Reporter Doc 261

Reportero eporter HISTÒRIA I CIÈNCIA I MÓN I NATURA

+ PÒSTER TER DOBLE SORPRESA PRESA

A PARTIR DE

9 ANYS

NATURA

8

480002 198486

50261

Núm. 261 SETEMBRE 2018

Mensual - 5,75 € (Canàries i aeroports 5,90 €)

Dofins contra taurons

L pesca La aamb dofins a Mauritània

GRATUÏTA! + REVISTA DIGITAL INTERACTIVA Només en castellà

o els petits secrets de l’evolució

Sabies que fa 50 milions d’anys els avantpassats dels dofins eren mamífers terrestres? Tenien pèl, la sang calenta i quatre potes: eren més o menys així.

Aleshores, generació rere generació, els va anar canviant el cos.

En algunes espècies, les potes es van convertir en aletes i, per sota de la pell, es va formar una capa de greix per combatre el fred.

Així van aparèixer els dofins i tots els cetacis.

En canvi, els taurons amb prou feines han canviat des de fa 100 milions d’anys.

Que curiós, oi?

2

És bona, oi?

Em sembla que t’has engreixat una mica…

Normal: els avis ja eren perfectes.

Deliciosa!

Sí, però no passo fred.

Bé, en fi…

Còmic: © Bayard Presse-Images Doc 355-Text: Bertrand Fichou; il·lustracions: Jérôme Anfré, juliol 2018.

Aquestes bestioles es passaven el temps a l’aigua, buscant aliment.

A més, nedo de meravella.

Reporter

En

Setembre 2018 MÓN ACTUAL

P. 4

El món en fotos i en paraules

MAXI DOC

P. 6

est

num ro

EXPEDICIÓ TARAL·LIROT L’ANIMAL

© Bayard Presse-Images Doc 355-Il·lustracions: Philippe Munch (Maxi Doc), Manon Textoris (Súper Còmic), Corcal (Humor); fotos: M. Cawardine/Naturepl (L’animal), pòster: Lundren/Wild Wonders of Europe/Naturepl (dofí), Shutterstock (tauró), P. Ughetto (nena), juliol 2018.

Taurons contra dofins

Els primers són uns monstres sanguinaris i els segons, els nostres amics? No és tan senzill…

JOCS

P. 14

LA FOTO MISTERI

P. 16

Què és? Endevina-ho!

SÚPER CÒMIC

P. 17

Pesquen amb els dofins Descobreix el poble imraguen.

P. 28

P. 26

La fregata

Quin animal tan estrany, oi?

EL TEST DE LA REVISTA

P. 36

Recordes bé el que has llegit?

TOTES LES TEVES PREGUNTES

Investigació

P. 37

Per què cal protegir els taurons?

Experiment ciència

P. 42

Per què et fas mal quan et tires en planxa a la piscina?

El racó dels curiosos Mascotes P. 45

P. 44

Què he de fer amb l’aquari quan me’n vagi de vacances?

Correu

P. 46

ELS CASOS DEL DOCTOR ENIGMUS

P. 47

Alta tensió a Xangai

EL PÒSTER

Per davant i per darrere!

Ets més de dofins o de taurons?

No tens per què escollir, te’ls oferim tots dos!

FUTURO

Vegeu la contraportada CODI:

ffuturodoc289 El nostre paper és ecològic

Portada: © Bayard PresseImages Doc 355-Il·lustracions: Manon Textoris (Súper Còmic); Corcal (Humor), juliol 2018.

Muntatge imatge principal: fotos: Shutterstock; disseny: Celia Lucas. Futuro Doc: © Bayard Presse-Images Doc 352, Clément Masson, abril 2018.

3

© Orion Span/Cover Images/Sipa

Món

Hi reservem una habitació? L’Aurora Station serà el primer hotel a l’espai. A partir del

2022, els viatgers hi passaran 12 dies inoblidables, a 320 quilòmetres d’altura, en òrbita al voltant nt de la Terra. La vista serà grandiosa, i els preus, astronòmics: 9,5 milions de dòlars!

© Gojira Photographie/Allumeurs d’Images/Ville de Chartres

És la festa de la llum! La catedral de Chartres, a França, recupera la policromia,

com a l’edat mitjana, quan estava pintada de colors vius. És màgic i, a més, és gratuït!

La festa se celebra el 15 de setembre, però el temple s’il·lumina cada tarda fins al 13 d’octubre..

4

Vola, papallona!

Per molts anys, Louise Brown!

un jardí tropical acull més de cent papallones multicolors que voletegen per sobre dels caps dels visitants i, de vegades, fins i tot s’hi aturen, com si fossin una flor. Fins al 16 de setembre, davant del National History Museum.

La Louise, el primer nadó proveta, ha fet 40 anys. El seu naixement va ser una gran proesa científica.

Els seus pares no podien tenir fills.

Els metges van extreure òvuls i espermatozoides de la parella, els van unir al laboratori i després van reimplantar l’ou fecundat al ventre de la mare. Des d’aleshores, han nascut així més de 5 milions de nens i nenes.

Quanta activitat!

© Catersy/Sipa

Penjades d’una corda Penjades P d’estendre, aquestes formigues s’ocupen de collir juntes les llavors d’un jardí de Java, a Indonèsia. Les porten al niu per desgranar-les.

Les que els caiguin no es malgastaran: germinaran.

VEURE I PROTEGIR Taurons i dofins

A les nostres costes és possible observar dofinss en llibertat; també hi ha taurons, però en aigües profundes. En molts delfinaris, oceanogràfics i aquaris, a més d’exhibir-los, se’ls estudia, se’ls conserva i se’ls protegeix. Un estudi de l’Oceanogràfic de València acaba de revolucionar la teoria actual sobre com bussegen els mamífers marins, i ho vincula amb el sistema immune dels dofins, cosa que és molt útil per a la seva conservació en llibertat.

De far en far

VISITAR

La ruta dels fars de Galícia ofereix vuit itineraris, llargs o curts, per conèixer tota la costa gallega, des de Ribadeo fins a La Guardia. Inclou 114 platges, 99 ports pesquers, 60 llotges i 44 fars.

També proposa activitats mariñeiras: 50 passejades recomanades i visites guiades per experimentar la feina diària de la gent del mar i per degustar el peix i el marisc gallecs. www.rutadosfaros.gal

© Bayard Presse-Images Doc 355-Text: P. Bouchié, N. Tordjman; il·lustració: S. Frécon, juliol 2018.

Textos “Veure i protegir” i “Visitar”: Eva Frutos.

©M. Crossick/PA Photos/Abaca

Al centre de Londres,

5

És dolent el tauró?

Si et diuen “tauró” i “dofí”, què et ve al cap?

En un hi veus un monstre assassí i en l’altre, un company simpàtic?

No és tan senzill…

El tauró blanc

Longitud: de 4 a 5 metres.

