Reporter Doc 301 by Bayard Educación

MON

a la

La vida

sabana

NATURA

9 ANYS

HISTORIA

Mensual – 6,30 € (A les Canàries i en aeroports 6,45 €)

CIENCIA

Núm. 301 SETEMBRE 2022

A PARTIR

Reporter

Leopold

Stanley

Livingroom

Castanya

I per allà s’acosten els lleons que les atacaran. Serà una carnisseria! Ara ho veurem…

Assistirem a l’àpat de les feres. Allà hi ha les gaseles…

Nyam! Nyam! M’encanten les seves patates.

Què hi ha avui per dinar?

I el suc de baobab!

El plat del dia: pollastre amb patates.

Estic indignat! Ja no hi ha vida salvatge.

Què és això? Jo vull filmar les feres devorant-se entre si, no aquest restaurant a la sabana! Mala notícia: m’he oblidat el pícnic d’avui.

Que llest!

NYAM! NYAM!

Mentrestant, jo filmo. És un bon material per a un documental.

Bé, la veritat és que s’agraeix que hi hagi un restaurant quan no tens res per menjar. NYAM NYAM

És l’evolució, Livingroom, què hi farem…

NYAM NYAM

Còmic: © Bayard Presse-Images Doc 403-Textos i il·lustracions: Corcal, juliol 2022. Portada: © Bayard Presse-Images Doc 403-Foto: © Pierluigi Rizzato/Biosphoto, juliol 2022.

I ara!

Benvinguts a

EDITORIAL

núm. 301, setembre 2022

HiSTÒRiA

Aquest mes, Reporter Doc et porta de viatge a la sabana africana: el regne dels lleons, les zebres i els elefants. Però als pobles dispersos a les planures on creixen l’herba alta i els baobabs, també hi viuen nens i nenes com tu. En el reportatge a Costa d’Ivori, coneixeràs l’Épiphanie, una nena de 12 anys que travessa la sabana cada matí per anar a escola.

La redaccio'

A la sabana amb els san

Pàgina 31

El jove Thabo surt de cacera…

Per què els colors foscos fan més calor? Pàgina

NATURA

© Bayard Presse-Images Doc 403-Il·lustracions: Didier Garguilo (Còmic), Philippe Munch (Gran Doc); fotos: © Rebecca Josset (Experiment), © Ignacio Yufera/Biosphoto (L’animal), T. Michel/adobestock.com (Editorial), juliol 2022.

L'ANiMAL

GRAN MON

CiÈNCiA

EXPERiMENT

re… t s o v t n a v I da l’oricterop!

Pàgina 38

La sabana al llarg de les estacions

Pàgina 12

I també… Món actual pàgina 4 L’agenda del mes pàgina 8 Foto misteriosa pàgina 9 Totes les teves preguntes pàgina 10 El reportatge pàgina 22 Taller Ecologia pàgina 46 Els casos del doctor Enigmus pàgina 51 El test de la revista pàgina 55 Jocs per a llestos pàgina 56

COM FLORS AL

Un tresor de corall

Uns científics han descobert un immens escull de corall gegant davant de la costa de Tahití, a l’oceà Pacífic. Aquest escull coral·lí s’estén al llarg de més de tres quilòmetres i es troba en un estat excel·lent. Els científics pensen que la bona conservació d’aquest corall es deu al fet que viu a més de trenta metres de profunditat, protegit de la calor i de la llum.

R A M L E D FONS Davant de les costes de Tahití, a la Polinèsia francesa TAH i T

OCEÀ PAC Í F i C

UI Q A A S S AIXÒ PA

Aquest gosset es diu Patron. Està entrenat per detectar explosius. Des de l’inici de la guerra d’Ucraïna, ha localitzat centenars de mines. Per això, aquest Jack Russell terrier de 2 anys s’ha convertit en un heroi per al seu país. Fins i tot ha rebut una medalla del president ucraïnès Volodímir Zelenski. Impressionant!

Animals? Aquí la ISS!

Aquesta merla va equipada amb un dispositiu de seguiment remot.

Els animals detecten els sismes, els tsunamis i els incendis forestals molt abans que els éssers humans. Per això els científics dotaran 100.000 animals de transmissors connectats amb l’Estació Espacial Internacional (ISS, en anglès). En controlar els seus desplaçaments en temps real, els especialistes podran detectar un fet anormal, com l’erupció imminent d’un volcà.

Bub-bub! Bub-bub!

Excepcional!

Salvat! Aquest catxalot va quedar atrapat per la marea baixa i va encallar en una platja xinesa. Uns pescadors van intentar tornar-lo a l’aigua, però el catxalot pesava massa. Llavors el van regar sense parar fins que va pujar la marea. Vint hores després, el cetaci va poder marxar nedant!

Abans d’iniciar les obres de restauració de Notre Dame de París, després de l’incendi del 2019, uns arqueòlegs van excavar el terra de la catedral i van descobrir-hi molts tresors, com aquesta imatge. Probablement formava part del jubé, una mena d’envà decorat que separava, a l’església, el capellà i els fidels.

LA TEVA AGENDA de setembre 2022

VIATJA

Passatgers al tren dels llacs!

Celia Lucas ns: Adobe Stock/ tren.cat; il·lustracio Fotos: www.turis

Aquest tren, que circula entre muntanyes i congostos, et portarà a fer un fantàstic recorregut per la natura sense baixar del vagó. El viatge transcorre entre Lleida i la Pobla de Segur al llarg de 89 quilòmetres. Durant el trajecte es travessen 4 llacs, 40 túnels i 75 ponts. El recorregut dura unes dues hores. Pots triar entre dues opcions: el Tren Històric o el Tren Panoràmic. En el primer cas, viatges en vagons dels anys 1960, amb un curiós furgó postal i un cotxe cafeteria amb molt encant. El Tren Panoràmic et permet contemplar les millors vistes de les serres del Monroig i el Montsec. Tren dels llacs (Lleida) Informació a https://turistren.cat/trens/tren-dels-llacs/

LLEGEIX

AKIARA books

Segur que has sentit parlar de la primatòloga Jane Goodall, que en la dècada de 1960 va ser pionera en l’estudi del comportament dels animals en el seu medi natural. En aquest llibre, l’autora ens parla de la seva passió per Àfrica, del seu primer contacte amb els ximpanzés i de com la seva relació amb ells va fer que canviés la visió dels humans sobre la nostra pròpia espècie. La seva experiència a Àfrica, en contacte estret amb la natura, també la va fer una defensora de l’equilibri ecològic a escala mundial.

