Lo campus número 31 by Lo Campus

El periòdic universitari de Catalunya

LO CAMPUS Setembre - Octubre 2016 Novena època Número 31 2€

La Universitat amb la Presidenta del Parlament de Catalunya

La mobilització d'idees

LES SÈRIES INTERNACIONALS DE TELEVISIÓ

2 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Setembre - Octubre 2016

EDITORIAL

La Universitat amb la Presidenta del Parlament de Catalunya: Carme Forcadell La mobilització d’idees La Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, està en el punt de mira sancionador del Tribunal Constitucional (TC) com a conseqüència de la suspensió de les conclusions de la “Comissió d’Estudi del Procés Constituent” i l’inici dels tràmits per a l’adopció de possibles sancions a càrrecs públics. Com diu Forcadell: “... en els estats democràtics els conflictes polítics es resolen políticament amb diàleg i acords no al TC”. S’ha arribat a un punt sense retorn. on cal un salt qualitatiu de defensa de la democràcia amb el dret a decidir com a valor irrenunciable

com a poble. Benvingudes totes les mobilitzacions independentistes al carrer, però és necessita una autèntica mobilització d’idees i argumentacions per fer veure als nostres conciutadans que la llibertat i la dignitat de la nació catalana no es pot trossejar, ni menysprear. La Universitat, la Universitat de Catalunya en el seu conjunt, és un fòrum intel·lectual important i imprescindible en el que cal incentivar el debat. S’ha de denunciar el missatge feixista i reaccionari contra el País -els feixistes no s’amaguen i són fàcils d’identificar- i també s’ha de rebatre aquell missatge

“col·laboracionista” suposadament “progressista” que ha pervertit els conceptes i les paraules de “catalanisme, sobirania i llibertat”. La “casta col·laboracionista catalana”, són uns polítics i acadèmics que de manera tranquil·la se’ls ha de combatre frontalment, desemmascarar i aïllar -ja se’ls ha de deixar com a perduts i no perdre més el temps-. I en canvi amb diàleg pacient i amb molt de respecte s’ha d’aconseguir que els sectors socials que encara avui els hi fan costat, s’adhereixin al gruix social dels anhels democràtics i de la Catalunya lliure. L’objectiu prioritari és ampliar els suports des de la base.

Un nou curs acadèmic que canviarà la Universitat de Lleida

EDITORIAL

enim de l’anterior curs acadèmic V que pel moviment d’estudiants de la Universitat de Lleida (UdL) ha estat nefast. El punt més àlgid va ser una “Tancada al Rectorat”, que si bé tenia algun punt just: sobretot l’anar en contra de la dèria institucional d’utilitzar la policia per resoldre problemes universitaris interns; en conjunt va ser un despropòsit impossible de defensar. Impossible de defensar tant les fantasmagòriques assemblees de centre, com per altra banda uns consells d’estudiants oficials instal·lats en la frivolitat del ja-ja-ja i que no estant a l’alçada dels problemes. Mai els estudiants havíem tingut una representació oficial, oficiosa o partidista, tant pobre i miserable. om també mai havíem tingut un ViC cerectorat d’Estudiants de la UdL tant carca, inútil i inoperant com l’actual. Amb una supèrbia que no se l’acaben i que se’n riuen de les resolucions de la Sindicatura de Greuges de la UdL,

conseqüència de les denúncies com les que vàrem fer sobre aquest Vicerectorat per vulnerar descaradament els processos participatius de la UdL. Que un estudiant radical es tanqui, o que com un fatxa increpi a una autoritat acadèmica, o que com nosaltres utilitzem les vies institucionals i participatives per criticar: la resposta rectoral és la mateixa. Es fan el sord i deixen podrir les situacions conflictives. Bravo!!! erò que ningú s’angoixi, perquè això P està guanyat, perquè ens entendrem. El que ens interessa, el que a l’estudiant l’hi ha d’interessar i promoure és la nostra UNIVERSITAT, la UNIVERSITAT DE LLEIDA (Amb supermajúscules). Ni déu se’n recordarà de quin era aquell càrrec institucional universitari que durant un temps va intentar gestionar la universitat de referència de les Terres de Lleida i Aran.

Aquest curs hi ha d’haver un canvi radical d’estratègia dels estudiants: hem d’unir sinèrgies des de les legitimes discrepàncies. o hem de gastar ni un minut en disN cussions entre misèries, mediocritats i egos desenfrenats. El que ens

interessar és estudiar amb la millor qualitat possible i convertir les nostres facultats i centres en fòrums de participació i discussió de veritat. Des de la premsa universitari podem ajudar una mica. També cal recordar que entre el professorat hi ha molt fantasma amb una deshonestedat intel·lectual considerable, però també hi molts, molts bons professionals que els hem d’apropar als neguits i necessitats del nostre moviment d’estudiants.

ISUALITZEU-HO: Aquest treball conV junt entre estudiants i professors “fent UdL” és el futur.

LO CAMPUS DIARI http://locampusdiari.com

Coeditors: Associació universitària

LO CAMPUS Redacció:

Director:

AMICS de LO CAMPUS / UdL i

Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª

Joan-Ramon Colomines-Companys

LO CAMPUS número 31

Associació VIVÈNCIA ARANESA, -“As-

25001 Lleida • Telèfons: 973204907

Disseny i maquetació:

Setembre / Octubre 2016

sociacion Culturau e Civica Vivéncia

redaccio@locampus.cat

Alicia Parellada

Versions de paper i digital.

Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”-.

http://www.locampus.cat

Revisió final de qualitat del disseny:

Dipòsit Legal: L-658-08

Patricia Sala

PORTADA: 1. Carme Forcadell (2015). Fragment d'una fotografia de Enric Cases.© 2. Fotogrames de les sèries: "Game of Thrones" i de "Homeland".

Setembre - Octubre 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

La gran diversió cultural de les SÈRIES DE TELEVISIÓ D

es de la premsa universitària no podíem obviar un dels fenòmens culturals i de l’entreteniment que més joves i no tant joves, consumeixen amb delit al llarg i ample dels Països Catalans i a nivell mundial: que és el consum de les series de televisió.

Amb més amplia audiència que el propi cinema, les series de televisió són un món que els universitaris d’una manera quasi compulsiva seguim. Sèries de tots els gèneres, amb tots els idiomes especialment en anglès i presentant escenaris de totes les èpoques, fins a la ciència-ficció i la fantasia. Apareixent múltiples sèries de culta, i també culebrots més o menys dignes, que estan canviant una part de la industria audiovisual i que estan canviant les audiències, que des de l’ordinador, la tauleta o el mòbil consumeixen histories, que ho sàpiguen o no, és autèntica cultura i d’una qualitat considerable. Cal estar atent a les series finalitzades, les cancel·lades, les que estant en producció i les que estant en emissió. Però avui internet i les seves plataformes d’emissió de sèries televisives, com tothom sap, han canviat les cronologies i els temps de visionat. llengua catalana hem Enalntingut un important arsede sèries de televisió de

“Ous en cargols”, “L’anell” o “Vallterra”. També recordar series espanyoles que ens han agradat com "Bajo sospecha", “Mar de Plástico” o “La embajada”. Però les grans series internacionals, d’unes audiències astronòmiques, són les més celebrades. Mai com ara s’ha invertit en series de televisió, però mai com ara és potencien uns relats televisius ben lligats per uns esplèndids guions i per una qualitat escenogràfica de primer ordre. Moltes d’aquestes series televisives parteixen de llibres que originàriament potser no estaven pensats com a material literari per a ser filmat, però un exercit de guionistes han traslladat a l’audiovisual uns materials excel·lents. crítica periodística i uniLcomaversitària, tant la culta la berganta, ja ens re-

flexionarà i ens farà una visió global de com han evolucionat les series televisives, i quins són els punts de singularitat i distinció del realitzat a les diferents zones geogràfiques de producció. Perquè els productors nord-americans ho veuen d’una manera i els europeus d’una altra. Però també el capital cinematogràfic nord-americà ha sabut invertir i deixar filmar unes series televisives més “europees” que “americanes”, participant-hi un bon grup d’actors, sobretot anglosaxons, que han ocupat el protagonisme i tota mena de nivells dels quadres d’actors de les sèries.

producció pròpia. Tothom pot recordar des de Catalunya sèries com “Nissaga de poder”, “Ventdelplà”, “La Riera”, “Plats bruts”, “Porca Misèria”, “Polseres Vermelles”, “Nit i dia” o “Cites”, per dir-ne unes quantes. O series del País Valencia com “Negocis de Família”, “Les Moreres” o “L'Alqueria Blanca”. O des de les Illes Balears com “Laberint de Passions”, “Llàgrima de sang”,

es de LO CAMPUS no hem D pretès fer cap monogràfic de sèries televisives, sim-

CLIFFHANGER

CROSSOVER

És el famós “continuarà” que veiem en episodis que deixaven un punt de suspens i angoixa de la trama sense resoldre. Avui aquest concepte adquireix major presència en el relat pel caràcter serial del format amb una continuïtat major entre episodi i episodi, el cliffhanger adquireix un major valor en el relat.

Implica el creuament de personatges de històries o títols diferents. Molt habitual en el còmic, en el cas de les sèries televisives s’utilitza per ajuntar o creuar personatges, generalment, dels mateixos estudis o de sèries que tenen la mateixa arrel creativa. Un exemple són Els Simpsons amb les sèries Family Guy o Futurama.

plement volem presentar subjectivament unes quantes sèries internacionals que creiem que són imprescindibles. Si més no imprescin-

dibles per a nosaltres, que a més, deu ser la primera vegada que com a redacció gaudim presentant una temàtica, perquè ens hem afartat de veure TOTS, tots els capítols de totes les temporades, tant de les series acabades que us presentem, com de les series que encara estant realitzant-se i que cal seguir. Nosaltres las hem vist en idioma original amb subtítols en català a traves de la imprescindible i lloable plataforma “SÈRIES EN CATALÀ – La Web de series subtitulades en català”. (A la pàgina 14 d’aquesta revista presentem un QÜESTIONARI fet als promotors del Web). Veure els episodis en la seva llengua pròpia és quasi imprescindible per gaudir de veritat. el que publicarem a conD tinuació no farem cap espòiler de cap sèrie (ni de temporada, ni de capítol, ni d’escena), simplement us situarem la sèrie i us presentarem aspectes culturals que usualment se’n parla poc sobretot per la premsa rosa o de l’entreteniment, com per exemple parlarem dels llibres que en surten els guions. A aquest LO CAMPUS presentem sis sèries i al mini-Suplement LO CAMPUS MÈDIC adjuntat en aquest número, us en presentem una altra sèrie de temàtica d’història mèdica. Les 7 series són: “Game of Thrones”, “Borgen”, “House of Cards”, “Outlander”, “Gomorra”, "Homeland" i “The Knick”. er complementar aquest P petit panorama audiovisual també us oferim les de-

finicions d’un nou llenguatge que corre entre els seriofils i que acabarà sent incorporat al nostre diccionari, directament en anglès o tunejat al català. LES SÈRIES

TEASER

És una seqüència d’inici, generalment d’alt impacte narratiu i autoconclusiu, que en les sèries es realitza abans dels títols de començament d’un episodi. Habitualment aquesta seqüència s’introdueix de forma sintètica i il·lustra el tema central de l’episodi. En algunes sèries ho utilitzen com a marca d’estil, com en el cas de “Breaking Bad”.

ESPÒILER És l’avançament d’un fet rellevant en la trama d’una sèrie com també en una pel· lícula o un llibre. Tant greu ha estat aquest fenomen potenciat sobretot per les xarxes socials de carregar-se el “factor sorpresa”, que els productors han hagut de limitar, fins i tot a membres del seu equip i als actors la lectura dels guions. No cal dir que no hi ha cap transparència en els rodatges.

BINGE WATCHING És la visió de diversos episodis seguits ( i perquè no dir-ho: compulsivament) d’una sèrie en un període curt de temps. Les condicions d’algunes plataformes de sèries incentiven aquesta mena de visionat, a part de les conductes personals.

4 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Setembre - Octubre 2016

El “Tron de Ferro” és la seu del poder del “Rei dels Set Regnes”. És freqüentment utilitzat com un símbol per referir-se a l'autoritat del rei. Només el càrrec institucional “Mà del Rei” pot seure-hi durant l'absència del rei. El tron mateix és fred i dur, amb molts vores esmolades. En la fotografia hi veiem a l’actor Shaun Mark Bean, més conegut com a Sean Bean, en el personatge Ned Stark.

Setembre - Octubre 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

De les novel.les “Cançó de gel i de foc” a la sèrie televisiva "Joc de Trons" AME OF THROG NES és una sèrie de televisió de fan-

tasia medieval creada per en David Benioff i en D. B. Weiss i produïda pel prestigiós canal de televisió nord-americà per cable i satèl·lit HBO l’any 2011. Un exercit de directors, de guionistes i de directors de càsting han creat la

sèrie a partir de les novel·les “Cançó de gel i de foc” escrites per George R.R. Martin. La sèrie se situa al continent fictici de Ponent i Essos i narra les lluites de poder entre les famílies nobles en la seva lluita pel control del Tron de Ferro dels Set Regnes. GAME OF THRONES

és la sèrie televisiva amb el més brutal nombre de seguidors del món. Una autèntica passada d’entreteniment, d’espectacularitat i fins i tot les localitzacions del seu rodatge han potencial el turisme cultural i de la premsa cinematogràfica rosa.

trames entrellaçades que han construït les sis temporades en les que hi ha deu capítols en cadascuna d’elles. L’últim capítol ha estat el número 60 i el vàrem poder veure a finals del juny passat. La sèrie continua en marxa i s’esperen noves temporades.

Centenars de personatges i un munt de

A Catalunya , en concret a Girona, el

Les dones a Game of Thrones

AME OF THRONES i el seu tractament de les dones és actualment un dels temes més debatuts en la cultura popular. Certament hi ha a la sèrie un espectre de dones fortes, de Brienne a Daenerys. Alguns espectadors atribueixen els personatges més febles com una interpretació lliure "producte de la seva època històrica", mentre que altres troben la sèrie problemàtica, però la miren malgrat els seus defectes. La pregunta és: Joc de Trons presenta un plantejament feminista? O simplement presenta complaure als homes amb les seves degradacions, prostitutes despullades en escenes cada vegada més sensacionalistes? Emilia Clarke, que interpreta Daenerys, resumeix les actituds enfrontades dels fans, força bé: "El món en què estem descrivint no és el món en què vivim avui. Penso que la sèrie es basa lliurement al voltant de l'època medieval, on les dones no eren encara. a prop de ser considerat com iguals als homes. Quan ho poses en perspectiva i mires el que aquestes dones han aconseguit i el que són capaços de fer front a tot pronòstic, sens dubte crec que és enriquidor ". I afegeix: " A la televisió en qualsevol moment, nou de cada deu vegades, vostè veurà més dones nues que homes nus. No puc esperar el dia que això sigui diferent”. L'evidència suggereix que no és "només un espectacle per a nens". De fet, les dones representen el 42 per cent, o prop de dos milions, dels 4,8 milions d'espectadors de la

sèrie. D'altra banda, les dones realitzen un 50 per cent de les converses en línia sobre Joc de Trons. Els productors executius David Benioff i D.B. Weiss sovint se'ls demana els seus punts de vista sobre el paper de les dones (especialment els nus) a la sèrie. Weiss respon: "Crec que hi ha una noció errònia de la fantasia en el club d'homes i més orientat als adolescents. Aquests llibres estan dirigits a adults i tenia, en tot cas, més forts personatges femenins que masculins. La televisió és un gran lloc per omplir aquest buit que sembla haver obert en el cinema, on no crec que es vegi la força i la profunditat dels personatges femenins ". George R.R. Martin, autor dels llibres de la sèrie, es considera una feminista, amb personatges femenins tan vibrants i expressius com els masculins: "Per a mi, ser feminista és donar el mateix tractament al homes i a les dones”." Considero homes i dones tots com éssers humans, -sí que hi ha diferències, però moltes d'aquestes diferències són creades per la cultura en què vivim, tant si es tracta de la cultura medieval de Ponent, o la cultura occidental del segle XXI”. La majoria dels aficionats aclamen Martin pels seus personatges femenins tridimensionals. Fins i tot una figura odiada com Cersei és encara una persona fàcil identificar-s’hi. No obstant això, en la sèrie, els personatges són més propensos a ser forçats a arque-

tips tradicionals i en segons quin moment els caràcters forts són retratats amb característiques clàssicament masculines i els caràcters febles amb les femenines. Així les dones deuen rebutjar el seu costat femení per operar en l'esfera dels homes; per cada personatge femení que demostra el poder, també sembla ser una debilitat que acompanya. Certament, hi ha un espectre de personatges femenins. No obstant això, el nombre de caràcters que recórrer al sexe per tirar endavant o abandonar tot rastre de la condició de dona com un camí cap al poder deixa molt poques les dones que juguen el joc de trons en el seu propi dret, i menys encara els que els agrada ser dona. Malgrat aquests girs inquietants, les actrius de Joc de Trons són entusiastes sobre els seus rols. Lena Headey (Cersei) assenyala: "Crec que les dones en Joc de Trons són fascinants, admirables, aterridores".

tenir localitzacions de rodatge de la sèrie s’han viscut con un esdeveniment de projecció internacional molt important. Sobretot hi ha hagut una entrega incondicional de col·laborar d’una població que s’ha delit de fer d’extres.

