Lo Campus 17

LO CAMPUS El periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer ·∙ Març 2012

Quarta època ·∙ Número 17

El triomf del compromís

Antoni Tàpies

Václav Havel

2 LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer Â Âˇâˆ™  Març  2012

EDITORIAL

Per què ens agrada el nou model de gestió de la Universitat de Lleida?

NingĂş pot quedar sorprès que coincidim amb una proposta del Rectorat, que ha estat prou controvertida i que el Consell de govern de la UdL va aprovar per clara majoria: ens referim a una nova estructu-â€? ra de gestiĂł de la UdL. Hem dit en diferents editorials que la ges-â€? tiĂł de la UdL no funcionava, que tenĂ­em un vol gallinaci i no s’ha sabut rendibilit-â€? zar acadèmicament, socialment i econò-â€? micament els nostres Campus, les nostres Facultats i Escoles. Que era un sĂ­mptoma de mala gestiĂł i de poca visiĂł emprene-â€? dora, tancar la universitat en alguns pe-â€? rĂ­odes de l’any per estalviar, quan s’havia de fer al revĂŠs: s’havia d’obrir i potenciar activitats cara la comunitat universitĂ ria i la societat en general, per generar ingres-â€? sos. Que haver estalviat pel tancament 65.092,69 euros un estiu ĂŠs poc, davant la pèrdua de negoci possible i sobretot la pèrdua de lideratge cultural a Lleida i a Catalunya. Això del “tancamentâ€? nomĂŠs ĂŠs un exemple, però aquest exemple ĂŠs XQ VtPSWRPD G¡XQD Ă€ORVRĂ€D GH JHVWLy FD-â€? ducada. Hem dit que era un desastre tenir uns Vicerectors de “visitaâ€? al Rectorat, que mentre uns treballĂ vem de veritat, d’altres simplement nomĂŠs tenien la de-â€? nominaciĂł del cĂ rrec. (La nostra comuni-â€? tat ĂŠs petita i tothom sap quin Vicerector o Vicerectora treballava en l’era ViĂąas i TXL QR 4XH WRWHV DTXHVWHV Ă€ORVRĂ€HV GH mala gestiĂł, acompanyat per una mala di-â€? recciĂł de la gent del PAS, d’una polĂ­tica de professorat quasi de jungla, amb unes di-â€? reccions de centre caminant en direccions oposades, la gestiĂł general era un autèn-â€? tic laberint, on no se sabia si tots anĂ vem amb el mateix vaixell. TambĂŠ hem dit que el Consell Social i el seu President en particular, s’havien quedat eixuts d’idees i que semblava mentida que l’empresari Roca aconsellĂŠs a l’inrevĂŠs a la UdL del que fa a les seves empreses privades. Que

el model de universitat pública que no-� saltres defensem plenament, tambÊ s’ha de renovar i sense perdre la seva funció de servei, ha de funcionar generant recur-� sos en una època precisament de falta de recursos. La universitat pública no nomÊs pot viure dels ingressos directes i indirec-� tes de la Generalitat de Catalunya, tambÊ ha de captar altres recursos. I així hem anat desgranant, editorial rere editorial, una manera d’entendre la Universitat de Lleida. Una UdL moderna i emprenedora, capaç de liderar les universitats catalanes de proximitat.

Arriba el Rector Fernåndez, i a ritme de segle XVIII, nou mesos desprès de la seva entronització, ens fa saber que proposa una nova estructura de gestió de la UdL. O sigui que l’antiga no funcionava. No pro-� posarà una nova gestió, si tot anava per-� fecte?. Simplement perquè no hi anava. ¿Com pot ser, que almenys dos Degans de Facultat i una Directora d’Escola, tots els representants del PAS i alguns estudiants votessin encontra de la nova proposta?

Foren pocs, però creiem de qualitat. El Degà de la Facultat de Medicina ho expli-� ca en un escrit que publiquem en aquest número de LO CAMPUS. Però a part de les explicacions públiques hi ha tot un argumentari ocult, que alguns sectors diuen, però en veu baixa. Assegu-� ren que són les autèntiques raons del per-� què tant canvi.

L’argument mÊs contundent Ês : voler-�ho canviar tot, per no canviar res, per poder contractar a Xavier Moncayo, com a Cap d’à rea de Comunicació i Relacions Insti-� tucionals. I això com producte d’un acord entre convergents i socialistes que varen potenciar la candidatura del Rector Fer-� nåndez. Moncayo seria, suposadament, el

premi convergent. Podria ser, però difĂ­cil de creure. Que l’acord electoral va existir : segur. Que volen a Moncayo: segur. Però fer tota una nova estructura nomĂŠs per un nou contracte?. Era mĂŠs fĂ cil contrac-â€? tar-â€?lo i llestos. NomĂŠs calia el que primer es va contemplar, contractar-â€?lo com a Cap de Gabinet del Rector substituint a la senyora Xandri. Però el problema era llavors, que Moncayo quedava per sobre del Coordinador del Rectorat i això moles-â€? tava al servicial Antoni JovĂŠ. Ara la nova estructura proposada, desapareix el lloc de Cap de Gabinet i Moncayo quedaria, precisament per sota de JovĂŠ. El senyor Moncayo que no ha pogut aguantar ser “Tècnic Superior nivell “Aâ€? amb funcions GH 3ODQLĂ€FDFLy (VWUDWqJLFDÂľ GHO 3DWURQDW de Turisme de Lleida desprès de ser-â€?ne l’amo absolut, ara dĂŠu estar ple de joia veure qui el dirigirĂ . Però tot això ĂŠs es-â€? pecular, perquè el nou Reial Decret-â€?Llei 20/2011 del 30 de desembre de “Mesures urgents en matèria pressupostaria, tribu-â€?

WDULD L ÀQDQFHUD SHU OD FRUUHFFLy GHO Gq-� ÀFLW S~EOLF¾ DSURYDGD SHO 33 LPSHGHL[ d’una manera clara contractar nou perso-� nal i com Montoya no vingui de voluntari sense cobrar a la UdL, res de res. O veieu els mal pensats?

L’altra critica oculta, Ês la concentració de poder que donarà la nova estructura.

Diuen que aquest, Ês un Rector de carnet SROtWLF L HVWj ÀFDQW D OD 8G/ L LQVWLWXFLRQV participades, a tots els antics cà rrecs del PSC que s’han quedat sense poder des-� près de perdre les eleccions. Que està col¡locant els seus. Nosaltres creiem que tota aquesta prà ctica, en part Ês natural, Ês d’ingenus creure que col¡locarà els TXH QR VyQ GH OD VHYD FRQÀDQoD (O TXH Ês molest Ês el discurs d’anar de director d’orquestra transversal, unitari i que no fa política. Perquè això Ês fals. Tot Ês lícit, però pervers. Sobretot acabar sent, com

diuen uns altres, un Rector “reina mareâ€?, ´G¡LQDXJXUDFLy L IRWRJUDĂ€DÂľ GHL[DQW IHU L desfer a coordinadors com Francesc Gar-â€? cia, lo Paco, el Coordinador de PolĂ­tica UniversitĂ ria i Relacions Institucionals.

Al Paco ja l’anomenen carinyosament el “rectore in pectoreâ€? i les males llengĂźes diuen que actua llaurant pel socialisme com quan era Cap de Gabinet de l’Alcalde Ros o anava a les eleccions amb les llistes del President Montilla.

Imaginem per un moment que tot el que descrivim Ês veritat, que ho Ês. I què? El projecte Fernåndez era això.

N’estem convençuts que la nova estruc-â€? tura de gestiĂł aprovada ĂŠs un avenç. Tot dependrĂ de com la utilitzin. Per què no GRQDU ORV KL XQ YRW GH FRQĂ€DQoD" És fals quan diu el Rectorat que aquesta nova estructura no serĂ mĂŠs cara, però ens sembla bĂŠ que ho sigui. Perquè cal in-â€? vertir per avançar. I no creueres el mite, que tant el exRector ViĂąas com el Rector FernĂĄndez diuen, un dia sĂ­ i un tambĂŠ: “... que cal un tracte especial per a la UdL, SHU KDYHU WDQFDW Ă€QV DUD WRWV HOV H[HUFLFLV VHQVH GqĂ€FLW Âľ. Comptablement la qĂźes-â€?

WLy GHO GqÀFLW pV YHULWDW SHUz HQ WHUPHV GH gestió i política università ria Ês fals.

Per entendreu, acabem amb un exemple: un pare de família diu que la gestió de la seva llar l’ha portada bÊ, perquè tÊ es-� talvis a la Caixa o sigui que tenen diners i sense deutes. Però per conservar aquests diners, no donava de menjar als membres GH OD IDPtOLD $ OD 8G/ QR KL KDYLD GqÀFLW comptable, però no s’ha invertit bÊ, ni ens varem endeutar per donar un bon ser-� vei universitari, premissa obligatòria per avançar, i així estem de tocats i enfonsats en la revolució que Ês Bolonya.

E-MAILS AL DIRECTOR Tancada nocturna al Rectorat contra les retallades Quinze membres de la comunitat università ria de la Universitat de Lleida varen dormir al Rectorat contra les retallades. Prèviament unes 30 persones els van acompanyar fent costat a la tancada.

Jo com estudiant vaig rebre un e-mail al Campus virtual de la UdL (Sakai) del Consell de l’Estudiantat central, en el que se’m convocava a la tancada nocturna. De fet es parlava d’una tancada de delegats però, animava a tota la comunitat universitĂ ria a participar-hi. Acabava amb un lema: “El dia dels enamorats, dorm amb la UdLâ€?. (El convocant potser era de Salamanca, perquè aquĂ­ celebrem Sant Jordi com a dia dels enamorats).

Quinze persones o si voleu una 50 persones mobilitzades en front quasi 8000 estudiants, quasi 500 membres del PAS i quasi 1000 professors que sĂłn les xifres dels que formem part de la comunitat universitĂ ria de la UdL, numèricament ĂŠs molt poc per dir o publicar que “La UdL s’ha tancatâ€?.

A mÊs, nomÊs faltava la complicitat del Rectorat, les facilitats d’infraestructura,

“matalĂ s i mantaâ€? a cĂ rrec del pressupost de tots. I per acabar-ho d’amanir tot, la presencia del Rector FernĂĄndez buscant la photo opportunity, xupant cĂ mera i buscant sortir a la premsa. Tota una intromissiĂł i una manera d’acabar de destrossar la imatge combativa de l’acte.

Estic contra les retallades, les trobo injustes com les fan, però no estic disposat a que cap sindicat, ni cap Consell de l’estudiantat de la universitat, ni cap autoritat acadèmica, m’instrumentalitzi políticament. Aquesta tancada era una consigna política externa i per postres, a mÊs, fou ridícula la participació. La mobilització de la UdL no està madura per fer segons que i ningú des de fora ens ha de marcar el ritme.

Fa setmanes jo em vaig manifestar al carrer contra les retallades des d’ETSEA i llavors aquests sindicats oficials varen dir que no a la manifestació. Ara quan els hi toquen els euros, tots a córrer i nomÊs en dormen quinze. Millor que no diguin res sobre Bolonya, perquè mai els hi ha interessat ni un borrall. El PAS i el PDI es mouen per la nòmina. S’entÊn la qßestió de la nòmina, però que no frivolitzin justificant que es mouen per la qualitat del Pla de Bolonya, que alguns d’ells nomÊs han sentit parlar del Pla a la tele.

Andreu S. ETSEA

)RWRJUDĂ€D 8G/

Dorm amb la UdL

Benvolguts, Tot exercint els meus drets, us agrairĂŠ que esborreu la meua adreça de correu electrònic de la vostra llista de distribuciĂł. No estic interessada a rebre res que tingui a veure ni vosaltres, ni amb les vostres “publicacionsâ€?.

Salutacions Leo Badia Coordinadora de la Oficina de premsa UdL

Prego no em torni a enviar mai mĂŠs un mail anunciant qualsevol cosa de la seva publicaciĂł.

Publicacions com les seves són un atemptat contra el rigor universitari i contra la ètica que hauria de regir tota activitat humana.

Kokouvi TĂŠtĂŠÂ Investigador Grup de Recerca sobre Interculturalitat i Desenvolupament Departament de Geografia i Sociologia.

Universitat de Lleida (Catalunya-Espanya)

LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer Â Âˇâˆ™  Març  2012

3

La modernització de l’estructura central de gestió de la UdL A proposta de l’equip Rectoral el Consell de Govern, celebrat el 2/02/2012, Ês va apro-­ var el projecte de nova estructura de la gestió de la UdL. El resultat de la votació fou 33 vots a favor, 12 en contra, i 2 en blanc.

tots els del PAS o el vots de autoritats acadèmiques com el Degà de la Facultat de Dret i Economia, Joan Pere Enciso i el Degà de la Facultat de Medicina, Joan Ribera. Els representants dels estudiants, seguint la històrica postura de no Êsser transparents amb l’estudiantat al que representen, no se sap qui va votar a favor i qui en contra.

Tot i que la votació era secreta, qui ho volgut ha explicat la seva postura de vot. S’ha de remarcar que entre les votacions negatives hi varen haver vots tant de qualitat com

$ FRQWLQXDFLy UHSURGXwP OD 3RVWXUD RÀFLDO GH OD SURSRVWD OD SRVWXUD GHOV UHSUHVHQ-­ tants del PAS i la postura de vot del Degà de la Facultat de Medicina, Joan Ribera.

