Índex
1. Introducció A. Justificació B. Contextualització
1
2. 3. 4. 5. 6.
3 3 5 6 8
Objectius Competències Temporalització Metodologia Continguts A. Conceptuals B. Procedimentals C. Actitudinals
7. Atenció a la diversitat 8. Criteris d’avaluació A. Criteris d’avaluació generals B. Criteris d’avaluació concrets B.1. Instruments B.2. L´autoavaluació
Annexes 1. Quadern de l’alumne 2. Quadern de la mestra-e
9 9 9 11
1. INTRODUCCIÓ Per verema s'entén la recol·lecció o collita del raïm de vi. Aquesta pot ser blanca o tinta. Al seu torn hi ha dos mètodes de verema: manual (la realitza l'home amb les seues mans i unes tisores o abaixa) i mecànica (utilitza una recol·lectora). Para començar el projecte, pensem que no hi ha res més propi de la zona que el raïm, i que seria una oportunitat per a què els xiquets i xiquetes conegueren directament el procés artesanal de fabricar most, ja que encara que estan rodejats de vinyes, molts no han tallat mai un xanglot de raïm, ni sap com es fabrica el most i el vi.
A. JUSTIFICACIÓ Aquesta unitat didàctica està elaborada per als xiquets de quart de Primaria del col·legi Francisco Giner de los Ríos. L’objectiu principal és que coneguen amb major profunditat com es relaciona el seu entorn en tres nivells: manifestació cultural, economia i recursos naturals. L’objectiu és que a partir d’allò més vistós com és la festa, apleguen a conéixer el seu origen i com es relaciona amb la seua economia, la seua organització social i la manera en què afecta el seu paisatge. Partim de la referència legal del currículum de la Comunitat Valenciana, DECRET 11/2007 del 20 de juliol, on s’explicita la necessitat de què l’àrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural contribuïsca a la creació d’una visió global del món a través del coneixement del seu voltant més immediat:
“L’observació, la comprensió i l’anàlisi dels fenòmens que succeeixen en la naturalesa, i l’acció humana que s’exerceix sobre ella, en les seues coordenades espai-temporals, contribueixen, sens dubte, a construir una visió global i organitzada del món. Des d’aquesta perspectiva, entenem el medi com el conjunt d’elements, successos, factors i processos diversos que tenen lloc en l’entorn de les persones i on, al seu torn, la seua vida i actuació adquireixen significat. L’entorn es refereix a allò que la xiqueta o el xiquet pot conèixer millor perquè és fruit de les seues experiències sensorials directes o indirectes, perquè li és familiar i perquè està pròxim en el temps o en l’espai. Així, l’espai familiar, escolar, el barri i la localitat configuren l’entorn de l’alumnat de Primària, de la mateixa manera que la Comunitat Valenciana constitueix el seu marc geopolític més pròxim.”
1
B. CONTEXTUALITZACIÓ Xest es troba en la part més septentrional de la comarca de La Foia de Bunyol, en el centre de la província de València. Se situa a 26 km de la capital valenciana, en direcció interior. Les vies de comunicació que permeten l'accés a Xest són l'A-3 (València-Madrid) i la V-50. Per via ferroviària amb trens de rodalia i regionals. Posseeix una superfície d'aproximadament 70,9km2 i una altitud mitjana de 218 m. sobre el nivell del mar. La seua circumscripció municipal s'entén dins del que és la seua regió natural, Llevant. Té uns 7.200 habitants (7.116). El seu terme municipal ocupa 71'40 quilòmetres quadrats. i està a 218 metres sobre el nivell del mar. És una àrea castellà parlant i el seu terme municipal limita amb: Bugarra, Xiva, Gestalgar, Loriguilla, Pedralba, Riba-roja del Túria i Vilamarxant.
En el nostre centre comptem amb uns 383 alumnes i alumnes entre les etapes d'Infantil i Primària. La ràtio se situa entorn dels 20 alumnes i alumnes per classe. Encara que existeixen variacions significatives, a alguns cursos poc nombrosos es contraposen uns altres que compten amb 25 alumnes i alumnes. És de destacar l'elevat nombre d'alumnat d'ètnia gitana i musulmana sobre un 30%. En algunes classes superen el 45%.
