Reporter Doc 291 by Bayard Ediciones

NATURA

A PARTIR

Reporter

UN PÒSTER DOBLE

MON

L’aigua, Pluges, riu i oceans: e s lc de l’aigua icle

CIENCIA

un recurs molt valuós

Netejar l’aigu no és tan fàci a l! er Què hem de figua a per estalviar

HISTORIA

Núm. 291 SETEMBRE 2021

Mensual – 5,75 € (A les Canàries i en aeroports 5,90 €)

9 ANYS

Leopold

Còmic: © Bayard Presse-Images Doc 388-Textos i il·lustracions: Corcal, abril 2021. Portada: © Bayard Presse-Images Doc 388-Foto: © Ajar Setiadi/Solent News/SIPA, abril 2021. Pòsters: Animals: Shutterstock/AdobeStock; Aigua: © Milan-1jour1actu1 70-Il·lustració: Marc Clamens, abril 2015.

Quina calor tan espantosa que fa en aquesta selva!

Stanley

Castanya

Dutxar-se aquí? És clar que es pot!

Donaria el que fos per una bona dutxa.

Coneixes la lianadutxa, Stanley?

Livingroom

Ah, sí?

És una liana que recull l’aigua de pluja en uns grans dipòsits vegetals.

Doncs no…

Sí, ja ho veig. En aquesta selva n’hi ha moltíssimes.

A més, és una planta intel.ligent. Només cal dir-li:

Ja ho entenc: reacciona a determinades vibracions de la veu.

A la dutxa!

A la dutxa! A la dutxa!

A la d utxa!

Prou! Escolta, Tarzana, per casualitat no deus conèixer alguna espècie de lianaparaigua?

Benvinguts al

núm. 291, setembre 2021

EDITORIAL L’aigua és vida! Per permetre l’existència de qualsevol planta, qualsevol microbi, qualsevol animal o qualsevol ésser humà, l’aigua ha de ser abundant i de bona qualitat.

MON

Aquest mes, Reporter Doc t’explica com circula l’aigua per la superfície del nostre planeta i per què és tan urgent protegir-la. Tots junts…

La redaccio'

Les aiguaderes

A l’Índia, unes dones joves han lluitat per tenir aigua Pàgina al poble.

GRAN L’aigua, CiÈNCiA

CiÈNCiA

EXPERiMENT

Com es neteja l’aigua bruta?

un tresor que cal protegir

Pàgina 48 Pàgina 12

NATURA

© Bayard Presse-Images Doc 388-Il·lustracions: Arno Monin (Còmic), Alexandre Franc (Gran Doc); fotos: © Rebecca Josset (Experiment Ciència), Jnjhuz/adobestock.com (castor), Okea/adobestock.com (editorial), abril 2021.

L'ANiMAL

I també… Pàgina 38

El castor, pió to t u n c a m

Món actual pàgina 4 L’agenda del mes pàgina 8 Foto misteriosa pàgina 9 Totes les teves preguntes pàgina 10 El reportatge pàgina 22 Taller Ecologia pàgina 46 Els casos pàgina 51 del doctor Enigmus El test de la revista pàgina 55 Jocs per a llestos pàgina 56

LE + UN POSTER DOB

'L ETNA JUGA Furor roig

Al principi de 2021, l’Etna va entrar en erupció. Aquest volcà sicilià és el més actiu de tot Europa. Escup lava i pedres incandescents anomenades bombes. Aquest tipus d’erupció amb grans colades de lava molt líquida es diu estromboliana.

F O C B AM

ITÀLIA ETNA

I AIXÒ PASSA AQU

A Sicilia, una illa del sud d'Itàlia. 5

Minúscul! Aquest diminut camaleó mascle descobert a Madagascar fa 2,2 centímetres. La femella és més grossa, mesura 2,8 centímetres del cap a la punta de la cua. Aquesta nova espècie s’anomena Brookesia nana. Es creu que el mascle és el rèptil més petit del món.

Aquesta estàtua de 2 metres d’alçada pesa 10 tones. Està submergida, amb altres estàtues, a les aigües de Cannes, a la Costa Blava francesa. Aquestes obres d’art també s’han fet per servir de refugi als peixos i a les algues. Es poden observar amb unes ulleres i tub de busseig.

Un museu sota l’aigua

A França, res no farà callar els galls i les gallines! Allà, des de gener de 2021, les olors i els sorolls del camp estan protegits per la llei. Ningú no se’n pot queixar. L’olor de fem i el cant de les cigales ja formen part del patrimoni francès... com la Gioconda!

Quiquiriquic!

Esperança a Mart La sonda Al Hamal (“esperança”, en àrab), enviada pels Emirats Àrabs Units, ja orbita el planeta Mart. Hi romandrà almenys 686 dies, la durada d’un any marcià. La sonda permetrà estudiar l’atmosfera del planeta vermell en totes les estacions.

A D N E G A A LA TEV 21

0 2 e r b m e t e de s VISITA

El jaciment de la vil·la romana dels Ametllers

Des que Hispània es va convertir en província romana, a la península Ibèrica van proliferar les vil·les, unes grans propietats agràries que tenien bellíssims i luxosos habitatges on residien els seus amos, que eren grans terratinents. L’origen del que avui és el poble de Tossa de Mar, a Girona, és a la vil·la romana dels Ametllers, que va estar en funcionament des del segle I aC fins al segle IV dC. Es creu que en els seus camps es conreava la vinya, ja que el vi era molt preuat entre els romans. La vil·la consta de dues parts: a la zona més alta se situa l’habitatge principal amb els menjadors d’estiu i d’hivern, les sales per rebre les visites, les estances privades, les cuines, uns banys amb piscines d’aigua calenta, tèbia i freda, i els dos jardins. Els terres de moltes d’aquestes estances estan coberts de mosaics. A la part inferior hi ha els espais destinats a les labors agrícoles i a l’emmagatzematge, molt més modestos.

Textos: Pilar Garí; fotos: D. R. (Visita).