Pes: de 700 a 1.500 quilos.

c, amb la El tauró blana boca seva immensnts, plena de de sang. ens glaça la t a la fama breto Això es deu so r es va guanya d’assassí que , ró el·lícula Tau arran de la p enar el 1975. que es va estr ue bmarinistes q Però hi ha su ns ro at dels tau neden al cost . ser atacats blancs sense

Mite i realitat No cal exagerar!

Les capacitats del tauró blanc se solen exagerar.

A la pel·lícula Tauró, les dents, dignes d’un tauró prehistòric, mesuren 20 centímetres quan, en realitat, “només” són de 5 o 6 centímetres.

6

El bo de la pel·lícula

Als delfinaris, sembla que els dofins es diverteixen en amb els humans. En realitat, at, estan ensinistrats per fer números a canvi d’aliment. Als dibuixos animats, el dofí és un animal familiar.

Tanmateix…

El dofí mular

Longitud: de 2 a 4 metres.

Pes: de 150 a 400 quilos.

És com si el d o estigués sem fí mular pre somrient. És per la form a de la boca.

La imatge d’a n

imal simpàtic es va estendr e gràcies a la televisió. En la dècada de 19 60, una sèrie teni a com a prota go nista en Flipper, un dofí que salvav a persones i vivi a moltes aven tures.

És bo el dofí?

La seva veritable naturalesa

Tot i que de vegades el dofí es converteix en una presa del tauró blanc, tots dos són depredadors.

Aquests animals salvatges cacen sense pietat per alimentar-se. Són el terror dels peixos i dels calamars.

Ui, ho sento, m’he equivocat!

Contrariàment als taurons, els dofins no ataquen la gent. De tota manera, si bé els taurons de vegades ataquen les persones, sol ser per error, perquè les confonen amb les seves preses.

7

Les set diferències

Amb la seva forma hidrodinàmica, els taurons i els dofins se senten com uns peixos a l’aigua. Descobreix les particularitatss d’aquests dos campions aquàtics.

La cua

És vertical i dissimètrica en el tauró. La del dofí s’allarga en sentit horitzontal.

L’aleta dorsal

La del tauró és més triangular que la del dofí. Serveix d’estabilitzador mentre neden.

La respiració

El tauró respira dins l’aigua a través de les brànquies.

L’aigua entra per la boca i surt per les obertures branquials.

El dofí surt a la superfície per renovar l’aire dels pulmons per l’únic orifici nasal que té, l’espiracle, situat a la part superior del cap.

Tan propers i tan diferents Un esquelet cartilaginós

Els taurons són selacis, un tipus de condrictis.

A diferència dels peixos ossis, que tenen un esquelet d’os, els condrictis, com els taurons o les rajades de cos pla, tenen un esquelet constituït de cartílags.

8

Sols a l’oceà

Els taurons s’aparellen sotaa l’aigua. Segons les espècies, s, la femella pon ous o els guarda al ventre fins a l’eclosió. En altres espècies,, la cria creix al ventre, com passa amb els mamífers.

Les cries es valen totes soles des del dia que neixen. n.

La pell

La del dofí és llisa, i la del tauró, rugosa.

Facilita la circulació de l’aigua pel cos.

Les dents

El dofí té entre 160 i 240 dents definitives que li serveixen per agafar les preses, que s’empassa sense mastegar. El tauró té unes quantes fileres files de dents que es renoven durant tota la vida.

Tenen un sisè sentit

El tauró detecta els camps elèctrics generats pels músculs de les seves preses.

I el dofí emet ultrasons que li permeten localitzar les seves, com un sonar.

L’olfacte

El del tauró li permet detectar una presa a 100 metres. El del dofí és gairebé inexistent.

Cries alimentades sota l’aigua

El dofí femella, que és un mamífer marí, pareix una cria i l’alimenta sota l’aigua. La cria no mama, sinó que corba la llengua per recollir la llet que els mugrons de la seva mare expulsen.

Aire! Aire!

Els dofins tarden entre 5 i 15 segons de mitjana a sortir per agafar aire a la superfície. Però quan caça, el dofí comú pot passar fins a vuit minuts sense respirar i és capaç de baixar fins a 300 metres de profunditat.

9

El clan dels taurons

Al món, hi ha 530 espècies de taurons. Són tan voraços que sovint s’empassen les preses senceres.

La llunada grossa

Viu en tots els mars.

Longitud: fins a 4 metres.

El tauró de Groenlàndia ia

Viu al voltant del pol Nord.

Pot atacar la beluga i el narval. rval.

Longitud: fins a 7 metres.

El gat

Viu a prop de les costes europees i fins a les del Senegal.

Longitud: de 50 a 70 centímetres.

“Som els reis del submarinisme!”

A les profunditats

Segons les espècies, els taurons s’alimenten prop de les costes o se submergeixen fins a 2.500 metres de profunditat. Al tauró tigre, que també s’alimenta de la carronya que cau al fons de l’aigua, l’anomenen “l’escombriaire del mar”.

10

Uns avantpassats marins molt antics

Els primers taurons van viure fa més de 400 milions d’anys.

Des d’aleshores, han sobreviscut a importants canvis al mar. Els seus descendents s’hi han hagut d’adaptar.

El solraig

Viu en aigües càlides i temperades. És el tauró més ràpid (entre 45 i 70 km/h).

Longitud: d’1,50 a 2,50 metres.

El tauró balena

És el tauró més gros del món. Viu en aigües temperades i tropicals.

S’alimenta de plàncton i de peixos petits.

Longitud: de 12 a 18 metres.

L’angelot

Viu en mars temperats i càlids.

Longitud: 1,50 metres, aproximadament.

EL tauró serra comú

Viu a l’Atlàntic, el Pacífic i el Mediterrani.

Està en via d’extinció.

Longitud: 1,80 metres sense la cara.

Tauró gran, plàncton petit

El tauró pelegrí neda amb la boca oberta. Així s’empassa molta aigua i molts animalets: el plàncton. Quan el líquid li surt per les brànquies, el plàncton s’hi queda atrapat gràcies a uns filaments especials que filtren l’aigua.

Bandada de taurons

Als taurons de puntes blanques els agrada viure en grup i caçar en bandada. Poden recórrer llargues distàncies a la recerca de grans bancs de peixos. Aquests taurons acostumen a caçar de nit.

11

La tribu dels dofins Et presentem els dofins i els seus parents.

Són molt sociables: viuen en grup i cacen plegats.

L’orca

Viu en tots els oceans.

L’aleta dorsal del mascle pot arribar a 2 metres d’altura.

Longitud: de 8 a 9 metres.

EL narval

Viu a les aigües fredes de l’Àrtic. L’ullal del mascle le pot arribar a fer 3 metress de llargada.

Longitud: 4 metres, sense l’ullal.

“Som ferotges com taurons” Dents i ossos

Els dofins pertanyen al subordre dels cetacis amb dents. N’hi ha 76 espècies. Els dofins, com els taurons, no tenen espines. Tenen ossos de veritat, com tu, i l’esquelet s’assembla molt al teu.

