Cucafera 273 by Bayard Ediciones

La revista per créixer en tots els sentits

Setembre 2019

A partir de

4 anys

CONTE:

Tots a l’escola amb el drac ROG!

Núm. 273 - Mensual - 5,75 € (5,90 € a les Canàries i en aeroports)

DESCOBRIR Per què somiem?

ELS AMAGAT viatgen a Nova Orleans

PÒ PÒSTER ÒSTER DE REGAL

La granota + un exercici de ioga

Sumari

Conte

Tots a l’escola amb el drac ROG! Quan el primer dia arriba un alumne nou, a tots els sembla estrany. És lleig, és verd, no parla com els altres, fa olor d’arròs socarrat… Tots hi diuen la seva! Però, uns dies després, descobreixen que pinta molt bé, amb molt de vermell, i que és… molt especial.

P. 3

Descobrir P. 29

P. 24

Els petits filòos

P. 26

Ens agrada allò que no coneixem?

Els animals

La granota verda

Decobrir

Per què somiem?

Les aventures de... P. 52

P. 32

Compte amb el trencatot!

P. 36

SamSam

La família Noè

Avui comença l’escola!

L’os Brunet a la biblioteca

P. 38 En

Pol

vol caçar una estrella

Jocs P. 44

Jocs

P. 42 La família viatja a Nova Orleans

Amagat

La nit

A més a més... P. 48

Ioga

Gira, penell 2

P. 28 P. 47 P. 49 P. 51

Subcriu-t’hii Correu Pares i concurs Poeia

UN DE

PÒSTER PÒ ÒSTER

REGAL!

La granota un + exercici de ioga

Conte

Tots a l’escola amb el drac ROG!

Quan el drac Rog arriba a l’escola el primer dia de classe, està molt espantat.

Els nens se’l miren amb els ulls molt oberts. En Leo diu: —És molt lleig! L’Anna pregunta: —Per què és verd? En Juli es tapa el nas: —Buf! Fa olor d’arròs socarrat! El petit drac acota el cap i fa: —Gruen, groefff... Els nens se’n riuen: —Ni tan sols parla com nosaltres! La mestra diu: —Si us plau, no sigueu dolents! En Rog ve de lluny, de l’altra banda de la muntanya.

Al principi, els nens no es fien d’en Rog. Sempre treu una mica de fum pel nas i les seves urpes ratllen el terra. Però fa uns dibuixos molt bonics, plens de color vermell. Els dies freds escup petites flames perquè tothom pugui escalfar-se les mans. I ja comença a parlar gairebé com els altres. Quan arriba, diu: —Gggron dia! Quan se’n va diu: —Gggrfins demà! A poc a poc, els nens s’acostumen a jugar i a treballar amb el petit drac.

I vet aquí que un dia la mestra diu: —Nens, anirem d’excursió. Endevineu on? A l’altra banda de la muntanya! En Leo pregunta: —Al país dels dracs? On viu en Rog? —Això mateix! —respon la mestra. —Viscaaaa! —criden els nens. En Rog està tan cofoi i tan content, que es posa vermell com una brasa de carbó.

El viatge fins a l’altra banda de la muntanya el fan... al llom d’uns dracs! El pare, la mare i l’àvia d’en Rog porten la mestra, les nenes i els nens bategant amb força les ales. El petit drac vola al seu costat fent piruetes per divertir els companys.

Al país d’en Rog, els nens visiten unes coves molt profundes. Escalen fins al cim d’un volcà molt alt. Naveguen per un llac de foc amb barques fetes d’escates de drac.

La Bet li xiuxiueja a en Rog: —Saps què? Ara faré servir molt de vermell als meus dibuixos, com tu.

Un mes després, arriba una alumna nova a la classe. En Màrius diu estranyat: —Però... si no té cames! La Lola pregunta: —Per què té els cabells verds? En Juli i la Bet es tapen el nas: —Uf! Fa olor de peix arrebossat! La sireneta acota el cap i murmura: —Xxxx, frrr... Els nens se’n riuen: —Ni tan sols parla com nosaltres! La mestra diu: —Si us plau, no sigueu dolents! La Sissi ve de lluny, del fons de l’oceà.

Al principi, els nens no s’acosten a la petita sirena. Sempre té la pell una mica humida i els fa por ensopegar amb la seva cua. Però fa uns dibuixos molt bonics, plens de color blau. Quan plou al pati, durant l’esbarjo, canta amb una veu meravellosa. I també comença a parlar. Quan arriba diu: —Xxxxon dia! Quan se’n va diu: —Ffffins demà! A poc a poc, els nens s’acostumen a jugar i a treballar amb la Sissi.

