Lo campus número 34

El periòdic universitari de Catalunya

LO CAMPUS

Qui és aquest poeta?

Juny - Juliol 2017 Novena època Número 34

operació

MT

Màrius Torres

... amb el mini-Suplement en aranès:

Planes especiaus: “TORISME CULTURAU” 2€

2 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Juny - Juliol 2017

EDITORIAL: Text obert a debat

operació

MT

LA POESIA i Màrius Torres a l’era digital

L

a “Plataforma Cultural LO CAMPUS”, la nostra marca, que agrupa diferents associacions, publicacions, blogs i webs de tot el “món al voltant de la revista LO CAMPUS”, s’ha proposat col·laborar en el foment de la poesia i en concret, del poeta Màrius Torres.

S’ha elaborat un programa d’actuació, l’anomenada Operació MT, s’han escrit les línies editorials d’aquesta estratègia i s’està potenciant la formació de la “Colla universitària de difusió creativa” amb estudiants i professors de diferents universitats dels Països Catalans.

Amb aquest número de LO CAMPUS tot just comencem el gruix de tota l’Operació MT, després que, des del primer dia de gener d’enguany, hem difós anuncis i pòsters sobre Màrius Torres. Tot, precisament, en la commemoració dels 75 anys de la mort del poeta. Una commemoració a la qual la Paeria de Lleida també s’hi ha volgut sumar convocant l’Any Màrius Torres. Tot plegat, unes bones iniciatives que, des de la diversitat i la transversalitat, ens possibiliten confluir en allò que hauria de ser una Festa de la Poesia.

Ara bé, a LO CAMPUS ens agraden ben poc les activitats efímeres i les commemoracions. Ens agrada més una constant “pluja fina cultural” d’àmplia influència a les Universitats, Instituts i Escoles. Una “pluja fina cultural” posada al dia, és a dir, adaptada a l’era digital.

Perquè, potser, caldria avisar a una majoria d’acadèmics, tant als professors universitaris i d’instituts com als mestres, que som al segle XXI i que si continuem potenciant la poesia des d’un marc amb olor a naftalina (o amb la fórmula PowerPoint), no només no guanyem lectors joves, sinó que fastiguegem els que, en un moment o altre, s’havien apropat al material poètic.

Quan parlem de poesia, nosaltres parlem del “poema” i del gust per la lectura de la poesia.

Els bons especialistes universitaris en literatura i sobretot en literatura catalana, i els bons experts en educació literària de batxillerat i secundària són acadèmics molt honorables i que han fet molta feina, però, ells més que nosaltres saben que avui la gran majoria de la joventut catalana passa olímpicament de la poesia. Tot plegat, només interessa a una superminoria.

I per què?

Aquest text és simplement una editorial de premsa i no una tesi doctoral. Però, no cal ser un doctorand per veure com es fa d’odiosa la poesia a moltes classes de literatura.

S’ha canviat l’eix i les prioritats en l’aproximació a la poesia. Es treballa molt la mètrica, es parla de l’estil, de l’escola literària de l’autor, de la vida del poeta i la seva família, però, molt poc sobre com vibrar amb el poema.

Poema-objecte: “Eclipsi” (1988) de Joan Brossa. Col·lecció MACBA. Dipòsit Fundació Joan Brossa.

Els poemes de Màrius Torres, el nostre MT, són la prioritat. Heu gaudit mai amb un poema de MT? En sabeu algun de memòria? L’heu compartit amb algú recitant-lo en veu alta i no per obligació en una aula o en uns estudis formals? És evident que saber la història del poeta ajuda. Un poeta metge no és el mateix si és un cirurgià, un estomatòleg..., que un psiquiatra.

No és el mateix tenir una salut de ferro que tenir una tuberculosi. No és el mateix està internat en un sanatori que fer vida a casa.

Etc, etc. Com volem entendre què carai vol dir “Mahalta” en la poesia de MT o “Sinera” en la d’Espriu, sense explicacions?

Coeditors: Associació universitària

LO CAMPUS Redacció:

Director:

AMICS de LO CAMPUS / UdL i

Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª

Joan-Ramon Colomines-Companys

LO CAMPUS número 34

Associació VIVÈNCIA ARANESA, -“As-

25001 Lleida • Telèfons: 973204907

Disseny i maquetació:

Juny / Juliol 2017

sociacion Culturau e Civica Vivéncia

redaccio@locampus.cat

Alicia Parellada

Versions de paper i digital.

Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”-.

http://www.locampus.cat

Revisió final de qualitat del disseny:

Dipòsit Legal: L-658-08

Patricia Sala

PORTADA: Fotografia de Màrius Torres.

CONTRAPORTADA: Pòster de Josep Pla-Narbona: “Volem Votar!, 2014". artveuivot ©

Juny - Juliol 2017

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

3

Poesia visual “Sustento” (2014) de José María López Medina.

Visca la història literària i visca contextualitzar cada poema, però maleït siga l’haver destrossat el gust per la poesia.

La poesia recitada en veu alta, compartida en la intimitat o compartida amb gran masses d’oients! Qui no ha somiat mai omplir Palaus d’Esports, on, sol en un escenari, el poeta va desgranant els seus poemes. Qui no ha somiat haver pogut assistir a un recital de Ievgueni Ievtuixenko, el gran poeta rus que tant ens va entusiasmar amb recitals davant de milers de persones i que tan bé ens ho explica en la seva “Autobiografia precoç”.

A Catalunya, en ple franquisme i impulsat per l’oposició dels partits democràtics clandestins, entràvem en la tradició dels grans recitals de poesia organitzant el “1er Festival Popular de Poesia Catalana” (1970) al Price de Barcelona. També, més tard,

el 1975, vàrem tenir al Campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona el “Gespa-Price” i s’ha anat avançant amb múltiples esdeveniments d’impuls públic de la poesia, fins el “Mahalta/ Festival Internacional de poesia de Lleida”, que aviat recuperarem.

Poesia intimista, amorosa, eròtica i compromesa amb el sexe, amb la vida o compromesa socialment, cívicament, fins i tot, políticament. Tots els estils són compromesos, tant si ets compromès en una relació personal com en una relació social. No és un problema d’escoles creatives, ni de temàtica.

Estem parlant de poesia, de POEMES, no d’històries literàries d’experts. Nosaltres no som acadèmics, som lectors de poesia. Mengem, digerim i evacuem poesia. Sense entusiasme és impossible transmetre literatura.

Oblideu-vos de fer com aquells botiguers que odien

al comprador, o aquells restaurants que malparlen dels que ells diuen “els desmenjats” quan hi van clients precisament a menjar, o aquells professors que viuen l’aula com una cel·la i fan pagar a l’estudiant la seva frustració.

No podem deixar de denunciar els liquidadors de la poesia en les nostres vides.

promoció literària no és pecat. És del tot necessària i útil. La promoció també és militància cultural.

I prou de brometes amb argumentacions per a Dummies. Quan des del nostre digital LO CAMPUS DIARI hem preguntat per què l’Aula de Poesia Jordi Jové de la Universitat de Lleida ha deixat de funcionar, la resposta oficial ha estat que “ ... no és que l'aula de poesia hagi deixat de funcionar; seria més exacte dir que la comunitat universitària, estudiants i professors, no s'hi interessava prou, i per això, l'aula va quedar en una mena de compàs d'espera...”.

La música, la pintura, la melangia, la ironia, la pau, el record, l’esperança, el somni, el temps, la solitud, l’amistat, l’amor, la paraula i els àngels són temes dels poemes de MT. Tot inclòs en quatre grans preocupacions: la bellesa del món, la nit, la mort i Déu. Tot un món que s’ha de conèixer directament en els seus poemes.

A l’era digital, tot, tot, d’una manera o altra, ni que sigui del bocaorella via Whats App, tot s’ha de promocionar. La

Però, sobretot, feta, la promoció de la poesia, des de l’època actual, amb el llenguatge d’avui. No podem potenciar MT amb armes del segle dinou o vint.

Us recomanem que, d’entrada, llegiu primer la Tria de poemes que us oferim de MT en aquest número i després, aneu als acadèmics. No ho feu a l’inrevés.

La POESIA és per a gaudir-la.

4 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Juny - Juliol 2017

10 +1 POEMES de Màrius Torres La tria Prats-Veny Febrer Els núvols són més blancs, el cel més pur.

Ara és temps de morir, que la vida es reforça.

El món, altra vegada despert davant l’atzur, pressent càlidament que ha de tenir un futur

—sempre el somni que precedeix la força!

Les branques d’ametller senten, sota l’escorça,

un moviment suau i obscur.

El trèvol ja verdeja a la ribera.

Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc.

Tremola cada cosa de no saber què espera.

La neu assolellada llisca per la gelera.

Els torrents se’n nodreixen poc a poc.

Tot és tebi i frisós, com davançant el foc

de la pròxima primavera.

Daurats migdies dels minvants d’hivern!

Ara és temps de morir, que la vida comença.

Com un foc invisible, meravellós, intern, sota la terra nua batega el crit etern

de la larva, l’arrel i la semença.

Així els antics, en gerres de rústega faiença,

guardaven el vi de Falern.

La musique souvent me prend comme une mer!

Baudelaire En el silenci obscur d’unes parpelles closes que tanca l’Univers en el meu esperit, la música s’enlaira. —Talment, en l’alta nit, puja fins als estels el perfum de les roses.— Ella, divina música!, en el meu cor petit fa cabre l’infinit, trencades les rescloses, i se m’emporta lluny dels Nombres i les Coses, més enllà del desig, quasi fins a l’oblit.

Com les algues que avancen en el pit de les ones entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones, jo vaig música endins, voluptuosament.

I mentre el món es perd, adormit en la platja, jo somnio —perdut en l’estreta salvatge dels llavis de l’escuma i dels braços del vent.

Això és la joia...

Això és la joia —ser un ocell, creuar un cel on la tempesta deixà una pau intensa.

I això és la mort —tancar els ulls, escoltar el silenci de quan la música comença.

Litografia "Dolç àngel de la mort..." (2010) de Perico Pastor en el Centenari Màrius Torres. “Art-Visió” de Cal Talaveró- Centre d’Art.

Juny - Juliol 2017

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Molt lluny d’aquí Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta, on els anys d’alegria són breus com una nit; on el sol és feliç, el vent és un poeta, i la boira és fidel com el meu esperit.

El combat dels poetes

Què esperes, esperit distès igual que un arc?

Joan Sales

L’Orient hi deixà la seva sang de roses, la mitja lluna càlida del seu minvant etern i, enllà d’un gran silenci de persianes closes, un riu profund que corre per una nit d’hivern.

Poetes, com l’arquer que es dreça d’entre els morts i, tibant el seu arc, encara espera vèncer en el combat obscur per la nostra remença tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.

Als antics carrerons, plens de fervor, arriba jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens; el so de les campanes hi té l’ànima viva i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.

Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa dobleguem. És la corda dolorosa que es torç i paga, sota els dits implacables i forts, el vol de les sagetes amb la seva sofrença.

Allí, més bells encara que els parcs en primavera, els camps humils i alegres s’obren al capaltard; en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera com enmig de la vasta paciència del mar.

Com més dur serà el braç i més potent el puny, els àgils projectils arribaran més lluny i serà més daurat el vi de la victòria.

I del nostre esperit, distès igual que un arc, els versos volaran amb un impuls tan llarg que es perdran en el cel inútil de la glòria.

Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara, que aquells camins fondals de xops i de canyars.

El seu record fa un ròssec de recança al meu pas; torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.

La Ciutat Llunyana Cançó a Mahalta, I Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.

Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes: ens separa una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau, sento, com si em seguís, el teu batec suau i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.

Aux captifs, aux vaincus, à bien d’autres, encor...

Baudelaire Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d’ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda’ns: —la terra no sabrà mai mentir...

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure i esperar la nova arquitectura amb què braços més lliures puguin senyar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!

Més llunyana, més bella, una altra n’hi ha, potser, que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val que vinguis ara.

Ara no temo gens el teu bes glacial, i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara

de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l’ànima madura

per ben morir.

Tot allò que he estimat únicament perdura en el meu cor com una despulla de l’ahir,

freda, de tan pura.

Del llim d’aquesta terra amarada de plors el meu anhel es desarrela.

Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç, en una nau sense timó, ni rems, ni vela,

ni llast de records!

I tot el meu futur està sembrat de sal!

Tinc peresa de viure demà, encara.

Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,

el dolor que m’espera em fa mal...

