Llibret A.C. Falla Doctor Palos i Adjts 2022

El silenci no sap d’oficis ni de llum.

S’imposa i cau, pesat, ofegant la música i les flors i els cants i els esclafits de les flames i la bellesa incombustible que dansa amb la vida vestida amb joies i seda.

L’ofici del silenci és forçar la pausa amb una foscor solitària.

Tot i això, el silenci és de natura fràgil i acaba trencant-se, deixant així pas a un esclat joiós, més intens i agosarat que mai, gràcies al record de la seua presència.

Alba Fluixà Pelufo

Edita A.C. Falla Doctor Palos Coordinació Merche Aleixandre Vila i Chelo Tarazona Antonino Equip de treball Ángel Carrascosa Hernández, Chelo Tarazona Antonino i Merche Aleixandre Vila Equip de redacció Alba Fluixà Pelufo, Merche Aleixandre Vila, Juanjo García López, Reyes Martí Miró, Elena Ribes Garín, Teresa Aparicio Matallín, Luis Romeu Soria, Eduard Caballer Baquero, Kike León Llorens, Gaby Collado Soria, Alfredo Ferrer García, Carlos Segundo Rajadell, i Andrea Serrano Sánchez Fotografíes La comissiò Publicitat Ángel Carrascosa Hernández Maquetació i portada Yogur de Fresa Depòsit legal V-3365-2017 Aquest llibre ha estat revisat pel Gabinet de Promoció del Valencia de l’Ajuntament de Sagunt.

La present publicació participa en la convocatòria del premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

001

L’ofici del silenci Alba Fluixà Pelufo

006

Pròleg Merche Aleixandre Vila

011

Artista faller Un ofici adictiu Juanjo García López

017

Pirotècnia Parlem de foc?

Reyes Martí Miró

023

Telars Garín, 200 anys Elena Ribes Garín Fil negre Teresa Aparicio Matallín

033

Orfebre La joieria valenciana: homenatge als nostres antics mestres en l’art de l’argenteria Luis Romeu Soria

039

Músics L’ofici de la música en la festa de les Falles Eduard Caballer Baquero

075

Floristes L’art de la flor Kike León Llorens

081

Impremta L’ofici de la impremta enfront de l’era digital Gaby Collado Soria

099

La Falla Salutació de la presidència Comissions Monument gran

113

La xicalla President infantil Ni clàssica, ni reggaeton, ni pop...

Alfredo Ferrer García Fallera major infantil Clara i els aparadors Andrea Serrano Sánchez Monument infantil

131

Publicitat

Quan s’inicia un llibre és necessari un pròleg, aqueix pròleg ens parlarà sobre l’obra i el seu autor o autors.

E

n aquest llibre és molt necessari, ja que parlem d’oficis artesans i tradicionals, els diferents articles i els seus autors són,

en la seua gran majoria, els mateixos artesans.

Després de tot el que hem viscut des de març de 2020 i havent de continuar sent responsables, volíem recalcar, amb més intensitat, la importància de tots els oficis artesans i tradicionals que engloben el món de les falles.

007 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Pròleg / Merche Aleixandre Vila

Les falles abasten molts sectors, la majoria oficis artesans, sense els quals les falles perdrien la seua essència.

Oficis artesans que en gran majoria passen de generació en generació.

A més, no hem d’oblidar que aquesta festa engloba una economia important a la Comunitat Valenciana.

Com en tots els sectors, cada ofici i treball fa que tot tire avant i en el món de les falles no és diferent. Ens hem posat en contacte amb els valents, i valuosos artesans (artistes fallers, pirotècnics, floristes, orfebres, teixidors, músics, etc.) que fan que la festa, any rere any, continue avant.

Les falles són art, cultura i festa, som molt afortunats de tindre un patrimoni cultural tan ampli.

Quan parlem de falles tothom pensa en el monument faller, el qual sempre va associat a un ofici, «el d’artista faller», un dels oficis més bonics del sector. L’artista desenvolupa la seua idea amb enginy, disseny i creativitat i fins i tot podríem dir que ha de saber una mica d’arquitectura per a donar vida estable al monument.

Però, a més de l’artista faller, hi ha altres oficis com ara: La pirotècnia/coeter, l’ofici que ompli els nostres dies de llum, color, soroll i olor.

Els músics…, sense ells les falles no serien el mateix, amb les seues notes omplin els carrers d’alegria.

Els floristes, ells treballen jornades intenses

009 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Pròleg / Merche Aleixandre Vila

perquè tots li portem flors a la nostra patrona.

Però, si per alguna cosa se’ns caracteritza, és per la indumentària i el pentinat. Quan veiem una fallera, ens fixem en com va vestida, però mai ens parem a pensar quantes hores de treball i sacrifici hi ha darrere de cada disseny de dibuixos, materials, colors. O les hores que inverteixen els sastres i els modistes.

El treball dels teixidors en els telers, indumentaristes, orfebres, perruquers, sabaters, etc., tots són imprescindibles per a mantindre les nostres tradicions.

A tots els valents que any rere any treballen de manera incansable, amb tant d’afecte i sentiment, volem dedicar aquest llibre. Com diu el meu pare, el camí no és fàcil i la tecnologia cada vegada evoluciona més, però hem de continuar pedalant per les nostres arrels, tradicions i cultura.

GRÀCIES!!! Per donar vida a les FALLES.

Un ofici adictiu Juanjo García López

Hi ha molts oficis que encara que no produeixen una estabilitat econòmica, diguem-ne, que són durs de portar en família.

S

ón tan extraordinàriament fantàstics que és difícil, per a tot aquell que sembla haver nascut per ells, deixar de exercir-los

Treballs creatius, que fan que estigues prenent apunts dia a dia del que veus per tal de reflectir-ho en un llibre, en un obra de teatre, una escultura, un quadre o en una falla.

L’ofici d’artista faller és un d’eixos treballs que t’ocupa tota una vida, però literalment. T’ocupa quan desitges

013 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Artista Faller / Juanjo García López

exercir-lo, quan estàs en actiu i continua ocupant-te quan et jubiles.

El grandíssim artista faller Vicent Luna sempre deia que fer falles és com garbellar aigua.

L’ofici és un treball que et permet viure, això sí, dia a dia, i sempre estàs depenent del bon resultat d’un any rere d’un altre en eixa posada en escena que és la plantà. Tot allò fet en una vida pot quedar desfet per un mal any de falles.

El mercat és molt concret i l’èxit no està a tindre molts primers premis, sinó a no fallar cap any, a no fallar cap concert i no desafinar en cap treball. Sempre he dit que els premis els ha de donar la comissió en la nit de la plantà, mostrant la seua satisfacció pel treball rebut i que el millor premi per a un artista és que et criden per a firmar la pròxima falla.

Per a un artista faller la faena no acaba en un horari concret, sempre està pensant en la falla. A com plasmar la idea en un paper, a com s’ha d’aguantar el remat, a com resoldrà una determinada peça per a fer-la realitat..., sempre pegant-li voltes. És comú entre els companys tindre somnis els dies previs de plantà de plantaes fantasioses que acaben en un sobresalt que fa que et despertes.Després tot torna a la realitat i l’ofici fa que tot es vaja solucionant.

Les falles no s’acaben el dia de la plantà.

Els artistes pensem que una falla està realment acabada quan es pega foc. Just en eixe moment ja no hi ha risc que ploga o que el vent gaste una mala passada.

El taller és un lloc màgic. Tant és així que són famoses les converses entre artista i ninots quan en la solitud de la nit, abans d’anar a casa, vas repassant la feina feta i els ninots i les peces van dialogant i et van dient com volen ser acabades i transportades.

Per a l’artista tot és apassionant. Té la sort de fer una cosa que el torna boig, però que a més, gràcies als Mèdici

de l’actualitat que són les comissions falleres, es torna ofici rebent encàrrecs per a fer somnis realitat. En un taller buit, els volums van guanyant lloc, els remats comencen a ser comprovats i van volant per dalt penjats dels quinals enganxats del sostre. Pels racons apareixen ninots i mil detalls pensats a enriquir l’escena de torn per tal que puga expressar millor tot allò que es vol dir.Hores, hores i més hores en una carrera contrarellotge en un any que es fa més curt que per a la resta dels humans.

Dins de cada taller impera l’estil de cada artesà, la forma de plantejar la faena, la manera de disposar cada peça, i això precisament fa encara més gran la festa i la major exposició anual d’art a l’aire lliure que són les falles. És un treball tan apassionant que en els moments més crítics, quan més cansat i desanimat pots estar o quan les coses no van bé, t’assentes i penses que això no és vida, que per a què tant de calfar-se el cap i el perquè no tindre un treball més normal com la resta de la gent. I ací apareix la grandesa i la màgia, perquè quan estàs en eixe moment de meditació per a canviar de vida, mentre estaves pensant, sense adonar-te has estat dibuixant i fent esborranys en un paper per a la pròxima falla que estàs desitjant fer.

L’artista faller descarrega camions de fusta, agrana el taller, raspa cartró, escata, passa fred al taller i té les mans plenes de gelades pastes en els dies de l’hivern, encara que la foto que sempre veureu és la de l’artesà pintant un ullet a algun ninot.

La falla ja està a punt, la data ha aplegat, la coordinació de camions, grues, gent, comissió és fonamental per a tindre una bona plantà, això sí, sempre mirant el cel per veure si els 015 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Artista Faller / Juanjo García López

núvols ens respectaran o s’emboliquen i ens compliquen el muntatge de la falla. Bastides, escales, peces de tones de pes alçades per a transportar i encaixar al carrer, són elements que li donen a l’ofici eixe component de risc com si fora l’artista un torero.

Una vegada plantada, el risc d’una falla és el component que pot fermar-la a l’èxit o que siga d’allò més paregut que t’agarre el bou i tingues un percaç. El risc a la plantà, en les formes del disseny, en el contingut de la falla, són circumstàncies que, com en qualsevol ofici, fan que assumisques riscos. Cal tindre en compte que una falla està al carrer i que, tant per a la gent com per als mitjans d’informació, pot ser fins i tot protagonista en una primera plana, per a bé o per a mal, i això condiciona la contractació del proper any.

Hi ha un moment íntim, almenys per a mi, que és quan es torna al taller després de la plantà a deixar les ferramentes, descarregar escales i veure que no ha quedat res pels racons per posar en alguna falla. T’assentes en un tauló o en un empolsegat banquet, observes al teu voltant i, encara que no tingues forces ni per a obrir els ulls, ja comences a veure ple de nou el taller en les noves peces que seran les properes falles.

Eixa falla teua que va nàixer del teu cap i de les teues mans, eixos ninots teus, eixes peces teues, eixa intimitat en allò que vares fer realitat i que menejaves al teu gust al taller i que dominaves fins i tot al carrer quan estaves plantant, te n’adones, quan vas a veure la falla una vegada has descansat, que ja no és teua, que els ninots ja no parlen amb tu i que la falla ja és per fi del poble i una tanca i mesures de seguretat no et deixen apropar-te a ella i per a fer-ho has de demanar permís i dir que allò ho has creat tu.

Sols queda barrejar-te amb la gent per a veure les seues reaccions i sentir els comentaris que fan sobre la falla i d’alguna escena concreta, i de vegades passa que el poble li trau un

sentit completament diferent al que tu volies transmetre, fins i tot molt millor. Al final, arribada l’hora, el foc farà que tot allò que ocupà la teua vida durant un any es convertisca per fi en falla, objectiu final per al qual va ser creada aquella obra plena de color, composició però, sobretot, de crítica i ànima.

Com diu una estrofa de l’himne del Gremi d’Artistes Fallers de València escrita pel gran Vicent Tortosa Biosca: «I en la nit de la plantà, quan la falla és un fet, la contempla satisfet, oblidant tot lo passat». Començar de zero, evitant caure en el que creus que han sigut problemes de les últimes falles, però irremeiablement, quan et poses a dibuixar, és com si tot s’oblidara, tornant al mateix, fins i tot augmentat i multiplicat.

Per a mi, ser artista faller és l’ofici més bonic que pot existir. Creatiu, amb tradició, i amb les ganes i el goig que isca el teu treball al carrer i poder mostrar-lo a tot el mon. Un ofici addictiu, perquè el desitges, no et pots desconnectar d’ell i que a més és únic per a una festa universal que és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, encara que de vegades, massa vegades, no s’ho creguem nosaltres mateixos i hagen de ser els de fora els que ens ho diguen i ens valoren el que tenim.

Quan vegeu una falla, per menuda que aquesta siga, penseu en el que vos he contat, afegint l’esforç, el treball i la il·lusió d’un col·lectiu com és una comissió de falla.

Soc Juanjo García, tinc l’ofici més bonic, soc artesà faller i de vegades artista. Gràcies per deixar-me un trosset del vostre llibret i bones falles per a tots.

Parlem de foc?

Reyes Martí Miró

La vinculació del món pirotècnic amb les falles és indispensable, no s’entendria la festa sense la crema de pólvora en mascletaes, castells de focs artificials, despertaes i traques en qualsevol acte.

E

l coeter ha desenvolupat un ofici tradicional que ha passat de generació a generació. Però estem segurs que en l’actualitat

haurà evolucionat a causa del volum de producció i al màrqueting, però, malgrat tot això i del temps, continua sent un ofici artesà.

Una mascletà, despertà, engraellat, cordà i castells són la combinació perfecta de soroll, llum i color.

I de tot aquest món, que normalment és d’homes, hui parlem amb Reyes Martí, que va decidir agafar el relleu

019 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Pirotècnia / Reyes Martí

d’una empresa familiar, fundada en 1868. Encara que per a molts va ser més coneguda a partir del 13 de març de 2001, quan després de moltíssims anys (des dels temps de Josefina Caballer, que va ser la primera dona que va disparar la Nit del Foc a la plaça de l’Ajuntament de València), una dona tornava a aqueixa emblemàtica plaça, però aquesta vegada per a disparar una mascletà. Gràcies a ella, a la plaça de l’Ajuntament, per primera vegada, es va poder escoltar allò de «Senyora pirotècnica, pot començar la mascletà», davant de la sorpresa de molts i l’ovació de tots els assistents. I és que Reyes Martí es va convertir en la primera dona a disparar en aquesta plaça de València, però també a la plaça dels Estels d’Alacant.

Des d’aqueix moment es va convertir en un símbol feminista en les falles, ja són diversos els anys que cada 8 de març realitza la mascletà.

En un sector majoritàriament d’homes, Reyes Martí ha aconseguit obrir-se pas en gran, amb reconeixements empresarials i artístics.

Reyes Martí Miró, pirotècnica i dissenyadora d’espectacles pirotècnics, com a responsable de l’empresa, té un equip format per més dones que homes, però amb igualtat de condicions.

Malgrat les entrevistes que li han fet, hui torna a respondre les nostres preguntes.

Quin any va decidir agafar el relleu familiar? Li va costar prendre la decisió, en tractar-se d’un ofici de risc i masculí?

En veritat sempre he estat vinculada a aquesta professió perquè jo soc la cinquena generació de la meua família i sense adonar-me estava fent coets. Des de xicoteta ja ajudava el meu pare, per a mi era com jugar.

Enfront del seu ofici, a més de respecte, alguna vegada ha sentit por?

Respecte moltíssim, i por realment NO. Segur que recorda la primera vegada que la van deixar al capdavant d’una disparà. Què va sentir? Què sent en els moments previs i posteriors de disparar?

Encara a dia de hui, abans de disparar, se senten nervis. La primera vegada que em vaig quedar sola en un espectacle disparat amb la màquina, em tremolava el pols, estava molt nerviosa, anava comptant els trets per a no equivocar-me i que tot isquera bé, estava acostumada a disparar a mà amb el minat i el canvi a la màquina era molt important perquè si alguna cosa fallava no podia entrar a pegar-li foc a mà.

Pel que sabem, és un ofici molt manual i artesà, que imaginem que amb el temps ha anat evolucionant… Ens pot explicar una miqueta…?

Continua sent un ofici molt manual, a poc a poc es va introduint maquinària per a fer-ho més segur.

Per exemple, abans els coets borratxos, els assortidors, les eixides dels voladors es carregaven a mà amb una maça, en l’actualitat existeixen unes premses hidràuliques per a agilitar el treball i que siga més segur per al personal.

Ens agradaria que ens contara una mica tot el procés, diferències, què es fa per a arribar a veure i sentir les meravelles que dispara?, com ara: Traca. La traca ha de tindre un so harmoniós, és a dir, que els seus trons quan exploten tinguen el mateix interval de temps entre l’un i l’altre, no han d’interposar-se un damunt de l’altre.

021 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Pirotècnia / Reyes Martí

Mascletà. Per a mi la mascletà és una simfonia de sons.

Castell de focs artificials. El cel és un llenç i nosaltres pintem quadres amb els focs artificials, efímers, però si es plasmen en fotografies, són quadres molt artístics.

Despertà. La despertà té una màgia especial perquè amb ella despertem el veïnat indicant que és dia de festa.

Els sons poden ser molt diversos.

El procés de producció és el mateix?

