Lo campus número 37 by Lo Campus

El periòdic universitari de Catalunya

LO CAMPUS Juny - Juliol 2018 Desena època Número 37

2€

La desobediència i la resistència civil no-violenta

2 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Juny - Juliol 2018

EDITORIAL: Text obert a debat

Per què els nostres “líders” independentistes creen tanta desconfiança entre els independentistes ?

El necessari canvi radical de l’estratègia independentista iem-ho clar: el sector inD dependentista assumeix molt malament les crítiques i les autocrítiques.

Per una banda és comprensible: en plena batalla, amb humiliacions i insults constants, amb repressió, amb presos polítics i exiliats, ningú vol regalar cap argument perquè l’espanyolisme l’utilitzi com a arma llancívola. I encara més, Ciutadans i el PP no solament ataquen qualsevol expressió de catalanitat, fins i tot trenquen tota mena de qüestions de llarga tradició, des del respecte a la senyera, a l’himne i als actes institucionals. Tot. Uns catalans que renuncien de Catalunya, tant la històrica com la d’avui. Amb aquest panorama de “col·laboracionistes” o protagonistes de la destrucció de la catalanitat, qualsevol crítica sorgida des de dins de l’independentisme fa que els hiperventilats, els estètics, els barruts de barretina i molts de bona fe, s’escandalitzin. Per exemple nosaltres, modestament, vàrem iniciar un blog que denominen “L’INDEPENDENTISTA – Comunitat de debat sobre pensament i estratègia sobiranista” ( http:// comunitatindependentista. blogspot.com ) i vàrem rebre una allau de crítiques negati-

ves per discutir en públic, el que diuen que cal discutir en privat, perquè la “roba bruta es rentar a casa”. Tant ens van atonyinar que vàrem frenar la publicació digital per reflexionar i és precisament amb aquest escrit, que retornem a la carrega, engegant literalment a pastar fang, a tant independentista de ceràmica de Lladró i de vol gallinaci, que tenim entre nosaltres. No hi ha discussió pública de l’estratègia independentista: I s’ha de fer. No hi ha crítica del que s’ha fet fins ara: I s’ha de fer. Ningú no veu que la elit independentista no excita al propi personal independentista? Ningú no veu que s’estan perden “oportunitats” com diu el President Torra? El President Torra només el que fa és repetir una i una altra vegada la paraula “oportunitats”. El nostre “estimat” President, a part de ser un fatal defensor dels seus escrits, es pensa que Catalunya es una sala d’estudis de mercat d’una empresa d’assegurances i s’oblida de que és el lideratge i que el líder a més d’oferir fulls de ruta clars, ha d’entusiasmar. I amic President, tindreu moltes virtuts, però capacitat per engrescar un procés independentista no sou l’home i no només perquè personalment

LO CAMPUS DIARI Cada dia: premsa universitària

http://locampusdiari.com Editor i Director:

Coeditors: Associació universitària

LO CAMPUS Redacció:

AMICS de LO CAMPUS / UdL i

Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª

Associació VIVÈNCIA ARANESA, -“As-

25001 Lleida • Telèfons: 973204907

Número 37 Juny / Juliol 2018

sociacion Culturau e Civica Vivéncia

redaccio@locampus.cat

Versions de paper i digital.

Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”-.

http://www.locampus.cat

Dipòsit Legal: L-658-08

Joan-Ramon Colomines-Companys

PORTADA:

CONTRAPORTADA:

1.Obra urbana de Banksy a Londres. 2.Con-

Fragment de l’escultura “Les Voyageurs”

junt de cares de Mahatma Gandhi, Martin

de Bruno Catalano, instal·lada a Marsella.

Luther King, Gene Sharp i Lluís Maria Xirinacs.

Juny - Juliol 2018

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

“Las Meninas” (1970) dels valencians “Equip Crònica”. Fundación Juan March, Madrid.

no exciteu al personal, sinó que a més ara no us correspon. Després dels enormes errors de “Junts pel Sí” començant pel President Puigdemont, d’Esquerra Republicana i de la CUP, en com varen gestionar els dies després del referèndum de l’1 d’octubre i de constatar que la via institucional cap a la independència ha acabat amb una sonada derrota i ens ha portat a un cul-de-sac, ara cal canviar l’estratègia i les tàctiques. Hem a pres que la Generalitat de manera institucional, no potser l’eix central de la futura lluita independentis-

ta. La Generalitat amb el seu President i Govern republicà i el bloc independentista del Parlament de Catalunya son peces importants, de gran qualitat i categoria, però han de situar-se estrictament en fer “autonomisme” al servei de l’independentisme. La via integral cap a la independència consta de tres elements: les mobilitzacions populars, la mobilització institucional a l’estranger i la “eina autonomista” del govern i parlamentaris republicans. Les senyores de la CUP ens diuen que això i aquí, no va de líders i nosaltres afirmem

que en tot moviment d’alliberament els lideratges son fonamentals. El President Torra té un càrrec, però un lideratge de pa de pessic. Tenir el càrrec acompanyat de “independentistes-funcionaris”, no fa que un govern lideri un enorme i complex procés nacional com el que necessitem. El President Torra un cop acabi la política de gestos, simbologies i de respecte i homenatge a presos i exiliats s’ha de posar a treballar com a “President Autonomista”, saben que és una baula de tota una maquinaria més amplia d’alliberament.

Que tota aquesta colla de càrrecs públics deixin de ferse la “super-dona i super-home” i no se saltin ni un mil· límetre la llei espanyola que ens té submisos, no necessitem aquestes “valentes i valents”, perquè hi ha un enorme marge des de l’autonomisme per fer costat a l’independentisme mobilitzat. A més ens estalviarem el trist espectacle de polítics d’una “militància liquida” que han fet pena i vergonya de com s’han comportat davant la repressió. Amb totes les excepcions que vulgueu. El govern Torra tampoc pot governar com el govern Mas i el govern

4 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Juny - Juliol 2018

Consulta del 9 de novembre de 2014. Cues al pati de La Salle Gràcia de Barcelona. Foto: Luis Ibarz ©. 1 d’octubre. Escola Ramon Llull de Barcelona. AP Photo / Manu Brabo ©.

Juny - Juliol 2018

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

EDITORIAL / (continuació) Puigdemont, li cal un altre governança diferent, molt més d’excepcionalitat històrica, de mobilització amb “programes i campanyes” de gran abast i amb enormes complicitats, per pujar el llistó del nostre Estat de Benestar.

Perquè la idea és oblidar-se dels dirigents dels Comuns i del PSC, com dels dirigents de Ciutadans i el PP, el que s’ha d’anar a sac, a sac, es cap els seus votants i convence’ls sobre la República Catalana amb una bona feina i d’excel·lent governança.

Posem un exemple: agafem l’Ensenyament i muntem una enorme campanya pública de pujar el llistó de les nostres ESCOLES. Tot un repte nacional per tenir un ensenyament de primera i no només per defensar la immersió lingüista, que això és obvi, sinó per dignificar els mestres i les nostres avantguardes en pedagogia.

Oblidem-nos dels dirigents espanyolistes, és el seu electorat el que volem. És fals que un votant dels Comuns, del PSC o de Ciutadans mai farà costat a la República. Només cal respectar-lo i oferir-li de veritat una millor vida a ell o ella i als seus.

Fora barracons, pujar el sou als mestres, campanyes televisives per dignificar l’escola, lligar-hi campanyes culturals com el suport a la lectura. Tot això és pot fer des de “l’autonomisme”, però a més de ser l’augment qualitatiu del nostre Estat de Benestar, és una eina essencial en el procés independentista, perquè és la única manera de fer el que se n’ha dit “eixamplar la base de l’independentisme” o per ser més inconcret i més tebi en diuen “eixamplar la base del sobiranisme” o “eixamplar la base republicana”, una manera “màgica” de dir-ho, per fer-nos creure que així, s’hi trobaran bé la casta dirigent dels Comuns.

I el segon punt que ha de demanar el Govern Torre: és un referèndum d’autodeterminació pactat amb el govern espanyol. Al President Sánchez se l’hi ha de demanar un referèndum a l’Escocesa. Això no contradiu el referèndum d’octubre, ni contradiu continuar fent República. Sí senyores de la CUP això és “autonomisme”, però és posar els “ous” a múltiples cistells, per guanyar immersos en la complexitat de l’alliberament nacional al segle XXI. Però tot aquest autonomisme és instrumental i si voleu verbalment carregat de contradiccions, però són poques contradiccions sí de veritat, simultàniament, hi ha les

Manifestació convocada pel CDR de Reus (10 d’abril de 2018). Fotògraf : A. González ©.

mobilitzacions populars i la mobilització institucional a l’estranger. El President Puigdemont avui simbòlicament lidera el bloc independentista, i no perquè ho hagi fet tot bé o ho estigui fent bé, sinó perquè els més que dramàtics fets el situen en aquesta posició. Però està a punt de tornar-la espifiar, si continua exclusivament amb tota la jugada judicial. O pitjor si continua creient que inventar-se estructures simbòliques a l’estranger és l’únic camí. Puigdemont per liderar de veritat tot el bloc independentista ha de posar ordre a casa seva que és “Junts per Catalunya”, que no és o no hauria de ser una marca instrumental del PDCat per re-nombrar-se per anar a les municipals, ni unes sigles o una agrupació simbòlica de parlamentaris. Sí “Junts per Catalunya” no es muscula amb estructura, militància logística, gent associada i comunicació publica constant, portarà a Puigdemont a no tenir influència militant a l’interior, per tant a no comptar en moltes coses per influir i dirigir des de la distància. Torra exercint l’autonomisme a l’interior, Puigdemont potenciant l’independentisme

exterior i liderant el Projecte República en el seu conjunt, i tot això, acompanyant una continua mobilització del catalans. Aquesta mobilització popular ha de ser molt més compromesa que avui, a traves de la desobediència i la resistència civil no-violenta. Per això hi ha d’haver un re-pensament profund de plataformes com l’ANC, com de la participació d’Òmnium. No ha estat una casualitat que hagin aparegut els CDRs, perquè l’ANC no està fent el que es necessita fer. Molt bé i felicitem-nos de les mega-manifestacions de rècord Guinness, però també cal una mobilització constant que arribi al menjador de totes les cases de Catalunya, en especial d’aquells catalans que encara avui no contemplen fer costat a la República.

Joan-Ramon Colomines-Companys Director de LO CAMPUS i del digital LO CAMPUS DIARI

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Juny - Juliol 2018

Professor nord-americà Gene Sharp (1928-2018 ). Un acadèmic teòric de la “resistència no-violenta” que ha influït directament en múltiples lluites de drets civils, socials i nacionals.

Juny - Juliol 2018

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

198+2 Mètodes de protesta no-violenta “... Massa sovint la gent lluitant pels drets democràtics i la justícia no és conscient de tota la gamma de mètodes d'acció no-violenta. Estratègia sana, atenció al dinàmica de la lluita no-violenta i selecció acurada dels mètodes poden augmentar les possibilitats d'èxit d'un grup ...”, així ens presenta el centre nord-americà de recerca “Albert Einstein Institute”, el catàleg de Gene Sharp sobre els mètodes de protesta no-violenta, on ho connectava en una selecció d’exemples històrics.

Aquest Catàleg que us presentem a continuació, és un resum sistemàtic de conceptes i reflexions desenvolupades en totes les seves obres teòriques, però en concret a l’obra “The Politics of Nonviolent Acció” (3 Volums. / Boston: Porter Sargent, 1973).

Sigui per generació o perquè l’obra bàsica de Sharp no fou escrita al moment de la maduresa i popularització de les Tecnologies d’Informació i Comunicació, les TICS, falten al Catàleg aquestes potents eines de mobilització i de protesta.

El Catàleg “Mètodes de protesta no-violenta” els resumeix en 198 entrades.

De fet, molts dels mètodes de protesta presentats aquí com “analògics” els podem també utilitzar com a “digitals”.

Nosaltres n’editem 198+2 perquè Sharp no incorpora les eines digitals de les xarxes, ni els mòbils.

Monument del President Lluís Companys davant del Teatre de l'Escorxador de Lleida: amb una intervenció reivindicativa i amb una resposta vandàlica (27 de maig de 2018).

