Les darreres hores de Pompeia i Herculà. Guia de visita

Les darreres hores de Pompeia i Herculà.

Las últimas horas de Pompeya y Herculano.

The last hours of Pompeii and Herculaneum.

Museu d’Arqueologia de Catalunya - Empúries del 30.06.2012 al 09.09.2012 Guia de visita | Guía de visita | Visit Guide

Les darreres hores de Pompeia i Herculà.

Las últimas y trágicas horas de Pompeya y Herculano.

The last hours of Pompeii and Ercolano.

Museu d’Arqueologia de Catalunya - Empúries del 30.06.2012 al 09.09.2012

1 Els Rostres i la Història Los Rostros y la Historia The Faces and the History

IX

3 Panorames Panoramas Views

XV

5 El Fòrum de Pompeia El Foro de Pompeya The Forum of Pompeii

XIX

2 El Nimfeu de Baia El Ninfeo de Baia The Nymphaeum of Baia

XIII

4 El Llibre dels Frescos El Libro de los Frescos The Book of the Frescoes

La XVII

6 L’Excavació Excavación The Excavation

XXI

VII

IX

7 Frescos i Mosaics Frescos y Mosaicos The Frescoes and Mosaics 8 Les Termes Centrals Las Termas Centrales The Central Baths

9 L’Erupció del Vesuvi 79 dC. La Erupción del Vesubio del 79 d.C. Eruption of Vesuvius in 79 AD

del XXIII

10 Processó Procesión Procession 11 La casa del Faune La casa del Fauno The Faun’s house

XXV

12 El Teatre d’Herculà de Herculano The theatre of Herculaneum

El Teatro XXVII

13 Els llocs de plaer. El Lupanar. lugares de placer. El Lupanar.

The places of pleasure. The Lupanar.

Los XXIX

El passat vist amb els ulls del futur.

El pasado visto con los ojos del futuro.

The past viewed with the eyes of the future.

Som al 24 d’agost del 79 dC. El Vesuvi s’està despertant, però ningú recorda la darrera gran erupció. Per als habitants de la zona el Vesuvi és només “la muntanya”.

Què van viure els habitants d’aquelles ciutats quan la fúria del volcà els va caure a sobre?

Plini el Jove ho va explicar i, ara, ho podeu reviure gràcies a reconstruccions, efectes multisensorials, interfícies virtuals, hologrames, interactius i una projecció 3D única al món amb so tridimensional i efectes especials.

El Museo Archeologico Virtuale di Ercolano compta amb la tecnologia aplicada als béns culturals més avantguardistes d’Itàlia i us ofereix una exposició única que, amb la darrera tecnologia, us permetrà reconstruir la vida i l’esplendor de les ciutats de Pompeia, Herculà, Baia, Estàbia i Capri.

24 de agosto del 79 d.C. Desde hace años, el Vesubio da señales de movimiento. Se está despertando, pero nadie conserva en la memoria la última gran erupción. Para los habitantes de la zona, el Vesubio era sólo “la montaña”. ¿Qué vivieron los habitantes de aquellas ciudades cuando la violencia del volcán se abatió sobre ellas?

Plinio el Joven lo contó, y ahora vosotros lo podéis revivir a través de reconstrucciones, efectos multisensoriales, interficies virtuales, hologramas, sistemas interactivos y una proyección 3D única en el mundo con sonido tridimensional y efectos especiales.

El Museo Archeologico Virtuale di Ercolano cuenta con la tecnología aplicada a los bienes culturales más a vanguardista de Italia y os ofrece una exposición única que, con la última tecnología, os permitirá reconstruir la vida y el esplendor de las ciudades de Pompeya, Herculano, Baia, Estabia y Capri.

It’s August 24th, 79 AD. The Vesuvius is waking up, but nobody remembers the last great eruption. For the citizens, the Vesuvius is just “the mountain”.

What did the inhabitants of those unfortunate cities live when the volcano hit them?

Pliny the Younger described it, so you can now relive it, through scenographic reconstructions. Multisensorial effects, virtual interfaces, holograms, interactive systems and a unique 3D film with tridimensional sound and special effects.

The Museo Archeologico Virtuale di Ercolano has the most cutting-edge technologies applied to Cultural Heritage in Italy, which offer a unique experience that will allow you to reconstruct the life and splendour of Pompeii, Herculaneum, Baiae, Stabiae and Capri.

