Hojeo Reporter Doc 311

ANIMALS FANTÀSTICS

Per què ens fascinen? Qui els va imaginar?

Mitologia

Mites clàssics: el minotaure, les harpies...

Llegendes d’arreu del món: el ieti, quetzalcóatl...

Estranys, però reals: el peix granota, el peix cofre cornut...

Que emocionant que és caminar per Mart!

Sí, però no oblidem la nostra missió: descobrir animals marcians i portar-los a la Terra.

Ai!

M’acaba de picar un mosquit a través del vestit.

És un martquit.

Apa, mira! Un martcà.

Bub-bub!

Leo, posa-li un collaret, ràpid!

Conserva’l com un tresor.

Jo m’he trobat un grup de martmotes. Jo he atrapat un dromartdari.

Bé!

Missió complerta! Compte, que ens enlairem!

Un martmut ! Us porto un tiranomart .

Eeeeeeh!

Però què passa, Livingroom?

És impossible enlairar-se, Stanley. Hi ha massa pes!

No funciona!

Leopold Stanley Livingroom Castanya

Els dracs, el ieti, el kraken o els extraterrestres són criatures imaginades pels éssers humans per poblar els seus somnis i els seus malsons. De cap a cap de tot el planeta, els nostres avantpassats van inventar animals fantàstics per explicar el món i els seus perills, per representar el bé i el mal, per tranquil·litzar-se o per provocar por… I si anem a trobar aquests monstres fascinants?

LA FORÇA ÉS

Com al cinema

No és el rodatge del pròxim lliurament de La guerra de les galàxies, sinó el primer campionat de França de sabre làser. Aquesta competició s’inspira en els combats dels jedis de la cèlebre saga de ciència-ficció. El principi és simple: cal tocar l’adversari amb el sabre lluminós. Segons la part del cos que es toqui, s’obté un nombre determinat de punts. El guanyador és qui arriba abans als 15 punts o qui acumula més punts en tres minuts.

AMB ELLS

© Bayard Presse-Images Doc 413Text: Pierre Tessier, maig 2023.

A Metz, a Mosel·la FRANÇA

AIXÒ PASSA AQUI

Una invenció humana

Des de la prehistòria, els éssers humans han imaginat animals fantàstics. Aquestes criatures, sovint perilloses i amenaçadores, encarnen les nostres qualitats i defectes: la força, la perseverança, la ira, la maldat… El leviatan, per exemple, és una bèstia marina que ja surt a la Bíblia i que representa el mal. Per vèncer-lo, els herois han de ser valents i astuts.

Caminen, neden o volen a través de les llegendes d’arreu del món. Endinsa’t en l’univers d’aquests animals imaginaris.

Els que caminen

Molts animals fantàstics viuen en terra ferma. Podem creuar-nos amb ells pel carrer?

Nanabozho

ON HABITA: a l’Amèrica del Nord.

ORIGEN: fa més de 10.000 anys.

DESCRIPCIÓ: és un esperit que pren la forma d’un conill. Segons les llegendes, fa 1,50 m d’alçada.

HISTÒRIA: per als amerindis, Nanabozho crea la vida i la protegeix. Però també és un bromista que transforma l’aigua dels llacs en gel perquè rellisquin els humans que l’empaiten.

TRET CARACTERÍSTIC: pot transformar-se en altres animals com un corb, un coiot…

L'alè enverinat del basilisc, la mirada i el verí poden matar un ésser humà.

El basilisc

ON HABITA: a Àfrica, l’Amèrica del Sud i Europa.

ORIGEN: a l’antiguitat.

DESCRIPCIÓ: és una barreja de serp i ocell. Fa 2 metres d’alçada.

HISTÒRIA: en origen, el basilisc era una serp petita i voladora. A l’edat mitjana, es va fer més gran que un ésser humà.

TRET CARACTERÍSTIC: és molt cruel i mata tots els que es creuen en el seu camí fulminant-los amb la mirada. L’únic mitjà de protegir-se és tornant-li la seva imatge amb l’ajuda d’un mirall.

El ieti

ON HABITA: a la serralada de l’Himàlaia.

ORIGEN: a l’antiguitat.

DESCRIPCIÓ: és un simi de més de 2 m d’alçada que es desplaça dret, sobre les potes posteriors.

HISTÒRIA: a principis del segle XX, uns exploradors europeus van trobar unes petjades gegants a la neu, a l’Himàlaia, i les van atribuir al ieti. Es diu que ataca els éssers humans i els devora.

TRET CARACTERÍSTIC: els peus fan 80 cm de longitud i 40 cm d’amplària.

El mokèlé-mbèmbé

Aquest monstre viu al riu Congo, a Àfrica. Bolca d’una cuada les barques que s’endinsen al seu territori. Té l’aspecte d’un dinosaure tipus diplodocus.

Quetzalcóatl

Per als asteques de Mesoamèrica*, aquesta serp amb plomes era la creadora del Sol, la Lluna i els éssers humans. És un “híbrid”: les parts del cos pertanyen a diversos animals.