Un matí, la mestra diu: —Nens, farem una excursió. Endevineu on? Al... Els nens no la deixen acabar. En Màrius pregunta: —Al fons de l’oceà? I en Leo afegeix: —Al país de les sirenes? On viu la Sissi? —Això mateix! —respon la mestra. Llavors tota la classe crida: —Viscaaa! La Sissi està tan cofoia i tan contenta, que es posa rosa com una conquilla de mar.

La mestra i els nens entren en un batiscaf, una nau que serveix per viatjar sota lâ&#x20AC;&#x2122;aigua. Per les finestres veuen el paĂs de la Sissi i dels seus pares. La petita sirena els ensenya una barrera de corall i uns peixos meravellosos.

En Màrius pensa que, a partir d’ara, farà servir molt de blau als dibuixos, com la Sissi.

Un mes després, arriba un alumne nou a l’escola. Té la pell grisa i dues antenes petites. Mou el cap quadrat i fa: —Crrrrri, tratra, cling! Els nens resten bocabadats per la sorpresa.

La mestra diu: —Us presento l’R12-25. Ve de molt lluny, del planeta Giga! Llavors, en Rog i la Sissi agafen l’R12-25, cada un d’una de les seves mans estranyes, i l’acompanyen a l’aula. L’R12-25 diu: —Crrri, tritritri, pong!

I els altres alumnes el segueixen molt contents. L’Anna li xiuxiueja a en Gabriel: —Que bé! Aviat visitarem el planeta Giga!

Descobrir ls animals

LA GRANOTA VERDA Com totes les granotes, viu a la terra i a l’aigua. A la tardor busca recer entre les pedres humides per passar-hi l’hivern protegida del fred.

Té la pell llisa, de color verd o marró, amb taques negres. Quan busseja, no fa servir els pulmons: respira a través de la pell.

Amb les potes del darrere, que són molt llargues i palmades com les aletes de bussejar, neda molt bé. 24

Gràcies als ulls, rodons com boles, veu tot el que hi ha al voltant sense moure el cap. Així pot trobar les preses dins l’aigua.

M! M M A NY

La granota verda té la llengua molt llarga i enganxosa. Menja mosques, mosquits i altres insectes. Per caçar, llança la llengua cap a les preses, que s’hi queden enganxades.

El mascle té una bossa a cada costat de la boca. Quan les infla, la seva veu ressona amb força. Així atreu les femelles.

A la primavera, les femelles ponen moltíssims ous a l’aigua. De cada ou neix un capgròs amb cua. Quan creix, li surten les potes i li desapareix la cua. Llavors ja és una petita granoteta que pot viure també a fora de l’aigua.

Text: Pilar Garí per a Caracola 337, de setembre de 2019. Fotos i il.lustració: Shutterstock.

La major part del temps caça a l’aigua, amagada entre les plantes. Però també surt a prendre el sol a la vora.

Descobrir er què...

PER QUÈ SOMIEM? La pregunta dormilega d’en Carles, 4 anys

1 En realitat, no sabem 1. per què somiem. Però sabem que ens va bé. Mentre dormim, el cervell fabrica somnis (encara que no sempre els recordem).

Ho sabies? Tots els mamífers, com ara els gossos, somien. Però no ens poden explicar el que han somiat!

------

Envia la teva pregunta a Cucafera

cucafera@bayard-revistas.com

2. Els somnis són un misteri. A vegades són agradables: somies que menges una cosa que t’agrada molt, que voles o que condueixes un tren. Altres vegades les imatges que hi veus fan por i et despertes espantat: aquests somnis dolents són els malsons.

3. Diuen que els somnis serveixen per fer que desapareguin les emocions molt fortes que hem sentit durant el dia. Així, quan et despertes, comences el dia amb alegria.

La revista per créixer en tots els sentits

A partir de

Foto: Didier Bizet - Il·lustració: Loes Riphagen

4 anys

Rep Cucafera cada mes a casa

Entra-hi directament

 WWW.BAYARD-REVISTAS.COM  93 218 24 76 per només 56,95 € l’any 28

Regal de benvinguda: a: dos llibres de la col·lecció leccióó Els tresors de Cucafera era

Cobertes metal·litzades etal·litzades 68 pàgines cada un: 136 pàgines de lectura i diversió! 23 x 26 cm

Descobrir MINA

RAÜL

GARRÍ

amb els petits filòos

PIU

ENS AGRADA ALLÒ QUE NO CONEIXEM?

Allò que no coneixem és divertit?

