Mensual - 6,30 s (6,45 s a les Canàries i als aeroports)
SETEMBRE 2022 – NÚM. 303
7-10 ANYS
EXPERIMENT Com funcionen els ulls?
Un company estrany
ARRIBADA
ELS JOCS El país de les faules
EL RACÓ DE LA MÀGIA
REGAL: un pòster del pitó reticulat!
Il·lustració: Sophie Leullier.
SUMARI P. 57 La terrible Adèle Mal alè P. 58 Correu
P. 3
El conte Un company estrany
P. 48 L’experiment Com funcionen els ulls?
P. 59 El còmic de l’Anatol Lapífia Vol acrobàtic P. 67 Subscriu-t’hi
Pòster:
P. 55 El racó de la màgia
Participa en el
concurs del mes:
«La meva capsa secreta»
T’imagines que poguessis portar a la motxilla una capseta secreta, com en Germán al conte d’aquest mes? Què hi ficaries, dins? Envia’ns el dibuix de la teva capsa secreta (amb el teu nom, cognoms, adreça i un telèfon de contacte), abans del 30 de setembre de 2022, a: tiroliro@bayard-revistas.com.
Sortejarem un lot de llibres amb els toms 1, 2 i 3 de la col·lecció Anatol Lapífia de l’editorial Kómikids.
Foto: Agus-AdobeStock.
P. 52 Els jocs d’en Bonamina El país de les faules
© Bayard Presse–J’aime lire 536–Conte: Alexandra Garibal; il·lustracions: Sophie Leullier–septembre 2021. Text català: Xavier Basora Rovira.
És injust! A tercer de primària, a l’Anna l’han separada de les seves millors amigues! I, a més, el seu company de taula és un noi nou bastant estrany.
Un company estrany
3
4
1
capítol
El nou de 3r B Em dic Anna i aquest curs començo tercer. Com al principi de cada curs, el meu somni és que em toqui a la mateixa classe que a les meves superamigues Rosa i Sònia. Ens coneixem des d’infantil! Malauradament, aquest matí, en veure les llistes d’alumnes col·locades a la reixa de l’escola, m’he endut una gran decepció. La Rosa i la Sònia estan juntes a 3r A; però jo estic tota sola a la classe de la professora Dèlia, a 3r B. És molt injust! 5
Després d’abraçar les meves amigues i de quedar per veure’ns al pati durant l’esbarjo, vaig a la meva classe amb el cor encongit.
La Dèlia, la professora, em demana que segui al costat d’un noi a qui mai no havia vist a l’escola fins avui. —Bon dia —em saluda amablement—. Em dic Germán Gaia, soc nou. Li contesto: —Benvingut, Germán. Jo soc l’Anna. El noi afegeix somrient: —Encantat, Anna. M’agrada el teu nom. 6
Observo en Germán de reüll mentre treu les coses: amb els cabells negres, negríssims, i els ulls verds gairebé fosforescents, diria que ve d’un altre planeta. A més, té una forma ben estranya de treure les coses! Buida tot el que porta a la motxilla: quaderns, estoig, fulls, bales… I tot s’escampa per la taula i cau a terra.
7
M’ajupo per recollir una goma, un bolígraf, tres llapis de colors… En aixecar-me, veig una capseta sota la meva cadira. Allargo la mà per arribar-hi, però el nou company l’atrapa ràpidament i exclama: —No! AIXÒ no ho toquis! Miro en Germán estranyada. La seva reacció ha estat molt, però que molt rara… 8
Més tard, quan sona el timbre de l’esbarjo, espero que en Germán surti de classe i fico la mà a la seva motxilla per buscar la capsa misteriosa. La trobo, l’obro poquet a poquet… i gairebé xisclo: dins hi ha una ENORME aranya viva! Tanco la capsa esgarrifada.
9
Baixo les escales corrents per reunir-me amb les meves dues amigues. Tinc moltes ganes de parlar-los del meu estrany company i d’explicar-los l’aventura de l’aranya. A la Rosa li fa tant de fàstic com a mi, però la Sònia bromeja: —Un cop, el meu germà va portar el seu ratolí a l’escola. Al molt beneit no se li va ocórrer que rosegaria tots els seus quaderns! I afegeix: —La veritat és que el teu company sembla una mica estrany. Espero que ens continuïs explicant les seves aventures!