12

Avantpassats terrestress

Els avantpassats dels dofinss eren mamífers terrestres.

El més antic va viure fa 50 milions d’anys. Tenia peülles i vivia a prop dels rius. Durant el seu procés és d’evolució, fa 38 milions d’anys, els dofins es van convertir en animals marins.

El dofí del Ganges Viu a les aigües dolces dels rius del Nepal i de Bangladesh.

Longitud: 2 metres.

La marsopa comuna

Viu prop de les costes gallegues. És el cetaci més petit de l’Atlàntic nord.

Longitud: 2 metres.

El cap d’olla gris Viu en aigües tropicals i temperades.

Quan es fa vell, la pell se li torna més clara.

Longitud: 3 metres.

La beluga

Viu al voltant del pol Nord.

No té aleta dorsal.

Longitud: de 3 a 5 metres. © Bayard Presse-Images Doc 355-Text: Nathalie Tordjman; il·lustracions: Philippe Munch, Marie de Monti (humor), juliol 2018.

Una esfera infernal

Els dofins mulars s’organitzen en grup per caçar bancs de peixos en alta mar. Primer els obliguen a nedar en cercle.

Després, mentre alguns dofins es llancen sobre els peixos, d’altres els mantenen concentrats.

Estratègia de grup

Les orques cooperen per caçar: si troben una foca adormida en un tros de glaç, una empeny una punta del bloc de glaç i les altres aixequen l’altre costat…, fins que la foca rellisca i cau a l’aigua.

A menjar!

13

Expedició submarina 1

Tots els dofins

van per parelles menys un.

Troba el dofí solitari.

2

3

Ajuda aquest bus

a tornar al submarí passant per dins del vaixell enfonsat. Però ha d’evitar els taurons.

14

Set lingots d’or estan escampats pel fons del mar.

Els veus?

4

del peix martell.

© Bayard Presse-Images Doc 355-Idea i il·lustració: Ola Artymowska, juliol 2018.

Localitza l’amagatall

Solucions a la pàgina 51.

15

La foto misteri

© L. Savriello/Naturimages

Què hi veus?

1 La boca d’un tauró. 2 Un iceberg que es fon. 3 Una falla en una roca

submarina. 4 Un dragó marí llançant vapor d’aigua.

Solució a la pàgina 51.

16

El poble que pesca amb els dofins A les costes de Mauritània, on els peixos són abundants, hi ha molts dofins i taurons.

Els imraguen sempre han viscut de la pesca.

Espanya

Mauritània

EL NOVEMBRE DE 1978, EN SALEK TÉ 7 ANYS.

Les llisses estan a punt de migrar. Aviat començarà la pesca.

Mira, Salek, el pare ja ha acabat de reparar la xarxa.

Que bé que menjarem!

Sí, la pesca serà bona.

17

LA SETMANA SEGÜENT.

Puc anar a pescar?

No, Salek, encara ets petit.

No es poden cometre errors.

COMENÇA L’ESPERA.

Un dia, jo també pescaré llisses com ells.

DUES HORES MÉS TARD, EL VIGILANT DONA L’ALERTA.

Ja han arribat les llisses! Ahmed, pica l’aigua, crida els dofins!

Veniu, dofins, arrossegueu la llissa cap a la costa!

Els cops fan que els dofins es pensin que les llisses salten fora de l’aigua, i per això venen.

De pressa, envoltem els peixos!

18

Cal anar davant del banc perquè no se’ns escapin les llisses.

No m’hi endinso més, que no sé nedar.

Vaig escapçant les llisses.

DE SOBTE…

AUXILI!

Taurons!

Taurons!

El morabit* et curarà.

La pesca ha estat un fracàs.

No ha anat bé la pesca, pare?

No, els taurons han fet fugir les llisses.

Ara cal esperar que passi un altre banc de llisses.

Si haguessin vingut els dofins, haurien espantat els taurons. *És un home religiós i un personatge important a qui s’atribueixen poders sobrenaturals.

19

CINC DIES DESPRÉS.

Dofins! Pica l’aigua, Ahmed!

Prepareu-vos, els dofins responen a la crida.

ELS IMRAGUEN ES LLANCEN A L’ATAC.

AQUESTA VEGADA, LA PESCA ÉS FRUCTÍFERA.

En aquesta xarxa hi ha més de 50 llisses.

Els dofins han agafat la seva part, però ens han ajudat molt.

Vine, Salek, portarem la pesca del pare al poble.

20

Per allà ve el morabit.

Jo he parlat als dofins. Em deus dos peixos.

El morabit ja té la seva part.

Emporta’t la resta de la pesca.

Hauré de fer almenys sis viatges.

En el pròxim viatge en portaré més.

AL POBLE, LES DONES PREPAREN EL PEIX.

He reservat quatre peixos per menjar-los avui.

Amb els ous d’aquesta femella faré botàriga*.

El morabit ens la paga millor que el peix i la revèn a Nouadhibou**.

La botàriga, un cop rentada i salada, s’ha d’assecar a l’ombra. * Ous de peix (en aquest cas de llissa) salats i assecats, una vianda molt apreciada avui dia. ** Ciutat gran del nord de Mauritània.

21

L’oli de llissa cura la tos i altres malalties.

Salek, ves a buscar aigua de mar per coure els caps.

Teniu oli de llissa?

Jo us ofereixo dàtils i sal.

La temporada de pesca ha estat bona.

La meva dona ha preparat oli.

Prenguem un te abans.

EL

2018, QUARANTA ANYS DESPRÉS, EN SALEK ÉS CAPITÀ D’UN VAIXELL.

Puja la marea.

Ja és hora de sortir a pescar en alta mar.

AVUI DIA, ELS IMRAGUEN VIUEN AL PARC NACIONAL DEL BANC D’ARGUIN*. CONTINUEN PESCANT, PERÒ JA NO DEDIQUEN TOTS ELS ESFORÇOS A LA PESCA TRADICIONAL DE LA LLISSA, PERQUÈ AQUEST PEIX NO DONA PROU DINERS. * Reserva natural de Mauritània i un dels parcs més grans d’Àfrica occidental.

22

Bayard Presse-Images Doc 355-Textos: Nathalie Tordjman. Il·lustracions: Manon Textoris, juliol 2018.

Gràcies per la seva ajuda a Sébastien Boulay, autor de Pêcheurs imraguen du Sahara atlantique, Ed. Karthala.

Quan s’hagi assecat, trituraré el peix perquè es conservi molt temps.

Claus

Els humans i els dofins són amics?

Des de sempre, els humans s’han interessat pels dofins i fan que representin molts papers, per bé i per mal!

Pescadors i esquivadors* de peix

En diferents èpoques, a Austràlia, el Brasil i Birmània, els pescadors han utilitzat dofins per millorar la pesca, com els imraguen (vegeu el còmic). Encara que aquests dofins s’aprofiten de la pesca, és evident que no necessiten els pescadors per atrapar peixos.

