Reporter Doc

A PARTIR DE

9 ANYS

NOVA A L U M R FÓ

La vida a

l’edat mitjana

50211 480002 198486 8

Núm. 211 SETEMBRE 2013

Mensual – 5,75 € - (5,90 € a les Canàries i en aeroports)

Com arribar a ser un CAVALLER

Un CASTELL desplegable

La guineu, una gran caçadora

LLUCI

EDAT MUSEU DE L'

FÈLIX

CÈSAR

SILVIA

KARL

MITJANA

SOM-HI, NOIS, ÉS PER AQUÍ.

AQUESTA ÉS LA MENA DE CUIRASSES QUE PORTAVEN ELS NOSTRES AVANTPASSATS FA 7OO ANYS.

QUINA FILA QUE FA AQUEST!

SI NI TAN SOLS FA POR...

ÉS RI-DÍ-CUL.

QUIN HORROR! NO S’ESTAVEN PER BROMES ...

SEGURAMENT ERA EL BUFÓ DE LA COLLA. QUINA AMB AQUESTES HA, HA! MANDÍBULES, DEVIA SER LA RIOTA DE TOTHOM.

HA, HA, HA! QUIN TROS DE BÈSTIA!

PINTA, NOI!

QUIN PALLASSO!

UI...

TRANQUI, KARL! NOMÉS SÓN UNS PUGONETS... © En tot el número, les mascotes estan dibuixades per Sébastien Telleschi

2

Guió: © Bayard Presse-Images Doc-B. Fichou-juny 2013. Il·lustració: © Bayard Presse-Images Doc-Sébastien Telleschi-juny 2013.

QUINA RIDICULESA!

© Caters News Agency/Sipa

Dubai, als Emirats Àrabs Units. Tot i que el país és un desert, de vegades hi ha molta

EI! NO DEUS HAVER VIST PAS TRES PUGONS?

És el rei de la terra batuda. Al llarg de la seva carrera, ha guanyat 42 títols en aquesta

superfície; l’últim, enguany mateix, al Roland Garros. Tot un rècord! Ara, Rafael Nadal jugarà

4l’US Open, en pista ràpida, on ja va guanyar el 2010. Ànim, campió!

© Bouyer/Tennismag/Panoramic

boira, com en aquesta foto... Per evitar-la, cal pujar al Burj Khalifa, el gratacels més alt del món.

T’agradaria pujar al pis 163?

Aprenent a ser cavaller

El futur cavaller era fill d’un rei o d’un noble. No anava a una escola de debò, però començava ben aviat el seu aprenentatge.

Segueix la trajectòria d’aquest guerrer.

Als 7 anys, el futur cavaller deixava la seva família. Entrava com a aprenent al servei d’algun amic noble i es convertia en patge. S’ocupava dels cavalls i aprenia a muntar, al principi sense sella. També s’iniciava en el combat amb una espasa i un escut de fusta.

Aprenia a combatre. Al pati del castell, l’escuder lluitava amb una espasa de tall rom per no ferir l’adversari. S’entrenava amb estaferms: es llançava a tota brida per enderrocar amb la llança un ninot subjectat a uns braços giratoris.

8

AI, SI TINGUÉS UN CAVALL! TORNEU!

Als 13 anys, es feia escuder.

Acompanyava el seu senyor a la guerra.

L’ajudava a posar-se l’armadura. Guiava el seu cavall de guerra al camp de batalla i, en acabar el combat, recollia els cavalls i les armes abandonats pels enemics.

Passava moltes hores caçant cérvols, cabirols, senglars, llops o guineus.

Així es preparava per a la guerra, perquè la caça desenvolupava la seva capacitat d’observació, reforçava la seva valentia i l’obligava a convertir-se en un bon cavaller.

El jove guerrer es convertia en cavaller a partir dels 15 anys.

Llavors se celebrava una cerimònia, la investidura. El senyor li lliurava les armes: un casc, una cota de malles, una espasa i uns esperons. Després li donava un toc a l’espatlla amb l’espasa, la bescollada. De vegades el senyor també li donava un cop fluix amb el puny, prop del coll.

Retia jurament. Respectava el codi de cavalleria i jurava ser fidel al seu senyor, socórrer els més febles i ser generós i valent. A canvi, el senyor li atorgava terres i, de vegades, diners.

ENS HA VIST!

FUGIM A TOTA BRIDA! Escuder ve d’escut, l’arma de defensa dels cavallers.

Combatia sense parar. En els temps de pau, el cavaller participava en tornejos. Aquests combats tenien lloc en un camp, davant espectadors, i anaven acompanyats de festes.