10
Després del pati, en Germán torna a classe amb els colzes escorxats. M’explica que ha caigut al pati. Com que encara sagna una mica, li dono un mocador de paper perquè es netegi i li dic: —Et deus haver fet molt de mal! —No és res! —respon amb un somriure—. Ja passarà! 11
Després treu l’ampolla i fa uns bons glops. Quan la deixa, veig taques d’un estrany líquid verdós al voltant de la seva boca. Es neteja amb el dors de la mà, i arrufo el nas: quina beguda deu ser aquella?
12
Comença la classe. La professora ens diu: —Demà hi haurà un control de matemàtiques per comprovar el vostre nivell.
En Germán s’enfonsa a la cadira i esbufega: —Oh, no! Auxili! Soc un negat en mates! —Tot anirà bé! —dic per tranquil·litzar-lo—. Quina és la teva assignatura preferida? —Socials —respon. Somric. Socials també és la meva assignatura preferida. El meu nou company sembla una mica estrany, però és simpàtic. Si no tingués una aranya amagada a la motxilla, fins i tot podria fer-me amiga seva… 13
El nou company de l’Anna sembla simpàtic… tot i que beu un curiós líquid verd i porta una aranya viva a la motxilla!
capítol
2
Estrany, molt estrany L’endemà, quan arribo al meu lloc, saludo el meu company amb un alegre «Hola, Germán!». Però ell em respon «Hola, Nina», sense ni tan sols mirar-me. Rondino empipada: —Escolta, que em dic Anna, no Nina! En Germán aixeca ràpidament el cap i es posa vermell: —Ai, sí! Perdó, Anna. És que estic molt nerviós pel control de mates! Després treu la seva ampolla i fa un glop. Puah! Veig que avui el líquid és rosa fosc. 14
La professora ens reparteix els exàmens i comencem. Durant el control, deixo anar algunes mirades a en Germán: està superconcentrat. Per ser tan dolent en mates, no sembla que li costi gaire resoldre els exercicis. No aixeca la vista del full!
15
Al cap d’una estona, en Germán s’incorpora i es treu el jersei. Gairebé caic d’esquena en adonar-me que… els seus colzes estan intactes! No hi ha ni rastre de les ferides d’ahir! Ni una esgarrinxada, RES!
16
Em desconcentro del tot i perdo el fil de l’examen. Sento molta calor a la cara, em tremolen les mans i dotzenes de preguntes s’amunteguen al meu cap: com ha cicatritzat tan ràpid? Per què em diu que és un negat en mates i respon, segons sembla, a totes les preguntes? Qui és realment aquest misteriós company que amaga una aranya a la motxilla i beu aquelles estranyes potingues verdes i roses?
17
Quan la professora recull els exàmens, al meu full no hi ha gairebé res escrit. Genial… En Germán em somriu i diu: —Doncs, al final, no era tan difícil. Me n’he sortit prou bé. I tu, Anna? Rondino «Uf, ja ho veurem!». El deixo plantat al seu lloc i baixo les escales de dues en dues per sortir al pati a respirar aire fresc.
18
En veure la Rosa i la Sònia, corro cap a elles per explicar-los els últims descobriments sobre el meu misteriós company. Però estan tan contentes que no em deixen dir ni una paraula. La Rosa exclama: —La nostra professora no pot venir aquesta tarda! Així que, en lloc de treballar, veurem una pel·li! —És guai! —crida la Sònia. Me les miro a totes dues. Estic empipada. Jo també preferiria veure una pel·li en lloc d’estudiar! Doncs no els explicaré res sobre el meu estrany company, apa.
19
En tornar a classe després del pati, la professora és davant de la meva taula i la d’en Germán. Quan arriba el meu company, la Dèlia el felicita: —Com que ets nou, he corregit primer el teu examen. Has tret un 10. Molt bé! En Germán li dona les gràcies i seu somrient. Em bull la sang! Ahir em va dir que era un negat en mates i avui treu un 10! Me’l miro tot arrufant les celles i veig que està bevent un glop de l’ampolla. De sobte, em ve una idea al cap: i si el que hi ha en aquella ampolla és una poció màgica?
