El periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran
LO CAMPUS Desembre · Gener 2014 Sisena època Número 22
Començant la Viquipèdia independent de la UdL
2 LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran
Desembre · Gener 2014
EDITORIAL
Bones festes a tothom Expectatives pel 2014 de les vacances acadèmiques durant les Festes Eldeperíode Nadal i Cap d’Any és un bon moment per aturar-nos -
jos pel futur. Des de l’associacionisme universitari i cultural també ho fem i pretenem obrir-nos a nous projectes per ésser més útils a la comunitat universitària de la Universitat de Lleida. col•laborar modestament a crear el sentit de pertinença a la UdL, tant entre l’estudiantat com entre el professorat. Algú li pot semblar una autèntica bajanada treballar en aquestes coses, però el cert és que totes les enquestes i sobretot moltes conductes públiques ens diuen que “sentir els colors” de la nostra Universitat no és el nostre fort col•lectiu. més dramàtica i urgent: És preocupar-nos pels estudiants amb problemes econòmics de la UdL.
però no fan n’hi una sola acció per preocupar-se o facilitar la vida a l’estudiant que treballa; molts Caps d’estudis d’Escoles i Facultats estant mal informats i mal preparats per donar solucions a temes econòmics; els Tutors fugen de la “tutoria integral” que és la combinació de preocupar-se dels problemes de l’estudiant en tots els camps i no només bases i als Consells de l’estudiant que no troben una alternativa clara, contundent i útil a la problemàtica econòmica de l’estudiantat. El donar suport a l’estudiant que treballa o directament està en crisi econòmica, no només és una qüestió de suport amb diners, -qüestió molt important, evidentment-, és també donar-li suport i fer-li costat a la defensa dels seus drets en una universitat pública. Ni una paraula, ni un gest, ni una
engany com funcionen les beques, tant de les de Madrid
de la Generalitat i del “Ministerio”. Unes institucions nacionals i estatals, que tant uns com els altres, actuen amb una prepotència, una opacitat, una manipulació i una negligència bestial en els preus de les matrícules i sobretot les beques.
de la nostra Universitat com han tractat aquests temes, en públic i en privat.
¿Quins i quants gestors de la UdL “han acompanyat” -sigui per escrit, per telèfon o directament- a un estudiant per bata-
Va ésser una barbaritat del Govern de la Generalitat de Ca-
El cert és que tenim possibles alumnes potencialment bons estudiants que ja no és llencen a la carrera universitària perquè és una aventura econòmica que no poden assumir. Hi ha alumnes que momentàniament han tallat els estudis. N’hi ha d’altres que no poden seguir estudiant sinó trebabant múltiples histories personals de l’estudiantat amb una profunda crisi econòmica i que tot plegat es viu com a drama personal i quasi en silenci.
L’AGAUR (recordem-ho: l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya), està fent barbaritat tant en el procés com en la concessió de beques i A la UdL està ple de professionals bons, molt capaços de col•laborar i donar suport a tota aquesta problemàtica que
Ningú dona autèntiques solucions: els gestors universitaris van sobrevivint entre enormes contradiccions amb alguna cient; el professorat va a la seva i algun d’ells fent el ridícul a l’Aula perquè llencen proclames de “progressisme”
nostra “primera marató de solidaritat” que ens pertoca potenciar i n’estem segurs que un dia o un altre ens hi posarem tots, construint sinergies per ajudar de manera personalitzada. ■ Bones festes a tothom!.
Coedita: l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS / UdL” i l’Associació VIVÈNCIA ARANESA, -“Associacion Culturau e Civica Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”-.
Editor i Director: Joan-Ramon Colomines-Companys
LO CAMPUS Redacció: Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª 25001 Lleida · Telèfons: 973204907 / 649405630 redaccio@locampus.cat http://www.locampus.cat
Disseny i maquetació: Patrícia Sala
LO CAMPUS 22 Versions de paper i digital. Dipòsit Legal: L-658-08
LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran
Desembre · Gener 2014
3
OPINIÓ
La via espanyolista dels protransgènics de la UdL La llarga ombra de l’empresa Monsanto a la nostra Universitat
E
stem segurs que tots els -
aliments transgènics a Catalunya, estem estupefactes de la campanya que des d’Agrònoms de la Universitat de Lleida (UdL) han iniciat novament a favor dels transgènics. La última és haver anat a Madrid al Congrés dels Dicompetitives dels transgènics a la Comissió d’Agricultura. Estem davant una campanya ben orquestrada, que ve de lluny i que entra ara novament a l’agenda política capitanejat per investigadors de la UdL i també pel nou Degà d’Agrònoms.
posat entremig d’aquest delegació a Madrid i de tota la campanya, tota aquesta acció pren un caire institucional que involucra de ple a ETSEA i a més a tota la UdL. S’ha passat d’una llibertat de recerca a la UdL d’uns investigadors a que la UdL és la pregone-
trencat el pluralisme institucional de recerca. Sobta que un Degà que ha arribat a ser-ho per delegació i no per unes eleccions, no sigui més curós i és decanti per una opció que és una proclama que entra de ple a l’arena del debat polític. No s’entén perquè els investigadors protransgènics no es queden al laboratori treballant en comptes de començar a fer política obertament. El lobby dels protransgènics a la UdL té una força immensa. Carregats d’euros que venen molts cops de la Comissió Europea o directament d’empreses, aporten que el lobby fan ballar als nostres gestors com volen. Aquí no es tracta de valorar si els investigadors protransgènics de la UdL són bons o dolents professionals, el que es tracta de valorar és la seva sortida a la superfí-
cie amb una acció de màrqueting que la companyia de transgènics Monsanto, líder del mercat, els hi agrairà. Ja els hi poden enviar una enorme panera de Nadal a la parella líder de la recerca, perquè ho estant fent molt bé pels interessos de la nefasta multinacional. (No ens estranya gens ni mica, ja que el nostre investigador principal ha sortit d’aquesta companyia).
poc, ja s’han llençat cap a Madrid a potenciar la Campanya.
Fins ara aquest lobby de la UdL amb la boca petita menyspreava va d’investigadors de poc valor, als estudiants i professors rebels res, a la premsa universitària de
Que els investigadors d’ETSEA
gent de carrers antitransgènics de mal informats i manipulats per uns pagesos que fan diners precisament de la seva actitud antitransgènica. El lobby ha anat a platós de televisió a fer-se la víctima per la parcial prohibició dels transgènics aquí i a tot Europa, mentre ha pagat publireportatges a tort i a dret. seus ciutadans els hi ha semblat
E-MAILS AL DIRECTOR Sobre “CRIDA ALS ESTUDIANTS DE PERIODISME” Hola, us escric després de llegir el vostre article “Crida als estudiants de periodisme i en general als estudiants creatius”, on insteu als que cursen la carrera de Periodisme (entre els quals m’incloc) a col•laborar amb vosaltres. Fins aquí, cap problema. El cas és que la vostra particular manera de convidarnos a participar a Lo Campus, com a mínim, em sembla prou ofensiva com per faltar al respecte dels estudiants a qui us dirigiu (tot i que aquesta queixa és tan sols en nom i per iniciativa meva). Considero que frases com “les qüestions audiovisuals són les que més molen a aquests estudiants”, o les múltiples lliçons que es donen durant el text sobre com créixer com a periodistes durant la carrera posen de manifest la vostra grandíssima
Aconseguir el que sigui contra la fam, encara que siguin transgènics vitaminats, a traves de polii d’esquena a la dinàmica nacional de Catalunya, no només no els fa creïbles als nostres investigadors sinó que els fa sospitosos.