I, gairebé, donaria, per morir ara, —morir per sempre!— una ànima immortal.

batecs d’aire i de fe, la dura veu de bronze que de torres altíssimes s’allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

¿No sents, cor meu, la soledat de les estrelles ... ¿No sents, cor meu, la soledat de les estrelles dins l’ordenació que ha constel·lat el cel?

En la nit de la terra, de fosca més rebel, les ànimes estan ordenades com elles amb el silenci, entorn d’una altra immensitat; i tota vida és camí de soledat. És així, vida meva humil com una espurna, que en ànimes germanes de constel·lació fulgeix, lluny, en la fosca, el teu mateix dolor.

Però, tal com enlaire, en la volta nocturna, cap astre no pot mai, brillant enfervorit, tornar menys tenebrosa ni menys freda la nit, cada ànima és aquí perdudament llunyana com una estrella tremolant de soledat en la nit sense espai, transparència ni edat que engoleix la lluor de tota vida humana.

5

6

Juny - Juliol 2017

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

La tria de la redacció de LO CAMPUS

Enyorament Estimo tant el meu enyorament, que, si al país que ploro, un àngel em volgués menar sobtadament, diria a l’àngel: —espereu, espereu un moment, ara no puc venir: que no veieu que em moro?

Margarida Prats

Mozart

Enduts d’un ritme fàcil i profund també els nostres compassos voldrien, un a un,

volar i somriure.

També la nostra llei és una gràcia ardent,

ala d’un ordre en moviment,

ràpida, lliure...

Potser la nostra vida sigui un mal instrument,

però és música, viure!

Joan Ramon Veny

La tria dels poemes i la Càtedra La redacció de LO CAMPUS va demanar al professor Joan Ramon Veny Mesquida sí ens podria fer una tria de 10 poemes de Màrius Torres per a publicar en aquest número.

El professor ens va contestar, que si ens semblava bé, faria la tria amb Margarida Prats, dient-nos que la professora és realment l’especialista en Màrius Torres.

Ens va semblar molt bé i li vàrem explicar que la professora Prats ja la teníem molt present i ja li publicàvem un text d’anàlisi de MT. (Com podreu veure a la pàgina 7).

Però a tots dos, els hi vàrem explicitar que volíem una tria no com acadèmics, no com especialistes, sinó una tria com a lectors. Una tria dels poemes de MT que els hi hagin fet vibrar. D’aquesta petita recopilació n’hem dit: la Tria Prats-Veny.

Centrar-nos aquí sobre el professor Veny perquè volem subratllar una de les responsabilitats institucionals i de gestió que té : que és ser l’actual Director de la CÀTEDRA MÀRIUS TORRES d’Estudis sobre Patrimoni Literari Català de la Universitat de Lleida.

Tot i que LO CAMPUS i la Càtedra veiem la projecció del món literari de manera diferent, estem totalment rendits a la Càtedra Màrius Torres, primer: perquè acadèmicament ho fan molt bé i segon: perquè sinó ho féssim, trairíem un dels principis de la nostra “Plataforma Cultural LO CAMPUS” que és crear sinèrgies amb tothom: “construint premsa universitària, construint universitat i construint País”.

Si nosaltres fem premsa universitària i fem divulgació cultural, és perquè tenim al darrera tota una històrica tasca acadèmica de molts

professors que fan recerca i gestió literària, que acaba sent el valuós patrimoni del que en som deutors. La premsa universitària, més lleugera i fàcil, ha de saber que tenim revistes acadèmiques; com les campanyes de divulgació -com l’Operació MT-, ha de saber de l’existència de càtedres especialitzades: com la Càtedra Màrius Torres.

I atenció, un consell al lector: no us oblideu de navegar pel Web de la Càtedra Màrius Torres: www.catedramariustorres. udl.cat

LO CAMPUS DIARI http://locampusdiari.com Cada dia premsa universitària

Juny - Juliol 2017

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

7

Llegir Màrius Torres, avui Una de les millors especialistes en l’obra de Màrius Torres és la professora de la Universitat de Barcelona Margarida Prats.

Aquesta acadèmica va donar la conferència “Llegir Màrius Torres, avui” dins de Seminari “El gust per la lectura. Conferències 20102011” que va organitzar el Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics de la Subdirecció General de Llen-

Vida i escriptura Màrius Torres (Lleida 1910 – Sanatori de Puig d’Olena 1942) forma part de la generació de poetes catalans, com Salvador Espriu, Rosa Leveroni, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Teixidor i Joan Vinyoli, nascuts la primera dècada del segle XX que van viure la guerra civil espanyola, en plena joventut, i van patir l’emmudiment a què va sotmetre la dictadura franquista a la literatura catalana. En el cas de Màrius Torres, el conflicte es va superposar a una circumstància personal: l'aïllament de la societat, a causa de la tuberculosi pulmonar que va contreure, als vint anys, quan iniciava la seva professió com a metge, i que el va recloure al sanatori antituberculós de Puig d'Olena el desembre de 1935 fins a la seva mort.

Al sanatori, Màrius Torres va haver d’acarar-se a una malaltia des dels seus coneixements mèdics, va haver de ser un testimoni passiu d’una guerra que tant incidiria en la seva vida i va d’haver de veure com les idees en què havia estat educat eren posades en qüestió per l’avenç dels sistemes totalitaris a Europa a l’inici de la dècada

gua i Plurilingüisme del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

A continuació en reproduïm una part important d’aquesta conferència i convidem als lectors a llegir-la completa en el nostra digital LO CAMPUS DIARI ( http://locampusdiari.com/ arxius/38805 ), per conèixer una part de l’exposició centrada en el

que l’autora anomena “El combat del lector”, una visió molt semblant a la que LO CAMPUS sosté sobre la poesia i com apropar-nos als poemes de Màrius Torres i a la poesia en general.

Del text que reproduïm hem deixat de banda tot l’aparell referencial i peus de pàgina típic d’un treball acadèmic que porta l’original, a més de la bibliografia.

dels quaranta. Mentre vivia aquestes experiències, tot i les desfavorables condicions físiques, l'aïllament forçós i la suspensió de la seva activitat professional li van proporcionar un temps per a cultivar les seves afeccions, llegir, escriure, tocar el piano i passejar, i unes condicions de concentració propícies per a la creació literària.

Sant Joan de la Creu, Vinyoli.

Al sanatori continua escrivint poemes i narracions breus, i traduint poetes francesos com J. Du Bellay i P. Valéry, inicia les versions de poesia anglesa, amb obres de Lord Byron, Burns, Keats, Shelley, Wordsworth, Ben Jonson, Herrick, Milton, Shakespeare, i portuguesa com Teixeira de Pascoes.

Pel que fa a la lectura, des de l’ingrés al sanatori fins a finals de 1938, el poeta alterna les lectures de medicina amb les de filosofia i les de literatura; en canvi, des de 1939 fins a la data de la seva mort, ja no llegeix obres de medicina i desplaça el seu interès cap a obres gairebé exclusivament de literatura i filosofia. El repertori de lectures és força extens i eclèctic. Així, en el camp de la filosofia trobem autors del món clàssic com Plató, Aristòtil i Lucreci, i autors contemporanis com Bergson i Nietzsche; pel que fa a les obres literàries, llegeix narrativa i assaig i, sobretot, poesia. El ventall d'obres poètiques és ampli i abasta diverses tradicions i èpoques literàries: Baudelaire, Carner, García Lorca, Leopardi, Gerardo Diego, Maragall, Petrarca, Riba, Rilke, Rosselló-Pòrcel,

Quant a l’escriptura, si bé el poeta no va freqüentar cap cenacle literari, des de la seva primera joventut, la dedicació a l’escriptura i l’atenció al món artístic i literari són una constant en la seva vida. Recordem la seva afecció a la lectura i al cinema, les visites a les exposicions d’art i als concerts del Palau mentre cursava Medicina, i el conreu de diversos gèneres: cròniques per a la Memòria del Viatge de fi de carrera, on ja s’havia revelat com un bon observador d’ambients i un narrador àgil i un pèl irònic; cròniques culturals per al setmanari La Jornada i L’Ideal, on trobem un cronista amb un bon domini lingüístic, un vast coneixement dels temes que tracta i una persona atenta a les novetats literàries i d’una sòlida formació en lectures; en suma, un escriptor cada cop

més conscient del seu quefer i del seu compromís cultural i social amb el seu país.

La farsa teatral Una fantasma com n’hi ha poques [1935], la trama de la qual revela la influència dels arguments, de vegades fins i tot del to, de les comèdies cinematogràfiques de Hollywood dels anys trenta com ara Troble in paradise (1932) d’Ernst Lubitsch i de les obres del cinema fantàstic. La comèdia de Torres s’inscriu en aquell corrent de renovació del teatre català iniciat, en les anys 20 del segle passat, per Carles Soldevila. Hauria estat una aportació positiva a l’escena catalana si s’hagués estrenat i publicat poc després de ser escrita.

Encara que Màrius Torres va començar a escriure poemes mentre estudiava Medicina i abans d’ingressar al sanatori n’havia enllestit dos reculls i diversa obra solta, i havia començat a traduir poesia francesa, fou al llarg d’aquests sis anys d’isolament a Puig d’Olena, quan va anant prenent consciència que ell era “aquesta cosa absurda, un poeta líric”, i quan va escriure la major part de l’obra poètica que

8 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Juny - Juliol 2017

Juny - Juliol 2017

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

9

Màrius Torres i Mercè Figueras.

Figueras és la “Mahalta” dels poemes de MT.

El combat del poeta va deixar enllestida per a la seva publicació; a més va seguir traduint poesia francesa, i va començar a fer traduccions de poesia anglesa i de portuguesa. L’escriptura d’aquesta obra coincideix amb una etapa vital del poeta plena de canvis, personals i socials, que menaren Màrius Torres a recomençar l’aventura de viure. Enmig d’aquest temps de trasbalsament, va comptar amb el suport moral i la companyia afectuosa de les tres amigues –Mercè i Esperança Figueras i Maria Planas– i el doctor Josep Saló, que van ser el primer nucli lector dels seus poemes. També va comptar amb les opinions i els consells del seu amic Joan Sales, sobretot a partir de la correspondència creuada des de finals de 1936, fins la mort del poeta, el desembre de 1942.

Cinc anys més tard, el recull de poesies veurà la llum a l’exili mexicà, de la mà de Joan Sales.

A causa de la repressió sobre la llengua catalana de la dictadura franquista, fins l’any 1950 no va aparèixer la primera edició a Catalunya, publicada dins la prestigiosa col·lecció “Llibres de l’Óssa Menor”.

La paraula combat és una constant en diversos escrits epistolars de Màrius Torres i és present al títol del sonet on expressa com els poetes han d’enfrontar la poesia.

Com a exemple d'allò que significa combat en la seva obra, partirem d’un parell de fragments epistolars i del sonet "El combat dels poetes", i veurem com en les cartes i en el poema està dient alguna cosa semblant en relació a la seva idea sobre la matèria de què és feta la poesia lírica i sobre l’esforç del poeta per bastir cada poema.

En el primer text epistolar, adreçat al seu cosí Josep Pereña l’any 1941, Màrius vincula la poesia amb la vida emocional i moral i estableix la distinció entre document personal i obra d’art: “Vols que t’expliqui com faig els meus poemes – Doncs et diré, exactament com tu fas els teus. I és molt possible que els nostres versos no tinguin cap importància, però contra el que tu dius estic convençut que la veritable poesia es produeix sempre així. Que ella és, pel que es refereix al poeta, una vàlvula de seguretat per on es descarrega l’excés de tensió emotiva”. I tot seguit assenyala: “...no

n’hi ha prou que un poema expressi un estat d’esperit autèntic i sincer perquè deixi de ser un document per convertir-se en obra d’art.

La distància entre una cosa i una altra és enorme.”(...)

“Cada poema és un combat i el poeta no té altra arma que el llenguatge, el seu estil propi. Com millor la manegui, com més destresa tingui en servir-se’n, més absoluta podrà ser la seva victòria.”

En el segon document, escrit cinc mesos abans de morir i adreçat a Carles Riba, Màrius manifesta l’afermament en la seva vocació –“la consciència que jo sóc essencialment aquesta cosa absurda: un poeta líric”– i la seva idea sobre la creació poètica: “Crec que la poesia no és màgia, ni joc ni charme, tot i que pugui tenir de tot això.

