Eduquem en valors
Equip de treball Edita A.C. Falla Doctor Palos
Coordinació Merche Aleixandre Vila / Chelo Tarazona Antonino
Equip de treball Angel Carrascosa Hernández / Aurora Aleixandre Villalba Chelo Tarazona Antonino / Merche Aleixandre Vila.
Fotografíes La comissiò
Col·laboradors Raquel Andrés Gimeno / Lorena Andrés Soto / Sebas Marín Martínez Albert Llueca Juesas / Chelo Tarazona Antonino
Publicitat Angel Carrascosa Hernández
Portada i maquetació Yogur de Fresa
Depòsit legal V-3365-2017
Pots veure el llibret en digital ací https://issuu.com/llibretacdoctorpalos El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2021. Este llibret participa en els premis de lletres falleres www.lletresfalleres.org.
008 012 018
Part literària 022 028
Chelo Tarazona Antonino
Sentiments perduts
Albert Llueca Juesas
2020
Sebas Marín Martínez
Pàgina trenta-tres
Lorena Andrés Soto
L’abella Maia, les coves d’Altamira i un nòvio de Terol
Raquel Andrés Gimeno
Educar en Sentiments lliures
034 037 038
Part fallera 040 044 046 047
Publicitat
La xicalla nascuda en les NO falles
Lema / El tren del saber + 1 vagó més Artista / Joan Gimeno Calatayud
Monument infantil
Lema / Cinc Desitjos + 1 Artista / Rubens Marzà
Monument
Comissions
Executiva
German Esteller Llacer Alfredo Ferrer García Andrea Perrano Sánchez
Salutacions dels representants
Part literària
Directora general d’Inclusió Educativa
Educar en sentiments lliures Raquel Andrés Gimeno
Les falles són una de les representacions culturals més significatives del poble valencià. Són cultura popular, simbolisme i estètica, però també compromís i emoció. Canalitzen les nostres frustracions, fan crítica social i cremen, simbòlicament, tot allò que no ens ha agradat de l’any, que voldríem oblidar o que volem transformar i millorar.
Les falles són una de les representacions culturals més significatives del poble valencià. Són cultura popular, simbolisme i estètica, però també compromís i emoció. Canalitzen les nostres frustracions, fan crítica social i cremen, simbòlicament, tot allò que no ens ha agradat de l’any, que voldríem oblidar o que volem transformar i millorar. Amb aquesta visió transformadora, la falla Doctor Palos ha fet una aposta valenta per la igualtat per a contribuir a compensar una injustícia històrica. Les dones hem estat sempre arraconades en un segon terme, en el plànol simbòlic i en els àmbits més tangibles, com el món faller. Ja és hora, però, de recuperar el protagonisme que la cultura patriarcal ens ha arrabassat, oprimint-nos, aparcant-nos com a objecte secundari, vistós i cosificat, sense reconèixer les nostres capacitats i vàlua personal com a subjectes que participem activament en el món de la festa i en la societat. Per una altre costat, aquests últims mesos, la situació de pandèmia, i la crisi sanitària que ha provocat, ens ha trastocat les vides i les emocions. Les circumstàncies vitals que ens ha tocat viure ens han fet replantejar-nos moltes coses. La nova realitat ens ha servit per posar de relleu la importància de la solidaritat i la cura dels altres, atribuïdes històricament a les dones, com una de les característiques de gènere que la societat ens imposa. Quan tenir cura dels altres ha estat practicat pels homes, o bé se’ls ha censurat, o bé se’ls ha recordat que era una tasca impròpia d’ells, reservada exclusivament per a nosaltres.
010
L’assumpció de les categories socials de gènere, amb les limitacions que aquestes imposen i amb una distribució de privilegis basada en un dret il·legítim de naixement, és un aspecte que bé caldria cremar i repensar. L’expressió emocional, l’establiment de vincles afectius, l’empatia i la cooperació són valors universals a practicar per totes les persones. És des de la perspectiva de la coeducació, que des de l’escola tractem d’educar personetes lliures d’estereotips i manaments de gènere. Volem que tant xiquets com xiquetes puguen expressar lliurement les seues emocions i que la situació derivada de la Covid no limite encara més l’expressió dels sentiments i les emocions més profundes. Fet i fet, la vida i la cultura continuen. Per això és important ressaltar la labor socialitzadora de les falles, punt de trobada de veïnes i veïns i part fonamental del teixit social i associatiu. És el cas de la falla Doctor Palos de Sagunt, que aposta per la promoció de la igualtat i la inclusió, aspectes imprescindibles per a la cohesió social de qualsevol poble que es vol lliure, democràtic i solidari. 011
Doctora en Psicologia i presidenta de AVALCAB
L’abella Maia, les coves d’Altamira i un nòvio de Terol Lorena Andrés Soto
Sap vosté –li parle de vosté perquè no el conec de res– en què es diferencia l’ésser humà (he dit «humà», no ésser «sentent») de qualsevol animal i/o ésser viu? Entenguen per animal no els «cunyats» de les seues famílies (encara que ho siguen) sinó qualsevol ésser viu de l’escala zoològica i filogenètica (des de la sardina fins al tauró). Els done deu segons perquè les seues neurones es desperten. Ja? Efectivament!!!! Premi!! En el llenguatge. (No en la comunicació, no, no, no…) En el llenguatge.