V

VI

1

Els Rostres i la Història Los Rostros y la Historia The Faces and the History

Entrant en aquest espai, podeu observar la llista de noms dels habitants d’Herculà descoberta al fòrum de la ciutat. Aquesta llista és el primer exemple de cens. Examinant estàtues, incisions i frescos, l’ús de les tecnologies multimèdia ha permès l’associació de les cares i els noms dels habitants de la ciutat. Així, al llarg de la pantalla, i en correspondència amb cada rostre, escoltarem una veu que explica la seva història.

Herculà era una ciutat petita ubicada en una plana al peu del Vesuvi, just per sobre del nivell del mar.

La llegenda atribueix la fundació de la ciutat a Heracles, mentre que algunes fonts històriques assenyalen que la ciutat fou fundada pels Oscos.

A diferència de la propera ciutat de Pompeia, Herculà era preferida pels nobles romans per la salubritat del seu clima i, per tant, era l’elegida com a lloc de descans i vacances.

Els seus 4000 habitants es dedicaven, principalment, a l’agricultura i la pesca, activitats facilitades per la bonança del clima i la fertilitat del sòl. Desafortunadament, la ciutat va ser destruïda pel terratrèmol de l’any 62 dC i gran part dels seus edificis més emblemàtics van quedar molt malmesos.

Entrando en este espacio, podéis ver la lista de los nombres de los habitantes de Herculano descubierta en el foro de la ciudad. Esa lista representa el primer ejemplo de censo. Examinando estatuas, incisiones y frescos, el uso de tecnologías multimedia ha permitido la asociación de las caras con los nombres de los habitantes de la ciudad. Podremos escuchar, así, a lo largo de la pantalla, una voz que nos cuenta la historia de cada una de esas personas.

Herculano era una ciudad pequeña ubicada en una meseta a los pies del Vesubio, justo por encima del nivel el mar. La leyenda atribuye su fundación a Heracles, mientras que algunas fuentes históricas señalan que la ciudad fue fundada por los Oscos.

A diferencia de la cercana ciudad de Pompeya, Herculano era preferida por los nobles romanos por la salubridad de su clima y, por tanto, elegida como lugar de descanso y vacaciones.

Sus 4000 habitantes se dedicaban principalmente a la pesca y a la agricultura, actividades facilitadas por la clemencia del clima y por la fertilidad del suelo. Sin embargo, la ciudad fue destruida por el terremoto del año 62 d.C. y gran parte de sus imponentes edificios quedaron muy dañados.

You can see in this space the list of the names of residents of Herculaneum, which could be found in the Forum of the city. This is the first example of a census. The use of computer graphics to analyse statues, engravings and frescoes has allowed the scholars to give faces to those names. Next to every face on the screen we will hear a voice telling their story.

Herculaneum was a small town located on a plain overlooking the sea, standing at the foot of Vesuvius.

The legend attributes the foundation of Herculaneum to Hercules, while historical sources report that the city was founded by the ancient people of Osci.

Unlike Pompeii, Herculaneum was favoured by the noble Romans for its healthy climate, and therefore was chosen as a place for their holidays.

Its 4000 inhabitants worked mostly in fishing and agriculture. This work was aided by the mild climate and the fertility of the land. The city was destroyed by an earthquake in 62 BC, when a large part of its outstanding buildings were strongly damaged.

VII

VIII

2

El Nimfeu de Baia El Ninfeo de Baia The Nymphaeum of Baia

L’emperador Claudi va triar Baia per erigir un imponent edifici a la vora del mar, al mig del qual hi havia el nimfeu, un espai decorat amb estàtues i bonics jocs d’aigua, utilitzat per a festes i banquets.

La reconstrucció tridimensional del nimfeu de Baia és un notable exemple de la tecnologia multimèdia aplicada a l’arqueologia: ens mostra com el bradisisme, un descens periòdic del nivell del sòl, ha afectat al llarg del temps la zona flegrea (propera al Vesuvi), de forma que avui el Nimfeu es troba enfonsat 7 metres sota el nivell del mar.

El emperador Claudio escogió Baia para erigir un imponente edificio al borde del mar, en el medio del cual se encontraba el Ninfeo, decorado con estatuas y lleno de elaborados juegos de agua, un espacio destinado a fiestas y banquetes.

La reconstrucción tridimensional del Ninfeo de Baia es un notable ejemplo de la computación gráfica aplicada a la arqueología: nos muestra cómo el bradisismo, un descenso periódico del nivel del suelo, ha afectado a lo largo del tiempo al área flegrea (cercana al Vesubio), de forma que hoy el Ninfeo está hundido 7 metros bajo el nivel del mar.

