Lo campus número 27 març abril 2015 by Lo Campus

El periòdic universitari de Catalunya

LO CAMPUS Març - Abril 2015 Setena època Número 27

1,30 €

La passió per la MÚSICA a les Terres de Lleida

HOLOCAUST

2 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya EDITORIAL

Març • Abril 2015

La Universitat de Lleida: laboratori d’idees i valors? U

na pregunta com la que presenta el títol d’aquesta EDITORIAL faria somriure a una multitud d’estudiants i professors de la nostra Universitat. Un somriure burleta i que els portaria a dir-nos que som uns ingenus. I certament ho som. Però també tenim la nostra mala llet i menyspreem als professors que estant a la UdL com en una “menjadora” exercint de mediocres funcionaris; com menyspreem als estudiants “caçadors” de crèdits i títols acadèmics sense cap mena d’ànima intel•lectual. Ehi? Que el sou de professor a final de mes no hi renunciem i els títols acadèmics que aconseguirem els estudiants d’aquesta publicació, els desitgem seriosament. Però una Universitat no és simplement una fàbrica de llicenciats, administrada per gestors “amateurs” i amb una docència del segle passat, i tot amanit per una recerca de cap de ratolí. La nostra estimada UdL pot ésser tota una altra institució acadèmica.

Però cal animar-nos perquè la Universitat de Lleida té una excel•lent gent que individualment, subratllem: individualment, crea molta riquesa intel•lectual i son molt bons com a professionals, però la UdL com a Entitat Universitària navega cap on no sé sap on, dirigida amb una mediocritat com feia dècades no havíem tingut. Som molts els que pensem que s’ha tocat fons i que cal sàvia nova portant el vaixell de la Universitat de Lleida. Però, repetim-ho, podem estar orgullosos: a les nostres Facultats, Escoles, Departaments i Centres de Recerca de la Universitat de Lleida tenim molt bona gent, molt bones i bons professionals tant docents, com investigadors, com gestors. Gent moderna, creativa, cosmopolita i arrelada a Catalunya. Però, ai las !, hi ha tota una generació antiga de directius “finiquitats” que han de plegar i deixar entrat a tots uns emprenedors universitaris capaços de fer avançar la nostra nau universitària en la nova Catalunya, en la

Coeditors:

LO CAMPUS

Director:

LO CAMPUS número 27

Associació universitària AMICS de LO

Redacció:

Joan-Ramon Colomines-Companys

Març / Abril 2015

CAMPUS / UdL i Associació VIVÈNCIA

Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª

Disseny i maquetació:

Versions de paper i digital.

ARANESA, -“Associacion Culturau e

25001 Lleida • Telèfons: 973204907

Alicia Parellada

Dipòsit Legal: L-658-08

Civica Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa

redaccio@locampus.cat

Revisió final de qualitat del disseny:

des Pirenèus”-.

http://www.locampus.cat

Patricia Sala

nova aventura acadèmica dels nous graus i nous màsters, en un nou model d’internacionalització que la UdL necessita. Un directiu, per exemple, que no sàpiga l’anglès –el llatí del nostre temps- i es perd amb les noves tecnologies: dos mancances simbòliques de deficiència directiva,-de “gestor de naftalina”-, no pot dirigir una Universitat competitiva i de gruix intel•lectual. Una Universitat: laboratori d’idees i valors. Ho tenim tot, només ens hem de despendre dels taps d’ampolla que frustren les nostres futures expectatives. NOTA: Com totes les EDITORIALS d’aquesta revista bimensual, plural i independent que és LO CAMPUS, aquesta EDITORIAL també és resultat d’un debat intern dels estudiants i professors que participem en aquest projecte de premsa universitària oberta a tota la ciutadania. redaccio@locampus.cat

Març • Abril 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

PRESENTACIÓ : "PÀGINES MONOGRÀFIQUES"

La passió per la MÚSICA a les Terres de Lleida a redacció de LO CAMPUS L“Pàgines vàrem programar unes Monogràfiques” so-

bre la MÚSICA a les Terres de Lleida no perquè coincidís amb un gran esdeveniment musical a les nostres comarques, sinó que ho vàrem fer perquè érem conscients que dia a dia centenars de persones de Ponent s’apropaven a la música de manera professional o amateur: sigui per tocar un instrument, sigui per cantar o ballar o sigui simplement per ser-ne un continuat consumidor dels més variats estils. És espectacular la quantitat d’iniciatives musicals que hi ha a les nostres Terres de Lleida. Per a nosaltres ens interessa a més, evidentment, dels que ja viuen la música: els altres, els que no la viuen directament, els que mai van a concerts o festivals, ni mai es baixen música per internet per exemple al seu ipod via iTunes o Spotify, ni mai s’han plantejat participar com a protagonistes en un Grup o Coral, o mai s’han plantejat anar a una Escola o Conservatori de música. Són aquests els que van dirigides aquestes “Pàgines Monogràfiques”. LO CAMPUS és una revista universitària adreçada a tota la població, sobretot ara que es troba als quioscos, per això constantment analitzem i expliquem el que passa a la nostra comunitat universitària i veiem que hi ha un cert divorci entre els estudiants en general i les diferents propostes musicals que s’ofereixen de manera privada o municipal en les diferents ciutats i poblacions de Ponent. Hi ha sales de concerts amb ofertes musicals de molt de gruix i de molta qualitat, que mai hi ha posat els peus un sol universitari. Ens direu: -Això depèn de l’estil musical. Certament,

potser un grup de música d’última moda i d’àmplia difusió als mitjans de comunicació pot arrasar de públic, en canvi una orquestra simfònica ho té més difícil. Precisament aquesta és la nostra batalla: contribuir a que els nostres joves com nosaltres, siguem capaços de gaudir la música bona de tots els estils, des de la clàssica fins a la més contemporània i moderna. Busquem un consumidor de música integral capaç de gaudir d’una peça de Mozart , un Rap o una dansa folklòrica. Però a més, i això ja és per un sector més reduït, volem encoratjar a fer-nos protagonistes de la música: tocar un instrument, cantar en un grup o ballar o fer teatre musical. No cal aspirar a fer-nos professionals, parlem com aficionats, simplement per passar unes hores expressant sentiments, gaudint d’una estètica i una tècnica que cal treballar perquè soni bé i sobretot participant d’una creació que ens arriba a dins i ens transmet llibertat. Les centenars d’iniciatives musicals a Ponent és molt gran, tant, que necessitaríem més d’un número de la revista per presentar-les totes. I no hem tingut més remei de fer-ne una tria i com totes les tries és injusta, sobretot entre molts projectes privats i públics aixecats amb molt d’esforç. Vàrem demanar a 20 projectes musicals: Escoles privades i públiques, Conservatoris, Fundacions, Orquestres, Corals, Tallers, Bandes i Càtedres musicals que ens fessin un escrit curt en base a una mateixa pregunta per a tots. A continuació en podreu llegir la diversitats d’opinions.

"Le Violon d'Ingres" (1924) de Man Ray. The J. Paul Getty Museum. © Man Ray Trust ARS-ADAGP Però tot aquest calidoscopi d’idees el volíem entrelligar amb un parell d’escrits llargs que ens aportessin reflexions sobre el pensament musical i així ho hem fet. A LO CAMPUS i posteriorment també ho farem al nostre diari digital LO CAMPUS DIARI, comencem amb aquestes “Pàgines Monogràfiques” a introduir la divulgació de la música d’una manera sistemàtica i també introduirem la crítica musical, tasca més compromesa i que de vegades no en fas amics. UNA REIVINDICACIÓ FINAL: que ningú es pensi que fem un plantejament d’inge-

UNIVERS LO CAMPUS

nus, perquè també sabem que darrera la música, tant educativa com la presentada en directa al públic, hi ha una activitat empresarial, i quan és una oferta pública hi ha una gestió política i administrativa. I és normal i útil. Però el nostre lector ha de tenir en compte que hi ha projectes de molta solidesa i honestedat, i d’altres més artificials i oportunistes producte de molts interessos comercials de promotors, managers, polítics, administradors o negocis privats. Tothom s’ha de guanyar la vida, però no a costa de desnaturalitzar la bona i variada música. Redacció de Lleida de LO CAMPUS

Bloc de LO CAMPUS: http://www.locampus.cat Diari Cívic / Bloc del Director: http://diaricivic.blogspot.com Associació AMICS de LO CAMPUS: http://www.amicsdelocampus.com LO CAMPUS DIARI: http://locampusdiari.com

4 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Març • Abril 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

David Esterri, potent compositor, intèrpret, pedagog i divulgador musical No intentaré definir aquí què és la música ni a quina música ens referim, ni si hi ha música bona i dolenta per damunt de les èpoques i els estils, encara que semblaria obligatori a tenor d'una qüestió tan cabdal com ambigua i que s'ha intentat respondre de mil maneres al llarg de la història. Ens referirem a música doncs com allò que tothom coneix i desconeix a parts iguals, com allò que tothom i ningú és capaç de definir, com allò que sempre ha estat present i absent: la música que s'imposa i aquella que cal anar a buscar, la que existeix més enllà del seu dret a existir o a predominar i la que senzillament, pel fet de no interpretar-la o escoltar-la, no existeix, doncs la música és, per damunt de tot, un art efímer, intangible, que es manifesta en un temps concret i real i que s'esvaeix amb la mateixa velocitat a la que es recrea, en l'infinit present, doncs en el passat és un projecte i en el futur, amb molta sort, un record. Juga doncs, en la ment humana, un paper clau en el procés de la pròpia consciència de l'existència, és el pont entre la voluntat i la memòria, entre l'abans i el desprès, catalitza i transforma encara que sigui de forma inconscient, independentment del grau de preparació, d'allò que anomenem cultura musical. Per això insisteixen moltes corrents psicològiques, ja fa temps, en la importància de la música en el procés de formació dels nadons o en el tractament de patologies a través de la musicoteràpia. No és, doncs, una moda postmoderna capriciosa ni

cap recepta alternativa dels venedors de benestar que busquen equilibris i camins cap a la felicitat (obligatòria per una altra banda avui en dia, doncs es considera a l'infeliç i al fracassat com un ser poc intel•ligent, incapaç de trobar una cosa tan simple que té al seu abast, com si qualsevol que es perd en un bosc espès fos estúpid de mena per no saber trobar el camí adequat entre els arbres que li tapen el sol), no estem parlant aquí d'aquest tema, doncs molt poques grans músiques sobreviurien a una selecció destinada a tal vulgar funcionalitat. En algun article vaig llegir que la música és necessària precisament perquè no serveix per a res... avui més que mai, doncs, reivindicar la importància de les coses que no aporten un benefici material immediat, allò que se'n diu vulgarment “sense sortida” (com si la pròpia vida tingués alguna sortida demostrable més enllà de la mort...) és el que cal en un món enrarit sobre el qual no cal entrar massa en detalls de tipus apocalíptic, per tal de no tenyir el discurs d'un pessimisme angoixós tan passat de moda - però no per això intangible - com de moda estan els profetes de la felicitat als que em referia més amunt. Inclús, per a un veritable amant de la música, el fet de plantejar-se la seva utilitat o la seva importància dins la condició humana pot ser un contrasentit tant forassenyat com per a un creient de debò plantejar-se l'existència de Déu. Aquest no deixaria de creure ni que pogués comprovar amb tota