No té res a veure fabricar un tro que una carcassa, són productes completament diferents. El tro és molt més fàcil de fabricar i menys laboriós que una carcassa.

Entre una mascletà i un castell de focs artificials hi ha molta diferència?

Quant de temps li pot costar preparar el material per a totes dues i quant de temps de muntatge necessita cadascuna?

Entre les dues quina té menys dificultat?

Sí que hi ha diferència i són dos espectacles completament diferents. La mascletà és la reina del dia i el castell és de la nit. També els temps de preparació són completament diferents i els muntatges res a veure. La mascletà es munta en cordes bàsicament i al castell de focs les carcasses es llancen amb uns tubs anomenats canons.

Quant a la dificultat, cada espectacle té el seu entrellat, si no el dissenyes i muntes bé, i després realitzes una bona execució, els dos són difícils.

En l’actualitat els materials utilitzats pel seu sector són nacionals?

Ve molt de material d’importació, sobretot de Xina, però els bons artesans es fabriquen el seu material amb matèries primeres comprades al nostre país.

L’engraellat (espectacle més antic del segle XIV i XV) és el mateix que la mascletà?

Quina és la diferència en l’actualitat?

La mascletà ve de l’engraellat, ja que cada artifici es diu masclet, quan veurem un engraellat i tanquem els ulls estem escoltant una mascletà.

En les despertaes, fins fa uns anys sempre es tiraven trons de bac (bombetes), però les van retirar. Què n’opina, d’aquest tema? No pot ser igual de perillós que un masclet?

En l’actualitat només hi ha una empresa que fabrique tro de bac, és un artifici altament perillós en la seua elaboració, per això aquesta empresa s’ha especialitzat en aquest artifici. A l’hora de fabricar un masclet és molt més segur que el tro de bac, el seu procés és completament diferent.

Significant el mateix, amb quina es queda: PIROTÈCNICA O COETERA? Per què?

Jo em quede amb COETERA, ja que per a mi coetera és una artesana de la pirotècnia, i pirotècnica és més una disparadora. Per això hi ha pocs coeters i molts pirotècnics.

I no podíem acabar sense preguntar-li: els companys li ho han posat fàcil?

Com tot en aquesta vida, a ningú li ho posen fàcil per a aconseguir la meta.

Garín, 200 anys

Fil negre

Elena Ribes Garín

Teresa Aparicio Matallín

Garín 1820 va complir 200 anys el mateix any que va començar la pandèmia.

É

s una empresa que al llarg dels anys ha transmés el seu saber fer de generació en generació adaptant-se als temps segons

els requeriments del moment. Per això ha passat moltes transformacions al llarg de la seua història, però el fil conductor, el teixit d’espolins de seda a mà, tal com es feia a la fi del XIX, s’ha mantingut sempre amb afecte.

Al llarg de la història aquest procés ha patit canvis. La seda ja no es compra als agricultors dels voltants,

025 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Telars / Elena Ribes Garín

ni l’enviem a tintar a un tintorer de la zona. Aquest procés a la força ha hagut de canviar.

El xicotet volum de seda que manegem en l’actualitat comparat amb una indústria tèxtil automatitzada, unit a canvis en la mena de demanda, obliga a comprar la matèria primera principal en tintoreries especialitzades en seda que poden manejar xicotetes quantitats de material. En aquests moments és Itàlia qui domina el mercat de la seda tintada i on podem trobar empreses que ens tinten a comanda els colors que necessitem en quantitats que podem assumir.

Amb els metalls passa una cosa semblant, antigament es va arribar a filar or i plata a Garín, però hui dia es compra a filadors especialitzats que ens serveixen les quantitats que necessitem. Però el procés de la comanda comença una mica abans amb la crida del client interessat amb qui es concerta una primera cita per a conéixer què és el que li interessa.

En aquesta primera cita és imprescindible seleccionar el color de la seda d’ordit, ja que és la que es posarà en el teler i marcarà el color del fons de la tela.

També és important conéixer el dibuix que es teixirà, ja que, depenent de la mena de dibuix, la seda d’ordit es lliga en un teler o un altre. Els dibuixos d’un centre simètric tenen una disposició de maquinària diferent als que es repeteixen en l’ample, amb el que per a poder teixir hem de tindre clar el color i el dibuix.

Si el color seleccionat no es disposa en magatzem, s’envia al tintorer una mostra perquè l’analitze i ens envie un contratipus. Habitualment s’envien dos o tres contratipus del color seleccionat perquè mai dos colors són idèntics, influeix tant el tipus de llum amb què es mire com la seua incidència i encara així hi ha colors molt complicats d’igualar.

Normalment en unes tres o quatre setmanes ens envien la seda tintada. Antigament era habitual que ens arribara en madeixes, hui dia és molt més habitual que arribe en cons de tint. Aquests cons es col·loquen en l’ordidor en faixes d’uns 110 cons (cadascun amb uns 55 grams de seda aproximadament) i ací és on es preparen els dos plegadors que habitualment porta el teler, és a dir, l’ordidor enrotlla una primera faixa de 110 fils paral·lels dels metres que necessitem i fa aqueixa operació traslladant les noves faixes perquè no se superposen fins a obtindre un primer plegador amb uns 6000 fils i un altre amb uns 400 fils. Una vegada els tenim preparats, cal lligar fil a fil en el teler on es teixirà la tela.

Antigament aquest procés de lligat podia portar unes vuit hores de treball manual. Hui dia en unes tres hores pot estar lligat un teler, però abans de teixir cal fer que aqueixos nusos que uneixen l’ordit anterior amb el nou passen sense enganxarse pels forats de les malles i la pinta fins a la zona on està el teixidor.

Una vegada lliurats els nusos, ja es pot començar a teixir.

Prèviament hem preparat les canilles que van en els espolins amb els colors que anem ha teixir en la mostra i s’ha penjat en el teler el dibuix seleccionat.

027 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Telars / Elena Ribes Garín

Una vegada aqueix primer dibuix està teixit, el client ve a veure’l i fer els canvis que creu convenients fins a tindre una primera mostra aprovada definitivament. En aqueix moment ja la tasca es redueix a preparar canilles i teixir. El que implica que, si el cartonatge del dibuix s’enganxa, o alguna agulla es gira, o els lliços s’alcen girats, es trenca un fil, etc., el teixidor i un mecànic han d’estar atents per a poder arreglar-ho i afinar el teler per a teixir amb el menor nombre d’interrupcions possibles.

Cada cert temps el teler avisa que cal mesurar el dibuix. És un control que ha de realitzar el teixidor per a saber si la pressió que està aplicant en tancar la cala amb la pinta és ajustada. Això ajuda al fet que els dibuixos siguen sempre de la mateixa grandària. Si en el moment de mesurar s’adonen que estan estrenyent molt, han d’afluixar i al contrari si en mesurar el dibuix ix una mica més llarg. Aquests controls es realitzen contínuament.

I què passa si ens equivoquem? En principi, es desfà la tela teixida perquè l’error se sol detectar prou ràpid, a causa de l’ordre que tenen els espolins sobre la tela. Però en teixir pel revés, hi ha «errors» indetectables en el moment del teixit.

Pot fallar una agulla i fer una marca, per exemple. Aquests són els detalls que realment identifiquen una tela teixida a mà d’una mecànica. En aqueixes xicotetes imperfeccions és on radica l’encant de l’artesà. Igual que no existeixen rostres humans simètrics al 100%, no existeixen teles teixides a mà que no tinguen aqueix «toc humà».

I finalment… Quant es tix en un dia de treball? Perquè la realitat ens diu que és prou irregular, depén molt del dibuix, de la situació del cartonatge, de la màquina Jacquard, de la perícia del teixidor, del ben ordida que estiga la seda,

029 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Telars / Elena Ribes Garín

de la qualitat de la seda, fins i tot de la humitat ambient, ja que l’elasticitat de la seda es perd en moments de molt de ponent o sequedat ambiental. Així que per a respondre aquesta pregunta ens aferrem a les estadístiques. Hi ha dibuixos que tenen molt menys treball d’espolinat, en els quals es poden arribar a teixir entre 80 i 90 cm al dia, i uns altres que a causa de la complexitat del dibuix i el nombre d’espolins que es necessita es poden teixir uns 20-25 cm al dia. Això implica que uns 12-13 m d’un vestit poden costar entre 2 i 3 mesos i mig de teixit.

Violetes violàcies, amargades margarides, clavells en les clavegueres…, ombriu panorama…

Sospir en la llunyania. Passa el temps, passa la vida.

Fil negre, fil roig, fil violeta, fil groc. Fil verd, fil blau, fil negre de nou.

Fins fils de seda s’entrellacen en un suau moviment al compàs de les mans del teixidor que acompanyen l’espolí d’un a l’altre costat.

Vuit hores al dia. Seixanta-cinc dies.

Deu hores al dia. Quaranta-vuit dies.

031 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Telars / Teresa Aparicio Matallín

Trenta dies. Setze hores al dia sense descans.

A

quina mala hora se’ls ocorreria en eixa junta local exaltar les falleres majors cinc setmanes després de triar-les. A quina mala

hora vaig decidir continuar l’ofici familiar en lloc de dedicar-me a una altra cosa. Perquè no està la situació com per a rebutjar encàrrecs i ja tinc una edat en què he de garantir-me una bona jubilació.

En què estaria pensant eixa executiva quan el va proposar? En què estarien pensant eixos presidents quan la van aprovar? Potser en el sopar que anaven a fer eixa nit…, perquè en el confinament a molts els va donar per cuinar. Ja els podria haver donat per pensar un poc en els que ens dediquem a este ofici…

Però es normal, perquè no som importants.

Si fora una màquina, un altre gall cantaria…

Premerien un botonet i hala, Mariano, a funcionar. I mentres et tix una tela, et frig un ou… El vols amb punta? I per què no, mentrestant t’escric un article per al llibret sobre com s’elaboren les teles de manera tradicional. En fi…

Fil negre, fil roig, fil violeta, fil groc. Fil verd, fil blau, fil negre de nou.

La joieria valenciana: homenatge als nostres antics mestres en l’art de l’argenteria Luis Romeu Soria

Escriure d’aquells que estimaven el seu treball i el bon fer, que ens han deixat al llarg dels anys.

Nosaltres som uns simples «platers» que intenten treballar en allò que els agrada.

E

n els temps que corren ens considerem uns privilegiats perquè estimem aquest treball i no ens agrada veure com cada dia les

modes van desmillorant uns models que en comptes d’enriquir-los els van deteriorant als nostres ulls. Moltes no saben que al segle XVI els «platers» havien de passar un examen per obrir obrador «tendes» i concertar obres «treballs». Durant cinc anys havien de treballar d’aprenents d’oficials que tenien un prestigi al regne.

En 1672 l’Art i Oficis és elevat a col·legi.

035 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Orfebre / Luis Romeu Soria

Els «platers» d’altres ciutats, Xàtiva, Gandia, Oriola, etc., les quals van comptar amb nombrosos orfebres, havien d’examinar-se a la ciutat del Túria des de 1688. Cadascun s’especialitzava a treballar una cosa: l’or, la plata coure llautó o preparant fil (tirador de fil) i bastint fulles (preparador de la planxa). Els aspirants havien de fer un examen de mestratge (teòric, dibuix i execució) amb un jurat de majorals i prohoms. Si aconseguien aprovar, els exhortaven que compliren bé el seu art, amb tota rectitud per a donar «bona raó a Déu i al món».

Ens han deixat moltes peces civils i religioses de les quals nosaltres ens inspirem i reproduïm. Bé per peces de museus o de gent particular que per herències conserven aquets tipus de joies de l’època. L’evolució en la joieria valenciana hauria de ser quan l’essència no canvia, no quan la base s’oblida i s’inventa el despropòsit simplement en aquests temps que corren, en què tot es fa calculant per davant els beneficis i, si alguna cosa no és econòmicament rendible, es rebutja, és un orgull poder-nos dedicar a realitzar reproduccions fidels de treballs dels segles passats i honrar els nostres predecessors en l’ofici.

Procés d’elaboració d’una corbata o llaç del segle XVIII Tenint com a base un dibuix de la peça original, a grandària real: 1r. Es treballa una planxa fins a aconseguir que tinga 5 mm de grossor.

2n. Es dibuixen cada un dels llaços de la joia sobre la planxa i es calen amb la serra de calar.

3r. Es prepara el fil redó i es lamina fins a donar el grossor idoni, amb el qual es batrà cada un dels llaços de la joia.

4t. Una vegada calats i batuts es disposa, seguint el model original, al seu muntatge, posant-los al voltant de l’eix o peça central, prèviament elaborada, soldant anses al voltant d’un cercle de dos nivells.

5é. Se solden els llaços al cercle central.

Posteriorment s’elaboren les gemmes per a les pedres, una vegada preparats se soldaran a la peça.

6é. Es graven les bates i es cala on aniran cosides les perles.

7é. Polit i preparació de la joia per a l’encast de les pedres (citrins).

8é. Una vegada encastades les pedres, repolim i cosim, amb fil fi de coure, les perles de perdigó.

9é. Es procedeix al xapat de la peça.

10é. Envelliment de la peça amb una patina.

037 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Orfebre / Luis Romeu Soria

Biografia Des de molt xicotet m’apassionà el món de l’art de fer coses manuals, inspirat per un gran professor de plàstica a l’escola. Don Adrián es deia. Qui va veure en mi aquest potencial i m’instà a començar amb el dibuix i les manualitats.

El meu record més feliç del col·legi era els divendres a la vesprada que estaven dedicats a aquestes tasques i va contribuir al fet que la meua motivació cresquera cada dia més.

Va coincidir que sobre els vuit anys vaig començar a ballar en un grup de folklore en la meua falla i va suposar un punt d’inflexió, des de xicotet m’havia sentit atret per les joies que tenien les meues àvies i les històries que contaven sobre elles.

També van contribuir a això els professors dels grups Alimara i Aldarull, m’entrà la passió per saber d’aquesta mena de peces. No obstant això, la vida té uns altres plans per a nosaltres i em va desviar de la meua vertadera vocació, i la meua primera professió va ser la de perruquer, que m’inicià la destresa a les mans. Però quan les passions són altes no pots renunciar a elles.

I així uns pocs anys més tard vaig accedir a l’escola privada d’alta joieria i disseny Andrés Blasco a València, on vaig aprendre l’ofici de joieria i orfebreria. Després de quatre anys d’estudis vaig obrir el meu propi taller de joieria en el qual realitzava reparacions i peces antigues i creava peces modernes. Cada peça que arribava a les meues mans contenia una història en si mateixa, diferent, única que m’atreia tant o més que la seua reconstrucció i sumà a la meua professió la tasca d’investigació: procedència, procediments de fabricació, història…

Perquè el meu procedir i la incursió de les meues mans sobre aquestes peces poguera ser el més fidel i autèntica, donant-los una nova vida i conservant aquella que els va donar origen. En els últims trenta anys he viscut moments únics amb cada peça que ha entrat per la porta del meu taller, la llista seria interminable d’anomenar-la ací, per tant només ressenyaré aquella en la qual estic treballant a hores d’ara: la restauració de la joieria per a la imatge pelegrina de la Mare de Déu dels Desemparats, el gran orgull per a un orfebre valencià.

L’ofici de la música en la festa de les Falles Eduard Caballer Baquero

Des de 2016, la festa de les Falles està declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).

1. Introducció

T

ambé ho són els elements que la componen. La música constitueix un dels elements vinculats a la festa de les falles

des dels seus inicis. Uns altres elements com la pirotècnia, elaboració del monument, indumentària, etc., han anat incorporant-se al llarg del temps, desenrotllant un teixit d’ocupacions al voltant de la festa, que suposen consolidar una sèrie d’oficis artesans que compten

041 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Músics / Eduard Caballer Baquero

amb gran quantitat de treballadors. Per contra, en el camp de la música, malgrat que és un dels elements més antics de la festa, segueix, en la majoria dels casos, en mans d’associacions culturals i músics no professionals. A més, els professionals que participen al voltant de les Falles, ho fan com una més de les activitats que els ajuden a consolidar el seu treball. No obstant, cal no confondre professionalització amb professionalitat, i reconéixer la gran qualitat dels músics1 que participen als actes fallers, indistintament de la seua principal ocupació.

Aleshores, podríem considerar com a oficis vinculats a les Falles tots els relacionats amb la música i els músics que la interpreten. Del com i el perquè de l’amateurisme i d’aquests oficis vinculats als músics, volem parlar en aquest article. No pretenc fer cap anàlisi i diagnòstic des d’un punt de vista científic, que hauria de recaure en persones més capacitades i doctes en la matèria, sinó una aproximació des d’un punt de vista personal com a músic vinculat a aquesta realitat. Per a entendre el caràcter i la realitat d’aquest món musical, haurem de fer un repàs previ de què és i com evoluciona la música popular en la festa de les Falles.

