Ivan Belilles i Noribel Jacobs produccio@magazinepublicacions.com
Dept. Disseny Gràfic i Maquetació
Darío Mejón i Sergi Terés produccio@magazinepublicacions.com
Dept. Web
Sergi Terés media@magazinepublicacions.com
Dipòsit legal: L 177-2017
ISSN (Edició impresa): 2604-9627
ISSN (Edició online): 2604-9635
Publicació associada a
Amb el suport de
Al’edició de novembre de Turisme Catalunya i Andorra pas a pas us convidem a viure i gaudir de tots els encants que la tardor ofereix a casa nostra. Des de la màgia dels bolets fins a la de les fires i mercats de Nadal que d’aquí a pocs dies portaran llum i color als carrers i les places del nostre territori. En les següents pàgines teniu la guia perfecta per a explorar i celebrar aquesta meravellosa temporada.
Per començar, agafeu el cistell perquè aquest mes anem de cacera i obrim l’edició amb la secció “Catalunya terra de ...” amb bolets. Us parlem de la tradició boletaire que hi ha a casa nostra per sortir en família o amb amics a la recerca d’aquestes meravelles fungícoles que la natura ens ofereix per aquestes dates. En el reportatge us guiem per quatre de les comarques micològicament més prolífiques de Catalunya com són el Berguedà, el Solsonès, el Maresme i el Ripollès perquè ompliu el cistell.
La resta serà cosa vostra, però si feu la feina ben feta heu de tornar carregats de rovellons, pinetells, rossinyols, camagrocs, llenegues o trompetes. Si no teniu tanta sort, no desespereu perquè ben segur que haureu passat una jornada en família o amb amics d’allò més memorable que, al cap i a la fi, és del que es tracta. Això sí, si havíeu previst menjar aquest tresor que ens regala la natura us tocarà passar per alguna població que organitzi una fira o unes jornades gastronòmiques del bolet, com és el cas d’Altafulla. En teniu tots els detalls en aquesta edició.
Un altre dels clàssics de tardor és l’inici de la campanya de l’esquí. Si sou alpins us agradarà conèixer les novetats que per aquesta temporada us porten les estacions de muntanya de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) Turisme, que ja ho tenen tot a punt per al llarg pont de desembre i la campanya de Nadal. A les pàgines següents trobareu tots els detalls de l’esport de la neu a La Molina, Vall de Núria, Vallter, Boí Taüll, Espot i Port Ainé.
Els que no sigueu de neu no patiu, que tenim altres propostes per aquestes dates. Us recomanem dirigir-vos cap al sud i descobrir indrets de les Terres de l’Ebre com el municipi de Sant Jaume d’Enveja, un dels paisatges més excepcionals del Delta: senders, arrossars i séquies que s’estén quilòmetres i quilòmetres fins a les platges de la zona. Sant Jaume d’Enveja us ofereix un turisme de proximitat únic per gaudir de la natura amb les espècies animals i vegetals autòctones de la zona.
Una altra proposta per la zona la teniu a la comarca veïna de la Ribera d’Ebre, una terra de riu, on l’omnipresència de l’Ebre dota de personalitat als seus 17 pobles. Presidida pel castell de Miravet i l’estela de llaguts que solcaven el riu, la comarca disposa d’un ampli ventall de propostes turístiques per gaudir del seu patrimoni històric, natural i cultural.
Deixem el sud i ens dirigim cap al centre del país, on farem parada a Cardona, a la comarca del Bages, una de les poblacions catalanes amb més pòsit històric. La mil·lenària trajectòria de la vila ha estat marcada per l’explotació de la sal. Us recomanem que visiteu la vall salina de Cardona i el seu castell, així com el nucli històric de la vila. I, no en marxeu sense comprar la seva sal, que la Fundació Cardona Històrica ha començat a comercialitzar com a producte gurmet.
L’altra recomanació que us fem en aquesta edició ens porta a Cervera, ciutat patrimonial de primer ordre amb fins a onze monuments catalogats d’interès nacional. Endinseu-vos en el seu nucli històric emmurallat i descobriu-los, llavors sabreu per què Cervera és molt més que una ciutat. Si hi aneu al desembre trobareu una Cervera nadalenca engalanada per a l’ocasió. I és que moltes ciutats i viles catalanes i andorranes ja comencen a posar a punt les seves fires i mercats de Nadal i els seus pessebres vivents. És el cas de Manresa, Mataró, Llagostera, l’Hospitalet de l’Infant o Ordino. En trobareu els detalls en aquestes pàgines.
Aquestes són les nostres propostes per aquest número de tardor de Turisme i esperem que les gaudiu. Ens retrobem al desembre amb noves idees per descobrir més racons de casa nostra, Catalunya, pas a pas
Província de TARRAGONA
Província de LLEIDA
Província de BARCELONA
Província de GIRONA
Principat D'ANDORRA
Conca
Pallllar
Ando d rra rdannya ya Ce C r arrs rà
Al A t Ur Urgegell ll
Ri Ripoollllèès
Sol o so s nè n s
Beerg r ue u dà à
Gaarrrrot o xa x
Segarrra
An A oi o a
d de
Al A t Caamp
Bages
Baaix i ès Pe P needè Penedès Alt t
rrragon o ès s rragonès
Mo M ianès
Alt Camp (Valls)
Baix Camp (Reus)
Baix Ebre (Tortosa)
Ga G rraf a
Pene n dès Baix
Valllès s Occi c denttal a
Ll L ob o reeggat t
Baix Penedès (El Vendrell)
Conca de Barberà (Montblanc)
Montsià (Amposta)
Priorat (Falset)
Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)
Tarragonès (Tarragona)
Terra Alta (Gandesa)
Al Alt Empo p rddà
Pl P a de l’’Es E taany y
Gi G ro ronnès
Se S lvva
Vallèès Orient n al a
Baix Emmpoordà
Maaressm esm
B Barc
Barcelonès
Alta Ribagorça (Pont de Suert)
Alt Urgell (La Seu d'Urgell)
Cerdanya (Bellver de Cerdanya)
Garrigues (Les Borges Blanques)
Noguera (Balaguer)
Pallars Jussà (Tremp)
Pallars Sobirà (Sort)
Pla d'Urgell (Mollerussa)
Segarra (Cervera)
Segrià (Lleida)
Solsonès (Solsona)
Urgell (Tàrrega)
Val d'Aran (Vielha)
comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.
Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.
Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)
Anoia (Igualada)
Bages (Manresa)
Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)
Barcelonès (Barcelona)
Berguedà (Berga)
Garraf (Vilanova i la Geltrú)
Maresme (Mataró)
Moianès (Moià)
Osona (Vic)
Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)
Vallès Oriental (Granollers)
Andorra (Andorra la Vella)
Alt Empordà (Figueres)
Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)
Cerdanya (Puigcerdà)
Garrotxa (Olot)
Gironès (Girona)
Pla de l'Estany (Banyoles)
Ripollès (Ripoll)
Selva (Sta. Coloma de Farners)
Berguedà, el capital del bolet ...llenegues
Catalunya és terra de bolets. La tradició boletaire està fortament arrelada a casa nostra. Els bolets són una part important de la cuina catalana i molts aficionats gaudeixen de la seva recol·lecció al bosc. Sortir a caçar bolets amb els amics o la família s’ha convertit ja en un costum amb l’arribada de la tardor. Aquests fongs, que esdevenen una autèntica delícia per molts paladars, s’amaguen entre la fullaraca de sota els arbres dels diferents boscos de Catalunya. Però localitzar-los i caçar-los no és tasca fàcil. Els més freqüents a Catalunya són la llenega, el camagroc, el pinetell, el rossinyol, el cep, l’ou de reig, la trompeta de la mort i, és clar, el rovelló, el bolet estrella. Les condicions climàtiques d’aquest any no són les més idònies per trobar bolets, però, amb tot, són molts els indrets on podeu caçar-ne. Us guiem per quatre de les comarques micològicament més prolífiques. Boletaires, agafeu el cistell que anem de cacera!
El Berguedà és la comarca per excel·lència que podria ostentar el títol de capital del bolet. Pinetells, rovellons, ceps, moixernons, llenegues i un llarg etcètera. En trobarem especialment a l’Alt Berguedà, on comença el Prepirineu, amb localitats tan emblemàtiques com Castellar del Riu i el seu entorn, on se celebra el tradicional concurs i Festa dels Bolets. I és que la baga de Campllong i la zona del Pi de les Tres Branques són de les zones més famoses per cercar-ne, a la falda de la serra de Queralt
La comarca compta amb diversos itineraris micològics. Així, a l’anomenada ruta de la Baga de Cal Xero, predominen els rovellons i les llengües de bou blanc. I també la ruta del Pla de Collades. Realitzant aquesta última es poden trobar, sobretot, els rovellons i els carlets. Cal subratllar que, igualment, és una bona opció la Vall d’Ora, ja que la seva climatologia propicia la presència de fongs. En aquest lloc exactament prenen protagonisme els fredolics, els pinetells, les llenegues i, per descomptat, els famosos rovellons.
