Aparcaments by Llumull accions audiovisuals

aparcaments

Em vaig adonar que era testimoni de coses que desapareixerien rĂ pidament, ho pressentia; al cap de cinc anys ja no hauria pogut fer aquestes fotografies FRANCESC CATALĂ&#x20AC; ROCA.

EDITA LLUMULL. ACCIONS AUDIOVISUALS CARRER NOU, 12 43800 - VALLS (L’ALT CAMP) www.llumull.blogspot.com llumullaccions@gmail.com CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA CLAUSTRE BOFARULL (CATALÀ) PÀRQUING www.parquing.blogspot.com infoparquing@gmail.com EDICIÓ ELECTRÒNICA WWW.ISSUU.COM/LLUMULL DOSSIER PARQUING WWW.ISSUU.COM/LLUMULL/APARCAMENTS AUDIOVISUALS www.youtube.com/user/llumullaccions www.VIMEO.com/PARQUING

AMB EL SUPORT: IGMAN. ACCIÓ SOLIDÀRIA REVISTA_ONGC CATALAN INTERNATIONAL VIEW Naguals, Art i Solidaritat l’Aleta, Associació Cultural

llumull. PROJECTES LLUMULL. PÀRQUING. els espais de pàrquing. el col·lectiu.

una finestra oberta i solidària al món a través del llenguatge universal de la imatge

LLUMULL.

llumull accions audiovisuals, és una associació sense ànim de lucre formada per professionals de diferents camps (com per exemple artistes plàstics, músics, fotògrafs, dissenyadors, periodistes, escriptors, etc.) que és crea l’any 2005, amb una voluntat de treball tant a nivell nacional com internacional.

Objectius: Contribuir a què el llenguatge universal de la imatge esdevinguiuna finestra oberta i solidària al món. Apropar la imatge, tant en el seu vessant artístic com en el documental, de manera que pugui parlar-nos d’altres persones, fets i cultures, i alhora documenti la nostra pròpia memòria i identitat. Produir i difondre reportatges, cicles de cinema o altres formes d’expressió visual per aconseguir Col·laborar al desenvolupament integral de les persones, grups i pobles desenvolupant els valors humans, espirituals i socials. Fomentar la cultura de la pau i solidaritat entre els pobles. Contribuir a l’estudi i solució dels problemes que impedeixin un sà desenvolupament integral de les persones, especialment en els sectors més marginats. Cooperar en el desenvolupament dels països del Sud. Crear un centre de documentació de pel·lícules i documentals.

PROJECTES. made_in / fet a. concurs de fotografia patrimoni vallenC. DOCUMENTALS. lamines oNGC.

projectes llumull.

PRINCIPALS PROJECTES CONCURS DE FOTOGRAFIA “PATRIMONI VALLENC” Des de fa vuit anys, L’organitzem conjuntament amb l’Associació Cultural l’Aleta de Valls. LÀMINES FOROGRÀFIQUES Amb la revista ONGC col·laborem amb el col·leccionable de làmines fotogràfiques del món. magazine DIGITAL “MADEINLÍBIA” és l’experiència gràfica d’un fotoperiodista, un fotodissenyador i un periodista en un conflicte de transcendència global. A 1.200 quilòmetres de casa, al mateix mar que ens banya, hem pogut veure-la i escoltar-la. DOCUMENTALS els documentals elaborats fins ara es centren en el treballs i col·laboracions amb altres entitats en el marc de projectes internacionalS. L’espai artístic “Pàrquing”; som La periodista Esther Canals ens molt bé les seves possibilitats, que també. Entre menjar i menjar Per explicar i per escoltar, per

neorurals* definia d’aquesta manera: “…Plató coneixia i els membres del col·lectiu Pàrquing sembla hi temps per relaxar-se i per qüestionar-se. aprendre, riure i plantejar propostes.

Entre glop i glop hi ha un moment per allunyar-se de tot i acostar-se al més essencial. per compartir idees, inquietuds i experiències. En les postres ja hi ha un projecte en el forn. En els xupitos es soluciona el món. Un banquet. Una reunió d’amics que s’aseuen a la mateixa taula per compartir alguna cosa més que el menjar i la beguda. D’una d’elles neix Pàrquing, un projecte cuit a foc lent en anteriors banquets i iniciatives.

ELS PRIMERS MADE_IN / FET A.

MADEINLIBIA. UNA PUBLICACIÓ A LÍBIA EN CATALÀ. Un projecte de Naguals, IGMAN-Acció la Fundació

amb la col·laboració Art i Solidaritat Solidària i CATmón.