Les meves idees estètiques –banals i confuses–, em fan prendre la poesia com un mitjà expressiu de la personalitat. Allò que fem és allò que ens revela. L’artista s’expressa en el seu combat per la Bellesa.

He dit Bellesa, no pas Veritat. Si, pràcticament, els meus versos poden considerar-se sincers és perquè és més fàcil dir la veritat que

no pas mentir, no pas per cap imperatiu de principi.”

En base a aquests textos, podem avançar dos aspectes cabdals del seu combat com a poeta. D’una banda, el decantament cap a la poesia lírica, iniciat a finals de 1938, quan rebutja tota la poesia de temes més banals; de l'altra, la consciència del paper fonamental del llenguatge en el procés de transmutació dels “estats d’esperit autèntics” en obra artística. Com a mostra d'aquest interès per la llengua recordem dos fets que poden semblar contradictoris: el registre de lleidatanismes (1937) i la tria de la prosòdia del dialecte central (1941), que il·lustren un gran interès pel lèxic local i una decisió condicionada a favor de l’estàndard per la situació de la nostra llengua.

El combat del poeta parteix de l’experiència del dolor físic i moral, de l’enfrontament amb la possibilitat real, immediata i concreta de la mort, i de la recerca de respostes a interrogants sobre la condició humana, i el seu treball d’orfebre consisteix a eliminar-ne els referents particulars, deixant-hi, però, l’empremta i el to personal, i a trobar unes formes de discurs líric, ben

10 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya acordades amb el contingut de cada poema. Màrius Torres, en comptes de deixar-se anar per una imaginació sense traves, prefereix exhaurir les possibilitats de l’aparent restricció de les formes, de manera que la forma mai no és una coartada, sinó que és realment allò que vertebra l’expressió mateixa de les emocions i els estats de consciència, com assenyalen Pere Ballart i Jordi Julià (2003).

Per això, aquests autors afirmem que el poeta lleidatà és un dels mestres de la forma.

Vegem un exemple de la traça de Màrius Torres per presentar el tema de la lluita del poeta en l’acte de la creació artística, en la poesia “El combat dels poetes”. En aquest sonet, des del títol, trobem que la poesia, plante-

jada com un combat, sorgeix d’una lluita a vida o mort per obtenir la “remença” o sigui la pròpia salvació. S’identifica l’ànima amb “la corda dolorosa que es torç” i paga, amb el seu sofriment, el “vol de les sagetes”, com assenyala Albert Monclús (1993) en la seva perspicaç lectura del poema.

El primer quartet insta els poetes a tibar els arcs amb esforç, tal com ho fa l’arquer “que es dreça d’entre els morts”. En el segon quartet, els poetes ja són “sagitaris damnats”, és a dir, arquers eternament condemnats que han de sostenir el dur combat descrit en el primer quartet.

Si en la primera estrofa, ambientació i termes pertanyen al camp semàntic del guerrer

Juny - Juliol 2017 i es subratlla l’acció de tibar l’arc, en la segona es posa l’accent en l’acció de doblegar la corda, metàfora de l’ànima, i l’accent recau en el dolor que provoca “el vol de les sagetes”. Els tercets mostren la correlació entre la manera de tibar l’arc i l’assaboriment de la victòria: duresa del braç i força del puny incidiran en la volada dels “àgils projectils”, metàfora dels versos, que arribaran tan lluny “que es perdran en el cel inútil de la glòria”, com llegim al darrer vers. Albert Monclús (1993) subratlla l’efecte desconcertant d’aquest vers, sobretot per l’efecte intens i capgirador de l‘adjectiu “inútil” i assenyala la càrrega irònica i dramàtica d’aquest mot, la mateixa de l’adjectiu “ab-

surd” aplicat a la condició de poeta líric en el fragment de carta de Torres a Carles Riba.

En aquest sonet expressa les idees exposades a les cartes, a partir d’un procediment analògic: poetes/arquers; corda/ànima; projectils/ versos; doblegar l’anima/extreure estats interiors; tibar l‘arc/treballar la llengua.

Torres s’ha valgut del llenguatge dels sentits, en forma d’imatges visuals tan ben dibuixades que veiem el poeta arquer tibant el braç i fent volar els projectils, i copsem la importància de l’acció del puny i del braç per donar impuls a les fletxes. A partir d’aquesta imatge, podem comprendre la importància del treball amb la forma a què el poeta sotmet els seus estats interiors, la corda de

paper fonamental de la forma en el pas d’un document privat, el metall en brut, a una obra artística per al públic, al procés de transmutació dels “estats d’esperit autèntics” en obra artística. Per això, extreu del seu document personal –de l’experiència del dolor físic i moral, de l’enfrontament quotidià amb la possibilitat real, immediata i concreta de la mort, de les relacions afectives, de la recerca de respostes a interrogants sobre la condició humana– els referents particulars i, com un orfebre, insereix l’essència en unes formes de discurs líric, ben acordades amb els temes tractats.

ta da Chiesa”–, la mort –“Dolç àngel de la Mort...”–, la divinitat –Si m’haguessis fet néixer...”– o un moment del dia, com a “Abenlied”. Altres procediments retòrics en el combat de Màrius Torres com a poeta líric són les recurrències en el camp dels temes i de les estructures mètriques.

Un altre aspecte cabdal del combat del poeta és el diàleg que estableix amb la tradició lírica: la manera com se’n serveix en l’escriptura de la seva poesia. Un rastreig pels títols i epígrafs de la seva obra mostra un ampli ventall de poetes de diferents èpoques, des dels trobadors medievals fins a poetes contemporanis de l’autor; i de diverses cultures, provençal, catalana, espanyola, francesa, anglesa, portuguesa, italiana.

Sanatori antituberculós Puig d’Olena (1933).

l’arc. Quan acabem de llegir el poema ens adonem de la incerta glòria de les victòries aconseguides amb tant d’esforç. La fina ironia que destil·la el mot “inútil” ens dóna idea del to de l’obra d’una veu lírica que juga a fons, sense deixar-se enganyar pels guanys aconseguits, mai tan perfectes com hauria volgut.

Aquest sonet exemplifica una de les maneres d’operar de Màrius Torres com a poeta líric: la importància de l’estructura analògica i del llenguatge dels sentits en forma d’imatges sensuals, sobretot visuals. El recurs retòric de l’analogia, amb un desplegament d’imatges ric i variat, és una de les armes més eficaces del poeta per poder abordar els moviments interiors de l’ànima humana –sentiments, neguits, dubtes, interrogants–, per poder evocar somnis i desigs i per poder concretar l’abstracte i

l’intangible –divinitat, emocions, sentiments, dubtes, idees– en seqüències d’imatges del món empíric, sobretot del món vegetal, de l’aigua, i de la música. L’ús de l’analogia per part de Torres és variat i ric, tant pel que fa a la seva ubicació en l’estructura dels poemes com en relació al tipus d’imatges triades.

Les estructures analògiques es poden trobar a l’inici dels poemes ( “Un altre abril”, “Couperin, a l’hivern”, “Que sigui la meva ànima”...), a la part central (“En el silenci obscur”...) o al final de la composició (“Febrer”) En moltes ocasions, aquestes estructures vertebren l’estructura sintàctica i semàntica del poema (“Un altre abril”, “Cançó a Mahalta”: “Com la boirina”, “Això és la joia”).

Un dels aspectes cabdals del combat de Màrius Torres com a poeta és la consciència del

Un altre tret interessant del combat del poeta en el procés de creació de la seva obra és el fet que el jo poètic s’adreça a una figura al·legòrica, a una entitat personificada, ja sia la música –“Sona-

En la mostra poètica de l’antologia trobem

Juny - Juliol 2017

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

11

“Mycobacterium tuberculosis”.

La tuberculosi desgraciada protagonista de la vida de MT.

epígrafs de medievals (Pere March), romàntics (E.A. Poe), simbolistes (C. Baudelaire) i contemporanis del poeta (Joan Sales). Quan la tria del poeta afecta el procés d’escriptura de l’obra, la tria de discurs poètic, el model del poema i l’ús de recursos estilístics, Torres s’inclina, sobretot, per l’estètica simbolista i, especialment, per Baudelaire. Quan la tria de la tradició lírica afecta els elements eufònics del poema, a més dels models simbolistes francesos, Torres beu en la poesia de Carner; en canvi, quan ha de triar lèxic o patrons estròfics, estança i tannka, s’inclina per la poesia de Riba.

Per a la tria d’imatges, Màrius Torres espigola en molts poetes; a tall d’exemple, a “Presència” trobem una imatge característica del simbolisme: la rosa en les tenebres; les mans dels captaires d’“Aviat als asils” remeten a la figura del captaire amb la mà estesa del dinovè sonet dels “Cants a Orfeu” de Rilke.

L’apropiació de Torres de la tradició lírica no es limita als aspectes presentats; en la seva obra poètica es fusionen veus poètiques, com les de Verdaguer i Maragall, i hi ha empremtes de l’estètica romàntica, com el to intimista. Entre les estratègies del combat del poeta, ocupa un lloc primordial l’ús de correlats objectius, o sia d’una sèrie d’imatges del món natural o de les arts, situacions o seqüències d’esdeveniments, com a fórmula d’una emoció particular, de tal manera que aquesta experiència sensible expressa els trets d’aquella emoció.

Els referents artístics d’aquests correlats, que solen aparèixer com a segon terme d’analogies, impregnen la globalitat dels poemes. Vegem-ne una mostra en “Abendlied”, on el títol ja remet a un referent musical, una forma (cançó de capvespre) que ha estat triada com a títol de peces de molts compositors, com Robert Schumann1, a qui s’al·ludeix al final del text.

L’escenari tardoral i crepuscular del pas de la tarda al vespre que dibuixa el poema a partir d’imatges visuals, auditives i olfactives, serveix de correlat objectiu d’un estat anímic del jo poètic. Com si fos el món que es projectés en el cor del jo poètic, s’expressa la identitat entre l‘intern (“Jo sento en el meu pit / alguna cosa que, com en el món s’apaga.”)

Escultura de Miguel Àngel Sáinz Jiménez dedicada a Màrius Torres, a Lleida (Situada: Jardins de Màrius Torres / Carrer de Canyeret) (Inaugurada:1992).

i l’extern (“el dia mor en cada cosa”).

La presència de la música de Schumann, amb la funció d’acompanyar el jo poètic en aquesta experiència de sentir la finitud en comunió amb la natura, arriba de la mà d’Ariel, esperit de l’aire, i contribueix a crear un èxtasi evanescent i sensual – “flors mig adormides i anònimes perfumen / el capvespre i la música de Schumann”– que remet a la millor poesia decadentista. Aquest poema és un exemple de la capacitat de Màrius Torres per captar la realitat particular i saturar-la posteriorment de ressonàncies simbòliques. A més de la identitat entre el moment extern i les sensacions íntimes i del paper de la música, en aquest poema, dialoga amb la poesia “Harmonie de soir” de Baudelaire. Si bé Torres no aporta cap pista concreta, títol, epígraf, si acarem les dues composicions, descobrirem elements comuns com l’ús de les imatges visuals, olfactives i auditives en la creació d’un escenari crepuscular i la presència del jo líric dins d’aquest escenari; com a tret diferenciador podem observar que en el poema de Torres els referents musicals hi juguen un paper molt més significatiu.

El poema comentat exemplifica el diàleg de Màrius Torres amb la tradició literària d’autors medievals, provençals, romàntics, simbolistes i coetanis, i amb les arts, sobretot la musical. Trobem marques intertextuals en els títols –“Lorelei”, “Couperin, a l’hivern”– i sota forma d’epígraf. El magnífic sonet “En el silenci obscur d’unes parpelles closes” , va precedit del vers “La musique, souvent me prend comme une mer..” del poema “La Musique” de Baudelaire. De fet, Torres en la seva composició expandeix el vers del poeta francès, aportant-hi canvis significatius com l’estructura mètrica i les imatges visuals amb què se’ns presenta la relació música/ mar. Mentre Baudelaire ens convida a un univers exterior, Torres, a partir dels ulls tancats, mostra el poder còsmic de la música, que, actuant com una força divina, projecta el jo poètic cap a l’infinit: se l’emporta “lluny dels Nombres i les Coses / més enllà del desig, quasi fins a l’oblit”. I en el darrer tercet, la contraposició entre “el món adormit en la platja” i el jo líric que somnia “perdut en l’estreta salvatge / dels llavis de l’escuma i dels braços del vent” ens duu

a la contraposició maragalliana entre el “mar endins” i les “platges roïns”, d’“Excelsior”.

