Reporter HISTÒRIA I CIÈNCIA I MÓN I NATURA
A PARTIR DE
9 ANYS
HISTÒRIA VERDADERA
El viatge de Charles Darwin
M PR E
IS
Mensual - 5,75 € (Canàries i aeroports 5,90 €)
Jelomeu
plane
ta
8
480002 198486
50271
Núm. 271 SETEMBRE 2019
Participa-hi!
Biodiversitat
La Terra és plena de vida!
o els petits secrets de l’evolució
La balena? I per què no un arbre?
L’elefant?
No! L’ésser viu més gros que coneixem actualment és un fong.
T’estàs rient de nosaltres?
Aquest bolet és diminut.
Us presento el cama-seca de soca*. Però és només una part mínima del bolet, un dels seus òrgans reproductors, ho sabíeu?
I tots aquests filaments pesen tant com tres balenes blaves.
2
Bé, i on és el teu bolet gegant, si es pot saber?
Mare meva! I què menja el teu fong?
Arbres sencers!
Sota terra. És un fong. El seu cos està fet de filaments negres que s’estenen per una superfície equivalent a 1.500 camps de futbol.
Ui… Bé, me’n vaig a fer un tomb…
* El seu nom científic és Armillaria ostoyae. El més gran del món es troba al bosc de Malheur, als Estats Units.
Còmic: © Bayard Presse-Images Doc 365-Text: Bertrand Fichou; il·lustració: Jérôme Anfré, maig 2019.
Saps quin és l’ésser viu més gros de la Terra?
Reporter
En aquest número
Setembre 2019
P. 4
MÓN ACTUAL
L’ ANIMAL
El món en fotos i en paraules MAXI DOC
P. 6
La biodiversitat És bella, útil, vital… però fràgil!
P. 28
Uns veïns molt discrets Els animals salvatges s’instal·len a la ciutat.
Saps què és la biodiversitat?
© Bayard Presse-Images Doc 365 i 324-Il·lustracions: Aurélien Cantou (Maxi Doc), Kévin Bazot (Súper Còmic), Corcal (humor), Jérôme Anfré (Pòster Europa), Rémi Malingrëy (Pòster 12 accions); foto: © Sam Hobson/NaturePL (L’animal), nimal), maig 2019 i desembre 2015.
TOTES LES TEVES PREGUNTES
El racó dels curiosos P. 36 El reportatge P. 37 JOCS
Podem alimentar-nos sense malmetre la Terra?
P. 14
SÚPER CÒMIC
Experiment Ciència P. 42
Els arbres consumeixen gaire aigua?
P. 17
Charles Darwin
Mascotes P. 44
Com he de tenir cura dels meus cavalls de faves?
Va desxifrar la natura
EL TEST DE LA REVISTA
P. 45
Recordes bé el que has llegit? CORREU
P. 46
ELS CASOS DEL DOCTOR ENIGMUS
P. 47
El manuscrit desaparegut EL PÒSTER DOBLE
EXPEDICIÓ TARAL·LIROT
P. 52 FUTURO
Vegeu pàgina 26
M PR E
IS
Jelomeu
plane
Participa-hi!
ta
El nostre paper és ecològic
Portada: © Bayard Presse-Images Doc 362-Il·lustracions: Kévin Bazott ((Súper ú Còmic), ò i ) Robin bi Legallll ((color), l ) maig 2019. Foto llangardaix: Shutterstock.
3
Món ACTUAL ESPiVEECRSiiTAALT
© D. D. Reinhardt/DPA/Abaca Reinhardt/DPA/Abaca ©
BiOD
Vaga escolar pel clima: és el que Greta Thunberg ha escrit a la seva pancarta. Aquesta
© Peter/Adobe Peter/Adobe Stock Stock ©
sueca de 16 anys fa vaga cada divendres. I arrossega milers de joves per cridar a tots els dirigents d’arreu del món: “Actueu contra l’escalfament global!”.
Salveu les papallones! La població de la meitat de les espècies d’insectes està baixant ràpidament. La primavera passada, la UNESCO va reunir els representants de 131 països per examinar un nou informe sobre la biodiversitat mundial i proposar accions per protegir-la.
4
Quatre castells emblemàtics de Catalunya Catalunya és terra de castells. N’hi ha centenars a tot el territori! A continuació et presentem quatre castells impressionants per descobrir la nostra història a través de les pedres i per passar-hi una estona molt i molt divertida!
Castell de Cardona (el Bages)
És la fortalesa medieval més important de Catalunya. La va fer construir Guifré el Pilós al segle IX. El castell, que està molt ben conservat, té dos estils arquitectònics: romànic i gòtic. A més de les visites convencionals, el castell organitza una visita teatralitzada: La veritable història de la Torre de la Minyona, una aventura per descobrir el gran secret de la llegenda medieval de la torre.
Castell de Miravet (la Ribera d’Ebre)
Aquesta fortalesa de l’orde del Temple, construïda a dalt d’un turó, és un exemple magnífic de l’arquitectura militar dels segles XII-XIII. Es tracta de un recinte emmurallat molt ben conservat. Per això, fent la visita de les cavallerisses, la torre, el pati d’armes, la cuina, l’església, la muralla i molts altres espais, et podràs fer una idea clara de com era la vida als castells a l’edat mitjana.
Castell de Sant Ferran (l’Alt Empordà)
Aquesta fortalesa militar, imponent i complexa, es va construir al segle XVIII. La muralla té un perímetre de més de 3 quilòmetres! Un dels elements més impressionants del castell és la reserva d’aigua potable, situada a 8 metres sota terra. Fes la visita del recinte interior. Desprès, si t’agrada l’aventura, pots recórrer el fossat de la fortalesa a bord d’un vehicle tot terreny i recórrer les galeries subterrànies navegant a bord d’un bot pneumàtic.
Text: Pilar Garí; fotos: Wikipedia (Cardona i Sant Ferran) i Wikimedia (Montsonís i Miravet); i·lustració fons: Freepik i Celia Lucas.
Castell de Montsonís (la Noguera)
Aquest palau fort medieval encara està habitat per un noble de veritat. Malgrat això, està obert al públic. S’hi poden visitar molts espais. Té una presó i fins i tot un passadís secret! I, si vols, pots fer una visita nocturna i teatralitzada. Diferents personatges vestits com en el segle XII t’explicaran com era la vida al castell en temps de la reconquesta. Des de la torre de l’homenatge, rebràs notícies enviades mitjançant senyals de foc. Gràcies a aquest sistema de comunicació, a l’edat mitjana un missatge podia viatjar del nord al sud de la península Ibèrica en una sola nit!
5
La biodiverss La biodiversitat és la varietat de totes les formes de vida que hi ha al planeta. És absolutament necessari protegir aquesta immensa i fràgil riquesa. Ara veuràs per què.
Aquest roure, com totes les plantes, utilitza la llum per transformar l’aire i l’aigua en sucre. El sucre permet que l’arbre faci fulles. I les fulles alimenten molts insectes: entre 300 i 700 espècies.