Els cavallers s’enfrontaven armats amb llances i escuts. Els vencedors rebien una corona o un falcó ensinistrat per a la caça.

Els vençuts havien de lliurar les seves armes i els cavalls. El cavaller també lluitava per conquerir terres, per controlar els camins, per atacar un castell o per fer un presoner i demanar un rescat pel seu alliberament.

Cada any, havia de passar 40 dies al servei del seu senyor.

9

Quin mercat!

1

En aquest

dibuix s’han esmonyit quatre objectes d’una altra època.

Els veus?

3

Esbrina el que diu cada personatge.

A quant les ven, senyora?

14

Aigua va!

Ai, el meu peu!

4 Deixin pas al senyor de Vilanova!

Aaaah!

Que es cremarà!!

Algú em pot gratar el nas?

Quants animals hi ha en aquesta escena?

roba els dos T personatges que porten la mateixa roba.

Solucions a la pàgina 59.

Concepció i text: © Bayard Presse-Images Doc-M. Beynié-juny 2013. Il·lustracions: © Bayard Presse-Images Doc-Nicolas Julo-juny 2013.

2

15

El moliner es diu Joan Vilanova.

Treballa amb el seu fill Bernat.

Elvira, ja és l’hora.

Cel rogent, o pluja o vent*.

Elvira, acaba’t la sopa...

...que cal donar de menjar als animals.

Àvia, mira quants ous!

Tites, tites, tiiiites!

Amb compte, joveneta, a veure si en faràs una truita...

Elvira, posa’t a punt.

M’has d’acompanyar al poble.

Que bé!

Pal de govern

En Joan el fa girar perquè les aspes estiguin cara al vent.

18

* “Cel rogent, o pluja o vent”: aquest refrany pronostica vent o pluja quan el cel de l’alba és vermell.

Bon dia, Joan!

Bon dia Lluïsa. En Bernat li moldrà el gra.

Estàs content, Quico? Ens n’anem a passejar...

Aspes

Tenen unes lones tesades entre els llistons de fusta.

Roda catalina

Les aspes fan girar aquesta roda, que transmet el moviment a un eix que, al seu torn, acciona la mola volandera.

Torre de molí Dins aquest edifici hi ha tota la maquinària per a la mòlta.

Tremuja

En Bernat aboca el gra de cereal en aquesta mena d’embut.

Moles de pedra

La volandera (superior) gira fregant la solera (inferior). Així aixafen el gra.

Canaló de la farina

La farina es recull dins un sac.

19

La guineu, r o d a ç a c n a una gr , pinten En els contes i les faules atge la guineu com un person ionat. mirri i, sovint, malintenc ra hàbil.

En realitat és una caçado s!

Que es preparin els talp

REBROTS! COM CORREN AQUESTS PUGONS!

AAH! ENS HA VIST LA GUINEU!

36

UF! QUIN DIA...

Guineus peninsulars La guineu comuna és present a tot Espanya, excepte a les illes Balears i a les illes Canàries.

A casa nostra, les úniques amenaces de la guineu són l’home i les malalties, tot i que, afortunadament, a Espanya la ràbia està eradicada. La caça, regulada per les comunitats autònomes, és més tradicional al nord de la Península.

al camp A les 5 h del matí clareja ineu torna acabat de segar. Una gu ac ple. al seu cau amb l’estóm t.

De sobte, sent un cruixi

Text: © Bayard Presse-Images Doc-N. Tordjman i M. Beynié (anatomia guineu, pp 42-43)-juny 2013/P. Garí.

Il·lustracions: © Bayard Presse-Images Doc-Benjamin Lefort (pp. 42-43)-juny 2013. Fotos: © F. Cahez

a

t. Li tremolen S’atura immediatamen ineu fa un salt les aletes del nas. La gu p a terra. vertical i es llança de ca Què ha descobert?

37

euetes joguinegen Durant el dia, les guin irada atenta davant el cau, sota la m mesos, són molt de la seva mare. Als dos agrada és jugar juganeres. El que més els rren, s’empaiten a barallar-se. Juntes co nt-se. i rodolen per terra rosega

40

tes aprenen Tot jugant, les guineue ncia. Uns mesos les bases de la supervivè la grandària d’un després, ja han arribat a finitives i una cua adult, tenen les dents de ixar el cau i caçar atapeïda. És l’hora de de juda de la mare. per si mateixos, sense l’a

Fotos: © A. Houdou. Fons de pàgina: © J. Ryan Cordova

45

Benvingut a Guédelon, un castell a mig construir que es troba a França. L’Eliott i en Mathis t’expliquen com s’aixeca aquesta fortalesa.

