El paisatge: art i cultura Inauguració dia 14 de maig a les 12.00 h Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni. Vilafamés
Dia internacional dels Museus
Miranda d’Amico, Mediterráneo, marbre de Borriol, 1978 Henri Hayden, Les vignes, oli sobre llenç, s/f Ricardo Bastid, Campesinos saludando al tren, oli sobre llenç, 1954 Luís Arcas, S/T, técnica mixta sobre llenç, 1956 Progreso, Dunas del Saler, oli sobre llenç, 1980 Walter Jacob, Puesta de sol, aquarel.la, 1955 Rosa Torres, Paisaje homenaje a Léger, acrílic sobre llenç, 1990. Luc Peire, Gandía, acrílic sobre llenç, 1980 Cristina Tejedor, S/T, acrílic sobre llenç, 1980 Ángel Orcajo, Aeropuerto, tècnica mixta sobre fusta, 1970 Julián Pacheco, Muro de Segovia, acrílic sobre llenç, 1980. Josep Maria Rosselló, La huida, técnica mixta sobre llenç, 1976 Ester Pegueroles, Tota pedra fa paret, fotografia, 2016 Obra de portada: Rosa Torres, Paisaje homenaje a Léger, 1990 Disseny i maquetació: Drip studios
••• Les últimes dècades del segle xx han posat de manifest, a través de diversos estudis amb diferents enfocaments, l’interès pel paisatge. Un paisatge no únicament entès des dels valors naturals, sinó des de les transformacions produïdes per l’ésser humà al llarg dels temps. En paraules de Mateu i Nieto, el paisatge és «realidad física y producto social, lugar e imagen del lugar, memoria histórica y proyección cultural, un artefacto de la naturaleza y de la transformación colectiva de ésta, un tangible geográfico y su interpretación intangible». És, precisament, el producte social el que li confereix un caràcter de paisatge cultural. Formes d’interacció plasmades en els paisatges viscuts, la conservació i la preservació dels quals són ara més necessàries que mai, davant els grans canvis que es produeixen, tant a escala global com particular, i que poden portar a la seua desaparició almenys com ara els concebem. El paper que juguen les institucions museístiques en la conservació del patrimoni ha portat a l’ICOM a proposar el tema «Museus i paisatges culturals» per a la celebració del Dia Internacional dels Museus 2016. Per aquest motiu, el MACVAC ha plantejat la present exposició, «El paisatge: art i cultura», agrupant una part de la seua col·lecció que té com a motiu la seua representació.
Des de l’expressionisme a l’abstracció, el MACVAC compta amb una interessant col·lecció amb la temàtica que ens ocupa. L’exposició que ara presentem s’obri amb una obra de l’artista Miranda D’Amico, evocadora d’un paisatge marí tant ampli i bressol de tantes cultures com Mediterrani. L’expressionisme apareix en les obres de Henri Hayden, artista de l’Escola de París, que ens mostra un paisatge amb fortes vinculacions amb la cultura vitivinícola de la zona. Amb un predomini de la figuració i de clares connotacions picassianes i de clàssics com El Greco, trobem l’obra de Luis Arcas, artista valencià, que amb aquesta obra fa al·lusió al paisatge bíblic de l’Edèn. Per la seua banda, l’obra de Ricardo Bastid, sòbria i amb un predomini de la figuració remarcada pels perfils negres, al·ludeix a un paisatge transformat, en aquest cas, pel ferrocarril. En contraposició ens trobem les formacions naturals de Progreso: dunes avui dia pràcticament fòssils al litoral valencià com a conseqüència de les transformacions patides en les últimes dècades. Walter Jacob, representant de la segona generació d’expressionistes alemanys, ens mostra un paisatge muntanyenc agrest compensat amb la llum crepuscular de la posta de sol. L’obra, fins a cert punt dramàtica, d’Ángel Orcajo és fidel a la seua contínua reflexió sobre l’acció de l’ésser humà davant de la naturalesa i el seu poder destructiu. La geometria de Rosa Torres obri l’exposició als records d’un constructivisme dinàmic, geometria viva que no refusa el color. Luc Peire, mestre de la verticalitat abstracta, es confronta, en certa manera, amb l’obra anterior. El seu treball no sols reflecteix el seu món estètic, sinó també la seua ètica, el seu món espiritual. Julián Pacheco, per la seua banda, barreja l’informalisme i l’expressionisme abstracte amb la realitat elaborant formes per a immortalitzar un micropaisatge urbà, el del muro de Segovia, reflex d’un temps concret de protesta social. Cristina Tejedor i Josep Maria Rosselló, tot i que amb obres que no són exactament natura, la seua contemplació porta indefugiblement a uns determinats paisatges, malauradament actuals i presents de manera quotidiana en els mitjans de comunicació, els paisatges de la guerra, de l’oblit, de l’exili, de la desolació i, en últim extrem, de la mort anònima. Per a tancar l’exposició, i en un intent d’introduir el paisatge actual dels encontorns a l’interior del museu, trobem la reflexió d’Ester Pegueroles on, a través de la seqüència fotogràfica del seu projecte tota pedra fa paret, reflexiona sobre la transformació del territori en paisatge cultural. Un paisatge que amb freqüència, per viscut, passa inadvertit als habitants d’un determinat territori. Xavier Allepuz
C/Diputació, 20 • 12192 Vilafamés (Castelló) • 964 329 152 • www.macvac.es