The emperor Claudius chose Baiae to erect his imposing building on the seaside. In the middle of the building there was the Nymphaeum, a place decorated with statues and full of beautiful fountains, a place used for parties and banquets.

The 3D reconstruction of the Nymphaeum of Baiae is a valuable example of computer graphics applied to archaeology: it lets us see how bradyseism impacted the flegrea zone for ages, resulting in the Nymphaeum sinking 7 metres below sea level.

IX

X

3

Panorames Panoramas Views

En aquesta sala podeu observar la reconstrucció en 3D d’alguns paisatges i edificis de les ciutats romanes, a més del magnífic Nimfeu de Baia.

Entre els monuments es troba Vil·la Jovis, la monumental residència de Tiberi, que tenia una superfície de gairebé 7000 metres quadrats. Des d’allà, l’emperador, en els seus 10 anys de residència, va impartir les seves ordres a Roma, transmetent senyals de llum a través d’un ràpid intercanvi telegràfic de missatges a través dels fars ubicats a la costa tirrènica.

En esta sala podréis observar en 3D la reconstrucción de algunos paisajes y edificios de las ciudades romanas, además del magnífico Ninfeo de Baia.

Entre esos monumentos se encuentra Villa Jovis, la monumental residencia de Tiberio, que se extendía sobre una superficie de casi 7000 metros cuadrados. Desde ella, el emperador, en sus 10 años de residencia, impartía sus órdenes a Roma, trasmitiendo señales de luz a través de un rápido intercambio telegráfico de mensajes mediante los faros ubicados en la costa del mar Tirreno.

In this room you can admire the 3D reconstruction of some of the Roman town’s landscapes and buildings, besides the very beautiful Nymphaeum of Baiae.

Among them the Villa Jovis, the monumental residence of Tiberius, which was about 7000 m2. The emperor inhabited the villa for ten years and, from there he sent his orders to Rome, launching signals from lighthouses along the Tyrrhenian coast.

XI

XII

4

El Llibre dels Frescos El Libro de los Frescos The Book of the Frescoes

Un llibre virtual conserva la major sèrie de frescos trobats a les antigues ciutats vesuvianes, com els de la vil·la dels Misteris de Pompeia. És apassionant fullejar les seves pàgines, apreciar els seus detalls, descobrint les possibilitats que les tecnologies multimèdia ofereixen en benefici de l’art.

Un libro virtual conserva la mayor serie de frescos hallada en las antiguas ciudades vesubianas, como los la Villa de los Misterios de Pompeya. Es apasionante hojear sus páginas, apreciar sus detalles, descubriendo las posibilidades que ofrecen las tecnologías multimedia en beneficio del arte.

This virtual book contains the largest series of frescoes found in the ancient Vesuvian cities, such as those of the Villa of the Mysteries in Pompeii.

It is fascinating to browse through its pages, appreciate the details, discovering the opportunities that multimedia technologies offer for the enjoyment of art.

XIII

XIV

5

El Fòrum de Pompeia El Foro de Pompeya The Forum of Pompeii

El fòrum era la plaça principal de Pompeia i el punt on es concentraven les activitats civils, comercials, religioses i l’administració política de la ciutat.

Entre els segles I aC i I dC, el fòrum va patir modificacions estructurals: va perdre la seva antiga forma irregular i va ser reconstruït en forma rectangular i pavimentat amb tova volcànica i amb marbre travertí.

Al llarg del seu perímetre, delimitat per columnes, hi havia edificis de tota mena, tals com tallers i comerços, d’acord a la funció pública del fòrum.

El fòrum es trobava a l’encreuament dels carrers principals i estava flanquejat pels edificis més importants de la ciutat, com el Comitium, on es duien a terme les eleccions municipals; la Basílica, on tenien lloc les reunions de tipus judicial i administratives, i els temples d’Apol·lo i Júpiter, llocs de culte religiós.

El foro era la plaza principal de Pompeya y el lugar donde se concentraban las actividades civiles, comerciales, religiosas y la administración política de la ciudad.

Entre el siglo I a.C. y el siglo I d.C., el foro sufrió modificaciones estructurales: perdió su antigua forma irregular y fue reconstruido en forma rectangular. Fue pavimentado en toba y, más tarde, en mármol travertino.

A lo largo de su perímetro, delimitado por columnas, había edificios de todo tipo, tales como talleres y tiendas, de acuerdo con la función pública del foro.