Un gos es comunica, és més, les abelles amb els seus moviments comuniquen a altres abelles a quanta distància es troben les flors que cal pol·linitzar, fins i tot el volum de flors, no obstant això, parlar no parlen. Si alguna vegada sent parlar una abella (exceptuant Maia, eixa que en un país desconegut, parlaven tots, de nord a sud, d’una abelleta que era un cel, bufona i dolça com la mel), truque’m, que ens n’anem a la televisió i ens marquem un bon índex d’audiència. I és precisament el llenguatge el canal a través del qual expressem les nostres emocions. El meu reberebesavi que vivia a Altamira (i el seu també, de fet, eren companys, encara que vosté i jo no ho sapiem) es comunicaven a través del llenguatge pictòric (els famosos dibuixos). No sé per què ara quan una criatura pinta a les parets del menjador —a fi d’expressar-se, i redecorar l’estança—, els pares posen el crit en el cel, que fins i tot el mateix Sant Josep els sent (total, a les parets s’ha pintat de tota la vida). La qüestió és que el meu reberebesavi i el seu, a part d’anar en tapalls, i caçar, també pensaven i sentien, sap per què?, perquè… Mire, toque’s el front ja? Sé que no se l’estan tocant (prenga’s el temps que necessite per a adonar-se que això no és una broma i per favor toque’s el front que només tinc dues pàgines i ja vaig pel final de la primera). Els nostres avis pensaven i sentien de manera rudimentària, què esperaven, que s’assegueren a filosofar sobre els tik tok d’Instagram? Calia caçar, menjar i fer foc, per això eixe lòbul frontal —just on vosté s’està tocant— l’usaven per a qüestions funcionals i de supervivència. Bé, perquè just ací, el lòbul frontal, que perquè vosté m’entenga s’encarrega de raonar, valorar, analitzar, reflexionar… (tot això que estava tan de moda, en l’època de la meua àvia, en la meua no), i tant és així que ara els xiquets els envien al racó de pensar!!!! Collons… (pensar com a càstig, haurien de donar-li el Nobel a qui inventà el racó de pensar com una conseqüència davant d’una acció negativa). Això serviria si els ensenyàrem a pensar en les emocions, si utilitzàrem el lòbul frontal per a raonar sobre aquestes. Però ja els dic jo que això és una capacitat que s’aprén amb el temps, i no precisament en la infància. S’educa, però difícilment s’aprén (entre altres coses per la immaduresa cerebral dels xiquets i també d’alguns adults). Pot discutir-me la idea, faça-ho, total…, és més difícil trobar-me que estimar-me. (Apunte’s aquesta frase perquè és bona.)
014
Estarà pensant: llavors on situem les emocions? En el cor, en el cor!!, (pensarà vosté) Doncs no; un «no» tan gran com el Miquelet. El cor és un òrgan discret, tan discret que només els fumadors sabem que el tenim quan ens enfrontem a la mitja marató; si no fora per això, ni el notaríem. Les emocions estan en el sistema límbic (perquè vosté se’n recorde, del nom tan estranyot, pot pensar en el meu amic Libori —«límbic»… «Libori»—, un xic d’origen andalús, casat amb una xica alemanya, que viuen a la República Txeca). Pensar en les emocions no està de moda, però la interculturalitat es veu que sí. (Espere que adore la ironia igual que l’adore jo.) Fins ací tot clar? Recapitulem: una abella que parla, uns reberebesavis d’Altamira, un tal lòbul frontal i el meu amic Libori (sistema límbic). Com que tot això ho he exposat amb una claredat com si fora de dia, per a posar asucarrrr a l’assumpte (a l’estil de Celia Cruz), els contaré una història d’un exnòvio que vaig tindre de Terol (encara que els confessaré que podia ser perfectament d’Atapuerca pels seus refinats modals). L’anomenarem «Ambrosio» —com el dels bombons Ferrero Roche. Bo, doncs Ambrosio tenia per costum contradirme. Sempre em deia: «Jo mai he dit això», «Jo en la vida vaig fer això»… Ai, Ambrosio… Sap vosté per què la nostra relació no va arribar a bon port? La primera raó és òbvia: Terol no té port, la segona raó és perquè ningú li va ensenyar (a mi tampoc, però com que estem parlant d’ell), a reflexionar sobre les emocions; i ací està la clau. Les emocions s’eduquen, sí. Sempre que siguem capaços de portar-les del sistema límbic al lòbul frontal, o, cosa que és el mateix, sempre que aprenguem a reflexionar sobre això que estem sentint. És lícit, i jo ho faig tots els dies (com el cagar i pixar), sentir odi, ràbia, gelosia, enveja, amor, felicitat…, però, alerta, si ens quedem en això, estarem de retorn a les coves d’Altamira (genial, perquè hi ha unes cues enormes per a veure-les, però no deixa de ser un retrocés), però si observem eixes emocions, les reflexionem, els donem arguments, i els donem sentit, llavors, sí; llavors haurem aprés a sentir. I com es fa això de reflexionar sobre les emocions perquè el lòbul frontal els done sentit? Fàcil: a través del llenguatge, preguntant-nos: «Per què sent això?», «Per a què ho sent?», «Per què no controle això?»... 015
016
Si els he parlat de l’abella Maia, dels nostres reberebesavis d’Altamira, del meu exnòvio de Terol (per cert, una abraçada a Terol) i del meu amic Libori, és per a generar una «empremta de memòria». Ein? Sí. Les paraules generen empremtes de memòria en el nostre cervell, en concret en el sistema límbic (on es generen les emocions), i aquestes, pensades i portades al frontal (la raó, la lògica, l’anàlisi), ens converteixen en amos de les nostres emocions. Per això, espere haver generat emocions a través d’aquest text, que es guarden en el límbic i les reflexionen en el frontal. I, finalment, ja que els establiments no m’accepten la targeta de crèdit…, accepte’m vosté un consell: la vida va massa seriosament. Així doncs: tinga un nòvio o nòvia de Terol, cante la cançó de l’abella Maia i deixe pintar els seus fills a les parets del saló. No deixe mai de sentir i ni de bon tros de pensar sobre allò que sent, només així s’educa, encara que a vegades (i de moment) no s’aprenga, done’ls temps als xiquets (i també als «cunyats»), done’s temps a vosté a madurar el procés del viatge del límbic (emocions) al frontal (raonar les emocions). Encara que li abellisca més viatjar a les Illes Fiji, li garantisc que el viatge pel cervell el farà més lliure. Done’s temps, que tot arriba, fins i tot el missatge de reconciliació del nòvio de Terol. Espere que haja somrigut i, sobretot, que pense en per què ha somrigut. Ah, se m’oblidava: ja pot llevar-se el dit del front. Doctor Palos, et vull d’ací al sistema límbic, sempre seràs la meua cova d’Altamira i et recordaré totes les flors que queden per pol·linitzar.
