Lo campus número 35 by Lo Campus

El periòdic universitari de Catalunya

LO CAMPUS

Setembre - Octubre 2017 Desena època Número 35 2€

Tu tries: sí o no Referèndum 2017 de Catalunya

2 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Setembre - Octubre 2017

Memòria Independentista

Joan Cornudella i Barberà Les Borges Blanques,1904 - Barcelona,1985. Economista i Polític. Pare de l’independentisme català modern.

Setembre - Octubre 2017

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

EDITORIAL: Text obert a debat

La via catalana cap a la llibertat questa és una editorial signada A perquè per la temàtica i la seva experiència, s’ha encarregat la seva elaboració a un dels sèniors de la redacció de LO CAMPUS.

reballar per la indepenT dència de Catalunya és la meva vida i la de molts altres patriotes catalans, i com tothom es pot imaginar ens trobem en un moment històric que l’estem vivint amb gran solemnitat, amb gran voltatge polític i perquè no dir-ho: amb un goig increïble.

El primer que cal explicar, és que això no va de miracles, d’improvisacions, ni d’immediateses, ni de postures efímeres, ni tant sols de reaccions vitals enfront la catalanofòbia actual: l’independentisme a Catalunya ve de lluny i sembla que hi ha historiadors, periodistes, wikipedistes i polítics que no ho saben, no ho recorden o volgudament se n’obliden i de vegades tergiversen. El segon que cal explicar és que l’actual tsunami independentista català o sigui els del “Sí” al futur Referèndum de l’1 d’Octubre, està constituït per una rica transversalitat ideològica. El “discurs independentista” es construeix segons les diferents ulleres ideològiques existents, algunes d’elles expressades d’una manera quasi excloïen, però que per la dura realitat han d’acceptat que la política del “bloc nacional transversal” és l’únic discurs i pràctica que ens ha portat a les actuals majories independentistes. El “discurs” de Joan Cornudella i del històric partit independentista Front Nacional

De fet, com treballem en aquesta publicació, tot i la signatura, és un treball col·lectiu i obert al debat. Un debat que ampliarem al “Taller permanent sobre la Memòria Històrica

de Catalunya (FNC), malgrat les seves contradiccions, és el que està funcionant avui. A molts els hi costa acceptar això, sobretot perquè es tergiversa la història de l’antifranquisme, especialment respecte la qüestió nacional catalana i el paper del PSUC; també s’explica una Transició interessada “d’Alicia en el País de les Meravelles” i tota una etapa d’independentisme parlamentari que no comença a tenir vitalitat fins que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a principis de la dècada de 1990 evoluciona cap a posicions independentistes. D’això fa només 27 anys. Ha caigut el Mur de Berlin fa molts i molts anys, els marxismes radicals o més del “compromís històric”, ja no se’ls creu ni els seus antics promotors, per tant totes les excisions, grups i col·lectius sorgits de l’històric independentisme no només han quedat obsolets, sinó que a més, alguns dels seus protagonistes de llavors, en maquillen la seva història. L’independentisme majoritari d’avui es exactament igual, com a “model I discurs polític”, com l’independentisme que va sorgir el 1940 del que el FNC n’és la referència. D’això fa 77 anys. La majoria parlamentaria de la coalició “Junts pel Sí” al Parlament de Catalunya n’és hereu d’aquell independentisme històric. No és el PDe-

de l’independentisme català” de la nostra Plataforma Cultural LO CAMPUS que promovem professors i estudiants de diferents universitats dels Països Catalans.

Cat (els nous Convergents) sols o ERC sola, és el conjunt de la coalició, l’hereu. Però també diem-ho clar: sense l’evolució a l’independentisme de CDC catalitzat amb mestria per Artur Mas, el partit majoritari de les classes mitjanes no hagués fet el pas al sobiranisme d’una manera tant ràpida i irreversible com està avui. Però evidentment no hi hauria, ni transformació dels Convergents a independentistes, ni practicar una estratègia de “bloc interclassista” sense complexos, com ara realitza en coalició ERC, sinó hi haguessin hagut les grans mobilitzacions del poble de Catalunya. L’onze de setembre del 2012, fou una Diada que va marcar definitivament on som avui. I és aquí on també hi conflueix la CUP. Aquestes constatacions no són només per reforçar la “Memòria independentista”, ni molt menys treure de l’armari velles i nostàlgiques polítiques, la idea és que el processos socials i polítics tenen dinàmiques arrelades a “models històrics” que cal conèixer, per fonamentar realitats actuals com la nostra. I l’últim necessari aprenentatge de l’independentisme històric o sigui el referent majoritari d’avui, és no només acceptar amb bona cara, sinó treballant-hi de manera lleial i compromesa amb tots aquells que han aterrat a l’independentisme des de

fa quatre dies. De vegades hem vist que costa acceptar algun polític que s’ha passat la vida dient pestes de l’independentista i ara lidera alguna àrea política del sobiranisme. Certament pot emprenyar i costa de digerir-ho, però no ens enganyem, el que es tracte és sumar tanta gent com podem pel “Sí”. Treballar només pels convençuts, potser pot servir per aixecar la moral estomacal dels propis, però l’objectiu és arribar a tothom, en especial als que mai s’han plantejat fer costat a que Catalunya sigui una nació independent. Per això hem defensat moltes vegades editorialment a LO CAMPUS, que ens oblidem del líders dels partits unionistes o espanyolistes de base democràtica -es diguin Comuns o PSC- i ens adrecem directament als seus votants, perquè sabem per les enquestes, que gent de tots colors polítics vol votar i no li agrada que l’encotillin les seves pròpies elits dirigents. Les fotografies de 12 personatges La premsa universitària a més d’informar, opinar i animar a la participació tenim l’obligació de donar servei i nosaltres aprofitant el moment històric que vivim, volen aportar al lector les fotografies de 12 personatges que ningú pot oblidar quan parlem de la història de l’independentisme català. A més de ser el nostre

LO CAMPUS DIARI Cada dia: premsa universitària

http://locampusdiari.com

Coeditors: Associació universitària

LO CAMPUS Redacció:

Editor i Director:

AMICS de LO CAMPUS / UdL i

Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª

Joan-Ramon Colomines-Companys

LO CAMPUS número 35

Associació VIVÈNCIA ARANESA, -“As-

25001 Lleida • Telèfons: 973204907

Disseny i maquetació:

Setembre / Octubre 2017

sociacion Culturau e Civica Vivéncia

redaccio@locampus.cat

Alicia Parellada

Versions de paper i digital.

Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”-.

http://www.locampus.cat

Revisió final de qualitat del disseny:

Dipòsit Legal: L-658-08

Patricia Sala

PORTADA: Escultura eqüestre del dictador Franco en una exposició al Born de Barcelona (2016). Amb una estelada com a protesta. Fotografia de Roser Puig.

4 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Setembre - Octubre 2017

Memòria Independentista

Joan Colomines i Puig Barcelona, 1922 - Barcelona, 2011. Escriptor, metge i polític. Impulsor de la transversalitat de l’independentisme i el diàleg unitari.

Setembre - Octubre 2017

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Idees, pensaments i valors sobre el REFERÈNDUM 2017 a Catalunya Respostes als arguments de la por ÀMBIT GENERAL ARGUMENT DE LA POR: “El referèndum és il·legal.” Resposta: - Les lleis de transició i la convocatòria del referèndum son l’instrument democràtic per al canvi de legalitat. Les lleis es canvien amb noves lleis, d’acord amb el principi democràtic. - El dret d’autodeterminació ha sigut reconegut pel dret internacional en la Carta de les Nacions Unides i en el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. “Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació . En virtut d'aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen així mateix al seu desenvolupament econòmic , social i cultural .” - El poble de Catalunya canviarà de la llei espanyola a la catalana a través de les lleis de transitorietat i del referèndum. “De la llei a la llei mitjançant la llei”. ARGUMENT DE LA POR: “Els funcionaris que donin suport al referèndum cometran delicte de sedició.” Resposta: . Sempre actuaran d’acord amb la legalitat vigent, que els empararà.

Mural a Tàrrega

- Resposta molt completa a través de “Informe jurídic sobre les possibles conseqüències en l’àmbit penal de l’actuació dels funcionaris durant el procés cap a la independència” elaborat per la sectorial Secretaris, Interventors I Tresorers de l’administració local de l’ANC.

(El podeu llegir a LO CAMPUS DIARI http://locampusdiari.com/ wp-content/uploads/2017/09/informe-funcionaris.pdf).

- Resposta molt completa a través de l’informe de mossos: “Informe jurídic sobre l’actuació dels mossos d’esquadra durant el procés cap a la independència, i possibles incidències penals” elaborat per Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local per la Independència (SITxCAT). (El podeu llegir a LO CAMPUS DIARI http://locampusdiari.com/ wp-content/uploads/2017/09/informe-mossos.pdf).