Quant a les dades i la major part del material utilitzat, es refereix a les Falles de València, donat que és d’on podem obtindre literatura i estudis variats, al ser el principal lloc on es desenrotlla la festa. De dades globals de tota la comunitat

1. Deixe clar que, per a facilitar la lectura, utilitzaré músic o músics per a referir-me tant a homes com a dones, enlloc d’utilitzar músic/música i músics/músiques i amb la possible confusió que pot donar el femení amb el singular i el plural del nom de l’art.

o comarcals no he tingut a l’abast2, però cal un exercici d’extrapolar tots aquells continguts de l’article al nostre cas més pròxim del Camp de Morvedre.

2. La música popular. Conceptes En primer lloc cal entendre els conceptes i les diferències entre els distints tipus de música, per tal de no dur-se a confusions. Per a la comprensió d’aquesta classificació es interessant conéixer prèviament algunes de les distintes accepcions del terme cultura que tenim actualment: El terme de cultura hegemònica va ser desenvolupat per Antonio Gramsci, periodista, escriptor, filòsof, pedagog i polític de principis del segle XX. La cultura hegemònica o hegemonia cultural fa referència a l’acció de convertir una cultura en la dominant en relació amb unes altres. Aquesta cultura es considera l’única acceptada en una societat determinada. Actualment l’hegemonia cultural estableix un sistema de valors i creences formal i estructurat.

Constitueix un concepte universal i un panorama de classes. Aquest terme amb l’afegit de cultura hegemònica oficial és utilitzat per l’escriptor i professor Antonio Rodríguez Almodóvar en contraposició a la cultura popular o cultura oral. En una entrevista3 afirma: La cultura oral hace las veces de la historia de las clases populares, aunque de distinta manera. La cultura hegemónica (Gramsci) se apoya en los documentos escritos; la otra en la memoria comunal.

2. Desconec si n’existeixen. En cas de ser així, amb posterioritat, estaria bé fer un nou estudi, seguint i comparant tot el que he exposat en aquest article.

3. https://romanba1.blogspot.com/2018/10/hablando-de-lij-con-antoniorodriguez.html

També la viquipèdia ens diu: El terme cultura popular fa referència al conjunt de patrons culturals i manifestacions artístiques i literàries creades o consumides preferentment per les classes populars (classe baixa o mitjana 043 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Músics / Eduard Caballer Baquero

sense instrucció acadèmica, o en l’antiguitat «la plebe») per contraposició amb una cultura acadèmica, alta o oficial centrada en mitjans d’expressió tradicionalment valorats com a superiors i generalment més elitista i excloent.

Els tipus de cultura popular que podem trobar són: la cultura popular tradicional o folklore, la cultura popular massiva o cultura de masses, la cibercultura i la cultura urbana.

Associada als distints tipus de cultura, podem distingir els tres gèneres principals acceptats comunament en la música: la música clàssica (també anomenada culta, seriosa o acadèmica relacionada amb la cultura hegemònica oficial), la música popular i la música tradicional (relacionades amb la cultura popular).

La música clàssica, seriosa, acadèmica o de conservatori (alguns li diuen culta) és un tipus de música de tradició escrita, que en la seua estructura està preconcebuda, formes i estils sotmesos a la racionalització i anàlisi teòrica.

Inclou el vocal eclesiàstic, l’òpera i el ballet.

Com a música popular ens referim actualment a la música massiva (relacionada amb la cultura popular massiva o cultura de masses), que ompli grans auditoris, com el rock, el pop i altres. Aquest tipus de música sol lligar-se a la indústria i l’audiència com a producte de consum. Les melodies en la música popular en la seua estructura són més simples, concebuda sempre per a a una sola veu, per això és més fàcil d’escoltar. Es comercialitza a través de canals molt específics i dels mitjans de comunicació de masses.

En la música tradicional, l’expressió tradicional o folklòrica fa referència als hàbits i ritus, creences i costums d’un grup social que s’ha transmés de generació en generació, com a formes d’expressió homogènia d’una comunitat.

En la música tradicional les melodies han estat difoses en una classe social d’un país a través de generacions immemorials.

Aquestes classificacions no són tant simples com puguen paréixer. Interessant el que diu Béla Bartók4 sobre la música popular en les dues vessants anteriors (popular i tradicional): Al voltant dels conceptes de música popular i de cant popular s’ha produït una notable confusió. En general, es creu que la música popular d’un país constitueix un tot homogeni i uniforme, però en la realitat les coses mai es donen amb tals caràcters.

En els fets la música popular està composta per dos gèneres de material musical: la música culta popularesca (en altres termes, la música popular ciutadana) i la música popular del món rural (la música camperola).

Podem anomenar música popular ciutadana o música culta popularesca5 aquelles melodies d’estructura simple, compostes per autors pertanyents a la classe burgesa i, per açò, difoses sobretot en la classe burgesa. Aquestes melodies, en canvi, no són conegudes per a res, per la classe camperola o, com a màxim, han penetrat en ella només relativament tard i sempre a través de la «mediació» de la burgesia.

4. En el seu llibre Escritos sobre la música popular.

5. Així es refereix Bartók a la música popular associada a la cultura de masses.

Quant a la música popular del món rural6..., ha de considerar-se com a música camperola totes aquelles melodies que estan difoses o que han estat difoses en la classe camperola d’un país i que constitueixen expressions instintives de la sensibilitat

045 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Músics / Eduard Caballer Baquero

musical dels camperols.

Buscant en la xarxa, trobe una tesi doctoral sobre música popular, on la seua autora, Susana Flores7, afirma: Els conceptes música popular actual, música popular urbana i música popular moderna són, entre unes altres, les adaptacions que s’han vingut usant a Espanya per a referir-se al terme anglosaxó «popular music». Aquest concepte engloba el conjunt de les músiques lleugeres o comercials, incloent ací el pop i el rock en totes les seues variants, el jazz i altres gèneres actuals.

Per la seua banda, el concepte música popular –traducció literal del vocable anglés al nostre idioma– és utilitzat cada vegada amb major freqüència per a referir-se a aquest tipus de música. No obstant açò, a voltes s’evita, especialment en àmbits no musicals, per la càrrega semàntica que implica «popular» i que pot portar a certa confusió. Per exemple, en la recerca etnomusicològica espanyola també és freqüent utilitzar el concepte de música popular per a referir-se al folklore i les músiques de tradició oral.

6. Així anomena Bartók a la música tradicional o folklòrica.

7. Veure bibliografia.

Al parlar de música tradicional i els instruments amb els quals s’interpreta, cal parlar primer del que significa el folklore, en el qual s’integren. A banda del mal ús i del desprestigi que comporta la paraula folklore, aquesta va estar segrestada com a etiqueta fàcil per a identificar determinada música popular amb fins comercials, que no emanava del poble, sinó de respectables autors. Malgrat que s’intenta eludir aquesta paraula per denominar aquesta part del nostre patrimoni, pense que cal recuperar l’ús normal del que conté el terme folklore des del punt de vista d’organismes com la UNESCO en el seus informes dels anys 80 del passat segle.

Entre altres coses diu: El folklore (en el sentit de cultura tradicional i popular) és una creació que emana d’un grup i està fundada sobre la tradició, expressada per un grup o per individus que de manera reconeguda responen a les expectatives de la comunitat quan expressió de la seua identitat cultural i social, les normes i els valors es transmeten oralment, per imitació o d’una altra manera.

El folklore comprén (entre altres moltes coses) la llengua, la literatura, la música, els instruments, la dansa, els balls, els jocs, la mitologia, els ritus, els costums, l’artesania, l’arquitectura i altres arts.

La UNESCO diu que és part integrant del patrimoni cultural i fins de la identitat cultural dels diferents pobles i que es reconeix la necessitat de protegir-lo contra els perills de l’oblit, la deformació, la desnaturalització, la caricaturització i el saqueig.

Des del punt de vista institucional, el folklore es reconeix com una part del nostre Patrimoni Immaterial per la Llei 4/98 del Patrimoni Cultural Valencià, i malgrat que portem molt de retard en la tasca d’estudi, conservació i posada en valor del folklore valencià, no hi ha una aposta seriosa i sistemàtica

per a la recopilació, arxiu, l’estudi, protecció i la preservació que es mereix. Prova d’açò és que ja han passat més de vint anys des de l’aparició de la llei i no s’adverteixen massa canvis.

Per últim, cal diferenciar el folklore del que s’anomena folklorisme. El folklorisme és l’ús d’una tradició popular fora del context en què es va desenvolupar. És una pràctica que si bé s’anomena així des dels anys 60 del passat segle, apareix des de l’últim 047 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Músics / Eduard Caballer Baquero

terç del segle XIX fins els nostres dies, i que impregna i està acceptat a la nostra societat usurpant l’atenció, la posada en valor i els esforços que haurien de dedicar-se al folklore. Alguns autors fan distinció entre música tradicional i música folklòrica, quan realment són el mateix, entenent la segona com la afectada pel folklorisme, quan el més correcte, en aquests casos, seria el de música folkloritzada.

3. La música popular a la festa de les falles. Evolució històrica de les agrupacions musicals Aplicant els conceptes del capítol anterior, analitzarem els distints tipus de música en els distints actes de les Falles. Els programes d’actes que trobem a les Falles han patit també variacions al llarg del temps i si bé ens centrarem en els més habituals actualment, també farem menció als que ja no solen realitzar-se. Gràcies a l’arxiu consultable de publicacions seriades de la Biblioteca Valenciana Digital (BIVALDI), coneixem aquesta evolució en la programació d’actes de les Falles.

En la revista La Semana Gráfica del 02/03/1929 apareix un article de la redacció que fa sobre els bans de l’Ajuntament de València sobre les Falles de 1851 i l’any de la publicació i l’evolució de la festa. En aquell primer ban es feia referència a l’antigor de la festa (finals del XVIII) i relatava que la festa havia evolucionat moltíssim en els 80 anys transcorreguts. La festa, originàriament, consistia en la cremà de l’escandell, una espècie de pal amb peu de fusta en el qual es penjava el cresol que enllumenava el gremi de fusters durant la velà. Aquesta acabava la vespra de Sant Josep, el patró dels fusters, i els aprenents feien festa amb la cremà d’aquest utensili i les sobres de material. Posteriorment, donat el caràcter festiu i satíric dels valencians, es va evolucionar incorporant trastos vells, ninots disfressats, crítiques, llibrets, música i altres elements.

En el número extra de Falles de La Semana Gráfica de 1934 apareix l’article Evolución de las Fallas valencianas de Juan Bort Zandalinas, on diu literalment (en castellà): Las fallas, en su origen, eran simples fiestas de barrio; luego tomaron carácter ciudadano. para extenderse más tarde por la provincia y convertirse en la actualidad en la fiesta típica de nuestra tierra, conocida como tal por casi todas las naciones8.

Esa transformación, esa expansión ciudadana de la falla ha influido de modo notable en su evolución espiritual y artística. En un principio la falla se hacía por los propios vecinos de la plaza donde se levantaba, buscando la crítica de un hecho del vecindario, que exponían con la gracia, la sátira y el buen humor de nuestro pueblo.

La fiesta era entonces para los mismos que la hacían. Se preocupaban más del fondo que de la forma.

Hoy, por el contrario, la falla se hace más para el forastero que para el valenciano...

Com que no és el tema principal d’aquest article, deixarem l’anàlisi d’aquesta evolució de la festa per a una altra ocasió. El que ens ocupa és la música en la festa. Molt il·lustratiu és l’article sobre la música d’Eduard López-Chavarri Marco en El Fallero de 1921, del qual afegim uns paràgrafs amb l’escriptura original: Una falla sense música pareix un soterrar a fosques. La festa de les falles de Sant Chusep nesesita que el aire vibre y que les notes musicals acompanyen

8. Un exemple de folklorisme. Un canvi radical en la concepció de la festa que comença a desenrotllar-se al voltant de 1920.

el moviment de la chornada ¡Com que la festa se prepara cantant!

Els chiquets que fan la crida, son els millors pregoners de la festivitat, y ho demostren en la seua cantoría de «la estoreta velleta» que té sinc notes, com una bona cansó popular.

049 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Músics / Eduard Caballer Baquero

Después venen els instruments valensians per excelencia: el tabalet y la donsaina.

Ells fan el pasacalle de la vespra, y la despertá, y acompañen tot lo dia la animasió del barrio, llançant a l’aire les seues tocates alegres, enchisadores9.

Complement musical de la festa son els conserts de les bandes, sobre tot si son músiques de poble sense pretensions10.

Al aire lliure, acompañant el soroll de la chent, la banda té la seua part en la alegría del barrio.

Si es fals, y cursi, això de les falles «artístiques» que tanta tristor donen, no menos lleig y fúnebre resulta lo de les bandes que acompañen la frechida de buñols en el preludi de «Parsifal» o una sinfonia de Beethoven11, que no pareix sino que van en competensia en la buñoleria del cantó.

La música de les falles que siga ben alegre, y ben valensiana, y en instruments populars.

La pedanteria y les pretensions no tenen res que vore en la llibertat y forsa de la verdadera inspirasió del poble.

9. En aquest article també fa referència als instruments de corda que acompanyen el cant valencià en les falles.

10. Es refereix a la música popular.

11. Era habitual que els repertoris de les primeres bandes civils constaven, entre altres, d’adaptacions de música clàssica i composicions de música popular.

Per les lletres de López-Chavarri deduïm que a la festa de les Falles sonava tant la música clàssica (fora de lloc) com la música popular i la música tradicional.

Al principi eren els passacarrers, «replegà», la «bescuità12», la «despertà», cant valencià, els concerts i serenates de la banda, els actes habituals en la festa. En els programes de Falles oficials consultats de la dècada dels anys 30, també podem trobar: exhibicions de ball regional, traques «corregudes», sainets, concursos, competicions, cavalcades, corregudes de bous i continuen celebrant-se concerts i serenates de les bandes13, que a la llarga serien substituïdes per orquestres de ball i música popular del moment.

Postal antiga on apareix una traca «correguda»14

12. Repartiment de bescuits als abonats a la festa, i que pareix el mateix que el repartiment de tortades que ha aplegat als nostres dies. Pot ser que la «replegà» siga el mateix i que s’efectuara la vespra de la festa.

13. Encara no existia la Junta Central Fallera (creada en 1939) i no s’havia institucionalitzat l’ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats (1941).

14. Foto del fons Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu/Biblioteca Valenciana Digital.

Per tal de centrar-nos més en allò que ens interessa, fem un repàs als distints actes de Falles que tenim en l’actualitat i les característiques de la música i músics que la interpreten: "La «despertà» Les músiques que s’utilitzen 051 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Músics / Eduard Caballer Baquero

en la «despertà» són les dianes. Acudim al diccionari de la RAE (Real Academia Española) per a veure què ens diu de la diana.

De les cinc accepcions que hi apareixen, ens quedem amb les dues primeres, que són semblants i tenen relació: 1. f. Toque militar al comienzo de la jornada, para despertar a la tropa.

2. f. Toque de una agrupación musical que señala el comienzo de un día festivo.

Estem parlant de les mateixes músiques, de fet, en el repertori musical de les dianes tant de banda, xaranga com de dolçaina i tabal, apareix com a eix vertebral de la peça el toc militar de diana per excel·lència. Es pot dir que aquest toc és també tradicional? Doncs acceptant les distintes variacions locals i musicals, jo pense que sí. El que sí que està clar és que és un toc molt popular.

El repertori de dianes és molt ample, en què caben les dianes de sempre, noves composicions i dianes tradicionals. Almenys pel que fa a dolçainers, quasi el 100 per 100 de les músiques tocades en dianes són tradicionals.

Reproduïm el dibuix que fa la revista El Fallero del primer acte del dia faller, que retrata amb rigor les despertades tal com les hem conegut ara.

‘El Fallero’ de 1922.15 "Les desfilades Ens referim a actes com ara: l’apuntà, repartiment dels bescuits i coques als abonats, ofrena, visites de cortesia, replega de premis, la «crida», cavalcades i altres passacarrers.

El repertori dels dolçainers en les desfilades falleres està compost principalment de música popular: peces de repertoris tradicionals, noves composicions, adaptacions d’altres instruments, i música festiva «paxanguera». De tot un poc, segons el moment festiu requereix. I és cert que no és una música singular de les falles. S’utilitza la mateixa en qualsevol festa tradicional.

15. Extret del llibre de Miguel Asins Arbó: Cancionero popular de la Valencia de los años 20.

Quant a les bandes, Frederic Oriola Velló16 ens diu: La forma predominant dins el món musical faller és el pasdoble, concretament el pasdoble valencianofaller regional, és a dir, aquelles composicions on les seues 053 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Músics / Eduard Caballer Baquero

melodies intenten adaptar-se a temes, cançons i ritmes de caire regional. Malgrat que, de bestreta, cal establir una important separació entre un grup minoritari de pasdobles reconeguts17 i interpretats contínuament, i la resta que dorm el somni etern, oblidats a l’interior d’arxius musicals o de les pàgines de les publicacions falleres18.

"Les «albaes» Podem considerar que la música que s’interpreta a les «nits d’albaes» és música tradicional (tant la part instrumental com la part cantada) i música popular (durant els desplaçaments de la comitiva) interpretats exclusivament amb dolçaina i tabal en la seua vessant més tradicional i antiga: la parella.

