TURISME CATALUNYA nº49 Gener 2019 by MAGAZINE Publicaciones

GENER 2019 • N.49

VALLS D’ÀNEU Viu l’autèntica natura

BAGÀ

BAIX LLOBREGAT Els sabors de l’Horta

VINAIXA

Descobreix els seus secrets

PALAFRUGELL

Coneix La Garoinada

SANT JAUME DELS DOMENYS

L’encant del Baix Penedès

Revista turística amb distribució mensual en quioscos i Oficines de Turisme de Catalunya

Fotografia: Esterri d’Àneu a les Valls d’Àneu

La Festa de l’Arròs

el BERGUEDÀ

el MARESME

el BAIX

rriba l’any nou i és el moment de tornar a escriure les llistes dels objectius que ens proposem per a tots els mesos que tenim al davant. A Magazine Publicaciones ja tenim ben clars els nostres propòsits i les fites que volem assolir aquest proper any. Aquest mes de gener complim 4 anys amb les nostres revistes i el nostre principal objectiu és continuar creixent al vostre costat, consolidant tot el que ja tenim i buscant noves oportunitats per explorar. Arriba el moment de començar un any nou amb energia, amb ganes de poder complir tot el que el 2018 ens ha deixat pendent. Aprofitem l’oportunitat que ens donarà el 2019 per aconseguir allò que tenim en ment: viatjar, aprendre idiomes, fer turisme, cuidar-se... però sempre buscant les activitats que ens fan ser feliços i ens aporten el major benestar possible i deixant de banda els tòpics. És el moment de buscar-nos a nosaltres mateixos i de saber el què volem fer i amb qui per viure la vida al màxim. Tenim al davant un any nou ple de portes per obrir, en què podrem trobar èxits i fracassos, il·lusions i decepcions... però en què el més important és prendre-s’ho tot amb ganes, força i optimisme.

LLOBREGAT 14 la NOGUERA

les GARRIGUES

l’ ALT

URGELL 32

el PALLARS

SOBIRÀ 40

el PALLARS

JUSSÀ 50

el RIPOLLÈS el BAIX la CONCA

EMPORDÀ 58

DE BARBERÀ 62 el MONTSIÀ

l’ ALT

CAMP 70

el BAIX

CAMP 76

el BAIX

PENEDÈS 78

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com

Tel. 667 560 225

Per a la publicació de nous anuncis o variacions dels actuals, s’ha de comunicar abans del tancament de l’edició (dia 15 de cada mes). Passada aquesta data, si no s’ha rebut material nou, l’editorial procedirà a repetir el mateix del mes anterior.

Dipòsit legal: L-1107-2017 ISSN: 2604-1219

Aquesta publicació no pot ser ni totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense prèvia autorització escrita de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expresament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.

La Val d’Aran

Alta Ribagorça ar i muntanya. Paisatges de secà i de regadiu. Prats d’arbres fruiters i d’espigues. Masies i cases de pagès. Pa amb tomàquet i caragols. Indrets que enamoren i una gastronomia exquisida. Catalunya vol compartir les seves terres amb tu per a que visitis tots els racons naturals, llocs turístics, les platges i cales i els monuments Patrimoni de la Humanitat. Un lloc característic, una terra que estima el que té i que es fa estimar. Volem descobrir amb tu tot el que ens amaga i gaudir-ho junts. Per això, des de la redacció de tot el que trobaràs en les properes pàgines d’aquesta edició volem que et relaxin, que les sensacions et transportin a sentir la tranquil·litat i et provoquin el desig de voler visitar tots i cadascun dels indrets.

Pallars Sobirà

a peu com en bicicleta. Ens endisem en una Catalunya única, familiar i acollidora, que vol mostrar-se al món com un dels destins més turístics i culturals per part dels nostres visitants.

L’Alt Ur

Una Catalunya on hi ha infinites activitats per a fer en família però també amb destinacions ideals per trobar la pau interior d’un mateix i respirar l’aire pur.

Pallars Jussà

Us animem a descobrir la nostra terra, tal com hem fet nosaltres, i a conèixer aquells racons desconeguts que tenim molt a prop de casa nostra

La Noguera La Segarra Pla d’Urgell l’Urgell

Segrià

Ens endinsem en una Catalunya cultural, de fires i festes i de museus singulars. Parcs naturals on els camins et formen rutes, tant

Les Garrigues

Conca de Barberà Alt Camp

Priorat

Pe Baix Camp

Terra Alta

Tarragonès

Ribera d’Ebre Província de Tarragona

Baix Ebre

Província de Lleida Província de Barcelona Província de Girona

Montsià

ANDORRA

La Cerdanya El Ripollès

rgell

Alt Empordà La Garrotxa Pla de l’Estany

Berguedà

l Solsonès Osona

Gironès

Baix Empordà

La Selva Bages

Moianès Vallès Oriental

Anoia

Baix enedès

Alt Penedès

res

Ba rce lon ès

Vallès Occidental

Baix Llobregat

Garraf

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Segrià (Lleida)

Berguedà (Berga)

Les Garrigues (Les Borges Blanques)

Bages (Manresa)

Conca de Barberà (Montblanc)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Anoia (Igualada)

Alt Camp (Valls)

La Noguera (Balaguer)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Baix Penedès (El Vendrell)

L'Urgell (Tàrrega)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

La Cerdanya (Puigcerdà)

Tarragonès (Tarragona)

La Segarra (Cervera)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

El Ripollès (Ripoll)

Baix Camp (Reus)

El Solsonès (Solsona)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

La Garrotxa (Olot)

Priorat (Falset)

Pallars Jussà (Tremp)

Barcelonès (Barcelona)

La Selva (Sta. Coloma de Farners)

Ribera d'Ebre (Móra d'Ebre)

Pallars Sobirà (Sort)

Maresme (Mataró)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Terra Alta (Gandesa)

L'Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Vallès Oriental (Granollers)

Gironès (Girona)

Baix Ebre (Tortosa)

Alta Ribargorça (Pont de Suert)

Moianès (Moià)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Montsià (Amposta)

La Val d'Aran (Viella)

Osona (Vic)

Alt Empordà (Figueres)

a festa dels Tres Tombs es fa en honor a Sant Antoni Abat i té com a activitat principal una desfilada de bestiar, formant cavalcades o tirant carruatges, que fan un circuit pel centre de moltes ciutats i pobles de Catalunya. És una festa amb el format de processó, amb un punt de sortida i un d’arribada i es realitzen tres tombs al voltant d’un indret sagrat, tal com dicta la tradició. Sant Antoni Abat és el patró dels animals domèstics, sobretot els de peu rodó. La llegenda explica que si Sant

6 06

Antoni en veia un de ferit, el cuidava fins a la total recuperació. I així ho va fer amb un porquet que va trobar a Barcelona, que per mostrar-li com n’estava d’agraït, l’acompanyà per sempre més. És per aquesta raó que, habitualment, la imatge del Sant es representa amb aquest animal al costat.

Els Tres Tombs se celebren en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals domèstics

Durant el primer segle la benedicció dels animals i els Tres Tombs es feien amb tota naturalitat, perquè cavalls i ases eren animals comuns en la vida quotidiana de les persones. Quan la presència d’aquests animals a Barcelona va “desaparèixer”, la celebració es va mantenir com a homenatge als animals de peu rodó, que en el curs de la història han estat motor econòmic i social. La presència dels Disset Genets de Sant Antoni, una tradició genuïnament barcelonina, és un dels aspectes d’aquesta celebració que té lloc en el marc de la festa major del barri i que és protagonitzada pels carros i carruatges que, abans de l’ar-

ribada dels cotxes, havien recorregut tots els carrers de la ciutat. La cavalcada dels Tres Tombs de Barcelona es fa, almenys, des del 1826, al voltant del Portal de Sant Antoni Abat, un espai que amb els anys va donar pas al barri que avui anomenem Sant Antoni. La cavalcada dels Tres Tombs de Barcelona se celebra el dissabte següent a la festivitat de Sant Antoni Abat, el 17 de gener. Explicar l’origen dels Tres Tombs i no parlar de Sant Antoni, és tasca impossible, però ens centrarem en el que realment ens interessa, l’origen de la festa. Ens traslladem al que possiblement és la primera constància escrita de la festa i per fer-ho, necessitem anomenar a Joan Amades i el Costumari Català que, amb tota diversitat de detalls, ens transporta al segle XV. Amades ens parla de les banderes i estàndards gremials, peces clau en aquesta festa i dels rituals; les curses, les fogueres, les danses i la rifa del porc. El que si tenim clar, és que els Tres Tombs se celebraven el dia 17 de gener en honor a Sant Antoni, patró dels animals de peu

rodó. Aquesta festa religiosa per venerar el Sant adoptant el nom de Tres Tombs. Aquesta festa avui en dia, se celebra en diferents municipis de tot Catalunya, on tothom surt al carrer amb els seus animals domèstics perquè els venerin i així estiguin sans

La llegenda explica que si Sant Antoni veia un animal ferit, el cuidava fins a la total recuperació. És per aquesta raó que, habitualment, la imatge del Sant es representa envoltat d’animals

Passejada de bèsties, carruatges i circuits on els principals protagonistes són els animals. Endinsa’t en la festa dels Tres Tombs!

7 07

el BERGUEDÀ

Una tradició de més de 700 anys

na cita inamovible al calendari dels de Bagà, i de molts catalans, és la tradicional «Festa de l’Arròs» que es duu a terme el segon diumenge de febrer. Un esdeveniment que té lloc des de la fundació del poble, al segle XIII, quan els cònsols (antics regidors) recaptaven donatius per tal d’oferir un àpat a la gent més necessitada. Per aquest motiu, es coneguda com l’àpat dels pobres.

La Festa de l’Arròs és una jornada de celebració que reuneix als vilatans i, cada cop més, als forasters que aprofiten per visitar Bagà en aquest dia tan especial. La gran paella es cuina a la Plaça Porxada i posteriorment, es reparteixen vora 2.500 racions. El plat s’elabora amb l’ajuda de diversos baganesos i inclou, gairebé 250 quilos d’arròs i 20 pollastres, tot en una espectacular paella de 2,8 metres de diàmetre. Durant el dia, la gent arriba a la plaça atreta per l’aroma del sofregit i la curiositat per saber quin és el secret d’aquest arròs històric, poder veure com es cuina mentre passegen, conversen i gaudeixen de tot el que Bagà els ofereix. Hi ha parades de productes artesanals, en què l’olor dels embotits, dels formatges i de productes fets amb tòfona envaeixen els sentits. El lloc ideal per degustar tota la riquesa gastronòmica del Berguedà. A més els presents poden gaudir del típic ˝Ball Cerdà˝, una dansa realitzada per l’Esbart Cadí. Aquest particular ball, antigament, tenia com a referència que havia de començar a ballar la parella que es casava en un temps molt proper a la festa. La segona parella, era la última que s’havia casat, i al darrere sortien altres parelles del poble, i es feia una ballada conjunta que acabava amb un galop accelerat. En l’actualitat, l’esbart fa una primera “passada” i després la gent del poble s’afegeix a la dansa, a més, aquest esdeveniment organitza diferents activitats, en què els gegants i l’Associació de Plaques de Cava en són protagonistes

Imatge cedida per

l’Esbart Cadí de Bagà

Imatge cedida per Jordi Garcia Petit

(Director del Parc Natural del Cadí-Moixeró)

˝ La Festa de l’Arròs˝ és un lloc ideal per degustar tota la riquesa gastronòmica del Berguedà

Imatge cedida per Jordi Garcia Petit

(Director del Parc Natural del Cadí-Moixeró)

No t’ho pensis més i visita Bagà el dia 10 de febrer. Et rebran amb els braços oberts!

10 hores • Plaça Raval - Plaça Catalunya • Obertura de la Fira de Productes Artesanals (Alimentació) 10 - 14 hores • Plaça Raval • 4a Trobada de la Festa de l’Arròs • Associació Col·leccionistes de Plaques de Cava de Bagà 10:45 hores • Esglèsia Parroquial de Sant Esteve • Missa Solemne 11:15 hores • Cercavila amb els Gegants i els Grallers 12:00 hores • Plaça Porxada • Actuació de l’Esbart Cadí de Bagà 13:30 hores • Plaça Porxada • Repartiment de l’arròs

RACONS DE CATALUNYA PLATJA DEL VARADOR A MATARÓ ( El Maresme ) Fotografia cedida per l’ Ajuntament de Mataró 10

el MARESME

Qualsevol època de l’any és bona per gaudir de

Reserveu-vos una estona per passejar i sentir el batec de la ciutat descobrint

Foto de Sergio Ruiz

el seus racons més singulars

Foto de Marga Cruz Foto de l’Aj. de Mataró

s agradaria conèixer on i com vivien i a què es dedicaven els antics mataronins ? Doncs us proposem un viatge en el temps fins al segle I aC, a la ciutat romana d’Iluro, per conèixer com era la seva estructura urbanística, descobrir restes arqueològiques i les traces de l’antiga muralla, i sabreu del dinamisme i vitalitat dels ilurencs en les seves transaccions comercials. ˝La ruta Salve Iluro˝ i la visita al ˝Clos Arqueològic de Torre Llauder˝, us obriran la porta a l’antiga Iluro. O sou més de Modernisme? Qui no ha quedat embadalit contemplant la forja, els mosaics i els vitralls que caracteritzen aquest moviment cultural, que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX? A Mataró en trobem l’empremta a fàbriques, mercats, botigues i habitatges. No en va és la ciutat on va néixer Josep Puig i Cadafalch i on Antoni Gaudí es va estrenar com a arquitecte. No us podeu perdre, doncs, ˝La ruta El Modernisme a Mataró˝, ˝La ruta Puig i Cadafalch MataróArgentona˝, ˝El Triangle Modernista al Maresme˝, la visita guiada a ˝La Nau Gaudí˝ i, sobretot, ˝La casa Coll i Regàs˝. Resseguint els carrers del nucli antic, ens trobarem amb la imponent Basílica de Santa Maria, on és imprescindible visitar el conjunt barroc dels Dolors, un dels espais més importants del barroc català. Mataró, però, ha de retre homenatge a Miquel Biada i Buñol, l’impulsor del primer ferrocarril de la península. No va ser casualitat que el primer tren arribés a Mataró. Biada era fill de Mataró i va voler sempre el progrés per a la seva ciutat. La ruta ˝Miquel Biada, el primer ferrocarril˝ en deixa constància. El ferrocarril va ser decisiu en la industrialització de la ciutat, una ciutat que es va anar fent gran i on la industrialització va crear un context de societat en què entraven en joc l’oposició de dues noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera, com bé es reflecteix a la ruta ˝Vapors, fàbriques i cooperatives del Mataró industrial˝. Aquesta passejada ens porta a conèixer algunes de les fàbriques emblemàtiques de la ciutat i la importància del moviment obrer i el cooperativisme de començaments del segle XX. A més, també es complementa amb la visita a ˝Can Marfà Gènere de Punt Museu de Mataró˝ que mostra els processos d’elaboració del gènere de punt i l’evolució de les màquines utilitzades en el tèxtil La ciutat va canviant però la memòria queda, i és a través de les anècdotes i escrits que han perdurat al llarg dels anys que la ruta ˝Mataró, un passeig per la història˝ pren aquell caire entranyable en imaginar com es van viure els principals esdeveniments que van ocórrer als seus carrers i places. Especialment agraïda, a l’estiu, és ˝La Ruta del Mar˝, que tot resseguint el Passeig Marítim, ens transporta a una època de pirates i princeses i de mariners valents i devots Foto de Sergio Ruiz

www.visitmataro.cat : Visit Mataró : @visit_mataro : @visit_mataro 12

MATARÓ, apropa’t i et sorprendràs!

el BAIX

LLOBREGAT

• El 19 i 20 de gener, Sant Vicenç dels Horts

t’espera per compartir una de les mostres més emblemàtiques i reconegudes. Durant els dos dies de ˝La Mostra Comercial Agrícola i Gastronòmica˝. Amb desenes d’activitats per a totes les edats, La Mostra et donarà l’oportunitat de descobrir el municipi en primera persona i gaudir de ballades de gegants, espectacles musicals, cercaviles i activitats gastronòmiques que no et deixaran indiferent.

un salt de Barcelona, el Baix Llobregat obre la porta de la seva cuina, aquella que desprèn originalitat i innovació, però també tradició, proximitat i artesania. Terra gastronòmica i amb un saber fer culinari excel·lent, fem un recorregut pels seus sabors, receptes i elaboracions. Aquesta tradició agrícola de la comarca es tradueix en les properes fires com ˝La Mostra Comercial, Agrícola i Gastronòmica de Sant Vicenç dels Horts˝ (19 i 20 de gener) que coincideix amb la 2a mostra de Pastisseria, i ˝La Fira de la Candelera de Molins de Rei˝ (2 i 3 de febrer). En tots dos certamens, tindràs l’oportunitat de viure la cuina baixllobregatina en directe i realitzar activitats autèntiques i singulars que denoten la personalitat del territori.