Les rutes de l’aigua

Aquest llibre proposa 20 excursions en les quals l’aigua és la gran protagonista. Congosts, salts, fonts, estanys, llacs… A Catalunya abunda l’aigua dolça. Gaudeix-ne! Els itineraris estan dissenyats per a totes les edats. Tots discorren per camins ben senyalitzats i permeten gaudir d’un refrescant dia de camp en família. Rutes d’aigua per Catalunya, d’Ivan Belarre, ed. Alpina.

Ed. Alpina

Autoretrat d’una molècula d’aigua

ió Ed. Fundac

LLEGEIX

Agbar

Av. del Pelegrí, 5 -13, Tossa de Mar (Girona). L’entrada al complex és lliure i gratuïta.

Acompanya una molècula d’aigua en el seu viatge pel món i per la història. Ella mateixa es presentarà: t’explicarà com és, quines són les seves propietats i quin paper juga en el cicle continu de la vida i en el funcionament del cos humà. També et narrarà les seves peripècies al llarg del temps i t’explicarà fins a quin punt l’aigua és un bé escàs que cal cuidar, utilitzar amb compte i repartir solidàriament. Però, a més de ser un manual molt útil, aquest llibre fa un recorregut gràfic en quatre còmics que reuneixen les principals qüestions sobre la matèria: “Soc especial”, “Em moc sense parar”, “Us faig molta falta” i “Com arribo a casa vostra”. Segons els autors, l’obra “representa un exercici de divulgació científica per conèixer (o redescobrir) l’aigua des de noves perspectives amb l’ànim d’ampliar el coneixement sobre aquest bé tan fascinant i apreciat”. Em dic Aigua!, de Ramón Folch i Javier Mariscal, ed. Fundació Agbar.

FOTO MISTERIOSA

? s é è u Q

1 L’ull d’un pop. 1 Xxxxxx 2 La lava d’un volcà. 2 Xxxxxx ? 3 Un glòbul vermell. 3 Xxxxxx ? 4 La cresta d’un gall. 4 Xxxxx ? Solució a la pàgina 58.

Què és el forat de la capa d’ozó?

Scylla, 9 anys

El blau és el "forat", el lloc on la concentració d'ozó és més baixa

Els colors mostren la diferent concentració d'ozó a l'atmosfera.

Foto feta per la NASA damunt del Pol Sud.

L’ozó és un gas que forma una capa a l’atmosfera de la Terra.

En algunes zones, la capa és menys gruixuda que en d’altres: és el que anomenem el “forat a la capa d’ozó”. La capa d’ozó se situa entre els 20 i els 50 quilòmetres d’altitud. Aquest gas es forma a partir de l’oxigen, per l’acció dels rajos ultraviolats del Sol. Així, la capa d’ozó filtra la llum del Sol.

Quan es va crear

el primer videojoc?

Amaury, 9 anys

El primer videojoc es va crear el 1972.

L’enginyer Ralph Baer va utilitzar la tecnologia dels radars militars per crear la primera consola de jocs connectada a un televisor. F. S.

Sense ella, no seria possible la vida a la superfície de la Terra. Fa 50 anys, els científics van descobrir que el seu gruix damunt del Pol Sud havia disminuït i que la seva destrucció es devia als gasos propel·lents dels aerosols, els CFC (clorofluorocarbonis). Per sort, el 1989, es va prohibir l’ús d’aquests gasos. Des d’aleshores, la capa d’ozó s’està reconstituint. E. F.

Per què els peixos tenen escates? Maia Les escates formen una mena d’escut

que protegeix la pell dels peixos dels depredadors, dels paràsits i del fregament amb les roques. També permet que l’aigua llisqui sobre el seu cos. N. T.

La zona vermella indica que la concentració d'ozó és més elevada.

Llúcia, 9 anys La torre de Pisa fa 58 metres i està inclinada perquè va ser construïda en un sòl inestable. Aquesta torre de marbre es va començar a inclinar uns anys després que es comencés a construir, al segle XII. En la dècada dels anys 1990, es van dur a terme diverses obres importants per estabilitzar-la. Des d’aleshores, s’ha redreçat una mica! F. S.

Sí, les granotes respiren sota l’aigua. Tenen pulmons que els serveixen per respirar en l’aire, però també respiren a través de la pell humida. Per això, quan les granotes són a l’aigua, són capaces d’utilitzar l’oxigen que hi ha. De manera que, tot i que no poden prescindir completament de l’aire, sí que poden romandre sota l’aigua molt temps. E. F.

Maties, 10 anys

Per què la torre de Pisa està inclinada?

Les granotes respiren sota l’aigua?

MASCOTES Per què de vegades el meu gat sembla boig?

Alícia

com k.adobe. va - stoc chmarjo Ko ita R ©

Són moments de molta excitació,

més sovint a última hora del dia, que els passa a molts gats, sobretot als que no surten de casa. Necessiten alliberar energia, per això corren i salten pertot arreu. Aquests moments de joc formen part del seu ritme de vida. No és gens preocupant, però, si vols reduir aquestes crisis, passa més temps jugant amb ell. N. T.

Com es netegen

les aigües residuals?

Reporter Doc ha portat la Maïssa a visitar una estació depuradora. Aquí netegen l’aigua que passa per les aixetes i les clavegueres. Endavant!

LA MAÏSSA, DE 8 ANYS, HA PARLAT AMB LA MARGOT

La Margot

és enginyera. Treballa a l’estació de descontaminació d’aigües residuals de Seine Grésillons (SIAAP*), a Yvelines, prop de París.

* El SIAAP (sindicat interdepartamental per al sanejament de l’aglomeració parisenca) és el servei públic de sanejament que tracta les aigües residuals de 9 milions d’habitants de la regió parisenca.

LA VISITA TÉ LLOC AQUÍ Riu Sena

Trielsur-Seine

Ho veus? Les màquines es controlen a distància gràcies als ordinadors.

És impressionant!

“L’estació es controla des d’aquesta sala.