ARGUMENT DE LA POR: “Catalunya tindrà un buit legal. La inseguretat jurídica farà inviable el nou Estat des del primer dia.” Resposta: - Es passarà de la llei a la llei a través de la llei. - Es passarà de la legalitat espanyola a la legalitat catalana a través de la Llei de transitorietat jurídica, la Llei d’hisenda pública, la Llei de protecció

EDITORIAL (continuació): La via catalana cap a la llibertat petit homenatge, és una manera de posar rostres, d’una manera transversal, a l’independentisme que ha construït País des de la política i l’activisme, des dels moviments socials i cívics, o des de la cultura o l’empresa. No hi ha les fotografies d’alguns dels lideratges actuals de l’independentisme i com qualsevol tria és injusta pels que no hi són, però tots els que hi ha hi són per mèrit

propi i també són representants diferents “famílies” d’activistes per la llibertat de Catalunya. Les mega-fotografies de Joan Cornudella, Joan Colomines, Francesc Espriu, Robert Surroca, Lluís Maria Xirinacs, Jordi Carbonell, Ermengol Passola, Josep-Lluís Carod-Rovira, Miquel Sellarès, Muriel Casals, Artur Mas i David Fernàndez, estan publicades al llarg de totes les

pàgines d’aquest número de LO CAMPUS. No hem pogut editar les fotografies més grans, perquè no teníem paper o pantalla suficient, però que la mida expressi simbòlicament el nostre reconeixement i que el lector en retingui el personatge. Joan-Ramon Colomines-Companys Editor i director de LO CAMPUS i LO CAMPUS DIARI

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Francesc Espriu i Puigdollers Esparreguera,1916 - Barcelona, 2008. Pintor i polític. Activista i animador de l’independentisme català a l’exterior.

Memòria Independentista

Setembre - Octubre 2017

social i la Llei de referèndum. - Si el resultat del referèndum és positiu, les tres primeres entraran en vigor i desplegaran tota la seva eficàcia per a garantir el principi de legalitat i de seguretat jurídica. ARGUMENT DE LA POR: “Catalunya no pot tenir una legislació tan completa com l’espanyola. Hi haurà buit legal.” Resposta: - Les lleis de transitorietat determinaran quina legislació estatal segueix vigent per a garantir la seguretat jurídica dels ciutadans i de les empreses, així com aquella legislació que queda derogada o substituïda. - Les lleis ordinàries desenvoluparan les lleis de transitorietat. - No hi haurà en cap moment un buit legal. ARGUMENT DE LA POR: “Els òrgans de govern de Catalunya no són òrgans d’un estat. Són òrgans de govern autonòmic. No hi ha òrgans d’estat a Catalunya.” Resposta: - Catalunya té moltes estructures de govern, les està completant. - El Parlament i el procés

Mural a Manresa

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

constituent determinaran democràticament com s’organitza el nou Estat, perquè en ell hi ha dipositada la sobirania.

ARGUMENT DE LA POR: “Catalunya sortirà de l’euro (2). Quina serà la moneda?”

- S’hauran de seguir els protocols d’estructures d’estat de la UE. El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ha preparat en els seus 18 informes allò que ha de treballar la Generalitat i legislar el Parlament per a completar les estructures d’estat.

- L’euro, sense cap dubte. No hi ha cap actor econòmic que tingui interès que Catalunya surti de l’Eurosistema.

ECONÒMICS ARGUMENT DE LA POR: “Catalunya sortirà de l’euro.” Resposta - No. No pot ser expulsada de l’euro. Cada estat pot decidir la moneda que utilitza. A la UE hi ha 9 països que no l’utilitzen, i hi ha petits estats que l’utilitzen i no són a la zona de l’euro (Andorra, Mònaco, Ciutat del Vaticà, San Marino… i d’altres també l’utilitzen). - Andorra encunya moneda euro perquè té un acord monetari amb la UE. - No quedarà fora perquè no hi ha ni un sol agent econòmic a tot el món (Espanya inclosa) que tingui interès que Catalunya no utilitzi l’euro. - El Banc Central Europeu té un instrument, l’acord monetari, que podria signar Catalunya i al qual no es podria oposar Espanya.

Resposta:

- Un estat és qui decideix la seva moneda. - Hi ha un desig compartit que la transició es porti a terme de forma ordenada, amb plena seguretat jurídica i estabilitat econòmica i financera. - Això no impedeix que qualsevol país es plantegi sortir de l’Eurosistema, ni que, de la mateixa manera, qualsevol dels nou països de la Unió Europea (UE) que no en formen part hi pugui ingressar quan s’ho plantegi. ARGUMENT DE LA POR: “Estarem fora del mercat comú, i això perjudicarà les empreses catalanes.” Resposta: - Pel que fa a la pertinença al mercat únic europeu, no oblidem que la primera fase de la construcció de la UE va ser el mercat comú, i que cap país europeu té interès en canviar aquest marc. - Kai-Olaf Lang, assessor del Govern alemany, recomana una fórmula que ell resumeix amb la frase “com Xipre, però a l’inrevés”, basada en el fet que els ciutadans catalans ja són ciutadans europeus, i si

l’Estat espanyol exercís algun tipus de veto, diu que “en el cas de secessió, en un primer moment només l’estat successor reduït [Espanya] continuaria essent membre de la UE, però se seguiria aplicant el dret europeu a tot el territori [habitants, propietats damunt del territori, empreses i actius]”. - Cal tenir present que l’Estat espanyol serà el principal interessat que Catalunya no surti de la UE, ja que representa la principal via de sortida de les mercaderies espanyoles cap a Europa, és el seu principal client i l’interessa arribar a una solució òptima en què Catalunya assumeixi una part del deute, mitjançant la negociació del repartiment dels actius i passius. ARGUMENT DE LA POR: “Catalunya tindrà un deute molt elevat.” Resposta: - La previsió del deute de la Generalitat, que a finals de 2017 és de 77.495 milions d’euros, més el que pugui heretar de l’Estat espanyol després d’un acord (Estat sense Administració local ni autonòmica), serà perfectament assumible per la República catalana quan pugui gestionar els impostos que es paguen a Catalunya. - Per la Convenció de Viena de 1983, quan hi ha una separació d’estats, se separen actius i passius. Segons un estudi d’economistes

8 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Memòria Independentista

Robert Surroca i Tallaferro Barcelona, 1934. Comerciant i Documentalista. Militant i activista independentista.

Setembre - Octubre 2017

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Mural a El Vendrell

de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, amb la independència i la separació d’actius i passius, Catalunya podria reduir entre un 30 i un 50 per cent el seu deute. ARGUMENT DE LA POR: “Catalunya no es podrà finançar.” Resposta: - Catalunya, en administrar els seus ingressos, podrà finançar-se com qualsevol estat. Disposarà de: . Impostos propis, 80.000 milions d’euros que es recaptaran a Catalunya. (Es pot veu-

re informes complets a a LO CAMPUS DIARI http://locampusdiari.com/wp-content/uploads/2017/09/Pressupost-administracions.pdf).

. Deute públic. Tindrà una bona qualificació. Segons un estudi de gener del 2015 de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya, li correspondria una qualificació A+: (Es pot veure l’informe complet a LO CAMPUS DIARI http://locampusdiari.com/wp-content/ uploads/2017/09/risc-sobirà. pdf ).

Amb la mateixa metodologia emprada, la qualificació que li correspondria actualment a Catalunya seria AA- , deu nivells per sobre de la situació actual, a dos nivells per sobre de les del País Basc i Navarra i a quatre d’Espanya. . Crèdit bancari.

ARGUMENT DE LA POR: “Les empreses catalanes no es podran finançar. La borsa ho notarà.” Resposta:

- És una exigència de la UE regular el mercat de valors. El nou Estat el podrà regular. En l’informe núm. 12 del Consell Assessor per a la Transició nacional (CATN), està prevista la creació de l’Autoritat Catalana d’Inversions i Mercats (ACIM) (codificació de valors, dipositària de valors i estabilitat d’un sistema d’indemnització dels inversors reconegut oficialment).

tral Europeu. Tots aquests bancs gaudeixen a més de les garanties de l’euro, la liquiditat del BCE, el SEPA, el TARGET…

inverteixen com mai a casa nostra. El discurs d’alguna empresa que ha fet l’amenaça és bàsicament ideològic i no pas econòmic.

- Es ridícul amenaçar amb el corralito, ja que no hi ha una moneda diferenciada de Catalunya, Espanya i la zona euro. Un corralito no afectaria Catalunya sinó Europa.

- Els mercats operaran amb continuïtat. La Borsa és una societat anònima (integrada dins de Bolsas y Mercados Españoles, entitat holding de diferents borses) que seguirà funcionant en tot moment.

ARGUMENT DE LA POR: “La banca diu que marxarà de Catalunya.”

- El president de PIMEC va dir recentment que no hi ha empreses que marxin de Catalunya. Altres que han dit que marxarien, com l’expresident del grup Planeta, mentre deia que marxarien estaven invertint en industria química a Parets. El president de PIMEC ha denunciat que hi ha massa ingerències a l’hora de donar opinions sobre el que fan les empreses.

