Quadern de la mestra e

Quadern de la mestra-e

LA VEREMA: TRADICIÓ, ECONOMIA I IDENTITAT CULTURAL?

Sessió 1: Sessió 2: Sessió 3: Sessió 4: Sessió 5: Sessió 6: Sessió 7: Sessions 8 i 9: Sessions 10 i 11: Sessió 12: Sessió 13:

Comencem un nou projecte Això era i no era Pintant la verema des de fa mooolt de temps D´on eres tu?

La verema al Marroc Què bo!

Periodistes cooperant És hora de crear Tu m´ensenyes i jo t´ensenye!

L´excursió Arquitectes

Quadern de la mestra-e Benvolguda mestra-e, aquest quadern té com a finalitat ajudar a la mestra/e i al grup mestres en la organització d´aquesta unitat didàctica, però això si qualsevol cosa no fóra d´ajuda o es pensa que és millorable agraïm el comentari o proposta dirigint-se a: socials20134G@gmail.com.

Aquest projecte està pensant per a gaudir de l´experiència de construir un (individu o grup) el seu propi coneixement. En aquest cas, el tema proposat ha sigut la verema, que té una relació directa a l´entorn on viu l´alumnat.

Com sempre és positiva una planificació de les activitats i saber encaixar aquells imprevistos de l´execució de les activitats i les espontanïetats i propostes de l´alumnat.

Potser aquesta siga la primera vegada que treballeu amb un projecte però de segur que no serà l´última. Es precisa de molta energia i implicació per part de tots, tant de l´alumnat com del professorat, i de nostra part s´espera que siguem capaços de transmetre la idea del projecte amb alegria.

El quadern presenta la visió de la mestra-e de les activitats plantejades a l´alumnat sessió a sessió i en les pàgines finals fa propostes sobre com ambientar l´aula durant el treball.

“Men wanted for hazardous journey. Low wages, bitter cold, long hours of complete darkness.

Safe return doubtful. Honour and recognition in event of success”. Ernest H. Shackleton (1874 1922), explorador irlandés.

1

Quadern de la mestra-e SESSIÓ 1 - COMENCEM UN NOU PROJECTE [SESSIÓ INICIAL] Acabem de començar el curs i ho aprofitem per a organitzar la classe de tal manera que siga més fàcil i còmode realitzar les activitats. Així com que van a treballar individualment i també en grup, farem un sorteig en aquesta primera sessió per a formar els 4 grups [equips d´investigació]. Ho farem àgilment com un joc i començarem les activitats de presentació del projecte.

Prepara una bossa amb paperets per al sorteig dels grups d´investigació.

Haurem de presentar la forma en què anem a treballar i els entregarem el quadern de l´alumna/e, mostrant-les la importància d´aquest grapat de fulles. Van a treballar durant un bon temps en elles. Després, eixe serà part del resultat de les seues investigacions, reflexions, etc. Per això és un material molt valuós.

Prepara els paperets per assignar els temes als grups.

L´assignació dels temes d´investigació també es farà de manera aleatòria per sorteig.

Carnets de periodistes: Seria una bona idea poder plastificar els carnets de periodista quan estigueren acabats.

Uns dies abans demanarem que preparen una foto tipus carnet i s´ho anotaran en l´agenda per dur-la aquest dia, així com un tap de suro per a la activitat de la sessió 2.

Necessitem:  perforadores de paper  fil o goma per penjar-se el carnet del coll

Si tenim a classe un alumne del Marroc, parlarem amb un familiar seu i li proposarem la seua participació en l´activitat 5 La verema al Marroc.

2

Quadern de la mestra-e SESSIÓ 2 - AIXÒ ERA I NO ERA [CONTE]

“Llegim” La lectura del conte es pot plantejar individualment, en veu alta per paràgrafs, per grups, llegint un com a narrador i dos alumnes escenificant de manera espontània el que van escoltant (cep i llaurador) (així també ens adonem de què estan comprenent del text) o de qualsevol altre manera per tal que es comprenga.

“Fes el teu cep” Material:  paper de seda marró i verd  1 tap de suro (demanat al mateix temps que la foto de carnet)  cola  estisores per retallar (també faran servir els dits).