A. MÈTODES DE PERSUASIÓ I DE LLUITA NO VIOLENTA B. MÈTODES DE DESOBEDIÈNCIA SOCIAL C. MÈTODES DE DESOBEDIÈNCIA ECONÒMICA: boicots ECONÒMICS D. MÈTODES DE DESOBEDIÈNCIA ECONÒMICA: VAGA E. MÈTODES DE DESOBEDIÈNCIA POLÍTICA F. MÈTODES D’INTERVENCIÓ NO VIOLENTA

A. MÈTODES DE PERSUASIÓ I DE LLUITA NO VIOLENTA Declaracions formals 1. Locucions públiques 2. Cartes de rebuig o de suport 3. Declaracions per part d’organitzacions i institucions 4. Declaracions públiques signades 5. Declaracions d’acusació i de revelació d’intencions 6. Peticions en grup o en massa Comunicació dirigida a públics

més amplis 7. Eslògans, caricatures i símbols (grup jueu Baum a Berlín, 1941-1942) 8. Banderes, cartells i altres mitjans de comunicació visual 9. Octavetes, fulletons i llibres 10. Diaris i revistes 11. Enregistraments, ràdio i televisió 12. Escriptura aèria i terrestre Representacions en grup 13. Delegacions 14. Premis satírics 15. Grups de pressió 16. Muntar guàrdies amb piquets

17. Eleccions satíriques Actes públics simbòlics 18. Exhibició de banderes i de colors simbòlics (bandera republicana a Espanya) 19. Ús de símbols en la vestimenta (ús voluntari d’estrelles mongetes grogues durant la Segona Guerra Mundial en senyal de solidaritat) 20. Oració i ritus 21. Repartiment d’objectes simbòlics (rates, deixalles, etc.) 22. Nus de protesta

23. Destrucció de béns propis (te en la Amèrica del Nord colonial) 24. Llums simbòliques (espelmes, etc.) 25. Exhibició de retrats 26. Pintades de protesta 27. Ús de signes i noms nous (ús de la denominació “Polònia” el 1942) 28. Sons simbòlics 29. Reclamacions simbòliques (plantació de llavors per reclamar territoris) 30. Gestos grollers Pressions sobre els individus

8 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Juny - Juliol 2018

Emblemàtica fotografia de Rosa Parks desobeint l’ordre d'asseure's a la part del darrere del vehicle per tal de deixar lloc per als blancs a la localitat de Montgomery, Alabama / Estats Units, (1/12/1955). Va ser arrestada, jutjada i sentenciada per la seva conducta. Com a protesta tota la comunitat negra va boicotejar els autobusos públics de Montgomery durant 381 dies. Parks es coneguda com la "mare del Moviment de Drets Civils" en els anys cinquanta. (Fotografia: Getty Images)

31. “Perseguir” a les autoritats 32. Burlar-se de les autoritats 33. Confraternització (guanyar-se les persones amb una estratègia amistosa deliberada) 34. Vigílies Representacions dramàtiques i musicals 35. Bromes i esquetxos satírics 36. Representacions teatrals i musicals 37. Cantar Processons 38. Marxes 39. Desfilades (marxes organitzades en senyal de protesta) 40. Processons religioses 41. Peregrinacions (Gandhi el 1947) 42. Desfilades motoritzades Homenatges a morts 43. Dol polític 44. Funerals satírics (p. ex., De la “Llibertat”) 45. Manifestacions en funerals 46. Homenatges en el lloc d’enterrament Assemblees públiques

47. Assemblees de protesta o de suport 48. Reunions de protesta 49. Reunions de protesta camuflades (“banquets” polítics a Rússia, 1904-1905) 50. Seminaris

63. Desobediència social (confraternització amb els pàries a l’Índia) 64. Retirada d’institucions socials

Retirades i renúncies

65. Quedar-se a casa 66. Desobediència personal total 67. “Fugida” de treballadors 68. Proporcionar asil amb connotacions religioses 69. Desaparició col·lectiva 70. Emigració de protesta (hijrat)

51. Abandonar la reunió 52. Guardar silenci 53. Renúncia a honors 54. Donar-se la volta B. MÈTODES DE DESOBEDIÈNCIA SOCIAL Exclusió de persones 55. Boicot social 56. Boicot social selectiu 57. Inactivitat l’estil Lisístrata (a “Lisístrata” d’Aristòfanes, les dones van jurar no mantenir relacions sexuals amb els seus marits fins que aquests no posessin fi a la guerra) 58. Excomunió 59. Interdicte religiós (excomunió aplicable a una zona o districte) No col·laboració en esdeveniments, tradicions i institucions 60. Suspensió d’actes socials i esportius 61. Boicot d’assumptes socials 62. Vaga d’estudiants

Retirada del sistema social

C. MÈTODES DE DESOBEDIÈNCIA ECONÒMICA: boicots ECONÒMICS Accions per part dels consumidors 71. Boicot dels consumidors 72. Negar-se a consumir productes boicotejats 73. Política d’austeritat 74. Impagament de rendes 75. Negar-se a llogar 76. Boicot nacional de consumidors 77. Boicot internacional de consumidors Accions per part de treballadors i de productors

78. Boicot de treballadors 79. Boicot de productors Accions per part d’intermediaris 80. Boicot de proveïdors i de distribuïdors Accions per part de propietaris i directius 81. Boicot d’intermediaris 82. Negar-se a llogar o a vendre propietats 83. Tancament patronal 84. Rebuig d’ajuda sectorial 85. “Vaga general” de comerciants Accions per part de propietaris de recursos financers 86. Retirada de dipòsits bancaris 87. Negar-se a pagar tarifes, efectes i pagaments sobre valoracions 88. Negar-se a pagar deutes o interessos 89. Retirada de fons i de crèdits 90. Rebuig d’impostos 91. Rebuig de diners procedents del govern Accions per part dels governs 92. Embargament dins del país 93. Llistes negres d’intermediaris

Juny - Juliol 2018 94. Embargament dels venedors a altres països 95. Embargament dels compradors a altres països 96. Embargament comercial internacional D. MÈTODES DE DESOBEDIÈNCIA ECONÒMICA: VAGA Vagues simbòliques 97. Vaga de protesta 98. Vaga sense previ avís (vaga llampec) Vagues agrícoles

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

108. Vaga al detall (deixar de treballar o anar-se’n d’un en un) 109. Vaga “para-xocs” (cada vegada en una empresa diferent) 110. Vaga de treball lent 111. Vaga de zel 112. Vaga de baixes per malaltia 113. Vaga per dimissió 114. Vaga limitada (p. ex., Negar-se a treballar fora de les vuit hores diàries) 115. Vaga selectiva Vagues multisectorials

99. Vaga de camperols 100. Vaga de treballadors agrícoles

116. Vaga generalitzada (sense arribar a participar la majoria dels sectors econòmics) 117. Vaga general

Vagues de grups especials

Combinacions de vaga i de tancament econòmic

101. Rebuig de treballs forçosos 102. Vagues de presos 103. Vagues d’oficis (p. ex., De cosidores) 104. Vagues professionals (assalariats o autònoms)

118. Hartal (suspensió de l’activitat econòmica en senyal de protesta política, Índia) 119. Paralització econòmica (tothom)

Vagues sectorials normals

E. MÈTODES DE DESOBEDIÈNCIA POLÍTICA

105. Vaga al centre de treball 106. Vaga sectorial 107. Vagues de solidaritat (prohibides durant el règim de M. Thatcher) Vagues restringides

Rebuig de l’autoritat 120. Interrupció o retirada del suport 121. Negar-se a mostrar suport en públic 122. Llibres i locucions a fa-

Lluís Maria Xirinacs assegut davant de la presó Model de Barcelona per demanar l’amnistia política, rodejat dels anomenats els “Captaires de la Pau” entre ells, Ferran García Faria, com es veu a la fotografia. Xirinacs s’hi va estar 12 hores diàries des del 1975 fins al 1977, quan es va aconseguir l’amnistia.

vor de la resistència Desobediència ciutadana cap al govern 123. Boicot dels òrgans legislatius 124. Boicot d’eleccions 125. Boicot de llocs de treball i càrrecs públics 126. Boicot de departaments, agències i altres organismes governamentals 127. Retirada de les institucions educatives governamentals 128. Boicot a organitzacions recolzades pel govern 129. Negar-se a col·laborar amb els agents de l’autoritat 130. Retirada de cartells i distintius propis 131. Rebuig de nomenaments 132. Negar-se a dissoldre les institucions existents Alternatives a l’obediència ciutadana 133. Mostrar-se reticent i trigar a complir les normes (p. ex., Pagament d’impostos) 134. Desobediència quan no hi ha supervisió directa 135. Desobediència popular 136. Desobediència camuflada 137. Negar-se a dissoldre una assemblea o reunió 138. Asseguda 139. No col·laborar en reclutaments i deportacions 140. Ocultar-se, fugir i usar

identitats falses 141. Desobediència civil de les lleis “il·legals” (p. ex., Al pagament de l’impost sobre la sal a l’Índia colonial) Accions per part dels governs 142. Negar-se selectivament a proporcionar ajudes governamentals 143. Bloqueig de línies de comandament i informació 144. Obstaculització i obstrucció (científics involucrats en la investigació atòmica a l’Alemanya nazi) 145. No col·laboració administrativa en general 146. No cooperació judicial 147. Ineficàcia deliberada i no cooperació selectiva per part dels agents de l’autoritat 148. Aixecament militar Accions governamentals a escala nacional 149. Evasives i retards quasi legals 150. No col·laboració per part de certs departaments governamentals Accions governamentals a escala internacional 151. Canvi de representacions diplomàtiques i d’altres tipus 152. Retard i cancel·lació de

10 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya trobades diplomàtics 153. Retirada del reconeixement diplomàtic 154. Ruptura de relacions diplomàtiques 155. Retirada d’organismes internacionals 156. Negar-se a pertànyer a organismes internacionals 157. Expulsió d’organitzacions internacionals (la Lliga de Nacions va expulsar a l’URSS després d’atacar Finlàndia el 1939) F. MÈTODES D’INTERVENCIÓ NO VIOLENTA Intervenció psicològica

Intervenció física 162. Ocupació amb asseguda 163. Ocupació de peu 164. Entrar a mitjans de transport públic 165. Endinsar-se en l’aigua (per exemple, en una platja) 166. Donar voltes en grup 167. Ocupació resant 168. Incursió no violenta 169. Incursions aèries no violentes (p. ex., llançant octavetes) 170. Invasió no violenta 171. Interposició no violenta (amb el cos) 172. Obstrucció no violenta (usant el cos com a barrera física) 173. Ocupació no violenta

Intervenció social 174. Establiment de noves pautes socials (barreja social saltant-se les barreres) 175. Sobrecàrrega d’instal· lacions 176. Alentiment de negocis legals 177. Entrar en un lloc parlant 178. Representació teatral tipus guerrilla 179. Institucions socials alternatives 180. Sistema de comunicació alternatiu (p. ex., Diaris alternatius) Intervenció econòmica 181. Vaga inversa (anar a treballar) 182. Tancada en el lloc de treball 183. Apropiació no violenta de terrenys 184. Trencament de bloquejos (Berlín durant la guerra freda) 185. Falsificació amb fins polítics 186. Comprar recursos per

impedir que altres accedeixin a ells 187. Confiscar béns 188. Dumping (venda deliberada per sota del preu de cost) 189. Compra selectiva 190. Mercats alternatius 191. Mitjans de transport alternatius 192. Institucions econòmiques alternatives Intervenció política 193. Sobrecàrrega dels sistemes administratius (excés de compliment de la legalitat per part dels ciutadans en protesta per la intervenció dels EUA al Vietnam) 194. Divulgació de la identitat d’agents secrets 195. Recerca activa d’empresonament 196. Desobediència civil a lleis “neutres” 197. Treball sense col·laboració 198. Doble sobirania i govern paral·lel (Irlanda, 1919)

1 d’octubre, Sant Julià de Ramis. Fotògraf: Leon Brazil ©.

158. Autoexposició als elements 159. Dejuni: a) Dejuni de pressió moral (Sant Patrici per a un tracte millor als esclaus) b) Vaga de fam (fins i tot arri-

bant a la mort) c) Dejuni Satyagraha (Gandhi, arribar a l’auto consciència a través del sacrifici) 160. Judici invers (els defensors demanen comptes a fiscals i autoritats) 161. Assetjament no violent

Juny - Juliol 2018

nes dues setmanes després del RefeU rèndum a Catalunya de l’1 d’octubre va néixer la plataforma “En Peu de Pau”, una iniciativa per reforçar i coordinar la cultura de mobilitzacions pacífiques.

En paraules dels primers dinamitzadors: “... ens hem trobat persones i col·lectius de diferents sensibilitats per abordar l’extensió i socialització de les legítimes accions socials i cíviques, de caràcter pacífic i no-violent, que han caracteritzat les mobilitzacions de defensa de drets i llibertats fonamentals i les respostes davant la deriva repressiva de l’Estat...”. “En Peu de Pau” és va iniciar amb dotze entitats i col·lectius que ja han participat en iniciatives pacifistes, com ara

col·lectius de bombers, agents rurals, camperols i estibadors, ‘Casa nostra, casa vostra’, Universitats per la República, Comitès en Defensa del Referèndum, Som defensors, la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, l’ANC, Òmnium Cultural i el Centre UNESCO de Catalunya. Posteriorment s’hi ha anat adherint diferents entitats i particulars. Sense un signe polític però radicalment democràtics i no-violents, “En Peu de Pau” s’ha proposat: “... Impulsar un marc plural de coordinació i de creació de xarxes per mantenir el caràcter no-violent de les mobilitzacions i respostes ciutadanes. Consolidar i estendre les pràctiques de resposta civil pacífiques i no violentes, davant la retallada de drets i llibertats ciutadans. I articular

equips socials actius, en el marc de futures mobilitzacions, que ofereixin coordinadament un aixopluc de seguretat, calma i tranquil·litat i mantinguin el caràcter no violent, a partir de qui ja hi està treballant ...”. La filòsofa Marina Garcés ha reflexionat sobre aquesta iniciativa com “un espai d’intel·ligència col·lectiva fonamentat en la confiança contra el mecanisme de la por”. A continuació publiquem els primers textos públics sobre política i logística pacifista de la plataforma “En Peu de Pau”. Web oficial de l’entitat: http://www.enpeudepau.org

Juny - Juliol 2018

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Decàleg #1: Com enfortir les mobilitzacions “Tenim tot el dret a manifestar-nos i exigir els nostres drets i llibertats. Però també demano que ho fem amb el compromís insubornable a la noviolència. Mai hem caigut en el parany de la violència. Ara tampoc ho farem”. (Jordi Sanchez. 17/10/17) 1.#NiUnaExcusaALaCaverna Una imatge val més que mil manifestants? Allò que fas compromet tot el moviment tant si dones una flor com si insultes o dones una empenta. Hem de ser impecables en denunciar totes les provocacions i actes violents, vinguin d’on vinguin! 2.#ConverteixIndignacioEnEntusiasme Entre el seny i la rauxa No et deixis embogir per les emocions, evita la violència verbal i física, tant a les persones com a les coses. Rebutja els discursos i els lemes incendiaris, les actituds d’arrogància i prepotència. Que la ràbia no et creï més adversaris. L’acció noviolenta requereix de la serenitat i la calma, no l’escalfament. Si notes que no et pots controlar, aparta’t de l’acció. Segons el moment, podem manifestar-nos amb el crit del silenci massiu, o bé amb cançons o càntics positius que canalitzin els desitjos i no vagin contra ningú. 3.#ALesXarxesComAlCarrer