Un dels plats forts d’aquesta mostra és ˝La 2a Mostra Internacional de Pastisseria˝, on es comparteixen obres d’art dolces que desperten tots els sentits. De la mà de pastissers i pastisseres referents a nivell internacional, viuràs una oportunitat de luxe per endinsar-te en el món de la pastisseria amb els millors professionals i les seves elaboracions úniques. Aquesta mostra és coneguda a les xarxes socials com PastrySense (@PastrySense). Fotos cedides per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

Lleugerament àcida, fresca, intensa i dolça, la Carxofa Prat assoleix un sabor i paladar de gran qualitat 14

• Per la seva ban-

da, Molins de Rei també prepara una de les festes agrícoles referents a la comarca, ˝La Fira de la Candelera˝, que tindrà lloc el 1, 2 i 3 de febrer. Aquest esdeveniment basat en l’agricultura, abarca aspectes diversos de l’economia del municipi, com la jardinera, la maquinària, l’automòbil, l’alimentació o el col·leccionisme i es complementa amb altres activitats socioculturals i lúdicofestives com jornades castelleres, exposicions, mostra de bestiar i tallers de granja, concerts o espectacles teatrals, entre d’altres. Molinencs i forans podran compartir aquesta fira intensament, ja que són diverses les propostes turístiques que s’hi ofereixen i les quals combinen a la perfecció tradició i modernitat.

• El Baix Llobregat està en

plena temporada de la Carxofa Prat, uns dels Sabors de l’Horta més característics de la comarca i que assoleix un gust i paladar de gran qualitat. Lleugerament àcida, fresca, intensa i dolça, la carxofa creix al terreny del Delta del Llobregat gràcies al seu clima ben temperat i que destaca de la resta de procedències per la seva suavitat al gust i una textura fina. La Carxofa Prat forma part de la llista dels productes frescos del Parc Agrari del Baix LLobregat, juntament amb els calçots i les cireres, entre una amplia varietat de productes, que es poden degustar a més de 50 restaurants del territori identificats com ˝Sabors de l’Horta del Baix Llobregat˝. No us perdeu durant els mesos de març i abril, les activitats gastronòmiques i festives vinculades a la Carxofa Prat. Apunteu-vos les següents dates a l’agenda:

La identitat i el tarannà d’un territori està vinculat amb la seva cuina i gastronomia. Així trobarem, la coradella, un plat tracicional i únic de Molins de Rei. Es tracta d’un estofat a base de menuts de xai que aixeca passions, escollit plat favorit del 2018. Durant la Fira de la Candelera molts restaurants d’aquesta localitat ofereixen aquest plat perquè la gent el pugui degustar.

Dins la fira trobarem “La Fira de Vins i Caves”, a la Plaça de la Llibertat, amb tastos, maridatges i degustacions

I per comprar el producte, moltes poblacions de la comarca del Baix Llobregat, com Gavà, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Santa Coloma de Cervelló, el Prat de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Cornellà i Esplugues de Llobregat, cada setmana organitzen els ˝Mercats de Pagès˝, on s’hi poden trobar tot tipus de fruites i verdures fresques, de qualitat i de proximitat. Es tracta d’un espai on la pagesia de la comarca posa a l’abast de tothom la qualitat excel·lent del producte fresc del Parc Agrari del Baix Llobregat

la NOGUERA

uan organitzem una sortida amb la parella o amb el grup d’amics acostuma a sorgir la pregunta de, què podem fer? A Balaguer ens ho fiquen fàcil, des de l’oficina de turisme han confeccionat un bon nombre d’activitats per poder exprimir al màxim la seva ciutat. Les diferents rutes et permeten assaborir poquet a poquet Balaguer, així com també absorbir d’una manera enginyosa la història dels seus edificis i dels espais més emblemàtics. Pots fer-ho tot caminant pels seus carrers i recorrent els llocs més indiscrets de la ciutat. Mentre descobreixes Balaguer et sentiràs un balaguerí/na més.

Et convidem a conèixer aquesta bonica ciutat, et deixem una pinzellada de tot allò que representa Balaguer. L’Església de Santa Maria és un dels símbols identificadors de Balaguer per les seves dimensions i per la seva majestuosa arquitectura. És de l’any 1351 i té denotacions gòtiques de pedra picada i està formada per una sola nau que segueix ben conservada amb uns elements molt característics, motiu pel qual ha estat declarada com a monument historicoartístic.

Balaguer et concedeix el plaer de passejar pel centre i gaudir de tot l’entorn que és magnífic El Sant Crist és una de les mostres més significatives per als seus habitants i es troba a l’Església de Santa Maria d’Almatà. La imatge que es guarda del Sant Crist de Balaguer és una gran veneració de totes

les comarques de la Catalunya Occidental i de les properes de l’Aragó. La imatge actual correspon a l'escultor Joaquin Ros i és una còpia de l'antiga imatge. És de fusta de Flandes i té trasplantat un peu, el qual fou salvat de les flames. El Centre Històric és un dels escassíssims nuclis urbans de formació àrab conservats, que fa de Balaguer vell una de les imatges més potents i de més identitat del conjunt de les ciutats catalanes. Les muralles, de carreus gruixuts i consistents, amb els portals del Gel, del Torrent... van construir-se per encerclar el nucli urbà i, poc a poc, es van anar estenent a mesura que la ciutat creixia. Els seus orígens es remunten al naixement del nucli urbà del segle X i XI. La Plaça Mercadal és la plaça medieval porticada més gran de Catalunya, aquesta ha anat evolucionant i canviant al llarg dels segles. És el lloc ideal per veure la transformació

El Xalet Montiu, inici del Modernisme a Balaguer 16

que ha sofert aquesta ciutat i gaudir d’una estona de descans, en la teva ruta per conèixer Balaguer. El Castell Formós, és el lloc on més aviat es va assentar l'home a Balaguer segons han demostrat les excavacions efectuades. El Xalet Montiu és un edifici d'estil modernista construït a principis del segle XX com a habitatge d'una família de Balaguer. Aquest xalet representa l'inici del modernisme a Balaguer. El Museu de la Noguera va ser creat amb la voluntat de gestionar el patrimoni arqueològic de la ciutat de Balaguer i establir vincles de recerca i difusió entre la institució i el territori, amb la idea de ser una plataforma per entendre el patrimoni i la cultura de la terra balaguerenca, des de les seves arrels, tant andalusines com feudals. Aquest museu s’ha convertit en un dels punts de referència per entendre la petjada de l’Islam a Catalunya. El Centre d’Interpretació de l’Or del Segre, en ell hi podem trobar tot el recorregut de la història de l’explotació de l’ or al riu Segre i que convida al visitant a posar-se en la pell dels buscadors d’or. Aquest espai està ubicat a l’edifici annex al Molí de l’Esquerrà. Tot no es queda aquí, ja que una ciutat de més de 16.000 habitants organitza i elabora infinitats de trobades i activitats per fer el municipi actiu durant tot l’any.

Així com també, de mostrar espais ben cuidats, rutes per aprofundir i passar-t’ho d’allò més bé mentre els visites. Els seus habitants us esperen amb el millors dels seus somriures perquè et trobis com a casa teva. Passa una estona en algun dels seus establiments tot prenent alguna cosa. Balaguer et concedeix el plaer de passejar pel centre i gaudir de tot l’entorn que és magnífic. Aquest municipi t’ofereix felicitat i benestar en petites dosis perquè desconnectis i gaudeixis de la natura més esclatant

Organitza la teva sortida!

Església de Santa Maria d’Almatà on es troba el Sant Crist de Balaguer

Ajuntament de Balaguer

Plaça Mercadal, 1 25600 BALAGUER (Lleida) Tel. 973 44 52 00 ajuntament@balaguer.cat

www.balaguer.cat Posa’t en la pell d’un autèntic buscador d’or i coneix la seva història al Centre d’Interpretació de l’Or del Segre

No oblidis visitar el Museu de la Noguera, un punt de referència per entendre la petjada de l’Islam a Catalunya 17

RACONS DE CATALUNYA BALAGUER ( La Noguera ) Fotografia d’ Oriol Rossell Cedida per l’Ajuntament de Balaguer 19

l poble de Castelló de Farfanya està radicat al costat del riu Farfanya, que neix al terme meridional de les muntanyes de Millà, passa per Tartareu, rega els horts al peu del castell d’Os de Balaguer, nodreix el terme de Castelló i Manso i s’aiguabarreja al riu Segre a l’entrada nord de Menàrguens. La Vila de Castelló de Farfanya, amb una població de 600 habitants aproximadament, està situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alfarràs. Aquesta població de relleu moderadament accidentat, té una extensió de 53km 2, típica per la seva vegetació d’alzinars i rouredes basa la seva estructura econòmica principalment en el sector agrícola, ramader i amb la industria. La seva terra és principalment de secà però, gràcies a una concentració parcelaria, s’ha convertit en una zona de reg, on l’ aigua s’agafa del canal Algerri-Balaguer. Dins de la població trobarem diferents construccions senyorials

i una font barroca, a més de l’església de Santa Maria i la de Sant Miquel. D’altra banda, destacarem el deteriorat Retaule de la Pietat, obra de Jaume Ferrer I i una predel· la del mateix autor però procedent d’un altre retaule, amb dues peces conservades ara al Museu Episcopal de Vic.

En la història de Castelló trobem des de l’època àrab a la seva reconquesta cristiana, passant pel regnat de Jaume I com al temps de màxim esplendor Però si hi ha un monument que destaca entre altres per la seva ubicació i antiguitat és el Castell que fou destruït durant les guerres carlines. Bastit pels moros en temps de Banu Qasi (s.IX), fet de pedres i calç formant una gran muralla amb torres quadrades adherides

als murs i amb torres albarrades de guaita. Encara hi perdura la torre de l’homenatge. L’any 116 fou conquerit pel vescomte d’Àger Guerau II de cabrera i passa a la jurisdicció eclesiàstica de l’Abadia d’Àger per voluntat d’Arnau Mir de Tost. Aquest castell sempre fou comtal i mai hi hagué necessitat d’una carta de poble, des dels seus principis fou enriquit de privilegis pels senyors comtals a favor dels seus vassalls. Un altre edifici religiós de gran importància és l’ Església de Santa Maria construïda al segle XIV i dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu com ho demostra una pedra clau dels nervis de la volta. D’una sola nau gòtica de pedra tallada amb contraforts exteriors. L’altar i absis poligonals donen a l’orient, il·luminada pel sol per mitjà d’alts finestrals gòtics. L’entrada és d’una gran portalada gòtica florida, amb els blasons dels seus fundadors i senyors de Castelló. El campanar poligonal està fet de dos pisos, lúltim més estret i menys elevat que el de

A Castelló de Farfanya hi podreu trobar un exquisit oli d’oliva guardonat vàries vegades per la seva qualitat. L’Esglési de Sant Miq a uel 20

El Castell

baix; està emplaçat al costat de la porta d’entrada i ambdós al bell mig de la façana de l’església. Avui molt malmesa està esperant una urgent restauració, quan abans estava plena de joies artístiques, mostra del seu ric passat. També podem descobrir l’Església de Sant Miquel, cronològicament el segon monument de Castelló de Farfanya, construïda al segle XIII en estil de transició del romànic al gòtic, amb portal de l’escola lleidatana. La Cripta és d’estil preromànic. L’absis i la portalada de la façana són romànics; els capitells estan adornats amb parres i raïms, escenes de cacera i fullatges. Les arquivoltes mostren austeritat i a la del mig hi ha una sèrie d’escuts al seu entorn. Així mateix, la nau central és d’estil gòtic primitiu del segle XIII. En tot el conjunt es fan paleses les transformacions que ha sofert al llarg del temps. Dins d’aquesta església tenim un retaule gòtic filigranat que esdevé el bé artístic més important de la població, cal dir que, originàriament es trobava a l’església de santa Maria. És un dels millors retaules de Catalunya, esculpit per Jaume Cascalls al segle XIV, mestre de l’escola de Lleida i pintat pel seu sogre Ferrer Bassa. Narra la vida de Maria i la infantesa de Jesús. Les seves mides

de L’Església a ri a M ta San

donen idea de la seva grandiositat amb una amplària de 5m per 6m d’alçada. Està format per: Fornícula de gòtica amb la Mare de déu, al seu peu donant sensació de moviment hi ha àngels encerclant el retaule, la Mare de Déu està protegida per un baldaquí. Coronat amb capitell i floró. Si visiteu Castelló de Farfanya podeu gaudir d’una visita guiada (amb la possibilitat de fer-ho amb cinc idiomes: català, castellà, francès, anglès i àrab) que us portarà pels llocs d’interés més importants de la població com el Pont Vell del poble, per la zona porxada, la casa de la Inquisició, per la plaça del poble, per la font, la casa d’Alba o el Molí d’Oli Gabriel i Alsina i Fills de Castelló, així com us acompanyaran en un breu ascens al turó per gaudir d’una vista panoràmica de la vila

Si visiteu Castelló de Farfanya podeu gaudir d’una visita guiada que us portarà pels llocs d’interés més importants de la població

Pont vell

Ajuntament de Castelló de Farfanya Plaça Major, 1 · 25136 CASTELLÓ DE FARFANYÀ ( Lleida ) Tel. 973 428 007 ajuntament@castellofarfanya.ddl.net

+ info: www.ccnoguera.cat /castellofarfanya

a vila d’Os de Balaguer és una 2 població històrica i culturalment molt enriquida, donant peu a una bona definició de territori, ja que la seva composició territorial està repleta de preciosos boscos i rutes de senderisme on poder gaudir 4 d’espais naturals meravellosos. Pel que fa a cultura i història ens brinda el ventall de diferents edificis que amaguen vivències i fets reals del passat que han de ser recordats i visitats per tal de fer-se una idea de com era Os de Balaguer en el segles passats. Aquesta població, a part, és el nucli d’altres entitats que fan més atractiu el turisme rural i cultural de la zona. Os de Balaguer és un municipi de la comarca de la Noguera i és el nucli principal compost per les entitats de Gerb, Alberola i el Monestir de les Avellanes. El municipi consta d’una extensió de 136 km2 i d’una altitud de 463 m i ronda el miler d’habitants aproximadament. La localitat d’Os de Balaguer és al peu del castell, damunt un turó que domina un congost a la riba esquerra del riu de Farfanya. Antigament la seva població estava emmurallada. Buscant en l’origen d’Os, s’explica que la formació d’aquesta població es deu a la fortificació musulmana existent ja en el segle IX i conquerida pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 1116. Si visitem aquesta poble no podem deixar de veure els tres edificis més emblemàtics de la vila. 22

Fou fortificat pode7 rosament vers el segle IX per a la defensa de la frontera d’Al-Laridi contra els carolingis. Més enllà dels seus inicis, el Castell d’Os fou una fortificació destacada en les baralles que durant els segles XII i XIII enfrontaren els Comtes d’Urgell amb els Cabrera, vescomtes d’Àger. L’any 1415 el rei Ferran d’Antequera donà el castell i el poble d’Os al cavaller Joan Vivot. A mitjans del segle XVI ja eren senyors d’Os la família dels Siscar, llinatge que continuà fins a la desamortització de Mendizabal, al segle XIX. Actualment, és un monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

A mitjans del s.XVIII va succeir un fet en aquest temple on va viure unes solemnes festes les quals estan narrades en l’obra manuscrita Sacra antiquitatis Catalonia on s’explica que la vila d’Os de Balaguer es va sentir joiosa de

veure acabada el seu magnífic temple. Aquesta església parroquial està dedicada al Sant Miquel. La seva arquitectura es basa en una magnífica façana barroca, el cos de tres naus i un campanar de planta quadrada que a mitja alçada esdevé poligonal. Actualment, s’hi segueix fent misses els diumenges i festius, a més està oberta per al públic, els dimecres per la tarda. Cada any té lloc el popular ˝Concurs de campaners˝, esdeveniment molt esperat entre tots els habitants del poble i la gent que el visita.

El monestir està format per una església gòtica del segle XIV i un claustre romànic de finals del segle XII, que a la vegada és el fragment més antic de tot el conjunt. De fet, el monestir ha sofert diverses modificacions, tot i que es pot considerar majoritàriament gòtic. Dins del terme d’Os de Balaguer també hi trobem un antic monestir cistercenc femení, del que només queda visible a la zona de l’absis, conegut com el Monestir de Santa Maria de Vallverd. A part de dos monestirs anteriors, Os de Balaguer té un nombre d’ermites i santuaris com per exemple el Santuari de Santa Maria de Cèrvoles o l’ermita de Nostra Senyora d’Aguilar. D’altra banda, aquesta zona permet visitar, fàcilment, les altres poblacions i així aconseguir gaudir de diferents indrets de la zona de la Noguera, com La Cova dels Vilars, la Font de Sam Pitot...

UN PAISATGE DE COVES El terme d’Os de Balaguer és prolífic en coves arquelògiques, que atorguen el terme un perfil rocós enigmàtic i el converteixen en una autèntica porta d’entrada a la història més remota de Catalunya. Entre les diferents coves trobem ˝La cova dels Vilars˝, com el millor exemple d’aquesta riquesa. En aquesta cova s’hi troben al voltant d’unes 30 figures i símbols de pintura rupestre datats entre 1800-650 aC.

A més de diverses estructures de pedra, en el moment de la troballa també s’hi descobriren instruments de ceràmica i d’os. Altres coves importants són la cova del Foric, la cova negra de Tragó i la cova de l’estret de Tragó. Si sou uns experts o simplement us agrada l’espeologia no us les podeu perdre.

