Lo Campus 24

El periòdic universitari de Catalunya

LO CAMPUS Juny · Juliol 2014 Sisena època Número 24

1,30 €

Fer un Màster Universitari: una pèrdua de temps i diners o t'ajudarà a trobar feina ?

Rock de combat i de taverna

BRAMS

2 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya EDITORIAL

Juny · Juliol 2014

La via tranquil•la cap a la Consulta

l Claustre de la Universitat de Lleida E(UdL) ha aprovat amb

votació secreta una declaració en favor de fer costat la Consulta del Dret a Decidir del 9 de novembre. (Podeu veure la Declaració complerta a la contraportada d’aquest número). No cal dir que des de LO CAMPUS ens alegrem de que la UdL s’hagi posicionat oficialment i públicament sobre la Consulta, tant des de les nostres publicacions com de les Associacions que en som editores ho havíem demanat més d’un cop.

Que ningú es pensi que ha estat un camí de roses arribar a aquest posicionament universitari. S’ha necessitat anar teixint amb filigrana florentina tot un tramat de complicitats

vocatòria i votar-ho.

En altres Universitats com la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona o la Universitat Pompeu Fabra no ha estat així. En aquestes Universitats el lideratge dels seus òrgans de govern han fet avançat el posicionament públic a favor de la Consulta.

i contraposar sectors que han fet de paret de contenció fins els últims instants. “Últims instants” que han quedat resolts precisament amb una votació en un Claustre i descobrir que de manera aclaparadora els seus membres estaven per la Consulta.

I cal posar de relleu que de les votacions i els seus resultats, ens descriuen la veritable realitat de les voluntats, en aquest cas dels representants d’una comunitat universitària.

I és aquí on tenim un problema: és possible dirigir una Universitat que utilitza dues vies de gestió contraposades o de gestions paral•leles? Sense lideratge es pot dirigir una Universitat?

A la UdL el portar el tema de la Consulta al Claustre no ha partit ni del Rector, ni del Consell de Govern sinó que ha fet falta recollir signatures dels membres claustrals per posar-ho a l’agenda d’una con-

Ja avui, el Dret a Decidir és més que una Consulta Democràtica: en termes universitaris és anar cap a la “Universitat de Catalunya” que no vol dir fusions d’Universitats, sinó

responsabilitats mancomunades en las direcció d’un model català universitari públic i privat de característiques singulars i que ha d’aportar als estudis superiors tota la nostra tradició pedagògica, que és molta i d’alta excel•lència.

Tots els Rectors i alts càrrecs universitaris que porten sota el braç carnets de partits “unionistes” i que ara es troben com el “rei va despullat”, quan els seus Claustres es defineixen a favor de la Consulta, haurien de fer una bona reflexió perquè dirigir contra tots, apart d’un tuf d’aguantar a la cadira a qualsevol preu, ens porta al dia a dia a unes enormes contradiccions que la comunitat universitària i el País no es mereix. •

E-mails a la Redacció L’e-mail que l’equip del Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones de la Universitat de Lleida, ha enviat a la redacció de LO CAMPUS: Benvolgut, benvolguda,

Des de el Centre Dolors Piera volem agrair-vos l'interès per treballar el tema de la igualtat de gènere en el context universitari i visibilitzar-lo en portada, tal com heu fet. No obstant això, i lamentant-ho molt, us hem de manifestar que la imatge que il•lustra la portada ens ha semblat desencertada perquè recau en la projecció d'un determinat estereotip de dona que no afavoreix la igualtat i transmet una idea frívola que menysté el que som i fem les dones universitàries.

Deixant de banda que des de l'àmbit de la salut ja fa anys que adverteixen de les conseqüències perjudicials d'aquest tipus de sabata, és sabut que els talons d'agulla tenen per objectiu ressaltar les formes i la sexualitat i, amb el seu ús, consegüentment, es promou una imatge de les dones com a objectes sexuals. És aquesta la imatge que volem projectar sobre les nostres universitàries, tant professores, estudiantes i personal d'administració i serveis?

Rebeu una salutació cordial.

Equip del Centre Dolors Piera Coeditors:

LO CAMPUS

Editor i Director:

LO CAMPUS 24 • Juny / Juliol 2014

Fotografies de portada i pàgina 13:

l’Associació universitària AMICS de LO

Redacció:

Joan-Ramon Colomines-Companys

Versions de paper i digital.

"Titot el cantant de BRAMS

CAMPUS / UdL”i l’Associació VIVÈNCIA

Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª

Disseny i maquetació:

Dipòsit Legal: L-658-08

a Acústica 2013".

ARANESA, -“Associacion Culturau e

25001 Lleida • Telèfons: 973204907

Alicia Parellada

Fotògraf: Marc Puig

Civica Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa

redaccio@locampus.cat

Revisió final de qualitat del disseny:

@marcpuigperez / “Directe ! Cat” ©

des Pirenèus”-.

http://www.locampus.cat

Patricia Sala

Juny · Juliol 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

3

CRÒNICA i OPINIÓ

No és això companyes, no és això Resposta col•lectiva de la redacció de Lleida de LO CAMPUS a l’escrit de l’equip del Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones de la Universitat de Lleida que ha criticat la portada del LO CAMPUS número 23 (abril / maig 2014) i també resposta als e-mails rebuts en el debat (ATENCIÓ: es prega llegir primer l’escrit crític del Centre Dolors Piera, que publiquem a la pàgina 2)

N

o és possible tenir més respecte i valoració d’un Centre com el Centre Dolors Piera d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones de la nostra Universitat de Lleida (UdL) com hem tingut nosaltres com a publicació universitària.

Ja quan no érem res i començàvem aquesta aventura que és fer premsa universitària, vàrem venir a buscarvos i a la vostra Directora li varen fer la primera entrevista de la publicació.

No sabíem ni qui era la Directora, era la temàtica de defensa de la dones i la igualtat de gènere que ens interessava, ja que era i és un valor editorial de la publicació. I així durant cinc anys hem dedicat com a voluntariat de premsa: portades, moltes pàgines i molts diners a parlar d’aquests temes.

Fer premsa universitària a la Universitat de Lleida no ha estat fàcil. Pregunteu-li a la vostra actual Directora de Centre com han anat les coses, ja que ella formava part del mateix equip rectoral que va prohibir la distribució de LO CAMPUS a la Universitat de Lleida i que va ordenar llençar centenars d’exemplars de la revista cada vegada que la trobaven en algun expositor d’alguna Facultat de la UdL. Teniu tot el dret a criticar-nos, com nosaltres a equivocar-nos. Però és increïble que ens haguem de justificar i excusar per la feina feta i per la repressió antidemocràtica d’uns gestors de pena.

Abans de preparar aquesta resposta, a traves del “LO CAMPUS 2.0”, -el petit quinzenal d’opinió digital que fem arribar a la totalitat de l’estudiantat de la UdL-, vàrem obrir un debat preguntant l’opinió de la nostra comunitat a les critiques que ens fèieu.

Hem rebut molts e-mails, sobretot de gent del vostre Centre i de persones implicades en les vostres activitats en especial en cursos i Màster d’igualtat.

Un esforç que agraïm molt, fins i tot els brètols que ens han insultat directament, perquè han tingut el valor de fer-ho signant.

Sent honestos la majoria us donaven la raó, una minoria criticava el fonamentalisme d’un tipus de feminisme universitari.

Tothom té dret a expressar-se i com a periodistes ho defensem a sac. Però som periodistes amateurs i voluntaris, però no idiotes i el debat l’hem canalitzat via e-mails i no via plataformes de les xarxes com algú ens retreu, perquè n’estem tips de l’abús de l’anonimat a la xarxa per insultar i per a veure qui la diu més grossa. El nostre debat pretén ser tranquil i donant la cara.

Una de les primeres coses aclarir és que a LO CAMPUS fem periodisme i no comunicació institucional. Tothom en sap la diferència menys el vostre Centre Dolors Piera i algun dels e-mails rebuts. Nosaltres no fem cap campanya d’imatge: ni de la UdL, ni dels seus membres i encara menys de les dones amb responsabilitat a la Universitat. El que fem és llençar un tema de debat i canalitzar-ne el màxim d’opinions possibles. El més plural possibles, fins i tot de directives que ens han negat el pa i la sal.

Preguntar públicament si: “A la UdL manen les dones?”, no hi sabem veure una pregunta sexista. Editar fotografies de gama extra-gran de directives tampoc creiem que sigui sexisme. Fer un Mural de directives tampoc és sexista.

Fer qüestionaris per saber opinions, pràctiques i gustos a directives, tampoc creiem que sigui sexista. Del retret de perquè no ho hem fet amb homes, simplement perquè no valen la pena. Perquè la noticia és en les dones. Perquè el treball periodístic és en el camp de les dones. I perquè per últim, editorialment, volem contribuir en els temes de gènere perquè fem premsa democràtica.

I fer una portada amb una sabates de taló d’agulla és una portada sexista?

D’entrada només són unes sabates.

Tot el rotllo de la imatge, ni és propòsit nostre, ni ens dediquem això i és la comunicació institucional qui ho ha de fer, en tot cas. O vosaltres, el Centre Dolors Piera en les vostres campanyes.

Però nosaltres? Nosaltres fem periodisme o sigui fem crònica i informació del que passa i també fem i canalitzem opinió. ¿Ens voleu fer creure que las nostres professores i directives de la UdL només van amb ballarines i xancletes i de vegades amb xiruques i descansos? És un argument tronat creure que una és més feminista si disparà contra la moda o contra la utilització d’un cert vestuari femení agosarat.

Ja us vàrem escriure en privat, que després de 6 anys fotografiant a tothom de la UdL, incloses les senyores de la casa, de les 32 directives que vàrem publicar alguna cosa en aquest número de LO CAMPUS, unes 22 les tenim fotografiades amb sabates de taló i 9 d’agulla.

Encara més: les sabates de la portada, amb un color diferent, son del mateix tipus de les sabates reals que portava en un acte institucional la investigadora de la UdL que més poder i pressupost

→

4 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya →

té. Tot plegat és una anècdota, però de fons hi ha un estil de “feminisme” que no ens agrada. És ben sabut que tot el feminisme no és igual i suposem que el Centre Dolors Piera és plural i acull tota mena de pensaments. Però segur hi ha un aspecte que hauria de ser comú a totes, almenys el tema de la promoció sobre tota la comunitat universitària.

¿Com és pot incidir en els nostres companys i companyes d’Aula si esteu a les antípodes de la realitat jove d’avui? ¿Com un missatge anti-masclista, un missatge defensor dels drets d’igualtat femenins, un missatge antiviolència pot tenir èxit a la nostra comunitat universitària, si es fa des del més pur tancament d’idees i de modernitat?

Amb les vostres pròpies enquestes a la mà, sabeu i sabem que pensa en les qüestions de gènere la nostra Universitat. Demonitzar portades, sabates, moda i estils de vida oberts i lliures com feu el Centre o com fan unes suposades “agents d’igualtat” que ens critiquen durament; creiem que no és el camí útil i nosaltres ens preguntem de que van, a qui volen convèncer.

I tot això passa, inclosa la critica de la portada, perquè el Centre, i per ser justos, com altres Centres similars d’altres universitats públiques de Catalunya, ha estat menjat pel sistema.

Heu fet un extraordinari servei per aconseguir normatives internes de gènere, per posar entre l’espasa i la paret a molts directius i professors que no és que siguin masclistes, és que son troglodites a la Universitat i a casa. Però heu perdut a la tropa. Ens heu perdut als estudiants. Mai funcionarà una campanya de sensibilització, si qui la potència no té cap mena de credibilitat. No potencieu: ni idees, ni pràctiques joves, teniu un gap generacional tant enorme, que

Juny · Juliol 2014

no ens enteneu.

A més aquests Centres es creuen les feministes oficials i aquí torneu a fallar.

No n’hi han “feministes oficials”. El vostre èxit i el nostre, és que tothom se senti protagonista d’aquesta reivindicació. Quan un Centre de gènere acaba integrat al sistema universitari com un “Centre de la poma llimonera”, serveix com a menjadora per donar feina i per a una certa activitat acadèmica, però és una eina caducada per convèncer a ningú. Encara que la seves reivindicacions siguin bones, justes i honestes com té el vostre Centre Dolors Piera.

Però no es tracta fer-vos Santes, es tracta de saber si sou una eina útil per convèncer.

Efectivament: la portada és una imatge editorial potent per obligar al lector a llegir la publicació. Però no ens enganyem: si haguéssim posat unes xancletes, ens haguéssiu criticat igualment.

Ens criticaríeu per sexistes i ens diríeu que només faltava un cubell i un motxo.

Quines són les sabates oficials de la bona professional universitària? Amb ironia a la redacció ens preguntem: a quin talibà o talibana li hem de preguntar?

No companyes, no. La portada, com les fotografies, com haver dedicat espai i diners a les nostres directives, no només és un homenatge de gratitud a l’esforç fet per unes bones professionals, és també potenciar tot un exemple de treball amb les mateixes armes visuals que els nostres companys i companyes fan servir quotidianament.

Mireu: poseu-vos unes bones sabates de taló, uns bons i ajustats texans i veniu amb nosaltres a menjar-vos el personal, per mares que xinxen, ja tenim les nostres.

Una abraçada a totes i ... a tots. •

Redacció de Lleida de LO CAMPUS

Entitat activa a tots els Països Catalans

www.amicsdelocampus.com amicsdelocampus@gmail.com

Juny · Juliol 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

5

L’oferta de Màsters a Catalunya Els Màsters i l’oferta laboral Cap a un rànquing de LO CAMPUS de Màsters Catalunya tenim un autèntic A tsunami de Màsters universitaris ofertats tant per les Univer-

sitats públiques com privades. A més dels Màsters oficials s’hi ha d’afegir els Màsters propis de cada Universitat.

Màsters per donar i per vendre per especialitzar-se o per incorporar una visió més pluridisciplinar; o Màsters universitaris que habiliten per exercir activitats professionals regulades.

Hi ha dues modalitats de màsters a destacar: Els Màsters interuniversitaris que son els màsters universitaris impartits entre dues o més universitats catalanes, de l'Estat o d'altres països, amb un únic pla d'estudis, en els quals cadascuna de les universitats participants imparteix un nombre determinat d'assignatures. I els Màsters impartits íntegrament en anglès.

Una altra modalitat de Màster és l’anomenat Màster propi de cada Universitat, que és un estudi no reglat, que condueix a l'obtenció d'una titulació no oficial, reconeguda, únicament, per la universitat que la imparteix.

Important saber que un Màster oficial té una carrega lectiva entre 60 i 120 crèdits ECTS, segons sigui la

seva durada de un any o dos.

El Màster és la porta prèvia i obligatòria per accedir a qualsevol Doctorat.

Amb aquesta entrada explicativa no anem a substituir les llargues presentacions que la Generalitat de Catalunya fa sobre el tema o òbviament cada Universitat.

Però són unes mínimes dades per entrar en un camp que LO CAMPUS hi està dedicant molt de treball de recerca periodística que és poder valorar els Màsters de Catalunya en dos aspectes: per una banda lligar l’oferta dels Màsters amb l’oferta laboral i preguntar-nos sí : “Fer un Màster universitari: és una pèrdua de temps i diners o ajudarà a trobar feina?”.

L’altre aspecte és que LO CAMPUS en el futur voldria poder oferir al lector un rànquing de Màsters de Catalunya, explicitant els “MILLORS MÀSTERS de CATALUNYA”.

I per això hem començar a mirar quines són les claus per dir que un Màster és òptim o és millor que un altre.

De fet per a nosaltres el lligar els Màsters amb l’adequació al món laboral ja és un clau per definir un bon Màster. O sigui creiem que els

dos aspectes en que treballem tenen una interconnexió total.

Però tot això no es pot improvisar i ni tant sols es pot avançar sense conèixer les diferents veus dels experts en la matèria, que són especialistes amb visions molt plurals. Són temes polèmics que necessiten reflexió.

Per això hem demanat a Antoni Moreno del servei “Feina UB” de la Universitat de Barcelona que ens respongués a la pregunta “Fer un Màster universitari: és una pèrdua de temps i diners o ajudarà a trobar feina?” i també hem demanat al professor Joan Prat de la Universitat de Lleida, una primera reflexió sobre les claus per fer la tria d’un bon Màster.

Aprofitant que ha aparegut l’Informe InfoJobs ESADE que fa una anàlisi de l’estat del mercat laboral a l’Estat espanyol, hem extret el seu apartat sobre els “Estudis” en l’oferta i demanda dels llocs de treball i en reproduïm una part com a material complementari en la nostra reflexió que encetem en aquest número de LO CAMPUS.