A la nit i els caps de setmana, tot és automàtic; només hi venim si hi ha un problema. I és la primera vegada que un nen o nena visita aquesta planta”, explica l’enginyera.

L'estacio és tan gran com 35 camps de futbol. “Aquí, cada dia netegem l’aigua equivalent a 80 piscines olímpiques”,

continua la Margot. “L’aigua bruta de més d’un milió d’habitants arriba a l’estació per tractar-la i tornar-la al Sena”.

Maïssa, portes els guants i el casc? Llesta per a la visita? Estic preparada. Som-hi!

Amb aquesta tauleta tàctil, la Margot controla les màquines de l'estacio. “Primer entrem a la sala de pretractament. Aquí comença

la neteja de l’aigua”, explica la Margot. “Cal anar ben equipat: guants, casc, calçat i roba de seguretat.

Aquest caixeti groc és un detector de quatre gasos toxics.

La llum verda indica que no hi ha perill i es pot entrar a la planta.

L’aigua que arriba aquí està molt bruta. Cal assegurar-se que no hi ha gasos a la sala per no intoxicar-se. En efecte, l’aigua transporta molts materials en descomposició que desprenen gasos”.

En aquests tancs eliminem la sorra i els líquids greixosos que hi ha a l’aigua.

Per a què serveixen aquests ponts?

El pont dessorrador i desgreixador retira les particules greixoses de la superficie i la sorra del fons.

“Aquests grans tancs serveixen per al dessorrament i desgreixament de l’aigua”, assenyala la Margot. “L’aigua arrossega moltes coses: sorra, grava, terra i també líquids greixosos (sabó, lleixius, detergents…).

Aquests ponts recullen tots aquests materials. Abans d’aquesta etapa, s’han retirat de l’aigua els residus més gruixuts (tovalloletes, bastonets…) amb unes reixes o sedassos. És el desbast”.

Ni tan sols fa olor!

“En aquests grans dipòsits es neteja l’aire

per eliminar-ne les olors”, continua la Margot. “Dins, l’aire gira com en una rentadora. L’aire es neteja barrejant-hi productes químics.

S’introdueixen per aquí. És imprescindible portar un vestit especial, perquè tirem àcid sulfúric i altres productes perillosos a la màquina”.

El recorregut de l’aigua bruta Arribada de l’aigua bruta

Desbast amb reixes

Desgreixament i dessorrament

Aquesta és l’etapa de la decantació.

Per separar l'aigua de les particules de bruticia s'utilitzen productes quimics. Cal trobar la dosi adequada perquè la neteja funcioni ràpidament.

La decantació permet extreure totes les partícules petites que queden en suspensió a l’aigua. Aquesta operació té lloc en grans tancs, rere unes parets, i no es pot visitar. Però, per comprendre aquesta etapa, la Maïssa es reuneix amb l’Élodie al seu laboratori.

Benvinguda al meu laboratori, Maïssa. T’ensenyaré el procés de decantació.

Aquí investiguem per millorar l’eficàcia de la neteja de l’aigua.

Que interessant!

Quan barregem aigua amb productes quimics, les particules de bruticia s'enganxen entre si i cauen al fons del flasco. Aleshores formen una mena de fang.

Decantació

Tractament biològic

Aixo és el fang. El reciclarem per fer-ne adob o per generar electricitat, per exemple. Sortida de l’aigua neta

Aquí es duu a terme el tractament biològic. Has vist que gran que és?

Som a la teulada de l’estació!

L'aigua corre per sota d'aquestes teulades. Les teulades estan obertes perquè els bacteris necessiten aire per viure. “Per acabar la neteja, l’aigua passa sota aquestes teulades de pedra”, assenyala

la Margot. “Dins hi ha bacteris que es mengen els contaminants que han quedat a l’aigua.

Aquestes partícules contaminants no es veuen a ull nu. Procedeixen dels nostres excrements o dels detergents. L’aigua circula ràpid i es produeix un corrent”. I aquest és el resultat: una aigua ben neta. N’he ficat una mostra en aquest tub tan gran.

Sí, és totalment transparent. Gràcies per la visita.

La Margot ha posat unes boletes de poliestirè a les mans de la Maïssa. Els bacteris s’adhereixen a aquest material i s’alimenten de les partícules contaminants presents a l’aigua. L’aigua circula sense parar mentre els bacteris es mengen aquestes partícules.

“L’última etapa és la tornada al riu.

Unes canalitzacions subterrànies condueixen l’aigua neta al Sena: és l’evacuació”, explica la Margot. “L’aigua no és potable, no es pot beure. Però està prou neta com perquè els peixos puguin viure-hi”.

Sota aquesta cupula, s'emmagatzema el gas procedent dels fangs reciclats. Amb aquest gas es generarà electricitat.