fer política !!!. Ni ETSEA, ni la UdL i el ciutadà l’honestedat intel•lectual universitària. Ara ja no només volem “Democràcia, salut i bons aliments” sinó que a més volem que cap lobby moralment com nacionalment la Universitat de Lleida. ■
Col•lectiu Joan Cornudella/UdL
QUEIXA
coneixença de les nostres inquietuds com a estudiants. Jo, i molts com jo, no sabíem de la possibilitat de col•laborar activament amb Lo Campus, i per tant no hem tingut la possibilitat de fer-ho. Per tant, no trobo correcte que se’ns acusi de dropos o d’ambiciosos que volen(que “regalimen”, pel que es veu) arribar a TV3 sense fotre brot pel camí. En qualsevol cas, aconsello des de la meva humil posició d’estudiant de Periodisme que, com bé m’han ensenyat durant els meus anys de carrera, es contrastin bé les informacions abans de divulgar-les. Moltes gràcies per l’atenció,
Gerard Virgili
Hola, Sóc una estudiant de comunicació i periodisme audiovisual, de 4t curs. I m’agradaria saber l’autoria de l’article “Crida als estudiants de periodisme...” del mes de setembre-octubre. Penso que és d’una falta d’educació bastant greu atacar als estudiants del meu grau sense tenir ni idea de com està la situació i més greu em sembla que es publiqui aquest article sense el nom ni firma. Si hom és tant valent per posar-se en un terreny que desconeix almenys que tingui la valentia d’identificar-se. Espero una resposta en breus. Atentament,
Tània Fontova Vidal
4 LO CAMPUS 路 el peri貌dic universitari de les Terres de Lleida i Aran
Desembre 路 Gener 2014
Desembre · Gener 2014
5
LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran
Presentant la Universitat de Lleida
Una primera prova de Viquipèdia i història de la UdL rim una nova secció a LO CAMPUS i ho fem com una primera prova per obrir una Viquipèdia independent de la OUdL potenciada des l’associacionisme de la nostra universitat i des de la premsa universitària. b
La idea és ben simple encara que complexa de realitzar : pretenem donar a conèixer, via paper i sobretot via digital, tots els “racons” acadèmics de la UdL. Potser algú és creu que ho sap tot de les Facultats i Escoles de la UdL, però a nosaltres que ens dediquem a fer un seguiment diari de la institució cada dia ens sorprèn descobrir noves estructures, noves activitats tant de docència, recerca i gestió. I moltes d’elles carregades de vitalitat. Ho treballarem des de una visió independent i no institucional, perquè no representem a ningú oficialment i per això agafarà relleu donar la paraula escrita directament als protagonistes del que presentem. No ens posarem vermells per dir que per enfortir el seguir sentir-nos orgullosos de la nostra Universitat, conèixer-la a fons és un productiu reforç. Començarem presentant les 9 Càtedres UdL Universitat-Empresa. ■
Les 9 Càtedres UdL Universitat-Empresa D
esprés de llegir les respostes a una pregunta conjunta de presentació que fèiem als Directors de les 9 Càtedres UdL Universitat-Empresa vàrem decidir no afegir-hi res més, perquè d’una manera o altra, cada Director expressava “l’ànima” del treball docent, de recerca i de projecció de la seva Càtedra. Així doncs, volem destacar i donar la paraula directament als protagonistes. Però des de la premsa universitària hi ha diferents aspectes a destacar: Aquestes Càtedres de la Universitat de Lleida tenen una enorme potencialitat i encara tenen molt de recorregut en las seva projecció. Són unes plataformes i fórmules
acadèmiques que no són noves en el món universitari, però que aporten emprenedoria a la Universitat i són molt útils en temps de crisi. Malgrat denominar-se “Càtedres UniversitatEmpresa”, no vol dir que siguin només les empreses les que els hi donen suport econòmic i logístics, sinó que també tenen col•laboració amb diferents administracions públiques siguin locals, nacionals, estatals i/o internacionals. O sigui les Institucions públiques també estant darrera aquestes Càtedres. Aquest fet els hi dona uns trets singulars i un valor afegit que encara podrien rendibilitzar més.
L’altre aspecte a destacar és que aquesta sinergia universitat, empresa privada i institucions no desfigura la Universitat com universitat pública, perquè les prioritats acadèmiques segueixen sent de universitat pública. Òbviament si una empresa X o una institució X per algú no és sant de la seva devoció, això fa que la Càtedra que hi té lligam no la vegi amb bons ulls. Però a part d’aquests apriorismes que sabem que es donen, la UdL té els suficients mecanismes interns per assegurar que cap estament intern desfiguri la prioritat acadèmica bàsica abans de la rendibilitat pura i dura. Llegim que diuen els Directors ...
→
Els Directors de les Càtedres
6 LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran
Desembre · Gener 2014
Ens podeu dir el que significa la Càtedra que dirigiu, tant per la Universitat de Lleida com pel País?
Càtedra d’Estudis Occitans La Càtedra d’Estudis Occitans és única, ja que enlloc no n’hi ha cap altra dedicada a la llengua occitana, oficial a tot el Principat d’ençà de 2006. Territorialment, a més, la UdL és la universitat de referència de l’únic territori occitanoparlant de l’Estat espanyol, la Vall d’Aran. La CEO ha dut tota mena d’iniciatives al voltant de l’occità: col•laboracions amb institucions, entitats o mitjans de comunicació; tasques d’assessorament lingüístic; intercanvis i convenis amb universitats del sud de l’Estat francès; jornades formatives i d’investigació; activitats immersives per als alumnes en territori occità; presentació a la comunitat universitària d’iniciatives culturals, professionals o de recerca. Entre molts altres exemples possibles, cal destacar que la CEO farà que el juny de 2014 Lleida aculli la trobada mundial més important sobre la llengua occitana, el congrés de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans, que té implantació en quatre dels cinc continents (vegeu http://aieo2014.udl.cat). Aitor Carrera Director de la Càtedra d’Estudis Occitans
Càtedra Màrius Torres
Càtedra UNESCO
Càtedra Indra-Fundación Adecco d’Accesibilitat a les TIC
Càtedra d’Empresa Familiar
La Càtedra es un Conveni entre UNESCO (París) i UdL. Coordina 8 Universitats, entitats públiques, una xarxa mundial de col•laboradors, arquitectes i altres professionals de la ciutat, en 176 ciutats intermèdies de tot el mon. L’objectiu és generar coneixement aplicat que permeti que la urbanització del món generi desenvolupament. En coherència amb l’Agenda II Hàbitat Cimera de la Nacions Unides (Estambul, juliol, 1996).
La Càtedra d’Accessibilitat a les TIC representa per a l’Escola Politècnica la possibilitat d’investigar i crear tecnologia en àmbits de mecànica, electrònica i informàtica (és a dir, en robòtica) mentre que el suport de Indra i de la Fundació Adecco ens ha permès convertir aquest coneixement en innovació i sistemes d’accessibilitat. Un exemple d’aquest procés és el programari HeadMouse (que s’ofereix de forma gratuïta en la web http://robotica.udl.cat). En aquest cas, una tecnologia que estàvem desenvolupant a la universitat per tal que un robot pogués detectar els moviments del cap i la orientació de la cara d’una persona amb l’objectiu de poder-hi interactuar, es va reconvertir en un programari d’ordinador que permet que una persona amb una discapacitat física que no li permeti utilitzar el ratolí informàtic convencional pugui utilitzar una webcam per controlar el desplaçament del cursor de l’ordinador movent el cap i fer clics amb diversos gestos facials.