LA FONT DE SAM PITOT És una font monumental del segle XVIII amb planta rectangular i decorada amb una estàtua de neptú acompanyat de dos gossos i ornaments florals. A més, també hi ha l’antic rentador i font d’aigua que abastia a la població d’Os de Balaguer i que es coneix com la Font Vella

LLOCS D’INTERÉS 1.- Centre històric Sotinya

2.- Cova del Foric 3.- Font de Sam Pitot 4.- Embassament de Canelles

5.- Monestir de les Avellanes

6.- Centre d’interpretació de l’energia de la Central de Canelles

7.- Castell d’Os de Balaguer

8.- Pintures rupestres de la Cova dels Vilars

9.- Santuari de Santa Maria de Cèrvoles

10.- Ermita de Sant Salvador 11.- Cova Negra de Tragó 12.- Santa Maria de Montesor 13.- La Font Vella 14.- Santa Maria de Vallverd de Tragó

15.- Església de Sant Miquel

Ajuntament d’Os de Balaguer C / La Seda, 26 · 25610 Os de Balaguer (Lleida) Tel. 973 438 004 ajuntament@osbalaguer.cat www.osbalaguer.cat

RACONS DE CATALUNYA VISTA AÈRIA D’OS DE BALAGUER ( La Noguera ) Cedida per l’Ajuntament d’Os de Balaguer

Compten amb la seva pròpia cervesa artesana LOPEROT, la beguda oficial del festival. Durant l’any, la cerveseria ofereix diferents actes com tastos, exposicions, tallers... és la porta del sud- est de la comarca de la Noguera, límit amb l’Urgell i el Pla d’Urgell, als peus de la Serra de Bellmunt-Almenara on comença la històrica Plana d’Urgell. Al nord del terme, Rocafinestres a 30 minuts caminant, on hi ha una vista privilegiada del Montsec i Pre-Pirineu per una banda i la plana de Lleida per l’altra. A l’extrem sud, la finca històrica del Castell del Remei, la llar Santa Anna i el nucli d’Almassor juntament amb grans masies com Torreneralt, la Toralla, cal Folch, entre altres. Podem arribar-hi fent un bonic passeig d’una hora caminant des del poble per les banquetes històriques del Canal d’Urgell i les arbredes que recorren el camí de la Plana fins arribar al Castell del Remei on hi ha la coneguda bodega de vi que pot lluir, entre molts altres, del títol de ser el primer vi embotellat de Catalunya. Dins el nucli de Penelles, tot passejant entre els murals, podreu trobar la font centenària, la plaça Major, el safareig, la creu gòtica de terme i dues esglésies (la nova i la vella). Gaudir de Penelles és fàcil, des de l’oficina de turisme, per donar més vida a la població, organitzen activitats durant tot l’any, així com concerts de cantautors i tallers amb artistes, per a tota la família. També realitzen visites en grup per recorre i conèixer d’una manera més pròxima el poble i què significa Penelles per Catalunya. Un espai emblemàtic és el cinema de Penelles, l’antic Kursaal, que s’ha restaurat amb la imatge de fa 50 anys, amb l’objectiu d’oferir diferents actes culturals, així com veure pel·lícules de tota la vida.

Tenen la Sala B (a l’edifici Germandat), una petita sala d’exposicions interactiva única a les Terres de Ponent. Dirigida per l’empresa local Binomic.cat, la primera mostra està dedicada a l’artista francès Zeso WF (reconegut a nivell internacional) el qual va participar en l’anterior festival Gargar. Aquest espai acullirà diferents exposicions d’altres artistes que col·laboraran als murals del poble. No dubtis en visitar el festival GARGAR, un esdeveniment que dona vida a tot el municipi, on s’organitzen diferents activitats durant tot el cap de setmana. Aquest any tindrà lloc els dies 3, 4 i 5 de maig

Plaça Major, 1 25335 PENELLES (Lleida)

Tel. 973 610 246 + informació:

www.penelles.cat

les GARRIGUES

Instal·la’t en les diverses cases rurals o hotels garriguencs, degusta la seva gastronomia típica i visita els seus pobles. Les Garrigues et sorprendran!

es Garrigues, terra d’oli i gastronomia, però també de patrimoni, de cultura i d’història. El seu ric paisatge dibuixa i perfila olivers i ametllers per tota la comarca, així com també diverses rutes, camins i excursions per descobrir el territori. Caracteritzada per un terreny generalment sec, la varietat d’arbres i cultius aporten una riquesa excepcional, sobretot, en olivers i la típica arbequina. Com ja sabem, Les Garrigues és terra d’oli, un dels productes estrella de la gastronomia catalana i un bé molt apreciat en moltes fires, festes i esdeveniments gastronòmics i gourmets. L’ oli d’ oliva és, doncs, un dels símbols més característics de la nostra terra i és una ofrena molt valuosa present als països de la Mediterrània. Es creu que l’origen del conreu de l’olivera es remunta a fa més de 6000 anys i, ja des de l’antiguitat, molts pobles de la Mediterrània han basat la seva economia en el comerç en aquest or líquid. En tractar-se del suc natural de les olives, permet l’apreciació màxima de les propietats organolèptiques, cosa que el converteix en únic. Així mateix, presenta un valor culinari molt superior a qualsevol altre tipus d’oli i el seu ús per a la preparació no ofereix alternativa des d’un punt de vista gastronòmic. Ideal pel seu sabor, aroma, color i textura, l’oli d’oliva de Les Garrigues, s’integra a la perfecció en qualsevol tipus de preparat culinari de qualitat, des de la cuina més senzilla i tradicional, fins a la més elaborada i sofisticada i les més innvodores. I així es pot comprovar gràcies a la gran varietat de restaurants de la comarca que ofereixen les seves especialitats cuinades amb oli d’oliva verge extra, tot una delícia als paladars. Tot i el símbol que l’oli d’oliva aporta a la comarca, Les Garrigues van més enllà, ja que la pedra, per exemple, també té un espai molt important dins el llegat cultural de la comarca. Les construccions de pedra seca són principalment antigues cabanes de volta, receptacles d’aigua, els marges o espones... que es construïen exclusivament amb pedra i les quals s’integren totalment dins el paisatge garriguenc. Així doncs, aquesta pedra seca aporta també una gran personalització del territori i el seu patrimoni fa que aquesta terra sigui coneguda arreu de Catalunya. La comarca de les Garrigues també dibuixa camins i senders per on realitzar diverses rutes, ja siguin a peu o en bicicleta. Sortint des de diversos punts com l’Albi, Les Borges Blanques, Juneda o Cervià de les Garriges, el territori et dona l’oportunitat de descobrir els seus racons mitjançant la natura, connectant indrets on trobar-se amb diverses construccions antigues, espais naturals o troballes significatives que donen forma a la història de la comarca

Població de les Garrigues, bressol del millor oli del món i conegut per la seva pedra, on segur sereu molt ben rebuts

ls llibres ens expliquen que el nucli de Vinaixa va sorgir al segle VIII, a partir d’un enclavament àrab al voltant d’un castell. És un municipi del sud-oest de la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida. El volteja nombrosos boscos de pins, agricultura d’olivers i ametllers, i la pedra, protagonista en els seus carrers i principal activitat econòmica del poble. Cada any celebren “la Fira de l’Oli i de la Pedra”, un esdeveniment singular i original que vol

Assaborir l’oli d’oliva de les Garrigues és menjar amb els cinc sentits 30

apropar i fer-te coneixedor de les propietats de l’oli verge extra DOP Les Garrigues de Vinaixa i la pedra de Vinaixa. En aquesta fira s’organitzen tot tipus d’activitats, on la gastronomia garriguenca és present en els seus actes. Unes arengades o llonganissa a la brasa amb pa torrat, tot sucat amb el fantàstic oli de la cooperativa. Des de els últims anys, hi ha la presència de parades d’artesans que et delecten amb els seus millors productes. Quan els visitis, camina i descobreix totes seves construccions arquitectòniques més característiques que conformen el territori dels vinaixencs i vinaixenques.

• L’Església de Sant Joan Baptista Molt important a nivell arquitectònic, ja que es tracta d’una mostra de la transició entre el romànic i el gòtic. Situada de forma curiosa, en una posició elevada i amb edificacions adossades. Té una nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó apuntat sobre arcs torals. També compta amb un campanar d’espadanya que és posterior, així com una capella de gust neoclàssic adossada al mur de

tramuntana. Procedeixen d’aquesta església algunes peces gòtiques de gran interès. A la sagristia resten pintures murals romàniques. Actualment disposa de pintures en fase de restauració. Des del 2017 es tracta d’un Bé Cultural d’Interès Nacional.

• L’Ermita de Sant Bonifaci Els vinaixencs i vinaixenques estan molt enamorats d’aquesta arquitectura que és d’estil gòtic i està reformada del segle XIV.

són la combinació que presenta Vinaixa a l’hivern. Els rajos de sol reconforten a qualsevol i et recorden que estàs només a 40 minuts del mar; la boira, és el clima idoni per fer-te saber que pertanys a Lleida.

a través d’un esclatant pont de pedra, una petita mostra de tot el que t’espera en tot el seu perímetre. Un cop dins podràs gaudir de la tranquil·litat i el benestar que ofereixen els pobles rurals. Situada a 6,5 km del centre del poble, és una de les destinacions predilectes per als més esportistes, ja que compta amb una ruta específica “La ruta de l’ermita de Sant Bonifaci”. Aquesta està ben senyalitzada i es pot realitzar durant tot l’any. L’ermita celebra el seu particular aplec, el primer cap de setmana de maig que junta la gent al voltant de l’ermita per menjar una paella popular i divertir-se. Com venim dient, Vinaixa és un poble on la pedra és una peça clau, així doncs, si t’agrada caminar o anar amb bicicleta, des de Vinaixa es poden visitar tres cabanes de volta, incloses dins de “La Ruta de les Cabanes de Volta de les Garrigues”. Són molt típiques de la comarca, ja que s’utilitzaven d’aixopluc dels pastors i per guardar les eines del camp i d’aljubs, utilitzats per recollir l’aigua de la pluja.

A més, compten amb una ruta circular i ben senyalitzada de 9,1 km per descobrir la Vall de Vinaixa que passa per diferents fonts, com la del Macot a 2,3 km del poble o la del Quadrat situada a 5,7 km.

Vinaixa és una petita població de les Garrigues on poder conèixer en primera persona els seus dos grans pilars, que els han format com a poble

Pots fer una passejada per la part del centre històric, és una bona manera d’endinsar-te en el món de les pedres i les seves edificacions, així com també de la resta d’establiments i comerços que es distribueixen en tot el seu municipi. Vinaixa compta amb carrerons estrets, petits i llargs i alguns presenten curiositats, com per exemple, el carrer de les flors, anomenat així perquè tot l’eixample està replet de flors i plantes, que li donen un aire molt jovial i fresc. Si durant els dies de fred, passeges entre els seus camps, et trobaràs als pagesos collint les olives i veuràs com s’esforcen per aconseguir una de les relíquies més ben valorades, l’oli. La pedra també la podreu veure present en els marges del seus camps.

Ajuntament de Vinaixa Plaça Arbres, 1 25440 VINAIXA (Lleida) Tel. 973 175 722 ajuntament@vinaixa.cat

www.vinaixa.cat

Fotos i + info www.turismegarrigues.com

Cabana d’Isidre Mas

Cabana deVíctor Guasch

Cabana de Joan Miró

l’ALT

URGELL

aminem entre els carrers i els arcs de pedra del seu centre històric i hi veiem reflectida la seva història. La Seu d'Urgell ens delecta amb el seu patrimoni, digne de conèixer, observar i visitar. Descobrim l'encant d'una vila medieval, plena de propostes turístiques i de referents gastronòmics i també esportius, així com culturals i paisatgístics. Si comencem parlant de la seva història, la Seu d'Urgell proposa un itinerari pel seu centre històric, el qual té com a punt d'arrencada la catedral de Santa Maria, monument de referència de la Seu d'Urgell, determinant en els seus orígens i cabdal en el seu tarannà com a ciutat. La Seu d’Urgell, com a capital del formatge, ofereix diverses varietats d’aquest producte tan identitari

Aquesta catedral està íntimament vinculada amb l'existència d'un bisbat que s'estén per a tot l'Alt Pirineu català i per bona part del Prepirineu, amb tot el moviment humà i les necessitats que aquesta realitat genera al llarg del temps. Així doncs, l'itinerari pel centre històric comença davant de la façana principal de la catedral i, a partir d'aquest monument, ens submergim de ple en l'imaginari medieval per copsar l'estètica romànica, el món feudal, el poder de l'Església i el paper de la Seu d'Urgell com a referent de la identitat pirinenca. La catedral i el seu entorn és l'espai més interessant de la ciutat per a la seva riquesa monumental i patrimonial, la qual també mereix una visita al seu interior, lloc des d'on

també es podrà descobrir el claustre, l'Església de Sant Miquel i el Museu Diocesà. L'itinerari que recorre el centre històric de la Seu d'Urgell et farà moure per tota la ciutat i visitar diversos indrets tan coneguts com el Parc del Cadí, el Parc del Segre, les Mesures de Bladeria, el Pati Palau, el Palau Episcopal, la Plaça de Sant Roc, el carrer Major i el carrer dels Canonges del centre històric. Es tracten d'indrets d'interès natural i històric que aporten una clara personalitat a la ciutat i que caracteritzen la vida social i cultural dels seus habitants així com també, sorprenen als turistes d'arreu. Per a complementar una experiència enriquidora

i per recordar, la capital de l'Alt Urgell et prepara i et deixa degustar la seva gastronomia. La Seu d'Urgell, denominada com la capital del formatge celebra diverses fires al voltant d'aquest producte i ofereix diverses varietats en moltes de les seves botigues.

L’itinerari que recorre el centre històric de la Seu d’Urgell et farà moure per tota la ciutat i visitar diversos indrets de gran interès històric i cultural La Fira de Sant Ermengol i dels Formatges Artesans del Pirineu o la Fira dels Productes Ecològics del Pirineu són alguns exemples on també hi trobaràs formatges de Denominació d'Origen Protegida així com també, formatges premiats al World Cheese Awards. A més, altres productes gastronòmics que també caracteritzen la terra alturgellenca i que són d'Indica-

ció Geogràfica Protegida són la Vedella dels Pirineus Catalans, el Pa de Pagès Català així com altres productes artesans agroalimentaris del Pirineu. El Ràfting Parc, situat a 200 metres del centre històric i construït a propòsit dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, ofereix la possibilitat de la pràctica esportiva als amants del turisme actiu. Les activitats de ràfting, piragüisme, open-kayak i hidrotrineu tenen un marc incomparable per poderse realitzar amb total garantia de seguretat al llarg de tot l'any. Seu del piragüisme mundial, la ciutat acollirà el Campionat del Món de Piragüisme, del 23 al 29 de setembre, i amb la participació de més de 400 esportistes de 65 països diferents

Seu del piragüisme mundial, la ciutat acollirà el Campionat del Món de Piragüisme, del 23 al 29 de setembre, amb la participació de més de 400 esportistes de 65 països

C/Major, 8 25700 La Seu d’Urgell (Lleida) Tel. 973 351 511 www.turismeseu.com

Per més informació podeu consultar la pàgina web:

www.turismeseu.com

RACONS DE CATALUNYA Claustre de la Catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell ( L’ Alt Urgell ) Cedida pel Bisbat de la Seu d’Urgell 35

Autor: J.Oliva. Imatge Cedida per ACCAU (Arxiu Consell Comarcal Alt Urgell)

ns trobem entremig dels cursos dels rius Segre, Perles i Sallent i envoltats de natura pirinenca. L’ambient tranquil i relaxant de la muntanya ens dona l’energia suficient per baixar del cotxe i caminar, sentir i escoltar tot el que ens trobem al nostre pas per aquest indret. Som a Coll de Nargó, ens acompanyeu? El municipi de Coll de Nargó és un dels més rics de tot l’Alt Urgell quant a monuments romànics, els quals es troben situats dins del seu nucli de població i aporten un gran significat a la història i al patrimoni del poble. El més important i emblemàtic d’aquests monuments és l’església de Sant Climent, la qual destaca pel seu campanar amb una certa inclinació i que està declarada com d’Interés Històric i Artístic. Sant Climent de Coll de Nargó fou in36

tervinguda per Josep Puig i Cadafalch, un gran amant de l’art romànic, i l’edifici actual està construit sobre una església anterior, de la qual es conserva una traça de la planta i el campanar.

El municipi de Coll de Nargó ofereix diverses opcions turístiques per endinsar-te en la seva riquesa històrica i natural A part de Sant Climent, el Romànic és visible a Sant Miquel de les Masies, Sant Serni de Gavarra o Sant Romà de Valldarques, entre d’altres, i les quals també mereixen una visita per tal de

conèixer tots els seus secrets i la seva relació amb el territori on es troben. A través d’un dels itineraris de la ruta Via Romànica, podràs descobrir tots aquests monuments i tota la història del Romànic. El poble de Coll de Nargó ocupa un extens territori a la part sud-oest de la comarca de l’Alt Urgell i el seu principal sector econòmic és l’agricultura i la ramaderia, tot i que ens els últims anys, els serveis i el turisme està creixent de forma significativa. El municipi ofereix diverses opcions turístiques per endinsar-se en la seva riquesa històrica i natural i, cada cop més, el sector serveis pren més protagonisme. Itineraris culturals, rutes i paratges fan de Coll de Nargó un atractiu indret de visita.

Una altra de les referències turístiques d’aquest acollidor indret és el Centre Paleoambiental Dinosfera, el qual comparteix una àmplia exposició de dinosaures i restes prehistòriques que et faran viure un viatge a través de la història i conèixer els fòssils recuperats a Coll de Nargó, un dels jaciments més importants del món d’ous i nius de dinosaure. Per als més atrevits i amants dels esports a la natura, Coll de Nargó disposa d’un recorregut de 47 quilòmetres per recorre el terme en bicicleta tot terreny, conegut com la volta a Gavarra. Aquesta ruta, t’endinsarà per boscos de roure i alzina, travessaràs rius i podràs contemplar amplis paisatges d’una bellesa excepcional. Si ens centrem en la vessant més cultural, parlem dels museus, tradicions, fires i festes que caracteritzen Coll de Nargó i que, des del municipi, les volen compartir organitzant diferents propostes per a tots els gustos. La participació a la setmana dels Geoparcs Europeus o el Museu dels Raiers són alguns exemples que destapen aquestes tradicions i trets identitaris.