- El 16 de març de 2017, el grup London Stock Exchange, lligat a la Borsa de Londres, es va presentar a Barcelona per propiciar el contacte entre empresaris i inversors amb la finalitat de facilitar el finançament de les empreses. ARGUMENT DE LA POR: ”Catalunya té risc de corralito.” Resposta: - No. No és possible si tenim en compte la situació de l’economia real a Catalunya. - Primer, la salut de Catalunya és molt bona malgrat la gravetat de la crisi que encara patim. Els inversors estrangers no han parat d’invertir a Catalunya en els tres últims anys. - Segon, un corralito es produeix quan hi ha fuga de capitals. Al contrari, sabem que hi ha gent que passa els seus dipòsits de Madrid a Barcelona. - Tercer, des de novembre de 2014, el Santander, el BBVA, el Sabadell i CaixaBank estan en el MUS (Mecanisme Únic de Supervisió) del Banc Cen-

Resposta: - Els bancs van on hi ha activitat i negoci. Les empreses financeres de Catalunya tenen un projecte econòmic definit, com el tenen moltes empreses catalanes. Diferents estudis de prestigiosos economistes han calculat que amb la independència el PIB de Catalunya passaria en cinc anys de 224.000 a 310.000 milions d’euros, i en deu anys es doblaria. - El Conseller delegat del Banc de Sabadell, Jaume Guardiola, va dir al Col·legi d’Economistes que els bancs s’adapten als canvis i que es deuen als seus accionistes, clients i treballadors. Ni accionistes, ni clients tenen interès a deixar un dels mercats financers més atractius. - Al contrari del que es fa córrer, el BBVA i el Santander hauran d’obrir un NIF a Catalunya i, a més, hi haurà el nou Banc Públic de Catalunya. ARGUMENT DE LA POR: “Les empreses marxaran de Catalunya.” Resposta: - És curiós que es digui que les empreses marxaran de Catalunya, just en un moment en què les empreses de fora

- L’ambaixador dels EUA va dir que les empreses s’adapten als canvis i que no coneixia cap de les 500 empreses americanes establertes a Catalunya que volguessin marxar. - A la pregunta de si l’empresa marxaria, el president de SEAT, Jürgen Stackmann, va dir que el que interessa a les empreses és produir i vendre. La prova és que SEAT amplia la producció a Martorell amb nous cotxes. ARGUMENT DE LA POR: “A Catalunya es pagaran més impostos.” Resposta: - Sense dèficit fiscal i amb un millor finançament el Govern tindrà menys necessitat de pressionar fiscalment. La pressió fiscal no hauria de créixer —fins i tot podria atenuar-se—; tanmateix, serà el Parlament qui decideixi com finançar els serveis. - Molts economistes (i algun premi Nobel) estan convençuts que el nivell de vida de les persones millorarà, sense necessitat d’augmentar els impostos.

10 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Setembre - Octubre 2017

Memòria Independentista

Lluís Maria Xirinacs i Damians Barcelona, 1932 - Ogassa, el Ripollès, 2007. Polític pacifista, doctor en filosofia i sacerdot. Referent ètic i moral de l’independentisme i de la promoció de la pau.

Setembre - Octubre 2017

ARGUMENT DE LA POR: “A Catalunya augmentarà l’atur.” Resposta: - Amb la independència: . Catalunya podrà administrar els 80.000 milions d’euros que genera anualment. . Podrà legislar a favor de les persones i empreses. . Podrà invertir en infraestructures... Com a conseqüència:

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

cial espanyola qui pagarà les pensions perquè està legalment obligada a fer-ho. Si Espanya no reconeix el nou Estat, els pensionistes catalans seguiran sent pensionistes espanyols. L’obligació de pagament de les pensions està regulada a les directives europees en matèria de pensions i així ho estableix la legislació espanyola. - La legislació catalana determinarà quan les empreses hauran de fer l’ingrés de les cotitzacions a la tresoreria de l’Agència Catalana de Protecció Social.

Un estudi de la Sectorial d’Economia de l’ANC considera que els primers cinc anys es crearan uns 475.000 llocs de treball. Una gran part seran d’alta qualificació. Cada lloc de treball d’alta qualificació crea 3,5 llocs de treball d’alta i baixa qualificació.

- En el cas que l’Estat espanyol incomplís en algun moment la seva obligació de pagament, ho faria l’Agència Catalana de Protecció Social.

ARGUMENT DE LA POR: ”Catalunya no podrà pagar les pensions.”

Resposta:

Resposta: - Les pensions es paguen amb les cotitzacions dels treballadors en actiu. - A Catalunya l’atur és menor, els sous són més alts i la taxa d’ocupació és més alta. Catalunya està en millors condicions econòmiques per a pagar les pensions que Espanya. ARGUMENT DE LA POR: “Hi haurà algun moment en què els pensionistes no cobraran la pensió.” Resposta: - Des del moment de la declaració d’independència de Catalunya i fins que no s'arribi a un pacte sobre el repar ment d actius i passius, con nuarà essent la Seguretat SoMural a Sant Celoni

ARGUMENT DE LA POR: “La pagesia perdrà les subvencions.”

- Els pagesos podran cobrar en tot moment les subvencions. Catalunya aporta més del que rep de la UE. - Si en el període transitori hi hagués alguna dificultat, com que administraríem la nostra aportació, els pagesos podrien cobrar directament les subvencions agràries. - Els 2.600 milions d’euros del fons servirien per a pagar als pagesos a compte de l’aportació de Catalunya a la UE, ja que Catalunya aporta 5 vegades el que rep de la UE. NACIONALITAT I CIUTADANIA ARGUMENT DE LA POR: “Els catalans tindran una situació jurídica anòmala, seran ciutadans amb passaport espanyol (per tant, de la UE) i pertanyeran a un país que no formarà part de la UE…

S’és ciutadà europeu perquè s’és espanyol.”

laritats de cada cos de funcionaris en la mesura que ha tingut competències.

Resposta:

- Necessitem els funcionaris estatals que són a Catalunya per a continuar desenvolupant les funcions d’un estat. La Llei de transitorietat garantirà els drets d’aquests funcionaris i llur possibilitat de canviar de destí.

- La ciutadania europea la vàrem adquirir els catalans pel fet de formar part de l’Estat espanyol quan es van signar els Tractats; una vegada adquirida no es perd sense el propi consentiment o per renúncia. La ciutadania europea és un dret fonamental, reconegut pel dret internacional i en particular pel Tractat de la UE, i que no pot veure’s afectat per la bona o mala relació entre països. - De forma expressa les expulsions col·lectives estan prohibides, com es desprèn de l’article 19.1 de la Carta dels rets Fonamentals de la UE. - Ara que està en marxa el Brexit, una de les primeres declaracions ha estat que no pot afectar al dret de la ciutadania. FUNCIONARIS ARGUMENT DE LA POR: “Els funcionaris perdran la feina.” Resposta: - La Convenció de Viena de 1983 garanteix la continuïtat dels serveis. Els funcionaris estan adscrits als serveis. El principi bàsic és el de continuïtat. En casos especials, en càrrecs de designació política (per exemple, delegat del Gobierno) sembla obvi que no hi haurà continuïtat. - El funcionariat continuarà amb el seu estatus actual. Tal com s’ha fet en el passat quan hi ha hagut traspassos en ensenyament i sanitat. Posteriorment, el Parlament ha desenvolupat les particu-

ARGUMENT DE LA POR: “Els funcionaris amb destí a Catalunya no podran optar a places de la resta d’Espanya.” Resposta: - Els funcionaris de l’Estat tindran la possibilitat d’optar a les places del seu cos. No perdran la seva condició, si no hi renuncien. ESPORTS ARGUMENT DE LA POR: “El Barça no jugarà a la lliga espanyola.” Resposta: - El Barça està en una situació esportiva i econòmica que li permetria poder triar en quina lliga jugar. - Pels interessos dels grans operadors televisius, aquests no es voldran perdre la facturació que representen les retransmissions de partits de primer nivell. El Barça hi podrà dir molt. - Hi ha algun soci del Barça o del Madrid que no vulgui veure un Barça- Madrid. Economistes per la independència. Sectorial d’Economia de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

12 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Memòria Independentista

Jordi Carbonell i de Ballester Barcelona,1924 – 2016. Filòleg i Polític republicà. Un potent defensor cultural i de la llengua catalana.

Setembre - Octubre 2017

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Aran ei un País de libertat qu’eth referendum d’autodeterminacion reforçarà

Vòta 1 d’octubre de 2017

Vivéncia Aranesa Associacion culturau e civica dera Val d'Aran EN TOT DIFÓNER ETH PENSAMENT CONTEMPORANÈU Connècta damb nosati: Telèfon: 973204907 vivenciaaranesa@locampus.cat

14 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Setembre - Octubre 2017

Memòria Independentista

Ermengol Passola i Badia Barcelona,1925 - Barcelona, 2009. Empresari. Un eficaç mecenes i gran impulsor cultural.

PÀGINES ESPECIALS a la revista universitària LO CAMPUS i al digital LO CAMPUS DIARI

La Universitat de Lleida, el nou lideratge universitari a Igualada

"European Ballon Festival" d'Igualada

El Campus Universitari d'Igualada-UdL

La Universitat de Lleida, una universitat singular Universitat de proximitat Universitat de Lleida Ldea(UdL) és una “universitat proximitat” que vol dir que té unes dimensions i un funcionament de Centre d’Estudis Superiors mitjà, sense massificacions i capaç de tenir un lligam molt proper i efectiu a l’entorn social, econòmic i cultural en el que està immers.