La Càtedra d’Empresa Familiar es dedica a l’anàlisi, la recerca i la docència de la realitat de les empreses familiars, que són la base principal de creació de riquesa a Espanya, 70% del PIB i 70% de l’ocupació privada.
en Ciutats Intermèdies: Urbanització i Desenvolupament
En el camí de III Hàbitat Cimera de les Nacions Unides (2016 o Estambul+20) treballen en dues direccions: Recerca, un Mètode de Planificació per diagnosticar i triar les prioritats d’una ciutat intermèdia en un sol mapa o “Pla Base”. Didàctica, en un mòdul formatiu que permet comprendre i aplicar el Pla Base. Sempre amb les Universitats i ens locals ha estat realitzat a Gabon, Costa de Marfil, Angola, Moçambic, Sud-àfrica, Haití, Argentina i ací. Tenim 88 exemples de Pla Base fets. També treballem juntament amb Ciutats Unides. Josep Mª Llop Torné Càtedra UNESCO de la UdL en Ciutats Intermèdies: Urbanització i Desenvolupament
No sé què pot significar la Càtedra Màrius Torres per a la Universitat de Lleida i molt menys el que pot representar per al País. El que sí que sé és que tant les activitats, com les publicacions, com els projectes que intentem tirar endavant demanen tres coses bàsiques: treballar, treba-
llar i treballar. El patrimoni literari, que constitueix el centre d’atenció dels tres grans projectes de la CMT (en els vessants de la seva recuperació, preservació, difusió i estudi), encara no ocupa, ni socialment ni institucionalment, el lloc que li correspon respecte
Un tret que diferencia a la Càtedra de EF de la UdL d’altres càtedres, és la seva pertinença a la Xarxa de Càtedres d’Empresa Familiar. Aquesta Xarxa, la major del món en aquesta disciplina, la componen 36 Càtedres en les quals treballen 200 professors universitaris. A Catalunya estan 3: les d’UB, Girona, al costat de la de Lleida. La reforma del pla d’estudis de ADE de la UdL per adaptar els títols als principis de Bolonya, va permetre la incorporació de l’Empresa Familiar com a assignatura optativa, la qual cosa significa un avanç en l’acostament de la universitat a la realitat del teixit empresarial del nostre país. Jose Luis Gallizo Director de la Càtedra d’Empresa Familiar
Jordi Palacín Càtedra Indra-Fundación Adecco
dels patrimonis de les altres arts. En aquest sentit, la CMT malda per posar-lo «en valor», a través de tres projectes que són tres plataformes digitals: el Corpus Literari Digital, que pretén digitalitzar i publicar on line el patrimoni literari català del segles XIX i XX, Torsimany, que digitalitza i
publica les traduccions de la literatura catalana de tots els temps a altres llengües, i l’Espai Màrius Torres, dedicat a la preservació i difusió de la literatura de Ponent i del seu patrimoni. Joan Ramon Veny Càtedra Màrius Torres
→
Desembre · Gener 2014
LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran
Càtedra de Periodisme i Comunicació La Càtedra de Periodisme i Comunicació de la Universitat de Lleida, es proposa crear un escenari de col•laboració entre aquells centres universitaris que contemplin la vessant comunicativa i periodística dins dels seus programes docents i les seves línies de recerca. Els seus objectius immediats són els següents: 1.- Ampliar les col•laboracions entre la UdL i empreses i entitats relacionades amb la formació en periodisme i comunicació. 2.-Conscienciar les institucions públiques i privades del paper l que juga actualment, a partir dels resultats de la d’investigació científica. 3.-Organitzar activitats científiques, amb l’objectiu d’analitzar els problemes que afecten la comunicació del segle XXI, i crear plataformes de debat entre els diversos estaments que hi estan relacionats. 4.-Organitzar jornades de reflexió i debat segons el model de les exitoses Setmanes de la Comunicació de la UdL, en col•laboració amb empreses i entitats diverses per tal d’establir ponts de contacte i recerca amb la Universitat, i fer-ho des del rigor característic de la institució universitària. 5.-Organitzar conferències i xerrades sobre matèries relacionades amb la recerca dels investigadors i investigadores en comunicació i periodisme, en l’àmbit europeu.
Càtedra Santander d’Emprenedoria Universitària
Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional
La societat actual necessita persones amb actitud emprenedora, innovadores, decidides a proposar coses noves i noves maneres de fer les coses de sempre. Necessita persones amb mirada optimista però també realista, persones que no s’espantin davant del risc però a la vegada amb un alt nivell de responsabilitat, i amb perseverança i constància per aconseguir els objectius. La Càtedra Santander d’Emprenedoria Universitària de la UdL treballa perquè els membres de la comunitat universitària responguin cada vegada més a aquest perfil. El nostre objectiu principal és fomentar l’esperit emprenedor en la comunitat universitària (alumnes i ex alumnes, professorat i personal d’administració i serveis). No cal necessàriament que les actituds emprenedores acabin creant una nova empresa. Si això succeeix, fantàstic!.
En moments d’incertesa cal triar molt bé quin és el següent pas a fer. Paradoxalment, però, com més s’aprofundeix la crisi, menors són els diners públics destinats a planificar el futur: a pensar el país i el seu desenvolupament. En aquest context, la Càtedra finançada per la Fundación Repsol vol erigir-se en un àmbit de reflexió sobre com desenvolupar els territoris. Pretén prioritzar els territoris amb més dificultats, com ara els de muntanya, els espais intermedis no metropolitans (per exemple, les comarques de Lleida) i també els països amb menys oportunitats per desenvolupar-se. Els temes a abordar són molt variats: l’impuls de la innovació i la creativitat, la sostenibilitat dels models de desenvolupament, la cohesió social i la importància de l’educació superior. Després de tot som a la universitat; hem de creure en el seu potencial per liderar el desenvolupament del territori mentre ajudem a formar els protagonistes d’aquest canvi.
El que volem és posar els mitjans perquè els membres de la comunitat universitària puguin fer de la seva idea un projecte col•lectiu. Perquè són els projectes col•lectius els que faran avançar la UdL i el país. Ramon Saladrigues Solé Càtedra Santander d’Emprenedoria Universitària
Joan Ganau Casas Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional
Miquel Pueyo París Director de la Càtedra de Periodisme i Comunicació
Càtedra d’Estudis Asiàtics
La Càtedra d’Estudis Asiàtics és una nova càtedra universitat-empresa patrocinada pel Banco Santander, que té de president honorari l’exambaixador del Regne d’Espanya a la República Popular de la Xina, Eugeni Bregolat. Els nostres objectius són establir relacions culturals, docents i de recerca amb els països asiàtics, especialment de l’àrea geogràfica Àsia-Pacífic, començant per la República Popular de la Xina, però que s’aniran ampliant a Taiwan i Singapur, Federació Russa, Corea del Sud, Japó, Índia, etc. També procurarem afavorir l’intercanvi de joves universitaris i professorat de qualsevol àrea de coneixement de la UdL amb centres de la zona geogràfica esmentada, així com contribuir a la millora de les relacions comercials i de l’emprenedoria en general per promoure l’activitat econòmica en l’àrea d’influència de la UdL.