Per altra banda, festes com l’Aplec de Sant Miquel de les Masies, la Baixada dels raiers o la Festa Major, són altres esdeveniments que comparteixen festa, cultura i patrimoni. La gastronomia nargonina tampoc et deixarà indiferent. La cuina casolana i típica de muntanya protagonitzen la majoria de les elaboracions que trobaràs en els seus restaurants, des d’on podràs menjar i compartir una bona estona amb els teus mentre reps un tracte cordial i amable que et farà tornar

Ajuntament de Coll de Nargó

Coll de Nargó és un dels municipis més rics de tot l’Alt Urgell quant a monuments romànics, els quals aporten un gran significat al patrimoni del poble

Pl. de l’Ajuntament, 1 25793 Coll de Nargó (Lleida) Tel. 973 383 048

collnargo.ddl.net Au t

or : J

Església de Sant Climent de Coll de Nargó

Autor: M.Tartera Imatge Cedida per ACCAU

m .Oliva. I

at ge C e dida p e

r AC C

Oliana és un poble de 1.800 habitants situat al sud de l’Alt Urgell i que es caracteritza per estar envoltat d’aigua. Ens trobem en el curs del riu Segre, entre l’embassament d’Oliana i l’embassament de Rialb. Oliana i el seu entorn són un lloc ideal per entrar en contacte amb la natura, per practicar esports com el senderisme, l’escalada o el

caiac. També podràs gaudir de la gastronomia típica de la zona als bars i restaurants del poble. A més, t’animem a descobrir la història d’Oliana a través d’alguns dels seus llocs més emblemàtics com són la font de la Vila, l’Ermita romànica de Sant Andreu del Castell o el museu del Pou del Gel.

Sant Andreu del Castell L’ Església romànica dels orígens d’Oliana. Església romànico-llombarda consagrada pel Bisbe Eribau d’Urgell cap a 1040. Catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional des de 1949. L’ Església de Sant Andreu està lligada a la història del castell i de la primitiva vila d’Oliana. Està situada a la vessant sud de la Serra de les Canals al nord de l’actual Oliana i a part de ser la capella de la fortalesa complia funcions parroquials fins que la vila fou abandonada definitivament abans del XVI. Fou consagrada pel Bisbe Eribau d’Urgell cap a 1040. L’any 1977 es va dur a terme la restauració del Castell. El 27 de novembre d’aquell mateix any, s’hi va celebrar una missa d’inauguració. Amb la restauració es col·locaren al campanar del castell les campanes de les esglésies de Les Anoves, el Salzer i la Móra Comtal. L’última fase de la restauració va consistir en portar al 38

Castell una imatge de Sant Andreu, una talla de fusta de cirerer que es va encomanar el 1980 a l’artista andorrà Sergi Mas. La talla es porta al Castell cada 11 de setembre per celebrar-hi la tradicional missa, i en acabar es reparteixen pans beneïts.

Església Parroquial de Sant Andreu En ple centre històric hi trobem l’Església del segle XV dedicada al patró del poble.

Sant Jaume de Graell

Una ermita de construcció moderna amb unes vistes magnífiques de l’horta i les serres que envolten Oliana.

Font de la Vila Va ser el primer i durant molts anys l’única font del poble. Antigament comptava amb uns abeuradors pels animals que arrossegaven les tartanes i els viatgers que passaven per Oliana.

Muralla i Arc de la muralla Oliana va ser temps enrere una vila closa, la muralla i la disposició dels carrers tancaven el poble. Al centre històric s’hi conserva una de les arcades romàniques que feia d’entrada al poble.

Plaça del Lledoner i casa de la Vila Suportada per una part de la muralla medieval i arreglada per ser un excel·lent mirador. Situada a la mateixa plaça del Lledoner, l’antiga Casa de la Vila té l’escut d’Oliana al dintell, format per una O i una olivera flanquejant l’aspa de Sant Andreu, patró de la vila.

Pou del Gel El pou del gel d’Oliana és un petit museu on podreu descobrir l’activitat de conservació del gel en una edificació a cavall dels s. XVII i S.XVIII. Una de les contalles que circulen al voltant del pou de gel era el fet que a Oliana els nadons venien d’allà. Encara hi ha memòria dels nens d’Oliana que s’acostaven al pou per escoltar els plors dels nounats. El museu es pot visitar pel vostre compte demanant les claus a l’oficina de turisme o bé amb visita guiada.

Carrer Major Des dels seus inicis el Carrer Major ha acollit alguns dels emplaçaments més emblemàtics d’Oliana com la casa del campaner, la casa del bandoler Ros d’Eroles, algun escorxador, un forn de xocolata, l’Ajuntament i fins i tot una presó

Un lloc ideal per entrar en contacte amb la natura, per practicar esports com el senderisme, l’escalada o el caiac. Per gaudir de la gastronomia típica de la zona als bars i restaurants del poble.

Ajuntament d’Oliana Plaça Reguereta, s/n 25790 OLIANA (Lleida) Tel. 973 470 035 ajuntament@oliana.cat www.ajuntamentoliana.cat www.camidelpirineu.cat

el PALLARS

SOBIRÀ

ort, capital de la comarca del Pallars Sobirà a l’Alt Pirineu de Lleida, és un municipi que el conformen 15 pobles, molts dels quals encara conserven un fort caràcter pirinenc vinculat al sector ramader. Encara així i cada cop més, Sort viu en bona part del turisme actiu que es pot practicar a tots els seus voltants més immediats. Històricament, la vila de Sort ha estat vinculada als comtes del Pallars, com la figura emblemàtica d’Hug Roger III, i entre els seus vestigis importants estan les restes del Castell de Sort.

Avui en dia, Sort és una destinació turística que ofereix un bon punt de partida per practicar esports de riu i activitats de natura a la muntanya durant tot l’any i per a tot tipus de públic. Entre d’altres esportius, es poden practicar kayak, ràfting, senderisme, BTT, hípica, pesca esportiva, esquí o snowboard. A més, Sort compta amb el segell de Destinació Turística Esportiva i Destinació Turística Familiar i ofereix un important nombre de serveis a nivell d’hosteleria, càmpings, restauració així com una gran varietat de comerços al Carrer Major de la vila.

Un dels indrets reconeguts turísticament és la Vall d’Àssua i el Batlliu, des d’on es poden visitar diferents pobles que encara conserven un singular esperit rural pirinenc 40 40

Natura, esports d’aventura, turisme actiu i turisme rural Per als amants de la natura, Sort dona la possibilitat de realitzar nombroses rutes i excursions, tant a peu, en bici o a cavall. El municipi és una bona entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i al Parc Natural de l’Alt Pirineu, indrets que permeten practicar diverses activitats a l’aire lliure i viure la natura d’una forma privilegiada. Un altre dels indrets reconeguts turísticament és la Vall d’Àssua i el Batlliu, des d’on es poden visitar diferents pobles que encara conserven un singular esperit rural pirinenc, així com arribar a pics com el Montsent

de Pallars, de més de 2800 m. En tots aquests racons, hi podràs descobrir un ric patrimoni pallarès arquitectònic. L’ ecomuseu “Els Pastors de la Vall d’Àssua” a Llessui, és un lloc imprescindible per a conèixer les activitats tradicionals ramaderes de muntanya més importants de Catalunya i les quals es descobreixen mitjançant diferents rutes per la vall. Tots els paisatges de novel·la presents en aquesta activitat han estat inspiració literària de nombrosos llibres. www.naturalocal.net www.valldassua.cat El proper mes de Juliol, Sort organitza la 56a edició del Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa, on es combinen activitats competitives de riu amb altres propostes turístiques. No podem oblidar que la Noguera Pallaresa té fama mundial com a riu d’aigües braves on practicar el piragüisme i altres activitats com el ràfting o el kayak. Per aquesta raó, Sort acull durant l’any diverses competicions d’aquest caire. Juntament amb la Seu d’Urgell, el Camp de Regates de Sort també acollirà el Campionat del món de Piragüisme 2019 el proper estiu. www.kayaksport.cat

Turisme i història Sort, a més del seu passat històric vinculat al comtat del Pallars, també guarda un record de la història del S.XX vinculada als moviments migratoris de gent degut a la Guerra Mundial i a la Guerra Civil. Com a conseqüència de la seva proximitat al riu Noguera Pallaresa i a la frontera, Sort ha tingut empremta de tots

aquests esdeveniments històrics, els quals estan registrats i són visibles a la Presó-museu de Sort. Actualment es pot visitar i és un bon espai de referència d’altres indrets de la Guerra Civil al Pallars. www.camidelallibertat.cat www.perseguitsisalvats.cat

Gastronomia Per altra banda, Sort també és un lloc ideal per tastar la gastronomia pallaresa, gràcies a la varietat de restaurants, algun d’ells amb estrella Michelin, així com els productes locals com el formatge artesà, els embotits, vins del Batlliu (considerats vins de muntanya) o la carn del país: corder, vedella o poltre. www.sortturisme.com Al gener s’organitza la Gran Festa dels Banuts, orientada a donar sortida a la carn de caça i que forma una iniciativa de l’associació gastronòmica de la Xicoia del Pallars. www.lagranfestadelsbanuts.cat

Cultura Durant l’any, Sort té un animat calendari cultural, vinculat a festes i fires. Per començar, el Carnaval de Sort és una data molt viscuda, ja que cada any, de dissabte a dimarts de carnaval, el poble es transforma amb l’arribada del Requinquà i el pregó de l’Alcalde de Carnaval. El ball de disfresses té fama a tota la comarca i el tradicional ball de “La Passa” i el dinar popular típic de La Calderada prenen el protagonisme. En aquest dinar, tindràs l’oportunitat de degustar el tradicional Facit de Carnaval, un embotit típic d’aquestes dates. www.sort.cat/carnaval-2018 A nivell cultural, Sort també vol compartir amb tots els seus locals i visitants les seves Festes Majors, així com el Festival de literatures infantils i juvenils “Lo Llumener”, que tindrà lloc el primer cap de setmana d’octubre. www.lollumener.cat Al 2018, Sort també es va sumar a la tradició fallera organitzant la primera baixada de Falles de Sort per a la Lliber-

tat. Per a aquest 2019, està previst que es torni a repetir per Sant Joan o Sant Pere, al mes de junys. La vila de Sort també participa al Festival de Música Antiga del Pirineu programant concerts i el qual destaca per l’activa activitat cultural local que organitza el seu teixit associatiu. Per la seva banda, a l’Església Sant Víctor del poble de Seurí s’ha presentat recentment una intervenció d’art contemporani de l’artista Santi Moix, la singularitat de la qual mereix una visita, possible de realitzar a partir del mes de març. www.esglesiaseuri.cat

Fires Tradicionalment la Fira de Sort de Tardor ha estat vinculada a la ramaderia, concretament a l’ovella Xisqueta. Actualment, tot i que ja es tracta d’una petita fira multisectorial, es continua fent una Mostra d’Ovelles Xisquetes, una opció ideal per veure exhibicions de pastors d’ovelles fent diverses competicions. Aquesta fira, a més, també incorpora una Mostra de Cerveses Artesanes i la Fira de productes KM0. www.sort.cat/firatardor Durant l’any, Sort organitza altres fires com la Mostra de Formatges artesans de Catalunya, coincidint amb la Setmana Santa, fires de productes d’artesania o la Fira Natura a la primavera al Riuet de Sort Per més informació, podeu consultar la pàgina web:

Ajuntament de Sort Dr. Pol i Aleu, 13 Tel. 973 620 010 www.sort.cat 41

RACONS DE CATALUNYA SORT A L’HIVERN ( El Pallars Sobirà) Fotografia cedida per l’Ajuntament de Sort

edra, pissarra, gespa gelada sota els nostres peus. Les muntanyes nevades al nostre voltant vesteixen l’ambient d’un fred hivern i la immensitat dels paisatges ens denoten un espai d’autèntica natura. Les Valls d’Àneu s’obren pas en un Pallars on el territori pirinenc està escrit en cada racó, en cadascun dels seus pobles i en els seus empredrats carrers estrets. Ens endinsem, al nord de la comarca del Pallars Sobirà, en un dels indrets de muntanya més singulars i apreciats de Catalunya. Des del seu punt de vista geogràfic, les Valls d’Àneu formen un vertader paradís natural, on frondoses valls, rius 44

i boscos ofereixen una gran diversitat de colors i formes en els seus paisatges. Una barreja entre el clima mediterrani al fons de la vall i les temperatures alpines a les zones més altes, originen una varietat de flora i fauna abundant i variada i on el relleu de l’alta muntanya és impressionant. I és que les Valls d’Àneu es troben immerses entremig de dos dels Parcs Naturals més importants de Catalunya, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu. El turisme actiu i les propostes per descobrir el territori que ofereixen les Valls d’Àneu són més que singulars i sorprenents. Una infinitat de possibilitats s’organitzen amb l’objectiu de compartir

el patrimoni de la zona i gaudir de la natura amb la màxima adrenalina. És per això que, sigui en família, amics o parella, podràs endinsar-te a les valls mitjançant rutes en bicicleta, parc d’aventura, rutes a cavall o camins de senderisme. Sense cap tipus de pressa i relaxadament, la natura t’acollirà per demostrar tots els seus encants, mentre vius cada indret a flor de pell. Per recuperar forces després de realitzar totes les activitats, la gastronomia pallaresa i els seus restaurants de parets de pedra et prepararan unes receptes autèntiques de la terra, basada amb productes de proximitat i amb un tracte proper i familiar. Cadascun dels pobles que es

troben a la vall, treballaran aquestes elaboracions culinàries amb ingredients de muntanya segons la temporada i on una cuina elaborada amb els mètodes tradicionals et faran saber quins són els vertaders sabors de la muntanya.

Llars de foc, pedra, fusta i una càlida llum d’hivern que entra per la finestra. Aquesta seria una bona descripció del que podràs trobar en els diversos allotjaments que s’ubiquen per tota la vall i en els diferents pobles. València d’Àneu, Esterri d’ Àneu, La Guingueta d’ Àneu i Espot són els municipis que acullen altres nuclis més petits i que complementen el conjunt

de la zona, tots amb el mateix encant i trets identitaris típics d’alta muntanya. El patrimoni cultural de tot aquest conjunt de valls és fàcilment visible gràcies a les diferents esglésies, ermites, monestirs i ponts romànics, els quals aporten elegància històrica i cultural a l’entorn. Les visites a totes aquestes construccions deixen entreveure el clar interès en conservar la identitat de la terra i les empremtes que hi ha deixat el passat. A més, també és possible ser partícep d’aquesta cultura única gràcies a les visites als Centres d’Interpretació o museus que mostren l’abans i el després del territori. Fires i festes, així com diverses activitats culturals, donen forma a la identitat de les Valls d’Àneu i es volen compartir amb tots aquells curiosos que vulguin participar-hi. La Festa de les Falles, el Carnaval, la Fira de Santa Teresa o la Processó dels Jueus en són alguns exemples. Les Valls d’ Àneu és un destí turístic certificat amb el segell de qualitat de Natura i Muntanya en Família que otorga l’ Agència Catalana de Turisme. Fou la primera destinació de l’interior de Catalunya en aconseguir aquest segell i el qual significa que l’indret és lloc ideal per a gaudir-lo tant grans com petits i/o en família

C/ Major 6 · 25580 Esterri d’Àneu (Lleida)

Tel. 973 626 568 info@vallsdaneu.org

+ info a www.vallsdaneu.org 45

RACONS DE CATALUNYA LLAC GLAÇAT A LES VALLS D’ÀNEU ( Pallars Sobirà ) Fotografia cedida per l’Ajuntament d’Espot 47

HOTEL HOSTAL VALL D’ÀNEU compta amb una ubicació fantàstica per passar uns dies de desconnexió en un ambient reconfortant i tranquil enmig de la natura. Es troba en un d’aquells llocs de somni, entre prats i muntanyes verdes, rierols amb l’aigua fresquíssima i un aire que congela però que desperta a qualsevol. Carrers singulars amb les seves cases de pedra i pissarra tan peculiars dels Pirineus. Una zona que té com a particular la seva natura, fauna i flora. Tots aquests elements fan que estar allí sigui extraordinàriament fantàstic. Per aquests motius el primer propietari de l’Hotel Hostal Vall d’Àneu tenia clar que Esterri d’Àneu era el millor lloc per implantar un edifici. Aquesta població està al centre de la Vall d’Àneu, un poblet situat al Pallars Sobirà. La propietària actual amb molt d’esforç i sacrifici, i amb l’ajuda de la seva família, va tornar a obrir el local. La il·lusió per tirar endavant aquest projecte és tan gran que cada dia lluita per seguir millorant i innovant els serveis per tal de cobrir les necessitats dels clients. Les seves prioritats i preocupacions recauen en fer que els seus hostes estiguin tan còmodes com a casa seva.

Es tracta d’un establiment d’estil tradicional, muntanyenc amb unes habitacions càlides, coquetes i amb una il·luminació natural que enamora. Els apartaments compten amb el mobiliari necessari per complir amb el benestar dels clients, així com també l’hotel té diferents espais destinats per guardar esquís, entre altres. Un espai ideal per a famílies amb nens, grups d’amics o parelles, ja que compta amb zones de descans i jocs infantils comunes. Llocs pensats especialment per al teu benestar, perquè visquis plenament la vida de muntanya. Tanmateix té un restaurant d’estil casolà, on s’hi prepara receptes tradicionals amb productes de mercat. La cuina de l’hostal és senzilla però molt marcada per la gastronomia pirinenca. Els menús són complets i pensats per a tots els paladars. Hotel - Hostal Vall d’Àneu accepta la teva mascota, només cal que els avisis amb antelació perquè puguin preparar la seva arribada de la millor manera possible.