20
21
Que fort! En Germán li va dir a l’Anna que en mates era un negat, i ha tret un 10 a l’examen! I si la seva ampolla conté una poció màgica?
capítol
3
Un descobriment inquietant La primera setmana d’escola sempre dino a casa per explicar a la mare com em va en els primers dies. Al migdia, en sortir de l’escola, estic amoïnada. No aconsegueixo treure’m del cap les rareses d’en Germán. 22
Mentre dinem, estic tan concentrada en els meus pensaments que la mare s’amoïna: —Què et passa, bufona? Estàs molt pàl·lida. Vols anar a descansar una mica a l’habitació? Xiuxiuejo un «Sí, mare», m’aixeco de la taula sense tocar les postres i corro a tancar-me a l’habitació. 23
Per endreçar les meves idees, m’ajec al llit amb una llibreta i un llapis. Després, anoto el nom i el cognom d’en Germán i totes les dades que conec sobre el meu misteriós company:
—Nom: GERMÁN. Cognom: GAIA. —Aranya a la motxilla. Per què? —Colzes ferits ahir; curats avui = màgia? —Dolent en mates, però treu un 10. Com és possible? —Beguda verda o rosa a la seva ampolla = poció màgica?
24
Rellegeixo lentament les meves notes arrufant les celles. «GERMÁN GAIA, GERMÁN GAIA…». Mecànicament, escric totes les lletres del seu nom i del seu cognom barrejant-les: GERÁN AMIGA… MIAGA GERÁN… MAIGA NEGAR… De sobte, xisclo i m’aixeco d’un salt: les lletres de GERMÁN GAIA formen les paraules MÀGIA NEGRA! Però aleshores… això significa que en Germán és un bruixot!
25
Sense perdre un minut, agafo la motxilla, m’acomiado amb un «Fins ara, mare!» i torno corrent a l’escola. Els bruixots poden ser bons o dolents. He de descobrir, sí o sí, a quin tipus pertany en Germán! Vaig tan abstreta en els meus pensaments que corro per la vorera sense mirar cap endavant. De sobte, a la cruïlla de l’avinguda dels Aurons, xoco amb algú i caic a terra.
26
Balbucejo «Perdó!» i estenc la mà al noi que m’ajuda a aixecar-me. Però la retiro de seguida en adonar-me que la persona amb qui he xocat és en Germán! —Ah…! Ho… hola, Anna…! —quequeja—. No t’havia reconegut. Com estàs? Deixo anar en veu baixa «Bé, bé», m’aixeco molt de pressa i corro cap a l’escola preguntant-me què feia en Germán tan a prop de casa meva. Que em deu haver seguit? Deu haver endevinat que he descobert el seu secret?
27
Arribo al pati de l’escola tan sufocada que necessito uns minuts per recuperar l’alè. Tinc la sensació que el cor em batega al cap. I llavors veig en Germán parlant tranquil·lament amb en Medhi sota el castanyer del pati! Com s’ho ha fet per arribar abans que jo? I ni tan sols està cansat!
28
També veig la Rosa i la Sònia i vaig cap a elles. He decidit explicar-los-ho tot però, aleshores, sona el timbre i els alumnes es dirigeixen a classe. Em col·loco darrere d’en Germán i en Medhi per escoltar de què parlen. Aleshores en Jordi, un altre company de classe, s’apropa a en Germán, li dona la seva ampolla i li diu: —Té, te l’has deixada abans al menjador.
29
En sentir aquestes paraules gairebé em desmaio. A l’hora de dinar, en Germán era en dos llocs diferents a la vegada: al carrer amb mi, i al menjador amb els seus amics! Ja no hi ha cap dubte: el meu company és un bruixot i, a més, un bruixot que pot dividir-se en dos !
30
L’Anna n’està segura: en Germán és un bruixot! Les lletres del seu nom formen «màgia negra» i pot desdoblar-se en dos… Què pot fer l’Anna?
capítol
4
L’Anna investiga La tarda és un verdader suplici per a mi. Soc totalment incapaç d’atendre la professora i de concentrar-me. No faig res més que vigilar en Germán de reüll. Estic segura que farà servir els seus poders a classe d’un moment a l’altre. 31
A les cinc en punt, en sortir de l’escola, em decideixo: seguiré en Germán fins a casa seva. He d’esbrinar per què un bruixot s’amaga entre els alumnes de la meva classe i què està tramant. Espero la Rosa i la Sònia perquè m’acompanyin, però em diuen que han d’anar a classe de ball… Me n’havia oblidat del tot! No puc esperar-les… Tant és, seguiré en Germán tota sola! Respiro lentament mentre espero que surti el meu company. Quan travessa la porta, li deixo uns metres d’avantatge abans de començar a seguir-lo.