Signa: una xica que va aprendre amb Alegria l’art del chelo.
017
Pàgina trenta-tres Sebas Marín Martínez
Hui obrirem el llibre per la pàgina trenta-tres i ens quedarem mirant la foto durant dos minuts!! Silenci, per favor!!, he dit mirant la foto, sense comentar res…
La mestra va començar, aquell dia de primavera, la classe de primer de secundària amb la foto d’aquell home plorant, plorant no se saps de què, ni per què. Aquella foto era prou important perquè, sobretot els xics, bofegaren «els xics no ploren» i paregudes estupideses típiques de la seua maduresa. El problema, i per això la mestra tracta el tema cada semestre, és que no només a eixes edats es pensa això, en general els sentiments estan relegats de la nostra quotidianitat, tant en homes com en dones, però més encara en els homes. Els homes no expressen pena, i menys ho demostren amb unes llàgrimes, que, segons l’educació tradicional, estan destinades a la delicadesa de les dones. Aquella primavera acabava de començar i la foto en qüestió podria haver estat feta en eixa època, dies abans de tornar de les vacances, podia ser en qualsevol poble dels que celebren la festa, la que aprofiten el canvi de solstici per cremar allò que critiquen. Podia ser qualsevol persona abillada amb el seu torrentí. I això encara va contrastar més amb la percepció que els alumnes tenien de la foto, en este cas ja algunes xiques, començaven a manifestar la seua solidaritat amb el personatge fotografiat. La professora, acostumada a tractar temes de debat per treballar la coeducació com a valor a inculcar a l’alumnat, es va quedar perplexa en corroborar els posicionaments de la classe enfront de la reflexió de les llàgrimes d’aquell home. Com han de manifestar emocions els homes? Està ben vist que els homes ploren? Com podia ser que en esta ocasió xics i xiques coincidien en la mateixa valoració, realment l’única diferència començava a esbrinar-se si eren fallers i falleres o si no ho eren.
020
La foto d’aquell faller mirant els focs d’artifici va fer reflexionar l’alumnat que pertany a una comissió fallera d’una manera diferent dels que no ho eren. El sentiment faller aflora i s’expressa de diferent manera segons les seues vivències. Són les emocions que han viscut les que van marcant les nostres formes d’enfrontar-nos a la vida, per tant esta formació no formal, la que no s’aprèn a l’escola, ens ensenya també a conviure amb els sentiments. La convivència en una comissió fallera, les relacions entre la família fallera, viure una plantà, donar un colp de mà per fer-ho al tomb, plorar pel premi, portar flors a la Mare de Déu, mirar un castell o notar la mascletà als teus peus, són experiències que ens ajuden a entendre i expressar els sentiments, en este cas fallers, però sentiments humans que exterioritzem. La classe d’aquell primer de primària va acabar, aquell mateix dia de primavera, i els xics i les xiques van riure de l’acudit quasi homòfob d’última hora i, van eixir per la porta, xarrant i corrent cap al pati. Al mateix temps, aquella professora es va quedar pensant, pensant en com educar els sentiments o si hem d’educar per expressar-los, o si hem de guardar-los interiorment o, al contrari, cal exterioritzar-los. Al tancar el llibre o mirar per última vegada la foto d’aquella pàgina trenta-tres, va recordar el perquè d’aquelles llàgrimes, sabia perfectament què pensava aquell faller al sentir aquells focs, que ella també mirava, i de seguida va recordar el que va sentir en el moment de fer la foto. 021
2020 Albert Llueca Juesas
Com cada 14 de març, en el món faller del Camp de Morvedre haurien d’estar arribant les góndoles (en alguns casos ja estarien en el carrer) per tal de fer la plantà oficial de les falles. En 2020 així no va passar. El ritual de plantar falla es va convertir en el ritual de desplantar la falla. La setmana fallera passa de ser llum, color i olor a silenci i penombra.