Aquest primer semestre del curs 2013-2014 hem iniciat l’intercanvi de professors entre la UdL i la Universitat d’Estudis Estrangers de Tianjin, situada al nord-est de la Xina, a uns 150 Km de Pequín. Per part lleidatana hi hem anat durant el passat mes de setembre la professora Imma Creus i jo mateix, coordinadora i director de estudis i recerca de la CEA, respectivament, i on hem impartit un curs de Lingüística aplicada i cultura hispànica (85h en total). Per la part xinesa, tenim entre nosaltres durant un mes la professora (Isabel) Guo Yuanchun (16 novembre-15 de desembre de 2013). Joan Julià-Muné Director de la Càtedra d’Estudis Asiàtics (CEA)
El projecte “TUS The University Student” la nova aventura anglesa d’estudiants de Lleida. Informa-te’n a LO CAMPUS DIARI (locampusdiari.com)
7
8 LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran
Desembre · Gener 2014
Google i el seu gegant ecosistema, un punt de vista lleidatà amb coneixement de causa Andreu Ibàñez, creador del Google Developers Group Lleida
N
ingú pot dubtar de que Google ha canviat les nostres vides. Al igual que altres tecnologies trencadores, o disruptives que diuen els que saben, no ens arribem a donar compta de la enorme avantatja competitiva que tenim pel fet de poder accedir a una gran part del coneixement humà sols amb unes pulsacions damunt d’un teclat. I si a això li sumem l’avanç en les tecnologies de la comunicació incloenthi l’accés a internet a alta velocitat però sobre tot l’accés a través dels smartphones, no només tenim accés a la informació, sinó que a més podem fer-ho a l’hora que vulguem i des de el lloc que vulguem. Increïble. Però tirem enrere uns quants anys, i imaginem-nos dos escenaris diferents.
Samsung Galaxy S4, no, un Nokia d’aquells que tots teníem i la bateria durava una setmana i ara és difícil veure. Amb aquests terminals les tribus aconsegueixen tenir accés per exemple a requerir medicaments o ajudes específiques.
Bucarest, tindré els meus fitxers pagar-me’l al ser un xec internaciodisponibles solament accedint a nal, no valia la pena. Corria el 2001, través d’un navegador web. l’any real de “Una Odisea en el Espacio”. Quan ara fa 15 anys dos brillants alumnes d’importants universitats Ara fa uns 4 anys vaig tenir una idea americanes s’ajuntaven a l’anomenat en la meva hora creativa, llegeixis Silicon Valley, quelcom important els diumenges a les 5 del mati, quan naixia, Google és la part central el meu cervell hauria d’estar ben d’aquesta revolució, jo diria que centrat en altres somnis o simplejuntament amb Apple pel seu iPho- ment dormint, i a mi em passa que ne, i deixant enrere i descol•locats em desperto i necessito un boli i paals gegants de sempre, diguem-ne pers per escriure una idea que qui Microsoft o HP. sap, potser serà bona.
Ara anem més a prop, però entre 30 i 50 anys enrere, quan els nostres respectius pares estudiaven. Tenir accés a una enciclopèdia era cosa de rics, o de hores a la biblioteca. Qualsevol treball de recerca passava per un desplaçament important i hores sota les groguenques llums La meva relació amb Google com a usuari és llarga, segurament recorBenvinguts al present, prepareu- do el dia fa aquests 15 anys en que vos pel futur. sempre usava Altavista com a cercador, quelcom que molts de vosalSon les 5 del matí, i estic assegut a la tres que llegiu aquest text no l’heu terminal internacional de l’aeroport vist mai. I apart d’emprar Yahoo de Bucarest. El meu portàtil no té per cercar webs a la incipient xarxa, Windows, no és un MAC, i si un Google va aparèixer amb una senziPixel, el portàtil de Google d’última llesa i velocitat extraordinària. I es generació que quasi sols viu si està va carregar a la resta en qüestió de connectat a la xarxa. res, 1 any ??
Per un instant volem a les amples estepes de l’Àfrica central a on les persones s’han de desplaçar diàriament vàries hores per aconseguir l’aigua potable que a nosaltres mi- Escric el present text sense tenir raculosament ens surt d’una aixeta que tenir instal•lada ni descarregar sense el menor esforç. cap aplicació, parlo d’Office, ni piratejar o pagar enormes llicències. Segurament aquest nen o nena afri- I el millor, no haig de prémer mai cà té poques coses a la vida, però el botó de gravar, ni pensar que en és una realitat en expansió el dis- puc quedar sense el fitxer, i sé que posar d’un telèfon mòbil, i no un quan arribi a Lleida després de dosuper mega fashion iPhone 5S o un nar unes conferències per Google
El que vaig escriure en unes notes que durament entenia jo al dia següent, era d’implementar una tecnologia que Google acabava de presentar, el Liquid Galaxy, i que poca gent feia anar.
Espero que alguns de vosaltres hagueu sentit ja parlar d’això. És el sistema multipantalles de que disposem al Parc Científic de Lleida i que permet navegar d’una forma immersiva i interactiva pels continProfessionalment parlant encara guts de Google Earth, es a dir tota guardo el primer xec que em va pa- la terra, la lluna i inclús mart. gar Google, i és divertit, doncs en les meves relacions amb Google ara En una primera instància vaig enl’he ensenyat sovint, el tinc plasti- trar en contacte amb la delegació ficat. El xec era per uns anuncis de de Google a Espanya, a on tot s’ha l’incipient i monstruós negoci que de dir, em van ignorar bastant. Però anaven a crear, i que pujava 35!!! com de morro n’he tingut sempre, $ El banc em cobrava uns 20E per em vaig adreçar directament a la
Desembre · Gener 2014
LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran
central a Califòrnia. I d’una curiosa laboratori vindrien estudiants de manera vaig començar la meva ja l’Escola Politècnica Superior a fer intensa relació amb Google. els seus treballs de Màster, pràctiques o inclús tesis doctorals. Entre altres coses he tingut la oportunitat de estar forces vegades al Després d’una intensa tasca varem seu famós campus, el Google Plex, aconseguir posar en marxa el LAB, a la població de Mountain View, que ara està dotat de dues instàna Silicon Valley. I com els que heu cies de desenvolupament de Liquid pogut veure a la pel•lícula de “Los Galaxy. I tot i seguint el pla traçat Becarios”, la qual recomano, és com inicialment, varem presentar vaun parc d’atraccions. ris projectes a l’anomenat Google Summer of Code. Aquest programa Decoracions mega divertides, men- de Google consisteix en seleccionar jar gratis a qualsevol hora, i mil i alumnes universitaris d’arreu del un serveis per a que els Googlers, món per a que treballin en projecaquells que treballen a Google, pu- tes de programari obert. guin sentir-se còmodes i estar mes hores al campus, treballant... La sort, l’esforç dels alumnes, i també les meves relacions amb Google, A l’estiu del 2012, en un ramalazo van permetre que finalment dos dels de diumenge al matí, se’m va alumnes fossin triats per al GSOC. ocórrer oferir una idea col.labora- Èxit molt important donat que a tiva a les administracions locals: tota Espanya no van haver noi 10, Universitat i Ajuntament, ambdues i menys en un lloc tenir 2 a l’hora. institucions sòcies paritàries del Parc Científic on jo treballo, Amb els LAB muntat i els alumnes dins del GSOC, sovint havíem tinAquesta iniciativa es deia el Liquid gut aparicions en premsa, incloent Galaxy LAB i consistiria en que to- el dia de la inauguració del laborates les parts, Ajuntament, Universi- tori, en el qual ens van acompanyar tat, Parc i la meva empresa, Ponent totes les autoritats, incloent el Rec2002, signaríem un acord pel qual tor i l’Alcalde. cadascú dedicaria uns recursos a posar en marxa un laboratori al Al veure tot aquesta moguda molts Parc Científic per a desenvolupar la nanos van mostrar interès ja que tecnologia Liquid Galaxy. A aquest Google té això, que es una gran
corporació però propera, tothom fem anar a diari els seus serveis. Un dia de juny, mentre passejava pel port de San Francisco després d’un intens dia de treball al Google I/O, conferència mundial de desenvolupadors de Google, i a on un servidor era la única empresa d’Espanya que treballava a l’esdeveniment, vaig saber que un vell amic havia entrat a treballar a Google. I a més a l’oficina de Madrid com a responsable de relacions amb els desenvolupadors. Xerrant i recordant vells temps li vaig explicar el que fèiem a Lleida, i em va animar a que muntéssim el GDG. Que es un GDG ? Bàsicament es una iniciativa local, social, en la que bàsicament desenvolupadors e interessats en la tecnologia es donen cita amb una certa cadència per compartir experiències en tota mena d’actes, xerrades, tallers, hackathons (competicions de programadors) i més. Els grups no tenen relació directa amb Google i son independents, lo únic que Google ens dona es la possibilitat de publicar el seu nom sempre que diem que les nostres idees o el que fem no tenen relació directa amb ells. A més ens dona reconeixement i si aneu a l’adreça http://goo.gl/Ik0Myr trobareu la plana oficial de Google on