avid Esterri i Carrasquer (Llei-

da, 1970) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Lleida (UdL) i exalumne del Conservatori de Lleida i del Bruc de Barcelona. Va estudiar viola, contrabaix, harmonia, contrapunt i fuga. Des de l'any 1997 és professor de secundària i fou professor de violí a l'Aula de Música Tradicional de Lleida i altres escoles de música durant molts anys. Actualment estudia composició al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona amb

exactitud i sense cap mena de dubte la inexistència de Déu, perquè és una postura vital més enllà de la pura raó. Aquesta aposta per la Fe és, sovint, la mateixa llum que ens ha de guiar quan es tracta de la Música (no en va, ja pels antics, la Muses eren les encarregades de donar veu amb les seves lloances la meravella de la creació, és a dir, la meravella de la vida, que és, en definitiva, la abismal diferència entre la no existència i l'existència, entre el no ser i el ser, si es vol). La Música és, doncs, una manifestació genuïna, indestriable i suprahistòrica de la pròpia essència de la vida, sigui aquesta creada o sigui un accident, això és el de menys. La Música, a diferència d'altres arts que deturen el temps, ens recorda contínuament que som vius, que som aquí i ara, i al mateix temps ens parla del passat i del futur. És probablement la Música un dels pocs reductes d'autèntica llibertat (si la felicitat pot ser sospitosa, mai ho ha de ser la llibertat, veritable aspiració humana, objecte quimèric del desig més profundament arrelat a l'ànima del ser humà i concepte que ens defineix molt més com a tals que la pròpia raó), vehicle d'expressió i de comunicació sense parangó precisament a causa de la seva manca de significat concret, es mou en la semàntica del tot i del no res, amb una varietat sintàctica inexhaurible, conformant un llenguatge que, més que universal, esdevé purament metafísic i representant, per tant, el més enllà de la poesia i de la filosofia, el salt cap al buit del

el compositor Benet Casablancas.

om a compositor ha estrenat diverses obres de concert a l'Auditori Municipal Enric Granados de Lleida, als cicles musicals de la Udl, al Palau de la Música de Barcelona i inclús a Weimar (Alemanya). Una vintena d'aquestes obres, fruit de diversos encàrrecs, estan publicades per les editorials "La ma de Guido" i “Brotons & Mercadal” i algunes han guanyat premis I accèssits en concursos de composició.

devanir humà i de la pròpia vida, l'antimatèria del pensament humà. Forma part indestriable de la humanitat des del seu principi fins a la seva fi, amb diferents embolcalls, amb diversos graus d'importància (durant el romanticisme decimonònic era l'art per excel•lència, de forma que totes les arts aspiraven a esdevenir tan pures i elevades com ella, avui l'hem convertit en la prostituta de les arts, però res no ha pogut apagar la seva flama) i determina, com un termòmetre precís, la salut de la societat i dels individus que la produeixen. Preguntar-se, en aquestes alçades, sobre la importància de la música en les nostres vides, equival a qüestionar la importància de la pròpia vida, equival a endinsar-se en el terreny pestilent i pantanós del més profund nihilisme... equival al suïcidi col•lectiu que molts dels que estan a dalt (que seran els últims, per cert) per maldat o per ignorància - que ve a ser el mateix des d'un punt de vista platònic i també pragmàtic - sens dubte pretenen. Una persona que no s'ha emocionat mai davant la Novena de Beethoven, davant un tema de Charlie Parker o davant una cançó popular xinesa, per citar alguns escassos exemples, no està capacitada per conduir societats ni per decidir res de transcendental sobre la vida dels altres... sense que serveixi d'axioma a la inversa, és clar. David Esterri, febrer de 2015

om a intèrpret poliinstrumentista C de corda i arranjador ha participat en nombrosos projectes musicals

de diversos estils, des de la música clàssica fins al folk, passant pel jazz, trajectòria que es veu reflectida en la seva col•laboració en més de quaranta discs editats (maquetes a part) de diversos autors, combos i agrupacions instrumentals d'arreu de Catalunya, entre els quals destaquen els seus cinc treballs en solitari sota el pseudònim de “Lo Pardal Roquer”.

Març • Abril 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

23 protagonistes del nostre món musical responen: PREGUNTA: Dieu-nos una idea per a reflexionar del vostre estil o pensament musical? Conservatori i Escola Municipal de Música de Lleida L a música existeix per ser viscuda, compartida, expressada. Com a Conservatori, hem de fer que la gent de les nostres terres conegui i reconegui la música clàssica com un vehicle cultural vigent encara en els nostres dies. La nostra tasca com a docents consisteix a dotar l’intèrpret de la millor tècnica, transmetre els màxims coneixements i recursos per a que els nostres alumnes puguin ser més lliures en la seva interpretació musical. I educar també al públic, perquè en pugui gaudir.

Tot el camí que han recorregut els grans mestres (tant els autors més famosos com aquells desconeguts però que també ens son pròxims) a través de la història ens ha portat a aquest moment. És necessari revisar i aprendre constantment del passat, conèixer el seu llenguatge, per obrir portes cap al futur. Arribar a esdevenir una societat culturitzada és una societat forta, desenvolupada i en constant creixement. Josep Lluis Boix Alberich Director

Vivència Aranesa

Associació cultural i cívica d’Aran DIFONENT EL PENSAMENT CONTEMPORANI ● Entitat co-editora de la revista universitària LO CAMPUS i del diari digital LO CAMPUS DIARI ● Plataforma de difusió de tota mena d’esdeveniments occitans a les 21 universitats de parla catalana vivenciaaranesa@locampus.cat

Telefòn 973204907

Març • Abril 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida Simfònica JuLde'Orquestra lià Carbonell de les Terres Lleida - OJC va néixer

fa més d'una dècada com a una eina nova que mai havia estat abans a l'abast de les Terres de Lleida, una eina que permetés als lleidatans gaudir de la seva pròpia Orquestra Simfònica professional a tot el Territori. Tenir

una Orquestra d'aquestes característiques és essencial pel desenvolupament cultural d'una terra i pel seu equilibri territorial. Mai abans pobles petits s'haurien pogut imaginar gaudir dels concerts que els brinda una formació d'aquestes característiques. Ara, és possible! Però alhora l'Orquestra

està també present regularment a la capital d'aquest Territori, Lleida i actua com a ambaixada cultural de les Terres de Lleida fora d'aquesta demarcació, contribuint així a difondre la vida cultural de les nostres Terres més enllà. Per tant, la nostra missió

és apropar la música simfònica, en mans de músics professionals, a tots els ciutadans, amb qualitat i sense que l'element geogràfic pugui ser un impediment per a ningú. Alfons Reverté Director titular i artístic de l’OJC

"Veus.kat", cor de gospel i música moderna a música entre altres coses és cultuLganes ra i la cultura necessita de gent amb de gaudir-la. El més important de la nostra coral és que ens agrada cantar i viure junts un moment que ens treu de la rutina per poder transmetre després el mateix a qui ens escolta.

ritme i sentiments. El nostre objectiu principal es connectar amb les persones per fer reviure moments importants deixant de banda per una estona el pensar en els problemes per submergir-se en un temps de fluïdesa i qualitat musical.

Cantem gospel i música moderna, volem contagiar als altres amb el nostre

Veus, músics i els temes de “tota la vida” s’uneixen per acabar oferint un

regal al públic que ens escolta. El català al nostre repertori i la originalitat de la posada en escena fan de Veus.kat la peculiaritat d’un grup jove amb ganes de continuar fent soroll pel territori català. Rosa Exposito Responsable Artística i Gestió de “Veus Kat”

8 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Març • Abril 2015

20 anys de l’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida L’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida és un edifici singular que podem definir com un centre cultural concebut per a la creació, la promoció, la difusió, la investigació i l’ensenyament de la música en totes les seves vessants: música clàssica, jazz, pop-rock i altres músiques. Acull dues sales de concert, una simfònica (amb capacitat per a 803 persones) i l’altra de música de cambra (amb capacitat per a 241 persones), però també acull les instal•lacions del Conservatori i l’Escola de Música municipals així com la Biblioteca-Fonoteca, especialitzada en música i que està oberta al públic en general, i una sala d’exposicions que està ubicada al soterrani de l’edifici, que també acull una exposició permanent sobre les restes romanes que es van descobrir en fer l’edifici. La construcció de l’Auditori va suposar el passar a tenir unes instal•lacions magnífiques que ens permeten oferir concerts de qualitat en un marc immillorable. La sala simfònica té unes dimensions i unes característiques físiques que la fan única i, si bé molts cops es diu a la premsa, a vegades no som conscients d’aquest fet. Aquest

Sala, té una qualitat acústica com poques de l’Estat i això ho saben orquestres i solistes. És aquí on rau la diferència: l’Auditori pot oferir concerts de primer ordre al costat de casa. És en aquest sentit, doncs, que es va crear una temporada estable amb formacions i músics vinguts d’arreu i de gran qualitat, de diferents estils de música, tot i que la seva vessant més important és la música clàssica. Podríem destacar la temporada de grans formacions, el cicle de piano Ricard Viñes i el cicle de música de cambra. També volem remarcar que l’Auditori acull el Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes, on cada any passen per la Sala de cambra joves promeses internacionals del piano i això porta a l’Auditori i a la ciutat de Lleida a un primer plànol internacional. Ara bé, tampoc volem oblidar una de les característiques més importants de l’Auditori: la de ser un centre que acull una forta vida musical en la que intervenen formacions de Lleida que estan en diferents estadis de qualitat però que els uneix el desig de gaudir de la música d’una manera activa, les denominem Formacions Residents. En aquests anys han sorgit grups professionals, com l’Orquestra

Qui era Enric Granados? Que en diu la Viquipèdia? Enric Granados i Campiña (Lleida, 1867 –

Simfònica Julià Carbonell o semi-profesionals com el Cor de Cambra de l’Auditori, però no podem perdre de vista que gracies al creixement del Conservatori Professional han sorgit altres formacions com la Banda Municipal de Lleida, la Banda Simfònica la Unió Musical de Lleida, el cor de gospel Veus. Kat, el grup d’òpera Aula 2.0 o la Jove Orquestra de Ponent, formacions que estarien dins l’àmbit amateur, i que amb el nostre suport organitzen una temporada estable de concerts que complementen la programació de l’Auditori. Finalment, també hi ha músics professionals amb un alt nivell de qualitat que han retornat a les nostres terres. Aquest són LleidArt Ensemble i el Quartet Teixidor. Tanmateix, entenem que l’accés a la cultura ha d’estar a l’abast de tothom. En aquest sentit treballem per facilitar que els joves estudiants pugin gaudir de descomptes en tots els concerts de la programació. L’Auditori no solament és un espai destinat a representar espectacles, sinó que també té una vessant educativa i social de primer ordre. Començant amb els concerts familiars, continuant amb les audicions escolars, seguint amb els concerts del propi Conservatori

Canal de la Mànega, 1916) fou un compositor i pianista català. Junt amb Albéniz fou el creador de l'escola catalana moderna de piano. En el camp de la pedagogia va crear l'Escola de piano a Barcelona,

Municipal així com de moltes escoles i, com a colofó, esmentar l’àmbit social on destaquem els concerts solidaris que acull durant l’any. La creació musical de joves compositors és un dels objectius de l’Auditori, facilitar vies per a la seva difusió, atendre nous llenguatges. No volem que l’Auditori es percebi com un espai conservador i clàssic sinó com quelcom que vol estar obert a noves propostes creatives. És en aquest sentit que encoratgem els joves músics a presentar les seves propostes. De cara al futur volem treballar el públic jove, que l’Auditori i els nostres concerts siguin atractius pels joves del territori. És un repte que no podem aconseguir sols, cal treballar des de la base, Lleida té un important nombre de població formada musicalment, per tant, és lògic creure en la seva presència als concerts. En aquest sentit, hem d’aprendre dels joves i millorar els canals de comunicació i us demanem que ens hi ajudeu.