Una passejada pel bosc
permet oxigenar-se i practicar una activitat física mentre s’observen animals i plantes.
La fusta morta, les fulles seques i els animals morts alimenten els cucs, molts animals petits i els fongs anomenats descomponedors. 6
Els fongs
formen xarxes de filaments sota terra. Alguns es barregen amb les arrels dels arbres, d’aquesta manera els ajuden a absorbir aigua i a lluitar contra les malalties.
itat,
que bonica!
El treball d’uns és útil per als altres…
Aquest picot garser gros obre un forat per niar. Després, altres ocells i les ratapinyades l’aprofitaran. Els éssers vius depenen els uns dels altres: formen part d’un ecosistema.
Aquesta cérvola
s’alimenta de plantes. Els cérvols són herbívors. Potser aquesta cérvola servirà d’aliment a un animal carnívor. És el principi d’una cadena alimentària.
L’humus està format per residus
i pels excrements dels descomponedors. Conté productes essencials per a les plantes. També reté l’aigua de pluja, que permetrà que les plantes sobrevisquin fins que torni a ploure.
Els animals ajuden les plantes a reproduir-se. Aquest gaig acostuma a arreplegar glans, però en perd molts abans de poder-se’ls menjar. Així dispersa els futurs roures.
7
La biodiversitat
és útil
L’agricultura i la ramaderia ens proporcionen aliments. Però també depenen de la biodiversitat que les envolta.
Al sòl dels prats, Els arbres del bosc
transpiren. Expulsen molta aigua a l’aire, fet que refresca el clima. Així els conreus propers pateixen menys quan hi ha sequera.
les arrels i els éssers vius airegen la terra. Quan plou, els prats absorbeixen aigua, com una esponja, i impedeix que el riu es desbordi.
Les arrels dels arbres que creixen al costat dels cursos d’aigua
en fixen els marges. També filtren l’aigua del terra abans que arribi al riu.
Alguns insectes, com els pugons i certes erugues, Una sola guineu caça
8
5.000 petits rosegadors l’any que podrien haver danyat les collites. També neteja la natura en menjar animals malalts i carronya.
ataquen les plantes. Però altres insectes i molts ocells se’ls mengen, i així protegeixen els conreus.
En aquest camp, no hi ha biodiversitat.
Les plantes conreades són totes iguals i els afecten les mateixes malalties. Per ajudar-les a créixer, s’escampen productes que podrien contaminar el terra i l’aigua.
Molts insectes
liben les flors, i permeten que les plantes donin fruits i llavors; sense ells, no hi hauria fruita ni verdura!
Les bardisses delimiten els camps. També protegeixen els conreus del vent, i les seves arrels retenen el terra. Els ocells hi nien, prop dels camps conreats on cacen.
INFORMACIÓ Al món hi ha 1,7 milions d’espècies vives
identificades. Però en queden moltíssimes per descobrir. Els científics creuen que n’hi ha almenys 8 milions! Els llocs més rics són les selves, els esculls de coral i algunes illes.
9
La biodiversitat
és vital
La natura produeix directament una gran part dels nostres aliments, especialment els que procedeixen del mar.
L’aigua del riu
transporta residus i també restes de plantes i animals. Moltes espècies marines s’alimenten d’aquestes restes.
Com que l’aigua és rica
en elements nutritius, s’hi poden desenvolupar mol·luscos, com els musclos.
10
També es poden criar peixos, però cal alimentar-los i tenir-ne cura. Els seus excrements contaminen l’aigua.
Els pescadors
pesquen peixos, mol·luscos i crustacis. L’abundància d’espècies depèn del bon funcionament de la cadena alimentària.
INFORMACIÓ 1 de cada 2 medicaments procedeix d’una planta silvestre. Però encara queden per descobrir moltes altres substàncies que curen, tant en el medi marí com en terra ferma.
Uns organismes microscòpics,
anomenats fitoplàncton, capten la llum del sol. Aquests organismes expulsen l’oxigen indispensable per a la vida a la Terra.
Uns animals minúsculs,
el zooplàncton, s’alimenten del fitoplàncton. Al seu torn, el zooplàncton serveix d’aliment a animals més grossos… i així successivament!
11
HO SABIES?
La biodiversitatt
En els darrers 40 anys, han desaparegut més de la meitat at dels animals. És una extinció massiva d’espècies! Observa aquest bosc reduït a causa dels conreus.
La selva (a la foto, a Borneo,
a Indonèsia) acull milers d’espècies. Aquest bosc protegeix el terra de la pluja i el vent. I també actua sobre el clima, gràcies a la humitat que desprèn.
El camp de palmeres
substitueix el bosc talat. Les plantes i els animals salvatges ja no poden viure-hi. Ara s’hi produeix oli de palma.
Per cculpa dels éssers humans De tan tant de talar els boscos, excavar el terra per extreure’n minerals i caçar pescar de manera intensiva, els éssers i pesca humans estem eliminant a poc a poc human espècies salvatges. les esp 2
e km 1,29 milions dbo sc que ha
de És la superfície món en 25 anys. desaparegut al ie v l a la superfíc Equiva a. de tot Sud-àfric
12
està en perill
La Terra rr s’e ’ scalfa
En aquesta zona desforestada,
s’hi han destruït moltes plantes i animals. La pluja arrossega la terra nua cap als rius.
A causa de les emissions de gasos a l’atmosfera, com el diòxid de carbon i, el clima canvia. Moltes espècies no tenen temps d’adaptar-s’hi. Hi ha ocells que ja no troben prou erugues de mida pet ita per alimentar els seus pollets. Amb la calor, les erugues creixen més ràpid i són massa grosses perquè les cries se les puguin empassar. tura global
de la tempera 1 o C és l’augment ta ys. da en els últims 60 an
LL’aigua està enverinada
Els rius aboquen al mar elements El co contaminants i residus produïts pe l’espècie humana. Els organisme per s m marins acumulen aquests element s co taminants als seus cossos con ip poden arribar a morir per això. So Sovint intoxiquen els que se se’ls mengen.
s 8 milions de tone s que acaba
És la massa de residu ser plàstics cada any al mar. Solen nts. ine procedents dels cont
El fformiigóó és impermeable Quan un terreny agrícola es cobreix nts, d’edificis, carreteres o aparcame vius es torna impermeable. Els éssers n ave ilitz fert i que poblaven el sòl la terra desapareixen.
25.000 km2
És la superfície que ocupen a l’estat espanyol edificacions, carreteres i vies fèrries. Els espais naturals protegits arriben als 65.350 km2, un 13% del territori.
© Bayard Presse-Images Doc 365-Text: Nathalie Tordjman; il·lustracions: Aurélien é Cantou, Rudy Spiessert (humor); fotos: © Richard Carey/Adobe Stock, maig 2019.
del planeta consta
13
Jocs
Ocells migratori ori
La península Ibèrica és un lloc privilegiat per observar el pas dels ocells migratoris. Al setembre, milions d’ocells creuen els Pirineus en direcció a Àfrica.