Aquest concepte de “proximitat” és molt important retenir-lo, perquè explica la capacitat que té la UdL d’adaptar-se i de ser molt dinàmica, tant en les noves necessitats docents, formatives i de recerca, com adaptar-se a les necessitats territorials. Si tot és canviant, la Universitat no només s’adapta, sinó que intenta liderar el canvi i les innovacions. Dinamisme universitari Una UdL dinàmica: innova a l’aula, innova a les pràctiques, innova en la mobilitat, innova en la seva estructura i expansió, innova en la seva governança, innova en la par-

prestigi acadèmic

recerca enriquint la docència

ticipació de la comunitat universitària, innova en els seus models de recerca i innova en la formació dels ciutadans al llarg de la seva vida. Òbviament no sempre tot funciona bé al cent per cent, però perquè funcioni, la universitat elabora i desenvolupa estratègies i tàctiques ben explicitades, testades i sempre amb possibilitat d’adaptacions i canvis, perquè tota la nostra comunitat universitària no només entengui el projecte propi, sinó que a més s´hi senti involucrada aportant professionalitat i experiència. La UdL és una universitat pública allunada de qualsevol pràctica de “l’anar tirant”, com que de vegades té l’administració pública. Un model de docència propi El dinamisme de la UdL es concreta per haver creat un model de docència i formació propi. Un model que té, en el prestigi acadèmic i social, en la qualitat integral de la docència, i en la garantia de

qualitat integral

ocupabilitat

La docència pròpia a la UdL

l’ocupabilitat de la formació, els seus trets distintius. Hi ha hagut una adaptació a les noves necessitats docents i formatives tant pels canvis de l’anomenat Espai Europeu d’Educació Superior, com dels canvis de la societat. El prestigi acadèmic de la UdL està reforçat pel seu sistema global i interrelacionat de la seva oferta de Graus, Màsters, Doctorats i Formació Contínua, i també reforçat pel seu equip de professors, majoritàriament doctors i se’n un professorat a temps complert amb un més que provat prestigi docent, de recerca i intel·lectual en general. . L’avaluació continuada i la potenciació dels treballs pràctics són uns aspectes didàctics reforçats en el treball a l’aula i als laboratoris com en el rol atribuït al professorat. Com ja hem dit: les dimensions d’una una universitat mitjana i no massificada com la UdL, ajuda al bon desenvolupament d’aquestes didàctiques. La UdL impulsa una cultura de la qualitat amb un plantejament global i transversal. O sigui cuidant els processos pedagògics i els actors que constitueixen el fet docent. Però a més la qualitat per la UdL comporta formar professionals, estudiants com a ciutadans i habituar per a la formació i reciclatge continu. La UdL aposta perquè l’ocupabilitat sigui un element transcendent en la formació dels estudiants. Per tal

d’aconseguir-ho, un instrument important són les pràctiques acadèmiques, que permeten a l’estudiant aplicar els coneixements i competències adquirides en un entorn professional real, relacionat amb els objectius formatius del seu ensenyament. Però tot això, formant part de tota una oferta de Graus i Màsters relacionats amb els sectors econòmics i professionals consolidats, emergents i de futur. La futura feina professional de l’estudiant, a la UdL ja la preparem pels estudis ofertats, a l’aula i a les pràctiques. Pràctiques i Recerca Així doncs, una altra característica pròpia i singular de la Universitat de Lleida és que es fan Pràctiques Externes Obligatòries a tots els Graus i Màsters amb competències professionals. Ja no és només ofertar estudis en sintonia amb les necessitats del mercat, sinó que és involucrar obligatòriament a l’alumnat en el món productiu del territori. Donant així una millor formació i uns lligam professionals que poden ser molt productius en trobar feina. També la recerca que es fa a la UdL té una canalització docent : si una missió important de la nostra recerca és transmetre el coneixement dels nostres investigadors, dels nostres professors cap el conjunt de la ciutadania, això primer es fa a els estudiants, enriquint la docència.

III

Igualada amb ànima universitària Sobre la presentació pública del nou Campus Universitari d'Igualada-UdL

om tothom es pot imagiC nar per arribar a fer la presentació del nou Pla Estratè-

gic del Campus Universitari d’Igualada - Universitat de Lleida (UdL), com es va fer el dia 1 de setembre d’enguany a l’Ajuntament d’Igualada, presidida pel President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont; hi ha hagut una amplia feina de tècnics, acadèmics, polítics, funcionaris i diferent tipus de professionals de la docència i de la governança universitària. Aquest no fou un simple acte protocol·lari. Igualada té una tradició i expertesa en estudis universitaris, que amb la UdL rellança amb un nou model

universitari modern, posat al dia en les innovacions pedagògiques dels estudis superiors. Però s’ha de ressaltar la Presentació perquè fou i és, un exemple reeixit de col·laboració productiva i de lleialtat institucional entre administracions i la nostra universitat pública. El President Puigdemont va dir: “Comencem una era en què quan ens referim a Igualada com a ciutat universitària no ho farem de manera retòrica sinó amb tota la seva rotunditat i mèrit, perquè a més d’equipament i d’oferta, té ànima universitària”.

Una “ànima universitària” que l’Ajuntament d’Igualada ha sabut canalitzar i teixir molt bé amb la UdL. El seu Alcalde Marc Castells va destacar que "aquesta aliança entre l'Ajuntament i la Universitat de Lleida suposarà el salt definitiu per convertir Igualada en una ciutat oberta, que treballa per muscular les seves empreses, que aposta pel coneixement i per desenvolupar el talent dels seus joves i que vol garantir-los el millor futur professional". La pròpia UdL en surt enormement reforçada per aquesta acció de descentralització universitària i d’expansió territorial de les seves activitats

acadèmiques, tant docents com de recerca. El Rector de la UdL Roberto Fernàndez va destacar que "avui la Universitat de Lleida se sent més potent, més confiada en sí mateixa, més servidora del país i se sent també part del destí d'Igualada i de tota la comarca de l'Anoia". En realitat el nou Campus Universitari d’Igualada-UdL és una operació de “país” en la qual surt beneficiada la UdL, la ciutat d’Igualada, la comarca de l’Anoia, tota la Catalunya interior i el conjunt de la societat catalana, al contribuir sens dubte aquest Campus al reequilibri territorial del País.

El Campus Universitari d'Igualada actual Una aposta reeixida L’any 2014 va néixer el Campus Universitari d’Igualada, unes instal·lacions, uns estudis superiors i una governança que ja venien de lluny perquè a Igualada el 1979 va començar a funcionar l'Escola d'Enginyeria d'Igualada (EEI) adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya. I encara anant més lluny, es pot dir que aquest centre té una gran experiència en la formació de professionals de l'adoberia des de l'any 1958, quan es funda l'Escola Superior d'Adoberia. El Campus Universitari d’Igualada avui està constituït per una

governança compartida com a ens públic denominat Consorci Escola Tècnica d’Igualada (CETI) format per l’Ajuntament d’Igualada, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya. En aquest Campus situat al Pla de la Massa d’Igualada s’han impartit i s’imparteixen Graus, Màsters universitaris i Postgraus dels estudis tecnològics de l’Escola d’Enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya, com Estudis d’infermeria de la Universitat de Lleida que varen començar el curs acadèmic 2015-2016. També el Campus acull la Càtedra “A3 In Leather and Fashion & Textile Innovation”.

Projectes estratègics d'Igualada i de la comarca de l'Anoia Síntesi del desenvolupament econòmic d’Igualada i comarca, per lligar-ho amb la futura Formació: a indústria adobera és fonamental Lsegles per Igualada, amb una història de set en el curtit de pells. Les marques

Indústria adobera

de moda més prestigioses del món fan els productes exclusius amb pell d’igualada. La seva qualitat n’és un referent internacional. Referents per una banda per la qualitat de la pell: Perquè és una pell sense defectes, molt auditada en la seva qualitat. Producte de la tecnificació dels processos. Sempre apostant per la innovació i oferint gran diversitat d’articles.

També referents perquè són líders mundials en la investigació de la pell, per exemple, innovant per a fer pell intel·ligent.

Reindustrialització tèxtil: Anoia punt de moda

Indústria del paper

Packaging Arts Gràfiques Disseny Industrial

Serveis de Salut

4D Health, Centre d’Innovació per a la Simulació en Salut

Indústria 4.0

TIC Anoia Ignius, Centre de Fabricació Avançada

d’obra qualificada en disseny, patronatge, tissatge i confecció, i al domini de tots els processos com la logística, la tecnologia i la preparació del producte.

A més cal sumar-hi el prestigi internacional i al lideratge indiscutible de les empreses igualadines en el Clúster Tèxtil Moda Catalunya. De fet Igualada és el “Backstage de la Moda”, la cuina on es prepara tot, i cada vegada més marques hi confien per a l’elaboració dels seus productes tèxtils. Però també és un potent clúster marquista, amb sòlides empreses fortament implantades arreu del món i amb destacada presència a les passarel· les de moda internacionals. industria del paper i de les arts Lció,agràfiques tenen qualitat i singularitzaque unit a una clusterització del sector o sigui un treball conjunt per guanyar mercat, fan que el “Designed in Igualada” consolidi el 1500 llocs de treballs directes del sector.