2
2. OBJECTIUS 1. Aprendre a relacionar diferents àmbits respecte del coneixement del medi: l'àmbit cultural, econòmic i social. 2. Comprendre que el medi és un producte social únic que intentem analitzar-lo com un tot i des de cadascuna de les seues vessants. 3. Aprendre a investigar a través de les manifestacions culturals per a arribar a pensar i analitzar altres aspectes socials com són les tradicions, l'economia i la geografia que dóna uns determinats recursos materials. En aquest cas, com l’agricultura del raïm organitza part de l'economia del poble de Xest i les seues festes. 4. Obtenir una visió crítica i reflexiva de la realitat que es planteja. Els xiquets i xiquetes han d’arribar a la fi a preguntar-se, què hi ha darrere de les manifestacions culturals. Partint de la festa, haurem d'aconseguir llegir que hi ha darrere d'ella: economia, organització de la societat per a aprofitar uns recursos naturals treballats per l'agricultura. 5. Reconéixer als elements del medi social i de la vida quotidiana els canvis i transformacions relacionats amb el pas del temps.
3. COMPETÈNCIES Les competències bàsiques són huit, i tenen l’objectiu d’aconseguir que els alumnes es desenvolupen amb seguretat al final de l’etapa obligatòria en el món que els envolta, de manera que es convertisquen en ciutadans actius i resolts. El nostre projecte construirà de la següent manera a aconseguir-ho: 1. Competència en comunicació lingüística: Amb l’adquisició de termes nous que fan referència al cultiu de la verema i la seua distribució, al treball i l’economia i a la identitat cultural. 2. Competència matemàtica: Encara que expressament no es treballaran aspectes matemàtics, sí que realitzaran activitats que, d’una manera indirecta connectaran amb aquesta àrea, com és l’elaboració d’un plànol o el càlcul d’anys de les obres pictòriques que veurem a classe. 3. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic: Aquesta serà la competència
3
més treballada, ja que respon a l’objectiu intrínsec de la unitat: conéixer el món a través de xicotetes investigacions i resolució de problemes. 4. Tractament de la informació i competència digital: Els alumnes hauran d’interpretar la informació obtinguda i establir relacions que demostren que han comprés el funcionament del seu poble des de diferents perspectives. 5. Competència social i ciutadana: Aquesta es treballarà d’una manera directa amb el treball col·lectiu i cooperatiu, i també a través d'ell contacte amb ciutadans del poble que seran, de vegades, una gran font d’informació. 6. Competència cultural i artística: Encara que els xiquets de la classe coneixen la festa del seu poble, ara s’endinsaran en el seu origen amb la intenció de què la reconeguen com part del seu patrimoni cultural, però també com element bàsic de la seua societat i el seu entorn natural. 7. Competència aprendre a aprendre: la nostra metodologia és activa, amb la qual cosa, els alumnes aprendran a treballar i investigar per a poder resoldre un problema o pregunta inicial. 8. Autonomia i iniciativa personal: la realització d’aquest xicotet projecte inclou treballar fora de l’aula, de manera que els ajuda a l’adquisició d’actituds com són la responsabilitat o l’organització, elements fonamentals d’aquesta competència.
4
4. TEMPORALITZACIÓ Segons l'ORDE de 28 d’agost de 2007, la Conselleria d’Educació, per la que es regula l’horari de l’Educació Primària [2007/10990], durant la setmana s’establiran quatre sessions dedicades al Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural al segon cicle de Primaria. Per a aquest projecte, es destinaran onze sessions, dos de les quals seran dobles, fent un total de tretze sessions. La raó per la qual s’ha decidit agrupar aquestes sessions és la seua complexitat. D’aquesta manera, els alumnes podran tindre dues hores seguides per a reflexionar i construir el treball final d’aquest projecte.
SEPTEMBRE DILLUNS
2013 DIMARTS 2 9 16 23
COMENCEM UN NOU PROJECTE
DIMECRES DIJOUS
3 10 17 24
4 11 18 25
DIVENDRES 5 12 19 26
PINTANT LA VEREMA DES DE FA MOLT DE TEMPS
AIXÒ ERA I NO ERA
DISSABTE DIUMENGE
6 13 20 27
1 8 15 22 29
7 14 21 28
D'ON ERES TU?
30 QUÈ BO!
OCTUBRE DILLUNS
2013 DIMARTS
DIMECRES DIJOUS
1 PERIODISTES COOPERANT 7 LA VEREMA AL MARROC 14 21 28
DIVENDRES
2
3 ÉS HORA DE CREAR!
8
9
ANEM D'EXCURSIÓ!
DISSABTE DIUMENGE
4
5
6
11
12
13
18 25
19 26
20 27
TU M'ENSENYES, JO T'ENSENYE! 10
ARQUITECTES! 15 22 29
16 23 30
17 24 31
5
5. METODOLOGIA Es planteja la necessitat de la utilització d’una metodologia activa, en la que els alumnes són el centre de l’ensenyament, i són ells mateixos els qui han de construir el seu propi coneixement, sempre sota la tutorització del mestre.