Aprendre dels ximpanzés, de Jane Goodall, AKIARA books

PARTICIPA

Textos: Pilar Garí.

Xafarranxo de neteja!

L’any 2008, a Estònia, els ciutadans van tenir una idea extraordinària: netejar el país sencer! En només 5 hores, 50.000 persones van aconseguir eliminar 10.000 tones de residus. Aquesta singular iniciativa aviat es va estendre a altres països. Des d’aleshores, el tercer dissabte de setembre se celebra el Dia Mundial de la Neteja. L’any passat, més de 25 milions

Tots els animals s’adapten al medi on viuen. Dins el seu ecosistema, cadascun desenvolupa les habilitats que li permeten sobreviure i reproduir-se. Una d’aquestes habilitats és la construcció. En aquest llibre descobriràs que els animals són grans mestres de l’arquitectura i l’enginyeria. A la sabana, per exemple, els autèntics reis de l’ecosistema són els tèrmits. Les cases d’aquests insectes, els termiters, són esveltes torres de fang que s’eleven a diversos metres d’altura i s’enfonsen a uns 40 metres de profunditat. Fascinant! Construccions animals, Emilia Dziubak, editorial Flamboyant

de persones de 190 països es van unir per fer una neteja a escala planetària! El 17 de setembre, milions de voluntaris tornaran a participar-hi recollint les escombraries de les platges, els parcs, els rius, els boscos i els carrers. A Catalunya, l’Agència de Residus i la Generalitat promouen múltiples activitats. Si vols col·laborar per tenir un món més net, busca la que més t’agradi. El planeta t’ho agrairà. http://www.arc.cat/agendalcue/

E.d. Flamboyant

Construccions per a tots els gustos

Els ximpanzés, al cor d’Àfrica

FOTO MISTERIOSA

? s é è u Q

1 Una ortiga. 2 Un raspall per als cabells. © Chrispo - stock.adobe.com

3 Un centpeus. 4 Uns claus rovellats. Solució a la pàgina 58.

Valentine, 9 anys

Per què els arbres

Per què

tenen fulles?

els barrufets són blaus?

Joseph, 9 anys

Les fulles són indispensables per als arbres. Gràcies al pigment verd,

Peyo, el creador d’aquests cèlebres follets, va dibuixar els barrufets en blanc i negre. Va ser la seva dona,

Nine Culliford, qui els va acolorir. Però per què va triar el blau? Segons ella, perquè vermells semblarien empipats; grocs, tindrien mala cara; verds, es confondrien amb la vegetació, ja que viuen al bosc, i el rosa és un color “massa humà”. Així que va decidir que els follets que persegueix en Gargamel fossin de color blau. F. S.

Per què els éssers humans

no tenim cua?

Per què

Bastiano, 10 anys

En realitat, sí que tenim cua! Si més no, un vestigi.

Està amagada: es troba a la part inferior de la columna vertebral, a sota de les natges. Està formada per quatre ossets soldats entre si que constitueixen el còccix. E. F.

anomenat clorofil·la, les fulles capten la llum del sol. També absorbeixen diòxid de carboni de l’aire a través d’uns foradets, els estomes. A més, l’aigua, l’aire i la llum es transformen en aliment a l’interior de les fulles. Així l’arbre pot viure i desenvolupar-se. P. P.

les lluernes produeixen llum?

Oscar, 9 anys

Només les femelles emeten llum. Segreguen

un producte especial a partir d’una reacció química que es produeix a l’interior del seu cos. La femella brilla per atreure els mascles i així poder reproduir-se. P. P.

Per què fa

Naël, 9 anys

a Sud-àfrica?

La Terra està dividida en dos per una línia imaginària: l’equador.

Al nord d’aquesta línia, hi ha l’hemisferi nord i, al sud, l’hemisferi sud. Cadascun d’aquests hemisferis té un pol on fa fred, zones temperades amb quatre estacions i zones tropicals on sempre fa calor. Sud-àfrica es troba prop d’una zona tropical, per això hi fa bastanta calor. E. F.

Quin jugador de futbol

ha marcat més gols?

Rafael, 10 anys

Fins no fa gaire, el màxim golejador de la història era l’austríac Josef Bican, un jugador de la dècada de 1930 que va marcar 805 gols. Però el passat 12 de març, el portuguès Cristiano Ronaldo va marcar-ne tres enfront del Tottenham i va aconseguir els 807. Ronaldo espera superar els 1.000 gols al llarg de la seva carrera. F.S.

fred al pol sud i calor

MASCOTES

Sybille. m mare de adobe.co Foto: © La nchalee - stock. A ó: ci ra Il·lust

Sybille, de 9 anys, i el seu conill Cabriole.

Per què el meu conill mou el nas tota l’estona? Els orificis nasals del conill se separen constantment per deixar que hi passi l’aire.

Això demostra que el conill respira bé i també que ensuma per captar les olors que suren en l’aire. L’olfacte excel·lent li permet olorar el menjar o detectar algun perill pròxim. Això és molt pràctic, perquè, com que té els ulls situats als costats del cap, no hi veu gaire bé de front. Quan el conill està relaxat, els moviments del nas es fan més lents. P. P. nif!

Snif! 11

NATURA

La sabana africana és plena de vida durant tot l’any. Animals i plantes cohabiten en aquestes vastes praderies, entre l’estació seca i l’estació humida.

Què és la sabana? Les sabanes es troben a les regions càlides que coneixen llargs períodes de sequera. El paisatge de la sabana es compon de grans planes d’herbes altes amb arbres i arbustos més o menys dispersos. És un territori immens que permet que aquest guepard i aquesta gasela es llancin a una increïble persecució.

La sabana a l'estaci

Els animals i les plantes de la sabana pateixen llargs mesos de sequera i de calor. Cadascú té la seva tècnica per resistir. Les acàcies suporten

la calor gràcies a les arrels, que s’estenen en profunditat i busquen l’aigua subterrània.

Aquesta girafa aconsegueix aigua menjant fulles cobertes de rosada.

La gasela s’ha alliberat del guepard! Ara s’està de cara al sol per exposar només una petita part del cos.