16. En el seu article «El patrimoni musical faller» en el llibret de l’AC Falla El Mocador 2012.

17. Jo afegiria populars (N.d.A.).

18. Fruit de gran quantitat de concursos de pasdobles durant molts anys.

Nit d’albades de la Federació Junta Fallera de Sagunt (febrer de 2015)19 "Actes protocol·laris En aquest grup de música popular volia fer menció a la utilització d’himnes en determinats moments protocol·laris de la festa. Supose que açò es realitza des que la festa va obtindre oficialitat després de la consolidació de les comissions falleres i la creació de la Junta Central Fallera. No obstant això, a hores d’ara no podíem deixar de banda aquestes músiques tan utilitzades, a hores d’ara, en la festa de les falles.

"Concerts i revetles La presència de la música popular moderna i comercial ocupa un lloc important quant a les despeses de la festa.

Les músiques que s’interpreten no tenen especial vinculació amb la festa de les Falles, i responen als models d’allò que hem parlat de cultura popular massiva o cultura de masses. En aquests tipus d’actes, lamentem la cada volta més habitual música de llanda. Em consta que també és habitual trobar concerts de reelaboració de la música tradicional, també anomenada música folk.

"Balls i danses tradicionals En els últims anys, i coincidint amb la normalització de la presència de les danses i els balls tradicionals 19. Fotografia d’autor desconegut.

valencians en les nostres festes, és cada volta més important la implicació de les comissions falleres amb el folklore. Cal destacar els cicles que la Junta Central Fallera de València organitza anualment a la plaça de la Mare de Déu i la participació de les Falles i falleres majors en la dansà de la Mare de Déu dels Desemparats. Des de la seua participació, l’acte ha pres una popularitat que mai s’havien plantejat els promotors d’aquest esdeveniment festiu.

055 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Músics / Eduard Caballer Baquero

En el cens actual de grups folklòrics valencians, és cada volta major el nombre de grups de danses vinculats a comissions falleres, i, a més, s’estén des de València a quasi totes les poblacions falleres més importants. En aquests actes sona música tradicional o folklòrica, i també música folkloritzada.

Repassem a continuació l’evolució històrica de les agrupacions musicals que tradicionalment han acompanyat la festa.

En les festes populars dels carrers i places de València del segle XIX, era imprescindible la participació dels dolçainers (dolçainer i tabaleter). En la web vivelasfallas.es, parlant de les primeres falles al carrer, diu: Els veïns d’un carrer o plaça construïen i col·locaven («plantà») en la matinada del dia 17 al 18 de març, vespra de Sant Josep, un cadafal d’uns dos metres d’altura sobre el qual se situaven un o més ninots que escenificaven —amb moviment— un assumpte de tafaneria del barri, inicialment d’índole matrimonial però després també de caràcter polític. La falla romania tot el dia a la vista dels visitants que, amb ajuda dels versos col·locats en les parets d’edificis propers o en la mateixa falla, desxifraven el significat.

Durant aquell dia, els fallers realitzaven actes com la «despertà» amb tabal i dolçaina, cercaviles, repartiment de bescuits o coques a col·laboradors i pobres, concerts de bandes de música, traques corregudes, i adorn

de carrers amb llums i banderoles.

En fosquejar, es cremava («cremà») als sons de la música i pirotècnia.

Frederic Oriola en el llibre En clau de festa20 subratlla: Si bé la primera música que acompanyava les festes falleres, en el segle XIX, era la de dolçaina i tabal, ja en 1890, de les 17 falles autoritzades per l’alcaldia per a poder ser cremades, vuit es feien acompanyar de bandes de música.

Segons arreplega aquest mateix autor esmentant el periòdic Las Provincias, en 1929 ja participaven en les Falles 80 bandes de música. En l’actualitat, la viquipèdia ens parla de més de 300 bandes de música en la festa.

La Segona Revolució Industrial al segle XIX és un dels esdeveniments que va donar més auge al desenvolupament de la música popular, amb el model de «Producció en sèrie», l’abaratiment dels instruments musicals, la subscripció en revistes i periòdics que contenien cançons que eren hits en aqueix moment.

La invenció del fonògraf i la ràdio va ser el vaticini d’un mercat musical global. Posteriorment, la creació de les cases discogràfiques, l’aparició de la televisió, etc. Des d’aquest moment, música popular i tecnologia tenen un vincle inseparable per a la seua preponderància.

Al primer terç del segle XX, coincidint amb l’època de màxim esplendor, i amb l’aparició de les comissions falleres estables, també les bandes de música21 es consoliden en la festa. També cal tindre en compte que el cost d’una parella o de 30-40 músics no és comparable, per a fer-se càrrec sols el veïnat. A més 20. En clau de festa: Aproximació a l’evolució de la música en el cicle festiu valencià. IVM 2010.

21. Les bandes més primitives apareixen al primer terç del segle XIX, on eren nomenades també «bandas de bombo y platillos».

del moment de transformació de la festa22, patida en els anys 20-30, coincideix amb la quasi desaparició de dolçainers, per la proliferació de les bandes i la desaparició de la majoria de les tradicionals festes de carrer on participaven, que els sustentaven.

Antoni de la Asunción23, compositor i director de dolçaina, en una entrevista realitzada pel periòdic El País (14-03-2017) fa referència al declivi durant els anys 60 i 70 057 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Músics / Eduard Caballer Baquero

de les bandes acompanyant la dolçaina. Els anys 70 algunes comissions solucionen el problema de la música incorporant bandes de cornetes i tambors creades pels mateixos fallers. Prompte, les bandes i les colles de dolçainers i tabaleters provinents de les escoles iniciades en els anys 70 i 80, substitueixen aquestes agrupacions de ritme tan marcial. Hi ha falles pioneres en crear la seua pròpia escola i banda dins la falla, exemples d’aquestes comissions són la Falla San José de Pignatelli (1975) o la Colla de Dolçainers i Tabaleters «El Cudol» creada a la Falla MontortalTorrefiel (1982).

Des d’aquell moment fins ara, és molt habitual a les falles de València (i resta de ciutats i poblacions falleres) la participació de la dolçaina i el tabal en actes fallers, tant de manera puntual com en tota la setmana fallera. A favor de la música de dolçainers a les falles, és la iniciativa de l’Ajuntament de València d’incloure aquests instruments en les subvencions que concedeix a les falles del «cap i casal» per a la contractació de músics durant els actes fallers.

En els últims anys, les comissions falleres de la Comunitat Valenciana opten majoritàriament per bandes de música per a les seues desfilades, amb una participació estimada de 10.000 músics, segons els càlculs de la FSMCV24 en 2015, una xifra superior als poc més dels 8.000 que en 2001 apuntava Actualitat fallera. .

22. Internacionalització i promoció turística.

23. Director de la Colla de Dolçainers i Tabaleters «El Cudol» i percussionista en la banda de música de la Falla San José de Pignatelli.

24. Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

Dades de 2015.

Banda de música del primer terç del segle XX25.

4. «L’ofici de músic» en la festa de les Falles.

Característiques. Exemples La música, segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, es defineix com aquell «art de combinar els sons en una seqüència temporal ateses les lleis de l’harmonia, la melodia i el ritme, o de produir-los amb instruments musicals».

Atenent aquesta definició, ser músic/a implica executar aquesta acció, però una altra cosa és ser professional o no de la música.

Entre els músics, segons la seua formació, s’ha de distingir entre els que cursen o han cursat estudis de música de manera formal en distints centres (conservatoris, instituts, acadèmies, escoles de música) i els autodidactes, en base a les seues pròpies experiències i lliçons.

Els oficis de la música es poden dividir en cinc blocs. Aprofitarem per fer la classificació i un xicotet comentari d’aquells que solen participar més activament en la festa de les Falles: Oficis relacionats amb la creació musical. Entrarien en aquest bloc els arranjadors i els compositors.

No és molt significativa la seua activitat, excepte en el cas de concursos de pasdobles fallers i els arranjaments

25. Foto del fons Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu/Biblioteca Valenciana Digital.

per a xarangues. Aquesta última és una tasca que també la solen realitzar determinats músics instrumentistes.

No crec que es puga considerar un col·lectiu amb relleu a nivell quantitatiu en la festa, des del punt de vista de l’ocupació.

Oficis relacionats amb la interpretació musical.

Bloc de major visibilitat, on entrarien els 059 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Músics / Eduard Caballer Baquero

instrumentistes de banda o colla de dolçaina i tabal, que solen acompanyar els actes de la setmana fallera, presentacions, albades i altres actes de carrer.

També entrarien en aquest grup els instrumentistes de banda pop/rock/orquestra de ball i vocalistes que realitzen els concerts i revetles de la setmana fallera.

Solen ser professionals que realitzen de manera itinerant la seua activitat durant tot l’any i en molta varietat de festes, principalment en estiu.

Oficis dedicats a la construcció, manteniment i conservació d’instruments. En aquest bloc entrarien els lutiers, i les persones dedicades a la venda i reparació d’instruments musicals. Són necessaris per a tindre a punt els instruments i el seu manteniment i actualització. Molts d’ells de manera artesana, i, a més, solen ser músics.

Oficis relacionats amb el món de la tecnologia i els mitjans de comunicació. En aquest bloc entrarien els mànagers, organitzadors d’espectacles i els tècnics de so. Necessaris per als concerts, revetles, representacions de xarangues, grups, so de presentacions i actes protocol·laris fallers.

Oficis dedicats a la pedagogia i investigació.

Tots els oficis relacionats amb l’educació musical.

La major part d’ells i elles complementen la seua activitat amb la interpretació musical.

Per a fer realitat la música de les Falles, fan falta gent qualificada en oficis de tots els blocs. No obstant, cal diferenciar entre els que participen directament o indirectament.

Entre els primers, situaria els relacionats amb la interpretació musical i la tecnologia i els mitjans de comunicació, i en els indirectes, la resta.

Entre els que participen directament, els que tindrien la consideració de músics (de la manera en què s’entén en el vocabulari de la festa i sota el meu criteri) són els intèrprets. Els altres (mànagers, organitzadors, tècnics) són oficis relacionats amb la música, però no tenen consideració de músics (si bé podrien ser-ho, però fent l’altra activitat). Centrarem la nostra aproximació en l’activitat dels músics intèrprets.

Cal dir que la majoria de músics professionals barregen, entre les seues activitats, tant la interpretació com la pedagogia i la creació. Són pocs els que viuen de la interpretació i la creació. La majoria de músics professionals (exceptuant els que actuen en orquestres de ball i revetles) que desfilen acompanyant les comissions falleres, ho són per la seua dedicació a l’educació musical. Per a fer-se una idea, repassem aquestes dades de Pau Rausell26 respecte de l’ocupació que implica l’existència de les societats musicals: L’ocupació indirecta (162) induïda (573) implicava que en 2009 el conjunt de llocs de treball que podien explicar-se per l’equivalent al 0,15% del treball assalariat de la Comunitat. Un total de 1.840 d’aquests treballs eren directes, en la seua majoria (84%) vinculats a l’ensenyament musical o a la direcció de bandes.

D’aquestes dades deduïm un total de 1.545 persones, i suposant que totes elles (poc probable) participaren en la música de les Falles (prenent la xifra total de 10.000 músics), resultaria que sols un 15,45% del total es poden considerar professionals, tot i que la seua principal activitat és l’ensenyament.

Podríem dir també, que la major part de músics intèrprets professionals es dediquen a la música clàssica,

26. Les societats musicals, un recurs per a aprofitar. Catàleg exposició Arriben bandes. Les societats musicals valencianes. Museu Valencià d’Etnologia.

Diputació de València. 2012.

repartits per tota la geografia europea, i la música popular actual27.

Els que fan música popular festiva a les Falles solen ser amateurs, i apareixen en distintes formacions: Bandes de música.

Colles de tabal i dolçaina.

Xarangues.

Les dues primeres, en la majoria dels casos, 061 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Músics / Eduard Caballer Baquero

s’emparen jurídicament en associacions culturals sense ànim de lucre (com totes les associacions) en la qual sols obtenen una compensació com a voluntari-soci per participar en les activitats de la societat com ara assajos, manteniment de l’instrument, desplaçaments, participació en les actuacions, indumentària, etc.

Segons algunes fonts28 i altres consultades, algunes agrupacions i xarangues solen realitzar l’activitat musical sense una estructura legal/jurídica constituïda. En la mateixa font, ens remarquen les diferències entre banda de música i xaranga: Una banda de música pot estar formada per 100, 50 o 10 músics d’instruments de fusta i/o metall i/o percussió i interpretar obres musicals, peces populars o arranjaments de música de «xaranga» i sempre continuarà sent una banda de música.

Per contra, una xaranga és aquella que únicament està formada per instruments de vent i percussió (com una banda de música) i que interpreta música de caràcter jocós (de broma o burla). És a dir, una xaranga pot estar formada per 4, 10, 15 o més músics i si només interpreten aquest tipus de música es considerarà xaranga.

27. Associada a la cultura popular massiva o de masses.

28. https://www.iuriscausa.com/charangas-o-sociedades-musicales/

Això no sol ocórrer perquè les xarangues de la nostra zona, i en general, no sols interpreten aquest tipus de música sinó també pasdobles, marxes mores i cristianes, marxes de processó, etc.; és a dir, com qualsevol banda de música que actua pels carrers d’un municipi.

Generalment, en el món bandístic se sol dir que les xarangues són aquelles que tenen molt pocs músics (menys de 10) i que per falta d’instruments no poden interpretar correctament les obres musicals i l’objectiu principal de les quals és fer «festa». Però això pot donar lloc al fet que una banda de música (societat musical) continue tenint aquesta qualificació encara que la seua finalitat siga la de xaranga.

L’aparició de xarangues respon a diversos motius. Per una banda, aporten frescor a nivell popular, però no són apropiades per a actes solemnes. Per una altra banda, redueix el cost de l’agrupació en ser menys músics. També s’ha de tindre en compte l’opinió d’Antoni de la Asunción en l’article esmentat29. Assenyala com a fenomen actual la falta d’exigència per part de les comissions, que minva el nivell musical del carrer: En les bandes els músics no guanyen diners, el que cobren es destina a pagar el local i el professorat, perquè no hi ha ajudes.

Hi ha moltes males formacions perquè els joves de la banda decideixen, sense suficient formació, independitzar-se en xarangues.

No coneixem si hi havia algun altre tipus de situació en els músics de banda en èpoques passades. Sí que és cert

29. Article «La Falla de todas las músicas», El País (14-03-2014).

que hi havia molts menys músics i més feina, i, a més, sembla que, en algunes ocasions, havien d’obtindre algún tipus de carnet de professional per a poder eixir a tocar. No obstant, el funcionament de les societats musicals ha variat molt poc des de la seua creació i implantació en els pobles, i abans seria molt paregut a ara.

En el cas de la dolçaina i el tabal (que conec a fons i que ja ve de més antic) cal dir que es poden comptar amb 063 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Músics / Eduard Caballer Baquero

les dues mans les persones que s’hi han dedicat professionalment, almenys pel que fa a la música popular. En segles anteriors, i en àmbits oficial, militar i eclesiàstic, hi ha hagut molts professionals de l’instrument, però per a fer un altre tipus de música que res té a veure amb la festa de carrer. Açò no vol dir (igual que amb els músics de banda) que no desenrotllaren i mantingueren l’ofici amb molta professionalitat, igual que la majoria dels dolçainers que hem viscut la transició i la recuperació de l’instrument. Vol dir que no era la seua principal activitat, però es comprometien i assumien el paper que els corresponia en les festes intentant fer-ho el millor possible. Cal dir que aquesta actitud sembla inversament proporcional a la popularitat de l’instrument. No sé què serà de la feina de dolçainers en un futur pròxim. A les escoles no es pot «aprendre l’ofici», com diem aquells que portem 30-40 anys veient l’evolució de la dolçaina. Hi ha molts tocadors de dolçaina i percussió, però queden molt pocs «dolçainers».

Com a exemple, dels grans professionals de dedicació exclusiva a la dolçaina, vinculats a la festa popular, cal nomenar-ne tant sols dos: Vicente Montoliu Ramos (1848-1918), dels famosos «Dolçainers de Tales» i màxim exponent de la nissaga i professional reconegut (mostra d’allò és el cens electoral antic de 1910), i Joan Blasco Ribera (1928-2016), revitalitzador en èpoques de molta sequera dolçainera, i mestre de mestres, a partir del qual es va recuperar i normalitzar l’ús dels instruments. Potser n’hi haguera algun més antigament, però no hem trobat suficients indicis que fora així. Tots dels que hem tingut referències, tenien el tabal i la dolçaina com a segona activitat.

Dades del cens electoral de Sogorb de 191030.

Els professionals actuals depenen quasi exclusivament de l’ensenyament, reglat o no, en les distintes colles i escoles de música (igual que en les bandes). Hi ha menys associacions i per tant menys escoles. A més, quan encara no hi ha un suficient planter de músics que hagen cursat el grau professional als conservatoris, i encara cap que haja cursat el grau superior, cal dir que són molt pocs els que poden dir que viuen de la dolçaina, i sempre gràcies a l’ensenyament.

