Tiroliro 273

Mensual - 5,75 € (5,90 € a les Canàries i en aeroports)

SETEMBRE 2019 – NÚM. 273

7-10 ANYS

MIRO LA NATURA El Sol

ELS JOCS L’escola del futur

El pa ssad ís

secret

EL RACÓ DE LA MÀGIA

I DE REGAL, un pòster del ruc!

P. 3

Encartament especial: al: mina Els acudits d’en Bonamina i el correu

P. 5

El conte: El passadís secret

P. 50 Admiro la natura: El Sol P. 54 El racó de la màgia P. 56 Subscriu-t’hi Il·lustració: Rémi Malingrey.

P. 57 Els jocs d’en Bonamina: L’escola del futur

Participa en el

P. 60 El còmic d’Anatol Lapía: L’elecció de delegat P. 68 Poesia

concurs del mes:

«El castell»

Imagina un castell grandiós. Com seria?

Dibuixa’l i envia’ns el dibuix (amb el teu nom, cognoms i adreça) m. abans del 18 de setembre de 2019 a: tiroliro@bayard-revistas.com.

Sortejarem dos magnícs sacs de l’Anatol!

Ha guanyat el concurs «El meu esport favorit»: Valentí Marcé Casas, de Barcelona. Enhorabona!

Il·lustració: Éric Gasté.

SUMARI

Per trencar-se de riure!

Saps per què els marcians mai tiren el cafè?

Perquè tenen platets.

Pare, saps on és Austràlia?

Pregunta-ho a la mare, que ho desa tot.

Saps que els taurons mengen sardines?

I com obren la llauna?

✁

© Bayard Presse-J´aime lire 500 i 502; il.lustracions: OHM-septembre i novembre 2018.

Els acudits d’en Bonamina

AQUEST PUNT DE LLIBRE ÉS PER A TU!

Per separar-lo retalla’l per la línia blanca.

El pa ssadís

secret

Per trencar-se de riure!

Saps per què els marcians mai tiren el cafè?

Perquè tenen platets.

Pare, saps on és Austràlia?

Pregunta-ho a la mare, que ho desa tot.

Saps que els taurons mengen sardines?

I com obren la llauna?

✁

© Bayard Presse-J´aime lire 500 i 502; il.lustracions: OHM-septembre i novembre 2018.

Els acudits d’en Bonamina

AQUEST PUNT DE LLIBRE ÉS PER A TU!

Per separar-lo retalla’l per la línia blanca.

El pass adís

secret

© Bayard Presse-J’aime lire 502-Conte: Anne-Françoise Maniouloux; il·lustracions: Éric Gasté-novembre 2018. Text català: Xavier Basora Rovira.

En Joan té una vida tranquil.la amb en Pillet, el seu del porquet. Fins que, un dia, ataquen el seu poble i els seus habitants queden atrapats al castell.

El p assad ís

secret

5

6

capítol

1

Tothom al castell!

Em dic Joan i visc amb els pares al final del poble, a l’última cabana. El que més m’agrada és recórrer els boscos amb en Pillet, el meu porquet. Li vaig salvar la vida la primavera passada: la seva mare acabava de portar al món tretze garrins i només tenia dotze mugrons.

L’últim que va néixer estava molt prim i a punt de morir de fam. Però jo en vaig tenir cura i el vaig alimentar.

7

Ara, en Pillet corre més de pressa que jo!

El crido: —Eh, espera’m!

Però el meu porc desapareix sota els arbres.

El sento com grunyeix i remena entre les fulles. L’animo: —Vinga! Busca xampinyons! Busca!

En Pillet em mira amb els ullets rodons, mou el morro d’un costat a l’altre i corre ben de pressa cap al seu racó preferit.

8

Aleshores, sento de lluny el soroll dels cascos d’un cavall. Un cavaller passa pel camí a galop. Amb prou feines tinc temps de veure’l: va dret sobre els estreps i fa cara d’amoïnat.

De tornada al poble, faig una entrada triomfal a la nostra granja mentre crido: —En Pillet ha trobat molts xampinyons!

La mare surt del galliner i arrufa el front: —Joan, no vull tornar a veure’t corrent pel camp amb aquest porc!

9

El pare em mira molt seriós i afegeix: —No t’hi encapritxis. Abans de Nadal, es convertirà en pernil, ja ho saps.