9
apareix el nostre grup, el GDG Lleida. I malgrat que som de recent creació, oficialment des de Juny 2013, hem desenvolupat tot un seguit de actes com 3 Code and Beers, trobades i xerrades respecte a temes com Blogging, Servidors virtuals, i Arduino. A més em organitzat una Hackathon junt amb l’Ajuntament de Lleida i col•laborat en 3 Devfest, els de Barcelona, Madrid i Bilbao, a on més de 1500 desenvolupadors de Google s’han donat trobada durant intenses jornades per aprendre dels millors del sector i agafar experiència. El GDG Lleida ha estat present a totes com a co-organitzador, deixant una excel•lent impressió amb els altres 12 GDG existents a Espanya i guanyant-nos la confiança i amistat d’una comunitat. Un exemple de tasca social que ens hem marcat és desenvolupar un sistema d’avisos per a sords, ja que un dels nostres companys ho és, i estem creant una idea que serà un conjunt hardware, basat possiblement en Arduino o Raspberry Pi, i software que permetrà la integració de sistemes com l’alarma del despertador passar-la a vibració, una alarma antiincendis i altres idees. Mira la nostra web per més informació al respecte del projecte.
A gdglleida.com ens podràs seguir, també a les xarxes socials com Google plus i Twitter, i estar al tant dels nostres esdeveniments i trobades, estàs més que invitat a venir i malgrat no siguis desenvolupador creiem que poden haver molts temes d’interès. Fins i tot podeu proposar-ne !
Bon Nadal i Googlero 2014.
Andreu Ibàñez Google Developers Group Lleida
10 LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran
Desembre · Gener 2014
Fotografiar el cel nocturn
L
a fotografia astronòmica com a manera d’apropar a tots els públics l’espectacularitat dels paisatges estrellats, els fenòmens de l’astronomia i la física de l’atmosfera, tot plegat d’una manera didàctica i entenedora a partir de les tècniques que ens permeti el nostre propi equip fotogràfic. Això és el que es va poder veure i escoltar a la xerrada que Enric Herrero va realitzar el passat 11 d’octubre a l’Escola Politècnica Superior de la UdL, sota l’organització de la Societat Astronòmica de Lleida. Sovint la primera imatge d’una galàxia o d’una nebulosa a través d’un telescopi és decepcionant, ja que la majoria espera veure uns detalls i colors semblants als que apareixen a les fotografies dels llibres o d’internet. La nostra visió de nit és molt limitada degut a la baixa eficiència de l’ull i la seva insensibilitat als colors a la foscor. Els sensors fotogràfics, en canvi, i encara més en l’era digital, suposen una eina molt més eficient per tal de poder observar allò que l’ull no veu,
permetent abastar un rang espectral més gran i distingir-ne els colors en totes condicions gràcies a filtres o per la pròpia construcció del sensor. Les fotografies del cel nocturn, per tant, no representen ben bé allò que veia l’ull d’aquella escena, però d’alguna manera el fotògraf intenta traslladar al públic les mateixes sensacions que percebia en l’observació. A més, l’astrofotografia té un gran component didàctic, doncs permet il•lustrar tant els fenòmens celestes coneguts com l’última recerca que es fa en astrofísica per tal de potenciar la component cultural d’aquesta ciència. L’astrofotografia amb telescopi ha trobat molts adeptes en els últims anys gràcies al fàcil abast de les càmeres CCD i altre equipament astronòmic de gran qualitat. D’altra banda, també la popularització de les càmeres réflex està fent que molta gent s’iniciï en la fotografia de paisatges nocturns, és a dir aquella que, mitjançant objectius de gran camp, busca la unió entre la bellesa del cel estrellat i la terra. Cada
fotografia d’un paisatge estrellat és única i irrepetible, doncs resulta de la combinació entre la posició dels astres, els núvols i el paisatge concret que tria el fotògraf. Les tècniques de fotografia d’alt rang dinàmic utilitzen conjunts d’imatges de diferents temps d’exposició per tal de capturar tot el ventall de brillantors que conté una escena, tal i com és capaç de fer-ho l’ull i són molt utilitzades en fotografia nocturna. Així mateix, s’utilitza l’addició de moltes imatges capturades al llarg de minuts o hores per tal de poder immortalitzar en una sola fotografia la traça dels estels (i altres objectes lluminosos com meteors o avions). Una de les últimes tècniques molt popularitzades en la fotografia de paisatges nocturns és el timelapse. En aquest cas s’utilitza una seqüència llarga d’imatges amb la càmera sobre un trípode (o altres sistemes més sofisticats com sliders). Després del processat el lot de totes les imatges per reproduir-ne tot el senyar, se’n composa un vídeo que ens mos-
tra el moviment sideri dels astres, així com l’evolució dels núvols i els canvis en el paisatge. A la xarxa es poden veure compilacions d’escenes nocturnes realment espectaculars de gairebé qualsevol cel del planeta. Algunes d’aquestes tècniques d’astrofotografia són ideals per observar fenòmens celestes que només es poden presenciar des de determinats indrets de la Terra on en moments concrets, com són les aurores o els eclipsis. Per molts astrofotògrafs com l’Enric Herrero, aquests són uns dels majors espectacles del cel, que els conviden a viatjar cada any a nous indrets amb la seva càmera per capturar escenes inoblidables al cel.■
Enric Herrero
Astrofotògraf i doctorand a l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC - IEEC)
LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran
Desembre · Gener 2014
11
“Índia, la farmàcia del món” E
L’accés als medicaments essencials com a dret humà fonamental
l passat 20 d’ octubre al Col•legi Oficial de Farmacèutics de Lleida es va presentar el documental “Índia, la farmàcia del món”. Rodat a l’Índia entre els mesos de gener i febrer de 2013, el documental analitza el procés judicial i social del cas Glivec a través dels testimonis d’experts en salut i en dret, i aborda l’impacte negatiu de les patents en l’accés als medicaments essencials en el països en vies de desenvolupament. El documental relata la història de les companyies farmacèutiques de genèrics índies i del seu important paper en l’exportació de medicaments barats i de qualitat als països en vies de desenvolupament, fins al punt de referir-nos a l’Índia, com la farmàcia del món. El documental explica també l’evolució de la llei de patents índia; des del moment de la independència del país, fins al 2005, quan el país es va veure obligat per l’OMC (Organització Mundial del Comerç) a introduir canvis en la llei, en relació als TRIPS (Trade of Related aspects of Intelectual Property rights) aprovats a la Ronda d’Uruguai, l’any 1995. En la part central, el documental exposa el litigi de la companyia farmacèutica Novartis contra el Govern de l’Índia qui va denegar la patent del Glivec, medicament utilitzat per al tracta-
L
ment de la leucèmia mieloide crònica, al considerar, segons la clàusula 3d de la seva llei de patents, que no representava una innovació respecte a d’altres ja coneguts. El tractament amb aquest medicament de Novartis costa a l’Índia 4000$ al mes, mentre que el tractament amb el seu genèric, fabricat a l’Índia, en costa 100$. L’1 d’abril de 2013, pocs mesos desprès d’acabar el rodatge del documental i desprès de 7 anys de litigis, el Tribunal Superior de Justicia de l’Índia va donar la raó al Govern d’aquest país, confirmant la denegació de la patent per al Glivec. Una de les conseqüència de la sentència va ser que les industries farmacèutiques locals de genèrics van poder continuar fabricant i comercialitzant aquest medicament. Però la seva importància no rau únicament en aquest cas, sinó també en el fet que medicaments essencials actuals i futurs (inhibidors del VIH, càncer o altres malalties), que no representin veritables innovacions, es podran continuar fabricant a l’Índia en forma de genèrics. El documental promogut per l’ONG del medicament Farmamundi, produït per Mamma Team, amb idea original d’Eduard Soler, guió de Germán Velásquez i Yasmina Solanes, qui també n’és la directora, ha estat finançat per
l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Ajuntament de Barcelona.