La proposta aprovada AnĂ lisi situaciĂł actual

de la Universitat de Lleida.

1. La Universitat de Lleida en aquests dar-� rers anys ha viscut un ampli procÊs de creixement: han augmentat el nombre de titulacions de graus, mà sters i doctorat que oferim, comptem amb mÊs estudiants, i s’ha incrementat el nombre de personal docent i investigador i de personal d’administració i serveis.

2. Generar processos de gestió funcional transversals entre les diferents unitats, serveis i centres, que han de col¡laborar conjuntament i activa en la resolució mÊs HÀFDo GHOV DVVXPSWHV RUGLQDULV L HVWUDWqJLFV de la UdL.

2. La UdL, com el conjunt de les universi-� tats públiques catalanes i espanyoles, de-� senvolupa cada cop mÊs funcions diverses i polièdriques. Així, la universitat forma professionals de les diverses branques del saber, produeix i transfereix coneixement FLHQWtÀF WHFQROzJLF L FXOWXUDO FRQWULEXHL[ al dinamisme econòmic i al progrÊs de la so-� cietat, forma ciutadans i es converteix en un espai de generació de pensament crític.

Aquests dos fets, l’expansió quantitativa de la universitat i la potenciació i pluralització de les funcions que acompleix per a la soci-� etat, han contribuït decisivament a fer molt mÊs complexa l’organització i la gestió de la nostra institució.

Una organització i una gestió que, en el con-� text actual, s’enfronten a mÊs a un triple tensionament.

D’una banda, la societat Ês cada cop mÊs exigent amb la responsabilitat social de la universitat com institució pública d’ensenyament superior i com a motor de la recerca del país.

D’una altra, Ês evident que el sistema uni-� versitari català , espanyol i europeu ha en-� trat de ple en una dinà mica de competi-� tivitat entre institucions università ries –pels estudiants, pels recursos, pel talent docent i de recerca-�. , ÀQDOPHQW OD VLWXDFLy GH FULVLV HFRQzPLFD que visquem està tenint implicacions molt VHULRVHV HQ HO ÀQDQoDPHQW RUGLQDUL GH OD universitat, com tambÊ i en la seva capaci-� tat de captació de recursos per investigació o per inversions infraestructurals. No podem oblidar, en aquest sentit, que algunes de les mesures adoptades per les administra-�

FLRQV HQ WHUPHV GHO ÀQDQoDPHQW XQLYHUVLWDUL tenen carà cter estructural.

Per tot això, la Universitat de Lleida neces-� sita, ara mÊs que mai, una nova organit-� ]DFLy IXQFLRQDO PpV SRWHQW GLQjPLFD L à H[-� ible, per tal de garantir, en aquest context, una docència i una recerca de qualitat i d’excel¡lència.

Aquest repte, al qual s’han enfrontat i s’estan enfrontant la majoria d’universitats catalanes i espanyoles, comporta inde-� fectiblement un procÊs de readaptació de les nostres estructures organitzatives i de gestió funcionals.

Aquesta organització funcional, que pro-� posem, parteix de quatre principis fona-� mentals.

*DUDQWLU XQD PpV HÀFLHQW DSOLFDFLy DG-� ministrativa i funcional de les decisions presses pels diversos òrgans de govern de la institució.

3URGXLU SURFHVVRV GH UHĂ H[Ly L DYDOXDFLy sobre el funcionament de les diferents unitats i serveis de la UdL, per tal de ser proactius allĂ on es detecti insatisfaccions i aportar propostes de millora organitzativa i/o procedimental.

Nou model de gestió Es proposa organitzar la gestió per Àrees funcionals. L’ÀREA entesa com à mbit de SODQLÀFDFLy FRRUGLQDFLy L GLUHFFLy FRQMXQ-� ta. L’organització per à rees... ‡ &RPSRUWD OD YLQFXODFLy GH FDGD VHUYHL XQL-� tat a una à rea. ‡ 3RWHQFLD OHV DÀQLWDWV HQWUH HOV VHUYHLV d’una mateixa à rea. ‡ $XJPHQWD OD QRVWUD FDSDFLWDW GH JHVWLy D partir del treball en equip. ‡ 3URSLFLD OD SROLYDOqQFLD GHOV VHUYHLV PpV transversals que podrien estar en una o altra à rea.

L’à rea no Ês pròpiament l’espai on tractar les singularitats de cada servei ni menys en-� cara el seu dia a dia. Els Directors d’Àrea no han de ser uns experts en les matèries de l’Àrea, sinó un bons directius.

Objectius del model organitzatiu basat en à rees funcionals: 1. Establir un à mbit de treball per descar-� regar de tasques de gestió als vicerectorats.

2. Disposar d’un major coneixements d’altres à mbits per facilitar informació per a la presa de decisions.

0pV FODUHGDW L HÀFjFLD HQ OD FRPSDUWLFLy L transmissió dels objectius de gerència i dels vicerectorats als serveis, i a l’inrevÊs.

3ODQLÀFDU HOV REMHFWLXV DQXDOV GH O¡jUHD potenciant la implicació directiva dels caps HQ XQ PDUF GH SODQLÀFDFLy PpV HQOOj GHO propi servei.

5. Buscar una millor coordinació de la gerèn-� cia amb els serveis.

6. Garantir una millor coordinació horitzon-� tal.

1. Optimitzar la capacitat de gestiĂł global

3RWHQFLDU OD LGHQWLĂ€FDFLy L SULRULW]DFLy GH projectes transversals.

Coedita: l’AssociaciĂł universitĂ ria AMICS de LO CAMPUS / UdLâ€? i l’AssociaciĂł VIVĂˆNCIA ARANESA, -â€?“Associacion Culturau e Civica VivĂŠncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèusâ€?-â€?.

LO CAMPUS Redacció: Carrer Pere de Cabrera 12, 2º 9ª 25001 Lleida ¡ Telèfons: 973204907 / 649405630 redaccio@locampus.cat http://www.locampus.cat

Les discrepà ncies del PAS En el procÊs de discussió i aprova-� ció pel Consell de govern de la nova estructura de gestió de la UdL, els representants del Personal Adminis-� tratiu i de Serveis (PAS), varem ex-� pressar la seva postura a traves d’una carta a la comunitat università ria, que reproduïm a continuació: Benvolgudes, Benvolguts, En relació a la proposta d’estructura IXQFLRQDO L PRGLÀFDFLy GH OD 5HODFLy GH Llocs de Treball, manifestem el nostre desacord amb la proposta actual. Des de dilluns estem pendents d’una pro-�

SRVWD DOWHUQDWLYD R GH OD PRGLĂ€FDFLy de la mateixa sense una resposta clara.

S’ha convocat una Comissió del PAS pel mateix dijous a les 9:00, mitja hora abans del Consell de Govern per inten-� tar apropar les posicions.

Creiem que: ‡ (Q HO FRQWH[W DFWXDO GH FULVL L GH UH-� tallades, ara el que se’ns demana per part de les institucions i de la pròpia societat Ês fer el mateix amb menys. ‡ (O 3$6 L HO 3', DPE OHV UHEDL[HV GH

Quines són les à rees funcionals que es proposen Es proposa aglutinar tots els serveis i unitats en 5 à rees: a) Àrea relacionada amb el Rectorat, que gestionarà la comunicació i les relacions in-� stitucionals: Àrea de Comunicació i Rela-� cions Institucionals b) Dos à rees relacionades amb les dos prin-� cipals tasques d’una universitat: -�Àrea de Docència -�Àrea de Recerca i Transferència c) Dos à rees destinades a proporcionar re-� cursos per a realitzar les dos tasques princi-� pals, la docència i la recerca: -�Àrea de Personal i Economia -�Àrea d’Infraestructures i Tecnologia.

Com s’aplicarà aquest nou model La seva posada en funcionament serà pro-� gressiva, ja que cal convertir l’actual fun-� cionament de caps de servei en directors d’à rea. Això no es pot realitzar d’un dia a l’altre, si volem que el funcionament de la UdL no se’n ressenti. Per tant es planteja PRGLÀFDU O¡HVWUXFWXUD L QRPHQDU HOV GLUHF-� tors d’à rea, que continuaran executant la seva tasca que estan fent en l’actualitat, i Editor i Director: Joan-�Ramon Colomines-�Companys Disseny i maquetació: Patrícia Sala

sous, i l’estudiantat amb l’augment de taxes i la manca de recursos per a les prĂ ctiques ja hi estan “col¡laborantâ€?. ‡ (O SLODUV GH OD XQLYHUVLWDW GRFqQFLD recerca i transferència de coneixement ja es veuen afectats durament. On queden els recursos per als centres de recerca propis i pels grups de recerca consolidats i emergents?. ‡ 6¡KD GH GRQDU H[HPSOH L DTXHVW KD de ser proporcional a l’esforç que fem tots plegats, aixĂ­ que no ĂŠs de rebut augmentar l’estructura.

Demanem: ‡ 4XH DTXHVWD SURSRVWD HV UHWLUL L TXH sigui susceptible d’una nova negociació a la baixa amb els òrgans de represen-� tació respectius. ‡ 4XH OD UHVWD GH FROĊOHFWLXV UHFRO]LQ aquesta proposta.

Representants del PAS a la ComissiĂł del PAS i al Consell de Govern.

Junta del PAS-�Funcionari Comitè del PAS-�Laboral que proposaran les mesures necessà ries de reorganització dels serveis per adaptar-�se a la nova organització. El termini marcat per a que la nova estructura estigui en ple funcionament Ês d’un any, Ê a dir, durant el 2012.

Els canvis en l’estructura suposa una modi-� ÀFDFLy GHOV DFWXDOV OORFV GH WUHEDOO HYHQWXDO de la Relació de Llocs de Treball del PAS de la UdL que haurà de seguir la seva trami-� tació per Consell de Govern, Consell Social i DOGC. (Q OD 5/7 ÀJXUDUDQ OHV QRYHV ÀW[HV GHOV OORFV GH WUHEDOO SHUz HQ FDS PRPHQW ÀJXUDUj l’adscripció dels diferents serveis a un lloc de treball. Aquesta adscripció es realitzarà per resolució del Rector als efectes de per-�

PHWUH OD VHYD PRGLÀFDFLy LPPHGLDWD L GRWDU G¡XQD à H[LELOLWDW TXH SXJXL UHVSRQGUH D OHV necessitats canviants.

Quin cost tindrà el nou model El cost serà inferior al de l’anterior model.

El nombre de places de personal eventual serà el mateix que amb l’anterior model, 5 llocs de treball, i les retribucions del per-� sonal seran les mateixes.

Es preveu la cobertura d’un lloc vacant mi-� tjançant personal intern de la UdL, quedant vacant un lloc de treball del servei d’on es promocioni a eventual.

LO CAMPUS 17 / CLĂ€SSICA 6 Versions de paper i digital.

Dipòsit Legal: L-�658-�08

Febrer Â Âˇâˆ™  Març  2012

)RWRJUDÀD $OED 5LEHUD ‹

4 LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Explicació del vot negatiu del Degà de la Facultat de Medicina, a la proposta de nova estructura de la gestió de la UdL Administración de la Seguridad Social, personal estatutario incluido en el åm-­ bito de aplicación del Estatuto Marco aprobado por la Ley 55/2003, personal de la Administración de Justicia y Fuer-­ zas y Cuerpos de Seguridad del Estado y personal de los entes públicos Agencia Estatal de la Administración Tributaria, Puertos y Autoridades Portuarias, Con-­ sejo de Seguridad Nuclear, Agencia de Protección de Datos, Comisión Nacional GH OD &RPSHWHQFLD &RPLVLyQ 1DFLRQDO del Sector Postal y de la Entidad públi-­ ca empresarial Loterías y Apuestas del Estado.

La contrataciĂłn de personal laboral tem-­ poral y el nombramiento de funcionarios interinos y de personal estatutario tempo-­ ral, que se realizarĂĄ Ăşnicamente en casos excepcionales y para cubrir necesidades El Rector sap que el meu vot ha estat ne-â€? Per un altra banda el Real Decret-â€?Llei urgentes e inaplazables, se restringirĂĄn gatiu a les seves propostes sobre el pres-â€? 20/2011 de 30 desembre estableix tota a los sectores, funciones y categorĂ­as pro-­ supostos de la UdL 2012 i al seu Organigra-â€? una sèrie de mesures urgents en matèria fesionales que se consideren prioritarios ma Funcional o Ă€rees funcionals. A mĂŠs el pressupostĂ ria i en el seu CapĂ­tol 2 desti-â€? o que afecten al funcionamiento de los servicios pĂşblicos esenciales y requerirĂĄ Rector ĂŠs sabedor de les raons que m’han nat a despeses de personal indica : la previa y expresa autorizaciĂłn del Mi-­ portat a fer-â€?ho, tal i com vaig manifestar “Uno. A lo largo del ejercicio 2012 no se nisterio de Hacienda y Administraciones pĂşblicament al Consell de Govern. procederĂĄ a la incorporaciĂłn de nuevo PĂşblicas.