Fer un Màster universitari: una pèrdua de temps i diners o ajudarà a trobar feina ?

E

n els darrers quaranta anys la formació de l’individuo ha evolucionat molt. I més que ho farà. Hem passat de la universalització de l’educació com a un interès social de primer ordre, a l’especialització per ocupacions, i a la polivalència i transversalitat dels coneixements.

Tot plegat, per afrontar els nous reptes de la societat de la informació i dels progressos tecnològics que tant ens estan condicionant la vida personal i professional.

Toni Moreno / "Feina UB" / Universitat de Barcelona

Fins fa poc, per tenir una vida amb un cert confort i benestar social, la persona que volia treballar li era suficient amb una formació d’estudis mitjans o universitaris per aconseguir-ho. El problema mes greu de la inserció laboral dels joves és l’abandonament dels estudis en els seus períodes inicials: primària i secundària. Ja que aquests formen el col•lectiu de més difícil inserció

laboral. Són els que mantenen una desocupació estructural.

Avui dia, i cada vegada més, el treball requereix una qualificació professional. Has de tenir alguna cosa (formació) que oferir a les empreses (i a la societat). Alguns coneixements, habilitats i capacitats que donin valor afegit a la persona com a part del capital (recursos) productiu i de serveis de les empreses. Tant et formes tant vals. Així són les coses. Aquesta és la realitat del sistema econòmic.

Tot i això, cal dir, que les actituds personals són les que finalment permet a l’empresa seleccionar al candidat d’un lloc de treball. Saber treballar en equip, ser comunicatiu, saber prendre dacions, etc. són competències tan valorades com la formació tècnica dels estudis.

→

6

Juny · Juliol 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

→

Les titulacions universitàries de caràcter oficial estan dissenyades en tres cicles, cadascun dels quals té unes finalitats diferents.

Així doncs, els estudiants de grau surten amb una formació general en una o algunes disciplines, i estan orientades a l’exercici d’activitats de caràcter professional. Els màsters aporten una formació més avançada i té una finalitat d’especialització o multidisciplinar. I finalment, els doctorats tenen l’objectiu de donar una formació avançada a l’estudiant en las tècniques d’investigació.

Aquest esglaonament d’estudis no fa més que reflectir la realitat en que vivim. En alguns casos és suficient uns estudis de grau per trobar feina, en altres es requereix aprofundir a través d’algun màster, i en altres casos estudiar un doctorat

s’emmarca en un accés més acadèmic i investigador, ja que malauradament el sector empresarial encara no aposta per seleccionar aquests perfils en les seves plantilles. No pensen que siguin necessaris. Doncs bé, estan molt equivocats. És un dels grans problemes del nostre país que les empreses no inverteixin en contractar personal per investigar, innovar i desenvolupar nous productes i serveis, que és en definitiva el valor que tenen les empreses més competitives. A països com Alemanya i França doblen la contractació de personal per a investigar. Per això estan en el top de l’economia mundial. Perquè aposten pel talent d’una forma diferent que nosaltres.

En aquest sentit ens hauríem de fer una reflexió respecte al greu problema de la desocupació del nostre país. Tenim uns joves amb

una formació i actituds com mai l’hem tinguda. Estan preparats per afrontar qualsevol treball i projecte. La qüestió és si les empreses fan els mateixos esforços que els joves. Només han d’invertir els estudiants en una major formació? Que fan, però, les empreses?

Una recomanació als estudiants que acaben els estudis de grau és conèixer primer el seu projecte professional. Saber en què vol treballar. Definir la seva carrera professional.

Perquè a partir d’aquesta definició podran saber i escollir el que s’ha de fer per trobar feina. Actualment la pràctica totalitat de les universitats tenen serveis d’orientació professional que les facilitarà millorar la seva inserció laboral.

Abans, estudiar era necessari i suficient per accedir a un treball, però avui dia

la societat de la informació i les noves tecnologies del coneixement estan canviant pràcticament tot: el comerç, la forma de treballar, la formació, i les relacions humanes. Avui dia, formarse és una necessitat però no suficient si no la mantens i l’amplies en el temps, ja que és l’única forma d’estar en consonància amb els canvis de la societat... i de la vida.

Estudiar mai és una pèrdua de temps ni de diners.

Simplement cal saber seleccionar què estudiar i quan fer-ho, ja que és una inversió per trobar feina, evidentment, però fonamentalment per créixer personalment, i definir el teu projecte de vida.•

Toni Moreno

FeinaUB Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE) Universitat de Barcelona

L’Informe InfoJobs ESADE

A

quest mes de maig InfoJobs – la borsa de treball privada on line - ha presentat un informe que ha encarregat a l’escola de negocis ESADE de la Universitat Ramon Llull sobre l’estat del mercat laboral a l’Estat espanyol. Pel nostre debat sobre Màsters, ens interessa conèixer directament alguns apartats de l’Informe sobre “Estudis”:

Estudis demandats Respecte als estudis demandats, les vacants que sol•liciten una formació corresponent a l’Educació secundaria Obligatòria (ESO) representen el 31% del volum publicat e InfoJobs, mentre que la Formació Professional (FP) i el Batxillerat queden representades per un 34% de les vacants. La formació universitària ostenta un percentatge menor, amb un 21% del total de vacants.

Es tracta d’una composició bastant equitativa en quan a nivells educatius. Encara que, en comparació a les dades relatius a 2012, s’ha produït una caiguda en la demanda de vacants de Formació Professional i un decreixent, encara que lleu, de titulacions universitàries. La demanda d’estudis bàsics (ESO) és la única que s’ha incrementat respecte a 2012, amb un augment de cinc punts percentuals.

Estudis dels demandants de treball La composició d’estudis dels demandants de treball que s’han inscrit en les vacants del portal el 2013 es manté estable en relació a l’any anterior. El 45% dels candidats compte amb estudis universitaris i el 27% tenen estudis de Formació Professional (FP). Aquests percentatges quasi no presenten variacions des de 2008, any d’ini de la crisi, encara que el 2013 s’ha registrat un punt percentual negatiu en el cas de candidats amb estudis bàsics (13%) i Batxillerat (10%).

Ajustos entre oferta i demanda El desajust entre el nivell educatiu requerit per les vacants i el nivell educatiu dels candidats inscrits encara segueix sent significatiu. El 2013, el nivell d’adequació mitjana del nivell formatiu requerit respecte al que ofereixen els candidats inscrits tant sols és del 20%.

Sense dubte, aquestes dades queden lluny respecte als ajustaments observats tant a Europa com als Ests Units. Segons l’Informe “Into the Gap”, publicat per “Seo Economic Research” i “Randstad” el 2012, el desajust horitzontal, és a dir aquell que es dona entre el camp d’estudis dels treballadors i el que requereix el treball, només es produeix en 1

de cada 5 llocs, tant a Europa com als EEUU. Dit d’una altra manera, 4 de cada 5 llocs estan correctament aparellats amb el treballador en termes del camp educatiu.

A l’igual que en el 2012, els nivells més alts d’adequació entre oferta i demanda es varen produir entre els estudis superiors del tercer cicle, on se superen percentatges d’adequació del 50%, exceptuant el de Doctorat, que és inferior al 30%. Per contra, les vacants que varen tenir més baix d’ajustament varen ser els que no requerien estudis, així com les que sol•licitaven Formació Professional superior (FP) i Grau, encara que aquest últim cas els valors encara son poc significatius donat el recent de la titulació.

Al comparar les dades actuals amb les de 2011 i 2012, s’observa que el desajust segueix creixen, després de que en l’últim any es va produir un descens generalitzat de l’adequació entre oferta i demanda. El nivell només es va incrementar entre els que no tenien estudis (6%) i es va mantenir, amb un lleu descens, entre les titulacions superiors.

Segons l’Informe “Into de Gap 2012” de “Seo Economic Research” i “Randstad” hi ha tres causes que apunten a que l’emparellament entre les competències i capacitacions ofertades i demandes no siguin perfectes:

1. El cicle econòmic.

En cicles d’alta taxa d’atur i escassetat de llocs de treball (com és el cas d’Espanya), el demandant d’ocupació pot acabar acceptant treballs per sota de la seva qualificació acadèmica, generant una sobrequalificació que finalment no és satisfactòria ni pels candidats ni per les empreses.

2. La dinàmica perpetua de creació i destrucció de llocs de treball en una economia de mercat.

On desapareixen productes i empreses i apareixen nous, fent que aquells treballadors acomiadats tinguin que traslladarse a llocs en nous sectors.

3. Les eleccions educatives dels actuals estudiants.

Les seves eleccions no estan sempre sincronitzades amb les necessitats futures de l’economia.

Les tres causes provoquen un procés incessant d’aparellaments més o menys perfectes o imperfectes. La labor dels intermediaris com InfoJobs es posar una mica de llum respecte a com s’estan produint aquest aparellaments i en part aquest constitueix una de les raons de la realització del present informe. •

Juny · Juliol 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

7

-"Quin Màster faré ?" : Una decisió que cal pensar bé i informar-se

el món universitari esEda npanyol, la primera dècadel mil•lenni es recor-

darà pel neguit produït per la llargament anunciada revolució en la formació universitària, que hom suposava que portaria a reinventar totes les titulacions per tal d’adaptar-les als principis de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).

La fita era que els títols lliurats a partir de 2010 havien de ser reconeguts a tots els estats signants de l’acord de Bolonya i per tant respondre als requeriments del marc europeu de formació.

Amb certa calma tensa, al principi de la dècada varen proliferar els estudis, propostes, consensos i reunions, però conforme avançava el temps i no es veien els resultats pràctics, s’anava incrementant el nerviosisme a l’administració i l’escepticisme a les universitats.

Cal tenir en compte que per donar un títol de grau el 2010, calia començar les classes el 2006, i per tant la legislació marc havia d’estar a punt el 2004, pel temps que suposen els processos de disseny i verificació dels títols. Finalment, la Ley Orgánica va aparèixer al BOE el 2007, a l’igual que el Real Decreto de titulacions.

I va aparèixer amb sorpreses tant importants com que la seqüencia BaMa (BachelorMàster), que aquí traduïm per Grau-Màster no seguia la distribució 3-2 adoptada a gairebé tota Europa, sinó la 4-1. Aquest canvi, aparentment innocent, ha suposat un llast molt important en el disseny de màsters en aquest país, ja que el dis-

seny d’un programa de 60 crèdits part dels quals s’han d’emprar en el treball de final de Màster, permet un increment molt limitat de la competències, i per tant de l’especialització que aporta el Màster.

No és que les universitats no puguin dissenyar màsters de mes de 1 any (de fet el Màster amb directrius ministerials de Psicologia General Sanitària és de 90 crèdits, un curs i mig), però la immensa majoria dels 3943 registrats al RUCT (Registro de Universidades, Centros y Titulaciones) són de 60 crèdits (aquesta oferta desmesurada demostra que la coordinació continua sent una assignatura pendent del nostre sistema universitari).

En el “màrqueting” universitari compte més l’efecte dissuasori de la llargada dels estudis que l’atractiu d’un programa ben dissenyat en funció d’uns objectius clars i unes activitats formatives que permetin assolir un perfil professional ben definit.

Una altra sorpresa aportada pel Ministerio va ser que, ja que era impossible complir amb l’objectiu de titular graduats al 2010, es podien titular màsters, ja que nomes duren un any. I així va començar una cursa de disseny de programes de màster per part de les universitats, sense tenir en compte quins serien les competències d’accés (els graus encara no estaven dissenyats). Malgrat les crítiques que va generar aquesta incongruència, totes les universitats varen presentar i engegar programes de màster, als que finalment es va permetre que accedissin llicenciats.

Una tercera feblesa deriva del fet que si bé els màster, com els graus, estaven originalment previstos com una via de formació per un exercici professional, en adonar-se que part dels estudiants anaven a fer la tesi, es va incloure la opció de dissenyar màster professionalitzadors o màsters de recerca, davant de la qual les universitats decidien sistemàticament la opció de.... mixt. En l’actualitat aquesta classificació ha desaparegut, la qual cosa comporta que la universitat no necessita orientar la formació ni cap a un entorn ni cap a l’altre.

Amb aquests antecedents hom pot pensar que el realment important és “tenir un màster”, sigui quin sigui.

Però no hem de caure en el simplisme de pensar que les febleses del sistema el fan incapaç de generar productes de molta qualitat i molt adaptats a les nostres necessitats. L’estudiant que té molt clar cap on vol encarar el seu futur professional, té una amplíssima oferta on escollir, i les eines per optimitzar aquesta selecció.

En aquest sentit, un dels punts forts aportats per l’EEES és tot el sistema de garantia de la qualitat, que si bé en aquesta fase garanteix la qualitat només a nivell de disseny del títol (amb el temps els protocols de seguiment de les titulacions en permetran valorar més en profunditat els resultats), en canvi si que garanteix la transparència en el disseny de les titulacions, i així en la pàgina web de cada titulació, o en el propi RUCT, disposem de tota la

informació relativa al disseny del màster, amb aspectes tant importants a l’hora de prendre una decisió com: -Objectius del programa i candidats a qui va adreçat.

-Competències a adquirir.

-Regim de presencialitat, temps de dedicació (complet o parcial).

-Pla d’Estudis amb un desenvolupament molt detallat -Professorat.

-Institucions o empreses que col•laboren amb les pràctiques.

-Possibilitats de desenvolupar activitats en l’entorn de les empreses/institucions.

Aquestes informacions són critiques per decidir quin és el programa que pot interessar més a l’estudiant en funció de quin vulgui que sigui el seu futur professional. •

Joan Prat i Corominas

Joan Prat és doctor en Medicina i professor titular de l’àrea de coneixement de Fisiologia de la Universitat de Lleida (UdL). Ha estat Vicerector de qualitat a la UdL, així com Degà de la seva Facultat de Medicina. És patró de la “Fundación Educacion Médica”, Màster en educació mèdica i assessor internacional en educació mèdica del “International Institute for Medical Education de la Rockefeller Foundation” (NY). Col•labora amb ANECA, l’agència estatal d’acreditació; AQuCatalunya, l’agencia de qualitat catalanai ACSUCYL, l’agencia de qualitat de Castilla y León.

8 LO CAMPUS 路 El peri貌dic universitari de Catalunya

Juny 路 Juliol 2014

Juny · Juliol 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

9

Mikel: de la fotografia n’ha fet un estil de vida n fotògraf no caldria mai presentar-lo, són les seves U imatges, la seva obra creativa la seva millor presentació. Per això no escriurem res de Mikel, a més Mikel Aris-

tregi és ben conegut no només en els sectors de les arts plàstiques i del periodisme, sinó també en els sectors sensibles que participen activament en les ONGs. Les seves imatges colpidores dels seus reportatges sobre els sense sostre alcohòlics de Mongòlia; els seus “Catalasians” sobre les persones procedents d’Àsia establertes a Catalunya; els seus nens i nenes de Cambotja i el seu acompanyament al crit de llibertat de pobles tibetans en territoris esborrats del mapa com l'anomenat Kham; són treballs de Mikel prou eloqüents del lligam entre creativitat i compromís.

Mikel és un basc especial: un basc de veritat d’Hernani, de

39 anys, que parla català perquè n’ha pres l’opció entre nosaltres, amb una naturalitat lluny de grans declaracions polítiques. Tot en blanc i negre. Tot sense estridències i mostrant una joventut radical, capaç de treballar en qualsevol cosa per rescabalar-se econòmicament per realitzar una nova sèrie fotografia en el lloc més inhòspit del planeta i sobre la temàtica que necessita més visibilitat.

En aquest LO CAMPUS li publiquen unes fotografies potser menys espectaculars que els seus grans reportatges, però ens presenta el seu “reportatge personal”: el que dinamitza tots els altres. • (El Web de Mikel Aristregi : http://www.mikelaristregi.com )

10 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

universitats de tot Ltantesl’Estat es troben en consevolució. Per a fer

front als nous reptes que ens arriben des de la societat de la informació és important crear una xarxa de comunicació universitària. És per això que des de fa dos anys la Universitat de València va impulsar la plataforma MediaUni (http:// mediauni.uv.es), un espai on conflueixen la ràdio i la televisió universitàries que donen veu a tots els aspectes de rellevància en l’àmbit acadèmic i social d’aquesta institució acadèmica.

La Universitat de València és la institució acadèmica de referència a la Comunitat Valenciana. Amb més de cinc-cents anys d’història i més de cinquanta mil membres, aquesta entitat acadèmica imparteix estudis de diferents àrees de coneixement en els diferents campus universitaris que té situats tant a la ciutat de València i la seua rodalia, com en ciutats com Gandia i Ontinyent.