32
Camina tan de pressa que he de córrer per no perdre’l de vista. Amb el cor a tot drap, el segueixo sota els aurons. De sobte, sense avís previ, en Germán s’atura i dona la volta. Tinc el temps just per ajupirme rere uns cubells d’escombraries! Em quedo aquí amagada, en alerta, esperant que el meu company no m’hagi vist i s’apropi per llançar-me un embruixament. Els segons passen, interminables.
33
Però en Germán no apareix, així que m’atreveixo a guaitar per sobre del meu amagatall. El veig en el precís moment en què gira la cantonada del carrer de les Acàcies. M’aixeco d’un salt i corro per atrapar-lo.
En arribar a la cantonada, miro a dreta i esquerra… Res. No veig a ningú! En Germán el bruixot s’ha evaporat. S’ha tornat invisible? S’ha adonat que el segueixo?
34
Dono unes passes d’un costat a un altre dubtant si continuar recte o ficar-me pel carreró d’una mica més avall. Quan gairebé he decidit girar cua i anar-me’n a casa, veig que en Germán surt d’un forn amb una canya de xocolata a la mà. Uf, he recuperat el seu rastre! Espero que camini una mica i reprenc la persecució.
35
En Germán es fica pel carreró. Sento un calfred: està desert! Si per casualitat el bruixot em descobreix, podrà llançar-me un embruixament sense que ningú no pugui ajudar-me. Intento allunyar la terrible idea del meu pensament i acluco els ulls uns segons.
36
Quan els obro novament, veig en Germán aturat davant una reixa. L’empeny, entra en un jardí, obre una porta i es fica a la casa. Així que aquí és on viu el bruixot…
37
Des del carrer, observo la casa durant una estona. Després em colo amb decisió al jardí. M’acosto amb passos silenciosos a una finestra. A través del vidre, veig en Germán assegut berenant a la cuina. Tot just quan em poso de puntetes per veure-hi millor, noto que una mà es posa amb força a la meva espatlla i sento una veu que em diu: —Vaja, vaja, Anna. M’estàs espiant?
38
L’Anna vol descobrir les intencions del bruixot. En sortir de l’escola, el segueix fins a casa seva… però en Germán la descobreix!
capítol
5
Maleïts bruixots! Horroritzada, reconec la veu d’en Germán a la meva esquena… Però en Germán és davant els meus ulls, a la cuina! Giro el cap ben a poc a poc i em topo cara a cara amb un segon Germán. Em diu molt somrient: —Vinga, entra, que ja has descobert el nostre secret! 39
Encara sorpresa per la doble visió, el segueixo a l’interior de la casa. A la cuina, em trobo davant de dos nois que s’assemblen com dues gotes d’aigua: en Germán i l’Alfred, el germà bessó.
40
Abans que em doni temps a dir «Uf!», l’Alfred comença a parlar. M’explica que els seus pares van aprofitar el canvi de ciutat per matricular-los, a ell i a en Germán, en dues escoles diferents. Volien que no els confonguessin tot el temps i també que cadascú tingués els seus amics. En Germán afegeix: —L’Alfred i jo vam veure que era l’oportunitat ideal per ajudar-nos l’un a l’altre. Per exemple, el meu germà és molt bo en mates; en canvi, a mi no m’agraden gens. Així que, quan ho necessitem, ens intercanviem!
41
Davant el meu posat de sorpresa, en Germán m’explica amb un somriure tímid: —Però no comptàvem que fossis tan bona detectiu! L’Alfred continua: —En Germán m’havia dit que la seva companya es deia Anna, és clar. Però quan l’he substituït a la teva classe aquest matí, m’he fet un embolic i t’he dit Nina. Després, he vist que em miraves de manera estranya quan la professora m’ha donat la nota del control de mates, i m’he adonat que sospitaves alguna cosa!
42
En comprendre el meu error, em poso a riure i li dic a en Germán: —Això ho explica tot! Entre la desaparició de les ferides als colzes i que eres alhora al menjador i al carrer, estava segura que eres un bruixot! L’Alfred m’explica que, a l’hora de dinar, tenia consulta amb el logopeda, no gaire lluny del lloc on ens hem trobat. Mentrestant, en Germán era al menjador. Tot aclarit!