1 Localitza en aquesta imatge tres ocells
© Bayard Presse-Images Doc 365-Idea i il·lustració: Aleksandra Artymowska, maig 2019.
que, en realitat, són incapaços de volar.
14
2 A la Cèlia li agradaria fotografiar els ocells des de dalt. Ajuda-la a enfilar-se al núvol més alt pujant per les escales.
is 3 Una au de presa ronda per aquest dibuix. La veus?
4 El vent
ha dispersat
cinc dibuixos de l’Amèlia. Cal recuperar-los!
5 On és la grua de paper
feta a l’estil d’un origami japonès? Solucions a la pàgina 45. 15
I Love English Junior is the best!
ADIODIFUSIÓN. ÚBLICA Y R CIÓN P EJECU
QUEDAN RESERVADOS TODO S LOS D EREC HOS DEL PRO DUC TOR
No. 109
A LA PAR
Yomgui D.
IÓN, QUEDAN PROHIBIDOS LA DUPL TORIZAC ICACIÓ VO AU N, AL . SAL QUIL ADA ER Y RAB PRÉ AG STA OBR MO LA ,A DE SÍ CO MO LA UTI
TO PAC OM EC EST DE
FON OG RÁ FIC OY
IO AR IET OP PR EL
IÓN AC LIZ
D
Isn’tt it? Isn
I Love
English Junior
I Love English Junior Bayard Revistas
Made in Spain Prohibida su venta Depósito legal: M-27287-1991 © Bayard Presse-I Love English for Kids 197, 198, 2018/BraveArts S.L.-2019
eta e ta C CD D ILEJ ILE ILEJ 109.indd 109 in indd dd 1
Rep I Love English Junior durant 2 anys (10 números)
15/07/19 10:2
per només 55,60 € €
WWW.BAYARD-REVISTAS.COM 902 411 411
Súper
Charles Darwin va desxifrar la natura
El 1831, Charles Darwin va embarcar al Beagle per fer la volta al món. Aquest apassionat de la natura es va fer famós gràcies a la seva teoria de l’evolució de les espècies.
JUNY DE 1818, A SHREWSBURY, A ANGLATERRA. CHARLES TÉ 9 ANYS. Charles, Charles! On ets?
Shelah, mira quin insecte. No l’havia vist mai abans.
Què has fet tot el matí al jardí?
Ves a rentar-te les mans per dinar. El pare està a punt d’arribar.
He trobat molts insectes per a la meva col·lecció.
17
Aprens més a poc a poc que la teva germana petita. Al setembre aniràs a un internat. Ja fa més d’un any que va morir la mare.
CHARLES S’AVORREIX A CLASSE.
CHARLES CREIX. QUAN POT, SE’N VA A PESCAR…
… MUNTA A CAVALL I ES CONVERTEIX EN UN CAÇADOR HÀBIL. Bé! He caçat el meu primer becadell.
Què fas amb aquest ou?
Els col·lecciono, però només n’agafo un de cada niu.
Mato els cucs amb aigua i sal per no travessar-los vius a l’ham.
CHARLES JA TÉ 16 ANYS I EL SEU PARE ESTÀ AMOÏNAT.
Si només et dediques a caçar, seràs la deshonra de la família. Has d’estudiar medicina, com el teu avi i com jo mateix.
PERÒ AL CAP DE DOS ANYS…
Ja que no vols ser metge, seràs pastor de l’església anglicana.
A LA UNIVERSITAT DE CAMBRIDGE, CHARLES S’APASSIONA PER LA BOTÀNICA.
Pastor Henslow, he llegit el llibre de les expedicions d’Alexander von Humboldt. Desitjo descobrir plantes i animals fora d’Anglaterra.
Doncs faci’s naturalista. Així podrà viatjar per estudiar els animals, les plantes i els minerals. Hi ha molt per descobrir!
18
ESTIU DE 1831, CHARLES ESTÀ DE VACANCES.
Deixa’l, Robert. Això l’ajudarà a madurar.
El pastor Henslow m’ha recomanat al capità FitzRoy. Busca un acompanyant per fer la volta al món al seu veler de tres pals, el Beagle.
Charles, tu mai has navegat i això no té res a veure amb els teus estudis de pastor. Què hi diu el teu oncle?
D’acord. Però en Charles reprendrà els seus estudis de pastor quan torni, d’aquí a dos anys.
EL 27 DE DESEMBRE DE 1831, A PLYMOUTH, CHARLES S’EMBARCA AL BEAGLE. TÉ 22 ANYS. Per què porta tant d’equipatge?
Capità FitzRoy, necessito eines, flascons i llibres per estudiar la natura.
A la meva cabina hi ha molts llibres. Li deixaré els Principis de geologia, de Charles Lyell. MESOS DESPRÉS, EL BEAGLE ARRIBA AL BRASIL, A AMÈRICA DEL SUD. Per fi terra ferma! Aquests arbres gegants i aquests ocells de colors són meravellosos!
Aquestes papallones s’assemblen a unes altres que conec. Però no són iguals. MENTRESTANT, FITZROY DIBUIXA MAPES.
DE TORNADA AL BEAGLE. Protegeixi bé les mostres. Les enviaré a Anglaterra.
Aquest mapa de les costes d’Amèrica del Sud serà útil al meu país, tant per al comerç com per a la guerra.
19
EL 1833, CHARLES PASSA UNS QUANTS MESOS A TERRA. Bon viatge, capità!
A LA PAMPA DE LA PATAGÒNIA, AL SUD D’ARGENTINA. Miri, Darwin, quins ocells tan estranys**! Són difícils de caçar.
És increïble. Semblen estruços en miniatura. Deuen ser parents llunyans? MÉS LLUNY.
Conec un lloc on hi ha ossos enormes.
Ens veiem a Bahía Blanca*, Darwin!
DE LA SORPRESA, CHARLES S’OBLIDA DE DISPARAR.
Els ocells han escapat, però prefereixo observar-los a caçar-los..
Sembla la closca d’un armadillo gegant que ja no existeix. O sigui que les espècies desapareixen.
Som-hi!
AL MARÇ DEL 1834, CHARLES REP UNA CARTA DEL PASTOR HENSLOW.
El capità FitzRoy es queixarà, però he d’emportar-me aquests descobriments.
20
El meu pare estarà orgullós de mi.
* Ciutat costanera d’Argentina. ** Aquest ocell de la família dels estruços s’anomena des de llavors nyandú de Darwin.
CHARLES PROSSEGUEIX LES SEVES EXPLORACIONS ALS ANDES.
Com han arribat aquestes closques marines a 4.000 metres d’altitud?
El geòleg Charles Lyell té raó: les muntanyes neixen de moviments lents de la Terra al llarg de milions d’anys. La Terra és més antiga del que diu la Bíblia. EL 1835, EL BEAGLE S’ATURA UN MES A LES ILLES GALÁPAGOS, A L’OCEÀ PACÍFIC.
MÉS LLUNY, AMB UN GUIA LOCAL. Observant la closca d’una tortuga, puc dir-li de quina illa procedeix.