Filtra els missatges, evita rumors No difonguis informacions incendiàries, dubtoses o falses. Comparteix només informacions validades. Abans de compartir una informació, 1. Comprovem que sigui autèntica, 2. Que és actual – no de fa molts dies o mesos, 3. Valorem si escampar-la ajudarà al procés. No ens enrabiem, no trolejem. Si veiem algú que ho fa, per ràbia o perquè és un provocador, separem- lo i ajudem a que deixi de ferho. No donem arguments a la caverna: noviolència, inclusió i tolerància també a les xarxes. Don't feed the troll 4.#NoTenimPor Aprèn a gestionar la por No neguis els teus sentiments, però evita que la por et paralitzi: respira profundament, envolta’t de gent coneguda, cuideu-vos col·lectivament i no marxeu mai sols/es! No es tracta de no tenir por; es tracta de no deixar-se governar per ella. En la noviolència juntes empetitim les pors i enfortim el coratge. Si veus alguna persona provocar o actuar violentament, no responguis! Aïlla-la a distància amb la complicitat d’altra gent! I avisa els organitzadors/es. 5. #NoEstasObligadaARes Fes allò que et veus capaç de fer

No arrisquis més del que pots assumir. En cada situació aporta allò que pot ser més útil als altres. La diversitat és la nostra força. Abans de fer una acció, parla amb el teu entorn de les teves necessitats, de les reaccions en situació d’estrès i marca els teus límits i ritmes. La lluita pot ser llarga. Prepara’t mentalment per no re-accionar als possibles atacs sinó per orientar-te mentalment per neutralitzar-los, sense fer-nos mal i sense fem mal a qui agredeix. Pensa que qui agredeix ha d'aprendre alguna cosa i no ho podrà fer amb la reacció agressiva verbal, no-verbal o física. Quan la teva ment es posa a lluitar ja estàs perdut. 6.#TinguesCuraDelTeuCos Crea les condicions per poder resistir Cal descansar i dormir per estar en condicions. No et deshidratis! Beu aigua molt sovint! Si no et vols fondre ni tenir mal de cap, situa’t a l’ombra de tant en tant. Evita trepitjades i mals d’esquena amb un bon calçat i roba còmoda. Porta menjar per anar picant! I si ha de ploure, preveu com protegir-te de la pluja. Assegura’t que tens bateria al mòbil o recàrrega externa.

mecanismes de suport en cas de lesió o detenció. Avisa al teu entorn d’on aniràs a manifestar-te o concentrar-te. Informa’t de qui coordina l’acció i quins són els objectius. Intenta anar-hi amb colla i marqueu un punt de trobada o reagrupament per si us perdeu. Informa de qualsevol agressió als col·lectius especialitzats: #SomDefensores o @DretsCat. 8.#AccionsAmbRepressio L’acció noviolenta pot comportar repressió Les accions noviolentes, poden comportar la reacció violenta dels adversaris. Cal assegurar-nos que tot el grup n’està assabentat. També cal que analitzem si cada una de nosaltres estem capacitades i disposades a afrontar possibles agressions. En cas que no, no ho fem! Hi ha moltes altres maneres de mobilitzar-nos sense exposar-nos a ser agredides o detingudes, tot repartint-nos prèviament els rols: observar, fer i escampar fotos i vídeos...; avituallament; suport psíquic, qui tingui més capacitat de diàleg podrà intentar parlamentar amb els adversaris per mirar de calmar i aturar l’agressió. Totes són vàlides i importants!

7.#PreparatPerLaRepressio

9.#ProteccioDePorresPilotesiGasos

Anota a la ma els contactes d’ajuda

La millor prevenció és l’actitud digna que no amenaça ningú

Acorda amb el teu entorn

La “Via Bàltica”, cadena humana de 600 Km i dos milions de persones que unia Vilnius (Lituània), Riga (Letònia) y Tallin (Estònia). 23 d’agost de 1989.

La “Via Catalana cap a la Independència”. 11 de Setembre de 2013.

12 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya Quan l’adversari perd la força de la raó i embogeix amb la raó de la força violenta ja estem començant a convèncer. L’ús de les porres està limitat per la llei com a element de contenció i/o immobilització o com a arma de defensa. En cap cas en zones vitals del cos, com ara el cap. Sempre que puguem, protegim-nos les parts vitals. Les pilotes de goma estan prohibides a Catalunya. Quan se sent el tret, girar els cos

i tapar-se la cara. El mateix amb els projectils de precisió (llançadores de foam) que només es poden dirigir de la cintura en avall. Si ens llancen gasos lacrimògens mirar on cauen i cap a on va el vent, tapar- se la cara amb un mocador humit. Poden produir picor als ulls, nas, boca i pell; tos i dificultat respiratòria, desorientació. Tot això és transitori, passa en uns minuts. No fregar-se els ulls. Netejar-se el nas. Moltes d’aquestes accions de

Juny - Juliol 2018 repressió estan adreçades a la dispersió del grup, és important que abans de l’acció haguem determinat un lloc per retrobar-nos, recomptar-nos i reconfortar-nos. 10.#LaForçaMesPoderosa "Sota un govern que empresona injustament, el lloc adient per a una persona justa és la presó" (Henry D. Thoreau). “Quan la injustícia es conver-

teix en llei la rebel·lió esdevé un deure” (T. Jefferson). "Cadascú té l'obligació moral de desobeir les lleis injustes" (M.L.King). "La base de l’acció noviolenta comença quan la gent desobeeix i quanta més gent i més temps ho faci, abans caurà l'autoritat" (Gene Sharp). "El cas català és el projecte més Ghandià des de Ghandi" (J. Assange).

Mobilització a Barcelona de la Plataforma per a la defensa de les Terres de l'Ebre. 5 de juny de 2016. Fotògraf: Joan Sánchez.

Decàleg #2: Com actuar i com protegir-nos en les mobilitzacions 1.#AccioBarrera Ens plantem dempeus i no els deixem passar És una acció de confrontació passiva. És una acció de grup, no individual. Conscients i amb compromís assumim un risc de repressió física o jurídica. Ens mantenim sense fer-nos enrere. Si cal, avancem en grup i amb mirada serena fins a plantar-nos molt a prop dels opositors. En cas d’agressió, mantinguem- nos ferms i en silenci, quan calgui entomem els cops, girant-nos d’esquena i protegint-nos cara i cap amb els braços. Si no és possible resistir més, ens retirarem en grup, caminant enrere sense girar-nos, amb calma i ordre. 2.#AccioAsseguda Per defensar un espai o bloquejar un pas asseguts a terra Seieu a terra amb les cames obertes i abraceu al del davant; agafeu-vos pels braços amb els dels costats. En la primera fila, les persones més corpulentes però amb les cames creuades. Evitar dur arracades, pírcings, collarets i

braçalets, ulleres.. recollir els cabells llargs. Canteu cançons que reforcin la confiança. Establiu una contrasenya per deixar-vos anar quan la intervenció dels agent us provoqui un dany que no podeu suportar i protegiu-vos el cap amb els colzes. Si us tiben i arrenquen del grup, podeu fer-nos el mort, el pes augmenta i es dificulta i alenteix el desallotjament.

zació o com a arma de defensa si és atacada. La seva utilització ha de limitar-se a un o dos cops curts i secs, amb la “defensa” – la porra en paral·lel al terra i contra parts muscularment protegides del tren inferior del cos. En cap cas s’ha de fer servir de dalt a baix ni en zones vitals del cos, com ara el cap. Sempre que puguem, protegim-nos les parts vitals.

3.#AccioInterposicio Per defensar un espai o bloquejar un pas

Pilotes de goma: Des d’abril de 2014 està prohibit el seu ús a Catalunya per part dels Mossos d’Esquadra. Increïblement el seu ús segueix permès per part del cos d’antiavalots de la Policia Nacional. Quan se sent el tret, girar els cos i tapar-se la cara.

Agafats amb els colzes entrellaçats, de cara als adversaris, en silenci, expressió serena i mirada inexpressiva però d’inequívoca determinació. També es pot alçar les mans com a signe d’acció pacífica. Si us agredeixen amb cops corporals o objectes, entomar-los d’esquena protegint la cara i el cap amb els braços, punys tancats a la base del crani i colzes plegats protegint les temples i la cara. 4.#NiPorresNiPilotes Porres: La policia només les pot utilitzar com a element de contenció i/o immobilit-

Projectils de precisió (llançadores de foam): Previstes només per al control de masses o per actuacions amb un nivell de risc alt de violència. Els projectils només es poden dirigir de la cintura en avall. Quan se sent el tret, girar el cos i tapar-se la cara. 5.#NiGasosLacrimogensNidePebre Gasos lacrimògens: mirar on

cauen i si el vent ens l’acostarà; tapar-se la cara amb un mocador humit. Poden produir picor als ulls, nas, boca i pell; tos i dificultat respiratòria, desorientació. També pots sentir ràbia intensa. Tot això és transitori. No fregar-se els ulls. Netejar-se el nas. El malestar provocat pels gasos lacrimògens desapareix als 5-30 minuts, mentre que el malestar del ruixat amb gas pebre dura entre 20 minuts i 2 hores. Si els símptomes no disminueixen, visiteu un centre sanitari. Allunyar-se de la zona els que tinguin asma o altres malalties pulmonars, malalties que afectin el sistema immunitari, de la pell o dels ulls, la gent que utilitza lents de contacte, i dones embarassades o en període de lactància... 6.#ProporcionalitatPolicial La violència física policial està prohibida i s’ha de denunciar L’ús de la força (violenta) de les actuacions policials ha d’estar regida pels principis de

Juny - Juliol 2018

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Decàleg #3: Estratègia noviolenta d'alliberament en 10 passos artim d'un conflicte o d'una Pcament situació que considerem ètiinacceptable, i volem alliberar-nos:

De la violència que patim i de la contradictòria temptació d'exercir-la per alliberar-nos. Quan actuem amb odi, aquest no ens fa millors que els nostres enemics. I de la passivitat que patim i de la contradictòria temptació de “passar de tot” per alliberar-nos. La passivitat ens fa còmplices de la violència armada i de la violència estructural. Per enfortir-nos com a ciutadania activa, com a poble que vol sortir de la passivitat, cal distingir tres grans tipus d’acció ciutadana: El “no a la violència”, entesa com oposició a l’ús de la violència. És la cultura anti-violència. La “sense violència”, en tant que renuncia puntualment a la violència, de forma tàctica. La “noviolència”, seria l’estratègia per transformar conflictes –també anomenada ahimsa o satyagraha-. L'estratègia noviolenta: alliberar-nos sense que generem més violència 1.Organitzar-nos per fer front a la situació inacceptable i elaborar l’estratègia noviolenta per congruència, oportunitat i proporcionalitat. Tota sospita o evidència de violació d’aquests principis s’ha de denunciar fins al final. Així s’ha aconseguit la prohibició de les pilotes de goma. 7.#ContraViolenciaSexualPolicial Limitació dels escorcolls a la via pública La policia no pot obligar-te a treure cap dels elements de la indumentària ni fer un escorcoll en profunditat, (és a dir, una inspecció dels orificis corporals), a excepció de l’existència d’una ordre judicial. En tot cas ho ha de realitzar en un lloc el més discret possible. Ho ha de dur a terme personal del mateix sexe que la persona escorcollada. El criteri a seguir serà sempre el del màxim respec-

transformar-la. Ningú no ho farà per mi, per nosaltres. Qui veu clar, qui se sent responsable ha de donar el pas. Però qualsevol moviment social, si vol créixer i tenir impacte precisa d’una forma organitzativa que aplegui voluntats, que faciliti la implicació i el compromís i que, alhora, sigui operativa en funció del què vol aconseguir i de com vol ferho. 2.Explicitar i assumir el compromís amb la noviolència amb el risc personal, i d'equip, que pugui comportar. Una declaració pública que manifesti l’objectiu, els mitjans noviolents i els tipus d’accions que es volen emprendre, enfortirà el moviment per assumir la possible repressió, li donarà coherència i legitimarà l'aïllament de tot acte violent, intern o extern. 3.Triar un objectiu concret, que sigui assolible amb les capacitats del grup, que vagi en la direcció de l’objectiu general i que, malgrat els reptes i les dificultats que comporti, sigui assolible en un cert temps. Aquest és un dels punts clau de l’estratègia noviolenta, triar un objectiu ni massa fàcil ni impossible. Un objectiu concret a l’alçada de les possibilitat i capacitats que el grup té, i que pot ampliar amb d’altres grups. te de la identitat sexual de la persona escorcollada. S’han d’evitar postures o situacions degradants i humiliants per la persona detinguda. 8.#ConeixerElsTeusDretsSobreIdentificacioDetencio Si t’identifiquen: demana a l’agent policial que també s’identifiqui. Si et fan un escorcoll corporal, ha de ser curós i has de saber-ne el motiu. Si et detenen: No declaris mai a comissaria, fes-ho al Jutjat amb el teu advocat/ da Recorda les dades del teu advocat/da. No toquis cap objecte que t’ofereixin els agents ni firmis el document d’efectes personals si hi indiquen objectes que no són teus. Evita que et facin fotografies amb roba que no és la

Plaça Universitat de Barcelona (7/11/2017). Encartellada general. Fotografia: Albert Salamé ©.