Les característiques principals d’aquest tipus de metodologia són: - L’alumne ha de construir el seu aprenentatge amb la realització de recerca, selecció i anàlisi de la informació. - El treball ha de tindre un component grupal, on el resultat de la reflexió és extret de les conclusions en equip. - Es fa necessària la interacció amb el seu voltant més proper, de manera que es convertisca en un ciutadà actiu i crític. - El professor és un mitjà, un facilitador que dissenya les activitats amb la intenció de conduir les reflexions i la recerca dels alumnes, però que sap deixar-los, al mateix temps, l’espai necessari per a què siguen ells qui construïsquen el seu aprenentatge.
Dintre de la metodologia activa, ens decantarem pel ABP (Aprenentatge per resolució de problemes). L’ensenyament es proposarà com una investigació on el punt de partida serà una pregunta que acabarem responent a la finalització de la unitat. El professor plantejarà tot el coneixement a base d’enunciats en forma de qüestions. A vegades eixes preguntes seran contestades fruit de la reflexió grupal, altres vegades l’alumne haurà de realitzar xicotetes investigacions dins i fora de l’aula. En aquestes últimes, l’alumne haurà de buscar i analitzar tota la informació disponible al seu abast. Aquesta pot provenir de llibres d’història o de documents disponibles a la xarxa, però, també i especialment, del contacte amb el medi tant natural, com social que l’envolta i l’ajudarà a donar resposta al problema plantejat. Baix la nostra ideologia pedagògica, pensem que no hi ha una solució única al nostre enunciat, sinó que qualsevol resposta reflexiva i basada en la informació obtinguda tindrà cabuda i serà avaluada correctament, d’eixa manera l’alumne, les seues idees i els seus interessos estaran presents en la construcció del coneixement. L’alumne treballarà de manera autònoma, individual i col·lectivament, de manera que adquirisca eines de recerca, selecció i anàlisi i siga
6
capaç d’ordenar tota eixa informació per a resoldre un problema concret. I és ací on estarà la base de la nostra avaluació. Amb la intenció de què l’alumne tinga i acumule els nous coneixements en un espai físic únic, crearem el quadern de l’alumne, on apareixeran totes les qüestions i activitats plantejades amb espai suficient per a anotar totes les respostes, reflexions i notes d’investigació. De manera que, els xiquets tindran accés, de manera contínua, a tots els continguts que van treballant, amb la intenció de què puguen consultar-ho sempre que ho necessiten per a la construcció de coneixements posteriors significatius.
7
6. CONTINGUTS A. CONCEPTUALS 1. Plantes de l'entorn: la vinya 2. Professions: vinicultor, agricultor, arraconador i veremador 3. Els objectes relacionats amb la verema: ús i funcions. 4. Pautes de comportament en l'entorn immediat 5. Vocabulari relacionat amb el projecte 6. Conéixer l’origen social de les festes tradicionals de Xest. 7. Identificar el treball i les principals activitats econòmiques de l'entorn de Xest. 8. Conèixer el procés sencer de l’obtenció del vi, del raïm a la verema, de la verema a la producció del vi.
B. PROCEDIMENTALS 1. Cercar, seleccionar, analitzar i organitzar la informació obtinguda per a resoldre un problema concret. 2. Observar, explorar i utilitzar objectes i roba relacionats amb la verema. 3. Exploració i classificació d'objectes en funció del seu ús. 4. Ampliació de vocabulari a través de descripcions i diàlegs. 5. Comprensió de la tradició històrica de la verema. C. ACTITUDINALS 1. Valoració de la seua pròpia identitat. 2. Respecte i atenció de l'entorn. 3. Valorar la utilitat de les distintes professions. 4. Col·laboració i predisposició en la realització d'activitats col·lectives. 5. Respecte i tolerància per les produccions pròpies i alienes. 6. Interès i atenció cap als objectes i la seua utilització correcta. 7. Desenvolupar hàbits de participació en grup, amb un comportament actiu, constructiu i responsable. 8. Reconèixer la necessitat de distribuir racionalment el temps d’oci (la festa) i de treball (la verema). 9. Mostrar bons hàbits de salut, cura personal i alimentació sana. Conéixer la gastronomia local.