Una altra relació intertextual entre Maragall i Torres, la trobem entre “Couperin, a l’hivern “ i “Havent sentit Beethoven, per Miecio Horzowsky, infant” (Anglada, 1993). En tots dos poemes es tracta el tema de les repercussions d’una audició musical en l’auditori on l’intèrpret és un infant i la música esdevé un “ocell que palpita i que juga” o “el gros aucell”. En el poema de Torres, les marques de les persones gramaticals (“ens” 1a estrofa referit públic, “et” 2a estrofa referit a l’intèrpret, “em” 3a estrofa, referida al jo poètic) permet afirmar que davant l’experiència musical de les audicions, els espectadors poden ser plurals, però les sensacions que se’n deriven són sempre singulars, personals i íntimes (Carbó, 1995), mentre que en el poema de Maragall l’efecte musical incideix en la capacitat de fer aflorar la bellesa en les dones i la fraternitat en els homes.

Pel que fa a la temàtica de la poesia de Màrius Torres, a més del tema de la mort, tractat des d’òptiques variades; del de l’amor i l’amistat; del record i de l’espiritualitat, del de la natura, hi trobem el tema de les arts, sobretot de la música. El tema musical abraça compositors, interpretacions, formes, veus, al· lusions als instruments – violoncel, violí, clavicèmbal, flabiol, lira, llaüt–, a les formes –polifonia, concert, nocturn amb variacions, sonata da chiesa–, components –els arpegis, l’acord i l’harmonia–; de vegades comporta motius com el de la interpretació, que es pot centrar en l’intèrpret o pot contemplar, també, la peça musical i el públic, com hem vist a “Couperin, a l’hivern”. Hi ha tot un món de música en la poesia de Màrius Torres.

Dra. Margarida Prats Departament d'Educació Lingüística i Literària i de Didàctica de les Ciències Experimentals i la Matemàtica Facultat d'Educació Universitat de Barcelona

12 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Juny - Juliol 2017

Any MT Escrius? Pintes?

Dibuixes? Esculpeixes?

Filmes? Digitalitzes?

Volem publicar les noves creacions de les Terres de Lleida

Màrius Torres (1910-1942) poeta de Lleida, poeta universal

Apunta’t a una bona moguda literària i artística

Connecta amb nosaltres: anymt@locampus.cat PLATAFORMA CULTURAL LO CAMPUS: Revista bimensual LO CAMPUS http://locampus.cat

Digital, cada dia: LO CAMPUS DIARI http://locampusdiari.com

Mini-Suplements de LO CAMPUS:

Associació universitària AMICS de LO CAMPUS

“Goodbye Institut” (per a instituts i escoles) LO CAMPUS BARRIS (periodisme de proximitat a Lleida) ER ESTUDIANT (en aranès) LO CAMPUS MÈDIC (divulgació mèdica) CLÀSSICA (per a gent gran que es recicla) ACCIÓ SOLIDÀRIA (emergència humanitària) “El mini-LO CAMPUS 3.0 Opinió UdL” LA FRANJA i la universitat (sobre la Franja de Ponent) Les Arts (Creació plàstica i literària) TUS - The University Student (Projecte editorial entre Catalunya i UK)

Associació Vivència Aranesa EN PROCÉS creatiu o logístic: - Web de serveis: “Estudiar en Barcelona. Estudiar en Cataluña” (per a Amèrica Llatina) - Plataforma digital HubForeignUdL (Comunitat online internacional) - “L’obrador” micro-Premsa entre les Universitats Mitjanes, Universitats de Proximitat de Catalunya: UdL+URV+UdG+UVic-UCC / Projecte UProxiCat - LO CAMPUS

Redacció: Campus Cappont Carrer Pere de Cabrera 12, 2on 9a 25001 Lleida Telèfon: 973 20 49 07 redaccio@locampus.cat

Juny - Juliol 2017

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

13

La ciutat del poeta/ El poeta de la ciutat 75è aniversari de l’absència/ presència de Màrius Torres ll sabia d’una ciutat lluny Ement. d’on era en aquell moLa sabia perquè l’havia

viscut en els anys feliços, i la pensava tot sovint, perquè l’enyorava, perquè la recordava viva i amb futur, la seva ciutat estimada, on mai més, per dissort, no retornaria.

Nosaltres, en canvi, sabem d’un poeta prop d’aquí. Màrius Torres, el NOSTRE poeta, és dins del cor de Lleida, mai no se n’ ha mogut perquè la seva ànima hi habita.

Enguany commemorem els setanta-cinc anys de la seva absència, de la seva pèrdua aquell desembre de 1942, però en recordar-lo, en rememorar-lo, aquella absència es converteix en presència, una vegada més. Però, en definitiva, el poeta sempre ha estat present a casa nostra, al marge i més enllà de les celebracions relacionades amb les dates vinculades a la seva malaguanyada curta biografia.

Lleida i Màrius Torres, en l’imaginari col·lectiu dels lleidatans i de les lleidatanes i també pels de fora, gairebé són paraules sinònimes.

Màrius Torres sempre evoca Lleida i Lleida, tot sovint, evoca Màrius Torres.

Lleida és la ciutat del Màrius i Màrius és el poeta de la ciu-

tat, una ciutat que no volem llunyana per a ningú, sinó ben propera, pels qui són d’aquí, pels que viuen aquí, pels nouvinguts, pels qui ens visiten, i la volem propera perquè els lleidatans som gent acollidora. En aquesta ciutat, que fou també la del poeta i la de la seva família, hi cap tot el present i tot el futur de la ciutat del passat que noves mans havien de bastir després de la desfeta dels ideals i dels carrers que havien enrunat les fúries. Ell, que va veure plorar la seva Lleida feliç d’abans amb la cara bruta de runa i de misèria, tenia l’esperança que un “potser” futur la construiria de nou amb una arquitectura nova plena de valors i en llibertat.

Aquella seva ciutat llunyana preserva en el nostre present el record del poeta, integrat en el seu teixit social, en els seus carrers, en les accions culturals de Lleida...Un institut de secundària porta el nom de Màrius Torres, un carrer de la ciutat també ens el fa present, una escultura ens el retorna en uns jardins, un Premi anual de poesia Màrius Torres, que enguany fa vinti-dos anys que es convoca des de Lleida per al poetes del país, un festival de poesia de la ciutat pren el nom de Mahalta, clara referència a la

seva musa poètica...

Els records que ens l’evoquen són diversos, però sobretot la seva obra és, sens dubte, el record més important. Les paraules que va deixar escrites.

Els seus poemes, els contes, els seus dietaris, les notes personals, tota la ingent correspondència que va generar, totes aquelles paraules ens el retornen en la seva dimensió més àmplia. Gràcies a tot el que va escriure, nosaltres, els ciutadans del segle XXI el podem conèixer, saber de la seva vida, dels seus pensaments, dels seus gustos, dels seus temors, de les seves idees. Tot plegat ens el retorna cada cop que un lector es posa davant d’allò que va escriure un dia. Ens retorna el poeta i l’home, aquell ciutadà que va néixer el segle XX al cor del carrer Major de la ciutat que es va estimar tant.

L’obra dels qui creen ens els fan immortals, eterns, aquesta és la bellesa i la grandesa de les obres de qualsevol creador, pintor, escriptor, músic, escultor, fotògraf, que es mantenen en el temps per a les generacions coetànies i per a les futures, i Màrius arriba al cor del lector ara i aquí, setanta-cinc anys després que un dia gèlid de desembre ens deixés.

La seva obra resta, doncs, i gràcies a la generositat del germà del poeta, l’estimat i també recordat Víctor Torres, la Universitat de Lleida i la seva Càtedra MT, i la Biblioteca pública de la ciutat preserven, custodien i posen a l’abast dels estudiosos i dels ciutadans interessats tot el llegat que ens ha pervingut i que va estar al llarg de molt temps aplegat i amorosament preservat per la seva germana petita, la Núria Torres. Ens posen a l’abast la seva obra i en propicien el seu estudi, la seva divulgació i el seu coneixement.

Lleida, doncs, la ciutat del poeta, una vegada més, torna a invocar-lo, amb les seves paraules recreades, que ara li retornen: Màrius, tu que volies la pau però no volies l’oblit, has de saber que ara Lleida és una ciutat lliure, que construeix cada dia una nova arquitectura per acollir-hi una vida amable i per albirar-hi un futur per a les generacions que encara han de venir, i que segur, et llegiran i et recordaran com ho fem ara nosaltres.

La teva absència, ara més que mai, és presència. Àngel Ros i Domingo Alcalde de Lleida

14 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Juny - Juliol 2017

Minisuplement dera revista universitària LO CAMPUS

Junh-Junhsèga 2017

Era construccion sociau der espaci e eth producte toristic culturau aguest ER ESTUDIANT Exionnaumsus volut encetar ua refle“Torisme Culturau” e per aquerò auem demanat a professionaus e academics deth sector, coma tanben a politics istorics e a d’auti en exercici, es sues opinions.

D’ua manèra voluda e sustot enriquidora, auem demanat tèxtes a persones de totes es sensibilitats politiques, sociaus e culturaus. Nosati potenciam e editam pluralitat de pensament, mès defenem de manèra indobtabla eth País, e entà qu’ad arrés se li escapen es nòstes intencions, quan didem País, volem díder Aran, era Val d’Aran.

Escultura “Laura” (2013) de Jaume Plensa.

Òbviament, auem besonh de tot tipe de reflexions sus “Torisme Culturau” e per aquerò tota era triga l’auem ampliada damb tèxtes de d’autes cultures e lengües. Tèxtes que les auem revirat ar aranés entàs nòsti lectors. Ja ara, auem ua bona seleccion d’articles originaus e en aguest numero, ne publicaram un prumèr liurament.

Era defensa dera pluralitat e era defensa de confluïr sinèrgies entà construïr societat de benestar en Aran son formes absoludament necessàries.

Mès, encara ei mès necessari entà potenciar eth nòste torisme d’acuelhuda. Un torisme que, des deth nòste punt d’enguarda, li manque refortilhar un des sòns aspèctes, qu’ei eth Torisme Culturau.

Sonque un punt: Aran a de besonh un modèrn e singular Palai de Congrèssi, damb installacions sceniques, culturaus e universitàries de prumèra division, acuelhent eth gran “Centre de Referéncia dera Cultura Occitana”. Tot aguest complèxe localizat en cap-lòc deth País, ei a díder, Vielha,

damb diferentes subsedences en territòri.

Didé’c ei facil, realizar eth projècte ei complicat. Mès, çò qu’ei complicat ei sautar-mos era barrèra des “personatges provincians analogics” que des dera comoditat der anar passant, non saben innovar, ne veir es desaprofitades possibilitats toristiques culturaus qu’auem.

Aguest projècte que molti conciutadans de toti colors politics ja an pensat o somiat, requerís unitat d’accion per part de totes es “famílies”, “tribus” o opcions politiques e economiques. Parlam d’un Projècte que serie signe d’ua generacion damb un potenciau de futur enorme.

E es euros d’a on gesseràn?

Des sòs publics e des sòs privats, tot de forma consorciada e ací non se’n pòt escapar era Estacion d’esquí Baqueira-Beret, Eri qu’an enriquit Aran e tanben es sòns compdes de resultats, an un déuer respècte ara nòsta cultura.

Totun, qu’arrés se preocupe e mos veigue provocadors, pr’amor qu’es dera Estacion d’esquí son es prumèrs en veir un negòci de futur, son uns professionaus solids. E júnher era cultura dera nhèu damb era mobilizacion toristica culturau en toti es sòns versants ei negòci, negòci.

Dide-m’ac clar: Aran a de víuer encara milhor e mos conven bastir sociaument eth lideratge que mos a de hèr viable un major espaci de torisme culturau.

Hèsta Nacionau d’Aran, 17 de junh.

EDITORIAU dedicada ara escrivana Pepita Caubet, que tant trobam a mancar.

16 ER ESTUDIANT miniSuplement dera revista universitària LO CAMPUS número 34

Junh-Junhsèga 2017

Junh-Junhsèga 2017

ER ESTUDIANT miniSuplement dera revista universitària LO CAMPUS número 34

17

Planes especiaus: “TORISME CULTURAU”

Er impuls deth Torisme Culturau: rèpte de futur entara Val d’Aran Quan parles dera Val d’Aran quasi toti saben dera sua riquesa naturau ran ei eth prumèr territòri A de montanha qu'arrecebec era acreditacion Biosphere er an 2014 coma destin toristic sostenible, o era reconeishença dera Val d’Aran coma finalista des National Geographic Legacy Awards en març de 2015 en Destination leadership, categoria que premie aqueri destins líders que demòstren es melhores practiques en emparament dera natura e era cultura, amassa damb era garantia de bona nhèu en iuèrn que permet era practica der esquí ena estacion d’esquí de mès qualitat deth sud d’Euròpa com ei Baqueira Beret e der entorn naturau deth que gaudim ena primauera, en ostiu e bona part dera tardor.