Els continguts audiovisuals es retransmeten des de la plataforma de manera continuada des del setembre fins a juny; seguint una línia fonamentalment divulgativa. En paraules de la coordinadora de Mediauni, Remei Castelló, “es tracta d’una televisió a la carta, amb una graella de continuïtat que a més ofereix accés directe al programa que el consumidor busca”.

Així, MediaUni i la seua televisió acompleixen una doble finalitat: retransmetre informació institucional de rellevància sobre activitats acadèmiques de la Universitat i la producció de continguts audiovisuals més propers als investigadors i als estudiants.

Els actes institucionals se solen emetre en directe mitjançant la plataforma i aquesta tasca la realitza directament el personal dels Serveis Audiovisuals de la Universitat. Es posa imatge, doncs, a actes com les sessions de Claustre, les cerimònies d’‘honoris causa’, conferències i debats. Entre els grans èxits d’enguany han estat les xarrades del presentador El Gran Wyoming, dels periodistes Ignacio Ramonet i Ramon Lobo o de l’oncòloga Maria Blasco.

Pel que fa als programes que doten de continuïtat a la Televisió de la Universitat, aquests estan realitzats majoritàriament per estudiants de la Universitat de València que tenen l’oportunitat d’aprendre alhora que es formen dins de la mateixa institució. Com bé explica la seua coordinadora, “l’equip de MediaUni, conformat majoritàriament per estudiants en pràctiques de Periodisme, Comunicació Audiovisual i el Màster en CONTD de la Universitat, elaboren diferents tipus de programes. Per una part, es cobreixen notícies que es generen als diferents campus i d’altra, es produeixen

Juny · Juliol 2014

programes amb una destacada presència d’alumnes i equips d’investigació”.

Entre els programes que podem trobar i que posen veu als diferents membres de la Universitat de València estan #Alumn@s; el particular twitter de la Universitat mitjançant el qual l’alumnat explica en 60 segons la seua posició respecte a un tema setmanal. Però no només es tracta de posar veu a l’estudiantat, sinó de difondre les iniciatives que aquests porten endavant. Es pugen a la plataforma microrelats o creacions realitzades pels estudiants com els curtmetratges presentats a algun concurs o fins i tot, la forma en què ells viuen la Universitat. A Viure la Uni, són els propis alumnes qui expliquen altra forma de viure dins de la Universitat de València que va més enllà de la docència. Altres programes com Espai a Debat ofereixen a l’alumnat un espai per debatre i reflexionar sobre diferents temàtiques.

Així, gràcies a la creació de la plataforma MediaUni, la vida universitària valenciana es va fent ressò.

Els programes televisius han anat evolucionat a mesura que l’entitat universitària canvia i creix. Segons ens conta Remei, enguany els programes més destacats són el Divulga, un programa que dóna a conéixer les investigacions que es porten a terme des de la Universitat o l’Entrevista; on personatges rellevants del món de

la ciència o la cultura que visiten la Universitat són entrevistats. Marcela Lagarde, Ramón Lobo o Maria del Carmen Agulló, són algunes de les cares que es poden veure a la televisió de la Universitat de València.

A més dels programes que tracten temàtiques específiques i en profunditat, des de la televisió universitària també es poden trobar altres espais audiovisuals com Humoris Causa, un programa d’esquetxos d’humor realitzat pels propis estudiants; Via Esportiva, on es donen a conéixer propostes esportives de la Universitat de València; el programa Expo, que tracta de difondre la gran quantitat d’exposicions culturals que la institució allotja a les seues instal•lacions o el Cara a Cara; un programa Erasmus que acosta les experiències d’alumnes europeus i valencians en les ciutats d’intercanvi.

La Universitat Respon, El Reportatge o A Cor obert, són altres programes que s’emeten mitjançant la plataforma i que solen donar resposta a qüestions científiques o socials, tracten algun tema en profunditat o difonen coneixements sobre medicina.

En definitiva, tot un seguit d’espais televisius que serveixen per a difondre una àmplia varietat de temàtiques centrades en les activitats portades a terme des de la Universitat de →

Juny · Juliol 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

11

El Consell de l'Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) revisa els objectius i el model de representació per obrir nous camins / Les reflexions del plenari Gemma Espigares i Vanessa Diaz (UdL), Joan Molina i Robert Monzonis (URL), Yago Fernàndez i Lluis Forcadell (UB), Laia Vidal (UdG), Marti Obiols, Emeka Okpala i Jordi Nonell (UPC), Sergi Marti (URV), Jordi Rodó (UAB) i Miquel Rubio (UOC)

Antecedents: El Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), màxim òrgan de representació estudiantil a Catalunya, va ser constituït al febrer 2011 per estudiants, govern i rectors, i té per objectiu coordinar els màxims representants estudiantils esdevenint l’interlocutor del sistema.

Aquesta experiència ha estat considerada una bona pràctica pels seus impulsors i segueix creixent cada dia.

Objectius: L’objectiu principal del CEUCAT és millorar els sistemes de participació i representació del sistema universitari de Catalunya, mitjançant la coordinació entre els estudiants i

València. Iniciatives que també adquireixen rellevància en l’àmbit social. És per aquest motiu que a MediaUni s’hi desenvolupa una important tasca de difusió des de les xarxes socials: “Els programes es difonen mitjançant les xarxes socials, tant al Facebook de la pròpia Universitat ( www.facebook.com/universitatdevalencia) com en el twitter de la institució acadèmica (@UV_EG) i de MediaUni (@ MediaUniUV)”, ens conta Remei. “Els vídeos també

l’administració pública. Si entrem en detall trobem objectius com: Debatre temes d'interès interuniversitari, coordinar els Consells, portar la veu dels estudiants de les universitats catalanes, Preparar les reunions elevant propostes conjuntes i millorar la participació.

Els inicis del CEUCAT: Per entendre els motius que van inspirar la constitució del CEUCAT ens hem de remuntar-nos al moviment anti-Bolònia, que van detectar la necessitat d’establir diàleg entre govern i estudiants. Es crea al 2009 la Comissió d’Estudiants (CE) del Consell Interuniversitàri de Catalunya (CIC), on s’analitzen els models de representació existents i es crear el CEUCAT.

tenen presència a la web principal de la Universitat (www.uv.es) i en alguns casos acompanyen a les notícies que es publiquen en aquesta web. A més, tant la ràdio com la televisió donen suport audiovisual al periòdic digital de la Universitat de València ( www.uv.es/infouni)”.

Aquest desplegament de mitjans universitaris és, sense dubte, una de les claus per a fomentar que tots els membres de la comunitat educa-

El que s’ha fet amb 3 anys i escaig: Amb més de 300 reunions i representació activa en una 20a d’òrgans des del 2011 s’ha aconseguit: -Crear sinèrgies i jornades formatives conjuntes entre consells d’estudiants (URV 2011, UB 2012, UPC 2013, Tolossa 2013).

-Coordinar una 20a de projectes relacionats amb la participació, beques o governança i publicar-ne una 10a.

-Obtenció de la menció especial per la Creació del CEUCAT al Concurs de Bones pràctiques de Santander al 2011 i participació al proper Congrés Internacional de Docència Universitària

tiva siguen partícips de la vida dins de la Universitat de València. Per això, des de MediaUni continuen treballant per millorar el servei informatiu que hi donen la ràdio i la televisió des de fa només dos anys, però

(CIDUI) 2014.

-Preparar les reunions (CIC, CEUNE i Ministeri) de forma conjunta elevant propostes consensuades i treballades aconseguint millorar les condicions de les beques equitat, per exemple.

-Millora de les habilitats transversals dels representants i aportació als òrgans de presa de decisions un punt de vista diferent (proper a les aules) i que esdevé un valor afegit.

-Impacte social i mediàtic: 98 comunicats i posicionaments oficials, 139 notícies en premsa escrita, 529 seguidors a facebook i 497 a twitter, entrevistes i participació en programes de televisió i ràdio, visibilitat al saló de l’ensenyament des de 2012, ... → que; tot i la seua joventut, ha resultat ser essencial per a la vida universitària valenciana. •

Bea Pascual

Universitat de València

12 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya →

Els reptes de futur L'EEES i l’Estatuto del Estudiante Universitario reconeixen els estudiants com a membres de ple dret de la comunitat universitària i preveuen la seva participació en l'organització. No obstant, el govern i la situació de retallades constants que venim patint els últims anys fan difícil, i en ocasions com la LOMCE fan impossible que els representants duguem a terme les nostres responsabilitats.

Aquestes i altres situacions precipiten al desembre de 2013 un debat profund en el sí del CEUCAT per obrir noves vies de participació, que culmina amb l’aprovació d’un nou reglament al maig de 2014.

Fins l’actualitat el CEUCAT estava format per 24 membres (12 titulars i 12 suplents) de les 7 universitats públiques i les 5 privades de Catalunya.

Els 12 membres titulars són alhora, els coordinadors dels seus consells.

Aquest fet, que garanteix la representativitats dels qui el formen, impedeix però avançar en alguns casos, per l’excessiva acumulació de càrrecs i feina. És doncs la composició, un dels canvis més importants que es plantegen, passant de 2 a 3 membres per universitats i que aquests siguin membres per igual.

“Amb un CEUCAT institucional es guanya respecte d’alguns, però es perd força d’altres”. És evident que els canals de participació actuals estan canviant, les assemblees obertes estan agafant cada cop més força en el dia a dia, en detriment dels canals més institucionals. El CEUCAT, conscient d’aquesta realitat, considera oportú obrir els seus plens i reunions a tot l’Estudiantat i potenciar la transparència en la publicació d’acords.

Coincidim en què la mancança principal del CEUCAT ha estat la falta de temps per gestionar tota la informació, especialment a través de la web i les xarxes socials. Es crea una comissió formada per diferents estudiants, membres o no del ple, que se n’encarreguin, i no la presidència com es fa actualment. A més a més, fora bo explorar la possibilitat de comptar amb un administratiu que donés suport a aquests aspectes.

Juny · Juliol 2014 models de bones pràctiques, per a la millora conjunta de tots. En definitiva, i a mode de conclusió final, s’ha demostrat que la creació d’un consell autonòmic ha millorat la representació estudiantil, permetent una millor trajectòria del treball de cada universitat, i que queda encara molt camí per recórrer.

El CEUCAT no ha fet més que començar la seva tasca, i té per davant molts anys de feina que de ben segur seran molt profitosos. •

Tot i que aquest són els tres eixos vertebradors del canvi, cal fer una ullada a Europa per saber cap on volem anar, i els consells d’estudiants de les universitats sueques i finlandeses en són bons exemples de cultura de representació voluntariosa, responsable i de participació integral en els òrgans de presa de decisió de les universitats.

El CEUCAT és conscient que ha de seguir fomentant la participació i els

http://www.ceucat.cat

II

Junh · Junhsèga 2014

LO CAMPUS · Eth periodic universitari de Catalonha e Aran

Aran ei un País e non ua Comarca (Continuacion) → Aran, per un costat ei definit coma País e per un coma ua Comarca. Eri diden que non ac hèn mès ac hèn tot aute se li da eth tracte de comarca. Er aranés, non sonque ei oficiau en Aran senon que tanben n’ei en tot Catalunya e a un clar tracte coma ua varianta der occitan. Ei a díder: se perfile legaument tota ua identitat aranesa e ath viatge i a tot un seguit de contradiccions que podem atribuïr ara correlacion de fòrces politiques segontes eth moment, autant ena arena politica aranesa coma catalana e espanhòla.

Sauvem-mos donques, sonque ua soleta idea àmpliament assumida en territòri: Aran ei un País e non ua Comarca.

Es que nèguen era nacion catalana non cau díder çò que nèguen d’Aran, mès es que son peth Dret a Decidir e pera libertat totau de Catalunya, non pòden continuar tractant Aran

soent, des des institucions, es mieis de comunicacion publics e tanben, des des plataformes reivindicatives autant nacionaus coma sociaus.

Non ei ua qüestion sonque de formalitat, ei ua qüestion d’identitat e coeréncia. • Associacion culturau e civica Vivéncia Aranesa

17 de Junh de 2014, Hèsta nacionau d'Aran

Vivéncia Aranesa

Associacion culturau e civica dera Val d’Aran DIFONENT ETH PENSAMENT CONTEMPORANÈU

● Entitat editora dera revista universitària LO CAMPUS e deth diari digitau LO CAMPUS DIARI ● Plataforma de difusion de tota sòrta d’eveniments occitans enes 21 universitats de parla catalana Connècta damb nosati: vivenciaaranesa@locampus.cat Telefòn + (34)973204907

Coeditors: l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS / UdL i l’Associacion VIVÉNCIA ARANESA, -“Associacion Culturau e Civica Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”-

LO CAMPUS Redaccion: Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª 25001 Lleida Telèfon: (00 34) 973204907 redaccio@locampus.cat

Editor e Director: Joan-Ramon Colomines-Companys

Suplement Especiau de LO CAMPUS 24 Junh-Junhsèga 2014 Versions de papèr e digitau Depaus Legau: L-658

Junh · Junhsèga 2014

LO CAMPUS · Eth periodic universitari de Catalonha e Aran

III

CRONICA e OPINION

Era Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi E

ra Generalitat de Catalonha a creat era Acadèmia dera lengua occitana, o der aranés, coma li volgatz díder. Era sua competéncia ei era d’èster autoritat dera varietat aranesa e aconselhadora sus era varietat generau, tronc comun, estandard o referenciau dera lengua, ... didetz-li se que volgatz. Eth sòn encastre de competéncia ei Catalonha, mès aurà de tier en compde tot eth territòri lingüistic der occitan. Ei composat de dues seccions, era que s’ocuparà dera varietat aranesa e era que s’ocuparà dera lengua generau. La formen/formaràn, quan se constituisque, persones destacades der estudi e dera promocion der occitan.

Tot repetint es paraules deth Conselhèr de Justicia, Germà Gordò, eth dia 2 d’abriu de 2014, ena presentacion deth Decret que reconeish era Acadèmia, se tracte d’ua “estructura d’estat” qu’a d’auer autoritat scientifica e academica, mès tanben autoritat morau, e cau trebalhar de manèra qu’era gent la identifique coma un organ de prestigi.

Se qu’a hèt era Generalitat, d’acòrd damb eth Conselh Generau d’Aran, ei méter es condicions juridiques e administratives entà que d’ua forma liura e independenta ua sèria de persones damb istoriau personau reconeishut en estudi e foment der occitan, ena sua varietat aranesa o ena lengua referenciau, inicien eth procés que les aurà de portar a constituir-se en Institut d’Estudis Aranesi en forma d’Acadèmia dera lengua.

Se tracte deth desvolopament dera Lei der occitan (an 2010) que se fonamente ena declaracion dera oficialitat der occitan en tota Catalonha que hec er Estatut d’Autonomia (an 2006). Era línia de coeréncia der Estatut-Lei der Occitan- Decret de creacion dera Acadèmia ei contínua. Eth modèl ei facil: proteccion e promocion dera varietat locau, partint des Normes Ortografiques der Aranés e respècte pera varietat referenciau, fondamentada enes principis d’Alibèrt, en tot trebalhar ena unitat dera lengua occitana. Era Acadèmia aurà de collaborar damb entitats de tot er espaci occitan en establiment dera normativa de referéncia entath conjunt

dera lengua occitana. Ara er acòrd, a que liurement arribaràn, entre era Generalitat de Catalonha, eth Conselh Generau d’Aran e era Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi, determinaràn es competéncies qu’aguesta a de desvolopar en aplicacion dera sua autoritat lingüistica.