Els Rasos de Peguera és un altre enclavament de visita obligada quan es vol collir bolets. I és que és una zona on hi són molt abundants, destacant per la seva gran qualitat. Hi predominen camagrocs, senders, fredolics i moixerons. També n’hi ha a Sant Jaume de Frontanyà, així com Cercs, Guardiola, Vilada o Bagà, però, tanmateix, a mitja comarca trobarem punts com Olvan o Avià, a tocar de Berga
...pinetells
Museu d’Art de Girona
Pujada Catedral, 12
Girona
EXPOSICIÓ TEMPORAL
Del 27 d’octubre de 2023 a l’1 d’abril de 2024
Solsonès, el
Una altra comarca pirinenca, el Solsonès, és un lloc excel·lent per caçar bolets com els rovellons. Més enllà dels trumfos i la tranquil·litat característica, al Solsonès trobarem diversos indrets ideals per a trobar fongs. Les muntanyes i els boscos proporcionen un entorn idoni per a la seva recol·lecció. Al centre i al sud de la comarca puntualment hi trobarem especialment llenegues, mentre al nord és més idoni pel moixernó, a la frontera amb l’Alt Urgell, i també pel pinetell. Entre la serra de Pratformiu i la de Mitges, trobem una fantàstica zona de bosc a 1.500 m d’altitud ideal per omplir el cistell de rovellons i pinetells. Igualment, és perfecta per als amants del bolet la serra de Busa, que per les característiques del relleu podem trobar-hi fongs des de ben aviat fins a gairebé l’hivern. Per la l’obaga de és un bon lloc per topar-se amb i fresota els avets
Maresme, el fongs porp del mar
El Maresme és una de les comarques per excel·lència del mar i muntanya, amb una orografia i característiques particulars i úniques. Els seus boscos tenen humitat més que suficient per trobar-hi bolets, gràcies a les pinedes de pi pinyoner i les seves serralades a tocar de la Mediterrània. Sis són les varietats que més destaquen en la producció boletaire de la comarca. D’una banda, trobem els rovellons esclata-sang, un dels més populars de la zona; de l’altra els ous de reig, un bolet poc amant del fred, de gust dolç i olor suau; els populars ceps; els mítics rossinyols; les versàtils trompetes de la mort; i finalment els carlets. D’Arenys de Munt a Vilassar de Dalt, passant per Argentona, són alguns dels termes on trobar aquest preuat menjar
Vall de Núria
2a edició “Nadal a Vall de Núria”
Per segona vegada, l’estació del Ripollès celebrarà Nadal amb una àmplia proposta d’activitats per a gaudir de la il·lusió i la màgia nadalenca en família tant majors com petits. Del 2 de desembre al 7 de gener estaran carregats d’activitats per a adults i nens, des de passejos en màquines de neu fins a tallers creatius, que pivotaran entorn del Tió, com a figura emblemàtica durant el festival.
Vall de NúriaL’Eco Vall
Projecte “gasoil zero”
Vall de Núria treballa en la iniciativa EcoVall, un programa que integra diversos projectes transformadors orientats a reduir la petjada de carboni. En el marc del programa EcoVall, Vall de Núria té l’objectiu de reduir les emissions de gasos contaminants en un 90%. Les actuacions del projecte “gasoil zero” contemplen l’ampliació de la instal·lació de geotèrmia, l’adopció d’equipaments eficients a l’hotel i la millora de l’eficiència energètica d’un edifici bioclimàtic.
La Molina
Copa del Món Para Esquí Alpí
L’estació de la Cerdanya referent en esport blanc adaptat serà l’amfitriona de les proves de velocitat de la Copa del Món Para Esquí Alpí del 13 al 17 de gener, amb dos descensos i un supergegant.
Boí Taüll
Copa del Món d’esquí de Muntanya ISMF
L’estació de l’Alta Ribagorça, amb la celebració dels Campionats del Món d’Esquí de Muntanya el 2023, s’ha convertit en el referent pirinenc d’aquesta modalitat que serà olímpica en els JJOO d’hivern Milà - Cortina 2026. Aquesta temporada acollirà les proves d’esprint i relleus mixtos de la Copa del Món d’esquí de muntanya el 27 i el 28 de gener.
Espot Esquí
Nou mirador
Incorporarà un nou mirador en la Creu de l’Eixol, situat al final de l’itinerari de raquetes. Aquest mirador oferirà una vista panoràmica espectacular cap a l’estació i en direcció a Port Ainé, en harmonia amb el parc natural.
Vallter
Innivació total de la pista Xalet
La mítica Pista Xalet de Vallter queda totalment innivada per 18 innivadors, sent la pista més llarga de l’estació.
Port Ainé
Renovació Snowpark
Port Ainé renova els mòduls freestyle i implementa una nova senyalització en el Snowpark.
Club Pirineu365
Esport i naturalesa amb avantatges
El club dels amants dels esports de neu, el senderisme, el ciclisme… i, en general, totes aquelles persones que volen gaudir de la muntanya i les activitats a l’aire lliure els 365 dies de l’any. Formar part del Club és sinònim de beneficis i avantatges exclusius. Dissenyat per a canviar la forma en què gaudir de les estacions d’FGC Turisme, amb una àrea personal i amb un registre únic. Els principals avantatges del Club Pirineu 365 són: recàrrega de forfets, esdeveniments exclusius, ofertes especials, sorteigs de premis i gestió de comandes i informació personal.
Més informació a:
Check in FGC
Compra en la web al millor preu i directe a pistes
Continua la transformació digital de les estacions de muntanya d’FGC. Des de 2019 l’objectiu és que l’accés als dominis sigui més fàcil i ràpid per a les persones usuàries que compren a través de la web o màquines de venda de forfets. En les estacions hi ha un total de 62 màquines de compra de forfets i 33 màquines de recollida de forfets i bitllets, per a les compres realitzades en línia. A més, la compra o recàrrega de forfets en la web de l’estació tindrà una bonificació de 2,00 € (a les estacions de La Molina, Espot Esquí, Port Ainé i Boí Taüll) sobre el preu que s’aplicarà en el punt de venda. Tot això amb la intenció de facilitar l’accés directe a les pistes.
Més informació a: www.turismefgc.cat/es/check-in/
Punts de càrrega per a vehicles elèctrics
Nous punts de càrrega
Les estacions d’FGC instal·laran fins a 32 nous punts de recàrrega d’automòbils per a afavorir la mobilitat elèctrica i sostenible. Arribant fins a 44 punts de càrrega distribuïts entre les 6 estacions de muntanya
Cervera, ciutat plena de monuments, carrers històrics, cases medievals, històries i llegendes de bruixes. La capital de la Segarra compta amb un valuós llegat cultural i un patrimoni arquitectònic que no podeu deixar de visitar. Sempre hi ha coses noves per descobrir. Amb les seves muralles com a tret distintiu, Cervera té molts al·licients per ser visitada, una ciutat amb un conjunt patrimonial de primer ordre i amb fins a onze monuments catalogats de bé cultural d’interès nacional. Cervera us convida a passejar-vos per les seves muralles i pel nucli
Cervera és deixeble del patrimoni històric i artístic de Catalunya, amb grans representacions monumentals establertes per tot el territori cerverí. Mentre viatgem direcció a Cervera ens adonem que aquesta ciutat està situada damunt d’un turó, la qual cosa li ha permès tenir una estructura ben particular; carrers estrets, barris en pendent, carrerons coberts... i milers d’espais simbòlics que li donen personalitat al municipi.
Fer un petit recorregut per Cervera és adonar-se que llueix una gran bellesa arquitectònica, amb pinzellades de la mà de l’home en cada part.
La vila de Cervera va néixer a recer de les seves muralles, molt ben conservades, que emmarquen el centre històric. La fortificació es desenvolupà a partir del seu castell, situat al cim d’un puig anomenat Montseré. La muralla de Cervera fou construïda sobre un recinte preexistent del segle XIII i tot el circuit sumava gairebé 3.000 metres. Des del recinte emmurallat, el centre històric, amb carrers estrets i costeruts que ens transporten a èpoques passades, amb presència de bruixes i aquelarres. Hi destaca el carrer Major, que pràcticament creua tot el nucli antic i que ens permet descobrir nombrosos edificis històrics testimonis del passat esplendorós de la vila: l’antic hospital, la Companyia de Jesús, la Casa Joan, el Convent de sant Agustí, la casa-museu Duran i Sanpere, etc.
que destaca per la seva façana principal on hi ha les mènsules, les quals estan situades sota els balcons i representen les virtuts que havien de tenir els comerciants, els cinc sentits i motius relacionats amb la presó, antic ús de la Paeria. A l’interior de l’edifici, que ara acull l’Ajuntament, hi ha les arcades de l’antic mercadal i una impressionant escala de pedra.
Darrere la Paeria trobareu l’església de Santa Maria (segles XIII-XV), que destaca pels seus grans finestrals i les escultures de la Verge i el Nen. El temple té el campanar encaixat entre l’església i la Paeria i conté 6 campanes que encara es fan voltar a mà.
Dins el nucli antic també trobareu l’antic museu Comarcal de Cervera, que disposa de dues seus diferenciades, el Museu del Blat i la Pagesia i la Casa Museu Duran i Sanpere L’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble d’Antoni Gaudí, va deixar la seva petjada amb l’obra modernista més destacable del municipi: el Sindicat. Aquest edifici va ser construït, principalment, per emmagatzemar la maquinària de la farinera i facilitar els serveis agrícoles. Als anys 50, el Sindicat comptava amb unes instal·lacions capdavanteres en el món rural. Prop de la plaça Major s’hi amaga el carreró de les Bruixes, probablement el lloc més misteriós de Cervera i on, el 1978 va néixer l’Aquelarre, la festa més reconeguda del municipi.
L’altre gran esdeveniment cultural de la ciutat és la Passió, que és una representació teatral de la vida, la mort i la resurrecció de Jesucrist. Una tradició de fa més de 500 anys i que s’ha
a la pàg.16 >>
Continua
La Universitat
Prop d’aquest teatre hi trobem la Universitat, probablement la construcció més representativa de la ciutat a causa de la seva importància històrica. Es tracta d’un edifici tancat, construït al voltant de tres patis interiors. La façana principal és d’estil barroc i sobre la portalada s’alça la figura de la Immaculada Concepció, patrona de la institució. En el punt més elevat de la construcció s’erigeix la corona reial, recordatori de la fundació monàrquica. La capella o paranimf conté un magnífic retaule dedicat a la Immaculada, que era la patrona dels estudiants.
I, finalment, Cervera també compta amb el Monument de la Generalitat, obra de JM Subirachs, que representa el redreçament del Govern de Catalunya, amb les fites més importants de la nostra història gravades en un dels quatre pilars, símbol de les quatre barres de la senyera.