Allò que no coneixem ens fa por? 29

MINA

RAÜL

GARRÍ

PIU

Aquest curs aniré a una escola nova.

Quina sort!

Però així no coneixeràs els teus companys…

Uuuh! A en Piu li fa por!

NO! No em fa por! És que l’escola d’abans m’agradava molt.

Piu, és normal tenir una mica de por d’allò que no es coneix.

Per exemple , jo r . aprendré a neda Quina por ! Ha, ha!

Jo ja sé tirar-me de cap!

Potser perquè així és com creixem?

Sí! No fa por. Hi , hi! Us voleu quedar a la vostra closca , com el cargol?

Hi, hi, hi!

Mireu, el cargol no té por.

Aleshores, sempre estem canviant?

Doncs sí, Garrí.

Però, si canviem, deixarem de ser amics algun dia?

Nooo! En això no canviarem mai.

------

Envia la teva pregunta als petits filòsofs cucafera@bayard-revistas.com

A mi m’agrada allò que conec.

I per què hem de fer coses noves?

La família

Noè

Pa r e

M ar

Mili

sempre a bé s’ho pass

J o r di

Leo

Avui comença l’escola!

Aquest matí, els Noè van contra rellotge. És l’hora d’anar a l’escola, però ningú està a punt: la mare no troba les claus, el pare ha perdut una sabata i la Mili busca en Leo, que ha desaparegut. En Jordi diu: —Afanyeu-vos, que farem tard! 32

La mare exclama: —Per fi, les meves claus! El pare diu: —He trobat la sabata i en Leo és aquí.

Quac! A en Leo li hauria agradat dormir

una mica més aquest matí.

El pare diu: —Som-hi! En Jordi diu content: —Seré el primer d’arribar a l’escola. I sense trepitjar les ratlles! I va saltant per la vorera de rajola en rajola. En canvi, la Mili arrossega els peus. 33

La mare pregunta: —Estàs bé, Mili? La Mili respon: —No sé quina mestra em tocarà aquest any. Espero que no sigui massa seriosa.

En Jordi afegeix: —T’imagines que fos una bruixa disfressada de mestra? La Mili diu: —Oh, no!

La Mili explica: —M’agradaria que fos simpàtica i una mica pallassa. Quac! En Leo hi està d’acord.

El pare i la mare acompanyen la Mili: —Tindràs una bona mestra, ja ho veuràs.

Un noi diu: —Hola, Mili, soc l’Adrià, el teu mestre d’aquest curs. La Mili està sorpresa: la mestra és un mestre! I no és cap bruixot ni cap pallasso, sinó que és una mica mag, perquè ja se sap el seu nom. I això ja és suficient perquè les preocupacions de la Mili desapareguin.

La mare diu: —Ja sona el timbre. Fins després, Jordi! Però en Jordi surt disparat cap a la seva classe.

L’oß Brunet a la biblioteca

1. L’os Brunet entra a la biblioteca infantil. Ah! És molt divertit poder venir aquí!

2. L’os Brunet hi fa una volteta. S’enfila, salta i la recorre quasi sencera. 36

3. S’acosta als caixons de llibres, els remena... Que bé! El llibre del Petit Indi li interessa!

5. És l’osset Gris, que s’apropa a en Brunet. Llegeixen junts molta estona i parlen fluixet.

6. La mare Ossa va a buscar el seu fill: —Tria els llibres que vols, que hem de sortir.

7. Els llibres en préstec s’han d’apuntar. En Brunet diu a la mare: —Jo els vull portar!

4. Llegeix tranquil .lament, però de sobte... —Eo! —el crida algú. Qui pot ser?

Una història sense paraule perquè tu l’expliqui amb le teve © Bayard Presse–Les Belles Histoires 549–Creació i il.lustració: Régis Faller–septembre 2018.

Un dia, en Pol va voler caçar una estrella...

Jocs

Els han viatjat a Nova Orleans, una ciutat dels Estats Units. Allà poden fer un creuer pel riu Mississipí o passejar amb un carro de cavalls. Al barri francès, els músics toquen música de jazz al carrer.

La mare Amagat

El pare Amagat

L’Amaia Amagat

L’Amer Amagat

Un frankfurt

El rètol d’un restaurant

Una bicicleta

Un músic

Una corredora

Un artista de carrer

Jocs

LA NIT

Fes desaparèixer els gats pintant-los de negre. Després ajuda cada ratolí a tornar a casa seva.

Busca i pinta els 8 animals que hi ha en aquesta imatge.

Ioga

GIRA, PENELL És reconfortant

Estiraràs b bé els l músculs l i et sentiràs flexible i lleuger de cap a peus.