Estar davant d’eixa circumstància d’haver de tornar a tapar els monuments i tornar a pujar als camions. Eixa sensació potser mai es torne a repetir. Veure fallers i falleres plorant i amb la pell de gallina no pel fet de veure cremar la falla sinó de desmuntar el cadafal i no saber en eixe moment quan tornaria a eixir al carrer. Cares de ràbia, impotència i de no entendre el que estava passant. El ritual falles és clar. La festa transforma cada mes de març el territori valencià en un escenari d’art, llum, soroll, flors, indumentària tradicional i crítica festiva amb els tradicionals ninots. I això s’apagà. Però el que sí que va fer aquesta fita de desplantar va ser créixer el sentiment de pertinença. Quan parlem de sentit de pertinença, ens referim al sentiment o la consciència de formar part d’un grup en el qual adquirim models de referència, que influeixen directament en les nostres característiques. Té el seu origen en la família, ja que és el primer grup al qual pertanyem. És per això que el dia d’una comunitat ens remet a aquest concepte? Doncs, clar, però no sols sentir-se basc, gallec o català, altres tipus de grups com la família, l’equip de futbol, el grup de música, un corrent urbà o professar una mateixa fe, també ens fan sentir com a membres d’alguna cosa. Al cap i a la fi, són diferents tipus de grups socials. Aquest sentit de pertinença és fonamental per al nostre desenvolupament evolutiu, ara bé, no deixa d’estar directament influenciat pels canvis socials que van inherents a l’evolució dels temps. Tot açò ha fet que el col·lectiu faller estiga encara més unit.
024
És important en aquest moment detindre el temps i pensar com reaccionà el món faller en eixe moment. En aquest sentit el discurs més dur seria el 12 de març quan la fallera major de València, Consuelo Llobell, destacà que «ara, més que mai, el món percebrà la importància de les Falles a nivell cultural i sobretot econòmic». Però també va llançar un missatge d’ànim i «demostrar al món que el col·lectiu faller no es rendeix i que ressorgeix dels problemes», als qui ha demanat «posar tota la seua obstinació perquè el mes vinent de juliol visquem les millors Falles de les nostres vides». En aquest sentit la reflexió que fa Consuelo Llobell és molt important ja que havien de «llançar un missatge de suport, tranquil·litat i solidaritat». Segons va apuntar Consuelo, la primera cosa és «digerir la decisió que es va prendre fa menys de 48 hores (10 de març), la d’ajornar les nostres benvolgudes Falles». «Com tots comprendreu, va ser una decisió difícil també per a nosaltres, perquè la il·lusió de cada faller i fallera es va esfumar en aqueix moment i al cap i a la fi som això, falleres, privilegiades per representar-vos però al cap i a la fi simplement falleres». El segon, va prosseguir, «que tots els membres de Junta Central Fallera, components de la directiva i el regidor de Cultura Festiva i president de la JCF, Carlos Galiana, havien d’estar al costat del col·lectiu faller, de l’Ajuntament i de totes aquelles entitats que necessitaven el seu esforç i dedicació per a poder arribar a solucions, entre elles, la d’una nova data per a poder gaudir de la nostra festa». «Mai hauria imaginat que el discurs més difícil d’aquest regnat no seria ni el de la Proclamació, ni el de la Crida, ni el del comiat a la Fonteta. Hui em dirigisc a tots vosaltres amb el cor ferit però ple d’esperança», ha assenyalat la fallera major de València en la roda de premsa celebrada en la seu de Junta Central Fallera. 025
026
Sempre ens veiem en l’espill de la ciutat de València, ja que la festa de les Falles allí és més gran, però aquestes reflexions les podíem tindre en cada casal, en cada junta local fallera i en cada junta fallera. I, com també deia Consuelo, «demostrar al món que el col·lectiu faller no es rendeix, que ressorgeix dels problemes per a poder celebrar les falles en una nova data». Una nova data. És clar que ningú s’imaginava que aquesta festa, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, anava a veure’s afectada per la crisi sanitària de la covid-19. Però per damunt de les tradicions sempre estarà el bé comú i la salut de la població. En aquest sentit, en tindre una nova data el programa d’actes «imprescindibles» pactat entre la Generalitat i els representants de la festa, contemplava dur a terme la plantà dels monuments amb el tradicional concurs de premis, una ofrena distribuïda en diversos dies i la cremà. De moment, no s’ha tancat el que ocorrerà amb els espectacles pirotècnics, encara que és clar que no podran ser massius. A més, es delimitarà l’espai que podran ocupar les comissions al carrer, que substituirà les carpes, i es crearà la figura del «coordinador covid». Açò implica que el món de les falles no serà com el que coneixem fins ara. Igual ara és el moment de repensar-se les falles. Recuperar i reimaginar. Sempre, la llegenda urbana, ha volat per l’ambient que el món faller es reticent al canvi. Però igual ara és el moment. Estem a temps. No improvises, anticipa’t! Com hem vist, en la gran majoria de les ocasions hi haurà oposició (més o menys declarada) per part d’alguns membres de les falles. Recopilant tot allò que hem llegit, queda clar que el món faller ha fet una cremà interna, cadascun d’ells s’ha posat per damunt de les circumstàncies i, després de la garrotada de desplantar la falla, ha plantejat un pla per tal de tornar de poder fer festa. Tenen clar que no serà el mateix que abans però ara a colp de pandèmia han de ser valents per tal de poder fer el canvi i que la festa de les falles no siga tan encotillat com és a dia d’avui. Els monuments de les falles tornaran però el sentiment faller no se n’ha anat. 027
Sentiments perduts Chelo Tarazona Antonino
Les falles són tradició, cultura, festa, són costums que també es passen de pares a fills, són riures, llàgrimes, alegries, enutjos, en definitiva, són sentiments. Sentiments que, des de març de 2020, resulten difícils d’ensenyar als més xicotets. Tenim clar que no podíem fer res, només aguantar, esperar que la situació millorara i que a poc a poc puguem tornar a fer vida normal.