Gràcies a la seva privilegiada situació, Esterri d’Àneu és un punt de sortida de nombroses excursions per la natura del voltant i activitats de tot tipus, on l’esquí pren el protagonisme. Us esperen perquè ompliu la vostra vida d’experiències i gaudiu de totes les oportunitats que presenta l’alta muntanya, allotjats en un establiment que us rebrà de la millor manera possible

C/ Major, 46 · 25580 ESTERRI D'ÀNEU ( Lleida ) RESERVES: 973 626 097 • 973 626 292 hostal@hostalvalldaneu.com + informació:

el PALLARS

JUSSÀ

ituat al cor del Pirineu de Lleida, constitueix la representació més genuïna de l’alta muntanya. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és únic per la majestuositat dels seus paisatges i per la riquesa de la flora i la fauna que acull.

50 50

l parc està sembrat d’avets i boscos de pi negre centenaris i el reguen gairebé 200 estanys d’alta muntanya on hi troben refugi espècies com l’isard, el gall fer, la marmota i el mític trencalòs. Està dividit entre les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Val d’Aran i el Pallars Jussà. Va ser declarat Parc Nacional el 1955, el segon Parc Nacional dels Pirineus després del d’Ordesa i Mont Perdut. Amb una superfície total de 40.852 ha, és el tercer espai protegit més gran de Catalunya i el cinquè Parc Nacional més gran d’Espanya. En destaca el relleu abrupte, amb valls en forma d’u, circs glacials, estanys, congostos i tarteres, herència de l’acció erosiva de les glaceres del quaternari, ma-

joritàriament sobre granit, però també pissarres, esquists i roques calcàries. El patrimoni biològic del parc és molt important. L’acusat desnivell i la diferent orientació de les valls dels Pirineus fan que la climatologia canviï sensiblement d’un indret a un altre i que els ecosistemes que s’hi poden trobar siguin molt variats. Dins del marc climatològic global, en una escala més reduïda podem trobar alguna petita variació o microclima que provoca l’aparició de comunitats diferents, més especialitzades, ja sigui en tarteres assolellades o obagues, marges de rius ràpids o llacs d’aigües tranquil·les. Aquest factor també fa augmentar la biodiversitat del parc. Tota la superfície està dividida en dues zones de protecció diferenciades: la interna i la perifèrica. La zona interna és la que té la categoria de Parc Nacional pròpiament dit, mentre

Segueix a la pàgina 52

Ve de la pàgina 50

Valls en forma d’u, circs glacials, estanys, congostos i tarteres, boscos de pi negre i avets centenaris conformen la fisonomia d’aquest extraordinari parc natural

que la perifèrica envolta la zona interna i està destinada a crear un nivell de protecció gradual entre la part interna, més estrictament protegida, i l’exterior. La zona interna se situa íntegrament als municipis de la Vall de Boí i Espot. En el vessant de Boí, hi hem de distingir la vall del Riu de Sant Nicolau i la capçalera de la vall de la Noguera de Tor. Entre els estanys Llong i Llebreta, el riu de Sant Nicolau forma les característiques meandres, que donem el nom d’Aigüestortes. Al vessant d’Espot, hi ha el riu Escrita i l’estany de Sant Maurici. En aquest estany, com en molts altres dels Pirineus, es va construir una presa per poder-ne treure més rendiment hidroelèctric. El llac es troba sota els imponents Encantats. Aquest conjunt, format per l’estany de Sant Maurici i els Encantats, és l’estampa més característica de la bellesa del Parc. Pel que fa a la zona perifèrica, inclou els municipis de Vielha e Mijaran i Naut Aran, a la Val d’Aran; de Vilaller i la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça; la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà, i Espot, Alt Àneu, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu i Sort, al Pallars Sobirà. En aquesta zona perifèrica també destaquen indrets de gran bellesa i valor naturalístic, com el bosc de la Mata de València, les valls de Gerber i Cabanes, el circ de Colomers, el circ de Saboredo, la ribera de Valarties, la vall de Besiberri, els estanys de Cabdella, el pic de Montardo i molts altres

el RIPOLLÈS

l bell mig de la comarca del Ripollès, Ogassa limita amb els pobles de Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Campdevànol. Està format per cinc veïnats, dels quals només dos són nuclis urbans, Santa Maria de Vidabona, i Surroca de Baix i el barri del Prat del Pinter. Aquest municipi és conegut arreu de Catalunya per les mines de carbó que s’explotaren entre finals del segle XVIII i el 1967. Aquestes foren les responsables de l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 1880, a fi de traslladar ràpidament el carbó cap a Barcelona. Un altre factor econòmic que va ajudar a créixer Ogassa van ser les indústries cimenteres Balaguer i Benet. També consta d’altres atractius de visita turística com la gran diversitat de vegetació, gràcies a la seva gran extensió, que

ofereix la possibilitat de passejar per boscos de pi roig, roure, faig i bedoll. A més de poder contemplar zones de matoll i àrees de pastura d’alta muntanya, el territori promou tenir una diversitat de flora que contribueix a que hi visqui una fauna molt variada. Tot això conforma uns paisatges excepcionals i únics, fent d’aquesta zona un lloc idíl·lic. Les coves i les baumes formen part de tot el seu atractiu que crida als amants de la natura, ja que s’hi crea una vegetació exuberant. El municipi és creuat per nombrosos torrents, on l’abundància d’aigua es fa evident amb unes diferents fonts que brollen dins del municipi, anomenades La Nina, la Mona, la Dou, Can Xisquet, el Miner, del Freixe i la font Gran, que donen cos al poble. La Nina el 1987 va permetre a la població rebre una distinció com a “Vila en

flor de Catalunya”.Una extensa orografia permet a l’excursionista adorar les muntanyes amb els seus respectius cims i gaudir de diversos punts emblemàtics d’aquesta situació, com la Serra Cavallera, situada al nord del municipi, on hi ha les muntanyes més importants d’Ogassa. El cim més emblemàtic, de més alçada de la serra i alhora de l’interior del Ripollès, és el Taga (2035m), amb la característica forma de mugró, punt des d’on es pot contemplar la Serra d’Encija, el Pedraforca, la Serra del Cadí, el Puigllançada i la Tossa d’Alp. Altres cims però de menys altitud serien el Puig Estela (2007m), el Puig de Coma d’Olla (1930m), el Puig del Pla de les Pasteres (1893m)i la Portella d’Ogassa(1790m). D’altra banda, igual d’important que la resta, aquest municipi compta amb la muntanya de Sant Amand (1854m), un punt de

referència per als excursionistes, situada entre el coll de Jou, al nord, i el coll de Corones o de Saltor, al migjorn. La seva presència visible des de la plana de Vic, fa que es conegui com ˝El Balcó del Ripollès˝. El municipi té, en el subsol, materials petris formats en diversos períodes geològics. Així doncs, pels aficionats a la geologia, Ogassa és el seu paradís, degut a la gènesi del carbó vinculada totalment amb els fòssils, i aquesta població n’està repleta. Aquest fet, fa que Ogassa tingui un seguit de detalls monumentals que engloben el seu terreny, on es pot contemplar cims, fòssils i itineraris que complementen a la perfecció aquesta població. Per al més curiós, a qui li agrada la història o l’excursionista que li interessa conèixer les arrels més remotes del municipi, Ogassa dona la oportunitat d’endinsar-se al període medieval gràcies a tot el patrimoni arquitectònic basat en nombroses esglésies romàniques. Gaudir de tota l’arquitectura més íntima i personal que llueixen aquestes parròquies fa indispensable visitar la de Sant Julià de Saltor (s. XI), Santa Maria de Vidabona (s. XIII) i la capella de Santa Bàrbara (1881-1882), la qual fou edificada pels miners perquè els protegís de la feixuga tasca minera. Altres indrets també interessants són l’Església de Sant Martí d’Ogassa (s.XI) i Sant Martí de Surroca (s.XI). La ramaderia ha estat i és una de les principals fonts d’ingressos per l’economia del municipi. La majoria del bestiar pastura en les forests comunals d’Ogassa i de Surroca. Hi ha varietat de bestiar, però les vaques i ovelles són les que dibuixen el paisatge Ogassenc. A l’estiu, pasturen a la part alta del municipi, en canvi, a l’hivern es poden veure als vessants de menys altitud. No obstant,˝La Festa Major˝ és l’esdeveniment més important de la població, que té lloc el primer cap de setmana de desembre. No hi falten les misses, les sardanes, els balls típics i concerts. Les festes que es van celebrar fins la formació dels nuclis miners estan relacionades amb les primitives esglésies del municipi. ˝La festa de la Germandat˝ se celebra a l’estiu i té una durada de tres dies, on les diferents activitats estan pensades per a totes les edats i on gaudeixen petits i grans. ˝El Museu Miner d’Ogassa˝ llueix més bonic que mai, gràcies a la rehabilitació que ha sofert en els últims anys. Ha estat un procés llarg però satisfactori on la implicació del veïns del poble ha sigut primordial. A partir de diferents donatius, el projecte va anar creixent fins a convertir-se en el museu d’avui en dia, senzill però amb diferents apartats que recorren el passat miner. Aquest museu presenta la vida minera d’Ogassa al llargs dels anys i un recorregut de la història d’Ogassa. En ell podreu trobar la reproducció d’una mina on poder-se submergir en un viatge al passat, a més de diferents fonts documentals i objectes de la època

“La mina Dolça” es va recuperar, transformant-la en museu per tal de mostrar als més curiosos com era l’interior d’una mina

· Entre setmana visites concertades per a grups. · Caps de setmana de 10:00 a 14:00 h.

Ajuntament d’Ogassa Avda. de les Mines, 13 17861 OGASSA (Girona) Tel. 972 720 380 ogassa@correugi.cat

PASSIÓ PER LA TERRA uresa, qualitat, delicadesa... la cervesa artesana Minera neix sota els conceptes d’excepcionalitat i originalitat. Ens endinsem en el món cerveser de la mà d’una propera empresa artesana, formada per dos amics, originària del Ripollès i que estima la seva terra. Voleu descobrir els seus secrets? En un indret entre Ogassa i Sant Joan de les Abadesses, la cervesa artesana Minera vol compartir el seu patrimoni i donar a conèixer la privilegiada història del lloc on s’hi troba, la qual també ha deixat empremta als seus productes artesans. La seva cervesa és fruit d’aquesta estima, de la relació amb els productes de proximitat de la terra i de la tradició minera del territori que l’envolta. És precisament aquí, al poble d’Ogassa, on Minera madura els ingredients de la seva cervesa, a l’interior de la Mina Juncadella, la qual acolleix aquest 56

projecte emprenedor que dona forma a un producte singular, de proximitat i de qualitat. Per a les produccions més grans, Minera també disposa del seu obrador, el qual es troba a Sant Joan de les Abadesses i on disposen d’una sala de cocció equipada amb una SlowBeer 250 i un equip de 6 fermentadors de 500 i 1000 litres, els quals permeten elaborar 3000 litres de cervesa al mes. Encara així, sigui a la mina o a l’obrador, els seus mètodes de producció segueixen sent fidels a la seva tradició i a als seus processos artesanals que li aporten la màxima personalitat i qualitat.

Cervesa Minera elabora dos tipus de cerveses de forma permanent, la d’Avet i la de Carbó, les quals es complementen amb altres cerveses de temporada i segons l’estació de l’any Cervesa Minera elabora quatre tipus de cerveses de forma permanent durant l’any en format de 50 cl: Avet, Bonaplata, Carbó i Eròtica les quals es

complementen amb altres cerveses de temporada i segons l’estació de lany. A més, també s’ elaboren vàries cerveses de forma periòdica durant l’any en format de 33 cl: Wagon (hivern), Tardor (octubre-novembre), Old Miner (periòdicament) i altres esdeveniments puntuals. De diferents gustos i estils, aquestes elaboracions poden aportar tocs afruitats, punts àcids o amargor intensa però totes sorprendran gràcies a la seva personalitat ben marcada. L’ experiència gustativa de Minera et donarà l’oportunitat d’experimentar un sabor esplèndid, diferent a la resta i inclús, et farà conèixer un ric patrimoni extens i complementat amb una gastronomia de muntanya exquisida. I és que l’empresa artesana organitza diferents activitats per a conèixer la seva terra, com visites guiades a les mines d’ Ogassa, propostes de senderisme per a la descoberta dels espais naturals que els envolten, tastos de diverses varietats de cervesa i un menú gastronòmic miner basat en productes tradicionals de primera qualitat. Cervesa Minera et dona la possiblitat de comprar en línia, consultant tots els productes, varietats i característiques de cadascun

L’experiència gustativa de Minera et dona l’oportunitat d’experimentar un sabor esplèndid, diferent i singular i et farà conèixer un ric patrimoni extens i complementat amb una gastronomia de muntanya exquisida Vols saber més? Consulta la seva pàgina web

www.minera.cat

i et sorprendrà!

Pol. Ind. Cal Gat nº15 · 17860 Sant Joan de les Abadesses (GIR) Tel. 619 473 188 - 636 237 347

minera@minera.cat

Cervesa d’estil English Porter, tradicionalment un estil britànic, amb gustos molt torrefactes i lleugera de cos. Alc. 4,7% vol.

Cervesa de blat d’estil Hefeweizen, tradicionalment un estil alemany, amb gustos afruitats i un punt àcid, amb resina d’avet d’alta muntanya. Alc. 5,7% vol.

Cervesa d’estil California Common. Lleugera de cos, amb tocs afruitats i lleugerament llupulada. Alc. 5% vol.

Cervesa amb una base d’estil American Pale Ale, molt d’aroma de llúpol, amb una entrada suau, una amargor intensa al final i d’un vermell intens degut a la utilització de remolatxa. Alc. 5% vol.

el BAIX

EMPORDÀ

ns endinsem en una de les campanyes gastronòmiques més emblemàtiques de Catalunya, a la ciutat de Palafrugell, i coneixem les diverses propostes que s’ofereixen on els eriçons de mar o garoines són els protagonistes. La Garoinada 2019 comença l’11 de gener i acabarà el 31 de març, dies on els restaurants de Palafrugell elaboraran un menú especial i exclusiu basat en garoines com a ingredient principal, amb elaboracions d’autor i plats alternatius per acabar de complementar una experiència gastronòmica única i diferent. Palafrugell t’espera per gaudir d’una de les jornades que més s’identifiquen amb la ciutat i que cada cop rep més visitants de la resta d’arreu del territori. Amb especialitats de mar i de muntanya, s’han dissenyat diferents fòrmules i propostes per a compartir-ho amb la família, amics o en parella. Aquestes opcions gastronòmiques, van combinades amb una àmplia oferta hotelera i cultural per tal de crear un binomi entre el patrimoni de Palafrugell i la seva gastronomia.

Passar-hi unes vacances o ni que sigui un cap de setmana és una opció turística ideal si es vol descobrir tots els secrets que amaga la gastronomia palafrugellenca i les seves garoines, les quals poden ser cuinades i degustades de mil i una formes, totes elles sorprenents. Durant les jornades de La Garoinada, hi regnen els productes de primera qualitat i de proximitat amb el principal objectiu de poder degustar el mar en el seu estat més pur, comprovar les diferents varietats de garoines i provar-les a l’hivern, la seva millor època. Tant els plats tradicionals com els plats més avantguardistes són presents a les cartes dels restaurants, fet que et donarà l’oportunitat de fer un viatge gastronòmic amb un dels productes més singulars de Catalunya.

La Garoinada, que va néixer l’any 1992, és una de les primeres campanyes gastronòmiques de les comarques gironines i una de les més conegudes, que se celebra en ple hivern durant les minves de gener, quan el mar està tranquil i la garoina està en el seu millor moment. Normalment, és entre els mesos de gener i març i habitualment es troben sota les aigües rocoses del Baix Empordà. Els 10 restaurants que participen en aquesta 28a edició són:

• Restaurant l’Arc • Restaurant La Xicra • Restaurant Xadó • El Balcó de Calella • Restaurant Bellacosta • Hostal La Llagosta • Hotel Restaurant El Far • Restaurant Llafranc • Restaurant Terrassa Terramar • Hotel Restaurant Llevant

Des de Palafrugell, s’han organitzat packs turístics que inclouen, a part dels menús degustació de garoines als diferents restaurants, altres activitats per a passar uns dies a la ciutat, com nits d’hotel, entrades a instal·lacions culturals, vals de descompte i excursions en vaixell d’ època

C. Cervantes, 16 17200 PALAFRUGELL ( Girona ) Tel. 972 613 100 ajuntament@palafrugell.cat

Calella, Llafranc, Llofriu, Tamariu

www.palafrugell.cat

la CONCA

DE BARBERÀ

arca de qualitat, denominació d’origen i vins identitaris d’una terra única. La Conca de Barberà, al nord de la província de Tarragona, acull 3.500 hectàrees de superfície de vinya de producció vitícola, on la frescor dels seus vins és el major tret identitari que els identifica com a DO Conca de Barberà. L’ Abadia de Poblet i l’Orde dels Templers constitueixen les arrels històriques d’aquesta zona de tradició vinícola de la Conca, la qual està envoltada de muntanyes i travessada pel riu Francolí. Aquesta situació geogràfica, ofereix a la terra un microclima mediterrani amb influència continental, el qual provoca importants i considerables beneficis per a l’elaboració del vi. Així doncs, la transició entre la suavitat de les comarques tarragonines del litoral i la continentalitat pròpia de les comar-

ques lleidatanes, doten a la Conca d’unes òptimes condicions per al conreu de la vinya. La zona de producció vitícola de la Conca de Barberà es concentra bàsicament entre la regió de la formació geològica i l’acció erosiva del riu Francolí i del seu afluent, l’Anguera. Aquestes vinyes, incloses a la Denominació d’Origen Conca de Barberà, s’extenen pel territori integrant els termes municipals de Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí.