Llibres: “A Song of Ice and Fire” És una col·lecció de novel·les del gènere de fantasia èpica del novel·lista i guionista nord-americà George Raymond Richard (R.R.) Martin . Hi ha cinc volums publicats i dos més de projectats. Com també complementant tot aquest món creat per Martin també hi ha dues novel· les curtes disponibles, i algunes més planejades. Tot aquest material literari ha estat la base dels guions de GAME OF THRONES. Algunes temporades de la sèrie han seguit fil per randa els llibres, però últimament els guions van més per lliure. Multitud de traduccions de la col·lecció de llibres i vendes mundials espectaculars ja abans i sobretot després de la sèrie televisiva.

Gwendoline Christie (Brienne) creu que l'èxit massiu de la sèrie amb les dones resideix en l’enfocament arrodonit dels personatges femenins. "Hi ha personatges-dones realment molt rudes, molt maquiavèl·liques, intrigants, i també són dones brillants, increïblement fortes -física i mentalment- i amb l'ús d'alguns vestits realment increïbles”. Valerie Estelle Frankel Autora de “Women in Game of Thrones: Power, Conformity and Resistance”

L’escriptor George R.R. Martin

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

L’actriu Sidse Babett Knudsen en el paper de la política Birgitte Nyborg en campanya electoral

Setembre - Octubre 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

RETALLS D’OPINIÓ sense ESPÒILERS

La sèrie danesa “Borgen”: política i periodisme ls mitjans de comunicació Eenorme danesos compten amb una tradició i la llibertat

d'expressió és un dels valors democràtics més arrelats en la societat danesa. És, per tant, comprensible que la comunicació no pugui estar deslligada de la política en una sèrie en la que el Palau de Christiansborg -seu dels tres poders de l'estat i oficina del Primer Ministre- és l'epicentre de les relacions entre polítics i periodistes . De fet, “Borgen” és el terme col·loquial amb el qual es coneix Christiansborg. També és cert que des de ben d'hora, els diaris que van anar apareixent a partir del segle XVIII -el “Berlingske Tidende” va ser fundat el 1749- van estar fortament lligats als partits polítics. Per tant, resulta difícil de trencar l'estreta relació entre tots dos àmbits. Trobem, en aquest sentit, unes característiques destacades en l'anàlisi comunicatiu de la sèrie política BORGEN: PORTES GIRATÒRIES "Comencen com a periodistes, es passen la vida posant a polítics al descobert, després es converteixen en caps de premsa i, de sobte, es passen la vida enganyant als seus antics amics periodistes. Per si fos poc, cal fotre’s; poc després tornen a ser periodistes. A sobre, tenen el valor de preguntar-nos per què és tan cínica la gent". Són les paraules de Svend Åge Saltum, líder del Partit de la Llibertat, que defineixen les portes giratòries d'aquells que fan servir les portes giratòries de la política i el periodisme. Siguem francs, aquesta classe de passadissos no només existeixen per als polítics que passen de l'administració pública als consells de direcció de les grans corporacions.

Kasper Juuls i Katrine Fonsmark encarnen la figura dels “spin doctors” -assessors de comunicació- que accedeixen a Christiansborg des de les dues cares de la moneda de “Borgen”. Utilitzen, pressionen, se serveixen dels mitjans de comunicació per l'interès dels seus polítics representats. A “House of Cards”, Doug Stamper és el Maquiavel perfecte per a Frank Underwood, mentre que per la primera ministra Birgitte Nyborg aquest paper està reservat per a Juuls. No obstant això, la gran diferència que observem entre les dues sèries és que mentre que en la nord-americana, els periodistes són marionetes del poder, a la danesa, els periodistes i el seu àmbit d'influència és molt més ampli. AMOR I SEXE L'àmbit periodístic i el polític no només es relacionen sinó que es barregen en la combinació d'amor i sexe. Kasper Juuls (“spin doctor” de Nyborg) i Katrine Fonsmark (periodista estrella de TV1 i posteriorment assessora de comunicació de Nyborg) són l'exemple més clar amb una llarga relació que posa a prova els codis deontològics. Tot i que en el transcurs de la sèrie apareixen nous casos: per exemple, Ulrik Mørch (presentador deTV1) i Benedikte Nedergaard (representant del Partit de la Llibertat). "Ets conscient que fas servir el teu cos?", diu Mørch; "Porta't bé amb mi al plató perquè si no, no sé què faré ...", respon Nedergaard. L'eròtica del poder, vaja. RELACIONS FAMILIARS COMPLEXES L'univers de BORGEN està format per periodistes abduïts pel treball i les ambicions professionals. Famílies des-estructurades, divorcis, alcoholisme, relacions amo-

roses d'una sola nit formen part del dia a dia de l'àmbit polític però també del periodístic. BORGEN no podria definir-se precisament com una sèrie familiar tot i que la qüestió de la conciliació familiar estigui present en tots els capítols, del primer a l'últim. FILTRANT ELS DRAPS BRUTS "No li diguis al polític, així no haurà de mentir". És el consell d'un assessor de comunicació a un altre, que està meditant llançar una filtració a la premsa. Secrets, mentides, filtracions i dossiers formen part de la vida quotidiana d'aquesta sèrie danesa. La revelació que el ministre de Medi Ambient té un cotxe esportiu d'alta consum; alguna relliscada amorós de Nyborg, una seriosa malaltia d'aquesta; el passat pròxim al KGB d'un assessor electoral o les fotografies d'un ministre en una relació extramatrimonial són part de la munició periodística amb la qual l'artilleria política juga a les parets del parlament danès. Els exemples sobre la defensa de l'ètica periodística són nombrosos però això no és problema perquè també es mostri una classe política que vol influir als seus electors a través d'exclusives que se serveixen en safata als mitjans. Tanmateix, hi ha límits per a aquestes filtracions? La veritat és que davant l'ús de dossiers en les eleccions algú es pregunta: "Una campanya electoral bruta?". "És una cosa molt poc danesa", respon un altre. SENSACIONALISME Sovint (molt sovint) els mitjans de BORGEN sobrepassen els límits. El “Ekspres”, periòdic dirigit per l'ex líder del partit laborista, Michael Laugesen, representa la premsa groga més exacerbant del periodisme danès. La seva intromissió en les intimitats dels polítics, les seves famíEl Palau Christiansborg, "Borgen", a Copenhaguen

BORGEN és una sèrie dramàtica danesa de ficció que narra la trajectòria política de la moderada Birgitte Nyborg (Sidse Babett Knudsen). És una sèrie ja finalitzada que va constar de tres temporades amb deu capítols cadascuna. BORGEN ("El Castell") és la manera informal d’anomenar el Palau Christiansborg seu del Parlament, l’Oficina del Primer Ministre I la Cort Suprema. lies i l'enfocament escombraria cap a determinats temes socials és una constant en la sèrie (...) NOVA POLÍTICA, NOVA COMUNICACIÓ BORGEN és alguna cosa més que la cara amable de Birgitte Nyborg, la líder del Partit Moderat -més tard, dels Nous demòcrates-. Cada capítol comença amb frases de grans estadistes com Gandhi, Churchill o Abraham Lincoln però la pròpia Nyborg s'encarrega de deixar un llegat pel qual serà recordada: "Si anem a crear una nova Dinamarca junts, hem d'inventar una nova forma de comunicar i de fer política ". Per la seva banda, Frank Underwood dirà a “House of Cards”, que la seva intenció és "ser recordat pel seu llegat". Els mètodes i les formes, el de menys, és clar. En definitiva i tornant a la realitat, el perill està en que l'estratègia comunicativa amb tweets, missatges en directe i promeses de campanya calin més que el que debat de les idees. La influència mediàtica ens empeny a “partits-esdeveniments”, com explica Josep Ramoneda? En el cas positiu, l'aparició de nous fenòmens político-comunicatius atropellin el bipartidisme, com s'intueix al Regne Unit o Espanya, mimetitzant la pluralitat del Regne de Dinamarca en què cap partit ha governat en majoria des de 1909. Miquel Pellicer Director d'Estratègia i Comunicació del Grup Lavinia Bloc:

http://www.miquelpellicer.com

8 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

L’actor Kevin Spacey en el paper del polític Underwood i l’actriu Robin Wright actuant com la seva dona.

Setembre - Octubre 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

House of Cards

OUSE OF CARDS és una sèH rie nord-americana creada i produïda per Beau Willimon. És una adaptació de la mini-sèrie britànica amb el mateix nom basada en la novel·la de Michael Dobbs. Els protagonistes princi-

pals són “Frank” Underwood (Kevin Spacey) congressista nord-americà representant demòcrata de Carolina del Sud del que en seguim la seva ascendent carrera política. (En el text posterior n’exposem el perfil humà).

L’altra protagonista és la seva dona Claire (Robin Wright) que és directora d'una organització ambiental sense ànim de lucre. És la millor aliada del marit en els seus plans. És falsa, cruel i sense cor.

La sèrie tracta principalment temes de pragmatisme implacable, manipulació i poder. S’han emès quatre temporades de tretze capítols cadascuna. Actualment la sèrie està en pausa entre temporades.

Psicopatia i excel·lència en Frank Underwood El 1990 la BBC va produir una mini-sèrie titulada HOUSE OF CARDS. Explicava la història de Francis Urquhart, el parlamentari conservador britànic encarregat de la disciplina de vot, i els seus gens ortodoxos mètodes dins el partit tory per protagonitzar un fulminant ascens cap a les cúpules del poder, després de l'abandonament de Margaret Thatcher. 23 anys després, Netflix, el principal proveïdor de continguts streaming per internet, que ha revolucionat el negoci de les telesèries ficant-se en la realització de continguts -entre els quals podem trobar telesèries com “Arrested Development” (2003-) o “Orange is the New Black” ( 2013 -) -, ha realitzat també la versió nord-americana de HOUSE OF CARDS. Aquesta no és més que una adaptació de luxe d'aquella mateixa història, fent-la passar als Estats Units dels nostres dies, canviant-li el nom al protagonista -ara es diu Frank Underwood i és interpretat per Kevin Spaceyi donant-li major rellevància al personatge de la seva dona -Claire Underwood, que interpreta l'actriu Robin Wright. El Frank Underwood d'aquest nou HOUSE OF CARDS seria un encreuament de diverses races televisives. Té alguna cosa del "Jed" Bartlet de “L'ala oest de la Casablanca” (1999-2006) però en versió desenganyada i truculenta. Té alguna cosa del Walter White de “Breaking Bad” perquè intenta portar a les seves últimes conseqüències el somni americà. I té alguna cosa del protagonista de “Dexter” perquè, malgrat no ser un assassí en sèrie, sí que sembla ser un psicòpata. Frank Underwood és essencialment un antiheroi extrem, d'aquests que fan que un es sorprengui sentint empatia o fins i tot simpatia per ells i es plantegi quins són els mecanismes ocults que ho fan possible. En el cas de “Dexter”, per exemple, sabem

que mata contínua, sistemàtica i sàdicament, però, com hem apuntat abans, les seves transgressions queden justificades perquè les seves víctimes són els criminals que la democràcia i el seu refinat sistema judicial no han aconseguit condemnar. “Dexter” apel·la doncs als més primitius instints justiciers de l'espectador, donant-li carta de ciutadania a la venjança com a mecanisme liminar de depuració social. La fi justifica els mitjans. Seguint la doctrina que emana de l'11-S als Estats Units, la seguretat és més important que la protecció de la llibertat. Però no tots els psicòpates són assassins en sèrie. La major part d'ells són ciutadans exemplars (o gairebé). Els criteris més usats per definir als psicòpates són la “Psychopathy Checklist Revised” (PCL-R) i el “Psychopathic Personality Inventory” (PPI). En síntesi, el que defineix el psicòpata és un feix de característiques: absència d'empatia, emocions superficials, culpabilització d'altres, conducta mentidera, encant superficial, excessiva confiança en un mateix, egocentricitat patològica, baixa tolerància a la frustració, impulsivitat i baix llindar per al desencadenament de l'agressivitat. No tenim aquí l'espai per realitzar una avaluació psiquiàtrica de Frank Underwood, però considerem que la conducta que mostra al llarg dels diferents episodis de la sèrie fa pensar que ho és. Podem il·lustrar-ho mínimament. És algú que no pateix amb el dolor del proïsme. En l'escena inicial de la primera temporada (temporada 1, capítol 1), Frank Underwood llança a càmera el seu primer monòleg trencant la quarta paret, cosa que serà un tret distintiu de la nostra estreta relació amb el personatge. I en aquesta intervenció inicial, s'acosta a un gos moribund que acaba de ser atropellat

i diu a càmera: "Hi ha dos tipus de dolor. El tipus de dolor que et fa fort, o el dolor inútil. Aquest tipus de dolor és mer sofriment . No tinc paciència per les coses inútils ". Mentre etziba aquestes paraules escanya el gos amb total fredor. Aquesta és la presentació del personatge. Però no només és perfectament capaç d'executar a animals. També assassina amb les seves pròpies mans a sang freda (...) sense sentir indici de culpa per això. A més, domina perfectament les formes i els registres i sap comportar-se com algú encantador, captivant les simpaties d'aquells als que li interessa entabanar. Per exemple, és perfectament capaç, amb la seva dona, de subjugar al matrimoni presidencial dels Walker, quan el que tenen en ment és precisament usurpar-los-hi el lloc. En les seves contínues ruptures de la quarta paret, es dirigeix al públic d'una manera presumptuós, arrogant i petulant, arengant amb aforismes com el que segueix: "El que un màrtir anhela més que res és una espasa en la qual caure. Així que afiles l'espasa, la mantens en l'an-

La sèrie House of Cards britànica (1990–1995): l’actor protagonista Ian Richardson

gle correcte i llavors 3, 2, 1 ... ". Està convençut que la seva intel·ligència és superior a la de tots els altres. Juga a ser un Déu en relació a l'esdevenir de la trama, assenyalant especialment aquells moments en què se li reconeix la seva importància, com, per exemple, quan se li posa el seu nom a una biblioteca a la seva antiga escola militar. Per si fos poc, deixa clar quins són els seus principis en reiterades ocasions. En el primer capítol de la segona temporada, per exemple, es dirigeix al públic i diu: "Per a aquells de nosaltres que estem escalant al cim de la cadena alimentària, no pot haver pietat. No hi ha sinó una norma: caçar o ser caçats . Benvinguts de nou ". Més endavant afirma: "Penseu que sóc un hipòcrita? Bé, feu-ho. No m'oposo. El camí cap al poder està ple d'hipocresia i de baixes. Mai us en penediu”. Jorge Martínez Lucena Universitat Abat Oliba-CEU (Barcelona) Treball: “El imaginario social del psicópata en la serialidad televisiva actual: el caso de House of Cards”

10 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Setembre - Octubre 2016

L’actriu Caitriona Balfe en el paper de la protagonista Claire Randall / Fraser.