Purificació Terrado Directora Tècnica Auditori Municipal Enric Granados

que ha produït figures tan rellevants com Frank Marshall i Alícia de Larrocha. Va morir en el naufragi de la nau Sussex, al Canal de la Mànega, en ser torpedinada per l'armada alemanya en el transcurs de la Primera Guerra Mundial.

Març • Abril 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Conservatori professional i Escola de música de Cervera a finalitat, des del primer Ldocència dia, ha estat la d’impartir la de la música, posant

les bases per a una formació àmplia i rigorosa, que permeti gaudir de la música i accedir, si s’escau, a nivells superiors. La incidència de la música en la formació i el desenvolupament de la personalitat de cadascú, és contemplada com un objectiu prioritari. És per això que la formació artística es comença en l’etapa d’iniciació a partir dels 3 anys, en la descoberta progressiva

dels elements bàsics de la música, sempre de forma sensorial i afectiva, incorporant-los vivencialment en el món de l’infant. Si bé, un primer objectiu és oferir possibilitats de formació bàsica musical per a tothom, no és menys cert que cal acompanyar els qui, tenint les qualitats convenients i la voluntat decidida, volen seguir camins de futura professionalització. Estefania Balcells Directora del Conservatori

Escola municipal de música de Balaguer Em dic Maria Pilar Saiz, sóc professora de piano i llenguatge musical a l’Escola Municipal de Música de Balaguer i actualment formo part de l’equip directiu del centre (secretària acadèmica). Sóc llicenciada en Bioquímica i vaig deixar la recerca per dedicar-me a ensenyar música. Garantir l’accés a una educació musical de qualitat a la major quantitat de nens possible hauria de ser prioritari per als governants i no pas objectiu de les seves retallades. La pràctica

musical en grup estimula el respecte, la convivència i el treball en comú, valors necessaris per a qualsevol societat que vulgui prosperar i viure en pau; mentre que la pràctica d’un instrument potencia la capacitat de concentració, la memòria i la sensibilitat dels infants, millora aptituds per a altres àrees, com les matemàtiques o els idiomes, i els ensenya el valor de l’esforç, indispensable per al progrés de l’individu al llarg de la vida. Maria Pilar Saiz Vela

Escola municipal de música de Mollerussa UNA IDEA MUSICAL Una idea musical així de cop ,podria ser: do mi sol si.........i a partir d’aquí podríem, continuar, triar un instrument, passar-ho a partitura i mil combinacions més. Totes les combinacions musicals surten del nostre cervell. Investigacions d’arreu del mon, dutes a terme per neuròlegs, han estudiat l’activitat mental dels musics, i d’infants que comencen en la practica d’un instrument, els resultats son increïbles, i fantàstics. Sempre he pensat que tots els nens/ nenes tindrien que poder practicar un instrument de manera regular, és per aquest motiu que encara imparteixo classes de música. El desenvolupament del cervell i la música son factors que tindríem que tenir present totes les persones que,

d’alguna manera estem implicats en l’educació. D’altra banda de la infantesa, tenim la vellesa part molt important del nostre recorregut de vida. La meva padrina va patir una determinada demència, que li va esborrà gairebé tots els records, però l’últim que va oblidar van ser les cançons d’anar a collir olives, i aquestes cançons van ser la comunicació última que vaig tenir amb ella. Frédéric Froebel alemany (1775-1838) crea els jardins d’infància. Les seves bases eren els jocs, les imatges, les cançons, la dansa i el moviment. Som al 2015 i encara no estem convençuts que tenim que practicar un instrument?. Dolors Piñol Alsina Directora de l’Escola municipal de música de Mollerussa

10 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Març • Abril 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Robert Faltus, emprenedor, director, compositor i instrumentista que enriqueix la creació musical a la UdL a música està present en Lprincipi la vida humana des del de la nostra exis-

tència com a espècie i també com a individu. Negar la seva influència seria inútil. No obstant, aquesta influència no és la mateixa per a tothom. La nostra relació amb la música es desenvolupa des de diferents distàncies. Com a músic em trobo quasi exclusivament amb persones per a qui la música té moltíssima importància, en alguns casos crucial o existencial. En canvi, si ens preguntem què és la música, la majoria de les persones no sabria definir aquesta paraula. Bé, millor dit, ningú no ho sap, perquè fins ara no s'ha fet cap definició vàlida de què és la música. Des del punt de vista de la física no és res més que un conjunt de freqüències de vibració de cossos flexibles trasmesa per l'aire. Però com pot ser que una simple vibració de l'aire ens pugui omplir amb tanta espiritualitat, tants matisos de vivències i sensacions? La clau està al nostre cervell i en la nostra sensibilitat de percepció. Sabem perfectament què és la música, però per a cadascú de nosaltres aquesta paraula té un significat diferent. Per a un la música és jazz, per a un altre òpera, però això és igual, perquè la música només és una. El que és diferent són els criteris de percepció. Des d'aquest punt de vista, la mateixa música no pot aportar la mateixa qualitat de vivències a diferentes persones i per

això la música no pot tenir la mateixa importància per a tothom. La qualitat de percepció musical ha anat canviant durant els segles. És evident que no podem escoltar la música del barroc o del renaixement amb les mateixes orelles que la música postromàntica. Però tohom en podem gaudir. No cal que sapiguem què és una dominant extratonal per poder gaudir plenament d'una simfonia de Beethoven. La música està pertot arreu, però sobretot està dins de nosaltres. És la més abstracta de les arts, però també és l'art més democràtic. Existeix si volem que existeixi. És veritat que sense nosaltres, els humans, la música no existiria. Som els seus creadors i també destinataris, però per altra banda, la música no ens necessita, sinó que nosaltres la necessitem a ella. O sigui, existeix gràcies a nosaltres i també per a nosaltres. En aquest aspecte, la música és altruista. Quan a la distància, la música existeix en dos estats bàsics: passiu i actiu. Em refereixo al fet de percebre la música que ja existeix o produir-la un mateix. A l'igual que tothom pot gaudir de la música també tothom és capaç de produir-la. Naturalment, cadascú en el seu grau d'exigència. En alguns països, com el meu, el fet de cantar o tocar és tan natural com parlar, i en altres països, la distància de la gent i la música és més gran, però tothom la té al seu abast. És

Robert Faltus

important que gaudim de la música reproduïda però és essencial saber que també podem gaudir de la música produïda pels nostres propis mitjans. Per exemple amb la nostra veu, amb el nostre cos. Aquest instrument musical el tenim tots ja des del naixement incorporat de forma gratuïta al nostre sistema operatiu. I em podeu creure quan us dic que no és el mateix gaudir de la música de forma passiva que de forma activa. Si participem fent música en un col•lectiu, les vivències encara es multipliquen. A part, amb la música mateixa entrem en contacte amb altres elements de la formació, sigui un cor, una orquestra o un grup de rock. En aquestes circumstàncies els membres del col•lectiu experimenten una forma de comunicació sensorial i extrasensorial gairebé màgica. Tots participen en una mateixa obra, cadascú amb la seva aportació inestimable, tots s'escolten mútuament. La mateixa obra és diferent quan participem en la seva recreació, perquè la interpretació d'una obra sempre és una re-creació. En la partitura, moltes coses es poden codificar, però l'essència de la música està amagada darrere dels pentagrames i cal descobrir-la de manera activa. Perquè la música visqui cal que vingui algú que la interpreti, que la faci sonar en el temps real i aquest algú ha de descobrir la raó, l'essència de cada obra. Per això hi ha

(1973), director, compositor i instrumentista nascut a Bratislava (Eslovàquia) és doctor en musicologia, llicenciat per l’Escola Superior de Música i Art en teoria de la música, per la Facultat de Pedagogia de la Universitat Comenius en pedagogia musical i direcció coral i pel Conservatori Superior del Liceu en direcció d'orquestra.

Východná, Ensemble Nacional d'Art i Folklore Eslovac SLUK, Grup Nacional de Dansa i Art Folklóric LÚCNICA, Oldenburger Orchester Akademie (Alemanya), Kammerphilharmonie Graz (Àustria), Camerata XXI, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida o Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados entre d'altres.

n la seva carrera professional, ha Eorquestres col·laborat amb nombroses corals, i institucions en l'àmbit

1996 i 2004 va ser director Ei dentre artístic del Cor Acadèmic Tempus l’Orquestra Orfeus de Bratisla-

internacional: Òpera del Teatre Nacional Eslovac, Orquestra d’Instruments Populars de la Ràdio Eslovaca, Festival Internacional de Folklore

va. Des de l'any 2004 viu i treballa a Catalunya, dirigint conjunts corals i instrumentals com la Coral Shalom de Lleida, el Cor UniCorn i el con-

tantes diferències en la interpretació d'una mateixa peça per diferents directors o intèrprets. I naturalment, la música necessita algú que l'escolti. Peró la música mateixa ens ensenya a escoltar. Quina és, doncs, la importància de la música en les nostres vides? Vivencial. Gràcies a la música podem tenir vivències (sentiments, emocions, sensacions) que sense ella mai tindríem. La música activa les parts del nostre cervell que no activa cap altra activitat. El cos humà no pot volar, però cantant, la nostra veu s'alça amb facilitat cap al cel desobeint les forces de la gravetat i la nostra ment també vola. La nostra presència s'expandeix en l'espai. Pocs de nosaltres podem pagar-nos un viatge espacial, però escoltant els Planetes de Holst o qualsevol altra obra que faci vibrar la nostra ànima podem apropar-nos a aquesta vivència (em refereixo a la intensitat de les vivències). Amb la música no només és possible volar, també és possible morir..., o renéixer, o ser trist i feliç a la vegada, però el millor és que les vivències musicals no es poden comparar amb res, per això tampoc es poden substituir per una altra cosa. Si no tinguéssim la música perdríem tota una dimensió de la nostra existència. La música ens fa viure el nostre temps més intensament. Robert Faltus, PhD.

junt orquestral Ensemble UdL de la Universitat de Lleida, Coral Ressó de Sant Pere, Cor l'Aubadera de Móra d'Ebre i Coral Bell Camp d'Alguaire. També és professor del Conservatori de Lleida en direcció d'orquestra. En les seves produccions aposta per la combinació entre la tradició i la innovació, divulgació i per la recerca de noves formes d'expressió artística i musical. om a compositor compta amb el C 1r premi nacional SOZA per la seva obra Hriech? / Pecat? i les seves obres es troben enregistrades en 8 CD's.