Cervera es va estendre, al llarg de la història, de manera longitudinal, i si resseguiu els seus edificis més singulars us mostraran el passat més esplendorós d’aquesta ciutat. Però tot i considerar-se ciutat, Cervera també té la seva part més rural, més pròxima, amb el mercat setmanal dels divendres. Tothom, en algun moment del dia, hi va a comprar els productes de la terra que s’hi ofereixen. En definitiva, a Cervera se’ls pot considerar uns enamorats de l’art i les tradicions, que han sabut conservar, valorar i apreciar d’una manera indescriptible. Per aquest motiu, cada acte, cada racó i cada persona té una mica d’aquest art i d’aquesta història que els representa i que enamora a tot visitant. No deixeu de descobrir per vosaltres mateixos tot el que Cervera us té preparat; molt més que una ciutat!
Viu el caliu de la Fira de Nadal
Tions, avets, torrons, neules, elements decoratius, regals artesans originals... tot això i molt més ho trobareu al Mercat de Nadal de Cervera, que tindrà lloc el pròxim dissabte dia 9 de desembre. Les fires de Nadal són un element tradicional més que conforma les festes nadalenques a Catalunya, com els pastorets o els pessebres vivents.
El carrer i la plaça Major de Cervera acolliran a partir de les 10 del matí i durant tot el dia la Fira de Nadal 2023, amb parades de productors de proximitat i activitats per a tothom.
Dissabte, 9 de desembre
• Exposició de bonsais
• Exposició de pessebres a l’església de Sant Joan Degollat
• Productors de proximitat
• Artesans
• Oficis antics
• Maridatge cervesa i xocolata (12 h)
• Jocs gegants
• Taller de fang
• Taller de quadres de sorra
• Els pastorets des de dins
• Caldo calent
• Xocolata calenta (18 h)
• El galliner i el corral de la vaca...
• Animació nadalenca, música, jazz, grallers i moltes més activitats i sorpreses!
DIVENDRES, 22 de desembre
A la Plaça Santa Anna de 17 a 21 h
• Dissenyadores locals i de proximitat
• Cantada de Nadales
• Vi calent
PONENT
TERRES DE LLEIDA · TERRA FERMA L’OEST
Regió natural al voltant de la ciutat de Lleida. Comprèn les comarques de la depressió central: Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, Urgell, Segarra i Garrigues. Limita geogràficament pel nord amb la serra del Montsec, per l’est amb l’altiplà de la Segarra, pel sud amb les serres de Prades, Llena i Tallat i per l’oest, amb la plana dels Monegros.
Aquesta disposició configura un immens amfiteatre natural encarat a Ponent amb un vast horitzó d’escenari i, com a protagonista principal, una de les millors postes de sol de Catalunya.
FARS DE PONENT
Agermanament de les talaies més emblemàtiques de les Terres de Ponent: campanars, torres, miradors. Tots ells accessibles de forma lliure i/o amb visites i horaris concertats, que faciliten amplitud de panoràmiques del vast territori de Ponent.
1 LLEIDA La Seu Vella
2 LINYOLA Santa Maria
Ens permetrà connectar amb la força emocional, espiritual i poètica, merescuda al llarg dels segles per generacions d’avantpassats. Podrem redescobrir el patrimoni més nostrat a vista d’ocell i connectar-los visualment amb l’entorn. Ens ajudarà a conscienciar i a apreciar aquells referents que, de tan propers, ens resten invisibilitzats i a fer-los més presents en el present.
Patrimonis reconeguts com a Béns d’Interès Nacional i Local dispers pel territori, els Fars de Ponent són tota una constel.lació teixida amb la voluntat d’agermanar esforços i reclamar el reconeixement UNESCO, entre altres, per l’astre rei d’aquest univers lleidatà: la Seu Vella de Lleida, far de referència indiscutible més enllà de les nostres contrades.
LA RUTA
L’articulació de la ruta pren forma amb la promoció conjunta d’un passaport, que facilitarà enregistrar cada visita amb tota la col lecció de segells/adhesius dels diferents Fars a manera de petit àlbum col. leccionable.
La ruta és lliure, sense ordre de recorregut predeterminat ni restricció d’edat, i amb el límit temporal establert d’un any des del primer segell/ adhesiu i fins a aconseguir l’últim.
Durant aquest primer any ja es podrà gaudir d’avantatges com descomptes i preus especials en les visites de pagament per accedir a diferents monuments i equipaments.
3 OS DE BALAGUER Sant Miquel
4 BALAGUER Santa Maria
5 LES BORGES BLANQUES L’Assumpció de Maria
6 AGRAMUNT El Pilar d’Almenara
7 BELLPUIG Sant Bartomeu
8 TÀRREGA Santa Maria de l’Alba
9 CERVERA Santa Maria
El passaport Fars de Ponent es pot adquirir en els punts d’informació que indica cada municipi. Els primers 3.000 són gratuïts i condicionats a la primera visita que es realitzi.
LA RUTA ES POT FER A DIFERENTS VELOCITATS
ESCULL LA QUE S’ADAPTI MILLOR A TU
COMPLETAR LA RUTA
TÉ PREMI
Qui aconsegueixi tots els segells/ adhesius dins del termini establert d’un any, se l’obsequiarà amb un premi.
Un poblet encantador al nord del Segrià
A15 km de Lleida i tocant amb la comarca de la Noguera, de la qual formà part fins a l’any 1989, la Portella neix a 259 m d’altitud, en un entorn de calma a la ribera del riu Noguera Ribagorçana. El nucli urbà del poble s’estén sobre una plana inclinada vers el riu i s’erigeix sobre una terra de barrancs i paisatges abruptes
L’origen d’aquesta població sembla ser conseqüència de la batalla d’Albesa del 1003, gràcies a la qual esdevingué un lloc estratègic contra els musulmans. El 1173, Ermengol VII, donà a la comarca d’Alguaire la meitat del terme i l’altra a Pere de Bellvís, que més tard vengué als residents del municipi. La plena jurisdicció de la Portella no fou adquirida per la priora Blanca de Villalonga fins al 1424. A partir d’aleshores, Alguaire posseí tot el terme de la Portella, fet que ajudà que s’acabessin les disputes amb el senyor d’Albesa
La població, que fou vila closa, situa el nucli antic entorn l’església de Sant Pere, reformada durant el segle XVI i amb una façana on es pot contemplar un magnífic ull de bou gòtic i un portal plateresc Fins a la primeria de segle, la major part dels edificis del poble eren fets de toves o de tàpia. Posteriorment, molts es construïren de nou amb rajola o totxo
D’importància a la vila també és el Casal dels Teixidor, conegut també com a Casa Gran, construït el segle passat, d’estil neoclàssic i situat al centre del poble, i la Necròpolis d’Escalç, situada a la partida d’Escalç, a 3 km del poble. La necròpolis presenta un total de 56 tombes excavades a la roca. De forma rectangular, trapezoidal i amb els extrems arrodonits, totes elles es troben orientades a l’est o l’oest. Del conjunt de tombes, un 30% són infantils, segons s’ha pogut documentar. Proper a aquesta necròpolis, al mateix terme, la necròpolis de Corregó presenta unes característiques molt similars.
L’economia de la Portella és bàsicament agrària i la terra conreada representa més de la meitat de l’extensió total del terme. La gran majoria dels conreus són de regadiu (s’aprofita el canal de Pinyana) i a l’horta hi ha sobretot pereres, pomeres i presseguers, com en la majoria de terrenys del nord del Segrià
La Portella s’erigeix en un entorn de calma a la vora del riu Noguera Ribagorçana.
El nucli urbà del poble s’estén sobre una plana inclinada on abunden els barrancs i els paisatges abruptes
La població, que fou vila closa, ofereix al visitant diferents punts d’interès: l’església de Sant Pere, el Casal dels Teixidor, conegut també com Casa Gran i la Necròpolis d’Escalç, a 3 km del poble
La festa major se celebra per Sant Pere Màrtir (29 d’abril), el patró del poble, i el primer divendres de març és la festa del Sant Crist, on es fa un tradicional àpat popular (la típica cassola del poble)
Necròpolis d’Escalç
Església de Sant Pere
Vilaller és una petita vila medieval del Pirineu català amb un encant especial que compta amb una gran riquesa patrimonial, cultural i històrica. Alhora, Vilaller està envoltat d’un espectacular paisatge natural on podreu realitzar excursions, senderisme i cicloturisme en un ampli ventall de rutes adaptades a tots els nivells de dificultat.
Vilaller s’estén al llarg de la vall de Barravés, travessat per la Noguera Ribagorçana. En ple Pirineu, aquest municipi té tot allò que necessita el visitant que busqui tranquil·litat, contacte amb la natura i gaudir del patrimoni. Vilaller, juntament amb el poble de Senet, compta amb paisatges impressionants en la frontera entre Catalunya i Aragó.
Aquesta vila pirinenca permet descobrir una celebració ancestral com és la Baixada de Falles, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO, i que se celebra la segona quinzena de
juny. Uns mesos abans, el Viacrucis de Setmana Santa també forma part d’una de les tradicions destacades.
L’entorn natural del municipi, a tocar del parc nacional d’Aigüestortes, també convida a la pràctica del senderisme, el tresc o l’escalada.