43
Tot i que, de totes maneres, encara em que den alguns punts per aclarir. Li pregunto a en Germán per què porta una aranya a la motxilla. I a tots dos què són aquells misteriosos líquids que beuen i que jo vaig creure que eren pocions màgiques. L’Alfred es trenca de riure i m’explica: —La veritat és que el meu germà és una mica estrany. Li agrada tant observar les aranyes que en té una de mascota i sempre la porta a sobre! En Germán continua: —I el pare ens prepara cada dia sucs de les nostres fruites favorites: de gerd per a l’Alfred i de kiwi per a mi.
44
Després de totes aquestes emocions, em toca a mi sorprendre els bessons. Els ensenyo que he descobert que, col·locant les lletres de GERMÁN GAIA en diferent ordre, es pot llegir MÀGIA NEGRA. Sorpresos, exclamen alhora: —Apa! Com mola!
45
De seguida decidim formar un club d’espies. Dos bessons astuts i una detectiu intel·ligent… Està clar que entre tots tres formarem un gran equip! I, tot i que per ara no ho dic a l’Alfred ni a en Germán, penso que aviat serem cinc, amb la Rosa i la Sònia. Quan ho expliqui tot a les meves amigues, segur que només voldran una cosa: unirse al nostre club!
Fi
46
47
L’experiment
Com funcionen els ulls?
Els ulls ens permeten veure tot el que ens envolta. Tanmateix, en cada ull hi ha una zona per la qual no s’hi veu! T’expliquem com descobrir-la…
1 Tapa’t l’ull esquerre, acosta’t
a aquesta pàgina i mira el punt vermell de dalt.
48
2 Allunya-te’n poquet a poquet
sense deixar de mirar el punt vermell.
Increïble! En cert moment, el punt verd desapareix i torna a aparèixer. En cada ull, hi ha una zona per la qual no s’hi veu! Es diu punt cec. És per on l’ull s’uneix al cervell.
Comença una altra vegada, tapant-te l’ull dret. Aquesta vegada, mira el punt verd de dalt. Trobaràs el punt cec del teu ull esquerre.
El punt cec no ens molesta perquè tenim dos ulls. El que un ull no veu ho veu l’altre … 49
Gràcies als dos ulls, la vista és més eficaç! L’experiment següent et permetrà comprovar-ho. Necessites: Un llapis
1 Tapa’t un ull i demana a algú que aguanti el llapis davant teu. 2 Intenta tocar la punta del llapis apropant el dit per un costat. És curiós: amb un sol ull, resulta una mica més difícil tocar la punta del llapis. De fet, no saps a quina distància exacta es troba el llapis! Amb tots dos ulls, ho aconsegueixes sense problemes.
50
Els dos ulls ens permeten percebre les distàncies: hi veiem en relleu.
Ho sabies? El cercle negre del centre es diu pupil·la. És per on entra la llum a l’ull.
La part acolorida es diu iris.
T’has fixat que la pupil·la canvia de mida?
Quan hi ha molta llum, la pupil·la s’encongeix per impedir que entri massa llum a l’ull i ens enlluerni.
Quan hi ha poca llum, la pupil·la s’engrandeix per deixar entrar-hi més llum. Així podem veure-hi fins i tot quan està fosc.
© Bayard Presse-Youpi 400-Idea i text: Erik Franck; il·lustracions: Rémi Saillard; fotos: Rebecca Josset-janvier 2022.
Per veure-hi, els ulls necessiten llum. La llum entra a l’interior per una espècie de finestra rodona situada al centre de cada ull.
51
El país de Ordena els formatges
A
dels corbs de més petit a més gran.
ARRIBADA E
C
B
D
Marca el camí
de la llebre passant per totes les pastanagues, i el de la tortuga passant pels enciams.
Solució: Ordena… C-B-D-E-A.
52
les faules _ L’_S_ M_RT,
Desxifra tres famoses
frases de Samaniego seguint el codi.
A= O=
, E = , I= ,U=
,
L_ C_V_D_ _ L_ C_ _. L_ PR_D_NT C_ _ T_L_ L_
V_ L M_ LT.
TR_ _ C_ _, T_T _ S_M_ _D_, _S D_T_ST_BL_.
