La revista per créixer en tots els sentits
Setembre 2021
A partir de
4 anys
CONTE:
ES VEN
CASTELL
ENCANT AT
Núm. 293 - Mensual - 5,75 € (5,90 € a les Canàries i en aeroports)
ANIMALS El labrador retriever
LA FAMÍLIA NOÈ En Jordi prepara la motxilla
e
de
nt
+À
UDIO l co
ELS GOSSIMEU a la perruqueria
Sumari
Conte
ES VEN CASTELL ENCANTAT L’Octavi viu feliç en un castell enorme amb els seus pares i un amic secret: el fantasma Gregori. Però el pare de l’Octavi té una feina nova i s’han de mudar. Qui comprarà el castell? I el més important, amb qui jugarà el fantasma a partir d’ara?
P. 3
Descobrir P. 28
P. 24
Els petits filòsofs
P. 26
Per què anem a l’escola?
Els animals
El labrador retriever
Descobrir
Per què tenim ungles?
Les aventures de... P. 37 En Pol es posa a pintar...
P. 30
La família Noè
En Jordi prepara la motxilla P. 52
L’os Brunet SamSam
P. 46
P. 41
Jocs
Una escola per llepar-se’n els dits
P. 44
Els gossimeu
P. 34
discuteix amb el seu amic
De camí a l’escola
Jocs
Recepta
L’esbarjo dels dodonets
a la perruqueria
I a més a més... P. 49
Ioga
El gos àgil 2
P. 47 P. 48 P. 50 P. 51
Poesia Correu Pares i concurs Subscriu-t’hi
ES VEN CASTELL ENCANTAT © Bayard Presse-Les Belles Histoires 579-Conte: Jean-Pierre Courivaud; il·lustracions: Ema Malyauka-mars 2021. Text català: Marga G. Borràs.
Conte
ESCANEJA AQUEST QR PER ESCOLTAR L'ÀUDIO DEL CONTE.
El fantasma Gregori baixa de la seva torre i travessa els murs del castell fins a l’habitació de l’Octavi. Després, molt a poc a poc, s’acosta al llit i crida: —Buuuuu! S’enduu una sorpresa, perquè l’Octavi no reacciona. El fantasma, preocupat, pregunta: —Què et passa, Octavi?
33
L’habitació és plena de caixes. L’Octavi deixa anar un sospir de tristesa: —El pare té una feina nova. Ens hem de mudar. En Gregori s’asseu al seu costat per consolar-lo: —Au, va, no estiguis trist. Faràs amics nous. I segur que trobarem la manera de veure’ns... He, he, he! No t’escaparàs de les meves ganyotes terribles! El fantasma comença a deformar la cara de totes les maneres possibles i, de seguida, l’Octavi recupera el somriure.
4
5
6
De sobte, sona la campana de l’entrada. Corrents, l’Octavi i en Gregori miren per la finestra. El pare de l’Octavi obre la porta a una visita. És un homenet embolicat en un gruixut abric de pell. L’home es presenta: —Soc el baró Rondinarremuga. He llegit l’anunci i m’agradaria veure el castell. L’Octavi i en Gregori paren bé l’orella. Quan passa per davant de la vella torre, el baró exclama: —Aquesta torre és molt vella! Faré que la tirin a terra! En Gregori tremola i balbuceja: —Però és... la meva torre!
7
L’Octavi crida des de la finestra: —No pot destruir la torre! Sorprès, el baró aixeca el cap i exclama: —Eh? Què diu aquest nen? —És el meu fill —explica el pare de l’Octavi—. Vostè té fills, baró? —És clar que no! —respon el baró—. Odio els nens. Fan molt soroll. L’Octavi baixa al pati corrents i insisteix: —No pot tirar a terra la torre! Està... encantada! —Raó de més per tirar-la! —replica el baró—. També odio els fantasmes. El pare de l’Octavi intervé: —No molestis el baró, fill. Quan sigui l’amo, farà el que vulgui amb la torre.