Godzilla

Aquest monstre va néixer al Japó a la dècada del 1950, després de l’explosió de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki. En Godzilla, que ho devasta tot per on passa, representa el temor a l’armament nuclear.

El ieti no hi veu bé pel pèl que li cau per davant dels ulls.

* Comprenia la meitat sud de Mèxic i diversos països de l’Amèrica Central.

Els que neden

Els mariners i els aventurers ho saben: els mars i els oceans oculten estranyes criatures a les seves profunditats.

El kraken

ON HABITA: als mars del Nord, Bàltic i de Noruega.

ORIGEN: a l’edat mitjana.

DESCRIPCIÓ: és un polp gegant. Fa 60 metres i pesa 130 tones.

HISTÒRIA: el kraken surt a la superfície una vegada l’any. Llavors, els tentacles provoquen enormes remolins que fan naufragar els vaixells.

TRET CARACTERÍSTIC: segons les llegendes, té d’1 a 3 caps.

L’hipocamp

ON HABITA: al mar Mediterrani.

ORIGEN: a l’antiguitat.

DESCRIPCIÓ: és una criatura meitat cavall, meitat peix de 3 m de longitud i 400 quilos.

HISTÒRIA: a la Grècia antiga, els hipocamps servien de muntura a les divinitats marines. Eren els que tiraven el carro de Posidó, el déu del mar.

TRET CARACTERÍSTIC: l’hipocamp és molt veloç. Galopa tan ràpid al mar que la crinera es confon amb l’escuma de les ones.

El kraken s'alimenta obrint l'enorme “bec” per aspirar tots els peixos que neden al seu voltant. Després triga mesos a digerir-los.

La chipique

El zaratan

ON HABITA: als oceans Pacífic, Índic i Atlàntic sud.

ORIGEN: a l’edat mitjana.

DESCRIPCIÓ: és una tortuga marina gegantina. Mesura entre 80 m i 150 m de longitud.

HISTÒRIA: quan surt a la superfície, la closca es pot confondre amb una illa. Si uns marins hi fan escala i el desperten, el zaratan se submergeix i se’ls endú a les profunditats.

TRET CARACTERÍSTIC: viu uns quants segles i hiberna durant decennis surant a la deriva.

La closca del zaratan sembla una gran roca on creix la vegetació.

És una criatura d’aigua dolça, meitat serp, meitat cocodril, que viu al riu Zambeze, a Àfrica. Els pescadors la temen, perquè bolca les piragües i arrossega els seus ocupants al fons del riu.

Nessie

El 1934, a Escòcia, un home va assegurar que havia fotografiat un monstre al llac Ness. En realitat, era una foto trucada. En Nessie és un críptid: un animal llegendari que es creu que realment pogués existir.

N ama zu

Aquest peix gat gegant és un dels molts yokai, unes criatures sobrenaturals en les quals creuen els japonesos. En Namazu fins i tot va inspirar un personatge dels Pokémon: en Whiscash, el nom en japonès del qual és… Namazun!

Els que volen

Segons expliquen moltes llegendes, el cel està poblat d’ocells diferents de la resta.

Segons J. K. Rowling, l'autora de Harry Potter, les llàgrimes del fènix tenen el poder de curar totes les ferides.

El fènix

ON HABITA: a Egipte, Grècia, Creta, l’Índia i la Xina.

ORIGEN: a l’antiguitat.

DESCRIPCIÓ: és un ocell amb un plomatge vermell i daurat. Pot mesurar fins a 2 m d’alçada.

HISTÒRIA: és immortal. Al cap de 500 anys, crema i reneix de les seves cendres en forma de pollet. Simbolitza la victòria de la vida sobre la mort.

TRET CARACTERÍSTIC: és una criatura única. Només hi ha un ocell fènix.

El griu

ON HABITA: a Grècia i a Egipte.

ORIGEN: a l’antiguitat.

DESCRIPCIÓ: és un lleó alat amb cap d’àguila d’1,50 m d’alçada i 250 quilos de pes.

HISTÒRIA: acudeix en ajuda dels herois de l’antiguitat. A l’edat mitjana, els cavallers el triaven com a emblema perquè simbolitza la força i la valentia.

TRET CARACTERÍSTIC: és temible. Salta com un felí, esquinça l’aire com una àguila i es defensa amb el bec i els ullals.

L’harpia

Aquest ocell amb cap de dona és portador de la fam i la malaltia, i rapta nens. La llegenda de l’harpia s’utilitza per denunciar un defecte humà: la crueltat.

Garuda

ON HABITA: a l’Índia.

ORIGEN: a l’antiguitat.

DESCRIPCIÓ: és una àguila gegant amb cos humà.

HISTÒRIA: abans de néixer, l’ou va ser incubat durant 1.000 anys. En la religió hinduista, Garuda és alhora el rei dels ocells i la muntura del déu Vishnu.

TRET CARACTERÍSTIC: és l’enemic número u de les serps, que representen el món subterrani de la mort.

Les enormes arpes del griu es tornen negres en entrar en contacte amb un peix.