••••••••••••••••••••••••••••• La transició entre la suavitat de les comarques tarragonines del litoral i la continentalitat pròpia de les comarques lleidatanes, doten a la Conca d’unes òptimes condicions per al conreu de la vinya. ••••••••••••••••••••••••• La D.O. Conca de Barberà produeix vi escumós de qualitat, vi de licor i vi d’aigua, amb les varietats de color blanc, rosat o negre i els quals presenten un color, aroma i sabor únics. ••••••••••••••••••••••••••••••

La DO Conca de Barberà produeix vi escumós de qualitat, vi de licor i vi d’agulla, amb les varietats de color blanc, rosat o negre i els quals presenten un color, aroma i sabor únics, els quals adopten la seva pròpia personalitat i segueixen unes pràctiques enològiques respectuoses i de qualitat. L’altitud de les vinyes es troba en general entre els 350 i 600 m, la qual condiciona a la creació d’uns vins de caràcter fresc i lleuger i amb una gran expressió aromàtica. Tots aquests indicadors posen de manifest no només l’aptitud de la zona per al cultiu de la vinya i l’elaboració dels vins, sinó que també ho fa amb l’obtenció d’un producte de qualitat diferenciada. Les pràctiques de cultiu tendeixen a aconseguir les millors qualitats, ja que s’aprofita l’equilibri fisiològic de la vinya, respectant el medi ambient i aplicant coneixements agronòmics per a l’obtenció d’un raïm en condicions òptimes per a la seva vinificació

la capçalera del Gaià, entre les serres d’Aguiló i el Codony, s’aixeca Santa Coloma de Queralt. Adscrita actualment a la Conca de Barberà, gaudeix d’identitat pròpia, en ser el centre de la comarca natural de la Baixa Segarra. Nascuda en terra de frontera, avui és una esplèndida combinació entre paisatge i història.

Castell dels Comtes Santa Coloma de Queralt i l’estructura actual del centre de la vila estan íntimament relacionades amb l’ època medieval. La ruta per la vila es pot iniciar al castell, un dels edificis més emblemàtics, on podem resseguir les petjades de mil anys d’història. El castell, presidit per una imponent torre del segle XI, està íntimament lligat a la nissaga catalana dels Queralt, una de les famílies més poderoses i influents de l’Edat Mitjana, que donà personatges tan rellevants com Pere II, conegut com a Cor de Roure, Pere III o Dalmau I. Sortint del castell, i travessant el Pati d’armes, arribarem als carrers de l’antic call jueu, que ens duran fins a l’Església gòtica de Santa Maria, on sobresurt el robust campanar de 40m d’altura. A l’interior s’hi conserva una joia del gòtic, el retaule de Sant Llorenç de Jordi de Déu. A la plaça Major, lloc de reunió dels colomins i colomines, hi destacarem la Casa de la Vila del segle XVIII i les balconades de ferro forjat. Santa Coloma guarda encara un parell de joies més per als seus visitants, l’Església de Santa Maria de Bell-lloc, amb la seva magnífica portalada romànica que satisfà als més exigents, i el sepulcre de la família Queralt, que es troba a l’interior, obrat a finals del segle XIV i amb la representació de la cerimònia del “Córrer les Armes”, un dels millor conservats del nostre país. No podeu marxar de Santa Coloma sense passar per les Fonts de les Canelles, fonts monumentals de principis del segle XVII, que us encisaran. Amb encara no dos anys de la seva obertura, l’antiga botiga de Cal Jaume Punto, s’ha convertit en una parada obligatòria per als que decideixen descobrir Santa Coloma. Cal Jaume Punto era una anti64

ga adrogueria, cereria, xocolateria i petit obrador, tot un referent en la història del petit comerç colomí. Tancà les seves portes a finals dels anys 60, però les persianes es tornaren a aixecar el maig del 2017 com a botiga museu. Un dels trets més significatius i especials de la botiga és que conserva els aparadors, el mobiliari, el terra amb rajola hidràulica, però a més a més, i això la fa única, tots els productes exposats són de la pròpia botiga, els que venia Joan Farrés Puig fa més de 50 anys. Si voleu conèixer la història de tots aquests espais podreu fer-ho a través de les visites guiades que s’ofereixen des de l’Oficina de Turisme. El terme municipal de Santa Coloma de Queralt està format per tres pedanies: Aguiló, que més enllà de ser un fantàstic mirador de la zona, conserva les restes

La ruta del Romànic o la ruta dels Castells, ens endinsaran en uns paratges naturals inèdits, com Santa Perpètua de Gaià o Sant Magí de la Brufaganya.

Tradició gastronòmica Un dels tresors de la seva cuina és el romesco colomí, plat elaborat amb bacallà esqueixat cuit amb una bona picada i espècies que podreu tastar a l’ Aplec del Romesco (tercer diumenge de juliol) i també en restaurants i bars del poble. De reconeguda fama és així mateix el safrà colomí, de gran rellevància per la seva qualitat, i que podrem tastar i conèixer a la fira Som terra de safrà, que se celebra el primer cap de setmana del mes

Ajuntament de Santa Coloma de Queralt del castell i l’ Església romànica de Sant Vicenç; i els petits llogarrets de La Pobla de Carivenys i Les Roques d’Aguiló.

Paisatge de cromatismes Camps de cereals tacats per petits boscos de pins i roures converteixen l’entorn de Santa Coloma en un indret ple de sorpreses que podem assaborir a través de diferents rutes. Una d’aquestes és la ruta dels Molins, que ressegueix el riu Gaià que neix a la vila; s’hi troben les restes de vuit molins fariners, la resclosa del riu, el pou de gel i l’Ermita romànica de Sant Salvador de Figuerola.

de novembre. Abans d’acomiadar-vos de Santa Coloma no us oblideu de tastar el coc d’arengada, de botifarra o llom, la cervesa artesana “Segarreta”, les melmelades i formatges, els embotits i les delícies de les pastisseries, com els carquinyolis i les teules, o el licor de safrà colomí “Crocus”, que us faran endolcir la visita

El municipi de Santa Coloma de Queralt està format per tres pedanies: Aguiló, La Pobla de Carivenys i Les Roques d’Aguiló

el MONTSIÀ

Sant Jaume d’Enveja, un petit indret al Delta de l’Ebre, vol compartir el seu atractiu amb tu. Vies verdes, festes populars, platges verges i diversos racons t’esperen per a que coneguis tot el que aquest indret amaga. Per tot això, Sant Jaume d’Enveja et revel·la els seus 10 imprescindibles que no et pots perdre.

El Poble Comerç, restauració, passejos i establiments diversos t’esperen en un Carrer Major ple d’encant. Es tracta de l’ eix principal de Sant Jaume d’Enveja, una població on hi habiten 3600 habitants i que desprèn un molt bon ambient per a locals i visitants. El seu turisme de proximitat, a part del conreu de l’arròs, és el pilar bàsic en l’economia del municipi, el qual comparteix diverses propostes per a totes les edats i activitats variades per conèixer el seu entorn.

Pont Passador i Passeig Fluvial Es tracta d’una de les construccions més emblemàtiques de Sant Jaume d’Enveja i el qual s’identifica per la seva espectacularitat sobre el riu Ebre. El Pont ja s’ha convertit en tot un referent turístic, el qual et dona l’oportunitat de passejar-hi quan cau la tarda i observar i admirar les postes de sol des del seu punt més alt. El pont “Lo Passador” fou inaugurat l’any 2010 i té un acurat disseny que s’integra perfectament en l’entorn paisatgístic únic en el qual s’hi troba.

Via Verda

Festes Populars

“Paradís Horitzontal”: Sant Jaume d’Enveja es localitza enmig d’un entorn únic i especial, fàcil de reconèixer pels seus camps d’arròs i per la gran varietat d’aus, el Delta de l’Ebre. Des de la regidoria de Turisme del municipi, s’han creat unes rutes especialitzades que et donaran l’oportunitat de descobrir i viure tot el seu patrimoni natural i endinsar-te en l’excepcionalitat del Delta. Una d’aquestes rutes és coneguda com la Via Verda “Paradís Horitzontal”.

Un altre dels punts més atractius de Sant Jaume d’Enveja són les seves festes populars, les quals s’organitzen amb la intenció de donar a conèixer el territori i compartir les tradicions més arrelades. Un bon exemple són La Festa Major del Patró de Sant Jaume (al juliol), i les festes de l’arròs com la Plantada (al maig) o la Sega (al setembre). A més, per tal de compartir la seva artesania i productes tradicionals, el municipi organitza les jornades Somriu, les quals coincideixen amb l’aniversari del Pont Passador.

Arrossar interactiu Amb una clara finalitat pedagògica, es tracta d’un atractiu turístic referent de la zona. Aquesta activitat explica i comparteix les costums tradicionals del cultiu de l’arròs i dona l’oportunitat al turista d’obtenir la mateixa sensació que tenien els avantpassats quan xafaven el fang de les terres de Sant Jaume. L’arrossar interactiu està obert amb accès lliure els 365 dies de l’any.

Centre d’Interpretació de les Barraques del Delta Visita obligatòria si es vol descobrir la vida d’un pagès de Sant Jaume d’Enveja. Al CIBDE, podràs viure per un dia a la pell del pagès i de la seva família, des de la seva colonització fins a experimentar el seu entorn, la seva rutina, els seus estris o la seva feina al camp, entre d’altres activitats.

Gastronomia La gastronomia del Delta és reconeguda arreu pels seus arrossos amb Denominació d’Origen, el seu marisc i el seu producte estrella, l’angula. Sant Jaume d’Enveja també et donarà l’oportunitat de degustar aquestes delícies, les quals són els principals àpats que qualsevol turista podrà provar, conjuntament amb més productes de Km0.

El Sol, un element més Des del Delta, l’observació de la sortida i posta de sol és una de les propostes més impressionants. I és que completar una bona estada a Sant Jaume d’Enveja amb la visualització d’aquest fet natural des de les platges o el pont “Lo Passador” no té preu.

Platges verges El Delta de l’Ebre està envoltat per quilòmetres de platges úniques i d’un gran interès paisatgístic i natural. La sortida i la posta de sol vistes des d’aquestes platges, et brinda l’oportunitat de gaudir de la natura com mai. El terme municipal de Sant Jaume d’Enveja acull 3 d’aquestes platges excepcionals i de màxim interès com són: la platja del Migjorn, amb una zona d’oci per a l’estiu; la platja naturista, única catalogada i senyalitzada a les Terres de l’Ebre; i la platja del Serrallo, guardonada tots els anys per ecologistes en acció com una de les platges més verges i naturals de Catalunya.

Allotjaments turístics Tu tries si prefereixes una casa rural o una barraca, però hem de dir que totes dues opcions són ideals per allotjar-te a Sant Jaume d’Enveja. El tracte agradable, personal i proper dels seus propietaris et faran viure una experiència de benestar única. Hi voldràs tornar!

Per a més informació sobre totes les festes, podeu consultar la web:

www.santjaumeturisme.cat

Av. de Catalunya, 22-30 · 43877 SANT JAUME D’ENVEJA (Tarragona) Tels. 977 468 039 / 977 478 056 67

RACONS DE CATALUNYA POSTA DE SOL I FLAMENCS AL DELTA DE L’EBRE ( El Montsià ) Fotografia cedida per l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja 69

l' ALT

CAMP

l ’origen dels calçots i ha poques ciutats que tinguin tanta història, festes, tradicions i cultura reconegudes arreu del territori, com ho té Valls. Una ciutat per viure en tots els sentits, ja que compta amb una forta personalitat que gira al voltant de la cultura, de les tradicions castelleres i de les calçotades. Des de turisme ofereixen oportunitats per descobrir la història i bellesa de Valls a través de diferents rutes que us duran a recórrer tota la ciutat. Tot un itinerari que et permetrà descobrir els atractius d’aquesta ciutat, per un costat la part cultural amb diferents emblemes com Cèsar Martinell o Narcís Oller, personatges que han deixat una empremta en aquesta ciutat, en forma d’obres. Si seguiu les rutes dedicades a ells us deixaran conèixer una 70

mica més Valls. D’altra banda, no us oblideu de continuar vivint les històries i llegendes que s’amaguen a la Plaça del Pati o a l’Església de Sant Joan, entre molts altres racons.

Aquest any, la Gran Festa de la Calçotada de Valls se celebra el 27 de gener, on diferents persones de tota Catalunya gaudiran d’aquest àpat Per l’altre costat, trobem la plaça del Blat, el quilòmetre zero casteller. Aquí és on van néixer els Xiquets de Valls fa més de 200 anys. Aquests són la perfec-

ció entre força, equilibri, valor i seny que han esdevingut comuns denominadors d’una passió que, es viu a flor de pell. La ruta Valls km0 món casteller us descobrirà els símbols, però també els temples de les dues colles de castelleres. Al juny inicien la temporada, fet declarat per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La plaça té molta història i mostra diferents espais que esdevindran curiositats del que va passar en els seus subsòls durant la Guerra Civil Espanyola. Així doncs, no dubtis en fer la ruta Espais Amagats. La millor proposta per conèixer tota la història comercial de Valls es seguint la ruta 800, de places i mercats, aquesta activitat va permetre l’arribada de la comunitat de jueva. Així doncs, quan visitis als vallencs no et perdis la ruta pel Call Jueu de Valls.

Però realment, aquesta població és coneguda pel calçot, ja que Valls és l’origen de l’autèntica calçotada. L’ origen i l’expansió de la calçotada és un fenomen genuïnament vallenc i, fins i tot, té data de naixement i autor amb nom i cognom. Tot va començar a finals del segle XIX a Valls, quan un pagès conegut com a “Xat de Benaiges” va menjar-se dues cebes blanques grillades. Llavors, va voler fer proves amb aquesta classe de bulb. Així doncs, el fet de menjar calçots neix en el moment que, aquest pagès va decidir collir les cames que havien sortit de les cebes, en va tallar les arrels i les va rostir a la flama; després en va treure la capa ennegrida pel foc i es va cruspir la part blanca amanida amb oli, vinagre i sal. Li va agradar tant que va decidir experimentar sobre aquell conreu fins que va establir el procediment que avui tots coneixem. A partir del primer terç del segle XX la calçotada es va convertir en un àpat habitual de moltes famílies vallenques. Actualment, continua essent un motiu de quedada inamovible per a molts catalans, on el calçot és el principal plat. I és que, avui en dia, hi ha tota una activitat turística de prestigi, ja que els vallencs i vallenques realitzen una Gran Festa, que se celebra l’últim diumenge de gener a Valls. Tot un esdeveniment gastronòmic que va idear-se l’any 1982 gràcies a la implicació de gairebé tota la ciutat, les entitats, els restaurants, comerciants, voluntaris... És una de les festes culinàries de Catalunya més importants i una de les que tenen una gran afluència, amb més de 35.000 visitants en un sol dia. Aquest acte, dur a terme durant tot el matí activitats relacionades amb el calçot i tot el que l’envolta. Una festa

Segueix-nos a:

centenària que s’ha convertit en un dels àpats identificats de la cultura gastronòmica catalana.

L’autèntica calçotada va tenir origen a Valls a finals del segle XIX, quan un pagès va decidir menjar-se dues cebes grillades Aquest any, se celebra el 27 de gener on diferents persones d’indrets de Catalunya gaudeixen d’aquest àpat, d’aquesta tradició i, sobretot, es deixen encisar per l’essència que desprèn la ciutat. La calçotada, com moltes altres tradicions, té la seva temporada òptima. Els millors moments per gaudir-ne són els mesos d’hivern, especialment des de novembre fins a l’abril. Els calçots de Valls tenen una insígnia que els qualifica com un distintiu de qualitat, que rep del nom de l’IGP “Calçot de Valls”. Tot això, sorgeix de la demanda dels pagesos del camp de Tarragona per aconseguir el reconeixement adequat a la qualitat del producte que conreen. Quan aneu a comprar els identificareu ràpid, ja que estan lligats amb un fil blau del qual penja una etiqueta numerada amb el nom del productor. Per rebre aquesta certificació han de seguir unes característiques organolèptiques mínimes que estableix l’IGP. Així doncs, no dubteu i marqueu al calendari el dia 27 de gener, assistir a la Gran Festa de la Calçotada de Valls, la ciutat origen de l’autèntica calçotada. Viu la festa i enriqueix-te de la seva gent i, sobretot, coneix en profunditat tots els seus racons, que com ja us hem explicat, tenen molt a mostrar-te i no et deixaran indiferent

Ajuntament de Valls Plaça del Blat, 1 43800 Valls (Tarragona) Tel. 977 636 010

www.valls.cat

RACONS DE CATALUNYA CALÇOTADES DE VALLS ( l’Alt Camp )

a cuina de sempre amaga secrets, amb ingredients deliciosos que fan les receptes tradicionals molt especials i per llepar-se els dits. En aquesta ocasió us presentem un aliment una mica desconegut per als millennials però tan típic en la cuina de les àvies, la nyora. El nom de “nyora” el rep gràcies als frares gerònims que els cultivaven a la població de “La Ñora”, al costat de Múrcia. El clima de la zona va anar modificant aquest pebrot fins a convertir-lo en el que és avui dia: un pebrot rodó, vermell i dolç. Tot degut a l’aclimatació d’unes llavors portades d’Amèrica pel mateix Cristòfol Colom. Descriuríem la nyora com, de forma rodona i pell dura, de color vermell

74 74

intens amb molta llavor i poca carn, molt dolç, gens picant i de sabor amargant. Té una gran similitud amb el conegut pebrot choricero, però aquest allargat.