El meu vot va ser negatiu tant pels pres-� personal, salvo la que pueda derivarse Durante 2012 no se autorizarån convo-­ supostos com per l’organigrama d’Àrees de la ejecución de procesos selectivos co-­ catorias de puestos o plazas vacantes de Funcionals. Ha estat així perquè no es pot rrespondientes a Ofertas de Empleo Pú-­ las entidades públicas empresariales y el deslligar una votació de l’altra, degut a blico de ejercicios anteriores o de plazas resto de los organismos públicos y entes què amb l’aprovació dels pressupostos de militares de Tropa y Marinería nece-­ del sector público estatal no mencionados s’incloïa una partida de 48.507 euros (Amb VDULRV SDUD DOFDQ]DU ORV HIHFWLYRV ÀMDGRV anteriormente salvo en casos excepciona-­ o sense complements? Sou de catedrà tic?) en la disposición adicional dÊcima Ley les y para cubrir necesidades urgentes e per contractar una persona de lliure de-� 39/2010, de 22 de diciembre, de Presu-­ inaplazables, que requerirån la previa signació vinculada al rectorat. No va estar puestos Generales del Estado para el aùo y expresa autorización del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas� ÀQV XQ &RQVHOO GH *RYHUQ SRVWHULRU TXDQ 2011.

Esta limitación alcanza a las plazas in-­ es van aprovar les Àrees Funcionals. cursas en los procesos de consolidación de $L[z VLJQLÀFD TXH OD QRVWUD 8QLYHUVLWDW eV FRPSUHQVLEOH L ÀQV L WRW DFFHSWDEOH TXH empleo previstos en la disposición transi-­ haurà de dedicar temps i recursos per el Rector pugui dissenyar el seu organi-� toria cuarta del Estatuto Båsico del Em-­ buscar una fórmula jurídica per defugir aquest Real Decret que deixa ben clar que JUDPD SHU IHU PpV HÀFDo OD VHYD JHVWLy pleado Público. però tambÊ s’ha de tenir molt en compte Dos. Durante el aùo 2012 no se procederå no es pot incorporar nou personal, no es la situació de l’entorn i l’oportunitat o no, a la contratación de personal temporal, podran treure noves places ni contractar en el moment en què Ês vol aplicar una ni al nombramiento de personal estatu-­ personal temporal. La nostra Universitat mesura. Sóc de l’opinió que en aquest tario temporal o de funcionarios interi-­ està fent una gran esforç per contractar moment no Ês procedent crear estructu-� nos salvo en casos excepcionales y para aquest Director d’Àrea de Comunicació res que suposen un elevat cost econòmic, cubrir necesidades urgentes e inaplaza-­ i en canvi no està resolen problemes de tot i que el Rector considera que aquesta bles que se restringirån a los sectores, base que afecten al dia a dia. Cal mal-� reorganització Ês a cost zero; però en rea-� funciones y categorías profesionales que gastar tanta energia en aquest afer? No litat no Ês així. Podia haver estat a cos se consideren prioritarios o que afecten al es podria dedicar mÊs enginy en elaborar zero fa dos anys, però actualment quan el funcionamiento de los servicios públicos estratègies per fer front a la greu situació actual que està vivint la Universitat? pressupost de la Universitat ha caigut un esenciales.

25% el cost d’aquesta opció Ês de 48.507 Tres. Durante el aùo 2012 no se autoriza-­ euros o Ês que l’Organigrama Funcional rån convocatorias de plazas vacantes de TambÊ hem de ser conscients que cada del Rectorat no està subjecte a retalla-� QXHYR LQJUHVR TXH VH UHÀHUDQ DO SHUVRQDO cop que s’incorpora algun PAS extern als de la Administración Civil del Estado, esglaons mÊs alts de l’escala de PAS Ês des?. sus Organismos autónomos y Agencias una nova frustració pel personal de la Aquests 48.507 euros afecten i graven estatales, personal civil de la Adminis-­ casa, especialment als joves, que veuen al capítol 1 dels pressupostos de la uni-� tración Militar, sus Organismos autóno-­ com la seva carrera professional tÊ un versitat, el de personal, això vol dir que mos y Agencias estatales, personal de la sostre molt limitat. Fet que afecta a el algunes accions destinades a cobrir els JUDQV GqÀFLWV GH SHUVRQDO TXH WHQHQ DO-� gunes à rees de la nostra Universitat no es podran realitzar. A mÊs això implica que les necessitats de professorat vinculades al fet de passar les diplomatures de 3 a Tot i que les últimes votacions en el Con-� 4 cursos disposen de 48.507 euros menys sell de Govern de la UdL han estat secre-� o que totes aquelles mancances endèmi-�

WHV IHW TXH HQV KD GH IHU UHà H[LRQDU OR ques de professorat i PAS, en alguns en-�

PpV FODULĂ€FDGRU L WUDQVSDUHQW SHU OD VR-â€? senyaments i serveis, continuaran un any cietat i la comunitat universitat ĂŠs que mĂŠs sense resoldre’s o que en alguns graus aquestes votacions es facin a mĂ alçada. V¡KDXUDQ GH PDVVLĂ€FDU OHV DXOHV SHUTXq OD Al no haver estat aixĂ­ he de reconèixer Universitat no podrĂ contractar mĂŠs pro-â€? que a mi no em preocupa que la comu-â€? fessorat etc. Considero que en una èpo-â€? nitat universitĂ ria sĂ piga quin ha estat ca de crisi tant profunda com l’actual, el meu vot. Crec que ĂŠs una mostra del els primers en donar exemple han de ser que tothom s’omple la boca, l’anomenada els que estan al front de les institucions transparència de les institucions pĂşbli-â€? pĂşbliques, estrenyent-â€?se el cinturĂł i opti-â€? ques i ĂŠs una forma de donar explicacions. mitzant els recursos. “DegĂ Ribera, vĂłs vareu votar al Consell de govern de la Universitat de Lleida contra la “ Proposta de nova estructura de gestiĂł de la UdLâ€?: Ens podrĂ­eu expli-â€? car les raons de la vostra posiciĂł de vot ?

seu estat anímic, a la seva motivació, a les seva promoció professional i a la seva estimació envers la institució. És com si al Barça els jugadors de la Masia fossin cons-� cients que mai arribaran al primer equip.

Si fos aixĂ­ tindrĂ­em un Busquets, un Tello, un Cuenca, un Xavi, un Iniesta o un Messi?.

Lo pitjor de tot, Ês què em quedo amb la sensació de que el nostre equip Rectoral no tÊ massa clar quines funcions ha de fer cadascuna de les peces d’aquest organi-� grama i els transmet als nostres joves pro-� fessors el missatges de què Ês mÊs fà cil i econòmicament mÊs rentable, arribar a Director d’Àrea que a ser Catedrà tic. És preocupant el camí que ens està mar-� cant el nou equip Rectoral i a mi em preocupa molt com a membre de la Co-� munitat Università ria, però encara em preocupa mÊs com ciutadà arrelat al te-� rritori; per què considero que la Univer-� sitat de Lleida Ês una gran oportunitat per les nostres terres. Una oportunitat única, quan hem estat observadors de l’empobriment de la nostra economia ba-� sada en los productes agraris i ramaders, davant la gran transformació que experi-� mentarà el nostre model productiu i social durant la propera dècada, on el coneixe-� ment i les idees cada cop cotitzen mÊs a l’alça. Estem vivint un període en què s’està demostrant que les grans Universi-� tats són poc plà stiques i que trigaran molt en adaptar-�se als esquemes de la nova Era, la qual ara està començant. És per això que caure amb la temptació d’imitar-� les pot ser un suïcidi. És el moment de que la nostre Universi-� tat es posi les piles i això no serà possi-� ble amb el un organigrama com el propo-� sat per l’actual Rector, el qual es basa en l’aplicació de models caducs que han imposat els partits polítics en algunes administracions públiques amb la única ÀQDOLWDW GH IHU XQ FRQWURO WRWDO GH OHV LQV-� titucions i el seu personal. És necessiten models mÊs dinà mics on les idees es pu-�

JXLQ H[HFXWDU DPE HÀFjFLD PRGHOV TXH entusiasmin a la comunitat università ria i a la nostra societat. La qual ha de veure la Universitat com el futur pels joves o un motor de transformació del territori i no com una corporació tancada, ancorada en el passat, sense noves fórmules i desvin-� culada amb els fets del territori.

Joan Ribera DegĂ de la Facultat de Medicina Universitat de Lleida

Febrer Â Âˇâˆ™  Març  2012

LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

5

Record i Homenatge a Antoni TĂ pies i VĂĄclav Havel

El triomf del compromís A nivell mundial, l’art i la política han tingut dues pè-­ rdues importants: el polític i escriptor txec Våclav Ha-­ vel que va morir el desem-­ bre passat i el pintor català Antoni Tà pies, que tambÊ va morir aquest mes de febrer.

Són dos personatges ben di-­ ferents, però ben iguals amb el compromís tant polític, social com artístic. $QWRQL 7jSLHV )RWRJUDÀD ‹$3 0LFKHO (XOHU

Antoni Tà pies El pintor Antoni Tà pies ha estat un creatiu d’avantguarda a nivell mundial. Aportant una obra on es combinen la tradició i la innovació dins d’un estil abstracte però ple de simbolisme, donant una gran rellevà ncia al substrat material de l’obra. Els teòrics de l’art dirien que ha estat un important representant de l’informalisme.

Ha esta un creatiu compromès amb el seu temps, tambÊ amb un marcat sentit espiritual i malgrat les contradic-� cions, ha girat la seva obra a la recerca de la llibertat creativa, personal i col¡lectiva. No s’ha d’oblidar que tambÊ ha treballat l’escultura i ha fet aportacions a la teoria de l’art català .

El nostre petit homenatge, a mĂŠs del record, ĂŠs publicar a LO CAMPUS l’obra “Empremta de mĂ â€? (1974), que fou una obra cedida per TĂ pies al sindicat Comissions Obre-â€? res per donar suport al poble i la causa vietnamites. I ens fem nostres les paraules del sindicat, reconeixent al pintor com ´XQ DUWLVWD TXH H[HPSOLĂ€FD HO YLQFOH HQ-â€?

WUH O¡DUWLVWD FRQWHPSRUDQL L HO FRPSURPtV VRFLDO FtYLF L SROtWLF DPE HO VHX SDtV L OD VRFLHWDW D OD TXDO SHUWDQ\¾

Våclav Havel Havel fou un escriptor, sobretot un dramaturg, impli-� cat en la lluita de les llibertats democrà tiques a Txe-� coslovà quia. Un cop caigut el regim soviètic, fou escol-� lit President la República de Txecoslovà quia . Ocupa el FjUUHF ÀQV TXH GH 7[HFRORYjTXLD HQ YDUHQ VRUWLU GXHV repúbliques independents: la República Txeca i la República d’Eslovà quia. Posteriorment Havel fou elegit President de la nova República Txeca. Però Våclav Havel fou fonamentalment un escriptor.

La nostra Universitat de Lleida a VĂĄclav Havel el va in-â€? vestir amb un Doctorat “Honoris Causaâ€? l’any 2002. Per aquest reconeixement acadèmic va actuar com a padrĂ­ el CatedrĂ tic de Filologia Catalana de la UdL, Amadeu Viana. La investidura va ser molt diferent que en altres ocasions, que usualment es fan al Rectorat de la UdL, ja que, donat el delicat estat de salut del president Havel, l’acte va tenir lloc al Castell de LĂĄny, la residència d’estiu dels presidents txecs, situada a pocs quilòmetres de Praga.

Com a record i homenatge a Våclav Havel reproduïm a continuació la versió integra del Laudatio, l’Encomi a Havel que el professor Viana va escriure i llegir .

ENCOMI DE Và CLAV HAVEL Per a la Universitat de Lleida Ês un honor i una distin-� ció especialment sentida el fet d’acollir al seu Claustre l’escriptor i dramaturg Våclav Havel. M’agradaria trobar les paraules mÊs sinceres i alhora mÊs senzilles per pro-� nunciar la meua laudatio del nou doctor Honoris Causa.

Però crec que l’elogi mÊs sincer seria una obra de tea-� tre, i en el seu moment va ser una obra de teatre. L’any 1982, el 21 de juliol, al Festival d’Avinyó, s’estrenava en francès Catastrophe, de Samuel Beckett. Un any mÊs tard Alan Schneider l’estrenava al Harold Clurman Theatre de la ciutat de Nova York en versió anglesa. Samuel Beckett, de 76 anys, va dedicar la que seria la seua penúltima obra teatral, Catastrophe, a Våclav Havel, aleshores a la presó. No se m’acudiria invocar al començament del meu elogi una altra referència.