8
9
L’Octavi torna amb en Gregori i li diu: —Hem d’impedir que aquest rondinaire compri el castell. Al vestíbul, el pare de l’Octavi suggereix al baró que es tregui l’abric. Però el baró no vol: —Me’l deixaré posat, soc molt fredolic. En sentir-ho, l’Octavi i en Gregori tenen una idea. 10
Mentre el baró camina cap a l’escala, en Gregori corre cap a la porta de l’entrada i la tanca d’un cop. BLAM! El baró s’espanta i exclama: —Hi... hi ha corrents d’aire! El pare de l’Octavi el tranquil·litza: —No, li ho asseguro! Acabem de canviar les finestres. El baró, desconfiat, s’apuja el coll de l’abric.
11
Les parets del passadís del primer pis estan cobertes de tapissos. En Gregori s’hi amaga darrere i els mou. Després, quan el baró passa pel seu costat, li bufa al coll! El baró Rondinarremuga sent un calfred i repeteix: —Aquí hi ha corrents d’aire! Ja li ho he dit! El pare de l’Octavi se’n sorprèn: —Que estrany! Jo no noto res! Però segueixi’m, baró, li ensenyaré els dormitoris. 12
13
14
Al primer dormitori l’Octavi s’amaga darrere de la cortina. Quan el baró entra, l’Octavi obre la finestra mentre en Gregori tanca la porta darrere seu. BLAM! El baró se sobresalta i exclama: —Ah! Veu com hi ha corrents d’aire? El pare de l’Octavi arrufa el front i diu: —No entenc què passa! I ràpidament porta el baró a visitar les altres cambres. 15
Però ara el baró ja no se’n refia. Examina tots els racons i veu una porteta oberta a la paret. L’Octavi ha obert a posta un antic passadís secret per on es pot sortir del castell sense ser vist. El baró hi fica el cap i pregunta: —I aquí, què hi ha? 16
Darrere seu, una armadura es comença a moure. En Gregori s’hi ha ficat a dintre! De sobte, la cama s’aixeca i dona un cop de peu al darrere del baró, que cau de nassos al passadís. El pare de l’Octavi el mira i crida: —No, per aquí no és! 17
Però és massa tard! El baró ha caigut pel túnel llarg. Baixa a tota velocitat, com per un tobogan. I, PLAF!, cau a l’aigua gelada que envolta el castell. El pare de l’Octavi surt corrent a fora per ajudar-lo. Tremolant de fred, el baró Rondinarremuga esternuda sorollosament i crida: —S’ha acabat, ja n’he tingut prou! A continuació, puja al seu cotxe i se’n va. Dalt de la muralla, l’Octavi i en Gregori es trenquen de riure. 18
19
Al mateix temps, arriba un altre cotxe. En baixa un senyor, que es presenta: —Soc el senyor Bellbosc, i aquesta és la meva filla Lisa. La nena sembla espantada. L’Octavi pensa: «Es deu sentir una mica perduda davant d’aquest castell tan gran». Perquè es trobi a gust, li diu: —Vine, Lisa, et presentaré un amic. Mentrestant, el senyor Bellbosc recorre el castell sense que el molesti cap corrent d’aire. 20
21
El senyor Bellbosc està molt content: —M’agrada molt, el castell! Però on és la Lisa? Aleshores, sent com la seva filla riu amb ganes. En Gregori i l’Octavi li han explicat el que li ha passat al baró Rondinarremuga. El senyor Bellbosc diu somrient: —Sembla que a ella també li ha agradat el castell! Quan la Lisa torna al seu costat, exclama: —Pare, l’Octavi ens vindrà a veure! Et sembla bé? —És clar que sí, bonica —respon el senyor Bellbosc. —Genial! Així podrem jugar tots tres... hum... tots dos!
Fi
22
23
Descubrir Descobrir Els animals
EL LABRADOR RETRIEVER És amorós, tranquil, intel·ligent i molt familiar. Ah, i li encanten els nens!
És un gos gros, fort i molt resistent. Li agrada passejar, córrer i jugar, perquè té molta energia i necessita alliberar-la. Si s’està massa temps tancat, es posa nerviós.
La pell està coberta d’un pèl espès, curt i resistent a l’aigua. Pot ser ros, negre o marró. Té una cua molt especial, semblant a la de les llúdries.
24
Té el cap ample, les orelles caigudes i una mirada dolça i intel·ligent. La boca és molt sensible: els que estan ben entrenats són capaços de portar un ou a la boca sense trencar-lo.