01 / TOBRUK ENMIG DEL QUÈ ALGUNS ANOMENEN “CONFLICTE”, ALTRES “GUERRA CIVIL” I POCS “REVOLTA”. MADEINLÍBIA ÉS L’EXPERIÈNCIA GRÀFICA D’UN FOTOPERIODISTA, UN FOTODISSENYADOR I UN PERIODISTA EN UN CONFLICTE DE TRANSCENDÈNCIAGLOBAL. A 1200 QUILÒMETRES DE CASA, AL MATEIX MAR QUE ENS BANYA, LA PRIMAVERA ÀRAB HA FET ESCLATAR UN NOU ORDRE: LA NOVA LÍBIA. HEM POGUT VEURE I ESCOLTAR-LA.

02 / BENGHAZI I ELS TEMPS MANEN. FINS I TOT AMB LA CALMA DEL SUD DEL MEDITERRANI. I ELS TEMPS ASSENYALEN ALGUNS CANVIS QUE SÓN PER VENIR. ALTRES, ELS HEM POGUT VEURE I CONGELAR-LOS EN AQUESTA PUBLICACIÓ QUE VA NÉIXER EN UN AVIÓ I QUE ACABA AMB UN COTXE QUE TRAVESSA UN DESERT DE NIT. EL TEMPS MANA.

03 / BENGHAZI II LA GUERRA S’ACOSTA A LA SEVA FI I TANT SOLS ÉS QÜESTIÓ DE FER EL CÀLCUL MESURAT DE NO PATIR MÉS BAIXES DE LES NECESSÀRIES. AIXÍ HO EXPLIQUEN LES AUTORITATS EN LES DIFERENTS COMPAREIXENCES A LA PREMSA. VOLEN RECORDAR QUE LA DETERMINACIÓ DE LA GENT A LLUITAR PER LA REVOLTA EXIGEIX DECISIONS MESURADES I EL QUÈ LA PREMSA INTERNACIONAL ENTÉN COM POCA DECISIÓ MILITAR DELS REBELS PER ENTRAR A TRÍPOLI, EN REALITAT ES TRACTA DE PRUDÈNCIA.

01#

02#

03#

EDICIÓ ELECTRÒNICA: WWW.ISSUU.COM/LLUMULL/DOCS

CONCURS DE FOTOGRAFIA PATRIMONI VALLENC.

CONCURS DE FOTOGRAFIA PARIMONI VALLENC: Conjuntament amb l’Associació Cultural l’Aleta de Valls, l’any 2006 vam crear el concurs de fotografia Patrimoni Vallenc i des de l’any 2011 col·laborem amb el concurs fotogràfic que organitza el Institut d’Estudis Vallencs (IEV) de Patrimoni Comarcal; mantenint l’autonomia de cada un dels concursos, vam pensar que podíem complementarnos i créixer. L’objectiu del concurs, constituir una eina per contribuir a la conscienciació de la ciutadania sobre els valors del patrimoni local i sobre la seva importància en la configuració de la identitat col·lectiva: creiem que aquesta conscienciació i necessitat social és necessària perquè es doni una gestió conservacionista, sostenible i moderna (de base acadèmica) del nostre patrimoni, tal i com s’efectua des de fa temps en moltes poblacions. Tradicionalment pels vallencs i vallenques la ciutat de Valls ha estat considerada una ciutat pobra en patrimoni: no tenim restes romanes, no conservem arcs romànics ni gòtics, i no s’observen grans muralles medievals. No obstant, la ciutat té una llarga història que s’ha de tenir en compte, fou fundada al segle XII, i l’origen del mercat de la fuita i la verdura és encara més antic. Més que no tenir patrimoni, sembla doncs com si aquest no el veiéssim ja que mai se l’hi ha prestat atenció. El concurs fotogràfic de patrimoni vallenc vol intentar donar vida a tota aquesta ciutat avui en dia invisible. Servint-se de la tècnica, però a la vegada del do personal de la mirada fotogràfica, el concurs es marca com objectiu que totes les persones interessades puguin expressar la seva manera singular d’entendre el què és patrimoni a Valls, tant pel que fa als elements urbans com al referent al llegat cultural de la ciutat. Totes les mirades seran importants en una ciutat on està tot per fer en matèria de conservació del patrimoni.