RS... FEM PETITS GRANS LECTO FELIÇOS 4-6 ANYS

1-3 ANYS

6-7 ANYS

7-9 ANYS

9-11 ANYS

En català

b l'àud Am i b l'àudi Am o

En castellà

el CONTE od

l CONTE! de

Aprenentatge de l’anglès NIVELL ELEMENTAL

NIVELL BÀSIC

NIVELL INTERMEDI

NIVELL AVANÇAT

BILINGÜE ANGLÈS/FRANCÈS

ION.C  WWW.BAYARDEDUCAC

/ 93 218 24 76 9 85 1 92 00 9  : S N IO INFORMACIÓ I SUBSCRIPC Edita: Bayard Revistas. E-mail: reporter@bayard-revistas.com. Conseller delegat: Emmanuel du Boisbaudry. Redactora en cap: Marta Román. Tel.: 91 405 70 30. E-mail: mroman@bayard-revistas.com. Col·laboradors: Xavier Basora Rovira (textos catalans) i Marga G. Borràs. Directora d’art: Lucía Molina. Maquetació: Celia Lucas Berheide. Departament comercial i activitats de foment de la lectura a les escoles: Teresa García. Tel.: 91 405 70 33. E-mail: comercial@bayard-revistas.com. Directora financera i Atenció al client: Marina Vilaplana. Cap de producció: Alberto García-Asenjo. Directora de desenvolupament: Cristina Cuadrillero. Tel.: 91 405 70 22. E-mail: ccuadrillero@bayard-revistas.com. © Images Doc, Bayard Presse. Redactor en cap: B. Fichou. Direcció artística: M. Carron de la Carrière. Redactora en cap adjunta i cap de les seccions d’història i món: P. Bouchié. Cap de les seccions de ciència i natura: E. Franck. Secretària general de la redacció i coordinadora tècnica d’Images Doc Internacional: N. Taalba. Secretària de la redacció: N. Diochet. Primera redactora gràfica: B. Bovet. Assistent: R. Regal. Han col·laborat en aquest número: L. Guillain, P. Tessier, M. Terriac i M. Courtès. ISSN: 1133-9713. Dipòsit Legal: M-7824-1994. Imprimeix: Sucesores de Rivadeneyra SA i Egesa SA. Imprès a Espanya/Printed in Spain. Distribueix: SGEL.

TELÈFON DE ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 93 218 24 76.

E-mail: comercial.barcelona@bayard-revistas.com. Internet: www.bayardeducacion.com. No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió a través de qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o d’altres mètodes, sense el permís previ i per escrit del propietari del copyright. Aquesta publicació és membre de l’Appec.

El nostre paper és ecològic

HO SABIES?

Cal tenir cura de

Tots podem lluitar cada dia contra la contaminació i el malbaratament de l’aigua. Segueix aquests senzills consells per protegir el planeta.

Renta’t les mans estalviant aigua. Recorda’t de tancar l’aixeta mentre t’ensabones les mans. Una aixeta oberta consumeix de mitjana 12 litres d’aigua per minut.

dents, Mentre et raspalles les . no deixis córrer l’aigua N’hi ha prou amb un got d’aigua per esbandir-te la boca. I, per netejar el raspall, no necessites gastar-ne litres. Només cal posar-lo uns segons sota el raig de l’aigua i ja està!

Utilitza sabó sòlid. Els gels de dutxa estan fabricats amb petroli. Contenen productes químics que romanen molt temps a l’aigua.

A més, una pastilla de sabo dura el doble que un pot de gel de dutxa.

l’aigua! Millor dutxar-se que banyar-se.

No deixis residus a la natura. El vent i l’aigua de la pluja poden arrossegar-los a un riu. Aleshores, els residus podrien fer un llarg viatge i contaminar també el mar.

Una dutxa consumeix una mitjana de 20 litres d’aigua enfront dels 150 litres d’un bany. Per rentar-se, cinc o sis minuts són suficients. Recorda’t de tancar l’aixeta mentre t’ensabones.

Recomana als teus pares que comprin productes de neteja que respectin el medi ambient, especialment els detergents. Així es disminueix la contaminació dels rius i s’evita que al mar es formi una escuma totalment antinatural.

ctes Aquests prgoedixu en es distin logo. per aquest

Tria productes més respectuosos amb l’entorn.

I Love English Junior is the best!

Yomgui D.

Isn’t it?

MP3 audios

Rep I Love English Junior durant 2 anys (10 números)

Interactive exercises

per només 55,60 €

Entra-hi directament

 WWW.BAYARDEDUCACION.COM  900 921 859 / 93 218 24 76

Les aiguaderes

A l’Índia, durant anys, les dones del poble de Salamanatham van lluitar per tenir aigua corrent. Aquesta és la seva història.

QUAN?

Juny de 1982, a l'Índia, a Salamanatham, un poble al camp.

Entre 1980 i 2020.

L’ÍNDIA Tamil Nadu Naganadhi Salamanatham

Avani, on ets?

Al pati, mare. Estic recollint la roba mentre espero la Divya i la seva mare.

ON? 31

Aquell dia, l'Avani i la Divya acompanyen les seves mares als camps, a conrear la terra.

Pel camí, s'aturen al temple.

Ganesh, déu de la Terra i del Cosmos, fes que mai no ens falti aigua.

Estic orgullosa de vosaltres, sou molt bones alumnes.

No em canso de dir-ho: l’educació és important. Nosaltres no vam tenir l’oportunitat d’estudiar. Les dones del poble es reuneixen als arrossars per plantar arròs.

Ja ni noto l’esquena. Jo tampoc.

Em fas una trena?

D’acord, i després hem d’espavilar.

al poble de Salamanatham no hi ha aigua corrent.

Al final de la tarda, gairebé cada dia, les dones i les nenes van al riu.

Cal agafar aigua per cuinar i fer la bugada.

Caminar dos quilòmetres al dia per emmagatzemar aigua és molt dur.

Entre octubre i desembre, la pluja cau en abundància. ÉS EL MONSÓ*.

Germanet, deixa ja d’esquitxar-me!

* El monsó és l’estació de les pluges.

El monsó nodreix la terra en profunditat i fa pujar el nivell del riu.

L’Avani l’ajudarà.

Gràcies.

Al novembre, a l'arrossar…

La collita és bona, tindrem reserves. Aigua i sol, la combinació perfecta per tenir arròs.

Espero que algun dia l’aigua arribi a casa nostra.

Aquesta tarda anirem a buscar aigua i ens banyarem.

Deu anys més tard, el 1992, l'Avani es casa amb un noi del poble.

Visca els nuvis!

Però a la regió plou cada cop menys i les collites es veuen afectades per la sequera.

Des que es va casar, l'Avani conrea arròs, tomàquets, cacauets, patates…

Hem fet tot el que calia.

Espero que la collita d’albergínies sigui tan bona com l’última vegada.

En l'agricultura s'utilitzen nous productes per obtenir més fruites i verdures.

Mira, allà hi ha algú polvoritzant productes químics. La terra està dura. Tot i que la reguem, és com si l’aigua no penetrés al terra. La mare mai no n’utilitzava. Ara els agricultors en fan servir molts.