Parc d’Innovació del Cuir i la Marroquineria

Indústria tèxtil

Dos elements importants a considerar del sector: L’aplicació de tecnologies netes. I la potenciació comercial del “Igualada Leather. Cluster Barcelona”. a industria tèxtil està equipada per tot Lacumulat el procés de confecció: el know-how per la tradició industrial, mà

Projecte: Igualada, Capital de la pell de qualitat

gualada té una llarga tradició en estu'associació TIC Anoia i l’Ajuntament Itaris, dis d’infermeria. Estudis, ara universiL d’Igualada potencien “Ignius, Cenque fan pràctiques als centres de tre de Fabricació Avançada”, un centre primària de l’ICS de l’Anoia. I també fan pràctiques al “4D Health, Centre d’Innovació per a la Simulació en Salut”. Un centre pioner a l’Europa del sud i que a més de formació, dona serveis per a les empreses, que poden analitzar els seus productes i avaluar-ne la presència al mercat. El “4D Health” també treballa en innovació tecnològica.

dedicat als estudis i al desenvolupament de la Indústria 4.0 i la fabricació digital. La Indústria 4.0 presenta una nova manera d’organitzar els mitjans de producció. Fa ús de les tecnologies TIC, com ara la robòtica col·laborativa, els sistemes ciberfísics, la sensorització amb màquines, el Big Data, l'Internet de les coses i la fabricació additiva.

Imatge simulada del futur Campus de Salut del Campus Universitari d'Igualada-UdL. Complex amb un Aulari a tocar del Passeig Verdaguer i una residència universitària a la banda del carrer Cardenal Vives d’Igualada. Tot tocant a l’Hospital de simulació 4D Health.

El nou Campus Universitari d'Igualada-UdL Al Pla de la Massa i al centre de la ciutat d'Igualada

La formació especialitzada a Igualada Com hem vist la potencialitat econòmica, social, cívica i cultural de la ciutat d'Igualada i de la comarca de l’Anoia és enorme i ben equilibrada. Amb un dinamisme empresarial, ciutadà i institucional de primer ordre, perquè sap adaptar-se a les necessitats del territori amb innovació i competitivitat. Tots el sectors i clústers existents a Igualada necessiten un gruix de formació i de re-

cerca. A nivell de Formació Professional l’Institut Milà i Fontanals en tecnologia i salut, i l’Escola municipal d’art Gaspar Camps en disseny, tenen un historial de qualitat. També a nivell universitari els estudis del camp de la salut de la Universitat de Lleida han conviscut amb els estudis tecnològics i de recerca aportats per la Universitat Politècnica de Catalunya, consolidant a Igualada i a la comarca de l’Anoia una solida tradició i especialització en Estudis

Superiors. Hi ha una manera de “fer” universitat a Igualada. La UdL, el nou lideratge universitari a Igualada Per estratègia pròpia la Universitat Politècnica de Catalunya ha variat la seva expansió territorial de les seves activitats acadèmiques, tant docents com de recerca i com a conseqüència ha decidit deixar la governança, la formació i la recerca al Campus Universitari d'Igualada.

I en aquesta situació el Govern de la Generalitat de Catalunya va convidar a la nostra Universitat de Lleida a incorporar-se al Consorci Escola Tècnica d’Igualada (CETI), l’ens públic format per l’Ajuntament d’Igualada i la mateixa Generalitat de Catalunya. Aquest nou lideratge universitari a Igualada no només és i serà una nova governança, significarà també un reforçament de l’oferta en estudis, una consolidació de la recerca i l’ampliació a nous projectes, tot

La formació universitària dual

La innovació pedagògica de la UdL a Igualada La Universitat de Lleida ofereix als seus Campus de Lleida una FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA DUAL en dos Graus i cinc Màsters. La FORMACIÓ DUAL és un model d’aprenentatge basat en la integració dels aprenentatges adquirits en dos entorns igualment importants, l’acadèmic i el professional, que actuen de manera coordinada per oferir un programa formatiu

de grau, màster o formació continuada. En la formació dual s’alterna la formació rebuda en l’entorn acadèmic amb formació rebuda en l’entorn professional, de forma que l’estudiant es converteix en un treballador en formació. L’estudiant compta amb una doble tutoria per part d’un tutor acadèmic i un tutor a l’empresa o institució,

que l’acompanyen al llarg de tot el procés formatiu, per aconseguir una autonomia progressiva, capacitat de reflexió i garantir l’adquisició de les competències professionals i acadèmiques planificades en la titulació. La relació entre l’estudiant i l’empresa s’estableix mitjançant un contracte de treball mentre dura la seva formació.

Aquesta Formació Dual en Estudis Superiors serà una de les aportacions d’innovació pedagògica que la UdL implementarà als estudis del Campus Universitari d'Igualada-UdL. El Pla dual a més de ser una didàctica molt útil, és una oferta molt atractiva tant per l’ocupabilitat de l’estudiant com per l’empresa, incorporant nou talent qualificat.

El nou Campus Universitari d'Igualada-UdL fonamentat amb els actuals professionals del Campus. El nou lideratge significarà una progressiva ampliació del Campus en tots els seus aspectes, assegurant seguretat, renovació i innovació formativa. Les noves formes de la UdL La UdL s’adapta constantment : amb el nou Campus Universitari d'Igualada-UdL es vol Impulsar unes noves formes d’expansió dels estudis universitaris, en el si del Sistema Universitari Català, relacionades amb les necessitats reals de professionals de les empreses i institucions del territori. Però no es tracta només d’acompanyar les potencialitats del territori, també es vol tenir un paper actiu i de lideratge, desenvolupant uns estudis i una recerca que ajudi a dinamitzar l’economia i impulsar el progrés en territoris com els d’Igualada, l’Anoia i a més, les comarques de l’interior de Catalunya. També una nova forma molt

La futura oferta de Graus i Màsters a Igualada

Enginyeria Química

important aportada per la UdL, serà posar en marxa una innovació docent que l’anomenada “Formació universitària Dual” n’és l’eina pedagògica estrella. Serà tota una novetat al Campus, que respondrà als canvis socials, -sobretot a l’ocupabilitat-, i als reptes de la revolució tecnològica, en totes les especialitzacions que Igualada protagonitza. Etapa de transició 2017-2020 El Campus universitari Igualada-UdL es constituirà sumant els actuals estudis que a la ciutat igualadina té la UPC -que passaran a ser títols de la UdL-, amb els estudis que ara ja imparteix la UdL, i finalment incorporant a l’oferta nous estudis oficials de grau i de màster i nous estudis de formació contínua o permanent tots ells impulsats per la pròpia UdL . Aquesta estructura de l’oferta implica uns acords entre la UdL i la UPC per traspassar aquests estudis, així com ha de comportar uns acords entre les dues universitats per tal de garantir que qualsevol estudiant pugui finalitzar els seus estudis en la institució

en la qual els va iniciar, i per suposat ha de contemplar el traspàs d’aquell professorat que pertanyent a la plantilla de la UPC vulgui acompanyar-nos en el nou Campus. Tots aquestes operacions es duen a terme amb el màxim acord entre les dues institucions universitàries i estan emparats pel Govern. Operativament, a més, implica que l’actual consorci el CETI -Consorci de l’Escola Tècnica d’Igualada, que és el que gestiona l’Escola Industrial d’Igualada-, que ara per ara és un centre adscrit a la UPC, canviarà els seus estatuts per tal d’adscriure’s a la UdL en un termini d’uns sis mesos. Ara bé, el plantejament és que en relativament poc temps, aquest centre adscrit desaparegui i els seus estudis s’insereixin en els centres temàticament respectius de la UdL. La configuració del Campus Universitari d’Igualada-UdL també inclourà l’actual Càtedra “A3 in Leather and Fashion & Textile Innovation”, i comptarà amb les màximes facilitats per l’ús acadèmic de l’Hospital de Simulació 4D Health.

Enginyeria de l'organització, localització i gestió industrial

Nutrició i Dietètica Humana i Fisioteràpia Tècniques d’interacció digital i computació en format dual

MÀSTER Enginyeria del cuir

Infermeria MÀSTER Pràctiques Clíniques i Simulació

A partir d’un acord entre la UdL i l’Ajuntament d’Igualada, una de les institucions que més està treballant per l’èxit d’aquest projecte, els actuals equipaments del CETI passaran a ser equipaments acadèmics del Campus. A més, l’Ajuntament s’ha compromès a la construcció d’un nou edifici d’aules i espais docents en el centre de la ciutat, conjuntament amb una residència estudiantil.

La nova oferta acadèmica L’oferta acadèmica del Campus Universitari Igualada-UdL s’està constituint a partir de dos grans nuclis: l’àmbit de la salut i l’àmbit de l’enginyeria i la tecnologia. L’oferta acadèmica oficial estarà, composada pels GRAUS de: -Enginyeria Química. -Enginyeria de l'organització, localització i gestió industrial. -Tècniques d’interacció digital i computació en format dual. -Infermeria. -i del doble grau de Nutrició i Dietètica Humana i Fisioteràpia L’oferta acadèmica oficial de MÀSTERS serà: -Enginyeria del cuir. -Pràctiques Clíniques i Simulació. Es vol que tota aquest oferta estigui plenament activa durant el curs 2018-19. Això no vol dir que no es plantegin altres títols, en format de dobles titulacions o de noves ofertes acadèmiques, que s’aniran desplegant en els propers anys. Així mateix, cal dir que la UdL i les institucions territorials igualadines tenen un gran interès per desplegar estudis de les diverses modalitats de formació contínua, lligats als interessos formatius dels sectors productius del territori igualadí i la seva àrea d’influència, com també de les institucions i de les organitzacions que allí interactuen.

www.udl.cat

Setembre - Octubre 2017

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

NARRATIVA

la meva figura exposada mediàticament. Han fet de la meva reclusió un espectacle públic, un circ de pallassos amb corbata i malabaristes de feixos de bitllets, on sóc jo l’equilibrista que camina sobre la corda fluixa. Aquells que diuen ser els meus defensors, són en realitat els que em tenen empresonada en una gàbia d’or i em porten cada dia, sobre una safata de cristall, un plat de caviar acompanyant els diaris amb titulars sobre la meva clausura. Són els que se’n riuen histèrics, desafiadors i burletes, de la meva figura i de tot el que represento.