No tinc temps de rondinar. Un so greu ressona pel camp. La mare gira els ulls cap a la figura fosca del castell, situat al capdamunt d’un penyal. El so es repeteix. Els pares es miren sorpresos, fins que el pare reacciona: —El senyal d’alarma! Ràpid, tothom al castell! Vinga, ràpid!

10

Pel camí, em trobo amb el meu amic Cosme.

Amb els altres veïns, formem una llarga fila que avança en silenci i de pressa. En Pillet trota al meu costat. El pont llevadís ens empassa com una boca enorme i es tanca darrere nostre. Els guàrdies gesticulen i ens criden: —No us quedeu pas a l’entrada! Refugieu-vos dins les muralles!

11

Cadascú busca un lloc. Miro els sentinelles situats al capdamunt de la muralla.

Dissimuladament, m’enfilo fins a una tronera*.

A la llunyania, al camp, unes columnes de fum s’eleven rectes cap al cel. Torno a baixar, amoïnat. .

12

* Tronera: obertura estreta a la paret d’una muralla.

Aleshores, s’obre la porta de la torrassa i surt el senyor Guillem envoltat dels seus cavallers.

L’acompanyen la seva dona i una nena.

—És la seva filla Matilde —em diu en Cosme a cau d’orella.

El senyor Guillem comença a parlar: —Vilatans i vilatanes, un gran perill ens amenaça. Gabí de Grifoll i els seus homes estan saquejant tota la vall, roben i ataquen els seus habitants i, ara, venen cap al nostre poble.

Gabí de Grifoll! En sentir aquest nom, un murmuri de terror recorre el pati. .

13

El senyor Guillem aixeca de seguida una mà per tranquil·litzar-nos: —Aquest castell és una fortalesa. Fins avui, mai ningú s’ha atrevit a atacar-la. Busqueu tots armes per aturar l’enemic!

Ràpidament s’organitza la defensa. Un missatger és l’encarregat d’anar a demanar ajuda al castell veí. Quan està a punt de pujar al cavall, el sentinella crida: —Alarma! Alarma!

14

Els enemics del senyor Guillem ataquen la vall.

En Joan i el seu del porquet es refugien al castell amb els altres vilatans.

capítol

2

L’atac L’enemic arriba entre un gran núvol de pols.

L’atac és molt ràpid. Gabí de Grifoll col·loca els seus homes al llarg del fossat. Una pluja de fletxes travessa l’aire sobre el meu cap.

Només sento l’esclafit dels arcs i els crits dels soldats. La mare m’arrossega a la força fins a un lloc segur.

15

En arribar la nit, la batalla s’atura. Alguns diuen que una fletxa ha ferit el senyor Guillem a la muralla.

L’endemà, regna un silenci estrany. Els homes de Grifoll han muntat el seu campament i han barrat el pas del pont llevadís per impedir-nos sortir. El castell està assetjat! Passo al costat d’un paleta que arregla un tros de muralla malmès durant la batalla. Em refugio a la quadra amb el meu amic Cosme.

16

De sobte, sento un renill suau. En un racó, una nena plora amb el cap repenjat al coll d’un cavall. Em sento incòmode i faig un pas endarrere, però ella aixeca el cap de sobte. És la Matilde!

—Perdó —dic—. No volia molestar-vos.

La Matilde respon amb veu feble: —He vingut a buscar consol al costat del meu cavall Valent.

En Pillet també s’hi apropa i seu.

—Oinc! —gruny mirant la Matilde amb el cap decantat.

17

La Matilde no pot evitar somriure entre les llàgrimes. Després ens explica que, durant la nit, un missatger ha intentat sortir del castell.

Però ha estat impossible: l’enemic vigilava tota la muralla…

—Només queda una solució —sospira—, trobar el passadís que hi ha sota terra per anar a la recerca d’ajuda.

—Hi ha un passadís subterrani? —pregunta el meu amic Cosme.

18

—El meu pare en va parlar un cop —diu la Matilde—. En tornar d’una batalla, va dir: «Agraeixo que el meu avantpassat construís aquest castell tan segur!». I va afegir: «Fins i tot va tenir la precaució de fer un passadís sota terra per fugir en cas de perill. Per sort, mai l’hem necessitat!». Jo li vaig demanar: «Pare, ensenya-me’l!».

Però va respondre: «Impossible, és un secret».