Són gossos molt golafres: són capaços de menjar quasi qualsevol cosa, i els agraden moltíssim les llaminadures. Però no convé donar-los tot el que vulguin, perquè s’engreixen molt. Per evitar-ho, és important que facin exercici almenys dues hores al dia.
És un gos de recerca i rescat molt bo, que ajuda a salvar vides a la muntanya i al mar. També col·labora amb la policia i amb els bombers, i és un gran company de les persones cegues.
Text: Pilar Garí per a Caracola 357, de setembre de 2021. Selecció de fotos: Consuelo Cuevas. Fotos: AdobeStock.
No li agrada estar sol. S’estima més estar envoltat de la família. Li encanta jugar amb els nens i és curiós, per això també s’ho passa bé quan hi ha visites. A més, s’avé amb altres gossos i amb tot tipus de mascotes.
Normalment, la femella té entre 6 i 10 cries d’una ventrada. Els cadells poden ser de colors diferents, encara que tots siguin germans. Durant els dos primers mesos, la mare els cuida i els dona mamar. 25
Descobrir Per què...?
PER QUÈ TENIM UNGLES? © Bayard Presse-Pomme d’Api 655-Text: Pascale d’Ippolito; il·lustracions: Deborah Pinto; foto: Paul Biris © Getty Images-septembre 2020
La pregunta rac-rac de la Noah, 4 anys.
26
1. A la punta dels dits de les mans i dels peus, hi tens ungles. Les ungles són fetes de queratina, una matèria dura que fabrica el teu cos.
2. Les ungles són primes, però molt resistents. Fan que la punta dels dits sigui més forta i més àgil. Gràcies a les ungles, és més fàcil agafar objectes petits. Per comprovar-ho, prova d’agafar un gra d’arròs sense emprar les ungles.
3. Les ungles formen una mena de closca. Per exemple, si et dones un cop o si et pessigues el dit, l’ungla el protegeix. Però, ai!, així i tot fa mal.
Ho sabies? Molts animals també tenen ungles: són les urpes. Gràcies a elles, poden excavar la terra, enfilar-se als arbres o barallar-se.
------
Envia la teva pregunta a Cucafera
cucafera@bayard-revistas.com
27
Descobrir amb els petits filòsofs
PER QUÈ ANEM A L’ESCOLA? M’encanta el cap de setmana! No vull que s’acabi.
És veritat. No vull anar a l’escola! Estic d’acord amb en Raül. Per què hi anem, eh?
Xxt! Allà hi ha uns conills.
Hi, hi! M’agradaria molt ser un conill.
1
I què faries, Raül? T’estaries a casa?
2
Mina, aleshores creus que anem clar . a l’escola per no I peÉsr es tar avorrir-nos? s amb el amics .
Sííí, això seria genial!
Què dius! T’avorriries. 3
28
Xxt! Que espantaràs els conills.
4
Però també podem estar amb els amics fora, com ara...
Genial!
Tranquil, petit. Estaré amb tu a l’esbarjo.
5
6
Xxt! Mireu!
Tres conillets ... Quatre conillets ... Deu!
Alça! En Garrí ja sap comptar . Potser no li cal anar a l’escola!
7
------
Envia la teva pregunta als petits filòsofs cucafera@bayard-revistas.com
; assessor filosòfic: Jean-Charles Pettier-septembre 2020.
A l’escola també penses, dibuixes, cantes i, fins i tot, jugues!
© Bayard Presse-Pomme d’Api 655-Guió i text: Sophie Furlaud; il·lustracions:
I també per aprendre a llegir, comptar... Doncs a mi això em fa una mica de por...
29
La família
Noè
Pa r e
M ar
e Mili
J o r di
sempre a bé s’ho pass
Leo
EN JORDI PREPARA LA MOTXILLA
Aquesta tarda en Jordi s’ha posat a preparar la motxilla per a l’endemà. La mare exclama sorpresa: —Que bé! Però... la teva motxilla és massa plena! En Jordi respon: —Que no! 30
Llavors la mare obre la motxilla. Està farcida de joguines! Sobresurten pertot arreu!
En Jordi explica: —Vull emportar-me les meves joguines preferides, només avui. La mare no hi està d’acord.