4.Plantejar i generar, si és possible, alternatives viables per transformar el conflicte. Cal oferir una alternativa viable que substitueixi o millori la llei, la institució o els costums que objectem. Mostrar que hi ha una altra manera de complir aquella funció que rebutgem permet obrir el camí de la conjunció de forces. També genera simpatia entre la població, que percep així la bona voluntat creativa, no destructiva, dels qui impulsen l’acció. Generar alternatives és, alhora, una aposta per una sortida creativa d’allò que considerem

teva o en postures específiques. Si tens lesions, demana una visita mèdica i la medicació que necessitis. 9.#ConeixerElsTeusDretsContraAgressions Si veus una agressió: fes fotografies i vídeos i envia-te’ls per correu per tenir proves (penjar-ho a les xarxes pot ser contraproduent!). Truca a entitats especialitzades per informar del cas. Ofereix el màxim de detalls possible que puguis recollir. Si reps una agressió policial: Intenta mantenir la calma. Recopila el lloc i hora de l’agressió. Busca vídeos i fotografies de gent propera o de càmeres de videovigilància. Busca testimonis que hagin presenciat l’agressió. Si pots, recull informació de l’agent

inacceptable i una forma de lluita que demostra que és viable superar la situació present. 5.Intentar sempre, amb l’adversari, el diàleg i la cooperació per trobar una solució. Amb els primers passos, cal intentar un diàleg constructiu amb l’adversari. Cal cercar la conjunció de forces oposades. Potser l’adversari té raons que no hem tingut en compte; potser ens escoltarà. Cal pressuposar la cordialitat. L’intent de diàleg legitimarà les següents passes, en cas de fracàs. que t’ha agredit (detalls facials/corporals i número de placa). Si tens lesions, fes-ne fotografies on se’t reconegui, ves a l’hospital i demana un informe mèdic. 10.#LaNoViolenciaEsLaNostraForça "El més gran error és creure que no hi ha cap relació entre els fins i els mitjans" (Gandhi) . "El coratge no és l'absència de por, sinó el triomf sobre ella" (N. Mandela). "La força no ve de la capacitat física; ve de la voluntat indomable" (M. Gandhi). “Durant el s.XX les revolucions violentes van triomfar en un 30% i les noviolentes un 60%” (Stephan&Chenoweth).

14 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya 6.Aprofitar, esperar o provocar una crisi més ampla, com a oportunitat de canvi. Per a la viabilitat d’un procés d’alliberament sobre un conflicte concret cal considerar el context, cal tenir en compte un factor extern al grup que pot ser determinant per l’enfortiment, l’extensió i l’èxit de l’acció. Parlem de la crisi, sigui econòmica, política, ambiental o general. La crisi fa trontollar certeses, poders, institucions, costums. La crisi es pot convertir en una oportunitat perquè l’objecció i l’alternativa a la situació injusta puguin reeixir. Fer el que creiem que hem de fer més enllà d’unes circumstàncies que no semblen favorables, ens prepara i ens situa en bona posició per quan ho siguin. No sempre veurem els resultats, no sempre tindrem èxit, però com diu Pepe Beúnza: “només hi ha una lluita que està perduda, la que no comencem”. 7.En cas que el diàleg no prosperi, llançar denúncia pública i plantejar ultimà-

tum. Estem tractant d’aconseguir un objectiu concret que redueixi la passivitat i la violència mitjançant la màxima conjunció i el mínim xoc cec de forces. Si hem intentat una solució negociada i hem fracassat; si malgrat haver denunciat la situació i haver cridat a la implicació de l’opinió pública, l’adversari continua sense modificar la situació, cal donar un nou pas. Cal enviar un ultimàtum per demanar un canvi abans d’una data concreta. I anunciar que, passat el termini sense obtenir una resposta positiva, emprendrem accions de no cooperació, i si cal, de desobediència civil. 8.Llançar campanyes de no cooperació. Quan la denúncia no ha estat suficient per canviar la situació, una resposta possible és deixar de cooperar. Les accions de no cooperació més habituals són les vagues laborals; també de consum o de vot –boicots-. La vaga de fam no és una eina de pressió o de xantatge, és una acció dirigida al desvetllament dels amics i del poble perquè surtin de la passivitat

Juny - Juliol 2018 còmplice. Tota relació de poder d’una minoria es manté perquè la majoria coopera, col·labora, sigui per acció o per omissió. Quan ens desentenem d’una situació violenta o d’una llei injusta, ens fem còmplices de col·laboració i, en part, som co-responsables de la injustícia. 9.Promoure campanyes de desobediència civil assumint-ne les conseqüències. Quan la no cooperació no ha estat suficient per suscitar un canvi ni per aconseguir dialogar podem exercir el dret, i el deure, de desobeir la llei injusta. La desobediència civil és un conjunt d’accions noviolentes de refús a obeir determinades lleis, polítiques o actuacions considerades pels desobedients com a injustes o il·legítimes, per tal d’invalidar-les, transformar-les o substituir-les tot afavorint el bé comú. Els actes de desobediència civil estan considerats il·legals i, per tant, poden ser declarats delictius. Els activistes fan saber la seva desobediència de forma pública i han d’estar disposats a assumir-ne la

responsabilitat i a acceptar les conseqüències que se’n derivin. Aquesta clara actitud de donar la cara legitima l’acte, posa de relleu el fet denunciat i reforça la consciència cívica i el sentiment d’injustícia. 10.Establir, per fi el diàleg que permeti trobar una solució equitativa. Tota estratègia noviolenta persegueix atènyer l’objectiu generant el mínim de xoc cec de forces. Si després de tot el procés hem aconseguit modificar la consciència de l’opinió pública perquè surti de la passivitat i aposti pel canvi, i hem aconseguit modificar la posició dels adversaris, responsables principals de la violència que volem reduir, serà el moment, ara sí, de poder negociar la millor solució. Un resultat positiu ens haurà posicionat per emprendre un objectiu més ambiciós, amb més suport social. Un resultat negatiu ens haurà fet aprendre de les nostres capacitats i limitacions, i ens donarà pistes sobre com ferho millor en un futur.

CDR: Creus a la platja de Sant Feliu de Guíxols (22/abril/2018).

Decàleg #4: Com cuidar-nos en temps de revolta 1.Compartir sensacions Per combatre l’ansietat, la impotència i la por. Busqueu espais on poder compartir inquietuds, dubtes, emocions i vivències. Cuidar-nos, acompanyar- nos i afrontar el patiment col·lectivament ajuda a trencar la sensació de soledat i a disminuir l’ansietat. Posar paraules ajuda a concretar, definir i entendre què ens genera aquestes sensacions. Un cop reconeguts els impactes, no jutjar-nos. Cal entendre que aquestes reaccions formen part d’un context repressiu. 2.Cuidar els llaços afectius

Per tolerar el desacord i les diferències. Davant situacions d’incertesa i de tensió, les opinions tendeixen a polaritzar-se. Per cuidar els vincles amb les persones amb qui ideològicament no coincidim, cal actuar des de la presa de consciència: conèixer com som, assumir com reaccionem i evitar exaltar-nos. Asseure’ns a escoltar-nos i parlar, no a convèncer l’altre. Especialment en cas de desacord entre familiars o amistats, és aconsellable prioritzar els llaços afectius per sobre de les diferències; veure l’altre en tota la seva magnitud,

més enllà de la seva opinió. 3.Mantenir el cap fred Per fer front a situacions que inciten a l’odi i la violència. Preneu distància davant les provocacions. Rebutgeu la violència i, en contrast, prioritzeu valors com el respecte, la vida, la pau i la solidaritat. Les relacions humanitzades i diverses són un actiu que no ens hem de permetre perdre. Feu un treball previ i canalitzeu de manera constructiva les emocions. No convé reprimir-les perquè, si no, s’acumulen i, en cas de provocació, poden acabar explotant.

4.Canviar la por per la mobilització Per evitar que la força policial acabi desmobilitzant-nos. La violència no ens ha de fer respondre ni amb por ni amb fúria, sinó amb racionalitat. Cal entendre que és un dels mecanismes que el poder ha fet servir al llarg de la història per controlar i paralitzar la ciutadania. Ens volen en silenci i a casa: nosaltres responem dempeus i en pau. 5.Descansar i desconnectar Per mantenir l’energia i perseverar en la lluita.

Juny - Juliol 2018

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

però no més” o “en aquest grup de WhatsApp, no parlarem sobre el tema”, etc.

ma d’ansietat perllongada o de pensaments recurrents involuntaris), o bé si s’alteren les funcions bàsiques (en l’alimentació, la son o l’estat d’ànim), cal recórrer a especialistes.

7.Escoltar els infants Per resoldre els seus dubtes i inquietuds.

Protesta contra la guerra del Vietnam (USA,1967) : encastament d’un pastis a una autoritat.

En contextos de tensió i de revolta, el desgast pot arribar a ser contraproduent. És absolutament sa descansar quan ho necessitem, i desconnectar, cadascú a la seva manera (fent una escapada el cap de setmana, practicant esport, anant al cine o al teatre, etc.) No podem jutjar-nos ni culpabilitzar-nos per abandonar temporalment l’espai de lluita perquè, si no ens cuidem, és difícil mantenir-nos actius. Cal trobar un equilibri entre la vida política i la quotidianitat (feina, estudis, família, relacions socials, etc.)

6.Posar límits Per evitar que el Procés consumeixi tot el nostre temps. L'anomenat Procés és, darrerament, el monotema de moltes converses amb la família, els amics i també a la feina. Cal, però, posar límits, tenir cura dels espais, i no perdre de vista altres interessos que teníem i que ens omplien. Cadascú ha de construir els seus propis mecanismes per oxigenar-se. Per exemple, hi ha qui fa pactes del tipus “a casa, mentre dinem, podem parlar del tema durant cinc minuts,

Abans d’explicar-los res, fomentar que siguin els mateixos infants qui preguntin i s’expressin per totes les vies possibles, ja sigui parlant, però també a través de la música o de les arts plàstiques. Això ajudarà a veure què els preocupa. Per tal de tranquil·litzar-los, cal reforçar els vincles de seguretat íntims. És recomanable que pares, mares i docents facin l’esforç de no generar més incertesa; no es tracta de tapar la realitat, però tampoc de fomentar que tota l’estona es parli del tema.

Pregunteu-vos si el consum que feu de les xarxes i dels mitjans us ajuda a estar bé o no i, d’acord amb això, actueu. Hi ha persones que hauran de tallar en sec i abandonar el contacte amb les xarxes i n’hi haurà d’altres que potser hauran d’optar per moderar-ne el consum; per exemple, llegir només diaris en paper i, en lloc d’escoltar la ràdio cada matí, posar-se música.

8.Aprendre de la memòria Per afrontar el fantasma del passat.

10.Cultivar l’esperit crític Per defugir el pensament únic.

Especialment a la gent gran, el present els recorda massa el passat. Les persones que han patit repressió en altres èpoques de la vida (ja sigui en la Guerra Civil, durant la dictadura o en temps de la Transició), ara poden reviure situacions traumàtiques. És hora d’escoltar una memòria que en molts casos ha estat silenciada i de la qual tenim molt a aprendre. Ara bé, si els símptomes són molt intensos (sigui en for-

Tot i que fer-se preguntes pot resultar incòmode, l’esperit crític és clau per trencar barreres i evitar la polarització. Cal valorar la diferència, ja sigui escoltant persones amb una opinió diferent de la nostra, o bé consumint notícies procedents de mitjans amb línies editorials diverses.

9.Filtrar la informació Per frenar la sobredosi de notícies.

Decàleg #5: Quines són les actituds de la força noviolenta L

a noviolència no és només un conjunt de tècniques de lluita, és sobre tot una manera d’entendre i de viure la vida i les relacions, de la qual se’n deriva aquella forma de lluita. Presentem a continuació, en forma resumida, algunes actituds noviolentes que donen ànima i molta més força a aquestes tècniques. Són al mateix

temps una guia per revisar les nostres actituds. 1.Recerca de la veritat. No enganyar-nos ni enganyar, evitar l’encegament i les versions úniques i interessades, obrir-se a altres maneres de veure i viure el conflicte. 2.Lluita per la justícia per a tothom. No només pel benefici o els privilegis propis.

El bé, o ho és per a totes les parts o no és bé; la justícia o ho és per a tothom o no és justícia. No confonguem la justícia amb el desig. 3.Respecte per a totes les persones. Les que estan amb nosaltres i les que estan contra nosaltres. L’odi a l’adversari és la metzina més destructiva. L’adversari ha de saber que el combatrem, però que no li volem ni li farem cap mal. Lluita i respecte són compatibles. 4. Cercar espais de diàleg, i de contacte personal i amistós amb persones que no pensen com nosaltres, on puguem escoltar-nos i comprendre’ns. Hem de ser capaços de conviure tranquil·lament en la discrepància, sense necessitat de renunciar a res.

5. Rebuig de la violència per incompatible amb

B Dos obres de l’exposició "URNES, 55 artistes per la llibertat". Exposada a Brussel· les i a Perpinyà. A. Franc Aleu “En mesón Felipe, quien no paga ... cobra!”. Febrer 2018. B. Quim Domene “Retrats”. Gener 2018.

16 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya el respecte a les persones. La lluita sense respecte ens fa cruels i destructius. 6.Rebuig de la passivitat davant de la injustícia i de la violació dels drets humans, per incompatible amb la justícia i amb el respecte per les persones. Davant dels conflictes cal actuar, no inhibir-se o fugir. El respecte sense lluita ens fa passius.