Com va arribar aquesta bestiola a aquesta illa deserta?
Ah, però són diferents a cada illa?
EN UNA ALTRA ILLA.
Exploraré el volcà. Si us plau, cacin alguns pinsans* per poder estudiar-los.
EL 2 D’OCTUBRE DE 1836, EL BEAGLE TORNA A ANGLATERRA.
PLYMOUTH
ILLES GALAPAGOS
ILLA DE TENERIFE RIO DE JANEIRO
ILLES DE CAP VERD SIDNEY
VALPARAÍSO ILLES MALVINES
CIUTAT DEL CAP
ILLA MAURICI
* Els “pinsans de Darwin” no són pinsans. En realitat, pertanyen al gènere Geospiza.
Fa gairebé cinc anys que estic de viatge, sense veure la meva família.
21
Filles, heu vist que canviat que està el vostre germà?
Tens 27 anys i ja ets un erudit famós, Charles.
CHARLES ES CASA AMB LA SEVA COSINA EMMA. Viurem prop de Londres, on n els erudits estan estudiant les meves col·leccions.
Fill, et donaré diners perquè continuïs investigant. DEU ANYS DESPRÉS, DARWIN CRIA COLOMS. EN TRIA ALGUNS PER CREAR RACES DIFERENTS.
És el que intenta explicar el teu pare, William.
I això com pot ser?
Mireu, fills: la meva selecció artificial produeix coloms amb plomatges molt variats. CHARLES RELLEGEIX UNA VEGADA I UNA ALTRA LES NOTES QUE VA PRENDRE AL BEAGLE. Aquestes tortugues només viuen a les Galá pagos.
EL 1855, REP UNA CARTA DE L’EXPLORADOR ALFRED WALLACE. Wallace ha arribat a la mateixa conclusió que jo: la natura crea espècies seleccionant els animals més ben adaptats.
Aquests pinsans, que tenen el bec diferent a cada illa, mostren les transformacions dins una mateixa espècie.
L’1 DE JULIOL DEL 1858, DAVANT ELS ERUDITS DE LONDRES.
Com? Que l’evolució és producte de la selecció natural?
Senyor Lyell, té la paraula.
22
AL NOVEMBRE DEL 1859, ES PUBLICA EL LLIBRE DE DARWIN, QUE REP MOLTES CRÍTIQUES.
Els presentaré la teoria de Charles Darwin i la d’Alfred Wallace.
Que els éssers humans són animals? Quin escàndol!
CHARLES DARWIN VA MORIR EL 1882,, ALS 73 ANYS. ESTÀ ENTERRAT AL COSTAT D’HOMES I DONES CÈLEBRESS A L’ABADIA DE WESTMINSTER, R, A LONDRES. LA SEVA TEORIA S’HA ENRIQUIT I RES NO L’HA DESMENTIT.
Altres pioners de la biodiversitat Mary Anning
Carl von Linné
Aquesta paleontòloga anglesa recollia fòssils per als col·leccionistes. Els seus descobriments d’esquelets d’ictiosaures, plesiosaures (rèptils marins) i pterodàctils (rèptils voladors) van portar a pensar, des de principis del segle XIX, que les espècies vives podien desaparèixer.
(1707-1778)
Un segle abans que Darwin, aquest naturalista suec va classificar les espècies utilitzant dos noms en llatí. No va imaginar que les espècies es transformaven. L’avi de Charles Darwin, Erasmus, va traduir el 1785 el seu llibre sobre les plantes, Sistema de la natura.
© Bayard Presse-Images Doc 365-Textos: Nathalie Tordjman; il·lustracions: Kévin Bazot (Còmic), Robin Legall (color Còmic), Olivier Deloye (Claus), maig 2019.
Jean-Baptiste Lamarck
(1799-1847)
(1744-1829)
Aquest naturalista francès va publicar el llibre Filosofia zoològica el 1809, l’any en què va néixer Charles Darwin. Afirmava que les espècies poden canviar i que neixen les unes de les altres. Va encunyar la paraula biologia, la ciència que estudia la vida.
Charles Lyell
(1797-1875)
A bord del Beagle, Charles Darwin llegia llibres de Lyell. Aquest geòleg escocès sostenia que la Terra es transforma lentament i no s’atura mai. Lyell, que es va fer amic de Darwin, el va animar a presentar la seva teoria amb la de Wallace.
La teoria de l’evolució va escandalitzar en la seva època
Darwin va ser molt criticat quan va escriure L’origen de les espècies per mitjà de la selecció natural. Segons ell, amb la selecció natural, només sobrevivien els individus més ben adaptats. Això significava que les espècies es transformen i els cristians d’aleshores no compartien aquesta idea. Després de la mort de Darwin, la teoria de l’evolució es va consolidar amb nous descobriments.
A Darwin, el van caricaturitzar com una mona perquè va escriure que l’ésser hum à té avantpassats comuns amb els prim ats.
tions (1886). i rsity College London Digital Collec Unive ©U
Claus
23
HO SABIES?
Entrevista amb laa No fa gaire va concloure l’expedició científica de la goleta Tara. Flora Vincent, que va participar-hi, t’explica com és la seva professió de biòloga marina.
Reporter Doc: Què va fer a la goleta Tara ? Flora Vincent: Vaig estar-hi embarcada dos mesos, a l’oceà Pacífic, entre l’illa de Wallis i el Japó. Recollia els microorganismes del plàncton, és a dir, tot el que viu al mar i fa menys de 2 mil·límetres. El plàncton constitueix el 98 % de la massa viva Aquest flascó conté el plàncton que ha recollit la Flora. p als oceans. El 2 % restant són els peixos, els cetacis, les tortugues… Què hi buscava? bu
F. V.: Estudio uns petits organismes,
Per a què serveixen aquestes mostres? F. V.: Per estudiar-les durant anys. Són una mina d’informació i una font de descobriments per als científics d’arreu del món. Al llarg de les 4 expedicions, la Tara ha recollit milions de mostres. Per als meus estudis, per exemple, he treballat amb el plàncton recollit per l’expedició Tara Oceans entre 2009 i 2013.
que fan entre les diatomees, d 0,2 i 0,02 mil·límetres. Són algues d’un d’una sola cèl·lula que cada any pro produeixen el 20 % de l’oxigen nec necessari perquè puguem respirar. Em vaig adonar que sovint estan asso associades a certs microbis. Estudio la relació entre aquests és ssers vius. Perquè la biodiversitat éssers ta també ambé és co comprendre com viuen les espècie espècies i com evolucionen juntes en un mateix entorn.
Ja havia navegat abans? F. V.: La veritat és que no, però des dels
8 anys que practico submarinisme i fins i tot he estat monitora. Així que les meves investigacions oceanogràfiques* em permeten treballar en una cosa interessant sense abandonar la meva passió.
* L’oceanografia és l’estudi científic dels oceans i els mars.