01#

8A EDICIÓ. PATRIMONI VALLENC 01 / Joan Campanera i Parra. 1R PREMI 02 / CARINA ROIG I CESAR. 2N PREMI 03 / CRISTINA CLARAMUNT. PREMI JOVE 04 / JOAN COLELL. PREMI FOTOMÒBIL

02#

03# Conjuntament amb el concurs de fotografia, l’associació Cultural l’Aleta gestiona el bloc “Patrimoni de Valls: http://blocs.tinet.cat/lt/blog/patrimoni-de-valls.

04#

DOCUMENTALS

DOCUMENTALS DE CARRETERA.

SELECCIÓ CURTREDÓ. FESTIVAL DE DOCUMENTAL DE LES TERRES DE L’EBRE (CAMPREDÓ,2006)

Pels camins de Bòsnia Sinopsis És un recorregut per aquest país balcànic i per la seva història més recent. Un grup d’amics visitem aquesta zona d’Europa. Alguns d’ells pertanyen a l’ong catalana IGMAN acció Solidaria i coneixen bé el territori. En el nostre viatge trobarem testimonis de gent que ha viscut la guerra. Un jove que va haver de deixar-ho tot per lluitar al front i que ara reflexiona sobre aquells anys. Una dona que ha perdut gairebé tota la seva família i que lluita perquè els crims no quedin en l’oblit i altres testimonis que ens parlen d’aquells anys. Ens trobarem també amb una cerimònia que es fa anualment a Sebrenica. Un enterrament conjunt dels cossos que es van trobant a les foses comunes cada any. En aquella ocasió eren de 465 enterraments. Un fet colpidor, un dia plujós de juliol que, com el viatge, restarà per sempre a les nostres vides. • • • • •

Direcció i realització: Cristina Fernández Any: 2010 Duració: 26 minuts Gènere: Documental Guió: Cristina Fernández

SELECCIONS FESTIVAL INTERNACIONAL MEMORIMAGE (REUS, 2006) CURTREDÓ. FESTIVAL DE DOCUMENTAL DE LES TERRES DE L’EBRE (CAMPREDÓ,2006)

MADRE TIERRA, dones maies de Guatemala Sinopsis Amb “la firma de los Acuerdos de Paz” al 1996 es posava fi a 36 anys de guerra civil a Guatemala. El retorn d’una part dels refugiats exiliats a Chiapas (Mèxic), la major part amb més de quinze anys d’exili, comportava la importació de noves idees gestades als camps d’acollida més enllà de la frontera. El procés d’organització, la igualtat de gènere, la propietat de la terra, la identitat com a poble maia, es revel·len com a elements d’estructuració i resistència d’una societat malmesa pel conflicte armat i pels poders fàctics que encara l’intimiden. La nova ubicació de la població retornada i desplaçada a zones d’on no eren originaris, fa que el procés d’organització esdevingui una prioritat per sobreviure al marge de l’ajuda governamental. Organitzacions com Madre Tierra i Río Esqizal són fruit de la perseverància de la recent consciència de gènere adquirida per les dones maies guatemalteques. El documental Madre Tierra, si més no, intenta ser un testimoni audiovisual de les seves inquietuds i projectes, de la seva lluita diària. • • • • • • •

Direcció i realització: Sergi Grau Any: 2005 Duració: 34 minuts Gènere: Documental Guió: Sergi Grau Música: B’ITZMA “Sobrevivencia”. CD MÚSICA: TWI’ WITZ “En la cima del cerro”

làmines ong_C

portada de la revista ONG_C

làmina. feminicidi ciudaD juareZ

LÀMINES ONGC Llumull Accions Audiovisuals col·labora amb l’ong IGMAN-Acció Solidària amb el projecte de la revista ONGC, revista de pensament polític, solidaritat, cooperació i relacions internacionals amb l’aportació de les làmines fotografiques del món com a col·leccionables que s’insereixen en cada publicació. El projecte sorgeix a partir del número 30 de la revista coincidint en un canvi d’imatge i noves propostes. Des de llumull, hem buscat la col·laboració de fotògraf professionals i d’altres entitats del món de la cooperació per tal d’omplir aquest espai trimestralment.