Antigament, es collia i es posava en enfilalls i es deixava assecar a l’aire. Aquest procés es duia a terme, per la conservació d’ ell en la temporada d’hivern. Actualment, creix en

hivernacles, ja que és la millor manera per controlar l’ambient i creixi de la manera més òptima. Té unes exigències explícites de cultiu, com que necessita un sòl amb gran quantitat de matèria orgànica, una temperatura que rondi els 20 graus, una taxa d’humitat baixa i molta llum, sobretot durant la primera etapa de creixement. Al mercat acostumem a trobar-les seques de manera que, cal obrirles i submergir-les en aigua freda perquè s’hidratin i així poder-les utilitzar. Un cop hidratades, només cal rascar la seva pell interior amb la punta d’un ganivet o una cullereta per obtenir tota la seva carn. És habitual ficar-ne als arrossos, a les cassoletes de conill o pollastre, però sobretot, en les salses

el BAIX

CAMP

la Maria el Sergi

el Ferran

A Reus des del 1988, el Restaurant Ferran Cerro obre cada dia amb el mateix objectiu: compartir amb tots els seus clients la bona cuina, aquella que s’atreveix a provar noves elaboracions amb una combinació exquisida de gustos i textures. Sabors de mar i muntanya donen forma a una gastronomia singular que caracteritza els plats i receptes de Ferran Cerro, el qual ha treballat en les millors cuines del país.

76 76

La personalitat emprenedora i l'actitud inquieta del seu xef, ha fet que avui en dia el restaurant sigui tot un referent, on s'ofereix una gran varietat d'elaboracions de la seva cuina d'autor utilitzant productes frescos i de proximitat. Des d'un mirada fresca i global, Ferran Cerro aporta autenticitat en les seves especialitats en carns, peixos i arrossos i que denoten la seva àmplia experiència en el món gastronòmic. La seva cuina, ciudada fins l'últim detall, ofereix creativitat culinària en tots els sentits i se serveix en un local càlid, rústic i acollidor on el benestar és el principal protagonista. Acompanya la teva estada gastronòmica amb un bon vi; al restaurant Ferran Cerro també el trobaràs. Una gran varietat de vins vesteixen la bodega del restaurant i els seus trets que els identifiquen són ideals per acompanyar els vostres plats. Es tracten de vins únics, delicats, de gran qualitat, ecològics i saludables que fan el complement perfecte a una cuina inspirada amb els sabors d'arreu del món. I la cirereta del pastís la formen, com no podia de ser d'una altra manera, els seus postres. Les creacions pròpies més dolces t'esperen per acabar una experiència gastronòmica única, a la capital del Baix Camp, entre el mar i la muntanya

el BAIX

PENEDÈS

Si t’agrada descobrir els encants i els racons amagats dels petits pobles que formen Catalunya, queda’t aquí, perquè Sant Jaume dels Domenys, té molt a explicar-te. Aquest mes us presentem alguns dels seus nuclis i tot allò que tenen per ensenyar-te

n dels primers nuclis que trobaràs a l’extrem més occidental del municipi, i molt a prop de la sortida nº12 de l’autopista AP-2, és El Papiolet. Només arribar ens trobem la bonica Església de la Mare de Déu dels Àngels, de construcció moderna que data del 1950. Com a curiositat, aquest temple cristià conserva una talla de fusta de la Mare de Déu feta per un escultor barceloní i comprada per tot el poble. Igual que, un Sant Crist de fusta d’origen barroc (s.XVI i s.XVII), que fou comprat a un antiquari en el moment que es va construir l’església. Curiositats que s’amaguen darrere les parets d’aquesta arquitectura.

Deixa’t perdre pels camins i carrerons del Papiolet, tal és així que si ens anem endinsant pel carrer principal del poble, ens trobarem una plaça, on hi ha el bar de la societat del Papiolet. Aquest és un bar dels de tota la vida, el lloc de reunió per a molts, mentre prenen un cafè i arreglen el món. És l’establiment ideal per degustar la gastronomia més casolana i deliciosa mentre gaudeixes del teu temps de descans. Un cop tornis a iniciar la teva ruta, t’adonaràs que si segueixes carrer avall, a la sortida del poble, trobaràs un cartell, què indica com anar a la Font Safareig del Papiolet. Un espai ideal per poder fer una parada, respirar aire pur i fer un glop d’aigua ben fresca. Gaudeix d’aquesta zona fent una passejada molt relaxant entre arbres i creuant petits rierols, tot escoltant la natura.

A la part nord en direcció a la muntanya, trobarem Torregassa i el Papagai, dos pobles que val la pena visitar. Per una banda, Torregassa situada a ponent del municipi i dividida en tres nuclis de població que s’estenen al llarg de la carretera. També hi trobarem la seva societat, on si anem amb nens, mentre els grans fan un ‘’mos’’ els més petits poden jugar a la seva pista o al parc infantil què hi ha al costat. És en aquest nucli, on podrem descobrir Cal Palau i la Capella de Sant Antoni. La masia de Cal Palau, del segle XVIII, presenta un bonic portal adovellat, datat del 1771. Es troba adossada a la part exterior del baluard amb la capella de Sant Antoni Abat. La capella fou construïda el 1813 pel propietari de Cal Palau.

Casa de pagès

Segueix a la pàgina 80

Ve de la pàgina 79 Per l’altra banda, si pugem cap al Papagai, gaudirem d’una bonica urbanització situada a la falda de la muntanya, des de la part més alta, tindreu unes vistes fantàstiques on s’hi pot observar tota la plana del Baix Penedès on la terra s’endinsa al mar… realment meravellós. Des d’allà podreu delectar-vos de les muntanyes de Sant Jaume pujant al Pi Sol, una muntanya de 414 metres amb unes vistes formidables, és una ruta apta per a tots els nivells. Tot seguit ens topem amb l’Hostal. Un petit poble que permet fer una estada plaent, ja que compta amb diverses cases rurals, com “Les orenetes” o Cal Cabrer”, a més de l’hotel i restaurant “Castell de Gimenelles”.

Caminar entre vinyes és una de les delícies més grans que ens ofereix el nucli de l’Hostal, situat entre La Torregassa i Sant Jaume dels Domenys. Aquest nucli proposa diferents recorreguts per fer a peu per dins la muntanya, però una ruta que us convidem a realitzar s’esdevé entre vinyes, la qual és apta per a tota la família, un circuit pla i totalment recomanable per fer a peu o en bicicleta i té una durada d’1,5 quilòmetres d’anada i 1,5 quilòmetre de tornada. Si ens dirigim a la part nord d’aquest nucli, tot sortint del poble, ens adonarem que tot el que ens envolta són camps de vinyes i damunt d’un turó veurem el Castell de Gimenelles, un bonic mas del segle XVIII, construit amb els enderrocs del castell original. Del Castell vell de Gimenelles, situat més amunt, només en resten unes escasses runes, consistents en uns murs de pedra, d’aparell irregular, i la base d’una torre cilíndrica, feta amb pedra i fang, tot plegat de dimensions reduïdes. Seguint la carretera cap amunt, agafarem el primer camí enquitranat que trobarem a la dreta et permetrà arribar al petit nucli de les casetes de Llobets. Un cop allà podràs divisar el majestuós pi de les casetes (Pinus halepensis), un arbre que es troba a Sant Jaume dels Domenys (el Baix Penedès), el qual és, possiblement, el pi blanc amb la capçada més ampla de tot Catalunya. Delectat amb la seva presència, perquè et deixarà bocabadat de la grandària del seu tronc i la seva capçada.

Si segueixes el camí enquitranat a uns 150 metres ens trobarem la Font Safareig de la Bassa Gran, un bonic espai a la vora del torrent, on les dones de Sant Jaume anaven a rentar la roba. Aquest lloc es troba ben acondicionat per fer-hi una paradeta a reposar i agafar forces.

QUALITAT

ENS

Un cop aquí ens podem acostar a Sant Jaume dels Domenys, on podem trobar el Celler Cooperatiu, l’Església Parroquial amb la seva pica baptismal visigòtica, el seu museu litúrgic o la necròpolis cristiana, entre moltes altres coses, sense oblidar-nos de l’aqüeducte romà. O podem refer el camí que hem vingut gaudint de la ruta de tornada. En les pròximes edicions seguirem parlant de molts més atractius què ens ofereix el nostre municipi com la torre medieval de Lletger, el pont Romà de Cornudella o el pèlag gran, entre d’altres coses

Plaça de Joan Roig, 2 43713 SANT JAUME DELS DOMENYS (Tarragona) Tel. 977 677 113

GUIA

Olis, vins i caves amb

ESPERIT COOPERATIU Sant Jaume dels Domenys Banyeres del Penedès La Bisbal del Penedès Rocafort de Queralt Blancafort Pira Rodonyà

cellersdomenys.com 81

Vallfort, casa’t al Penedès

l bell mig del Penedès, a Sant Jaume dels Domenys, i en un paratge paisatgístic excepcional, trobem Vallfort, una masia fortificada del S. XV. Durant la seva història, ha estat residència senyorial a l’Edat Mitjana, lloc de templers i hospitalers i seu conventual, i catalogada com a singular que compta amb un entorn privilegiat de més de tres hectàrees, envoltades de natura i vinyes. Vallfort, avui un complex completament renovat i amb el recolzament de Catering Sensacions, es presenta com un nou espai per celebrar-hi casaments de forma exclusiva, proposant diferents serveis per esdevenir, de manera personalitzada, en màgics i inoblidables. Situat a només 50 minuts de Barcelona, disposa de diferents espais a utilitzar per personalitzar cada moment del casament. • El Racó de l’Olivera, amb més de 800 m2 de gespa on poder celebrar la cerimònia sota l’ombra d’una olivera centenària.

• L’Era, d’uns 400 m2 al peu de la masia, entre oliveres i ideal per al vostre aperitiu o banquet. • El Pati dels Bambús, recollit i d’uns 190 m2 per celebrar-hi el final de festa a l’aire lliure.

• El Pou de Pedra, de 300 m2 amb rajola tova i com espai ideal per l’aperitiu, el banquet i, fins i tot, el ball. Tots aquests espais exteriors es complementen amb altres racons amb encant com el carro de bous, l’entrada dels bambús, el pou romàntic del S. XIX, la porxada, les feixes de la masia i les vinyes.

Si seguim descobrint Vallfort, no podem oblidar la delicadesa i els espais acollidors del seu interior, formats per: • Sala Marmellar, de 270 m2 amb capacitat per 220 comensals, és el lloc perfecte per dur a terme el vostre banquet en un espai climatitzat i amb una il·luminació especial.

De la mà de Catering Sensacions, la gastronomia és el valor afegit, la qual es basa en el respecte a la tradició culinària catalana que, barrejada amb il·lusió, atreviment i matisos d’altres cultures, converteixen en singulars i únics tots els esdeveniments. S’interpreta la cuina mediterrània amb noves tècniques de cocció, sempre amb la premissa de respectar la qualitat dels productes i els seus veritables sabors. Aquesta gastronomia i l’equip humà, amb l’experiència i flexibilitat que els avala, garanteixen el casament que us heu imaginat, amb la personalització del disseny de cada part del dia, dels racons somiats i dels detalls que encara heu de descobrir. Sensacions que no us deixaran indiferents, tant pel seu tracte com pel seu saber fer culinari

• Sala Vallfort, de 340 m2 on les oliveres mòbils ressituen el jardí a l’interior i donen a la sala un toc especial per a cerimònies o aperitius en cas de mal temps. La Masia Vallfort està situada a la part més alta de la finca. Com a masia fortificada que va ser, gaudeix d’unes vistes increïbles de les vinyes i, a més de disposar de diferents sales d’estar, menjadors, cuina, pati, porxo amb barbacoa i piscina, ofereix la possibilitat d’allotjar fins a 31 persones a les seves 13 estances.

Camí des clots s/n · 43713 SANT JAUME DELS DOMENYS ( TGN ) Tel. Mòbil – Josep: 671 898 851 info@cateringsensacions.com www.vallfort.com

OFICINA CENTRAL Av. Can Magí, 5 · 08173 SANT CUGAT DEL VALLÉS ( BCN ) OFICINA AL PENEDÈS C/ Raval, 3 · 08770 SANT SADURNÍ D’ANOIA ( BCN ) Tel. +34 931 874 342 www.cateringsensacions.com

MAS ROSSELL

Anuncia’t a

Una cuina avantguardista que treballa amb la combinació de gustos i textures Alt Camp

C/ Sant Joan, 22 CASAFORT - 43887 NULLES (Tarragona) 43201 REUS info@fcrestaurant.cat Tel. 676 93 98 59

T. 977 945 142 www.fcrestaurant.cat quintaforca@gmail.com

www.masrossell.cat

Un allotjament rural situat al municipi d’El Pla de Santa Maria, a l’Alt Camp. Una masia de vuit hectàrees i envoltada de terres de secà, cereals, vinyes i boscos. Un espai ideal per la desconnexió. La masia té la capacitat per a 15 persones i compta amb unes comoditats i instal·lacions excel·lents per gaudir plenament de l’estada a la casa. Viu el turisme rural a Mas Rossell, descobreix-los.

publicitat @ magazine publicaciones.com

667 560 225

Carretera C-37, km-21’9 43810 El Pla de Santa María (TGN) Reserves: 620 960 024

Conjunt de cases de més de dos segles d’història. Aquí trobaràs un entorn per viure emocions inoblidables i on podràs trobar-te amb tu mateix, amb la teva família o amb els teus amics.

Reserves : 620 415 536 • 661 575 853

Carrer Principal,1 • 25632 COLLMORTER ( Lleida )

info@calsoldat.com www.calsoldat.com

Un lloc addictiu per a tot amant de l’alta muntanya, del descans i el benestar C/ Major, 46 · 25580 · ESTERRI D'ÀNEU ( Lleida ) RESERVES: 973 626 097 • 973 626 292 hostal@hostalvalldaneu.com

DIVENDRES, 11 de Gener LA GAROINADA, de l'11 de gener al 31 de març a Palafrugell.

DIUMENGE, 13 de Gener FIRA DEL CAMÍ RAL, a Sant Hilari Sacalm.

FESTIVAL DE LA NOVEL·LA NEGRA, del 18 al 19 de gener a Tiana. LA CORRIDA, del 18 al 20 de gener a Puig-Reig.

DISSABTE, 19 de Gener FESTA DE SANT ANTONI, a Solsona, Prullans, Sant Llorenç de Morunys.

FIRA DE SANT HILARI, a Vilanova del Camí.

TROFEU FLOQUET DE NEU, a l'Estació d'esquí d'Espot.

CONCERT DE REIS, a Tàrrega, Bellpuig, els Arcs...

12a MOSTRA INTERNACIONAL DE PASTISSERS, del 19 al 20 de gener a Sant Vicenç dels Horts.

MARXA DE LA BOIRA, a la Granadella. CURSA DEL SANT TORNEM-HI, a Guissona. CENS D'OCELLS AQUÀTICS, a l'Estany d'Ivars i Vila-Sana. FESTA DE L'OLI, a Granyena de les Garrigues.

DIUMENGE, 20 de Gener VIII FIRA DE L’OLI I L’OLIVA, a Ullastrell. MARXA PIRINEU, a Lles de Cerdanya.

MERCAT TOT SEGONA MÀ, a Santa Eulàlia de Ronçana.

DIJOUS, 17 de Gener FESTA DE SANT ANTONI: TRES TOMBS, a Balaguer, Tremp, Vilanova i la Geltrú, Ós de Balaguer, Bellver de Cerdanya, Sanahüja... CALDERADA DE SANT ANTONI, a la Seu d'Urgell.

DIVENDRES, 18 de Gener FIRA DE L'OLI DE QUALITAT VERGE EXTRA, del 18 al 20 de gener a les Borges Blanques.

DILLUNS, 21 de Gener APLEC DE SANT SEBASTIÀ, a Talarn.

DIVENDRES, 25 de Gener FIRA INTERCOMERCAL DE L'OLI, del 25 al 27 de gener a Móra La Nova.

DISSABTE, 26 de Gener MUSICANT L'URGELL. SO & PATRIMONI, a Castellserà.

La nostra agenda està a la disposició de tots els Ajuntaments i les Oficines de Turisme de Catalunya per a que puguin promocionar les seves fires, festes i esdeveniments. Voleu que apareguin les de la vostra població de forma gratuïta cada mes? Només cal que contacteu amb nosaltres als telèfons 93 249 71 71 / 973 071 222 o a través del correu electrònic agenda@magazinepublicaciones.com.

FIRA INTERCOMARCAL DE L'OLI, a Móra la Nova. FESTA DE LA PIGOTA, a Vallbona de les Monges. FESTA DELS TRES TOMBS I MERCAT TRADICIONAL, del 26 al 27 de gener a Tàrrega.

DIUMENGE, 27 de Gener

DIA MUNDIAL DE LES ZONES HUMIDES, a l'Estany d'Ivars i Vila-sana.

DIVENDRES, 8 de Febrer JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LA GALERA, del 8 de febrer al 3 de març a Ametlla de Mar.

FESTA DEL XATÓ, a Vilafranca del Penedès.

DISSABTE, 9 de Febrer GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA, a Valls.

FIRA DE L'ARBRE I LA NATURA, del 9 al 10 de febrer a Mataró.

APLEC DE LA SARDANA, a Òdena.