Estrelles dels delfinaris

Al segle XX, milers de dofins van ser capturats i ensinistrats per fer espectacles.

Allà els ensenyen a desplaçar-se marxa enrere o a fer salts espectaculars a canvi d’un peix com a recompensa. De vegades, el públic els acaricia.

* Esquivador de peix: persona que s’encarrega d’espantar la presa per fer-la caure en un parany.

Alguns navegants asseguren haver estat rescatats per dofins després d’un naufragi o quan s’estaven ofegant. Diuen que els dofins els van ensenyar el corrent que havien de seguir o que van aguantar l’embarcació mentre s’enfonsava. Però aquestes escenes no han estat mai filmades.

Soldats de la marina dels EUA

Des de la dècada de 1960, als Estats Units s’estudien els dofins perquè participin en programes militars. Aprenen a recuperar objectes enfonsats, a detectar explosius submarins o a guiar els submarinistes.

Amics?

Ambaixadors… una mica pallassos!

Alguns dofins, generalment separats del grup, van a un port o una platja i sembla que esperen que hi hagi públic per jugar a fer cabrioles.

Després, un dia, tornen a alta mar.

Els anomenen els “ambaixadors”.

De vegades, els submarinistes es veuen sorpresos pel comportament dels dofins, que s’acosten i es freguen contra ells.

Però la majoria dels dofins no s’interessa pels banyistes.

I cal respectar-ne la llibertat, no anar cap a ells ni agafar-se a la seva aleta.

© Bayard Presse-Images Doc 355-Text: Nathalie Tordjman;il·lustracions: Aurélien Cantou, juliol 2018.

Socorristes del mar

23

HO SABIES?

Els dofins i els taurons est st La contaminació els enverina. I algunes tècniques de pesca també maten cada any milers de taurons i de dofins de manera accidental.

El problema és que nosaltres també pesquem peixos…

I, de vegades, de rebot, també ens pesquen a nosaltres.

La xarxa g d’arrossegament pelàgica És una gran xarxa ttirada per un o dos vaixells d’arrossegament. LLa xarxa es puja a ccoberta co berta amb l’ajuda d’un torn anomenat després es buida a maquineta, i des les bodegues. le

La xarxa de l’art d’encerclament

És una gran xarxa que el vaixell llança al voltant d’un banc de tonyines o de sardines.

Si s’abaixa la part superior de la xarxa de l’art d’encerclament, els dofins aconsegueixen escapar-se abans que els pugin a bord.

24

Per impedir que els dofins entrin a la xarxa a d’arrossegament, s’utilitza a un dispositiu que emet sonss desagradables per a ells que els fa fugir.

an en perill El palangre de superfície

És un cable d’uns quants quilòmetres de llargada penjat entre la superfície i el fons del qual pengen uns hams amb esquer. De vegades, els taurons mosseguen els hams i els dofins es fereixen amb els cables.

La xarxa de l’art de fons

TAURONS AMB LES ALETES TALLADES A la Xina, les aletes dels taurons són molt apreciades per fer-ne una sopa tradicional. Per això pesquen taurons, els tallen les aletes i després els llencen al mar, on els espera una mort segura.

Aquesta pràctica està prohibida en molts països, però hi ha el tràfic il·legal.

© Bayard Presse-Images Doc 355-Text: Nathalie Tordjman; il·lustracions: Patrick Cerf, juliol 2018.

És una xarxa vertical d’uns quants metres d’altura que forma una llarga barrera on queden atrapats els peixos i, de vegades, també dofins, taurons i tortugues.

25

Castanya Tarzana Livingroom

Stanley

Leopold

Gràcies a aquest submarí, podrem observar els esquals* sense que ens vegin.

El meu vell amic, el professor Merouvskey, m’ha deixat el seu invent.

Apa! Aquesta màquina és tan ràpida com un tauró autèntic.

Allà n’hi ha un de molt gros!

I és molt manejable.

Anem-hi.

© Bayard Presse-Images Doc 355-Text i il·lustracions: Corcal, juliol 2018.

?

?

El xoc ha estat letal, el submarí s’enfonsa.

Maleït siga!

Hem xocat contra la quilla d’un vaixell!

Que no s’estengui el pànic.

No hi entra aigua.

Aux

ili!

L’aparell està fora de control!

Canvi de plans…

Girem en cercle. * Esqual: una altra manera d’anomenar els taurons.

26

Observarem els dofins.

Reporter

Reporter DOC respon totes les teves preguntes Reporter eportero HISTÒRIA I CIÈNCIA I MÓN I NATURA

+ EL DESPLEGABLE

El carrer del futur

A PARTIR DE

9 ANYS

Núm. 253 NOVEMBRE 2017 Mensual - 5,75 € (Canàries i aeroports 5,90 €)

SETMANA DE LA CIÈNCIA 2017!

CIÈNCIA

Ens substituiran

8

480002 198486

50253

ELS ROBOTS? Qui van ser els precursors dels robots?

INVESTIGACIÓ

He conegut el robot Pepper

Rep Reporter Doc cada mes a casa sa

 WWW.BAYARD-REVISTAS.COM  902 411 411

per només 56,95 € l’any

Regal de benvinguda: a: la motxilla de Reporter Doc

A PARTIR DE 9 A N YS

© Bayard Presse-Images Doc 355-Il·lustració:Claude Cochin; foto: Alice Houdou, juliol 2018.

Per a què serveix anar a la Lluna?

La fregg 28

Aquest ocell negro tan estrany és una fregata magnífica.

I també és magnífic aquest mascle que desplega, com si fos un globus, la impressionant bossa de color vermell viu que té a la gola.

Aquesta bossa de pell vermella

ata

© R. Mangersnes/Naturepl

s’anomena bossa gular.

La fregata mascle l’omple d’aire.

De vegades ho fa amb tanta energia que el cap s’inclina cap enrere. Per a què li deu servir aquest globus tan molest?

29

Com un arbust en flor

A l’època de zel, les fregates mascle, campiones d’acrobàcies al mar, es posen a la part alta dels arbustos.

Tots inflen la bossa gular tant com poden mentre emeten uns xiscles estridents amb l’esperança d’atreure una femella.

© T. de Ro y/Nature

pl

El mascle manté la bossa gular dilatada durant uns vint minuts. Després agafa aire i torna a inflar la gola com si fos un cor enorme. Confia que aquesta vegada alguna femella que sobrevoli la colònia es fixará en ell i es posarà al seu costat.

30

© O. O. J.J. Liodden/Naturepl Liodden/Naturepl ©

El mascle es fa el galant

© C. Contreras/Natureplu

© B. Britton/Naturepl

Per fi, una conquesta!

Finalment, una fregata femella, que es distingeix pel pit blanc, s’ha fixat en aquest mascle. Per començar a conèixer-se, tots dos mouen el cap per torns i s’agafen pel bec. Com que s’entenen bé, es podran aparellar.