El medicament, un dret universal Els medicaments essencials són un element clau del dret universal a la salut. Són aquells que cobreixen les necessitats sanitàries prioritàries de la població i han d’estar disponibles en tot moment, en les quantitats adequades, en les formes farmacèutiques apropiades, amb la qualitat garantida i a uns preus assequibles a la ciutadania i a la comunitat. L’any 1977, l’OMS va publicar la primera llista de medicaments essencials, que es revisa i reedita cada dos anys. Las patents de medicaments són una important barrera per a l’accés dels medicaments essencials al món, especialment en països en vies de desenvolupament. La patent d’un medicament, que podria salvar vides, significa la seva fabricació i comercialització en exclusiva i en conseqüència, un increment molt elevat del seu preu final, que no tothom pot pagar. Els medicaments estan actualment sota el control privat de grans indústries multinacionals farmacèutiques
que investiguen, fabriquen i comercialitzen aquells que els hi són rendibles. Per altra banda, la majoria de medicaments actuals per al tractament de les anomenades malalties oblidades, amb molta incidència en els països en vies de desenvolupament (denge, malària, tuberculosi, tracoma, ....) són antics, poc eficaços i amb molts efectes secundaris. No hi ha nous medicaments per a aquestes malalties, ja que són poc rendibles per a la industria farmacèutica. Algunes preguntes per reflexionar: Un medicament és una mercaderia o un bé públic? Dret a l’accés al medicament per a tothom o rendibilitat comercial per a alguns? És el sistema de patents actual adequat per defensar i mantenir la innovació? Les innovacions sanitàries a l’abast de tothom o només per a aquells que poden pagar-les? Índia, la farmàcia del món es pot veure integrament a http:// accesamedicaments.org
Josep Guasch
Col•laborador Voluntari de Farmamundi El documental de Farmamundi també penjat a LO CAMPUS DIARI (locampusdiari.com)
Que fan les Associacions de la UdL? (V)
’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS segueix potenciant les Associacions de la Universitat de Lleida oferint les seves publicacions perquè d’una manera plural, transversal i gratuïta, totes les associacions es presentin als lectors a traves d’un text periodístic o a traves textos escrits directament pels propis protagonistes. Aquest vegada es presenta la última associació inscrita a la UdL: GBU -Grups Bíblics Universitaris-.
Grups Bíblics Universitaris GBU -Grups Bíblics Universitaris-, com el seu
propi nom indica, és un grup d’estudiants universitaris que volem que la Bíblia es doni a conèixer. Sorprès?. És un llibre antic, però no pot ser més actual: les seves pàgines donen resposta a les qüestions existencials de l’esser humà, i als desafiaments ètics, intel•lectuals i socials del nostre temps. Per això, al llegir-la podem identificar-nos amb les vides de moltes persones les que apareixen escrites en ella, persones – com nosaltres- amb lluites, dubtes, preguntes i pors, però també amb somnis, anhels, reptes i assoliments. I, sobretot, podem descobrir més de Jesús, el fil conductor de tot el llibre, el qual la seva vida i paraules no deixen indiferent. Ens trobem regularment en la universitat per re-
alitzar diferents tipus d’activitats: vídeo – fòrums, debats en els que poder fer tot tipus de pregun tes, conferencies, excursions, teatre, “books&cofee”, entre altres activitats. Però la idea no és només fer activitats, sinó crear un espai per viure la vida junts, establir relacions significatives, recolzant-nos uns amb els altres durant els anys d’estudi, i en mig de la convivència, poder parlar del que dóna sentit a les nostres vides. I si tots fóssim sensibles a les inquietuds, preguntes i necessitats de les persones que ens envolten? Això és el que volem que el grup sigui. Creiem que el missatge transformador de Jesús, que va dir “Jo he vingut perquè tingueu vida, i vida plena”, ens empenya a treballar perquè totes les persones gaudeixin d’aquesta vida plena. Per això, no estem parlant
de religió (segur que ja ho havies pensat) sinó de vida. Les activitats estan obertes a totes les persones de la universitat, tinguin les idees que tinguin, i per escèptics que siguin. La qüestió és aprendre junts, i descobrir junts el rellevant que pot ser algú que avui es sol descartar, abans de conèixer-ho. Ens acompanyes? A part de les activitats mencionades anteriorment, quedem els dijous a les 14:00h en el menjador de la sala polivalent de Cap-Pont. Si vols saber més informació pot contactar amb:
Ester Sintes Sintes (coordinadora). Mòbil de contacte: 649868141. Email: gbulleida@gmail.com Web: www.gbuconecta.org
II
LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran
Desembre · Gener 2014
O
ccitània és una nació europea mil•lenària. És una terra amb llengua i història pròpies i un poble que es perfila al llarg del temps gràcies a l’aportació ètnica de celtes, ibers, lígurs, grecs, romans i visigots.
Amb l’Imperi Carolingi, Occitània esdevé una confederació de diverses entitats polítiques. Els occitans es constitueixen, a l’edat mitjana, en una civilització molt avançada a Europa. Al llarg de l’edat mitjana i fins a l’època moderna, els territoris occitans no veuen respectades les seves institucions i perden progressivament les seves llibertats. Avui, Occitània està políticament dividida entre els estats espanyol, italià i francès, on s’ubica la major part del seu territori i població.
No és reconeguda internacionalment com a entitat política, però la llengua occitana és oficial al Principat de Catalunya, i a l’Aran, d’on és la llengua pròpia. Per fer-nos una idea de les dimensions geogràfiques i humanes d’Occitània, ens centrarem en el territori on es parla l’occità: es tracta d’una unitat amb 16 milions d’habitants distribuïts en 190.000 km2.