12 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Març • Abril 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

De la Universitat de Lleida més passional i creadora de cultura : dos projectes musicals

UniCorn, cor de la UdL er parlar del Cor de la UniP versitat de Lleida, el que representa i quin és el seu pensament musical hem d’estudiar el seus ingredients:

És un lloc d’acollida on gaudim de la música i de les persones que el formen. És un cor on, independentment de l’edat dels seus membres, es respira una aire jovial, un lloc càlid, una forma d’integrar als nous alumnes que volen gaudir d’aquesta experiència. El nostre repertori es podria qualificar de multicultural i fem peces d’un ampli ventall d’èpoques (des del segle XIV fins a l’actualitat passant per cançons africanes, swing, pop, etc.).

El nostre director, en Robert Faltus, no tan sols ens transmet el seu saber, sinó que podem palpar el seu entusiasme. Durant els assajos i actuacions ens transporta a un lloc quasi màgic on només existeix música, complicitat i alegria. Intentem fer-ho el millor possible, però aquest no és l’ingredient principal. Ens agrada actuar al carrer o en llocs on la gent no espera trobar-se un cor cantant. Quan barregem tots aquest ingredients surt una recepta que transformada en paraules diu: “Ens agrada regalar música a tothom que ens vulgui escoltar”. Albert Ardèvol, cantant / baix.

Ensemble UdL, conjunt orquestral l’Ensemble UdL treA ballem estils diversos. El Robert, el nostre di-

rector, ens proposa partitures ben diferents, al gust de tots els músics i tots els públics. Al nostre repertori hi podeu trobar des de temes d’estil lleuger com pot ser una polca o un vals, fins a peces de caire més formal d’autors com Vivaldi o Haydn, passant per músiques de pel•lícules . Actualment, estem engrescats amb un fragment d’ Amelie, per exemple, que inclourem en un repertori per mostrar al públic en forma d’assaig obert o concert informal.

Malgrat que tenim nivells de formació i edats ben diferents, poc a poc estem aconseguint un so més unificat. Cada dimarts al vespre, en una aula ben especial al capdamunt de l’edifici del Rectorat, ens trobem violins, violes, cellos, flautes, oboè i clarinets per fer música plegats i fer petar la xerrada, que sempre va bé. Raquel Garcia, violí.

14 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Març • Abril 2015

Teatre musical a L’INTÈRPRET, escola de música, conservatori i escola de so i tecnologia

úsica i teatre. Dos disciM plines que a L'Intèrpret esdevenen només una. A l'escola de Teatre Musical, els nostres alumnes aprenen a cantar, a seguir una coreografia i a interpretar. I ho fan de la millor manera possible, que és passant-s'ho bé. Per això, des del primer

dia, posen els peus a l'escenari. Tot allò que aprenen ho fan a través de la creació d'un espectacle. Una obra que no es quedarà a l'aula, sinó que portaran a escena a final de curs, sempre amb el suport de l’Escola de Música, del Con-

servatori i de l’Escola de So i Tecnologia de L’Intèrpret. Tan se val l'edat o l'experiència, el que importa són les ganes de d'aprendre i gaudir. L'Intèrpret sempre hem cregut en la formació integral

del nostre alumnat. És a dir, els nostres estudiants no només adquireixen uns coneixements, també es formen com a persones, com a músics, com a actors. Alfons Pérez Martín Director de L'Intèrpret

Març • Abril 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Coral Shalom quest proper mes de seA tembre de 2015, farà 42 anys que va néixer la CORAL SHALOM de Lleida. No va néixer fruït d’un impuls o instint embolat i irreflexiu, va ser a partir de tenir clar que volíem assolir i també potenciar amb el cant coral, juntament amb l’empenta i la il•lusió de la nostra joventut. Amb la meva amiga Elvira Querol, vam posar en marxa el projecte.

No volíem cantar per cantar, havíem constatat (per la nostra pròpia formació i vivències)els valors i actituds que pot desenvolupar el “cant coral”. En primer lloc que els cantaires (nens o adults)prenguin consciència del magnífic instrument que ens dona la natura: LA VEU. Les qualitats que té i les merave-

lles que es pot fer amb ella. L’hem de cuidar i mimar molt bé. En segon lloc que el cant coral es una acció de cooperativisme, tot el que fem de bé repercutirà positivament a la resta del grup. En tercer lloc, que mitjançant les cançons, potenciem : la memòria, el llenguatge (vocabulari), el sentit del ritme, l’educació de l’oïda, la tolerància compartint un mateix mitjà, l’amistat, el plaer dels sons acuradament ben declamats, la plenitud i el goig de l’harmonia, ajudant així a equilibrar la nostra psique, i un etc. ,molt llarg. Una de les fites importants que hem potenciat amb els nostres cantaires, és el poder compartir (a part del

a nostra idea o aportació Llleidatà dintre del camp musical és promoure un

LleidArt Ensemble

espai de creació i interacció amb música de format cambrístic o conjunt reduït. Som músics de formació clàssica però ens agrada tocar qualsevol tipus de música i combinar-la si cal amb d’altres disciplines artístiques per tal d’arribar de la millor manera al públic. Ens agrada pensar cada projecte al voltant d’una idea, adequar el con-

públic habitual) la nostra música amb altres corals o agrupacions instrumentals, ja sigui a nivell nacional, com a l´estranger. Això ens enriqueix moltíssim humanament, i ens fa ser més tolerants. Els anomenem

cert per a cada moment i tipus de públic concrets. Per exemple hem produït espectacles familiars amb música i teatre, participant del procés comunicatiu i d’expressió de manera global i fent que el públic visqui la música amb naturalitat. També hem mesclat música i poesia, hem gravat música per a teatre i com no, hem fet concerts on la música és el tot i cal transmetre cada subtil matís pel públic més gourmet. També

“intercanvis”. Animeu-vos i canteu. Tothom pot fer-ho. Es un gran goig. M. Carme Valls Farrà, fundadora de la Coral Shalom

tenim la intenció de donar a conèixer compositors de la terra d’ahir i d’avui per aprendre de la tradició i de les noves tendències. Tots som més o menys de la mateixa generació, tenim maneres d’acostar-nos i d’entendre la música diverses però sempre amb la intenció de fer arribar bé el missatge de cada música vivint-la i gaudint-la. Roger Azcona, contrabaixista

16 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Març • Abril 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Escola Folk del Pirineu • Tallers d’Arsèguel mb el terme folk, l’EsA cola Folk del Pirineu • Tallers d’Arsèguel vol ex-

pressar tot allò relacionat amb la nostra música i dansa tradicionals des d’una perspectiva contemporània que , sense menystenir la tradició, aporti noves propostes d’expressió de les nostres tradicions musicals. A l’Escola Folk del Pirineu

ensenyem els instruments tradicionals amb el material (cançons, melodies, balls...) que ens ha deixat la nostra tradició tot adaptant-lo i rellegint-lo amb les diferents aportacions, gustos, necessitats tècniques, conjuntures estètiques... de professors i alumnes. L’Escola Folk del Pirineu

Un grup històric barceloní fundat per músics de Ponent:

La Salseta del Poble Sec

és oberta i flexible, adaptant-se a les possibilitats / necessitats de l’alumnat, tot potenciant la diversió per mitjà de la música i la dansa. Sense deixar de banda el rigor en l’ensenyament tècnic dels instruments, l’Escola no té com a finalitat última la formació de professionals de la música tot i que quan es dóna del Poble Sec LballasomdeSalseta una orquestra de revetlla i de Festa

Major adreçada a totes les edats. El nostre repertori és eclèctic i toquem tots els pals de la música de ball per a què tothom participi: tots els estils de la música llatina, el swing, el pop, el rock, el reggae, l’ska, el country,… Fugim dels èxits de l’estiu i les versions que fem pretenen ser originals (treball de recerca) , genuïnes i arranjades musicalment pensant en la singularitat de la nostra línia i filosofia. També toquem molts temes propis, de tots

el cas —i això passa ! — hi posem especial cura per donar-los les eines necessàries per aconseguir més nivell tècnic i creatiu i estar preparats per seguir els seus estudis musicals en centres especialitzats. Isidre Pelàez i Dulcet Director els estils, pensats per a què els balli tothom. En fi: divertiment, participació, gresca, marxa, etc… per a què cap tipus de públic quedi indiferent, Ah…!, i tota la música que surt del nostre escenari és en directe rigorós i interpretada per cada un dels deu components de la banda i per tant, sense cap concessió a la música gravada i seqüenciada. Salvador Escribà de Bell-lloc d'Urgell Fundador

Animada celebració al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona després de que la Salseta del Poble Sec i l’Orquestra Plateria varen rebre pels seus 40 anys de trajectòria la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona. L’alcalde Xavier Trias va explicar que la ciutat de Barcelona feia un homenatge "merescut" a dues orquestres "emblemàtiques", un referent "ineludible" de la música de ball a Catalunya "durant les últimes quatre dècades". (09/03/2015).

18 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Març • Abril 2015

Banda Municipal de Lleida ossiblement, la banda de P música simfònica és un dels espais ciutadans en què la intel•ligència personal, sempre rústega, limitada, aspra, esborradissa, queda notablement millorada, refinada, amplificada –mai més ben escrit –per les intel•ligències dels altres, en acció comuna.

La banda de música és l’espai formatiu que tots els bons mestres somiaven : el lloc on aprens en el temps, amb goig moderat, amb una finalitat artística. Totes les energies conflueixen en els sons. Tots els sons conflueixen en la melodia. Tota la

melodia conflueix en la cançó. Aquesta confluència afinada és física, meravellosa. Quan hom assaja, quan hom toca, quan hom escolta, sovint hom té la seguretat que el grup, feliçment, millorarà la teua modesta execució. Aquesta creixement de la intel•ligència i la sensibilitat s’esdevé així en molts pocs altres llocs. Gairebé enlloc. Aquest fet és rar, excepcional . El músic és una persona que assumeix íntimament la disciplina com una pura necessitat. Altrament, la cançó no surt; la melodia naufraga, la

simfonia s’esvaeix. La banda de música simfònica és, ensems, un dels pocs espais on la convivència entre persones de diverses generacions s’esdevé d’igual a igual , excepció feta del director, que duu la batuta, que escolta, que condueix. Així, atès que la fi és l’execució musical òptima, la convivència s’esdevé de manera natural, sense aspreses, amb un ajuntament d’energies i estudis per a un fi comú.

grans plaers euforitzants que conec. Després de les actuacions - sempre que hagin sortit amb un mínimum de decòrum musicalla sensació de vigoria, de plaer, d’ascensió emotiva és comparable als minuts gloriosos dels bons jugadors de bàsquets encistellant o els moments ebris dels novel•listes que enllesteixen la darrera seqüència de la seua novel•la. Andreu Loncà i Loncà

De més a més, tocar per a un públic atent és un dels

Lexu's er nosaltres la P música és un art que serveix per comunicar-nos.