Tres veus resistents del genocidi a la presó de Tuol Sleng, (Cambotja, 12 d’agost 2010). Sergi Grau. Vann Nath i dos dels vuit sobrevivents reben còpia de la la sentència del tribunal

BILIN (Palestina), agost 2006. Francesc Parés

UN ESPAI PRIVAT QUE ESDEVÉ COL·LECTIU

Pàrquing neix de la iniciativa de llumull Accions Audiovisuals l’any 2011 als Pallaresos, per dinamitzar l’espai artístic, especialment el de la fotografia, a partir de tallers, exposicions i altres activitats així com difondre i donar visibilitat als projectes fotogràfics de joves autors. Pretén ser un laboratori d’idees i projectes transdisciplinaris que propiciï l’intercanvi d’inquietuds i experiències a l’extraradi urbà, per oferir alternatives i trencar fronteres. La crisi accelera i fa necessari la incorporació de nous espais, i és aquí on Pàrquing esdevé un espai privat per esdevenir col·lectiu, amb ganes de compartir, experimentar i aprendre.

PÀRQUING Pàrquing neix a partir del col·lectiu llumull accions audiovisuals, una associació sense ànim de lucre creada l’any 2005 amb l’objectiu d’acostar la imatge a la societat, des del seu vessant artístic, històric i documental. Està integrat en el seu inici per Martí GasulL, Francesc Parés i Sergi Grau i posteriorment s’incorporen al projecte Sílvia Itúrria, Guillem Voltas i altres col·laboradors del món del periodisme, disseny i la fotografia. La primera aposta de Pàrquing fou la creació dels TALLERS KVARTIRNIK* *kvartirnik: neologisme d’origen rus, on la gent amb un objectiu artístic s’uneix per viure en directe les seves inquietuds en un espai privat que esdevé col·lectiu. Etimologia: de Rússia (kvartira)(n.) apartament, pis. Abans de finals de 1980 kvartirnik era l’única forma d’interpretació musical pública dissident a l’URSS.

FOTOGRAFIA:RICARDO CASES. 2011

PÀRQUING.

Pàrquing com a laboratori, Pàrquing a més és un projecte transdisciplinari de recerca i exploració estètica amb la finalitat de generar espais alterns per al desenvolupament de projectes de producció cultural, la reflexió i el diàleg entre comunitats locals, artistes de totes les disciplines, gestors culturals, crítics, teòrics i altres disciplines afins provinents d’arreu amb base en una lògica d’intercanvi. Es proposa impulsar i facilitar l’intercanvi d’idees i el desenvolupament de propostes estètiques amb un biaix social. L’art es concep en aquest projecte com un vehicle d’intercanvi cultural, ideològic i social que participa directament en la conformació d’una esfera pública on conflueixen diverses postures no destinades només a la galeria o al museu, sinó que procurin marcar relacions amb la comunitat de la qual es nodreixen i amb els individus que la conformen. El camp de la fotografia està experimentant una revolució. Els més joves han pres la paraula i han sorgit experiències arreu del país. Webs, blocs, revistes, festivals, exposicions, col·lectius, espais... La crisi, la manca d’ajudes institucionals i un immobilisme en el món de la fotografia ha provocat recentment una explosió d’idees i de propostes alternatives que van més enllà i pretenen trencar fronteres.

PÀRQUING.

Una peculiaritat de Pàrquing, la trobem explicitada per la periodista Esther Canals en una entrevista que feia als seus gestors al Diari de Tarragona (29/09/12) i els definia així “Un banquet. Una reunió d’amics que se senten a la mateixa taula per compartir alguna cosa més que el menjar i la beguda. D’una d’elles neix Pàrquing, un projecte cuit a foc lent en anteriors banquets i iniciatives, com Llumull, que dóna a conèixer als Pallaresos l’any 2011. Pàrquing pretén ser un lloc de trobada, amb la fotografia com a principal tema de conversa. Bevent de la idea que conté el neologisme rus Kvartirnik (qualsevol activitat amb inquietuds artístiques celebrada a casa), el col·lectiu obre les portes del seu aparcament a tots aquells que tinguin gana i set d’aprendre de la imatge i les seves manifestacions, la seva filosofia i la posada en pràctica. Pàrquing apareix com un xampinyó més enllà dels coneguts centres culturals. Un neorural espai particular que es converteix en col·lectiu per unes hores. Que es converteix en cuina d’aliments amb un alt nivell de sensibilitat estètica. Una cuina de la qual surt un aroma a reportatge d’autor amb un subtil matís documental, que l’envolta tot. Exposicions efímeres. Tallers intensos completats amb una “fotomenjada” (ja sigui fotopaella, fotofideuà, fotocalçotada...), perquè així els comensals assaboreixin el que han après. Acabin de digerir i vagin cap a casa amb l’estómac i la ment saciats. amb l’esperit sadollat. Perquè un esperit realitzat compte més que mil notes de premsa.” Cal destacar que amb el poc temps que portem de funcionament, l’any passat, els organitzadors del Festival Internacional de Fotografia de Tarragona SCAN, ens van convidar a participar-hi activament, cosa que vam fer amb una exposició i un taller Kavartirnik.