El foro se encontraba en el cruce de las calles principales y estaba rodeado por los edificios más importantes de la ciudad: el Comitium, donde tenían lugar las elecciones municipales; la Basílica, donde tenían lugar reuniones legales y administrativas, así como el templo de Apolo y el templo de Júpiter, lugares de culto religioso.

The Forum was the central square of Pompeii, and was the place where the civil, commercial, religious activities and the political administration of the town were concentrated.

Between the end of 1st century BC and the beginning of 1st century AD some structural modifications were introduced in the Forum, such as its reconstruction in a rectangular plan. Different kinds of buildings, such as workshops and shops, were located at the perimeter of the Forum, which was delimitated by colonnades, in accordance with the public function of the square.

The Forum was located at the junction of the city’s main streets.

The most important buildings were located on it, such as the Comitium (where the municipal elections took place), the Basilica (where legal and administrative meetings were held), and the temples of Apollo and Jupiter, places of religious worship.

XV

XVI

6

L’Excavació

La Excavación The Excavation

L’erupció del Vesuvi l’any 79 dC va sepultar Herculà sota una capa de fang i cendra que es va solidificar formant un estrat compacte de 20 metres d’alçada. Si per un costat allò va complicar les operacions d’excavació, per l’altre, també ha permès la conservació fins als nostres dies de materials degradables com papirs, aliments o fusta.

L’antiga Herculà va ser descoberta accidentalment l’any 1790 per part del Duc d’Elbouf, un aristòcrata resident a Portici.

Durant unes excavacions per a la construcció d’un pou a l’hort d’un pagès local, va trobar les restes d’un edifici que, més tard, va resultar ser el teatre d’Herculà.

La erupción del Vesubio del año 79 d.C. sepultó Herculano bajo una capa de barro y ceniza que se solidificó formando un estrato compacto de hasta 20 metros de altura. Si por un lado eso complicó las operaciones de excavación, por el otro ha permitido la conservación hasta nuestros días de materiales perecederos, como papiros, alimentos y madera.

La antigua Herculano fue descubierta accidentalmente en 1790 por el duque de Elbouf, un aristócrata residente en Portici.

Durante las excavaciones para la construcción de un pozo en el huerto de un campesino local, encontró los restos de un edificio antiguo que, más tarde, resultó ser el teatro de Herculano.

The eruption of Vesuvius in 79 AD buried Herculaneum under a blanket of mud and ash that solidified into a compact layer that was over 20 metres high. On the one hand this compact layer has made the excavation of Herculaneum difficult, but on the other hand it has conserved highly perishable materials like papyrus, food and wood.

The existence of the ancient Herculaneum was accidentally revealed in 1709 by the Duke of Elbouf, a nobleman resident at Portici. While digging for a well in the garden of a local peasant, he discovered the remains of an ancient building which was the theatre of Herculaneum.

XVII

XVIII

7

Frescos i Mosaics Frescos y Mosaicos The Frescoes and Mosaics

Els frescos i mosaics representen una important documentació de l’evolució de la vivenda privada, des del segle IV aC fins al segle I dC. A les vivendes pompeianes més sumptuoses es poden trobar moltes sales, entre les quals les reservades a les dones i als hostes. Des del punt de vista artístic, les excavacions varen dur al descobriment de la més rica decoració de paret que ha arribat fins als nostres dies i en la qual els estudiosos han reconegut diversos estils. Els déus i els herois dels mites grecs són temes típics de les decoracions, però també hi apareixen escenes de la vida quotidiana i de la comèdia. Resulten, també, especialment interessants els mosaics pompeians utilitzats com a element decoratiu del paviment.

Los frescos y los mosaicos representan una importante documentación de la evolución de la vivienda privada, desde el siglo IV a.C. hasta el siglo I d.C. En las viviendas pompeyanas más suntuosas se encuentran muchas salas, entre ellas las reservadas a las mujeres y a los huéspedes. Desde el punto de vista artístico, las excavaciones llevaron al descubrimiento de la más rica decoración de pared llegada hasta nuestros días, en la cual los estudiosos han reconocido diferentes estilos.

Los dioses y héroes del mito griego son temas típicos de las decoraciones, pero también lo son las escenas de la vida cotidiana y de la comedia. Muy interesantes son también los mosaicos pompeyanos utilizados sobre todo como decoración del pavimento.