Er auviatge mès important mès dera Val d’Aran, e que toti mos cau preservar, ei era nòsta lengua, er aranés, lengua oficiau tanben en Catalonha dempús de hè 10 ans e qu'ei era base era on se sostien es valors e era riquesa deth nòste país.

Damb aguestes donades, quauquarrés apoiridie pensar que ja ac auem tot. Qu'auem ja acomplit es nòsti objectius.

Mès coma conselhèra de Torisme deth Govèrn dera Val d’Aran, sò fòrça convençuda qu'eth futur toristic dera Val d’Aran, damb çò que tanh a desvolopament economic e de benestar des aranesi e araneses, passe per potenciar e impulsar tot çò que representen era nòsta cultura e eth nòste ric auviatge.

Era Val d'Aran aufrís ua infinitat de tresaurs culturaus que se daurissen deuant es uelhs deth visitant. Glèises istoriques, musèus estonanti, tradicions istoriques.

Eretatge d'un generós passat per aguestes tèrres uniques deth Pirenèu Era Val d’Aran aufrís era possibilitat de hèr un recorregut a trauès d’ua des concentra-

cions d'auviatge eclesiastic mès importanta d’Euròpa, per Km2 e varietat d’estils: dempús dera epòca nauta medievau ara modèrna. Cau destacar es dues glèises declarades Ben Culturau d’Interès Nacionau, Santa María d’Arties e era Purificacion de Bossòst, e es pèces excepcionaus que possedissen totes eres, demanades, pera sua qualitat e conservacion, entà exposicions internacionaus.

Mès s'i a ua visita obligada entath viatgèr que vò conéisher era tèrra aranesa e era sua gent, era istòria e era cultura, era lengua e era sua peculiara identitat, ei era deth Musèu dera Val d’Aran.

Plaçat ena Tor deth Generau Martinhon, ua casa senhoriau de Vielha deth sègle XVII, era exposicion permanenta deth Musèu dera Val d’Aran se servís d’ua vasta recopilacion d’objèctes arqueologics, artistics e etnografics entà relatar era evolucion istorica que mos pòrte ara Val d’Aran d’aué.

Entà hèr comprensible aguest important auviatge, eth musèu non sonque expose objèctes, senon que les explique de manèra activa, damb era ajuda deth visitant, qu’ei ath madeish temps actor e espectador. D’aguesta manèra, aufrís tres nivèus de lectura: era exposicion simpla a trauès dera imatge; un dusau nivèu, damb tèxtes e documents audiovisuaus e sonori; e un major apregondiment damb era ajuda dera guida dera exposicion, catalògs e auti materiaus. Er aranés a un papèr predominant, mès actuauments toti es tèxtes se tròben tradusidi ath catalan e ath castelhan.

Ath long des diferentes plantes eth visitant descorbirà pèces artistiques e arqueologiques de gran valor coma eth Crist d’Escunhau o eth Crist de Casarilh o ua sèria de vassos de ceramica anciana.

Ena tresau planta se tròbe er Armari des de Privilègis o des

Sies Claus, que susvelhaue es documents deth Conselh Generau dera Val d’Aran, entre eri era Carta Magna dera Val d’Aran: Era Querimònia.

nòstes hèstes tradicionaus, donques auem constatat que son un gran atractiu culturau qu'aqueri que les coneishem non volem pèrder.

Er an 2015 era UNESCO declarèc Auviatge Inmateriau dera Umanitat es Hèstes deth Huec, entre eres, es des Haros de Les e d’Arties.

Non volerie deishar passar aguesta oportunitat sense hèr mencion deth ric legat des indústries e procediments artesanaus que permetien obtier husta, pèira, pissarra e calç entàs bastiments, mès tanben hormatges, haries e teishits.

D'aguesta manèra sorgiren mòles d’haria, ressècs, horns de calç e fabriques de lan e teishits qu'expliquen eth particular desvolopament industriau dera Val d’Aran. Enquiara mitat deth sègle XX, fòrça d'aguestes indústries profitèren eth cabau des arrius coma unica hònt d'energia. Ara fin deth s. XIX, ath costat dera revolucion industriau, nombroses enterpreses minaires s'establiren ena Val d’Aran entara explotacion des jaciments de zinc e hèr.

D’açò n'auem un bon exemple aué ena Fabrica dera Lan, es Mines Victòria o era Mòla de Salardú.

Plaçat ena localitat d’Unha, a sonque sèt quilomètres dera estacion d’esquí de Baqueira Beret, eth Musèu dera Nhèu dera Val d’Aran amasse ua documentada exposicion tematica sus era nhèu damb referéncies d’encastre mondiau que lo convertissen en un espaci unic en Euròpa.

Eth musèu ei ua armonica combinacion entre es recorsi audiovisuaus e interactius e es documents istorics grafics e escrits. Permet abordar eth fenomèn dera nhèu des d’ua perspectiva scientifica, etnografica e esportiua, damb era ajuda d’un ample arrecuelh d’elements testimoniaus qu'includissen des d’ua maqueta de Baqueira-Beret enquias prumèrs modèls d’esquís.

Coma fòrça de vosati sabetz, eth 4 de deseme de 2015 eth comitè intergovernamentau dera UNESCO declarèc es falhes deth Pirenèu coma Auviatge Immateriau dera Umanitat. Aguesta catalogacion contemple es 63 hèstes deth huec que se celèbren pendent eth solstici d'estiu enes Pirenèus, entre es que s'includissen Era Crèma des Haros de Les e d'Arties.

Se tracte de dues hèstes fòrça ancianes e arraïtzades ena Val d'Aran. Antigaments se celebrauen en toti es pòbles, mès sonque Les e Arties les an mantengudes. Ei ua tradicion fòrça sharmanta e populara a on s'impliquen toti es vesins deth pòble e tanben es visitants que se tròben ena Val d'Aran enta aguestes dates. Des deth Conselh Generau d’Aran, auem decidit trabalhar ena difusion des

Fin finau se visitatz era Val d’Aran serie pecat que deishèssetz de gaudir dera nòsta gastronomia. Elaborada damb productes que son er eretatge d’ua cultura gastronomica damb caractèr pròpi que reivindicam coma part dera nòsta identitat e deth nòste auviatge. Ua codina de montanha qu'a es sòns origens enes recèptes saboroses e energiques qu'ajudauen a combàter eth heired as nòsti ancessors e d'era que n'auetz ua bona mòstra en quinsevolh des establiments de restauracion que vos demoren en aguest bocin de cèu ena tèrra qu'ei era Val d’Aran.

Anna Diaz Morelló

Conselhèra de Torisme, Desvolupament economic e de Salut e Benéster Conselh Generau d'Aran

18

ER ESTUDIANT miniSuplement dera revista universitària LO CAMPUS número 34

Junh-Junhsèga 2017

Junh-Junhsèga 2017

ER ESTUDIANT minisuplement dera revista universitària LO CAMPUS número 34

19

Planes especiaus: “TORISME CULTURAU” Baile de Vielha e Mijaran: Torisme culturau

E

th torisme ei un sector viu, en constanta evolucion e que s'adapte as besonhs e motivacions des toristes.

Cada còp mès entenem a parlar de diferenti tipes de torisme e de destinacions que s'especializen entà aufrir ath client un producte o servici concrèt que complisque es sues expectatiues.

Eth producte toristic culturau ei de mòda, e per qué ei de mòda?

Actuaument es clients son mès experimentadi e reiauments cerquen enes sòns viatges era possibilitat de conéisher, descorbir e integrar-se ena destinacion que son en tot visitar. Eth torisme culturau apòrte aguesti valors a compdar des diferenti tipes de recorsi culturaus que podem trobar, e fòrça d'eri son endormidi ara demora d'èster activadi e introdusidi

en mercat toristic.

Tradicionaument, era cultura s'a prepausat tostemp coma ua aufèrta complementària ara motivacion principau deth viatge, mès açò ja non ei atau, gràcies ara grana quantitat de toristes que cada dia mès, demanen productes toristics experiencials que les hèsquen a víuer autentiques vivéncies en territòri que visiten.

Es tradicions, er auviatge, era gastronomia, eth païsatge, eca, son eth legat qu’auem e er eretatge d'ua poblacion que pendent sègles a creat era sua identitat e personalitat pròpria. Ei en aguesti moments a on mos mos cau plantejar qué volem deth torisme culturau e de creir en eth coma ua oportunitat de naut impacte socioeconomic entath sector de servicis, que mos ajude a melhorar era aufèrta e eth catalòg existent.

Eth profitament der auviatge intangible presente un naut valor identitari damb fòrça possibilitats tà explorar coma es eveniments, tematizacion d'itineraris o rotes, visites teatralizades e un long eca de possibilitats que permet consolidar era identitat d'un territòri entara sua promocion e comercializacion coma destinacion toristica.

cia complèta ath visitant.

Cau auer en compde qu'es motivacions deth torista son multiples, e per tant poderíem parlar de “politorista”, pr’amor qu'en foncion de damb qui viatge, quan viatjarà e coma viatjarà, aurà ues expectatives o ues autes e nosati auem de poder satisfèr-les totes.

Era especializacion d'ua destinacion culturau supause un gran cambi ena estrategia e planificacion toristica deth territòri, un cambi en eth quau mos cau trabalhar tà aportar mès valors ara aufèrta toristica, hèr-la complèta, especializada e identitària.

Non cau limitar-se a crear sonque un tipe d'aufèrta culturau, mès lèu cau crear ua varietat de productes culturaus que permete hèr diuèrses combinacions damb d’auti productes toristics dera zòna entà aufrir ua experién-

Juan Antonio Serrano Iglesias Baile de Vielha e Mijaran Empresari otelèr President deth Grèmi de Ostalaria dera Vau d'Aran (1991-2015).

President dera "Federació d'Hostaleria de Lleida” (2002-2016).

Vice-president dera “Cambra de Comerç de Lleida” (dempús der an 2004).

Engenharies

Son massa importantes era SCIÉNCIA e era TECNOLOGIA coma entà que non siguen Estudis de HEMNES Accion de supòrt dera Associacion universitària AMICS de LO CAMPUS entà incentivar a corsar as HEMNES estudis d’engenharies

20 ER ESTUDIANT miniSuplement dera revista universitària LO CAMPUS número 34

Junh-Junhsèga 2017

Junh-Junhsèga 2017

ER ESTUDIANT miniSuplement dera revista universitària LO CAMPUS

21

Planes especiaus: “TORISME CULTURAU”

Torisme e Identitat d’ua comunauElors,ratatidentitat ei eth conjunt de vacredences, conviccions, coneishements, art, tradicions, formes de vida, pautes de convivéncia, istòria, lengua... que la definissen e la diferéncien de ua auta, e que genère eth ric mosaïc dera diversitat umana.

Era identitat ei coesion sociau se refortilhe es ligams comunitaris que sostien era convivéncia d’ua comunautat; s’afavorís ua relacion frairau entre nacions; se se fondamente ena empatia e eth dialòg, en reconeishement dera diferéncia e dera alteritat. E ei un actiu economic de prumèr orde, en dar valor hijuda as productes en foncion deth sòn lòc d’origina, diferenciant-les e hèntles competitius en mercat globau.

Laguens d’un mon globau, ei evident qu’eth progrès economic e sociau d’un país se base cada viatge mès ena adretia de mostrar-se e projectar-se de forma diferenta.

De forma singulara, de forma atractiva. Aquerò, sustot, se produsís en encastre deth consum culturau e deth léser.

D’aguesta manèra, era possibilitat de competir en aguest sector ja non ven dada exclusivament pes prètzi baishi, qu’acaben condusint as efectes mès negatius dera globalizacion, coma era deslocali-

zacion, senon que, se se hè ben, en aguesti encastres se competís pera singularitat, se competís quan se hig valor ath producte. Non peth còst, senon pera qualitat e era diferenciacion deth producte que s’auferís.