Eth procés aranés enquia arribar ad aguesta posicion ei modelic. Ei un des exemples mès clars dera relacion lengua e podèr e de coma se potencien entre es dues.Tot comencèc en 1979 damb er Estatut d’Autonomia en quau sonque s’introduic dues referéncies ara Val d’Aran: era ua ditz que calerà protegir “era parla aranesa” e era auta que calerà recuperar es sues institucions istoriques (cau recuperar eth poder). Dues timides referéncies. Era “parla aranesa” inicièc un procés de promocion força important, que la portèc a superar era concepcion de “parla”, entà convertir-se en varianta der occitan, crear ues normes ortografiques entà toti, introduir-la ena escòla de forma tranquila mès continua e segura, enquiath punt d’èster era lengua der aprenentatge dera lectoescritura. Un viatge consolidat aguest procés se reconeishec, en 1990, eth Conselh Generau d’Aran coma institucion d’autogovèrn, e se li encomanèc era survelhança e promocion dera lengua pròpria. Es processi politics desvolopats peth Conselh Generau d’Aran promocionèren era lengua pròpria ena escòla, enes mieis de comunicacion, ena societat, ena administracion, enes relacions extèrnes... e entre moltes autes accions creèc eth precedent der Institut d’Estudis Aranesi coma ens aconselhador dera lengua en 1998 en tot possar era Comission de Còdi Lingüistic que mercaue es orientacions basiques sus era correccion lingüistica. Damb eth temps aquera Comission prenec diuèrses formes e estructures coma Departament de Lingüistica, Seccion de Lingüistica, Institut d’Estudis Aranesi (ens assessor deth Conselh Generau d’Aran), que ja siguec objècte deth reconeishement dera sua autoritat lingüistica per part deth Conselh Generau d’Aran, en 2008, e finalament, ara, era Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi. Entretant era Generalitat experimentèc damb era creacion deth Grop de Lingüistica Occitana (GLO),

composat per destacats lingüistes de tot eth territòri occitan, qu’orientaue as institucions ena forma lingüistica der occitan referenciau. S’estaue gestant eth modèl: autoritat lingüistica entara varietat e orientacion entara referéncia Es competéncies e eth podèr deth Conselh Generau d’Aran anèren creishent en toti es encastres dera vida sociau, miei ambient, sanitat, governacion, ... Eth poder possaue era lengua e era lengua reclamaue eth podèr, en tot hèr realitat era maxima de que sense podèr non i a lengua que sobrevisque.

Era Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi, signifique un auanç referenciau ena consolidacion lingüistica. Quan s’articule potenciarà es relacions en matèria de lengua en tot er encastre occitano-catalan e incrementarà eth poder politic deth Conselh Generau d’Aran, qu’aurà de créisher ena sua responsabilitat politica, au mens, enes encastres der ensenhament e des relacions internacionaus.

Era creacion dera Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi, place era Val d’Aran en centre der espaci occitano-catalan e li da era responsabilitat de potenciar es relacions fondamentades en estudi, investigacion e establiment dera normativa, coma part integranta der espaci. Eth territòri se convertís en un modèl e es usuaris dera lengua, auràn, finalament, un lòc a on resòler es dubtes. Ei un exemple unic. •

Jusèp Loís Sans Socasau

Cap de Politica Lingüistica deth Conselh Generau d’Aran

Membres dera Seccion de lingüistica der Institut d’Estudis Aranesi que formaràn ua part, des 21 membres dera naua Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi, quan se constituïsqui. 1.Bernat Arrous. 2.Aitor Carrera. 3.Angelina Casas. 4.Lourdes España. 5.Joan Pau Ferre. 6.Jèp de Montoya. 7.Elvira Riu. 8.Ròsa Salgueiro. 9.Miquèu Segalàs e 10.Frederic Vergés.

IV

Junh · Junhsèga 2014

LO CAMPUS · Eth periodic universitari de Catalonha e Aran

CRONICA e OPINION

Era cultura dera Val d’Aran ?

n tèma controvertit aguest! Encara U que diden qu’un/ua vau mès per çò que care que per çò que ditz, aquerò

mès aunèst qu’ei condar vertats quan te decidisses a escríuer un article e se quauquarrés a d’autes vertats a condar donques que s’alugue eth debat que tostemp ei un pas entà dauant. De hèt, è començat er article en tot méter eth títol, çò que jamès hèsqui, perque se m’a demanat d’escríuer sus era cultura dera Val d’Aran, mès non ei dit qu’aguest sigue eth títol definitiu. D’aquiu er interrogant.

Parlar o escríuer sus era cultura ei, d’entrada, parlar e escríuer d’un concèpte abstracte, d’ua sòrta de construccion teorica a partir deth comportament des persones en collectivitat. E açò non ei de bon hèr en generau e mès, se se tracte d’Aran. Toti poderíem dar definicions dera paraula e totes serien acceptables. Dilhèu, jo è viscut ua experiéncia mès antropologica deth mot mès, sincèrament, deishar quèir ua definicion e sajar d’interrelacionar-la damb eth mèn entorn culturau m’a semblat un absolut despropòsit que non se ditz damb çò que jo pensi ne tanpòc damb eth bagatge o auviatge que pòrti en ua sòrta de morralet virtuau deth pas o estada personau pera cultura deth mèn país. Atau que, google a part, è decidit d’escríuer sus aquerò que viui, veigui e senti e, a compdar d’aquiu, díder era mia sus aguest mon culturau aranés, qu’ei tot un mon!

Diden es expèrts qu’eth concèpte de Cultura non se pòt desseparar deth concèpte Societat pr’amor qu’andús an ua prigonda connexion. Donques en Aran, çò que non se pòt desseparar de cap de manèra ei Cultura de Politica o mielhor dit de poder politic. Pensaràn es lectors, e damb arrason, que politica ei “tot” e per tant tanben societat, e donques, tanben politica ei societat. Malabarismes lexics e expèrts a despart, çò que

preteni ei abordar simplament ua question complicada: era política amiada des deth poder actue coma filtre dera cultura çò que me semble mès normau qu’etic.

Era interferéncia dera politica ena cultura trè ara superfícia comportaments infantils, sectaris e interessadi per méter sonque quauqui adjectius d’ua longa listra, e de totes es caracteristiques universaus qu’expliquen era cultura, a saber, còdi de comunicacion, -tà entener-mos- era lengua, eth comportament collectiu, er aprenedissatge non genetic o interiorizat, era socializacion o modèl compartit, era integracion o interrelacion, era capacitat d’adaptabilitat e es desparièrs nivèus de coneishement, autant implicit coma explicit, en Aran, n’i a pòqui que s’escapen d’aqueth filtre que ben poderíem nomentar, “etiquetisme politic” per acunhar un tèrme pro entenedor. Non demonizi pas era politica. Ja è dit que politica ei “Tot” e me semble un “Art” de connotacions positives en tant que vò díder “servici ara causa publica”. Mès era politica aplicada implique arténher poder e eth poder pèrd massa soent totes aqueres connotacions. Comencem senon, peth còdi simbolic per excelléncia qu’ei era lengua e parlem sonque d’un des molti ahèrs que concernissen ad aquerò que ne podem díder era sua normalizacion e dignificacion. ¿Mos cau “trèir piech” perque era Generalitat de Catalonha, baloard indiscutible dera identitat e dera cultura aranesa, mos a autrejat eth gran aunor d’auer ua Acadèmia der occitan, aranés en Aran? De ben segur, a simpla vista, ei un motiu d’orgulh. Ara ben, pòqui saben dera pòca implicacion dera maxima institucion aranesa e mens encara dera lèu nulla informacion balhada as implicadi dirèctament e ja non digam as aranesi en generau, sus aguest ahèr, e ben pòqui saben tanpòc qu’ei ua acadèmia que nèish des cendres dera seccion de lingüistica der Institut d’Estudis Aranesi, literaument cremada. Mau començament aguest, eth de preténer fondaments solids tamb basa cendrosa, damb pòc o nul consens damb eth mon occitan e deishant peth camin seccions coma era d’istòria, d’enorme valor e competéncia. Tot un desplegament, aparentament, de bones intencions que son luenh d’enluernar as que cada dia trebalham per dignificar e potenciar era lengua des d’entitats e associacions culturaus, e que tampoam massa soent damb era indiferéncia e aqueth “vau mès quèir en gràcia qu’èster graciós” que non ei mès qu’ua frasa hèta chocanta tà nomentar eth sectarisme, er oportunisme e er etiquetisme…tant abondosi aué, en aguest país nòste.

Era societat ten e sosten es activitats culturaus d’aguest Aran. Es persones hèm era cultura. Un pialèr d’eres dancen enes còlhes de dances es dances tradicionaus e d’autes hèn ballet o saussa, qu’ara fin tot ei cultura. Un aute pialèr de persones canten e hèn musica tradicionau, de creacion, rap… qu’ara fin tot ei cultura. D’autes hèn teatre, comèdia,

drama o de consciéncia, que tot ei teatre! D’autes escriuen novèlles, poesia o pinten o hèn artesania. D’autes trebalhen tà portar manifestacions culturaus de delà. E tot ei cultura d’Aran. E cada viatge mès, aguestes persones an pres consciéncia de qu’er aranés, era nòsta lengua, mos hè unics ena diversitat. Totes aguestes manifestacions artistiques e culturaus mos an de hèr a sénter orgulhosi deth país que bastim entre toti, repetisqui, entre toti. E es que mos dedicam a bastir e víuer era cultura -que non a víuer de parlar dera cultura e a aumplir-se era boca de tanta identitat e amor ath país- auem de construsir pònts entre nosati perque aguesta ei era unica manèra d’evitar que mos mingem a mossegades e qu’era confrontacion sigue eth pan nòste de cada dia entre es que, en definitiva, volem çò de madeish: hèr a pujar eth nivèu culturau d’aguest país que serie infinitament mès naut sense etiquetar es productes culturaus coma pretenen e hèn quauqu’uns. Quan amiam entà dauant projèctes culturaus non cercam eth reconeishement, cercam era satisfaccion personau e collectiva, soent, perque eth país mos pòt. Ua auta causa ei que mos meritem eth reconeishement, sustot d’aqueri qu’ostenten un cargue public. E non mos vau sonque era subvencion a cambi deth lògo dera institucion enes pannèus informatius. Non n’i a pro!

Es que hèm cultura non podem seguir mès eth jòc ad aqueri que s’apròpen damb males arts e qu’aufrissen era promocion disfraçada perque en definitiva la vòlen sonque tada eri, e des des sòns autars de pretenuda responsabilitat practiquen ua sòrta de prevaricacion que, a despièt de qu’ei a vista de toti, arrés gòse arturar.

I a ua forma de guardar qu’ei límpia e transparenta. Aquera guardada pòt hèr qu’eth nòste mon se transforme. Ei era guardada qu’ei liura, sense manipular, que cerque anar mès enlà des egocentrismes e deth poder. Ei era guardada qu’emberogís tot çò que tòque: era cultura d’un pòble.

Ara òc que sabi eth títol d’aguest article. •

Manuela Ané

Junh · Junhsèga 2014

LO CAMPUS · El periodic universitari de Catalonha e Aran

V

CREACIONS ARANESES

Jèp de Montoya, un creador literari qu’exercís de gestor de cultura e patrimòni olem compartir damb el V lector un materiau creatiu de Jèp de Montoya, un

escrivan, dinamizador culturau e politic aranés qu’aué a era responsabilitat de Cap de Cultura e Patrimòni deth Conselh Generau d’Aran.

Montoya, un veteran dera defensa d’Aran coma País, a ua dilatada vida d’estudis

e publicacion de libres, antologies e articles sus cultura occitana, atau coma un potent trebalh de creacion damb poemaris e pròses poetiques. Tanben ua trajectòria d’intervencion en tota sòrta d’organismes privats e publics de difusion dera lengua, deth foment deth patrimòni e dera cultura en generau.

Coma gestor volem remercar qu’a estat eth prumèr president der Institut d’Estudis Aranesi coma tanben president dera Associacion entara Prefiguracion der Organisme de Regulacion dera Lengua d’òc (APORLOC), organismes que damb diferentes trajectòries e objectius an portat ara actuau Acadèmia Institut d’Estudis

Aranesi, dera quau Montoya tanben ne formarà part. A nivèu locau, Montoya a estat implicat ena politica municipau deth sòn pòble: Les. Ara seguida publicam deth poemari “Ara Val d’Aran” (1993) eth poèma ANIMA e era pròsa poetica “Aran, un país” (2012):

Aran, un País ontanhes de nhèu coronades; auM ets que graten eth cèu; gauècs que possen ath costat dera hauguèra;

mossa que manten era frescor deth non aluenhat iuèrn; cardalines, pinzans, senilhs, parrats ... mèrles e rossinhòus que canten pensant enes proprèrs nins; picornelhs que desvelhen eth bòsc damb eth sòn febril picament enes troncs des arbes, bossaques que vòlen en aire damb era sua coa de flècha; arrius de blanca e heireda esgluma que baishen deth cap des crestes; carreretes, morilhes, rovelhons, ceps, e tota classa de misharnons que possen en ombrèr; herèishi brancadi e guarnidi de fina e verda huelha; martothi demorant era man der òme entà tornar-se en bona aigua de nòdes; cases bastides en pèira e cubèrtes, bèth temps a en palha e aué en dia nera lòsa. Aquerò e tantes causes mès... ei aguesta petit mès viu país pirenenc nomentat Val d’Aran.

Bòsqui de hais, auets, pins... semiadi de ceridèrs sauvatges escarèrs, bedothi e, coma non, casses, signe dera duresa, fòrça, mès tanben noblesa d’aguesta gent, hèn er entorn.

Tropèus de shivaus que corren, sauten e gresilhen. Vacades e ramades de oelhes que pèishen, bramen e belèguen entre era fresca èrba, chaupicada de jaunes, liles, blues, blanques ...

e iranjades flors, demorant era doça man deth pastor que les molhe entà convertir era sua fresca e bona lèit en bon hormatge, minjar de dius.

Glèises romaniques e gotiques, cases reneishentistes, barròques e neoclassiques auberjant er auviatge culturau d'un pòble; bens mòbles e immòbles, testimònis d'ua identitat; arcs, lumedars escuts e pèires esculpides, capitèths e boquets, colomnes e hiestraus, escultures, taules, retaules e fresqui, en tot exposar ua realitat, en tot cantar un credo, en tot manifestar damb orgulh ua consciéncia, ua convicion e un desir, de seguir estant açò que s'ei: hilh d'ua tèrra, e d'un Pòble.

Paredèrs, hustèrs, picapeirèrs, pagesi, teishinèrs, paerèrs, dalhaires, lauraires, esclopèrs, haures, ... mèstres deth sòn mestièr, en tot hèr, en tot bastir, estimant era sua Val, pro-òms pactant eth sòn pervier, governant eth sòn País.

Fòrtes hemnes, bères gojates mestrejant cases e auviatges, codinant, pastant e hènt a còde eth pan, cardant era lan, hilant, tricotant e brodant, ... portant hilhs ath mon, aranesi deth deman.

Bones hònts de fresca aigua en es-

tiu e doça en iuèrn, senhalades per cordèus d’amarg gresilhon, planta que purifique eth sang, e que damb d’autes com era menta, arnica, gençana,… èrba fina o laurèr, ajuden ath benèster dera gent dera Val e ar amaniment de gormandi plats, com eth civet ja sigue d’isard, sanglièr o lèbe, era sopa barrejada e tanti d’auti, ... sense desbrembar es patès hèti a còder ena vielha coquèla; es hormatges, aqueri qu’encara se hèn coma se hadien bèth temps a enes bordaus e, tà acabar, aqueres pastères de morisco e aqueth vin caud a on es panses, higues seques, pèth d’iranja o trossets de poma se meten en lòc der alcòl que, abans de morir, en plea ago nia, mos enlumène damb era sua blua ahlama. →

Anima Era lua se miralhe ena Garona, Er òme estidòque eth huec, Estant sabedor qu’eth sòn diu le i sabec, Acitau e ara se sap persona.

Sabent que ja non ei mès inocent Escote eth cant dera aigua ua estona, En tot calhar era anima gascona, Aguest vielh e gran aranés idolèc.

Fixe es uelhs ena vòuta blua, Aguest òme de mans, lèu mancades de dits En tot seguir tot doçament ua bua Ath temps qu’escote deth gran os, es crits, Deishant eth sòn pensament ena lua, Sabent qu’era bòla de nhèu devierà alits.

VI

Junh · Junhsèga 2014

LO CAMPUS · El periodic universitari de Catalonha e Aran

CREACIONS ARANESES

Eth teatre comprometut de Manuela Ané otòm que coneish a Manuela Ané sap qu’ei ua hemna T comprometuda damb fòrça causes, sustot de País, ei a díder, d’Aran. Eth sòn compromís a un versant culturau plan practic e de rapida arribada as conciutadans dera Val d’Aran: son es arts sceniques. A trauès deth teatre, autant damb era comèdia coma damb eth drama, autant hènt d’actritz, directora o coma autora, Manuela transmet un messatge de compromís, valors e luta per tota sòrta d’ideaus que configuren era libertat collectiva e individuau. De tot aguest bagatge non ei estonant que n’age hèt ua airina pedagogica, animant ara mainadèra a introdusir-se ena cultura populara, des dera dança, era musica e tanben des dera òbra teatrau.