24
biòloga Flora Vincent
Des de fa quinze anys, la goleta Tara recull mostres per estudiar la biodiversitat marina. Aquesta expedició recent a l’oceà Pacífic permetrà estudiar com s’adapten els corals al canvi climàtic. Comprendre l’oceà ens ajudarà en el futur a viure millor al nostre planeta.
© Bayard Presse-Images Doc 365-Text entrevista: Nathalie Tordjman; il·lustracions: Anne Rouquette; fotos: © François Aurat-Tara Expeditions Foundation (foto gran), © Sarah Fretwell/Fondation Tara Expéditions Foundation, maig 2019.
Les missions i i de Tara
25
gratis: biblioittaelca dig ica cientTíf URO
SI T’INTERESSA LA CIÈNCIA...
FU
Multidispositiu
Amb animacions, vídeos, rècords, jocs, tests i una foto misteriosa!
LLa publicació digital sobre ciència de Reporter Doc Només en castellà
PER A TOTA LA FAMÍLIA!
Amb la subscripció a Reporter Doc podràs accedir gratuïtament a la biblioteca digital Futuro Doc. Només has de baixar l’aplicació Futuro Doc des de o entrar a bayardeducacion.com/futurodoc/ i escriure un codi que et donarem a la carta de benvinguda. R eporter
Qui fa Reporter Doc?
Edita: Bayard Revistas. Apartat de correus 20036/Codired 0827094. 08024 Barcelona. Tel.: 93 218 24 76. Internet: www.bayard-revistas.com. E-mail: redaccion@bayard-revistas.com. Conseller delegat: Emmanuel du Boisbaudry. Redactora en cap: Marta Román Hernández. Tel.: 91 405 70 30. E-mail: mroman@bayard-revistas.com. Secretària de la redacció: Maximina Mendiola. Col·laboradors: Xavier Basora Rovira (textos catalans), Marga G. Borràs i Pilar Garí. Directora d’art: Lucía Molina. Maquetació: Celia Lucas Berheide. Director de vendes: José Félix Rodríguez. Tel.: 91 405 70 31. E-mail: jfrodriguez@bayard-revistas.com. Directora financera i Atenció al client: Marina Vilaplana. Director de producció: Miguel Ángel del Castillo. Directora de Desenvolupament: Cristina Cuadrillero. Tel.: 91 405 70 22. E-mail: ccuadrillero@bayard-revistas.com. © Images Doc, Bayard Presse. Redactor en cap: B. Fichou. Direcció artística: M. Carron de la Carrière. Redactora en cap adjunta i cap de les seccions d’història i món: P. Bouchié. Reporter i cap de les seccions de ciència i natura: E. Franck. Secretària de redacció i coordinadora tècnica d’Images Doc Internacional: N. Taalba. Secretària de redacció: S. Puech. Primera redactora gràca: B. Bovet. Redactora fotogràca: S. Tritz. Secretària: S. Voisin. Han col·laborat en aquest número: Muriel Boujeton, Zoé Schmit i Marion Terriac. ISSN: 1133-9713. Dipòsit Legal: M-7824-1994. Imprimeix: Sucesores de Rivadeneyra S. A. i Egesa S. A. Imprès a Espanya/Printed in Spain. Distribueix: SGEL.
Atenció al subscriptor. Telèfon: 93 415 59 00. E-mail: comercial.barcelona@bayard-revistas.com No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió a través de qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o d’altres mètodes, sense el permís previ i per escrit del propietari del copyright. Aquesta publicació és membre de l’Appec.
La revista que respon totes les teves preguntes
Per a què serveix anar a la Lluna? A PARTIR DE 9 A N YS
Rep Reporter Doc cada mes a casa
WWW.BAYARD-REVISTAS.COM OM 902 411 411 Entra-hi directament
per només 56,95 € l’any
Regal de benvinguda: 2 exemplars de la col·lecció lecció Els tresors de Reporterr Doc
©B Bayard Presse-Images Doc 355-Il·lustració:Claude Cochin; foto: Alice Houdou, juliol 2018.
Reporter
L’animal
S’han in n
© Sam Hobson/Nature PL
Alguns animals salvatges viuen a l’interior de les ciutats europees. No temen els éssers humans i tenen una vida tranquil·la. A quants d’aquests veïns coneixes?
28
Però on són les galledes d’escombraries?
Al capvespre, aquesta guineu s’endinsa pels carrers de Bristol, a Anglaterra, per buscar menjar a les escombraries. Les guineus poden instal·lar-se a la ciutat, però només si troben parella.
stal¡lat a la
ciutat
29
Que tafaner!
L’ós rentador és molt àgil. Pot entrar a les cases a buscar aliment, com el d’aquesta foto feta a Berlín, a Alemanya. Però normalment agafa menjar de les escombraries, als carrers. El menjar processat, massa greixós, salat o dolç, no és bo per a la seva salut.
etro Concerts al m que canten
30 0
© Florian Florian Möllers Möllers//Nature Nature PL PL ©
© Laurent Ge
slin / Nature PL
ills A París, hi ha gr ils en refugi als ra u sq al metro. Bu jar en m n e no pode calents. Com qu pa de s ten de molle herba, s’alimen s, iten les burille i de galeta. I ev es. que són tòxiqu
En fila índia
© Florian Möllers/Nature PL
Aquest senglar femella i els seus garrins creuen un carrer de Berlín, a Alemanya. És la capital d’Europa que té més espais verds. Hi viuen entre 3.000 i 8.000 porcs senglars. Però de vegades els cotxes els atropellen.
A menjar!
© Edwin Giesberg /Nature PL
Aquest gaig va de taula en taula a la terrassa d’un bar d’Holanda. Com altres ocells (com la gralla, la garsa, el pardal o el colom), ha comprès que a la ciutat no hi ha caçadors i que pot apropar-se sense perill a les persones.
31
Tallagespa ecològic
© Laurent Laurent Geslin/Nature Geslin/Nature PL PL ©
A París, una colònia de conills va ocupar una rotonda durant anys. Cada nit menjaven herba i, durant el dia, es refugiaven als seus caus. Fa poc es van traslladar a un parc, just abans que comencessin unes obres a la rotonda.
La pesca més senzilla
© Sam Sam Hobson/Nature Hobson/Nature PL PL ©
Aquests agrons comparteixen un bon àpat quan tanca un mercat del carrer a Amsterdam, a Holanda. Els ocells s’atipen de peix que ja no és prou fresc per poder-lo vendre l’endemà.
32
© Florian Möllers/Na ture PL
Passeig nocturn
A la gran reserva natural de Richmond Park, als voltants de Londres, a Anglaterra, hi viuen unes daines. A les nits, s’endinsen als carrers i exploren el barri a la recerca d’herba sucosa per pasturar.
Talaia
© Sam Hobson/Nature PL
A la torre de l’aju ntament de Berlí n, a Alemanya, ha n niat uns falcon s pelegrins. S’hi se nten segurs, com en un peny a-segat. Així poden llanç ar-se en picat sobre les seves preses, que sole n ser ocells com ar a coloms.