1-O Benvolguda lectora o benvolgut lector, Això no és un simulacre, això és una carta d’auxili. Necessito la teva ajuda, necessito l’ajuda d’un país sencer. Em faig dir D i fa mesos que estic segrestada. Segur que has sentit parlar de mi; he estat odiada i estimada, perseguida i aclamada, exiliada i refugiada. Aquesta és la història de la meva pàtria

i bandera, el meu capital, l’únic que em queda i l’únic que sempre he posseït: jo mateixa. Vaig néixer a Grècia, però he viatjat tant que em considero universal. Malgrat el meu afany de respectar i ser respectada, no sóc benvinguda arreu degut a la meva tendència a la revolució, a l’inconformisme. El meu nom ha estat burlat i

Es podria dir que sóc una presa política. No sé si sóc la causa o la conseqüència, és a dir, si el meu segrest ha desencadenat aquesta ràbia creixent dia rere dia, aquest sentiment de fraternitat, la força revolucionària que encén el poble, o bé si l’anhel d’autonomia ha sigut la raó per la qual han decidit encadenar-me al meu propi destí, i així, retenir també el destí d’un país que sento meu. Intueixo, però, un lleu xiuxiueig que des de l’est m’assegura que em trauran d’aquesta cel·la de cinc estrelles. Que hi ha un exèrcit de militants dels drets polítics que ja fa anys que xisclen per mi cada setembre, i que estan disposats a posar en perill la seva llibertat malgrat les amenaces, el xantatge i la por que els posen fins al moll dels ossos... A canvi de les meves ales, de poder aixecar el vol des dels barrots de la Moncloa. Diuen a les tertúlies de la ràdio, als platós de televisió, a les portades dels diaris i revistes, que milions de ciutadans em recolzen a mi i també el dret a decidir, i que a Catalunya un equip de rescat votarà aquesta tardor per a veure’m caminar entre els carrers i les places, per a que la gent em saludi imperiosa i somrigui amb orgull. Per respirar la justícia com l’oxigen i notar el gust de la llibertat. És per això que et demano suport. Per fer-me lliure i mantenir-me viva. Perquè el vot d’un ciutadà val més que una diplomàtica intervenció corrupta, que qualsevol titular sensacionalista, que una campanya publicitària a la televisió. Perquè arribats al punt en el qual no tenen en compte gairebé mig milió de persones xisclant cants a la llibertat –i cantant-me a mi- cada setembre fins a quedar-se afònics, ja no es prendran res seriosament.

Tan se val si ets partidari o detractor de la causa, mentre siguis un etern defensor meu, mentre siguis un errant amant de la Democràcia. Sé que el que et demano no és senzill, però hem de plantar cara al discurs de la por, a les pressions del poder, a aquells que s’amaguen entre les pàgines de la Constitució i em tenen en aquesta suite segrestada. Exercir el dret de vot és demostrar que no estem lluitant una guerra perduda, que batallar per la causa un altre cop valdrà la pena ara i per sempre. A la teves mans, i a les mans de tota la teva nació, recau el poder de fer-me immortal. De decidir la teva sort i el teu futur, i en conseqüència, la del país al que pertanys. D’escollir amb rigor, amb il· lusió, amb valentia. Titlla’m d’il·lusa però jo encara crec en vosaltres, en les persones, encara crec en la humanitat. M’alimento dels ideals que porteu per bandera, els principis que us acompanyen fins al final. M’inspiren el pensament crític, la veritat i, tot i que la llei m’hagi girat l’esquena aquest cop, la justícia. Tinc fe en la viva lluita del poble, per la llengua, per la pàtria, per la identitat, per la llibertat. Sempre del poble, sempre teva,

Democràcia.

Maria Martínez I Bosch 1er de Batxillerat a l'Institut Ciutat de Balaguer

22 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Setembre - Octubre 2017

Memòria Independentista

Josep-Lluís Carod-Rovira Cambrils, 1952 Filòleg. Referent republicà i d’esquerres.

Setembre - Octubre 2017

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Com es preveu el PROCÉS CONSTITUENT de la nova República Catalana?

l darrer títol de la “Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República” aprovada pel Parlament de Catalunya regula el PROCÉS CONSTITUENT, el qual consta de tres fases successives: La PRIMERA FASE és la del procés participatiu, políticament vinculant, que consta d’un procés deliberatiu sectorial i territorial i un Fòrum Social Constituent, format per representants de la societat civil organitzada i dels partits polítics, amb l’objectiu de debatre i formular un conjunt de preguntes a la ciutadania sobre els principis i qüestions generals de la futura Constitució, mitjançant processos de participació ciutadana.

Una vegada celebrat el referèndum i en cas de resultat favorable de l’opció independentista, el Govern de la Generalitat activarà un procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, amb l’objectiu de redactar i aprovar la Constitució de la República. Article 86. Fases del procés El procés constituent consta de tres fases successives: una primera, de procés participatiu; una segona, d’eleccions constituents i d’elaboració d’una proposta de Constitució per part de l’Assemblea Constituent; una tercera, de ratificació de la Constitució per mitjà d’un referèndum. Article 87. Procés participatiu

La SEGONA FASE és la de l’Assemblea Constituent, la qual disposa de plens poders per a redactar una proposta de Constitució. Una vegada aprovada la proposta de Constitució, s’obre la fase de ratificació per referèndum. Una vegada la proposta de Constitució és ratificada per referèndum, es dissol l’Assemblea Constituent i es procedeix a convocar noves eleccions.

1.El Parlament empararà les diferents fases del procés, vetllant pel desplegament de la fase participativa que tindrà lloc durant els sis mesos posteriors a la proclamació dels resultats del referèndum. Aquesta constarà d’un procés deliberatiu a nivell sectorial i territorial, i la subsegüent convocatòria d’un Fòrum Social Constituent format per representants de la societat civil i dels partits polítics.

TÍTOL VII. Procés constituent Article 85. Activació i característiques fonamentals

2.El Govern crearà un Consell assessor format per experts acadèmics, a nivell nacional i internacional, per tal d’assessorar en la fase delibera-

tiva constituent liderat per la societat civil organitzada. 3.El Fòrum Social Constituent, recollint els debats de la fase deliberativa, ha de debatre i formular un conjunt de preguntes sobre els principis i qüestions generals de la futura Constitució, que hauran d’ésser resoltes per la ciutadania mitjançant un procés de participació ciutadana. El resultat d’aquesta participació ciutadana constituirà un mandat que vincula políticament l’Assemblea constituent, la qual els articula jurídicament i, si cal, els harmonitza i sistematitza. Article 88. L’Assemblea constituent 1.Acabat el procés participatiu, el President o presidenta de la República dissol el Parlament i convoca eleccions constituents. L’Assemblea constituent es compon del mateix nombre de membres que el Parlament dissolt. S’elegeixen seguint el règim electoral ordinari. 2.L’Assemblea constituent disposa de plens poders per a redactar una proposta de Constitució, la qual s’ha d’aprovar per majoria de 3/5 dels membres del Ple en votació final sobre el conjunt del text. Si no s’assoleix aquesta majoria, en la segona votació és suficient la majoria absoluta; si no s’obté se segueix deliberant i sotmetent a votació noves propostes fins assolir- la. Cap

de les decisions de l’Assemblea constituent, en exercici del poder constituent, seran susceptibles de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal. 3. L’Assemblea constituent es regeix pel que disposa aquesta Llei i, supletòriament, pel que disposa el Reglament del Parlament de Catalunya. 4.L’Assemblea constituent assumeix la resta de les funcions, facultats i obligacions del Parlament, inclosa l’elecció del president o presidenta de la República, d’acord amb el que disposa aquesta Llei. Article 89. Ratificació per referèndum 1.Aprovada la proposta de Constitució, se sotmet a ratificació per referèndum. 2.Si la proposta de Constitució és ratificada per la ciutadania, es dissol l’Assemblea constituent de forma immediata i es procedeix a convocar eleccions per a la conformació del nou sistema institucional establert per la Constitució. 3.Fins a la constitució de les noves institucions, la diputació permanent, fiscalitza la creació del nou entramat institucional i assumeix transitòriament les funcions, facultats i obligacions del Parlament.