L’ofici de músic intèrpret en la música popular i tradicional és pràcticament impossible. En el cas del món de la dolçaina i tabal31, alguna volta hem calculat el nombre d’actes a realitzar anualment comptant la cotització, els impostos, l’IVA, etc., al preu actual (que no ha variat massa des de fa més de vint anys), i pràcticament obligava a tindre actuació tots els dies de l’any per a poder viure d’açò.

30. Està escrit Montolio, però el cognom original era Montoliu. L’adreça que apareix és la que anunciava en els periòdics de l’època. Residia a Sogorb des que es va casar. L’edat que apareix no és correcta. En eixe moment tenia 62 anys. Coses del cens. Aquesta informació apareix en el fons digital de la Diputació de Castelló.

31. Comparable al de les xarangues i en millor situació que les bandes de música.

065 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Músics / Eduard Caballer Baquero

Joan Blasco Ribera32.

Un altre grup d’oficis vinculats a la música són els constructors, lutiers, venda i reparació d’instruments.

Consultant algunes fonts d’Internet, trobem que a la Comunitat Valenciana consten al voltant de 60-70 empreses i uns 20 autònoms de fabricació d’instruments musicals. Sense dubte que aquestes dades corresponen a professionals, però segur que hi haurà moltes més persones dedicades al manteniment i la reparació. A banda estan les tendes de música, artesans, etc., dels quals no tinc dades globals per a comentar.

Per posar algun exemple d’oficis d’aquest grup d’oficis, farem una ullada al món de la dolçaina i el tabal, per tal d’assabentar-se del nombre de professionals que hi podem trobar: Constructors de dolçaines i tabals. Va ser Joan Blasco el que va portar els utensilis de l’antic constructor de dolçaines de Sogorb José Martínez el Calavera; i després de redissenyar i estandarditzar l’instrument, van començar a fabricar-se en un taller de València.

El tabal va ser un projecte de reproduir un exemplar antic i donar-li un poc més d’alçada. Coincidint amb la proliferació de dolçainers i escoles, es van fabricar molts instruments. Prompte van eixir més constructors 32. Retall d’una foto propietat de Joaquín Valldecabres i facilitada per Manolo Miralles, tots dos de Manises.

i estudis sobre ells i han anat evolucionant. Els que fabriquen tabals són empreses especialitzades en percussió de totes les classes.

Constructors de canyes. Generalment són artesans i la fabricació de canyes sol ser la seua segona activitat.

Per a tocar la dolçaina fa falta estar abastit de canyes, ja que aquestes no duren eternament i cal canviar-les sovint.

En l’actualitat, malgrat que poden haverhi al voltant de 3.000-4.000 persones tocant o aprenent aquests instruments, el cens de constructors no apleguen a la vintena, comptant amb els constructors de canyes. A banda de la venda directa, també abasteixen les tendes de música. Òbviament, en ser tan poca gent, no constitueixen cap col·lectiu amb pes, però són de vital importància dins el món musical.

Lutiers i constructors d’instruments i canyes exposant el seu treball a Sagunt33.

33. Fotos de Joanjo Trilles en la trobada de dolçaina i tabal Sagunt Capital Cultural (20-05-2018).

5. Diagnòstic de la situació actual. Problemàtica. Esperances Deixant de banda la incidència de la pandèmia de la COVID-19, que ha afectat tots els sectors implicats en les Falles, i ha colpejat i afectat la seua economia, històricament, el sector de la música arrossega una sèrie de problemes, des de fa dècades. En aquest capítol, tractarem d’exposar-los.

Per tal de veure la magnitud del món 067 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Músics / Eduard Caballer Baquero

associatiu musical en les nostres terres, explorarem les dades de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, com a representant majoritari, dins dels músics de la festa de les Falles.

En un article de Remigi Morant34, publicat en la revista Estudios bandísticos, i referint-se a dades prou recents (2017), parla de 546 societats musicals federades, 600 centres educatius, entre escoles de música, educands i altres centres reconeguts, 4.000 professors, 50.000 músics i 60.000 alumnes (supose que alguns coincidents). A més, cal sumar les prop de 120 colles de tabal i dolçaina federades en la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters (FVDIT), que suposen entre 3.000-4.000 persones més. Per tant, és fàcil imaginar que la major part dels 14.000 músics35 que participen en la festa de les Falles provenen d’aquestes agrupacions musicals. Totes elles constituïdes com a associacions culturals segons la legislació vigent. Amb aquest potent viver, la demanda de músics de les Falles estarà molt de temps satisfeta.

Una altra cosa és en quines condicions.

Per a conéixer la importància i l’evolució de la despesa de la música dins de la festa de les Falles, no tenim massa treballs ni referències que ens permeten comparar. Frederic Oriola, en el seu llibre En clau de festa, fa referència a les despeses falleres de 193436. Sobre el total de les 786.000 pessetes que costà

34. Article «Bandas, escuelas y músicos valencianos: del amateurismo al mercado de trabajo» (2017).

35. https://economia3.com/2019/03/18/185092-las-bandas-de-musicatambien-son-patrimonio-cultural-de-fallas/ 36. SARTORIO (1934): Lo que cuestan las fallas, Foc Valencià en la Semana Fallera, any 2.

la Festa, un 28% de les despeses estigueren destinades a la música.

Ja s’ha comentat en un altre capítol d’aquest article que, a banda dels actes de desfilades i despertades, en aquella època també realitzaven serenates i concerts. Segons Oriola, a partir dels anys 60, el cost de les bandes és significatiu i obri debat en les Falles: Les comissions falleres van intentar solucionar la qüestió econòmica mitjançant diversos procediments. Un va ser la col·laboració entre falles: dues comissions llogaven una mateixa banda de música i en compartien els serveis. Aquest sistema no va funcionar pels problemes contractuals derivats entre totes tres parts.

Es fa referència a la dècada dels 70, quan les comissions idearen reduir les despeses amb la contractació d’estridents bandes de cornetes i tambors, d’aspecte i repertori quasi militar. Per diversos motius (estètics, qualitat i l’aparició d’altres alternatives en altre capítol esmentades), les bandes retornaren i en 1981 ja es parla de 10.000 músics37 participant en la festa.

Per a Oriola: Malgrat tot, el sistema que més va triomfar va ser el de la reducció de les plantilles musicals, fins a xifres de vegades ridícules.

Així, el problema del cost de les bandes de música ha perviscut fins ara.

En l’article «Música de fiesta, en la encrucijada» de Juan Manuel Játiva38, s’entrevista Pepe Valero, un veterà músic en la festa de les falles des dels anys 80:

37. Celia CAMPS (pseudònim de José GANDIA CASIMIRO) (1981) Fiestas del País Valenciano, Madrid: Penthalon.

38. Publicat a El País el 17 de març de 2013.

En aquell moment, la partició era de 25 o 30 músics, la banda es dividia en dos; ara es divideix en tres, solen ser uns 12 veterans i dos o tres educands, encara que el dia de l’ofrena igual n’hi ha 18. Els educands no solien cobrar, depenia del cap de partició, però això canvià en la segona meitat 069 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Músics / Eduard Caballer Baquero

dels noranta..., allò normal era fer 10 actes.

Ara se’n fan 7 o 8.

Utilitzarem les dades de l’estudi d’impacte econòmic de les falles de la ciutat de València39, realitzat en 2008, i que pareix (segons alguna publicació de l’últim exercici abans de la pandèmia40) que no se n’ha fet un altre més recent. Ens servirà com a exemple, ja que no disposem de dades globals de la festa sumant les altres comarques i ciutats on se celebren Falles.

En aquesta publicació i en l’any 2008, apareixen les dades per sectors. En particular, apareixen dos sectors que ens interessen: Bandes de música. Inclou tabalet i dolçaina.

Orquestres. Inclou també disco-mòbils i animació sense especificar.

En els dos casos, les dades s’han elaborat a partir d’un mostreig econòmic facilitat per les falles pertanyents a la Interagrupació de Falles de València. En el cas de les bandes de música i tabalet i dolçaina, no apareix calculat l’IVA perquè es realitzen contractes privats entre associacions sense ànim de lucre i no s’aplica l’impost.

39. Estudio del impacto económico y social de las Fallas en la ciudad de Valencia. Interagrupació de Falles de València. Ajuntament de València, 2008.

40. https://www.viaempresa.cat/es/economia/fallas-de-valencia-cual-es-elimpacto-economico_210203_102.html

Sector

Net

IVA

Bandes de música

2.407.020,00€

Orquestres

4.963.567,00€

794.170,72€

Total

% sobre la despesa total41

2.407.020€

3,77%

5.757.737,52€

9,01%

Cal dir que, tenint en compte el net, i aproximant que si fem dues parts en el sector (junt amb les discomòbils i animació), les orquestres representen el 50% del total, les xifres que suposen el que cobren els músics de carrer i els de les orquestres és semblant en l’import total. Representen un percentatge semblant a la despesa en pirotècnia (4,18%), i molt lluny de sectors molt dependents i quasi exclusius de la festa com són artistes fallersmonuments (17,82%) i la indumentària (27,79%). Si tinguérem en compte tot l’impacte econòmic calculat en l’estudi, la despesa en els músics de carrer, en percentatge sobre el total del sector, deuria ser sols del 0,34%. Cal dir que la major part de la despesa en música es realitza durant la setmana fallera (quatre dies).

En 2013, Mamen Eslava42 escriu en el periòdic 20 minutos: Lamentablement, en els últims anys la situació econòmica també ha colpejat les comissions falleres, que han optat, en molts casos, per estalviar en música.

En les cercaviles es pot observar més clarament com des de les comissions més grans, amb fileres i fileres de falleres, fins a les més xicotetes i familiars, han reduït el seu nombre de músics: dels 40 o 50 que es podien explicar en l’Ofrena fa menys d’una dècada, a una dotzena, sis o fins i tot cap que 41. Es calcula sobre el total de l’impacte que presenta l’estudi, descomptant el sectors de l’hostaleria, transport, loteries i publicitat.

42. Article «La banda sonora original de la fiesta fallera» publicat el 16-3-2015.

ara escorten els fallers i falleres. No obstant això, segons les estimacions de les societats musicals (FSMCV), el cost de les bandes de música solament suposa una inversió de l’1,45% del total de la despesa que es realitza en Falles (dades de 2013).

Les formacions són cada vegada menys 071 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Músics / Eduard Caballer Baquero

i les que resisteixen han vist molt reduït el nombre de components.

Amb aquestes dades, podem apreciar una clara regressió de la música en la festa de les Falles: La despesa, en percentatges, ha baixat d’un 28% del total de la despesa en 1934, a un 3,77% en 2008 i a un 1,45% en 2013.

El nombre de músics participants ja era de 10.000 en 1981, xifra que quasi no varia durant 40 anys, si bé el nombre de comissions falleres augmenta.

Les plantilles de músics es redueixen al llarg del temps.

Apareixen més colles de tabal i dolçaina, més xarangues i més particions de bandes.

Oriola Velló, en el seu llibre En clau de festa, afirma: La reducció de les plantilles musicals no és tan sols un problema econòmic que afecta les arques de les comissions falleres. Aquesta retallada dels músics participants en els festejos també ha repercutit en dos aspectes musicològics cabdals: el paper dels repertoris i les plantilles instrumentals, i la percepció del concepte de dignificació de la música festera fallera.

Des que la festa ja és considerada per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, l’administració local de València pareix conscient de millorar

i preservar l’excel·lència de la festa, també pel que fa a l’apartat de la música. Igual que des de fa temps es convoquen subvencions a les comissions per al monument i la il·luminació decorativa de la festa, des de 2016 amplia les ajudes a la contractació d’agrupacions musicals (colla de tabal i dolçaina i banda de música), amb la finalitat de contribuir al manteniment i la promoció de la festa i de les indicades activitats culturals i artístiques vinculades a la cultura popular i tradicional valenciana.

Cal dir que aquesta ajuda hauria de servir també per a millorar els honoraris de les agrupacions, congelats o a la baixa, des de fa dècades, si volem que la festa estiga a l’altura del seu reconeixement internacional. També cal valorar i premiar la qualitat en la tasca dels músics, i aquesta també cal tindre-la en compte.

A causa de la situació excepcional de la pandèmia de la COVID-19, aquests problemes i les possibles solucions semblen aparcats, i han sorgit molts problemes en tots els sectors implicats, sobretot en els més dependents de la festa.

Al llarg dels pròxims exercicis veurem com evoluciona aquesta realitat de la música de les Falles.

6. Fonts consultades.

ASINS CARBÓ, Miguel: Cancionero popular de la Valencia de los años 20. València. José Huguet. 1987.

BARTÓK, Béla: Escritos sobre música popular. México.

Siglo XXI. 1979.

CAJAL, Alberto. (14 de juliol de 2020). Cultura hegemónica o hegemonía cultural: concepto y ejemplos. Lifeder.

073 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Músics / Eduard Caballer Baquero

Recuperado de https://www.lifeder.com/hegemoniacultural-cultura-hegemonica/.

DIVERSOS AUTORS: Llibret de l’AC Falla El Mocador.

Sagunt. 2012.

ESLAVA, Mamen: article «La banda sonora original de la fiesta fallera», 20 minutos. (15-03-2015).

FLORES RODRIGO, Susana: Música y adolescencia. La música popular actual como herramienta en la educación musical.

Edición en línea. Accèssit Premios INJUVE para Tesis doctorales. 2008.

Interagrupació de Falles de València: Estudio del impacto económico y social de las Fallas en la ciudad de Valencia.

Ajuntament de València, 2008.

JÁTIVA, Juan Manuel: article «La música de fiesta, en la encrucijada», El País (17-0-2013) MORANT NAVASQUILLO, Remigi: Bandas, escuelas y músicos valencianos: del amateurismo al mercado de trabajo.

Revista Estudios bandísticos 1 (2017).

NAVARRO I SORIANO, Ferran: Joan Blasco Ribera.

Aproximació a la vida musical del mestre dolçainer. Bocins 06. Àrea de Cultura. Diputació de València. 2021.

ORIOLA VELLÓ, Frederic: En clau de festa: Aproximació a l’evolució de la música en el cicle festiu valencià.

Col·lecció Clau tradicional 1. Institut Valencià de la Música (IVM). València. 2010.

RAUSELL, Pau: Les societats musicals, un recurs per a aprofitar. Catàleg exposició Arriben bandes.

Les societats musicals valencianes. Museu Valencià d’Etnologia. Diputació de València. 2012.

SULENG, KRISTIN: article «La Falla de todas las músicas», El País (14-03-2014).

Arxiu fotogràfic Germans Caballer, dolçainers de Sagunt.

Bloc: https://blog.educaweb.mx/profesiones-relacionadascon-la-musica Bloc: https://eldilettanti.blogspot.com/2018/01/diferenciasentre-la-musica-clasica.html Bloc: https://www.euroinnova.edu.es/blog/que-es-unmusico Viquipèdia. https://es.wikipedia.org/wiki/Cultura_popular Viquipèdia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Falles Web www.vivelasfallas.es Pàgina sobre les falles.

Web https://www.mariajesusmusica.com/inicio/los-oficiosde-la-musica-mapa-conceptual

L’art de la flor Kike León Llorens

Hola, soc Kike León, i us parlaré del meu ofici.

Soc florista i artesà, nascut a Sagunt al carrer Bravo, on als setze anys ja treballava de florista amb la meua mare, Amparito Llorens, fa quasi cinquanta anys.

D

es de llavors la floristeria artesanal ha evolucionat molt, en aqueixa època els rams de flors eren molt bàsics gladiols,

clavells amb papabel i el verd que portava el ram era l’esparreguera (les fulles encara no estaven de moda).

En les ofrenes, els rams per a les falleres es feien grans i només portaven una mica de paper de plata en les tiges, els rams una mica més especials eren els que es demanaven per

a les falleres majors, que portaven cales i nards, ja que les roses amb tiges llargues eren molt escasses.

077 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Floristes / Kike León

Hui en dia es fan més xicotets, tipus bouquet, amb més color i més varietat de flors, i els que s’encarreguen per a falleres majors solen ser de flor tropical amb orquídies i es fan amb caiguda, semblants als rams de núvia, una altra de les diferències és que també s’elaboren amb els colors dels vestits i els seus matisos, una cosa que fa uns anys no es mirava.

Una cosa que també féiem era decorar els escenaris de les presentacions falleres, bàsicament es feia amb flor de mimoses i gautxes, una flor típica de València, de color taronja, i per a farcit canyes de riu i plomalls, també es feien grans escuts de flor, sobre tapissos de domàs, això habitualment ho feien les comissions que tenien major pressupost. Ara els escenaris són més variats, amb dissenys moderns, flor tropical i molt decorativa.

Si parlem de les ofrenes falleres, podem dir que les comissions solien portar cistelles de diversos pisos que es feien de canya i més tard de vímet, aquestes cistelles eren decorades, en els seus orígens, amb flor de nard, ja que era la flor principal de l’horta de València, que al mateix temps també decorava l’anda de la Verge dels Desemparats, juntament amb les cales que es plantaven en les séquies.