Beckett per al dramaturg Våclav Havel. Què volia dir Beckett amb aquesta obra breu sobre un Director de tea-� tre que tÊ pressa perquè ha d’assistir a una reunió? Per aquells dies de juliol de 1982, Våclav Havel escriu, des GH OD SUHVy ´8QD à RU XQ SHL[ XQD JDOj[LD XQ QHXWUt el sistema nerviós de l’home –qualsevol cosa que no si-� gui l’obra de l’home—pot provocar el nostre astorament, horror, alegria, i tot un ventall de sensacions, però en si no pot provocar la sensació d’absurd. NomÊs allò que provÊ de l’home –les institucions humanes, els pensa-� ments, els productes, les relacions, els actes humans, etc.—Ês capaç de provocar aquesta sensació. L’absurd Ês una experiència en la qual una cosa que originalment aspirava –podia o devia aspirar—a trobar sentit –o siga, una cosa intrínsecament humana—ja no ho pretÊn.�

Aquell mateix any 1982 Havel va ser investit Honoris Causa per la Universitat York de Toronto i per la Uni-�

A Catastrophe, un Director i una Ajudant preparen una versitat de Toulouse-�Le Mirail. Hi van seguir molts altres representació en un sol acte amb un sol personatge doctorats: per la Universitat de Colúmbia de Nova York, descalç sobre un pedestal. L’assumpte central Ês la per la Universitat Comènius de Bratislava, per la Univer-�

LOÄŠOXPLQDFLy TXH YD PLQYDQW Ă€QV FHQWUDU VH QRPpV HQ sitat Lliure de Brussel¡les, ‘ per la Universitat Victòria, la cara del personatge. El Director estĂ preocupat per-â€? de Wellington, Nova Zelanda, per la Universitat de Har-â€?

TXq WRW SOHJDW TXHGL VXĂ€FLHQWPHQW IRVF (Q XQ PRPHQW vard de Massachusetts, pel Trinity College de DublĂ­n, per donat, l’Ajudant suggereix que el personatge podria aix-â€? la Universitat de JordĂ nia d’Amman, per la Universitat ecar el cap, però això desperta l’ira del Director: “Quins de Glasgow de Gal¡les, per la Universitat de Pretòria de acudits! Què s’ha de sentir! Aixecar el cap!â€?. L’obra ha SudĂ frica, per la Universitat de Letònia de Riga, entre de representar la catĂ strofe del personatge. L’assaig moltes altres mĂŠs. Entre els premis rebuts, m’agradaria acaba, se senten aplaudiments de fons, i aleshores el esmentar especialment el Premi de Teatre Off-â€?Broadway, SHUVRQDWJH DL[HFD HO FDS L PLUD Ă€[DPHQW OD VDOD 7RW WRU-â€? rebut en tres ocasions (el 1968, el 1970 i el 1984), el Premi Erasme rebut el 1986, el Premi de la Pau dels Lli-â€? na a la fosca i cau el telĂł. breters Alemanys (Freidenspreis des Deutschen Buch-â€? &DWjVWURIH VLJQLĂ€FD GHVHQOODo 8Q SHUVRQDWJH HQWUH handels) el 1989, el Premi Carlemany el 1990, el Premi la foscor aixecant la cara seria un desastre per a una Internacional Catalònia el 1995, el Premi SpĂŠtial Europe, obra que vol representar la catĂ strofe. En l’humor, concedit per l’AssociaciĂł Internacional de CrĂ­tics de com en l’absurd, la catĂ strofe, el desenllaç sorgeix de Teatre, l’Institut Internacional de Teatre Mediterrani, la l’inesperat. Aquest va ser l’inesperat elogi de Samuel UniĂł de Teatres Europeus i el Festival d’AvinyĂł, el 1997,

6 LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer Â Âˇâˆ™  Març  2012

Record i Homenatge a Antoni Tà pies i Våclav Havel i el Premi Societat Oberta, concedit per la Universitat Central Europea de Budapest, el 1999. Tot això Ês una important mostra del seu mestratge i de l’empremta que Havel ha deixat en cruïlles decisives del pensament al llarg de mÊs de vint anys. De manera que ens sentim molt orgullosos i emocionats pel fet que hagi acceptat de formar part avui del nostre Claustre, aportant-�hi la seua qualitat humana i acadèmica.

Våclav Havel comença a treballar com a tècnic d’escenari al Teatre de la Balustrada cap a les primeries dels seix-� anta, on el 1963 estrena La festa al jardí (Zahradní slavnost), un carnaval de despropòsits amb el joc de la burocrà cia, la repetició i la paradoxa en primer terme.

Per a Hugo, un jove mogut a progressar per la seva es-â€? perpèntica famĂ­lia socialista, un garden party organit-â€? ]DW SHU O¡2Ă€FLQD GH /LTXLGDFLy UHSUHVHQWD XQ ERQ ULWXDO de pas, amb un joc d’inversions completament equili-â€? brat. Un fulletĂł titulat Entorn del CarĂ cter Popular de les Festes al jardĂ­ Organitzades per les nostres Institu-â€? cions, proporciona les orientacions necessĂ ries per a una “sana, popular i alhora disciplinada xerinola per a tots els empleatsâ€?. Costa d’imaginar una obra com aquesta sense riure, però les circumstĂ ncies de la seua repre-â€? sentaciĂł recorden en primer terme el carĂ cter absurd dels mecanismes, les previsions contrĂ ries i les instruc-â€? cions formals. L’amor i la comunicaciĂł humanes sĂłn part de les instruccions dels comitès, i els personatges quan guanyen respectabilitat duen el nas roig dels pallassos.

Els mots particulars esdevenen clixÊs per ser usats de IRUPD DXWRPjWLFD (OV DFXGLWV V¡HQYLHQ DPE XQ FHUWLÀFDW al Secretariat de Gresca i a la Comissió de Regulació Ide-� ològica. Al tercer acte de La festa al jardí, enmig d’una confusió fenomenal, es liquida el Servei d’Inauguracions, FRP D SDUW GH OD IHLQD GH O¡2ÀFLQD GH /LTXLGDFLy TXH evidentment, serà liquidada de manera inaugural al seu torn. Això, si no vaig equivocat. Un joc binari destruït per la seua mateixa simetria, una burocrà cia carnavalesca.

Tot això “seguint el mètode C, que ĂŠs una combinaciĂł de l’A i el Bâ€?, entre repeticions, digressions i eixides de to.

Dos anys desprÊs s’estrena El memorà ndum 9\UR]XPǥQt XQD LQGDJDFLy VREUH HO OOHQJXDWJH SHUIHFWH de l’administració, el ptydep, la introducció del qual Ês l’única causa dels ascensos en la jerarquia burocrà tica.

El ptydep Ês un llenguatge incomprensible per als seus futurs usuaris (tret dels tècnics lingßístics especialitzats en la seua ensenyança), que, sobre tots els avantatges, ha eliminat l’ambigßitat i la polisèmia. El ptydep Ês un maldecap per a tothom, perquè no ha fet desaparèixer les lluites internes, ni les ganes dels personatges d’anar-� se’n a dinar, de celebrar festes o fumar-�se un cigarret en KRUHV GH IHLQD &RQVROLGD XQD PHQD G¡HÀFLqQFLD JUDWXwWD LGzQLD SHU DOV IXQFLRQDULV G¡DTXHVWHV RÀFLQHV LQFRPSUHQ-�

tre la solitud del testimoni i el compromís social serà ex-� pressat mÊs tard en clau esperpèntica en Largo Desolato, possiblement l’obra mÊs coneguda de Havel, escrita el 1984, desprÊs de la seua llarga estada a la presó. Temp-� tació (Pokouťeni) i Redreçament (Asanace), del 85 i del 87, respectivament, són dues obres sobre l’esperança i la realització humanes, la primera muntada com una parò-� dia del Faust, i la segona articulada sobre la continuïtat i el canvi personals, on l’enamorament sovint Ês un parany imprevist, la lògica el pretext d’un emmascarament, i on La tercera obra de Havel, del 1968, La manca creixent la pròpia exageració còmica o ridícula contrasta amb la GH FRQFHQWUDFLy =WLçHQi PRçQRVW VRXVWļHGǥQL SUHVHQWD mÊs supina trivialització del llenguatge. Ací Havel sub-� la distracció fonamental del Doctor Huml: un acadèmic mergeix l’heroisme en la crítica lingßística i semà ntica, i que s’explora a si mateix com a objecte, que examina converteix la seqßència trà gica en una farsa sobre l’amor amb substancial indiferència la seua manca de satis-� L OD OzJLFD /D IDUVD VHPSUH DÀUPD TXH OD YLGD pV ERMD facció amb les dones, amb els llibres, amb les tasques per damunt de la tragèdia i l’embolic. ordinà ries i corrents, i amb els seus experiments amb un computador d’alta tecnologia anomenat Puzuck, que Havel com a dramaturg s’insereix en la tradició europea adquireix sentiments i trets humans, una mica patètics, del teatre de l’absurd, al costat d’autors com Ionesco, per cert. Res Ês personal ací: tot el coneixement que de-� Beckett o Pinter, i enllaça amb el corrent centreeuropeu splega l’obra s’automatitza; en la recerca de la condició GH JHQW FRP 0URijHN R gUNpQ\ OD FDUD HVW GHO WHDWUH GH humana, la vida esdevÊ un estereotip. I el mÊs trà gic es l’absurd, com la va anomenar Esslin, vinculada a de-� scripcions realistes i grotesques. El teatre de l’absurd barreja amb el ridícul. explora en l’escena la pròpia condició humana, despul-�

M’he entretingut en aquesta primera trilogia de Havel ODGD GHOV DWULEXWV VXSHUÀFLDOV LQGDJD HQ OHV UXWLQHV perquè assenyala constants intel¡lectuals de l’autor i lingßístiques i en el coneixement primari que adquirim alhora n’indica els fonaments dramà tics. TambÊ perquè de l’experiència. Com s’ha preocupat d’assenyalar el un elogi honest no podia ni sabria passar gaire lluny de mateix Havel, l’absurd no mena a la desesperança, en la mateixa matèria teatral amb què es va formar Havel la mesura que representa l’obertura cap a les situacions –i els orígens intel¡lectuals i literaris d’algú són Història i la pròpia vida. Trobo en les Cartes a Olga la millor for-�

Sagrada. La naturalesa i l’ús del llenguatge, la repeticiĂł mulaciĂł d’aquesta obertura del sentit cap al misteri i la mecĂ nica i la paradoxa, pròpies de la trama burocrĂ tica, PXOWLSOLFDFLy GH VLJQLĂ€FDWV ´(O TXH MR HQWHQF SHU ´VHQWLW i la investigaciĂł sobre la persona seran eixos del Havel de la vidaâ€? no tan sols no tĂŠ el carĂ cter d’una informaciĂł mĂŠs creatiu, suportats per una dramatĂşrgia que jo quali-â€? ni res palpable susceptible d’Êsser transmès, sinĂł que Ă€FDULD GHQHJUD VRYLQW FLUFXODU DEXQGDQW HQ FHUFOHV YLFL-â€? no ĂŠs quelcom que es pugui conèixer “objectivamentâ€? osos, de vegades centrada en un sol personatge sotmès a o captar com un concepte. No ĂŠs de cap de les maneres examen, o simplement sota els focus, com hauria endevi-â€? TXHOFRP FRPSOHW R Ă€QLW TXH H[LVWHL[L SHO VHX FRPSWH Qualsevol intent de captar el sentit de la vida com si nat Beckett. fos quelcom comprensible genera Ăşnicament la pregunta DesprĂŠs de la Primavera de Praga, de la seva participaciĂł de què ĂŠs el que se’ns estĂ oferint quan se’ns parla del en revistes i diaris fent crĂ­tica cĂ­vica i polĂ­tica, i de la im-â€? sentit de la vida. (...) Per a mi, la idea d’un coneixement SRUWDQW &DUWD D 'XEĆHN +DYHO FRPHQoD D WUHEDOODU HQ OD FRPSOHW L Ă€QLW TXH KR H[SOLFD WRW VHQVH JHQHUDU QRYHV planta cervesera de Trutnov, mentre compagina el teatre SUHJXQWHV YD XQLGD DPE OD QRFLy GH Ă€QDO 4XDOVHYRO amb el compromĂ­s crĂ­tic. El 1972 escriu L’òpera dels cap-â€? FRVD VLJQLĂ€FDWLYD TXH PDL V¡KDJL GLW HQ DTXHVW VHQWLW

WDLUHV ÌHEUiFNi RSHUD XQD SDUzGLD GH EXUODGRUV EXU-� es caracteritza, segons ho veig jo, per la seua natura lats sobre el fons dramà tic de Brecht i la balada de John dramà ticament oberta, inacabada.�

Gay, un imbroglio còmic sobre l’art de l’engany. Entre 1975 i 1978 produeix Audiència (Audience), Vernissatge /D UHà H[Ly VREUH O¡DEVXUG L OHV FRQGLFLRQV SUzSLHV TXH 9HUQLViç L 3URWHVWD 3URWHVW HQWUH DOWUHV G¡RQ HPHU-� generen el pensament humà ha estat un interessant mo-�

JHL[ HO FLFOH GH )HUGLQDQG 9DQǥN HO VROLWDUL WHVWLPRQL GH tor intel¡lectual a Europa durant bona part del segle XX. l’arbitrarietat, l’amiguisme i l’autoconformisme, que El teatre de Våclav Havel ha sabut ensamblar les ru-� donaria peu a la mà gica nit d’Avinyó del juliol del 82, amb tines i la mecanització del sentit amb les preguntes i 700 persones reunides al jardí d’Urbà V i la celebració de la indagació sobre l’experiència. Les seues inversions i OD VHVVLy 9DQǥN D OD UHFHUFD GHO VHX $XWRU (O FRQWUDVW HQ-� repeticions cícliques resulten innegablement còmiques. sibles. BÊ, si el ptydep Ês un maldecap, potser Ês millor VXEVWLWXLU OR SHO W[RUXNRU XQ DOWUH SURGXFWH DUWLÀFLDO TXH explotaria ara les semblances lingßístiques. En aquesta circularitat absurda, els personatges de Havel miren d’entendre’s, crear aliances, establir pactes i indagar la realitat. Alguns tracten de complir el millor que poden el seu deure i, com El bon soldat Schveik, de Haťek, em-� pren el seu sentit comú contra la maquinà ria social, amb una fortuna desigual.

LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer Â Âˇâˆ™  Març  2012

7

9iFODY +DYHO )RWRJUDĂ€D 0DUWLQ .R]iN

Record i Homenatge a Antoni TĂ pies i VĂĄclav Havel

El sentit de l’humor i l’absurd recu-â€? peren la idea d’una festa original, de la frescor i l’espontaneĂŻtat de les activitats humanes. En certa manera, aquest ĂŠs tambĂŠ un homenatge a l’estirp dels pal-â€? lassos. A travĂŠs del que no sabem, del joc, de la pregunta original, de la sor-â€? presa de la intel¡ligència, arribem a tenir una idea pròxima del mĂłn. L’humor ens torna a l’estat humĂ quan la resta de coses s’allunyen i ens refreden. Aquest retorn a l’estat humĂ ĂŠs possible mitjan-â€? çant l’experiència dramĂ tica, emprant la circularitat i la digressiĂł. HaurĂ­em d’aprendre a utilitzar l’humor com a pro-â€? cediment heurĂ­stic i tambĂŠ com a recurs moral, per tal de concebre alternatives a partir de la fantasia i el despropòsit, i per recuperar una necessĂ ria estabilitat hu-â€? mana, entesa com a equilibri davant les GLĂ€FXOWDWV $Ft WDPEp KDXUtHP GH UHFyUUHU al mestratge de Havel (cito uns mots del seu discurs de 1999 davant la Universitat Central Europea): “No hi ha pas unes guies exactes. Possiblement no hi ha guies de cap mena. L’única cosa que puc recoma-â€? nar en aquest estadi ĂŠs sentit de l’humor, l’habilitat per veure coses en el seu costat ridĂ­cul o absurd, per riure d’altres i de no-â€? saltres mateixos, una mena de sentit de la ironia envers qualsevol cosa que mereixi una paròdia en aquest mĂłn. En altres pa-â€? raules, nomĂŠs puc recomanar perspectiva i distĂ ncia. Consciència davant les mĂŠs perilloses menes de vanitat, tant en els altres com en nosaltres. Un esperit clar.

8QD PRGHVWD FHUWHVD VREUH HO VLJQLÀFDW GH les coses. Agraïment pel regal de la vida i valor per prendre responsabilitats per ella.�

La creació d’humor està vinculada a l’apreciació dels contextos i a l’ús de la paraula. L’activitat dramà tica de Havel va estar acompanyada des d’un principi de la seua presa de paraula en fòrums públics, primer davant altres escriptors i cada ve-� gada mÊs davant l’autoritat, fent un ús singular del gènere epistolar. La Carta 77 representa simbòlicament aquest com-� promís públic, però van haver molts altres escrits mÊs, i una participació sostinguda en revistes i samizdats. No em refereixo nomÊs a la seua activitat crítica contra el règim comunista, que el va dur a organit-� zar el Comitè en Defensa dels Oprimits In-� justament (VONS), o a recloure’s, durant el que anomenaríem desprÊs la Revolució de Vellut, amb el Fòrum Civic, als camer-� ins de la Laterna Magika aquella tardor del 1989, desprÊs d’un seriós recorregut per la majoria de teatres de Praga –recordant-� nos el paper dinà mic i catalitzador de les sales teatrals de tants llocs d’Europa. Es-�

WLF SHQVDQW WDPEp HQ HO PDJQtÀF GLVFXUV que Maximilian Schell pronuncià en nom de Havel aquell mateix any 1989 davant els llibreters alemanys amb ocasió del Premi de la Pau: aquell discurs en què la paraula que venia de l’est europeu cobra-� va un valor insòlit davant les inversions VLWXDFLRQDOV L ´HO PDWDOjV DVÀ[LDQW GH PLO-� ers de paraules buides� sota el qual van haver de viure tant de temps. ¿Com recuperar el sentit del discurs da-� vant un auditori acostumat a la llibertat d’expressió, quan es venia d’un país on, precisament, el discurs era menystingut i devaluat? Havel s’enfrontava a un doble dilema: reconstruir el sentit original dels

mots i alhora reclamar el valor de la llib-� ertat per reconèixer les diferències i els VLJQLÀFDWV +DYLD GH FRPEDWUH DO PDWHL[ temps contra la saturació i contra la man-� cança. El seu tema era la comunicació, i desenvolupà , en aquest i en altres discur-� sos, allò que s’ha anomenat (no sense iro-� nia) la Lingßística Orwel¡liana, el mètode segons el qual caldria explicar com Ês que el llenguatge ens oculta tantíssimes coses sobre la realitat. Practicant una autèntica semà ntica aplicada, una prudent descon-� ÀDQoD FDS D O¡LQVWUXPHQW OLQJ tVWLF +DYHO HVPLFRODYD HOV HVOzJDQV L HOV FOL[pV GH À-�

QDOV GHOV YXLWDQWD (O VLJQLÀFDW G¡XQ PRW Ês una història: la història dels seus usos, el diccionari de les seues aplicacions, i Havel s’endinsava en aquestes tra-� jectòries, glossant els canvis i els contras-� tos, en un esforç inaudit per rescatar el sentit original de la paraula com a trans-� formació dels contextos i les situacions.

Aquest sentit elemental, metà foric i mà gic alhora, Ês el que connecta els mots amb les accions de cada dia. És metafòric perquè explora la dimensió creativa i la fantasia de les analogies; Ês mà gic per-� què desencadena accions pel contacte i la coincidència. Executant un model pròxim al de l’orador clà ssic, la carta o el discurs públic, Havel s’acostava a l’oralitat i enl-� laçava amb el context immediat, concret.

De manera que la seua poètica responia tambÊ a una ètica de les situacions, esde-� venia una mena de poethics, com hauria dit Lewis Carroll. Per a Havel la paraula era i Ês (i aquesta Ês la seua lliçó encara) memòria i prà ctica alhora, alguna cosa que convida al misteri i al mateix temps a la prevenció sobre l’abús.

Poques vegades en la sociolingßística moderna la persona Ês el subjecte de la comunicació. La distinció establerta entre parlants i oients consagra un mode molt efectiu d’alienació. La veritat Ês mÊs sim-� ple i alhora mÊs complicada. Quan algú diu una cosa, ell Ês el seu primer oient, no podem dir coses sense que les sentim no-� saltres mateixos. Aquesta elemental com-� plexitat passa completament desaper-� cebuda en els corrents d’estudi recents, consolidant una gradual deshumanització.

Una de les funcions de la paraula Ês la UHà H[Ly L DTXHVW UHVVz SHUVRQDO L GLUHFWH sustenta la consciència i la veritat. Aques-� ta idea d’algú que escolta, com a jutge pròxim i primer oient, ha estat un dels temes angulars de Havel, amb importants conseqßències polítiques i ètiques. Com els antics oradors tambÊ, Havel ha unit la preocupació per l’ús de la paraula amb el coneixement de la persona i l’acció política. Ens ha fet present la vinculació clà ssica de la retòrica amb l’activitat pública, així com el perill de la corrupció i la necessitat d’alertar sobre la frescor i la responsabilitat en el llenguatge.

De manera que les oportunitats per a la manifestació pública, els discursos polítics i acadèmics de Våclav Havel, con-� stitueixen peces literà ries i intel¡lectuals de primer ordre. Escrits i reculls com Power of the Powerless (1985), Politics and Conscience (1986), Disturbing the Peace(1990) o The Art of the Impossible (1997), centren les qßestions de la con-� stitució personal com a unitat comunicati-� va i crítica, del compromís públic del dis-� curs, i de la construcció de la realitat com

8 LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer Â Âˇâˆ™  Març  2012

Record i Homenatge a Antoni Tà pies i Våclav Havel D IRQW GH VLJQLÀFDWV /D VjYLD DSRUWDFLy GH -DQ 3DWRĆND HO ÀOzVRI TXH UHFRQFLOLj 3ODWy DPE (XURSD UHFRUGDQW QRV TXH HO FRQHL[HPHQW ÀORVzÀF GH O¡jQLPD KXPDQD HUD SDUW de la nostra herència cultural, recorre fructíferament aquestes pà gines. En la persona que estem avui investint +RQRULV &DXVD FHOHEUHP TXH OD ÀORVRÀD KDJL VRUWLW GH OD discussió acadèmica i els prestatges de les biblioteques, que recorri els teatres i formi part de la diversió i la vida humanes, que s’expressi públicament davant els fòrums mÊs diversos, que sigui una confessió i tambÊ una crítica, que formi part de l’univers de coses aplicables del nostre món amb la funció precisa de crear il.lusions i perspec-� tives, que reconegui la seua vinculació amb la paraula i amb les persones.

Havel, per abordar l’interior del ser, els seus anhels i pors, els instants de desesperança i els seus matisos, la transformació dels humors, la confessió, l’elaboració del record, la passió per l’examen. Les Cartes ens recorden TXH OD ÀORVRÀD PpV LQWHUHVVDQW QR KD HVWDW PDL XQ SUR-� jecte abstracte o acabat. Ha sorgit sovint de la precarie-� tat, d’un dià leg inconclús, d’una fragilitat estrictament personal. Aquesta fragilitat, expressada en uns rars ter-� mes de bellesa i d’autoconeixement, Ês la matèria de què estan formades les Cartes a Olga.

Com els humanistes, com Comenius, Erasme o Vives, que va escriure un assaig encès contra la igualtat forçada de

dogmatisme.

Estem orgullosos que Havel hagi estat elegit en quatre ocasions com a president del seu país, com a darrer pre-� sident d’una Txecoslovà quia democrà tica i com a primer president de la República Txeca. És ben clar que un pre-� sident escriptor i dramaturg ha alimentat positivament la imaginació dels europeus, un president del Renaixement europeu, per tantes coses, que potser en els pròxims anys tornarà a tindre temps per a ell i per escriure, i que durant aquests darrers anys ha propagat pels espais públics esperança i honestedat.

(O UHVXOWDW G¡DTXHVWHV UHà H[LRQV pV P~OWLSOH $ OHV 0H-� ditacions d’estiu (1992), Havel posa ordre a les seues idees sobre els afers públics, de manera congenial a les UHà H[LRQV GHOV SHQVDGRUV GHO FRPHQoDPHQW GH SLRQHUV LQWHO OHFWXDOV FRP HOV HYRFDWV D 7KH ÀUVW QHZ QDWLRQ GH Lipset (1979), amb el seu gust per la novetat i les coses naixents. L’anà lisi lingßística acompanya una vegada mÊs l’anà lisi política. La seua prevenció davant el desgast i la corrupció del llenguatge estimula l’aprofundiment en OD FUtWLFD GH OHV ÀQDOLWDWV /D LGHD G¡XQD SODQLÀFDFLy HV-� tricta i ordenada de la realitat, la utopia de la direcció FLHQWtÀFD GH WRWHV OHV FRVHV OL FDXVD XQ SURIXQG GLVJXVW L’impuls de la vida Ês imprevisible. L’obediència a les FRQVLJQHV SUHÀ[DGHV G¡XQD RUJDQLW]DFLy HQ FRPSWHV GH OD QDWXUDO DWHQFLy DOV IHWV L DO TXH VLJQLÀTXHQ HVWULFWD-� ment les paraules, Ês una forma de distorsió, una co-� rrupció dels nivells d’intel¡ligibilitat. És millor començar pel principi i ajustar el que volem dir al que volem fer, i viceversa. El mercat, actuant en solitari com una ba-� teria d’interessos i obligacions supremes, no mereix el seu entusiasme. Allò que pertany al pis de baix no pot suplantar el pis de dalt, els principis i les actituds ètiques i humanes. Els sistemes existeixen per als homes i no els homes per als sistemes. Europa Ês una xarxa comuna de referències i l’est Ês una part espiritual important d’aquesta trama. Europa es reconeix quan uns europeus parlen d’altres europeus. Havel va ampliant el seu cer-�

FOH GH UHà H[LRQV HQ OD PHVXUD TXH FRQFRUUHQ RFDVLRQV per fer-�ho i nous à mbits de discussió pública, però el poder atractiu del seu pensament es mantÊ intacte. Tro-� ba nous temes i noves raons per exercir la prudència i l’autocrítica. Mentrestant, desenvolupa una argumen-� tació impecable i sense trampes, millora el seu estil i SHUÀOD HO SHV L OD GLUHFFLy GH OHV VHXHV SURSRVWHV $TXHV-� ta argumentació precisa i honesta Ês un altre dels seus mèrits, i un excel.lent motiu per reclamar avui el seu mestratge.