Didem qu’era facilitat de comunicacion virtuau e fisica d’aguest mon globau mos balhe oportunitats pr’amor que mos apropam tà un autentic mercat mondiau. E aquerò hè qu’era originalitat, qu’abans ère en un cornèr, en un Finisterre perdut, pogue èster metuda en hilat. Tot eth mon a accès ad aguesta originalitat, a despiet que non totòm a era capacitat de consumir-la, evidentament.

Mès i a un informe dera Organizacion Mondiau deth Torisme qu’indique que lèu s’aurà multiplicat per tres eth volum de classes mieges en mon.

Per tant, èm dauant d’un autentic boom, pensant en qué signifique qu’aguestes capes mieges arriben ath nivèu de consum majoritari de masses. E tanben ac auem de ligar damb es auanci sociaus que comportarà aguest cambi, coma er accès as vacances. Perque, sense vacances, non i a torisme. Ara, totòm da per hèt qu’es vacances e eth torisme tostemp an existit, mès non ei atau. Es vacances son ua reivindicacion

Castèth dera isla “Eilean Donnain”. Escòcia.

obrèra que s’artenhec ena prumèra meitat deth sègle xx. Non abans.

Aguest emergent mercat e era sua infinita avidesa intellectuau harà que se te presentes diferent, te volguen conéisher diferent. Se te presentes igual, non. Òbviament, non a cap sentit de conéisher ad aqueri que son coma tu. As interès per conéisher aquerò qu’ei diferent, non aquerò qu’ei igual. Per un aute costat, ena mesura qu’apòste pera identitat, eth torisme ei un recors economic e sociau impossible de deslocalizar. E per tant, garantidor d’ocupacion e desvolopament sociau des territòris que i apòsten.

En aguest marc, era OMT hè temps que definic qué ère eth torisme sostenible: sostenibilitat ambientau e sociau; sostenibilitat economica e sociau; sostenibilitat culturau e sociau. E es oportunitats deth torisme sostenible coma element de: proteccion e regeneracion deth paisatge e er entorn; desvolopament economic integrau; revalorizacion dera identitat culturau e era autoestima.

Eth torisme pòt èster eth gran tractor de d’autes produccions dera economia dera identitat: aliments DO, artesania, indústria culturau; e de bèra manèra comèrç locau e mòda.

Era elaboracion e era creacion de toti es productes dera economia dera identitat, includit eth torisme, an d’èster en mans de petites e mieges empreses e de cooperatives, entà pr’amor que non se desvalorizen es sòns efèctes sociaus beneficiosi.

En territòris que non dispòsen d’un minímun poder autonòm qu’ei çò que calerie qu’entestèsse es politiques destinades a promòir era economia dera identitat, calerà pensar en formules comunitàries. O en forma d’associacions volentàries o damb era complicitat des institucions locaus. Entà preservar eth futur des emprenedors individuaus o collectius, tostemp s’aurà de besonh un naut grad de cooperacion, coma minímum en moment dera promocion internacionau e era distribucion.

Josep Huguet i Biosca Engenhaire industriau e licenciat en istòria.

Ena Generalitat de Catalunya: Conselhèr d’Innovacion, Universitats e Empreses (2006-2010), Conselhèr de Comèrç, Torisme e Consum (2004-2006).

En Parlament de Catalunya: Deputat d’ERC (1995-2004).

22

ER ESTUDIANT miniSuplement dera revista universitària LO CAMPUS número 34

Junh-Junhsèga 2017

Junh-Junhsèga 2017

ER ESTUDIANT miniSuplement dera revista universitària LO CAMPUS número 34

23

Planes especiaus: “TORISME CULTURAU”

Torisme tamb Cultura Segurament parlar de Torisme Sostenible dejà ei tan repetitiu coma pesat ena sua terminologia.

Mès, era vaguetat e era superficialitat deth sòn ús a nivèu colloquiau, non mos a de encegar tà poder veir era trascendéncia d’ua estratègia transversau e globalizadora tan importanta coma çò que signifique.

Parlar de Torisme Sostenible, vò díder parlar d’un torisme respectuós tamb eth medi naturau, compatible tamb er ecologisme e tamb era economia sostenible (Swen Watterreus) - presenti un incís ena literalitat escrita d' “economia sostenible”; Qu’ era riquesa que cree eth torisme non se concentre en ues pògues mans d’un País, en detriment deth benèster dera sua societat –.

En an 2001 George Akerlof siguec guardonat tamb eth prèmi Nobel d’economia peth sòn estudi “Identity Economics”. En aguest estudi, determinaue e concludie, coma era identitat de cadua des persones influie de manera determinanta ena economia d’un país e/o societat.

Rachel Kranton, melhoraue ua teoria, demostrada e contrastada. Coma eth comportament economic d’ua persona (enmarcat ena sua identitat), - incorporaue era foncion d’utilitat entà resòler es comportaments derivats d’aquera identitat- adscrit a un grop de pertenença condicione prohondament eth sòn comportament individuau.

Se hèm cas a Ulrich Beck, ena sua teoria dera individualizacion, que jo compartisqui en gran part, podem concludir coma era globalizacion mos a portat a ua individualizacion institucionalizada tamb fòrtes conseqüéncies sociaus e politiques.

Non serè jo qui descorbisque qu’Aran base era sua economia en sector terciari, derivat evidentment deth torisme. Fòrtament estacionalizat en tempsada d’iuèrn

e cada còp mès redusit ena tempsada d’estiu. Aran ostente aué sagèths de reconeishement mondiau; eth sagèth “Biosphere” o eth de “National Geographic” ath delà des sagèths de qualitat implicita qu' autreje era Generalitat de Catalunya coma Destín Esportiu.

Ei evident qu’Aran, ath marge de destin torístic ei tanben, identificat coma un territòri politicament diferenciat. Mès, aguest reconeishement sonque arribe a un petit entorn deth territòri Catalàn e Occitàn. Per tant, poderiem coincidir tamb fòrça lectors e lectores en qu’era identitat d’ua persona que s’enmarquèc en ua omogenizacion colectivizadora enquiar an 2007, a mercat era agenda d’accion e promocion politica enes darrèrs trenta ans ena Val d’Aran.

Mès, se constate, qu’aguesta guida de trabalh amiada a tèrme ath long des darrèrs trenta ans, tanben en d’auti indrets, ja non ei valida entà ua societat individualizada, connectada e globau coma era actuau.

Era globalizacion instaurada des dera dusau mitat deth sègle XX mos a portat segontes Zygmund Bauman a ua societat de toti contra toti.

Mos a portat a restablir conductes tribals enes qu’era persona (individu) saje de luitar per aquerò que li hè arténher seguretat, estabilitat e felicitat.

Tamb aguestes paraules sonque reflèxi, que dejà non ei valid arténher politiques de promocion toristica adreçades a collectius genèrics.

Aguesti sonque existissen ena actualitat ena defensa dera sua individualitat. Dèishen d’ester valids coma pauta de consum omogènea.

Sonque cau hèr ua oelhada entà vèir qu’er epicentre economic mondiau s’està desplaçant d’Occident enquià er èish Asia-Pacífic.

Entà méter quauques dades; cad’an en China s’incorpòren ara classe mieja entre dus cents e tres cents millions de persones. Ua auta; des actuaus membres deth G7, sonque Estats Units

Fragment d'ua publicitat deth Conselh Generau d’Aran

an 2017 a estat declarat Edethrpera ONU, er “An Mondiau Torisme Sostenible”.

e Alemanha seràn poténcies mondiaus en an 2030. S’ijeràn ad aguestes Brasil, India, Rússia, Indonesia … Un gran canvi culturau que non deisharà de transformar era globalizacion e potenciar ua societat individualizadora en Occident coma protèsta ara modernitat liquida (Zygmund Bauman) que viueram encara mès prononciadament.

Ei evident donques, qu’era Globalizacion ei enes pòrtes d’ua transformacion que mos hèr caminar entà ua dusau modernitat (Ulrich Beck).

Se constate donques eth besonh individuau de consumir torisme a trauèrs de vertadères “experiéncies”, de naut valor ijut, connectat e d’àmbit planetari.

Coma podem hèr frònt ad aguest desafiament? Donques potenciant toti aquerì elements que obedissen a un torisme sostenible, a ua destinacion connectada (non sonque tecnologicament, tanben sociaument) e tamb un enfoque individualizador dera sua aufèrta.

Aran a d’aprofitar eth sòn patrimòni naturau, era sua biodiversitat, eth sòn posicionament geogràfic, era sua cultura, era sua identitat e crear un modèu de torisme sostenible que lo posicione tamb ua clara diferenciacion, coma un producte unic

e coma ua experiéncia vitau enmarcada enes atributs qu’ intrinsecament pòrten es montanhes, era patz, era salut e era esséncia mès pura e sauvatge. Tot aguest trabalh tamb intelligéncia collectiva e artificiau, e a trauèrs dera oportunitat dera quatau revolocion industriau.

Eth binòmi Torisme – Cultura esdevierà clau entà començar a caminar se volem potenciar Aran tamb ua marca, un sagèth, un destin e posicionat en un mon Globau, Interconnectat e en transformacion. Ath contrari, contunhem hènt sò que hèm. Ei previst qu’en an 2030 i age mès de 1.816 millions de desplaçaments toristics. Poderíem començar a conceptualitzar e innovar tamb era “Economia dera Identitat Aranesa”.

Començam?

Alex Moga e Vidal Còsso per CDA a l’Ajuntament de Vielha e Mijaran Assessor dera Conselhèra de Governacion dera Generalitat de Catalunya enes matèries restacades tamb Aran.

Baile de Vielha e Mijaran (2011-2015).

Deputat ath Parlament de Catalunya per CiU (2012-2015).

Secretari Generau de CDA-PNA (2007-2017).

24 ER ESTUDIANT miniSuplement dera revista universitària LO CAMPUS número 34

Junh-Junhsèga 2017

Junh-Junhsèga 2017

ER ESTUDIANT miniSuplement dera revista universitària LO CAMPUS número 34

25

Planes especiaus: “TORISME CULTURAU”

Eth torisme culturau mès enlà dera mitificacion: potencialitat e limitacions torisme e eth sòn espanEfin.thdiment semble que non an Cada pògui mesi mos en-

vadissen notícies a trauès des mieis sus eth creishement imparable des donades toristiques respècte ara tempsada anteriora, o respècte ar an precedent. Tanplam qu’èm immergits en un scenari de fòrt dinamisme des activitats toristiques.

Er an 2016 a estat un bon exemple d’aguesta tèsi: en Catalonha, en Espanha e ena totalitat deth mon, eth torisme a artenhut eth sòn major volum istoric, autant en tèrmes des persones que i an participat coma en tèrmes des ingrèssi obtengudi. Logicament, dauant d’aguesta realitat e der impacte qu’eth torisme pòt auer en desvolopament economic e laborau d’un territòri, ei quan, d’un costat, es diuèrses administracions publiques e, de un aute, es iniciatives privades, totes vòlen impulsar es activitats toristiques.

En bona mesura, tot aguest fenomèn ei conseqüéncia dera globalizacion (entenuda coma er estadi actuau deth desvolopament istoric dera economia de mercat) que transforme revolucionàriament es estructures empresariaus, es formes d’alotjament, es motivacions pes quaus se hè, es grops e es classes sociaus que i participen, es mejans de transpòrt, es mecanismes d’interrelacion entre eth “productor” toristic e eth “consumidor” toristic, e es formes de difusion e marqueting que caracterizen eth conjunt d’activitats qu’englòben eth mon deth torisme e deth léser.

Ei mès, era convergéncia de toti aguesti cambis, non exempta de contradiccions, condicione es politiques publiques en aguest terren.

Coma, igualment, compòrte que, territòris, viles e ciutats qu’enquia ara auien demorat a despart des principaus fluxes toristics, ara aquerissen un nau protagonisme. De bèra manèra, aguest torisme entenut coma un sistèma com-

plèxe e eterogenèu, reflectís ua societat cada viatge mès complèxa e fragmentada.

Ei en aguest contèxte que, çò que nomentam coma torisme culturau manifèste un remercable dinamisme. Estadistiques oficiaus der IDESCAT e der INE referentes ath 2016 mòstren qu’eth 18% des residents que hèn torisme an coma principau motivacion eth consum culturau. Proporcion que se place en 15% entre es toristes estrangèrs que mos visiten. Ad aguesti milions de persones cau higer-les toti es toristes qu’un viatge en sòn lòc de destin e botjadi per d’autes motivacions, acaben dedicant un temps e uns recorsi a consumir puntuaument “productes e bens culturaus e patrimoniaus”.