3

Quadern de la mestra-e SESSIÓ 3 - PINTANT LA VEREMA DES DE FA MOOOLT DE TEMPS [L´ART]

En aquesta activitat potser haurem de fer un esforç a l´hora d´explicar allò dels segles. La qüestió es anar construint a la seua ment la seqüencia lineal d´aquests i anar omplint de contigut el temps ja siga a través de l´art, de personatges, de llibres, de fets, etc.

Més endavant vindran les explicacions sobre que el segles a vegades històricament no acaben quan s´acaba l´últim any del segle, que hi ha cicles, que tot torna a repetir-se, que les formes poden canviar però les estructures que hi ha darrere romanen...

A la fi de fer més gràfica la data de producció de l´obra d´art o de la seua escena, podrem confeccionar a la part de dalt de la pissarra una línia del temps que es quede uns dies ben visible, on ficaren les obres d´art en la data que les corresponga amb la col·laboració dels alumnes.

Eixa línia contrastarà amb el cercle que podem dibuixar per tal de visualitzar el cicle anual del cep - raïm - verema (-vi).

4

Quadern de la mestra-e SESSIÓ 4 - D´ON ERES TU? [MAPES I LOCALITZACIÓ GEO]

Com buscarem els llocs als mapes? Podríem fer la tasca de buscar-los al Atles, situant els continents i després el país i/o el lloc o el camí contrari.

Veuen el mateix món?, què països queden més centrats que altres en un mapa i altre? Per què pot ser? Havien vist el dos mapes abans? Què pensen?

La nostra tasca: Aconseguir almenys dues mapes del món diferents que ens ajuden en aquest exercici i altres posteriors a explicar la posició dels llocs des de diferents perspectives. Així aprendrem tots a posar-nos en el lloc d´altres xiquets que viuen en altres llocs i veuen el món des d´altre punt de vista. Penjarem els mapes a classe (podrem parlar de viatges, conflictes, animals, paisatges, colors, menjars…)

Business insider - maps que expliquen desigualtats índex de Gini

Quan vinga el iaio o la iaia a parlar sobre la verema, deixarem a una banda les taules i ens asseurem al sòl en cercle o tots fent una pinya per a poder parlar tranquil·lament.

5

Quadern de la mestra-e SESSIÓ 5 - LA VEREMA AL MARROC Amb la col·laboració d´un familiar d´un alumne de la classe l´alumnat aprendrà que prop d´ací també es produeix vi en una cultura amb una religió predominant on està teòricament prohibit el consum d´alcohol. Pareix contradictori, no?

Pot generar-se un debat si l´alumnat pregunta o té dubtes...

Un poc de música del Marroc?

Si els alumnes tenen a classe un got o tassa, perfecte! Si no hi tenen, per al pròxim dia cal que en porten un per al most. Preferim que no siga de plàstic… Ho anotaran en l´agenda.

Com que estem al començament del curs el got/tassa es pot guardar a l´aula per a altres activitats.

6

Quadern de la mestra-e SESSIÓ 6 - QUÈ BO! [NUTRICIÓ] Maneres de menjar el raïm: fruit, fruit sec, suc, vi, most, oli, vinagre.

Material:  Broquetes de fusta  fruita variada trossejada presentada separadament (incloent raïm dels dos colors). Cada taula tindrà la seua safata.  cadascuna de les fruites tindrà una fitxa pinxada en un trosset amb informació d´ella (quan es recull, què propietats té, varietats, curiositats, formes, on es planta...) (hem de preparar les fitxes!!)  got/tassa (dels alumnes)  3 botelles de most  cartolines per a escriure el nom de l´alumna/e  paper absorbent  càmera de fotos  projector  ordinador

Aquesta sessió serà abans de baixar al pati.

Presentació de l´activitat: Es rentaran les mans (si tenim una pica a l´aula millor, sinó eixiran de classe).

Davant seu tindran un tros de paper absorbent sobre el què treballaran amb la broqueta.

Començaran a compondre la broqueta...

Escriuran el seu nom en les cartolines...

Quan estiga acabada farem una foto al conjunt de les broquetes del equip junt als seus noms i...