Però nomÊs les Cartes a Olga (Dopisy Olze, 1983) ja serien un esplèndid document per mostrar-�li, al professor Ha-� vel, agraïment i reconeixement. Per sort o per desgrà cia, les Cartes a Olga pertanyen a aquesta mena d’escriptura PDJQtÀFD WDQ DEXQGDQW L LPSRUWDQW D (XURSD VRUWLGD d’una estada a la presó. Amb tota la sinceritat i la incer-� tesa que fan al cas, les Cartes a Olga són, a mÊs de car-� tes d’amor, un intent en positiu de reconstrucció d’una vida possible, intel¡lectualment rica i amb una enorme perspectiva social i humana. Crec que avui es poden lle-� gir perfectament com un assaig, on el teatre, els detalls GH OD YLGD GH FDGD GLD O¡HQ\RU GHOV HVWLPDWV OD UHà H[Ly sobre l’esperança i l’existència, i els projectes de canvi personal es combinen de forma admirable i elegant. Pro-� bablement, quan el segle XX i les seues passions quedin molt lluny, romandrà alguna cosa que molt generalment SRGUtHP DQRPHQDU ÀORVRÀD GH O¡H[LVWqQFLD RQ QRPV FRP Heidegger, Beckett o Levinas destacaran entre molts. En aquesta herència del segle XX, les Cartes a Olga seran una baula important, decisiva per copsar els ancoratges GH OD ÀORVRÀD DPE OD YLGD ,QWHOĊOHFWXDOPHQW DYXL DFt HV-�

WHP UHFRQHL[HQW HO JUDQ YDORU G¡DTXHVWD UHà H[Ly OOLXUH i sensible que són les Cartes a Olga, el valor de l’assaig per connectar coses concretes amb temes genèrics, ex-� periències doloroses i la comprensió dels fets, premisses lògiques i la indagació de l’inescrutable. Estem reco-� neixent la sensibilitat del seu autor, el professor Våclav

El, President VĂĄclav Havel escrivint una dedicatòria adreçada a la nostra universitat, en l’acte de la seva investidura com Doctor “Hono-â€?

ULV &DXVDÂľ GH OD 8G/ HQ HO &DVWHOO GH /iQ\ (Q SULPHU SOD GH OD IRWRJUDĂ€D YHLHP DO 5HFWRU -DXPH 3RUWD )RWRJUDĂ€D ;DYLHU *RxL

les comunitats humanes, l’obra de Våclav Havel es dreça sobre les condicions concretes del saber. Parteix del seu context immediat per desenvolupar-�se com a crítica i FRP D SURMHFWH ,QYRFD OD QHFHVVjULD à H[LELOLWDW KXPDQD tambÊ la fal¡libilitat, com a argument davant les pre-� tensions de totalitat, de programa i de cà lcul. Aprecia la implicació en les diferents facetes de la realitat, la connexió entre el pensament i la varietat de coses que fem. Com a actitud intel¡lectual, continua el tarannà an-� tidogmà tic, obert i interdisciplinari dels humanistes del Renaixement, i com en ells tambÊ, l’obra es vincula a la paraula i al dià leg efectiu. Admet bÊ la sorpresa i la incertesa característica de l’activitat humana, incloent-� hi la incertesa fonamental i contingent de l’existència.

Finalment, com Erasme, sap engegar a rodar la formali-� tat, prendre distà ncia i invocar la necessà ria follia de la vida per desfer el nus trà gic i emprendre accions impen-� sables. Sí, aquesta follia d’Erasme ha estat reclamada per Våclav Havel per repensar Europa, aquesta inversió de valors ha estat invocada per Havel com a alçaprem per moure el món, mostrant-�nos com l’humor pot exci-� tar la imaginació, i el valor subversiu de la paròdia i el grotesc: la follia d’Erasme contra les follies perpetrades pels europeus, la imaginació dels humanistes contra el

Catà strofe Ês un terme que serveix tant per a l’absurd de la tragèdia com per a l’absurd de la comèdia, que evca la ironia de l’inesperat i el decurs insòlit de la vida.

A travÊs de l’homenatge de Beckett a Havel, percebem tambÊ alguna cosa mÊs enllà del teatre, un personatge que aixeca el cap potser quan no s’ha acabat del tot ben bÊ la funció. Amb aquesta metà fora, aixecar el cap Ês alguna cosa mÊs que participar en una obra de teatre.

Prenguem aquests fets, i els que han continuat, amb bon humor i comprensiĂł.

Senyores i senyors, comprendran, per tot el que acabo d’exposar, quina mena d’honor tan especial Ês proposar ara que el doctor Våclav Havel sigui investit Honoris Cau-� sa per la Universitat de Lleida, per la seua formidable trajectòria personal i intel¡lectual, i per aquest llegat espiritual i literari que tantes emocions suscita.

Moltes grĂ cies.

Amadeu Viana Universitat de Lleida

LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer Â Âˇâˆ™  Març  2012

9

Un projecte potent per pensar la música L’Associació de Webdemusica.org i Sonograma Magazine A LO CAMPUS estem preparant un especial sobre tota la música que es fa a Lleida i evidentment tambÊ a la nostra Universitat, i per conèixer com ho fan en el periodisme especialitzat, hem demanat als responsables de l’Associació de Webdemusica.org que ens expliquessin el seu projecte i us ho presentem a continuació.

Les dues creatives: Carme MirĂł i Maria Ivanova

L’Associació de Webdemusica.org, fun-� dada per Maria Ivanova i Carme Miró, Ês una associació sense afany de lucre. Des de l’any 2008 editem la revista Sonogra-� ma Magazine. TambÊ oferim una mirada pedagògica sobre la cultura de la música i un espai de trobada de la creació musi-� cal. Impulsem un projecte musical i so-� nor innovador, plurilingße i divers perquè som conscients de la innegable necessitat de trobar amplies formes de cooperació dins d’un marc de respecte als bens co-� muns i a la identitat lingßística i cultural.

Volem obrir debats, dialogar sobre crit-� eris històrics provinents de la tradició i avaluar noves metodologies d’educació musical amb l’objectiu de crear un nou paradigma d’ aprenentatge i praxi musi-� cal.

Des de Sonograma Magazine hem traçat línies i espais per desenvolupar es-� tratègies d’interacció comunicativa, de trobament amb altres formes de pensa-� ment musical amb l’objectiu de formar part del gruix informatiu que resideix a la xarxa.

El nostres repte Ês garantir la supervivèn-�

cia de diferents formes de pensar la música. D’una manera especial, comptem amb la presència de professionals de la música –en tots els seus à mbits-� que ac-� cepten de bon grat establir un dià leg per mitjà d’ una revista en línia, Sonograma Magazine, una miscel¡là nia i heterogènia complicitat musical.

Volem crear nous vincles comunicatius que afavoreixin la lectura, la conversa i el dià leg en un entorn musical que , malauradament, subsisteix amb fatiga a l’ombra d’ ignorades voluntats creadores que exploren nous camins d’expressió musical. La música Ês l’avantsala de la introspecció, Ês tambÊ la realitat sonora del nostre entorn i representa, crea i afaiçona nombroses emocions que potser serien incomunicables sense l’escalf de la matèria i l’energia sonora.

Construïm espais que donen cabuda a noves iniciatives i que normalitzen, amb la seva presència, l’espectre d’unes necessitats que no estan del tot com-� plides al nostre país. Sonograma Maga-� zine tÊ per objecte dotar de solidesa un patrimoni musical que cal donar a

conèixer i , al mateix temps, poten-� ciar amb tenacitat noves identitats de llenguatge sonor. Això Ês, promoure singularitats de lúcides creacions. /D UHà H[Ly HO SHQVDPHQW PXVLFDO OD metà fora creadora són el contrapunt d’algunes propostes culturals, com per exemple, les revistes de música, les editorials musicals, les estrenes de compositors i compositores actuals.

Descobrir i escoltar el món que ens en-� volta ens dóna la rara facultat de com-� prendre que cal prendre consciència de la superposició de ritmes i sorolls creats per nous hà bits en la nostra forma de viure.

La música no Ês un idioma, no Ês ni tan sols una concreció de categòriques gra-� ÀHV VRQRUHV /D P~VLFD pV DTXHOOD YHX originà ria i íntima que puny el cor humà i que malda per ser escoltada. Aquesta veu, a mÊs a mÊs, ens permet enfondir-� nos en una abstracció de geomètriques formes naturals per seguir formant part de la naturalesa.

Val a dir que l’art sonor de procedèn-� cia mÊs que mil¡lenà ria -� no ens podem oblidar de la cultura musical de l’Orient-� posseeix un gran bagatge històric que busca un equilibri entre el passat i les contradiccions que engendra el present, la modernitat. La mentalitat del món oc-� cidental, a vegades un pèl egocèntrica, provoca un constant neguit que empeny a emprendre canvis i moviments rotatoris dins de laberints que no evolucionen en cap direcció, tancats en si mateixos.

Malgrat que alguns grups socials han estant sotmesos a migracions originades per qßestions polítiques i econòmiques, KHP SRJXW YHULÀFDU FRP OHV VRFLHWDWV KX-�

PDQHV GH GLIHUHQWV JHRJUDÀHV VyQ FDPSV GH FRQHL[HPHQW HWQRJUjÀF L PXVLFROzJLF La composició musical no ha estat indifer-� ent a aquests processos de moviments planetaris i èxodes polítics. La música, diversa en estils i objectius, ha donat testimoni de l’expressió sonora de vivèn-� cies íntimes i ha estat elaborada des de la contemplació, des de viatges a paisatges interiors, o des de remotes experiències

poètiques. És cert que l’evolució musical mai ha anat en línia recta. De fet, comptem, a hores d’ara, amb una producció exces-� siva d’un material musical i sonor que no sabem comprendre des de l’oïda.

No sabem assimilar ni copsar l’autèntic sentit de l’excessiu i sorollós present que ha concebut el tecnicisme. Occident s’ha REVHGLW SHU DFRQVHJXLU OD PDJQLÀFqQFLD i l’espectacularitat del consum cultural.

D’aquí sorgeix la necessitat d’especular sobre els discursos divergents que es van originar al tombant del segle XX. La independència de la tonalitat es con-� siderada per algun sector de la cultura, com el punt de partida de la desconnexió entre el públic i la obra artística sonora. /D JHRJUDÀD SODQHWjULD V¡KD IHW SHWLWD L amb ella les cosmogonies del pensament. +HP UHGXwW OHV GLVWjQFLHV JHRJUjÀTXHV L ens hem apropat a altres cultures i a altres formes de concebre la composició, la im-� provisació, els conceptes i les estructures formals. El somni oriental, en canvi, molt diferent al somni occidental, ens mostra diverses singularitats que ens conviden a escoltar i a portar la composició musical als camps sensoris de la nostra percepció.

Diferents i variats instruments, d’origen tradicional, ens suggereixen sonoritats sensuals que se’ns fan familiars, properes i fà cils de comprendre. És per aquest mo-� tiu que podem concloure que la música de diferents cultures no ha de competir segons els models econòmics actuals.

Tant sols ha d’habitar el seu espai i donar testimoni de la seva existència, raó de les quals Ês el respecte a la pluralitat.

La revista Sonograma Magazine Ês una plataforma que acull l’expressió d’artistes visuals, entrevistes sobre música en format de vídeo, cròniques de concerts, Suplements interdisciplinaris, arxius sonors de composició actual, ex-� tractes de partitures, notes esparses so-� bre el so i la seva bellesa, i nombroses aportacions que ens ajuden a construir el coneixement.

Carme MirĂł

10 LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer Â Âˇâˆ™  Març  2012

La formació continuada mÊs creativa de la UdL: pedagogia de les arts escèniques La formació continuada a la UdL està en plena forma, s’ofereixen des d’activitats de formació on surts amb un Diploma o amb un Mà ster; o com Expert universitari R FRP (VSHFLDOLVWD XQLYHUVLWDUL R ÀQV L WRW HV SRW DFRQVHJXLU XQ FHUWLÀFDW DVVLVWqQFLD amb un curs de curta durada. L’Institut Ciències de l’Educació-�Centre de For-� mació contínua (ICE-�CFC) de la Universi-� tat de Lleida tÊ una variada i estimulant oferta, això sí: amb uns preus no aptes per a cardíacs.

A propòsit del Diploma d’Expert en Pedagogia de les Arts Escèniques

L’Art en general (música, arts vi-� suals, arts escèniques) Ês un à m-�

ELW SXL[DQW DPE VLJQLĂ€FDWLYD SUHVqQ-â€? cia en l’imaginari col¡lectiu i valoraciĂł social. Una mitjana informaciĂł sobre les arts, la prĂ ctica d’alguna d’elles, la sen-â€? sibilitat a les manifestacions artĂ­sti-â€? ques sĂłn trets de les societats cultes i De fet l’IC-â€?CFC s’estĂ convertint com un de cultura personal. A mĂŠs el consum ODERUDWRUL GH FRQĂ XqQFLD D 3RQHQW GH OD actual d’Art ĂŠs elevat en la nostra so-â€? universitat pĂşblica i la universitat priva-â€? cietat. Prova d’això ĂŠs l’espai que se li da, segurament l’estrella d’aquesta fĂłr-â€? concedeix en els mitjans de comuni-â€? mula ĂŠs el mĂ ster “Executive MBAâ€? amb caciĂł. En aquest sentit, tots els dia-â€? doble titulaciĂł de La Salle-â€?URL/UdL (o ris tenen una secciĂł dedicada a la cul-â€? sigui la privada Universitat Ramon Llull i tura on es recullen notĂ­cies i crĂ­tiques d’espectacles o l’interès que desper-â€? nosaltres la pĂşblica: UdL). ten programes de televisiĂł dedicats a la S’estĂ fent un esforç per oferir formaciĂł dansa o a altres manifestacions pseudo de qualitat i ĂŠs aquĂ­ on apareix l’actual artĂ­stiques, en el que als cĂ stings acu-â€? curs, ja en marxa, d’Expert universitari deixen milers d’aspirants per rebre una suposada formaciĂł. Però aquesta valora-â€? en Pedagogia de les Arts Escèniques.