Acabem de collir i anem al riu a veure el nivell de l’aigua.

Al riu.

Divya, llavors estàs d’acord amb mi?

Sí, el nivell de l’aigua està molt baix per a l’època.

Al vespre, a ca l'Avani.

Mmm, que bo, mare!

Estic amoïnada, ja no podem banyar-nos al riu perquè l’aigua està bruta.

A la feina, aboquem l’aigua bruta al riu.

El 2008, la Divya i el seu marit marxen del poble.

Et trobaré a faltar!

M’agradaria comprar una bici de tres rodes per transportar persones.

No deixis d’enviar-me notícies teves. Ets com una germana per a mi. Però el meu marit vol provar fortuna a la ciutat.

Cinc anys després, a la ciutat de Vellore.

A les nostres regions, cada cop hi plou menys. És un autèntic problema per a l’agricultura i per a la nostra vida quotidiana.

Què desitja?

Soc en Kuppan**. Vinc a vostès perquè són especialistes en aigua.

Podríem buscar-hi plegats alguna solució.

Mentrestant, les dones s'han reunit al poble.

Fa més de deu anys que ens queixem de la manca d’aigua. El cap del poble ni tan sols ha contestat la carta que li vam enviar demanant que fes obres.

Tens raó, Avani. És una vergonya!

Estem més amoïnades que els homes. Qui fa el menjar i la bugada i rega el camp?

Nosaltres, les dones!

Però un dia, els especialistes de l'aigua venen al poble.

Som hidròlegs***. En Kuppan ens ha cridat. Venim a ajudar.

Caldria cavar petits pous perquè l’aigua es filtri millor al terra.

I per què no fem preses de pedra per retenir l’aigua?

Aquestes obres us farien la vida més fàcil.

Mesos més tard, a Salamanatham.

Però no hi ha diners per dur-les a terme.

Quina gran notícia! Endavant!

Som fortes! Estem acostumades a treballar la terra.

** En Kuppan treballa per a una associació humanitària. *** Els hidròlegs estudien el cicle de l’aigua.

El govern accepta pagar si feu l’obra vosaltres. I jo controlaré el projecte.

Les obres s'inicien al juny de 2014.

Uf! Aquesta feina és lenta i esgotadora, qui pren el relleu?

Comencem pel primer pou. Jo. I cantarem per donar-nos ànims.

A cavar!

Les dones treballen intensament durant dies. Les obres es multipliquen. Excaven pous al voltant del riu Naganadhi i aixequen preses Als cursos d'aigua.

Teu és el meu cor, oh, amor meu …

Amunt! Som-hi, noies, no ens hem de relaxar!

Quant farà aquest pou?

Sis metres de profunditat.

Teu és el meu cor, oh, amor meu …

Quan ARRIBA EL MONSÓ, els esforços tenen la seva recompensa.

L'aigua cau als pous i penetra a la terra.

Al riu.

Després DEL MONSÓ.

És genial poder-se banyar encara que l’aigua estigui una mica bruta.

Bé, ho hem aconseguit!

Un dia, a ca l'Avani.

Ara, al poble, totes les cases tenen una aixeta.

Espero que surti aigua.

Sí, però no l’hem de malbaratar, perquè les reserves poden exhaurir-se.

Tot anirà bé, mare.

El 2020, A L'ESCOLA del poble, l'Avani es dirigeix als alumnes.

Les nostres obres han servit d’exemple a altres pobles.

Ja no caldrà triar entre cuinar o fer la bugada.

S’ha acabat anar a buscar aigua!

Milers de dones han treballat per tenir aigua.

Avui, a la nostra regió hi ha 3.200 pous i 250 preses.

La meva àvia també hi ha participat.

Apaaa!

La meva mare diu que cal plantar arbres perquè això és bo per a la terra. Les dones del poble comparteixen la seva alegria.

El treball ha estat dur, però calia fer-ho, l’aigua és vida!

I nosaltres us hem ensenyat cançons per anirmar-vos!

Ben fet!

Quan engegueu la plantació d’arbres, compteu amb nosaltres.

Per fi, aigua! Ja tenim reserves.

CLAUS

No tothom té accés a l’aigua En molts països, hi ha persones que treballen per millorar la qualitat de l’aigua o per ajudar els que no en tenen. Reciclar l’aigua bruta

A Abidjan (Costa d’Ivori), el 2020 es van iniciar les obres per reciclar les aigües residuals. Als barris pobres d’aquesta ciutat d’Àfrica occidental es van reparar o es van instal·lar bombes i quilòmetres de canonades. L’objectiu d’aquestes obres era recuperar les aigües residuals que contaminen l’aire i el terra.

Distribuir aigua potable

Veneçuela fa anys que està en crisi. Molts habitants d’aquest país d’Amèrica del Sud fugen a Colòmbia, un país veí. Els colombians i les associacions humanitàries reben els migrants quan hi arriben i els ofereixen productes d’higiene i aigua potable.

Donar aigua als més pobres

Gitanjali Rao, una nena que vol ser útil El 2017, va dissenyar un aparell connectat a un telèfon que permet comprovar si l’aigua de l’aixeta conté plom, un material perillós per a la salut. La Gitanjali, que es preocupa molt pels altres i és una apassionada de la ciència, ja té molts altres projectes al cap. El 2020, Gitanjali Rao va ser escollida “nena de l’any” per Time, una famosa revista estatunidenca.

Gitanjali Rao, 11 anys, mi rebent el pre a la millor jove científica . estatunidenca

A Europa, hi ha gent sense sostre que viu al carrer. Aquestes condicions de vida fan que no sempre tinguin accés a l’aigua. Algunes associacions humanitàries i els ajuntaments els ofereixen ajuda. Amb la propagació de la Covid-19, és encara més important tenir una bona higiene i poder rentar-se amb regularitat.