Començaran a menjar-se-les acompanyades d´un got de most.

Mentre, nosaltres prepararem les fotos per veure-las projectades. Pot ser una composición molt colorida!

Jugaran a parlar sobre la composició de les broquetes dels seus companys o de la seua mateixa tenint com a base les fitxes de la taula.

Aquests enllaços poden ser d´ajuda: http://www.mapfre.com/salud/es/cinformativo/uva.shtml http://www.nutritelia.com/mosto-saludable/ http://frutas.consumer.es/

7

Quadern de la mestra-e SESSIÓ 7 - PERIODISTES COOPERANT!! [TREBALL EN EQUIP] Les sessions 6, 7 i 8 són de treball en classe per grups d´investigació. És l´hora de que treballen en grup i compartisquen tot allò que han observat, anotat, dibuixat...

Hem de fer-los conscients que allò primer és treballar i pensar cadascú i que després ve la part de compartir i intercanviar experiències amb els altres per tal de elaborar/construir/dissenyar una cosa en comú, més general amb les aportacions de tots i que pot servir per altres que no som nosaltres mateixos. Aprenentatge per cooperació entre iguals.

Nosaltres estarem pendents de l´evolució de la seua tasca, observaren, participarem també amb ells, etc.

Música

8

Quadern de la mestra-e SESSIONS 8 i 9 - ÉS L´HORA DE CREAR [TREBALL EN EQUIP] Treball en grups d´investigació.

Han de preparar unes preguntes per al concurs de la sessió 10 al voltant del què han aprés.

Haurem preparat una autorització per a l´eixida a la bodega en la sessió 12.

Han de dur-la firmada demà o despús-demà.

Hem de pensar la disposició de l´aula per als dies d´exposició...

9

Quadern de la mestra-e SESSIONS 10 i 11 - TU M´ENSENYES, JO T´ENSENYE! Aquestes dos sessions són molt emocionants i importants per a d´ells perquè fan una posta en escena del seu treball. Podem aprofitar-les per a aprendre com es pot presentar un mural/pòster, com projectar la veu (ficar-les exemples), com mirarem al públic, etc... És un tipus d´actuació i ells són mooolt bons actors!!.

També podem aprendre com es comporta el públic quan està rebent una xarrada, informació... aplaudiments, preguntes...

Hem de saber expressar amb respecte pel seu teu treball que estem molt satisfets per l´esforç (temps i dedicació) que han destinat a aquest projecte.

Recordarem que per a l´eixida a la bodega el seu quadern d´activitats és fonamental per a prendre notes i dibuixos d´allò que veuran.

10

Quadern de la mestra-e

SESSIÓ 12 - VISITA A LA BODEGA/COOPERATIVA [EL PROCÉS REAL] Després de l´exposició dels treballs i tenint un coneixement teòric sobre el vi, anem a veure la realitat d´una cooperativa/bodega. És un dia ple d´observacions de llocs, processos, sensacions, etc.

Tindrem una visió àmplia del treball en la cooperativa perquè seran vàries persones que treballen en llocs de treball diferents els què ens contaran la seua experiència diària.

11

Quadern de la mestra-e SESSIÓ 13 - ARQUITECTES [PLÀNOL/CROQUIS - DISTRIBUCIÓ ESPACIAL] Després de la visita a la bodega/cooperativa, es proposarà fer un croquis de la finca on estan plantades les vinyes. Aquesta activitat serà més lliure en el sentit que l´alumnat podrà escollir la tècnica que més li agrade per fer un plànol del que ha vist.

Definició de croquis i plànol al Diccionari de Llengua Catalana de l´IEC: Croquis: m. [LC] [AR] Representació d’un lloc o d’una figura amb alguns trets de llapis, de ploma, etc.

El croquis d’un castell.

Plànol: 1 1 m. [LC] Representació sobre un pla de la disposició d’una ciutat, d’un edifici, d’un parc, etc. Us cal comprar un plànol i una guia de París. Un plànol dels jardins de Versalles.

1 2 [AQ] [OP] plànol topogràfic Representació gràfica d’una regió de la superfície terrestre que n’explicita les característiques.