Si busquem en el diccionari la definició de la paraula sentiment, ens diu:
Sentiment
1. Estat d’ànim o disposició emocional cap a una cosa, un fet o una persona. Li està fent mal el seu sentiment de culpa. 2. Estat d’ànim trist o afectat per una impressió dolorosa.
Està amb sentiment, perquè li han donat una mala notícia.
Però tornem als xiquets, hi ha xiquets que abans de nàixer ja eren fallers, hi havia pares que esperaven aqueixa ofrena de 2020 per a vestir, per primera vegada i amb les seues millors gales, eixos xiquets que naixien uns dies abans de falles o fins i tot en la mateixa setmana fallera. Res va poder ser, hui eixos xiquets ja tenen un any, i no han trepitjat el casal, no han tingut la seua primera imposició de banda, o faixa, o fins i tot la insígnia distintiva de la seua comissió. Sabem que són molt xicotets i que no poden apreciar el significat d’eixes coses, però també és cert que els sentiments comencen així, amb eixes xicotetes coses. Quan tornem a unes falles, no sabem si, com les d’abans o com seran, haurà passat un temps, i eixos sentiments s’hauran perdut. Com hauran perdut eixa primera vegada de les bombetes de sal (la pólvora dels xicotets), que, sobretot, el dia de San Josep està tan present a la porta del casal. No hauran sentit cantar albaes, ni hauran sentit el tabal i la dolçaina, no hauran tirat confeti, que mira que els agrada, tampoc hauran recollit caramels del dia que es bategen els monuments i es va al taller dels artistes, eixe dia hi ha xiquets que senten molta curiositat en veure els ninots, fins i tot n’hi ha alguns, més majorets, que es fixen en les coses més rares o en els ninots que més els agraden en eixe moment, encara que, després, quan la falla ja està plantada al carrer, moltes vegades canvien d’opinió en veure les escenes completes.
030
Han perdut jocs i riures en el casal, també enutjos, com és lògic, no tots juguen al mateix ni volen les mateixes coses, només quan es fan enrabiar entre ells, però són xiquets, allò estrany seria que no ocorreguera així. Han perdut les activitats en grup, dinar tots junts en una taula i intentar asseure’s amb qui millor es porten, encara que siga per a fer enrabiar els altres. En definitiva, s’han perduts molts moments, emocions i sentiments. A partir d’ara, quan puguem i les coses es normalitzen més, haurem d’esforçar-nos perquè tot funcione, haurem de mostrar i ensenyar què són eixos sentiments per la falla, crec que fins i tot alguns fallers majors haurem d’aprendre a sentir eixos sentiments. 2020, els representants infantils no van poder gaudir de la setmana gran de les falles, ni la resta de la comissió, per descomptat, però no hem d’oblidar que també hi ha hagut xiquets que ja no tindran l’oportunitat, uns perquè han crescut massa i els pares pensen que ja no han de ser, uns altres perquè per edat passen a la comissió major, alguns perquè és l’any de la primera comunió, en fi, tots hem perdut alguna cosa. Uns sentiments que no podrem recuperar, els que sentirem a partir d’ara seran diferents, ni millors ni pitjors, potser viurem unes falles descafeïnades, o potser ni tan sols les viurem, o gaudirem, en 2021, però de segur que sí que podrem veure els monuments plantats i podrem gaudir d’una cremà, serà una bona manera de començar a educar els sentiments de tots els nostres xicotets fallers. 031
Part fallera
034
Salutació del president German Esteller Llacer
Una altra volta em toca dirigir-me a vosaltres com a president d’aquesta comissió, encara que aquesta vegada de manera diferent, ja que l’any passat no vàrem poder gaudir de la nostra volguda festa de les Falles, ja que varen ser ajornades per culpa del maleït virus covid-19. En primer lloc, m’agradaria donar el més sentit condol a tots aquells que han perdut algun familiar, amic, conegut o persona volguda pel virus, en especial voldria donar la meua condolença per una persona que ha sigut un gran contribuent a aquesta festa, com a president, faller, fester i amic de tot aquest col·lectiu que formen les falles, ell no és altre que Ramuncho, com el coneixem tots. Des de dins del meu cor espere que tot passe prompte i podem tornar a gaudir de la nostra festa com tots recordem, ara, amb la vacuna que ja està en marxa i amb el coneixement de tots nosaltres, estic segur que acabarem amb aquesta pandèmia. Als meus fallers, que estan fent un esforç grandíssim per a continuar en la comissió, vull dir-los que tornarem, que no decaiga la il·lusió i que continuen amb l’esperança de poder celebrar alguna cosa enguany, si no com hem celebrat les falles habitualment, sí algun acte que es puga realitzar i, per descomptat, cremar el nostre monument al carrer. A tots ells moltíssimes gràcies. Als meus representants, que no els decaiga la il·lusió, que encara que no gaudirem d’una setmana fallera com toca, de segur que també serà especial per a nosaltres. I ara sí, per a acomiadar-me m’agradaria que tots estiguéreu bé, que tots aquells que tenen familiars, amics o coneguts amb el virus, el deixen darrere i no tinguem cap pèrdua més. Jo estic convençut que, amb les precaucions de tots i la vacuna, açò tornarà a ser una altra volta la normalitat que tots necessitem. Moltes gràcies a tots pel vostre suport i les paraules d’ànim que em dediqueu, mare, germans, familiars, amics i coneguts. Visca València! Visca Sagunt! Visquen les Falles i visca la Falla Doctor Palos i Adj.! 035
Salutació del president infantil Alfredo Ferrer García
Si mire tres anys enrere, quan jo sols podia somiar a ser faller, puc veure com, sorprenentment, i gràcies als meus pares i a totes les altres persones que ho han fet possible, viuré un segon any com a representant de la meua comissió, al costat d’Andrea i Xermi. Ha sigut una pena no poder celebrar la setmana fallera de 2020, però, així i tot, hem pogut eixir endavant, per això m’agradaria donar les gràcies a tots i totes els que ho han fet possible. Ara desitge que puguem celebrar les Falles 2021!