7.Coherència entre mitjans i finalitats. No es pot obtenir la justícia practicant l’abús, ni la veritat a partir de les mentides, ni el respecte a partir de l’odi. Els mitjans emprats condicionen absolutament els resultats obtinguts. Per això rebutgem la violència. 8.Disposició permanent a la negociació i al pacte. No tot és igualment innegociable. La intransigència bloqueja

Juny - Juliol 2018 tota possibilitat de solució. La FLEXIBILITAT en allò que podem ser flexibles dóna més força a allò que és fonamental.

resistència. Convé buscar ESPAIS DE SILENCI per recuperar la pau i la força interiors i la serenitat necessària per no perdre el món de vista.

9.Emprar la fortalesa interior enlloc de força física o força bruta. “L’autèntica fortalesa no prové de la capacitat física, sinó de la voluntat indomable” (Gandhi). Al final no preval qui exerceix més violència, sinó qui té més

10.La solució justa i la reconciliació són l’horitzó final d’un conflicte: no han de ser ni la victòria ni l’anorreament de l’adversari.

Mahatma Gandhi

Martin Luther King

Decàleg #6: Noviolència a les Xarxes Moltes vegades l'espai Internet pateix un estat d'excepció que els governs "democràtics" no s'atreveixen a aplicar a l'espai físic perquè la violació dels drets saltaria immediatament a la vista. Moltes vegades també, l'espai d'Internet és el banc de prova de la repressió: si ningú protesta, es pot ampliar la repressió a l’espai físic com si fos només l’extensió del que passa a la xarxa. Per això és important saber com protegir-nos i com protegir aquest espai comú.

1.Aprendre a protegir l'inviolabilitat de les comunicacions L'inviolabilitat de les comunicacions de les persones és un dret que s'ha conquistat des de fa gairebé tres segles. Les autoritats no tenen dret a vigilar les teves comunicacions (sense mandat judicial nomé en el cas que hi hagi evidències de delicte). No tenen drets a llegir les teves cartes, i tampoc els teus mails, missatges o a escoltar les teves trucades. Però Snowden va revelar que ho fan massivament. Per això és necessari que cadascú conegui les eines bàsiques per saber protegir les seves co-

municacions. Exercir els nostres drets no és perquè tenim quelcom que amagar, és perquè no exercir-los seria com deixar de defensar-los. El coneixement i l'ús de les eines digitals per garantir la teva privacitat, la teva llibertat d'expressió i d'accés a la informació són indispensables i l'única forma de garantir els drets fonamentals davant la complicitat dels estats amb vigilància de masses. És el teu dret i practicant-lo, el defenses. Aquí una Guia Bàsica per aprendre a fer-ho: https://xnet-x.net/ca/ manual-tecnic-drets-fonamentals-internet/ 2.La privadesa de la teva identitat i de la dels altres és tan important a la xarxa com a l’espai físic Les teves dades, les pàgines que visites, les persones que contactes, els teus desplaçaments deixen rastres constantment a la xarxa. No cal ser paranoics amb això, però sí ser-ne conscients. 1) Reduïm al màxim les dades que deixem quotidianament a Internet loguejant-te, etc; 2) Tenir-ho en compte quan plantegem una acció a les xarxes. Si no ho fas, no només t'exposes a tu mateix sinó també a les persones

amb qui et comuniques. https://xnet-x.net/transparencia-y-privacidad/ 3.Noviolència, no discriminació, no agressions tampoc a les xarxes Actua a Internet de la mateixa forma que ho fas al carrer. Si no practiques violència al carrer, no ho facis a les xarxes socials. Si hem demostrat al carrer ser tolerants i pacífics ho hem de fer també a la xarxes socials. No volem guanyar amb la violència. Volem guanyar amb les raons i deixant espai també per qui pensa diferent. A més a la xarxa existeix una “Netiqueta” per conviure feliçment  https://es.wikipedia.org/ wiki/Netiqueta 4.Don't feed the troll Aquesta és una frase molt típica de Internet. Vol dir que als trolls, - a les persones que parlen no amb la intenció d'explicar quelcom sinó només de crear disrupció, als provocadors -, no els hem de donar el que busquen que és conflicte. La costum a Internet és no contestar al troll. Si el provocador ja ha aconseguit l'aldarull, actua a Internet de la mateixa forma que ho fas al carrer. Si dissuadei-

xes provocacions violentes al carrer, fes-ho també a la xarxa quan veus algun piròman. Si hem demostrat al carrer ser capaços d’aïllar i desactivar la violència, ho hem de fer també a les xarxes socials quan algú insulta, crida o no deixa expressar els altres, encara més si qui és violent és qui pretén defensar la nostra "causa". 5.No difonguis informació sense assegurar-te que sigui certa Una de les formes que utilitza la repressió per debilitar-nos, és fer circular informació falsa. És molt important no difondre cap informació sense assegurar-te que la font és una font de la que et refies. Podries estar contribuint a anar contra el que tu defenses difonent informacions que semblen favorables i finalment no ho son. 6.No participis de la conspiranoia Les teories conspiranoiques que circulen per les xarxes desactiven l'empoderament de les persones perquè creen perills inabastables - gairebé paranormals - als que sembla no poder enfrontar-nos. Gairebé tots els problemes d'una lluita tenen origen en

Juny - Juliol 2018

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Decàleg #7: Criteris per avaluar que una acció és noviolenta, coherent i efectiva 1.L'acció té un objectiu general que l'orienta i que es pregunta què es vol aconseguir més enllà de l’acció. 2.L'acció té objectius específics i assolibles, que permeten empoderar els participants i avançar cap a l’objectiu general. 3.L'acció mai renuncia a la noviolència i fomenta la participació, el suport o empatia del major nombre de persones - properes i llunyanes - i genera rebuig al menor número de persones possible. Té en compte les millors formes per implicar i evitar posar-se en contra els diferents tipus d'actors (poblacions catalanes, espanyoles, estrangeres, immigrants, etc.). 4.La ràbia, indignació o frus-

tració no són un bon criteri per escollir i desenvolupar l’acció. L'acció les pot canalitzar, però ha de ser coherent i eficient amb els objectius generals acordats i amb el principi de la noviolència. 5.Tothom qui participa a l'acció ha de donar una imatge clara i gens ambigua alineada amb els objectius i prinicipis de l'acció, perquè els altres puguin entendre els objectius i no es distreguin ni la critiquin pels mitjans emprats ni per la imatge donada. S'eviten indumentàries associades a l'imaginari violent o que poden amagar persones infiltrades (cara tapada, caputxa posada,...) 6.Ningú està obligat a res, però totes som imprescindibles. L’acció de cadascuna és complementària i tothom ha de poder trobar el seu paper

de forma coral per l'objectiu comú.

i la via noviolenta de tot el moviment.

7.Hi ha moments per a tot: per parlar i per actuar. Quan es desenvolupa l'acció la gent es centra en el que s'ha plantejat fer i es fa confiança a algú perquè pugui prendre decisions sobre la marxa. Abans i després de l'acció hi ha els moments adequats per planificar i avaluar.

9.Les accions van preferentment orientades a potenciar iniciatives a favor, més que en contra, amb més humor i amor que acritud i revenja. És interessant valorar els possibles detalls creatius de cada acció i cercar que les accions tinguin efectes multiplicadors. Es prèn la iniciativa amb objectius i accions que sorprenguin positivament a tothom.

8.S'analitza la ubicació de les accions, tenint en compte que la dispersió territorial d’accions redueix les opcions de resposta repressiva, però sense treball per un objectiu comú i clar i sense una acció general acordada, es pot minvar la concentració necessària en un punt clau. A més, es pot obrir la porta a accions de persones o grups incontrolats o d’infiltrats, que posin en perill la imatge

10.Es planteja evitar dir “això no serveix de res...” sense preguntar-se si “potser no és suficient”: tot allò que vagi en sintonia amb els objectius i de forma noviolenta suma i ja es veuran els resultats futurs.

Manifestants a la via de l’Estació de Girona de l’AVE, (08/11/2017). Fotògrafa: Aurora Díaz ©.

humans amb nom i cognom. No difonguis teories sense que tinguin proves amb evidències empíriques i tampoc acusis a ningú, per molt adversari que et sembli, sense proves - i diem "proves", no "elucubracions". No volem participar de cap discriminació arbitrària. 7.Fortalesa si ets víctima d'agressions, criminalització o calúmnia a les xarxes Don't feed the troll. Fixa't més en els missatges positius que no en els violents.

Dedica't a tenir cura de les persones que et cuiden, no a les que t'agredeixen. Si tu cuides, seràs cuidat. No intentis explicar la falta de raó i el fanatisme. No es pot raonar amb això. Només deixa immediatament a la vista evidències i proves. Per això guarda fent backups periòdics tota la teva activitat (xarxes, missatges, etc). Que ningú pugui treure de context un tweet, missatge o un mail teus. Si l’agressió no es desactiva amb la indiferència, demana ajuda a altres en privat perquè te la donin públicament i coordinadament.

8.No imposis el discurs Parlar en xats com si tots estiguessin d'acord amb tu és una forma de violència. Imposem una idea com si fos de la majoria i si a més ho és, els que no hi estan d'acord queden automàticament silenciats. No volem fer el que ens fan. Deixem espai pels dissensos. 9.No contribuir a la tecnofòbia Certa “tecnofòbia”, dóna la culpa a Internet dels continguts que les persones hi difonen; dir que Internet és pe-

rillós, reforça la feina de la repressió que li encanta tenir excuses per poder vigilar-lo encara més. Internet només és una eina, no és perillós per si mateix. El que poden ser perilloses són els comportaments d’algunes persones que ho són tant a dins com a fora d'Internet. 10.Coneix la llei Així com has de conèixer la llei i els teus drets a l'espai físic, els has de conèixer a internet. No siguis més imprudent a les xarxes que al carrer. https://xnet-x.net/ ca/manual-tecnic-drets-fonamentals- internet/

18 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Juny - Juliol 2018

1 d’octubre. Sant Julià de Ramis. Fotògraf: Juan Medina / Reuters ©.

Decàleg #8: Preparar-se per la presó «Sota un govern que empresona injustament, el lloc escaient per a una persona justa és la presó» (Henry D. Thoreau). Si l'acció directa no violenta s'intensifica, el risc de ser detingut augmenta. I sempre és millor que estiguem preparats. Potser encara no sigui el moment, però d’aquí a un temps pot ser necessari omplir –el lloc dels justos i les justes– les presons. Procura, però, que no et detinguin sola/sol i que algú avisi d’immediat a família, amigues o advocades. 1.- A la presó no s’està bé, però una persona pot resistir-la i sortir més forta i convençuda si té sentit i consciència de la justícia. Cal perdre-li la por. Tenir a punt una bossa amb una muda, un raspall de dents, sabates còmodes, una mica de diners (50 €), un pijama, el telèfon d'un advocat/a de confiança i un parell de llibres, dona seguretat. Allà et donen un lot higiènic. 2.- Has de sentir molt orgull i també, i sobretot, explicar-molt bé -o deixar-ho explicat, si ho preveus– a filles i fills petits. Com a persona presa formaràs part de l’ampli i honorat ventall de persones injustament preses per defensar els drets humans i combatre la injustícia. Inclou grans persones, des Tomás Moro fins Nelson Mandela passant per Rosa Luxemburg fins al mestre Xirinacs, i mi-

lers de persones anònimes. Per als cristians et converteixes ni més ni menys que en Feliç. 3.- Quan et posin les manilles –un fet que sovint és bastant traumàtic per l’efecte mediàtic de tantes pel·lícules– procura, encara que no és a les teves mans, que sigui per davant. És menys dolorós i et permet fer el signe de la victòria. Somriu quan et detinguin. És el que estaves esperant. Les manilles, capgira la lògica, són com les medalles o les bandes d'honor que posen a les persones per premiar-les. La teva família ha de tenir el telèfon d'un advocat per avisar de seguida. 4.- Els calabossos de les comissaries o jutjats són molt desagradables i el tracte és sovint agressiu. Sol·licita que vols posar-te en contacte de seguida amb el teu advocat, perquè en ingressar tant a comissaria com a la presó tens dret a dues trucades. No signis mai res, no declaris sense la presència d’un advocat i no toquis res amb el que et puguin incriminar. Parla l'imprescindible. Si et fotografien o fas rodes d'identificació que sigui amb la teva roba. Per sort, hi estaràs poc temps: la detenció no es pot allargar més de 72 hores abans de passar a disposició judicial. Per contra, i és paradoxal i totes les experiències prèvies ho recorden, quan arribis a la presó sentiràs alleujament. 5.- Mantingues la teva digni-

tat i orgull. Mai podran tancar- los. Ets un exemple i estímul per a moltes persones lluitadores. La presó dura un temps. Però l'orgull és per sempre. 6.- Sigues prudent i observador/a. Les sol·licituds a la presó es fan sempre per escrit. Sol·licita un reglament de la presó –en principi, te’l donaran– i coneix-lo i aprènlo. La lògica de la presó és específica, buròcrata i rutinària. Les teves pertinences (carnets, diners ...) les retenen en entrar i te les tornaran en sortir. Els teus diners ingressaran en el «Peculi» i seran bescanviats per uns vals amb els quals podràs comprar diversos productes bàsics a l'economat. Assabenteu-vos dels horaris de visita –i els diferents tipus: ordinàries, bis a bis íntim, bis a bis familiar– i quan et pertoquen, així del nombre de trucades que et corresponen. Tracta als funcionaris amb distant educació. A la presó tothom t’observa contínuament –els altres presos també. Tracta’ls amb amistat, però sigues prudent i desconfia quan calgui. Sovint hi ha els millors estafadors i, amb el temps, veuràs amb qui establir relacions de mútua confiança i suport. En cap cas no acceptis encàrrecs ni paquets. 7.- És bàsic ocupar el temps. Lectura, escriure i exercici et permetran mantenir l'equilibri i passar els dies més de pressa. Molts insubmisos van acabar la carrera o van fer les tesis a la presó. Martin Lut-

her King va convertir la presó en la universitat dels pobres: dóna’ls també sempre un cop de ma – instàncies, escrits– i, si hi ha algun treball manual, sospesa-ho: pot ser una bona opció. 8.- Conèixer tècniques de la respiració, la relaxació o la meditació poden ajudar-te molt a cuidar el teu equilibri físic i mental. En cas contrari demana que t'enviïn algun llibre per practicar. El ioga o la gimnàstica van molt bé. A la presó es camina molt. És un gran sedant. 9.- Passaràs estones de desànim o depressius. Pots fins i tot plorar de pena. No et preocupis, és ben normal. L'exercici físic i la voluntat per estar molt ocupada / ocupat són bons remeis. Si estàs amb companyes / companys presos, la solidaritat és un refugi imprescindible. 10.- Si saps que s'acosta la llibertat, els dies es fan molt més llargs. Acaba tots els treballs pendents i pensa poc en la sortida. Fora no tindràs temps d’acabar-los. Gaudeix de la llibertat, agraeix la solidaritat i no oblidis mai als que segueixin empresonades i empresonats.