Amb una sèrie de melodies, acords i paraules, podem arribar a despertar emocions, sentiments i sensacions en el receptor i, això, per nosaltres, és summament màgic. La música ens fa evolucionar com a éssers humans i ens dignifica. És

una forma d'expressió tan simple i complexa a la vegada que ens enriqueix com a poble i com a societat. Estem orgullosos de posar banda sonora a de moltes persones amb les històries musicals que expliquem i que regalem. Carles Gómez Compositor i cantant dels Lexu's. Tàrrega.

Març • Abril 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

FUNDACIÓ ORFEÓ LLEIDATÀ

La música al servei de les persones n dels trets que defineiU xen l’Orfeó Lleidatà des dels seus inicis l’any 1861,

és la seva voluntat d’apropar la música i la cultura a tothom. Des del cant coral moltíssimes persones han pogut gaudir i desenvolupar les seves capacitats musicals sense la necessitat de

tenir-ne coneixements, i ha esdevingut una eina molt potent per apropar la música i la cultura a una base molt àmplia de la població. Actualment la Fundació Orfeó Lleidatà ha diversificat les seves activitats (Formacions corals: Orfeó Lleidatà,

Cor Jove i Corals infantils; Formació: Escola de música; Promoció: la Temporada estable de l’Espai Orfeó amb la Temporada de concerts i Programació del Consell Participatiu; Inclusió: Projecte Enllaç) per tal d’adaptar-se a les noves realitats socials, i donar continuïtat

a la tasca d’afavorir l’accés a la música i la cultura a sectors de la població que no hi participen o que estan en risc d’exclusió. Xavier Quinquillà Director General

Jove Orquestra de Ponent ’orquestra és un ésser viu Lsons. que inspira notes i expira L’orquestra és un és-

ser viu que genera energia, l’energia que rep el seu director dels seus músics en guàrdia, preparats per començar, aquest la canalitza altre cop al seu origen i li retorna multiplicada, i continua el seu camí arribant al

públic i en ells un altre cop es multiplica i es retornada a l’escenari. Un concert és un torrent d’intensitat, de colors, que estimula els sentits, tots els sentits. La música és visual, és sonora, és tàctil, té olor i té gust. La música és dolça i ens acaricia i ens recon-

CÀTEDRA CERVERA EMILI PUJOL

Fira de Lutiers amb l’objectiu d’apropar l’excel•lència als joves com a camí de superació artística, humana i de futur.

Emili Pujol fou un gran concertista lleidatà, investigador, compositor i pedagog. La CÀTEDRA CERVERA segueix les petjades del mestre i organitza el Curs, el Festival i la

La Càtedra treballa en la formació d’intèrprets que transpirin la música en majúscules. El seu eix vertebrador és el Curs, que amb el mestratge de professors de reconegut prestigi internacional,

forta, és aspra i ens alerta i esperona. Pot ser és suau i ens captiva. És simètrica i ens rectifica. És rítmica i ens mou.

i més és la música. La música no s’ha de definir. La música és una descripció del tot i del no res. És una experiència, és vital.

La música és emoció, és enyor, és record, també és indiferència, és fred, és avorriment, però també és diversió i és passió. Tot això

Molts cops és la JOP!

possibilita als alumnes l’aprenentatge vivencial dels tots els instruments simfònics, piano i guitarra. La transversalitat dels concerts del Festival, palesa la interpretació i exemple del professorat, com a mirall de les aspiracions dels alumnes. El {Vila Closa} proporciona als joves l’oportunitat de compartir repertori amb el professorat en

diferents escenaris del centre històric. La Fira de Lutiers, única en el territori nacional, completa el conglomerat d’experiències artístiques que teixeix la Càtedra. La música és un bé cultural que necessitem. Estefania Balcells i Jaume Cortadellas Directors artístics CÀTEDRA CERVERA

Agustí López Piñol Director Titular

20 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Març • Abril 2015

Banda Simfònica Unió Musical de Lleida “Dieu-nos una idea per reflexionar del vostre estil o pensament musical ?” a nostra manera de fer Lconveniència té molt a veure amb la de fer sonar una banda com si fos una gran orquestra. Ens interes-

sa sobretot que la qualitat dels repertoris sigui coherent amb unes seccions instrumentals potents i compensades. La nostra banda procura no decebre, però principalment no decebre’s a ella mateixa. El nostre repte és que el públic abandoni

la idea falsa que una banda és un conjunt instrumental “incapaç” d’afrontar la dificultat i l’excel•lència. Al mateix temps, l’excel•lència a la que volem arribar la busquem tant a una sala de concert com al carrer, perquè considerem que és ca-

minant, marxant i corrent pels carrers i les places, debaix del cel, on una banda evoca la llibertat.

No té perquè, i els cors en són un bon exemple... I és que l’adjectiu “clàssic “ sembla associat a allò poc atrevit, conservador, fins i tot passat de moda... res més lluny! La nostra música és segurament la que més risc pren en l’evolució i investigació sonora, ha estat la que més ha fet avançar la

tècnica instrumental i interpretativa i és la més radical en l’exigència de l’audició.

per atrapar qualsevol oient atent, curiós i un punt intrèpid. Expert o no. Això sí, no és una música amb una prioritat comercial sinó d’enriquiment emocional. Una música per escoltar.

Esteve Espinosa Director titular de la Banda Simfònica Unió Musical de Lleida.

Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados

que ens dediquem a la Equelsmúsica “clàssica” sembla busquem alternatives a

aquest adjectiu que ha generat una connotació negativa. Música culta? Naturalment que d’altres també són cultes! Música “seria”? Es clar que no! Hi ha molt d’humor i ironia en els clàssics! Música professional?

En aquest món visual, reivindiquem una música en la qual el protagonisme sigui el fet sonor. La música clàssica (antiga i contemporània) té tots els ingredients

Xavier Puig i Ortiz Director

Març • Abril 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Liz Elsby ©

HOLOCAUST

22 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Març • Abril 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

70 anys de l’alliberament d’Auschwitz, camp de concentració i extermini de l'Alemanya Nazi 70 anys de l’alliberament: recordatoris i responsabilitats 0 anys de l'alliberament 7 dels camps nazis, es un aniversari idoni per a re"Parlar sobre l'Holocaust ens remet a una narrativa de destrucció: la destrucció d’homes, dones i nens, però també la destrucció de les evidències d'aquest crim. A primera vista, molts dels objectes que van sobreviure a aquesta destrucció poden semblar banals a l'observador casual, per ser coses comunes, d'ús quotidià. Però aquests objectes que van quedar, aquests rastres del passat, poden contenir un poder especial i poden ser explorats per trobar un significat profund. A la nostra interacció amb objectes reals seria possible crear un espai per a una trobada autèntica amb el passat”. Aquest encapçalament és la base del projecte de LO CAMPUS i les Associacions que editem aquesta publicació, per desenvolupar el PROJECTE “TERRITORI DRETS HUMANS” començant amb l’Holocaust. Aquesta activitat aborda la història de l'Holocaust a través d'una petit sabata: "una cosa comuna". En els nostres Textos i Tallers de divulgació, a mesura que desentranyem la història del seu amo, s'espera que aquest sabata ens ajudi a buscar el significat en el passat.

cordar i commemorar. I per això des de l’Amical Mauthausen i altres camps, volem recordar a totes aquelles persones que van patir la deportació per diferents motius, entre ells, els motius polítics i ideològics. Volem recordar i honorar a totes les víctimes, però també volem aprofitar aquesta data per a defensar les idees i els valors que els van dur fins allà. Els valors de la República, de la igualtat, la llibertat , la laïcitat, la fraternitat entre tots els pobles de la terra. Els hi devem a ells, i ens ho devem a nosaltres mateixos. El nostre món i la vella Europa estan vivint el perillós rebrot del feixisme, l’antisemitisme, l’exclusió i la intolerància. Avui més que mai, hem d’impulsar i promoure aquells valors pels que els nostres republicans i republicanes, van lluitar, patir i molts morir. Volem denunciar també que les víctimes d’aquesta bar-

bàrie foren moltes més de les deportades, també ho foren les seves famílies i el seu entorn, persones vinculades amb l’historia del país, que van patir l’exili, la persecució i la deportació, i que aquesta situació va deixar un buit cultural, polític i sindical, que va significar una pèrdua irrecuperable per a les generacions posteriors. I volem fer palès que les víctimes dels camps nazis no ho foren per atzar, sinó per la seva posició en defensa de la República, derrotada per les armes feixistes. Foren enemics de Franco i enemics de Hitler i per aquesta condició acabaren sent deportats als camps del Reich. El seu reconeixement ha de comportar la identificació dels culpables. La seva deportació no hagués estat possible sense l'abandó del règim col•laboracionista de Vichy i sense l'aquiescència, per part de la Dictadura franquista, a què els presoners de guerra dels alemanys fossin posats en mans de la Gestapo i qualificats com a apàtrides. Una culpabilitat de la Dictadura franquista que s'estengué al llarg de 40 anys, amb l'estigmatització dels vençuts a la guerra i les seves famílies, en negar els drets morals i materials als antics deportats i a les famílies i en impedir-los cons-

tituir una associació per a la seva empara, en contrast al que succeïa a la majoria de països d'Europa. Ens queden pendents deures amb la història i la memòria, existeix encara un desconeixement de l'abast de la deportació republicana, i una manca d'integració de la seva trajectòria amb la història d'Espanya i Europa, com a resistents a l'ocupació nazi a França i també com a lluitadors antifranquistes. En aquesta data, honorem als deportats i deportades i renovem el seu compromís “Mai Més”. Recordem per no oblidar, per prevenir i per denunciar. I sis plau facin-me, femnos, un favor. D’aquí poc temps tindrem eleccions a Catalunya, municipals i al Parlament. Estiguem alerta, impedim que els feixistes entrin a les nostres institucions. No volem feixistes ni als ajuntaments, ni al Parlament ni enlloc. Feixisme Mai Mes. Gràcies i Visca la República. Enric Garriga Elies President de l’Amical Mauthausen i altres camps. Intervenció al Parlament de Catalunya (26/01/2015)

24 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Camp Bergen Belsen. (Alemanya): Amb l’alliberament els cadàvers varen ser trobats escampats per tot el Camp. (15/04/1945).