2 1 m. [AQ] [AR] Representació d’una màquina, d’una obra arquitectònica o d’enginyeria, etc., amb dibuixos de l’estructura i la forma generals o de cada part o peça, i de la distribució o les proporcions del conjunt.

2 2 m. [LC] [AQ] Dibuix que representa la projecció ortogonal d’un objecte, d’una peça, d’una màquina, d’una casa, etc., o d’un dels seus talls o seccions. Ja han estat fets i aprovats els plànols de les obres.

Les taules estaran en grups i així ells podran comentar els seus diferents punts de vista d´allò que ha vist/observat.

Els coneixements previs que tenen són les referències dels punts cardinals que hi els ajudaran a situar en el espai real la finca. Els introduirem que al croquis o planol poden dibuixar el que ha vist de manera detallada o fent- se servir de representacions. Es a dir, poden escollir una “x” per a representar una planta.

Els croquis formaran part del mural.

12

Quadern de la mestra-e QUÈ PODEM FER PER A AMENITZAR LES SESSIONS A CLASSE? Proposem que es treballe amb música. Aquesta feina serà nostra. Podem ensenyar-les d´on hem tret la selecció, els criteris que hem triat per a escollir aquesta i no altra música… Ells opinaran de segur i es pot establir un diàleg paral·lel a l´activitat del dia.

Tota la música podrem penjar-la a la web de l´escola i així compartir-la amb la resta de la comunitat educativa.

Ací deixem el que hem trobat, ens ha agradat i pensem que podem explicar coses amb aquestos recursos: Podem crear una llista de reproducció en línia.

En línia:

Music from the wine lands Canciones con sabor a vino Algunas canciones sobre el vino Pasodoble valenciano: Brisas otoñales

Per a mostrar el vi en altres llocs: Haro - La Rioja [ES] http://www.bodegasmuga.com Saint-Émilion [FR] Saint-Émilion: patrimoine, vin et musique Ahrtal [DE] http://www.rotweinwanderweg.de

Australia [AU]

13

Quadern de la mestra-e

Argentina [AR] El sueño de la vendimia - Mercedes Sosa (La verema a Argentina és al principi de març) Lletra: De las altas cumbres Desciende el agua Abrazando el rumbo de las asequias De las altas cumbres Desciende el agua Abrazando el rumbo de las asequias Rio de amor vendimiado Padre de la cosecha Rio de amor vendimiado Padre de la cosecha Madre de las uvas Gredosa y tierna Es la tierra mia gestando el vino Rayo de sol, su corazon Canta por el racimo Rayo de sol, su corazon Canta por el racimo Mientras el sonido de las guitarras Desperezan cuecas en su alegria Ebria de luz pinta la vid El viento de la vida Ebria de luz pinta la vid El viento de la vida

Sembrador de penas, paso el granizo Deshojando el verde de las hileras Sembrador de penas, paso el granizo Deshojando el verde de las hileras Quien fuese azul Para encender cielos de primavera.

Quien fuese azul Para encender cielos de primavera.

Por las alamedas de la vendimia Alumbrando el vino se va febrero.

Plena y frutal inmensidad Sueños de sus labriegos.

Plena y frutal inmensidad Sueños de sus labriegos.

Mientras el sonido de las guitarras Desperezan cuecas en su alegria Ebria de luz pinta la vid El viento de la vida Ebria de luz pinta la vid El viento de la vida

14

Quadern de la mestra-e

Refranys sobre la verema:            

Al voltant de la realitat agrícola: A finals d’agost, ja està prop el most.

A l’agost figues i most.

A l’ombra de l’amo creix la vinya.

A Ponent l’aigua freda i el vi calent.

A qui ven la llana per la tosa, el blat per l’agost i el vi en most, ja li poden dir boig.

Abans de casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar.

Abans de novembre, que la teua vinya sense fruita quede.

Abril finit, el cep florit.

Aigua a l’agost, safrà, mel i millor most.

Aigual de Sant Joan, celler buit i molta fam.

Al pa, pa i al vi, vi.

Queda espai per a escriure...

15

Quadern de la mestra-e

16