L’alacant

És original de Xile. S’alimenta de palletes d’or o de plata que fan brillar les seves plomes a la nit. Els cercadors d’or l’aguaiten perquè, gràcies a ell, poden localitzar els llocs on es troben aquests metalls preciosos.

Les criatures de Ha rr y Po tt e r

El jove bruixot tracta amb animals mitològics

voladors: Fumseck, el fènix de Dumbledore, i Buck l’hipogriu, parent del griu. En Harry també es troba amb altres criatures llegendàries, com un centaure, un cerber i un basilisc.

E L S D R ACS A Occident

Un escopidor de foc

Una de les característiques del drac occidental és la seva capacitat per escopir foc. És el que en fa una criatura màgica i també agressiva, destructiva i gairebé invencible. El drac simbolitza el mal o el desordre total.

El drac té un o diversos caps. Alguns en tenen fins a cent!

Les ales s'assemblen a les de les ratapinyades.

Amo dels elements

El drac domina el foc, l’aire i l’aigua. Tot i que és enorme, es desplaça amb facilitat pel cel. També té el poder de posar fi a les sequeres i de provocar tempestats.

El nombre de potes varia de 2 a 24.

Múltiples aparences

No hi ha un sol drac, sinó molts. L’aparença és ben variada: cos de rèptil; cap de gos, de porc o de lleó; corns o banyes de cérvol…

El drac xinès més conegut és el lung, que té cap de camell i cos de serp.

Té quatre potes de tigre amb arpes d'àguila.

A Àsia

El drac xinès té una perla que porta felicitat i saviesa.

Símbol de vida

Des de fa més de 5.000 anys, a la Xina, el drac és considerat com una criatura dolça i bona, que simbolitza la vida. Es representa sovint a les parets dels palaus, a les portes dels temples i als bressols dels nadons.

L’emperador i el drac

Durant 2000 anys, el drac va ser l’emblema de l’emperador de la Xina, anomenat el fill del drac. Per afalagar-lo, li deien que tenia “un noble rostre de drac”.

Un drac mil·lenari

Segons una llegenda xinesa, l’ou del drac triga 1.000 anys a eclosionar. En surt una serp aquàtica que es converteix en un veritable drac al cap de 3.000 anys.

Segons les llegendes, el drac pot ser tant un temible monstre com una criatura adorable. Aquí en tens alguns exemples.

Els gegants de Nantes

Un elefant majestuós, una temible aranya… La Inès i Reporter Doc et porten a visitar aquests animals gegantins articulats.

LA INÈS, DE 9 ANYS, HA VISITAT L'ADÈLE.

L'Adèle, de 27 anys, és maquinista. Condueix les Màquines de l’Illa, a Nantes. L’Adèle explica als visitants com funcionen aquests animals mecànics.

AIXÒ PASSA AQUÍ

Nantes

Hola,

Inès. A punt per l’aventura?a

Sí, quines ganes!

Comença la visita

Benvinguda a l’esplanada de les Màquines de l’Illa. Antigament, aquí es construïen vaixells. Ara s’han creat uns animals extraordinaris!

Pes: 48 tones

Alçada: 12 metres

Velocitat: d'1 a 3 km/h

El gran elefant: l’estrella de les màquines

Dos artistes* van dissenyar uns animals articulats per animar la ciutat. Per exemple, aquest imponent elefant de fusta amb orelles de cuir que es troba en una antiga nau industrial. Aquest gegant, nascut el 2007, pot transportar 50 persones.

Qui vol una dutxa?

Bramula MOL-TÍS-SIM!

“Aquest elefant té tres grans rodes i es condueix més o menys com un cotxe”, explica l’Adèle. Perquè bramuli, un maquinista pressiona

una cambra d’aire de bicicleta connectada a una botzina. L’animal també pot llançar aigua als transeünts amb la trompa. Que refrescant!

* François Delarozière i Pierre Orefice.

Hi ha 8 places a la barqueta i 3 en cada cistella.

Plomes… de fusta!

“Aquests animals estan fets de fusta de til·ler, molt resistent i fàcil de treballar”, diu l’Adèle. N’hi ha prou amb uns simples traços tallats per fer l’efecte que aquest ocell té plomes i que està a punt d’enlairar-se. Impressionant!

A punt per enlairar-se?

La tardor passada, aquesta garsa gegantina va embarcar els primers passatgers en un vol de prova. Algun dia formarà part d’uns cavallets anomenats arbre de les garses. De moment, es poden admirar animals articulats a la galeria situada just al costat de l’elefant.

Una mecànica fràgil

“Cada matí, abans que arribin els visitants, comprovem el bon funcionament dels animals”, explica l’Adèle.

“Cal substituir alguns cables molt fins, com els de l’espatlla d’aquest ocell mecànic anomenat ocell del paradís.”

Les ales d'aquest ocell estan bloquejades.

Sí, no té ni un sol defecte.

Per reparar-la, cal ser minuciós.

Quina fusta tan bonica.

Estàs ben instal·lada? Sí, però per guiar-ho tot cal tenir força.

Aquests contrapesos en forma de pinya eviten que l'animal bolqui.