Pel que fa al patrimoni arquitectònic, tant Vilaller com Senet compten amb autèntiques joies del romànic com esglésies i ermites. Al nucli de Vilaller destaca l’església de Sant Climent, un temple neoclàssic amb res naus i un campanar amb forma octogonal. Al seu interior encara conserva algun element de la primitiva església romànica. El poble presenta altres elements d’interès dins la vila closa medieval com el pont vell del segle XVII, la muralla amb arcs del segle XI i les restes de la presó, la més antiga de les comarques lleidatanes i datada al segle XVII. El municipi també és ric en ermites. En destaquen les de Riupedrós, Sant
Antoni i Sant Mamés. El poble de Senet mereix seguir cap al nord per fer una visita. Entre els seus edificis més destacats hi ha l’església de Santa Cecília, d’una construcció original dels segles XI i XII. Al terme també s’hi troben altres vestigis d’assentaments medievals, com són les Cabanes de les Escomes, una mena de dòlmens que s’utilitzaven com a habitacles. L'entorn natural de Vilaller és envejable i ideal per a la pràctica d’activitats a l’aire lliure i el descobriment de la natura. Qui vulgui fer-ho de manera senzilla pot realitzar la ruta de la Fauna, un recorregut amb sortida des de Senet i de dues hores de durada. Tot i tractar-se d’una zona de muntanya, els desnivells no són gaire pronunciats i permet gaudir de la fauna, la flora i els paisatges sobre la vall de Barravés que hi ha a les muntanyes del voltant. També a Senet s’ubica el centre d’informació del parc nacional d’Aigüestortes, que disposa de documentació sobre la zona, a vegades acull exposicions i ofereix la possibilitat de fer itineraris a diferents indrets de l’entorn del poble, com la Cascada dels Salto i la vall de Besiberri. Algunes rutes inclouen camins històrics i formen part d’un tram del Camí de Sant Jaume (via Aran-Pirineus).
El senderisme i el cicloturisme són un bon recurs per les sortides i escapades de cap de setmana durant totes les èpoques de l’any. Veniu a descobrir Vilaller i a gaudir de la natura en estat pur. A més, Vilaller és el primer municipi de Catalunya amb la distinció "Poble Màgic d'Espanya" pel seu entorn cultural, natural i patrimonial. Visiteu Vilaller i deixeu-vos encisar per la seva màgia
Al nucli de Vilaller destaca l’església de Sant Climent, el pont vell, la muralla i les restes de la presó
MOLÍ FARINER: Situat al prat de Francès, el molí de Blasi ha tingut diverses funcions al llarg de la seva història. El molí Vell està situat al barri d’Aragó i data dels segles XVI-XVII. El molí abastia el poble d’electricitat i per descomptat de pa.
MURALLA: Les restes de la muralla daten del segle XI. Es conserva un petit tram de muralla amb portal. La muralla envoltava tot el Cap de la Vila i estava feta majoritàriament aprofitant les cases, llevat d'aquest tram. Per poder entrar al poble s'havien d'obrir les portes de la muralla. Probablement, hi hagi més restes de muralla integrades en les cases actuals.
PONT VELL: Data del segle XVII i va quedar destruït per una gran riuada que va afectar el poble l'any 1963.
ERMITES I CEMENTIRI
COBERT: El municipi és ric en ermites. En destaquen tres: Riupedrós, Sant Antoni i Sant Mamés. A més, com a curiositat, Vilaller té l’únic cementiri cobert de tot l’Estat espanyol.
ESGLÉSIA DE SANT
CLIMENT: Es tracta d'un temple neoclàssic construït al segle XVIII que consta de tres naus i un campanar de forma octogonal. Al seu interior conserva algun element de l’antiga església romànica que s’aixecava al mateix lloc, però que va ser substituïda per aquesta a causa del seu estat ruïnós.
VILA CLOSA MEDIEVAL: El nucli antic de Vilaller és considerat bé cultural d’interès nacional, i en destaca la muralla del segle XI. Al segle XIII es produeix un agrupament de la població fins aleshores dispers pel territori. És en aquest moment en què Vilaller s'erigeix en capital de la Baronia de Barravés, on el baró centralitzà el seu poder.
CAMÍ DE L’OBAGO:
Sender botànic d’un quilòmetre de recorregut amb plafons informatius sobre la flora i la fauna autòctones de la zona.
L'OM DEL TRINQUET:
Arbre monumental i mil·lenari. Al voltant d'aquest arbre es congregava a les autoritats locals per celebrar el Consell General i per jurar homenatge i fidelitat al baró de Barravés fins al segle XVII.
MIRADOR ASTRONÒMIC:
Vilaller té el primer mirador astronòmic del Pirineu i està reconegut com a zona Starlight per la Unesco en ser una zona de baixa contaminació lumínica i pel seu espectacular cel estel·lar.
BAIXADA DE FALLES:
Cada 23 de juny a la nit Vilaller acull una de les seves festes populars més singulars. Cada participant encén la seva falla al faro i comença el trajecte guiat pel fadrí major amb les falles flamejants fins al poble.
CAMÍ DE SANT JAUME:
El municipi de l’Alta Ribagorça expedeix carnets de pelegrí del camí de Sant Jaume en formar part de la ruta Pirineus-Aran.
SENET: Al nucli de Senet destaca l’església de Santa Cecília i assentaments medievals com les Cabanes de les Escomes. Senet també compta amb el centre d’interpretació del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a tocar de la vila.
Les Borges Blanques, capital administrativa de la comarca, amb 6.195 habitants, se situa entre la plana regada pel canal d’Urgell i els plans de la depressió central. Com a capital catalana de l’oli, l’any 1918 ja hi havia 62 molins i 90 premses hidràuliques.
A la població es pot visitar l’Espai Macià, on s’explica la trajectòria del president Macià i se n’exposen objectes personals. Ofereix la possibilitat de presenciar els moments més importants de la vida del president en realitat virtual.
A la ciutat també hi ha l’antic molí d’oli de Cal Gineret, que és un centre d’interpretació de la Guerra Civil i la indústria de l’oli. Compta amb tretze cups monumentals i un antic refugi que s’utilitzava per salvaguardar la població civil dels bombardejos.
Així mateix, s’hi pot visitar la capelleta barroca de 1743, que era la capelleta de l’antic hospital medieval, i la plaça de l’U d’Octubre, amb àmplies porxades i elements renaixentistes. L’Església Parroquial de l’Assumpció, d’estil barroc-neoclàssic, fou decorada amb pintures monumentals del Nou Testament a principis dels anys noranta i des del seu campanar es pot veure gran part del Pirineu, l’Urgell i el Segrià.
Els Jardins del Terrall són l’autèntic pulmó verd de la ciutat, amb dues basses d’origen natural i una gran diversitat de fauna i flora. Acull una antiga premsa d’oli del segle XVII, el monument a la sardana, obra de Víctor Pérez Pallarés, i el monument a les víctimes garriguenques de Mauthausen.
La Festa Major s’hi celebra el primer cap de setmana de setembre, en la qual destaca la Trobada de Gegants i Correfocs, reconeguda com a Festa Popular d’Interès Cultural. La Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra i les Garrigues s’hi celebra durant el mes de gener i és el principal referent del sector en l’àmbit de Catalunya
L’Espai Macià
acull l’exposició permanent “El viatge de Macià”: que pretén generar un vincle afectiu amb l’època i transcendència del que fou president de la Generalitat de Catalunya i situar el visitant en aquell moment històric del país, però també en els anys posteriors fins a arribar a avui en dia, on el somni de llibertat i de progrés de Macià encara té vigència.
L’equipament cultural fa difusió del llegat de la figura, la trajectòria i la manera d’entendre el món de Francesc Macià i, a més a més, neix amb una clara vocació d’esdevenir un punt d’aturada imprescindible del turisme que visiti les Borges Blanques o les Terres de Lleida, i de ser el punt de partida des d’on iniciar la descoberta turística de la zona.
Veniu i escolteu la veu d’un home que ens va ensenyar a ser dignes de la llibertat.
Pl. de Ramon Arqués, 5 · Tel. 973 140 874 www.espaimacia.cat
L’antic molí d’oli de Cal Gineret era un dels seixanta molins que existien a les Borges Blanques durant el segle XIX, quan la indústria de l’oli estava en la seva esplendor. Els cups d’emmagatzematge de l’oli s’han museïtzat -deixant al descobert les voltes de canó que els contenen- i són accessibles als visitants.
L’equipament és també Espai de Memòria de la Xarxa del Memorial Democràtic, ja que va ser utilitzat com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil Espanyola per amagar-se dels bombardejos. En aquesta estança s’ha incorporat un audiovisual permanent que permet viure una experiència immersiva, a través de les noves tecnologies mapping, blending i warping, que recrea la història d’una parella que vivia a les Borges durant el bombardeig del Nadal de l’any 1938.
C. de la Font Tel. 973 142 850 (Ajuntament)
Museu de Cal Pauet
Museu que recrea el paisatge de la infantesa i fa reviure la vida col·legial dels anys cinquanta i seixanta, els jocs de carrer, els llibres d’estudi, el cinema, els tebeos, els estris de les cases, les joguines ...
C. Vila de Carlet (passatge entre el carrer Nou i el carrer Marquès d’Olivart) Tel. 619 972 250 www.museulesborges.com
TORRONS i XOCOLATES
DES DE 193 2
Estrena el Torró Umani Cacao, el Cruixent de Mandarina i el Torró d’Arròs amb Llet
irginias ha arrencat la campanya nadalenca a la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt, que va tenir lloc els dies 7 i 8 d’octubre. Les novetats torronaires d’enguany inclouen nous sabors en les gammes Praliné, 0% sense sucres afegits i Sublime. Dins d’aquesta última es troben el Torró Umami Cacao amb cremós de xocolata, polpa de cacau i cruixent de nibs, amb forma inspirada en el gra de cacau i el Torró Cruixent de Mandarina amb praliné de torró d’avellanes, les estrelles d’aquesta temporada.
En la seva ambició per continuar oferint productes de qualitat, nous i capaços de conquerir qualsevol paladar, amplia la fa-
mília en les varietats de torrons 0% sense sucres afegits i praliné, a més de Sublime, la seva gamma prèmium.