Hui aquestes cistelles ja són monumentals, les porten en una plataforma amb rodes, sobretot a València capital.

També solien ofrenar amb cabassos d’espart, decorats amb flor més del camp Valencià, amb caràcter més primaveral margarides, boixacs, mimoses, narcisos i alguna minirosa de jardí, etc.

Els pals o bastons que ofrenen els fallers a la Verge tenen el seu origen en la València de 1800, En aqueixa època València vivia l’esplendor del barroc. Aquests pals eren amb forma de pinya, amb taronges, llimes i flor del taronger formant cercles. Actualment es fan bàsicament amb clavells i amb la mateixa forma de pinya.

El món faller ha sabut mantindre les tradicions artesanals de l’Art Floral.

Evolució de l’Art Floral Artesanal En general ha evolucionat prou la tècnica de l’art floral. Els complements de floristeria i les estructures metàl·liques ajuden molt a realitzar els muntatges florals per a fer grans treballs. S’utilitza esprai per a pintar flors sense danyar-les i esprai que allarga la seua duració, tècniques d’assecat i apegat de flors, esponges, etc.

El disseny de l’art floral ha anat més lent, encara que sempre de la mà de les tendències i la moda. En els inicis els dissenys d’art floral venen de les nostres tradicions artesanals, culturals i religioses. Un exemple podrien ser les garlandes de murta, garlandes de Nadal, avet.

Tapissos florals Corones d’advent.

Decoracions dels carrers en festes. Monuments i festes religioses.

Unes altres amb molta influència del Japó, amb l’ikebana, etc.

Els dissenys d’art floral es defineixen: 079 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Floristes / Kike León

Primer com els clàssics simètrics Verticals, circular i horitzontals Els barrocs & natures mortes Els vegetatius Les transparències naturals Els lineals Les formacions fonts Paral·lels estil 1800 Els estructurals I els lliures personalitzats

Actualment els dissenys són més personalitzats i temàtics, els floristes busquen dissenys antics i els modernitzen, especialment els continguts, amb més canvi de color i matisos. Introdueixen materials decoratius com teles, metalls, plomes, fruits verds tropicals, etc.

En definitiva hi ha una cerca de transformar els estils i dissenys ja establits buscant unes altres sensacions. Últimament, la moda són rams de flor preservada, sobretot en les núvies i rams bouquet molt compactes amb flor de qualitat variada (sense verd) només flor.

La meua reflexió és que hui dia ja no es creen estils nous, es reinventa i transforma allò ja establit.

L’evolució de l’art floral està en perill!

L’ofici de la impremta enfront de l’era digital Gaby Collado Soria

Si parlem de la importància dels oficis dins de la nostra cultura i del nostre idioma, caldria fer menció especial a la impremta.

G

ràcies a ella es va fer possible l’alfabetització de moltes persones i es va poder transmetre el coneixement i la cultura dels pobles

per tot arreu del món, sense diferenciar les classes nobles de les classes més humils. La paraula escrita podia arribar a qualsevol racó, la gent tenia accés a més llibres i es preocupaven per ensenyar a llegir als seus fills. Les idees travessaven les fronteres i la tipografia va ser

el mitjà de difondre-les.

083 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Impremta / Gaby Collado Soria

I què dir de la impremta al món de les falles, la seua importància ha sigut exponencial al creixement de la nostra festa, fent que quedara gravada la nostra història, més si cal des de l’any 1885 quan es va imprimir i publicar per Bernat i Baldoví el primer llibret de falles.

Però per a poder entendre la importància de la impremta cal que fem una miqueta de memòria per a parlar dels seus orígens i de com ha arribat fins als nostres dies.

La veritat és que són diverses les civilitzacions que van començar a buscar solucions per a reproduir textos en cadena. Cap a l’any 440 aC els romans, per exemple, ja havien desenvolupat una sèrie de segells d’argila amb la finalitat de reproduir les mateixes paraules en el paper. Es tractava d’una manera d’harmonitzar i agilitar la seua creixent burocràcia.

Aquest sistema primitiu va suposar un avanç enfront de grecs o egipcis, que havien d’utilitzar encara plomes o elements més rústics per a escriure.

Es pot mencionar que la impressió de llibres va ser inventada pels xinesos segles abans, però és a l’Alta Edat Mitjana, més concretament l’any 868, de quan data el llibre més antic que existeix, anomenat El Sutra del diamant, el qual el mostrem en aquesta imatge.

En aquestes impremtes xineses, es treballava el text en buit sota un suport de fusta, inclosos els dibuixos. Una vegada confeccionada, s’acoblava a una taula de treball, també de fusta, i s’impregnaven de tinta negra, roja o blava (només existien aquests colors), després s’aplicava el paper i amb corró es fixava la tinta. El desgast de la fusta era considerable, per la qual cosa no es podien fer moltes còpies amb el mateix motle. A aquesta mena d’impressió sota fusta es coneix pel nom de xilografia.

Cada impressor fabricava el seu paper, atorgant-li la seua pròpia marca d’aigua a manera de signatura d’impressor per la qual que es coneixen els seus treballs.

No es troba cap avanç a la xilografia fins a l’any 1100 quan, a la Xina, Bi Sheng va dissenyar el primer sistema d’impremta de tipus mòbils amb paper d’arròs. Però en aquest invent el sistema era massa complex pel fet que es tallaven els caràcters xinesos solts disposats en fila des de peces de porcellana, el que feia que fora una cosa tremendament difícil d’utilitzar. Amb tot, va ser un dels passos més productius cap a la creació de la impremta moderna.

Aquest invent va estar molt relacionat amb la necessitat existent en aquell moment de transcriure i repartir els textos budistes.

L’any 1200 a Corea també es va desenvolupar una impremta de tipus mòbils, molt influenciada per l’invent xinés. A la impremta coreana se li atribueix el primer llibre escrit amb una impremta de tipus mòbils, encara que no molta gent coneix aquest fet. El llibre duia el nom de Jikji.

El seu títol complet es pot traduir com a «Antologia del monjo Baegun sobre les ensenyances del Gran Mestre sobre la identificació de l’esperit de Buda a través de la pràctica del zen».

El Jikji es va publicar l’any 1377 al Temple Heungdeok, 78 anys abans que la Bíblia de Johannes Gutenberg impresa durant els anys 1452-1455, amb el mateix procediment.

085 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Impremta / Gaby Collado Soria

La major part de l’obra s’ha perdut. Actualment només se’n conserva el darrer volum, que és a la divisió de Manuscrits Orientals de la Biblioteca Nacional de França. Va ser escrit pel monjo budista Baegun (1298-1374, amb el nom budista de Gyeonghan), que va ser monjo superior als temples d’Anguk i Shingwang a Haeju, i va ser publicat en dos volums al temple de Songbulsa (Seongbulsa) l’any 1372.

Però abans del segle XIV, el que predominava era que els llibres foren difosos per tots els territoris a través de còpies manuscrites de monjos i frares dedicats exclusivament a l’oració i a la transcripció d’exemplars per encàrrec del clergat, reis i noblesa. No tots els copistes sabien llegir i escriure, bàsicament, eren imitadors de signes que a vegades no entenien el que escrivien, per això és habitual trobar moltes errades ortogràfiques en molts exemplars. Les il·lustracions i les lletres capitals eren elements decoratius i artístics que el mateix copista afegia a plaer. Respecte a la duració dels treballs d’aquests copistes, queda constància que alguns treballs podien durar fins a deu anys.

La xilografia era la impressió més emprada fins que Johannes Gutenberg, després de molts anys de treballs i estudis en un invent secret que estava desenvolupant, i davant de molta gent, va apostar que seria capaç de fer alhora diverses còpies de la Bíblia en menys de la meitat del temps que tardava a copiar una el més ràpid de tots els monjos copistes del món cristià i que aquestes no es diferenciarien en absolut de les manuscrites per ells. La gent no el va creure i ell va dir que demostraria el que estava dient.

Però per arribar fins a desenvolupar el seu projecte, el 1448 i després de tornar a Magúncia, va haver de demanar diners al prestador jueu Johann Fust, un home acabalat, que va confiar en el projecte de Gutenberg i en 1450 va decidir oferir-li 800 florins, acceptant a canvi les eines de Gutenberg com a garantia i convertint-se oficialment en el seu soci dos anys més tard. D’aquesta

manera, va començar el seu repte sense ser conscient del que el seu invent representaria per al futur de tota la humanitat.

La diferència entre el mode d’impremta de Gutenberg i la xilografia és que, en comptes d’usar els habituals suports de fusta, que es desgastaven amb el poc ús, va confeccionar motles en fusta de cadascuna de les lletres de l’alfabet i posteriorment va emplenar els motles amb ferro i plom, creant el que es coneix com a «tipus mòbils». Perquè coincidiren les lletres totes amb totes, va haver de fer diversos models de les mateixes lletres, imitant perfectament l’escriptura d’un manuscrit. Havia d’unir una a una les lletres que subjectava en un enginyós suport, molt més ràpid que el gravat en fusta i infinitament més resistent a l’ús.

Com a planxa d’impressió, va emmotlar una vella premsa de vi a la qual subjectava el suport amb els «tipus mòbils» deixant el buit per a lletres capitals i dibuixos. Aquests, posteriorment serien afegits mitjançant el vell sistema xilogràfic i acabats de decorar manualment.

El problema va ser que Johannes no va calcular bé ni el temps ni el cost de la seua obra i es va quedar curt de diners, per la qual cosa Fust va haver d’ampliar-li el crèdit.

A canvi d’això va delegar la vigilància dels treballs al seu gendre, Peter Schöffer, qui es va posar a treballar braç a braç amb Guternberg alhora que vigilava la inversió del seu oncle.

El primer dels llibres que Gutenberg va

087 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Impremta / Gaby Collado Soria

imprimir amb tipus mòbils a Occident va ser el Missal de Constança, entre els anys 1449 i 1450, encara que la seua obra mestra va ser La Bíblia de les 42 línies. Aquest llibre, també conegut com La Bíblia de Gutenberg, va començar a imprimir-se en 1452; es deia així pel fet que eren la quantitat de línies que tenia cada columna. Es tractava de les Escriptures de Sant Jerònim en versió llatina. Per a dur-ho a terme, es va necessitar crear prop de 5 milions de tipus mòbils. Es van editar uns 150 exemplars en paper i 20 en pergamí, una sèrie de llibres incunables dels quals, actualment, se’n conserven a penes 42.

A més, va crear els primers tipus mòbils que permetien reproduir pàgines de manera idèntica. Era una cosa que duia molt de temps, ja que calia col·locar els tipus per a cada pàgina. Amb tot, l’estalvi de temps va ser enorme.

Va imprimir també Catholicon, obra voluminosa, escrita per Johannes Balbus, mostra capdavantera de les primícies de l’art tipogràfic tan sols a cinc anys de distància de la magna Bíblia llatina B-42 de Gutenberg-Schoffer-Fust.

No obstant això, no tot va ser exitós.

Fust va interposar contra Gutenberg una demanda judicial per no haver complit els seus compromisos financers. Se li va condemnar a pagar 2.026 florins. A causa de tan alta quantitat, va perdre el seu taller i la major part del seu material.

Peter Schöffer va acabar el treball que va iniciar el seu mestre, i les bíblies van ser venudes ràpidament a alts càrrecs del clergat, inclòs el Vaticà, a molt bon preu. Prompte van començar a ploure encàrrecs de nous treballs. La rapidesa de l’execució va ser sens dubte el detonant de la seua expansió, ja que abans el lliurament d’un sol llibre podia posposar-se durant anys.

Fust es va associar amb el seu gendre Schöffer, que havia declarat contra Gutenberg. Tots dos van publicar dos anys més tard el Mainzer Psalterium, el primer llibre que porta el nom del seu editor i que probablement va començar Gutenberg.

Gutenberg es va arruïnar i es va veure assetjat pels seus creditors, els quals el van portar a judici. Finalment va acabar en la comunitat religiosa de Sant Víctor. Allí va rebre l’ajuda d’un funcionari de l’ajuntament, Konrad Humery, qui li va subministrar útils per a muntar una xicoteta impremta.

Actualment es conserven molt poques «Bíblies de Gutenberg» o de 42 línies, i menys encara completes.

089 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Impremta / Gaby Collado Soria

A Espanya se’n conserva només una, completa, a la Biblioteca Nacional de Burgos.

La Bíblia de Gutenberg no va ser com hem esmentat el primer llibre imprés, però sí que va ser el més perfecte.

La seua imatge no difereix en absolut d’un manuscrit. La manyaga, el detall i el compte amb què va ser fet, només el seu inventor va poder haver-li’l atorgat.

Els anys posteriors a 1450, es van traduir en una ràpida expansió d’aquest invent. En tan sols 30 anys la quantitat d’impremtes de Gutenberg ja s’havia distribuït per més de 110 llocs d’Europa. Un dels països en els quals més acceptació va tindre la invenció de la impremta va ser a Itàlia, superant fins i tot les del país d’origen. En alguns països com Espanya, Anglaterra o França la impremta no va tindre tanta acceptació pel fet que el comerç del llibre i de les impressions pertanyia a les edicions italianes, que eren les principals distribuïdores d’aquests productes. L’evolució de la impremta va donar lloc a una altra mena de publicacions —a part dels llibres— com les tirades de premsa amb els primers impresos amb notícies contemporànies en forma de fulles soltes.

Ràpidament, la impremta i les noves impressores van guanyar terreny permetent la impressió de centenars de còpies de llibres i milers de tirades en el mínim temps fins a la data actual, expandint-se per tot el món.

I què passà al territori valencià?

Que gràcies a la importància del nostre desenvolupament literari al segle d’Or, la ciutat de València instal·là una de les primeres impremtes d’Espanya (pareix que fou la primera, però rivalitza amb Segovia, segons els diferents autors per quina ostenta aquest guardó). Aquesta impremta fou instal·lada per Jacobo Vitzlán, comerciant alemany que representava la família

dels Ravensburg. Del seu taller es va fer càrrec el mestre impressor Lambert Palmart, en el qual l’any 1474 es va imprimir un dels primers incunables espanyols, Els trobes en lahors de la Verge Maria (considerat com el primer llibre literari imprés a Espanya en valencià).

En eixa mateixa impremta es va imprimir la primera traducció de la Bíblia de la història, del llatí a la llengua valenciana, fou en 1478. Es tracta de la Bíblia del frare Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent Ferrer, de la qual es conserven els capítols XXI i XXII de l’Apocalipsi i el colofó. Aquests documents es troben al Museu Hispanic Society of America a Nova York, i els responsables del museu qualifiquen aquest document com una de les joies més valuoses que tenen exposades al seu museu.

La tradició de la impremta prompte arribaria a créixer pel fet que diversos impressors d’origen alemany es van anar instal·lant a la ciutat de València, com Nicolás Spindeler (que va imprimir entre altres obres el Tirant lo Blanch), Pere Hagenbah i Leonard Hutz. Aquest auge en la indústria impressora així com el gran creixement sociocultural, desenvolupen un moment d’especial esplendor del Regne de València, i fa que tinga més repercussió si cal al Segle d’Or valencià i totes les obres escrites durant aquesta època pels nostres literats.

Però com ha sigut l’evolució de la impremta?

Durant més de 400 anys es va utilitzar la impremta amb el model que Gutenberg inventà, això sí, anaren evolucionant els tipus de premses. Fins al segle XVIII sempre parlem

de premses manuals, des de les primeres premses de caragol, passant per les que incloïen molls al segle XVII, fins a l’aparició de les premses de ferro cap a 1800, data a la qual van començar a substituir-se els caragols per palanques. En aquella època, les millors premses manuals només eren capaces de produir unes 300 impressions per hora, xifra que superaven les premses de ferro perquè usaven motles molt més grans que els de fusta.

091 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Impremta / Gaby Collado Soria

En 1796 l’austríac Alois Senefelder va inventar el que es coneix com a litografia, i va ser el primer procés d’impressió en pla. S’empren com a suport plaques de pedra calcària (CO3Ca) que absorbeixen les substàncies grasses i l’aigua, encara que aquestes no es mesclen entre si mateixes. Si es dibuixa o escriu sobre aquesta pedra amb un color gras i tot seguit s’humiteja la superfície amb aigua, aquesta penetrarà en la pedra només en aquells llocs no coberts pels traços escrits. Si s’aplica després tinta grassa d’impressió sobre la pedra, les zones mullades no l’accepten, mentre que queda adherida a la resta de la planxa, podent procedir-se així a la impressió. Es tracta del primer procés d’impressió en pla.

La composició tipogràfica manual era un procés lent que es realitzava lletra per lletra usant una vara de compondre i calaixos de lletres. El primer pas per a mecanitzar

aquest procés va ser la construcció de la màquina componedora de textos, creada per William Church en 1822, a la qual va seguir la invenció en 1885 de la linotípia, per Ottmar Mergenthaler.

El seu invent, una màquina que permetia automatitzar el procés de composició d’un text per a la seua impressió.