FLy QR TXHGD UHà HFWLGD HQ XQD SUHVqQ-� És un curs que de fet recull tots els esfor-� FLD VDWLVIDFWzULD L VXÀFLHQW GH O¡$UW HQ ços teatrals de Lleida i en el que s’integren els centres educatius. La cultura artísti-� en diferents nivells de participació ca, malgrat la seva valoració social, no l’Ajuntament de Lleida, a travÊs de l’Aula està considerada totalment adequada per de Teatre i del Teatre de l’Escorxador, el formar part del quefer escolar en els ni-�

Celler d’Espectacles i la UdL. Comptant vells d’ensenyament obligatori. I com a tambÊ amb la col¡laboració d’entitats conseqßència s’atorga poc valor i espai com el Mercat de les Flors de Barcelona, en els currículums escolars a les arts vi-� el Centre de Titelles de Lleida i la Fira de suals, i menys encara al teatre o la dansa i Teatre de Tà rrega. res al circ. Aquestes queden relegades a l’à mbit dels ensenyaments artístics espe-�

El professor de la Universitat de València cialitzats.

TomĂĄs Motos va donar la conferència in-â€? augural del curs, titulada “Bases para una Però donada la seva naturalesa, l’estudi PedagogĂ­a artĂ­sticaâ€?. I ha estat a aquest i la prĂ ctica de les arts sĂłn difĂ­-â€? professor que li hem demanat que ens fes cils d’encaixar en les rĂ­gides estruc-â€?

XQD UHà H[Ly VREUH FXUV L HQV KD HQYLDW HO tures organitzatives dominants del segßent text, que nosaltres hem traduït sistema educatiu actual, doncs neces-� al català : siten espais, mitjans i dissenys curricu-�

lars diferents als de la resta de les ma-� tèries. En conseqßència la formació de la sensibilitat i la prà ctica artístiques que-� den desplaçades per altres prioritats del currículum. Tampoc es valoren les arts com a opcions professionals.

D’altra banda, cal tenir en compte que l’univers de l’art no es tanca a les esco-� les. Les prà ctiques de consum cultural es donen fonamentalment fora de les ins-� titucions escolars. Pel que la solució a la falta d’educació artística no està no-� mÊs en el currículum escolar, cal consi-� derar altres mitjans i agents fora de les dels centres docents (exposicions, tea-� tres, auditoris, cases de cultura, esco-� les de teatre, associacions culturals, fa-� mílies, mediadors, etc.).

El que les arts estiguin al marge del mar-� ge en els currículums escolars es deu fona-� mentalment a tres causes: a) La dispersió dels seus continguts. Per exemple, els del teatre en l’educació secundà ria es-� tan disseminats en diverses assignatu-� res: en Educació Física, l’expressió cor-� poral i la dramatització; en Llengua i Literatura, el text teatral, la història del teatre, etc. b) La complexitat epis-�

WHPROzJLFD HVSHFtÀFD G¡DTXHVWHV PD-� tèries. Tornant a l’ensenyament del teatre, els seus continguts es poden orientar en diverses direccions -�en la li-� teratura dramà tica, en la història de l’espectacle, en el llenguatge tea-� tral, en les professions escèniques, en la creació, la comunicació grupal o el GHVHQYROXSDPHQW SHUVRQDO OHV ÀQDOL-� tats tambÊ poden ser diferents -�formar HVSHFWDGRUV FUtWLFV L UHà H[LXV R SHUVRQHV creatives i expresses, o bÊ ciutadans ca-� paços de gaudir dels espectacles escè-� nics; i les dimensions centrades en veure i llegir obres, fer teatre i expressar-�se D WUDYpV GHO PDWHL[ R UHà H[LRQDU L VHU

capaç de parlar de manera fonamenta-� da sobre espectacles i textos dramà tics. I WRWV DTXHVWV FRQWLQJXWV ÀQDOLWDWV L GL-� mensions són legítims. c) L’escàs poder que tÊ el col¡lectiu de professors que imparteixen aquestes matèries. Ja que o bÊ no existeixen tals professors especia-� listes, en alguns casos, o el seu nombre Ês tan petit que no poden constituir-�se en grups de reivindicació com passa amb els de les altres assignatures, social i històricament acceptades com a bà si-� ques dins del currículum.

La Pedagogia artística ha de conside-� rar tant l’educació en art (centrada en preceptes prà ctics, en el saber i saber IHU FRQFUHWV L HVSHFtÀFV GH FDGD GLVFL-� plina) com l’educació estètica (entesa FRP D UHà H[Ly VREUH HO SDSHU GH O¡DUW HQ la societat i el valor dels productes ar-� tístics). El propòsit de l’ensenyament GH OHV DUWV KD GH VHU OD FRPSUHQ-�

VLy L SURGXFFLy GH OD FXOWXUD DPE OD À-� nalitat d’incrementar les facultats per a l’experiència estètica -�producti-� va, imaginativa, receptiva i interpreta-� tiva-� i formar individus amb les capa-� citats mínimes que els permeti arribar a ser creadors i espectadors actius, re-� à H[LXV L FUtWLFV FDSDoRV GH SUR-� duir art i valorar i gaudir de les obres de artístiques. En síntesi: educació es-� tètica per a tots i ensenyament artístic especialitzat en cadascuna de les arts.

Som conscients que l’Educació Artísti-� ca en la nostra realitat Ês manifesta-� ment millorable i de la necessitat que po-� dem i hem de tractar de canviar-�la amb les nostres accions. Aquest Ês l’esperit que ha d’encoratjar el Diploma d’Expert en Pedagogia de les Arts Escèniques.

Tomås Motos Universitat de València

LO CAMPUS ¡ el periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran

Febrer Â Âˇâˆ™  Març  2012

11

“Cafè i Lletresâ€?, un projecte cultural de debat del Consell de l’estudiantat de Lletres de la UdL El Cafè i Lletres ĂŠs un projecte que varem iniciar l’any passat des del Consell de l’Estudiantat de Lle-â€? tres en estreta col¡laboraciĂł amb el nostre dega-â€? nat. Consisteix en una sèrie de col¡loquis i xerrades sobre temes polĂ­tics i socials amb normalment tres ponents un dels quals acostuma a ĂŠsser un docent de la Universitat que els propis estudiants escollim.

Generalment, les activitats les celebrem a la cafe-� teria de la Facultat de Lletres (tot i que en alguna ocasió hem fet una excepció) iniciant-�se a les set i mitja de la tarda i acabant a les nou de la nit. Cal dir que de vuit i mitja a les nou deixem un espai obert de debat entre el públic assistent i els convi-� dats o, com ja ha succeït en alguna ocasió, entre el propi públic. La participació per nosaltres Ês molt important.

Per tant, aquest projecte neix amb un concepte clau: crear comunitat università ria agrupant pro-� fessorat i alumnat en una activitat fora d’horari acadèmic per a plegats debatre. Tanmateix, sabem que la Universitat no Ês quelcom allunyat de la ciu-� tat de Lleida, per tant, convidem a professionals de fora de la Universitat com tambÊ a assistents. Es tracta d’un projecte totalment obert a la Universi-� tat i, per tant, a la ciutat.

Hem desitjat fer un Cafè i Lletres actiu i amb te-� mà tiques que puguin interessar a totes les facul-� tats. Per això hi hem treballat estudiants de prin-�

cipalment Lletres i Dret i hem emprès diverses xerrades.

L’any passat varem començar amb un col¡loqui sobre les revoltes populars al nord d’Àfrica i al pròxim orient i varem seguir amb temà tiques com l’exorcisme des del vessant de l’Antropologia (Car-� les Feixa), la Psiquiatria (Josep PifarrÊ) i la Teolo-� gia (Ramón Prats).

Per un altra banda, aquest any hem parlat sobre el lideratge convidant a Gemma Filella Guiu (professo-â€? ra del Departament de Pedagogia i Psicologia de la UdL) i a Emili Vicente i Vives (entrenador del Lleida Esportiu). A l’octubre varem debatre el moviment del 15-â€?M (Indigneu-â€?vos! Una primera polĂ­tica) amb Manel Lladonosa (catedrĂ tic d’Història Contem-â€? porĂ nia de la UdL), “Ximiâ€? (membre dels indignats) i VĂ­ctor BretĂłn (professor titular d’Antropologia So-â€? cial a la UdL). El mes segĂźent, varem fer un debat sobre polĂ­tica universitĂ ria a la Sala de Juntes del Rectorat amb convidats il¡lustres com Claudi Alsi-â€? na (CiU), MÂŞ Ă€ngels CabasĂŠs (ERC), Pedro Chumillas (PP), Marina Geli (PSC) i Janet Sanz (ICV-â€?EUiA).

Aquestes han estat potser les que han tingut major rellevà ncia però en total han estat un seguit de vuit sessions.

I ara volem seguir endavant ĂŠs aixĂ­ com ja tenim

3~EOLF GHO FROĊORTXL VREUH O¡([RUFLVPH 0DLJ )RWRJUDÀHV GH $OEHUW *DUULJD ‹

0HVD GHO GHEDW VREUH HO PRYLPHQW GHO 0 RFWXEUH 'H HVTXHUUD D GUHWD 9LFWRU %UHWyQ ;LPL 5HLOO\ 0DQHO /ODGRQRVD L $OEHUW *DUULJD /D VHJRQD LPDWJH 3~EOLF DVVLVWHQW DO PDWHL[ GHEDW )RWRJUDÀHV 0LJXHO 0DFtDV ‹

pensat pel dia 1 de març un tast de poesia a cà rrec de Sergio Gaspar amb la col¡laboració de l’aula de poesia Jordi JovÊ. Amb tot, seguirem fent mÊs ac-� tivitats car creiem està tenint una bona acollida, la Universitat ens està ajudant força i en tenim mol-� tes ganes.

Hi esteu tots i totes convidats.

Albert Garriga Vidal Coordinador del “Cafè i Lletresâ€?

Actuals responsables del “Cafè i Lletresâ€?

Coordinador: Albert Garriga Vidal Facultat de Dret: Daniel FernĂĄndez i Eva Forcat Facultat de Lletres: Cristina Ardanuy, Joan Josep GarcĂ­a Roca, Josep Maria Viola Garriga, Alfonso Roque CalderĂłn i Gerard Xixons.

Clàssica

Suplement de LO CAMPUS per a les Aules universitàries per a la Gent Gran

Febrer ·∙ Març 2012

Número 6 ·∙ Lo Campus 17

... estudiants sèniors de la Universitat de Lleida

$ELVPH GH %DOGRPHU *LOL 5RLJ 0XVHX G·$UW -DXPH 0RUHUD /OHLGD )RWRJUDÀD 2ULRO 5RVHOO

2 CLÀSSICA · Suplement de LO CAMPUS Febrer ·∙ Març 2012

Febrer Â Âˇâˆ™  Març  2012

CLÀSSICA ¡ Suplement de LO CAMPUS

3

Quants museus i quantes sales d’art de Lleida has visitat?

Tornem  a  interpelÂˇâˆ™lar  al  lector  amb  ganes  de  crear-­â€?li  mala  consciència  :  potser  amiga  i  amic  lector  coneixes  Museus  i  Sales  d’art  de  Londres  o  Paris,  de  Barcelona  o  València,  de  Madrid  o  Saragossa  ......  i  potser  mai  has  anat  a  un  Museu  o  una  Sala  d’art  de  Lleida.  Potser  acceptarĂ s  amb  nosaltres,  que  Ês  tota  una  paradoxa  imperdonable  i  que  cal  que  rĂ pidament  en  facis  esmena.

A  Lleida  tenim  de  tot  i  tambÊ  art  a  dojo.  Empaquetat:   o  en  Museus,  o  en  Galeries  o  en  Sales  d’exposicions.

Un  bon  Centre  d’Art  i  que  nosaltres  li  tenim  una  certa  predilecciĂł,  Ês  el  Museu  d’Art  Jau-­â€? me  Morera.  És  un  museu  municipal  de  Lleida  que  tĂŠ  un  bon  fons  artĂ­stic  propi,  reunint  una  colÂˇâˆ™lecciĂł  d’art  modern  i  contemporani,  on  s’hi  troben  les  aportacions  dels  artis-­â€? tes  lleidatans.  És  molt  important  tot  el  treball  museĂ­stic  i  d’arxiu  de  l’obra  de  l’escultor  Leandre  Cristòfol  que  tĂŠ  aquest  Museu.

En  la  seva  tasca  d’adquisiciĂł  d’obres  per  enriquir  el  Museu,  aquest  es  va  trobar  amb  una Â

donaciĂł  excepcional:  la  comunitat  budista  Sakya  Tashi  Ling  va  fer  la  donaciĂł  al  Museu  d’Art  Jaume  Morera  de  l’obra  “Abismeâ€?  del  pintor  lleidatĂ Â Baldomer  Gili  Roig  (1873-­â€?