Novetats per a tots els gustos
Virginias amplia la seva gamma de 0% sense sucres afegits, un segment en què té la gamma més extensa del mercat, amb la presentació del Torró d’Arròs amb Llet, que també tindrà la seva versió en l’elaboració tradicional de la gamma de pralinés. En aquesta mateixa família de pralinés, a la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt es va donar a conèixer el nou Torró Trufat de Xocolata Negra a la Taronja
amb més de 80 anys al mercat, és marca pionera en la producció de torrons i xocolates i en el seu recorregut ha esdevingut líder sense sucres afegits
Però, aquest any, El Taller de Virginias, la gamma més artesanal de la firma, arriba més enllà dels torrons i les xocolates i presenta la seva aposta per la varietat de productes de qualitat. Les novetats en la gamma Especialitats són enguany la del Licor Crema de Torró El Taller de Virginias i altres capritxos com les virtanies envasats en pots de vidre.
Tast i maridatges
A més de les novetats, Virginias va estar present en diferents activitats per celebrar el tret de sortida de la temporada torronera. Així, el dissabte, 7 d’octubre, va participar amb Elixirs de Ponent en una sessió amb degustació a l’Aula del Tast, on es van donar a tastar els torrons Torró Sublim Umami Cacau, Torró Sublim Cruixent de Mandarina amb praliné de torró d’Agramunt, Torró de Panettone, Torró de Pa amb Tomàquet, Oli Verd i Flor de Sal.
Diumenge a la tarda Virginias va ser el protagonista en dos actes. El primer, a l’Aula del Gust, amb un showcooking amb Jordi Farrés i Joan Santacreu. La sessió va consistir a elaborar unes originals postres de Nadal tenint com a
ingredients principals els torrons Virginias i la xocolata a la pedra.
Al vespre, la firma va tancar la seva participació en aquesta edició de la Fira del Torró i la Xocolata d’Agramunt amb una sessió de maridatge de vins acompanyats del Torró Trufat de xocolata negra a la Taronja i el Trufat de xocolata amb Flor de Sal i Xocolata a la Pedra Cacau 70%.
Igual que a l’edició anterior, Virginias va comptar enguany amb la visita i el suport d’alguns dels seus ambaixadors del Compromís Virginias, la iniciativa per la qual dona suport al talent local, com són els motociclistes agramuntins Sergi Sangrà i Max Serra
Amb l’inici de la temporada, el director de Virginias, Àngel Jubete, va assegurar que, de cara a la nova campanya, tenen certesa de mantenir la tendència de creixement marcada els anys anteriors.
Sobre Virginias
Virginias, amb més de 80 anys al mercat, és marca pionera en la producció de torrons i xocolates. Durant el seu recorregut ha esdevingut líder sense sucres afegits,
gamma de productes que encara conserva i fomenta.
Tot va començar l’any 1932, quan Virginias repartia galetes, torrons i xocolates amb un camió a la zona de Tarragona. De mica en mica van anar creixent, i els seus productes van arribar a tot Espanya.
El seu centre de producció se situava a Reus, a la fàbrica que, encara avui, trobem al cor de la ciutat.
Vuitanta -set anys més tard, la tradició els va dur a inaugurar el seu obrador d’Agramunt, situat al bressol del torró.
El 2019, la companyia es va reinventar de la mà d’Acrimont Foods per portar al consumidor dolços que combinen tradició i alta cuina. Aquest mateix any, va crear El Taller de Virginias, el primer obrador que obre la marca a Agramunt. En aquest espai es pot trobar, degustar, descobrir els productes Virginias, així com conèixer la tradició torronera d’Agramunt.
A part de la botiga de Reus i el Taller d’Agramunt, Virginias disposa de botigues a Cambrils, Barcelona i Madrid, a més de la tenda online virginias.es
El bolet protagonitza les Jornades Gastronòmiques d’aquesta tardor a Altafulla
Altafulla dedica les Jornades Gastronòmiques d’enguany a la cuina del bolet.
D’aquesta manera, del 10 al 26 de novembre es poden tastar les propostes de vuit restaurants de la vila amb aquest producte com a protagonista. Els menús tenen preus que van des dels 15,60 als 38,50 euros
Les Jornades Gastronòmiques del Bolet es van presentar el 9 de novembre a l’Era del Senyor en un acte en què cada restaurant va oferir degustacions dels seus plats i que va permetre als xefs i cuiners mostrar la seva creativitat culinària abans de l’inici oficial de les jornades en un lloc tan especial com l’Era del Senyor.
“Enguany dediquem les Jornades Gastronòmiques al bolet, que és un producte català, molt assequible, molt versàtil, que combina en gairebé qualsevol plat”, va explicar el regidor de Turisme, Tomàs Serra, que va destacar la qualitat dels vuit restaurants que participem en les jornades i va assenyalar que el novembre és un mes complicat perquè molts establiments han acabat la temporada i tanquen. “Nosaltres apostem per la desestacionalització, perquè Altafulla estigui obert tot l’any
i els agraïm l’esforç als restaurants que participen”, va comentar el regidor. Serra aposta perquè altres productes puguin protagonitzar les Jornades Gastronòmiques d’Altafulla i recorda que el pròxim 14 d’abril Altafulla acollirà el Congrés Nacional de la Garrofa i s’engegarà algun tipus de campanya al voltant d’aquest producte, que ha protagonitzat les darreres edicions de les jornades.
Del 10 al 26 de novembre
es poden tastar les propostes de vuit restaurants de la vila
Concurs a Instagram
En el marc de les jornades, s’ha organitzat un concurs amb un dinar o sopar per a dues persones com a premi. Per a participar-hi cal fer una foto en un dels restaurants participants durant les jornades, pujar-la a Instagram i etiquetar a l’Ajuntament d’Altafulla i al restaurant en qüestió. En el post cal incloure el hashtag #jornadesboletaltafulla. La foto que obtingui més likes guanyarà l’àpat en el restaurant que prefereixi
Establiments
participants i menús
Restaurant El Raconet: (Carrer Sant Martí, 12) Suquet de rap, gambes, cloïsses, musclos i bolets. Preu: 24 €
Pizzeria Jauja: (Plaça dels Vents, 1) Pizza amb saltat de funghi variats, alls tendres, pancetta i mozzarella. Preu: 18 €
Restaurant Blau: (carrer Botigues de Mar, 67) Pintxos de sèpia i xampinyons sobre timbal de calamar i ceps. Preu: 19 €
Restaurant Bruixes de Burriac: (Carrer de Cup, 2) Gargouillou de verduretes – vinagreta de mostassa, Romesco de rap salvatge i llagostins, Bourguignon de vedella – farcellet de bolets; Clafotis de gerds i mores. Preu: 38,50 €
Restaurant La Volta: (Via Augusta, 14) Risotto de bolets. Preu: 16 €
Restaurant Maritime: (Carrer Pescadors, 3) Fricandó de llagostins amb bolets de temporada. Preu: 23 €
Restaurant Hotel Oreneta: (Carrer Oreneta 1) Entrant: Bricoche amb varietat de bolets i cruixent de pernil ibèric d’enceball o Amanida mediterrània amb salmó fumat i fruits secs. Principal: Secret ibèric amb salsa de moixernons i Portobello al Pedro Ximénez o Bacallà amb crema de pebrots i carabassó acompanyat amb flor de carxofa. Postres, copa de vi i aigua. Preu: 32 €
Restaurant Voramar: (Carrer Pons d’Icart, s/n) Cruixent de peus de porc amb bolets i rovell d’ou curat. Preu: 15,60 €
El Pessebre dels Estels que organitza, des de fa més de 25 anys, l’Associació Masia de Castelló tornarà els dies 8, 9, 16 i 17 de desembre amb algunes novetats. Una d’elles és l’ampliació d’horari, enguany, des de les cinc de la tarda, per tal d’acostar-lo a les famílies amb infants més petits. L’altra és que les primeres 1.000 entrades es posen a la venda a un preu més reduït.
Tot plegat en un pessebre vivent que manté l’essència de cada any, amb més de 40 escenaris costumistes d’escenes bíbliques i oficis antics (forner, fuster, barber, matalasser, bugaderia…) que s’exercien als pobles de muntanya, com Castelló. Aquest és un dels esdeveniments més populars que es duen a terme a l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors.
Per comprar les entrades caldrà triar el dia i la franja horària a la qual es vol assistir i seguidament es podrà triar la tipologia d’entrada (adult, infant o bé gratuïta). Totes les persones que visitin el pessebre hauran de tenir entrada, fins i tot els infants que no paguen, per tal de comptabilitzar el nombre de persones que hi accedeixen.
Nova franja horària a les 17 h
Una altra de les novetats és que s’amplia l’horari en què es podrà visitar el pessebre i s’afegeix un passi més cada dia. Així, aquest 2023 hi haurà fins a 6 passis diaris, avançant l’hora d’inici a les 17.00 h, pensat especialment per a les famílies amb infants petits
d’estímul per dinamitzar la vida cultural de Castelló i treballar per la seva recuperació patrimonial. Una dilatada trajectòria que ha portat a ser un dels pessebres vivents de referència de tot Catalunya i que cada mes de desembre aplega milers de visitants que s’apropen fins a l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors per descobrir aquest nucli envoltat de muntanyes
“Aquest 2023
Les entrades anticipades per visitar el Pessebre dels Estels ja es poden comprar a través de la pàgina web https://www. masiacastello.cat/entrades-del-pessebre<https://www.masiacastello.cat/entrades-del-pessebrea>.
Com a novetat, i per tal d’incentivar la venda d’entrades anticipades, en aquesta edició, s’ha previst que les 1.000 primeres entrades tinguin un preu de 10 euros per als adults i 6 euros per als infants. Un cop exhaurides les mil primeres unitats, els preus seran els següents:
• Adults: 12 € (majors de 10 anys)
• Infants: 7 € (de 4 a 9 anys)
• Gratuït per a nens i nenes de 0 a 3 anys
D’aquesta manera, l’accés al pessebre serà cada mitja hora, començant a les 17.00 h i amb un últim passi diari a les 19.30 h. En el moment de comprar les entrades es podrà escollir el passi al qual es vol assistir.