Els últims números de LO CAMPUS: del número 31 al 36.

A la revista bimensual LO CAMPUS fem periodisme artesanal, independent i compromès. Com editors som dues Associacions i el nostre objectiu és incrementar els recursos propis perquè la nostra independència no estigui mai en perill. Ajuda’ns amb la teva aportació econòmica Ingrés del suport a CaixaBank Titular: Associació Vivència Aranesa Número: 2100-3619-16-2200142004

Cartell de Montse Graells i Castellà, guanyadora del Concurs de Cartells “50 anys de Dret a Lleida”

Juny - Juliol 2018

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Els estudis de Dret a Lleida (1300-1717) E

ls estudis de Dret, impartits a l’actual Facultat de Dret, Economia i Turisme, són hereus d’una llarga tradició d’estudis i de pràctica jurídica. D’un passat que acompanyà a la mateixa fundació de la Universitat de Lleida, l’antic Estudi General, a finals del segle XIII, el primer centre d’estudis superiors o “alts estudis” fundat a Catalunya i en el conjunt dels territoris hispànics de la Corona d’Aragó. Així, en el privilegi fundacional atorgat pel rei Jaume II, l’1 de setembre de 1300, després del permís pontifici obtingut tres anys abans, l’1 d’abril de 1297, s’establien els ensenyaments de Dret Canònic i Dret Civil, juntament amb els de Medicina, i els de Filosofia i Arts (trivium i quadrivium). L’estudi dels dos drets tingué des de bon començament un paper rellevant a la Universitat de Lleida, tot seguint el model que oferia, també quant als aspectes organitzatius, l’Estudi General de Bolonya, universitat de referència en aquells temps, en l’àmbit jurídic. Cal advertir, en aquest sentit, que, sota aquesta influència i protagonisme de l’esfera jurídica, la Universitat de Lleida disposà d’uns primers Estatuts, aprovats el 28 de setembre de 1300, considerats, pel conjunt de la historiografia,

els més antics a la Península i els més complerts, ara per ara, d’una universitat europea per a aquelles dates de l’Edat Mitjana. Uns Estatus que, en tractar la qüestió de l’elecció del rector, reforcen la primacia d’aquests estudis i dels seus beneficiaris. Així, cada any, la vigília de la festa de la Mare de Déu de febrer, la Candelera, hom havia de convocar els estudiants forans d’ambdós drets a l’església de Sant Martí -avui encara dempeuson, després de celebrada una missa solemne en honor de l’Esperit Sant i de Sant Martí, els estudiants havien d’escollir, entre ells, el futur rector de la Universitat. Juan Pemán, estudiós d’aquest conjunt normatiu, ha destacat la importància del text, no només com a instrument regulador d’una universitat concreta, sinó també com a norma rellevant en la història general de les universitats. Certament, la societat requeria, sobretot, juristes per a una Església, unes ciutats i un Estat, la Corona d’Aragó, que s’estava consolidant a la Península i en el conjunt de la Mediterrània. En aquest sentit, entre els primers professors de Dret Civil de la Universitat de Lleida, destaca Pere Despens, figura clau, entre altres encàrrecs de transcendència política, en tot el desenvolupament del procés que culminà, durant el període

Fragment d’una Il·lustració de Jaume II, presidint les Corts de Barcelona, al “Llibre Verd de Barcelona”. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

1313-1314, en la incorporació definitiva de la Val d’Aran a la Corona, i, temps a venir, al Principat de Catalunya en concret, davant dels interessos de la monarquia francesa, del regne de Mallorca i de la cort pontifícia. El Dret despertà des de bon començament gran interès i es volia la participació a Lleida dels més prestigiosos. El rei Jaume II ho intentarà, infructuosament però, en aquest cas, amb el gran jurista de la cort dels papes d’Avinyó, Oldrado da Ponte de Laude. Tanmateix, per posar un exemple entre tants, de la importància del conreu del Dret a Lleida, cal destacar el comentari que al Llibre IV de les Decretals del papa Gregori IX, dedicà

el bisbe de Lleida Jaume Sitjó (1340-1348). El text, anomenat Cigonina, és una obra que recull el dret canònic sobre el matrimoni i que era adreçada als estudiants i als jutges eclesiàstics. Altrament, en aquella primera Facultat s’hi formaren juristes de la talla d’un Jaume Marquilles (1368-1451), el qual es presentava com a “filius Gimnasii Ilerdae”, vicecanceller de la cort del rei Martí i el millor comentarista dels Usatges de Barcelona; o un Jaume Callís (c. 1370-1434), també conseller i advocat dels reis, i una de les figures senyeres del dret català medieval. Ambdós, juntament amb altres jurisconsults catalans del segle XV, ferms elaboradors de la teoria pactista del govern,

Segell de “Estudi General de Lleida” (vers l’any 1600). Font: Ferran de Sagarra, a “Sigil·lografia catalana”, Barcelona, 1915

LO CAMPUS DIARI

Cada dia: premsa universitària

http://locampusdiari.com

22 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Juny - Juliol 2018

La Universitat de Lleida ha investit Doctora Honoris Causa a l’advocada Shirin Ebadi Homenejant una Premi Nobel de la Pau en el marc dels "50 anys de Dret a Lleida" L’advocada i Premi Nobel de la Pau iraniana Shirin Ebadi, fou investida Doctora Honoris Causa per la Universitat de Lleida (UdL) per la seva tasca en la defensa dels drets humans, dels drets dels infants i de les dones. En el seu parlament d’agraïment va tractar especialment sobre la violència de gènere “tenint en compte que ara mateix aquest tema preocupa aquest país”. “L’origen de la violència contra les dones es troba en la cultura patriarcal”, va dir, “i el principal problema és que les dones en són transmissores, d’aquesta cultura”. Ebadi ha fet un recorregut per l’Índia, on va conèixer dones vídues destinades a un estat d’espera permanent de la seva mort pel fet de no tenir home; Libèria, país en el qual més de la meitat de les dones demanen la mutilació genital per poder-se casar; Itàlia, on una mitjana de tres dones al dia resulten violades, i Finlàndia, on li van regalar una moneda a la qual li

faltava un tros corresponent a un quart simbolitzant que una dona cobra un quart menys del salari d’un home per fer la mateixa feina. Amb aquests exemples, Shirin Ebadi va posar de manifest que la desigualtat és present arreu del món i que la cultura patriarcal “és una cultura errònia que no accepta la igualtat entre les persones i que tampoc accepta la democràcia en la societat”. “Tot home ha estat criat per una mare”, va explicar la Premi Nobel, i la dona també és responsable que la cultura patriarcal passi d’una generació a l’altra, “per això, el coneixement i l’educació són essencials”. D’aquesta manera, en països com el seu, on la religió és rellevant, cal que la dona rebi formació, perquè “els homes han interpretat els llibres sagrats. Ara és el moment que ho facin les dones per tal que ningú faci ús de les nostres creences per reprimir- nos”. El rector de la UdL,

Els estudis de Dret a Lleida (1300-1717) de l’anomenat pactisme. I això sense oblidar el pas de l’estudiant valencià Alfons de Borja, doctorat, el 1413, als 35 anys, en Dret Civil i Canònic al nostre Estudi; també, més endavant, titular de la càtedra de Teologia, i després d’un llarg i profitós “cursus honorum”, Papa, amb el nom de Calixt III, el 1455. El llistat de professors i alumnes que passaren per la Facultat al llarg d’aquella primera etapa de la seva història, fins al tancament sofert el 1717, seria llarg, però no podem deixar d’esmentar il·lustres docents com Berenguer Colom, “doctor eximius decretorum”, Simó Sunyer, Bartomeu Maüll, “doctor famosus Ilerde cathedraticus”, Pedro de Toledo, Bernabé Assam, aquest darrer autor també d’un famós Tractat de Cavalleria, o Joan Josep Casanoves. Sense oblidar la gran influència que exerciria un dels grans reforma-

dors de l’Estudi General de Lleida, al segle XVI, el bisbe Antoni Agustín, després arquebisbe de Tarragona. El bisbe Agustín, cèlebre estudiós de l’humanisme jurídic, canonista reconegut pels seus contemporanis com a “lluerna del Dret Canònic”, destacà alhora com a historiador del Dret. La importància que assoliren els estudis jurídics, així com la seva necessitat, s’observa també en aspectes simbòlics com la posició de privilegi que ocupaven els doctors que impartien aquelles matèries en els actes oficials i cerimonials. Així consta, entre altres, en un mandat del rei Pere el Cerimoniós, de l’octubre de 1386: a les misses, sermons i altres actes solemnes de la vida acadèmica, la taula seria presidida pel rector o el canceller, que seurien al mig; a la seva dreta, i per ordre d’antiguitat, primer els doctors en Teologia (lògic en una societat que es defi-

nia com a “Christianitas”) i al costat els doctors en Decrets (Dret Canònic); a l’esquerra, primer els doctors en Lleis (Dret Civil), després els mestres en Medicina i, a l’esquerra d’aquests darrers els mestres en Arts. En relació amb les sortides solemnes per la ciutat, darrera el rector o canceller, anaven, per aquest ordre, primer els doctors en Teologia, després els doctors en Decrets (Dret Canònic), els doctors en Lleis (Dret Civil), els mestres en Medicina i els mestres en Arts. Per altra banda, tot i que des de 1381, els doctors o mestres i llicenciats de l’Estudi General disposaven del dret a formar col·legi, amb les mateixes prerrogatives que el col·legi de doctors i llicenciats de Montpeller, amb un prior al capdavant, càrrec que havia de recaure, anualment i de forma alternativa, precisament en un doctor en Dret Canònic i un doctor en Dret

Civil, aquests obtingueren, ben aviat, el 15 de maig de 1410, el privilegi, atorgat pel rei Martí l’Humà, per constituir-se en col·legi propi i establir les ordinacions necessàries per al seu regiment. L’antiga Universitat de Lleida, l’antic Estudi General, fou clausurat el 1717, un cop acabada la Guerra de Successió, i amb ell aquella primera Facultat de Dret, situada a la part alta de la ciutat, a l’anomenat Pla dels Gramàtics, al peu del turó de la Seu.

Dr. Joan J. Busqueta Riu Professor d’Història Medieval de la Universitat de Lleida

Juny - Juliol 2018

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Roberto Fernández, va recordar la denúncia reiterada d’Ebadi sobre el fet que “són els governs que violen els drets de les persones invocant el nom de l’Islam els que estan abusant de l’Islam”, i en va destacar la visió que una lectura progressista de la cultura islàmica “s’enfrontaria amb més eficàcia a un terrorisme que no és islàmic, sinó el resultat de la mala educació que crea

perjudicis i de la misèria que provoquen les grans desigualtats socials”. Per a Ebadi, va dir Fernández, “els drets humans no entenen de raça, religió, sexe o cultura. Són valors universals que valen per a totes les civilitzacions humanes”. La professora de Dret internacional

públic i Vicedegana de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de UdL, Núria Camps i Mirabet va exercir l’apadrinament de la investidura de Doctora Honoris Causa d’Ebadi presentant-nos la homenatjada en el seu Laudatio. Discurs escrit, que presentem complert a continuació.