En aquesta estació, l’herba està seca; per això els colors de la sabana són grocs.

Aquests elefants

furguen el llit d’un aqüífer per trobar aigua a poca profunditat.

Aquest facoquer es refresca al fang. Així es desprèn dels paràsits que viuen a la pell.

La ganga carrega les plomes

d’aigua mentre beu. Així porta aigua als pollets, que encara no poden desplaçar-se tots sols.

ó seca

Aquest lleopard es pot estar diversos dies sense beure. Troba l’aigua que necessita en les preses que es menja.

El calau regula

la seva temperatura gràcies al voluminós bec buit i recorregut per vasos sanguinis. Això li permet refrescar-se.

L’estruç

esbufega molt ràpid, com els gossos, per refrescar-se. També separa les ales per fer-se ombra.

Els tèrmits viuen reunits per milers al termiter. Aquesta construcció en altura és una columna de ventilació que manté la temperatura fresca al niu.

Aquestes lleones romanen

a l’ombra dels arbres per pair les preses entre dues caceres.

Protegits de la calor Durant el dia, a la sabana, la calor és aclaparadora. Per això, molts animals s’estan als caus i no en surten fins que es fa de nit i la temperatura refresca.

La sabana es crema!

El foc també forma part de la vida de la sabana. Les plantes i els animals hi estan acostumats.

Els arbres joves

Aquest baobab sobreviu a l’incendi

no resistiran el foc. Alguns moriran i d’altres ja no creixeran més.

gràcies a l’escorça, que és molt resistent. La fusta cremada de l’interior del tronc es regenerarà.

Les cendres aportaran

elements que ajudaran les plantes a rebrotar. De fet, algunes llavors només germinen després d’haver-se cremat!

El corredor de Temminck

només construeix el niu a les praderies que s’han cremat fa poc.

Al drongo cuaforcat

li agrada que cremi la sabana. Això li permet trobar molts insectes que caça al vol.

La llagosta i altres insectes voladors volen per fugir de les flames. 16

L’herba crema,

però sobreviurà gràcies a les arrels i a les llavors, que es troben sota terra. Quan arribin les primeres pluges, tornaran a créixer.

Aquests marabús s’han reunit

prop de les flames per capturar petits animals atrapats en el foc.

Aquests topis

corren a refugiar-se en un lloc segur.

D’on venen els incendis? Aquest babuí menja tot

el que troba, inclosos els petits animals que fugen del foc.

Quan l’herba està molt seca, es pot incendiar a causa d’un llamp o per un foc encès per les persones. Aquests incendis mantenen el paisatge de la sabana i impedeixen que es transformi en un bosc.

La sabana a l'estació Durant aquesta estació, plou molt i la temperatura baixa una mica. La vegetació està molt verda.

Durant els mesos de pluja,

el baobab emmagatzema una gran quantitat d’aigua al tronc.

Aquests enormes ramats d’herbívors van arribar

al principi de l’estació de les pluges. Milions d’animals pasturen l’herba que acaba de brotar.

Zebres

Gaseles

Un nyu El guepard femella

ha tingut cadells, que observen la mare per aprendre a caçar.

Un voltor

Els carronyaires aprofiten

la carcassa d’un herbívor abandonada per un lleopard.

Hienes

humida

Les acàcies estan en flor.

Molts animals, com aquests cercopitecs verds, hi van a alimentar-se.

Els teixidors

Les gemmes dels arbres

aprofiten l’herba fresca per construir els nius trenats a les acàcies.

joves s’obren. Aquest rinoceront les arrenca amb el llavi superior prènsil.

Aquestes mangostes ataquen un termiter.

Els llocs on hi ha aigua atreuen molts

animals, com el búfal, que ve a refrescar-se.

La gran migració Cada any, immensos ramats d’herbívors migren de Kenya a Tanzània. Aquests animals segueixen les tempestats que fan créixer l’herba fresca.

Aquest escarabat piloter

recull excrements d’altres animals i en fa una bola. La femella pondrà els ous a l’interior.

Àfrica

K Tan enya zàn ia

HO SABIES?

Àfrica

vista des del cel Àfrica és un continent gegantí constituït per molts paisatges diferents.

Ser

da d a l a r

DESERT DEL SÀHARA

Deserts àrids N R iu i g

El Sàhara, al nord d’Àfrica, és el desert càlid més gran del món. S’estén al llarg de 8 milions de quilòmetres quadrats. Al sud del continent, es troben els deserts del Namib i del Kalahari.

e l'A t le s

Lagos Megalòpolis El continent africà té algunes de les ciutats més poblades del món, com el Caire, a Egipte; Lagos, a Nigèria; Johannesburg, a Sud-àfrica, o Kinshasa, a la República Democràtica del Congo.

Boscos densos Les selves tropicals estan situades a prop de l’equador. El clima és càlid i humit. Àfrica alberga la segona selva tropical més gran del món, al voltant del riu Congo.

OCEÀ AT L À N T IC

Rius llargs

Diversos grans rius aboquen les aigües als mars i oceans que envolten el continent. Els rius Congo i Níger desemboquen a l’oceà Atlàntic, i el Zambeze, a l’oceà Índic. El Nil és el riu més llarg del continent: fa 6.700 quilòmetres!

Muntanyes altes A l’est del continent, el relleu és muntanyós i volcànic. El cim més alt és el Kilimanjaro, situat a Tanzània.

M A R MEDITER ANI R

Aquest cim ateny els 5.895 metres d’altitud. Al nord d’Àfrica, també es troba la serralada de l’Atles.

Ri u N il

El Caire

Llacs enormes

R iu C o n g o Kinshasa

Llac Victoria Muntanya Kenya Kilimanjaro

A l’est d’Àfrica hi ha diversos llacs molt grans, com el Victòria, el més vast de la zona i un dels més grans del món: és gairebé com Irlanda!

OC E À INDiC

m beze

Deserts del Namib i del Kalahari Johannesburg

Sabanes molt extenses

Les sabanes estan situades entre els deserts i les selves, al nord i al sud de l’equador.

Els animals que has vist en aquest “Gran Doc” viuen aquí, a la sabana de Tanzània.