A despiet qu’ei dificil establir ua definicion deth madeish, ei plan vertat qu’englòbe en sòn sen, per un costat, eth conéisher e eth gaudir des bens culturaus e patrimoniaus a travès deth sòn consum toristic, e, per un aute costat, era disponibilitat, preparacion e organizacion d’aguesti bens entà èster consumits e totes es activitats que l’acompanhen e lo hèn possible (alotjament, transpòrts, restauracion, servicis, comèrci, léser e entreteniment, etc.).

Es limits deth torisme culturau, entà diferenciar-lo des autes tipologies toristiques, son de dificil diboish pera sua pròpria natura. Ara ben, segur que pòden includir coma minim es activitats toristiques ligades as conjunts istorics, monuments, musèus e sales d’exposicions, jadiments e espacis arqueologics, bibliotèques e archius, arts sceniques e cinematografia, espectacles musicaus, e espòrts e espectacles esportius e tanben, elements der auviatge immateriau coma er etnografic, er istoric, er identitari, es hèstes e manifestacions de folclòr e determinades manifestacions religioses.

Activitats potenciaus de desvolopament deth torisme

culturau (qu’implique, non ac desbrembem, produccion e consum) as quaus auem de híger quauqui espacis naturaus plan relacionadi damb es activitats umanes, enquiath punt de convertir-se en ua realitat inseparabla e que compde damb atractius entà captar consumidors toristics.

Perqué era acceleracion deth dinamisme deth torisme culturau? Creigui que podem apuntar tres factors fondamentaus. Prumèr, pr’amor que paradoxaument ara consolidacion e expansion deth torisme de masses d’estiu e d’iuèrn, en casa nòsta e en grana part deth mon, es ciutadans cèrquen cada viatge mès “activitats alternatives de torisme e de léser”, que responen a gusti e demanes d’ua societat cada viatge mès cambianta e fragmentada, mès d’ua societat igualment, cada viatge mès formada e culta. Dusau, pr’amor qu’assistim a un creishement deth torisme en mon urban, a on se placen bona part des elements patrimoniaus que jòguen en torisme culturau.

Tresau, peth pròpri impuls qu’es diferentes administracions publiques locaus promòn deth torisme culturau, entenut coma potent esturment de desvolopament economic, laborau e sociau.

En realitat, auríem de híger qu’en quauques localitats damb ua fòrta preséncia de torisme de masses d’iuèrn (estacions d’esquí) o d’estiu (plages), eth mon privat e eth public impulsen formes de torisme culturau entà combàter era monoespecializacion toristica o entà lutar contra era excessiva estacionalizacion.

Toti aguesti procèssi e hèts que son darrèr deth dinamisme deth torisme culturau, tanben impliquen contradiccions e limitacions. En efècte, era sostenibilitat e preservacion deth patrimòni culturau e naturau socializat a d’implicar ua reflexion prigonda sus es limits deth volum “assumible” de toristes.

Tanben, ua part d’aguesti recorsi toristics an titularitat publica e depenen deth finançament des administracions, qu’enes darrèrs ans de crisi a amendrit coma toti sabem. Finaument, quauqui des punts territoriaus a on se desvolope eth torisme culturau son petiti pòbles o comarques pòc poblades, a on, a despiet qu’arrés dobte des beneficis economics e laboraus, tanben repercutís negativament en capvirar es mercats locaus der abitatge e impacten ena prestacion des servicis publics.

Mès enlà d’aguestes consideracions, des deth mèn punt d’enguarda, en territòris coma es de Lhèida, er interior de Catalonha, Val d’Aran e en conjunt de zònes de montanha coma es Pirenèus, eth torisme culturau, ena sua accepcion mès ampla e inclusiva, a un important camin entà córrer.

Un torisme que pòt, coma ja demòstre, milhorar es oportunitats laboraus d’aguesti espacis, generant oportunitats de negòci o possibilitats de crear empreses. A mès, pòt comportar eth foment dera pròpria preservacion deth patrimòni, ara convertit en un recors toristic de grana valor entara societat en qué se tròbe.

Mès, entà qu’age clarament mès impactes positius que non contradictòris, cau ua planificacion publica deth sòn desvolopament, que compòrte ordenacion e gestion. Ath madeish temps que, se volem que sigue sostenible en miei e long tèrme, cau, sigam plenament convençudi, ua aliança collaborativa entre es diuèrses administracions publiques e es iniciatives privades deth territòri.

Francisco García Geograf Cadièra de Torisme d’Interior e de Montanha Universitat de Lhèida / Deputacion de Lhèida

26 ER ESTUDIANT miniSuplement dera revista universitària LO CAMPUS número 34

Junh-Junhsèga 2017

Junh-Junhsèga 2017

ER ESTUDIANT miniSuplement dera revista universitària LO CAMPUS número 34

27

NARRATIVA

Caupí mèn nòm ei Niara. È dètz-e-sèt ans Ethe vieui en Níger.

Era mia familha se dedique a cultivar caupí, ua legum semblanta a ua mongeta, mès, ei mes petita. Ei blanca e a ua taca nera en costat. Auem lèu dus hectarees sonque de caupí. Acieu a on vieuem, podem cultivar tot er an, ja que non hè heired. Es mèns pairs, eth mèn pair-sénher, es mèns tiets e jo, èm es que lo sembram e cuelhem. En ua semana podem omplir uns cinquanta sacs de caupí! Dempús lo deisham secar dus semanes mès, e ei prèst entà portar-lo ath mercat dera ciutat. Aquieu i vam un dia ara semana e venem es sacs que demorauen secant ua semana abantes. Tostemp que vam a vener, jo vau a visitar a un amic mèn que vieu a pròp deth mercat.

Ei scientific. Cada semana me ensenhe ua teoría de física o bèth experiment scientific. Se ditz Kito e a cinc ans mès que jo. Ei eth mèn mielhor amic. De hèt eth me regalec aguesta libreta entà que apuntessa totes es causes que aprena susfisica. E decidit que tamben apuntare es mies aventures e es mèns sentiments.

tà hèr-li preguntes. M’agradarie hèr çò de medeish que eth. Mès ei imposible, era mia familha no a era quantitat de sòs que se necessiten tà hèr ua carrera.

A part, li hè ua pòur a volar, que no sabi se poiria pujar en aqueres maquines voladores enormes. *** Per fin auem anat ara ciutat! A sigut era semana mès longa dera mia vida. Kito me a ensenhat era universitat ara qu’anèc en ordenador deth sòn laboratòri.

Era universitat ei un edifici enorme, en Níger non auem aguesti edificis tan grani. Li e condat que m’agradarie fòrça anar, mès que sonque ère ua il.lusión.

Eth ditz que se ei çò que de vertat voi hèr, que ac hèsca, que ei possible, ja que eth ac a hèt. Mès jo non ac pensi atau. E campat eth prètz dera matricula e còste 2500 euros, que son 1640 francs, ei çò que guanham en tres mesi de trebalh.

Aué me a parlat sus ua anecdota de un libre de un tal Feynman:

-Non, entà cada numerò i a un dus viatges mès gran e un aute tres viatges mès gran. Inclus i a un aute que ei un millon mès gran.

*** Aué auem anat ara ciutat a vener. Kito m’a explicat era teoría dera relativitat.

No m’a costat entenerla e me a encantat: "Imagina que viatges en un tren a 100km/hora. Ath tòn costat ves un coche que va ara madeisha velocitat que eth tren. Segontes era tua posición desde eth tren, eth coche no se botje, tostemp ei en tòn costat, no se desplace respècte a tu. A quina velocitat va eth coche? Donques ben, respecte a ti coma que non se botje va a 0 km/hora, mès se bèth un lo ve passar quan estigue quiet a un costat dera carretera, veirie que s’aluenhe de eth 100 km cada hora, ei a dider que tà d’aquera persona anarie a 100 km/hora. Coma ves era velocitat depen deth punt de referencia, ei relativa.

Normaument eth punt de referencia ei un punt fixe, que non se botje, respècte ar objècte que se botje."

"Feynman li diguec en ua ocasion a un mainatge de ueit ans: -Sabes que hi han eth doble de numeròs que de numeròs?

-Exactament! E aquera idea de creishement sense limit, de que non i a un numerò mès gran que toti, se ditz infinit."

- Ath mainatge aquerò li semblec absurd, atau que contestec:

De cada dia, era sciencia me cace mès.

Ademès d’açò, me a condat que quan auie era mia edat, anèc tà Espanha a estudiar era carrera scientifica. Açò me a hèt pensar que voi hèr de gran.

-Ja enteni, alavetz tembén i an tres viatges mès numeròs que numeròs.

*** Desde que Kito me diguèc lo de Espanha, non è podut parar de dar-li torns en cap. È fòrça ganes de tornar a veir a Kito

-Non, non hi han.

-Òc, òc que hi han, e ta`c vau a demostrar. Di un numerò.

-Un millon.

-Dus millons.- eth mainatge li diguec quate numeròs mès e Feynman tostemp li responie dmb eth doble deth numerò elegit.

Aguest mainatge que se didie Henry Bethe, de patac entenec e desafiec a Feynman:

-Demòstra’c.- lo reptec eth profesor ath dar-li ua xifra. Bethe le contestec damb ua tres viatges mès gran.

-Atau donques, i a un numerò mès gran que es auti?- preguntec Feynman.

*** Aué, e decidit condar-li a mama era mia idea de anar tà Espanha. Era sua responsa a sigut un shinhau desanimanta mès tapòc me demoraua que me dèsse es sòs entà marchar. Ja auiam pros problèmes tà pagar er institut. Non me vau a hèr mès il.lusions perque ja sabi que ei ua idea impossibla que sonque poiria complir se guanhèssam fòrça sòs ath mes. *** Deman ei eth mèn aniversari! Ja hèsqui dètz-e-ueit ans! Aquerò vou dider que serè major de edat. Sò molt emocionada per veir eth present dera mia familha.

Cada an me hèn un present entre toti e sò fòrça impacienta. Era pena ei que non poderè veir a Kito. *** Aué a sigut eth mielhor dia dera mia vida. Anaram per parts: Quan me e lheuat, mama, papa, pair-sénher e es tiets, me demorauen damb un

28 ER ESTUDIANT miniSuplement dera revista universitària LO CAMPUS número 34 esdejoar boníssim preparat ena codina. Toti me an abraçat e pair-sénher me a estirat des aurelhes 18 viatges. Quan es plats estaven vuedi, mama a anat a cercar eth present ena habitación. Ère ua caixa de sabates. La è daurit e i auie ua auta caixa mès petita, laguens dera caixa petita i auie ua envolòpa. La e daurit.

Laguens i auien sòs. Fòrça sòs. Quan les condaua me tremolauen es mans.

Quate cents francs, sèt e cents francs, pòc a pòc me sentia mès nerviosa e es llaagrimes començauen a brotar des mèns uelhs quan arribaua a mil cinc cents e encara quedauen billets entà condar. No poguí arribar a dider mil ueit cents perque estava plorant en braci des mèns pairs. En-

cara ara non ma’c creigui.

Vau a Espanha!! Sò fòrça emocionada.

E parlat damb era mia mair e ditz que èren es sòns ahorros de vida per se jo volia estudiar. Sò era mainada mès feliç deth mon en aguest moment. *** Aué a sigut eth gran dia. E anat a despedirme de Kito abantes de anar ar aeropòrt.

Auia molta pòur de volar, mès eth me a ajudat: "Ei sus Hilbert, un matematic de finaus deth sègle dètz-enau, es sues ecuacions siguèren essenciaus tara mecánica quántica. A d’aguest òme liaterraue er avión e tostemps esvitaue es compromiso que implicauen volar.

Junh-Junhsèga 2017

Mès un còp rebec era invitación d’ua universitat prestigiosa e non poguec negar-se.

Hilbert enunciec que eth tema dera sua charrada serie “Demostración der ultim teorema de Fermat” un des mès grani enigmas matematics dera historia, lo que omplic de curiosi era sala de congresi.

E dempús d’aqueres paraules, me despedí de eth damb ua fòrta abraçada e dant-li es gracies, per tot lo que m’auie ensenhat.

Eth dia dera conferencia, Hilbert parlèc de matematiques mès no mencionec arren sus eth teorema de Fermat. En acabar un estudiant se atrevic a preguntar per que auie enunciat aquera charrada coma era demostración der ultim teorema de Fermat, se non auie dit arren sus açò.