—I el teu pare no te’l pot ensenyar ara? —li pregunta en Cosme.

—No —contesta la Matilde plorant—. Ha perdut el coneixement.

—Doncs haurem de buscar nosaltres el passadís! —exclamo ben decidit.

19

El castell està envoltat per l’enemic.

En Joan, en Cosme i la Matilde volen trobar el passadís secret per anar a buscar ajuda.

capítol

3

En Pillet té olfacte Mentre els vilatans porten els aliments als soterranis per organitzar les reserves de menjar, nosaltres tres ens posem a treballar. Amb l’ajuda de les nostres eines, explorem tots els forats, totes les portes, tots els passadissos.

Sense èxit.

Els dies passen i les reserves de menjar disminueixen. Ja només ens donen de menjar un tros de pa i un tassó de sopa de naps al dia.

20

Un matí, la Matilde arriba corrent: —El pare té molta febre i delira. Aquesta nit ha cridat: «El passadís… cal travessar la roca!».

La mare li ha demanat que li digués alguna cosa més, però ell no la sentia.

A la tarda, ens quedem asseguts al pati, molt cansats. Un palafrener* ha tret en Valent perquè faci exercici. El pèl del cavall brilla al sol. Té millor aspecte que nosaltres tres, que estem coberts de pols de tant de buscar per la muralla. * Palafrener: antigament, el mosso que tenia cura dels cavalls.

21

En Pillet va cap a la quadra. El trobem al costat dels cavalls.

En Cosme em diu en to burleta: —El teu porc sempre està ficat aquí! Es creu un poltre o què?

—Li passa el mateix que a mi —diu la Matilde—. Li agrada l’olor de la palla!

Jo rondino: —Us asseguro que la seva olor favorita és la dels xampinyons!

—Oinc! —gruny en Pillet mentre em mira.

22

L’abraço i li dic: —Pillet, et prometo que algun dia tornarem al bosc i et diré: «Pillet, busca xampinyons!

Busca!».

El meu porc es deixa anar amb tanta força que caic d’esquena. I davant els nostres ulls sorpresos, es posa a gratar el terra molt nerviós. Quan per fi s’atura, m’ajupo per mirar: sota del seu morro, brilla feblement un tros de metall.

23

Cada cop hi ha menys menjar i els tres amics no han trobat el passadís secret. Però en Pillet descobreix una cosa estranya.

capítol

4

Una pista Mentre la Matilde grata el terra, vaig apartant la palla amb la màniga. I apareix un cèrcol de ferro clavat a una pedra! Ràpidament netegem bé tot al voltant i queda al descobert una gran llosa quadrada.

Ens costa moltíssim aixecar-la perquè pesa com el plom. Quan finalment ho aconseguim, ens arriba al nas una olor molt forta d’humitat i de floridura.

24

Agafo en Pillet perquè no es llanci pel forat.

En Cosme encén una torxa i la subjecta prop de terra: es veuen unes escales!

El meu amic baixa primer i ens avisa: —Compte, rellisca molt!

La Matilde i jo baixem a poc a poc. Entenc per què en Pillet estava tan entestat a gratar el terra. Pertot arreu hi ha xampinyons, que creixen en penjolls sobre la roca humida!

25

Molt lentament, caminem en fila per un passadís estret. Una mica més endavant, en Cosme s’atura i exclama: —No es pot avançar més! És veritat, el passadís s’acaba en una paret de roca. El passadís no és més que un soterrani! Decebuts i esgotats, donem mitja volta.

Quan sortim un altre cop al pati, el sol de tardor amb prou feines ens escalfa. Hem fracassat un cop més, i la fam fa grunyir els nostres estómacs.

26

De cua d’ull, vigilo en Pillet, que vagareja d’un costat a un altre. Dos homes s’hi apropen rient i l’agafen a la força. En Pillet mou les potes i xiscla. Se’m glaça el cor i, amb el martell a la mà, corro cap als lladres.

27

Amb l’ensurt, l’home més prim deixa en Pillet i em crida. L’altre intenta prendre’m el martell, però ho evito i fujo amb el porc.

El castell és ple de gent famolenca que es menjaria el meu estimat amic. He de trobar la manera de protegir-lo!

28

Els amics només han trobat un soterrani.

Els vilatans estan famolencs i en Pillet corre el perill de convertir-se en el seu àpat!

capítol

5

Atrapats!