8
7. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT És obvi que una programació es planifica per a un grup d'alumnes concret i és impossible tindre en compte totes i cada una de les necessitats dels alumnes individualment considerats. Si se'ns presenta el cas, realitzarem adaptacions curriculars per a un o més alumnes. Aquestes poden ser: 1. D'accés al currículum: modificacions o provisió de recursos materials o de comunicació. 2. Adaptacions curriculars: modificacions que es realitzen des de la programació en objectius, continguts, metodologia, activitats, criteris i procediments d'avaluació, per a atendre les diferències individuals que se'ns presenten. A la nostra aula concreta sabem que la llengua materna majoritària és el castellà, per eixe motiu tindrem una especial consideració pel que respecta a la utilització del valencià. Especialment, amb els xiquets procedents del Marroc que encara hi presenten problemes d’expressió en castellà i comprensió del valencià. Per eixe motiu, per a l’avaluació s’han proposat dos instruments, un d’expressió escrita i un altre d’expressió artística. Amb la qual cosa, serà més fàcil saber quins són els coneixements de cada xiquet, independentment del seu grau de competència lingüística.
8. CRITERIS D’AVALUACIÓ
A. CRITERIS D’AVALUACIÓ GENERALS Dels criteris d'avaluació proposats al text legal concretem els següents per a aquesta unitat didàctica [en els claudàtors, el nombre del criteri en el decret]: [1.] Reconèixer i explicar, arreplegant dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors del medi físic (relleu, sòl, clima, vegetació...) i les formes de vida i actuacions de les persones (tipus d'habitatge, cultius, paisatge, vestimenta, etc.), així com valorar les actituds de respecte per l’equilibri ecològic. [4.] Identificar i explicar les conseqüències per a la salut i el desenrotllament personal de determinats hàbits d’alimentació, higiene, exercici físic i descans.
9
[5.] Identificar, a partir d’exemples de la vida diària, alguns dels principals usos que les persones fan dels recursos naturals i assenyalar avantatges i inconvenients [6.] Assenyalar algunes funcions de les administracions i de les organitzacions diverses i la seua contribució al funcionament de la societat i valorar la importància de la participació personal en les responsabilitats col·lectives [7.] Reconèixer, identificar i posar exemples del patrimoni natural, històric-artístic i cultural de la Comunitat Valenciana, tot indicant accions que contribuïsquen a la seua protecció. [8.] Utilitzar les nocions espacials i la referència als punts cardinals per a situar-se en l’entorn, per a localitzar i descriure la situació dels objectes en espais delimitats, i utilitzar plànols i mapes amb escala gràfica per a orientar-se i desplaçar-se. [9.] Explicar amb exemples concrets, l’evolució d’algun aspecte de la vida quotidiana relacionat amb fets històrics rellevants de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, així com identificar les nocions de duració, successió i simultaneïtat. [11.] Assenyalar les parts principals d’objectes i màquines. Indicar les funcions de cada una d’elles, planificar i realitzar un procés senzill de construcció d’algun objecte. Mostrar actituds de cooperació en el treball en equip i l’atenció per la seguretat. [12.] Obtenir informació rellevant sobre fets o fenòmens prèviament delimitats. Fer prediccions sobre successos naturals i socials. Integrar dades d’observació directa i indirecta a partir de la consulta de fonts bàsiques i comunicar els resultats de forma oral i escrita (tot manejant imatges, taules, gràfics, esquemes, resums, etc.). [13.] Produir un text de forma ordenada arreplegant les idees principals a partir de fonts escrites de caràcter científic, geogràfic i històric. [14.] Identificar algunes de les aplicacions de la ciència en la creació de materials i productes d’ús quotidià.
10
B. CRITERIS D’AVALUACIÓ CONCRETS 1. Aprendre a identificar fets del context immediat que tenen relacions entre si, com són la cultura, l’economia i l’organització social. 2. Ser capaços d'establir relacions entre fets diferents. 3. Aprendre a extraure informació d’una cultura i un poble a través de les seues manifestacions culturals. 4. Començar a comprendre conceptes de temps i història. 5. Expressar una idea amb paraules i/o imatges. 6. Començar a adquirir nocions d’espai i representació cartogràfica.
B.1. INSTRUMENTS L'elaboració del quadern de l'alumne servirà d'avaluació d'aquesta unitat didàctica. El mestre farà un seguiment del treball fet pels alumnes al llarg de les sessions per tal d'assegurar-se que estan comprenent bé la tasca i estan desenvolupant-la cadascú al seu nivell, tots esforçant-se per fer un bon treball d'investigació. En finalitzar cadascuna de les sessions, l’alumnat tindrà la possibilitat de reflectir els seus aprenentatges dibuixant, escrivint, component i/o opinant a través de dos requadres destinats específicament per a aquesta missió.
B.2. L´AUTOAVALUACIÓ El mestre s'autoevaluarà cada dia prenent nota al seu quadern [quadern del mestre/a] sobre la posta en marxa de les activitats proposades en la sessió, sobre la seua preparació, escenificació i desenvolupament. Anotarà què coses podríem millorar-se per a altres unitats didàctiques i/o per a aquesta unitat si ella/ell la torna a treballar o per altres companys seus.
11