L'ANIMAL

Un menú 100 % vegetarià

Aquest castor ha anat a la riba a buscar menjar. Per transportar aquesta branca d’arbre tan bonica, res més senzill que arrossegar-la sota l’aigua. Després l’amagarà al seu rebost aquàtic. El castor consumeix cada dia d’1 a 2 quilos de plantes de tota mena: herbes, fulles, brots i, a l’hivern, fins i tot escorces!

El tot un

campió

El castor europeu viu sempre a la vora d’un riu. Tot i que és discret, deixa rastres molt visibles de les seves “obres de construcció” i dels àpats nocturns.

Quan busseja, els ulls del castor es cobreixen amb una parpella transparent i pot tenir la boca oberta.

PLAF!

El xoc de la cua contra l’aigua se sent a 100 metres al voltant.

Tornem a taula!

El perill ha passat. El pare castor ha tornat a la riba, on havia localitzat unes branquetes de salze ben gustoses. El castor en rosega l’escorça sucosa i també mossega, una a una, les fines fulles verdes. Mmm! Quina delícia!

El castor acaba de donar un cop sec a l’aigua amb la cua plana. És una manera ben eficaç d’avisar el clan que hi ha un perill. Aleshores, tots corren a refugiar-se al riu, on cap depredador pugui amenaçar-los.

Un treball de llenyataire © Didier LAGREZE / Naturimages

Aquesta vegada és la mare castor la que ha atacat aquest arbre, a uns metres del riu. No se n’ha menjat els encenalls, perquè són massa indigestos. Però, quan l’arbre caigui, tota la família podrà accedir a les fulles i als brots que hi ha a la copa.

Descans amb els peus a l’aigua

Aquest castor jove ha sortit amb el seu germà gran, que li ensenya a reconèixer les plantes i les fustes més fàcils de tallar. El jove ja sap rosegar les tiges fent-les girar entre les potes davanteres.

Quina presa!

La família castor ha construït aquesta presa per retenir una part de l’aigua del riu. Així, al territori dels castors, el nivell de l’aigua es manté alt durant tot l’any, amb més de 60 centímetres de profunditat. Que enginyosos!

Els castors han desplaçat unes pedres grosses per falcar una pila de branques. I han segellat la presa amb fang i còdols.

El cau cabana

Benvinguts a casa!

Xemeneia de ventilació

Cambra

Entrada sota l’aigua

L’entrada sempre està amagada per sota del nivell de l’aigua

Les branques amuntegades permeten la ventilació del cau, que és a sota.

Aquesta és la cabana que han aixecat els pares i les cries al llarg de les estacions. Els castors europeus la construeixen a la riba, just a la vora de l’aigua. El seu refugi té una part subterrània, amb un accés directe des del riu: és el cau cabana.

Dormilegues!

Els membres d’aquesta família de castors dormen una gran part del dia, arrupits els uns contra els altres. Poden passar-se fins a 10 hores dormint. Per descansar en un lloc sec, han fabricat un llit de fusta esfilagarsant branques.

En pondre’s el sol, la família castor surt del refugi. Després d’una neteja acurada, aquest jove segueix la mare a la recerca d’aliment. Però són prudents: mai no s’allunyen més de 20 metres de l’aigua. Així, en cas de perill, poden tornar ràpidament a amagar-se al riu.

Cria nedadora El jove castor de seguida aprèn a nedar. Però, per deixar el cau, primer ha d’aprendre a bussejar. Roman amb la família durant dos anys. Quan neix una nova ventrada, ha de marxar a la recerca d’un altre territori i formar la seva pròpia família.

Passejada nocturna

HO SABIES?

El rosegador més

Un pelatge impermeable

Els pèls del castor estan tan atapeïts que la pell no es mulla quan busseja. No són tots de la mateixa llargària i té fins a 23.000 pèls per centímetre quadrat.

Olfacte excel·lent

Cada castor identifica els altres castors gràcies a les marques d’olor que deixa cadascun. Aquesta olor procedeix del castori, un oli que segreguen unes glàndules que té a prop de l’anus.

Mans hàbils

Tenen cinc dits. El castor utilitza el dit petit en lloc del polze per agafar trossets de fusta.

Longitud: 1 metre Pes: 21 quilos

Els secrets del castor

gros d’Europa

Dents fortes p El castor euro

Per rosegar, el castor fa servir les quatre llargues incisives que té cobertes d’un esmalt groc. La punta talla com un ganivet. Aquestes dents s’esmolen constantment. Les de baix freguen contra les de dalt. Es desgasten, però creixen sense parar.

C: NOM CIENTÍFI

is.fr / Minden /Hém

Castor fiber. mífers. CLASSE: ma gadors. ORDRE: rose nys AT: rius, esta HÀBIT

i llacs.

: LONGEVITAT

Una tercera parpella transparent

S’anomena membrana nictitant. Cobreix l’ull desplegant-se des de l’extrem intern cap a l’extern.

Dos peus palmats

Quan busseja, els cinc dits units per una membrana interdigital es converteixen en dos grans rems. El castor els mou alhora per nedar més ràpid.

Una cua plana

Fa 30 cm de llarg i 10 cm d’ample. Està coberta per una pell gruixuda i rugosa. A l’aigua, la cua del castor serveix d’aleta i de timó. També és una reserva de greix.

. de 7 a 8 anys

Una digestió doble El castor digereix les matèries vegetals gràcies a uns bacteris que té al final de l’intestí. Per assimilar el que menja, el castor ha d’empassar-se l’aliment per segona vegada. És a dir, consumeix una matèria tova que surt de l’anus: el cecotrof. Després expulsa els excrements a l’aigua.

TALLER ECOLOGIA

“Hem plantat

Els alumnes de la classe de l’Alexandre i l’Eliot van plantar arbres fruiters a la granja de Les Mahamas, al Limousin, al centre de França, amb l’associació Des Enfants et des Arbres*.

la Arbres a

granja

Aquí bufa molt el vent, els nostres arbres protegiran el jardí. Som-hi! Plantarem tres arbres cadascú. * Associació Nens i Arbres.