Mentre la mare desa les joguines al bagul, el pare porta una caixa: —Jordi, mira quina roba més maca... Era del cosí Igor. Segur que ja et ve bé! Oi que és genial per anar a l’escola? 31
En Jordi remena la caixa i remuga: —Bah! És una roba molt lletja. I molt gran...
De sobte, se li acut una idea: —Mireu quin abric tan genial! Demà el portaré!
L’endemà al matí, en Jordi apareix amb el seu abric nou. El pare exclama sorprès: —Però... què hi portes, a les butxaques? Si són plenes de joguines! En Jordi respon: —Que no! 32
En Jordi protesta: —És un pal anar a l’escola sense joguines. El pare el tranquil·litza: —No et faran falta.
Al pati, en Jordi llança un crit d’alegria. Ha vist la seva amiga Kiko, que duu... un superabric ple de joguines! En Jordi corre cap a ella tot cridant: —Hola, Kiko! Em deixes una joguina?
© Bayard Presse-Pomme d’Api 655-Guió: Sylvain Zorzin i la redacció de Pomme d’Api; il·lustracions: Anne Wilsdorf-septembre 2020.
Per fi, en Jordi es posa una jaqueta. El pare diu: —Marxem o arribarem tard.
33
L’os Brunet discuteix amb el seu amic
1. A l’esbarjo, l’os Brunet corre de pressa perquè vol escollir la bicicleta vermella.
2. Però, ai!, l’osset Gris vol la mateixa. Li diu: —Avui em toca a mi, deixa-me-la! 34
3. L’os Brunet no hi està d’acord. Pensa: «Qui l’ha triat primer soc jo!».
5. La mestra arriba en aquest moment. En Brunet li explica: —Jo l’he triat primer...
6. —Sempre l’agafa ell! —respon l’osset Gris. La mestra proposa: —I si la compartiu?
7. Llavors acorden fer una volta cadascun. A vegades discuteixen, però s’estimen un munt!
© Bayard Presse-Pomme d’Api 656-Guió i text: Marie Aubinais; il·lustracions: Danièle Bour i Martin Bour (color)-octobre 2020. Adaptació: M. G. B. / Cucafera.
4.L’os Brunet s’enfada amb el seu amic: —Deixa-la anar! Que la deixis, et dic!
35
ORS... FEM PETITS GRANS LECT FELIÇOS 4-6 ANYS
1-3 ANYS
6-7 ANYS 7-9 ANYS
9-11 ANYS
En català b L’ÀUD Am
del CONT
E!
IO
En castellà
Aprenentatge de l’anglès NIVELL ELEMENTAL
NIVELL BÀSIC
NIVELL INTERMEDI
NIVELL AVANÇAT
BILINGÜE ANGLÈS/FRANCÈS
OM .C N IO C A C U D E D R A Y A .B W WW 921 859 0 0 9 / 6 7 24 8 1 2 3 9 : RIPCIONS
INFORMACIÓ I SUBSC
Una història sense paraules perquè tu l’expliquis amb les teves © Bayard Presse–Les Belles Histoires 573–Creació i il·lustració: Régis Faller–septembre 2020.
Un dia, en Pol es va posar a pintar...
37
38
39
40
L’ESBARJO DELS DODONETS
Jocs
Acaba de dibuixar un dodonet a cada patinet.
Pinta aquesta casa tobogan com t’agradi més. 41
Acaba de dibuixar i pintar els dodonets d’aquesta colla.
42
Dibuixa un dodonet a cada matalàs buit.
43
© Bayard Presse-Pomme d’Api 655-Idea i text: Marie-Pascale Nicolas-Cocagne; il·lustracions: Hector Dexet-septembre 2020.
Jocs Benvingut a la nostra perruqueria. Aquí et farem el pentinat que desitges.
A LA PERRUQUERIA Busca tots aquests objectes a la imatge. 44
Una ampolla de xampú
Un assecador de cabells
Una bossa de mà
Un gerro amb flors
© Bayard Presse-Pomme d’Api 655-Idea: Marie-Pierre Berrubé i Sophie de Brisoult; il·lustracions: Tor Freeman-septembre 2020.