ELS ESPAIS DE PÀRQUING.

PLACES OCUPADES. EXPOSICIONS, TALLERS… PLACES lliures. ACTIVITATS EN CARTELL.

PLACES OCUPADES. TALLERS KVARTIRNIK.

RICARDO CASES Nascut a Oriola, Alacant (Espanya) el 1971, Ricardo Cases Té una llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat del País Basc. El 2006 es va unir al col·lectiu Blank Paper Fotografia. “El seu treball fotogràfic se centra en els anhels de l’ésser humà: els anhels profunds i universals del ciutadà de la societat de masses, la lluita contra la banalitat en un esforç per transcendir, enfrontar-se a la seva pròpia dignitat amb un mitjà sempre poc fiables. Amb aquesta finalitat, es gira els ulls a les expressions del folklore contemporani, buscant la veritat de l’espanyol: un home de la ciutat que es veu obligat a viure a la ciutat, en la modernitat. Més enllà d’una aparença pop distant i cínica que està interessat en l’humà i antropològic. Més enllà del social i documental, busca les pulsacions veraces i universal bategant sota la superfície banal sovint kitsch i sense glamour de l’Espanya contemporània“. “Reportajear Humanos” Taller pràctic, on el fotògraf Ricardo Cases compartir la seva experiència personal i professional del seus projectes amb els participants, generant un debat obert sobre l’acte de fotografiar, a partir de visionats fotogràfics i d’una sortida per documentar la realitat més immediata.

SALVI DANÉS Va néixer a Barcelona 14 de gener de 1985. Va tenir el primer contacte amb la fotografia cursant la Formació Professional d’Imatge, més tard va continuar la seva formació en l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya on s’especialitzaria en el registre documental. Ha publicat en diverses revistes d’àmbit fotogràfic, tant estatals com de l’estranger. Ha estat reconegut en certàmens nacionals i internacionals, incloent el premi WSPA 2008, en el qual va representar a Espanya en la categoria universitària, i un segon premi el següent any, en els mateixos “Sony World Photography Awards 2009”, a la categoria documental. Recentment, ha sigut distingit “Nou Talent Fnac de Fotografia 2011” i guanyador de la medalla de plata en el “College Photographer of the Year 2011”, de la Universitat de Missouri, Columbia.glamour of contemporary Spain”. FOTOGRAFIA DE CARRER “El carrer es un immens escenari ple de figurants esperant un paper en la teva funció” Taller pràctic, amb el fotògraf Salvi Danés realitzà un taller a partir d’una breu introducció cronològica al recorregut del gènere, amb exemples visuals, establint una relació entre temàtica, estètica, mètode i edició.

CONSUELO BAUTISTA Llicenciada en publicitat a la universitat de Bogotà, Colòmbia, Jorge Tadeo Lozano. Actualment viu a Barcelona i exerceix com a fotògrafa independent. Durant els últims 25 anys ha realitzat projectes a Cuba, Colòmbia, Israel, Montenegro, Galícia, Astúries, Barcelona, Marroc, Senegal i Mèxic, lligats a la fotografia documental, amb una visió d’autor. Els projectes han estat exposats i publicats en diferents mitjans, revistes i catàlegs a nivell nacional i internacional. El 2007 li va ser atorgat el premi “Arts plàstiques Ciutat de Barcelona” pel projecte “Als invisibles”. Durant 4 anys va recórrer fotografiant Colòmbia, Mèxic, Argentina i Brasil, patrimoni cultural i natural per a la companyia Gas natural. Ha impartit Masterclass a la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Fotografia de Terrassa, Politècnica de Catalunya, Universitat dels Andes de Bogotà i a l’Escola d’Art d’Oviedo i l’Escola d’Art i Disseny de TarragonA. “Què fem amb les fotografies” La imatge està incorporada a la nostra vida quotidiana de tal forma que ja no podem prescindir-ne. Registrem convulsivament instants i més instants de la nostra vida per després oblidar les imatges en un calaix o a l’ordinador. Observar, crear, conservar, recordar, són conceptes que podem aplicar a la fotografia i que volem recuperar en aquest taller. Us convidem a reflexionar sobre aquestes imatges que omplen les nostres memòries digitals: els autoretrats, les fotos familiars, les fotos de viatges i sobre la fotografia en general.