La Matilde és la primera a reaccionar: —Hem d’amagar el teu porc!

Ens mirem. A tots dos se’ns ha ocorregut la mateixa idea! Tornem a la quadra procurant que ningú ens segueixi. Jo dirigeixo les operacions: —Cal buscar molta palla perquè en Pillet no passi fred. Per menjar, de xampinyons no n’hi faltaran!

29

Per sort, ningú ens veu preparar el refugi d’en Pillet al soterrani i col.locar la pedra quadrada de manera que puguem moure-la nosaltres sols fàcilment.

—El ficarem al fons del tot perquè els seus grunyits no se sentin —proposo.

Amb aigua i un bon munt de palla, que en Pillet olora, el seu amagatall està preparat. És l’hora de tornar dalt. M’acomiado en veu baixa: —Porta’t bé, Pillet! Fins demà. .

30

De sobte, un gran estrèpit sona sobre els nostres caps. Molt espantats, correm pel passadís. En arribar a l’escala, la Matilde i en Cosme aixequen les torxes: la pedra ha lliscat i ha tancat la sortida!

Cridem aterrits: —Auxili! Obriu-nos!

31

Empenyo amb totes les meves forces la llosa tan feixuga. És inútil. No es mou.

—Bé… —diu en Cosme amb una veu que intenta ser tranquil.litzadora—. Els nostres pares ens buscaran, segur. I quan donin la veu d’alarma, algú es fixarà en la llosa que hem descobert.

32

Em pregunto quant de temps trigaran a trobar-la… Asseguts sobre la palla, tots tres sospirem profundament.

—Això és un malson! —dic desanimat.

La Matilde es lamenta: —Si almenys el meu pare hagués pogut dirnos alguna cosa més…!

—Quan penso que només hem trobat un soterrani a mig cavar! —rondina en Cosme.

33

Tots tres ens posem a pensar en les nostres coses, fins que la Matilde s’aixeca d’un salt.

—Tens raó, Cosme! —exclama.

I continua parlant emocionada: —Aquest és el passadís secret, n’estic segura!

I cal travessar la roca per sortir! Per aquí!

I assenyala amb el dit la paret que hi ha darrere en Cosme.

34

En Joan, en Cosme i la Matilde es queden tancats mentre amaguen en Pillet al soterrani.

I si és el passadís secret?

capítol

6

Un jove missatger Oblidant el cansament, agafem les eines, que sempre portem a sobre. Copejo amb el martell tota la paret de roca.

—Ho heu sentit? —pregunto concentrat—.

El so és més clar aquí sota! Aquí la paret és menys gruixuda.

35

Després de molt esforç, arrenquem uns trossos de pedra. Triguem molt temps més a obrir un forat per on podem escolar-nos de quatre grapes. De sobte, em trobo sobre una cornisa molt estreta. La llum m’enlluerna.

Increïble, som fora! Al peu del castell, sobre el precipici! La Matilde mira la roca amb compte i diu admirada: —Si no fos pel forat que acabem d’obrir, ningú podria imaginar que un passadís uneix la quadra amb el precipici. El nostre avantpassat era molt llest!

—Espereu —dic avançant uns passos per la cornisa—, miraré si el camí està lliure.

36

Aixeco la vista i em quedo glaçat: al capdamunt, davant el castell, veig uns homes que fan gestos.

Els soldats enemics m’han vist! Què puc fer? Si torno enrere per avisar en Cosme i la Matilde, descobriran el passadís! Només em queda una solució: lliscar pel pendent del precipici el més ràpid possible. Agafo en Pillet i em llanço ben aferrat a la roca.

37

—Eh, noi! —em crida un soldat—. Què fas aquí? Torna, només volem el teu porc! Tu estàs massa prim!

Les riallades dels soldats ressonen contra les roques. Tant de bo en Cosme i la Matilde tinguin temps d’amagar-se i tapar el forat! Tant de bo els treguin aviat d’allà!

Algunes fletxes xiulen i s’estavellen contra el terra a pocs passos de mi. Si arribo al final del precipici, estaré salvat, perquè conec aquest lloc com si fos casa meva.

38

Accelero més encara i arribo rodant fins a un matoll. En Pillet aterra sobre la meva esquena.

M’aferro bé a terra per amagar-me entre la vegetació.