33
Caliu per a la niuada
Aquestes grives han trobat un lloc segur on fer el niu. Els seus pollets estan calentets gràcies a l’escalfor que desprèn el semàfor vermell. La llum atreu també petits insectes es voladors que serveixen de complement a l’aliment que els porten els seus pares..
gla A Bristol, a An gareja va çó ri aquest e ins i menja per parcs i jard passa. llimacs per on n de murs Sovint va arra rò travessar i tanques, pe podria ser una avinguda fatal per a ell.
34
PL uree PL atur /Nat on/N bson Hobs m Ho Sam © Sa ©
aventurer Un autèntic terra,
Agilitat a tota prova
“Em dones alguna cosa per menjar?”
© Bayard Presse-Images Doc 365-Text: Nathalie Tordjman, maig 2019.
A Anglaterra, els esquirols grisos de la ciutat de Londres són molt confiats. Com aquest, que demana menjar als passejants. Com que estan tan ben alimentats, els esquirols es reprodueixen molt. I alguns habitants es queixen que són massa nombrosos.
© Terry Whittaker/Nature PL
© Laurent Geslin/Nature PL
Aquesta fagina corre, s’enfila i llisca pels passos estrets d’aquest aparcament suís. La fagina sol amagar-se als soterranis o a les golfes, però de vegades escull el motor encara calent d’un cotxe aturat.
35
El racó anys Enora, 10
dels
curiosos
Qui va inventar el cinema?
Per què els ocells no s’electrocuten als cables elèctrics?
Abel, 9 anys
L’electrocució té lloc quan es produeix un curtcircuit. Això ocorre si dos cables elèctrics estan units per un objecte o un cos que condueix
El cinematògraf, precursor del cinema, el van inventar els germans Louis i Auguste Lumière.
36
Vinciane, 11 an ys
© Samuel/Adobe Stock
Qui és el millor nedador de la història?
Michael Phelps. Aquest nord-americà
és especialista en les proves següents: papallona, estil lliure i quatre estils. Va guanyar 28 medalles en els Jocs Olímpics, 23 de les quals d’or. Als Campionats del Món de piscina olímpica va obtenir 33 medalles, 26 de les quals d’or. Es va retirar després dels Jocs Olímpics P. B. de Rio de Janeiro, el 2016.
el corrent. És un fet que també pot produir-se si l’electricitat circula per un cable que toca el terra. Per això, els ocells que es posen en un cable no corren perill. En canvi, els ocells més grossos no estan tan protegits, perquè amb les ales poden tocar dos cables alhora. E. F.
Per què el formatge fa pudor?
Eva, 9 anys
El formatge s’obté gràcies a l’l’acció ió
© A. Staccioli/Deepbluemedia/Inside Foto/Panoramic
© Bayard Presse-Images Doc 365-Textos: Erik Franck, Nathalie Tordjman, Pascale Bouchié; il·lustracions: Olivier Deloye, maig 2019.
El 1895, van fabricar una màquina que podia enregistrar imatges en una pel·lícula i projectar-les. La seva primera projecció mostrava la sortida de la fàbrica Lumière, a Lió, a França. Els espectadors no se’n sabien avenir! A les primeres pel·lícules, els actors no parlaven: era el cinema mut. P. B.
dels fongs i bacteris que s’afegeixen a la llet. Aquests microorganismes s’alimenten de la llet. En fer-ho, es produeix una mena de digestió durant la qual els bacteris alliberen gas. Són aquests gasos els que, de vegades, donen una olor molt forta al formatge.
E. F.
El reportatg
de la
Louisa, 12 anys
© Bayard Presse-Images Doc 365-Textos: Aude Loyer-Hascoët; fotos: © Rebecca Josset; il·lustracions: Samuel Figuière, maig 2019. El nostre agraïment a la Perrine per haver-nos convidat a aquesta visita.
Podem alimentar-nos sense malmetre la Terra?
Hola, Perrine.
Hola, Louisa. Benvinguda a Le Bec Hellouin.
La Perrine és horticultora. Des de fa 15 anys, treballa a la granja ecològica Le Bec Hellouin* produint hortalisses sense malmetre la terra. *La granja ecològica Le Bec Hellouin es troba a l’Alta Normandia, al nord de França.
37
1
Quan la Perrine i en Charles, el seu marit, van arribar
a Le Bec Hellouin no eren agricultors. Van decidir crear un hort familiar, pensant en els seus fills. Però, amb el temps, van optar per convertir-lo en la seva professió produint fruita i verdura sense productes químics. “Vivim i treballem a la granja”, explica la Perrine. “Volem viure en un entorn 100 % natural”.
Amb les illes hi ha més aigua per a les plantes.
Hola, Alice. Bon profit!
Així és! Aquí l’aigua irriga les plantes encara que no plogui ni les reguem.
1
3
2
2
La visita comença a les dues illes jardí.
La Fenoua, la filla de la Perrine, s’ha sumat a la visita. “Aquí les plantes es beneficien d’un microclima”, explica la Perrine. “L’aigua reté la calor del dia i la torna a la nit, fet que tempera l’ambient. I gràcies als reflexos del sol, les plantes reben més llum”.
Mira que fermes que són aquestes cols de Brussel·les!
38
3
“Quan conrees verdura és important tastar-la”, insisteix la Perrine. “Conrear amb les teves mans també és produir el que t’agrada.. Quan t’acostumes a menjar una verdura tan n fresca, costa tornar a consumir els productes del supermercat”.
4
“En aquest camp una mica allunyat plantem espècies
És l’únic lloc de l’hort on hem conreat la verdura en línia.
que no requereixen una atenció diària: cols llombardes, api, porros…”, explica la Perrine. “I als camps on conreem blat i blat de moro, comptem amb els animals per sembrar el gra”.
4
Els arbres grans protegeixen les illes jardí del vent.
6
També hi ha unes gerderes magnífiques.
El jardí mandala
5
5
6
La visita continua
al bosc jardí. Aquí, els arbres i els arbustos produeixen fruits comestibles. Els arbres creixen barrejats. Per exemple, la gerdera, que es conforma amb poc sol, creix a l’ombra d’arbres més grans.
I això és l’hivernacle.
“Quina escalforeta!”, exclama la Louisa. “17 °C ”, afegeix la Perrine. Aquí creixen les plantes més fràgils, com els tomàquets. Així estan protegits del míldiu, una malaltia que pot destruir la collita.
Aquí també plantem llavors perquè germinin.
39
7
“A la natura, la terra mai està despullada”, explica la Perrine.
“Per això, quan collim una verdura, com aquest rave negre, li traiem les fulles i immediatament les deixem a terra. En descompondre’s, les fulles alimenten la terra”.
Les restes d’una planta alimentaran una altra planta o un animal. Aquí no es malgasta res!
Per a què serveix aquesta planxa groga?
8
El groc atreu les papallones que es mengen les cols llombardes. Així les papallones s’hi queden enganxades i no ataquen les plantes.