R i u Za

“Visc a la sabana”

L’Épiphanie és d’Assankro, un poble del centre de Costa d’Ivori. Viu amb la tieta Odette* i els seus germans. Així és la seva vida quotidiana.

e els cosins al poble veí. ur ve a at an ha e ni ha ip L'Ép

L'ÉPIPHANIE VIU AQUÍ

ÀFRICA COSTA D'IVORI

L'ÉPIPHANIE, DE 12 ANYS, ENS EXPLICA… * L’Odette es fa càrrec de la seva neboda Épiphanie perquè els seus pares no poden ocupar-se’n.

Soc presumida. M’encanta arreglar-me per anar a l’escola.

El primer que faig tan bon punt em llevo és encendre el foc.

El gbo A les 5.30 h esmorzem

És hora que ens llevem a casa nostra. “Preparo farinetes de mill, un cereal que creix prop de casa”, explica l’Épiphanie. “La Liliane, la meva germana petita, espera a la vora del gbo, el lloc on cuinem”.

L’Épiphanie es prepara per anar a l’escola “Aviat hauré de marxar. M’he posat el vestit de quadres”, diu contenta. “És l’uniforme que portem les nenes al nostre país. Els nens porten bermudes i una camisa marró clar”.

Llestos per sortir!

Espera’m! No corris tant…

Afanya’t, Daniel, o arribarem tard.

De vegades, fem el camí amb altres companys.

Sortim de casa a les 6 h

L’Épiphanie i en Daniel, el seu germà de 8 anys, van camí de l’escola. A les motxilles duen un o dos llibres, un quadern, un boli i un regle. És gener, comença l’estació seca i fa molta calor.

Un trajecte llarg

“Per arribar a l’escola, hem de caminar una hora a través de la sabana. No ens encreuem amb gairebé ningú”, explica l’Épiphanie. “Quan plou, hem de fer marrada i el trajecte és encara més llarg”.

Salut, oh teçrara d'esperan li!t País d'hospita at...

Em toca a mi.

7 h: arribada a l’escola

Des de l’aparició de la COVID-19, que va afectar el món sencer, els nens han de rentar-se les mans en arribar a l’escola de Kouassiblékro.

L'escola primària de Kouassiblékro En fila per cantar l’himne nacional

Dilluns al matí. Els alumnes es posen en fila i canten l’himne nacional abans d’entrar a classe. La jornada és llarga, les classes acaben a les 17 hores. “Al migdia, per dinar, compro attiéké, una sèmola de mandioca, i peix fumat a unes senyores que hi ha a prop de l’escola”, explica l’Épiphanie.

M’agrada l’escola perquè aprenem moltes coses.

A la classe de l’Épiphanie

“A la meva classe de 5è de primària hi ha 22 alumnes”, diu l’Épiphanie. “Practiquem lectura, escriptura i càlcul”. La nena treballa bé a l’escola, però no és segur

que continuï estudiant. Perquè l’any que ve hauria d’anar a escola a Bouaké, la ciutat més pròxima. Però la tieta Odette no pot pagar les despeses de matrícula.

A la nit, fa els deures amb una llanterna, perquè al poble no hi ha electricitat.

Aquest és el nostre camp de nyams.

Nyam La daba Vendré aquestes plantes al mercat de la ciutat.

El treball al camp

Feixos de plantes medicinals

“Durant els caps de setmana o a les vacances, ajudo la tieta a les feines del camp. Treballo la terra amb la daba per plantar nyam”.

“Amb aquestes herbes fem infusions que es beuen per curar algunes malalties, com el paludisme. És una malaltia que transmeten els mosquits”, explica l’Épiphanie.

Ja gairebé he acabat.

El pou està protegit per un mur perquè per aquí passen ramats de bous.

El pou

Pesa molt!

El pedal per bombar aigua Els nens venen aquí a buscar aigua

“No tenim aigua corrent a casa”, explica l’Épiphanie. “Per això, els meus germans i jo caminem un quilòmetre, tres vegades per setmana, per anar a buscar aigua al pou”. En cada viatge, la nena carrega un bidó de 25 litres sobre el cap.

L'aigua s'utilitza per beure, per cuinar i per rentar-se. 25

Jo pico i la tieta gira la massa amb la mà. Cuinaré albergínies.

TOC T C O Preparo l’àpat per a tota la família.

“Acostumo a cuinar amb la tieta, en tornar de l’escola. Piquem nyam per fer foutou, una massa que es menja amb salsa”.

Cuinar amb llenya

Als pobles, els nens participen en totes les tasques de la llar. “Sovint vaig a buscar llenya als voltants de casa nostra, perquè continuem cuinant amb foc de llenya. Ara couré albergínies per preparar una salsa deliciosa amb carn. És un plat típic del meu país”. Nens, agafeu forces, que avui anirem a recol·lectar nyam.

L’àpat del diumenge

Al migdia, l’Épiphanie menja nyam bullit amb la tieta Odette i els cosins. I, de postres, hi ha mangos. “Acostumem a menjar tots del mateix plat i amb les mans”, explica.

Sí, tieta.

En família, tots parlen baoulé, el dialecte d’aquesta regió del centre de Costa d’Ivori. Però a l’escola, les classes són en francès, la llengua oficial d’aquest país d’Àfrica occidental.

Picar no és fàcil

Per fi fi,, les històries de l’Anatol arriben a les llibreries.

Ja a les llibreries!

HO SABIES?

Què hi ha de nou a la sabana africana? T’oferim algunes bones notícies i d’altres que no ho són tant.

Hi ha més girafes les mesures que s’han dut a terme per protegir aquests animals. Tanmateix, les girafes continuen en perill; no sols estan amenaçades pels caçadors furtius, sinó també per la degradació del seu hàbitat.

Foto: © Paula - stock.adobe.com.

La població d’aquests mamífers creix en el conjunt del continent africà. Es calcula que el 2022 ascendeix a 117.000 girafes. El 2015 n’hi havia 97.500. Aquest augment s’explica pels bons resultats que han donat

350 És el nombre de parcs nacionals que hi ha a Àfrica. Aquests parcs són reserves protegides per a la flora i la fauna. Alguns dels més coneguts són: el Kruger, a Sud-àfrica; el Serengueti, a Tanzània, i l’Etosha, a Namíbia.