Una revista
Unes tisores
Una joguina
Un raspall de cabells
Un mirall
Un rul· lo
45
Recepta
UNA ESCOLA PER LLEPAR-SE’N ELS DITS Un mestre de núvol cobert de xocolata, alumnes de caramel... Quina escola tan bona! Per fer
Melmelada entre les dues capes de bescuit
amb un adult.
Maduixes de gominola Gofres petits tallats en dos
Trossos de regalèssia
Sucre de llustre (empolvoreu-lo abans de col · locar els gofres)
Necessites:
• 3 ous • 30 g de farina • 50 g de fècula de patata • 100 g de sucre • un pessic de sal • una mica de sucre de llustre • melmelada, caramels, gofres petits... 46
Ossets de caramel
1. Trenca els ous. Separa les clares dels rovells. Barreja en un bol els rovells i el sucre. Afegeix-hi la farina i la fècula de patata.
2. Munta les clares a punt de neu
amb un pessic de sal i incorpora-les a la barreja remenant-la amb cura.
3. Estén la barreja en una safata de forn folrada amb paper de forn prèviament
Osset de núvol cobert de xocolata untat amb mantega. Cou-ho a 150 oC durant 15 o 20 minuts.
4. Quan el bescuit s’hagi refredat,
tomba’l i desenganxa el paper. Talla el bescuit per la meitat. Unta’n una meitat amb melmelada i posa-hi l’altra meitat a sobre. Talla en diagonal els dos angles de dalt per fer la teulada.
5. Ja pots decorar-lo com vulguis!
Poesia
CAPSA DE COLORS Blau de tinta envellida, groc de llimona adormida. Vermell del sol de ponent, Marró de tronc clivellat, rosa de pètal tancat. Lila de cel de vesprada, taronja de llamp i tronada.
S’ha produït un miracle: l’arc de Sant Martí... dorm dins d’una capsa!
Poema de Lola Casas, publicat a Retalls poètics, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
verd de fulla cruixent.
47
Correu
ENVIA
els teus dibuixos, fotos teves o fotos de la teva mascota a: cucafera@bayard-revistas.com. No t’oblidis de
posar-hi el teu NOM, els COGNOMS i l’ADREÇA. Si ho publiquem en aquesta pàgina de la revista, GUANYARÀS UN REGAL!
<<Hola ! Soc la Júlia i tinc 3 anys i mig. M’han agradat molt les coques i les pizzes per pintar. Ara agafarem la Cucafera una estona per llegir-ne les històries.>>
<<Hola, família! Soc la Clàudia. Des que em van regalar la subscripció a Cucafera , cada dia que arriba és una festa.>>
<<Soc la Clara i tinc 6 anys. He dibuixat la meva mascota, un hàmster que es diu Bigotines.>> 48
LA MEVA MASCOTA
<<Us envio la foto del Max, de 5 anys, amb la seva mascota, el Jack, 5 anys també ... tots dos traient la llengua! S’han criat junts !>> Sandra, la mare.
<<Hola ! Em dic Nil i tinc 7 anys. M’agrada molt la Cucafera i que es pugui escoltar el conte! M’agrada molt en SamSam!>>
<<Hola! Soc la Jana i tinc 7 anys. Cada mes miro la Cucafera . M’agrada molt! Us envio el meu dibuix de l’espai en fluorescent. Espero que us agradi.>>
EL GOS ÀGIL
Ioga
Fa molt de bé! © Bayard Presse-Pomme d’Api 655-Idea i text: Élisabeth Jouanne; il·lustracions: Ilya Green-septembre 2020.
Estira tot el cos per ser tan àgil i fort com un gos.
Repenja fermament a terra les plantes dels peus i els palmells de les mans. Mantén les cames i els braços estirats, abaixa el cap i aixeca les natges. Hola, gosset!
Mentre agafes aire lentament, abaixa el cap i la barbeta i acosta el genoll cap al nas, com si li volguessis fer un petonet.
Mentre deixes anar l’aire a poc a poc, estira la cama ben amunt, cap al sostre. Mira cap a terra. Tot el teu cos s’estira, des del coll fins a la punta del peu.
Abaixa la cama per descansar. Mantén les mans i els peus ben plantats a terra. Repeteix l’exercici amb l’altra cama.