1926).

La  tela  de  grans  dimensions  havia  estat  desapareguda  durant  anys  i  recentment  fou  ”‡–”‘„ƒ†ƒ ƒ ÂŽÇŻÂƒÂ?–‹… ƒŽƒ— Â‘Â˜Â‡ÂŽÂŽÂƒÇĄ —Â?ƒ ƤÂ?…ƒ Â?‘†‡”Â?‹•–ƒ …‘Â?Â•Â–Â”Â—ĂƒÂ†Âƒ ’‡” ‹Â?†‹ƒÂ?• ƒŽ ƒ””ƒˆ i  que  actualment  acull  un  monestir  budista  tibetĂ .

Un  cop  la  comunitat  religiosa  va  fer  la  donaciĂł,  l’obra  ha  estat  profondament  restau-­â€? rada  i  ara  el  Museu  la  presenta  en  pĂşblic.  Esdeveniment  que  denomina:   “Abisme  de  Baldomer  Gili  Roig   /  Una  obra  retrobadaâ€?

Una  altra  de  les  virtuts  del  Museu  d’Art  Jaume  Morera  i  de  tot  el  seu  equip  professional,  Ês  redactar  uns  bons  Dossiers  de  premsa  i  bons  catĂ legs,  a  continuaciĂł  us  oferim  un  dels  seus  textos,  però  abans  de  llegir-­â€?los,  contempleu  primer  l’obra  “Abismeâ€?  que  teniu  reproduĂŻda,  en  tota  la  seva  dimensiĂł,  a  la  pĂ gina  de  l’esquerra.

Abisme (1905) de Baldomer Gili Roig EL  TEMA Aquesta  pintura  representa  el  que  podrĂ­em  denominar  una  parĂ bola.  Les  parĂ boles  sĂłn  alÂˇâˆ™legories  que  contenen  un  ensenyament  moral.  Evoquen  am-­â€? bients  i  descriuen  accions  i  els  seus  re-­â€? sultats.  Sovint  involucren  un  o  diversos  personatges  que  s’enfronten  a  un  dile-­â€? ma  moral  o  realitzen  accions  qĂźestiona-­â€? bles  per  desprĂŠs  patir  les  conseqßències  d’aquesta  elecciĂł.

En  la  pintura  de  Gili  Roig  ens  trobem  una  temà tica  inspirada  en  la  mitologia  grega  i  romana.  Un  seguit  de  nimfes  es  deixen  seduir  per  uns  sà tirs  que  les  tempten  amb  tresors.

CAN�DIA Canídia,  el  nom  real  de  la  qual  era  Gratí-­� dia,  fou  una  prostituta  napolitana  es-­� timada  pel  poeta  romà  Horaci,  al  qual  abandonà .  DesprÊs  d’això,  a  les  seves  obres  literà ries  sortia  sempre  represen-­� tada  com  una  bruixa.

En  la  pintura,  aquesta  dona  exerceix  el  paper  d’ajudant  dels  sĂ tirs.  Conserva  alguns  trets  caracterĂ­stics  de  les  nim-­â€? fes,  però  al  mateix  temps  veiem  que  el  seu  aspecte  estĂ Â mig  degradat,  envel-­â€? lit,  com  el  d’una  persona  embruixada.  ‡Â?„Žƒ “—‡ ‡• ‰—ƒÂ?›ƒ Žƒ …‘Â?Ć¤ÂƒÂ?­ƒ †‡ les  nimfes,  que  hi  busquen  la  salvaciĂł  de  l’abisme,  però  el  que  en  realitat  pretĂŠn  CanĂ­dia  Ês  impedir  que  puguin  sortir  del  seu  captiveri.

Com  a  conseqßència  dels  seus  actes  es  veuen  abocades  a  l’abisme,  representat  com  una  rasa.  Els  sĂ tirs  reben  l’ajuda  de  CanĂ­dia,  una  dona  embruixada  que  im-­â€? LES  NIMFES pedeix  que  les  nimfes  puguin  sortir  de  Les  nimfes,  segons  la  mitologia  grega  i  la  rasa. romana,  sĂłn  divinitats  de  la  natura  vene-­â€? rades  com  a  genis  femenins  de  les  fonts,  EL  DÉU  PAN  I  ELS  SĂ€TIRS dels  rius  i  dels  llacs  (nĂ iades),  dels  boscos  Segons  la  mitologia  grega,  Pan  Ês  el  dĂŠu  (drĂ­ades)  i  de  les  muntanyes  (orèades).  dels  boscos  profunds,  dels  abismes,  dels  Sovint  actuen  com  a  ajudants  de  les  di-­â€? pastors  i  dels  ramats,  i  la  seva  forma  ˜‹Â?‹–ƒ–• ’”‹Â?…‹’ƒŽ• ‹ ’‡”•‘Â?‹Ƥ“—‡Â? Žƒ ˆ‡-­â€? recull  elements  de  cabres  i  cavalls.  És  cunditat,  la  grĂ cia  i  la  vitalitat  de  la  natu-­â€? el  dĂŠu  de  la  fertilitat  i  la  sexualitat  mas-­â€? ra.  Mai  moren  de  velles  o  d’una  malaltia,  culina  desenfrenada,  i  es  diu  d’ell  que  tot  i  que  sĂ­  que  poden  morir  per  altres  …ƒ—•‡•Ǥ ‘†‡Â? ‡Â?‰‡Â?†”ƒ” ƤŽŽ• †‡Ž• †¹—•ǥ perseguia  les  nimfes  pels  boscos. aquests  sĂ­,  immortals.  En  les  obres  d’art  En  el  seguici  de  Pan  hi  ha  els  sĂ tirs  s’han  representat  habitualment  nues  o  (faunes  pels  romans),  divinitats  dels  seminues,  noies  joves  i  boniques  a  les  boscos  i  les  muntanyes  que  encarnaven  quals  agrada  ballar  i  cantar. la  força  vital  de  la  naturalesa.  Normal-­â€? Â?‡Â?–ǥ ‡• ’”‡Ƥ‰—”‡Â? …‘Â? Š‘Â?‡• ƒÂ?„ COMPOSICIĂ“  PICTĂ’RICA potes  de  cabra,  orelles  punxegudes,  Llum banyes  i  una  cua  llarga.

de  sà tirs  i  nimfes  aparellats.  Ja  sigui  a  travÊs  d’enganys  o  coaccions,  els  sà tirs  intenten  fer-­�se  amb  les  nimfes,  algunes  d’elles  s’hi  resisteixen  i  d’altres  sembla  que  ja  han  caigut  en  la  temptació.

premi.  En  la  convocatòria  del  concurs  es  proposava  als  artistes  realitzar  les  obres  inspirant-­â€?se  en  diferents  temĂ tiques.  El  Ž‡Â?ƒ ‡•…‘ŽŽ‹– ’‡” ‹Ž‹ ‘‹‰ ÂˆÂ‘Â—ÇŁ ÂŽ –”Â?Ƥ… de  blanques,  vergonya  dels  pobles  civi-­â€? litzats.  AixĂ­  doncs,  l’escena  mitològica  L’escenari  on  es  duu  a  terme  l’acciĂł  Ês  representada  a  L’Abisme  no  Ês  res  mĂŠs  un  paratge  amb  una  naturalesa  exuber-­â€? que  una  metĂ fora  d’una  problemĂ tica  ant,  lluminosa,  de  la  qual  es  desprenen  social  de  l’època  que,  malauradament,  una  sèrie  de  bombolles  transparents  Šƒ ’‡”†—”ƒ– ƤÂ?• ƒŽ• Â?‘•–”‡• †‹‡•Ǥ sortides  d’un  lloc  incert.  Aquestes  bom-­â€? bolles  simbolitzarien  el  carĂ cter  efĂ­mer  Es  tracta  d’un  fenomen  molt  antic  que  de  la  bellesa  humana.  TambĂŠ  hi  ob-­â€? es  començà  a  considerar  un  problema  •‡”˜‡Â? —Â?ƒ •°”‹‡ †‡ ’ŽƒÂ?–‡• ƒÂ?„ ƪ‘”• •‘…‹ƒŽ ƒ ƤÂ?ƒŽ• †‡Ž •‡‰Ž‡ ‹ …‘Â?‡Â?­ƒ-­â€? vermelles,  color  sĂ­mbol  de  la  passiĂł. Â?‡Â?–• †‡Ž ÇĄ Œ—•–ƒÂ?‡Â?– ÂŽÇŻÂ°Â’Â‘Â…Âƒ ‡Â? “—° Gili  Roig  pintĂ Â l’Abisme.  En  aquell  temps  Ombra Â•ÇŻÂ—Â–Â‹ÂŽÂ‹Â–ÂœÂƒÂ˜Âƒ ‡Ž …‘Â?…‡’–‡ Dz–”Â?Ƥ… †‡ „ŽƒÂ?-­â€? quesâ€?  per  fer  referència  a  la  mobilitat  i  La  meitat  inferior  de  la  pintura  estĂ Â el  comerç  de  dones  blanques,  europees  dominada  per  uns  tons  mĂŠs  obscurs,  on  i  americanes  per  servir  com  a  prostitutes  trobem  representat  l’abisme  en  forma  generalment  en  paĂŻsos  à rabs,  africans  o  de  rasa  natural  i  on  les  plantes  creixen  asiĂ tics.  En  aquells  moments  sorgiren  les  de  forma  desordenada. primeres  hipòtesis  al  voltant  del  fet  que  aquests  moviments  eren  el  resultat  de  Unes  quantes  nimfes  es  troben  esteses  segrestos,  enganys  i  coaccions  a  dones  al  terra  d’aquesta  rasa,  no  sabem  si  mor-­â€? innocents  i  vulnerables  amb  l’objectiu  tes  o  atordides  per  la  caiguda.  Estan  en-­â€? d’explotar-­â€?les  sexualment.   voltades  de  joies,  sĂ­mbol  del  seu  pecat.  ContrĂ riament  a  les  altres,  una  de  les  nimfes  estĂ Â plantada  estirant  els  braços  cap  a  una  altra  dona  que  serveix  d’enllaç  entre  la  part  inferior  i  la  superior  del  qua-­â€? dre.  Aquesta  nimfa  sembla  que  demani  ajuda  per  escapar  de  la  rasa,  però  la  dona  que  hi  ha  a  la  part  superior  intenta  impedir  que  surti  de  l’abisme  i  ens  incita  a  fer  una  lectura  de  la  pintura  de  forma  circular.

TambĂŠ  podem  destacar  el  canvi  de  tona-­â€? Ž‹–ƒ– †‡ Ž‡• ƪ‘”• “—‡ ‘…—’‡Â? ƒ“—‡•– ‡•’ƒ‹ †‡ Žƒ ’‹Â?–—”ƒǤ • –”ƒ…–ƒ †‡ ƪ‘”• „ŽƒÂ?“—‡•ǥ sĂ­mbol  de  la  puresa.  Per  sobre  de  la  res-­â€? ta,  una  de  sola  destaca  al  centre  de  la  El  dĂŠu  Pan  i  els  sĂ tirs  participaven  de  Part  superior  de  la  pintura  dividida  al  composiciĂł,  un  lilĂ Â blanc,  sĂ­mbol  de  la  innocència  de  la  joventut. les  festes  del  dĂŠu  Bacus  (bacanals).  mateix  temps  en  dos  plans: Â? Žƒ ‹…‘Â?Â‘Â‰Â”ÂƒĆ¤Âƒ Â?‘†‡”Â?ƒ ‡Ž• •Â?–‹”• Â•ÇŻÂƒÂ•Â•Â‹Â?‹Ž‡Â? ƒ Žƒ Ć¤Â‰Â—Â”Âƒ †‡Ž Â?ƒŽ ‹ •‹Â?-­â€? ÇŚ Â? —Â? ’”‹Â?‡” ’Žƒ –”‘„‡Â? Žƒ Ć¤Â‰Â—Â”Âƒ †ǯ—Â? EL  REREFONS  TEMĂ€TIC bolitzen  el  vessant  no  domesticat  de  la  sĂ tir  i  d’una  nimfa.  El  sĂ tir  estĂ Â intent-­â€? naturalesa  i  la  luxĂşria.  Per  aquest  motiu,  ant  seduir  la  nimfa  de  dues  maneres:  L’Abisme  Ês  un  oli  sobre  tela  que  Gili  Roig  les  nimfes  estaven  en  alerta  constant  a  partir  del  seus  poders  sexuals  i  amb  començà  l’any  1904  per  tal  de  presentar-­â€? lo  al  Concurs  de  Plafons  Decoratius  Joan  davant  la  seva  presència,  preparades  l’oferiment  de  joies.

Llusà  Puig  de  Barcelona  i  que  enllestí  per  fugir  d’aquests  Êssers  en  permanent  -­�  En  un  segon  pla  trobem  un  seguit  l’any  1905,  quan  li  fou  atorgat  el  primer  estat  d’insatisfacció  sexual.

ProcĂŠs de separaciĂł de la tela “Abismeâ€?, Sala Noble del Palau Novella, gener de 2011