Setembre - Octubre 2016

UTLANDER és una sèrie O dramàtica realitzada per una col·laboració britànica

i nord-americana, basada en la sèrie històrica de novel· les Outlander de l’escriptora nord-americana Diana Gabaldon. El creador i també productor executiu de la sèrie és el californià Ronald D. Moore ben conegut pel seu treball a Star Trek i en la sèrie de televisió de ciència ficció, Battlestar Galactica. Tant els llibres com la sèrie Outlander desenvolupen una trama que barreja diversos estils com són la ficció històrica, la novel· la romàntica, el misteri,

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

l'aventura i la fantasia. Sintèticament i sense fer espòilers, el nus argumental és una infermera anglesa i casada, Claire Randall (l’elegant actriu Caitriona Balfe) que, durant la Segona Guerra Mundial (1945), es troba a si mateixa transportada cap a l'Escòcia de 1743, on coneix al ben plantat guerrer de les Highlands Jamie Fraser (Sam Heughan) i es veu embolicada en l'aixecament Jacobita. Aquest aixecament tenia com a finalitat retornar el tron a Jaume II d'Anglaterra i, amb això, als seus descendents de la Casa d'Estuard. En aquestes revoltes hi estaven implicats

clans de les Highlands escoceses. És una sèrie amb molta passió, carregada de romanticisme, política i violència on es respira les tradicions escoceses i la seva descoberta per part d’una vital anglesa. Una autèntica sèrie de culte. La sèrie consta fins ara de dues temporades d’un conjunt de 29 episodis, on a més de l’anglès s’utilitza el gaèlic escocès. La sèrie ha estat produïda per Sony Pictures Television per al canal de Tv per cable Starz. Aquest Canal Starz ja ha anunciat que hi haurà una 3a i 4a temporades.

L’escriptora nord-americana Diana Gabaldon.

12 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Setembre - Octubre 2016

En aquest LO CAMPUS destaquem amb grans fotografies els protagonistes de les sèries, en aquest cas ho fem de l’autor de llibre GOMORRA base de la sèrie: el periodista napolità Roberto Saviano. I ho fem com oberta solidaritat a Saviano que viu amagat fora d’Itàlia per les amenaces de mort de la Màfia.

Setembre - Octubre 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

La sèrie italiana GOMORRA GOMORRA, quan l'entreteniment esdevé màxim plaer “GOMORRA - La Sèrie” és excel·lent en tots els aspectes. Com sempre passa amb les obres que sobresurten, posseeix un guió sorprenent, ple d'adrenalina i successos inesperats, i personatges treballats al detall, carismàtics, interpretats per enormes actors. El que cal deixar clar és que GOMORRA no és una sèrie pausada sobre mafiosos amb glamour. No. Mostra la rància veritat de la violència sense escrúpols, separant-se de la imatge idealitzada del gàngster que ofereix el cinema (El Padrí, Un dels nostres) i aproximant-se a la nova estètica de vulgaritat en xandall que ha construït la televisió, gràcies tot a sèries com Los Soprano. Amb un ritme endiablat i una estructura narrativa que fa que cada episodi, al mateix temps que continua el fil argumental central, sigui rodó en si mateix-com curts independents que retraten amb precisió de bisturí cadascun dels personatges-, GOMORRA construeix una sorprenent galeria de caràcters, tant principals com secundaris, tan verídics que semblen extrets d'un documental. Els cinc personatges protagonistes, el senyor Pietro Savastano, Imma Savastano, Gennaro Savastano, Ciro di Marzio i el cap del clan antagonista, Salvatore Conte, han aconseguit passar a formar part dels meus caràcters televisius predilectes. I els secundaris, amb els seus rostres macarres i curtits, han constituït una font inesgotable de goig visual. DE TIGRES I MARCS DAURATS Amb una ambientació que plasma de manera formidable la violenta brutícia dels barris baixos de Nàpols, GOMORRA recrea el gust hortera i barroc dels capos (la casa de don Pietro, el «boss» del clan Savastano, és un habitatge confiscada a un veritable mafiós, amb profusió de marcs daurats, olis de tigres i gossos de porcellana a mida natural). Però no només això. També exposa l'estil de vida dels soldats i els caps; la jerarquia de l'organització; la hipocresia de la religió; el reclutament dels nens

mitjançant falses promeses; el crim com a estil de vida i els diners com fe. I, a més, mostra la ciutat com un camp de jocs salvatges on només hi ha dues postures possibles per als ciutadans del carrer: a favor o en contra. Si hi ha alguna cosa que GOMORRA utilitza a la perfecció és l'el·lipsi. Gràcies a aquest recurs narratiu la història treballa com una fletxa que dóna directament en el blanc. Res de palla queda pel camí. Només els fets que defineixen, sense explicacions redundants, el caràcter dels personatges i les seves motivacions. Una acció trepidant que et deixa enganxat a la butaca sense poder respirar, que avança sense parar, i un context que exemplifica de manera brillant tot l'entramat i ramificacions criminals: des de la venda de droga a les places fins a l'evasió financera i les connexions polítiques. I tot això explicat amb una claredat diàfana, sense perdre’s en tortuositats estranyes ni trames enrevessades. Aquesta claredat expositiva, al costat de l'èpica de cadascuna de les històries, en la qual no falla ni un sol element, converteix GOMORRA és una sèrie imprescindible, que va creixent esglaó a esglaó, sorprenent-nos a cada pas, amb girs inesperats i esdeveniments que ens fan llançar exclamacions de joia. Una sèrie on l'entreteniment es converteix en màxim plaer. LA “FAMIGLIA” SAVASTANO Com esmentàvem abans, la formidable galeria de personatges es concentra en cinc personatges protagonistes. Fortunato Cerlino, que dóna vida al senyor Pietro, és el capo del clan Savastano: una força de la natura amb una mirada capaç de fondre acer.

Un personatge que exemplifica la intel·ligència incommovible, que dirigeix el clan amb mà de ferro i que és capaç d'arribar fins a les últimes conseqüències per aconseguir els seus objectius. La dona del senyor Pietro és Imma Savastano (Maria Pia Calzone), un dels personatges femenins més interessants que he vist en molt de temps. Sense caure en falsos estereotips, la seva història aconsegueix posicionar-se entre les millors de la sèrie pel seu coratge, habilitat i capacitat de veure el que amaguen els seus adversaris. I si pensàvem que de els testos s’assemblen a les olles, en el cas del primogènit dels Savastano anem equivocats. Gennaro Savastano (potser l'actor més extraordinari de tot el repartiment, interpretat per Salvatore Esposito -aquest tipus és sorprenent-) és, com li passava a Fredo a el Padrí, el ximple de la família. Incapaç de seguir els passos del seu progenitor, Genny es presenta com el nen mimat, al qual ni els seus col·legues ni els seus propis pares respecten. Però, com tot en aquesta sèrie, hi haurà alguna sorpresa. Com iniciador de Genny en la vida criminal, serà el lloctinent de Savastano: Ciro Di

Marzio, interpretat per Marc D'Amore. Lleial al senyor Pietro, pretén convertir-se en el “don” si al “boss” li passa alguna cosa. Intel·ligent, analític, fred com el gel, sense escrúpols. Ciro, un orfe que s'ha criat als carrers de Nàpols, ha anat escalant esglaons fins a fer-se un dels imprescindibles del clan. I no hi ha res que pugui parar-lo. Finalment, Salvatore Conte (Marc Palvetti), el cap del clan rival dels Savastano. Tot i que no té el protagonisme de la “famiglia”, el seu carisma, la seva brutalitat i la seva presència elegant i perillosa converteixen les seves aparicions en alguns de les millors escenes de la sèrie. “GOMORRA - La Sèrie” està basada en la novel·la de Roberto Saviano “Gomorra – viaggio nell’impero economico e nel sogno di dominio della camorra” (2006), i en la pel·lícula homònima dirigida per Matteo Garrone, que va guanyar el premi del Gran Jurat en al Festival de Cannes 2008. la sèrie, ha recollit nombrosos premis a Itàlia i ha aconseguit increïbles audiències, així com el suport de la crítica. Si no voleu perdre una de les joies de l'any, correu a veure-la. Cecilia Garcia Bloc: www.averseries.com

14 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Setembre - Octubre 2016

El web de sèries de televisió subtitulades en català QÜESTIONARI als seus promotors

www.seriesencatala.tv

PREGUNTA 1:

Abans de centrar-nos en vosaltres i el vostre Projecte: ¿Voldríem saber la vostra opinió general del fenomen avui de les sèries televisives internacionals, d’allò que el teòrics de l’audiovisual universitari en diuen “La tercera edat d’or de la televisió”?.

ESPOSTA

L’interès per les sèries de TV és creixent arreu del món entre públics molt variats, des de joves estudiants a adults i famílies i fins i tot gent de la 3a edat. Des del nostre punt de vista, això és degut a diversos factors: 1) La baixa qualitat dels programes de TV, amb molta “teleescombraria” i molt pocs programes interessants, cosa que fa que la gent busqui altres alternatives de lleure domèstic. 2) Les grans possibilitats que ofereix Internet als consumidors de poder veure sèries en el moment que ho desitgin ja sigui a través dels diferents canals online o de les plataformes de “TV on demand”. Nosaltres ho valorem com un fenomen molt positiu que ha incrementat la llibertat d’escollir del consumidor i que facilita l’accés a les millors sèries mundials de TV.

PREGUNTA 2:

Expliqueu-nos el vostre Projecte de sèries televisives?

Ens ho podeu explicar des de zero, com sinó en sabéssim res de la vostra tasca cultural? I parlem de cultura, perquè nosaltres no en tenim cap dubte que esteu fent tasca cultural amb entreteniment, cultura i llengua.

RESPOSTA

Som un grup de persones aficionades a les sèries de televisió que des de ja fa molts anys veiem les sèries en versió original subtitulades en anglès. Un bon dia vàrem començar a fer subtítols en català d’alguns episodis per hobby i els vàrem començar a compartir entre nosaltres, i la veritat, ens va agradar molt poder veure les sèries en versió original amb els subtítols en català, fins que vam decidir compartir el nostre arxiu de subtítols amb tots aquells seguidors de series cataloparlants que prefereixen la versió original a la doblada i que els hi agrada llegir els subtítols en la seva llengua i per això vam crear el portal www.seriesencatala.tv amb la voluntat de que esdevingués la pàgina web de referència on tothom pugui gaudir de les millors sèries mundials subtitulades en català. Aquest espai està concebut com un lloc web sense publicitat, de registre gratuït, amb una navegació senzilla i intuïtiva perquè qualsevol persona pugui accedir fàcilment al visionat de les seves

sèries preferides. La nostra motivació és sobretot cultural i lingüística, i creiem que era molt necessari que hi hagués un lloc web a disposició del públic catalanoparlant que tingués les millors sèries mundials de televisió subtitulades en català.

PREGUNTA 3:

La redacció de LO CAMPUS hem tingut les nostres preferències de les sèries televisives i com el lector pot veure hem triat d’entrada “Game of Thrones”, “Borgen”, “House of Cards”, “Outlander” i “Gomorra”. Posteriorment quant vàrem acabar de veure tot “Homeland” vàrem ampliar pàgines de la revista, per ens semblava imprescindible parlar-ne. I també el nostres companys que fan el mini-Suplement LO CAMPUS MÈDIC han triat la sèrie “The Knick”. Vosaltres quines sèries triaríeu? Quines són les series imprescindibles? Quines són les series que tenim més acceptació en el vostre Web?

RESPOSTA

Sens dubte, la sèrie que té més acceptació i més visionats al nostre web a anys llum de la següent és “Game of Thrones”. A continuació la segueixen “House of Cards”, i ja a força distància “Homeland”, “Downtown Abbey”, “Breaking Bad”, “Borgen” i “Vikings”. Des del nostre punt de vista,

hi ha d’altres sèries molt bones i de gran qualitat, tot i que no tinguin la mateixa popularitat al web, com serien les americanes “Boardwalk Empire”, “Sons of Anarchy”, “Fargo”, “The Americans”, “Ray Donovan”, “The Affair” i “The Walking Dead”, la britànica “Peaky Blinders”, la italiana “Gomorra” i la sueco-danesa “Bron/Broen”.

PREGUNTA 4:

Quin són els vostres Projectes de futur?

RESPOSTA

El nostre projecte és poder oferir cada cop més sèries subtitulades en català i enriquir l’oferta de sèries disponibles al web el màxim possible. Sempre intentem incorporar les novetats més destacades que surten al mercat. En aquest sentit, aquest mes d’agost hem incorporat “Outcast” i a finals de mes estrenarem “Stranger Things”. També intentem anar afegint sèries antigues ja finalitzades però que considerem que tenen un gran valor per la seva qualitat, com per exemple, “The Wire”, que acabarem de subtitular el més vinent, o les sèries “Dexter”, “Rome” i “The Tudors”, que ja estan disponibles al web des de fa mesos. Les SÈRIES continuen a la pàgina 21

PÀGINES ESPECIALS

UdL

Màsters

Els Màsters Oficials de la Universitat de Lleida 2016-2017

de competències que capaciten per a l'exercici d'activitats professionals en els àmbits d'especialització corresponents.

Llavors perquè cal valorar el que us presentem?

Independentment de com s’acabi resolen el canvi de la política de graus i màsters que s’estan gestant des de les administracions catalana i espanyola, el “Màster” té una clara orientació professionalitzadora o també una vocació de lligam amb la investigació d’alt nivell.

es del primer moment el lector d’unes PÀGINES ESPECIALS que presenten qualsevol matèria, ja sap que no s’hi trobarà una crítica negativa, ni tants sols una sola feblesa del que s’hi vol explicar. No descobrim res de nou.

Primer, perquè ho insertem en una publicació universitària independent i això vol dir que s’hi ho admetem és perquè creiem amb l’oferta docent i de formació de postgrau que us presentem. I segon perquè aquestes PÀGINES ESPECIALS -com d’altre material complementari- s’ha preparat des de l’experiència de l’estudiantat que està estudiant o ha estudiat a la Universitat de Lleida (UdL). Aquí no hi ha cuinatge fred d’un gabinet de promoció, aquí hi ha experiència de base, que es sinònim de més credibilitat. Té sentit fer un Màster avui? La resposta és radicalment sí. Per una banda hi ha uns Màsters Oficials absolutament necessaris perquè habiliten per exercir activitats professionals regulades o en general, el Màster aporta un conjunt

Té sentit avui fer un Màster a la UdL? Doncs sí. I la raó és perquè en els nostres Màsters hi ha una singularització molt important: Els Màsters de la UdL estant dissenyats perquè hi hagi un bon resultat en l’ocupabilitat de l’estudiant. O sigui que el Màster serveixi per trobar feina i que aquesta inserció laboral sigui aconseguint feina de qualitat. Tothom sap que és “feina de qualitat” tant en l’exercici professional, en el perfil adequat del lloc i amb la remuneració adequada. Aquest és l’objectiu. Tot això no s’improvisa i és des de la Universitat que dissenyem un “Mapa de Màsters” totalment lligat a les necessitats econòmiques, so-

cials i culturals del context social i econòmic que els nostres estudiants han d’exercir les seves professions. Per això les ofertes de Màsters van canviant no només perquè canvia l’oferta i la demanda, sinó també perquè la constant renovació ens permet aportar uns estudis de postgraus innovadors. Aquesta innovació ens permet dia a dia afinar més en l’especialització dels estudis. Estudis de màster que moltes vegades són producte d’anys de treball de grups de recerca de la UdL que com a culminació de les seves investigacions li donen una traducció docent. I això també ha permès crear l’oferta dels Màsters interuniversitaris amb col·laboració d’universitats de Catalunya o estatals o a nivell internacional.