Seu amb l’esquena recta i les cames estirades ben juntes. Repenja bé els palmells de les mans a terra.

Amb la mà esquerra sobre el genoll dret i l’altra mà ben recolzada a terra darrere teu, gira’t cap a la dreta. Respira…

Aixeca la cama dreta, passa-la per sobre de l’altra, amb el genoll doblegat. Prepara’t per girar a poc a poc el cos de cintura en amunt.

Aguanta uns segons en aquesta posició i, després, torna a poc a poc a posar-te recte. Fes una pausa curta per respirar… i torna a començar cap a l’altre costat.

ELS MÒBILS I ELS NENS

Pares

El tenim sempre a l’abast de la mà. És un objecte màgic als seus ulls i potser també als nostres. Com podem integrar el telèfon, sense passar-nos, en el nostre dia a dia amb els nens? Com el perceben ells?

Aquest estiu, a l’Agnès li va desaparèixer el mòbil. El tenia el seu nebot de 6 anys, que l’havia guardat amb molta cura a la seva capsa de tresors. L’Agnès en fa aquesta reflexió: «Vaig comprendre fins a quin punt aquest aparell és atractiu per als nanos. No deu ser perquè també ho és per a nosaltres, els adults, que li dediquem massa temps?». En Benet, pare de tres nens, diu: «Mentre no coneixen les possibilitats del telèfon, no els interessa. Però un cop els hem ensenyat que hi poden pintar, jugar, mirar dibuixos... ens el demanen». L’Anna té un smartphone, però mai sap bé on l’ha deixat ni si està carregat. Els seus fills no n’hi fan cas. Conclusió: la relació dels pares amb el mòbil influeix en els seus fills. Per això, els pares

El concurs del mes «a meva classe»

Demana al teu fill o a la teva filla que dibuixi la seva classe i envia’ns el dibuix amb el seu NOM, COGNOMS i ADREÇA, abans del 19 de setembre de 2019, a: cucafera@bayard-revistas.com

SORTEJAREM DUES MALETETES D' EN SAMSAM!

que sempre el tenen a mà corren més risc d’haver de compartir-lo... LA CAPSA DELS RECORDS La Mireia explica somrient: «De seguida que trec el mòbil, la meva filla de 4 anys es prepara i mira a la càmera. Després ve a mirar la foto». És cert que tendim a guardar en aquesta capseta els moments feliços de la vida quotidiana. I els nens mateixos ho demanen: «Grava’m patinant!». Per a ells, és un plaer veure cent vegades les imatges preses setmanes o mesos enrere. És l’ús preferit dels més menuts! Paradoxalment, els pares que fan una còpia de seguretat d’aquestes imatges digitals són una minoria. UNA EINA PER JUGAR És sorprenent la intuïció dels nens i l'habilitat que tenen per fer-lo anar i jugar-hi. Tot i que, com a «joguina», resulta força car... Per això, en Benet només deixa el mòbil als nens si estan asseguts i tranquils. Així i tot, l’àvia no s’explica com el seu fill deixa a les seves manetes un objecte de més de 300 euros. L’Agnès també imposa unes condicions d’ús: ««Me’l demanen sovint per jugar. Com que a vegades es barallaven per tenir-lo, vaig eestablir algunes normes. D’altra banda, recconec que el mòbil em dona l’excusa per no hhaver de comprar una consola de jocs: si ja ttenim un telèfon genial!». UNA AJUDA PER ESPERAR

Ha guanyat el concurs «Comparteixo el meu secret»: Bruna Vilar Cubí, de Barcelona.

A la sala d’espera del pediatre, els nens ja no juguen tant amb els puzles, sinó amb les pantalletes. I això que els resulta més beneficiós manipular les peces de fusta o de cartó! En Benet justifica l’ús del mòbil, en aquest cas concret, per les múltiples possibilitats: música, dibuixos, jocs... I als viatges,