Qui és Shirin Ebadi ? LAUDATIO de la Doctora Núria Camps El doctorat Honoris causa és la més alta distinció que concedeix la universitat a aquelles persones que en són mereixedores per la seva aportació rellevant a la ciència, al progrés del coneixement, per llur contribució en l’àmbit cultural, artístic, social o per un destacat mestratge d’abast internacional. Shirin Ebadi reuneix en gran mesura alguns d’aquests mèrits que conflueixen en la motivació principal del reconeixement que li fem avui i que tinc l’honor de posar de manifest amb la present laudatio. El meu agraïment a la Facultat de Dret, Economia i Turisme així com a la Universitat de Lleida i al seu rector per fer possible aquest acte. El coratge, l’esforç incansable en la lluita per la democràcia i els drets humans i, en el bell mig, la causa de les dones i dels infants defineixen la vida i l’obra de la Dra. Ebadi. Com advocada, jutgessa, professora, autora i activista la seva és una veu clara i valenta a l’Iran i també davant el món en defensa de valors essencials com la llibertat, la justícia i el respecte oposant-se a un sistema patriarcal que nega la igualtat. Shirin Ebadi va ser la primera iraniana i dona musulmana

en ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau (malgrat el seu Estat ho va intentar silenciar). Si convenim que les vivències de la infància determinen enormement la nostra vida adulta, en el cas de Shirin Ebadi es confirma abastament. Va néixer a Hamadán, al nord de l’Iran, en el si d’una família il·lustrada, en un ambient d’estima i tracte igualitari on l’educació sense discriminació per raó de sexe va ser quelcom natural. El seu pare, notari, professor de Dret i home amb un fort sentit de la justícia, els va inculcar que, com a dones, adquirir una formació era encara més important doncs seria el mitjà fonamental per aconseguir ser persones independents. Des de petita va creure en quelcom que, en créixer, va comprendre era la Justícia. Això la va portar a estudiar Dret a la Universitat de Teheran, on es va Graduar l’any 1968 i on va obtenir un Doctorat, amb honors, en dret privat (1971). Proclama que per a ella la justícia és més que una professió: és una missió. Va aconseguir, vencent enormes prejudicis, ser de les pri-

meres dones jutges a l’Iran i progressà dins la carrera judicial fins ser nomenada magistrada en cap de la Cort de Teheran l’any 1975. Un cop més, es va convertir en la primera dona i la més jove en ocupar aquest càrrec, el qual va exercir fins l’any 1979 quan esclatà la Revolució islàmica. Com explica en el seu llibre El despertar d’Irán, el triomf d’aquella revolució –que ella inicialment va recolzar esperançada al crit de llibertat per al seu país fins aleshores governat pel Sha sota el dictat dels EEUU- va comportar, ben aviat, la instauració d’un règim teocràtic amb severes restriccions basades en el gènere que la van desposseir del seu càrrec i apartar de la judicatura. Shirin es veié obligada a reorientar la seva carrera professional i es va dedicar a l’exercici de l’advocacia, a impartir classes a la Universitat de Teheran i a escriure: ha publicat 13 llibres i més de 70 articles al voltant dels drets humans, alguns dels quals publicats per UNICEF. L’any 2001 va crear, juntament amb un grup d’advocats i advocades, el Centre dels Defensors dels Drets Humans, el qual presidí. Oferia serveis d’assessorament legal gratuït a tots aquells

demandats perseguits per motius polítics o enviats a presó per raons ideològiques, comptava igualment amb un equip de metges per tal de donar suport a les famílies dels presos. La seva tasca com advocada destaca per una gran valentia i compromís ocupant-se de la defensa dels casos més controvertits de drets humans a l’Iran. Ha defensat escriptors, periodistes, intel·lectuals, minories, dissidents víctimes de la repressió del règim o a les seves famílies. Entre ells Zahra Kazemi (periodista assassinat a la presó d'Evin), Parvaneh i Dariush Foroohar (coneguts activistes polítics, assassinats per les forces de seguretat), Ezat Ebrahim Nejad (estudiant assassinat al dormitori de la Universitat de Teheran, 1999), i Zahra Bani Yaghoob (un jove metge, assassinat durant la seva detenció). Entre les gestes més insignes es compta la d’assumir la defensa dels set líders de la fe bahá’í, religió ferotgement reprimida a l’Iran, i que cap altre advocat, per por a les represàlies del règim, s’havia atrevit a defensar. Aquesta ferma i decidida convicció en pro de la justícia li

24 LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

Dra. Shirin Ebadi Investidura com a doctora Honoris Causa. Saló Víctor Siurana de l'Edifici del Rectorat i la Facultat de Lletres. Universitat de Lleida, 8 de maig de 2018. Fotografies: Servei gràfic / UdL.

Juny - Juliol 2018

va comportar el seu empresonament amb el càrrec de “desordre públic” i romangué varies setmanes en pena de confinament solitari. L’altra causa a la qual ha consagrat i consagra gran part de la seva vida: és la consecució de la igualtat de drets i oportunitats per a les dones. I ho ha fet des de diferents vessants: com advocada: portant casos complexos de divorci o adulteri (cal recordar que a l’Iran existeix la pena de lapidació, flagel·lació i amputació), assumint la defensa de les activistes feministes com Nushim i Parvin, empresonades per encapçalar un moviment per la igualtat de drets sota la campanya “Un Milió de Signatures”. També com activista, impartint formació gratuïta i impulsant el moviment que exigeix la fi de la discriminació legal contra les dones en la legislació iraniana (notablement en matèria de divorci i successió entre altres). La promoció i respecte als Drets dels infants ha estat igualment una preocupació constant en la seva trajectòria, l’any 1995 va fundar l’Associació per a la protecció dels Nens i Nenes, amb seu a Teheran, que elaborava material informatiu per a ser emprat a les escoles i comptava amb un servei d’atenció d’emergència per a nens i adolescents. Ha impartit nombrosos cursos gratuïts sobre la Convenció dels Drets del Nen i ha fet avançar els drets de la infància en el pla legislatiu elaborant una proposta de llei dirigida al Parlament iranià sobre la prevenció de la violència contra els nens. Ha participat en diversos projectes de recerca emparats per l'Oficina d'UNICEF a Teheran. A més, va fundar i presidir l'Associació per a la Col·laboració en la Neteja de Mines antipersona (aquests insomnes, eterns i eficaços sentinelles que maten i mutilen i dels quals tants nens i nenes en són víctimes) Queda ben palès i palmari que a la Dra. Ebadi el patiment humà no l’ha deixat indiferent i ella mateixa dona vida a les paraules del gran poeta medieval i erudit persa, de profunda sensibilitat social, com era: Saadi de Shiraz, que en la seva obra més cèlebre Gulistan (El Jardí de las Roses) expressava: “si no et dol el dolor aliè anome-

LO CAMPUS · El periòdic universitari de Catalunya

nar-te persona no mereixes” La seva pregona tasca com a defensora dels drets humans ha estat reconeguda internacionalment amb múltiples honors i distincions. Un dels més celebres és el Premi Nobel de la Pau l'any 2003. El Comitè Noruec del Nobel subratllà la seva “sensatesa professional" i la seva "valentia" tot menystenint les amenaces a la pròpia seguretat. Va utilitzar part dels diners del guardó per establir una oficina per al Centre de Defensors dels Drets Humans i donar suport a les famílies dels presos polítics i de consciència a l’Iran. Aquesta atalaia es convertí en una destacada organització de drets humans. Com a resultat, el Centre va ser honorat amb el Premi: Droits de l’Homme de la République française "Liberté, Egalité, Fraternité" (2003).

de condemnar-la de nou). No obstant, la pressió internacional li va evitar una dura condemna. Al 2008, el Centre dels Defensors dels Drets humans, (que havia participat amb més de 6200 processos polítics i hi treballaven 20 advocats) es disposava a celebrar el 60è aniversari de la Declaració universal dels Drets Humans quan va ser tancat de forma abrupta per les forces de seguretat que hi van irrompre. Van segellar i clausurar l'edifici i confiscar totes les propietats de la Dra. Ebadi. (Amb la determinació que la caracteritza decidir traslladar el Centre al seu propi domicili, la qual cosa va exasperar les autoritats i va ser sotmesa a diversos atemptats)

Premi Llibertat / Alemanya, 2005. Premi democràcia internacional, 2004. UCI (Center for Citizen Peacebuilding) Premi a la construcció de la pau ciutadana / EUA, 2005. Legió d'Honor Francesa, 2006. Premi a la Defensa Global dels Drets Humans, Servei Internacional Drets Humans / Londres, 2009. Premi Scholars at Risk, Dublín / Irlanda, 2009. El Premi Manhae / Corea, 2009. Entre altres.

Un any després, al 2009, quan es trobava, precisament, a Palma de Mallorca impartint una conferència, va rebre notícies de l’arrest dels seus col·legues, de severes tortures i de nombrosos assassinats arran de la repressió amb la qual les autoritats iranianes reaccionaren davant les protestes pels resultats electorals. En aquell moment els seus familiars, amics i companys de treball li van aconsellar que no retornés al país: el seu nom havia aparegut ja en un llistat infame d’objectius a assassinar, que s’anava acomplint inexorablement. La minsa protecció que el Nobel li havia ofert fins al moment, s’esvaïa sota l'allau de detencions contra tota dissidència o simple manifestació al carrer.

Així mateix li ha estat atorgat un doctorat honoris causa en 26 universitats arreu del món.

Front d’aquesta greu incertesa Shirin Ebadi, pertinaç en continuar vivint i lluitant a l’Iran tot i corrent riscos

I també a ella mateixa li va reportar tot un seguit de distincions, una breu mostra en són els següents:

Aquests nombrosos reconeixements li van conferir indubtablement una projecció internacional, tanmateix, van incrementar el recel de les autoritats iranianes envers ella, tal i com ho explica en detall en el seu llibre "Hasta que seamos libres". El seu tarannà independent, la insistència en el respecte dels drets humans, i el treball constant de documentació de vulneracions dels mateixos (com un dur i punyent informe sobre l’execució de menors) gaudien d’un ampli ressò internacional. Com a conseqüència va ser sotmesa a amenaces i pressions de tot tipus per tal de que abandonés la seva tasca i desistís de la seva lluita (detencions de familiars, apertura d’expedients judicials amb la intenció

que pocs encararien, es veu obligada a prendre una decisió d’enorme transcendència en la vida d’una persona:deixar-ho tot enrere i emprendre el camí de l’exili. Des d’aleshores no ha pogut tornar al seu país. En aquesta situació troba el consol, que reconforta el seu cor, en l’amor de les seves filles Negar i Nargués i en la lluita pels drets i llibertats. Dra. Shirin Ebadi, lloem la seva entrega en favor dels drets humans, en defensa del oprimits i dels més vulnerables. Respectem i admirem la seva lluita per la democràcia, per la pau, pel diàleg entre cultures i per la defensa del principi de justícia universal. Considerem que els mèrits apuntats justifiquen per si mateixos aquest doctorat Honoris causa per la Universitat de Lleida que es correspon plenament amb el concepte extens del coneixement al servei d'una societat més igualitària, integradora i justa. Així mateix entronca amb la funció social de la universitat que vincula el rigor científic i el desenvolupament acadèmic amb el compromís ètic, cívic i personal amb la transformació social orientada cap a la consecució d’un món millor. La jurista Shirin Ebadi n’és un exemple excepcional. Núria Camps Mirabet Professora de Dret internacional públic Vicedegana de la Facultat de Dret, Economia i Turisme Universitat de Lleida

PÃ&#x20AC;GINES ESPECIALS

Gener - Febrer 2018

t e r

o n o

a i m

e m

FDET

s i r Tu

Facultat de Dret, Economia i Turisme Universitat de Lleida

Els estudis de Dret a Lleida (1968-2018) ot i que l’origen dels estudis T de dret a la ciutat de Lleida es remunta a finals del segle XIII,

esdeveniments històrics van interrompre la seva continuïtat i no fou fins l’any 1968 que es tornaren a impartir en el marc de l’Estudi General de Lleida, configurat com a delegació de la Universitat de Barcelona (UB). Uns estudis que, el 1973, aportaren una primera promoció de llicenciats i llicenciades en Dret a Lleida. Aquesta situació administrativa es va mantenir sense canvis rellevants fins a l’any 1986 en què el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va autoritzar la creació de la Facultat de Dret de l’Estudi General de Lleida depenent de la Universitat de Barcelona. En aquesta etapa, prèvia a la creació de la Universitat de Lleida, els estudis de Dret van tenir dos emplaçaments emblemàtics: l’antic Hospital de Santa Maria, actual seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (1968-1976) i el Convent del Roser (1976-1986). El 12 de desembre de 1991, amb l’aprovació pel Parlament de Catalunya de la Llei 34/1991 de 30

de desembre, de creació de la Universitat de Lleida, també es va crear la Facultat de Dret i Economia que, juntament amb els estudis de la Llicenciatura en Dret i de la Diplomatura en Ciències Empresarials, va anar incorporant noves titulacions de segon cicle així com una doble titulació: l’Itinerari Curricular Conjunt en la Llicenciatura en Dret i la Diplomatura en Ciències Empresarials (2002). En el període comprès entre 1986 i 2002, els estudis de Dret s’impartiren a l’antic Seminari Conciliar de Lleida i a partir de 2002, es traslladen a l’actual seu de la Facultat al Campus de Cappont, situat al marge esquerra del riu Segre, al barri de Cappont. Durant el curs acadèmic 20092010, la Facultat de Dret i Economia comença a impartir l’ensenyament del Grau en Dret en el marc de la construcció de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). El Grau en Dret substitueix la Llicenciatura en Dret, aportant la primera promoció de graduats i graduades en Dret el curs 2012-2013. Durant els següents

cursos acadèmics, l’oferta acadèmica d’estudis de l’àmbit jurídic s’amplia a la Doble Titulació: Grau en Dret i Grau en ADE (hereva de l’Itinerari Curricular Conjunt en la Llicenciatura en Dret i la Diplomatura en Ciències Empresarials) i a un ampli ventall d’estudis de màster inèdits fins aleshores: el Màster Interuniversitari en Sistema de Justícia Penal (a partir del curs 2009-2010), el Màster en Ciències Jurídiques (2012-2013), el Màster en Advocacia (2013-2014), el Màster en Gestió Administrativa i el Màster en Estudis de Gènere i Gestió de Polítiques d’Igualtat, ambdós al curs 2015-2016. Precisament en aquest darrer curs, es publica l’Ordre EMC/94/2016, de 25 d’abril, d’autorització del canvi de denominació de la Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida, que passa a denominar-se Facultat de Dret, Economia i Turisme (FDET). En la seva configuració actual, el Grau en Dret pretén conciliar les imprescindibles exigències de qualitat i excel·lència amb l’objectiu primordial de procurar una for

Una Facultat amb un edifici funcional i d’avantguarda al Campus de Cappont de Lleida

L’edifici de la FDET va ser dissenyat per l’equip “B01 Arquitectes”, en concret per Roser Amadó i Lluís Domènech. Acabat l’any 2001. És un edifici que estructura, en planta, un ampli vano que distribueix els petits despatxos dels professors, orientats a sud i protegits. La resta de la planta incloïa unes grans aules amb llum zenital i un despatx del director que mirava cap a la Seu per damunt del Canyeret. Les cobertes dels cossos baixos consten d’una mena de jardí japonès de grava cohesionada.