Benvinguts, licaons! Els licaons són cànids salvatges. Sovint, aquests animals són víctimes de trampes, col·lisions amb vehicles, enverinaments o malalties transmeses per gossos domèstics. I això no és tot! També hi ha caçadors furtius. Malawi ha creat reserves per protegir els últims licaons. A final del 2021, el país en va rebre 14 exemplars procedents de països veïns.

PER FI LLIURES! Al febrer del 2022, tres lleones i un lleó han estat alliberats en una reserva protegida de Sud-àfrica. Aquests animals, que havien pertangut a un circ francès, estaven acollits per una associació. Com que aquests lleons no han viscut mai a la natura, els guardes de la reserva en tindran cura i vetllaran pel seu benestar.

i la seva La petita Kinna

mare Tisa

Foto: © Bioparc – Julie

NATALICIS

GRAN ESDEVENIMENT!

El passat 4 de març, va néixer la Kinna, un rinoceront negre, en un parc zoològic de França. Aquesta espècie està en perill d’extinció: ja només en queden 5.000 exemplars salvatges al continent africà.

Un estudi fet al gener del 2022 va demostrar

que els hipopòtams es reconeixen entre si gràcies als sons que emeten. Els investigadors van descobrir que aquests animals reaccionen de manera diferent si senten la veu d’un hipopòtam conegut o desconegut. Aquest descobriment permetrà desplaçar grups d’hipopòtams cap a les zones protegides acostumant-los a les crides dels nous veïns.

TARGETA VERMELLA! Al principi del 2022, Sud-àfrica va autoritzar la caça de diverses espècies protegides al seu territori, com ara rinoceronts negres, lleopards i elefants. És una catàstrofe per a aquests animals, alguns dels quals estan en perill d’extinció.

Qui hi ha aquí?

RS... FEM PETITS GRANS LECTO FELIÇOS 4-6 ANYS

1-3 ANYS

6-7 ANYS

7-9 ANYS

9-11 ANYS

En català

b l'àud Am i

el CONTE od

En castellà

n el AUDI Co

CUENT O del

Aprenentatge de l’anglès NIVELL ELEMENTAL

NIVELL BÀSIC

NIVELL INTERMEDI

NIVELL AVANÇAT

BILINGÜE ANGLÈS/FRANCÈS

ION.COM C A C U D E D R A Y A .B W W W 

59 / 93 218 24 76 8 1 2 9 00 9  : S N IO PC RI INFORMACIÓ I SUBSC Edita: Bayard Revistas. E-mail: reporter@bayard-revistas.com. Conseller delegat: Emmanuel du Boisbaudry. Redactora en cap: Marta Román. Tel.: 91 405 70 30. E-mail: mroman@bayard-revistas.com. Col·laboradors: Xavier Basora Rovira (textos catalans) i Marga G. Borràs. Directora d’art: Lucía Molina. Maquetació: Celia Lucas Berheide. Departament comercial i activitats de foment de la lectura a les escoles: Teresa García. Tel.: 91 405 70 33. E-mail: comercial@bayard-revistas.com. Directora financera i Atenció al client: Marina Vilaplana. Cap de producció: Alberto García-Asenjo. Directora de desenvolupament: Cristina Cuadrillero. Tel.: 91 405 70 22. E-mail: ccuadrillero@bayard-revistas.com. © Images Doc, Bayard Presse. Redactor en cap: B. Fichou. Director artístic: M. Carron de la Carrière. Cap de les seccions d’història i món: F. Schneider. Cap de les seccions de ciència i natura: E. Franck. Redactores: P. Payen i A. Loyer-Hascoët. Secretària general de la redacció i coordinadora tècnica d’Images Doc Internacional: N. Taalba. Secretària de la redacció: N. Diochet. Primera redactora gràfica: S. Froger-Merki . Assistent: R. Regal. Han col·laborat en aquest número: L. Guillain, P. Tessier i M. Courtès. ISSN: 1133-9713. Dipòsit Legal: M-7824-1994. Imprimeix: Sucesores de Rivadeneyra SA i Egesa SA. Imprès a Espanya/Printed in Spain. Distribueix: SGEL.

TELÈFON DE ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 93 218 24 76.

E-mail: comercial.barcelona@bayard-revistas.com. Internet: www.bayardeducacion.com. No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió a través de qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o d’altres mètodes, sense el permís previ i per escrit del propietari del copyright. Aquesta publicació és membre de l’Appec.

El nostre paper és ecològic

A la sabana amb els san Els san són un poble molt antic del sud d’Àfrica. Fins al segle XIX, aquests caçadors recol·lectors vivien en un enorme territori en plena natura.

QUAN? Al segle XIX ÀFRICA

ON?

Pels volts del 1845. En Thabo és un nen san o boiximà*.

Avui és un gran dia. En Thabo va de caça amb el pare i amb l'avi per primera vegada.

Has après a caçar insectes i llebres.

Ara perseguiràs animals més grossos.

Al sud d’Àfrica Territori dels san

* Durant molt temps, els san van ser anomenats boiximans, que vol dir “homes del bosc”.

Després d'observar uns antílops durant molta estona, els tres caçadors trien l'animal que serà la seva presa.

Aquesta femella menja tranquil·lament. Ens arrossegarem cap a ella sense fer soroll.

El pare d'en Thabo unta la punta de la fletxa amb verí.

Les fletxes ES CLAVEN A l'antílop.

La seguirem! El verí actua lentament. M’avançaré.

I l’envoltarem.

El pare està acostumat a posar verí. Jo encara soc petit per utilitzar-lo, perquè és perillós.

Estàs preparat?

Llest!

Però la femella treu forces per fugir.

Hi ha una hiena rondant.

La hiena deu tenir fam. És perillosa?

Sí, li seguirem la pista, però amb prudència.

En Thabo i l'avi s'han acostat a la hiena i l'observen amagats.

De SOBTE…

HI… HI, HI,

Tinc calor i no em trobo bé.

Cal ser astut.

En Thabo decideix passar a l'acció.

Uns segons després.

AAAH !

Avi, estàs bé? He fet fugir la hiena.

HII II II II !

Jo també l’he tocat amb la fletxa.

Ho hem aconseguit! Al final, el verí ha fet efecte i el seu cor s’ha aturat.

Sí, sí, gràcies. Anem amb el teu pare.

Al camí de tornada cap al campament.

La hiena podia haver-nos atacat?

No, el que li interessava era l’antílop.

Avi, ara carrego jo.