IGNASI LÓPEZ & ROMÁN YÑAN IGNASI LÓPEZ(Premià de Mar, 1970). Fotògraf, disenyador. Editor de Bside Books, conjuntament amb Carlos Albalá. Ha treballat en fotografia sobre dels estereotips i l’ús del temps d’oci i de lleure i sobre la seva relació amb el territori.. Fóu contractat pel Centre National des Arts Plastiques de Paris (CNAP) per crear un imaginari postal sobre la ciutat de Toulouse. Ha exposat i projectat el seu treball a Espanya, França, Itàlia, Anglaterra, Argentina, Costa Rica i Estats Units en centres com el CCCB (Barcelona), CGAC (Santiago), MARCO (VIGO) La Panera (Lleida). En 2005 exposà a PHOTOESPAÑA (Madrid). Ha realitzat, en colaboració amb la comissària Marta Dahó, el projecte fotogràfic AGROPERIFÈRICS sobre creació de llocs agrònoms perifèrics d’ocupació alegal, pel qual va rebre una beca del CoNCA i s’ha publicat a través de Bside Books. ROMAN YÑAN. Fotògraf i editor. Membre fundador de gents vinculats a la cultura local.

Standard Books, entitat que promou el treball d’autors emer-

Li interessa el quotidià en totes les seves facetes i les relacions de sentit que es creen amb el pas del temps en les imatges. El seu treball s’ha publicat en llibres i catàlegs, i s’ha exposat en certàmens fotogràfics i en diverses exposicions. En 2010 mostra parteix del seu treball “Vida” en l’exposició Domestic, en el Espai Cultural Caja Madrid, comisariada per Photographic Social Vision, i exposa el treball “Albert Serra el cinema en llibertat” en Arts Santa Mònica. En 2011 obté una Beca CoNCA en la categoria d’arts visuals. Des de 2011 és docent i col·laborador en Pingpongtheraphy, gabinet per al desenvolupament de projectes fotogràfics. En 2011 obté una Beca Obra Social La Caixa juntament amb Tanit Plana, Bego Antón i Toni Amengual. Actualment treballa en diversos projectes formatius i fotogràfics. “Autoedició Experimental” Dins del Festival Internacional de Fotografia de Tarragona SCAN. Taller pràctic, on els fotògrafs i editors Ignasi López [Bside Books] i Román Yñan [Standard Books] compartiran la seva experiència en el camp editorial amb els participants, generant una dinàmica d’aprenentatge tècnic i de col·laboració a partir del qual poder capacitar cada participant a generar la seva pròpia edició.

PLACES OCUPADES. EXPOSICIONS.

FRANCESC ROiG (REUS, 1960). Artista plàstic i docent.Exposa els seu treballs des de 1983 i ha obtingut diversos guardons. És llicenciat en Belles Arts per la facultat de Sant Jordi a Barcelona on després també realitza els cursos de Doctorat “Art a l’era digital”. Des de 1987 és Professor de Pintura a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona, EADT. En els seus darrers treballs ens parlava a partir d’estructures arquitectòniques del silenci i la precarietat de les coses, a partir del transit destrucció-construcció-destrucció. “Llibretes de viatge” Aquest darrer treball presentat al PàrquinG, és la narració gràfica del viatge com metàfora de la recerca d’allò que encara no coneixem. Les llibretes, sovint tenen més a veure amb l’èxtasi del viatge i la idea de ser a prop d’allò que m’agradaria trobar i no tant amb les descripcions formals dels espais i les arquitectures que em trobo al seu pas. Els dibuixos són petits símbols de la cerca, icones quadrangulars que es repeteixen independentment del país que descric.

DAVID MOCHA (reus 1982) actualment viu a madrid. va cursar el Cicle Formatiu de Grau Superior en Fotografia Artística a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona. Fa servir el mitjà fotogràfic per documentar el territori. Se serveix de la fotografia objectiva per mostrar la seva visió més subjectiva del que li envolta. Les seves imatges són directes, d’estil documental i topogràfic, i posseeixen una mirada pausada i reflexiva del fotografiat. El seu treball reflexiona sobre la percepció del paisatge a partir de l’experiència que es té amb aquest, de com la nostra visió canvia depenent de com habitem i transitem l’espai. “Transición” Les fotografies recorren els llocs residuals de la perifèria, uns espais intermedis que es barregen amb les zones residencials, les carreteres, els barris i els centres comercials, i que es converteixen en els protagonistes de la ciutat per ser la imatge que veig diàriament durant els meus desplaçaments urbans.