49
Pares
L’INFANT PERCEP LA REALITAT A TRAVÉS DE NOSALTRES La psicòloga i psicoanalista Sophie Marinopoulos és una observadora sagaç del vincle entre pares i fills. Fa més de 35 anys que explora la complexitat de les relacions familiars. Durant el confinament, l’associació per a pares que va fundar el 1999 va habilitar una línia telefònica que de seguida es va veure desbordada. Aquest mes, Sophie Marinopoulos comparteix amb nosaltres la seva experiència.
Com ha afectat la pandèmia les relacions entre pares i fills? El confinament ha marcat una ruptura en la vida de tothom. Per als infants, ha suposat un canvi de ritme, de socialització i d’activitats. Els nostres fills pertanyen a una generació molt ocupada; els fem fer moltes coses –es port, música, etc.– i això està molt bé. Però amb el confinament primer i les restriccions després, tot això s’ha acabat. Els nens han descobert l’avorriment. I l’avorriment propicia el joc lliure, la imaginació, que és la base de l’autonomia. Quan s’avorreix, un nen s’enfada, protesta... i, en un moment determinat, co mença a mirar d’una altra manera tot allò que l’envolta. Aleshores decideix «fer coses», tocar, manipular... Comença el joc imaginari. Els infants realment necessiten avorrirse per activar la seva imaginació. Això és l’auto nomia! I és molt necessària per al seu desen volupament cognitiu, afectiu i intel·lectual. Ara molts pares s’han adonat que no fo mentaven prou aquest temps lliure. Per exemple, un nen pot veure el seus llibres tot sol: triarne un, mirarse’l, posarlo de cap per avall... sense que ningú li digui que no es llegeix així. Que prengui consciència que pot fer les coses tot sol és molt positiu. D’altra banda, és cert que el confinament va imposar una proximitat que es va suportar més o menys bé. També va trencar el ritme de separacions i retrobaments que marca la vida afectiva dels nens i també dels adults: ens separem i ens tornem a trobar. Aquest moviment altern és la sal de la vida! És el ritme d’un dia normal? Efectivament. En la separació hi ha una pro mesa de retrobament. I l’encant del retroba ment és en allò que ens expliquem, en el relat del nostre dia. Durant un temps, les famílies han estat privades d’aquest plaer. Però, grà cies a això, la nostra manera d’estar junts 50
i de parlar entre nosaltres ha canviat. En la nostra societat volem que tot vagi de pressa. Els pares mantenen amb els fills una relació de tipus informatiu. Sovint el diàleg es limita a qüestions pràctiques: «Has dinat bé?», «T’has raspallat les dents?», «Afanya’t, que demà cal matinar». És una manera concisa de comunicarse, amb poc intercanvi. En passar més temps plegats, aquesta relació s’ha transformat i ha propiciat preguntes més obertes: «Ja has mirat la Cucafera? I de què va el conte?». En les relacions familiars s’ha recuperat el relat. Per què és tan important el relat? Som éssers de llenguatge. Quan un pare o una mare s’adreça al seu fill o la seva filla, l’inscriu en el món de les paraules. Sempre insisteixo en la importància de parlar al nen, fins i tot (i sobretot) al nen petit, que és totalment conscient d’allò que passa al seu voltant. Com més petit és, millor capta la dimensió sensorial, emocional. Allò que inte ressa als infants, especialment a l’edat dels petits lectors, no és la realitat del coronavirus, sinó com la vivim nosaltres, els adults. Pot ser no ho entendran tot, però provaran de comprendre com incideix en els adults i, sobretot, en els seus pares. Per això cal parlar al nen d’allò que sentim, compartirho amb ell. D’aquesta manera, nota la presència dels pares i se sent acompanyat en allò que ex perimenta al seu interior. Aquestes confi dències compartides construeixen la família. Els nens capten al cent per cent la nostra inquietud o la nostra serenitat, i un progenitor que està sempre intranquil, debilitat pel des assossec o per l’estrès, és un progenitor que flaqueja. Per créixer, l’infant necessita tenir el suport dels adults, especialment dels pa res. Quan nota que un d’ells no està bé, fa indagacions amb tanta insistència que pot arribar a l’assetjament. Molts pares confessen:
«Li dic que estic cansat, que em deixi estar, però ell insisteix i insisteix, i és pitjor que abans. Ho fa a posta!». Els psiquiatres vi gilem aquesta tendència de «ferho a posta», perquè és una actitud que pot convertir l’in fant en agressor. I quan ens sentim agredits, agredim. És l’origen de la violència familiar. Per això, verbalitzarho és primordial. Cal re cordar als pares que el nen sempre intentarà descobrir l’estat emocional del seu progenitor. Tots coneixem aquesta fatiga de ser pare o mare. És legítima. Quan expliquem a un nen que estem cansats, hem de dirli que no s’ha de preocupar, que tot va bé i que pot jugar tranquil·lament una estona mentre recuperem les forces. Als nens els alteren més les reac cions dels adults que la realitat. ■ © Bayard Presse-Pomme d’Api parents 655. Entrevista realitzada per Anne Ricou-septembre 2020.