A la feina!

© O. J. Liodden/Naturepl

Per construir el niu, el mascle i la femella recullen diferents materials a la superfície del mar. Per fer-ho tenen una tècnica: atrapen branques, brins i algues al vol, amb la punta del bec, sense mullar-se ni una sola ploma.

31

© G. Vyn/naturepl

Nounat

© J. C. Munoz/Naturepl

© A. Greth/Biosphoto

La femella pon un únic ou blanc al niu fet de branquetes entrellaçades. El mascle s’alterna amb ella per incubar-lo. Ja no infla la bossa gular. Al cap de set setmanes, neix un pollet nu i fràgil.

Els pares el mantenen calent sota el cos.

Un peluix suau

32

© D. D.Tipling/Naturepl Tipling/Naturepl ©

© S. Widstrand/N

aturepl

El pollet és molt voraç i els pares col·laboren per alimentar-lo.

Però creix a poc a poc. Primer, el cos se li cobreix d’un plomissol blanc i, després, li creixen les plomes de veritat.

Allotjament, menjar i moixaines

© P. Oxford/Naturepl

El pollet roman cinc o sis mesos al niu.

Al cap de tres mesos, però, el mascle deixa de portar-li menjar. Aleshores, la femella el cria tota sola i continua alimentant-lo durant uns quants mesos fora del niu.

Primeres jornades de pesca

La jove fregata, que encara té el cap blanc, aprèn a buscar l’aliment. No serà realment capaç de localitzar-ne al mar fins que tingui 18 mesos. Aleshores, la seva mare es podrà dedicar a criar a un nou pollet.

33

¿HO SABIES?

La fregata no es mulla

l © G. Vyn/nature.p

CARNET D’ID

ENTITAT DE LA

FREGATA

agnificens.

C: Fregata m FI TÍ EN CI M O N m els corbs caniformes, co ORDRE: pele anhingues scarells o les marins, els ma americanes. costes : prop de les DISTRIBUCIÓ l Pacífic. de i l’Atlàntic de s ne a ic er tropicals am a 30 anys.

E VIDA: de 25 ESPERANÇA D uga. i cries de tort CIÓ: peixos

Ales llargues i punxegudes Són massa llargues perquè pugui enlairar-se des de terra o des del mar. La fregata es llança des d’un punt alt, bat una mica les ales i després plana gràcies als corrents d’aire.

ALIMENTA

Cua forcada

La fregata utilitza la llarga cua per canviar de direcció en vol. Gràcies a ella pot girar i maniobrar de cop.

Unes tècniques de pesca no sempre gaire elegants Arran d’aigua

Des de l’aire, la fregata es llança en picat, però sense submergir-se a l’aigua. Amb el llarg bec, atrapa els peixos que salten fora de l’aigua i, de vegades, calamars que neden a a la superfície.

34

Potes curtes

Li costa caminar per terra.

La fregata no té les potes palmades ni sap nedar.

Durant el vol, enganxa les potes a la panxa.

Al voltant dels vaixells

Sense posar-se mai a l’aigua, la fregata caça al vol ol les deixalles que els pescadors llencen per la borda abanss de tornar a port.

1m

ud

ngit

o de l

1,30 m

2,20 m d’envergadura

Pes: 1,5 quilos

Plomatge negre

És brillant, però no impermeable.

La fregata és un ocell marí molt especial, que evita mullar-se: no se submergeix ni es posa a l’aigua.

Mesura entre 10 i 13 centímetres.

La mandíbula inferior i la mandíbula superior, que formen el bec, tenen forma de ganxo.

Bossa gular

En el mascle, aquesta bossa de pell sense plomes es torna vermella a l’època de zel. La de la femella és grisa i no s’infla.

A les platges

La fregata, que és una autèntica campiona del vol rasant, atrapa tortugues que acaben de néixer a la platja, abans que arribin al mar.

Saqueig

La fregata empaita altres ocells marins i els obliga a regurgitar el peix, que atrapa immediatament en l’aire.

© Bayard Presse-Images Doc 355-Text: Nathalie Tordjman; il·lustracions humor: Sylvain Frécon; foto: © O.J. Liodden/Naturepl, juliol 2018.

Bec llarg

35

El Test de la revista

2

4 Els dofins

El primer nadó proveta…

A. va néixer el 1968 B. va ser una nena C. no va sobreviure

en captivitat viuen en un...

A. delfinari B. delfínium C. cetaciari

5 La bossa vermella

No és un tauró...

A. la llunada grossa B. el gat C. la marsopa

de la fregata serveix per...

A. emmagatzemar-hi peix B. respirar sota l’aigua C. atreure la femella

comuna

6 De vegades,

3 El narval no és gens

les fregates...

A. obliguen altres ocells

banal. Té…

A. el nas en forma

a regurgitar el menjar ar

de serra

© Bayard Presse-Images Doc 355Guió i il·lustracions: Patrick Cerf, juliol 2018.

© Bayard Presse-Images Doc 355355-Text: Pascale Bouchié; il·lustracions: Sylvain Frécon, juliol 2018.

Text preguntes 1 i 6: Pilar Garí.

Garí

1

B. l’aleta dorsal dentada

B. alimenten altres ocells en ple vol

C. un llarg ullal de vori

C. juguen a planar amb altres ocells

No té per què anar a l’ocina de correus.

La màquina per enviar cartes se n’encarregarà.

FUTURO DOC 1. Què hi ha de nou?

Solució a la pàgina 51.

Som-hi!

El codi per veure l’app: futurodoc289

• Dones detectivesques • El misteri de la Via Làctia

• El “vampir” dels dinosaures

2. Dossier: Les proeses de la policia científica

• Els experts investiguen l’atracament d’una joieria del centre de la ciutat

3. Jocs: Enigma al Museu de l’Evolució

• Falten tres animals dissecats! Qui ha estat?

36

4. El test

de Futuro Doc

de la

Capucine, 11 anys

Per què cal protegir els taurons?

© Bayard Presse-Images Doc 355-Text i fotos: M. Beynié, juliol 2018.

Hola, Ludwig*!

Els animals marins, la vida al mar…, a la Capucine aquests temes l’apassionen.

Quan Reporter Doc li va proposar investigar els taurons de Nausicaá*, s’hi va llançar de cap!

Hola, Capucine.

Benvinguda a Nausicaá.

* En Ludwig és submarinista i cuidador de taurons a Nausicaá, al Centre Nacional del Mar, situat a Boulogne-sur-Mer, al nord de França. Aquest parc oceànic, que té uns tancs de vidre gegants, està dedicat al descobriment dels oceans.

37

1 Les dents d’aquest tauró eren quatre vegades més grosses que les del tauró blanc.

La Capucine es reuneix amb Philippe Vallette, director i fundador de Nausicaá, que

li ensenya una mandíbula de tauró de grans ns dents de 2,30 m d’altura. “Els taurons fa 450 milions d’anys que són al nostre planeta”, ta”, explica. “Aquest tauró va viure fa 16 milionss d’anys. Feia 15 metres i pesava 50 tones”.