encara més! La Paula confessa que es deixa endur per la comoditat, però se’n sent una mica culpable: sap que si hagués portat a la consulta un llibre o una revista, els compartiria amb el seu fill i passaria amb ell una estona agradable, en comptes de tenir-lo totalment absort a la cadira del costat. UN MITJÀ PER COMUNICAR-SE Quan la filla de 5 anys de l’Elena li va demanar un mòbil per a ella sola, la mare li va preguntar tota sorpresa: «Un mòbil? Per trucar a qui?». I la seva filla li va dir, encara més sorpresa: «A ningú!». I és que la funció primera del telèfon passa a un segon pla per als petits, perquè les altres funcions l’eclipsen. Però els nens sí que incorporen la noció de missatge com a mitjà per comunicar-se («Enviem un missatge a en Joan per convidar-lo al meu aniversari?»). I els més avançats també compten amb el vídeo com a via de comunicació («Pare, truquem als avis tots quatre junts?»). Però, si no anem amb compte, el mòbil pot acaparar l’atenció de tots com un televisor encès: vibra, s’il·lumina, llança sons més o menys graciosos... A més, és la porta per la qual el món exterior (l’àmbit professional, la publicitat...) es cola a casa nostra. Quan sona, correm a atendre’l, fins i tot perdent de vista allò que més ens importa: «Que et toca a tu, pare!». L’Adela és taxativa: «Els meus fills no el toquen. Em fa por l’efecte que les seves ones poden tenir en el seu cervell. I pel que fa a mi, tampoc els vull donar la imatge de l’adult amb un telèfon permanentment enganxat a l’orella». Sigui com sigui (sense qüestionar la utilitat evident), val la pena aturar-se a pensar i aclarir la nostra posició educativa en relació amb aquest poderós giny tecnològic. ■

UN OBJECTE COBEJAT

ORS... T C E L S N A R G S IT T E P M E F FELIÇOS 1-3 ANYS

4-6 ANYS

6-7 ANYS 7-9 ANYS

9-11 ANYS

En català NOU! PRIMERS LECTORS 3 NÚMEROS

En castellà

Aprenentatge ge e de l’anglèss NIVEL LL NIVELL NTAL ELEMENTAL

NIVELL BÀSIC

NIVELL IINTERMEDI

NIVELL AVANÇAT

BILINGÜE ANGLÈS/FRANCÈS

OM .C S A T IS V E R D R A Y A .B W W W 218 276 3 9 / 11 4 11 4 2 0 9  : S N IPCIO

INFORMACIÓ I SUBSCR

Poesia

CASTELLS Sonen les gralles. Els castellers fan pinya. A punt, a punt! Puja la torre. Homes i dones valents. Amunt, amunt! La mà de l’enxaneta estesa al cel és l’estrella de cinc puntes de tot el conjunt!

Poema: Lola Casas. Il·lustració: Sr. Sánchez.

Lola Casas.

El SamOsset està empipat…

El més petit dels grans herois

Ja no vol ser el peluix d’en SamSam. Ja soc un nino gran!

No, no i no! Pero...

- Sempre manes tu en tot... - rondina el SamOsset.

-Sempre em portes per l’espai infinit.

Em demanes que et faci moixaines i sempre he de dormir amb tu!

-Me’n vaig a buscar un nen nou. No marxis!

I em fa por!

La finestra s’obre i una mà agafa el SamOsset i el tira a terra!

El SamOsset creua la gran ciutat i per una finestra veu un nen blau.

- Et masegaré, et rebentaré

i et trituraré perquè soc un trencatot. I trenco totes les joguines!

Ai!

Els trencatot son unes males peces, pero, per sort...

En SamSam diu: - Juguem una estona, pero després tornarem tots dos a casa.

En SamSam arriba per salvar el seu amic de tota la vida! Trenco perquè m’avorreixo. Si us quedeu a jugar, canviaré!

No toquis el meu peluix! Què?

Sl´, sl´!

El meu heroi!

COMPTE AMB EL TRENCATOT!

CUCAFERA. Edita: Bayard Revistas, S.A. Delegació a Barcelona: Bayard Revistas. Apartat de correus 20036/Codired 0827094. 08024 Barcelona. Telèfon: 93 218 24 76. Conseller delegat: Emmanuel du Boisbaudry. Redactora en cap: Consuelo Cuevas. Col·laboradores: Marga Gómez Borràs (adaptació i textos catalans) i Chantal Rabat. Secretària de la redacció: Maximina Mendiola. Directora d’art: Lucía Molina. Director de vendes: José Félix Rodríguez. Telèfon: 91 405 70 31. A/e: jfrodriguez@bayard-revistas.com. Directora financera i Atenció al client: Marina Vilaplana. Director de producció: Miguel Ángel del Castillo. Directora de Desenvolupament: Cristina Cuadrillero. Telèfon: 91 405 70 22. A/e: ccuadrillero@bayard-revistas.com. ISSN:1133-7222. Dipòsit legal: M-33896-1993. © Les Belles Histoires i Pomme d’Api, Bayard Presse. Imprimeix: Egesa i Rivadeneyra. Imprès a Espanya. TELÈFON D’ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 93 218 24 76. Aquesta publicació és membre de l’APPEC. No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el tractament informàtic, ni la transmissió a través de qualsevol mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o per altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.