Salutació de la fallera major infantil Andrea Perrano Sánchez
Hola, soc Andrea. Sé que enguany ha sigut molt complicat per a tots, però no us preocupeu, de segur que prompte passarem tot això i tornarem a gaudir de la nostra meravellosa festa. Encara queda esperança! 036
Executiva i vocals
Presidència Germán Esteller Vicepresidència Miguel García Vicepresidència Ángel Carrascosa Vicepresidència Jaime Alfaro Vicepresidència Nerea García Secretaria Chelo Tarazona Vicesecretaria J. Vicente Pérez Tresoreria Enrique Villalba Comtadora Laura Gonzalez Pirotècnia Rafael Pérez Lotería Rosa Aguilar Cultura Sheila Pérez Esports Maria Torrente Esports Francisco J. Torrente D. Infantils Vanesa Bosch D. Infantils Belinda Merlos D. Bandes i faixes Tica Canós D. Festejos Sonia Peruga D. Festejos Tania Fernández D. Festejos Maria López D. Incidències Rebeca Muñoz D. Llibret Merche Aleixandre D. Viu les Falles Asun Borras
037
Comissió
Femenina Erica Montesinos Corell / Esther Escamilla Fraga / M. Jose Almarcha Fraga / Esther Talavera Martinez / Cristina Sanchez Gonzalez / Maria Gonzalez Saez / M. Carmen Soriano Tovar / Laura Peris Boix / Elisa Esmeralda Dolz Lucas / Neus Torres Esquer / Aurora Aleixandre Villalba / Maika Bellver Soriano / Sandra Garcia Roman / Rosa Canós Erruz / Laura Oliver Urbano / Rosa Aguilar Tortajada / Maria Torrente Aguilar / Maria López Civera / Kika Peris Fenollosa / Sara Anguita Gimenez / Melania Calatayud Crespo / Andrea Olivares Gurrea / Alba Fernández Romero / Vicenta Canós Erruz / Asun Borrás Montañana / Nerea García Canós / Tania Fernández Chiva / Lidia Villalba Gomez / Estefanía Martínez Clemente / Barbara Martínez Clemente / Belinda Merlos Cortes / Consuelo Tarazona Antonino / Merche Aleixandre Vila / Vanesa Bosch Valero / Úrsula Sarió Peruga / Sonia Martinez Clemente / Rebeca Muñoz Oliver / Laura Gonzalez Pérez / Sonia Peruga Ayete / Mª José Gomez Garcia / Belen Gonzalez Pérez / Tamara García Canós / Sheila Pérez Canós /
Masculina Carlos Trancon Saez / Francisco J. Torrente Aguilar / Fernando Simon Casquel / Vicente Monesinos Arques / Ovidio Sanchez Plaza / Luis Bellver Mas / Sergio Laguarda Julian / Rafa Perez Blasco / Germán Ramón Beltrán / José Salvador Hens / Adrian Blanes Duarte / F. Javier Costa Garcia / Francisco M.torrente Marti / Angel Carrascosa Hernandez / Juanma Lozano Falcon / Jose Juan Caballero Fernández / Luardo Puig Ortega / Jaime Alfaro Pardo / Daniel Muñoz Clemente / Sergio Sanchez Pérez / Raul Bautista López / José Boix Casanova / J. Vicente Pérez Arjona / Enrique Villalba Martinez / Miguel García Moreno / German Esteller Llacer / 038
Comissió infantil
Femenina Valeria Laguarda Gonzalez / Julia Boix Sarió / Ainhara Villena Escamilla / Adriana Alcaide Talavera / Laura Alejos Ferruses / Ainhoa Serrano Sanchez / Mei Bautista Muñoz / Vega Perez Peris / Elisa Moncho Dolz / Elena Moncho Dolz / Maria Montesinos Almarcha / Claudia Montesinos Almarcha / Claudia Blanes Aleixandre / Ainhoa Costa Bellver / Sara Pérez Martinez / Mar Aleixandre Ibañez / Amparo Villalba Peris / Zoe Bautista Muñoz / Noa Bautista Muñoz / Daniela Caballero Bosch / Carmen Alfaro Peris / Blanca Sanchez Merlos / Carla Boix Sario / Nerea Gonzales Bellver / Paula Pérez Martínez / Erika Costa Bellver / Andrea Serrano Sanchez /
Masculina Felipe Aparisi Ferruses / Leo Ramón Fernandez / Xavi Villena Escamilla / Izan Gonzales Bellver / Paul Sánchez Merlos / Fernando Caballero Bosch / Imanol Pascual Garcia / Jaime Alfaro Peris / Vicent Aleixadre Ibañez / Alfredo Ferrer Garcia /
039
Monument
040
Lema