Cal recordar també que es manté el recorregut únic, per grups i amb franges horàries perquè tothom pugui veure les més de 40 escenes en un sentit ordenat.
Un Pessebre amb 25 anys d’història
L’any passat es van complir 25 anys des que l’Associació Masia de Castelló va organitzar el primer Pessebre dels Estels. Es tracta de l’activitat lúdica més antiga d’aquesta entitat local que, any rere any, serveix
hi haurà fins a 6 passis diaris entre les 17.00 hores i les 19.30 dels dies 8, 9, 16 i 17 de desembre”
Vila xica i gran castell
nmig d’un lloc agradable i ben tranquil, la vila de Botarell s’alça entre natura i en una situació immillorable a prop de la platja i a tocar de la muntanya. Es tracta d’un indret on gaudir de passejades pel seu entorn i on també conèixer la seva història i les empremtes del seu passat. I és que aquesta localitat del Baix camp té un terme de forma allargassada, de carrers llargs i estrets, i on la seva història ens parla del seu antic castell vora un petit turó.
Al segle XVII, Botarell va experimentar una notable expansió, reflectida en l’obertura de nous carrers, l’edificació de l’església i la del castell, d’estil renaixentista i on va treballar l’artista Pere Blai. De la seva història, Botarell encara conserva avui en dia diverses cases amb llindes de pedra, on una de les més destacades pren protagonisme a causa de la seva funció d’hospital de la vila. Construïda entre 1617 i 1622, l’Església Parroquial de Sant Llorenç és un dels edificis més emblemàtics de la vila, la qual ofereix com a detalls interessants les gàrgoles i un escut que parla del poble. D’estil barroc, aquesta església està protegida com a bé cultural d’interès local i la qual fou construïda en el mateix lloc on abans n’hi havia una de més petita, damunt d’un rocall que li aporta un major protagonisme que la resta d’edificis.
Per altra banda, cal tenir en compte que Botarell també és conegut pel seu castell, el qual es conservà íntegre fins al 1846 i el qual fou utilitzat com a local d’esbar jo al començament del segle XX. Anomenat «l’Euterpe» aquella època, avui en dia ja no s’hi con serva gairebé res, però la seva importància seu passat sempre ha caracteritzat la història del poble i fins al punt de dotar-lo de la següent cita «Botarell, vila xica i gran castell». Les temperatures suaus durant tot l’any permeten als visitants de Botarell gaudir de l’indret amb un ambient molt agradable, on tots els vilatans els reben amb la màxima amabilitat i amb totes les necessitats cobertes, sigui en allotjaments o ofertes hostaleres. La marinada tranquil·la que de vegades prové de la costa, es fa present mitjançant un suau vent que sobrepassa per la localitat i que acompanya les passejades per la natura. I és que la situació privilegiada de Botarell dona l’oportunitat de gaudir tant de la platja com de la muntanya, a prop dels dos llocs i on es poden practicar diverses opcions turístiques i d’oci
L’element més notable i característic del poble és la denominada Pedrafita, situada al peu de la carretera de Montbrió, a l’entrada del poble. En l’antiguitat, se suposava que representava un menhir objecte de culte fàl . lic. Encara així i ja esmentada com a fita el 1173, la seva història descriu una pedra, d’alçada d’un home que està col . locada sota el lloc i font de Botarell. I és que és aquesta mateixa Font Vella de Botarell el lloc de reunió on se celebren molts actes de les festes del poble
Plaça de l’Ajuntament, 5 43772 BOTARELL (TGN) Tel. 977 826 130 aj.botarell@alanet.org
Més informació: t.me/botarell ajbotarell Ajuntamentbotarell
Fotografia de Jordi Gil
cedida per l’ Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja
Descobrim un dels indrets més excepcionals del Delta de l’Ebre. Envoltats de natura i d’espècies animals i vegetals autòctons de la zona, Sant Jaume d’Enveja ofereix un turisme de proximitat amb l’objectiu de conèixer el territori immers en un paratge natural únic.
l paisatge del Delta de l'Ebre, pla fins a l’infinit, és perfecte per a ser descobert en bicicleta, a ritme pausat. La ruta vorejant el riu pel Camí de Sirga fins a les desertes i enormes platges permet contemplar la verdor dels arrossars i les abundants colònies d'aus que l'habiten. Sant Jaume, al bell mig d’aquest territori, és un dels pobles més emblemàtics del Delta. Amb prop de 3.600 habitants amb una oferta turística i comercial de primer ordre s’ofereix al visitant per a què la seva estada sigui una experiència magnífica. El municipi de Sant Jaume abraça una gran part del territori protegit del Parc Natural i entre aquest destaca l’illa de Buda, un espai especialment atractiu d’entrada restringida.
Sant Pere, s’hi accedeix en romeria des de Sant Jaume i, des de fa uns anys, l’Ajuntament organitza visites guiades en bicicleta, les Buda & Bike, per conèixer a fons aquest lloc únic. Senders, arrossars i séquies s’estenen quilòmetres i quilòmetres fins a les platges del Migjorn, Serrallo i la Platjola. A la sortida i a la posta de sol es produeixen instants únics amb llums extraordinàries que queden per sempre a la memòria. Però hi ha un fet que les fa del tot especials, les seves dimensions gairebé inabastables i l’absència de gent que dona la possibilitat de gaudir en solitud d’un entorn màgic i exclusiu. Per conèixer els indrets més propers al poble s’han senyalitzat tres rutes temàtiques que recorren els llocs més característics. Així, la ruta Lo Jornal del Pagès, marcada en color groc, acosta a les tradicions arrossaires de la població, visita l’Arrossar Interactiu i el Centre d’Interpretació de
Senders, arrossars i séquies s’estenen quilòmetres i quilòmetres fins a les platges del Migjorn, Serrallo i la Platjola. A la sortida i a la posta de sol es produeixen instants únics amb llums extraordinàries
Barraques; la ruta del Vaixell Anita, porta al lloc on es va enfonsar el recordat vapor que solcava les aigües de l’Ebre ja fa més de cent anys. I per últim i en verd, la ruta que condueix fins a l’illa de Buda a través de paisatges genuïnament deltaics.
Des que es va inaugurar el pont Lo Passador, l’any 2010, aquest s’ha con vertit en emblema del poble i en un espai amable on passejar i asseure-s’hi una estona. És una de les vies principals d’entrada i comunica amb el carrer Major, el carrer principal de Sant Jaume, on es troben molts dels establiments, l’església i l’Oficina de Turisme. Amb una oferta turística que dia a dia guanya en diversitat, quantitat i qualitat, Sant Jaume aposta per convertir-se en referent d’un turisme acollidor i sostenible. A una oferta de restauració de primer ordre, s’hi suma una gran varietat d’allotjaments que, en aquests moments, superen la cinquantena. Entre aquests destaquen les cases rurals, totes elles situades en llocs naturals destacables, com el Mas de l’Illa de Buda o el Mas Illa de Riu, ambdós de grans dimensions. I els petits masos situats al costat dels arrossars també són un allotjament
molt aconsellable per conèixer de prop el territori, observar la increïble varietat d’aus del delta, sentir de nit el raucar de les granotes o descobrir els colors canviants de les diferents estacions.
Amb una oferta turística que dia a dia guanya en diversitat, quantitat i qualitat, Sant Jaume aposta per convertir-se en referent d’un turisme acollidor i sostenible. A una oferta de restauració de primer ordre, s’hi suma una gran varietat d’allotjaments que ja superen la cinquantena
Les barraques són les construccions autòctones del delta, molt lligades al territori i la seva història, habitatges humils utilitzats durant els mesos de les feines del camp per a viure els pagesos. Cap als anys noranta del segle passat, es va recuperar aquest hàbitat tradicional, fent una reinterpretació d’aquells habitatges humils, connectant amb el passat i l’entorn des d’un espai confortable i posat al dia.
Així són les barraques avui, acollidores, autèntiques. Imprescindible gaudir d’una estada en una d’aquestes construccions tan peculiars. N’hi ha vàries a Sant Jaume per a gaudir de les vacances en harmonia amb el paisatge. Una altra manera d’apropar-se a
l’herència cultural de Sant Jaume és triar una de les moltes cases de poble que s’han habilitat per rebre hostes i que ofereixen un gran confort i una experiència exclusiva. Algunes d’aquestes cases tenen més de cent anys d’antiguitat, d’altres són de construcció recent, però totes estan equipades amb totes les comoditats i no han perdut la seva essència.
Més enllà del passat rural de Sant Jaume, s’obre un horitzó d’un turisme actiu i trepidant que té el mar i el riu com a protagonistes, a més de la bicicleta. Activitats com el kitesurf, el piragüisme, les sortides en globus... guanyen adeptes dia a dia; i la platja per descomptat que a l’estiu es converteix en la reina de les vacances. Sant Jaume també disposa d’un gran ventall d’apartaments turístics des dels quals dur a terme totes les propostes lúdiques que es puguin imaginar.
Val la pena tornar a agafar la bicicleta pels nombrosos senders senyalitzats que circumden arrossars i al final dels quals sempre hi ha un bon lloc per recuperar forces amb la magnífica gastronomia deltaica, d'arrossos, marisc i peixos, i també caça i hortalisses i verdures Km 0. Sant Jaume és un immillorable punt de partida per descobrir aquest territori de gran biodiversitat, fràgil i canviant, i declarat Reserva de la Biosfera. El destí ideal per a qualsevol època de l’any
Anna Borràs Periodista especialitzada en turisme i viatges
Per a més informació sobre totes les festes, podeu consultar la web: www.santjaumeturisme.cat
Més enllà del passat rural de Sant Jaume, s’obre un horitzó d’un turisme actiu i trepidant que té el mar i el riu com a protagonistes, a més de la bicicleta
Ribera d’Ebre, on el riu fa la vida
El nom de la Ribera d’Ebre descriu a la perfecció la fisonomia de la comarca. Des de Riba-roja fins a Miravet, la personalitat dels seus pobles està fortament marcada per l’omnipresència del riu. La comarca s’estén al llarg de 40 quilòmetres a banda i banda del riu Ebre, en la seva entrada a Catalunya. El territori riberenc es reparteix en 14 termes municipals, que alberguen 17 pobles. Presidida emblemàticament pel castell de Miravet i l’estela de llaguts que solcaven l’Ebre, la comarca disposa d’un ampli ventall de productes i propostes turístiques per poder gaudir el seu territori i el seu patrimoni arqueològic, natural, històric i cultural.