El territori Si la descrivim com el territori on es parla occità, Occitània s’estén de l’Atlàntic al Mediterrani i del massís d’Alvèrnha fins a la península Ibèrica. Engloba, doncs, la part sud-oest de l’arc alpí. Comprèn, així mateix, Aquitània, Lemosin, Lengadòc, Alvèrnha i Provença. La població d’Occitània, xifrada en 16 milions de persones, es reparteix entre àmplies zones rurals i ciutats importants, que cada vegada esdevenen pols econòmics més rellevants. Les ciutats principals del territori són Marselha (820.000 habitants), Tolosa, Niça, Montpelhièr, Bordèu, Tolon, Clarmont, Acs, Lemòtges, Nimes. Les principals icones econòmiques occitanes resideixen en el complex portuari de Marselha i la indústria aeronàutica de Tolosa, que té com a punta de llança el projecte europeu Airbus. A més, existeixen estructures industrials amb gran projecció i capacitat de lideratge, com l’alimentària, la de l’alumini (País de Fois), i l’electrònica
(fàbrica IBM, a Montpelhièr). Quant a la producció agrícola, destaca la vitivinícola (Bordèu, Càurç, Armanhac, Lengadòc, Còstes Rodanencas i de Provença). També la de la fruita i la de les hortalisses. La indústria se centra en la siderúrgia i la química, l’extracció esparsa de petroli, ferro, alumini, bauxita, urani; la manufactura del cuir i del tèxtil; la pesca i l’elaboració del paper, així com l’agroalimentària. El sector terciari i l’administració creen molta ocupació.
La història País de contactes i passos, Occitània té una prehistòria rica (Las Caus, Cròs Manhon). Gals, ibers, lígurs i grecs s’hi instal•len. La conquesta romana aporta una civilització que la configura profundament. Quan cau l’Imperi romà (final del segle V), la civilització romana enllaça amb la dels visigots cristianitzats, que creen un regne amb capital a Tolosa abans que els francs els derrotin. Al final de l’alta edat mitjana, amb la llengua ja formada, el territori està dividit en principats: Aquitània, Tolosa, Provença amb Catalunya i Aragó. Les relacions, sobretot amb els comtats catalans, són intenses. Culturalment, els trobadors il•lustren l’avenç de la civilització occitana i l’infonen amb la llengua a Europa. Mentrestant, es desenvolupa el cristianisme dels bons homes. El poder francès cobeja les pròsperes terres occitanes i s’introdueix a Alvèrnha, fins a annexar-la, el 1212, amb la complicitat del clergat. Paral•lelament, entre el 1209 el 1229, el Papat i
França organitzen una croada contra l’heretgia, subterfugi del genocidi occità i de la colonització progressiva d’Occitània. El 1213, les tropes aliades dels comtes de Barcelona i de Tolosa són derrotades a Murèth. El 1271, el Lengadòc és annexat al regne de França. Després de la guerra dels Cent Anys, el 1473, Aquitània és vençuda a Castelhon. Provença acaba també annexionada el 1481. Alguns territoris se n’escapen per un temps (Bearn, Niça); d’altres, com l’Aran, mantenen la seva autonomia gràcies a la seva organització i a la seva situació geopolítica. A partir del s. XII, a més del llatí, als estats occitans s’utilitza el dret propi, molt influït pel codi visigòtic (Breviari d’Alaric, 506), canònic, franc o marítim català. Es redacten els documents en llengua vernacla: furs, costums, franqueses, cartes, cròniques, comptes consulars, registres notarials. Amb la ingerència francesa, els territoris són incorporats successivament com a províncies de França. L’ordenança reial Villers-Cotterêts (1539), confirma la il•legalització general de l’occitanitat i s’imposa el francès en actes administratius de l’Estat. Els revolucionaris francesos, l’imperi i el codi napoleònics organitzen les terres occitanes de França en départements. Malgrat la llei francesa de décentralisation de 1982, les régions, que agrupen diversos departaments, són merament administratives, sense poder legislatiu. Actualment Occitània reparteix el seu territori en tres estats: el gruix del territori es troba a la República Francesa; a la República Italiana hi ha les valls occitanes, a més de la Garda, que es troba a la Calàbria. Al Regne d’Espanya, s’hi
troba l’Aran.
L’occità, llengua d’Occitània L’occità és una llengua neoromànica occidental. Les denominacions occità i llengua occitana provenen del llatí hoc (‘això’), que en occità esdevé oc (‘sí’). D’aquest mateix terme deriva també lengadòc (‘llengua d’oc’), que avui dia dóna nom a un dels dialectes, si bé havia servit per denominar el conjunt de la llengua. El mateix va passar amb les denominacions provençal, llemosí o gascó, que foren emprades per denominar l’occità en diversos moments històrics. Es calcula que parlen occità 3 milions de persones. L’occità antic i modern es desglossa en les varietats dialectals següents: el llemosí, l’alvernès, el provençal alpí, el gascó, el llenguadocià i el provençal.
Dels inicis a la llengua literària L’any 400, segons el testimoni de Sant Jeroni, la població del que avui és Occitània parlava ja una llengua vernacla, segurament molt propera a l’actual: “Dignitate perflati, vias publicas mannibus terunt quos vulgo buricos appelant” (plens d’orgull, malgasten les vies públiques amb uns cavallets que en llengua popular en diuen borriques; del gr.[purrikos]). Un dels documents més antics coneguts és una anònima Alba bilingua (880 aproximadament). Religiosa i literària, tal vegada és l’antecessora de les albes profanes trobadoresques. És un poema crístic llatí amb virolai oc-
Co-edita: l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS / UdL i l’Associació VIVÈNCIA ARANESA,-“Associacion Culturau e Civica Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”-. ANY d’OCCITÀNIA A LLEIDA: Quadern editat i repartit de manera independent a les Terres de Lleida. Editat també com a Suplement de la revista LO CAMPUS número 22. Versions de paper i digital. Dipòsit Legal: L-658-08 LO CAMPUS Redacció: Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª 25001 Lleida • Telèfons: 973204907 / 649405630 redaccio@locampus.cat http://www.locampus.cat Editor i Director: Joan-Ramon Colomines-Companys Text: Adaptació i posada al dia de l’opuscle: “Occitània i l’occità”. Generalitat de Catalunya / 2007. Fotografies: Georges Souche © Amb el suport: Ajuntament de Vielha i la Universitat de Lleida / Suport a Associacions universitàries.
LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran
Desembre · Gener 2014
III
cità. L’Alba bilingua reprèn poèticament dos versets de la Carta de Sant Pau als Romans. De l’any 960 es conserva una còpia del Poema Boecis, molt més antic, inspirat en l’obra De consolatione philosophiae del poeta llatí Boeci. De l’any 980, hi ha una còpia de la Passion de Clarmont d’Alvèrnha, manuscrit francoprovençal de gran valor lingüístic i d’un honest valor literari: “... Et al terç di, lo matin clar” (I al tercer dia, el matí clar). Del s. XI existeix una còpia de l’original de la Cançon de Santa Fe d’Agen (s. X), poema rimat en llengua popular. La llengua occitana assoleix la màxima esplendor literària a l’època medieval, amb els trobadors, i després d’uns segles de decadència reprèn amb nova força en el segle XIX.
La llengua occitana, avui
La literatura occitana: Els trobadors
A finals del segle XIX, a l’escola pública francesa, els mestres castiguen qui gosa parlar patois (terme pejoratiu) i li imposen la vergonha. El 1951, la llei francesa Deixonne permet l’ensenyament de la llengua, però és un ensenyament encara molt deficitari. En l’actualitat, les escoles calandretas associatives, les escoles bilingües estatals i alguns col•legis asseguren gran part de la transmissió lingüística. La reforma constitucional francesa de 2008 incorpora a l’article 75 que les llengues regionals formen part del patrimoni de França.