A la granja, la Perrine i en Charles no utilitzen productes
químics. Per protegir les plantes dels insectes devoradors, fan servir diversos mètodes: per exemple, atreuen els eriçons i els ocells. Així, aquests predadors es mengen els insectes danyosos. “Són els nostres aliats”, explica la Perrine. “Els anomenem els auxiliars”. 40
Aquest rascle serveix per preparar la parcel·la, la terra aplanada on sembrarem.
Corró Rascle
Que bé, ho feu tot a peu.
9
“Hem muntat el despatx en un hivernacle”. “En aquest plànol”, explica la Perrine, “anotem les parcel·les collides i les que cal sembrar. Així tenim una visió global de l’horta. Aquí també pesem la verdura i desem les eines”.
És fàcil reconèixer el jardí mandala*! (vegeu el plànol, p. 39) * És una forma inspirada en els jardins de la filosofia budista.
Estic comprovant si les pastanagues estan madures.
La Perrine i en Charles han collit les carabasses. Les emmagatzemen a l’hivernacle per protegir-les de les glaçades abans de vendre-les.
Gràcies, Perrine. Ja veig que podem alimentar-nos sense malmetre la natura.
Això ens dona esperança, oi? Fins aviat, Louisa!
10 Les gallines són bones
auxiliars: mengen llimacs, protegeixen els plançons (les plantes joves), i els seus excrements nodreixen la terra. “En aquesta granja podem alimentar una família durant tot l’any”, diu la Perrine amb orgull. “Les nostres tècniques fins i tot milloren la qualitat de la terra i les verdures creixen millor d’any en any”.
41
Experiment Ciència
ites: Necess res
amb
stic ● Tiso a de plà llada ll o p m ta ●1a e dalt
42
© Bayard Presse-Images Doc 341Text: Marc Beynié; fotos: © Alice Houdou (nens), Fotolia (arrels arbre), maig 2017. El nostre agraïment a Axel Philippe del viver Truffaut de Montrouge, a França.
d la part a sopera d’oli llerad ● 1 cu olador ● 1 ret primes anques ● 3 br
Els arbres
consumeixen gaire aigua?
Esbrina-ho observant quanta aigua absorbeixen 3 branques primes. Així tindràs una idea del tema. Glup!
1 Al camp
Busca un pollancre, un desmai o un til·ler. Talla 3 branquetes primes d’uns 30 centímetres amb les tisores.
2 Omple l’ampolla
d’aigua fins a la meitat. Fica les branques a l’aigua. Col·loca l’ampolla en un lloc ben il·luminat. Aboca una cullerada d’oli i no remenis, ha de quedar a la superfície.
3
Dona copets a l’ampolla
perquè l’oli cobreixi bé tota l’aigua. Així l’aigua no s’evapora rà. Fes una ratlla amb el retolador al punt de separació entre l’oli i l’aigua. Apun ta l’hora.
4 L’endemà,
a la mateixa hora, mira m a quin nivell es troba l’oli. Què observes? Pots continuar Qu fent fe nt aquest experiment dos o tres dies més.
Què ha passat?
e el nivell de l’aigua ha L’endemà, constates qu it. branques l’han absorb baixat. O sigui, que les s, lle egada cap a les fu L’aigua ha estat arross aigua. ire una part d’aquesta que han expulsat a l’a les fulles xperiment, observa si ■ Si allargues l’e que a la nit. dia durant el absorbeixen més aigua t arrels, anques haguessin tingu ■ Si aquestes br rb haurien abso it! imagina’t quanta aigua
■
I en lla realitat? lit t?
Un arbre adult extreu cada dia a través de les arrels de 30 a 300 litres d’aigua del terra. Els enginyers han calculat que, entre la primavera i la tardor, un roure “beu” unes 25 tones d’aigua. 43
Mascotes
Campions del camuflatge
Els cavalls de faves, o insectes bastó, semblen branques o fulles, però són insectes fasmòpters, molts d’ells d’origen tropical. Has d’instal·lar-los en un terrari dins casa, perquè aquí el fred de l’hivern els mataria.
Lola, 9 anys
Fulles per menjar Als cavalls de faves criats en captivitat els agrada menjar fulles de morera o d’heura. Alimenta’ls amb branques fresques. Polvoritza les fulles amb aigua cada dia, perquè necessiten humitat. No oblidis tancar bé la tapadora del terrari.
La reproducció dels fasmòpters Compte amb la neteja! Abans de llençar les fulles seques, comprova que no hi hagi cap insecte bastó amagat. I quan canviïs l’humus del fons del terrari, procura que hi quedin prou ous. 44
Normalment, estan actius de nit i no solen viure més de sis mesos, però es reprodueixen molt. Les femelles ponen ous a l’humus humit, d’on surten petits insectes bastó al cap de dos o tres mesos.
© Bayard Presse-Images Doc 350-Text: Nathalie Tordjman; foto: © Rocher/Airoko; il·lustracions: Gaëlle Duhazé, febrer 2018.
Com he de tenir cura dels meus cavalls de faves?
1
Test
de la revista 4
Les bardisses serveixen per... A. delimitar els camps B. protegir
els conreus del vent
C. permetre que hi niïn els ocells
2
5
El canvi climàtic fa que els ocells... A. perdin les plomes B. no trobin erugues
petites per a les seves cries
C. tinguin febre
3 La cigonya blanca es pot protegir... A. obrint les portes
La paleontòloga que va descobrir fòssils marins va ser... A. Jane Goodall B. Marie Curie C. Mary Anning
de París canten... A. els pardals B. els eriçons C. els grills
B. posant coixins a les teulades C.construint plataformes perquè hi facin els nius
A diferència de les abelles, resisteix als pesticides.
El problema és que es rovella molt molt ràpid.
N’està segur?
OCELLS MIGRATORIS (pp. 14-15) Núm.1,2,3,4 i 5: mira aquesta pàgina de la dreta.
EL TEST DE LA REVISTA (p. 45)
© Bayard Presse-Images Doc 365-Il·lustració: A. Artymowska, maig 2019.
Solucions
1-A, B, C. 2-B. 3-C. 4-A. 5-C. 6-C.
© Bayard Presse-Images Doc 365-Guió i il·lustracions: Patrick Cerf, maig 2019.
Darwin va fer la volta al món en... A. el Beagle B. la Pinta C. el Belem
6 Al metro
dels graners
La màquina que reemplaça les abelles.
© Bayard Presse-Images Doc 365-Text: Pascale Bouchié; Il·lustracions: Olivier Deloye (preguntes 1, 3, 4 i 6), Rudy Spiessert (pregunta 2), Robin Legall (pregunta 5), maig 2019. Text preguntes 2 i 5: Pilar Garí.
El
45
Corr e u
Envia’ns les teves preguntes o els teus acudits, dibuixos, etc., per correu electrònic: reporter@bayard-revistas.com, o per correu postal: Bayard Revistas, Reporter Doc, Racó dels curiosos / Correu, Apartat de correus 20036/Codired 0827094. 08024 Barcelona. No t’oblidis de dir la teva edat!
El guanyador del concurs “Dibuixa un temple egipci”,
convocat a Reporter Doc 268 (maig del 2019),és: Mateu Sales . El guanyador rebrà el regal en els pròxims dies.
