un poble de 25 veïns? És una vida plàcida, amb l’afegit que les noves tecnologies em permeten estar connectada amb que m’interessa. Visc dalt d’una muntanya, però em sento com si hi fos al centre del món. És un entorn natural adulterat, doncs. No, i ara. Penso que està molt bé aquesta barreja de natura i tecnologia. Ara que ja s’ha fet a la muntanya, què en pensa quan veu la gent que puja de ciutat a pass cap de setmana? Em sembla que ho necessiten. I entenc que surtin buscant una estona de tranquil·litat. Tot i que alguns pugen tan estressats que necessitarien uns quants dies per començar a ambientar-se.
Compartir:
Afegir comentari Escriu aquí el teu comentari...
5
6
Nom
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=20730&view=item&Itemi... 18/06/2012
Diari d'Andorra - “A la muntanya em sento al centre del món”
Page 3 of 3
Escriu el teu nom... E-mail (no es publica) Escriu el teu e-mail... URL (opcional) Escriu l'adreça del teu lloc web... Enviar comentari
TORNAR
http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=20730&view=item&Itemi... 18/06/2012