La linotípia se semblava a una màquina d’escriure apegada a una fosa, amb un teclat de 90 caràcters que produeix una línia completa de tipus en metall alhora en lloc d’haver de compondre-la de manera manual, lletra per lletra. D’ací el seu nom, que prové de «a line of type».

L’impressor tecleja un text i la màquina agrupa els motles o matrius en una línia. Aquesta línia es fon en una sola peça de plom calent, que pot ser fosa i utilitzada de nou en una altra impressió.

L’invent de Mergenthaler es va convertir en l’estàndard de la indústria, especialment en la publicació de periòdics, revistes, etc., que van viure una autèntica edat d’or durant finals del segle XIX i principis del XX. Gràcies a la linotípia, els periòdics es van convertir en mitjans de comunicació de masses, ja que l’automatització de la impressió permetia que es pogueren publicar milers d’exemplars diaris, amb pocs operaris i a baix cost.

En 1904 la tècnica de la litografia, i en general el món de la impressió, arriba al seu punt màxim amb el desenvolupament de la impressió en offset. L’offset va ser desenvolupat per dos tècnics de manera independent. D’una banda l’alemany Caspar Hermann i per un altre l’impressor W. Rubel.

Encara que és Hermann el que obté el seu mètode a partir de la tradició històrica de la litografia, Rubel va donar també amb la invenció d’una manera casual, després d’una fallada d’un dels seus operaris en una rotativa.

Rubel, que treballava a Nova Jersey imprimint treballs amb una màquina plana, va deixar, per oblit, de marcar un plec i la impressió va passar al cartutx que cobria el cilindre. El següent plec va aparéixer imprés en les dues cares, però ell va detectar que la impressió feta des del cartutx tenia una millor qualitat. Això va suposar el naixement de la impressió OFFSET (terme anglés que significa «fora de lloc»), que també es va denominar impressió indirecta, per haver-hi en aquesta un pas intermedi.

Durant tot el segle XX, han anat introduintse millores a les planxes d’impressió offset, quant a modificació de materials com les de zinc, les d’alumini microgranejades, d’alumini anonitzades (granejades mecànicament o electrolíticament), les de diverses capes metàl·liques, les presensibilitzades positives i negatives, o les que no utilitzen aigua.

Però el canvi més important i revolucionari

093 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Impremta / Gaby Collado Soria

en la manera de preparar la planxa offset, des dels seus inicis fa més de 100 anys, ha sigut l’aparició del sistema Computer to Plate (CtP) amb el qual ja no són necessàries l’ús de tècniques fotogràfiques, perquè la imatge es forma en la planxa per l’acció d’un raig làser controlat per ordinador. Les diferents planxes que empren aquesta tecnologia estan proveïdes de recobriments sensibles als diferents tipus de làsers utilitzats: emulsions de fotopolímers, d’halurs de plata, tèrmiques, ablatives i sense processament, entre altres.

Al segle XX també va aparéixer la fotocomponedora, una màquina inventada en 1958 pels enginyers Luis Moyroud, René Higonnet i René Grea, amb la qual es podien preparar 15.000 línies de text per minut. En aquest cas, els caràcters s’imprimien fotogràficament sobre paper fotosensible.

En 1959 Chester Carlson inventà la Xerox 914, que va ser la primera fotocopiadora comercial de paper normal d’èxit que va revolucionar la indústria de la còpia de documents.

La irrupció de les noves tecnologies fan que des de finals del segle XX la impressió digital domine el mercat amb l’aparició de les primeres impressores làsers i els primers softwares de disseny. Aquesta impressió digital el que fa és que rep l’ordre directament des de l’equip informàtic que gestiona la màquina impressora, sense processos intermedis, el que fa que aquest tipus d’impressió siga molt ràpid, el que feia que les tirades de llibres foren molt grans en un temps molt reduït, afavorint el creixement del sector.

Però què ha passat aleshores perquè la venda de llibres haja baixat els últims anys i que al sector estiguen baixant els llocs de treball?

El que va passar és que a finals de segle XX, més concretament en 1971, i gràcies al Projecte Gutenberg, Michael Hartl va publicar «eText #1», el primer llibre digital de la història.

Aquesta aparició del llibre electrònic o e-book, o el que es considera

el seu boom a la primera dècada del nou segle (ja que el primer llibre electrònic se li atribueix a Ángela Ruiz Robles l’any 1949, amb la seua enciclopèdia mecànica, encara que poc té a veure amb el que hui en dia coneixem com e-book) i la tendència de la població a fer-ho tot des dels dispositius electrònics, ha fet que puge la demanda d’aquest tipus de lectura, el que fa que aquest format haja de conviure amb els llibres tradicionals, fent que moltes impremtes i molts llocs de treballs de les arts gràfiques es vegen abocades al tancament i a l’atur, ja que el volum de vendes no és el mateix que fa uns anys.

Quins són els avantatges dels dos tipus de lectura?

Avantatges del llibre electrònic:

Avantatges del llibre de paper:

" Ocupen menys espai.

" L’aspecte emocional i visual.

" Són més fàcils de portar.

" Mai falla, no s’apaga, ni es

" Més còmodes per a llegir llibres llargs.

queda sense bateria. " Es pot regalar i prestar.

" Permet adequar el format de la lletra.

" Es recorden millor al llegir-los. " No generen fem tecnològic.

" Es poden llegir «al núvol». " Més fàcils d’aconseguir

" Formen part de biblioteques que perduraran amb els anys.

i d’adquirir. " Més barats. " No perjudiquen el medi ambient per la tala d’arbres.

Quin tipus de llibre és més sostenible?

Si tenim en compte la petjada ambiental de tot el cicle de vida del llibre en paper i del llibre electrònic, aquestes són les conclusions que podem extraure: Mentre que la matèria primera principal dels llibres en paper és renovable i es produeix en boscos i plantacions sostenibles, les matèries primeres i minerals per a produir un llibre electrònic generen components tòxics com ara zinc o arsènic i la seua extracció implica la destrucció de boscos o, cosa que és el mateix, la desforestació.

La petjada de carboni que genera la impressió d’un llibre de tapa dura de 300 pàgines durant tot el seu

cicle de vida (des de l’arbre fins al lector) és d’1,2 quilograms de CO₂, la qual cosa equivaldria a 115 cerques ràpides en Internet de menys d’un minut de mitjana, o a dues hores en total de consulta digital (ASPAPEL).

Quant a la distribució, els llibres electrònics no sols estalvien espai enfront dels llibres en paper, sinó que comporten una menor emissió de kg de CO₂ (ACCIONA).

095 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Impremta / Gaby Collado Soria

En l’ús, els llibres en paper no necessiten energia per a funcionar. Els llibres electrònics gasten energia per a la càrrega i/o canvi de bateries (ACCIONA). La taxa de reciclatge del paper (un 70% aprox.) és molt superior a la taxa de reciclatge dels residus electrònics (un 20% aprox.) (ONU).

Finalment, segons un estudi del Royal Institute of Technology de Suècia, un llibre electrònic comença a compensar a un llibre tradicional quan s’han llegit mínim 33 obres digitals d’unes 360 pàgines.

Però realment l’e-book desplaçarà definitivament el llibre en paper fent que desaparega?

Res més lluny de la realitat. No sols aquella predicció que deia que el llibre en paper desapareixeria no s’ha produït sinó que estan millorant les seues vendes respecte als últims anys. És cert que l’e-book és sinònim de compra i lectura immediata, és més barat i ofereix la possibilitat d’albergar en poc espai molts títols, i a més existeix un immens entorn digital (telèfons intel·ligents, tauletes o lectors electrònics) que li serveix de trampolí. Però no ha sigut capaç, i potser és la clau, de millorar l’experiència lectora.

No es pot negar que l’e-book té el seu públic i que en determinats moments és un bon complement, però no està ni de bon tros en disposició de reclamar el tron del llibre de paper. El seu valor simbòlic és indiscutible i inigualable. Pot ser que les persones usen els dipossitius electrònics per a llegir, encara que una altra cosa molt diferent és que els utilitzen per a llegir llibres.

A continuació podem veure una gràfica de les vendes de llibres en paper i e-books de 2020 dels principals països del món.

Font: Statista Advertising & Media Outlook

Índia

França

Alemanya

Espanya

Australia

Corea del Sud

Japó

Regne Unit

EEUU

Xina

5,6 %

7,5 %

10,4 %

14,3 %

15,9 %

16,8 %

17,3 %

20,0 %

24,5 %

22,7 %

24,4 %

34,6 %

32,0 %

41,2 %

40,1 %

52,1 %

49,3 %

48,7 %

44,5 %

58,0 %

E-book Paper

I al món de les falles?

Doncs al món de les falles, el millor exemple són els llibrets, com aquest, sota el que escric aquestes línies.

Com déiem abans, des de 1885 es fan llibrets de falla en paper. Amb el pas del temps i a principi del segle XXI hi hagué comissions que provaren l’experiència de traure el seu llibret de forma digital, però, com es pot apreciar, la gran majoria de les

097 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Impremta / Gaby Collado Soria

falles decidim apostar pel nostre llibre tradicional, el llibret en paper, gràcies en gran mesura a la convocatòria dels premis de Promoció de l’Ús del Valencià de la Conselleria o als premis de llibrets de falla de cada ajuntament. Encara que és cert que també la majoria de llibres són publicats en plataformes digitals com ara l’Issuu, el que ens fa creure amb certesa, com deien abans, que ambdós mètodes poden conviure sense molestar-se.

El sector de les arts gràfiques és un sector que dona treball a molta gent (maquetadors, impressors, etc.) i que no hauríem de deixar caure, perquè encara que la tecnologia ens té a tots bocabadats, NO HI HA RES MILLOR QUE L’OLOR DE LES PÀGINES D’UN LLIBRE, eixa olor a nostàlgia que sempre queda impregnat a la nostra memòria.

Webgrafia "

https://notigrafix.com/2013/04/03/historia-de-laimprenta-hasta-la-era-digital/

"

https://redhistoria.com/la-historia-de-laimprenta-primeros-pasos-la-imprenta-degutenberg-y-su-evolucion-hasta-la-impresiononline/

"

https://redhistoria.com/biografia-de-gutenberg/

"

https://es.wikidat.com/info/johann-fust

"

http://www.imprentasdigitales.com/historia_de_ la_imprenta.asp

"

https://es.wikipedia.org/wiki/Johannes_Gutenberg

"

https://www.imprentaonline.net/historia-de-laimprenta

"

https://dical.es/blog/historia/breve-historia-de-lainvencion-de-la-imprenta

"

https://www.proprintweb.com/blog/historia-de-laimprenta

"

http://www.edubilla.com/inventor/bi-sheng/

"

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jikji

"

https://redhistoria.com/biografia-de-gutenberg/

"

https://es.wikipedia.org/wiki/Peter_ Sch%C3%B6ffer

"

https://www.laimprentacg.com/linotipiamergenthaler/

"

https://litografiaromero.es/2019/05/15/ impresion-offset-curioso-origen/#:~:text=En%20 1976%2C%20Alois%20Senefelder%20 invent%C3%B3,proceso%20de%20 impresi%C3%B3n%20en%20plano.&text=Pues%20bien%2C%20la%20impresi%C3%B3n%20 Offset,aunque%20no%20de%20manera%20 conjunta.

"

http://offsetonpoint.blogspot.com/2017/03/ historia-de-la-impresion-en-1798-el.html

"

https://truyol.com/blog/2018/02/20/la-evolucionde-la-imprenta-desde-gutenberg-hasta-laimpresion-digital/

"

https://digitalblak.com/blogs/blog/historiaimpresion-digital

"

https://www.sabatebarcelona.com/blog/brevehistoria-de-la-impresion-laboratorio-analogicoimpresion-digital/

"

https://www.eldiario.es/consumoclaro/ahorrar_ mejor/libro-papel-ebook-ventajas_1_1680285.html

"

https://as.com/tikitakas/2021/04/28/ portada/1619629019_532973.html

"

https://iresiduo.com/blogs/laura-f-zarza/librospapel-versus-ebook-cual-es-mas-sostenible

La Falla Salutació de la presidència Comissions Monument gran

Salutació de la presidència Germán Esteller Llàcer

A

vui de nou em toca dirigir-me a tots vosaltres, fallers, amics, gent en general.

Ja són set anys al cap d’aquesta comissió i amb la mateixa il·lusió com si fora el primer. Aquests dos últims anys han sigut complicats per a tots, sobretot per a les comissions falleres que varen veure com els membres de les comissions anaven minvant.

Després de divuit mesos

vam poder viure, al setembre, unes falles atípiques, amb limitacions però amb molta il·lusió de poder tornar. Ara espere que enguany, en març, puguem tindre unes falles un poquet més normals i poder gaudir de tots els actes i amb menys limitacions.

Vull dir a la meua comissió que hem de treballar tots junts de la mà i deixar les diferències que tinguem, fer un poquet d’esforç cadascú i fer la falla cada dia més gran. I ara ens toca gaudir de les falles d’enguany. Ja comencen les xarangues a tocar, els masclets a omplir de pólvora els carrers, el color que desprén cada faller i fallera, les falles al carrer, tot açò que ens ompli d’emoció. Gaudiu, que és el nostre moment. Ja hem tornat.

Visca València! Visca Sagunt! I visca la Falla Doctor Palos!

Comissió femenina Ana Fernández López / Erica Montesinos Corell / Esther Escamilla Fraga / M. Jose Almarcha Fraga / Esther Talavera Martinez / Cristina Sanchez Gonzalez / Maria Gonzalez Saez / M. Carmen Soriano Tovar / Laura Peris Boix / Neus Torres Esquer / Maika Bellver Soriano / Sandra Garcia Roman / Rosa Canós Erruz / Laura Oliver Urbano / Rosa Aguilar 101 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022

Tortajada / Maria Torrente Aguilar / Maria López Civera / Melania Calatayud Crespo / Andrea Olivares Gurrea / Vicenta Canós Erruz / Asun Borrás Montañana / Nerea García Canós / Tania Fernández Chiva / Lidia Villalba Gomez / Belinda Merlos Cortes / Consuelo Tarazona Antonino / Merche Aleixandre Vila / Vanesa Bosch Valero / Úrsula Sarió Peruga / Rebeca Muñoz Oliver / Laura Gonzalez Pérez / Sonia Peruga Ayete / Mª José Gomez Garcia / Belen Gonzalez Pérez / Tamara García Canós / Sheila Pérez Canós

Comissió masculina Raul Caro Llop / David Cutillas Madrona / Carlos Trancon Saez / Francisco J. Torrente Aguilar / Fernando Simon Casquel / Vicente Monesinos Arques / Ovidio Sanchez Plaza / Luis Bellver Mas / Sergio Laguarda Julian / Rafa Perez Blasco / F. Javier Costa Garcia / Francisco M.torrente Marti / Angel Carrascosa Hernandez / Jose Juan Caballero Fernández / Luardo Puig Ortega / Sergio Sanchez Pérez / Raul Bautista López / José Boix Casanova / Enrique Villalba Martinez / Miguel García Moreno / German Esteller Llacer

Unes falles atípiques

105 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022

107 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022

Monument gran Lema

El passat està present

Artista

Rubens Marzá Ventepani

Heus ací la mà de l’art que sen’anà a fer la mà, aquell deu de març que ningú vol rememorar, des d’allò hem patit i ens han fet molt de mal, i cap flama fallera es podrà emportar.

Mans d’art que en açò de les falles en són moltes, mans que toquen música, fan falles, foc acoloreixen, vesteixen de flors la Verge o que la seda encaixen, mans que també tanquen portes per falta d’ajudes.

Veus eixe Llibre dels fets que el monument ara sosté, llançar-lo a les flames volguera este o un altre artista, feina poca, jornals menys, subvencions..., això què és?

Bo, almenys podem dedicar-nos a reomplir passatemps.

Aquell mes de març del fatídic any dos mil vint, els tallers de monuments anaven quedant-se buits, però quan l’artista es girà d’esquenes per un moment, ja ho tenia tot de retornada altra vegada ací dins.

109 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022

No vos preocupeu, artistes fallers, que vos ajudarem, ah, ajudes? Bé, bé, així anirem i les demanarem. ... «Y nos dieron las diez y las once, las doce y la una»...

Ara l’artista no és artista, ara l’artista és pizzer.

Els músics que venien tocant «Paquito el Xocolatero» se’n tornaren a casa a pas lent tocant la marxa fúnebre, i esperem que ara no em vulgueu ser massa «pesseteros», que cobrar no cobrareu fins que tot açò escampe.

Almenys estos instruments de música amena estan a mà, i no agarrant pols i teranyines en un fosc traster, eixa dolçaina i tabalet et servisquen per animar la gent, però als balcons, no al carrer, durant el confinament.

Paleontòlegs descobreixen un nou tipus de dinosaure al qual han anomenat «indumentarista» rex o una cosa així.

Tenia la peculiaritat que vestits de faller i fallera confeccionava, puix fòssils d’estos objectes s’han trobat per la rodalia.

Pareix ser que la causa d’esta extinció massiva va ser la caiguda d’un meteorit, infecciós, xicotet.