A cavall d’una formiga gegant… S’hi pot muntar i després accionar les potes, el cap i les mandíbules amb unes grans palanques i uns pedals. Tots els animals tenen instal·lats contrapesos per donar

L'aranya s'eleva gràcies a uns cables penjats d'un pont grua.

…o d’una aranya monstruosa Impressionant, oi? Aquesta aranya fa 7,5 m d’amplària amb les potes desplegades.

“Tots els animals construïts aquí romanen

Els ulls de vidre s'encenen gràcies a un llum vermell situat a l'interior.

equilibri i fer els moviments més realistes. “Els de la formiga tenen forma de pinya”, subratlla l’Adèle. “És encara més bonic!”, somriu la Inès.

sempre a Nantes?”, pregunta la Inès. “No, s’han enviat dues aranyes a Tolosa, un drac a Calais i un altre a la Xina.”

Els cavallets dels mons marins

Som davant d’aquests cavallets de 25 metres d’alçada. La màquina té tres nivells: els fons marins, el fons abissal i la superfície, tots plens de peixos i de criatures imaginàries.

Escombres velles per a unes belles crineres “Moltes d’aquestes criatures s’han construït amb materials reciclats, com ara peces de cotxe”, diu l’Adèle. La crinera d’aquests cavalls de mar és d’escombres velles.

Espero que us hagi agradat la visita.

Un viatge fantàstic

Des dels cavallets hi ha una bonica vista del Loira, el riu que travessa Nantes. “A vegades, alguns visitants senten vertigen”, confessa l’Adèle.

Però la Inès, no. Està feliç d’haver explorat aquest univers inspirat en els llibres de Jules Verne, un famós escriptor nascut a Nantes.

© Bayard Presse-Images Doc 413-Text: Florence Pagneux; fotos: © Rebecca Josset, maig 2023. El nostre agraïment a la Inès a l’Adèle pel seu entusiasme, a l’empresa La Machine i a les Machines de l’île, a Nantes.

Afaga’t fort, que es mou!

Què és?

1 Un pop.

2 Liquen.

3 Floridura del formatge.

4 Un altre tipus de floridura.

Solució a la pàgina 51.

Es busquen extrate

I si la Terra no fos l’únic planeta poblat per criatures fantàstiques?

Els éssers humans continuen investigant si hi ha vida fora del nostre planeta.

A la recerca de petjades de vida a Mart

Avui sabem que no pot haver-hi vida a Mart a causa de la temperatura glacial i a l’absència d’aigua en estat líquid i d’atmosfera. Però és possible que fa milers de milions d’anys hi hagués hagut formes de vida al planeta vermell.

COM ELS IMAGINEM?

Per esbrinar-ho, el març del 2021 es va enviar el receptor mòbil Perseverance amb la missió d’explorar el planeta, localitzar els llocs que poguessin acollir vida i agafar mostres de sòl i roques. Aquestes mostres tornaran a la Terra el 2031 per analitzar-les. Paciència…

Els selenites surten en una de les primeres pel·lícules de ciència-ficció: Viatge a la Lluna.

Les criatures de Roswell haurien estavellat el seu plat volador als Estats Units.

Uns homenets verds

ataquen les persones a la pel·lícula Retorn a la Terra.

Els vulcanians tenen les orelles punxegudes i són parents dels éssers humans a la sèrie de televisió Star Trek.

Ble, ble, ble!

El receptor mòbil Perseverance explora el sòl de Mart.

rrestres

Missatges rebuts?

Els éssers humans enviem missatges de ràdio o objectes amb regularitat. La sonda estatunidenca Lucy, per exemple, que va enlairar-se el 2021, porta una placa amb inscripcions. El pròxim missatge de l’agència espacial americana s’enviarà amb un radiotelescopi. Contindrà informació sobre la vida a la Terra i la localització del nostre planeta. Però si els extraterrestres existeixen, podran descodificar aquests missatges?

Misteri…

Milers d’exoplanetes

El 1995, els científics van descobrir el primer exoplaneta: un planeta que gira al voltant d’una estrella diferent del Sol. Des d’aleshores, els telescopis n’han localitzat més de 5.000. Entre tots ells, n’hi ha alguns que podrien acollir formes de vida.

Escoltar l’univers

Els radiotelescopis són com orelles gegants que escolten els sorolls de l’espai. Per exemple, l’enorme telescopi xinès FAST intenta captar senyals des de la Terra, i l’estatunidenc James Webb, des del cel. Però, de moment, cap d’aquests aparells ha rebut un missatge extraterrestre.

L’Alien és un monstre temible i agressiu que ataca els astronautes a la pel·lícula Alien: el vuitè passatger.

En Ioda és un petit ésser verd, molt vell i savi, de la saga de La guerra de les galàxies.

i

Els na’vis d’Avatar són un poble no violent i respectuós amb la natura. Són víctimes dels humans.

La revista que respon a totes les teves preguntes

Per a què serveix anar a la Lluna?