Març • Abril 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

1. Què és l'Holocaust?

FAQ

Preguntes més freqüents sobre l’Holocaust 2. Quines van ser les altres víctimes del Nazisme? Moltes altres persones i pobles van ser víctimes del règim nazi per raons polítiques, socials, racials o religioses . Els alemanys d'esquerres, inclosos comunistes, socialistes i líders dels treballadors, es trobaven entre els primers a ser perseguits causa de les seves activitats polítiques. Molts d'ells van morir en camps de concentració, però la majoria van ser posats en llibertat, després de destrossar l'ànim. A l'octubre de 1939, Hitler va ordenar el començament d'un "programa d'eutanàsia" concebut per acabar amb aquells que haguessin nascut amb alguna discapacitat física o psíquica. Segons la ideologia nazi aquestes persones "no mereixien viure". Entre 1939 i 1941, per tot el territori del Reich van ser assassinats al voltant de cent mil nens i adults (la majoria alemanys), reclosos principalment en sis centres que es trobaven sota

L'Holocaust va ser l'intent dels nazis d'acabar amb tots els jueus. Durant la Segona Guerra Mundial, van aconseguir matar prop de sis milions de jueus de tot Europa, gràcies a l'ajuda de nombrosos col•laboradors de diverses nacions i Estats.

L'assassinat massiu i sistemàtic de jueus va començar poc després de la invasió de la Unió Soviètica pels alemanys, al juny de 1941. Dels afusellaments es va passar a l'assassinat industrial, en els quals s'emprava gas. Cap al final de la guerra, a la zona d'Europa que es trobava sota domini nazi no quedava pràcticament cap jueu.

La discriminació nazi cap als jueus va començar després de l'ascens al poder de Hitler al gener de 1933, data que molts historiadors assenyalen com el començament del període de l'Holocaust. (El terme hebreu per designar l'Holocaust és “Shoah”).

Genocidi és un terme legal, que implica la destrucció dels pilars fonamentals de grups nacionals. Pot incloure, encara que no necessàriament, l'aniquilació física del grup. L'Holocaust és una forma de genocidi, potser la més extrema.

supervisió mèdica. L'operació va finalitzar oficialment a l'agost de 1941, després de les protestes de les diverses esglésies. Després del tancament dels centres d'eutanàsia, el seu personal mèdic i operatiu va ser enviat a Polònia, on es van encarregar de crear i dirigir els camps d'extermini per a jueus. Altres alemanys van ser empresonats per ser considerats "asocials", entre ells hi havia homosexuals, delinqüents i inconformistes. La ideologia nazi considerava als gitanos un problema social que havia de solucionar d'acord amb la reestructuració racial de la societat que havien dissenyat. Al començament de 1942, en alguns llocs van perseguir i assassinar gitanos nòmades, i en altres, van triar com a víctimes a aquells que no eren nòmades. Durant la Segona Guerra Mundial, entre 90.000 i 150.000 gitanos van ser assassinats en els països ocupats i al camp Auschwitz - Birkenau durant el transcurs del genocidi co-

3. Quan i com van decidir els nazis assassinar als jueus que estaven sota el seu control?

i la resta se'ls convertiria en esclaus.

mès pels alemanys. Els nazis consideraven que una sèrie de pobles d'Europa, sobretot, els que parlaven llengües eslaves, eren racialment inferiors però no era només la ideologia racial què determinava la manera en què els nazis tractaven determinats grups ètnics, també influïa la realpolitik . Els eslovacs, croats, búlgars i alguns ucraïnesos, malgrat la seva suposada inferioritat, eren aliats dels nazis. D'altra banda dos milions de presoners de guerra russos van ser assassinats a causa del racisme nazi i de la seva aversió al Comunisme per mitjà d'un abandonament intencionat, treballs forçats, fam i afusellaments. Els nazis van intentar acabar amb els polonesos com a nació, a causa, principalment, als seus plans per reorganitzar Europa per raons polítiques i racials. No obstant això, no estava entre els seus plans aniquilar-los. Els nens polonesos amb "aspecte alemany" serien criats com alemanys; els intel•lectuals i líders assassinats per evitar rebel•lions

Es desconeix la data exacta en què es va prendre la decisió política nazi d'assassinar a tots els jueus. No s'ha trobat cap mandat escrit per Hitler que revelés aquest propòsit, encara que existeixen molts documents que testifiquen la planificació i execució d'aquesta política. Avui dia, hi ha un consens entre els historiadors que abans del començament de la guerra els nazis no tenien un pla definitiu per assassinar als jueus d'Europa. La política que exigia la mort de tots els jueus, coneguda amb el nom de "Solució Final", es va desenvolupar en realitat durant la guerra.

tardor de 1939, els nazis van traspassar la línia existent entre les anteriors formes de discriminació i els assassinats massius. Aquests es van produir en els territoris ocupats on vivien la majoria dels jueus polonesos, el que va ocasionar la mort de milers d'ells durant els últims mesos de 1939. Amb la invasió de la Unió Soviètica el 22 de juny de 1941, es van posar en marxa operacions per l'assassinat de jueus a major escala. Al principi, formacions armades alemanyes comandades per unitats especials de les SS, conegudes amb el nom de “Einsatzgruppen”, al costat de voluntaris locals, van començar a afusellar homes jueus i dirigents polítics comunistes, de forma massiva i sistemàtica.

En el moment en què es va produir la conquesta alemanya de Polònia, a la

El 31 de juliol de 1941, Hermann Göring, el lloctinent de Hitler, va posar

Uns 10.000 Testimonis de Jehovà (n'hi havia uns 20.000) foren empresonats o deportats a camps de concentració, on uns 2.500 hi van perdre la vida, i 253 van ser condemnats i executats. Prop de 10.000 republicans i republicanes de l’Estat espanyol varen conèixer la deportació als camps d'extermini nazi. Un 60% hi deixà la vida i varen haver 2.183 supervivents. A Mauthausen i els seus kommandos hi van haver 7.189 republicans i als camps de Dachau, Buchenwald i d’altres n’hi varen haver 1.000. Els morts van ser: 499 gasejats al castell de Hartheim. 477 morts a Mauthausen: foren 153 catalans de l’Estat espanyol i d’Andorra). 3.839 morts a l’annex de Gusen dels que 1.582 eren catalans. 200 morts en altres camps. I 1.000 morts en els transports, bombardeigs, presons de la Gestapo, entre d’altres situacions.

en mans del "número dos" de les SS, Reinhard Heydrich, la responsabilitat d'executar la "Solució Final a la Qüestió Jueva a Europa". A mitjans d'agost, durant la visita del cap de les SS, Heinrich Himmler, als nous territoris soviètics ocupats, els alemanys van incloure a dones i nens jueus entre els objectius dels seus assassinats. Poc després, van començar els experiments amb gas Zyklon B per usar-lo com a mètode d'assassinat massiu. Els experiments es van realitzar a Auschwitz, en presoners de guerra soviètics. La deportació dels jueus del Reich va començar a meitat del mes d'octubre de 1941 i un edicte aprovat pocs dies després va prohibir l'emigració dels jueus que es trobessin en el seu territori. A l'octubre es va triar també la ubicació dels primers camps d'exter-

26 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya Camp de Mauthausen. (Àustria): Presoners durant treballs forçats. (Data incerta).

Març • Abril 2015

Març • Abril 2015 mini. Al començament de desembre, es va posar en funcionament Chelmno, el primer d'ells. Allà, van començar a assassinar als jueus en camions segellats emprant gas. Mentrestant, a Sèrbia, Romania i el territori ocupat per aquesta, conegut amb el nom de Transnistria, desenes de milers de jueus van

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

ser aniquilats per diverses formacions nazis i pels seus aliats. L'assassinat de jueus revestia, per tant, nombroses formes.

d'Alemanya. La celebració d'aquesta reunió deixa clar que Hitler va participar personalment en el desenvolupament d'aquesta política.

Durant una reunió celebrada el 12 de desembre, entre Hitler i el seu cercle més proper, es va discutir sobre l'assassinat dels jueus de la Unió Soviètica i de les noves operacions contra els jueus

Al començament de desembre, es va convocar una reunió a Wansee per iniciativa d'Heydrich per coordinar l'assassinat de jueus que ja havien posat en marxa. No obstant això, la reunió es

4. Quins van ser els guetos més grans? Quants jueus van estar confinats en ells? Quan es van tancar? El gueto més gran es trobava a Varsòvia i va arribar a albergar fins a 445.000 jueus. Després de les deportacions massives a Treblinka, l'estiu de 1942, i després de les dues revoltes ocorregudes al gener i abril de 1943, va ser liquidat al maig d'aquest mateix any. El gueto de Lodz albergava a més de cent seixanta mil jueus en el seu moment de màxima ocupació. Aquest va ser eradicat de forma gradual; amb una primera sèrie de deportacions a Chelmno que es va produir entre gener i maig de 1942; amb les següents, principalment a Chelmno i Auschwitz-Birkenau i en la seva aniquilació final el 30 d'agost de 1944. El gueto de Lwow albergava a prop de cent deu mil persones en el moment de la seva obertura, al novembre de 1941. Els seus últims milers d'habitants van ser traslladats al juny de 1943, després de la deportació dels altres a Belzec i Janowska on van ser exterminats. Al gueto de Minsk es trobaven confinats

5. Què eren els camps de concentració? Quan es van posar en funcionament i quin era el seu objectiu? Immediatament després de fer-se amb el poder, els nazis van construir camps en els quals van empresonar i van tractar de forma brutal a aquells que consideraven opositors al règim; comunistes, socialistes, líders sindicals i qualsevol que suposés una "amenaça". Aquests camps van ser dissenyats per acabar amb l'oposició i infondre por entre la població i assegurar-se que no sorgirien més opositors. El primer camp de concentració es va posar en funcionament el 23 de març de 1933, a Dachau, dos mesos després que Hitler fos nomenat Canceller d'Alemanya. Dachau va esdevenir el camp d'entrenament per als guàrdies de les SS. El seu primer comandant, Theodor Eicke, va nombrosos precedents pel que fa a brutalitat, que més endavant van continuar per tot el sistema del camp, que encara es tro-

cent mil jueus d'aquesta ciutat, dels pobles i llogarets dels voltants i del Reich. Es va tancar el 21 d'octubre de 1943, després dels afusellaments de la majoria dels habitants jueus a Maly Trostenets i Tuchinka. En l'estiu de 1941, abans de la creació del gueto, es va sotmetre als 57.000 jueus de Vilnius a una onada d'assassinats massius. Finalment es van construir dos; un per als febles i un altre pels forts. Es va buidar el dels dèbils i els seus habitants van ser executats a Ponar. Alguns dels habitants del segon gueto van córrer la mateixa sort. Aquesta onada d'assassinats va finalitzar al desembre de 1941 i els jueus restants, al voltant de vint mil, van viure al gueto de Vílnius fins al fracàs de la revolta allà realitzada. El 23 de setembre de 1943, els últims milers de jueus que quedaven amb vida van ser enviats a camps d'Estònia. El gueto de Bialystok que al principi albergava a cinquanta mil jueus, va ser aniquilat el 16 d'agost de 1943. Durant la liquidació, es va produir un enfrontament armat de la Resistència jueva contra els alemanys.

bava en expansió. Entre els camps més importants construïts a la Gran Alemanya, es trobaven; Buchenwald, Mauthausen, Neuengamme, Ravensbrück i Sachsenhausen. En la data en què es va produir l'annexió d'Àustria i encara més, durant el pogrom contra els jueus d'Alemanya, al novembre de 1938 (Kristallnacht), no empresonava ja a les persones principalment per les seves accions, sinó per motius racials. Al mateix temps que conquistaven cada vegada més i més territoris, els nazis van expandir el sistema del camp i ho van emprar com un instrument més en el seu pla per reorganitzar la societat europea d'acord amb l'herència racial. També van ser empresonats en els camps altres persones que el règim considerava problemàtiques per motius socials, entre ells hi havia homosexuals, testimonis de Jehovà, delinqüents comuns, homes que havien lluitat amb les Brigades Internacionals a la Guerra

va posposar fins al 20 gener 1942 a causa de l'atac japonès a Pearl Harbour. Aquests successos indiquen que la "Solució Final" es va consolidar durant la segona meitat de 1941, i que Hitler, Göring, Himmler, Heydrich i altres líders nazis van ser part integrant del procés de presa de decisions que va conduir a l'assassinat massiu dels jueus.