Abril, 9 anys
Mateu, 11 anys
Àngel, 10 anys
Roger
Jana, 8 anys
CONCURS
R eporter
Dibuixa un animal a la ciutat nts de Constructo® junior. Aquest lot conté tots els elements necessaris per construir amb peces de fusta un model alt) en petit format (29 cm de llarg x 8,5 cm d’ample x 23 cm d’alt) dels vaixells més ràpids de la història de la vela.
Envia el teu dibuix, abans del 15 d’octubre, a: Concurs Reporter Doc núm. 271, Apartat de correus 20036/Codired Codired 0827094, 08024 Barcelona, o a reporter@bayard-revistas.com. com.
El nom del guanyador es publicarà, amb el seu dibuix, a Reporter Doc núm. 274 (desembre 2019-gener 2020).
46
Maqueta: Domingo Román
Text: Eva Frutos
Sortegem: 2 magnífiques unitats de “Baltimore Clipper”, lipper”,
Enigma
SCRIT EL MANU UT EG DESAPAR
Biblioteca Bodleiana, Oxford, Anglaterra. Tatiana, sabia que aquesta és una de les… Tatiana, com m’alegro de tornar a veure-la! Sí que han arribat aviat.
… biblioteques més grans i antigues del món. Sí, ho sé, Enigmus: vaig estudiar cinc anys a Oxford.
Colin Cunable, li presento el doctor Enigmus. En Colin és el conservador de la biblioteca.
Bé, en realitat, soc el seu cap…
Ens han robat un dels nostres llibres més valuosos: el Nerocomicon, una selecció d’acudits del segle XVII.
És vostè l’ajudant de la Tatiana? Encantat.
Vinguin. Necessito la seva ajuda, Tatiana.
El robatori del Nerocomicon es va produir ahir en aquesta sala reservada a les obres més valuoses. Una professora el va consultar, però després ens vam adonar que el llibre que va tornar era una còpia. L’original ha desaparegut.
Sí, qui?
Hi havia quatre investigadors a la sala. Aquestes són les seves fitxes amb les fotos fetes a l’entrada.
Qui més hi havia a la sala alhora que la sospitosa?
Emily Terary, va ser vostè la que va demanar el llibre robat?
Sí. Vaig passar 15 minuts copiant uns paràgrafs dels capítols de l’1 al 10 del Nerocomicon i després vaig anar 5 minuts al lavabo. Vaig continuar treballant mitja hora més en els capítols de l’11 al 25. Després vaig fer un cafè. Durant els últims 25 minuts vaig estar copiant els capítols del 27 al 40. Al final, vaig tornar el llibre i vaig marxar.
Bé.
* El llaüt és un instrument de corda polsada, com la guitarra.
Aquest és l’exemplar que va tornar l’Emily, molt semblant a l’original. El format és igual, 18 x 27 cm, però té 148 pàgines en lloc de 164, hi falten els capítols 4, 7 i 18. M’ensenya els llibres que van consultar els altres lectors?
I aquest és Paraules d’Alexandria, de Claudius Francis, del 1639, 26 x 12 cm, 320 pàgines.
Ja sé qui…
Els noms de les roses és un llibre de botànica d’Umbertus Ecus del 1899. Mesura 23 x 31 cm i té 864 pàgines.
Jo també vull veure’ls.
Romanus Cript va estar fullejant-lo, però no va trobar-hi el que buscava: un passatge sobre les embarcacions del Nil. No va prendre cap nota.
Tatiana, sap qui pot ser el culpable?
El Codex Musicalium, de 1862: 27 x 19 cm i 232 pàgines.
L’important és saber quan van canviar el llibre i com el van treure de la biblioteca.
Penn Cil volia comparar-lo amb la seva edició del 1932, que és gairebé idèntica.
Karmel Omaníac volia identificar el seu llaüt veient els gravats.
Has descobert el culpable?
La solució és a la pàgina següent.
Per conèixer les explicacions de la Tatiana, passa la pàgina.
Per canviar els llibres eludint el control, el culpable va haver d’ocultar-los. Emily Terary no tenia on amagar el Nerocomicon, i, per tant, no va poder robar-lo.
Després de la seva primera absència, l’Emily va consultar els capítols de l’11 al 25: si s’hagués produït el canvi, s’hauria adonat que hi faltava el capítol 18. De manera que el canvi va tenir lloc més tard. Després, quan se’n va anar a fer un te…
© Bayard Presse-J’aime lire Max 237-Text: Paul Martin; il·lustracions: Matthew Broersma (dibuixos), Laurence Croix (color), setembre 2018.
Un cafè.
… cap a les 15.15 h, Karmel Omaníac ja havia marxat. O sigui que només queden dos sospitosos: Romanus Cript i Penn Cil.
En Romanus només portava un ordinador, massa prim per dissimular el llibre robat. Però el volum que va portar en Penn és més gruixut que el Nerocomicon.
En Penn el portava sense esforç, però l’exemplar de la biblioteca pesa molt. El que va servir d’amagatall primer a la còpia i, després, al volum robat va ser un llibre buit.
20 minuts després. Enigma resolt Quin èxit!
Felicitats un altre cop, estimada Tatiana. I moltes gràcies per la seva ajuda, Enigmus.
Pot ser.
Brrrr… Un plaer.
ORS... FEM PETITS GRANS LECT FELIÇOS 4-6 ANYS
1-3 ANYS
En català
6-7 ANYS
7-9 ANYS
9-11 ANYS
NOU! PRIMERS LECTORS 3 NÚMEROS
En castellà
Aprenentatge tge e de l’anglès ès NIVELL ELL ELEMENTAL
.
NIVELL BÀSIC
NIVELL INTERMEDI
.
NIVELL AVANÇAT N
BILINGÜE ANGLÈS/FRANCÈS
AS COM T IS V E R D R A Y A B W W W 411 /91 405 70 49
NS: 902 411 IO C IP R SC B SU I IÓ C A M R INFO
Tarzana Livingroom
Stanley
Leopold
Els animals cada vegada són més desgraciats a la natura.
Sí, estan amenaçats pels caçadors, la destrucció del seu hàbitat, la contaminació…
Per això ara es refugien a les ciutats, on estan més tranquils.
És molt trist.
Però això crea problemes als habitants. Per
r
ria uque
SETEMBRE 2019 - NÚM. 271
Castanya
?
Els carrers s’han tornat molt i molt perillosos amb tots aquests delinqüents campant al seu aire.…
No me’n parlin!
Ah, sí?
Però si tots els animals se’n van a la ciutat, la natura es tornarà molt trista.
Com que els humans tenen por dels animals salvatges, cada vegada són més els que busquen refugi al bosc.
?
Tranquil, Leo.
* Llar, dolça llar.
*
© Bayard Presse-Images Doc 365-Text i il·lustracions: Corcal, maig 2019.
I el pitjor són els estruços urbans!
La gent ni s’atreveix a comprar als comerços nous.