En arribar, uns homes especegen l'animal.

Com ha anat la caça amb el nostre grandolàs?

Molt bé. Ha estat més astut que una hiena.

Al cap d'una estona.

El pare diu que la pròxima vegada caçarem de nit.

Llestos. És un regal per la meva primera cacera.

S'ha fet de nit. Els san es reuneixen per menjar.

Vull una mica de meló.

Aquesta carn és deliciosa.

Avi, t’has trobat malament durant la cacera?

Sí, és que m’estic fent vell...

amb els esperits perquè et protegeixin.

Després és el torn dels homes.

Les dones comencen a cantar i a ballar.

UM, UM, UM, UA , UA…

En acabar el sopar, dos xamans*, un d'ells el pare d'en Thabo, convoquen Parlaré els esperits.

UM, UM, UM, UA, UA...

CLAP, CLAP, CLAP...

Els xamans passen hores comunicant-se amb els esperits de la natura per protegir el seu grup. És “la dansa de la sanació”.

Esperits, torneu la força a aquest home i a cadascun de nosaltres.

L'endemà al matí.

Em trobo la mar de bé! I tu, mare?

Em feia mal l’esquena, però estic millor.

Hola, avi. Com estàs aquest matí?

Allunyeu la malaltia del cos del meu pare.

Em sento nou. Em podria posar a córrer com una llebre!

Avui has d’agafar forces, perquè demà aixecarem el campament i ens n’anirem a un altre lloc.

* Els xamans són persones a qui es considera capaces de comunicar-se amb els esperits de la natura. Són una mena de curanderos.

Els san recorren grans distàncies. Després d'uns quants dies de marxa, cau un ruixat.

Mentre uns descansen, en Thabo i el seu pare fan un descobriment.

El grup s'arrecera sota unes roques.

Mira quants animals! Que bonic. Aquestes pintures* són molt antigues, oi?

No ho sé. Semblen recents. A mi també m’encantaria saber dibuixar així.

Una estona després, ha parat de ploure i els nens surten a recollir plantes, còdols i residus mentre els adults fabriquen colors i estris.

He trobat una pedra vermella.

Convertirem aquesta closca en pols.

I jo una caca d’ocell.

Ja està preparat tot el material.

Un pal de fusta per gravar a la paret

Un raspador

Mira, Thabo, estic fabricant un pinzell.

Rovell d'ou com a aglutinant del color

Pols de pedra ocre-vermella Un pinzell de pèls d'antílop

Color blanc fet amb closca d'ou d'estruç triturada

Una ploma

Després, els san dibuixen o graven animals reals o imaginaris a les parets de la roca.

Faré una serp.

Jo dibuixaré un caçador.

Aquestes imatges parlen de les nostres caceres i també dels nostres somnis.

* S’han descobert milers de dibuixos i gravats fets pels san a les roques, a l’aire lliure, dins coves o en abrics rocosos. Els més antics daten de la prehistòria.

Enmig de l'herba alta, un grup camina CAP A la família d'en Thabo.

Uns dies més tard, mentre recullen arrels...

Mireu!

Els caçadors recol·lectors es presenten.

Hem trobat unes empremtes estranyes al camí.

Hola. Nosaltres anem cap al nord.

Ens les ensenyeu?

Mentre els adults observen les empremtes, els nens fan un altre descobriment.

Mireu el que he trobat!

Quina cosa tan estranya. Per a què deu servir?

Els san s'han assegut a parlar de l'assumpte.

Aquestes empremtes són d’un poble** que no coneixem.

I si els seguim?

Potser aquest poble vol el nostre bé.

Potser és un carcaix*…

O no. Nosaltres volem continuar vivint en harmonia amb la natura.

* Estoig que conté les fletxes i, de vegades, també l’arc. ** Al segle XIX, uns exploradors europeus van començar a endinsar-se al continent africà. Els san, que vivien molt aïllats, es van encreuar en el seu camí.

És millor oblidar-los. Aquesta nit ballarem i cantarem a la llum de les estrelles.

Hola. Ens n’anem cap al sud.

CLAUS

Què se n’ha fet, dels san? Entre el segle XIX i el XXI, la vida d’aquest poble del sud d’Àfrica s’ha transformat. Els europeus i les seves terres

Al principi del segle XIX, uns europeus es van aventurar terra endins, al sud d’Àfrica. Van descobrir-hi grans espais de sabana on vivien els san. A final de segle, alguns blancs rics també hi anaven de safari, a caçar animals salvatges, i s’enduien trofeus, com la pell dels lleons.

El repartiment d’Àfrica

Al principi del segle XX, diversos països europeus van colonitzar Àfrica. Al sud, van ser els colons anglesos els que van lluitar contra els san per explotar una part de les seves terres i practicar l’agricultura i la ramaderia. Els san que s’hi resistien eren eliminats. Els altres havien de treballar a les granges dels colons. A la dècada de 1960, els san van ser obligats a abandonar el territori on havien viscut els seus avantpassats.

Els últims caçadors recol·lectors

El nguni: un llenguatge de clics Durant milers d’anys, els san van parlar la llengua nguni. Quan van arribar-hi els blancs, van prohibir aquesta llengua perquè no l’entenien. Es parla esclafint la llengua contra el paladar, emetent “clics”. Actualment, els joves san aprenen nguni per evitar que aquesta llengua desaparegui.

Uns san parlen mentre cuinen unes arrels, a Botswana.

Avui dia, al desert del Kalahari sobreviuen uns 2.000 san, en una reserva natural situada a Botswana. Volen quedar-se al seu territori i caçar. Però el govern d’aquest país s’oposa a aquesta activitat perquè vol convertir-lo en un lloc turístic i obrir mines de diamants.

L'ANIMAL

T N A V A D

VOSTRE...

L’ORICTEROP!

Biosphoto Dennis /

Quin animal tan curiós, amb aquest morro de porc, oi? És un oricterop, també anomenat porc formiguer. Seguim-lo per la sabana africana.

Sortida del cau

Cau la nit a la sabana. És hora que l’oricterop surti del cau subterrani. Aquest mamífer té costums més aviat nocturns, com molts altres animals de la sabana africana. A la nit, baixen les temperatures i abunda el menjar.