The frescoes and mosaics represent an important record of the evolution of private housing, from the 4th century BC up to the 1st century AD. In the most sumptuous Pompeian houses there were many rooms, among them those reserved for women and guests. From the artistic point of view, the excavation shows the richest wall decorations that have been found and that scholars have classified in different styles. Typical subjects of decorations are especially the gods and heroes of Greek mythology, but we can also find scenes from daily life and the comedy. The Pompeian mosaics, used for flooring decorations, are also very interesting.

XIX

XX

8

Les Termes Centrals Las Termas Centrales The Central Baths

Les termes daten de l’època d’August i tenien dues parts ben diferenciades: la secció masculina i la femenina.

El complex de les termes centrals tenia una important funció pública, perquè responia a la necessitat per part de la població de rentar-se curosament, essent l’aigua corrent un privilegi reservat a molt poques persones.

Les termes també tenien una funció social molt important: en els establiments termals s’acostumava a discutir sobre negocis, s’hi produïen reunions d’amics, s’hi practicava gimnàstica, s’elevava l’esprit i es donava descans al cos després del dur treball del dia a dia.

L’estructura de les termes incloïa els vestidors masculí i femení, el gimnàs, la piscina, el caldari, dotat d’una banyera amb aigua calenta, el tepidari i, per últim, el frigidari, amb banyeres d’aigua freda.

Les banyeres i els llocs de pas solien estar decorats amb mosaics de temes marins o geomètrics.

Las termas datan de la época de Augusto y estaban compuestas por dos partes: la sección masculina y la femenina.

El complejo de las termas centrales tenía una importante función pública, dado que respondía a la necesidad por parte de la población de lavarse cuidadosamente, siendo el agua corriente un privilegio reservado a muy pocas personas.

Las termas tenían también una función social muy importante: en los establecimientos termales se discutía sobre negocios, se producían reuniones de amigos, se practicaba gimnasia, se elevaba el espíritu y se relajaba el cuerpo después del duro trabajo del día a día.

La estructura de las termas incluía los vestidores masculino y femenino, el gimnasio, la piscina, y el caldario, dotado de una bañera de agua caliente, el tepidario y, por último, el frigidario, con bañeras de agua fría.

Las bañeras y los lugares de paso solían estar decorados con mosaicos de temas marinos o geométricos.

The thermal baths date back to the age of Augustus, and were composed of two parts, the one reserved for men and the other for women.

The central thermal bath had an important public function, to cater for people’s need to wash carefully, as running water was a privilege reserved for very few.

Thermal baths also had an important social function: people talked business there, met friends, did gymnastics, and relaxed their spirits and bodies after their daily work.

The structure of the thermal baths included the dressing-rooms for men and women, a gymnasium, a swimming-pool, the calidarium, a bath with hot water, the tepidarium and , finally, the frigidarium, with pools of cold water.

The pools and the places of passage were typically decorated with mosaic paving with marine or geometric motifs.

XXI

Aquest espai es basa en un innovador sistema de visualització en 3D (i3D) que està connectat a sistemes de “feedback sensorial”.

L’erupció de l’any 79 dC va tenir lloc després de molts segles de tranquil·litat, però va anar precedida per una elevada sismicitat que va durar 17 anys. Els dies abans de l’erupció, el nombre de terratrèmols va augmentar significativament.

El matí del 24 d’agost de l’any 79 dC, una sèrie d’explosions varen marcar l’inici de l’erupció. El Vesuvi va extreure una gran quantitat de pedra volcànica, cendra i gasos, formant una densa columna que va arribar fins als 30 kilòmetres d’alçada. Posteriorment, col·lapsos parcials de la columna eruptiva varen anar formant fluids piroclàstics, núvols de vapor i material volcànic molt calent (per sobre dels 600ºC), que es varen desplaçar pels flancs del volcà fins a arribar XXII

violentament a Herculà, que fou, així, destruïda.

La matinada del 25 d’agost, noves i violentes explosions varen formar un núvol que va generar nous fluids piroclàstics, extremadament ràpids, que varen destruir Pompeia, sorprenent així tots aquells que ja havien tornat a la ciutat.

Durant tot aquell dia, varen tenir lloc explosions que varen dipositar una àmplia capa de pedra i cendra sobre tot aquell vast territori.

Després, les abundants pluges van dur a la vall una quantitat enorme de matèria volcànica, causant diferents esfondraments de fang que varen submergir el territori, enterrant-ho tot. Així és com Pompeia i Herculà s’han mantingut intactes, amb les vil·les, el fòrum, l’amfiteatre, els mosaics i els objectes de la vida quotidiana fins que els arqueòlegs els varen trobar.