En arribar la nit, finalment m’arrisco a sortir del meu amagatall i corro pels camps. La lluna ja està alta al cel quan arribo davant el castell del senyor Romeu, el nostre veí més proper.

39

—T’enxamparé, mocallós! Aprofites la foscor per venir a robar-nos, no et falta valor!

No he sentit venir el guàrdia per darrere, però noto els seus grans dits estirant-me l’orella.

—Pietat! —dic—. He de parlar amb el senyor Romeu. És molt important!

L’home gruny: —Ja veuràs el que farà amb tu!

40

Bruts i esgotats, el meu porc i jo no tenim gaire bon aspecte davant el senyor Romeu. El miro amb posat de pena i reuneixo les meves últimes forces per explicar-l’hi tot: l’atac de Gabí de Grifoll, el senyor Guillem ferit, el passadís secret. Després, sento com si una boira em cobrís i em desmaio…

41

Gràcies al passadís, en Joan s’escapa i demanarà ajuda al senyor Romeu, el senyor del castell veí.

capítol

7

La batalla Un gran soroll em desperta bruscament. Hi ha poca llum. Estic ajagut en un matalàs de palla, en una cuina. En Pillet ronca als meus peus.

Per una porta, descobreixo sorprès desenes de cavallers i soldats armats i muntats als seus cavalls.

Una veu els ordena: —En marxa!

42

El senyor Romeu m’ha escoltat i surt per lluitar contra Grifoll! Ple d’esperança, crido: —Espereu-me!

Una serventa exclama: —Abans, recupera les forces!

Menjo ben afamat el pa que em dona. L’exèrcit del senyor Romeu s’allunya sota la primera llum del dia.

43

Surto corrent, en Pillet em segueix. Al cap d’una estona, un cavall m’avança. El seu genet gira el cap: és el guàrdia dels dits grossos!

S’atura i em diu: —Tu mai et dones per vençut, noi!

Amb una mà, m’aixeca i m’asseu darrere seu. Després em dona el meu porc. El cavall, carregat de material per als soldats, no avança tan ràpid com jo voldria.

44

Per fi arribem al meu poble. Quin espectacle!

L’exèrcit del senyor Romeu creua els camps cavalcant veloçment. Al campament de Gabí de Grifoll, tot està tranquil.

De sobte, se senten crits. Uns homes surten de les tendes. Armats amb destrals i espases, es llancen com poden contra els soldats del senyor Romeu, que contraataquen. Els cavalls s’encabriten*. L’atac ha agafat per sorpresa els soldats enemics! * Encabritar-se: dreçar-se un cavall sobre les potes del darrere.

45

I, aleshores, veig una cosa increïble: el pont llevadís del castell baixa lentament i en surten a cavall els soldats del senyor Guillem!

Els arquers agafen posicions a la muralla i comencen a disparar fletxes. L’enemic està envoltat!

Els homes de Grifoll resisteixen, però acaben per rendir-se, malgrat les ordres del seu cap.

Gabí de Grifoll, cridant amb ràbia, lluita furiosament fins al final. Però és capturat i el porten al calabós.

46

Un sol radiant il.lumina la nostra victòria.

Amb el cor bategant a tot drap, corro cap a la gent que surt del castell.

—Joan! Joan!

Els que em criden són en Cosme i la Matilde!

Estan sans i estalvis! Tots tres riem i plorem alhora.

—Sabia que ho aconseguiries! —em diu la Matilde.

—Eeeh, que nosaltres també hi hem ajudat!

—exclama en Cosme—. Quan el palafrener ens va treure del passadís, vam avisar els soldats del senyor Guillem que havies aconseguit sortir del castell.

47

Els pares m’abracen i el pare em diu ben emocionat: —Tot s’ha acabat! I, anit, el senyor Guillem va despertar. Està millor.

La mare somriu: —Tots estem orgullosos de vosaltres tres!

De seguida responc mirant en Pillet: —De nosaltres quatre!

48

El pare es posa molt seriós: —Fill, ens hem adonat que aquest porc és… diferent. La teva mare i jo estem d’acord que te’l quedis.

I afegeix amb un petit somriure: —Amb la condició, és clar, que continuï trobant xampinyons!

—Oinc! Oinc! —respon en Pillet.