Que original! L’oricterop ha sortit del cau. Observa’n la curiosa silueta: té el cos rabassut i pelut, l’esquena arquejada, cua de cangur, morro de porc, orelles de conill i potes que acaben en unes urpes enormes. Malgrat l’aspecte estrany, aquest animal es mou molt bé a la natura.

Un supernàs El morro de l’oricterop és una eina molt eficaç. L’olfacte li permet localitzar insectes minúsculs, encara que estiguin sota terra. La part del seu cervell que descodifica les olors és la més desenvolupada de tots els mamífers.

Uns pèl gruixuts impedeixen que la pols i les bestioletes entrin al nas.

El porc formiguer descobreix uns tèrmits…

L’oricterop ha trobat un bonic termiter. Els tèrmits i les formigues són els seus dos menjars favorits. L’animal cava i treu la llengua llarga i enganxosa per atrapar els insectes, després torna a cavar i a menjar… fins a enfonsar-se totalment sota la terra!

/ Biosphoto

Sempre més lluny...

Atret per l’olor Tan bon punt surt, l’oricterop es dedica a la seva activitat favorita: la recerca d’insectes per menjar. Rastrejar bestioles a la foscor no és fàcil, però ell té un olfacte excel·lent per localitzar-los. Precisament aquest exemplar ha ensumat una pista.

f i n S

Snif!

L’excavadora de la sabana Un cop detectada l’olor, l’oricterop es posa mans a la feina. Primer cal excavar. Perfecte: l’animal té unes urpes llargues, planes i corbades que són tan eficaces com unes pales per cavar i remoure el terra. Una mica més i aconseguirà el seu botí.

/ Biosphot o

… aprofundeix encara una mica més…

/ Biosphoto

… fins a desaparèixer del tot dins el termiter.

Mai no en té prou

Tornada al cau Ràpid! Ara que ja és de dia, els depredadors de la sabana poden descobrir l’oricterop amb més facilitat. I la temperatura puja. Amb les orelles dretes per romandre alerta, el mamífer s’apressa a tornar al cau. Malgrat l’aspecte maldestre, si té pressa, aquest animal és capaç de córrer.

L’oricterop continua penetrant a la terra. Ara es troba a dos metres de profunditat. El niu que ha trobat és ple de tèrmits; cal aprofitar-ho! Aquest golafre pot devorar fins a 50.000 insectes en una sola nit. Quina gana!

Però els tèrmits no es queden quiets i ataquen l’intrús. Gràcies a la pell gruixuda, l’oricterop no és gaire sensible a les mossegades. Però cada cop hi ha més tèrmits…

Després de menjar, toca neteja

Llestos! L’oricterop ja ha menjat prou i els tèrmits començaven a molestar-lo: era hora de sortir del termiter. Un cop fora, utilitza les urpes per gratar-se i eliminar els últims insectes de la pell. Apa, però si ja és de dia!

Descans subterrani Quan el sol està alt al cel, l’oricterop ja està protegit i fresc al cau. Els caus tenen diverses galeries. De vegades arriben als 15 metres de longitud i 3 metres de profunditat, i no serveixen només per als oricterops. Sovint també els utilitzen altres animals de la sabana.

Aquest suricata no dubtarà a instal·lar-se al cau excavat per l’oricterop quan aquest hagi marxat.

HO SABIES?

l o v p o r e t c i r ” a v O a c e u q “ r i d Pèl ras

El cos de l’oricterop està cobert de pèls fins, més llargs a les extremitats.

Pell gruixuda

És la principal protecció contra les mossegades d’insectes.

Cua de cangur

1,30 metres

És molt musculosa i acaba en punta. L’oricterop també pot repenjar-s’hi quan es dreça.

Mida: d’1 a 1,30 metres Pes: de 40 a 80 quilos

ri L’excel·lent menú de l’o

cterop L’aspirador d’insectes... El porc formiguer s’alimenta principalment de tèrmits i formigues. Així participa en la regulació de les poblacions d’insectes a la sabana. Sense ell, les bestioles serien molt més nombroses a les praderies africanes.

1 / adobesto ck.com

L’ORICTERO P Orelles de conill

Gràcies a les grans orelles, l’oricterop té una oïda fina. És molt pràctic per sentir si s’acosta un depredador.

NOM CIEN TÍFIC

: Orycteropu s afer. CLASSE: m amífers. ORDRE: tub ulidentats (l’oricterop és l’únic representan t d’aquest o rdre). ALIMENTA CIÓ: tèrmit s i formigues principalme nt. DISTRIBUC IÓ: sabane s africanes.

Ulls de talp

Té mala vista, però ho compensa amb el bon olfacte i l’oïda fina.

Morro de porc

El musell allargat li és molt útil per remoure la terra a la recerca d’insectes.

Urpes d’os

Les potes acaben en uns dits amb urpes: quatre a les potes davanteres i cinc a les del darrere.

Llengua d’os formiguer

… I el dispersador de llavors De vegades, l’oricterop completa la seva dieta amb una planta de la família dels cogombres i els melons, el Cucumis humifructus. De fet, l’oricterop és l’únic animal que menja el fruit d’aquesta planta i en dispersa les llavors. Per això la supervivència d’aquesta planta depèn d’ell.

Fa prop de 30 centímetres. Aquesta llengua enganxosa li permet atrapar insectes.

TALLER ECOLOGIA

“Hem comptat i cla

La Lysa, en Titouan i la seva classe han participat en un programa científic. Han comptat les algues presents en una platja prop de la seva escola.

Els futurs ífics cient

Lysa

Titouan

Les classes de 3r i 4t de primària de l'escola René Daniel de Trégunc, a Bretanya.

Algues sota vigilància Tota la classe va participar en l’estudi ALAMER (sigles que en francès volen dir “algues arrossegades pel mar”) organitzat pel Museu d’Història Natural. Aquest estudi permet

observar les algues que creixen prop de les costes. Els científics classifiquen les algues que el mar arrossega a la platja per estudiar els efectes del canvi climàtic en el seu creixement.

Què arrossega el mar fins a la platja?

Després de cada marea, els elements que suraven al mar resten a la sorra de la platja: algues, ossos de sípia, troncs i fustes, petxines...

ssificat algues”

Separem abans de comptar.

Entrenament a l’escola La Lysa i els seus companys de classe van aprendre el protocol científic entrenant-se amb pasta alimentària! La van repartir en quadrats de 10 centímetres de costat i van comptar cada color. Després van repetir l’operació a la platja, amb les algues.