Este espacio se basa en un sistema innovador con visualización en 3D (i3D) y conectado a sistemas de “feedback sensorial”. expandibles (MultiD).

La erupción del 79 d.C. ocurrió tras muchos siglos de tranquilidad, pero fue precedida por una sismicidad que duró 17 años. En los días anteriores a la erupción, el número de terremotos aumentó notablemente.

La mañana del 24 agosto del 79 d.C., una serie de explosiones señalaron el principio de la erupción.

El Vesubio lanzó una gran cantidad de pómez, cenizas y gases formando una densa columna volcánica que alcanzó los 30 kilómetros de altura. Posteriormente, colapsos parciales de la columna volcánica formaron unos fluidos piroclásticos, nubes de vapor y material volcánico muy caliente (más de 600° C) que se desplazaron a alta velocidad por los flancos

9

L’Erupció del Vesuvi del 79 dC. La Erupción del Vesubio del 79 d.C. Eruption of Vesuvius in 79 AD

del volcán alcanzando violentamente Herculano, que fue así destruida.

Al amanecer del 25 agosto, nuevas y violentas explosiones formaron una nube que generó nuevos fluidos piroclásticos extremadamente rápidos, que destruyeron Pompeya, sorprendiendo a aquéllos que habían vuelto a la ciudad.

Durante todo el día tuvieron lugar explosiones que depositaron un amplio estrato de pómez y cenizas sobre todo ese vasto territorio. Después, las lluvias abundantes llevaron al valle una cantidad enorme de materia volcánica, formando densos derrumbes de barro que sumergieron el territorio, enterrándolo todo. Así es como Pompeya y Herculano se han mantenido intactas, con las villas, el foro, el anfiteatro, los mosaicos y los objetos de la vida cotidiana … hasta que los arqueólogos las encontraron.

This space is based on an innovative system with immersive 3D visualization (i3D) and connected to systems of expandable sensory feedback (MultiD).

The 79 AD eruption took place after many centuries of silence, but was preceded by 17 years of seismic activity.

The number of earthquakes rose significantly during the days preceding the eruption. On the morning of August 24th, 79 AD, a series of explosions marked the beginning of everything.

Vesuvius erupted, launching a large amount of pumice, ash and gas that formed a dense volcanic column which reached 30 kilometers in height.

Subsequently, partial collapses of the eruptive column formed flows of pyroclastic material, clouds of steam and hot volcanic material (over 600°C), which moved at high speed along the sides of the volcano violently reaching

Herculaneum, which was destroyed.

At the dawn of August 25th, new violent explosions formed a cloud that generated pyroclastic flows that quickly destroyed Pompeii, surprising those who had returned to the city after having escaped.

Continuous explosions took place throughout the day, depositing an extensive layer of pumice and ash over that vast area.

Later on, heavy rains streamed enormous amount of volcanic material to the valley, forming dense mudslides that submerged the area around Vesuvius, burying everything.

This is how Pompeii and Herculaneum were preserved intact, with their villas, the forum, the amphitheatre, mosaics and objects of everyday life, until the archaeologists found them.

XXIII

XXIV

11

La casa del Faune La casa del Fauno The Faun’s house

Per mitjà d’un dispositiu de sensors, el nostre moviment determinarà la construcció virtual de la Casa del Faune: caminant, les nostres passes descobriran un elegant mosaic i, aproximant-nos-hi, la vil·la pompeiana es reconstruirà recuperant el seu antic esplendor.

La Casa del Faune és la mansió senyorial més important d’època romana que ha arribat fins als nostres temps, i la seva grandiositat ens exposa la mesura de la riquesa extraordinària de la noblesa romana del segle I dC. Amb una sola mirada podem resseguir, en perspectiva, el desenvolupament de la casa: el tablinum; el gran menjador, destinat a la recepció dels hostes i als menjars familiars; el primer jardí; l’exedra del mosaic; el segon jardí, i per últim, el mur de tancament.

Por medio de un dispositivo de sensores, nuestro movimiento determinará la construcción virtual de la Casa del Fauno: caminando, nuestros pasos descubrirán un elegante mosaico y, acercándonos a la pantalla, la villa pompeyana se reconstruirá recuperando su antiguo esplendor.

La Casa del Fauno es la mansión señorial más importante de época romana que ha llegado hasta nuestros días y su grandiosidad nos expone la medida de la extraordinaria riqueza de la clase noble romana del siglo I d.C. Con una sola mirada, es posible seguir, en perspectiva, el desarrollo de la casa: el tablinum, el gran comedor destinado a la recepción de los huéspedes y a las comidas familiares, el primer jardín, la exedra del mosaico, el segundo jardín y, por último, el muro que cierra el recinto.