No és només l’intercanvi de continguts, de sistemes de docència a l’aula i a les pràctiques corresponents, els Màsters de la UdL incorporen l’intercanvi de professorat vingut d’arreu per enriquir i internacionalitzar l’oferta docent. Lògicament els Màsters també s’adeqüen a les diferents fórmules docents i l’oferta va des dels Màsters presencials, els semi-presencials i els virtuals. Els Màsters es fan a les aules de la UdL o se segueixen correlativament a diverses universitats col·laboradores. I en molts Màsters hi ha pràctiques a empreses de cada sector d’estudi, seguint una altra de les nostres singularitats fortes de la UdL: que és realitzar a tots els nostres Graus pràctiques obligatòries externes. (Continua a la pàgina VI)

II Àmbits:

CIÈNCIA I TECNOLOGIA AGRÀRIA I ALIMENTÀRIA GESTIÓ MULTIFUNCIONAL DE SUPERFÍCIES FORESTALS a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) MÀSTER EN PROTECCIÓ INTEGRADA DE CULTIUS quest Màster ofeA reix una formació en els àmbits de control de plagues, malalties i males herbes amb criteris econòmics, toxicològics i mediambientals. A més, també

forma investigadors capaços de desenvolupar i aplicar nous mètodes de control respectuosos amb la salut humana i el medi ambient. És un Màster interuniversitari de

la Universitat de Lleida ofert conjuntament amb la Universitat Jaume I i la Universitat de Girona.

MÀSTER EN GESTIÓ I INNOVACIÓ EN LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA quest Màster pretén A formar uns titulats en una vessant eminent-

ment tècnica i molt lligada a la realitat del sector, per això es planteja com a màster professionalitzant. Aquests professionals hauran de ser competents com a gestors MÀSTER EN SANITAT I PRODUCCIÓ PORCINA Màster que forma tècnics que contribueixin a la cadena de producció porcina, sobre la base d’un sistema de producció eficaç a nivell tècnic i econòmic, utilitzant tècniques de producció respectuoses amb

el medi ambient i benestar dels animals. És un Màster interuniversitari de la UdL reconegut també la Universitat de Saragossa i la Universitat Complutense de Madrid.

MÀSTER EN ENGINYERIA AGRONÒMICA Màster que habilita per a l’exercici de la professió d’Enginyer Agrònom que és el tècnic superior amb capacitat per a la gestió, per al projecte i la planificació d’activitats agroalimentàries i mediambientals com la producció

agrícola i ramadera, la transformació d’aliments, el disseny d’infraestructures rurals, la gestió del territori, etc. tot això en un context de sistemes agraris viables ambiental i econòmicament.

MÀSTER EN ENGINYERIA DE FORESTS

disseny i execució d'activitats dirigides a la seva ordenació, aprofitament, transformació industrial, defensa, conservació i restauració.

Els titulats en el Màster en Enginyeria de Forests són professionals formats tècnicament per a la gestió, el disseny i la innovació del mitjà rural forestal. Amb caràcter preferent s'especialitzen en la gestió dels recursos naturals renovables (fonamentalment vegetació, fauna i paisatge) i, per tant, en el

Aquest Màster capacita per a l'exercici de la professió d'Enginyer de Forests. Es tracta d'una formació en l'àmbit de l'enginyeria aplicada a la gestió, planificació i innovació en les diferents branques de l'activitat pro-

de la qualitat i el bon funcionament de la indústria alhora que saber dinamitzar la part més innovadora de l’empresa en un entorn fortament competitiu. El Màster a part de la vessant més tècnica, s’ha afegit un mòdul amb enfocament

empresarial seguint el suggeriment dels professionals que en l’actualitat desenvolupen la seva professió en indústries agroalimentàries, com enginyers agrònoms o graduats en ciència i tecnologia d’aliments.

MÀSTER EN MILLORA GENÈTICA VEGETAL Màster que capacita per desenvolupar noves varietats adaptades a les diferents condicions ambientals, amb millor aprofitament dels insumos i integrades en sistemes agraris viables ambiental i econòmi-

cament. Integra instruments de biologia molecular, biologia cel·lular, genòmica, biotecnologia i bioinformàtica per millorar l’eficàcia dels programes de millora tradicionals. És un Màster interu-

niversitari de la UdL ofert conjuntament amb el “Instituto Agronómico Mediterráneo de Zaragoza” (IAMZ) del “Centro Internacional de Altos Estudios Agronómicos Mediterráneos” (CIHEAM).

MÀSTER EN GESTIÓ DE SÒLS I AIGÜES Màster que forma en els principis bàsics de maneig de sòls i aigües en l’àmbit agrícola, forestal i hidrològic, en l’ús racional de tots dos recursos i que prevegi els riscos. Es

basa en la generació i ús de la informació sobre sòls i aigües, del diagnòstic dels riscos de degradació i de les tècniques de gestió per preveure’ls o mitigar-los. És un Màster interu-

fessional, que inclouen les àrees de producció vegetal i animal, Enginyeria Rural, Indústries Agroalimentàries i l'Economia Agrària. MÀSTER UNIVERSITARI ERASMUS MUNDUS EN GESTIÓ FORESTAL I DE RECURSOS NATURALS AL MEDITERRANI (MEDFOR) El MEDfOR consisteix en un programa de màster ofertat

niversitari de la Universitat de Lleida ofert conjuntament amb la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pública de Navarra.

per un consorci que inclou set universitats molt ben valorades internacionalment -Universitat de Lisboa, Universitat de Pàdua, Itàlia, la Universitat de Lleida, la Universitat de Valladolid, Universitat Tècnica de Karadeniz, Turquia, Universitat de Tuscia, Itàlia, Universitat Portuguesa Catòlica-, i també amb el suport d'un panell de consultors i setze partners

III ÀMBITS EN TERRITORI, PATRIMONI I CULTURA a la FACULTAT de LLETRES

MÁSTER EN PERITATGE, AVALUACIÓ I ANÀLISI D’OBRES D’ART Màster en emprenedoria i alta professionalització en Història de l’Art i sorgeix com a resposta a una creixent demanda social en la formació de veritables professionals experts en art, en tots els aspectes relatius a l’estudi, investigació i difusió del patrimoni artístic i cultural expressat en les seves més àmplies i variades manifestacions. Es dirigeix a una formació en la praxi empírica i estudis aplicats, a peu d’obra, amb l’objectiu de millorar, de forma convincent, eficaç i sostinguda, l’ocupabilitat dels historiadors de l’art. És un Màster innovador provinents de les principals organitzacions internacionals de recerca, treballant en totes les àrees científiques d'interès per el forestry mediterrani i gestió dels recursos naturals. MÀSTER EN INCENDIS FORESTALS. CIÈNCIA I GESTIÓ INTEGRAL (MÀSTERFUEGO) Màster que proporciona coneixements teòrics i pràctics per al desenvolupament d’activitats professionals relacionades amb els diferents llocs de treball de caràcter tècnic del sistema de maneig d’emergències. Proporciona coneixements i eines avançades per a la gestió preventiva del paisatge forestal enfront dels incendis, oferint una visió avançada de la planifica-

té com a objectiu principal la formació de professionals experts en art, capaços de crear, desenvolupar i gestionar la seva pròpia empresa.

integració de col·lectius estrangers.

MÁSTER EN ENSENYAMENT D’ESPAÑOL / CATALÀ PER A IMMIGRANTS

Màster que forma experts en la gestió de la comunicació en situacions de plurilingüisme i multiculturalitat. Les assignatures s’agrupen en tres àmbits, el de la comunicació intercultural; el de l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües en entorns multilingües i el de la mediació lingüística en empreses i institucions.

Màster que forma per ensenyar la llengua i la cultura a persones que no tenen l’espanyol o el català com a llengua materna, especialment en contextos d’immigració; a persones que desitgin treballar en el disseny, elaboració i/o edició de materials didàctics pensats per a l’aprenentatge d’una llengua i una cultura estrangeres; o a persones que desitgin treballar en mediació intercultural i en ció i ordenació del territori, subjecta a criteris d’eficiència econòmica, efectivitat i rendibilitat operacional de les accions de control i extinció. Amb la finalitat de completar l’oferta formativa, ha estat inclòs un mòdul dirigit a la revisió i actualització de procediments i tècniques per escometre els treballs de restauració post-foc. El lideratge i coordinació d’aquest Màsters és de la UdL, col·laborant-hi la Universidad de Córdoba i la Universidad de León. MÀSTER EN PLANIFICACIÓ INTEGRADA PER AL DESENVOLUPAMENT RURAL I LA GESTIÓ DEL MEDI AMBIENT Màster que forma en l’àm-

MÁSTER EN LLENGÜES APLICADES

MÁSTER EN IDENTITAT EUROPEA MEDIEVAL És un Màster interuniversitari i virtual que culmina la cooperació entre destacats grups de recerca d’entre cinc universitats: la Universitat de bit de la planificació per al desenvolupament de les àrees rurals i la gestió del medi ambient mitjançant l’anàlisi i la integració dels components naturals, econòmics i socials que conformen els sistemes rurals, i l’aplicació de tècniques modernes d’avaluació de recursos i de gestió de la informació com a eines per a la presa de decisions a la planificació de l’espai rural. El perfil de l’especialització capacita para assumir tant responsabilitats tècniques en aquest àmbit com per desenvolupar investigació científica de alt nivell. El Máster esta organitzat a més de la UdL, per el “Instituto Agronómico Mediterráneo de Zaragoza” del “Centro Internacional de Altos Estudios Agronómicos Mediterráneos”.

Lleida (coordinadora), Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Murcia. El Màster vol impregnar als estudiants una cultura de la recerca i la innovació, així com de sensibilitzar i dotar de recursos d’actuació vers el divers patrimoni medieval. assumint una plena multidisciplinarietat. Es cursarà un innovador pla d’estudis dotat de matèries que atenen les diverses disciplines que estudien l’Edat Mitjana europea. Per això, cursar el present Màster garanteix formació a nivell d’expert en “Construcció històrica d’Europa”, “Intercanvis i difusió artística a Europa” o “Llengües i literatures en l’Edat Mitjana”.

Àmbit de la Salut Àmbit en Activitat

INVESTIGACIÓ BIOMÈDICA Facultat de Medicina Aquest Màster és una oferta de formació que fa d'enllaç entre l'àmbit acadèmic i el de la recerca, formant investigadors que podran incorporar-se als grups de recerca de l'IRBLleida o a grups d'altres centres o institucions. L'objectiu d’aquests estudis és la formació d'investigadors plenament capacitats per a dur a terme un projecte de recerca i coneixedors dels models d'estudi i les tècniques més capdavanteres. A més, ofereix als alumnes les eines necessàries per afrontar amb èxit les possibles sortides professionals en recerca bàsica i clínica, en la indústria biotecnològica, la comunicació i edició científiques i la gestió de la recerca. EDUCACIÓ PER A LA SALUT Facultat d’Infermeria Amb aquest màster es pretén capacitar l’estudiant perquè esdevingui especialista en educació per a la salut i perquè pugui respondre com a expert a les demandes sobre aquest tema des dels diferents nivells i àmbits d’intervenció.

Per això, el professional haurà de: Adquirir i actualitzar el coneixements i les habilitats del camp de l’educació per a la salut. Planificar amb eficàcia programes i activitats d’educació per a la salut, en l’àmbit individual, familiar, de grup i comunitari. Estar capacitat per a la intervenció reflexiva i crítica en educació per a la salut. Desenvolupar actituds professionals positives. RECERCA EN SALUT Facultat d’Infermeria És un Màster Interuniversitari que s’ofereix des de la Universitat de Lleida i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. El Màster és de caràcter científic i pretén formar en aquelles competències relacionades amb l’adquisició de coneixements en matèria de metodologia de la investigació, així com en la seva aplicació en el desenvolupament de la recerca en ciències de la salut. El sistema de docència és semipresencial i va dirigit a professionals de l’àmbit de ciències de la salut: infermeres, fisioterapeutes, psicòlegs, metges, nutricionistes i dietistes i qualsevol altre titulat que vulgui investigar en el camp de la salut.

Física i Esport DIRECTOR ESPORTIU Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) Màster que respon a les necessitats actuals de l’exercici professional dels directors esportius en els diferents àmbits d’aplicació: federacions, clubs professionals, clubs esportius, escoles esportives, centres de tecnificació, centres de fitness, etc. Permet aconseguir un nivell òptim de coneixement i domini tant dels continguts com de les habilitats personals relacionades amb l’àmbit esportiu, dels recursos humans i de gestió. GESTIÓ ESPORTIVA INEFC Màster que especialitza en gestió esportiva en cadascun dels àmbits específics de l’esport per poder respondre a les necessitats actuals del fenomen esportiu. S’ofereixen dos itineraris, un de caràcter professionalitzador dirigit a la inclusió al mercat de treball professional i un altre de caràcter investigador per qui

Altres Màsters interuniversitaris MÀSTER EN CIÈNCIES SOCIALS DEL DESENVOLUPAMENT: CULTURES I DESENVOLUPAMENT A L'ÀFRICA L'objectiu del màster és formar professionals i investigadors capacitats per fer operatives en contextos africans les competències i coneixements adquirits prèviament, així com per a aprofitar els potencials oferts per aquests contextos. Per fer això, han de ser capaços, en el sector en el que cadascú estigui format, de detectar, analitzar i, en el seu cas, dinamitzar, els factors socioculturals, polítics, econòmics, externs i, sobretot, interns que intervenen en els processos de desenvolupament de les societats africanes, incloses les comunitats de la diàspora. Coordina la Universitat Rovira i Virgili.

MÀSTER EN NANOTECNOLOGIA MEDIAMBIENTAL Un objectiu fonamental d'aquest màster semipresencial és la formació de professionals per a l'exercici d'activitats professionals superiors en diferents àmbits: producció de nous materials, indústria electrònica, farmacèutica, química, aeroespacial, agroalimentària, biotecnològica, etc. - consultories, investigació, docència i tots centrats en el seguiment de la interacció nanomaterials / medi ambient. Coordina la Universitat de Saragossa. MÀSTER EN JOVENTUT I SOCIETAT L'objectiu del màster és consolidar una oferta formativa permanent en l'àmbit de la recerca, la intervenció i les polítiques públiques en jo-

vulgui obtenir el títol de Doctor. DRET ESPORTIU INEFC Màster que forma en el dret, tant públic com a privat, dels àmbits específics de l’esport. S’ofereixen dos itineraris, un de caràcter professionalitzador dirigit essencialment a la inclusió al mercat de treball professional i un altre de caràcter investigador per qui vulgui obtenir el títol de Doctor. DRET ESPORTIU INTERNACIONAL INEFC Màster que especialitza en les peculiaritats que ofereix el dret quan ha de ser aplicat al fenomen esportiu i, especialment, en el context internacional dins del marc del Moviment Olímpic i les Federacions Internacionals. Està previst oferir el màster en dues versions lingüístiques diferenciades, una en espanyol per als alumnes provinents de l’àrea Iberoamericana i una altra en anglès per a alumnes provinents de la resta del món.