En programa d’activitats deth “XIau Congrès dera AssociaEth dia 22 d’agost der an 2012, arribèc en pòble de Les, Paquita Sitzer. Venguie de Veneçuèla. Auie estat convidada pera Associacion de Hemnes de Les entà tornar entath pòble que l’acuelhec ar atge de 5 ans quan, damb es sòns pairs, passèren era frontèra hugent des nazis. Èren judius.

En un acte organizat per Ajuntament de Les e era Associacion de Hemnes, Françoise o Paquita –coma la batièc un carrabinèr en arribar en Les enes ans 40- mos emo-

cionèc enormament damb es sues paraules d’arregraïment envèrs aqueres persones que l’acuelheren e la sauvèren deth patiment d’un camp de concentracion o dilhèu, d’ua mòrt crudèu. Paquita mos parlèc tanben, de com sa mama li auie condat un pialèr de viatges era sua estada en Les. A compdar d’aqueth dia, era autora d’aguesta òbra volec escríuer ua istòria de ficcion, sajant d’imaginar coma se hège eth pas d’evadits per aguestes contrades en tot húger dera barbària nazi ins-

cion Internacionala d'Estudis Occitans” que se celèbre en Lleida, eth grop de teatre amateur “Era Cabana”, de Les, representarà era òbra de Manuela Ané: “Un pòble tara libertat”.

Era òbra, que tanben dirigirà era pròpria autora, vo’la presentam ara seguida e ac hèm reprodusint er explic de coma s’inspirèc entà escríuer-la e eth tèxte dera scèna prumèra e dusau der Acte prumèr e era fin dera scèna 5, que tanben ei era fin der Acte. Un tast creatiu, sense descurbir eth moth argumentau, que vos a d’animar a aquerir era nauetat editoriau titulada “Un pòble tara libèrtat e 4 comèdies” de Pagès-editors, eth dusau libre de teatre de Manuela Ané. • tallada en vesin país francés, damb er objectiu, sustot, d’aumenatjar-les mès tanben de rebrembar ad aqueres persones, qu’en tempsi d’incertesa e de pòur, saberen dar un còp de man e ajudèren a sauvar a òmes, hemnes e mainatges perseguidi, sense cap aute tòrt, qu’eth de professar ua auta religion.

Bèra ua d’aqueres braves persones èren araneses.

Paquita Sitzer sabec dera òbra e podec liéger un resumit d’aguesta enviat per mail pera autora. Ua des causes

que responec siguec aguesta: “ …volví a leer tu correo y me ha traído lágrimas. De verdad que espero que el público reciba la obra como un mensaje, especialmente en estos momentos en que todavía hay víctimas del odio y la injusticia. ¿Acabará algún día? Un abrazo. Paquita.”

Aguesta òbra ei dedicada a Paquita Sitzer que l’a inspirada. Tanben a Conchita Alós que sò segura, l’auesse vista damb ua grana emocion.

Fragments dera òbra de teatre : “Un pòble tara libertat” Personatges qu’apareishen en tèxte que reprodusim: Françoise/Paquita Pekarsky: (Hilhade David judiusd’origen rus. Representarà 88 ans en prumèr fin dera òbra, e 18 ans ena rèsta dera òbra).

Víctòr Casau: (Exiliat aranés en França, membre d’evasion e que s’enamore de Françoise/Paquita.

ACTE I Musica: Eth còr des esclaus de Verdi.

Scèna 1 (Decorat: Hons d’un paisatge arbrat, cèu blu, e potja verda en tèrra. Sus era scèna es tombes, ua mès vedibla a on se pòt liéger David e Rivka Pekarsky…supervivientes de la Shoá, San Petersburgo 1900- Buenos Aires 1980 e San Petersburgo 1904- Buenos Aires 1985). I a d’auer un banc de pèira)

→

e Rivka, acte e ara d’un hilat Represen-

Veu en off: Cementèri judiu de Buenos Aires, an 2013 (Paquita ges per un laterau, damb era sua cana. A d’aparentar com uns 88/90 ans ans. S’a de veir qu’ei ua hemna amonedada. Guarde trista era hòssa des sòns pairs e i dèishe un papèr damb ua peireta, talament com hèn es judius. Baishe pòc a pòc era musica e eth personatge femenin comence a parlar e se sè en banc. A un leugèr accent francés, encara que

Hitges e confits de lit, ... truites, esturions e caviar, minjars de reis, elaboradi aué ena Val damb eth mès delicat des sabers.

Petites haragues deth bòsc e jordons, mès de sauvatge gust, atau com es mo-

tarà 93 ans en prumèr acte e enes auti 24 ans).

Rivka Pekarsky: (Mair de Françoise e hemna de David. Representarà 80 ans en prumèr acte e enes auti ua trentea).

David Pekarsky: (Pair de Françoise e òme de Rivka. Representarà 80 ans en prumèr acte e enes auti ua trentea). parle en aranés e era veu l’a envielhida) -Paquita: (En tot guardar era hòssa) Mama, quan mès va mès te tròbi de mens. A mesura que me hèsqui grana diden que mès me sembli a tu. Ben, a mesura non, perque ja ne sò de grana. Lèu es 90! Mès, sai cap se i arribarè! Que mos semblam, ac diden es mies hilhes, es tues netes bessoes, Sara e Esther, as que tot just coneishís e que guarden fotografies e son tant exagerades que hèn: en aguesta non se sap se qui

res que son minjades peth caminant, ath temps que puge cap ensús, en tot distrèir-le es abelhes que cerquen es sòns brinhons, es parpalhòles de mil colors, es esquiròs que sauten de branca en branca... e eth paom que cante en tot amistansar ara pauessa, tot un rite de començament de naua vida...

ès tu e se qui ei mare. Les agradarie bremba-se’n de tu e de papa mès èren petites quan...te n’anès. Les n’è parlat tant de tu mama! E de papa! De tu tanben papa. Un pialèr. Ères un brave òme. De hèt, toti auem estat braves en aguesta família nòsta. Tà quate dies que i èm, pòt se’n vau era pena d’èster dolenti. Jo, totun, que sò era mès rebishigada….È quauquarren laguens, com un arratòt que remosigue un crostet de pan.

Non pogui perdonar… non, non pogui perdonar es crims d’aqueri borrèus, →

Tot açò a estat e en part, ei encara, aguest petit mès viu país pirenenc nomentat Val d’Aran.

Jèp de Montoya

Junh · Juhsèga 2014

LO CAMPUS · El periodic universitari de Catalonha e Aran

VII

S’estreec en Les eth dia 5 de deseme de 2013 e siguec representada pes components d’Era Cabana: Antonia Marchal coma Paquita, Paco Boya coma Víctor, Modesta Montoya coma Rivka, Mario Garicano coma David, Javier Castet coma Casimiro, Fina Combalié coma Benvenguda, Jesús Garcés coma Toñet, Tito Busquet coma Sr.Giner, Àngel Moreno coma Mn Vicenç, Ramon Lara coma Robèrt eth Gasconet, Àngel Carabias coma Otto Von Müller, Pedro Sabi coma Gaston Camesfòrtes. Siguec dirigida pera pròpria autora.

→

non pogui deishar de pensar que calèren a mils de persones en horns, com baguettes de pan, non pogui trèir-me deth cap que les cremauen damb caudia viua e les calauen enes camères de gas.

Non pogui, non pogui!!!!!

Desbrembar ei com…com ua traison as que se n’anèren.

(Silenci tà shugar-se es lèrmes e ath moment ditz contundenta e guardant ath public) Jo sò Paquita. Françoise enquiàs 18 ans, ua hemna damb un cervèth entestat en rebrembar sonque aquerò.

(Torne a guardar tara hòssa) Te’n brembes mama, quan en Les, aqueth pòble aranés, un carrabinèr dera frontèra me didec: aquí tú eres Paquita, oiga! E Paquita qu’è estat e que sò! M’an convidat tà un aumenatge as supervivents dera Shoá, e non i è podut posar-me, m’a calut lheuar.

Non sò capabla de reposar (sage de cordar-se es botons dera giqueta sense artenhé’c e damb mans tremoloses) e lèu non rebrembi se com se còrden es botons dera giqueta. Sai cap se qué i è ací en cap que se me desbremben es causes! Er aute dia volia hèr a borir verdura e non i metí bric d’aigua. Encara ahalamarè era casa!(Mès contenta) Ara que, de Les me’n brembi! E me’n brembi de com hugérem des alemans dera Gestapo gràcies a Robèrt, eth Gasconet que mos amièc tà Les, ena Val d’Aran, eth pòble dera nòsta libertat.

Ei estonant que rebremba quauquarren que passèc hè 70 ans e per contra non poga hèr-me a borir un shinhau de verdura tà sopar. Sòrt qu’è a Victòr damb jo. Eth mèn òme aranés a qui estimi damb un amor tan prigond que me hè a desbrembar fòrça viatges aqueth arrat remosigaire d’òdi que me secodís de naut en baish tan soent. È pòur de desbrembar-le com desbrembi tantes causes!!!(Se torne a

shugar es lèrmes) (Entre Victòr) Scèna 2 -Victòr:(Tanben pòrte baston) Paquita!!!Ja m’auia espantat hemna! An acabat er acte d’aumenatge e tu t’as gessut damb era tua! As desapareishut! (Pòrte er abric de Paquita e l’ajude a meterse-lo) E ath delà damb aguest airegòt frescòt, ara costipate e encara auram de córrer.

Sembles ua mainada petita.

Non poder reposar hemna deth diable!

-Paquita: Victòr, tu hè lèu ma hilh, de seguida puja-te ath cap dera cresta!!!!Nham, alenda un shinhau que te vas a estofar. Te digui jo quauquarren se hès o non hès?

Ebé cara se pòs que me hès a vier mau de cap. Ja l’è pro desdariat! Non me manques que tu!!!!

-Victòr:(Li trè ua lèrma deth uelh) As plorat?

-Paquita:Òbe!!!! Me pèrdi es lèrmes. Son causes dera edat. Tota era vida voler-les arretier e ara non vòs tu que me les pèrdi!

vida ei dura, mès tu e jo encara n’èm mès de durs. A jo m’auràs tostemp damb tu encara que non rebrembes qui sò. Era Shoá, er Olocaust nazi, ei un rebrembe tan valuós com un tresòr perque eth mon a de mantier viua ena memòria aqueth e toti es genocidis cometuts en contra dera umanitat. (Se cuelhen des mans) Lheuem era nòsta veu amor mèn, lheuem-la entath cèu tà que s’escote clar e hòrta.

-Es dus:(PrumèrVictòr) SHOÁ BRIC MÈS! (Es dus) SHOÁ BRIC MÈS! SHOÁ BRIC MÈS! (S’abracen e se comence a escotar ua musica prumèr suau e despús mès fòrta. Es dus personatges comencen a dançar ben amassa com dus enamorats e se placen en un extrem dera scèna enquia que pòc a pòc gessen.

S’amòrten es lums e quan se torne a illuminar era scèna i a dus personatges darrèr dera hòssa. Son es esperits de Rivka e David. Rivka, mare de Paquita, com gessent dera hòssa s’adrece ath public.Tà hèr a veir que son esperits pòden portar ua lantèrna ara nautada deth piech que dongue ara cara un aspècte esblancossit).

-Victòr:Mentre non te pèrdes es pets harai!

(…)

-Paquita:(Miei gàs!!!

Finau dera scèna 5 e der Acte prumèr:

arrint)

Pe-

-Victòr: A jo non m’enganhes!

As plorat! Qué as? Sabes que non te pogui veir plorar…

-Paquita:(Li amorasse era cara) Victòr, amor mèn, plori perque è pòur de desbrembar-te. Sò segura que non desbrembarè as nazis mès dilhèu damb aguesta malautia que posse com es misharnons, arribarè a desbrembarme’n de tu.

-Victòr: (Li amorasse era tèsta e eth peu) Paquita, era

(…)

(S’amòrten es lums. David e Rivka se cuelhen es mans e se’n van tath hons der scenari a on demoren d’esquies ath public en tot que se barre eth telon) Musica: Eth còr des esclaus de Verdi (Se baishe eth volum dera musica) Veu en Òff:

Venguetz de conéisher a ua part des protagonistas d’aguesta istòria. David, Rivka e Paquita Pekarsky viueren un episòdi important des sues vides en aguest pòble de Les, un pòble que tada eri siguec eth pòble dera sua libertat. I arribèren un maitin gris deth mes d’octobre der an 1942, an en qué se produsís era conferéncia de Wannsee entà exterminar a toti es judius d’Euròpa. Esquintadi deth dur camin pera montanha, hugien de persones que se’n fotien dera posicion benestanta qu’auien gaudit en París, en un pis elegantament decorat damb es sòs d’ un negòci prospèr e a on, soent, s’entenien es nòtes deth piano qu’era alavetz encara Françoise, era hilha, arringaue apassionada ar esturment tà trèir melodies plan ben interpretades. Qui les auesse dit alavetz ara familha Pekarsky qu’aurien de hèr “cames ajudatz-me”!!!tà húger dera segura mòrt que suposaue, ena màger part des cassi, anar a quèir en un camp de concentracion e d’extermini nazi.

Aguesta qu’ei ua istòria de libertat, damb un protagonista d’excepcion: un pòble que, sense saber, sense preguntes, acuelhec a judius, e tanben a soldats o aviadors des aliats enes sues cases, les amaguèc dera Gestapo e les ajudèc a húger. Gèstes de solidaritat e valentia que, dempús deth temps, meriten, se mès non, eth nòste reconeishement e aumenatge. En condar es causes, encara que de faiçon teatralizada e mès o mens fictícia consistís eth nòste umil rebrembe de totes aqueres familhes de Les qu’acuelheren persones, sense cap aute qualificatiu religiós o de raça, sonque persones, e heren d’aguest pòble, un pòble tara sua libertat!

(Se torne a pujar eth volum dera musica). •

Juny · Juliol 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

13

Paraules de Titot Un qüestionari al cantant de BRAMS 1. Algun lloc hem llegit que us definiu com un grup de “rock de combat i de taverna”. Ens ho expliques?

Sempre hem pretès buscar la complicitat amb el públic a partir de sentiments individuals compartits —com puguin ser les reivindicacions socials i l'oci comú—, no pas sentiments individuals privats —com l'amor, l'enyor, la nostàlgia, etc.

Aleshores entenem que el nostre escena és aquesta. També ens reconeixem empeltats d'aquell Rock Radical Basc de finals dels 80 i del Rock Català de principis dels 90. I, evidentment, de la música popular catalana.

2. Com ha estat l’evolució de BRAMS a traves dels seus 12 CDs, dels seus directes i dels seus vells i nous membres de la banda?

La història de Brams, ara per ara és la història de la nostra vida, hem evolucionat en públic, tant pel que fa a l'aprenentatge tècnic com al discurs reivindicatiu que ha hagut d'anar, és clar, molt lligat a la conjuntura de cada moment.

3. El rock, la música, pot ajudar en el processos de llibertats nacionals i socials?

Pot. Però no tenim cap aparell per mesurar-ho amb exactitud. Ens agrada pensar que si canvia res hi hàgim tingut alguna cosa a veure, si més no a l'hora de connectar algunes d'aquelles complicitats col•lectives que preteníem.

4. Com veieu o com veus el vostre públic?

Des de l'escenari es veu un degradat

d'edats evident. Si poséssim un gorro a cada persona d'un color diferent per a cada edat es veuria un arc de Sant Martí perfecte, des de les darreres generacions incorporades, a primera fila, fins els veterans que ens segueixen des del principi al fons de tot, mirant-ho recolzats a la barra.

5. Com veieu el País. Volem dir Catalunya i també els Països Catalans?

El país, els Països Catalans en conjunt, tenen la possibilitat d'experimentar canvis profunds cap a millor. I aquesta possibilitat la dóna el fet que per primera vegada en molts anys és la gent qui comanda i no les elits polítiques. La realització d'aquests canvis està estretament relacionada amb la capacitat de mantenir aquesta avantguarda popular, tant en l'àmbit social com en el nacional. I és necessari que avancin tots dos junts, enfortint-se mutuament.

6. Que representa intel•lectualment i musicalment la vostra última gravació “Anem tancat les portes a la por”?

La voluntat de mantenir la recerca de les complicitats de tall col•lectiu suposen un problema en una època on els canvis són tan ràpids i les realitats tan efímeres. Hi ha el risc evident que una cançó et caduqui abans que no hagi estat editada o, el que seria pitjor, l'endemà de ser publicada. Per tant vam renunciar al risc de parlar del futur i ho vam compensar parlant d'un present que pot condicionar el futur, just el que explicava abans del comandament de la gent. Això és possible perquè s'han fer exercicis de valentia popular progressius des de la consulta d'Arenys de Munt o les assemblees a les places dels pobles i barris.