Són immenses!

I aquests taurons no poden atacar els altres peixos de l’estany?

2

3

Davant de La llacuna, l’estany tropical on serpentegen els taurons zebra, en Ludwig explica: “Aquests peixos han anat més enllà de les aigües tropicals i han conquerit tots els oceans.

Acaben veure’ls a l’Antàrtida.”

No, estan ben alimentats. Cacen per menjar i, de vegades, s’empassen un peix més feble. Però continuen sent salvatges.

10.45 h. A menjar !

La Capucine es reuneix amb en Baptiste a la “platja”, on dona menjar als taurons zebra cinc vegades per setmana: “Els dono 300 grams d’aliment a cadascun perquè no s’engreixin gaire”, comenta.

El tauró ha de tocar el blanc amb el musell perquè jo l’alimenti amb les pinces.

Blanc

Els conec a tots.

Sé exactament el que dono a cadascun.

38

Pinces

4

Com respiren els taurons?

En Ludwig ho mostra a la Capucine: “Hi ha 13 espècies de taurons a Nausicaá de les 530 conegudes”, diu.

“Tots respiren per les brànquies i capten l’oxigen dissolt a l’aigua del mar. La majoria han de nedar per fer circular l’aigua a través de les brànquies, que no tenen músculs”.

Les fenedures branquials d’aquest tauró catifa es mouen.

Això significa que respira, tot i que està immòbil. És una excepció.

Ampul·les de Lorenzini

Criptes sensorials Un tauró gris

Gats La pell d’aquests taurons està coberta de dents minúscules que faciliten la penetració silenciosa a l’aigua. A l’edat mitjana, s’utilitzava la pell rugosa del gat com a paper de vidre.

5

“Nausicaá participa en un programa internacional

de conservació del tauró balena”, apunta en Ludwig. “El desembre de 2017, a Djibouti (Àfrica), es va posar

Les ampul·les de Lorenzini detecten els batecs del cor de les preses.

Les criptes sensorials informen el tauró de la temperatura de l’aigua.

un localitzador GPS al llom d’una femella de 4,50 metres. En tres mesos va recórrer 893 quilòmetres. És possible que esbrinem on es reprodueixen aquests taurons gegants.”

Fa dos dies, el tauró balena era aquí, a 145 km del punt de sortida.

És molt lluny del lloc on li vas posar el localitzador.

39

6

Aquest és el tanc gegant on hi ha el

solraig clapejat i els taurons grisos. En Ludwig i en Thomas bussegen davant la Capucine. “No teniu por?”, els ha preguntat. “No, ens reconeixen”, li ha contestat en Ludwig.

“Amb les ampul·les de Lorenzini detecten el batec del nostre cor i veuen que estem tranquils. Aleshores En Ludwig ha trobat unes dents de tauró.

Fico un comprimit de vitamines a la boca d’aquest calamar.

7

Preparen el menjar dels taurons del tanc gran. “Apuntem en un quadern el que preparem per a cadascun”, explica en Simon, l’altre cuidador. “Els donem d’1 a 2 quilos a cadascun, dues vegades per setmana”. ”.

Veus?

Els taurons encara no s’acosten.

El tauró se l’empassarà amb el menjar.

8 Puah! És realment fastigós!

40

En Ludwig i en Simon, cuiners.

Tan bon punt el menjar toca l’aigua, un peix se’l menja.

13.45 h. En Ludwig i la Capucine e comencen per alimentar els peixos petits del tanc gran. Quan ja estiguin tips, deixaran que els taurons mengin tranquil·lament.

Els taurons estan en perill, i són indispensables per a la salut dels oceans.

Per defensar-los, pots parlar de la importància dels taurons al teu entorn*.

9 Aquest tauró gris és molt més gros que en Thomas.

Aquest ou de tauró zebra té uns filaments que, al mar, s’agafen a les roques.

* Després d’aquesta visita, la Capucine va presentar a classe un treball sobre els taurons.

La Capucine es reuneix amb en Philippe, que li explica que “els homes pesquen 100 milions de taurons l’any. És terrible, perquè els taurons són els netejadors dels oceans. En menjar peixos malalts, afeblits o ferits, eviten la propagació de malalties. Sense ells, tindríem els mars infestats de meduses”.

10 “D’on venen els taurons

de Nausicaá?”, pregunta la Capucine.

“Tots els nostres taurons provenen d’intercanvis amb altres aquaris”, contesta en Ludwig. I ensenya a la Capucine la guarderia, on fa tres mesos van néixer sis petits gats ocel·lats cuallargs.

11 Un filament L’ou

Són precioses i molt fràgils.

Abans d’acomiadar-se, en Ludwig estén la mà, l’obre i apareix una dent afilada com un punyal. “És una dent d’un solraig clapejat que he agafat per a tu al tanc gran”.

Espero que els lectors de Reporter Doc ens ajudin a defensar els taurons. És fantàstic!

Gràcies, Ludwig, per aquest dia tan extraordinari.

41

Experiment Ciència

Per què et fas mal quan et tires en planxa a la piscina?

Quan no et llances bé a la piscina, piques l’aigua amb la panxa. I no és gens agradable…

Ara sabràs per què.

tes: i s s e c Ne got a aixet

● Un a ● Un

1

Posa el got

© Bayard Presse-Images Doc 355-Text: Erik Franck; fotos: P. Ughetto (nen); il·lustracions: Sylvain Frécon, juliol 2018.

al revés sota l’aixeta i deixa que l’a igua caigui amb força sob re el cul.

42

Fixa’t que quan l’aigua cau sobre el fons pla, esquitxa en totes les direccions. És com si l’aigua explotés.

2

Posa el got

de costat, sota

l’aixeta.

Aquesta vegada, quan l’aigua arriba a la vora arrodonida del got, es desvia i continua el seu camí esquitxant poc.

I a la piscina?

Què ha passat?

te l’aigua entra en contac t, go l de na amb la superfície pla a an gr s xoca. I aquest xoc és mé en t augm ta. mesura que la velocita ant Pots comprovar-ho pic amb la superfície de l’aigua el palmell de la mà.

■ Quan

a llisca fàcilment ■ En canvi, l’aigu nida del per la superfície arrodo rfície vidre. Si piques la supe de la mà, de l’aigua amb la vora no esquitxarà.

Quan et tires de cap, amb els braços estesos, entres a l’aigua sense dificultat, perquè l’aigua llisca al teu voltant.

Però si et tires en planxa, piques contra l’aigua amb tota la superfície del cos.

Esquitxes perquè l’aigua et frena brutalment.

Adobe Stock.

El cos dels animals que es desplacen ràpidament dins l’aigua és allargat, arrodonit i afilat. Aquesta forma afuada permet que l’aigua llisqui al seu voltant. És hidrodinàmica.

43

El racó dels curiosos

D’on ve la llegenda de l’unicorn?