Un unamica lleig que tenia forma de Ferrero Roger, que caus poc moviment fester i poc d’encàrrec que fer.

També contarem la història d’una florista, una artista, un treball molt bonic que combina color i forma, i a qualsevol esdeveniment dona eixe especial i necessari toc d’alegria, però en tot açò de la pandèmia més d’una flor es «xuxurria».

La Verge ha aguaitat al carrer i prompte la varen amagar, tots eixos rams que estaven preparant s’han mustiat, s’ha quedat a mig cobrar i un muntó de factures per pagar, la tendeta ha hagut de tancar perquè, de festes, no n’hi ha.

Ara és quan bé això que diuen des de les places en festes?

Nooo, ja no, així que a tu també t’ha pegat de ple l’hòstia.

111 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022

Senyor pirotècnic! No pot començar la mascletà!

Veus esta mà gegant? T’has endut una bona bufetà!

Ale! Corre,corre a arreplegar totes estes caixes de TNT, abans que siga l’hora i ací arribe i s’aglutine tota la gent.

I és que este virus, i mai millor dit, com la pólvora corre.

L’únic PIM PAM PUM que sentiràs serà el del «bocadillo de atún».

Més d’any i mig sense falles no és només un temps sense festes. És un any i mig de gent sense ingressos, sense contractes, sense encàrrecs, molts deutes, molta tristor, penúries i «ajudes» entre cometes, portes que tanquen, persianes que s’abaixen i mai més obriran.

La xicalla Presidència infantil Ni clàssica, ni reggaeton, ni pop... / Alfredo Ferrer Fallera major infantil Clara i els aparadors / Andrea Serrano Monument infantil

La xicalla Noa Solar Garcia / Sara Torres Badia / Valeria Laguarda Gonzalez / Julia Boix Sarió / Ainhara Villena Escamilla / Adriana Alcaide Talavera / Laura Alejos Ferruses / Ainhoa Serrano Sanchez / Mei Bautista Muñoz / Vega Perez Peris / Maria Montesinos Almarcha / Claudia Montesinos Almarcha / Ainhoa Costa Bellver / Sara Perez Martinez / Mar Aleixandre Ibañez / Zoe Bautista Muñoz / Noa Bautista Muñoz / Daniela Caballero Bosch / Blanca Sanchez Merlos / Carla Boix Sario / Nerea Gonzales Bellver / Paula Perez Martinez / Erika Costa Bellver / Andrea Serrano Sanchez / Fernando Carrascosa Garcia / Felipe Aparisi Ferruses / Xavi Villena Escamilla / Izan Gonzales Bellver / Paul Sánchez Merlos / Fernando Caballero Bosch / Imanol Pascual Garcia / Vicent Aleixadre Ibañez / Alfredo Ferrer Garcia

Fernando Carrascosa García Nascut el 30/07/2021

115 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022

Salutació del president infantil

H

ola, soc Alfredo, president infantil de la falla Dr. Palos, i recalque açò perquè com us deia fa dos anys sempre

he somiat en ser faller i mai m’havia arribat a imaginar poder ser president infantil.

Bé, doncs encara que el preu a pagar ha sigut massa alt, quasi sense creure-m’ho, puc dir que per a les falles 2022, Andrea, Xermi i jo tornem a ser els representants de la nostra comissió!

Per la qual cosa vull donar les gràcies a la meua falla, que m’acollí com un més, a la meua iaia i tia, que sempre m’arreglen els trages, a la meua família..., i, com no, als meus pares, sense els quals res hagués estat possible.

Per acabar, vull dir que estic segur que aquest any serà inoblidable. Gràcies i visquen les falles!

Ni clàssica, ni reggaeton, ni pop...

I és que no m’agraden les típiques preguntes de «i quin és el teu menjar favorit» o «què vols ser de major?».

I

és que no m’agraden les típiques preguntes de «i quin és el teu menjar favorit» o «què vols ser de major?». Ja que per què he

de tindre un menjar favorit o saber el que voldré ser d’ací a deu anys?

En fi, però a això encara puc salvar-me dient «la pizza» o «encara no ho sé». Però a la que mai sé com respondre és a la de «i quina és la teua música preferida?». I és que mai sé què dir. Si dic que no ho sé, malament, perquè pareix que no sàpiga distingir un estil d’un altre; si en dic un d’arreu, malament, ja que m’identificaran amb un estil que no és meu; i si dic que escolte cançons soltes de diversos estils,

119 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Alfredo Ferrer García

malament, perquè em preguntaran quines i verdaderament no ho sé ni jo, jo pose les que em recomana Youtube i Jau. Potser estiga exagerant una mica però és que mai sé què dir.

Tal volta, podrien preguntar-me per algun instrument en particular, que tampoc sé quin m’agrada més, però en això sí que podria contestar sense pensar si ho faig bé o no.

Ací potser podria respondre amb una altra pregunta i seria com es fan tots els instruments musicals i quin nom té eixe ofici. Potser tampoc sabrien respondre’m i eixa seria una bona forma de buscar qui ens explicara aquestes coses, més encara, ens podrien explicar quins són els instruments valencians i com es fan.

I tot açò és el que se’m passa pel cap mentre soc al cotxe. Acabem d’eixir de casa però estic impacient per arribar.

Tots els anys, quan arriba la setmana fallera, ens n’anem a Sagunt, a casa de la meua iaia. És que, des que soc xicotet, no recorde cap any que, cap al catorze/quinze de març, els meus pares i jo no vinguérem al poble de la meua iaia per passar amb ella la setmana fallera.

I és que el meu pare es va criar ací i és faller des que va nàixer, i ha continuat sent-ho junt amb ma mare i amb mi mateix.

Fa mitja hora que hem arribat. Tenia ganes, ganes de tornar a veure els iaios, que no els veia des de Nadal.

Ara estem obrint les maletes, i em dispose a anar a per les últimes bosses, quan des de l’habitació dels meus pares escolte que discuteixen, que si ja t’ho vaig dir, que si a veure què fem, com li ho direm al Marc... Espera! Eixe soc jo! M’aprope més a la porta i el que escolte em fa entrar a crits.

—No ens podem esborrar de la falla! L’any que ve anava a ser president infantil! —els cride jo.

—Marc —diu ma mare, sorpresa—, ho sentim, però han tirat el teu pare de la feina i amb el meu jornal no podem pagar-ho.

—Què! Ni tan sols la meua quota!? — dic desesperat i, sense esperar resposta, me’n vaig corrent.

Ha passat un dia des que vaig saber que aquest serà l’ultim any en la meua falla. Ara mateix soc a l’autobús, de camí a una desfilada, crec que a Faura, estic pensant què faré l’any que ve, si vindré com a turista o ni això, quan se m’apropa la meua tia Clàudia, amb la qual vaig a tots els passacarrers, ja que els meus pares sols es vesteixen per a l’ofrena, i comença a parlar-me de quan va ser fallera major infantil. Resulta que eixe any va eixir una espècie de malaltia, que va suspendre la setmana fallera, la qual es va fer dos anys després i a setembre! I a causa que havien passat dos anys, i ja era massa major, li digueren que quan la setmana fallera acabara no podria repetir com a representant. I en un intent, admet que prou exitós, em contà com, en lloc de viure la setmana fallera de setembre trista i desil·lusionada, la va disfrutar com ningú. I vaig pensar: doncs és de veres! Si aquest és el meu últim any com a faller, per què l’he de desaprofitar pensant que serà l’últim?

I amb eixe pensament he passat la setmana fallera, disfrutant al màxim de cada passacarrer, de la xaranga, dels sopars en la falla, els petards que tiràvem després, fins i tot vam guanyar el primer premi de la falla infantil! Però tot això ha frenat en sec mentre ara que veig com s’aproxima el final, a poc més d’un minut per a la cremà de la falla gran, em venen al cap tots eixos moments que tant he disfrutat, despertar-te al so dels petards, dinar al so de les rialles, desfilar al so de la xaranga, i anar-me’n a dormir al so de la mascletà... I encara que no sé quan tornaré a viure les falles com enguany, sé que de major vull ser faller, que el millor menjar és el que estic acompanyat d’amics i petards, i que la millor música és la suma del so de la pólvora, les rialles i la xaranga.

121 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022

Salutació de la fallera major infantil

H

ola, soc Andrea, em dirigisc a tots vosaltres una altra volta.

Fa dos anys em vaig presentar a fallera major infantil d’aquesta

comissió, amb tota la il·lusió que una xiqueta podria tindre. Vaig gaudir de cada acte que varen organitzar, proclamacions, setmanes culturals, presentacions, dinars, sopars. Em vaig endur un bon grapat d’amics, encara que no vaig poder disfrutar de la meua setmana fallera a març, ja que un maleït virus va provocar una pandèmia

i a només quatre dies de falles tocà suspendre tots els actes. Després de molts canvis, per fi poguérem fer la setmana fallera a setembre, amb moltes restriccions, però vaig poder fer cada cercavila i gaudir de tots els actes.

Bé, encara que vaig fer la setmana fallera, em quedà una espineta clavada, ja que per a mi la setmana fallera m’agradaria gaudir-la a març. Em presentí una altra volta per a poder representar tota la xicalla d’aquesta comissió i poder complir amb el meu somni. Espere que no tinguem més contratemps i que aquestes falles siguen quan toca. Espere que haja representat la falla com toca i que tots estiguen contents amb en meu regnat. Continuaré amb la mateixa il·lusió i dedicació cap a aquesta comissió. Només vull dir-vos que tots junts gaudim d’aquest any i que siga un any especial per a tots.

Exaltació fallera major infantil Deixa’ns que et contem, Andrea, el que hem escrit, fins ací arribar, amb uns versos que hem pensat i que per a tu hem preparat.

Andrea, que contenta deus estar, el teu somni començava el 25 d’agost de 2019, el somni que durava un any, amb les falles setembrines un poc més es va allargar.

Cremàrem les falles, però, volies continuar, volies viure la festa i que fora al mes de març.

I continues asseguda, disfrutant d’un regnat, el somni és una realitat i tens molts records per guardar.

No sabem si tens els mateixos sentiments, en cada persona, i fallera, són diferents quan som menuts, pensem que són il·lusions quan ens fem grans parlem de sentiments.

De segur que les teues il·lusions no acaben ací.

Tornaràs a lluir banda, ens tornaràs a representar, seràs l’emblema de la falla i com a major et tornarem a presentar.

Clara i els aparadors.

Aquesta història comença amb la nostra protagonista, Clara, una xiqueta de dotze anys amant de les falles des de sempre.

E

lla era fallera des que tenia memòria, ja que la seua família, també fallera, l’havia apuntat a la falla quan tan sols era un

bebé. I cada vegada que passava per alguna botiga d’indumentària fallera es quedava embadalida mirant els aparadors, somiant el dia en què entraria per eixa porta anunciant que ella era fallera major infantil. Però, a pesar que portava molt de temps somiant amb eixe moment, pareixia que mai ho aconseguiria.

Per sort per a ella, sa mare era la

125 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022 / Andrea Serrano Sánchez

propietària d’una botiga d’indumentària fallera que hi havia a la seua ciutat. Així que, de tant en tant, ella ajudava sa mare en la botiga, per la qual cosa havia vist centenars de teles, manteletes, guarniments i sabates, sense oblidar-se dels cancans i sinagües que es venien de tant en tant. Com que passava tant de temps a la botiga, sempre estava assabentada dels canvis i les modes entre les falleres, així que sempre estava al dia, i cada volta que entrava una fallera major buscant un nou trage somiava amb ser ella.

Temps després va arribar el dia d’obrir un nou exercici. Estava ja gran part de la falla reunida al casal, la reunió va començar, però ella no va estar molt atenta, estava esperant pacientment que obriren la candidatura a fallera major infantil, mentre resava que no es presentara ningú més. Va passar una estona que a ella se li va fer etern, fins que, per fi, van obrir la candidatura. Al principi els nervis la van paralitzar, i va tardar uns segons a adonar-se del que estava passant, la candidatura estava oberta, però ningú s’havia alçat encara. No s’ho va pensar més, es va alçar d’un bot, amb un somriure en la cara, entre els aplaudiments dels altres. Encara no s’ho creia, ho havia aconseguit, era la fallera major infantil de la seua falla, la representant de tots els infantils.

Quan va acabar la reunió, es va fer una foto al costat dels que serien els seus presidents i la seua fallera major, per a recordar l’inici d’eixe nou exercici, i va eixir d’allí quasi fent bots d’alegria.

Les setmanes següents li van resultar increïbles, va entrar a la botiga de sa mare orgullosa d’ella mateixa, i les dos van triar entre teles de colors, guarniments i manteletes, la seua proclamació s’acostava i ella volia estar perfecta. Al final es van decidir per una tela blava cel amb una manteleta senzilla, un brillant guarniment de plata, i també una enaigua nova amb la seua inicial brodada en la butxaca. Passaven els dies, i ella anava

veient com a poc a poc la seua tela anava prenent forma fins a convertir-se en un impressionant trage de fallera amb les seues sabates a joc, encara no podia creure que tot això fora per a ella, encara creia que estava somiant.

Van passar els dies, lentament, i tot pareixia anar bé, fins que, dies abans de la seua proclamació, va ocórrer una tragèdia, tots els mitjans de comunicació alertaven d’un virus mortal que estava expandint-se per tot el món, i era molt senzill contagiar-se, a més, a petició de l’alcaldessa, tots els ciutadans haurien de quedarse en les seues cases, i en cas d’eixir per alguna cosa necessària era obligatori l’ús de mascareta.

Clara va empal·lidir en escoltar les notícies, no es podia creure que tot s’haguera cancel·lat amb tan poca antelació, a més sa mare hauria de tancar la botiga, i això els va afectar prou a les dos. Aquell somni de fantasia s’acabava de convertir en un malson.

I, així, van passar sis mesos, probablement els mesos més angoixants que havien passat mai. Però, per fi després de tants mesos, van anunciar una cosa bona en les notícies, una salvació per a tots, diversos científics havien creat una vacuna per a combatre el virus. A poc a poc s’anirien vacunant les persones, des de les més majors fins als més menuts.

Uns quants mesos després una gran part de la seua ciutat estava ja vacunada, així que van optar per fer la proclamació, i, si tot eixia bé, farien tots els actes fallers, sempre amb precaució que no es contagiaren les persones no vacunades.

Així va tindre les seues falles, i les va disfrutar com mai. Va disfrutar de la música, els colors, no van faltar els petards, i l’olor de pólvora estava per totes les bandes, sens dubte no podria haver sigut millor. Sa mare va poder tornar a obrir la botiga, i va tindre molt d’èxit. I Clara disfrutava tant en aquella botiga que, en un futur, ella acabaria heretant-la, disfrutant de la indumentària fallera i la seua història, tant com ho feia sa mare.

127 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022

Monument infantil Lema

Somriu, estem de nou ací

Artista

La Comissió

Coordinació

Ana López Fernández i Laura Peris Boix

Guió i crítica

Carlos Segundo Rajadell

Centre-teler Són els telers valencians els que enlluernen el sol, els que omplin de color els carrers quan les nostres falles es planten, i les falleres, precioses i engalanades, desfilen i fan lluir les teles que d’ells emanen.

E1. Mare i filla davant de l’espill Mares i filles nervioses d’aquestes escenes gaudeixen: arreglar-se amb els vestits que dels nostres telers ixen.

Des de raions a espolins, passant per les bones sedes, totes tornen a lluir des de Dénia a Marxalenes.

E2. Baül amb nina i joier Per a les nostres xiquetes les joies falleres són paregudes a les nines: el millor regal del món. Amb gràcia i desimboltura les duen des de xicotetes, tant que tothom, quan les veu, les compara amb les ninetes.

129 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022

E3. Faristol i dos músics »Bacalao salao», una »Pepa», pasdobles, la muixeranga, mostres d’aquest art que tenen bandes, dolçaina o xaranga. Faristols valencians que duen l’alegria a la nostra festa mitjançant els luthiers i músics que a milers té la terreta. Bandes, xarangues, orquestres, tabaleters, dolçainers omplin de sons celestials les placetes i carrers.

E4. Xic amb brusa Ací no fa tant de fred, i això no serveix d’excusa per a perdre tradicions, deixant de costat la brusa.

E5. Parella de fallers Els fallers i les falleres tornen a omplir els carrers de rialles i alegria, com sempre hauria degut ser.

Tornen ja les cercaviles, els masclets i les ofrenes i la música de festa, que ens ajuda a oblidar penes.

E6. Iaia cosint Té la vista molt cansada i ja comença a patir, mes la iaia no es resigna els vestits deixar de cosir, perquè està plena d’arrugues, el monyo el té ple de canes, les mans les té tremoloses però no ha perdut les ganes.

Publicitat

133 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022

135 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022

137 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022

139 / AC Falla Doctor Palos i Adj. / Sagunt / 2022

Gràcies a tots els anunciants per la seua col·laboració.

Vora Riu Avd/ Santos Patronos ,91. Sagunto 962 666 165

Instalaciones García 696 455 764