Thanks to a sensorial system, our movement will produce the virtual reconstruction of the Faun’s house: moving forward, our steps will reveal an elegant mosaic and, as we approach the screen, the Pompeian villa will be reconstructed, showing us its ancient splendour.

The Faun’s house is the most important luxury residence of the Roman age that has survived to this day, and its grandeur shows the great wealth of the Roman noble class in the 1st century AD. From the atrium it is possible to follow in perspective the evolution of the house: the tablinum, the large dinning-room intended for guests and family dinners, the first garden, the exedra with mosaic, the second garden and the enclosure wall.

XXV

XXVI

12

El Teatre d’Herculà El Teatro de Herculano The theatre of Herculaneum

Fa 300 anys, el teatre fou el primer edifici conegut de l’antiga Herculà descobert durant les excavacions d’un pou. L’any 1710, un pagès de nom Ambrogio Nocerino feia les seves excavacions en un terreny que amagava l’escenari del teatre, i se’n va quedar marbres i estàtues. Aquella data marca, també, el redescobriment de l’antiga Herculà, destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79 dC. A partir de l’edifici del teatre va començar l’exploració de la ciutat l’any 1738, per voluntat de Carles de Borbó.

El teatre va ser edificat en època d’August i també es coneix el nom de l’arquitecte que el va projectar: P. Numisius.

L’edifici, un dels teatres més ben preservats de la civilització romana, va ser explorat a través de galeries subterrànies durant les excavacions borbòniques, i encara avui està enterrat sota una capa volcànica de més de 20 metres, sobre la qual, fins i tot, s’ha edificat.

El teatre és un espai de forma semicircular, un hemicicle de més de 50 metres, dividit en tres seccions (summa, media i ima cavea) i amb una capacitat aproximada de 2500 persones.

Hace 300 años el teatro fue el primer edificio conocido de la antigua Herculano, descubierto durante las excavaciones de un pozo. En 1710 un campesino, Ambrogio Nocerino, hacía sus excavaciones en un terreno que escondía el escenario del teatro, y se quedó con algunos mármoles y estatuas. Esa fecha marca también el redescubrimiento de la antigua Herculano, destruida por la erupción del volcán Vesubio en el año 79 d.C., la ciudad cuya exploración empezó a partir de aquel edificio, por voluntad de Carlos de Borbón en 1738.

El teatro fue edificado en la época de Augusto y también conocemos el nombre del arquitecto que lo proyectó: P. Numisius.

El edificio, uno de los teatros mejor conservados de la civilización romana, fue explorado a través de galerías subterráneas durante las excavaciones borbónicas y todavía hoy está enterrado bajo una capa volcánica de más de 20 metros, sobre la cual incluso se han edificado algunos edificios.

El teatro es un espacio de forma semicircular, un hemiciclo de más de 50 metros, dividido en tres secciones (summa, media e ima cavea), y con una capacidad de alrededor de 2500 personas.

Three hundred years ago the theatre was the first building of the ancient Herculaneum to be found. In 1710 a peasant called Ambrogio Nocerino, when digging for a well, came across the scene of this theatre, from which he removed marbles and statues. This date also marks the discovery of the ancient Herculaneum, destroyed by the eruption of Vesuvius in 79 AD. Its systematic exploration started in 1738, beginning with the theatre, thanks to Charles of Bourbon.

The theatre was built during the age of Augustus. We also know the name of the architect who planned it: P. Numisius.

The building, one of the best preserved theatres of the Roman civilization, was explored through underground tunnels during the Bourbon excavations. Today it is still buried under a volcanic blanket, more than 20 metres thick, and over which some buildings were built.

It is a hemicycle, more than 50 metres high, which was divided into three sectors (summa, media and ima cavea), and seating about 2500 people.

XXVII

XXVIII

13

Els llocs de plaer. El Lupanar.

Los lugares de placer. El Lupanar.

The places of pleasure. The Lupanar.

Amb la restauració realitzada l’any 1996 per la Superintendència Arqueològica de Pompeia, va sortir a la llum un dels edificis més importants de la ciutat, el lupanar (bordell).

El lupanar (del llatí lupa, lloba, que és com s’anomenava a les prostitutes) era un lloc de plaer on dones joves o esclaves prestaven serveis sexuals. Els clients eren normalment homes de classe social baixa, però no hi faltaven rics patricis que, sovint, freqüentaven el lupanar disfressats i amb perruca.