900 921 859 / 93 218 24 76

Entra-hi directament

Edita: Bayard Revistas, S.A. Delegació a Barcelona: Bayard Revistas. Apartat de correus 20036/Codired 0827094. 08024 Barcelona. Telèfon: 93 218 24 76. Internet: www.bayardeducacion.com. Redactora en cap: Marta Román. Col·laboradors: Xavier Basora Rovira (textos catalans) i Laura Llahí Ribó. Directora d’art: Lucía Molina. Maquetació: Celia Lucas Berheide.

TELÈFON D’ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 93 218 24 76 / 900 921 859. A/e: suscripciones@bayard-revistas.com.

© Images Doc, Bayard Presse. Redactor en cap: B. Fichou. Director artístic: M. Carron de la Carrière. Cap de les seccions d’història i món: F. Schneider. Cap de les seccions de ciència i natura: E. Franck. Redactores: P. Payen i A. Loyer-Hascoët. Secretària general de la redacció i coordinadora tècnica d’Images Doc Internacional: N. Taalba. Secretària de la redacció: N. Diochet. Primera redactora gràfica: S. Froger-Merki. Assistent: R. Regal. Han col·laborat en aquest número: L. Guillain i P. Tessier.

ISSN: 1133-9713. Dipòsit legal: M-7824-1994. Imprimeix: Sucesores de Rivadeneyra, SA, i Egesa, SA.

a Espanya/Printed in Spain. Distribueix: SGEL.

© Bayard

Presse-Images Doc 355Il·lustració : Claude Cochin; foto: Alice Houdou, juliol 2018.

ON?

La llegenda del minotaure

A l’antiguitat, els grecs explicaven històries extraordinàries anomenades llegendes. Una de les més cèlebres és la del terrible minotaure.

Minos, el poderós rei de Creta,* rep un missatger.

El déu Posidó us ofereix aquest animal. Vol que el sacrifiqueu en el seu honor.

Aquest toro és d’una gran bellesa. Em nego a matar-lo. Me’l quedo.

GRÈCIA CRETA

Quan Posidó, déu dels mars, es va assabentar que Minos no havia sacrificat el toro, es va enfurir.

Minos m’ha desobeït! Utilitzaré els meus poders per venjar-me’n a través de la seva dona.

Un dia, la dona del rei de Creta, Pasífae, se sent confusa per la mirada del toro.

Què em passa? M’estic enamorant d’aquest animal. Això és impossible!

Un temps després, Pasífae dona a llum el minotaure, un ésser meitat toro meitat home.

És un monstre! No és fill meu.

Minos mana cridar Dèdal, el seu arquitecte. Dèdal obeeix les ordres del seu rei.

T’ordeno que construeixis un recinte per tancar el minotaure. No vull tornar a veure’l.

Recinte sense sortida, passadissos, punts morts… Mai no en podrà sortir.

Quan el minotaure es fa adult, és tancat al laberint.

Minos acaba de vèncer la ciutat d'Atenes. Per castigar els vençuts, ordena que, cada cert temps, li lliurin catorze joves atenesos. El rei els tanca al laberint. El minotaure en devora alguns, i d'altres es perden i moren de fam al laberint.

Ha, ha, ha! Ara utilitzaré aquest monstre.

Un dia, uns joves atenesos són enviats a Creta on els espera una destinació terrible.

No tornarem a veure les nostres famílies. Morirem.

Entre ells, viatja Teseu, el fill d'Egeu, rei d'Atenes.

Teseu, admirem el teu valor.

He promès al meu pare que mataré el minotaure. Per això m’ha deixat partir.

Uns dies més tard, els condemnats desembarquen a Creta.

Després desfilen davant el rei Minos, la seva filla Ariadna i tot el poble reunit per a l'ocasió.

Aquest és el fill del rei d’Atenes. Sembla orgullós. Creu que vencerà el minotaure.

Que guapo que és!

Després de la desfilada, els atenesos són tancats. Ariadna aconsegueix veure Teseu d'amagat del seu pare.

M’agrades, bell príncep.

Estic boig d’amor per tu, bella Ariadna. Mataré el minotaure i ens reunirem tots dos.

El meu cor es desboca. Dec estar enamorat?

Mai no aconseguiràs sortir d’aquest laberint.

Llavors, estic perdut.

No, tinc una idea.

Ariadna s'enamora de Teseu a primer cop d'ull. Teseu també se sent captivat per la princesa.

Ariadna acudeix de seguida a consultar Dèdal, l'arquitecte del laberint.

Ajuda’ns. Com es pot sortir del laberint?

És una bogeria, però pot ser que hi hagi una solució. El príncep Teseu i jo ens estimem.

Ariadna torna al costat de Teseu. L'endemà, Teseu entra al laberint davant la mirada temorosa dels seus companys.

Puc ajudar-te, però promet-me que et casaràs amb mi.

T’ho prometo.

El fill del nostre rei morirà.

I aviat nosaltres, també.

A l'interior, darrere de la porta pesant.

Dèdal m’ha donat un rodet de fil que pot salvar-te la vida. Escolta’m…

El jove camina, es perd i s'endinsa a les profunditats del laberint.

Aquest rodet de fil és un tresor. El lligaré aquí.

Quan, de sobte…

El seu cau no deu ser lluny. El sento respirar.

Teseu acaba de descobrir el minotaure.