Pas a la natura! A la granja de Les Mahamas, els agricultors han decidit deixar més espai a la natura. Volen delimitar els camps amb una fila doble d’arbres que formaran una barrera natural.

Les bardisses i els arbres que delimiten els ca mps són un refugi per a m olts animals: ocells, eriçons, insectes…

La barrera d’ar bres alimentarà les gallines i el s porcs gràcies als fruits. Tam bé enriquirà la terra amb les fulles se ques.

arbres” Totes dues mans a la terra

Eliot

L’Alexandre i l’Eliot, amb altres nens d’escoles de les rodalies, han vingut a plantar els arbres. S’han fixat molt bé en les explicacions dels jardiners. Plantar un arbre és molta feina.

Com es planta un arbre? ■ Fes un forat tres vegades més ample que les arrels de l’arbre. El forat ha de ser prou profund com perquè les arrels no en sobresurtin. ■ Cobreix les arrels de terra fins al punt en què s’uneixen amb el tronc.

Les arrels

I no t’oblidis de regar-lo!

Quan el projecte finalitzi, hi haurà un centenar d’arbres i arbustos: castanyers, nogueres, pomeres… Tots plantats l’un al costat de l’altre per crear una barrera verda i llaminera.

Intenta-ho tu Si tens un jardí, crea un racó salvatge. ■ Deixa les fulles seques a la superfície perquè nodreixin la terra. ■ No juguis en aquest lloc, la natura necessita calma. Veuràs com creixen boniques plantes salvatges. I les bestioles tindran un racó tranquil.

Alexandre

Una barrera d’arbres és com una tanca, però viva!

EXPERIMENT CIÈNCIA

Com es neteja l’aigua bruta? Els residus abandonats a la natura contaminen l’aigua. Fes aquest experiment per observar com es barregen algunes substàncies amb l’aigua i què es fa per netejar-la.

Necessites:

■ 6 gots ■ 3 filtres de cafè ■ 3 culleretes ■ aigua ■ oli ■ farina ■ sal

Omple tres gots amb aigua fins a la meitat. Afegeix una mica d’oli en el primer got.

En el segon got, tira-hi una culleradeta de farina.

En el tercer got, posa-hi mitja culleradeta de sal, no més.

Utilitza una cullera diferent per remenar el contingut de cada got.

I ara observa…

L’oli s’estén per tota la superfície de l’aigua: flota flota. 48

La farina es distribueix a l’aigua: es queda en suspensió suspensió.

La sal es barreja tan bé que desapareix: es dissol dissol.

Ara filtra tots els productes. Col·loca un filtre de cafè en els tres gots buits i aboca amb compte cada barreja en un got net.

I aquest és el resultat!

I, si tastes l’aigua que contenia sal, veuràs que continua sent salada.

Aquí, el filtre ha retingut l’oli.

Aquí, el filtre ha retingut una part de la farina, però encara queda farina a l’aigua.

QUÈ HA PASSAT? No totes les substàncies reaccionen de la mateixa manera al contacte amb l’aigua. Algunes no es barregen, d’altres romanen en suspensió i d’altres es barregen tan bé que passen a formar part de l’aigua.

I no sempre és fàcil extreure les substàncies que es troben a l’aigua. Com més es barregen, més difícil és extreure-les.

I què passa a la natura? Per saber-ho, passa la pàgina…

EXPERIMENT CIÈNCIA

El petroli, els olis i els carburants

s Els objectes de plàstic abandonat

n a la natura es desgasten i allibere petites partícules. Quan l’aigua les arrossega, aquestes partícules romanen en suspensió, arriben fins a l’oceà i, al final, cauen al fons del mar.

no es barregen amb l’aigua, però s’estenen sobre grans superfícies. Un litre d’o li contamina un quilòmetre quadra t. Per això, quan hi ha una marea neg ra, calen molts mitjans per netejar la superfície del mar.

ATURLAEM

! O I C A N I M A T CON

També hi ha productes químics que es dissolen a l’aigua

dels rius i al mar. Alguns procedeixe n de les fàbriques. D’altres s’utilitzen al camp, per elim inar les males herbes i els insectes. I d’altres proced eixen dels medicaments que consumim i que després expulsem a través de l’orina.

© Bayard Presse-Images Doc 388-Text: Erik Franck; fotos: © Rebecca Josset, © Dimdimich-stock.adobe.com (cartell); il·lustracions: Jérôme Sié (p. 48), Mathilde Courtès (p.50), abril 2021. Gràcies a en Timéo per la seva participació.

A la natura, els productes contaminants es comporten com l’oli, la farina i la sal.

LES ES 12 ESTÀTU T IGH DE MIDN ISLAND A LA COSTA DE FLORIDA, A LES 22.30 H. I pensar que estàvem convidats a un banquet a l’ambaixada…

A més, la nostra vella amiga Felineta necessita la nostra ajuda. Aquesta aventurera! Però no havia renunciat a robar diamants?

Vinga, Tatiana, segur que prefereix resoldre un misteri que una simple vetllada en un palau.

A robar-los, sí, però no a buscar tresors. I sembla que aquesta vegada n’ha descobert un de debò.

Som a Midnight Island, l’illa dels 12 pirates.

Tingui, un sandvitx de tonyina. Bon banquet.

La Felineta m’ha enviat un missatge aquest matí: “Segons un text descobert a la biblioteca de L’Havana, el botí del capità Lefthand està ocult en una de les estàtues erigides a l’illa fa 300 anys en honor dels pirates. L’estàtua només s’obre un dia a l’any: avui, entre les 23.50 h i les 00.10 h”.

I s’ho ha cregut? Que ingènua…

Però no he rebut més notícies de la Felineta des d’aquest missatge. Tenim una hora per trobar-les, a ella i a l’estàtua del tresor.

Fet, perquè l’illa és minúscula.

Felinetaaa! Holaaa!

Doctor, vingui a veure això.

Un campament. Deu ser el seu. Però ella no hi és. Aquí hi ha… un mapa.