L’estructura del lupanar era molt senzilla: unes petites sales que comptaven amb un gran matalàs sobre un llit construït d’obra i, al darerre d’una porta, el lavabo. A les parets del lupanar hi havia pintades escenes eròtiques que representaven les diferents posicions amoroses de les quals les prostitutes es vantaven d’oferir i que especificaven, pintades a la porta, com la seva especialitat professional.

Con la restauración realizada en 1996 por la Superintendencia Arqueológica de Pompeya fue sacado a la luz uno de los edificios más importantes de la ciudad, el Lupanar (burdel).

El lupanar (del latín lupa, loba, que es como se conocía a las prostitutas) era un lugar de placer donde mujeres jóvenes o esclavas prestaban servicios sexuales. Los clientes eran normalmente hombres de clase social baja, pero no faltaban los ricos patricios que, a menudo, frecuentaban el lupanar disfrazados y portando pelucas.

La estructura del lupanar era muy sencilla: unas pequeñas salas que disponían de un gran colchón sobre una cama construida de obra y, detrás de una puerta, el retrete. En las paredes del lupanar había pintadas escenas eróticas con las diferentes posturas amorosas de las cuales las prostitutas hacían gala de ofrecer y que especificaban, pintada en la puerta, como su especialidad profesional.

By the restoration of 1996, undertaken by the Archaeological Superintendence of Pompeii, one of the most important buildings of Pompeii was found, the Lupanar.

The Lupanar (derived from the word lupa: prostitute) was a place of pleasure where young women or female slaves offered their sexual services. Men who attended the Lupanar generally belonged to the lower social classes, but also rich patricians went there, disguised and wearing wigs.

The structure of the Lupanar was very simple: different small rooms with a bed built beside the wall on which a thick mattress was placed and, behind a door, the latrine.

Some erotic scenes were painted on the walls of the Lupanar, representing different sexual positions, of which prostitutes liked to boast. When these scenes were painted on the door, they specified the prostitutes’ professional specialties.

XXIX

A poques passes de les excavacions de l’antic Herculà hi ha el MAV, el Museo Archeologico Virtuale di Ercolano, un centre de cultura i tecnologia aplicada als béns culturals i a la comunicació més avantguardista d’Itàlia.

A l’interior podem trobar un espai museístic únic i extraordinari: més de setanta instal·lacions multimèdia, entre reconstruccions escenogràfiques, interfícies virtuals, vídeos 3D, i hologrames que reconstrueixen la vida i esplendor de les principals àrees arqueològiques de Pompeia, Herculà, Baia, Estàbia i Capri, en un recorregut virtual i interactiu on viure l’emoció d’un sorprenent viatge al passat.

XXX

A pocos pasos de las excavaciones de la antigua Herculano surge el MAV, el Museo Archeologico Virtuale di Ercolano, un centro de cultura y de tecnología aplicada a los Bienes Culturales y a la comunicación más vanguardista de Italia.

En su interior se encuentra un espacio museístico único y extraordinario: más de setenta instalaciones multimedia, entre reconstrucciones escenográficas, interficies virtuales, vídeos 3D y hologramas que reconstruyen la vida y esplendor de las principales áreas arqueológicas de Pompeya, Herculano, Baia, Estabia y Capri, en un recorrido virtual e interactivo donde vivir la emoción de un sorprendente viaje hacia el pasado.

The MAV, Museo Archeologico Virtuale di Ercolano, is located a few steps away from the Ercolano excavations. It is a center for the culture, counting with the most cutting-edge technologies being applied to cultural goods in Italy.

In the inside, visitors can find a unique and extraordinary space, with more than seventy multimedia systems, such as virtual interfaces, 3D videos, and holograms that reconstruct the life and splendor of the main archeological sites of Pompeii, Ercolano, Baia, Stabia and Capri, in a virtual and interactive route where everyone can live the feelings of a surprising trip to the past.

XXXI

CATALUNYA, TERRITORI ARQUEOLÒGIC

Fondazione Cives - Museo Archeologico Virtuale Via IV Novembre, 44 · 80056 - Ercolano, Napoli Tel: +39 081 19806511/2 · Fax: +39 081 19806599 info@museomav.it · www.museomav.it

Museu d’Arqueologia de Catalunya L’Escala - EMPÚRIES Tel: 972770208 macempuries.cultura@gencat.cat - www.mac.cat