Aixecament del Gueto de Varsòvia, 1943.

Civil Espanyola i fins i tot amants de la música jazz. Els treballs forçats van ser sempre un component més del sistema del camp de concentració i amb el pas del temps, es van anar convertint en una part central d'aquest. De fet, els nazis no els anomenaven a tots "camps de concentració", uns van ser escollits per servir de camp de treball o de treballs forçats, altres de trànsit i alguns d'intercanvi. Molts presoners van morir en ells, sobretot durant la guerra, a causa de les inhumanes condicions de treball, la crueltat del seu personal i les terribles condicions físiques en què es trobaven. Al començament de la Solució Final, es van construir sis camps d'extermini en els quals es assassinava de forma sistemàtica principalment a jueus. A Croàcia, el règim Ustasha, aliat dels nazis, va construir un enorme camp de concentració i extermini en Jasenovac, en què van ser assassinats, sobretot serbis encara que també jueus locals.

6. Què eren els camps d'extermini? Quan es van posar en funcionament i quin era el seu objectiu? Els camps d'extermini van ser construïts amb l'objectiu de convertir-los en llocs d'assassinat massiu per mètodes industrials. Milions de persones, gairebé íntegrament jueus, van ser traslladats, en general, en tren. Disposaven de personal encarregat de dur a terme la massacre sistemàtica, per mitjà d'una refinada maquinària per matar. Es recollien els estris de les víctimes, inclosos els seus dents d'or i el seu pèl, i les autoritats els atorgaven diferents usos. Els seus cossos eren incinerats en crematoris o en pires. El primer camp construït amb la finalitat específica de ser utilitzat com a camp d'extermini es trobava en Chelmno (Kulmhof), Polònia. Es va posar en funcionament el 8 de desembre de 1941, després del trasllat allà dels jueus

28 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Març • Abril 2015

Neus Català, militant compromesa i supervivent dels camps nazis : Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya E

l Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va decidir el 3 de març passat concedir la Medalla d’Or de la Generalitat a Neus Català “per la seva vida i, especialment, per la seva lluita per la justícia i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats i deportades als camps d’extermini nazi, i la defensa dels drets humans”. Amb aquesta distinció, l’Executiu honora un referent de la lluita contra els totalitaris-

mes i de la recuperació de la memòria dels deportats als camps d’extermini. La Medalla d’Or és la màxima distinció honorífica que atorga el Govern de la Generalitat, amb la finalitat de reconèixer les persones i col•lectius que, amb la seva aportació, hagin prestat serveis rellevants, destacats, eminents o extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. En aquesta ocasió també fou concedida

la Medalla d’Or a Josep Maria Espinàs i a Joan Rodés. Neus Català va passar 15 mesos als camps de la mort com ella els anomena. El 1944 per republicana i militant antifeixista del PSUC va ser deportada a Ravensbrück i posteriorment a Flossenburg. Va ser alliberada per l’Exèrcit Roig el 8 de maig de 1945. En ser alliberada, va retornar a França, on va continuar la lluita contra el franquisme. En aquell moment es va com-

prometre a treballar per la memòria de les persones que hi moriren. No es considera una excepció sinó una testimoni. Als 87 anys va col•laborar en l’obra de teatre “Las Reinas”, estrenada en les instal•lacions del camp de Ravensbrück, que explica la vida de les dones al camp d’extermini. Les “reines” és com s’anomenaven les joves poloneses que els nazis van fer servir per als seus experiments “científics”.

Març • Abril 2015 dels voltants. Es van utilitzar els furgons de gas per als assassinats. Al final, cera d'330.000 persones, la majoria d'elles jueus, van ser assassinats allà. Al començament de 1942, en el marc de la "Operació Reinhard" (Aktion Reinhard), els nazis van començar a matar jueus en tres camps d'extermini: Belzec, Sobibor i Treblinka. La majoria dels jueus de Polònia van ser assassinats en aquests camps durant 1942 i 1943. En total, prop d'un milió set-cents mil jueus van morir en els camps de l'Operació Reinhard. Majdanek era camp de concentració, camp de treball i centre

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

d'extermini. A diferència dels d'aquells, la majoria dels seus interns no eren jueus. El camp de concentració de pitjor fama va ser establert a Auschwitz. Amb el temps aquest es va convertir en un enorme complex format per camps de treball i subcamps. El centre d'extermini es va posar en funcionament a la primavera de 1942, després de la construcció de cambres de gas més gran en el proper Birkenau (Auschwitz II). Molts jueus van ser assassinats només arribar a Auschwitz, uns altres van ser destinats a treballs forçats i quan ja no podien continuar, eren enviats a Birkenau

on eren assassinats emprant gas. Finalment, prop d'un milió de jueus i al voltant de cent mil polonesos, gitanos, presoners de guerra soviètics i gent d'altres nacionalitats van ser assassinats allà.

7. Què eren les marxes de la mort? Mentre el Tercer Reich trontollava i queia el Front Est, el cap de les SS, Heinrich Himmler va donar l'ordre que els Aliats no trobessin presoners amb vida. A finals de 1944, els alemanys van començar a evacuar centenars d'ells dels camps de Polònia i de l'Est de Prússia. A l'abril de 1945, l'evacuació

dels presoners es va estendre als camps de concentració d'Alemanya i Àustria. A la meitat del cru hivern, els presoners eren traslladats, majoritàriament a peu, per mitjà de inaguantables marxes forçades que duraven setmanes. La seva supervivència depenia d'aconseguir esquivar els perills que sorgien en el camí i la brutalitat dels seus supervisors, que acabaven amb tot aquell que vacil•lés o tractés d'escapar. Aquest assassinat massiu de centenars de milers de presoners continuar fins al dia en què es van rendir els alemanys.

Impressions d’una visita avui al camp de Dachau ravesso el marc de la porta prinT cipal del camp de concentració de Dachau a prop de Münich. La porta de ferro amb l’eslògan “Arbeit macht Frei” (el treball ens farà lliures) que va ser robada fa quatre mesos, tot i de tractar-se d’una rèplica, encara no ha sigut trobada ni substituïda. El camp de concentració va posar-se en funcionament el 22 de març de 1933, va ser un dels primers en la gran xarxa de camps de treballs forçat del Tercer Reich.

Palau de la Generalitat, 09/03/2015.

El camp de Ravensbrück estava situat a 90 km de Berlín. Va ser inaugurat oficialment el 18 de maig de 1939. Se’l coneixia també com el camp de les dones perquè, entre 1939 i 1945, hi van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 adolescents. Hi van morir més de 92. 000 persones. Des de 1965, cada cinc anys, Neus Català hi peregrina per retre homenatge a les dones que hi van morir i per fer memòria del que va succeir. La seva pell canvia de color quan hi entra però considera el seu deure divulgar el que ha estat la deportació femenina republicana que, segons diu, és l’oblidada entre els oblidats. Avui Neus Català en plena forma mental i de compromís té 99 anys.

Dachau serà sempre associat amb les atrocitats del nazisme i l’Holocaust. El guia ens explica la situació en que es troba el poble de Dachau, molts tenen vergonya de viure-hi, altres acudeixen a un altre poble per a llevar els nens per a que no s’enregistri Dachau com a lloc de naixement. Malgrat això, els habitants sempre son víctimes del prejudici “viuen al poble perquè son nazis”. Corren rumors de que aquesta petita població acull uns quants descendents de comandants i guàrdies de la SS, ens informa la guia. Les condicions infrahumanes en les que vivien va ser causa de mort per a moltíssims. Neva, fa fred i vent, portem una hora de visita guiada a l’aire lliure, ens queden dos hores més. Les condicions climatològiques ajuden a posar-nos en la pell dels presoners, els quals vivien amb uniformes esfilagarsats i sabates desgastades. Ens movem per un camp nevat amb les bases de les antigues barraques que malgrat haver estat dissenyades per albergar 5,000 presoners, va arribar a albergar més de 30,000. Sento ràbia escoltant la guia parlar de les condicions precàries en que els presoners havien de enfrontar-se als hiverns gèlids, sense roba apropiada i desnodrits. Trobo difícil i cru d’imaginar, però hem de fer memòria i cons-

ciència col•lectiva sobre l’Holocaust. La identitat de cada un dels presoners deixava de tenir cap mena de validesa. Estava al corrent de com havien sigut tractats però mai t’arribes a imaginar la realitat. Dachau va ser el primer camp amb soldats de la SS com a guàrdies. Gràcies a la visita vam aprendre com el grup de presoners format per comunistes, social demòcrates, criminals comuns, gitanos, homosexuals, espies entre altres, eren preguntats per últim cop el seu nom i immediatament eren transformats en números, orfes d’identitat. A partir del 1937 es va dissenyar un sistema de marcatge amb triangles de colors per tal de identificar el “crim” de cadascú. La voluntat per no oblidar ens fa testimonis del passat. Al camp de Dachau es troba el monument “International Memorial” de Nandor Glid que fusiona perfectament art i realitat. Avancem en aquest canal de ciment que fa baixada, tot simbolitzant el sofriment i la mort de les víctimes del camp. A mesura que ens enfonsem en aquest canal l’escultura principal sembla reviure, tot fent-se gran. L’escultura es forma a partir d’un motiu de cossos esquàlids atrapats en el filat espinat, on molts, en un acte desesperat, decidien acabar amb el seu sofriment. (Veure aquesta imatge al començament del text). A una banda del monument es llegeixen les paraules “Mai Més” en jiddisch, amb lletres hebrees, i també en francès, anglès, rus i alemany. Són paraules que han de formar part de la memòria col•lectiva per conservar la consciència de les brutalitats de les que l’ésser humà pot ser capaç. Olaia Garcia Hervada