Musicalment no hi ha altre interès que

seguir sent Brams, sense marxar dels nostre àmbits sonors, en tot cas millorant la simbiosi entre música i expressivitat de la lletra.

7. El vostre rock està empeltat per la música popular actual? Esteu en alguna tradició cultural i musical de casa o de fora?

Ho pretenem, però molt des de fora, sense pretendre fer-ne militància, buscant la normalitat. Si utilitzem recursos musicals de Patum és perquè a la nostra realitat berguedana és normal, trencant l'encorsetament carrincló. És molt diferent de quan havia participat amb Mesclat o Dijous Paella, que sí que en fèiem bandera.

8. Totes els grups musicals van a la seva, per altra banda com sempre, o pel moment històric que viu el País, hi ha un objectiu comú de fer costat al dret a decidir i a la llibertat plena que reclama la majoria dels catalans?

Sembla que sí, però no com a resultat d'una estratègia establerta o d'un moviment en aquest sentit sinó perquè els artistes també som ciutadans i la ciutadania va cap aquí.

9. Per acabar: Que li diries, sense embuts, a un jove universitari català, que tot just salta a l’arena del combat propi i col•lectiu?

Que l'estètica té un alt contingut èpic i va molt bé per identificar-se en aquest món confús, però que el que realment és útil és la política, no entesa com a professió sinó com a mètode efectiu per canviar el nostre entorn col•lectiu. •

14 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Juny · Juliol 2014

Lletres originals de BRAMS de l’àlbum “Anem tancant les portes a la por” L’últim àlbum dels BRAMS titulat “Anem tancant les portes a la por” conté 12 cançons i entre aquestes una és de Salvador Espriu, en concret un poema de l’obra “La pell de brau” i totes les altres lletres de l’àlbum les ha escrit en Titot, en Francesc Ribera. Sigui en aquest àlbum amb música del guitarrista Rosell o amb música del bateria Vila o amb música del trompeta Beringues o amb música del teclat Castilla, Titot hi ha posat la lletra. Segur que malgrat la titularitat de les lletres i de les músiques, la pràctica ha portat a trobar unes versions molt col·lectives amb aportacions de matisos de tots els membres de la banda. A continuació reproduïm algunes d’aquestes lletres:

El més precís dels mapes

Història d'Espanya (explicada pels espanyols)

Quan una cosa és fictícia ningú no la nega ni la combat.

Qui dispararia justícia contra allò que mai no ha estat?

Benvinguts i benvingudes a la classe magistral de la història d'Espanya oficial que desmentirà les faules i els contes obscens amb què els nacionalistes adoctrinen els nens.

Altra cosa és aquell que somia perquè les futures realitats solen néixer de la utopia del que es bat contra els presents ingrats.

Gràcies a dos premis Nobel com en Fabra [i en Bauzá, per combatre la mentida, finalment arribarà a totes les escoles de cara al curs que ve la història d'Espanya que els nens han de saber.

Però si som tan irreals com assegureu, contra què lluiteu?

Si els Països Catalans no existim, per quin crim preteneu condemnar-nos?

Tres mil anys d'història són i per tant és la nació més antiga del món, i de fet a les pintures d'Altamira ja s'hi veu una tuna, un tricorni i el Santiago Bernabéu.

No fa tant anàveu amb pistoles combatent la cultura, ara aneu atacant les nostres escoles, atacant directament l'hereu.

Els romans i els visigots vingueren aquí pel bon tracte al turisme i no pas a conquerir.

La Dama d'Elx, que ja parlava valencià, per educació en espanyol s'hi va adreçar.

I la llengua, quin lligam magnífic ha de ser, que més us heu estimat fer el ridícul científic de negar-ne la unitat.

Però allò que tant confon i estranya, amb la història tan gran que té Espanya és que alguns vulguin fotre el camp.

I, al final és l'afany per la negació i aquesta obsessió contra tot allò que fa pudor de català el que ens fa molt més reals encara.

Vosaltres sou precisament els qui, volent negar-ho, ho feu evident, a cada nou atac o mostra de menyspreu dibuixeu el més precís dels mapes.

Proclameu que només som un cop de vent, un absurd invent, però vosaltres mateixos us delateu quan lluiteu contra la nostra ombra.

Anem tancant les portes a la por És tan senzill com fer que, de [l'esperança, no ens faci mandra sostenir-ne el pes. És tan senzill com no delegar-la als que no volen que canviï res. És tan fàcil si es pensa que cal, amb permís o sense, atorgar-se veu i vot. És tan fàcil si un s'emplaça, sigui a l'urna o a la plaça, a dir-ho tot.

Bé sabem que la temença és la dura recompensa de la represàlia sagnant i que aquell que la genera de nosaltres sols espera fer-la gran.

No seran mai més obstacle l'amenaça i la coacció; fermament anem tancant les portes a la por.

Renunciem a acomodar-nos a un futur de submissió; fermament anem tancant les portes a la por.

El rei Jaume, que era manyo i lapao parlant, va fer fora tots els moros de Mallorca i del llevant, no pas com a reconquesta, sinó perquè van venir Com a pertot, tenim enzes i savis a robar la feina a la gent d'aquí. però ens determina un interès sincer: no allà on gronxava el bressol dels avis Després vam descobrir el continent americà sínó la franca voluntat de ser. i aquella pobra gent tant es va meravellar que morien a milers a les mines d'or En l'adversitat funesta per pagar la catequesi i les classes d'espanyol. s'ha respost amb la gran gesta de l'empelt de cultura i de dret.

I així vam ser l'imperi on Si el país tingués, tal com es deia que el sol mai no s'hi pon les persones, un cognom i si s'ha desfet és perquè no hem fet ús fóra aquest. de la força contra qui no hi està de gust.

I ara que aferrem la llança Quan Europa feia la revolució industrial al combat d'emancipar-nos al principi ens va fer mandra i més tard ens farem cas d'un únic seny: [va fer pal, un sol poble i no cap altre i vam evolucionar fins al moment precís estendard i no combatre que Franco va guanyar les eleccions del trenta-sis. al seu terreny.

Va ser el mateix Franco el fundador de la democràcia, i en té els drets d'autor.

Hi ha qui atribueix als grecs l'invent, però amb un altre sentit: govern de la gent.

Democràcia i monarquia per separat ens van donar tan bon resultat que les vam unir de forma experimental.

I mireu si ens ha anat bé, que hem guanyat un mundial.

Juny · Juliol 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

15

BRAMS: rock de combat i de taverna BRAMS acaba de treure un nou àlbum "Anem tancant les portes a la por", no és un disc qualsevol perquè a la vegada és una tornada del grup després d’un temps de silenci i retirament. Hi ha nou àlbum i una frenètica gira d’actuacions en directa. Una banda amb set creatius compromesos i amb molta marxa, una marxa mamada a Berga on la frenètica dansa i el joc del foc segurament n’és la base de tanta energia.

Llegiu com la banda és presenta amb les seves pròpies paraules: Brams va néixer l'any 1990 a Berga amb l'objectiu de ser presents a totes les festes majors d'aquell estiu a la comarca. Així de clar: ganes de divertir-se aprofitant el fet que a la colla d'amics tots tocaven algun instrument, menys un, que tenia per afició escriure lletres de cançons. I aquell estiu va durar dos o tres anys. I mentrestant s'havien adonat que tenien allò que sempre havien desitjat: un mitjà de comunicació —modest

però seu— i això els va donar l'empenta per decidir que explicarien tot allò que sempre havien volgut explicar.

I van començar a fer cançons cercant la complicitat de la gent, però no cercant-la en l'interior pregon de cadascú, sinó en aquelles veritats que són col•lectives. Aquella era i és la seva arma. Perquè tothom és capaç d'identificar dins seu l'emoció d'una obra d'art, una emoció personal, inexplicable. Però també tothom és capaç de connectar l'emoció pròpia amb la dels altres. Aquest era i és el seu camp de batalla.

D'aleshores ençà, dotze discos en vint-i-tres anys, comptant-hi els lustre en què es pensaven que s'havien retirat.

El 2010 una gira de vintè aniversari els va animar a tornar-hi i des d'aleshores s'enfronten al pitjor dels monstres que pot amenaçar un grup, aquell que no es cansa de repetir allò que els discs que fan els grups després de refundar-se són una merda.

Ensangonats d'aquesta batalla, Brams presenta "Anem tancant les portes a la por", un disc contextualitzat en la realitat col•lectiva dels catalans de 2014, en un temps en què les realitats col•lectives perillen de caducar més de pressa que mai.

Perfeccionistes de la coherència discursiva, res no es diu perquè sí. I pretenen donar formes contemporànies a la seva música utilitzant les matèries primeres que han fet servir sempre.

Renovar la forja, inventar aliatges amb el mateixos metalls.

"Anem tancant les portes a la por" no és un disc conceptual però té com a nexe la cronologia de les idees que s'hi expliquen i aquí, és clar, hi ha unitat en el concepte. • http://www.brams.cat

16 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Juny · Juliol 2014

Esport català universitari Campionats de Catalunya universitaris : Balanç 2014 ada any, poques setmanes C d’iniciar-se el curs universitari, les instal•lacions esportives de les universitats catalanes s’omplen per preparar una nova temporada dels Campionats de Catalunya Universitaris (CCU).

L’Esport Català Universitari (ECU), és l’ens que agrupa les 12 universitats catalanes en matèria esportiva, la Universitat de Vic ha estat la coordinadora dels campionats d’enguany. Cada any, una universitat diferent, és la coordinadora dels campionats, que compten amb el recolzament i suport del Consell Català de l’Esport.

Els campionats, que es van celebrar amb el format actual per primer cop l’any 1986, són el relleu dels antics Campionats Universitaris de Catalunya i Balears que del 1970 al 1985 va organitzar el FDUB (Federación de Deporte Universitario de Barcelona), i del 1940 al 1970 el SEU (Sindicato Español Universitario) va implantar els anomenats “Juegos Universitarios”.

L’objectiu d’aquests campionats és el foment de la pràctica esportiva entre els membres (estudiants, PDI i PAS) de les comunitats de les diferents universitats catalanes mitjançant competicions

esportives i la promoció dels valors i l’esperit esportiu dels seus participants, així com la implicació de les diferents entitats i organismes implicats en l’esport universitari.

Aquest any s’han incorporat tres noves disciplines més amb molt èxit, el futbol platja, bàsquet 3x3 i l’handbol platja, tots tres en categoria femenina i masculina.

polo mixt: UPF, Bàsquet 3×3 femení: UdG, Bàsquet 3×3 masculí: UVic. A data d’avui, encara queden pendents la celebració d’algun campionat.

Les universitats actuals participants als CCU són les següents: Universitat Abat Oliva CEU (UAO), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB), Universitat de Girona (UdG), Universitat de Lleida (UdL), Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Universitat Pompeu Fabra (UPF), Universitat Ramon Llull (URL), Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic - UCC).

La principal novetat d’enguany, pel que fa a esports d’equip, és el canvi de format de la competició, s’ha deixat enrere el format de lligueta i s’ha jugat en format jornades, un nou sistema que ha aportat més caliu a la competició. Les jornades han estat marcades per l’alt nivell i la competitivitat, així com el bon ambient entre els esportistes.

Les finals d’esports d’equip es van celebrar a Vic el passat 13 de març i van comptar amb la presència d’Ivan Tibau, Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

En esports individuals, que es celebren de febrer a juliol, s’organitzaran un total de 22 disciplines: snowboard & freeski, Cursa 10km, Mitja Marató, Cursa 30km, Marató, Pitch and Putt, Escacs, Kàrate, BTT, Raid d’Aventura, Taekwondo, Pàdel, Volei platja, Tennis Taula, Golf, Tennis, Duatló, Bàdminton, Atletisme, Orientació, Escalada en bloc, aigües obertes i triatló.

Cada any, aproximadament 3500 estudiants participen en aquests campionats, que es divideixen en esports d’equip i individuals.

Les universitats guanyadores d’enguany han estat les següents:

En esports d’equip es competeix en 14 disciplines: futbol sala femení i masculí, bàsquet femení i masculí, futbol 7 femení, handbol femení i masculí, volei femení i masculí, rugbi 7 femení i masculí, futbol 11 masculí, hoquei patins mixt i waterpolo mixt.

Futbol 7 femení: UPF, Rugbi 7 femení: UB, Rugbi 7 masculí: UdG, Hoquei Patins mixt: UVic, Futbol Sala femení: UPF, Futbol Sala masculí: UVic, Bàsquet femení: UPC, Bàsquet masculí: UdG, Handbol femení: UB, Handbol masculí: UPC, Volei femení: UdL, Volei masculí: UB, Futbol 11 masculí: URL, Water-

Més novetats del present curs han estat la creació d’un nou espai web www.esportuniversitari.cat on es poden consultar les notícies, calendari de competició i imatges dels campionats i la creació d’un nou logotip per identificar i donar més visibilitat a uns campionats que van creixent any a any. •

Ramon Verdaguer

Responsable del Servei d’Esports Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya Coordinador 2013-2014 dels Campionats de Catalunya Universitaris

Senders del 1714 Caminem per fer història gada més, l'excursionisme i el coneixement del país a través d’un recorregut per deu escenaris destacats de la Guerra de Successió.

Els Senders de 1714 uneixen en un sol itinerari, aprofitant la xarxa oficial de senders homologats que ja existeixen l’actualitat, els 10 escenaris destacats de la Guerra de Successió per realitzar-los a peu o amb btt.

de 1714 uneixen en un Edelssolla Senders itinerari 10 escenaris destacats Guerra de Successió.

En el marc del Campus Esportiu del Tricentenari, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha impulsat el projecte de la ruta dels Senders de 1714 que té per objectiu posar en valor, una ve-

1.Sant Boi del Llobregat - Barcelona (el Born) –13,58 km. Íntegrament urbà. No es un sender homologat.

2.Born - Talamanca –66,98. km. Itinerari que transcorre pel GR 6 (finsa Sant Cugatdel Vallès); el PR-C 31 (“Camí dels Monjos” fins a la Mola i un tram nou fins al coll d’Estenalles); i el GR 5 (d’Estenallesa collde Boix) i un tram nou de coll de Boix a Talamanca.

3.Talamanca - Moià - 19,76 km. Tram nou fins a Mussarra; GR 3 de la Mussarra a Moià.

4.Moià - Vic –31,05 km. GR 3 de Moià a

l’Estany; i GR 151 de l’Estanya Vic. 5.Vic a la Seu d’Urgell–187,80 km. PR-C 40 de Vic a Tavèrnoles; GR 210 fins a la Farga de Bebié; a continuació GR 151 finsa Ripoll i un tram de SL fins a Campdevànol; després el GR 3 fins al coll de Pal; GR 4.2 fins a Bagài el darrer tram fins a la Seu a través del GR 150.

6.Seu d’Urgell – Cardona–91,85 km. GR 7 de la Seu a Solsona; i GR 3 fins a Cardona.

7.Cardona - Prats de Rei. 51,06 km. GR 3 de Cardona a Saló i Castelltallat; tram nou fins al coll de Trilla, on es pren el GR 7 fins a Seguers. Al final nova variant del GR 7 fins a Prats.

8.Prats de Rei- Cervera. 50,51 km. GR 7 finsa l’Hostaldel Ganxo (Jorba) i d’aquí pe lCamí de Sant Jaume de Catalunya fins a Cervera.

9.Cervera – Lleida. 132,10 km. GR 171 fins a coll de Forés; GR 175 del coll de Forés fins a Vallbona de les Monges; i finalment el GR 3 de Vallbonafinsa Lleida. →

Juny · Juliol 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

17

1ª Jornada Bàsquet femení. Cerdanyola del Vallès. Universitat Ramon Llull / Universitat de Girona. (13/11/13).

1ª Jornada Handbol femení. Cerdanyola del Vallès: Universitat Pompeu Fabra / Universitat Rovira Virgili. (19/11/13).

1ª Jornada Handbol masc. Cerdanyola del Vallès: Universitat de Girona / Universitat Autònoma de Barcelona. (20/11/13).

1ª Jornada Futbol Sala femení. Cerdanyola del Vallès. Universitat Pompeu Fabra / Universitat Ramon Llull. (21/11/13).

→

Els 10 punts clau de la ruta de la Guerra de Successió

- Ermita de Sant Sebastià (Vic), on va tenir lloc el famós Pacte dels Vigatans, el 17 de maig de 1705.

- Can Barraquer (Sat Boi de Llobregat), on va viure fins a la seva mort Rafael Casanova.

- Casa Museu Rafael Casanova (Moià), on va néixer l’heroi de la defensa de la ciutat de Barcelona durant el setge de 1714.