No ha indicat on és el tresor.

Molt fàcil. Només hi ha una estàtua amb els dos ulls verds: la 4.

Buscarem l’estàtua que té els ulls verds. Jo cobreixo la meitat nord i vostè explora el sud.

Les dotze menys 3. Som-hi. Si la Felineta és espavilada, deu ser allà.

20 MINUTS DESPRÉS.

Ni rastre de la Felineta. Tant és, pressionaré el nas.

Llestos. He fotografiat sis estàtues.

I jo les altres sis.

Res. És una broma, ho sabia. Ja ho entenc. Aquesta no és l’estàtua que busquem!

Per conèixer les explicacions del doctor Enigmus, passa la pàgina.

El text no diu que els dos ulls siguin de la mateixa estàtua.

El nas que hi ha entre les dues és la de l’estàtua 10.

L’estàtua 6 i la 12 també tenen un ull verd.

Ja hi som. Les dotze i set. Premeré.

Felineta! Felineta?

La seva llanterna! Aquest misteri no està resolt.

5 Per no malbaratar

perquè…

l’aigua podem…

A. té puces B. no ha menjat

A. reutilitzar-la B. tancar bé l’aixeta C. dutxar-nos en lloc

el seu pinso favorit

C. no ha fet prou exercici

de banyar-nos

6 La capa d’ozó filtra…

2 L’aigua va aparèixer

A. els asteroides B. la llum del Sol C. els ovnis que

a la Terra fa…

A. 10,8 milions d’anys B. 18.800 milions d’anys C. 3.800 milions d’anys

s’apropen a la Terra

7 El castor fabrica

3 La torre de Pisa està

una presa al riu per…

inclinada perquè…

A. produir electricitat B. pescar peixos C. mantenir el nivell

A. així ho va voler l’arquitecte B. es va construir sobre sòl inestable

C. els obrers van cometre petits errors

de l’aigua

8 L’aigua mineral

4 En plantar un arbre,

ve generalment…

el forat ha de ser…

A. del mateix diàmetre

A. del desglaç

B. tres vegades més ample

B. de fonts subterrànies C. de les cisternes

d’icebergs

que el tronc de l’arbre

que les arrels de l’arbre

C. regat prèviament

La màquina rentaplats. Una altra?

Solucions a la pàgina 58.

Atura-la. Per què?

Perquè aquests eren els últims plats que ens quedaven. © Bayard Presse-Images Doc 388Guió i il·lustracions: Patrick Cerf, abril 2021.

1 El gat fa bogeries

EL TEST DE LA REVISTA

JOCS PER A LLESTOS

La piscina A

1 Sense aigua!

Quina roda cal girar perquè torni a sortir aigua pel tobogan? Aquesta roda és a sota i al costat d’una altra del mateix color.

2 On són

els xurros?

Busca els tres xurros i els tres cinturons de natació que el socorrista ha perdut a la piscina.

La cursa de natació

Qui és qui? La Sofia és la més equipada del grup i és lluny d’en Labib. En Martí és al costat d’en Labib, però no de la Clara. .

d’ones 4 Acrobàcies

Cpncpmmfub, fodbsb qput hvbozbs mb dvstb bmt bmusft ofebepst. Bgbozb’u!

5 Prohibit banyar-se

Per llegir el missatge, substitueix cada lletra per l’anterior de l’alfabet.

Solucions a la pàgina 58.

Aquests quatre saltadors de trampolí són autèntics acròbates. Cada nen representa una lletra en desordre. Saps quina paraula formen?

Solucions

LA PISCINA D’ONES (p. 56-57) Solucions dels jocs 1 a 5: 1. Sense aigua La roda K. Mira la imatge. 2. On són els xurros? Mira la imatge.

3. La cursa de natació La Clara porta un casquet rosa; la Sofia, un casquet negre; en Martí, un casquet taronja, i en Labib, un casquet lila.

FOTO MISTERIOSA (p. 9)

4. Acrobàcies Els nens formen la paraula PLOUF.

Núm. 1: L’ull d’un pop. La pupil·la té forma d’escletxa. El pop pot modificar la mida i la forma de la pupil·la per adaptar-se a la lluminositat ambient.

5. Prohibit banyar-se “Bombolleta, encara pots guanyar la cursa als altres nedadors. Afanya’t!”

EL TEST DE LA REVISTA (p. 55) 1-C. 2-C. 3-B. 4-B. 5-A, B, C. 6-B. 7-C. 8-B.

EL MES QUE VE A

Per a què serveix anar a la Lluna? A PARTIR DE 9 ANYS

Rep Reporter Doc cada mes a casa

 WWW.BAYARDEDUCACION.COM  900 921 859 / 93 218 24 76 per només 62,95 € l’any

Regal de benvinguda: 2 exemplars de la col·lecció Els tresors de Reporter Doc

Entra-hi directament

La revista que respon totes les teves preguntes

SETEMBRE 2021 - NÚM. 291

o els petits secrets de l’evolució

L’evolució ha permès a alguns animals viure en regions on plou molt poc. És el cas del dromedari.

El seu secret es troba en el gep. Al contrari del que se sol creure, el gep no és ple d’aigua, sinó de greix. Ah, sí? Que desagradable!

La natura també ha dotat el dromedari d’altres avantatges. Per estalviar aigua, sua molt poc.

Així, el dromedari pot romandre un mes sense menjar i sense beure. Però, aleshores, el gep es buida. Quina fluixera!

No com d’altres que conec...

A més, les seves Excepte quan estic fosses nasals retenen refredat… Atxim! l’aigua que hi ha en l’aire que exhala.

I a sobre, té un truc per no malgastar aigua: fa un pipí molt concentrat. Deixeu que em concentri tranquil.

Aquest greix li proporciona energia i, si cal, es transforma en aigua.

Reporter Doc 291

Articles inside

Món actual pàgina

Jocs per a llestos pàgina

Taller Ecologia pàgina Els casos

L’agenda del mes pàgina