El Procés Constituent INICI en 6 mesos: Sí el resultat del Referèndum d’autodeterminació és positiu. (1 d’octubre)

1a fase: PROCÉS PARTICIPATIU A. Procés deliberatiu a nivell sectorial i territorial - Fòrum Social Constituent - Consell Assessor B. Procés de participació ciutadana

2a fase: ELECCIONS CONSTITUENTS i PROPOSTA de CONSTITUCIÓ A. Eleccions constituents B. L’Assemblea Constituent redacta una proposta de Constitució

3a fase: REFERÈNDUM SOBRE LA CONSTITUCIÓ Eleccions legislatives

24 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Memòria Independentista Miquel Sellarès i Perelló Barcelona,1946. Especialista en seguretat. Home pont i imprescindible entre tots els sectors sobiranistes.

Setembre - Octubre 2017

Projecte internacional de "Monitoratge de la llibertat acadèmica" potenciat per “Scholars At Risk” (SAR) Projecte de “Scholars At Risk” Etatl(SAR): “Monitoratge de la lliberacadèmica” es centra en desenvolupar una major comprensió del volum i la naturalesa dels atacs a les comunitats d'educació superior, per tal de desenvolupar respostes de protecció més efectives.

Com una premsa lliure i un poder judicial independent, un sector educatiu sa és fonamental per a una societat oberta, justa i pròspera; un motor de les habilitats i idees que una societat necessita per resistir l’opressió i afrontar nous reptes. Quan es debilita per negligència o abús, el sector no pot complir aquest paper, provocant inevitablement conflictes, inestabilitat i angoixa social. El “Monitoratge” té com a objectiu identificar, avaluar i fer un seguiment d'incidents que impliquin un o més dels 6 tipus de conductes ben definides, que poden constituir una violació de la llibertat acadèmica o dels drets humans dels membres de

les comunitats d'educació superior. Objectius Els objectius del “Monitoratge” són: (1) Captar la majoria dels incidents que impliquen els 6 tipus de violacions ben definides; (2) Implementar un sistema d'informes per verificar, centralitzar, processar i distribuir la informació aconseguida de manera que pugui produir resultats positius; I (3) juntament amb els investigadors dels projectes i els seus equips, per assolir nivells d'eficàcia i eficiència que permetin l'expansió d'una cobertura global, a un cost raonable. Metodologia “Scholars at Risk” coordinen el “Monitoratge”. Una xarxa de professionals i defensors de l’educació superior serveixen de monitors per a determinats països o regions, sovint com a investigadors líders que supervisen equips d'investigadors estudiantils.

L'ACUP, l’Associació de les Universitats Públiques de Catalunya ja és membre de SAR ’Associació Catalana d'Universitats PúbliL(SAR), ques (ACUP) s'ha unit a “Scholars at Risk” una xarxa de més de 400 institucions

d'educació superior de 39 països que treballen per protegir acadèmics amenaçats, prevenir atacs contra l'educació superior i promoure la llibertat acadèmica. La unió a la xarxa SAR mostra la solidaritat amb educadors, investigadors i estudiants de doctorat de tot el món que es troben amenaçats i que no poden gaudir de la llibertat d’expressió en els seus països d’origen. La llibertat acadèmica és fonamental per a la missió de l’ACUP de proporcionar una educació superior de qualitat. Com a membres de la xarxa SAR l'ACUP i les universitats públiques catalanes demostren el seu compromís i responsabilitat de preservar i promoure la llibertat de pensament, tant localment com globalment. Segons Free to Think, un informe recent publicat per SAR, acadèmics i estudiants d'universitats del món s'enfronten a amenaces regulars com a conseqüència del seu treball acadèmic i lliure expressió d'idees. Aquestes amenaces a comunitats d'educació superior van des de restriccions de viatge fins a l'empresonament i la violència. “Els atacs a l'educació superior redueixen l'espai on la gent pot pensar i debatre sobre problemes complexos i contenciosos”, explica Robert Quinn, director executiu de la SAR. “Els membres de la nostra xarxa són fonamentals per protegir els acadèmics d'aquests atacs i construir un espai universitari més fort i segur”.

26 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Memòria Independentista

Muriel Casals i Couturier Avinyó, la Provença,1945 - Barcelona, 2016. Economista. Símbol del procés independentista de les entitats unitàries catalanes.

Setembre - Octubre 2017

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

CONTINUACIÓ: L'ACUP, l’Associació de les Universitats Públiques de Catalunya ja és membre de SAR Les institucions membres de la xarxa donen suporta investigadors i estudiants perseguits oferint posicions de recerca i docència temporals, supervisant i defensant els atacs contra l'educació superior i realitzant iniciatives d'aprenentatge per promoure la llibertat acadèmica. A més, el professorat, el personal i els estudiants de les institucions membres tenen l'oportunitat de participar en activitats de la xarxa, com ara:

Escultures de Jaume Plensa: “Nuria & Irma”. Yorkshire Sculpture Park (2011).

Els investigadors principals identifiquen i supervisen els seus propis investigadors estudiantils segons sigui necessari. Sota la supervisió del investigador principal, els investigadors estudiantils utilitzen una guia de recerca i materials proporcionats per “Scholars at Risk” per identificar incidents d'atacs contra sistemes d'educació superior, institucions o personal que es troben en els 6 tipus de conducta a controlar i registrar els detalls de cada incident en la plantilla proporcionada, analitzant cada incident com s'indica i adjuntant de manera corroborada material de font primària i secundària, sempre que sigui possible. En la majoria dels casos, la identificació inicial i la corroboració d'incidències provindran de fonts secundàries, com històries de mitjans de comunicació i informes d'ONGs. Quan sigui útil, els investigadors poden intentar també recollir material de font primària, incloses declaracions de víctimes, testimonis i/o protagonistes. Aquest material es pot obtenir com acotacions en informes secundaris (per exemple, històries als mitjans de comunicació), poden estar disponibles com a declaracions públiques en llocs web o blocs personals o d’organitzacions, o es poden obtenir a través d'un correu electrònic / xat, telèfon o entrevistes en persona.

Els investigadors principals determinen si una entrevista suggerida es pot dur a terme de manera ètica i amb la protecció suficient per raons de seguretat: seguretat del subjecte de la entrevista, així com també de l'investigador o de l’investigador principal o qualsevol altre participant. “Scholars at Risk” rep, les ressenyes i els informes dels responsables de tots els investigadors en un resum de seguiment consolidat, i ofereix supervisió general i suport per a tots els aspectes del projecte de Monitoratge. Els 6 tipus de conducta per la construcció del “Monitoratge” són: 1. Matances / violència / desaparició dels membres de comunitats d'educació superior: Els incidents rellevants inclouen assassinats i desaparicions en represàlia per a continguts o conductes acadèmiques particulars o dirigides a membres de comunitats d'educació superior, inclosos els líders universitaris, el personal acadèmic i no acadèmic i els estudiants d'educació superior. La desaparició inclou l'arrest, la detenció, el segrest o altres privacions de llibertat per part del govern o d'administradors de quasi-governs, o per grups o persones que actuen en nom de, o amb el suport, consentiment o consentiment del govern, seguit d'una negativa a revelar el

- Convidant als acadèmics a compartir les seves històries al campus a través de les SAR Speaker Series. - Fent activitats i seminaris sobre la defensa d’acadèdestí o el parador de les persones interessades o la negativa a reconèixer la privació de la seva llibertat, que situa aquestes persones fora de la protecció de la llei. La violència inclou atacs físics violents que causen danys greus a membres individuals de comunitats d'educació superior, incloent cops, trets o altres ferits amb armes i tortures. 2. Empresonament o detenció fraudulenta basada en continguts o conducta acadèmica o en qualsevol altre exercici de drets humans fonamentals: Incidents rellevants que inclouen la detenció, interrogatori, detenció i/o enjudiciament d’acadèmics, estudiants o altres membres de comunitats d'ensenyament superior d’una manera falsa o il·legal. Raons o càrrecs, directament relacionats amb, o en represàlia per, l'expressió d'opinions acadèmiques o d'altra activitat professional o estudiantil, així com en represàlies contra un altre exercici de drets humans fonamentals, inclosa la lliure expressió i la llibertat d'associació. Aquest últim pot incloure incidents d’acadèmics, estudiants o altres membres de comunitats d'educació superior que es dediquen a l'expressió lliure protegida, com ara escriure una carta a un diari o participar en una manifestació de protesta, fins i tot si aquesta carta o manifestació no està relacionada amb l'educació superior de

mics presos a través dels Student Advocacy Seminars i les Actions Campaigns. - Investigació i monitoratge de la situació de la llibertat acadèmica a través de l’Academic Freedom Monitoring Project. - Participant en converses sobre valors universitaris assistint a workshops, així com unint-se als working groups. L’adhesió a la xarxa SAR forma part del Pla de Treball de 2017 i del Pla de Projecció Internacional de les Universitats Catalanes 2017-2020, on un dels eixos principals de treball és millorar els serveis que s’ofereixen als refugiats i als col·lectius amb necessitats especials. l'individu. (Aquests incidents es poden no qualificar com a violacions de la llibertat acadèmica directament, però poden constituir una violació dels drets humans dels membres de les comunitats d'educació superior que, al seu torn, poden afectar indirectament la llibertat acadèmica). 3. Acusacions falses: Els incidents rellevants inclouen processos administratius, civils o penals contra líders universitaris, acadèmics i no acadèmics o estudiants universitaris que impliquen motius falsos o de qualsevol altra forma o càrrecs relacionats directament amb, o en represàlia per, l'expressió d'opinions acadèmiques o d’altres activitats professionals o d’activitat estudiantil, o en represàlia per altres exercicis de drets humans fonamentals, inclosa la lliure expressió i la llibertat d'associació. (Tingueu en compte que els càrrecs es poden fonamentar en la legislació local però, no obstant això, infringeixen normes internacionals reconegudes sobre els Drets Humans, perquè castiguen la impunitat contra l'activitat protegida). Els incidents rellevants també poden incloure, entre altres, els procediments com els anomenats "danys reputacionals" (per exemple, "insultar a l'Estat" o "ofendre els líders nacionals") que poden sotmetre a individus a sancions monetàries

28 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Setembre - Octubre 2017

Memòria Independentista

Artur Mas i Gavarró Barcelona,1956. Economista i President de la Generalitat de Catalunya. Impulsor i catalitzador definitiu del canvi del catalanisme de les classes mitjanes a l’independentisme.