La veritat és que no és fàcil reconèixer Aquesta les algues. 25 metres.

cinta groga fa Tots els quadrats s'han col·locat damunt seu: és la zona d'investigació .

Sobre el terreny Un cop a la platja, els nens van fer quadrats d’1 metre de costat a la zona on hi havia restes arrossegades pel mar. Després van dividir les algues de cada quadrat en quatre categories: poques (una sola alga), algunes (almenys dues), moltes (nombroses) i dominants (més de la meitat de les algues del quadrat).

Fotos per vigilar la platja.

El programa CoastSnap permet a qualsevol persona participar en la vigilància del litoral. N’hi ha prou amb fer una foto i enviar-la per l’aplicació.

L’enviament dels resultats científics

Després de la feina a la platja, els alumnes van enviar els resultats del seu estudi al web del Museu per fer-los arribar als científics.

Gràcies a aquestes fotos, els científics controlen el límit entre la terra i el mar. https://www.coastsnap.com/regional-projects/ coastsnap-spain

I tu, què pots fer?

EXPERIMENT CIÈNCIA

Per què els colors foscos

fan més calor?

Potser ja has observat que quan t’exposes al sol amb roba fosca passes més calor. Fes aquest experiment i sabràs per què.

Necessites: ⬤ un termòmetre ⬤ cinta adhesiva ⬤ paper blanc ⬤ un retolador negre ⬤ tisores

Mira la temperatura que marca el termòmetre.

Retalla una tira de paper prou ampla perquè cobreixi el termòmetre.

Pinta la tira de negre i enganxa-la al termòmetre amb cinta adhesiva.

Col·loca el termòmetre a ple sol durant 5 minuts. Després mira la temperatura.

Fixa-t’hi, la temperatura ha augmentat molt.

5 Ara, deixa refredar el termòmetre a l’ombra. Repeteix l’experiment substituint la tira de paper negra per una tira blanca.

Extraordinari! Aquesta vegada la temperatura ha pujat molt menys.

QUÈ HA PASSAT?

El color negre ha captat la llum del sol i l’ha transformat en calor. El color negre absorbeix la radiació solar.

El color blanc no capta la llum del sol. Per això, sota el paper blanc fa menys calor. El color

blanc reflecteix la llum del sol.

Ara ja saps com protegir-te de la calor del sol? Per saber-ho,

passa la pàgina. 49

OVA: JA HO ! R P A T S E U Q FE S A NANT IO S S E R P IM S VEURÀS, É

Tria bé el color de la teva roba Si vols protegir-te de la calor del sol, és millor que et posis roba blanca.

Si portes una samarreta negra quan pica el sol, de seguida notaràs la calor.

El blanc per reflectir

El negre per captar

Els objectes foscos exposats al sol s’escalfen molt ràpid. Els escalfadors solars d’aigua estan fets amb peces negres per captar la màxima quantitat de calor possible.

Els objectes blancs exposats al sol no s’escalfen o s’escalfen poc. Ho veiem amb la neu: només es fon quan l’aire és càlid.

EXPERIMENT CIÈNCIA

GE ABORDAT S EGO A CIENFU

CUBA, PORT DE CIENFUEGOS.

Fa dos dies que espiem Blau Esquerra.

Quan el detindrem?

Quan es quedi tot sol a bord.

Tothom llest!

9.30 h. Com cada matí, l’Ernest, el seu còmplice, porta l’àpat.

Tornarà d’aquí a 20 minuts: llavors passarem a l’acció.

Al final s’han decidit a venir. Pitjor per a ells!

L’Ernest ja torna. Ens toca a nosaltres!

Via lliure. Endavant!

Aquestes ventoses magnètiques són fantàstiques.

Felicitats, m’heu trobat! Voleu reunir-vos amb mi?

Esquerra, és inútil que t’amaguis! Estàs atrapat. Rendeix-te! Mireu la pantalla.

Mireu, un plànol del vaixell.

Us espero al pont de comandament. Després us convidaré al bar. Tot seguit, us ensenyaré la cuina. Al meu laboratori us espera una última sorpresa.

Envia un missatge en clau.

La seva passió pels codis el perdrà.

Ja no és a bord! I estaria bé que sortíssim disparats.

Per conèixer les explicacions del doctor Enigmus, passa la pàgina.

Esquerra pretén que ens passegem pel seu vaixell per guanyar temps.

Sí, si ajuntem les lletres dels 5 llocs on vol que anem, es llegeix…

Se n’ha anat! L’Ernest no va tornar en el mateix bot en què havia arribat. Va deixar la seva barca a bord…

… A-D-E-U!

I on és?

… i va agafar un forabord prou gran com per amagar Esquerra. I prou ràpid per ser ja lluny.

Bon nas, Enigmus.

Doncs seguiré necessitant-lo per trobar l’Esquerra. CONTINUARÀ...

EL TEST DE LA REVISTA 5 Els hipopòtams

1 El vestigi de cua

es reconeixen entre si per…

dels éssers humans és... A. el còccix B. el coixinet C. l’enclusa

A. les vocalitzacions B. l’olor C. les orelles

2 El musell de l’oricterop s’assembla al del…

A. conill B. elefant C. porc

6 El facoquer és...

A. una pedra preciosa B. un animal C. el conductor d’un carruatge

3 El cim més alt

7 Els san viuen a...

d’Àfrica és el...

4 Les lluernes

A. Austràlia B. Índia C. el sud d’Àfrica

A. Kilimanjaro B. Kirikú C. Kenya

8 El nyam és...

que emeten llum són...

A. un llangardaix B. una flor C. un tubercle

A. mascles B. femelles C. totes

Solucions a la pàgina 58.

En marxa!

Quant de temps trigarà?

Com a màxim, fins demà al matí.

La màquina que fa que claregi.

JOCS PER A LLESTOS

COMPTE AM

Aquest riu està infestat de cocodrils. Ajuda el babuí a creuar-lo saltant a sobre dels lloms d’aquests golafres. Però compte: ha d’evitar els que tenen la boca oberta!

SORTIDA

Solució a la pàgina 58.

B ELS COCODRILS!

Reporter Doc 301

Articles inside

Taller Ecologia pàgina Els casos

Món actual pàgina