Dorm. Haig d’aprofitar el moment.

El combat entre el monstre i Teseu és terrible.

De SOBTE…

La meva espasa!

VICTÒRIA!

Mor, horrible monstre.

Després de la seva victòria, Teseu només pensa a recollir el rodet de fil i sortir del laberint.

És aquí!

Ajudat pel fil d'Ariadna, Teseu camina fins a la sortida…

He vençut el minotaure. Desperta els altres.

Tots

Ariadna es deu haver ocupat dels guàrdies.

Per fi lliures! Teseu és el nostre heroi.

Ariadna, hem de fugir de seguida. Anem al vaixell.

Mentrestant, els fugitius ja són lluny.

T’estimo, Ariadna. Em casaré amb tu quan siguem a Atenes.

Dèdal, et condemno a ser tancat al laberint, perquè sé que has ajudat la meva filla a fugir.

Jo també t’estimo, Teseu.

Però estic trista perquè he traït el meu pare i he abandonat la meva terra natal.

…on troba els seus companys.

surten de la presó sense fer soroll.

Una mica MÉS TARD, al palau del rei Minos.

Animal i humà alhora

Els éssers humans han imaginat criatures mig humanes, mig animals per provocar por, infondre valor o explicar històries.

Sirenes captivadores

Aquestes criatures fantàstiques pertanyen al món del mar. En la mitologia grega, la sirena tenia un cos de dona amb potes d’ocell. En canvi, la sirena del nord d’Europa, a l’edat mitjana, era meitat dona, meitat peix. En totes les èpoques, la seva veu melodiosa encisava els marins i provocava el naufragi del vaixell.

El centaure: lluitador i brutal

En la mitologia grega, els centaures eren unes criatures salvatges amb cap i tronc d’home i cos de cavall. Atacaven sobretot les joves. Però el centaure més cèlebre era conegut per la seva saviesa, la seva bondat i la seva immortalitat. Es deia Quiró.

Qui són els campions de les divinitats híbrides?*

Els egipcis de l’antiguitat.

La criatura més cèlebre és l’esfinx, amb cos de lleó i cap humà. Representa el faraó, el rei de l’antic Egipte. També hi ha la deessa Sejmet, amb cos de dona i cap de lleó, que provoca malalties per després curar-les.

I Hathor, una divinitat amb cap de vaca, que és la deessa de l’amor, la música i la dansa.

El faune: músic i ballarí

Els faunes poblaven les històries romanes de l’antiguitat. Eren meitat homes, meitat bocs. Tocaven molt bé la flauta. Les melodies eren més dolces que el cant del rossinyol. Estaven enamorats de les nimfes que vivien al bosc. Però les ganyotes del seu rostre repel·lien aquestes divinitats femenines de la natura.

L’esfinx de Gizeh, a Egipte.

Tenen formes increïbles o modes de vida extraordinaris.

Però no tenen res d’irreals!

Vine a descobrir els animals sorprenents amb els quals es va topar el fotògraf Greg Lecoeur.

El cavallet de mar foliaci no és que tingui algues enganxades al cos. Aquesta mena de fulles formen part del seu cos, són prolongacions. Gràcies a elles, aquest parent de l’hipocamp es camufla perfectament entre les algues. I per ser encara més discret, pot canviar de color segons el lloc on es trobi. Quina passada!

Sembla acabada de sortir d’una pel·lícula de ciència-ficció. És la galera multicolor, un parent de les gambes. Amb els dos grans ulls compostos pot distingir el que l’envolta amb una precisió enorme. És l’espècie amb la visió més complexa del món animal.

El cavallet de mar pigmeu de Bargibant és un peix molt petit: fa 2 centímetres. La mida minúscula i les gracioses boletes roses del cos el converteixen en un as del camuflatge.

L’objectiu capta un festival de color gràcies a aquests dos peixos mandarí Els cossos estan guarnits de colors vius i brillants. Però, compte, perquè en realitat són un advertiment: la pell sense escates està recoberta d’una pel·lícula tòxica.

El peix granota de Commerson pot arribar a mesurar 38 cm. Tanmateix, aquest gran peix pot ser molt discret. La pell rugosa i sense escates es confon admirablement amb els fons marins. Roman immòbil i s’empassa les preses que passen per davant seu abans que aquestes tinguin temps de veure’l.

Les aletes pectorals d’aquest peix semblen potes que acaben en mans palmades.

Aquesta bestiola tan estranya pertany a la gran família dels nudibranquis. Els nudibranquis viuen en tots els mars del món, fins i tot en els més freds, com aquest, fotografiat sota el glaç, a l’Àrtic.

Aquest peix pallasso obre la boca just en el moment en què el fotògraf acciona el disparador de la càmera. Sorpresa! Un petit crustaci paràsit s’ha instal·lat a la boca reemplaçant la llengua.

El fotògraf ha sorprès aquest pelicà bru pescant. Amb el cap submergit a l’aigua, obre el bec i desplega l’enorme bossa extensible. Un peix acaba de caure al parany d’aquest gran sac. El pelicà només ha d’aixecar el cap i empassar-se’l. Glups!