49

© OHM

Admiro la natura

El Sol

En realitat, el Sol és blanc i molt brillant. En aquesta foto, li hem canviat el color perquè es vegi millor.

Gui G ui (V (V ((aa

El Sol és una bola de gas que bull i crema sense parar. És una estrella!

50

El Sol està molt molt molt calent.

A l’interior, la temperatura arriba a molts milions de graus!

Aquesta gran explosió a la superfície del Sol es diu erupció solar.

Al voltant del Sol, el cel és negre. És el que anomenem l’espai.

El Sol és una bola enorme.

Quina grandària creus que té?

© NASA/ESA/SOHO/EIT/Ciel et Espace

scum scum album) album) en en août août ec b aies vertes) vertes) ec baies

51

Si el Sol tingués la mida d’un meló…

… la Terra seria tan petita com el cap d’una agulla!

© Chris Madeley/Biosphoto/Sc

El Sol il·lumina el cel fins i tot en plena nit!

52

Quan hi ha explosions molt fortes al Sol, l’atmosfera brilla a la nit prop del pol Nord i del pol Sud. Això s’anomena aurora polar.

Però la lluentor és tan forta que et cremaries els ulls si el miressis!

Ho sabies?

El Sol és realment lluny.

Amb bicicleta, trigaries 1.000 anys a arribar-hi!

El Sol brilla des de fa milers de milions d’anys i brillarà milers de milions d’anys més.

© Baya Bayard rd dP Presse-Youpi resse-Yo Y upii 258-Text: 258 25 8-T Textt: Emmanuel E l Chanut; C il.lustracions: Rémi Saillard i Patricia Castex (color)-Mars 2010.

Al cel, el Sol sembla petit perquè és lluny.

53

El racó de la màgia La casa cap per avall all És a Ankara (a Turquia). eguir El seu creador ha volgut aconseguir at que els visitants mirin la realitat d’una altra manera. A l’interior,, tot és de veritat... però penja del sostre! La sensació és tan forta que hi ha gent que sent vertigen dins de l’edici.

Si vols veure com és de veritat la cuina, dona la volta al Tiroliro !

54

En Leopold arriba a la feina. Seu davant del teclat i tecleja durant més d’una hora. No escriu ni una sola paraula, però l’aplaudeixen. Com és possible?

Solució:

Solució: És possible, senzillament, perquè en Leopold és pianista.

E N I G M A

Per llegir la solució, posa la plantilla màgica sobre el text, amb les línies en vertical, i mou-la a poc a poc d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra.

Atenció: comença pel text rosa!

Imatges misterioses

Per veure les imatges misterioses, posa damunt la teva plantilla màgica, amb les línies en vertical, i mou-la molt a poc a poc d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra.

Travesseu amb compte!

Les persones que passen en aquest moment per aquest carrer de Manhattan (a Nova York) poden estar tranquil.les: ni els cotxes ni el tramvia les atropellaran... perquè no són de veritat! Es tracta d’un artici: una pintura mural tan realista que és difícil saber on acaba la pintura sobre la paret i on comença la vorera.

El seu autor és el pintor brasiler Eduardo Kobra.

Id i text: Consuelo Cuevas. Fotos: Shutterstock.

Idea Il.lustració d’en Bonamina: OHM.

Ho veus o no ho veus?

En qualsevol cas, no te l’oblidis quan surtis de casa per anar al col.legi!

55

© Bayard Presse-J´aime lire 482-Il·lustració: Nicolas Hubesch-mars 2017.

7/10 ANYS

Entra-hi directament

Rep Tiroliro cada mes a casa

.

.

 WWW BAYARD-REVISTAS C OM M COM  93 218 24 76 per només 56,95 € l’any

Regal de benvinguda: dos llibres de la col·lecció cció Els tresors de Tiroliro o

Cobertes metal·litzades 108 pàgines cada un 14,8 x 19 cm

L’escola del futur Completa la quadrícula perquè a cada fila, a cada columna i a cada rectangle hi hagi els números de l’1 al 6, sense que se’n repeteixi cap.

1

6 3

2 5

1 5

3 4

6 4

4 1 2 5

57

Una pista: la primera línia és 645/2 / 13.

Què diu la professora?

Segueix el codi i ho sabràs.