Cinc desitjos + 1 Artista Rubens Marzà Ventepani Tant de bo fora tot tan simple com ocorre als contes, colp de peu, llàntia, fregar, geni, i a demanar el que vullguem, que amb uns quants desitjos tot ens quede solucionat, però com que eixa llàntia màgica encara no l’hem trobat, a l’artista faller hem demanat que ens plante una de ben gran. Que no sense fregar isca un geni, no, canviarem, «una» geni, que siga dona, i per què no? Potser no existeixen dones geni? I tant que sí, però no totes les que voldrien o podrien. La nostra du la força al costat i la saviesa l’acompanya. Sabent açò i sobre coeducació, només n’hauríem de fer campanya. Quan ens pregunte pels tres desitjos, farem com al mercat, un poquet de gràcia i salero, que és ben nostre això del regateig, no per ser gorrominos o aprofitats, però és que n’hi ha necessitat, quan conegueu tota aquesta història, raó donareu, l’ocasió ho mereix. Si fora tan amable de concedir-nos-en cinc en lloc de tres…
Primer desig. El pròxim Nobel… Per a mi! (a Marie Curie) Potser a ella li posaren alguna volta la cameta, per si queia, que en sa casa es quedara queta. No ho sabem, però prou cabuda hauria de ser la dona, pensaria…, no me guanyareu…, si és per ser cabuda, ací jo, amb tots vostés, també tinc cabuda! Pionera i capaç, per eixe laboratori anava ella més xula que un huit…, fixa’t en el que et dic, aconseguir dos Nobels és més que fer història, tinguem en compte l’època…, fosca com la nit, on tots pensaven que eixe no era bon lloc per a una dona. I aquesta xica que l’admira i amb ella li cau la bava, encara que la veueta de dins (i de fora) li diu: —No, tu ací no, seràs l’única, se’n riuran. —Calleu tots! Ací mane jo! I vaig endavant! Moltes idees, vocació i voluntat… per a una eficaç vacuna inventar, tripular un important viatge espacial, o un nou sistema informàtic programar. 041
Segon desig. El 50% Tots ens ho diuen, hòmens i dones iguals, però ara, tornant de mala gana a la realitat, potser a tu, però a mi els números no m’ixen, per més que faig l’operació, el resultat…, mil vegades m’està eixint descompensat. Visibilitat, benvolguts hòmens i dones, un colp de vista a la política: desequilibrat, i la gent referent a la cultura…: desbaratat, salari per una mateixa feina, què m’estàs contant? I bé, vols que continue? No, veritat? Cert, en tot açò el més just és estar al 50%. O quedar-se, almenys, molt propet.
Tercer desig: una família «normal» El xiquet és del pare de qui pren l’exemple, la xiqueta ho fa igual, però de sa mare, és d’ací d’on ve allò de «de tal buc tal eixam», el pare treballa, veu futbol o baixa al bar. La mare és secretària i es fa càrrec dels xiquets i de la llar. I el Nadal a aquesta casa per fi va arribar. Als xiquets, els varen dur tot el que han demanat. A ella una nina per cuidar, un joc de neteja i una cuineta, que li va agradar. A ell, un baló, un videojoc de carreres i un nou xandall. 042
Quart desig: professorat eficaç A tu, estimat visitant d’aquesta falla, ja que ets ací, aquesta professora una lliçó vol donar-te… De mates, o socials, o llengua, tant fa. Mira al teu voltant, hòmens i dones, molts d’ells anaren junts a les escoles, però què caram ha passat? Si les lliçons eren per a tots les mateixes… Ara molts teniu treballs «d’hòmens» o «de dones», quelcom no està funcionant. Un mestre, professor, a més d’ensenyar, ha de saber motivar i valors inculcar.
Cinqué desig: una visió neta del llenguatge Haurem de posar-nos unes ulleres ultravioleta ben grans, que no es diga…, que segur que ens queden bé, i tal vegada a través d’elles tots veiem com de bruts, a voltes, ho fem sense voler. Però és que solem ser-ho quan parlem, fins i tot pronunciat per dones increïblement…, perquè el masclisme i el no respecte estan presents en el nostre vocabulari, en televisió, imatges i per tot arreu. És en ple segle XXI en el que som, ja queda lleig que pronunciem i utilitzem paraules pròpies de les dones per causar menyspreu.