FIRA APRÈSKI, a Rialp.

DIVENDRES, 1 de Febrer LLEIDA OCASIÓ, del 1 al 3 de febrer a Lleida.

BODAMARKET, del 9 al 10 de febrer a Granollers.

DIUMENGE, 10 de Febrer FESTA DE L'ARRÒS, a Bagà.

FIRA DE LA CANDELERA, de l'1 al 3 de febrer a Molins de Rei.

DISSABTE, 2 de Febrer MERCAT D'HIVERN, a Mollerussa. FIRA DEL FARRO, del 2 al 3 de febrer a Vall de Bianya. EXPOCERIMÒNIA, del 2 al 3 de febrer a Terrassa.

DIUMENGE, 3 de Febrer XATONADA POPULAR, a Vendrell.

MERCATS D'ARTS I OFICIS, a Viladecans.

DIMARTS, 12 de Febrer EXPOSOLIDOS, del 12 al 14 de febrer a La Farga de l'Hospitalet.

DIVENDRES, 15 de Febrer MOLLERUSSA DRONE PARTY, a Mollerussa. MEDITERRANEAN DIVING SHOW, del 15 al 16 de febrer a Cornellà.

Oficines de Turisme de Catalunya ALT CAMP

ALT URGELL

OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP C/Mossèn Martí, 3 · Valls Tel. 977 608 560

OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112

NULLES C/ Estació, s/n · Nulles Tel. 977 602 522 SANTES CREUS Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560 VALLS C/ de la Cort, 61 · Valls Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431 CADAQUÈS C/ Des Cotxe, 2A · Cadaquès Tel. 972 258 315 EMPÚRIES Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233 EMPURIA BRAVA Av. Pompeu Fabrà, s/n · Empuria Brava Tel. 972450 802 FIGUERES Pl. de l'Escorxador, 2 · Figueres Tel. 972 503 155 L'ESCALA Pl. de les Escoles, 1 · L'Escala Tel. 972770 603 LLANÇÀ C/ Camprodón, 16-18 · Llançà Tel. 972 380 855 PERALADA Pl. de la Peixateria, 6 · Peralada Tel. 972 538 840 EL PORT DE LA SELVA C/ Llançà, 3 · El Port de la Selva Tel. 972 387 122 ROSES Av. de Rode, 79 · Roses Tel. 902 103 636 SANT PERE PESCADOR Ctra de la platja, s/n · Sant Pere Pescador · Tel. 972 520 535 VILABERTRAN C/ Josep Reig i Palau, 10 · Vilabertran Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS SANT SADURNÍ D'ANOIA C/ Hospital, 23 · Sant Sadurní d'Anoia Tel. 938 913 188 SUBIRATS Edifici de l'estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Subirats Tel. 938 993 499 PENEDÈS C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 938 181 254

COLL DE NARGÓ Pl. de l'Ajuntament, 1 · Coll de Nargó Tel. 973 383 048 LA SEU D'URGELL C/ Major, 8 · La Seu d'Urgell Tel. 973 351 511 OLIANA Av. Barcelona, 81 · Oliana Tel. 973 470 339 ORGANYÀ Pl. de les Homilies, s/n · Organyà Tel. 973 370 030 TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tuixent Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 353 EL PONT DE SUERT Av.Victoriano Muñoz, 22 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 005 OFICINA DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

ANOIA OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA PL. Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 938 051 585 CALAF Pl. dels arbres, s/n · Calaf Tel. 938 680 833 L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Alta Anoia · Tel. 938 680 366 LA LLACUNA C/ Major, 4 · La Llacuna Tel. 938 976 830

BAIX CAMP OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. ferran, 8 · Reus Tel. 977 327 155 CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Cambrils Tel. 977 792 307 CAPAFONTS C/ Les Fonts, 7 · Capafonts Tel. 972 505 902 LA SELVA DEL CAMP Camí de Tarragona, 10 · La Selva del Camp · Tel. 977 844 630 L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1· Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant · Tel. 977 823 328

MONT-ROIG DEL CAMP CN- 340 km1139 · Mont-roig del camp · Tel. 977 179 468

BEGUR Av. Onze de Setembre, 5 · Begur Tel. 972 624 520

PRADES C/ de la Muralla, 3 · Prades Tel. 977 868 302

CALONGE - SANT ANTONI Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge · Tel. 972 661 714

REUS Plaça del Mercadal, 3 ( Gaudí Centre ) · Reus Tel. 977 010 670

L' ESTARTIT Passeig Marítim, s/n. · L'Estartit Tel. 972 751 910

BAGES OFICINA DE TURISME DEL BAGES Muralla de St. Domenèch, 24 Manresa · Tel. 936 930 350 CARDONA Av. del Rastrillo, s/n · Cardona Tel. 938 692 798 MANRESA Pl. Major, 10 · Manresa Tel. 938 784 090 MONTSERRAT Pl. de la Creu, s/n Tel. 938 777 701 SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Súria Tel. 938 696 984 RAJADELL Estació, s/n Tel. 938 368 254

BAIX EBRE OFICINA DE TURISME DEL BAIX EBRE C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308 L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n L'Ametlla de mar · Tel. 977 456 477 L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · L'Ampolla Tel. 977 593 011 BENIFALLET C/ Major, 1 · Benifallet Tel. 977 462 005 / 977 462 331 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Deltebre Tel. 977 480 627 EL PERELLÓ C/Lluis Companys, 2 · El Perelló Tel. 977 491 021 DELTEBRE - RIUMAR C/ Coll Verd, s/n · Deltebre Tel. 977 489 309 ROQUETES Av. Diputació, s/n · Roquetes Tel. 977 501 511 OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 ( Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ C/ L'Aigüeta, 17 ( edifici Torre Maria) La Bisbal de L'Empordà Tel. 972 645 500 PALAFRUGELL Av. de la Generalitat, 33 · Palafrugell Tel. 972 300 128 PALAMÓS Passeig del Mar, s/n · Palamós Tel. 972 600 550 PALS C/ Hospital, 22 · Pals Tel. 972 636 161 PLATJA D'ARÓ Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Platja D'Aró · Tel. 972 817 179 SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Sant Feliu de Guíxols · Tel. 972 820 051 TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Torroella de Montgrí Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT Ctra. Reial - N 340 · St. Feliu de Llobregat · Tel. 936 852 400 CASTELLDEFELS C/Pintor Serrasanta, 4 · Castelldefels Tel. 936 352 727 COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Collbató Tel. 937 779 076 SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Santa Coloma de Cervelló · Tel. 936 305 807 VALLIRANA C/Major, 612 · Vallirana Tel. 672 462 426

BAIX PENEDÈS OFICINA DEL BAIX PENEDÈS Pl. Centre, 5 · Vendrell Tel. 977 157 171 L'ARBOÇ C/Major 37 · L'Arboç · Tel. 977167 725 CALAFELL C/Sant pere, 29 - 31 · Calafell Tel. 977 699 141 COMA-RUGA Av. de Brisamar, 1 · Coma-ruga Tel. 977 680 010 CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Cunit Tel. 977 674 777

Oficines de Turisme de Catalunya VENDRELL Dr. Robert, 33 · El Vendrell Tel. 977 660 292

BARCELONÈS AEROPORT EL PRAT Aeroport El Prat (T1) Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704 BADALONA C/Francesc Layret, 78-82 · Badalona Tel. 934 832 990 BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Barcelona · Tel. 932 853 834 BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl.Catalunya, 17 soterrani · Barcelona Tel. 932 853 834 BARCELONA - AMADEU BAGUES Rambla de les flors, 88 · Barcelona Tel. 932 853 834 BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Barcelona · Tel. 663 654 994 BARCELONA - PALAU ROBERT Pg. de Gràcia, 107 · Barcelona · Tel. 932 388 091 BESOS C/ Mare de deu del Carme, 115 Sant Adrià de Besos · Tel. 977 674 777

BERGUEDÀ OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ C/Barcelona, 49 3r · Berga Tel. 938 221 500 BAGÀ C/Raval, 18 · Bagà · Tel. 619 746 099 CASTELLAR DE N'HUG Pl. de l'Ajuntament, s/n · Castellar de n'Hug · Tel. 938 257 09 GÒSOL Plaça Major, 1 · Gosol Tel. 973 370 055 LA POBLA DE LILLET Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · La Pobla de Lillet Tel. 687 998 541 EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 938 258 046

CERDANYA OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665 LLÍVIA C/ de les Fonts, 10 · Llívia Tel. 972 896 313

MONTBLANC Muralla Sta. tecla, 54 · Montblanc Tel. 977861 733 SANTA COLOMA DE QUERALT C/ Patí del castell, s/n · Santa Coloma de Queralt · Tel. 977 880 478 VIMBODI I POBLET Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet Tel. 977 871 247

GARRAF CUBELLES Pl. del Castell, 1 · Cubelles Tel. 938 952 500 SITGES Pl.Eduard Maristany · Sitges Tel. 938 944 251 VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme, s/n · Vilanova i la Geltrú · Tel. 938 154 517 Pl. de la Vila, 10 · Vilanova i la Geltrú Tel. 938 935 555

GARRIGUES OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques · Tel. 973 142 658 ARBECA C/Lleida, 32 · Arbeca Tel. 973 160 182 LA GRANADELLA Pl. de la Indepència, 1· Granadella Tel. 973 094 101

GARROTXA OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900 BESALÚ C/ del Pont, 1 ( inici del Pont Vell) Besalú · Tel. 972 591 240 OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Olot Tel. 972 260 141

MARESME OFICINA DEL MARESME Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 937 441 616 ALELLA C/ Riera Fosca, 2 ·Alella Tel. 935 554 650 ARENYS DE MAR C/Riera Bisbe i Pol, 8 · Arenys de Mar Tel. 937 957 039 CALDES D'ESTRAC C/ La Riera, 48 baixos · Caldes D'Estrac · Tel. 937 910 588 CALELLA C/ Sant jaume, 231 · Calella Tel. 937 690 559 CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Canet de Mar · Tel. 937 940 898 MALGRAT DE MAR C/ Bellaire, 2 · Malgrat de Mar Tel. 937 655 642 MATARÓ C/ La Riera, 48 baixos · Mataró Tel. 937 582 698 MASNOU Pg. Prat de la Riba, 16 · Masnou Tel. 935 571 834 SANT POL DE MAR Pl. de la Vila, 1· Sant Pol de Mar Tel. 937 604 547 SANTA SUSANNA Av. del Mar · Santa Susanna Tel. 937 679 008 PINEDA DE MAR Pl. de Catalunya, 1 · Pineda de Mar Tel. 937 625 038 PALAFOLLS Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n · Palafolls Tel. 937 620 611

MOIANÈS

NOGUERA OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA Pg. Angel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933 BALAGUER Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Balaguer Tel. 973 445 194 LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · La Baronia de Rialb Tel. 973 460 234

OSONA OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 938 851 715 MANLLEU Pg. de Ter, 2· Manlleu Tel. 938 515 176 PRATS DE LLUÇANÈS Passeig de lluçanès, s/n · Prats de Lluçanès · Tel. 938 560 100 RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Rupit i Pruit · Tel. 938 522 003 TAVÈRNOLES C/ de l'Esglèsia, 1 · Tavèrnoles Tel. 938 887 308 OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del migdia, 1 · Viladrau Tel. 938 848 035 VIC Pl. del Pes, edifici de l'Ajuntament, s/n · Vic · Tel. 938 862 091

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Moià Tel. 938 301 418

LA SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu La Seva · Tel. 938 125 712

SANT JOAN DE LES FONTS C/ Sant Pere, 2 · Sant Joan de les Fonts · Tel. 972 290 507

MONTSIÀ

PALLARS JUSSÀ

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973 653 470

VALL D'EN BAS Passatge Can Trona, s/n · Vall d'En Bas Tel. 972 692 177

GIRONÈS OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

AMPOSTA Av. Sant jaume, 42-52 · Amposta Tel. 977 703 453

CONCA DE BARBERÀ

LLAGOSTERA Pg. Romeu, 4-B · Llagostera Tel. 972 832 322

LA GALERA C/ Sant Llorenç, baixos, 36 · La Galera · Tel. 977 718 339

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Pl. del Mil·lenari, 1 · Espluga de Francolí · Tel. 977 871 220

OF. DE T. DE CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Sant Carles de la Ràpita · Tel. 977 744 624

ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Ulldecona Tel. 977 573 394

PRESES Antiga estació, s/n · Preses Tel. 972 694 904

ALCANAR C/ Lepanto, s/n · Alcanar Tel. 977 737 639

PUIGCERDÀ pl. Santa Maria, s/n · Puigcerdà Tel. 972 880 542

LA SÈNIA Pg. de la clotada, 23 · La Sènia Tel. 977 713 000

ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona Tel. 973 665 062 LA POBLA DE SEGUR Av. Verdaguer, 35 · La Pobla de Segur Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002

Oficines de Turisme de Catalunya ESTERRI D'ÀNEU C/Major, 40 bis · Esterri d'Àneu Tel. 973626345 LLAVORSÍ Crta. Vall de cardós, s/n · Llavorsí Tel. 973622008

PLA DE L'ESTANY BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 · Banyoles Tel. 972 583 470

PLA D'URGELL OFICINA DE TURISME DEL PLA D'URGELL Av. Jaume I, 1 · Mollerussa Tel. 973 603 997

PRIORAT CORNUDELLA DE MONTSANT C/ Comte de Rius, s /n· Cornudella de Montsant Tel. 977 821 000 FALSET Pl. La quartera, 1· Falset Tel. 977 831 023 MARGALEF Areà de Lleure del Pont, s/n Margalef · Tel. 668 582 542 ULLDEMOLINS Pl. de l'Esglèsia, 1· Ulldemolins Tel. 977 561 546

RIBERA D'EBRE OFICINA DE TURISME DE RIBERA D'EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Mòra d'Ebre Tel. 977 401 851

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

SELVA OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161 ARBÚCIES C/ Major, 6 ·Arbúcies Tel. 972162 477 BLANES Pl. de Catalunya · Blanes Tel. 972 480 103 CALDES DE MALAVELLA C/ Vall·lobera· Caldes de Malavella Tel. 972 480 103 CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà Rieres Buscarons i Gavarra · Canet de Mar · Tel. 937 940 898 HOSTALRIC Camí dels Ollers, 1 · Hostalric Tel. 972 864 565 LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Lloret de Mar Tel. 972 364 735 MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Maçanet de la Selva · Tel. 972 858 005 SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Sant Hilari de Sacalm · Tel. 972 869 686 TOSSA DE MAR Av. Pelegri, 25 · Tossa de Mar Tel. 972 340 108

ASCÓ Carretera de Campucines, 21 · Ascó Tel. 977 406 583

VILOBI D'ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava · Vilobi d'Onyar · Tel. 972 942 955

SEGARRA

SOLSONÈS

OF. TURISME DE LA SEGARRA Passeig de Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS Crta. de la Bassella, 1 · Solsona · Tel. 973 482 310

CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Cervera Tel. 973 534 442 GUISSONA C/Del Tint, 2, baixos · Guissona Tel. 973 551 414

SEGRIÀ OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida Tel. 973 054 800 OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, bis · Lleida Tel. 973 700 319

94 94

LA VALL DE LORD Crta. de Berga s/n · St. Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS CAMPRODÓN C/ Sant Roc, 22 · Camprodón Tel. 972 740 010 SANT JOAN DE LES ABADESSES Plaça de l’ Abadia, 9 · Sant Joan de les Abadesses Tel. 972 720 599 SETCASES Pl.Major, 1 · Setcases Tel. 972 136 089 VALL DE RIBES Crta. de Bruguera, 2 · Vall de Ribes Tel. 972 727 728

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Ripoll Tel. 972 702 351

ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Arties Tel. 973 641 612

TARRAGONÈS

BÒSSOST Pg. Eduard Aunós, 1 · Bossost Tel. 973 648 157

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona Tel. 977 233 415 CAMBRILS Passeig Palmeres, 1 · Cambrils Tel. 977 792 307 LA PINEDA - VILASECA Passeig Pau Casals, 67 La Pineda - Vilaseca Tel. 977 390 362 SALOU Passeig Jaume I, 4 · Salou Tel. 977 350 102 TARRAGONA Rambla Nova, s/n · Tarragona Tel. 977 250 795

LES Av. Sant jaume, 39 · Les Tel. 973 647 303 NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 977 179 468 VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Vielha Tel. 977 179 468

VALLÈS OCCIDENTAL OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL ctra. N-150, km. 15 · Terrassa Tel. 937 273 534

TERRA ALTA

SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Sant Cugat del Vallès · Tel. 936 759 952

GANDESA Av. Catalunya · Gandesa Tel. 977420 910

URGELL OFICINA DE TURISME DE L'URGELL C/ Agoders, 16 · Tàrrega Tel. 973 500 707 AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Agramunt Tel. 973 391 089 BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Bellpuig Tel. 973 320 536 VALLBONA DE LES MONGES C/Prat de la Riba, 6 · Vallbona de les Monges · Tel. 973 982 500 VERDÚ Pl. del bisbe Comelles, 13 · Verdú Tel. 973 347 216

TERRASSA Pl. Josep Freixa i Argemí· Terrassa Tel. 937 397 019

VALLÈS ORIENTAL GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Granollers Tel. 938 794 980 CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Caldes de Montbui · Tel. 938 634 140 LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 938 423 900 SANT CELONI C/Major, 53 · Sant Celoni Tel. 938 670 171

VALL D'ARAN OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D'ARAN PasseIg dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

Informació editada per

MAGAZINE PUBLICACIONES MEDIA, SL Per canvis o modificacions: Tel. 973 071 222 produccion@magazinepublicaciones.com