Aquest peix és una rèmora. Gràcies a la ventosa situada sobre el cap, se subjecta a la part inferior de la manta gegant. Així viatja sense cansar-se i aprofita les restes de la manta.

Amb el cap en forma de T i els ulls als costats, el peix martell sembla una criatura fantàstica. Però aquest cap tan estrany li és molt útil. Repenjant-s’hi, el peix pot fer girs molt tancats.

El peix martell és un dels pocs taurons que hi veu a tot el seu voltant, també per dalt i per baix.

La manta gegant bat rècords de longitud: 9 metres d’una punta a l’altra de les aletes, que també es diuen ales. A la part davantera del cap té dues espècies de banyes enormes: són els lòbuls cefàlics. La manta els manté dirigits cap endavant per penetrar bé a l’aigua. És com una nau espacial planant per sobre del fotògraf.

El cos del marlí ratllat té forma de coet i el cap acaba en una llarga punta: el bec. Aquest peix està fet per a la velocitat: pot arribar als 100 km/h. És capaç de plegar la llarga aleta dorsal quan accelera.

Aquest lleó marí australià és molt curiós. Repenjat en les dues aletes, mira el fotògraf directament als ulls. T’hi has fixat?

Els orificis nasals són dues simples ranures verticals: això és perquè pot tancar-los perquè no li entri l’aigua. El lleó marí és capaç de passar 12 minuts sense respirar.

Veus aquests forats diminuts sota el cap d’aquesta tintorera?

Són uns sensors excepcionals anomenats ampul·les de Lorenzini. Aquests forats detecten els camps elèctrics. Així el tauró pot localitzar qualsevol presa, encara que estigui immòbil o camuflada. Aquests radars tan eficaços són visibles gràcies a aquest angle de visió tan insòlit.

Oh! Aquest peix cofre cornut sembla estar posant per al fotògraf. Es diu cornut per les dues puntes que té al cap. En veure aquestes “banyes”, els depredadors renuncien a menjar-se’l, perquè no és fàcil d’empassar.

A cop d’ull, sembla com si aquests mascarells del Cap estiguessin en ple vol. Però si t’hi fixes bé, són sota l’aigua! Aquests ocells marins es llancen en picat des de l’aire i després neden desenes de metres empaitant un banc de peixos.

Les potes palmades permeten als ocells marins moure’s bé a l’aigua.

El fotògraf

Greg Lecoeur va créixer al costat del Mediterrani. Aquest submarinista professional fa uns 15 anys que recorre el món amb la càmera de fotos. Algunes de les seves instantànies han guanyat premis internacionals.

Qui passa per davant del fotògraf sense aturar-se i observant-lo de reüll? És una tortuga verda que prossegueix el seu camí tranquil·lament. Viatja a la platja on pondrà els ous. Per a això, pot arribar a recórrer 2.000 quilòmetres. Aquesta campiona utilitza el camp magnètic terrestre i els corrents marins per orientar-se. No necessita GPS!

© Bayard

Presse-Images Doc 413-Text: Pauline Payen; fotos: © Greg Lecoeur, maig 2023.

Formes màgiques?

Algunes figures geomètriques poden jugar males passades. Obre bé els ulls i sorprèn els teus amics fent de mag improvisat.

Necessites: ⬤ dues cartolines ⬤ tisores ⬤ un llapis ⬤ un regle

4 Has obtingut dues formes geomètriques idèntiques.

1 Dibuixa aquesta forma amb el llapis en una de les cartolines.

2 Superposa les dues cartolines.

3 Retalla’n la forma anant amb compte que les dues cartolines estiguin l’una sobre l’altra.

Tanmateix...

Si poses les dues formes l’una al costat de l’altra d’aquesta manera, què hi veus?

Fixa-t’hi: una sembla més gran que l’altra. I el més estrany és que si dones la volta a les dues formes, la que et semblava més petita es converteix en la més gran.

És màgia!

QUÈ HA PASSAT?

En col·locar la vora curta d’una forma al costat de la vora llarga de l’altra, el cervell detecta una línia petita i una altra de gran.

Aquest fenomen és un efecte òptic.

Si ensenyes les dues formes col·locant les vores de la mateixa longitud l’una al costat de l’altra, ja no hi veus la diferència de mida.

Sabies que moltes vegades les línies produeixen efectes òptics?

Rectes corbades

Triangle enganyós

Com veus el punt vermell: més a prop de la punta o de la base del triangle? Ni l’un ni l’altre. En realitat, el punt és a la mateixa distància de la punta que de la base.

Les línies trencades

Que estrany… Aquests rectangles semblen torts i, tanmateix, són totalment paral·lels.

Observa les dues grans línies vermelles Sembla que es corben en una direcció i després en la contrària. Comprova-ho amb un regle: són dues rectes perfectament paral·leles!

Fixa-t’hi: quan hi ha línies que es creuen, el teu cervell es perd de seguida.

© Bayard Presse-Images Doc 413-Text: Erik Franck; fotos: © Rebecca Josset; il·lustracions: Jérôme Sié (humor), Sophie Froger (esquemes), maig 2023. El nostre agraïment a l’Evan per la seva participació.