- Castell de la vila de Talamanca, on es va viure la darrera victòria catalana un mes abans de la capitulació de Barcelona.

- El Castell de Cardona va ser el darrer fortí austracista a capitular durant la Guerra de Successió.

- La Torre Solsona forma part del conjunt fortificat del Castell de Ciutat, un lloc d’importància estratègica pel seu domini visual sobre

les valls del Segre i del Valira. Pe aquest motiu, la fortalesa de la Seu d’Urgell va esdevenir la principal defensa pirinenca durant la Guerra de Successió.

- La Torre de la Manresana (Prats de Rei) va ser l’observatori d’una important batalla l’any 1711.

- La Universitat de Cervera és un dels símbols més destacats de la implantació del nou ordre borbònic a Catalunya.

- Arran de la victòria borbònica a la Guerra de Successió, a partir del segle XVIII tot el turó de la Seu Vella de Lleida va passar a ser un recinte militar.

- Les ruïnes que hi ha sota l’antic Mercat del Bornsón el testimoni dels barris que van ser enderrocats per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella. •

18 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Juny · Juliol 2014

NOTICIARI de LO CAMPUS DIARI sobre LES UNIVERSITATS DE CATALUNYA Cada dia, de dilluns a divendres, editem en digital LO CAMPUS DIARI (locampusdiari.com) recollint les cròniques i informació de les 21 universitats de parla catalana de Catalunya, País València, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer; en aquesta secció de LO CAMPUS recollim algunes de les noticies de ha publicat LO CAMPUS DIARI que mereixen una ampliació i una anàlisi més complert.

La “Declaració de Poblet' o la “Declaració de las Huelgas Reales de Valladolid”? ’han celebrat la segona edició de les “Jornades Catalunya Srritori Futura” organitzades per la Plataforma Coneixement Tei Ocupació i l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), els dies 9 i 10 de maig, al Monestir de Poblet.

Enguany aquestes Jornades s'han centrat en “El mercat de treball i el capital humà”, recollint-se unes conclusions que s’han anomenat la 'Declaració de Poblet'.

Liderat per l’Associació Catalana d'Universitats Públiques, avui presidida pel Rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernàndez, han construït una declaració amb un clar exercici de deslligament amb la majoria del Parlament de

Catalunya i de la majoria de la societat civil catalana. ¿Es pot parlar del desenvolupament social i econòmic de Catalunya i dels seus actuals problemes socials, sense lligar-ho amb l’actual situació nacional catalana?

Catalunya és un País plural, per tant cal respectar i conèixer la “Declaració de Poblet” per saber on som tots en el moment històric que vivim, sobretot per saber on són els rectors i equips de govern universitaris de les nostres universitats públiques. Sembla talment que la Declaració l’hagin escrit al bonic Monestir de las Huelgas Reales de Valladolid.

Declaració de Poblet sobre el mercat de treball i el capital humà El mes de març de l’any 2013 naixia la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (Plataforma CTI), una iniciativa impulsada per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Foment del Treball Nacional, PIMEC, la Fundació la Caixa, i un grup d’empreses i institucions del país. La seva finalitat principal és impulsar el desenvolupament social i econòmic de Catalunya a partir de l’estreta i permanent

col•laboració entre les versitats, les empreses institucions del país, una visió estratègica de termini.

unii les amb llarg

En aquest marc, la primera activitat de la Plataforma CTI va ser la celebració de les I Jornades Catalunya Futura al Monestir de Poblet, on es va fer pública la Declaració de Poblet que assumeix que una economia basada en el coneixement i la innovació

s’ha de sustentar en una relació propera i col•laborativa entre empreses, universitats, centres de recerca i tecnològics, administracions i la societat de la que formen part, i estableix com a principal compromís el fomentar activament una estratègia de competitivitat, progrés social i econòmic que creï llocs de treball a Catalunya, que es basi intensament en el coneixement i la innovació.

Les II Jornades Catalunya Futura, celebrades al Monestir de Poblet els dies 9 i 10 de maig de 2014, han centrat la seva atenció en el mercat de treball i el capital humà a Catalunya, a partir del treball conjunt de prop de cinquanta representants de les universitats i d’un seguit d’empreses i institucions del país. El diagnòstic compartit ens parla d’una realitat econòmica i social complexa, fruit d’una estructura econò

→

Juny· Juliol 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

19

U-Multirank: el nou rànquing internacional d’universitats otes les universitats del món “venen” T les seves excel•lències tant a la ciutadania, com a la seva pròpia comunitat universitari, com als estudiants i professionals que potencialment s’hi poden implicar, i un sistema és fer-ho presentant la seva posició com a institució d’estudis superiors en els diferents rànquings universitaris internacionals.

Hi ha un allau de presentacions d’aquests rànquing que les comunicacions institucionals de les universitats ens proporcionen. Tothom és primer o dels millors posicionats en alguna “cosa”, segons quin rànquing és utilitzat. I si això no és així, doncs simplement no ens ho diuen, encara que la universitat sigui indexada.

No tots els rànquings tenen el mateix

→ mica històrica que s’ha vist

agreujada per la crisi actual, amb una proporció excessiva de mercat de treball de baixa qualificació i assentada en sectors econòmics d’escàs valor afegit i innovació. D’un sistema educatiu que, malgrat els avenços més que evidents de les darreres quatre dècades, mostra desajustos significatius en algunes etapes i components. D’uns nivells d’atur insostenibles, de forma especial i dramàtica pel que fa als joves sense titulació universitària. D’una creixent desigualtat en la distribució de la renda i d’un creixement alarmant dels nivells de pobresa. Tot plegat, en un context econòmic de creixent globalització i de terciarització de l’economia i del mercat de treball. Això ens condueix a afirmar amb rotunditat que la societat catalana ha de basar el seu dinamisme, la seva cohesió i el seu progrés i competitivitat en un sector productiu que generi llocs de treball qualificats. I, per tant, apostar pel creixement, la internacionalització i la innovació de les empreses existents, i per impulsar noves empreses basades en la innovació.

Per això, la Plataforma CTI treballarà en estreta col•laboració amb tots els agents del país per a fer efectius els següents objectius: 1. Transitar cap a un model productiu que es fonamenti en una economia intensiva en coneixement innovadora i internacionalitzada. Per fer-ho cal incentivar una estructura productiva que basi la seva competitivitat en la creació de llocs de treball qualificats.

prestigi i fins n’hi ha més subjectius que difícilment donen credibilitat. Les metodologies de classificació són diverses i de diferent utilitat, per això totes les comparacions són difícils i de vegades abusives.

Recordem a tall d’exemple diferents rànquings: el “QS World University Rankings”, el “Academic Ranking of World Universities (ARWU) - Ranquing de Shanghai”, el “Ranking QS top 50 under 50”, el “SCImago Institutions Rankings Group”, el “CHE-Excellence Ranking” i el que a nosaltres en agrada més i ens crea més fiabilitat, el de la revista anglesa “Times Higher Education” (THE) amb el seu rànquing “THE - World University Rankings”. A més també hi ha algun rànquing espanyol de molt baixa

2. Garantir l’accés equitatiu a l’educació per a la cohesió social i un aprofitament òptim del talent.

3. Activar programes formatius específics que permetin l’evolució de la població activa amb baixos nivells de formació cap a nivells intermedis (batxillerat o cicle de formació de grau mitjà).

Aquests programes són especialment necessaris atesa la reconversió d sectors com la construcció.

4. Facilitar la creació de noves empreses i la consolidació i el creixement de les PIMES ja existents.

5. Prestigiar en tots els nivells formatius el paper de l’empresa com a instrument de cohesió social i creació de riquesa.

6. Dissenyar i executar polítiques públiques estretament interrelacionades entre formació, mercat de treball, sistema productiu i polítiques actives d’ocupació, la qual cosa requereix de majors graus de col•laboració entre els diversos nivells de govern i la seva coordinació amb els agents del sistema d’innovació.

7. Potenciar la formació professional i incrementar la seva interrelació amb la formació universitària, afavorir mesures orientades a certificar habilitats i competències per reconèixer la pràctica professional i facilitar la integració laboral i la promoció professional de les persones joves.

8. Impulsar decididament la

intensitat.

Enfront tot aquest panorama la Comissió de la Unió Europea, en una conferència de l’any 2008, sota la Presidència francesa de la Unió Europea, es va proposar potenciar una nova metodologia per mesurar les diferents dimensions de l'excel•lència de l'educació superior i les institucions de recerca a Europa i en un context internacional. Amb posterioritat a això, la Comissió Europea va encarregar un estudi de viabilitat sobre un rànquing multidimensional. Aquest estudi, acabat per un consorci d'educació superior i organismes de recerca (conegudes com CHERPA) el 2011, va confirmar que tant el concepte i continuar aplicant una classificació multidimensional eren viables, basades en el treball pilot amb 150

contractació de graduats, enginyers i doctors per part del teixit productiu com a factor clau per a la transformació i incorporació del coneixement en l’activitat econòmica.

9. Fomentar la formació al llarg de la vida i l’actualització permanent per a millorar les competències bàsiques i esperonar en totes les etapes educatives la formació en habilitats transversals, per a treballadors i empresaris.

10. Millorar els serveis d’ocupació i d’intermediació laboral, incrementant els recursos i facilitant serveis d’informació i atenció adreçats a la població jove que en garanteixin un seguiment així com potenciar la integració dels diferents observatoris permanents de l’ocupació que permetin agregar informació i dades.

11. Generar accions per fomentar i afavorir la iniciativa empresarial i l’esperit emprenedor dels joves i la creativitat. Especialment d’interès aquelles de caràcter integral que combinen la formació lligada a sectors en creixement amb suports econòmics; sistemes d’assessorament i acompanyament per desenvolupar projectes empresarials entre els universitaris; facilitar accés a capital i fonts de finançament i oferta d’espais de treball.

12. Invertir en les persones a través de les mesures per reforçar les seves competències i capacitats i per permetre-les participar plenament al món del treball i a la societat. Les àrees prioritàries

→

són l’educació, els serveis de llars d’infants de qualitat, els serveis de salut, la formació, l’ajut a la cerca de feina i reinserció.

13. Impulsar una millor alineació, coherència i seguiment de les actuacions adoptades pel creixement de la productivitat, de l'ocupació i dels salaris que sorgeixen de l’administració i del diàleg social.

14. Fomentar decididament els programes de formació en alternança o duals i els programes de doctorats industrials, cercant la màxima col•laboració entre empreses i institucions acadèmiques.

15. Potenciar el prestigi i reconeixement de les universitats catalanes a nivell internacional, com a factor implícit de la valorització de la formació dels estudiants i titulats del nostre país i com a font d’atracció de talent.

16. Promoure la inversió privada en R+D+i fins assolir l’objectiu del 2% del PIB i en aquesta línia potenciar les estructures de transferència de coneixement del país en el marc favorable de l’Estratègia 2020 i el RIS3.

Per tot això, proposem mesurar com a indicador clau l’evolució de l’estructura formativa de la població ocupada, per tal que s’apropi a un model 20-50-30 [20% primària, 50% secundària i 30% terciària] l’estàndard centreeuropeu.

Monestir de Poblet, 10 de maig de 2014

20 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

→

institucions d'educació superior d'Europa i a tot el món . Així va començar el nou rànquing internacional d’universitats: el U-Multirank.

Aquest mes de maig, just abans de les eleccions europees va presentar U-Multirank la comissària d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut de la Comissió Europea, Androulla Vassiliou, com una activitat de final de mandat.

Ens han explicat al detall totes les PREGUNTES i RESPOSTES del nou rànquing, que us transcrivim de manera sintètica a continuació:

BACKGROUND Per què és U-Multirank un important desenvolupament en l'educació superior?

Europa (i el món) necessita una gran diversitat d'institucions d'educació superior que funcionin en diferents àrees, per satisfer les necessitats dels diferents estudiants i diferents necessitats del mercat laboral i de recerca. La informació disponible sobre el comportament de les institucions d'educació superior es centra principalment en universitats d'investigació intensiva, i per tant cobreix només una petita part de les institucions d'educació superior. És essencial disposar d'una gamma més àmplia d'anàlisi i informació, que abasti tots els aspectes del rendiment - per ajudar els estudiants a prendre decisions informades d'estudi, perquè les institucions puguin identificar i desenvolupar els seus punts forts, i per donar suport als gestors de polítiques en les seves decisions estratègiques en la reforma dels sistemes d'educació superior. Una eina de classificació i la informació multidimensional com U-Multirank s'ocupa d'aquestes necessitats d'informació i s'ha demostrat que és factible i àmpliament recolzada per actors de l'educació.

Per a quins grups objectiu està dissenyat U-Multirank ?

U-Multirank va ser dissenyat en

estreta consulta amb les parts interessades per garantir que compleix amb les diverses necessitats d'informació dels diversos grups destinataris, com els estudiants (futurs i mòbils), els seus pares, mestres i investigadors d'institucions d' educació superior, els que prenen les decisions en les institucions ( presidents, vicerectors, rectors, degans de les institucions), els empresaris, etcètera . Aquesta informació es proporciona mitjançant una eina web interactiva fàcil d'utilitzar i que es poden utilitzar de forma flexible tots els usuaris.

Qui lidera U-Multirank ?

U-Multirank es desenvolupa i implementa en la iniciativa de la Comissió Europea per un consorci independent dirigit pel Centre for Higher Education (CHE) a Alemanya i el Center for Higher Education Policy Studies (CHEPS) de la Universitat de Twente, als Països Baixos .

El consorci està encapçalat pel Professor Dr Frans van Vught del CHEPS i el Professor Dr Frank Ziegele del CHE. Altres organitzacions associades inclouen el Centre for Science and Technology Studies from Leiden University (CWTS), Catholic University Leuven, Elsevier, the Bertelsmann Foundation, l’organització consultiva estudiantil “Push” i l'empresa de programari Folge 3. A més hi ha altres col•laboradors a diferents nivells.

Quin és el pressupost de funcionament d'U-Multirank ?

El projecte U-Multirank rep finançament inicial a través del Programa d' Aprenentatge Permanent de la Comissió Europea (ara Erasmus +) per un període inicial de dos anys ( 2013-2015 ) per un total de 2.000.000 € , amb l'opció de pròrroga per dos anys (2015-2017). El pressupost operatiu total mig de l’UMultirank és de 1 milió d’euros per any . L'objectiu és que una organització independent per administrar el rànquing en un model de finançament sostenible a partir de llavors. A més les institucions que participen en U-Multirank suportaran les seves pròpies costes operatius de recol•lecció de dades que variaran depenent de la sofisticació dels seus sistemes d'informació

Juny · Juliol 2014

de gestió interna.

Quin tipus d'institucions s'inclouen en U-Multirank ?

U-Multirank actualment inclou més de 850 universitats de 70 països de tot el món .

Prop del 62% d'aquestes institucions són d'Europa, 17% d'Amèrica del Nord, 14% d'Àsia i el 7% d'Oceania, Amèrica Llatina i Àfrica. Mentre que altres rànquings mundials se centren principalment en 400-500 de les universitats de recerca del món (només al voltant del 2-3 % del total mundial de les universitats ), U-Multirank cobreix una gamma molt àmplia en termes de perfils institucionals: petites escoles superiors especialitzades, art i acadèmies de música, escoles tècniques, universitats agrícoles, universitats de ciències aplicades, així com universitats integrals de recerca, etc.

Quantes universitats i facultats estan incloses en el rànquing de 2014?

El nombre total actual de les institucions d'educació superior és més de 850, amb més de 1.000 facultats i 5.000 programes d'estudi en els camps de l'enginyeria elèctrica i mecànica, ciències empresarials i de la física de més de 70 països.

Per a totes les 850 institucions d'U-Multirank inclou dades bibliomètriques i de patents de bases de dades a disposició del públic com ho fan algunes de les altres classificacions de les universitats mundials. Les mesures d'acompliment (indicadors) sobre les dades bibliomètriques es basen en un recompte de les publicacions científiques produïdes pel personal acadèmic d'una universitat i el nombre de vegades que aquestes són citades en altres publicacions. De les institucions de 850 inclosos en U-Multirank més de 500 són dades globals facilitades per al 2014 per aquest rànquing.

pel consorci U-Multirank a través de consultes amb els interessats, incloses les empreses i la indústria , experts en educació superior i representants dels estudiants.

L'ENFOCAMENT Què fa que U-Multirank sigui únic?

U-Multirank és un instrument multidimensional que permet a les institucions que han d'avaluar una sèrie de mesures d'acompliment individual, ferho amb agrupacions de rendiment amb una forquilla que va des de la "A" (molt bé) a la "E" (feble).