Coordinats per una altra universitat i sense matrícula a la UdL

ventut. Té un enfocament tant professionalitzador com de recerca. Així doncs, el doble enfocament de la titulació es tradueix en dos objectius: Oferir especialització avançada en la intervenció amb joves i en les polítiques de joventut. I proporcionar formació avançada en recerca i estudis de joventut. Coordina la Universitat de Girona. MÀSTER EN ESTUDIS DE DONES, GÈNERE I CIUTADANIA L'objectiu general del màster és formar investigadors i professionals capaços d'introduir la perspectiva de gènere en la recerca, la docència i la governança. Té dues especialitats: una formar investigadors i professionals capaços d'aplicar la transversalitat de gènere a la recerca, la docència i la pràctica professional en tots

els àmbits del coneixement científic i tècnic, i en les ciències socials i humanes. I l'altra especialitat és formar professionals que puguin intervenir en el disseny, la implementació i l'avaluació de polítiques públiques des d'una perspectiva de gènere i feminista, i en el disseny, la implementació i l'avaluació de plans d'igualtat. Coordina la Universitat de Barcelona. MÀSTER EN NEUROCIÈNCIES El màster pretén abordar les Neurociències des d'una perspectiva multidisciplinària i transversal, des de la Neurobiologia Molecular fins a la Psicologia Experimental i la Neuroimatge. Aquest màster està emmarcat en el Programa de Doctorat de Biomedicina. Coordina la Universitat de Barcelona.

V Àmbit en Educació, Societat i Qualitat de Vida MÀSTER EN EDUCACIÓ INCLUSIVA - Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS) Màster professionalitzador i de recerca que capacita per dissenyar, aplicar i avaluar propostes i plantejaments educatius que promoguin canvis per assegurar una inclusió real de totes les persones i contribueixin al desenvolupament d’institucions escolars i socials inclusives o bé capacita per investigar i fer una tesi doctoral sobre aquestes mateixes propostes i plantejaments inclusius. Interuniversitari i semipresencial. MÀSTER EN FORMACIÓ DEL PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT, FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENT D'IDIOMES - FEPTS Màster que habilita per poder exercir com a professor/a en un centre de secundària públic, concertat o privat tant en l’àmbit de l’ensenyament secundari obligatori i/o postobligatòria, en centres d’educació secundària, batxillerat, formació professional i escoles d’idiomes.

MÀSTER EN TECNOLOGIA EDUCATIVA: E-LEARNING I GESTIÓ DEL CONEIXEMENT FEPTS El Màster interuniversitari i virtual que capacita, des d’una orientació d’innovació i/o recerca educatives, per a la planificació, organització i gestió de processos d’e-learning; per al disseny i desenvolupament d’entorns tecnològics, materials multimèdia i escenaris d’aprenentatge i per fer un ús estratègic de la informació i el coneixement.

MÀSTER EN PSICOLOGIA GENERAL SANITÀRIA - FEPTS Màster que prepara per a la detecció i intervenció psicològica dels problemes emocionals, de relació i de naturalesa psicopatològica relacionats amb la salut mental. S’adquireixen les habilitats professionals basades en el bagatge científic de la psicologia aplicada a l’àmbit de la salut i de la Psicologia General Sanitària.

MÀSTER EN PSICOPEDAGOGIA FEPTS

MÀSTER EN GESTIÓ I AVALUACIÓ DE LA INTERVENCIÓ PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL - FEPTS

Màster que capacita per intervenir en l’organització sistematitzada del coneixement, i com a disciplina amb validesa intrínseca, actua en un doble vessant: sobre el subjecte-grup i les seves particularitats, i sobre els processos formatius. La Psicopedagogia encara que creada inicialment amb una orientació clarament escolar, amb el temps, ha pogut traspassar l’orientació merament formal i situar-se, a més, dins dels processos no formals de tipus: informatius, assistencials o laborals.

El màster és un programa de formació innovador que té per objectiu formar a professionals en competències per a la gestió i avaluació de les intervencions psicològiques socials i educatives. L’interès d’aquesta acció formativa és, respondre a les necessitats del sector científic-professional de la intervenció psicosocioeducativa integrant els exercicis de l’operacionalització i l’avaluació dels resultats i de l’impacte dels projectes d’acció social.

Àmbit en Enginyeria i Tecnologies de la Informació MÀSTER EN ENGINYERIA INFORMÀTICAEscola Politècnica Superior (EPS) Aquest màster dóna accés a la professió d'enginyer en computació, proporcionant l'experiència necessària i el coneixement per dirigir i desenvolupar projectes innovadors relacionats amb les TIC, que actualment són essencials en les empreses locals, nacionals, estatals i internacionals.

plia les competències dels enginyers tècnics obrint-los noves perspectives professionals. Es tracta d’un màster generalista en el qual es veuen temàtiques molt àmplies de l’enginyeria com la gestió, la mecànica, l’electrònica, l’energia, la construcció i les instal·lacions. DOBLE TITULACIÓ DE MÀSTERS:

MÀSTER EN ENGINYERIA INDUSTRIAL - EPS

MÀSTER EN ENGINYERIA INFORMÀTICA MASTER DEGREE IN COMPUTATIONAL SCIENCE

Màster que habilita per a l’exercici de la professió d’Enginyer Industrial que am-

És una doble titulació entre l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de

Lleida i el “ITB Institut Teknologi Bandung” localitzat a la ciutat de Bandund d’Indonesia, que neix amb la voluntat d'oferir als estudiants de qualsevol de les dues universitats la possibilitat d'assolir una segona titulació en una universitat estrangera que els capaciti per afrontar amb majors garanties d'èxit els seus futurs reptes laborals i els obri les portes al mercat laboral Europeu i Asiàtic. Amb aquesta doble titulació els estudiants d'ambdues universitats tindran l'oportunitat d'estudiar com a mínim un any acadèmic (10 mesos o 2 semestres) a l'altra universitat i rebre un títol d'ambdues institucions.

PÀGINES ESPECIALS

Postgraus en Construcció Europea: Aspectes Jurídics i Econòmics MÀSTER EN SISTEMA DE JUSTÍCIA PENAL Facultat de Dret i Economia (FDE) Aquest màster interuniversitari i semipresencial analitza en profunditat les disciplines que conflueixen en el funcionament del sistema de justícia penal, especialment les branques del coneixement jurídic que incideixen en aquest funcionament, com el dret processal penal, el dret penal substantivo o el dret penitenciari i l’execució penal. A més de les matèries de base més empírica que expliquen la gènesi del delicte i els efectes que aquest genera en les víctimes, com la Criminologia i la Victimologia.

per a l’exercici de la professió, no cobreix suficientment l’àmbit de l’especialització. En un context en què l’especialització és un valor amb elevada demanda en els nous models de gestió dels despatxos d’advocats, la formulació de la doble titulació màster en advocacia/màster en sistema de justícia penal permet conjugar la formació pràctica general per l’exercici de la professió amb l’especialització en l’àmbit jurídico-penal requerides per poder exercir com advocat penalista. MÀSTER EN COMPTABILITAT, AUDITORIA I CONTROL DE GESTIÓ - FDE

Màster organitzat en col·laboració amb el Col·legi de l’Advocacia de Lleida que faculta per concórrer a la prova que d’acord amb la Llei i el reglament d’accés a l’advocacia dóna lloc a l’obtenció del títol d’advocat/a.

Màster dirigit als titulats que vulguin desenvolupar les seves competències i coneixements en comptabilitat, finances i auditoria, com a elements fonamentals d’informació sobre empreses i entitats en general. Hi ha tres alternatives per cursar el màster: 1. Modalitat auditoria 2. Modalitat controlling 3. Modalitat auditoria i controlling.

DOBLE TITULACIÓ DE MÀSTERS: Màster en Advocacia i Màster en Sistema de Justícia Penal - FDE

DIRECCIÓ I GESTIÓ LABORAL - Escola Universitària de Relacions Laborals (Centre adscrit a la UdL)

Tot i que el màster d’advocacia contribueix a la formació pràctica de base necessària

Màster que forma professionals d’alt nivell en l’àmbit de les relacions laborals, recur-

MÀSTER EN ADVOCACIA - FDE

(Ve de la pàgina I)

Els Màsters Oficials de la UdL 2016-2017 La internacionalització dels Màsters de la UdL també és un fet, no només pels pactes bilaterals amb altres centres, sinó també per l’intercanvi de docents i per començar a consolidar Màsters de doble titulació amb universitats estrangeres. Estudiar Màsters a la UdL s’està produint per tres camins: Quasi una necessitat per a tots

sos humans i direcció d’empresa tant en l’àmbit privat com en el públic. I tot això dins de l’àmbit de construcció europea: aspectes jurídics i econòmics. MÀSTER EN GESTIÓ ADMINISTRATIVA - FDE Màster que té com a objectiu l’adquisició per part de l’alumnat d’una formació avançada de caràcter professional i especialitzada, dirigida a persones graduades en l’àmbit de les ciències jurídiques, econòmiques, polítiques, empresarials, sociològiques i socials, amb caràcter general, com a Gestors Administratius. Tot això en el marc de l’Estatut Orgànic de la professió de Gestor Administratiu. Semipresencial. MÀSTER EN GESTIÓ INTERNACIONAL DEL TURISME - "OSTELEA, Escola Universitària de Turisme - Barcelona" (Centre adscrit a la UdL) Màster que forma professionals i directius perquè puguin liderar projectes empresarials globals en el sector turístic, i siguin capaços i eficients en la presa de decisions dins d’un sector tan globalitzat i dinàmic com és el del turisme. I tot, sense deixar de costat l’impacte de les tecnologies de la comunicació i l’intercan-

aquells que han seguit estudis de Grau als nostres centres i que de manera continua s’apunten a estudis de postgrau. Una pràctica que incentivem vivament. També hi ha el retorn a les aules de postgrau d’estudiants joves que després d’un breu tall en els estudis hi tornen. També una intel·ligent estratègia d’aprenentatge que animem a realitzar-la. Però cada dia més hi ha professionals ben consolidat en les seves feines que senten la necessitat de posar-se al dia i es matriculen als Màsters. I aquests professionals que saben de les regulacions, que saben del mercat competitiu i que saben de l’estabilitat de la feina, aquesta matriculació la fan dels Màsters Oficials, o sigui es ma-

vi de coneixements i informacions, no solament entre especialistes sinó entre els ciutadans, potencials clients del sector, aspecte que destaca especialment en la gestió turística global en aquests moments. MÀSTER EN ESTUDIS DE GÈNERE I GESTIÓ DE POLÍTIQUES D’IGUALTAT - FDE Màster dirigit a la formació d’experts i expertes en l’aplicació de la perspectiva de gènere a les tasques professionals, en el tractament de la violència de gènere i en l’aplicació de la categoria “gènere” a la recerca en l’àmbit de les ciències jurídiques, humanes i socials. L’objectiu general del màster és establir les bases teòriques i metodològiques per identificar les situacions de desigualtat per raó de sexe i els indicadors de violència de gènere, així com per intervenir a través de l’obertura de nous camins del coneixement mitjançant la recerca en estudis de les relacions de gènere, i a través del disseny, implementació i avaluació d’actuacions encaminades a la consecució de la igualtat d’oportunitats i de tracte entre homes i dones i al tractament i eradicació de la violència familiar, social i estructural contra les dones.

triculen dels estudis de postgrau oficials que són els més consolidats i que són l’estructura acadèmica que dona els fonaments a una UdL innovadora. Nosaltres apostem pels Màsters de la UdL ... i tu? Reforça’t professionalment i consolida una feina.

www.udl.cat

Setembre - Octubre 2016

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Homeland HOMELAND (que no cal oblidar vol dir Pàtria) és una sèrie de televisió nord-americana amb contingut de thriller polític i d’acció, desenvolupat per Howard Gordon i Alex Gansa sobre la base inicial de la sèrie israeliana “Hatufim” (Presoners de guerra literalment seria "segrestats"), creada per Gideon Raff. La sèrie hi ha molt prota-

gonistes però, sense fer espòilers, la gran estrella i fil conductor de totes les temporades és l’actriu Claire Danes com Carrie Mathison, una oficial de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) amb trastorn bipolar.

reinventant-se com també ho farà la nova temporada que serà la sisena i que començarà a projectar-se el mes de gener de 2017. Ja ens han anunciat que hi hauran dues temporades més, la setens i la vuitena.

És una sèrie que al llarg de les cinc temporades ja emeses amb 12 capítols per temporada, va canviant d’escenaris i

Ës una sèrie multipremiada, molt criticada per governs i organismes que hi surten mal parats o sigui com els “do-

lents”, fins i tot algú a parlat de racisme. En tot cas ens presenten una CIA útil i despietada, com també tota la sèrie respirà nacionalisme de totes les bandes i de tots colors, no cal dir que el nacionalisme nord-americà guanya tota la partida. S’ha de mencionar vivament a l’actriu Claire Danes, que fent d’oficial d'intel·ligència de la CIA destinada al Centre Contraterrorista, es menja la pantalla i converteix a una agent amb feina de conductes censurables amb un personatge humà i el que és millor amb una sèrie: creïble i que provoca empatia.

De 'Homeland' a John Le Carré, les sèries alimenten la nova guerra uan la producció no vol Q deixar en mans de la imaginació d'un guionista

l'esdevenir de la història, s'alimenta, com Le Carré, d'experiències pròpies. Per a això les sèries recorren a exagents dels serveis secrets, que estan disposats a convertir els seus coneixements sobre el terreny en guions de televisió. Una cosa que està convertint l'assessorament en una nova oportunitat laboral per a aquells que deixen de treballar per organismes com la CIA. Fins i tot per aquells que, com l'ex-agent encoberta Valerie Plame, són molt coneguts, cosa que no impedeix que hi hagi assessorat en les seves trames a “Person of Interest” i “Covert Affairs”.

L’actriu Claire Danes amb el paper d’una oficial de la CIA.

Els ex-agents Rodney Faraon i Hank Crumpton, van fundar la seva pròpia companyia, Aardwolf Creative, que "-desenvolupa contingut autèntic sobre el món de la intel·ligència, la seguretat nacional i el conflicte global. El seu primer projecte propi va ser “State of Affairs” que no passar de la seva primera temporada. Més reeixida ha estat la incursió

22 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Setembre - Octubre 2016

TROBADA ENTRE REALITAT I FICCIÓ

en assessors per casualitat. I és que el consultor de HOMELAND és cosí d'un dels creadors originals de la producció, el guionista Henry Bromell que va morir. La seva tasca com a assessor, de vegades desinteressada, ha contribuït que la sèrie protagonitzada per Claire Danes sigui considerada com una de les que millor ha traslladat a la petita pantalla els procediments de l'Agència Central d'Intel·ligència.