Bertrand Eliott

Sa om quí.

Com van col·locar les pedres del capdamunt de la porta sense que caiguessin?

En Florian, l’arqueòleg que dirigeix les obres de Guédelon, rep l’Eliott i en Mathis.

46

Mathis

rda La co os us de 13 n al! i és gen

1 E n Florian ens explica que una porta

és un semicercle col·locat sobre un rectangle. Abans de construir-la, cal dibuixar-la a mida real. És increïble: per traçar cercles, angles o línies rectes, els obrers de l’edat mitjana feien servir una corda de 13 nusos.

Compte, tesa bé la corda..

A la sala de traços, en Florian ensenya a en Mathis a traçar la forma de la porta sobre el terra. Gràcies a la corda, no cal compàs.

2 A l’edat mitjana, els obrers

tallaven motlles de fusta amb la forma exacta dibuixada a terra. Eren els gàlibs.

Aquestes peces servien després com a models per tallar les pedres.

3 L ’Henri és el picapedrer.

Talla la pedra seguint el traç de l’Eliott. Per tallar una pedra de 30 quilos triga un dia i mig.

DONCS... NO, NO HEM VIST CAP PUGÓ... ...ESTEM TALLANT PEDRA.

Que no se’m mogui el gàlib.

una pedra el gàlib sobre t ca lo l· co ha L’Eliott ó de llenya. ntorn amb carb co el t an aç tr i n’està

4 D esprés, per enganxar les pedres

entre si, s’utilitza morter, una mena de ciment fet de sorra, calç i aigua.

47

És veritat que les girafes tenen la llengua blava?

52

La llengua de les girafes és més aviat negra, amb reflexos blaus.

Aquest color tan original es deu a uns granets que té a la pell. Són pigments de melanina, com els que protegeixen la nostra pell d’alguns rajos solars.

Els reflexos blaus els causa la sang de les venes que circula per la llengua de la girafa. De fet, si et mires la llengua per sota, també veuràs el color blau de la sang de les teves venes.

El Vaticà és un país?

Alfons, 11 anys

Sí, és el país més petit del món.

Amb una superfície de 0,44 km2, el Vaticà és 3000 vegades més petit que Roma, la capital d’Itàlia, on està situat. El dirigent d’aquest país, que té només 932 habitants, és el Papa, el cap de l’Església catòlica.

Envia’ns les teves preguntes d’història, ciència, món o natura per correu electrònic: reporter@bayard-revistas.com o per correu postal: Reporter Doc, , Totes les teves preguntes, Av. Príncep d’Astúries, 8, entl. 1-2, 08012 Barcelona. No t’oblidis de dir la teva edat!

Foto: © Bilby/Monarto Zoological Park-Australia

Text: © Bayard Presse-Images Doc-P. N. T. (girafa), P. B.(Vaticà)-juny 2013. Il·lustracions: © Bayard Presse-Images Doc-Benjamin Lefort-juny 2013.

Clara, 9 any s

DOC enigma ELS CASOS DEL

EL SEGREST DE LA TATIANA Mafiosos de l’illa de Fumetti, prepareu-vos!

On l’Enigmus desembarca, el crim s’esvaeix.

Crec que és massa optimista.

Els criminals d’aquesta illa són tipus durs.

Sí, Tatiana, però tenim un avantatge: l’efecte sorpresa.

És ell. Ve amb la noia.

Primera etapa de la investigació: trobar la platja.

Podria articular millor, Ta... Tatiana?

Però on s’ha ficat?

MMMPF!

55

Tarzana Livingroom

Stanley

Leopold

Que estrany, tanta gent amb armadura al bosc...

Deuen ser cavallers medievals que no han sabut adaptar-se al món modern...

Potser,

I, a més, a força tenen de viure als cua. arbres, s’han convertit en mones...

??

Escolta! Que potser aquí tots els animals porten armadura?

Rar, raríssim...

Vés a saber…

Home, una cascada!

Beguem.

Puah! Aquesta aigua té un gust horrible de ferro!

Puaaah!

Oh, no! Se m’està metal·litzant la pell!

I a mi!

I a mi!

A mi també!

Exacte. És una aigua extremadament ferruginosa.

Ara ja sabem per què aquí els animals estan coberts de plaques de ferro...

Sí.

Almenys així no ens picaran els mosquits...

Text i il·lustracions: © Bayard Presse-Images Doc-Corcal-juny 2013.

Per què aquests cavallers criden com mones?

Iuhu!

Iuhu!

SETEMBRE 2013 – Núm. 211

Castanya

60