Hilbert responec:

Sara Barba Molins

-"Ah! Eth titol dera conferencia… ère sonque per si se estrellave eth mèn avion."

E ara sò en avión. De camin a Espanha. On haré naues amistats e aprenarè millons de teories de sciencia. A on haré realitat era ma il.lusion.

3au d’ESO der Institut Aran de Vielha e Mijaran.

Tèxte qu’a estat eth 1èr prèmi dera categoria en lengua occitana e ena d’Educacion Segondària deth III Concors de Racontes Cuerts “Me’n contes un de sciència?” convocat pera Universitat de Lleida.

Vivéncia Aranesa Associacion culturau e civica dera Val d'Aran EN TOT DIFÓNER ETH PENSAMENT CONTEMPORANÈU

Connècta damb nosati: Telèfon: 973204907 vivenciaaranesa@locampus.cat

Junh-Junhsèga 2017

ER ESTUDIANT miniSuplement dera revista universitària LO CAMPUS número 34

29

Un nau Projècte Culturau dera Associacion Vivéncia Aranesa • Campanha de recèrca de recorsi economics entà finançar eth Projècte PROGRAMA CULTURAU “Interactue pera Solidaritat ER ESTUDIANT” Teatre participatiu en aranés entà joeni sus era cultura des valors ETH MARC DETH PROGRAMA Aguest ei un Programa culturau d’intervencion dirècta entre es estudiants de Segondària e Bachelierat e era populacion aranesa ena difusion e conscienciacion sus tres idees centraus: Solidaritat, Racisme e Xenofòbia.

Aguesta “intervencion dirècta” ei a compdar des simbèus, eth gèst des arts sceniques, eth jòc de ròl, era musica e es airines des Tecnologies dera informacion e dera comunicacion (es TICs). Ei ua intervencion culturau integrau entà voludar consciéncies e consolidar era abitud dera solidaritat. Eth Programa que presentam ei ua activitat de dinamizacion culturau des deth punt d’enguarda dera manifestacion de valors.

Eth genocidi judiu en Euròpa, era crisi des refugiats, era islamofòbia, eth racisme contra es gitanos e “eth racisme e xenofòbia dera vida diària” son es eveniments sociaus que s’explicitaràn ena istòria, aportant es valors dera tolerància, era convivéncia e era solidaritat. Tot, des d’ua guardada etica, culturau e hugent de “paternalismes” o “aleçonaments explicits” pr’amor que non son utils e mos aluenhen des persones que volem influïr, especiaument es joeni.

“Er atrezzo dera solidaritat” e eth minisuplement en aranés ER ESTUDIANT dera revista LO CAMPUS ne seràn dus esturments fondamentaus de tot eth Programa Culturau.

Er atrezzo o utilhatge teatrau que s’utilizarà cònste de 4 “morralets pedagogics” damb materiau simbolic des tres idees centraus tà parlar, difóner e discutir.

Aguest programa ei pensat entà Aran e condusit en lengua aranesa, mès acceptant totes es lengües enes intervencions deth public que i participe.

Ei un programa que non vò èster efimèr senon que preten produsir un materiau entà utilizar tanti viatges coma se volgue e entà que perdure un materiau editat e visuau de cada ocasion que s’activen es presentacions, representacions e debats.

Començaram en tot hè’c per prumèr viatge en Institut d’Aran a nivèu de Bachelierat, entà posteriorament repetí’c en d’auti nivèus educatius, enes diferentes escòles e pòbles dera Val d’Aran.

ES 2 PARTS Eth Programa cònste de dues parts: era prumèra part ei era activitat en Aula o en Centre de trebalh extraescolar e era dusau part ei era activitat hèta pes escolans/es dauant d’un public aranés plaçat enes places e carrèrs o en locaus barradi recreatius.

ES OBJÈCTES En aguest Programa Culturau es objèctes son plan importants. Es objèctes que poderà tocar totòm, tanben son “actors”. Ei “er atrezzo de solidaritat” que

30 ER ESTUDIANT miniSuplement dera revista universitària LO CAMPUS número 34

REFUGIATS

FÒRCES DER ORDEN

ACUELHEDORS

didíem anteriorament.

Son 4 MORRALETS ESCOLARS, nomentadi de diferentes manères. Cadun d’eri pòrte uns objèctes parièrs entà totòm e tanben uns objèctes especifics segontes era tematica deth morralet.

-

1.

2.

3.

4.

Morralet REFUGIATS Morralet ACUELHEDORS Morralet AUTORITATS Morralet FÒRCES DER ORDEN

“Er atrezzo de solidaritat” s’escuelherà segontes eth tèxte que se premanisque, mès, de manèra obligatòria, es morralets auràn de portar es objèctes qu’ara seguida detalham e qu’er/a autor/a deth tèxte aurà d’includir ena sua istòria.

Es morralets auràn de portar: ua tauleta informatica en cada morralet, ua barca de plastic holabla de mesura grana, un mapa des camps d’exterminacion nazis, un mapa des camps de refugiats actuaus, un conjunt de bandères de mesura reau –ua alemanha, ua israeliana, ua palestina, ua turca, ua grèga, ua siriana, ua kurda, ua europèa, ua espanhòla, ua senhèra e ua occitana/aranesa-, un mocador palestin, un mapa d’Euròpa damb es vies de recorrut des refugiats, un conjunt de fotografies de camps nazis e des camps d’acuelhuda actuaus, ua caisha damb ua botelha damb aigua de mar e damb ua bosseta damb sable de plaja, ua còpia reau des Diaris oficiaus dera UE sus es tèmes des refugiats, eth libre “Eth diari d'Anne Frank”,pèces de hiu de hèr

Junh-Junhsèga 2017

de barratges, diferenti tipes de vels islamics - ua hijab, un nicab, un shador, un khimar e ua shaila-, ua pilòta de goma dera policia, ua pòrra de persuasion des camps.

Enquiad aciu es objèctes imprescindibles. Calerà veir se s’a d’incorporar bèth element mès segontes era narrativa teatrau que se cree.

ES “ACTORS/ACTRITZES Se mobilizen 2 estudiants per morralet, deth que ne seràn responsables, ei a díder 8 estudiants“en scèna” coma animadors.

Tanben i a un equip que ne dideram equip de tutors composat de 4 persones: a) un/a escrivan/a de lengua aranesa de teatre. b) un/ua periodista de premsa juvenila, c) un/ua professor/a de sciéncies sociaus e d) un/ua creador/a visuau digitau.

Auem es persones escuelhudes, mès poderien èster d’autes que dominèssen eth teatre e eth periodisme juvenil, tanben es tèmes sociaus e siguessen uns creatius digitaus que sabessen “nadar” de manèra potenta per internet e es hilats sociaus.

IMPROVISACION / TOT PREMANIT Aguesta ei ua accion qu’aparentament serà “d’improvisacion” mès, en realitat, de tan premanida serà vista coma improvisada, ei a díder coma ua accion fresca, dinamica e agila.

AUTORITATS

I aurà premanidi dus tèxtes: un tèxte de “Foncionament e protocòls deth Programa e d’Accion Culturau” e un “Tèxte literari teatralizat” sus es idees centraus dera accion. Tèxte que daurirà interrogants e servirà entàs accions de ròl entre es personatges e entre eth public.

Eth “Tèxte literari teatralizat” non serà barrat e s’acabarà damb es idees e reflexions hètes ena prumèra part deth Programa que se desvolope en Aula.

ACCION EN CARRÈR Ne didem “Accion en carrèr” ara part que se desvolope damb public, mès depenent dera climatologia serà en carrèr o en un locau barrat.

Era preferéncia ei en carrèr, entà compdar non sonque damb public assistent pera convocatòria publica, senon tanben perque volem involucrar-i ad aqueres persones que passen peth carrèr e s’apròpen atrèts per tot eth montatge.

CONTENGUTS DETH MONTATGE Prumèra part: era activitat en Aula Presentacion deth tèma per part des estudiants-des-morralets ath grop mès ampli dera Aula, que pòt èster ampliada damb toti es corsi que se volgue.

Lectura des tèxtes, discussion e mobilitat des objèctes des morralets entre toti. S’a d’incentivar que totòm, totòm, tòque toti, toti, es ob-

jèctes.

Lectura de tèxtes a trauès des tauletes, incentivant era recèrca. S’incentivarà tanben eth debat, eth hèt de hèr a servir eth mobil entà hèr tanben recèrca e hèr fotografies de tot.

S’a de víuer coma un forum dubèrt de debat liure dera èra digitau.

Tot serà gravat en vidèo.

Tot aguest materiau digitau serà penjat en blòg d’aguest Programa d’ER ESTUDIANT dera revista LO CAMPUS e en digitau LO CAMPUS DIARI. Dusau part: activitat hèta pes escolans/es dauant d’un public aranés plaçat enes places e carrèrs.

Aguesta part s’a de considerar coma ua representacion teatrau damb intervencion deth public. Ei a díder, tèxte molt mesurat e ordenat, e improvisacion per part deth public.

Entre eth public tanben se haràn a “passar” a totòm, entà èster tocadi, toti es objèctes simbolics des morralets.

Coma “actors / actritzes” i participaràn es estudiants-des-morralets qu’anaràn acompanhadi per d’auti estudiants que s’i volguen somar. S’aurà premanit un estudiant/a o professor/a entà èster eth/era conductor/a e animador/a deth debat.

A toti es assistents se les darà un ER ESTUDIANT

Junh-Junhsèga 2017

ER ESTUDIANT miniSuplement dera revista universitària LO CAMPUS número 34

imprés, especiau entara accion. (Serà ua petita publicacion de ueit planes de papèr premsa mesura tabloide).

Tanben tot eth materiau visuau recuelhut enes sessions publiques serà penjat en blòg deth Programa.

Era scenografia, er espaci e era distribucion deth public ei important. Tot serà presidit per ua grana fotografia d’un conjunt de refugiats e dus pannèus extensibles e esgrafiats mercaràn er espaci des “actors” deth morralet.

A mès, en un costat i aurà ua pantalha entà hèr-i projeccions audiovisuaus. Auatant s’er acte ei ar aire liure coma en un interior, es actors demoraràn entornejadi deth public que serà seigut en cagires plaçades en rondèu.

Segontes eth lòc, s’auràn de cercar solucions particulares ena distribucion deth public.

ETH PRESSUPÒST Lèu totes es activitats seràn sostengudes per volentariat, mès i a materiau e servicis que calerà contractar e an un còst en mercat.

Explicam çò que vau en despenes aguest Programa.

Eth pressupòst d’arringada damb eth materiau permanent e er efimèr entara prumèra session ei de : 13.038 euros.

De manèra detalhada, demore desglossat dera següenta manèra: 4 morralets escolars: 240 euros. 4 Tauletes: 400 euros.“Atrezzo de solidaritat”:

31

1.500 euros. Fotografia grana de scèna: 500 euros.2 pannèus/ expositors extensibles: 998 euros. Trebalh informàtic: 600 euros. Creacion d’un App deth Programa: 500 euros. Vidèo de scèna: 2.000 euros.Tot eth dessenh gràfic: 1.000 euros. Trebalh d’escritura creativa: 1.000 euros. Tutoratge: 500 euros.

Impression materiau: 3.000 euros. Postèr de publicitat: 800 euros.

CRONOGRAMA Pendent estiu 2017 s’escriueràn es tèxtes de “Foncionament e protocòls deth Programa e dera Accion Culturau” e eth “Tèxte literari teatralizat”. Tanben se premaniràn es materiaus e s’encomanaràn es servicis.

En mes de noveme 2017 se harà per prumèr viatge era activitat en Aula en Institut d’Aran e tanben era activitat hèta pes escolans dauant d’un public en Vielha.

En mes de deseme 2017, es estudiants de segondària implicadi en Projècte presentaràn es activitats as alumnes des escoles d’educacion primària d’Aran: Escòla Sant Ròc de Bossòst, Estudi Alejandro Casona de Les, Escòla Garona de Vielha e es cinc escòles dera Zòna Escolara Val d’Aran (Ruda de Salardú, Sant Martin de Gessa, Loseron d’Arties e Castèth -Leon d’Es Bòrdes).

S’aurà de hèr ua gran activitat damb toti es alumnes de totes es escòles amassadi ena Sala Polivalenta de Vielha.

Associacion VIVÉNCIA ARANESA “Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”

1 d’Octubre REFERÈNDUM 2017 a Catalunya

Associació universitària AMICS de LO CAMPUS