Exemple:

A B C D E F G H I J L M N O P Q R S T U V W X Y Z

=F

1 1 3 3 1 4

– – – – – –

2

–

1 3

2 1 2 4 1 4

– – – – – – – – 4 3 4 4

– – – – 1 3 4

– – –

3

4 1 2

3 1 1

3

4 4

– – – – – – – – – –

Solució: «Calleu i engegueu tots els ordinadors».

1 2 3 4 5

2

Què li passa a la professora?

Posa en ordre les escenes i escriu les lletres a sota.

US

T

U

É

La professora

— — — — — ———— Solució: la professora té un virus.

N

© Bayard Presse-J'aime lire 406-Idea: Arnaud Alméras; il·lustracions: Rémi Malingrey-novembre 2010.

VIR

59

Elena Paladí

Olímpia Pitàgores

Jasó Picarol Noemí Crumble

L’elecció de delegat El teu eslògan és molt dolent!

Aparta, tap de bassa!

PER PASSAR UN CURS

L DE GO TA VO

L’ANATOL

09/18

60

Ho havia Tu no pensat, però t’hi presentes, crec que hi Olímpia? ha massa candidats…

Però… què feu?

!

Corregir els errors!

S R II II I !

IS !

R I II II

És increïble!

No respecten les regles de PER la votació!

Qui està darrere d’això és l’Àlvar!

PASSAR UN CURS

DE PÍFIA

DE GTAOL VO A LAPÍFI L’ANATOL Us convido a tots rtells a veure els meus ca t fe al voltant d’un bu gratuït… !

Eh, no us n’aneu!

VOTA

L’ÀLVAR

ÉS

CLAR!

ÉS

CLAR!

PER PASSAR UN CURS

DE PÍFIA

DE GOL VOTA

LAPÍFIA

L’ANATOL

61

VOTA

AR

L’ÀLVAR

ÉS

AR!

AR

VOTA

L’ÀLVAR

CLAR!

VOTA

L’ÀLVAR

VOTA

L’ÀLV

ÉS

CLAR!

Un altre caramel?

ÉS

El meu pare els ha manat fer a la mateixa impremta que l’alcalde!

CLAR!

I txin és el txeu programa?

AR! ÉS

CLA TOTS AMB L’ÀLVAR

Jo no tinc tauleta!

62

… I, al final de curs, un viatge amb helicòpter.

Les tauletes permeses al pati…

Això és supercar!

I els que no puguin pagar-lo?

VOT

ÁL

C

VOTA VOT

R AR ’ÀLVA ’ÀLV

Es quedaran a casa seva!

VOTA

A

VAR

Anatol, tu també tens un programa?

ÉS

A CLA

Demanaré uns esbarjos més llargs…

BEEÉ!

…Una zona de relaxament per als jerbus; la possibilitat de portar jocs a classe i la prohibició de càstigs.

…Un tobogan a la finestra del primer pis per baixar fins al pati…

Hi, hi, Bona idhe i ! a!

Personalment, no em sento afectada pels càstigs.

Qui està amb l’Anatol?

63

NOSALTRES!

Si volem guanyar, hem de passar al pla B…

Sí, cap !

M’encanta el teu programa, perquè també penses en els jerbus de la classe.

A classe, nens!

Triarem el delegat!

VOTA

L’ÀLVAR

ÉS

CLAR!

VOTA

L’ÀLVAR

Heu de ficar la papereta del vostre candidat en una urna…

64

VOTA

L’ÀLV

ÉS

CLAR!

ÉS

CLAR!

Més tard… ÀLVAR

ANATOL

Però hi ha més paperetes que votants, professora!

I l’últim vot és per a l’Àlvar!

ÀLVAR

ANATOL

Hemyat ! guan

És trampa !

És veritat, Olímpia.

Què ha passat?

Professora, mira als sacs que hi ha darrere dels Mafiol!

No hi ha res important!

Què estàs menjant?

?

65

Heu ficat a l’urna vots de més per a l’Àlvar?

S’està menjant les paperetes!

L’Àlvar ens ha pagat… dic … manat que ho fem.

M! NYA M! NYA NYAM!

Em veig obligada a eliminar l’Àlvar per trampós!

ÀLVAR

Així doncs, aniràs a la teva primera reunió amb el director a les 17.45 h.

Ah, sí?

66

A l’hora dels dibuixos animats d’Startruck!

ANATOL

L’Anatol serà el vostre delegat!

GUAIII!

I hi haurà gaires reunions més?