Com van desaparèixer els neandertals?

L’unicorn és un animal de llegenda o no?

Robin, 8 anys

Els neandertals van desaparèixer,

© J. Moy Moyano/Plainpicture

com moltes espècies animals i humanes abans que ells. No hi ha una única causa.

Les modificacions del clima, de l’entorn i de les condicions de vida el van anar conduint a poc a poc cap a l’extinció, fa uns 30.000 anys, quan cohabitava amb l’Homo sapiens.

Avui, tots els humans que viuen a la Terra són Homo sapiens.

© J.-C. Domenech/M.N.H.N.

P. B.

44

Maia, 10 anys

Alguns investigadors pensen que l’Elasmotherium sibiricum, un rinoceront prehistòric o amb una sola banya que va viure a Europa i Àsia, és a l’origen de la llegenda.

Hi ha històries d’unicorns a la Xina, l’Índia, a les antigues Gàl·lia i Pèrsia… L’animal sempre té poders màgics i el consideren immortal.

P. B.

Les plantes carnívores són perilloses per a nosaltres?

Martí, 10 anys

Els cabells són un veritable pelatge que, com a tots

els animals, ens aïlla del fred i ens protegeix del sol. Els cabells també serveixen per prevenir cops.

I és que la pell del cuir cabellut detecta els obstacles gràcies als cabells. Són “supervibrisses”, com els bigotis dels gats.

E. F.

No, les plantes carnívores no ens ataquen. Capturen sobretot

insectes als quals atreuen i digereixen.

Aquestes plantes s’han adaptat així a la vida fora de la terra o en una terra molt pobra, com les torberes. Extreuen de les seves petites preses l’aliment que necessiten per créixer, ja que les arrels N.T. no el troben dins la terra.

© Chrispo/Shutterstock

© Bayard Presse-Images Doc 355-Textos: Pascale Bouchié, Érik Frank, Nathalie Tordjman; il·lustracions: Sylvain Frécon, juliol 2018.

Aquesta és la Kinga, una reconstrucció a mida real d’una neandertal.

Per a què serveixen els cabells?

Santi, 9 anys

Mascotes

Envia’ns les consultes per a la veterinària per correu electrònic a: reporter@bayard-revistas.com, o per correu postal a: Bayard Revistas, Reporter Doc, Apartat de correus 20036/Codired 0827094.

08024 Barcelona. No t’oblidis de dir la teva edat!

Què he de fer amb l’aquari quan me’n vagi de vacances?

Per començar, tapa’l

No vulguis emportar-te’l, encara que només hi tinguis un peix vermell. Posa una tapadora damunt de l’aquari perquè el peix no salti a fora quan no hi siguis i perquè l’aigua no s’evapori.

Per alimentar els peixos quan no hi siguis, compra blocs de menjar “especial per a les vacances”.

Es dissolen en un termini d’entre 15 i 30 dies i alimenten els peixos a poc a poc, sense embrutar l’aigua.

Els meus periquitos acceptaran un nou company?

Lluïsa, 10 anys

Després, ombra i frescor

Si hi tens uns quants peixos, segur que l’aquari té un filtre i un ventilador.

Deixa’l en un lloc fresc, protegit dels rajos del sol. Si fa molta calor i l’aigua s’escalfa gaire, els peixos es podrien asfixiar.

Finalment, un menú frugal

Els peixos poden passar uns quants dies sense menjar. Si algú els va a alimentar, digue-li que no els doni gaires escates alhora. Si el menjar es queda a l’aigua, es podrirà i enverinarà els peixos.

És difícil introduir un nou És p periquito en un grup ja fformat. Són animals bastant tterritorials i, sobretot les ffemelles, bastant agressius.

A Abans de posar-lo amb els altres, situa la gàbia

© Bayard Presse-Images Doc 355-Textos: Nathalie Tordjman; Il·lustracions: Gaëlle Duhazé; foto: ©Labat/Rouquette/Arioko, juliol 2018/ Victoria Romero.

François, 10 anys

del nou periquito al costat de la dels altres durant unes quantes setmanes, perquè es coneguin sense que hi hagi possibilitat que li facin mal: així reduiràs els riscos.

45

Envia’ns les teves preguntes, les consultes per a la veterinària o els teus acudits, dibuixos, etc., per correu electrònic: reporter@bayard-revistas. com, o per correu postal: Bayard Revistas, Reporter Doc, Racó dels curiosos / Mascotes / Correu, Apartat de correus 20036/Codired 0827094.

08024 Barcelona. No t’oblidis de dir la teva edat!

Els guanyadors del concurs “Dibuixa un fotògraf d’animals”, convocat a Reporter Doc núm. 258 (maig de 2018), són: Cèlia Martínez , Clàudia Martínez i Pol Donet .

Els guanyadors rebran el regal en els pròxims dies.

Cèlia, 7 anys

Clàudia, 11 anys

Roger, 11 anys

Pol, 10 anys

Míriam, 9 anys

CONCURS

R eporter

Ariadna, 10 anys

Dibuixa un dofí, un tauró..., o tots dos

Sortegem: 2 exemplars del llibre Ciència a l’exterior per a nens, de Liz Lee Heinecke (Editorial Parramón) La científica estatunidenca i mare de tres fills Liz Lee Heinecke ha creat 52 experiments aptes per a tota la família. Els ha dissenyat per fer-te sortir al pati, al jardí o al parc en qualsevol estació i explorar l’ecologia, la física i la química.

Inclou consells per crear un diari de laboratori, suggeriments per portar els experiments a un altre nivell (amb “Enriquiment creatiu”) i explicacions comprensibles (a “Anotacions científiques”).

Envia un dibuix relacionat amb aquests animals marins, abans del 15 d’octubre, a:

46

Concurs Reporter Doc núm. 261, Apartat de correus 20036/Codired 0827094, 08024 Barcelona, o a reporter@bayard-revistas.com.

Els noms dels guanyadors seran publicats a Reporter Doc núm. 264 (desembre 2018-gener 2019).

Enigma ALTA TENSIÓ I A XANGA

L’Enigmus i la Tatiana fa molts mesos que investiguen una organització criminal, l’Esfinx. N’empaiten un dels membres, Scarlett Al, que acaba d’arribar a Xangai.

Segons la meva informació, professor, Scarlett Al es dirigeix al J-Hotel, situat al novíssim megagratacels.

La Torre de Xangai, Tatiana? Precisament ara mateix hi ha una exposició...

Li sembla que la Scarlett vol robar les joies?

No, penso que ha vingut a impedir un robatori... utilitzant els seus mètodes personals.

’empresa Gold 88 ex posa u na col.lecció de joies i ped res prec ioses 121 de la Torre de Xan al pis g S’han adoptat mesures ai. e garantir la seguretat d’a xcepcionals p qu en 25 milions de dòlar est tresor va er s. lorat

L’Esfinx és un grup de detectius que intenta eliminar lladres... fent justícia pel seu compte.