Concurs del mes «Un fantasma!»
Demana a la teva filla o al teu fill que dibuixi un fantasma i envia’ns-el, amb el seu NOM, COGNOMS i ADREÇA, abans del 30 de setembre de 2021, a: cucafera@bayard-revistas.com
SORTEJAREM UNA MOTXILLA D’EN SAMSAM!
Ha guanyat el concurs «El castell feliç», de maig de 2021: Unai Rahman, de Barcelona.
A partir de
La revista per créixer en tots els sentits
4 anys
Rep Cucafera cada mes a casa
Entra-hi directament
WWW.BAYARDEDUCACION.COM 93 218 24 76 / 900 921 859 per només 59,95 l’any
Regal de benvinguda: Set de pintures de Cucafera 51
En SamSam diu: -Agafa’t, que t’hi portaré volant!
En SamSam i en Pesolet, el seu gran amic, van cap a l’escola.
El més petit dels grans herois
Corre, que farem tard!
DE CAMI’ A L’ESCOLA
1
2
Pero` en SamSam no en fa cas i vola com un coet.
En Pesolet crida: -Compte, SamSam, jo no sé volar! Superheroi superveloç!
Compte, SamSam! De poc una meganau els atropella! No tan ràpid, marrec!
Supervelocitat!
ZU UUUUU
3
4
Després en SamSam esquiva de prop un crancsaure...
5
Fins que passa el que havia de passar: en Pesolet es deixa anar sense voler i cau.
I s’escola entre les cames d’un enorme grandonxo´ . Oh! !
Ai!
6
7
8
Pero` en SamSam és un superheroi: salva el seu amic i arriben a l’escola.
En Pesolet crida: -Socors! M’estavellaré contra el terra!
En Pesolet diu: -Ha estat genial! Demà ho repetirem, d’acord? D’acord! CLA
9
10
C!
© Bayard Presse-Pomme d’Api 655-Guió: Serge Bloch; il·lustracions: Serge Bloch i Astrid Scaramus-septembre 2020.
Ui!
11
CUCAFERA. Edita: Bayard Revistas, S.A. Delegació a Barcelona: Bayard Revistas. Apartat de correus 20036/Codired 0827094. 08024 Barcelona. Telèfon: 93 218 24 76. Conseller delegat: Emmanuel du Boisbaudry. Redactora en cap: Consuelo Cuevas. Col·laboradores: Marga Gómez Borràs (adaptació i textos catalans) i Chantal Rabat. Maquetació: Francisco Javier López. Departament comercial i activitats de foment de la lectura a les escoles: Teresa García. Telèfon: 91 405 70 33. Correu electrònic: comercial@bayard-revistas.com. Directora d’art: Lucía Molina. Directora financera i Atenció al client: Marina Vilaplana. Director de producció: Alberto García-Asenjo Galindo. Directora de desenvolupament: Cristina Cuadrillero. Telèfon: 91 405 70 22. A/e: ccuadrillero@bayard-revistas.com. ISSN:1133-7222. Dipòsit legal: M-33896-1993. © Les Belles Histoires i Pomme d’Api, Bayard Presse. Imprimeix: Egesa i Grupo Impresa. Imprès a Espanya. TELÈFON D’ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 93 218 24 76 / 900 921 859. Aquesta publicació és membre de l’APPEC. No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el tractament informàtic, ni la transmissió a través de qualsevol mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o per altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.