FRANCESC PARÉS (VALLS, 1965). Estudia fotografia a l’IEFC, a Barcelona. Després de passar pel món de la premsa de l’àmbit del Camp de Tarragona, decideix anar-se’n a viure a Mèxic durant uns anys, on actualment treballa per l’ONG catalana IGMAN-Acció Solidària com a fotògraf i logístic, i també com a col.laborador de la Revista ONGC. Membre del col·lectiu LLUMULL, (Accions Audiovisuals). Ha desenvolupat part dels seus projectes fotogràfics als Balcans (Bòsnia i Hercegovina, Kosova) i a Mesoamèrica (Mèxic i Guatemala), a part d’altres indrets com Palestina, Mongòlia, Euskal Herria… “Líbia. Els colors de la revolta” Dins del Festival Internacional de Fotografia de Tarragona SCAN. Les protestes dels països àrabs o com altres volen dir, les revoltes del món àrab, van començar a finals del 2010 i van ser el principi del que coneixem com a primavera àrab, van tenir diferents formes en els països com Tunísia, Egipte, el Iemen i la que us mostrem en aquestes imatges, Líbia.

BEGO ANTÓN BEGO ANTÓN. (Bilbo, 1983). Va estudiar periodisme a la Universitat del País Basc i es va especialitzar en fotoperiodisme a Barcelona. Gran part dels seus projectes fotogràfics exploren la relació d’amor i desamor entre l’home i la naturalesa. També li interessen especialment els petits col·lectius que resulten estranys per a una part de la societat. 2010. Fundadora de PingPongTherapy juntament amb Tanit Plana i Núria Paladio. “Butterfly Days”. EN UN PETIT POBLE DEL SUD D’ANGLATERRA existeix un petit grup de persones que sent una gran passió per les papallones i les arnes. No per la seva bellesa, ni pels seus colors, ni pels seus moviments, sinó per tot això. Coneixen els seus costums, els seus noms en llatí. Col·leccionen llibres sobre elles. Les observen i les cataloguen. Fins i tot conreen plantes que les atreuen per així tenir-les més a prop. No entenen com alguns gaudeixen caçant-les.

el col·lectiu ELS GESTORS de pàrquing MARTÍ GASULL FRANCESC PARÉS SILVIA ITúRRIA SERGI GRAU GUILLEM VOLTES

MARTÍ GASULL

MARTÍ GASULL, el morell (1985). Decideix orientar-se cap a la fotografia per la plasticitat d’aquesta disciplina. Cursa els estudis de fotografia i gràfica publicitària a l’escola d’art i disseny de tarragona (EADT), i posteriorment s’especialitza en creació de projectes i fotografia publicitària a l’escola Grisart de Barcelona. L’entorn rural en què ha crescut es veu reflectit en els seus treballs ja que és el tema que predomina en les seves obres. Ens narra, des del seu punt de vista, el lloc on ha nascut, viscut, sentit,... allò que fa la seva gent. Un treball purament d’identitat, amb la finalitat de registrar el que queda del món rural del seu entorn, de vegades amb un esperit de supervivència, d’altres d’abandonament i deteriorament.

EL MORELL. (catalunya, 2012)

SERGI GRAU

SERGI GRAU, (TORTOSA 1970). GRADUAT EN DISSENY GRÀFIC A L’EADT, ON ACTUALMENT ÉS PROFESSOR DE PROJECTES AL DEPARTAMENT DE GRÀFICA PUBLICITÀRIA I D’AUTOEDICIÓ AL DEPARTAMENT DE FOTOGRAFIA ARTÍSTICA. Forma part de l’equip fundador de llumull Accions Audiovisuals i del projecte Pàrquing (espai cultural als Pallaresos). ARRIBA A LA DISCIPLINA FOTOGRÀFICA PER LA INQUIETUD DE DOCUMENTAR LES REALITATS SOCIALS A PARTIR DE LES EXPERIÈNCIES VISCUDES A ALBÀNIA DINS LA CAMPANYA CATALUNYA X KOSOVO EL 1999. VIATGE, FOTOGRAFIA I COMPROMÍS SOCIAL ESDEVENEN UN TRINOMI PER ALS SEUS PROJECTES AUTOEDITATS COM: BLANC (RWANDA, 2007); ESOS CALIFORNIOS LOCOS IN ARIZONA (EUA, 2012). AIXÍ COM ALTRES PROJECTES DE FOTOPERIODISME DEL COL·LECTIU LLUMULL, MADEINLIBIA (LÍBIA, 2011). En el camp dels documentals, SELECCIONAT AL FESTIVAL INTERNACIONAL MEMORIMAGE DE REUS AMB EL PROJECTE AUDIOVISUAL, MADRE TIERRA (GUATEMALA, 2005) i a la mostra de documentals de les terres de l’ebre, curt-redó (Campredó, 2006), presentació per a l’exposició “colors de la revolta” (Líbia 2011).