III mació integral als nostres juristes que s’ajusti a les expectatives i les demandes que planteja la societat. En aquest sentit i atès que l’exercici de la professió jurídica no és homogènia i pot ser entesa i practicada de formes netament diferents, el Grau en Dret pren com a referent la figura d’un jurista professional en sentit ampli, de manera que la persona graduada sigui capaç d’exercir amb èxit, sigui quina sigui la praxi laboral que desenvolupi. Des d’aquesta perspectiva, el Grau té com a finalitat oferir una formació que permeti el domini intel·lectual del Dret en vigor i l’enjudiciament crític de normes i institucions. Pel que fa als objectius del Grau en Dret, es planteja que els graduats i les graduades: a) Coneguin amb precisió els coneixements bàsics de la Ciència del Dret b) Assoleixin les destreses i habilitats necessàries per al futur exercici de qualsevol de les professions jurídiques descrites en el perfil professional: comprensió de textos jurídics, redacció de tot tipus de documents jurídics, exposició oral i en públic, o debat en profunditat d’arguments jurídics, entre d’altres. c) Obtinguin un coneixement suficient de l’estructura de l’ordenament jurídic nacional i comunitari, així com els continguts normatius de les diferents branques del Dret.

Dra. M. Teresa Areces Piñol

L’anterior plantejament posa de manifest el caràcter generalista de la formació que ofereix el Grau en Dret, formació que pot ser completada cursant alguns dels màsters de l’àmbit jurídic que ofereix la Facultat de Dret, Economia i Turisme. El Màsters són una eina per formar professionals especialitzats/des en aspectes específics de la professió jurídica però també contribueixen a crear un lligam amb l’àmbit de la recerca, atès que impliquen una renovació constant de coneixements per part del professorat i li exigeixen participar en els debats de la comunitat científica nacional e internacional. En aquest sentit, cal destacar que l’ampliació i consolidació dels estudis de postgrau en l’àmbit jurídic són fruit de la maduresa de la recerca individual i col·lectiva que és desenvolupa al sí dels Departaments de Dret Públic i Dret Privat de la Facultat. El nostre professorat participa en una desena de grups de recerca reconeguts per la Generalitat de Catalunya i lidera diversos projectes de recerca del Plan Nacional I+D. L’impacte de la producció científica dels juristes de la UdL es manifesta, entre d’altres aspectes, en el fet que varis professors i professores es troben entre els autors més citats en l’àmbit de les Ciències Jurídiques segons l’H Index Scholar, un índex bibliomètric que mesura el rendiment de la producció acadèmica dels professors i investigadors d’universitats públiques espanyoles en Ciències Socials i Humanitats.

Dr. Carles Enric Florensa Tomàs

Així mateix, la convivència en el sí de la Facultat, dels juristes amb altres científics de les ciències socials, particularment els economistes, ha permès generar sinèrgies molt importants que tenen la seva màxima expressió en un programa de doctorat conjunt en Dret i Administració d’Empreses amb les següents línies de recerca: a) Administració d’empreses i informació financera Aquesta línia tracta d’aprofundir en l’estudi de l’eficiència, en costos i beneficis de les empreses a partir d’informació financera de les mateixes, amb especial èmfasi en empreses familiars. Així mateix, intentarà contribuir a la clarificació de la relació existent entre el creixement econòmic, gestió sostenible, comportament cooperatiu i l’escassetat de recursos naturals. b) Dret Internacional Públic, Relacions Internacionals i Dret de la Unió Europea Aquesta línia de recerca aborda qüestions relatives a la reforma del sistema de les Nacions Unides i de la governança mundial, el que inclou a més de la pròpia organització, els organismes especialitzats com l’FMI, entre d’altres, així com la protecció internacional dels drets humans. Pel que fa al dret de la UE, es proposen com a temes prioritaris el relatiu a les relacions exteriors de la UE, en particular amb el Mediterrani, amb els BRICS i amb

Dra. Agnès Pardell Veà

Dra. M. Àngels Cabasés Piqué

Deganes i Degans de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida

Dra. Mercè Sala Rios

Dr. Joan Pere Enciso Rodríguez

+3.000

Dra. M. José Puyalto Franco

Titulats i Titulades en Dret en els darrers 50 anys

Tots els ESTUDIS de la FACULTAT de DRET, ECONOMIA i TURISME Grau en Administració i Direcció d'Empreses

Grau en Dret

Grau en Turisme

Grau en Dret i Grau en Administració i Direcció d'Empreses

Grau en Enginyeria Informàtica i Grau en Administració i Direcció d'Empreses

Grau en Administració i Direcció d'Empreses i

Minor en Gènere i Dret

Minor en Emprenedoria

Grau en Turisme

Minor en Dret Europeu

Màster en Gestió Administrativa

Màster en Sistema de Justícia Penal Màster en Estudis de Gènere i Gestió de Polítiques d'Igualtat

Màster en Comptabilitat, Auditoria i

Màster en Advocacia

Control de Gestió

Màster en Màrqueting de Mitjans Socials

Màster en Advocacia i Màster en Sistema de Justícia Penal

Programes de doctorat Orles 2018

Acte de Lliurament d’Orles de la VI Promoció d’Alumnes del Grau en Dret, la VI Promoció d’Alumnes del Grau en Administració i Direcció d’Empreses, la V Promoció d’Alumnes del Grau en Turisme i la I Promoció d’Alumnes del Doble Grau en Dret i Administració i Direcció d’Empreses. Palau de Congressos La Llotja de Lleida, (18/05/2018).

Galeria d’imatges: http://www.fde.udl.cat

V Guanyador del Concurs de Microrelats Jurídics de la FDET de la UdL El silencio de mi vida Incoaste en mi vida sin solicitud ni petición alguna. Descubriste el registro de entrada de mi coraz6n y lo colapsaste con cientos de instancias en forma de amor. Tu pretensión: la concesión de una vida juntos. Pero ¿cómo tramitar lo intangible de tu hermosura? ¿cómo ordenar la locura de tantos actos sin

Amèrica Llatina, així com el de la seguretat energètica de la UE. c) Sistema de Justícia Penal i Victimologia El principal objectiu d’aquesta línia de recerca està constituït per l’aprofundiment en l’estudi de les diferents disciplines jurídic-criminològiques integrades en funcionament del sistema de justícia penal, així com la victimologia. d) Dret civil i dret administratiu En aquesta línia es proposa l’estudi de la influència del dret europeu primari i secundari en el dret civil espanyol i en el dret civil català. Es proposa, també, aprofundir en l’impacte dels canvis en les formes i maneres d’obrar de l’Administració sobre el procediment administratiu en l’estudi, així com en el coneixement de dos sectors d’extraordinària puixança en els nostres dies però de parca contribució dogmàtica: la salut pública i els drets socials. A més, la Facultat de Dret, Economia i Turisme participa en la creació d’una xarxa temàtica a nivell estatal per impulsar l’Anàlisi Econòmic del Dret (AED). Es tracta d’una metodologia que permet conèixer, explicar i predir

fundamento? ¿cómo instruir el caso que rompió todos los esquemas de mi propia discrecionalidad? Quisiera actuar bajo los principios de objetividad e imparcialidad más me niego a resolver una vida sin ti. Tendrás mi silencio estimatorio, siempre, un día más. Marco Milanovic

com interacciona el sistema jurídic amb la realitat, és a dir, quin és o pot ser l’impacte del Dret sobre aquesta realitat i viceversa, com influeix aquesta sobre aquell. L’AED ajuda a saber, servint-se de models teòrics formalitzats i de rigorosos mètodes empírics, com reaccionarà la gent davant de les normes jurídiques, quines conseqüències tindrà aquesta reacció per al benestar social i com poden afectar diverses circumstàncies socials al contingut d’aquestes normes. Així mateix , l’AED permet avaluar si una solució jurídica constitueix els incentius adequats perquè la gent es comporti de manera que es maximitzi, realment, la satisfacció de certes finalitats. L’oferta formativa d’estudis de postgrau en l’àmbit jurídic presenta una característica addicional, i és que quasi tots els màsters són exemple i fruit de la col·laboració i sintonia de la nostra Facultat amb els col·legis professionals de referència. Aquest és el cas del Màster en Advocacia, impartit conjuntament amb l’Iltre Col.legi de l’Advocacia de Lleida o el Màster en Gestió Administrativa que compta amb el suport del Col.legi de Gestors Administratius de Catalunya i de l’Institut Superior de Gestió Administrativa de Catalunya. La inestimable col·laboració dels es-

mentats col·legis professionals així com de la resta d’institucions públiques i privades de l’àmbit jurídic, s’amplia generosament a altres iniciatives i activitats com ara, el procés d’acreditació dels ensenyaments, les jornades de sortides professionals i la realització de les pràctiques acadèmiques curriculars i extracurriculars obligatòries en tots els títols de la Universitat de Lleida. Finalment cal destacar dos aspectes que caracteritzen la nostra facultat i molt especialment, els estudis de l’àmbit jurídic. En primer terme, l’esforç per incrementar la seva projecció social en la defensa i articulació dels valors d’igualtat de gènere, de justícia social i de solidaritat. Una de les accions en aquesta línia és l’oferta de Minors que permet un cert nivell d’especialització en el Grau en Dret amb una formació temàtica específica. Actualment s’ofereixen el Minor en Gènere i Dret (MINOR GENDER) i el Minor en Dret Europeu. El primer, fruit de la col· laboració amb el Centre d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de la Dona Dolors Piera de la UdL, sorgeix de la conjunció de dos factors, l’existència d’un grup de juristes de la Facultat que han introduït la perspectiva de gènere en la investigació i docència del dret o bé que han realitzat una

Acte de Retrobament dels antics alumnes de Dret de la Universitat de Lleida (27/04/2018): Visita al Roser de Lleida.

part de la seva investigació sobre aspectes o temes relacionats amb la dona; i l’aposta decidida per lluitar contra la invisibilitat de la dona i crear una cultura de sensibilització cap a qualsevol situació discriminatòria, d’assetjament i violència. El Minor en Dret Europeu ve avalat per la existència en la Facultat del Centre d’Excel·lència Jean Monnet, concedit per la Comissió Europea l’any 2012, i que presenta una sòlida trajectòria en relació amb la divulgació i recerca en l’àmbit europeu. La segona activitat destacable és la realització de Treballs Finals de Grau utilitzant la metodologia de l’Aprenentatge Servei (ApS) amb els següents objectius: a) Afavorir l’aprenentatge acadèmic treballant sobre necessitats reals amb la finalitat d’aconseguir una transformació social orientada al bé comú i a la consecució d’una societat més justa i inclusiva.

b) Reforçar el vincle amb entitats socials que facin palesa una necessitat social que encaixa amb alguns objectius formatius dels nostres estudiants.

duir i facilitar la investigació, per fer recomanacions i proporcionar orientació pràctica en el camp del desenvolupament jurídic europeu.

c) Contribuir a la formació integral dels estudiants afavorint una ciutadania activa i professionals socialment responsables.

També és convenient recordar els nombrosos convenis de mobilitat signats per la Facultat de Dret, Economia i Turisme amb universitats estrangeres que permeten l’arribada del seu estudiantat a la nostra facultat i la participació del nostre estudiantat del Grau en Dret en el programa Erasmus així com la mobilitat del nostre professorat.

d) Avançar en la vinculació de les tres missions de la universitat: docència, recerca i funció social. El segon aspecte que cal destacar és el reforç de la posició internacional de la Facultat de Dret, Economia i Turisme amb el manteniment i ampliació de convenis amb Universitats i altres institucions estrangeres. En aquest sentit, la nostra Facultat és membre de l’European Law Faculties Association (ELFA) i de l’European Law Institute (ELI). Aquesta última institució va ser fundada el juny de 2011 com una organització totalment independent que té com a objectiu millorar la qualitat de la legislació europea. Es pretén iniciar, con

En definitiva, la Facultat de Dret, Economia i Turisme i els estudis de Dret no només són uns dignes successors d’aquells antics ensenyaments de Dret Civil i Canònic de la Universitat més antiga de la Corona d’Aragó sinó també un referent contemporani pel que fa a la docència i a la recerca. Maria José Puyalto Franco Degana de la Facultat de Dret, Economia i Turisme Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida, una universitat singular La docència pròpia a la UdL:

prestigi acadèmic

qualitat integral

recerca enriquint la docència

ocupabilitat

l dinamisme de la Universitat de Lleida es concreta per ha-

ver creat un model de docència i formació propi. Un model que té, en el prestigi acadèmic i social, en

la qualitat integral de la docència, i en la garantia de l’ocupabilitat de la formació, els seus trets distintius.

“Sempre sembla impossible fins que es realitza” Nelson Mandela

Associació universitària AMICS de LO CAMPUS / Països Catalans