Altres com John MacGaffin, cap de la divisió d'operacions de Euràsia Central i sotsdirector d'operacions adjunt de la CIA, es van convertir

Perquè tot i que HOMELAND ha portat una deriva dramàtica força millorable, la producció de Howard Gordon i Alex Gansa ha sabut veure els

televisiva de Joe Weisberg, creador i productor de la sèrie d'espies per excel·lència en l'actualitat, “The Americans”. Després de passar per Langley, Weisberg va publicar un parell de novel·les i el 2010 la detenció de deu espies russos li va servir d'inspiració per escriure la seva pròpia ficció.

nuclis d'interès de la política internacional i els ha convertit en les línies argumentals de cadascuna de les seves temporades. Tal com comentava Gansa en una entrevista, per preparar cada nova entrega es reuneixen a Washington amb MacGaffin i altres experts en intel·ligència i a partir de l'actualitat construeixen les trames al voltant de les que giraran els episodis. Així, els atemptats de Charlie Hebdo els van portar a construir la cinquena temporada, que es va emetre la tardor passada, quan París va tornar a patir l'atac del terrorisme gihadista. L'aventura pakistanesa de Carrie Mathison, amb drons inclosos, o l'amenaça terrorista de les primeres temporades també serveixen com a exemples del realisme amb el qual la sèrie ha construït un retrat de la política internacional proper a la realitat. Tot i que el sabotatge artístic en forma de grafits que la producció va patir en l'última temporada, evidenciï el contrari.

la realitat convertia una ficció en un reflex, més o menys aproximat, de l'actualitat. Al setembre de 2013 es va fer públic un informe de l'ONU que confirmava l'ús de gas sarin a Síria, només uns mesos després que “The Newsroom” tornés la mortífera arma química a l'actualitat. Un any més tard la BBC s'atrevia, amb “The Honourable Woman”, a dur a la televisió l'enfrontament que viuen des de fa dècades israelians i palestins, a partir d'un entramat que deriva en un conflicte d'interessos internacional. Aquestes aproximacions argumentals que alguns revesteixen de pompa amb el gastat "quan la vida imita a l'art" no són, en el fons, més que el fruit de la profunda disposició que els creadors tenen per temes de rellevància que atreguin l'audiència. Si després l'actualitat pren els camins prèviament guionitzats, millor que millor.

HOMELAND no és l'única creació televisiva que ha vist com

Aloña Fernández Larrechi Periodista i escriptora,

CAMPANYA 2016-2017 de VOLUNTARIAT d’ESTUDIANTS i PROFESSORS per a la PREMSA UNIVERSITÀRIA Busquem 7 DIRECTORS / COORDINADORS pels 7 mini-SUPLEMENTS de la revista universitària LO CAMPUS La premsa universitària sostinguda pel moviment associatiu funciona gràcies al voluntariat. Com cada començament de curs acadèmic la revista LO

ACCIÓ SOLIDÀRIA (drets humans / solidaritat / cooperació i desenvolupament),

LO CAMPUS MÈDIC (divulgació mèdica i promoció de la salut),

LO CAMPUS 2.0 (mini-publicació d’opinió a traves del Campus Virtuals de les universitats),

CLÀSSICA (per a gent gran que es recicla estudiant),

Els requisits és que els candidats siguin PROFESSORS en exercici de qualsevol disciplina o ESTUDIANTS també de qualsevol disciplina o nivell acadèmic de les 22 universitats de parla catalana.

El tipus de contracte-acord és de voluntariat sense remuneració només amb les despeses pagades de representació. (En alguns casos la tasca de voluntariat dels estudiants es pot convalidar amb alguna compensació d’avaluació acadèmica)

CAMPUS i el diari digital LO CAMPUS DIARI obrim una campanya per incorporar nou voluntariat per fer funcionar les publicacions.

LO CAMPUS BARRIS (periodisme local i de proximitat ), ER ESTUDIANT (en aranès), i “Goodbye Institut” (per a instituts i escoles).

Enviar propostes amb currículum a:

voluntariat@locampus.cat

Actualment busquem 7 directors amb tasca de coordinadors intel·lectuals i logístics dels 7 mini-SUPLEMENTS de la revista universitària LO CAMPUS:

mini-Suplement de LO CAMPUS número 31 (setembre - octubre 2016)

L’era de la farmacogenètica ’estil de vida, l’edat, el Lpàtica pes, la funció renal/hei l’existència d’altres

Sobre la mort del mestre Joaquim Barraquer Joaquim Barraquer ha mort aquest Lmes’oftalmòleg d’agost. D’una amplia

rellevància internacional, Barraquer era el director i fill del fundador de la prestigiosa clínica oftalmològica que porta el seu nom. Fou catedràtic de Cirurgia Ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona. En la seva especialitat es va centrar principalment en quatre camps: els trasplantaments de còrnia i la cirurgia de la cataracta, del glaucoma i de la miopia. Vàrem escoltar en directe per última vegada al professor Barraquer quan va donar la lliçó inaugural -l’anomenada “Lliçó Guillem de Bèsiers”- del curs acadèmic 2011-2012 de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida. Fou una potent intervenció que com explicàvem al LO CAMPUS MÈDIC de l’època (en reproduïm la portada): “... d’una manera brillant, molt professional i amb una comunicació visual molt efectiva, el professor Barraquer va presentar uns casos quirúrgics viscuts i ben resolts. Un conferenciant i una conferència de primera divisió”.

La conferència va tenir un especial impacte i que ha anat continuant, any rere any, amb la campanya de donants d’ulls a Lleida i arreu, per reforçar el “Banc d’Ulls”. Joaquim Barraquer ha tingut i tindrà infinitats de reconeixements, però hi ha un reconeixement “petit”, que sabem que un mestre agraeix molt, que és l’impacte del seu mestratge entre els estudiants i acadèmics, i nosaltres l’hem viscut. El nostre record.

patologies són factors clínics determinants en la dosificació d’un medicament o fàrmac. Malgrat la influència d’aquests paràmetres en la prescripció mèdica, el model terapèutic prevalent és aquell on “una dosi és adequada per tothom”. Tanmateix ara sabem que els nostres gens juguen un paper clau en la resposta enfront dels fàrmacs i per tant, que han d’ésser presos en consideració durant la selecció del fàrmac i la seva dosi idònia. No hi ha dubte que efemèrides com la seqüenciació completa del genoma humà el 2003 han jugat un paper rellevant en la identificació dels gens clau per la resposta enfront dels fàrmacs. La farmacogenètica és la disciplina de la farmacologia que estudia com el nostre fons genètic afecta a la resposta davant dels fàrmacs, més en concret, com un únic gen afecta a la resposta enfront un fàrmac. La farmacogenètica forma part d’un camp en expansió conegut com “medicina personalitzada” o també “medicina individualitzada o de precisió” i que té com a últim objectiu l’adaptació dels recursos terapèutics al pacient, fent que les decisions mèdiques encaixin amb les seves característiques específiques, assegurant/ maximitzant l’eficàcia dels tractaments farmacològics i abaratint-ne els costos per la sanitat pública. De manera similar, la farmacogenòmica és la disciplina de la farmacologia que estudia les bases genètiques i moleculars de la patologia per tal d’identificar noves dianes terapèutiques o eines diagnòstiques i pronòs-

tiques. En altres paraules, la farmacogenòmica estudia com la totalitat dels nostres gens condicionen la resposta enfront els fàrmacs. A pesar d’aquestes subtils diferències, a la pràctica els dos termes es fan servir indistintament. La farmacogenètica és ja una realitat en la prescripció mèdica. L’agència europea (EMA) i americana (FDA) dels medicaments han incorporat informació relativa a marcadors genètics en els prospectes d’un número creixent de fàrmacs per tal de millorar-ne l’eficàcia i/o la seguretat. Això implica efectuar una anàlisi genètica que identifiqui aquest marcador, per exemple, a través de la coneguda reacció de polimerització en cadena o PCR. Aquesta anàlisi es realitza sobre material biològic divers, que va des de obtenir cèl·lules amb un raspallat de l’interior de la cavitat bucal a, en el cas d’un tumor, utilitzar la mateixa biòpsia tumoral. Variacions en la resposta enfront dels fàrmacs: eficàcia dels fàrmacs La resposta enfront els fàrmacs varia en el següent rang: eficaç, poc eficaç, resistent i tòxica. Aquesta gradació en la resposta és funció del propi fàrmac i de la seva dosi. La dosi d’un fàrmac es traduirà en la quantitat de fàrmac present al torrent sanguini, sent determinants els fenòmens que expliquem a continuació. Primerament, els fàrmacs són absorbits, és a dir, creuen barreres fins arribar a la sang, la qual actua com a via de distribució del fàrmac

24 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Setembre - Octubre 2016

LO CAMPUS MÈDIC

BIBLIOGRAFIA / ENLLAÇOS D’INTERÈS • Consorci d’implementació de farmacologia clínica (CPIC): https://www. pharmgkb.org/page/cpic • Projecte de seqüenciació de 1000 genomes: http://www.1000genomes.org • Rabani et al. Next Generation sequencing: implications in personalized medicine and pharmacogenomics. Molecular Biosystems 2016 • Nelson MR, et al. The support of human genetic evidence for approved drug indications. Nat Genet. 2015

a qualsevol part del nostre organisme. Un cop als vasos, els fàrmacs es poden dissoldre o unir-se a components de la nostra sang, que actuen com a vehicles del transport. Des de la sang es situen als teixits, on han de ser capaços de desencadenar canvis de funcionament en el nostre organisme. Al respecte, Paul Ehrlich, un Premi Nobel de principis de segle passat, ja deia Corpora non agunt nisi fixata, és a dir, els agents només actuen si estan units. En les cèl·lules i teixits, els fàrmacs s’uneixen a components biològics o, en llenguatge farmacològic, les dianes terapèutiques. Aquesta unió és específica i depèn de l’estructura molecular del fàrmac i la seva diana, per fer un símil clàssic, com una clau encaixaria en un pany. Al llarg de tot aquest procés, el fàrmac com a molècula és exposat a un gran ventall de reaccions químiques que anomenem reaccions de biotransformació. Aquestes reaccions químiques són mitjançades per una sèrie de proteïnes anomenades enzims, les quals poden conduir a l’activació o a la desactivació del fàrmac. La biotransformació determina així l’eficàcia i rapidesa amb que un determinat fàrmac desapareix de l’organisme. Com hem mencionat, alguns fàrmacs (pro-fàrmacs) precisen alteracions en la seva estructura molecular per tal de ser actius, aquestes alteracions també són realitzades per enzims. Tots els fenòmens explicats fins ara determinen les dosis d’un fàrmac que s’acabaran

administrant a la població general i estan mitjançats majoritàriament per proteïnes. La informació (seqüència) per fabricar les proteïnes es troba encriptada en el nostre genoma en forma de gens i d’aquí la importància de seqüenciar els gens, o si més no, aquells que són rellevants en el context d’un determinat fàrmac. Variacions en la resposta enfront dels fàrmacs: seguretat dels fàrmacs El 510 a.c, Pitàgoras va observar que la ingestió de faves resultava en una reacció fatal de certs individus mentre que d’altres seguien sans. Aquest trastorn s’ha anomenat favisme. Estudis posteriors van desvelar que aquesta reacció és explicable pel dèficit d’un gen que codifica la glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa, que és un enzim. Igual que les faves, la presa d’alguns antibiòtics produeix una reacció similar a l’observada en el favisme, que pot ser molt greu pel pacient. En farmacologia, a les reaccions indesitjables degudes al fons genètic de l’individu, les anomenen reaccions adverses per idiosincràsia i, a priori, són gairebé impossibles de predir. Un altre exemple, el trobem en la codeïna, un derivat de l’opi present en xarops infantils. La codeïna és parcialment transformada a morfina. Aquesta transformació és mitjançada per l’enzim CYP2D6, que presenta més d’un centenar de variants gèniques. Algunes d’aquestes variants gèniques produeixen augments de l’acti-

vitat de CYP2D6, i per tant poden desencadenar un excés de generació de morfina, i, per tant, situacions de sobredosi. A l’altre extrem trobem individus amb variants que impliquen una pèrdua d’activitat de CYP2D6, i per tant, un menor efecte terapèutic de la codeïna. “Next generation sequencing” com a eina en els estudis farmacogenòmics L’arribada de noves tècniques de seqüenciació massiva del nostre material genètic s’ha acompanyat d’un abaratiment dels cost d’aquestes tecnologies. Durant aquests anys de seqüenciació massiva de l’ADN i gràcies a projectes com el de seqüenciació de 1000 genomes de diferents poblacions, s’ha constatat la diversitat genètica humana en forma de: i) polimorfismes genètics, és a dir, mutacions presents en almenys un 1% de la població, ii) nombroses mutacions d’ un sol nucleòtid al llarg de tot el nostre genoma iii) insercions i delecions de fragments de material genètic. Addicionalment, estudis d’associació genòmica global han revelat que moltes d’aquestes alteracions gèniques s’hereten en bloc, és a dir de manera conjunta. Aquesta informació juntament amb dades clíniques han servit per realitzar associacions entre el genoma i determinades patologies. Aquestes dades estan revolucionant les aproximacions, el diagnòstic, tractament i prevenció de les malalties. En un futur, és esperable que el sistema sanitari disposi

d’informació relativa al genoma dins de les històries clíniques de cada pacient, de manera que els nostres gens determinaran “a priori” tant el risc de desenvolupar certes patologies com el tractament a rebre. En conclusió, estem assistint al despertar de les anomenades “-òmiques”, és a dir, metodologies que exploren globalment algun aspecte de la nostra biologia. Per exemple, la genòmica que estudia els nostres gens però cal no oblidar altres metodologies germanes, com la proteòmica (proteïnes), la metabolòmica (metabòlits), la epigenòmica (modificacions no heretables del genoma) o la transcriptòmica (ARN). És previsible que ens propers anys noves tecnologies facin més accessibles aquests estudis i millorin àmpliament la gestió de las nostra salut.

Jacint Boix i Torras i Judit Ribas Fortuny Unitat de Farmacologia, Departament de Medicina Experimental de la Universitat de Lleida

Setembre - Octubre 2016

LO CAMPUS MÈDIC

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Sobre història de la medicina a Aran E

ls universitaris que ens hem format seguint classes reglades sobre història de la medicina catalana o els que ens hem format llegint revistes acadèmiques imprescindibles com “Gimbernat”, la revista acadèmica catalana d’història de la medicina i de la ciència de la Universitat de Barcelona; sabem prou bé les dificultats de certes àrees de recerca historiogràfica i molt especialment les relacionades amb l’Aran, aquest País que forma part d’Occitània i que tenim sota administració catalana i espanyola. La historiografia aranesa té molt de camp per córrer i l’especialitzada en la historia de la Medicina a la Val d’Aran i a tot Occitània, també.

És molt interesant apuntar que el nacionalisme aranès o el simple sentit vital d’identitat aranesa hi té un component aglutinador singular sobre com resoldre temes de salut, que la nova historiografia del País ens acabarà explicant i analitzant, que a part del valor acadèmic serà una contribució a la recuperació de la memòria històrica d’Aran. I és aquí on entra LO CAMPUS i LO CAMPUS MÈDIC, que és realitzar premsa universitària i oferir material de divulgació original. La història de la medicina s'escriu sempre des de la base de l'historiador i ja des del segle XX s’ha posat l'accent en

els mètodes historiogràfics de la història dels grans homes, l'historicisme, la història social i la història intel·lectual. I com que cada metodologia té uns biaixos inherents, això provoca un apassionant debat. Però en certs camps com la Medicina a Aran ens cal presentar coneixements bàsics per proporcionar a l’acadèmic i al lector eines importants per a la interpretació de la història mèdica aranesa. Aquest “elements bàsics” i “eines d’interpretació” ens les proporciona l’article “Retrat de quatre metges aranesos del segle passat” que ens ha escrit l’historiador i doctor Joan Carles Riera Socasau i que presentem a continuació:

Retrat de quatre metges aranesos del segle passat oldria parlar de V quatre metges aranesos, dels doctors

Les ventoses per donar remei a malalties pulmonars utilitzades pel Dr. Campá

Campá, De Miguel, Vidal i Riart. Van ser quatre metges que no van descobrir res, que no van publicar llibres ni articles científics, que no van ser reconeguts amb cap premi però que es van cuidar de la sanitat aranesa en uns temps que podríem qualificar de "difícils", uns temps on per poder localitzar-los no existien mòbils ni busca persones, uns temps en què calia tirar pedres a les finestres per poder despertar-los. Uns temps en què la indústria més important d'Aran era la mineria, amb els seus accidents laborals, uns temps en què la

industrialització va arribar de mans de la “Productora de Fuerzas Motrices”, posteriorment FECSA, amb la creació de centrals hidroelèctriques i uns temps que va definir el turisme a posteriori amb la inauguració el 1963 de Baqueira-Beret. Uns temps on les malalties més comunes a Aran eren l'alcoholisme, la brucel·losi o febre de Malta, les febres tifoides, la depressió i suïcidis i els accidents laborals. Sense oblidar el risc que suposava assistir un part amb els mitjans que disposaven aquests metges. Els desplaçaments no eren fàcils, per anar de Vielha a Montgar-

ri eren necessàries dotze hores a peu, en ocasions amb neu fins als genolls, fent el trajecte amb raquetes de neu i pensant interiorment "a veure que em vaig a trobar". Els masos i pobles aïllats no s'havien despoblat com succeeix actualment; els llocs de Bordius, Montgarri, Pradets, hi tenien habitants que havien de ser atesos. I cal pensar en quines condicions vivien els seus habitants, sense llum ni aigua, en pèssimes condicions higièniques, tots els membres de la família compartint la mateixa estança, sense intimitat, separades les habitacions per llençols, qualsevol malaltia es propagava amb celeritat.