MONUMENT VALLEY NAVAJo. (EUA, 2012)

SÍLVIA ITÚRRIA

Sílvia Iturria, (Tarragona, 1973). És professora de fotografia a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona (EADT). Després de la seva formació universitària, va cursar estudis de fotografia en la pròpia EADT. ha desenvolupat projectes com “Identitat”, “Vull ser de plàstic”o “Animals”, exposant-los entre d’altres a diveres edicions del BAC 05, 06 i 08 Festival Internacional d’Art Contemporani al CCCB, Festival SCAN de Tarragona, Biennal Guasch-Coranty al Museu de Valls, Centro Párraga de Múrcia, Hellenic Photographic Festival d’Atenes o A.I.R Gallery de Nova York. En els darrers anys està duent a terme una tasca com a comissària d’exposicions i projectes de recuperació i difusió de fotografies d’àlbum familiar. Està interessada en reivindicar la poesia d’aquests retrats humils que tots tenim com a tresors familiars, alhora que s’interessa pel seu valor sociológic i humà. En aquest sentit, Silvia Iturria va ser la comissària de l’exposició “En Capses de Sabates, històries domèstiques dels Tarragonins” que es va presentar al Palau de Congressos de Tarragona al 2011. En la mateixa línea aquest any ha comissariat l’exposició a Constantí “Veïns a la fresca”

El florit. Solivella. (catalunya, 2012)

GUILLEM VOLTAS

Guillem Voltas Calbet, (Valls, 1981). Va cursar estudis d’imatge i so a ITES CIAPE, en l’especialitat de realització (Barcelona), després es va introduir més específicament en la fotografia estudiant a l’escola de fotografia de la Universitat Politècnica de Catalunya. Treballa de fotògraf freelance en diferents àmbits de la fotografia (publicitat, reportatge social etc..) Eventualment treballa també en l’enregistrament d’anuncis publicitaris i en el món de l’espectacle audiovisual i teatre. HA col·laborat amb el col·lectiu “Caldo de Cultivo”, també és col.laborador del concurs Patrimoni de Valls de fotografia, guanyador del Concurs Ciutat de Valls de Fotografia en l’última edició, i finalista en diferents ocasions, exposicions col·lectives com el FRESC (Valls) en varies anualitats.

L’Àvia

valls. extraradi. (catalunya, 2012)

FRancesc parés

Francesc Parés i Mercadé, (Valls 1965). Va cursar estudis a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) a Barcelona. Actualment treballa com a fotògraf freelance a la revista ONGC i Català International View a part de col·laborar en altres mitjans. Combina la feina de fotògraf amb el de logista de l’ONG catalana IGMAN-Acció Solidària per a qui ha realitzat diverses exposicions individuals per documentar els projectes en els diferents escenaris en els quals han col·laborat. Va començar com a fotoperiodista col·laborant amb la premsa comarcal i regional catalana a finals dels 80’s; la seva trajectòria internacional comença als Balcans a l’inici de la guerra de Bòsnia (1992) i, des d’aleshores ha mantingut contacte regular amb aquesta regió, especialment amb motiu dels viatges al Memorial de Srebrenica. Actualment combina estades entre Mèxic, Guatemala i Catalunya on desenvolupa part del set treball.

Aniversari de la massacre 1997. Acteal. Xiapas (mèxic,

2007)

FOTOGRAFIA: DAVID MOChA

Enllaços d’interès www.parquing.blogspot.com www.llumull.blogspot.com www.llumull.blogspot.com.es/p/madeinlibia.html

www.youtube.com/user/llumullaccions www.VIMEO.com/PARQUING WWW.ISSUU.COM/LLUMULL www.francescpares.cat WWW.MARTIGASULL.COM www.igman.cat www.ongc.cat http://blocs.tinet.cat/lt/blog/patrimoni-de-valls www.international-view.cat www.laturba.cat www.iev.cat