Al voltant del Camí de la Sirga, recentment recuperat, els visitants podran apreciar la rehabilitació de monuments i nuclis antics
L’eix natural per recórrer la Ribera d’Ebre és el mateix riu. Gairebé totes les poblacions tenen embarcadors des dels quals recórrer diversos trams del riu. Des de l’aigua s’obté una bella perspectiva dels
perfils de les poblacions que conformen la comar ca, algunes d’elles coronades per castells medievals altres atractius visitables trobem el poblat ibèric del Castellet de Banyoles, a Tivissa, el poblat ibèric de Vinebre, el castell templer de Miravet, el castell de Móra d’Ebre o el castell de Flix.
En diferents trams del riu Ebre existeixen diverses zones humides que conformen uns espais naturals amb gran importància ecològica, tant des del punt de vista de la vegetació (bosc de ribera) com de la fauna (ornitològica fonamentalment). Algunes d’aquestes zones, entre les quals hi ha l’espai natural de Sebes, a Flix, estan declarades reserva natural de fauna salvatge i disposen de diverses propostes turístiques per gaudir de l’espai.
Les diverses opcions de turisme fluvial al riu Ebre, així com la pesca, fan que la Ribera d’Ebre sigui un lloc ideal on poder gaudir de la natura i l’esport, podent practicar la navegació amb llaguts, vaixells i piragües. Destaca especialment l’embassament de Riba-roja d’Ebre on diverses empreses ofereixen la possibilitat de navegar i pescar a l’embassament, esdevenint aquest espai un autèntic paradís per pescadors.
Qui estima el senderisme i el cicloturisme també disposa de grans rutes on
poder practicar les seves activitats preferides. Una de les millors opcions és seguir el GR-99 i el recentment recuperat Camí de Sirga, una ruta que discorre de forma paral·lela a l’Ebre. Al voltant del Camí de Sirga els visitants també podran visitar la rehabilitació de monuments i nuclis antics, una iniciativa impulsada pel Consell Comarcal a través de diferents programes i ajuts, entre els quals els Fons de Desenvolupament Regional (FEDER).
Gastronomia i tradició
Els pobles de la comarca conserven els seus costums. A més de les tradicionals festes majors hi ha altres celebracions amb participació popular (festa de la clotxa, fires, romiatges a les ermites, festes religioses, festes al riu amb les tradicionals regates de muletes, trobades de gegants, caramelles, concerts…).
La cuina popular, amb els seus plats tradicionals i espacialment la clotxa és present a la zona, que compta amb molts productes de qualitat entre ells la fruita dolça, l’oli i el vi entre d’altres
Viviu la Ribera
del 24 de novembre al 23 de desembre on trobareu tot el necessari
Avets naturals i artificials,figures de pessebre, centres ornamentals, flors, plantes i tot tipus de productes alimentaris típics de Nadal formen una fira espectacular ideal per adquirir tot el necessari per aquestes festes
ataró, la ciutat que pots descobrir qualsevol moment de l’any, és una de les poblacions amb més atractius turístics de la costa del Maresme, amb una situació privilegiada i a 30 minuts de Barcelona.
L’oferta comercial i gastronòmica diversa i de qualitat amb els tradicionals mercats, combina un entorn agradable i atractiu amb importants mostres de patrimoni modernista, barroc i romà. Un passeig pel centre serà tota una experiència.
Al passeig marítim sempre hi ha qui practica esport, passeja o contempla l’horitzó. Els bars, terrasses i restaurants amb diferents propostes gastronòmiques, s’omplen de gent els migdies assolellats d’hivern i, amb l’arribada de l’estiu, conviden a allargar el dia a la platja fins ben entrada la nit.
Mataró celebra la seva fira de Nadal, la segona més important de Catalunya pel seu emplaçament i per la qualitat
dels seus productes. Hi podràs trobar tot allò que necessitis en decoració nadalenca: avets naturals i artificials, figures de pessebre, bombetes, suros, cintes de colors, centres ornamentals de taula, espelmes nadalenques, guarniments de Pare Noel...
Així com diferents activitats relacionades amb música, conta contes, màgia i cantada de nadales. L’horari és de 10 a 13:30 h i de 16:30 a 20:30 h fins al 23 de desembre a la Plaça de Santa Anna
Tot el que pots fer i veure a Mataró ho trobaràs al web www.visitmataro.cat i també als perfils de Facebook, Twitter i Instagram del @visit_mataro
Per a més informació:
Tel. 93 758 26 98 www.visitmataro.com
La Fira Santa Llúcia és una fira de caràcter nadalenc que té lloc anualment a Manresa, on es poden trobar tots els productes imprescindibles per preparar Nadal i fer el pessebre, des de boix o ponsètia, fins a productes d’artesania, passant per tota classe de regals. També hi ha productes d'alimentació com fruits secs, mel, mató, torrons i tota mena de dolços. L'edició d'enguany tindrà lloc del 8 al 10 de desembre a la plaça Major de Manresa i el dimecres 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, a la Baixada de la Seu.
Organitzada per l’Ajuntament de Manresa, la Fundació Turisme i Fires de Manresa i els Amics
de la Fira de Santa Llúcia, la fira es complementa amb un variat programa d’activitats. Entre les més rellevants, destaca el Tió gegant solidari, en col·laboració amb la Marató de TV3 i l’espectacle de carrer Carilló, on diferents personatges explicaran contes teatralitzats sortint d’un rellotge gegant, a càrrec de la companyia LA TAL. També, hi haurà cantades de nadales, jocs i tallers infantils, degustacions, exhibicions, i més!
El programa sencer es pot consultar a la web www.firamanresa.cat
" Prepara’t per Nadal més màgic al cor de Catalunya! "
CARDONA, vine a fer història
Cardona és una de les poblacions catalanes amb un pòsit d’història més dens. La seva data de naixement està documentada el 23 d’abril de l’any 986, dia en què el Comte Borrell II va atorgar a la vila la II Carta de Poblament, que actualment es conserva a l’arxiu històric municipal. Però Cardona existia ja de molt abans. La Muntanya de Sal és l’origen de Cardona. Sense sal no hi hauria castell, i sense castell, no hi hauria poble. L’explotació de la sal i la Vall Salina constitueixen la raó de ser de Cardona i la causa de l’esplendor del seu passat. La seva carta de poblament, una de les més antigues d’Europa, recollia el dret dels vilatans a obtenir sal per sempre més.
A l’Edat Mitjana es va construir el castell, la fortalesa mai vençuda, per controlar l’explotació de la sal. Va ser la seu de la poderosa nissaga dels comtes-ducs de Cardona, “els reis sense corona”, rics senyors de la sal emparentats amb les principals famílies europees. Al voltant de la riquesa de la sal i de l’estratègica cruïlla de camins, va créixer una vila medieval regida per mercaders i traginers que van construir el centre històric de Cardona, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1992. La vila, la seva gent, el comerç que s’endinsa en les seves muralles, els diversos allotjaments i restaurants converteixen Cardona en un espai d’acollida que combina història i modernitat, tradició i oci.
A la Vall Salina de Cardona trobem el vell recinte miner que s’ha reconvertit en el centre turístic del Parc Cultural de la Muntanya de Sal amb l’objectiu de plasmar la mil·lenària relació entre l’home i la sal i divulgar el valor geològic de la “gran muntanya de sal pura que creix a mesura que se’n va extraient” (Aulus Gel·li, citant Cató, s. II dC). Aquest espai natural acull un diapir únic al món per la seva bellesa i majestuositat, acreditat per les més de 90.000 persones que el visiten cada any Des del 2022, la Vall Salina forma part de la xarxa de llocs d’interès geològic reconeguda per la UNESCO com a Geoparc de la Catalunya Central.
LA FORTALESA INEXPUGNABLE
La situació geogràfica del castell respon a la necessitat de defensar l’accés al salí i a la visió privilegiada de les valls del riu Cardener. Entre el s. XI i fins al s. XV, va ser el nucli residencial dels senyors de Cardona: els “rics senyors de la sal”.
El castell-fortalesa de Cardona va tenir un paper cabdal en la guerra de Successió. La
rament de la fortalesa, el 18 de setembre de 1714, complint l’ordre de les autoritats catalanes, l’han convertit en símbol i darrer baluard de les llibertats de Catalunya. Avui, el castell de Cardona constitueix un excel·lent compendi de fortificació militar que mostra l’evolució de les arts militars des de l’edat mitjana fins a l’època contemporània.
El conjunt monumental del castell és Monument Nacional de l’Estat des del 1949, i la
col·legiata de Sant Vicenç, exemple de l’art llombard català, ho és des del 1931. En destaquen la Torre de la Minyona, el Pati Ducal, els seus baluards de defensa i les seves vistes sobre la Vall Salina.
La Col·legiata del Castell de Cardona forma part des del 2016 del mapa de tresors de la cultura cinematogràfica europea, el primer a Catalunya i a l’Estat espanyol. El motiu és que va ser un dels escenaris d’una de les pel·lícules més celebrades d’Orson Welles, Campanadas a medianoche, rodada l’any 1964 a Cardona.