FRANCISCO CAMPÁ BERART va néixer a Bossòst el 1894. Fill de pagesos. Va estudiar a Barcelona, iniciant els seus estudis de medicina el 1912, acabant en 1919, amb 25 anys. Casat amb Marineta Grané, la filla del notari de Bossòst, van tenir quatre fills, tres filles i un fill, Cisco, en qui tenia posades les esperances que seguís la seva professió però que va morir jove.

a vacunar als seus habitants a lloms de cavallerissa, assistia parts i feia servir ventoses per donar remei a malalties pulmonars, aquestes ventoses que ara es comenta es fan servir per millorar el rendiment dels atletes olímpics ja eren emprades per Cisco Campá el 1930.

Cisco Campá va exercir la medicina com a metge titular de Bossòst en un temps que la penicil·lina no era de fàcil accés; portava els registres de defunció, de naixements, de vacunacions, acudint als pobles

Cisco Campá va morir el 1979, tenia 85 anys. Un carrer de Bossòst porta el seu nom.

La seva gran afició era la pesca, quan disposava de temps.

(Continua a la pàgina 27)

Vivència Aranesa Associació cultural i cívica d’Aran

DIFONENT EL PENSAMENT CONTEMPORANI ● Entitat co-editora de la revista universitària LO CAMPUS i del diari digital LO CAMPUS DIARI ● Plataforma de difusió de tota mena d’esdeveniments occitans a les 21 universitats de parla catalana

DELEGACIÓ a LLEIDA: Carrer Pere de Cabrera 12, 2on 9a 25001 Lleida Telèfon: 973204907 vivenciaaranesa@locampus.cat

Setembre - Octubre 2016

LO CAMPUS MÈDIC

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

JOSÉ DE MIGUEL CAUBET "BARON", nascut a Vila, a la casa del Baron de Vila, era més conegut com Baron que com De Miguel. Casat amb Pepita Aunós, filla de Francisco Aunós, farmacèutic de Bossost i cosí germà d'Eduardo Aunós que va ser “Consejero Nacional de FET y de las JONS” i ministre de Justícia (1943-1945). No van tenir fills. De Miguel era metge titular de Vielha i a Bossòst tenia la seva consulta particular. Personatge poc social i un mica especial, només cal comentar que en la seva consulta tenia un corb viu que l'acompanyava en les seves visites mèdiques. Tenia molts hobbies, des de la fotograMANUEL VIDAL MONER, "MOREU", va néixer a Betren al gener de 1919, a casa Moreu, una de les cases fortes d'aquest poble. El seu pare Alejo Vidal i la seva mare Maria Moner van tenir cinc fills però Maria va morir jove i el seu pare Alejo es va casar en segones núpcies amb Tereseta, la seva cunyada, que va ser qui va aixecar als fills i a la casa Moreu. Manuel va participar en la Guerra Civil, en la "Tercera Compañia del Grupo de Esquiadores nº 1". Aquesta participació li va permetre ser eximit de l'examen d'ingrés a la Facultat de Medici-

JAIME RIART DELSENY va néixer a Bossòst el gener de 1912, la seva mare tenia una botiga a Bossòst on es venia de tot. Va iniciar els seus estudis de medicina però la Guerra Civil els va interrompre, en acabar la guerra Jaume no volia seguir al capdavant del negoci de la seva mare, tenia més expectatives i va tornar a Barcelona, després d'un pas per Santi-

fia a la història d'Aran, passant pel cultiu d'arbres fruiters, poesia aranesa, però tenia dues passions que el captivaven, el senderisme i la caça. A l'agost de 1941 va pujar a l'Aneto, amb la seva gossa "Guapa" a qui el guia va haver de carregar a l'esquena perquè plorava i tremolava -com relata De Miguel a la seva dona Pepita-, a "l’esgarrifós pas de Mahoma". En relació amb la seva activitat cinegètica era molt meticulós, anotava amb precisió els llocs on havia obtingut alguna peça, els tirs que havia disparat i els animals caçats. I si caçava alguna guineu es la venia "a 16 duros cadascuna".

na de Barcelona, on va ingressar el 1939, acabant els seus estudis a 1945. Es va casar amb Teresa Font, mestra, nascuda a Castelló d'Empúries. En acabar va començar a treballar a l'Hospital de Tuberculosos de Cerdanyola, però era l'hereu de casa Moreu de Betren i aquest "títol" comportava unes obligacions que no eren altres que tornar a la casa paterna a Aran i fer-se càrrec de les tasques agrícoles que aquesta casa tenia. I així ho va fer Manuel, es va instal·lar a l'Aran i va compaginar les seves tasques de metge traumatòleg amb les d'agricultor, va ser metge i criador de bestiar, va arribar a muntar una

ago de Compostel·la va acabar la carrera a Salamanca el 1945 . A Barcelona va conèixer a la seva dona, Mª Dolores Eyre, una gallega de caràcter, que va portar la seva casa i educar als seus sis fills i que va deixar una vida acomodada i una professió per seguir al Jaime en la seva aventura aranesa, que junts van tornar a Aran per començar una vida professional sense cap nomenament oficial, per partir de zero. Però amb alegria, a casa mai va faltar ni un somriure ni una cadira per a un convidat improvisat. Jaime Riart coneixia bé la muntanya aranesa, els seus camins, les seves pedres, els seus rius unes vegades per obligació i altres per plaer, i coneixia bé els seus pobles avui deshabitats, Pradets, Porcingles, Bordius, fins on es desplaçava fes calor o nevés. No era improbable que en tornar a casa hagués de tornar a

cooperativa de llet condensada "Edelweiss". En l'aspecte professional va ser metge de FECSA, metge titular de Vielha i metge forense per oposició. I va tenir visió de futur i el 1964 va crear un consultori de traumatologia a Baqueira, el petit consultori es va anar fent més gran fins arribar al que hi ha actualment a Baqueira, portat pel seu fill Aleix, continuador de la saga mèdica dels Vidal. Manuel va morir en un tràgic accident de cotxe a França el 1992. Un carrer de Vielha porta el seu nom.

sortir, si bé tenia un moment "sagrat" que Mª Dolores s'encarregava que ningú destorbés, era el moment de la seva migdiada, n'hi havia prou mitja hora perquè en Jaime reposés. Va ser metge de FECSA, metge de les mines d'Aran, metge titular de Bossòst i va formar part de la primera promoció de Metges d'Empresa de Catalunya. Les seves aficions van ser les relacionades amb la muntanya, la caça, la pesca, els passejos buscant bolets en companyia dels seus amics, amb la companyia del seu Lada i del seu setter irlandès. Li agradava llegir: llibres d'història i d'art. Un humanista. Jaime Riart, a qui vaig tenir el plaer de conèixer, va ser un gran metge, lliurat als seus conveïns. Joan Carles Riera Socasau Metge i Historiador

Sobre l'historiador Joan Carles Riera Socasau Un dels personatges imprescindible de la historiografia aranesa i occitana en general, és el Doctor Joan Carles Riera Socasau (1959) que és metge especialitzat en ginecologia, que va néixer a Barcelona i ara exerceix la medicina a Figueres. Apart de diferents ponències, comunicacions, conferències, articles acadèmics i de divulgació sobre la seva especialitat mèdica i sobre la historia de la Val d’Aran, ha publicat diferents llibres sobre Aran que n’oferim al lector una selecció de títols, alguns d’ells publicats en la versió aranesa i també la catalana:

- “Era sanitat ena Val d’Aran s. XVII e XVIII”. Editor: Institut d’Estudis Ilerdencs, (1998). - “Era prumera guerra carlina ena Val d’Aran. Eth fòrt dera Libertat e er espitau de Casau, origina dera institución sanitària aranesa”. Editor: Conselh Generau d’Aran. (2004). - “Casteths medievaus dera Val d’Aran”. Brau edicions (2006). - “Val d’Aran. Era luta ena termièra”. Editor: Conselh Generau d’Aran. (2012). - “Juan Blazquez (General César) y Lola Clavero. resistencia y exilio desde Aran”. Editorial Milenio. (2013). - “Era guèrra de succession e era Val d’Aran”. Editor: Conselh Generau d’Aran. (2014).

28 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

LO CAMPUS MÈDIC

Setembre - Octubre 2016

La Fundació Dr. Antoni Esteve i “La medicina en les sèries de televisió” Aprofitant que aquest mini-Suplement LO CAMPUS MÈDIC acompanyava un número de la revista universitària LO CAMPUS on hi haurien unes pàgines dedicades a les sèries televisives internacionals, nosaltres també ens hi hem volgut sumar i aportem algun material sobre les series de televisió i el món de la sanitat.

Volem presentar un excel·lent QUADERN de la Fundació Dr. Antoni Esteve titulat “La medicina en las series de televisión”. Encara que no és d’una rabiosa novetat, perquè es va presentar el mes de maig d’enguany, té una gran qualitat que els nostres lectors no s’han de perdre.

que són de molta actualitat ciutadana com és el consum d’un determinat format televisiu, han volgut ajuntar medicina i sèries televisives internacionals. Per això han comptat per la coordinació d’aquest QUADERN el crític de sèries de televisió Toni de la Torre (“Series de culto”, “J.J. Abrams”, “La teoria de la caja”).

Seguint la tradició de la Fundació de promoure uns QUADERNS com a plataforma de difusió amplia i amb la bona idea de recollir temàtiques

En el QUADERN 18 professionals de la medicina analitzen les sèries que aborden la seva disciplina. Però no només series ambientades

A continuació publiquem en llengua catalana un dels textos del QUADERN, del que n’hem fet una síntesi i n’hem obviat al-

guns espòilers, per no fer una mala passada als lectors. Publiquem el text de la Dra. Leire Losa titulat “The Knick y las técnicas quirúrgicas”.

en centres hospitalaris o de salut, sinó també sèries que els seus protagonistes tenen alguna patologia de conducta que desenvolupen en les diferents històries. Un bon llibre que és troba en llengua castellana en versió paper i en digital. Tothom que el vulgui en versió digital només ha d’anar al Web de la Fundació Dr. Antoni Esteve, registrar-se prèviament i sense cap cost, descarregar-se una còpia: www.esteve.org Esperem incentivar-vos perquè llegiu tota la versió molt més extensa.

Setembre - Octubre 2016

LO CAMPUS MÈDIC

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

THE KNICK i les tècniques quirúrgiques Una sèrie dramàtica sobre història de la medicina de la televisió nord-americana a anunciar el seu comiV at del món del cinema el 2013, però el que no va avi-

sar Steven Soderbergh, guanyador de l'Oscar al millor director el 2001 per Traffic, és que la seva particular estètica la traslladava a la televisió per cable, sumant-se a la cada vegada més àmplia llista de realitzadors cinematogràfics que aboquen tot el seu talent en un medi molt menys intervencionista. Així ho ha fet amb aquest drama històric que ens trasllada de forma gens convencional als inicis de la cirurgia moderna en un hospital novaiorquès de principis del segle XX, i de la mà d'un protagonista encara menys usual, un prestigiós cirurgià addicte a la cocaïna encarnat per Clive Owen (Closer, Fills dels homes). La seva bona acollida ha donat visibilitat al germà menor de la HBO, el canal d'acció orientat a l'audiència masculina Cinemax. El Manhattan Dispensary va ser un hospital fundat el 1862 a Harlem, Nova York, que va sobreviure fins a 1979. Al llarg de la seva història va rebre diversos noms, sent conegut a partir de 1913 com Knickerbocker Hospital. És aquí on té lloc l'acció de la sèrie, el 1900, que pren com a referència narrativa principal els primers passos de la cirurgia moderna i els seus intents de millorar-la tècnicament. (...) Personatges que es confonen amb la realitat Com autèntic protagonista i antiheroi de la sèrie destaca el Dr. John Thackery, Thack, convertit en cap de la plantilla de cirurgia després de la mort del Dr. Christiansen. Thackery és un cirurgià brillant al mateix temps que arrogant i ambiciós, consumidor d'opi i cocaïna. Li obsessiona passar a la posteritat amb algun procediment quirúrgic innovador que porti el seu nom per ser recordat per futures generacions de cirurgians per contribuir a l'avenç de la medicina. No hi ha dubte que aquest

personatge es basa en la figura de William Stewart Halsted (1852-1922), amb qui comparteix una gran semblança. Aquest home va pertànyer a l'època gloriosa del desenvolupament de la cirurgia. Gràcies a les seves investigacions sobre fisiologia i patologia aplicades a les tècniques quirúrgiques, va ser considerat com a pare de la cirurgia moderna, concretament de la nord-americana. Format tant als Estats Units com a Europa amb els més insignes personatges d'aquell temps, en tornar al seu país va formar part de la plantilla de diversos hospitals, va aconseguir gran fama i prestigi, i va impartir classes de cirurgia. Va desenvolupar treballs al seu laboratori de patologia, va perfeccionar tècniques de sutura intestinal i va treballar amb gossos investigant la curació de les ferides i la cirurgia tiroïdal. El 1890 va ser nomenat primer cirurgià cap del recentment inaugurat hospital de la John Hopkins University, i el 1892 va ser nomenat primer professor de cirurgia de l'escola de medicina. Halstead utilitzava la cocaïna com anestèsic i fins i tot va arribar a consumir-la, fins al punt que va haver de fer una cura de desintoxicació el 1886, igual que el Dr. Thackery. El seu ajudant al quiròfan, la senyoreta Hampton, patia una dermatitis a les mans, de manera que Halsted va encarregar a la companyia Good Year la confecció d'uns guants de goma per preservar-les. Poc després, el seu ús es va ampliar a les mans dels cirurgians i dels seus ajudants per protegir el camp quirúrgic. Veurem si en pròximes temporades el Dr. Thackery fa el mateix, ja que de moment no hi ha rastre de guants ni de màscares quirúrgiques. Tant el personatge real com el de ficció van ser innovadors en diverses tècniques quirúrgiques, entre les quals destaca la reparació d'hèrnies. A més, el personatge real va desenvolupar una tècnica per combatre el càncer de mama,

que es coneix encara en l'actualitat com a operació de Halsted i consisteix en l'amputació àmplia de la glàndula i els músculs pectorals, i l'exèresi ganglionar local i axil·lar. També es coneix com a síndrome de Halstead a l'edema postoperatori del membre superior després de la cirurgia comentada. Resulta una situació simpàtica que, en el setè episodi, “Get the Rope”, Thackery i Halstead es trobin cara a cara a l'avantsala del quiròfan i siguin presentats pel Dr. Christiansen, mentor del primer. Un altre dels personatges que potser es basi en persones reals és el Dr. Algernon Edwards. Es tracta d'un metge de raça negra, primer de la seva promoció, format a Harvard i a Europa, que entra a formar part del Knickerbocker Hospital en qualitat d'assistent del cirurgià cap, promogut i recolzat pels mecenes de l'hospital, els Robertson. Ha de lidiar amb el racisme imperant a l'hospital, tant per part dels seus col·legues com dels pacients. Igual que Thackery, tampoc es lliura de la prepotència professional, més quan ha d'enfrontar-se diàriament al menyspreu dels seus companys. Podríem dir que Edwards és l'alter ego de Daniel Hale Williams (1856-1931). A causa de la discriminació racial vigent en aquella època, als ciuta-

dans afroamericans se'ls vetava l'admissió als hospitals i tampoc els metges de raça negra eren admesos com a personal sanitari. En ferma oposició a aquest plantejament, va decidir obrir el Providence Hospital i una escola de formació d'infermeria el 1893, sent el primer centre mèdic amb personal interracial a Pennsylvania. També, el 1895, va cofundar la National Medical Association, una organització professional per a facultatius de color com a alternativa a l'American Medical Association, en la qual no s'admetien membres afroamericans. Una activitat semblant porta a terme el Dr. Edwards en obrir el seu hospital clandestí en els soterranis del Knick. Un altre dels seus èxits va ser realitzar la primera cirurgia a cor obert amb èxit, sense tenir la possibilitat de la transfusió ni dels procediments quirúrgics moderns, al suturar el pericardi (membrana que recobreix el cor) a un home que havia rebut una punyalada al tòrax. No resulta tan evident que altres personatges hagin rebut influències d'insignes figures històriques. Destaquen les dones de la sèrie per la seva força i determinació personal: Cornelia Robertson, filla del benefactor de l'hospital; el Capità Robertson, que assumeix la direcció de benestar social del Knick; la infermera Lucy Elkins,