Ànim! En pocs minuts haurem arribat a la cova dels Nou Sants.

Uf! Calia pujar-hi tot just al migdia?

LA CRIPTA DE LES ESTÀTUES

Gessamí Diana Jones, de debò necessita un detectiu? Vostè es dedica a estudiar les ruïnes…

És aquí! L’ermita dels Nou Sants i el seu misteriós santuari.

Sí, i vostès a resoldre enigmes.

És veritat que aquesta cripta amaga un tresor?

Aviat ho sabrem, si aquestes estàtues ens hi ajuden.

ILLA ANTIPASTI, AL MEDITERRANI.

Els presento els habitants d’aquesta cova: 12 estàtues de sants.

Molt ben conservades.

Gràcies a aquestes inscripcions, vaig saber que les estàtues permeten descobrir un secret.

Està escrit en català!

He identificat el nom de cada estàtua.

MITJA HORA MÉS TARD.

Bé, ja hem col·locat les estàtues a les fornícules corresponents. Ha estat fàcil. I aquest tresor?

Ui! Paciència… Encara hi ha més instruccions.

Podríem anar a dinar abans de...

Bé. Ja tenim l’estàtua. I ara què fem?

Cal treure una de les estàtues que acabem de posar-hi?

Sí. Seguint una altra vegada les inicials dels sants.

A l’última línia hi posa: “I trenca-la en trossos”.

les explicacions del doctor Enigmus, passa la pàgina.

Abans de trencar l’estàtua, caldria comprovar-ho tot, oi?

Clar. Amb les inicials de les nou estàtues de sants, només es pot escriure un nom: NICODEMUS.

Nicodemus Ignatia Constància

Octavius

Demetrius Eglantina

Magdalena

Urbanicus

Sebastianus

Una vegada col·locades en ordre les nou estàtues, la que hi ha entre la I i la U és la D: Demetrius.

Per fi!

Un pergamí.

“Surt de la cova i puja al cim. Un regal t’hi espera.”

Bravo! Han resolt l’enigma.

Han guanyat un descompte del 20 % en la pizza Neptú.

Que bé, em moro de gana.

Som-hi!

Oh!

Som-hi! Uf!

Evolució forc ¸ ada

Però..., on dec haver posat la dentadura?

Mama, te’n recordes que em vas dir que podria tenir un cocodril quan les gallines tinguessin dents?

A cadascú el seu

malson

Joc de les 10 diferències

L’Artur i la Joana tenen el mateix malson: als dos els ataquen els mateixos monstres. Els mateixos? No exactament. Entre els monstres, s’hi han colat deu diferències. Les hi veus?

1 El peix cofre cornut...

A. té banyes

B. sembla una vaca

C. guarda un tresor

2 La tortuga verda s’orienta amb...

A. un GPS

B. els corrents marins

C. el camp magnètic terrestre

3 El minotaure és...

A. meitat lleó meitat home

B. meitat cabra meitat col

C. meitat toro meitat home

4 Al minotaure el va matar...

A. Teseu

B. Minos

C. Spiderman

5 Els radiotelescopis escolten...

A. el cant de les balenes

B. els sorolls de l’espai

C. els sons subterranis

6 Els na’vis surten a…

A. Avatar

B. La guerra de les galàxies

C. Star Treck

7 Per protegir-se del basilisc cal...

A. córrer molt

B. donar-li cucs per menjar

C. tornar-li la seva imatge amb un mirall

8 El kraken és...

A. una galeta d’ametlles

B. un pop gegant

C. un joc

Solucions a la pàgina 51.

La màquina que juga al futbol. Tot sol?

I per a què serveix?

És molt més divertit jugar un mateix, oi?

Torres, ponts, preses…

CADA VEGADA MÉS GRANS!

Solucions

FOTO MISTERIOSA (p. 21)

Núm. 2: És un liquen Xanthoria parietina. Aquesta planta tan estranya en realitat no és una planta, sinó un fong associat a una alga. Aquesta associació rep el nom de simbiosi. Gràcies al fong, l’alga pot viure fora de l’aigua i proporcionar al fong els elements nutritius que necessita per desenvolupar-se. E. F.

De vegades, l’evolució ha originat animals increïbles. És com si hagués ajuntat parts d’espècies diferents per formar-ne una de sola.

Per exemple: aquesta formiga panda és en realitat una espècie de vespa.

Al mar, tenim el cranc gegant del Japó. D’una punta a l’altra de les potes gegants, pot mesurar 3,5 metres. Brrr!

I què dir del talp americà?*

Al nas hi té uns tentacles com els del pop. Li serveixen per tocar les coses.

Buaaà! Buaaà! El problema és mocar-se…

Ai! Se m’emboliquen les potes.

I coneixes l’ai-ai?

Aquest primat té dents de rosegador, orelles de ratapinyada, cua d’esquirol i uns dits superllargs, com una pota d’aranya.

No me’n parlis… No hi ha manera de ficar les mans a les butxaques.

* Talp de musell estrellat.

Molt bufona.

Que, som-hi?