La poesia trobadoresca constitueix l’exponent més àlgid de la producció literària en llengua occitana. Eclosiona a cavall dels segles XII i XIII, quan l’occità, que havia esdevingut una llengua de cultura i de prestigi en el si de les abadies, es mundanitza i dóna lloc a un art líric que es propaga per tot Occident.
La Carta europea de les llengües regionals i minoritàries ha estat signada pels estats francès, italià i espanyol, però només l’espanyol l’ha ratificada. Des del 1992, l’article segon de la constitució francesa afirma que el francès és la llengua de la República. El mateix redactat s’aplica a la Constitució italiana, però, el 1999, el parlament italià va aprovar una llei a favor de la tutela o protecció, promoció i valoració de la llengua i cultura occitanes. A l’Estat espanyol, l’occità és oficial al Principat de Catalunya des del 2006, amb el català i el castellà.
Els primers indicis de l’art dels trobadors es troben en versificacions i prosòdies elaborades, sostingudes melòdicament i adaptables a les litúrgies. S’avança vers una concepció molt humana i original de l’amor i de l’ètica; s’idealitza la dona i la joia d’amor i se suscita, per la virtut femenina, el perfeccionament moral de l’amant. Tots els trobadors, entre ells els catalans, utilitzen un idioma semblant, poc relacionat amb la provinença dialectal. La lírica trobadoresca llueix pels seus esquemes i l’occità medieval esdevé l’expressió d’una comunitat socialment avançada. La civilització occitana infon l’educació sentimental d’Europa i les bases fundadores dels valors europeus moderns, a imatge de l’antiga Grècia o de la romanitat.
Malgrat les primeres desfetes polítiques del segle XIII, la literatura occitana es desenvolupa i assoleix grans nivells. El 1323, es crea a Tolosa el Consistòri del Gai Saber. Raimon de Cornet escriu una Doctrina de trobar, el 1324, per tal de mantenir les arts i formes poètiques dels trobadors occitans. El 1356 Guilhèm Molinièr escriu les Leys d’amor, on s’estableixen les normes lingüístiques i estilístiques que s’havien d’emprar en les competicions poètiques, anomenades Jocs Florals.
La decadència A partir del s. XVI, s’esdevé una decadència a causa de la ingerència francesa i de la progressiva francesització. Malgrat tot, s’organitzen diversos corrents renaixentistes entorn del gascó jurista i teòleg Pèir de Garròs, del poeta provençal Loís Belaud de la Belaudièra o del llenguadocià Augièr Galhard, escriptor i músic. Pèire Godolin decideix escriure en occità en comptes de fer-ho en francès, en un moment en què estava de moda i gaudia d’un reconeixement oficial. Aquest patriotisme ‘cultural’ occità crea escola, sobretot a
Gasconha, amb Guilhem Ader i Joan Giraud d’Astrós.
Els felibres i la posterior unificació La segona renaixença literària es produeix a finals del s. XIX, amb els felibres, sota la conducció dels provençals Josèp Romanilha i Frederic Mistral, premi Nobel el 1904 pel seu poema Mirelha. Escriu també el cant La Copa Santa, en senyal d’amistat occitanocatalana. El 1985, Josèp Ros publica una Gramatica lemosina, rememorant els orígens de l’occità medieval, i impulsa el Felibritge al Llemosí. Antonin Perbòsc i Prospèr Estieu, nascuts el 1860, proposaran una reforma lingüística i fundaran l’Escola Occitana. El 1923 s’inicia el procés fundacional, a Tolosa, de la Societat d’Estudis Occitans, precursora del futur Institut d’Estudis Occitans. El 1935, a Barcelona, Loís Alibèrt publica una Gramatica occitana, de normativa unitària. La Societat rep la influència de l’Institut d’Estudis Catalans, té el suport de l’Escola Occitana, dirigida llavors per Josèp Salvat, i també el de l’Oficina de Relacions Meridionals de Catalunya, dirigida per Josep Carbonell. Proliferen llavors les revistes literàries en
Frederic Mistral, Robèrt Lafont, Robèrt Alan i Pepita Caubet.
→
IV
LO CAMPUS · el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran
Desembre · Gener 2014
Aran i el referèndum català S
i el Poble català desitja exercir, en referèndum, el seu legítim dret democràtic d’autodeterminació, el Poble aranès ha de quedar al marge d’aquella consulta. Els aranesos no han d’ésser convocats a participar en aquell esdeveniment.
entendre, entre si desitja formar part d’aquest nou estat català, com un territori autònom d’aquest, o bé continuar formant part de l’Estat espanyol amb una autonomia similar a la de les ciutats de Ceuta i Melilla.
Aran no és Catalunya. Forma part de la Catalunya administrativa, però el Poble aranès és un poble diferent del català.
En aquest referèndum d’autodeterminació del Poble aranès serà, sens dubte, decisiva l’actitud dels dos estats –el català i l’espanyol– per triar el camí pel qual desitgen, els aranesos, que transiti Aran en el futur.
La història determina que Aran constitueix una nació diferent de la catalana. I això en definir nació amb els mateixos arguments, valors i principis que determinen que Catalunya és una nació. Participar, els aranesos, en aquest referèndum o consulta per decidir el futur politicoadministratiu de Catalunya seria immiscir-se en una decisió que, legítimament i democràticament, només competeix al Poble català. Una vegada el Poble català hagi decidit quin ha de ser el futur de Catalunya, correspondrà al Poble aranès decidir, també democràticament, per quin camí s’ha d’encaminar el futur d’Aran. Arribat aquell moment, el Poble aranès ha de fer ús del seu dret d’autodeterminació –avui mal dit dret a decidir– i, davant la cruïlla plantejada, decidir en referèndum si desitja continuar al costat de Catalunya o no.
És l’hora que els responsables polítics aranesos exerceixin com a tals i no adoptin la tàctica de l’estruç per no molestar els seus coreligionaris catalans o espanyols. Aquest és un d’aquells espaiats moments històrics en què no és admissible que els polítics es prestin a mirar cap a una altra banda, fent abandó de les seves responsabilitats envers el Poble que representen. En estar en joc la mateixa pervivència del Poble aranès és imprescindible que els partits polítics aranesos, en general, i els presents al Conselh Generau d’Aran, en particular, abordin amb honestedat i valentia aquesta transcendental qüestió i promoguin el debat ciutadà tot aclarint nítidament quins postulats defensen i no s’entossudeixin a intentar enganyar o distreure amb silencis, subterfugis o cants de sirena el Poble aranès que representen. ■
Si el Poble català decideix en el seu referèndum que Catalunya ha de ser un estat i aconsegueix constituir-se com a tal, el Poble aranès haurà de decidir, al meu
→ cada regió occitana, com ara la revista llenguadociana Òc, impulsada pels metges Ismael Girard i Camil Solar.
Frederic Mistral va escriure el seu gran poema “Mireia” en occità, transliterat en grafies france-
ses, que eren les que ell coneixia. Els autors contemporanis Amb l’escola republicana del segle XX, la revolució industrial i la urbanització s’operen canvis socials i una forta pressió política. Tot i això,
Emili Medan i Ane Alcalde de Les / Val d’Aran
emergeixen autors nous, entre els quals destaquen Joan Bodon, Marcela Delpastre, Max Roqueta, Robèrt Lafont, Robèrt Alan i Bernat Manciet. A l’Aran cal destacar la literatura de Mossèn Condò, Pepita Caubet, Ninfa Carabias i més actuals Francesc Boya, Jep de Montoya i Tòni Escala. ■