30 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

LO CAMPUS MÈDIC l'òxid nitrós amb fins anestèsics va ser un dentista anomenat Horace Wells, qui va inhalar el gas i es va extreure una peça dental sense sentir dolor. No obstant això, l'exhibició posterior davant dels seus col·legues va resultar un fracàs, ja que el pacient va començar a cridar i se’l va titllar de farsant. Un deixeble seu, Morton, va experimentar amb èter tant en animals com amb ell mateix, aconseguint amb la seva inhalació la pèrdua de consciència. Així, el 1846 es va dur a terme la primera cirurgia sense dolor (l'extirpació d'una lesió d'origen vascular localitzada al coll) de forma reeixida, pel Dr. Warren, gràcies a l'èter de Morton. Un any després, Simpson, a Anglaterra, va autoexperimentar amb el cloroform amb similars resultats, estenent el seu ús a Europa, mentre que als Estats Units es preferia l'èter, gas usat en la sèrie.

que manté en secret la relació que la uneix a Thackery tant com la seva addicció a les drogues; i la germana Harriet, monja catòlica que treballa a l'orfenat associat a l'hospital, que té una activitat nocturna clandestina que consisteix a practicar avortaments, il·legals en aquella època. La resta dels personatges, sense ser prescindibles en absolut, conformen una disposició coral que dóna solidesa a la trama. Premisses de la sèrie i subtrames La trama principal és la del Dr. Thackery, de personalitat racista, addicte a la cocaïna i entregat al seu treball fins a l'extenuació. Fa que recorrem una de les èpoques daurades de la cirurgia pel que fa a avenços, de la mà de la infermera Elkins, amb qui establirà una relació, i dels seus companys els doctors Gallinger i Chickering. Aquests, d'esperit innovador, admiren incondicionalment a Thackery i l'acompanyen en els diversos passos en pro de la revolució de la cirurgia. Alguns detalls dignes de destacar al llarg de la sèrie són els avenços científics que es van posant de manifest, com per exemple l'aplicació dels raigs X amb fins diagnòstics i el perfeccionament dels artefactes i de les tècniques quirúrgiques. De forma paral·lela, la sèrie explora altres subtrames, com la xenofòbia formulada com humiliacions de tall

racista que pateix Algernon Edwards durant tota la sèrie i la necessitat de crear un hospital secret per tractar a les persones de color. La dificultat de gestionar un hospital que no és de beneficència, ja que hi ha pacients de pagament, però que s'aproxima a això perquè atén un sector de població d'extracte obrer majoritàriament, fa que el gerent, Herman Barrow, hagi de enginyar-se-les per sortir dels seus propis errors i no se li ocorre res millor que demanar ajuda a la màfia, el que li ocasionarà molts problemes. (...). Cocaïna: entre l'anestèsia i l'addicció De forma paral·lela al desenvolupament de la cirurgia, des de fa milers d'anys l'home ha experimentat amb substàncies amb una finalitat anestèsica i analgèsica, sense aconseguir un resultat del tot òptim, el que feia que la cirurgia fos un procediment sagnant i dolorós. Va caldre esperar fins a principis del segle XIX perquè es donés un ambient adequat per al progrés de l'anestèsia, propiciat pel desenvolupament de ciències com la fisiologia, la física i la biologia, així com una major sensibilitat per part dels cirurgians cap al sofriment dels malalts. Ja el 1831 es coneixien tres agents anestèsics que s'emprarien mitjançant inhalació: l'òxid nitrós, l'èter i el cloroform. El primer a aplicar

John Snow, d'Edimburg, va ser el responsable del desenvolupament de l'anestèsia com a especialitat en administrar amb èxit cloroform a la reina Victoria per disminuir els dolors de part del seu fill Leopold. Fins llavors, era habitual que la narcosi la administrés la persona més inexperta de l'equip mèdic. De fet, en la sèrie sovint és controlada per les infermeres. El 1844 es va dissenyar una agulla per injectar líquids. Una dècada més tard, Wood va buscar la forma d'alleujar els dolors provocats per la neuràlgia que patia la seva dona injectant morfina. No obstant això, la morfina no va tenir èxit com a anestèsic, encara que sí com analgèsic. La cocaïna és l'alcaloide extret de les fulles de coca. Va ser el 1884 quan Keller la va aplicar per primera vegada de forma tòpica sobre la còrnia, aconseguint el seu anestèsia. Aviat es va estendre el seu ús a camps com la urologia i ginecologia. Halstead i Hall van aconseguir una gran varietat de bloquejos tronculars mitjançant la injecció de cocaïna. Les demostracions pràctiques es van dur a terme emprant pacients i fins i tot autoexperimentant ells mateixos, la qual cosa els va implicar tràgiques conseqüències a causa del poder addictiu de la cocaïna, provocant-los-hi alteracions en la seva conducta social i professional. James Leonard Corning (1855-1923) i Karl Augustus Gustav Bier (1861-1949) van ser pioners en l'anestèsia ra-

Setembre - Octubre 2016 quídia mitjançant la cocainització medul·lar. Aquest últim va experimentar també amb si mateix i va arribar a descriure la típica cefalea post-raquídia deguda a la pèrdua de líquid cefaloraquidi durant la punció anestèsica. Aquest tipus de punció es realitza en el primer episodi de The Knick, quan un pacient, el senyor Gentile, prèviament intervingut de perforació intestinal secundària a un politraumatisme, presenta un xoc sèptic degut a la fallada de la sutura realitzada i requereix una reintervenció quirúrgica. Com el pacient presenta una infecció respiratòria no és aconsellable l'anestèsia general per inhalació, per la qual cosa Thackery opta per l'anestèsia raquídia. Arribats a aquest punt, resulta clar que Thackery és addicte a la cocaïna, una cosa evident des del primer episodi. La cocaïna és l'alcaloide natural extret de les fulles de coca, aïllada per primera vegada el 1859, amb uns efectes estimulants sobre el sistema nerviós central dels més potents que es coneixen, i els efectes devastadors són ben coneguts en l'actualitat. En els seus inicis es va comercialitzar amb gran èxit com a remei per a determinades malalties comunes: grip, refredat, mal de queixal, etc. D'aquesta manera, el vi Mariani a base de cocaïna es va embotellar i vendre sense problemes. Grans defensors i consumidors d'aquest vi van ser Edison i el Papa Lleó XIII. Un got d'aquest vi podia contenir entre 35 i 70 mil·ligrams de cocaïna, el mateix que una ratlla actual. També es van comercialitzar cigarrets de coca per afeccions de gola, i begudes amb cocaïna i alcohol, com la coneguda Coca-Cola, per als mals de cap, la malenconia i la histèria (tal com s'aprecia en el novè episodi, “The Golden Lotus”, va ser el 1909 quan es va substituir la cocaïna per la cafeïna en la fórmula de la Coca-Cola). Va ser tant el furor que va desencadenar la cocaïna, que fins i tot Sigmund Freud va començar a realitzar estudis sobre el seu ús en el tractament de la neurastènia, donant lloc a un assaig conegut com “Über Coca”, en el qual s'exposaven les seves virtuts per a la cura fins i tot de l'alcoholisme i l'addicció als opiacis. Només un naturalista alemany va comparar la cocaïna amb l'opi pels seus efectes secundaris, però fins a la segona

Setembre - Octubre 2016

LO CAMPUS MÈDIC

Per tot això, podem concloure que la inclinació a consumir cocaïna per part de Thackery respon a tres raons: la seva ubiqüitat en la societat del moment (a l'inici del novè episodi apareix a la pantalla: “El 1900, la cocaïna era venuda regularment en farmàcies, sense necessitat de recepta”; tal era la facilitat per aconseguir-la), l'absència de consciència dels seus efectes negatius units a l'augment del rendiment necessari per al seu treball, i la pròpia autoexperimentació amb la droga sobre el seu cos.

laboral les persones de color eren relegades a llocs de menor qualificació, ja que en la majoria de les ocasions no podien accedir a una preparació superior. En la sèrie es fa evident que hi havia hospitals per a blancs i per a negres. El Dr. Edwards entra a formar part del Knick per mediació de la família de benefactors, els Robertson, sense haver demostrat prèviament la seva vàlua, mentre el Dr. Thackery tampoc li ho permet. Incloure entre el personal de l'hospital un metge negre suposava també que molts pacients rebutgessin ser tractats, perdent clients i, per tant, disminuint els ingressos d'un hospital aclaparat pels deutes. Davant d'aquesta situació, Edwards atén al soterrani de l'hospital diversos casos mèdics de pacients de color, creant un hospital clandestí on no només es dedica a activitats quirúrgiques sinó també a la investigació, aconseguint perfeccionar l'aspirador quirúrgic sense necessitat de fer-ho amb una maneta. Igualment, la situació el porta a contractar personal no qualificat, com una bugadera de l'hospital que exerceix les funcions d'infermera quirúrgica (...).

Racisme a la institució hospitalària

Conclusions

Malgrat que l'esclavitud va ser eliminada el 1865, als Estats Units es va seguir practicant la separació racial de manera no oficial, però real, durant el segle XIX i fins a mitjans del segle XX. En ciutats com Nova York, els ciutadans de raça negra eren confinats a barris concrets i no tenien accés a habitatges en les zones selectes. De la mateixa manera, en l'àmbit

Stanley B. Burns, cirurgià oftalmològic de Nova York, sempre es va interessar per la història i el 1975 va començar a col·leccionar fotografies antigues de temàtica mèdica, el que en l'actualitat constitueix el denominat Arxiu Burns, un dels fons privats d'imatges antigues més importants dels Estats Units, amb més d'un milió de fotografies històriques. A cavall

meitat del segle XX la cocaïna no va ser classificada com a substància narcòtica. La cocaïna actua excitant l'escorça cerebral i produint un estat d'eufòria, el que incrementa la vigília i el rendiment físic perquè disminueix la sensació de cansament. Per aquest motiu Thackery la fa servir per evitar la fatiga durant les seves llargues sessions d'estudi i cirurgia. El seu consum habitual no crea dependència física, però sí psíquica. No són freqüents els estats d'abstinència, encara que no són impossibles.

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

entre l'espectacle de circ, per la impactant d'algunes de les imatges, i el document gràfic de mitjans diagnòstics i tractaments de l'època, ens permet aprofundir en el costat fosc de la vida del segle XIX i principis del XX, pel que ha estat font de documentació en múltiples ocasions per a cineastes, artistes, editors, etc., exposant una època heroica de la medicina. A The Knick, Soderbergh compta amb l'assessorament de Burns, tant de forma personal, col·laborant en els sets de rodatge, com mitjançant l'aportació d'aquesta col·lecció gràfica. A més, posseeix una col·lecció que abasta tots els articles publicats entre 1880 i 1930 de revistes com ara “Annals of Surgery” i “Archives of Surgery”, amb els grans èxits dels cirurgians de l'època, així com amb els seus fracassos. D'aquesta manera, la primera vegada que es va rodar al quiròfan, va haver de reordenar el personal assegut a les grades tal com es feia antigament: a la primera fila s'asseien els distingits vells doctors i en la següent estaven els professors associats, assistents, etc. Una altra dada curiosa és que Burns va haver d'ensenyar als actors com agafar adequadament els diferents instruments quirúrgics, com els portaagulles, realitzar diferents tipus de sutures, etc. D'altra banda, Burns compta amb una fotografia en què es mostra un dispositiu emprat per refredar el cap d'una persona, que data d'aproximadament 1890, i que consistia en una mena de capelina envoltada d'un tub de goma a manera de bobina, a través del qual es feia circular aigua freda. Gràcies a això, en el sisè episodi, “Start Ca-

lling Me Dad”, es mostra el dispositiu per refredar el cap de la petita Lillian, que tenia meningitis. A més, durant el transcurs d'un robatori d'un article mèdic a la sèrie, en el segon episodi, es veu una fotografia que pertany a la col·lecció de Burns. La forma d'exposar tot això, per part del director Steven Soderbergh, pot ser qualificada de dura i descarnada en ser comparada la cirurgia a alguna cosa semblant a una carnisseria, mitjançant imatges bastant explícites. No obstant això, cal tenir en compte el moment difícil, per a metges i pacients, en què es desenvolupa l'acció, perquè no es comptava amb els avenços que ens semblen tan habituals en l'actualitat. Cal ser conscient de les necessitats d'experimentació per fer evolucionar la cirurgia, moltes vegades en les pròpies carns dels experimentadors, altres en pacients i moltes en animals, generalment gossos. No van ser moments fàcils i no cal restar-hi mèrit. Si bé és cert que els diferents descobriments que es produeixen al llarg de la sèrie són reals, no podem dir que la data exposada sigui la data real en què van tenir lloc. No obstant això, entenem que es tracta d'un recurs per part dels guionistes, Jack Amiel i Michael Begler, per donar més animació a la sèrie i retratar la importància que va tenir aquella època per arribar fins a l'estat actual de la cirurgia, de la qual gaudim ara amb força més seguretat que abans. Dra. Leire Losa Especialista en Cirurgia General i Digestiva a l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi Barcelona

CAMPANYA 2016-2017 de VOLUNTARIAT d’ESTUDIANTS i PROFESSORS per a la PREMSA UNIVERSITÀRIA Busquem 7 DIRECTORS o COORDINADORS pels 7 mini-SUPLEMENTS de la revista universitària LO CAMPUS: ACCIÓ SOLIDÀRIA, LO CAMPUS 2.0, LO CAMPUS MÈDIC, Clàssica, LO CAMPUS BARRIS, ER ESTUDIANT i “Goodbye Institut”. (Podeu veure les condicions a la pàgina 22 d’aquesta revista).