Busca 7 diferències
entre el ratolí de ciutat i el ratolí de camp.
53
Solucions: Desxifra… «A l’ase mort, la civada a la cua». «La prudent cautela val molt». «La traïció, tot i somiada, és detestable». Busca… El barret, les ulleres, els bigotis, la boca, el rellotge, la tassa, el calçat.
A
B
C
D
E
Troba l’ombra de
la guineu i la cigonya.
1 2
3
4
5 Solució: Ordena… B-D-C-A-E. Troba… L’ombra correcta és la núm. 2.
54
© Bayard Presse-J’aime lire 536-Idea: Anne-Sophie Chilard; il·lustracions: Auriane Bui-septembre 2021.
Ordena les imatges de la granota que vol ser tan gran com un bou.
El racó de la màgia New Africa-AdobeStock i Sergiy1975-AdobeStock
Imatges misterioses
Il·lusió òptica Mira fixament el centre de la imatge mentre comptes fins a deu. Després mira fila per fila les espirals. Et sembla que giren? És una il·lusió òptica de fals moviment!
Per veure les imatges misterioses, posa la plantilla màgica (és a la pàgina 3) a sobre, amb les línies en vertical, i mou-la a poc a poc d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra.
E N I G M A
La Mireia porta dues monedes a la butxaca. Entre les dues sumen tres euros, però una no és d’un euro. Quines monedes són? Solució:
Solució: Una moneda és d’un euro. L’altra moneda és de dos euros.
Idea, text i selecció d’imatges: Consuelo Cuevas. Imatges misterioses: Javier López.
Amb la plantilla màgica podràs veure’ls per separat.
lotan-Shutterstock.
Aquests dos objectes s’oculten entre si… Quin veus primer?
Per llegir-ne la solució, posa la plantilla màgica sobre el text, amb les línies en vertical, i mou-la a poc a poc d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra. Atenció, comença pel text rosa!
55
© Clément Devaux
Per fi, les històries de l’Anatol arriben a les llibreries.
Ja a les llibreries!
57
El correu de Tiroliro U DI T A C UD
Palíndrom
S’ÉS O NO S’ÉS Roc, 8 anys.
igual Un palíndrom es llegeix d' esquerra a dreta . que de dreta a esquerra
<<Em dic Salva, tinc 9 anys i us envio aquest acudit: —Com es diu un hàmster que va a l’espai? —Hamsteroide! >> <<Em dic Carla i tinc 8 anys. M’agrada molt el Tiroliro. El primer que faig són els jocs d'en Bonamina.>>
<<Soc l’Andrea i tinc 7 anys i mig. Aquest és el Roy i té 1 any. Ve a l'escola a la tarda a buscar-me amb el pare. Es posa molt content quan em veu. I jo també!>>
DI T ACUD ACU
ti s . E t truco —Mare , no t’espantis al … des de l’hospital F a 10 anys —No em f a gràcia, f ill. metge! que hi treballes de
Ona , 7 anys . Tiroliro.
Delegació a Barcelona: Bayard Revistas. Apartat de correus 20036 / Codired 0827094. 08024 Barcelona. Atenció al subscriptor: 93 218 24 76. Conseller delegat: Emmanuel du Boisbaudry. Redactora en cap: Consuelo Cuevas. Col . laborador: Xavier Basora Rovira. Directora d’art: Lucía Molina. Maquetació: Javier López. Departament comercial i activitats de foment de la lectura a les escoles: Teresa García. Tel.: 91 405 70 33. C. electrònic: comercial@bayard-revistas.com. Directora financera i Atenció al client: Marina Vilaplana. Director de producció: Alberto García-Asenjo Galindo. Directora de desenvolupament: Cristina Cuadrillero. Telèfon: 91 405 70 22. C. electrònic: ccuadrillero@bayard-revistas.com. ISSN: 1133-7230. Dipòsit legal: M-9731-2012. © J’aime lire , Bayard Presse. Redactora en cap: Delphine Saulière. Imprimeix: Reyper i Grupo Impresa. Imprès a Espanya/ Printed in Spain . Aquesta publicació és membre de l’APPEC.
ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 93 218 24 76 / 900 921 859.
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta revista, ni el seu tractament informàtic, ni la seva transmissió a través de qualsevol mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.
58
Vol acrobàtic
Ahir a la tarda vam veure el teu lloro al centre.