Un desig més: ho tots junts En aquesta ocasió la llàntia és més xicoteta, és una adolescent qui la frega, al mateix temps que ho fa, pensa que li agradaria demanar un desig… Un més, encara que repetit, més dones en ciència i matemàtiques, que les dones deixen d’estar subrepresentades en els àmbits de presa de decisions i de conducció, perquè no hauríem de demostrar contínuament que som vàlides, perquè podem ajudar a combatre i erradicar. Per al desenvolupament integral de les persones, necessitem forjar la intel·ligència emocional i educar els sentiments. Com que no és molt possible que la gent escolte els meus desitjos, millor continue esforçant-me per estudiar i fer les coses per mi mateixa. 043
Monument infantil
044
Lema
El tren del saber + 1 vagó més Artista Joan Gimeno Calatayud Hola, xiquets de Sagunt, enguany, del 14 al 19 de març, muntarem una atracció nova al nostre poble, posarem el clàssic tren de la bruixa, però no és un tren normal, al contrari, és un tren molt especial, ací cap bruixa ni cap mostre ens pegarà granerades al cap quan passem prop d’ells, en este tren la bruixeta ens ensenyarà el poder de la lectura. Un llibre i la nostra imaginació és tot el que necessitem per a gaudir d’un món fantàstic on podrem ser el personatge que vulguem. Farem un breu repàs d’alguns escriptors valencians, alguns varen pertànyer al segle d’or de la literatura, ja que la nostra llengua va tindre el seu propi segle d’or de les lletres. Què et semblaria poder ser un cavaller com el Tirant lo Blanc? O ser un guàrdia morisc que custodia un anell a la torre de Santa Anna a Benifairó de la Valldigna? O un llaurador del Palmar com en Cañas y barro? Gaudir dels poemes de sor Isabel de Villena o dels primers llibrets de falla escrits per Bernat i Baldoví? També farem un breu repàs a llibres traduïts al valencià i que ens ajuden a coeducar. Xiquets de Sagunt, si voleu pujar al tren del saber, veure aquests personatges i alguns més, ja sabeu, vingueu a visitar-nos del 14 al 19 de març... PASSATGERS, AL TREN!
Un vagó més L’atracció del tren té un nou vagó, més ben dit, té un nou llibre, ens parla de sentiments, un llibre que explica tot allò ocorregut des de març de 2020, del comportament dels xiquets i els adults, de l’aprenentatge des de casa i a través de la web. Diuen que la imaginació és tot el que necessitem per a viure aventures, però, el que ensenya la bruixa, que ara el dirigeix, és com mostrar els sentiments. Els sentiments que també s’aprenen i es gaudeixen.
045
La xicalla nascuda en les NO falles
Felipe Aparici Ferruses 31-3-2020
Júlia Boix Sarió 18-3-2020
Valeria Laguarda González 17-11-2020
046
Publicitat
Automoviles Sagunto Citroen C/ Císcar s/n - Canet Berenguer 962 699 476
Forn Sagunt Avd/ Doctor Palos,9 - Sagunto 962 650 112
Domus Atilla C/ La Rosa,14 - Sagunto 629 653 448
Maríacaprichos C/ Mayor, 1 - Sagunto 616 549 045
Consum Sagunto
Horno Pasteleria Hnos-Trenco Avd/ Doctor Palos,3 - Sagunto 962 662 237
Construcciones GARMI Camí Real 62b - Sagunto 685 678 188 Seguros Martínez Sagunto, S.L Zurich Avd/Santos Patronos 41 - Sagunto 962 682 481
Farmacia Avenida Avd/ Doctor Palos,8 - Sagunto 962 661 978 Talleres Antonio Guillem Plz/ Blasco Ibáñez, 5 - Sagunto 962 662 565
Cajamar Farmacia Roma Salud C/ Roma 8 - Sagunto 962 662 004 Optica Real Cami Real,39 - Sagunto 962 661 501 Floristería Sonya C/ Santa Bárbara, 37 - Faura 962 600 710 Pastelería La Moderna C/ Luis Cendoya, 56 . Puerto de Sagunto / 96 2671272 Restaurarse Plz/ Antigua Moreria, 3 - Sagunto 658 469 446
Charcutería Selecta Pilar Mercado Municipal. Puesto 34 Sagunto / 625 470 098 Pa i Dolç Amparin C/ Benifairo, 8 - Sagunto 962 660 040 Frutas y Verduras Toni y Sara Avd/ Doctor Palos, 13 - Sagunto Climacesa. Aire acondicionado, ventilación, calefacción 630 663 983 Racó Pep Plz/ Pescadería, 8 - Sagunto 635 422 588
047
Talleres García SPG C/ Roma, 11 - Sagunto 962 661 596 Hornos Domingo El Musical Plz/ Cronista Chabret, 6 - Sagunto 962 66 0172 Flores Vidal Avd/ Doctor Palos, 11 - Sagunto 962 663 150
Terminal Cami Real, 57 - Sagunto Estilisme Sonia Martinez C/ Partida de l’ oliva, 55C Sagunto / 962 664 766 Entre Fogons Avd/ Nou Montiber, 5 bis. Sagunto / 960 079 950 Arlitek IT Consulting Plz/ Honduras, 26 Valencia
Lápides Javi Navarro C/ La Pau, 2 - Sagunto 618 713 360
Instalaciones Vicente Garcia 696 455 764
Cafetería Jorsán Avd/ Doctor Palos, 12 - Sagunto 962 662 290
Vora Riu Avd/ Santos Patronos, 91 - Sagunto 962 666 165
Quiosco Capri Avd/ Doctor Palos, 22 - Sagunto 962 660 626
Carpintería Metálica Julian Vidal C/ Eras Altas, 3 - Viver 670 533 121
Centro Veterinario Bolós Av/ Santos Patronos, 81 - Sagunto 962 651 022
Bordados Costa Azahar C/ Teodoro Llorente, 142 Puerto de Sagunto / 962 690 041
Pablos Mar,S.L 609 430 229
Administración Lotería Sagunto N3 Plz/ Antigua Lotería, 1 - Sagunto 962 650 807
El Puntet Petrés Saneamiento Anguita,S.C C/ Los Huertos, 83 - Sagunto 962 664 775 Can’s Animals Servicios para Mascotas Avd/ Advocat Fausto Caruana, 37 CC Epicentre - Sagunto 605 823 173
048