47

Felineta!

Feia molt que no s’encreuava en el nostre camí.

Aquest article de la premsa groga de Hong Kong confirma la seva teoria.

Tinc un dossier molt complet sobre aquest element. Vejam quines són les seves últimes gestes.

Aquest cop cal localitzar-la abans que ho faci la Scarlett: està en perill de mort.

3 de gener de 2018 S’endú l’estàtua de platí del president Overev de Lurdistan.

Vola amb un reactor individual.

20 d’agost de 2018 S’endú el vàter d’or del president dels Estats Units. Aterra a la Torre Trump saltant des del gratacels del costat.

12 d’octubre de 2017 Robatori de la corona del rei de Ludakh.

S’enfila al palau amb un exoesquelet.

Felys 7 És capaç d’escalar una estructura llisa gràcies a les seves ventoses.

Velocitat: 25 metres/minut.

Autonomia: 20 minuts.

48

Jetpack Miau Velocitat: 5 metres/segon.

Autonomia: 1 minut.

ParaKat Hi cap en una motxilla.

Vol planador horitzontal de 100 metres per cada 50 metres de descens.

L’última gesta és molt recent. Encara no ha tingut temps de posar a punt un nou dispositiu. Segur que fa servir una de les seves últimes andròmines.

El plànol de la Torre de Xangai.

Torre de Xangai El gratacels més alt de la Xina.

Supera el rècord del World Financial Center (492 m).

Pis 121: saló Gold 88

Plataforma d’observació

Altura 632 m 531 m

World Financial Center

Miri qui va per allà.

Scarlett Al!

Passa tranquil·lament el maletí del verí.

Cal trobar la Felineta. Si no, aquesta serà la seva última aventura.

No veig pas com accedirà al pis 121 amb els ginys que té.

Per aquí, Tatiana.

No hem de perdre temps!

Però... l’entrada a la Torre de Xangai és al darrere...

Per conèixer les explicacions del doctor Enigmus, passa la pàgina.

49

Alto, Felineta!

¡

© Bayard Presse-J’aime lire Max 221-Text: Paul Martin; il·lustracions: Matthew Broersma (dibuixos), Laurence Croix (color), maig 2017.

És la torre més alta de la ciutat: no s’hi pot aterrar en parapent. És massa alta per al Felys, que té una autonomia de 500 metres. Però el pot utilitzar per pujar al capdamunt d’aquesta torre.

Després pot fer servir el Jetpack per arribar a la plataforma del pis 121, al davant. És fàcil, perquè té una autonomia de 300 metres.

Està sonat!

Enigmus?

Arriba tard!

!

Enhorabona.

Em detindrà?

No. La faré servir d’esquer.

Més problemes a la vista...

CONTINUARÀ...

50

En el pròxim número de

Reporter

HISTÒRIA

Que desembarquen

els vikings!

Solucions

R eporter

EXPEDICIÓ SUBMARINA (p. 14-15) 1, 2,3 i 4: mira el dibuix que és a sota.

LA FOTO MISTERI (p. 16) Núm. 1: és la boca d’un tauró blanc fotografiat prop de l’illa de Guadalupe (Mèxic).

EL TEST DE LA REVISTA (p. 36)

Qui fa Reporter Doc?

Edita: Bayard Revistas. Apartat de correus 20036/Codired 0827094.

08024 Barcelona. Tel.: 93 218 24 76. Internet: www.bayardrevistas.com. E-mail: redaccion@bayard-revistas.com. Conseller delegat: Emmanuel du Boisbaudry. Redactora en cap: Eva Frutos. Tel.: 91 405 70 39. E-mail: eva.frutos@bayard-revistas.com.

Redactora: Marta Román. Tel.: 91 405 70 30. E-mail: mroman@ bayard-revistas.com. Secretària de la redacció: Maximina Mendiola. Col·laboradors: Xavier Basora Rovira (textos catalans), Lluïsa Armengol Montasell i Pilar Garí. Directora d’art: Lucía Molina.

Maquetació: Celia Lucas Berheide. Director de vendes: José Félix Rodríguez. Tel.: 91 405 70 31. E-mail: jfrodriguez@bayardrevistas.com. Directora financera i Atenció al client: Marina Vilaplana. Director de producció: Miguel Ángel del Castillo.

Cap de publicitat: Cristina Cuadrillero. Tel.: 91 405 70 22.

E-mail: ccuadrillero@bayard-revistas.com.

© L. Savariello/Naturimages

© Bayard Presse-Images Doc 355-Il·lustració: A. Artymowska, juliol 2018.

© Bayard Presse-Images Doc 355-Il·lustració: Clément Masson, juliol 2018.

© Images Doc, Bayard Presse. Redactor en cap: B. Fichou. Primer redactor gràc, Direcció artística: M. Carron de la Carrière. Redactora en cap adjunta i cap de les seccions d’història i món: P. Bouchié. Reporter i cap de les seccions de ciència i natura: M. Beynié. Secretària de redacció i coordinadora tècnica d’Images Doc Internacional: N. Taalba. Secretària de redacció: S. Puech. Primera redactora gràca: B. Bovet. Redactoras fotogràcas: Stéphanie Tritz i Joëlle Pichon. Secretària: S. Voisin. Han col·laborat en aquest número: Guillaume Suard, Lucie Parkes, Carlotta Raimondi i Fanny de Vaucher (maqueta); Katherine Kay-Mouat (iconograa); Frédérique Le Brun (relectura).

ISSN: 1133-9713. Dipòsit Legal: M-7824-1994. Imprimeix: Sucesores de Rivadeneyra S. A. i Egesa S. A. Imprès a Espanya/Printed in Spain.

Distribueix: SGEL. Atenció al subscriptor. Telèfon: 93 415 59 00. E-mail: comercial. barcelona@bayard-revistas.com.

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió a través de qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o d’altres mètodes, sense el permís previ i per escrit del propietari del copyright. Aquesta publicació és membre de l’Appec.

1-B. 2-C. 3-C. 4-A. 5-C. 6-A.

51

SI T’INTERESSA LA CIÈNCIA...

FUTURO

Multidispositiu

Amb animacions, vídeos, rècords, jocs, tests i una foto misteri!

SETEMBRE 2018 - NÚM. 261

: grattis c e io bibl ital a dig científica

La publicació di digital itt l sobre b ciència iè i de Reporter Doc

PER A TOTA LA FAMÍLIA!

Amb la subscripció a Reporter Doc podràs accedir gratuïtament a aquesta biblioteca digital i als nous números de Futuro Doc. Només has de baixar l’aplicació Futuro Doc des de o o entrar a bayardeducacion.com/futurodoc/ i escriure un codi que et donarem a la carta de benvinguda.

Si vols consultar el número d’octubre 2017 i el de febrer 2018 de Futuro Doc, introdueix el codi futurodoc289. (També continuen vigents els codis dels cursos 2015-2016 i 2016-2017.)