30 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Març • Abril 2015

La banalització del nazisme i la catalanofòbia: el nou racisme i la nova xenofòbia El PP (i PPC), el PSOE (i PSC), UPyD, Ciutadans. Diaris com ABC i El Mundo. Canals de televisió com Intereconomia,13TV i Antena3. Tots ells han banalitzat el nazisme comparant-lo amb els independentistes i els catalans en general Exemples de banalització del nazisme i de catalanofòbia, sense voluntat de ser exhaustius: 1. Josep Piqué, quan era Ministre de Ciència i Tecnologia del Govern espanyol, va qualificar de nazi la actitud de la resta de partits de Catalunya –CiU, PSC, ERC e ICV– per insistir en que el PP contribueix a la involució autonòmica. [Xerrada a la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA). Dimecres 16 de juliol de 2003]. 2. Albert Boadella quan era director artístic dels “Teatros del Canal de Madrid” administrats pel PP, va declarar que considera que el l’independentisme a Catalunya és una "epidèmia" comparable al nazisme que Adolf Hitler va encapçalar als anys trenta a Alemanya. Entrevista al suplement cultural 'Alcaraván' del diari gratuït extremeny 'La Gaceta Independiente'. Desembre de 2004 3. Esperanza Aguirre compara Catalunya amb l'Alemanya nazi. La que fou Ministra de Cultura, Presidenta de la Comunidad de Madrid i actualment candidata a l’Ajuntament de Madrid va afirmar en un acte públic a Catalunya que "a los miembros del Partido Popular en Cataluña se nos trata como si fueramos judios en la Alemania nazi", entre d'altres afirmacions que pretenien comparar l'holocaust jueu amb la situació política i social al Principat de Catalunya. (Recollit per TV3. 06/06/2006). 4. Pedro J. Ramírez quan era director del diari El Mundo es va assabentar que el FC Barcelona convertiria el Camp Nou en una senyera gegant, per mitja d’un mosaic, en un partit Barça-Madrid, va escriure al Twitter: “'Sieg Heil' Mosaico a la catalana”. Després de les critiques rebudes, lluny

de disculpar-se, en altres piulades va continuar equiparant nacionalisme català i nazisme. En la línia que molts tertulians espanyols i en alguns diaris fan, que és canviar “nacionalisme català” per “nazionalismo”. (03/10/2012) 5. José Manuel García Margallo Ministre d’Exteriors del Govern espanyol declarava: “... que en política hay dos divisiones, sólo dos: los que consideran que el individuo es el destinatario final de la política [...] y los que colocan al individuo al servicio de una idea abstracta. En el primero de los casos, tenemos como ejemplo el Gobierno del PP. En el segundo de los casos la "idea abstracta" que sea cuyo servicio se pondrían los inviduos sería la clase, en el caso del marxismo; la raza, en el nazismo, o el nacionalismo al servicio de la nación absoluta..” (11/10/2012). 6. Jonatan Cobo Ortega regidor del PP de Rubí va comparar els nacionalistes catalans amb els nazis. Publicant, a més, als seus comptes de Twitter i Facebook fotomuntatges del President Mas vestit de militar nazi. (17/10/2012). 7. Marcelino Iglesias del PSOE, exPresident d’Aragó, durant un acte de campanya electoral de Pere Navarro quan aquest era secretari general del PSC: "Cuando en Europa se han puesto fronteras y han ganado los hipernacionalismos, hemos tenido muchos desastres, más de 100 millones de muertos" “La estrategia de CiU llama a romper con todo lo que hemos construido". (11/11/2012, en la Llotja de Lleida). 8. José Bono del PSOE, ExPresident del Congres espanyol va lligar Catalunya i l’Alemanya nazi. En concret, deia: "Cuando en Alemania empezó a ser sospechoso tener dos identidades,

la catástrofe que todos lamentamos acechaba. En Cataluña se avanzaba hacia un escenario en el que las personas deberían decidir entre ser catalanas o españolas. Lo que es bonito de los seres humanos es que tienen identidades compartidas". (14/11/2012). 9. Francisco Vázquez, exalcalde socialista de La Coruña, compara la immersió lingüística a Catalunya amb la persecució nazi. Afirma: “no hay diferencia entre un judío perseguido por los nazis y un niño catalán castigado por hablar espanyol”. (Santiago de Compostela, 13/12/2012). 10. Juan Carlos Rodríguez Ibarra del PSOE, exPresident d’Extremadura va equiparar l’estratègia del President Mas amb la de Hitler o Mussolini. “En España estábamos acostumbrados a que las constituciones se las cargaran siempre los golpistas, con metralletas y con disparos", pero no desde dentro del sistema como la consulta sobiranista catalana, como sí están familiarizados los alemanes, que tuvieron a Hitler, y los italianos, con Mussolini". [Entrevista a Antena 3.(7/3/2013)]. 11. El portaveu del PP de Sabadell Esteban Gesa va penjar una piulada amb fotomuntatge en la que es compara l’independentisme català amb el nazisme. Amb el text “No hay 2 sin 3” adjuntava una imatge en la que es podia veure conjuntament la V catalana realitzada l’onze de setembre de l’any passat amb la V del nazisme. (12/09/2014). 12. Del partit “Unión Progreso y Democracia” (UPyD), grup liderat per Rosa Díez, l'eurodiputada Beatriz Becerra va enviar una carta als 751 eurodiputats del Parlament Europeu comparant el procés sobiranista català amb el nazisme i també comparant la consulta del

9N amb “Itàlia i Alemanya durant els anys 20 i 30 del segle XX”. A més diu a la carta: “Defensar la democràcia a Europa és impedir que se celebri a Espanya aquesta consulta il•legal” [...] “Catalunya mai no ha estat una nació europea” i que, en realitat, “només un 23%” dels catalans volen votar. (08/10/2014). 13. Miguel Ángel Rodríguez del PP, el que fou responsable de comunicació del govern d'Aznar va fer unes declaracions a televisió coincidint amb el dia que es commemorar l'aniversari de l'afusellament del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys. Els nazis varen detenir i entregar al franquisme el President Companys, que fou executat un 15 d’octubre de 1940. En aquest context el periodista va declarar: "A Artur Mas li falta un afusellament. Mas necessita ser víctima d'algú. I com que ningú no li fa cas, està desesperat. Li falta un afusellament, aleshores seria 'estupendo' ”. (Programa 'Espejo Público' d'Antena 3. 15/10/2014). 14. El diari madrileny ABC compara els camps de concentració nazis amb el dret a decidir. Text publicat el 03/11/2014. 15. “Ciutadans”, partit presidit per Albert Rivera, en un acte públic va comparar els catalans que van votar el 9N amb els nazis: L'eurodiputat Juan Carlos Girauta va dir que passar "per sobre de la llei" amb "la voluntat política" ve de Carl Schmitt, el jurista del Tercer Reich, i Carolina Punset va comparar "les multituds al carrer" dels "nacionalistes" catalans amb les de Franco, Hitler i Mussolini. (Auditori Axa de Barcelona. 09/11/2014) 16. Rafael Català, com a Ministre de Justícia del Govern Espanyol del PP, va fer referència al nazisme comparant-lo amb la partici-

Març • Abril 2015

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

L'Associació “Drets" denuncia a l'ONU que la justícia espanyola "no actua davant la catalanofòbia" L

'associació d'advocats voluntaris “Drets” ha denunciat a l'ONU que la justícia espanyola "no actua davant la catalanofòbia". Per això, ha interposat una demanda al Consell de Drets Hu-

pació de la gent a la Jornada de votació del 9N. (Comissió de Justícia del Senat. 2 de desembre de 2014). 17. La cadena de televisió “Intereconomia” i la cadena “13TV” compara reiteradament l’independentisme català amb els nazis: Un Informe del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) assegura que “de manera manifesta fomenten l’odi, el menyspreu o la discriminació per motius de nacionalitat o opinió contra la Generalitat i Catalunya en general” [...] “Es fa apologia directa o indirecta de l’ús de la violència enfront aquests plantejaments”. L’Informe del CAC identifica 43 fragments emesos per “Intereconomia” i “13TV” que presenten “analogies entre procés democràtics i règims o actituds totalitàries que fan apologia o s’identifiquen amb posicions favorables a una possible independència de Catalunya”.

mans de l'ONU alertant que a l'estat espanyol s'ataca sistemàticament els catalans sense que l'Estat intervingui, fet que constitueix un abús evident del dret a la llibertat d'expressió". En una carta enviada al relator de l'ONU

18. Piulades al Twitter: Transcribim algunes piulades, només com a exemples perquè són centenars, que són una clara mostra de banalització del nazisme, de catalanofòbia, d’amenaces de mort, i una greu incitació a la violència. Quasi totes elles camuflades sota un sobrenom, però algunes són signades: - “Cuando sea cordoba-barsa voy a ir al camp nou a matar catalanes, que te parece? Tu estas en la lista.” -“Lo que mas me jode son los putos catalanes que celebran esto. Headshot y hoguera” -“Me cago en los muertos del barsa, putos catalanes de mierda, ojalá se mueran todos los de cataluña y se tenía que quemar cataluña” -“Mira esq a todos los catalanes del campnou los metia en un campo de concentración y que murieran lentamente y sufriendo! #hayqueextinguirlos!”

-“Una bomba de napalm a #cataluña y otras comunidades iguales, si se acaba con el nacionalismo ya no habría crisis” -“Muerte a Cataluña, una bomba a todos los independentistas”. -#ElVeranoEsPara prenderle fuego a Cataluña y que todos los catalanes ardan y se mueran y mear sobre sus putas cenizas. -“VIVA ESPAÑA PUTOS CATALANES BOMBA EN CATALUÑA” -“A los Independentistas de Cataluña Todos los metía a la cámara de gas!!.INDEPENDENTISTA=CAMARA DE GAS -“Que bonito es visitar Cataluña desde un aeroplano para tirar una bomba y dejarlo todo plano” -“Ahora es cuando de verdad tenia que caer una bomba en Catalunya, entre los independentistas y los gays… #asco

també denuncien la "inacció de les autoritats espanyoles", que "han ignorat sistemàticament els requeriments presentats per nombroses organitzacions de la societat civil i intel•lectuals". Equip jurídic de “Drets”: Sergi Blazquez Quevedo, advocat Xavier Pareja Cozcolluela, advocat Maria Vila Redon, advocada Ramon Estebe Blanch, advocat Carles Mundó Blanch, advocat Marc Marsal Ferret, advocat Agustí Carles Garau, advocat Jaume Barroso Lòpez, advocat Eva Labarta Ferrer, advocada Miquel Sàmper Rodriguez, advocat Josep De Luis Ferrer, advocat Benet Salellas Vilar, advocat.

Projecte “Territori Drets Humans” de l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS / UdL

Taller amb estudiants i professors universitaris sobre l’Holocaust Setmana del 11 a 17 de maig 2015 (Dies feiners de 19h. a 21 h. El dissabte i diumenge matins. 15 hores presencials)

Oberta la inscripció / Activitat gratuïta. Necessari fer inscripció:

tallerholocaust@locampus.cat

Cartell 2014: Josep Pla-Narbona

Referèndum del “Dret a Decidir” de Catalunya