Setembre - Octubre 2017

substancials o empresonaments, restriccions per viatjar durant penes de qualsevol acció o després de condemna, pèrdua de drets polítics (incloent-hi dret a mantenir o concorre per a càrrecs electes) i pèrdua de posició en empreses estatals, incloses les universitats. També s'inclouran els incidents documentats on l'Estat o altres entitats utilitzen l'amenaça d'una difamació o d'accions legals semblants per intimidar i silenciar al personal acadèmic o als estudiants, encara que tal acció no es formalitzi oficialment (per exemple, un ministre d'Estat fa un discurs públic que amenaça el processament d’un acadèmic o l’expulsió d'estudiants per publicar un article). Aquests procediments es poden presentar individualment i com institucions, inclosos els governs i altres entitats estatals (com els militars), funcionaris, ciutadans privats, religions estatals i les mateixes nacions. Quan s'informi d'incidents d'aquest tipus, es recomana als investigadors que identifiquin i, si és possible, adjuntin còpies de les disposicions legals que aportin la base de càrrecs o acusacions i proves de les amenaces, com ara fotografies d'incidències o còpies de declaracions o publicacions presumptament infractores. 4. Restriccions per viatjar o de moviment, basades per continguts o conducta acadèmica: Incidents rellevants, inclouen restriccions per viatjar als líders de l'educació superior, el personal acadèmic i no acadèmic i els estudiants universitaris. Aquestes inclouen, però no es limiten a, les restriccions legals, administratives o físiques dels viatges dins d'un estat; restriccions de viatges entre estats; restriccions arbitràries sobre la capacitat d'un estudiant d'obtenir un visat o altres documents d'entrada o sortida; negació de futurs permisos per viatjar; I represàlies per intentar viatjar o després del retorn del viatge. Les autoritats governamentals d’on és l’acadèmic o l’estudiant, les autoritats governamentals de l'estat a visitar, i/o les institucions d'educació superior, el lideratge o les associacions professionals poden imposar restriccions per viatjar. 5. Acomiadament per represàlia / pèrdua de càrrec / expulsió dels estudis basat en continguts o conducta acadèmica: Incidents rellevants que involucrin a líders d'educació superior o personal acadèmic inclouen l'aprovació de la gestió, disminució, pèrdua de promoció o altres penes professionals per a la feina acadèmica universitària d'un acadèmic, incloent declaracions fetes a l'aula, escrits, investigacions, associació professional/ activitat sindical, compromís amb (i crítica de) el lideratge de l’educació superior o de la política educativa, etc. Els incidents rellevants que involucren a estudiants inclouen l'acomiadament o l'expulsió dels seus estudis basant-se en treballs acadèmics o activitats estudiantils, incloent declaracions fetes a l’aula, escrits, investigacions, associació d'estudiants, activitat sindical, compromís amb (i crítica de) el lideratge de l’educació superior o la política educativa, etc. Les autoritats estatals, les institucions d'educació superior o altres autoritats relacionades amb l'educació superior poden imposar sancions ofensives.

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

6. Altres esdeveniments significatius: Es recomana als investigadors que informin d’incidents que no s'ajusten directament a un o més dels cinc tipus de conducta definits anteriorment i que tinguin una importància, escala, abast i/o durada que tinguin el potencial de desfavorir significativament les funcions de l’educació superior, la llibertat acadèmica o l'exercici dels drets humans per membres de les comunitats universitàries. Aquests incidents poden incloure l'ocupació o el tancament de campus d'educació superior; destrucció d'equipaments universitaris, materials o infraestructures; Fustigació sistemàtica o prolongada o amenaces contra membres de comunitats universitàries; límits sistemàtics d'accés a l'educació superior; i/o discriminació sistemàtica basada en motius de gènere, raça o altres motius d'accés, ocupació o altres elements relacionats amb l'educació superior. Corroboració Es demana als investigadors que proporcionin almenys dues fonts independents per corroborar cada incident que s'informa al lloc web del “Monitoratge”. Aquestes fonts poden incloure fonts secundàries, com ara mitjans de comunicació locals, nacionals i internacionals. També poden incloure fonts primàries, com entrevistes amb víctimes, testimonis o transeünts, i documents judicials/ governamentals. Els investigadors haurien d'esforçar-se per seleccionar fonts que proporcionin una descripció fiable de l'incident (és a dir, que els esdeveniments informats es poden verificar de forma independent) o bé són reconeguts per obtenir informes precisos d'alta qualitat. Es recomana als investigadors que excloguin fonts que semblen parcialment obertes. No obstant això, els informes de les organitzacions no governamentals i de defensa que s'han considerat prou objectius i fiables poden ser utilitzats per corroborar els incidents. Quan fonts múltiples i fiables proporcionen explicacions diferents de fets rellevants, els informes haurien de reconèixer aquestes discrepàncies. Avaluació i verificació Els investigadors i el personal de “Scholars at Risk” revisen, avaluen i s'esforcen per corroborar de manera independent els esdeveniments clau, actors i violacions descrits en cada incident informatitzat. Els incidents que s'han corroborat de forma independent, a través de fonts primàries o secundàries suficientment fiables, es marquen com a "verificats". Els incidents marcats com a "no verificats" són aquells en què només l'investigador subministra informació de corroboració limitada o que estan disponibles per al SAR com a informes parcialment significatius i meritosos. El personal de SAR revisa i pot incloure per informar incidents que han aconseguit una atenció predominantment local, però que, a causa del seu impacte en les comunitats d'educació superior, garanteixen una major consciència internacional.

Escultura de Jaume Plensa: “Isabella”, 2014. Es proporcionen informes d'incidents, enllaços i referències per ajudar els usuaris a avaluar presumptes informes i que no representen necessàriament les opinions del SAR, els monitors participants o els seus respectius membres i socis de la “Scholars at Risk Network”. “Scholars at Risk” no informa, ni divulga dades que siguin falses o no corroborades. El SAR acull amb beneplàcit la presentació d'informació addicional que corrobori, aclareixi o contradigui, i que pot ser usada per investigar o millorar de manera addicional les dades comunicades. “Scholars at Risk” és un referen, una eina I una nova tasca pels universitaris amb profunda consciencia democràtica.

30 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Setembre - Octubre 2017

Memòria Independentista

David Fernàndez i Ramos Barcelona,1974. Periodista. Activista social i polític assembleari anticapitalista.

Setembre - Octubre 2017

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Any MT Escrius? Pintes? Dibuixes? Esculpeixes? Filmes? Digitalitzes? Volem publicar les noves creacions de les Terres de Lleida

Màrius Torres (1910-1942) poeta de Lleida, poeta universal

Apunta’t a una bona moguda literària i artística

Connecta amb nosaltres: anymt@locampus.cat PLATAFORMA CULTURAL LO CAMPUS: Revista bimensual LO CAMPUS http://locampus.cat

Digital, cada dia: LO CAMPUS DIARI http://locampusdiari.com

Mini-Suplements de LO CAMPUS:

Associació universitària AMICS de LO CAMPUS

“Goodbye Institut” (per a instituts i escoles) LO CAMPUS BARRIS (periodisme de proximitat a Lleida) ER ESTUDIANT (en aranès) LO CAMPUS MÈDIC (divulgació mèdica) CLÀSSICA (per a gent gran que es recicla) ACCIÓ SOLIDÀRIA (emergència humanitària) “El mini-LO CAMPUS 3.0 Opinió UdL” LA FRANJA i la universitat (sobre la Franja de Ponent) Les Arts (Creació plàstica i literària) TUS - The University Student (Projecte editorial entre Catalunya i UK)

Associació Vivència Aranesa EN PROCÉS creatiu o logístic: - Web de serveis: “Estudiar en Barcelona. Estudiar en Cataluña” (per a Amèrica Llatina) - Plataforma digital HubForeignUdL (Comunitat online internacional) - “L’obrador” micro-Premsa entre les Universitats Mitjanes, Universitats de Proximitat de Catalunya: UdL+URV+UdG+UVic-UCC / Projecte UProxiCat - LO CAMPUS

Redacció: Campus Cappont Carrer Pere de Cabrera 12, 2on 9a 25001 Lleida Telèfon: 973 20 49 07 redaccio@locampus.cat

1 d’Octubre de 2017

Vota al referèndum de Catalunya Associació Universitària AMICS de LO CAMPUS : Universitat de Lleida, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Universitat de Girona i Universitat Rovira i Virgili.