Va ser sobre les tres, i semblava que tenia pressa.
Voleu prendre’m el pèl, oi?
09/21
59
T’asseguro que era I jo t’asseguro ell! que va estar-se la
Vam intentar atrapar-lo i va perdre això. Però què dius? Això és una ploma de colom!
Eres a casa teva a les tres?
Vaig anar al museu amb els pares, de dues a quatre.
Ho veus? Coincideix! Segur que es va escapar de la gàbia!
Ja et vaig dir que no ens creuria! TOC
TOC
!
60
No.
!
Escapar-se l’Heròdot? Impossible! La gàbia està tancada amb un cadenat de 6 xifres!
tota la tarda a seva gàbia!
Doncs ja ho veurà! En trobarem proves…
Són les cinc i se’n van al conservatori.
Som aquí, Heròdot.
Apa! Se’n sap el codi de 6 xifres!
Què?
CLIC CLIC
Doncs que no perd el temps! Ja ha agafat el cadenat amb el bec!
CLIC 61
Corre! Li farem una foto!
Vaja! Estic a contraclaror. On és?
FLOP OP FL
A veure!
Allà a dalt, al cel! CLIC CLIC! ! CL IC !
Oh, no! És molt lluny…
62
L’Olímpia ens dirà una altra vegada que és un colom!
Llavors fotografiaré la gàbia buida per convèncer-la…
L’endemà.
I pensar que l’Olímpia diu que he fotografiat una altra gàbia…
Encara sort que cada tarda té activitats…
És una tossuda, sí.
FLOP
FLOP
Aquesta vegada li demostraré que el seu lloro s’escapa quan li dona la gana.
I ja s’ha escapat!
Ràpid, que ja ha obert la gàbia!
FLOP
Va en direcció sud-oest.
FLOP
Traçarem la seva trajectòria.
63
Veus el que jo veig?
La trajectòria passa per sobre de Gamma Natura.
Segur que hi va!
L’atraparem!
Més tard.
Mira, n u a ploma!
GAMMA NATURA
T’he dit que estàvem en la bona pista.
64
Deu haver entrat pel conducte de l’aire!
PER ALS OCELLS TOT
Que el veus?
Tsist!
FLOP!
Torna a sortir pel conducte. FLOP
FLOP
FLOP
FLOP
Què ha agafat?
COMPLEMENTS ALIMENTOSOS
És vitamina B6.
Això sí que és un vol acrobàtic!
65
Més tard.
Roba pots de vitamina B6 a Gamma Natura!
m Olímpia, ja sabell oro u te el que fa el casa ! a s et quan no
¿Que no era el que li donaves per millorar la seva memòria…
… però vas deixar de donar-l’hi perquè ho demanava tot el temps?
ible…
mposs Pfff! I
Això significaria que ha tornat i s’ha tancat a la gàbia tot solet.
A més, on amaga els pots, eh?
HIP!
fi
66
© Bayard Presse-J’aime lire 536-Guió: Anne Didier i Olivier Muller; il·lustracions: Clément Devaux-septembre 2021.
?
© Bayard Presse-J´aime lire 482-Il·lustració: Nicolas Hubesch-mars 2017.
7/10 ANYS
Rep Tiroliro cada mes a casa
WWW.BAYARDEDUCACION.COM 93 218 24 76 / 900 921 859 Entra-hi directament
Només 5,50 €/mes 6,30
al mes
+
Regal de benvinguda: la motxila amb rodes de l'Anatol
EL MINITEST 1. Les millors amigues de l’Anna es diuen…
D’EN BONAMINA 4. L’Anna creu que en Germán és… A un extraterrestre
B Rosa i Sònia
B un bruixot
C Sònia i Selena
C un vampir
Il·lustració: Sophie Leullier.
A Marta i Marilia
5. La part acolorida de l’ull es diu… A iris B arc iris C siri 2. En Germán guarda a la motxilla… A un centpeus B una aranya C un escarabat
A als genolls
A vitamina B6 B vitamina T8 C vitamina D2
B als tous de les cames C als colzes
Il·lustració: Clément Devaux.
3. En Germán té ferides…
6. El lloro de l’Olímpia roba…
Per trobar-ne les solucions, mira les pàgines: 1-p. 5; 2-p. 9; 3-p. 11; 4-p. 25; 5-p. 51; 6-p. 65.