Almenys, dues al mes…

Aleshores, crec que no podré…

Què fem, si no hi ha més candidats?

Havia preparat una cosa per si de cas…

!

Olímpia Pitàgores

!

ÀLVAR

Aquest és el meu programa: 1- Prioritat a les bones notes.

2- Peix cada dia al menjador VIVIU VIVI I U L’EXCEL L’E EXCEL. perquè té fòsfor, que millora LÈNCIA LÈN NCIA I MARQUEU MARQU QU UEU LA la memòria…

DIFERÈNCAIA DIFERÈN ÈN NCAIA C

ANA

AMB

Olímpia Pitàgores

3- Classes de reforç per a tothom entre les dues i les tres.

4-Moltes més sortides pedagògiques.

!

VIVIU L’EXCEL .LÈNCIA I MARQUEU LA DIFERÈNCIA AMB

!

O h, n o o o !

!

© Bayard Presse-J’aime lire 500-Guió: Anne Didier i Olivier Muller; il·lustracions: Clément Devaux-septembre 2018.

Professora, jo m’hi ofereixo.

67

«Sardanes», poema de Lola Casas, publicat a Anem de festa, Editorial Baula. Il·lustració: L. Molina.

sar dane s C om

refila la tenora de la cobla tan sonora.

Agafem-nos de les mans i ballem amb alegria la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan.

Tiroliro. Delegació a Barcelona: Bayard Revistas. Apartat de correus 20036 / Codired 0827094. 08024 Barcelona. Atenció al Subscriptor: 93 218 24 76. Conseller delegat: Emmanuel du Boisbaudry.

Redactora en cap: Consuelo Cuevas. Col.laboradors: Xavier Basora Rovira (adaptació i textos catalans) i Marga Gómez Borràs. Secretària de la redacció: Maximina Mendiola. Directora d’art: Lucía Molina. Maquetació: Javier López. Director de vendes: José Félix Rodríguez. Telèfon: 91 405 70 31. A/e: jfrodriguez@bayard-revistas.com. Directora financera i Atenció al client: Marina Vilaplana.

Director de producció: Miguel Ángel del Castillo. Directora de Desenvolupament: Cristina Cuadrillero. Telèfon: 91 405 70 22. A/e: ccuadrillero@bayard-revistas.com.

ISSN: 1133-7230. Dipòsit legal: M-9731-2012. © J’aime lire, Bayard Presse. Redactora en cap: Delphine Saulière. Imprimeix: Reyper i Grupo Impresa. Imprès a Espanya/Printed in Spain.

Aquesta publicació és membre de l’APPEC. ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 93 218 24 76 .

68

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió a través de qualsevol mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

ORS...

FEM PETITS GRANS LECT FELIÇOS 1-3 ANYS

4-6 ANYS

6-7 ANYS 7-9 ANYS

9-11 ANYS

En català NOU! PRIMERS LECTORS 3 NÚMEROS

En castellà

Aprenentatge tge e de l’anglès ès NIVEL LL NIVELL NTAL ELEMENTAL

NIVELL BÀSIC

NIVELL IINTERMEDI

NIVELL AVANÇAT

BILINGÜE ANGLÈS/FRANCÈS

S.COM  WWW.BAYARD-REVISTA 93 218 24 76

S:  902 411 411/ ON CI IP CR BS SU I IÓ AC RM INFO

EL MINITEST 1. El porquet Pillet tenia…

A dos germans B tretze germans

Il·lustració: Éric Gasté.

C dotze germans

D’EN BONAMINA 4. Al castell del senyor Romeu, en Joan…

A pren llet amb galetes B menja un tros de pa C no vol menjar res Una erupció solar és…

5. U A un forat a l’espai B una explosió al Sol

A repara la muralla B té cura dels cavalls C reparteix el menjar entre la gent 3. Quan en Cosme baixa al passadís diu…

C una cremada 6. Al seu programa, l’Olímpia demana…

A esbarjos més llargs B classes de reforç C jugar amb les tauletes tàctils

A que rellisca molt B que fa olor d’humitat C que hi ha xampinyons

Il·lustració: Clément Devaux.

2. El palafrener del castell…

Per trobar les solucions, mira les pàgines: 1-p 7; 2-p.21; 3-p. 25; 4-p. 43; 5-p. 51; 6-p. 67.

1-p.