U-Multirank no produeix puntuacions compostes perquè no hi ha una justificació metodològica sòlida per " sumar" les puntuacions en diverses mesures individuals, o per ponderarles per produir un únic resultat que s'utilitza en les taules de classificació. Per tant, U-Multirank proporciona comparacions transparents i no una simplificada taula de la lliga del rànquing.

Com van ser els 2014 camps d'estudi seleccionats ?

Les taules de classificació poden satisfer les necessitats dels mitjans de comunicació per als titulars (" El número u és ..." ); però, tendeixen a exagerar les diferències de rendiment entre les universitats i proporcionen una falsa impressió d'exactitud ("el número 27 és millor que el número 29", però en realitat les diferències entre les dues posicions podria ser marginal) . Una altra característica clau d'U-Multirank és que permet als usuaris especificar el tipus d'institucions que volen comparar (pel que fa a les activitats a què es dediquen) . Això assegura que les comparacions institucionals són de " igual a igual" i no " pomes amb taronges ". Els usuaris poden decidir quines àrees d'actuació inclourant en la comparació del grup seleccionat d'universitats; d'aquesta manera U-Multirank produeix rànquings personalitzats. •

Tres dels quatre camps (estudis empresarials, enginyeria mecànica i enginyeria elèctrica) van ser inclosos i provats en l'estudi de viabilitat realitzat el 2011.

Física va ser afegit com un nou camp que representa les ciències naturals. Els quatre camps van ser revisats i seleccionats

L’EINA WEB: http://www.umultirank.org

Juny · Juliol 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

21

Per tal d’afavorir la difusió de textos d’interès en altres llengües potenciem aquesta secció “Traduccions de ... “. A continuació oferim la traducció de l’aranès d’uns articles d’opinió del Suplement Especial d’ER ESTUDIANT (Juny-Juliol 2014), que acompanya aquest LO CAMPUS.

Aran és un País i no una Comarca des d’una gran pluralitat d’idees i creences es practica la “política friendly” o “actitud friendly”. És a dir: una “política amiga”, una política amable, tant amb les reivindicacions pròpies, com en l’acolliment dels de fora.

I aquesta falta d’estridència de vegades poc crear la falsa idea de falta de fermesa en les reivindicacions i no és així. La tranquil•litat aranesa, és una tranquil•litat calculada que dona millor qualitat de vida als de casa i millors resultats amb el que es pretén aconseguir.

A

lguns dels nostres lectors quan se’ls hi parla de la Val d’Aran només hi veuen una estació d’esquí. D’altres veuen la Val d’Aran com una comarca que defineixen com la suïssa catalana. I així, ben documentats o no, la Val d’Aran va se’n vista per molts catalans.

Segurament la imatge d’Aran ha estat el propi territori qui l’ha fomentat i ha creat algun equivoc, que fa que els catalans acabin distorsionant-la definitivament. I no només la ciutadania, fins i tot la classe política i les institucions catalanes de tot nivell, desfiguren Aran. No cal dir que les institucions espanyoles, no és que desfigurin sinó que ninguneixen i neguen la identitat aranesa.

La primera cosa important és que a Aran, tinguis la ideologia que tinguis i

Amb aquesta actitud amigable preneuvos l’única idea que us exposem a continuació: Només una idea i d’ella després se’n desprenen totes les altres, tant com a col•lectiu, com a actituds particulars.

Aran, la Val d’Aran, no és una Comarca és un País dins de Catalunya i avui culturalment i lingüísticament Aran forma part de la nació occitana.

Tothom ho veu així? Doncs, no. Ni a dins ni a fora d’Aran, tothom ho veu així.

Llavors?

A nivell institucional, a nivell de lleis i normatives Aran per una banda està definida com a País i per l’altra se li dona el tracte de comarca. L’aranès, no només és oficial a Aran, sinó que també

ho és a tot Catalunya i té un clar tracte com una variant de l’occità. És a dir: es perfila legalment tota una identitat aranesa i a la vegada hi ha tota una sèrie de contradiccions que podem atribuir a la correlació de forces polítiques segons el moment, tant a l’arena política aranesa, catalana com espanyola.

Quedem-nos doncs només amb una sola idea àmpliament assumida al territori: Aran és un País i no una Comarca.

Els que neguen la nació catalana no cal dir el que neguen d’Aran, però els que estant pel Dret a Decidir i per la llibertat total de Catalunya, no poden continuar tractant Aran com una Comarca. Ells diuen que no ho fan, però ho fan quotidianament, des de les institucions, els mitjans de comunicació públics fins les plataformes reivindicatives tant nacionals com socials.

No és una qüestió només de formalitat, és una qüestió d’identitat i coherència.

Associació cultural i cívica Vivència Aranesa vivenciaaranesa@locampus.cat

17 de Juny de 2014, Festa nacional d'Aran

22 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Juny · Juliol 2014

La cultura de la Vall d’Aran ?

U

n tema controvertit aquest! Encara que diuen que un/una val més per allò que calla que pel que diu, el més honest és contar veritats quan et decideixes a escriure un article i si algú té altres veritats que contar doncs que s’encengui el debat que sempre suposa un pas endavant. De fet, he començat l’article posant el títol, cosa que mai faig, perquè se m’ha demanat d’escriure sobre la cultura de la Vall d’Aran, però és probable que aquest no sigui el títol definitiu. Això explicaria l’interrogant.

Parlar o escriure sobre la cultura és, d’entrada, parlar i escriure d’un concepte abstracte, d’una mena de construcció teòrica a partir del comportament de les persones en col•lectivitat. I això no resulta fàcil i menys, si es tracta d’Aran. Tothom podria donar definicions de la paraula i totes serien acceptables.

Potser, jo he viscut una experiència més antropològica del mot però, sincerament, deixar caure una definició i intentar relacionar-la amb el meu entorn cultural m’ha semblat un absolut despropòsit que no té res a veure amb el que penso ni tampoc amb el bagatge o patrimoni que porto en una motxilla virtual del pas o estada personal per la cultura del meu país. Així que, google a part, he decidit escriure sobre el que visc, veig i sento i, a comptar d’aquí, dir la meva sobre aquest món cultural aranès, que és tot un món!

Diuen els experts que el concepte de Cultura no es pot separar del concepte Societat perquè ambdós tenen una profunda connexió. Doncs, a l’Aran, el que no es pot separar de cap de les maneres és Cultura de Política o millor dit de poder polític. Pensaran

els lectors, i amb raó, que política és “tot” i per tan també societat, i evidentment, també política és societat.

Malabarismes lèxics i experts de banda, el que pretenc és abordar simplement una qüestió complicada: la política feta des del poder actua com a filtre de la cultura i això em sembla més normal que ètic. La interferència de la política en la cultura treu a la superfície comportaments infantils, sectaris i interessats per posar només alguns adjectius d’una llarga llista, i de totes les característiques universals que expliquen la cultura, a saber, codi de comunicació, -per entendre’nsla llengua, el comportament col•lectiu, l’aprenentatge no genètic o interioritzat, la socialització o model compartit, la integració o interrelació, la capacitat d’adaptabilitat i les diferents nivells de coneixement, tan implícit com a explícit, a l’ Aran, n’hi a pocs que s’escapen d’aquest filtre que bé podríem anomenar, “etiquetatge polític” per encunyar un terme prou entenedor. No dimonitzo la política. Ja he dit que política és “Tot” i em sembla un “Art” de connotacions positives en tant que vol dir “servei a la cosa pública”. Però, la política aplicada implica assolir poder i el poder perd massa sovint totes aquelles connotacions.

Comencem sinó, pel codi simbòlic per excel•lència que és la llengua, i parlem només d’un dels molts afers que concerneixen allò que en podem dir la seva normalització i dignificació. ¿Ens cal “treure pit” perquè la Generalitat de Catalunya, baluard indiscutible de la identitat i la cultura aranesa, ens ha atorgat el gran honor de tenir una Acadèmia de l’occità, aranès a l’Aran?

De ben segur, a simple vista, és un motiu d’orgull. Ara bé, pocs saben de la poca implicació de la màxima institució aranesa i menys encara de la quasi nul•la informació

donada als implicats directament i cal dir als aranesos en general, sobre aquest afer, i ben pocs saben tampoc que és una acadèmia que neix de les cendres de la secció de lingüística de l’Institut d’Estudis Aranesos, literalment cremada. Mal començament aquest, el de pretendre fonaments sòlids amb base cendrosa, amb poc o nul consens amb el món occità i deixant pel camí seccions com la d’història, d’enorme valor i competència. Tot un desplegament, aparentment, de bones intencions que són lluny d’enlluernar els que cada dia treballem per dignificar i potenciar la llengua des d’entitats i associacions culturals, i que xoquem massa sovint amb la indiferència i aquell “val mes caure en gràcia que ser graciós” que no és més que una frase feta que serveix per fer referència al sectarisme, l’oportunisme i l’etiquetatge…tan abundosos avui, en aquest país nostre.

La societat crea i sosté les activitats culturals d’aquest Aran. Les persones fem la cultura. Un munt dansen a les colles de danses les danses tradicionals i altres fan ballet o salsa, que al cap i a la fi, tot és cultura. Altres persones canten i fan música tradicional, de creació, rap… que tot segueix sent cultura.

D’altres fan teatre, comèdia, drama o de consciència, que tot és teatre! Algunes escriuen novel•les, poesia o pinten o fan artesania. I n’hi ha que treballen per a portar manifestacions culturals de fóra. I tot és cultura d’Aran. I cada vegada més, aquestes persones han pres consciència que l’aranès, la nostra llengua, ens fa únics en la diversitat. Totes aquestes manifestacions artístiques i culturals ens han de fer sentir-nos orgullosos del país que construïm entre tots, repeteixo, entre tots. I els que ens dediquem a cons-

truir i viure la cultura -que no a viure de parlar de la cultura i a omplir-se la boca de tanta identitat i amor al país- hem de construir ponts entre nosaltres perquè aquesta és l’única manera d’evitar que ens mengen a mossegades i que la confrontació sigui el pa nostre de cada dia entre els que, en definitiva, volem el mateix: fer a pujar el nivell cultural d’aquest país que seria infinitament més alt sense etiquetar els productes culturals com a pretenen i fan alguns. Quan endeguem projectes culturals no busquem el reconeixement, busquem la satisfacció personal i col•lectiva, sovint, perquè el país ens pot. Una altra cosa és que en mereixem el reconeixement, sobretot d’aquells que ostenten un càrrec públic. I no ens val només la subvenció a canvi del logotip de la institució en els fulletons informatius. Non n’hi ha prou!

Els que fem cultura no podem seguir més el joc a aquells que s’apropen amb males arts i que ofereixen la promoció disfressada perquè, en definitiva, la volen per a ells, i des dels seus altars de pretesa responsabilitat practiquen una mena de prevaricació que, malgrat que és a la vista de tothom, ningú s’atreveix a aturar. Hi ha una forma de mirar que és neta i transparent. Aquella mirada pot fer que el nostre món es transformi. És la mirada que és lliure, sense manipular, que cerca anar més enllà dels egocentrismes i del poder. És la mirada que embellís tot el que toca: la cultura d’un poble.

Ara si que se el títol d’aquest article. •

Manuela Ané

Juny · Juliol 2014

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

23

L’Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi entitats de tot l'espai occità en l'establiment de la normativa de referència pel conjunt de la llengua occitana.

Ara l'acord, a que lliurament arribaran, entre la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran i l’Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi, determinaran les competències que aquesta ha de desenvolupar en aplicació de la seva autoritat lingüística.

L

a Generalitat de Catalunya ha creat l’Acadèmia de la llengua occitana, o de l'aranès, com vulgueu dir-li.

La seva competència és la de ser l’autoritat de la varietat aranesa i consultora sobre la varietat general, tronc comú, estàndard o referencial de la llengua, ... digueuli com vulgueu. El seu àmbit de competència és Catalunya, però a més haurà de tenir en compte tot el territori lingüístic de l'occità. Està formada per dues seccions, la que s’ocuparà de la variant aranesa i la que s’ocuparà de la llengua general. La formen/formaran, quan es constitueixi, persones destacades de l'estudi i de la promoció de l'occità.

Repetint les paraules del Conseller de Justícia, Germà Gordò, el dia 2 d’abril de 2014, en la presentació del Decret que reconeix l’Acadèmia, es tracta d’una “estructura d’estat” que ha de ser autoritat científica i acadèmica, a més que també autoritat moral, i cal treballar de manera que la gent la identifiqui com un òrgan de prestigi.

El que ha fet la Generalitat, d’acord amb el Consell General d’Aran, és posar les condicions jurídiques i administratives perquè d’una forma lliure i independent una sèrie de persones amb historial personal reconegut en l'estudi i foment de l'occità, en la seva varietat aranesa o en la llengua referencial, iniciïn el procés que les haurà de portar a constituir-se en l'Institut d’Estudis Aranesi en forma d’Acadèmia de la llengua.

Es tracta del desenvolupament de la Llei de l'occità (any 2010) que es fonamenta en la declaració de l'oficialitat de l'occità a tota Catalunya que va fer l'Estatut d’Autonomia (any 2006).

La línia de coherència de l'Estatut-Llei de l'Occità- Decret de creació de l’Acadèmia és contínua. El model és fàcil: protecció i promoció de la varietat local, partint de les Normes Ortografiques der Aranés i respecte per la varietat referencial, fonamentada en els principis d’Alibèrt, treballant en la unitat de la llengua occitana. L’Acadèmia haurà de col•laborar amb

El procés aranès fins arribar a aquesta posició és modèlic. És un dels exemples més clars de la relació llengua i poder i de com es potencien entre les dues. Tot va començar en 1979 amb l'Estatut d’Autonomia en el qual només es va introduir dues referències a la Val d’Aran: una deia que caldrà protegir “la parla aranesa” i l'altra que caldrà recuperar les seves institucions històriques (cal recuperar el poder). Dues tímides referències. La “parla aranesa” va iniciar un procés de promoció molt important, que el va portar a superar la concepció de “parla”, per convertir-se en variant de l'occità, crear unes normes ortogràfiques per a tots, introduir-les a l'escola de forma tranquil•la però contínua i segura, fins al punt de ser la llengua de l'aprenentatge de la lectoescriptura.

Una vegada es va consolidar aquest procés es va reconèixer, el 1990, el Conselh Generau d’Aran com institució d’autogovern, i se li va encarregar la protecció i promoció de la llengua pròpia.

Els processos polítics desenvolupats pel Conselh Generau d’Aran van promoure la llengua pròpia a l'escola, en els medis de comunicació, en la societat, en l'administració, en les relacions externes... i entre moltes altres accions es va crear el precedent de l'Institut d’Estudis Aranesi com un ens consultor de la llengua el 1998, impulsant la Comissió de Codi Lingüístic que marcava les orientacions bàsiques sobre la correcció lingüística. Amb el temps aquella Comissió va prendre diverses formes i estructures com Departament de Lingüística, Secció de Lingüística, Institut d’Estudis Arane-

si (ens assessor del Consell General d’Aran), que ja va ser objecte del reconeixement de la seva autoritat lingüística per part del Consell General d’Aran, el 2008, i finalment, ara, l’Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi.

Entretant La Generalitat va experimentar amb la creació del Grup de Lingüística Occitana (GLO), composat per destacats lingüistes de tot el territori occità, que orientava a les institucions en la forma lingüística de l'occità referencial. S’estava gestant el model: autoritat lingüística per la varietat i orientació per la referència.

Les competències i el poder del Conselh Generau d’Aran van anar creixent en el tots els àmbits de la vida social, medi ambient, sanitat, governació, ... El poder impulsava la llengua i la llengua reclamava el poder, fent realitat la màxima de que sense poder no hi ha llengua que sobrevisqui.

L’Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi, significa un avenç referencial en la consolidació lingüística. Quan s’articuli potenciarà les relacions en matèria de llengua en tot l'àmbit occitano-català i incrementarà el poder polític del Conselh Generau d’Aran, que haurà de créixer en la seva responsabilitat política, almenys, en els àmbits de l'ensenyament i de les relacions internacionals.

La creació de l’Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi, situa la Val d’Aran en el centre de l'espai occitano-català i li dóna la responsabilitat de potenciar les relacions fonamentades en l'estudi, investigació i establiment de la normativa, com part integrant de l'espai. El territori es convertirà en un model i els usuaris de la llengua, tindran, finalment, un lloc on resoldre els dubtes. És un exemple únic. •

Jusèp Loís Sans Socasau Cap de Politica Lingüistica del Conselh Generau d’Aran