L’OR BLANC
Recentment, la Fundació Cardona Històrica ha començat a comercialitzar la sal de Cardona com a producte gurmet. És considerada una de les millors sals del món gràcies a la seva major capacitat saladora i les virtuts medicinals atribuïdes per l’experiència popular. La sal extreta del jaciment de Cardona és de màxima puresa (amb el 99,97% de clorur sòdic). Consumir-la és apostar per un producte de proximitat, de Cardona i de la Catalunya Central i, alhora, recuperar un bé mineral que durant segles ha estat extret per a l’aprofitament humà. El jesuïta Pere Gil, a la seva Geografia de Catalunya del 1601, afirma que “la sal de Cardona sala molt més i és més penetrant que la del mar, i una mesura d’ella sala tant com una mesura i mitja de la sal feta d’aigua del mar”. La sal de Cardona és pura. És única. Té història. Assaboriu-la
CARDONA EN FAMÍLIA
Cardona ofereix al públic familiar propostes singulars i de gran qualitat per conèixer el patrimoni. Exploreu la fascinant Muntanya de Sal o reescriviu la llegenda més famosa del Castell a través de visites teatralitzades. Grans i petits gaudireu com mai
La Fundació Cardona Històrica ha començat a comercialitzar la sal de Cardona, una de les millors del món gràcies a la seva major capacitat saladora i les virtuts medicinals, com a producte gurmet
Si aneu a Centelles coneixereu un poble amb un entorn immillorable i un magnífic patrimoni històric, artístic i cultural
La vila es mostra amb la marca “Centelles és màgia” per donar a conèixer la diversitat de comerços, les fires i activitats culturals, les rutes, el patrimoni i l’entorn natural, tot el que el municipi ofereix al visitant.
La primera referència del topònim apareix el 898, quan el nom és adoptat pels senyors del castell de Sant Esteve (Sant Martí). El poble va néixer al voltant de la sagrera de l’església de Santa Coloma de Pujolric, que posteriorment va passar a anomenar-se Santa Coloma de Vinyoles.
Al segle XV els barons van traslladar la residència del castell a la sagrera, i la baronia esdevingué comtat del castell de Centelles (segle XVI). Al mateix segle, el nucli va passar a ser una vila emmurallada sota la denominació de Santa Coloma de Centelles.
Patrimoni històric
Pels carrers que envolten el centre històric, que antigament quedaven tancats
Al sud d’Osona, s’erigeix la vila de Centelles com una destinació que barreja tradició i bellesa natural i que captiva amb la seva fusió d’història, cultura i paisatges idíl·lics. Les festes i tradicions populars que han passat de generació en generació esdevenen un dels principals patrimonis culturals de Centelles, una vila fortificada amb molta història i on descobrim joies arquitectòniques, però també fires i mercats per viure i conviure.
rere l’entrada de Centelles, es poden veure portals de cases datades del segle XVI amb informació de qui hi vivia: com el sastre, el notari o el fuster, entre d’altres. Un exemple és Cal Comte (1530), una casa senyorial que va configurar la plaça Nova. Té planta quadrangular, un pati central i una porta principal on destaca el gran escut dels Centelles
D’altra banda, el portal de la Casa de la Vila (1542) és un dels elements més emblemàtics del municipi i una mostra d’arquitectura urbana defensiva.
L’església parroquial de Centelles o Santa Coloma fou construïda el 1704 en substitució de l’antiga església del 898. Consta d’una nau principal amb capelles dedicades a diferents devocions, i té un campanar de planta quadrangular que a mitja altura es converteix en octogonal.
Als afores trobem el Molí de la Llavina, del 1400. En la visita podem veure’n el funcionament i gaudir del formatge i mató que s’hi elabora. També lluny del centre són destacables les ruïnes del castell de Sant Martí de Centelles, situat dalt d’un turonet i conegut popularment com l’Agullola de Sant Martí.
Finalment, mereix una visita el mas del Cerdà, un exponent de masia catalana del segle XVIII, envoltat de masoveries. El 1815 hi va néixer l’arquitecte i urbanista Ildefons Cerdà, que va heretar la finca el 1848.
Festes i tradicions
Les festes i tradicions donen un caire especial a aquest municipi. Una de les més conegudes és la Festa del Pi (Festa Tradicional d’Interès Nacional) el 30 de desembre, dia de Santa Coloma. Es tracta d’una festa ancestral i pagana, lligada al solstici d’hivern, el renaixement del dia i la fecunditat de la terra en la qual els vilatans van al bosc a triar un pi i el duen al poble en processó carregat en un carro tibat per dos bous. A la plaça de l’Església fan una ballada ritual, i a dins el temple es penja cap per avall sobre l’altar fins al dia de Reis.
>> Molí de Llavina
Una altra festa destacada és el Cau de Bruixes, una setmana abans de Carnaval. Sembla que antigament les dones de Centelles tenien fama de bruixes. Durant la festa, quan es fa fosc bruixes i bruixots fan rituals de màgia per a tots els públics.
Gastronomia i mercat
Gastronòmicament, a Centelles en destaca la samfaina, plat típic del municipi i diferent del tradicional. Aquest s’elabora amb sang i perdiu de xai (les entranyes de l’animal), tot trossejat ben petit i sofregit amb ceba tomata i picada. També són ben preuats els embotits, com ara la botifarra negra, la d’ou i el poltruc, i els formatges, com el blau d’Osona o el garrotxa madurat. Pel que fa a les begudes, a Centelles en destaca una de gran tradició: la ratafia. Es coneix que els centellencs han mantingut durant anys la tradició d’elaborar aquest mític licor català, i és aquest un dels principals motius pels quals, l’Ajuntament de Centelles organitza cada juny des del 2009 la Fira de la Ratafia
A Centelles trobareu un poble per viure i conviure, especialment si hi aneu en dia de mercat. Cada diumenge al matí, la plaça Major i els carrers del seu voltant s’omplen de vida amb parades multicolors i establiments oberts. És el mercat tradicional, que potencia el comerç local i el valor dels productes artesans que s’hi ofereixen
>> Plaça Major
>> Mas el Cerdà
>> Palau Comtal
Visiteu Centelles, hi teniu les portes obertes!
pirar l’aire més pur de la terra i els arbres i on gaudir relaxat dels dos nuclis de població, Montagut i Oix.
tits pel municipi, transmeten un llegat excepcional digne d’admirar, tant per visitants com per als mateixos vi-
Catorze esglésies dos castells, una infinitat de masies coves, rius i gorgs en què refrescar-se. Montagut i Oix destinació perfecta per als amants del senderisme i la
entre administratiu i econòmic de la Vall de Ribes, el més semblant a una petita ciutat que es pot trobar en aquest racó del Pirineu català. Amb una distribució peculiar i envoltada de rius, té absolutament de tot, i igual que la resta de pobles de la vall, és una destinació ideal per gaudir del concepte de slow days. La vida sense pressa, aquella en què es gaudeix de cada detall, des del primer raig de sol fins a la brisa del capvespre, és la que t’espera a Ribes de Freser.
Ribes de Freser va ser fundada en la confluència dels rius Freser, Rigat i Segadell pels comtes de Cerdanya, que al voltant de l’any 1000 la van dotar de l’església de Santa Maria i del castell de Sant Pere. A l’època medieval moderna passà per diverses vicissituds, provocades per la seva casual pertinença al regne de Mallorca o per la proximitat a França, país que envaí diverses vegades la vall i que va provocar l’enderrocament del castell. El rei Felip V va suprimir la vegueria de la vall de Ribes a partir del 1714, en va assumir la gestió i el control de les aigües dels rius, la força motriu de la qual va tenir molta importància per al desenvolupament econòmic i industrial de la vila. Tradicionalment, Ribes havia viscut de l’explotació de mines i de les aigües fins a finals del segle XIX, en què, amb la revolució industrial, s’hi va instal·lar les fàbriques de paper i les colònies tèxtils. La crisi dels anys setanta va comportar una reconversió turística de la vall i convertí el municipi en un lloc privilegiat per a l’estiueig, el termalisme i el turisme de muntanya. Com a poble pirinenc, manté una idiosincràsia i tradicions pròpies, com el Concurs de Gossos d’Altura, que recorda i reviu el món dels pastors. Des de l’any 1919, Ribes està connectat amb Barcelona per ferrocarril, i des de l’any 1931 un tren de cremallera porta al santuari i a l’estació d’esquí de Núria.
Ribes de Freser és un lloc ideal des de fa anys per l’estiueig. El poble es troba a la confluència dels tres rius de la Vall de Ribes, el Freser, el Rigat i Segadell, situació que provoca que estigui dissenyat en forma d’Y i protegit per altes muntanyes. El poble que té un actiu calendari d’esdeveniments llueix amb orgull els seus trets distintius, el lleure dins de l’entorn natural i rural, la diversitat dels seus serveis locals, de proximitat i qualitat i l’arrelament de les seves tradicions. Ribes de Freser són els Pirineus més a prop de Barcelona i des d’on pots agafar el cremallera per pujar a la Vall de Núria també.
Les activitats disponibles a Ribes de Freser es multipliquen. Si t’agrada el cinema, estàs d’enhorabona: Ribes de Freser té un antic compromès amb el cinema documental i mediambiental. També és el lloc des del qual gaudir de la popular via ferrada, que transcorre per un itinerari d’origen volcànic de bellíssima estructura. I és que si busques caminar i descobrir cada racó de la Vall de Ribes, ho tens fet: per Ribes de Freser passen rutes en totes les direccions, algunes com les fonts, els fortins i els millors miradors de la zona. No t’oblidis la càmera o te’n penediràs.
Passa la nit com vulguis perquè l’oferta d’allotjament a Ribes de Freser és potent. Petits hotels, hostals, cases rurals amb encant… I per posar la cirereta al pastís, un passeig a peu o amb cotxe fins al refugi Pla d’Erola, a 1.524 metres d’altitud, on podràs degustar el millor de la gastronomia de la zona: arròs de muntanya, carn a la brasa i, per descomptat, els celebèrrims embotits de la Vall de Ribes.
A aquesta petita ciutat a la muntanya acudeixen viatgers i locals de la vall a la recerca d’assaborir els millors plats de la regió. La sopa de pastors, la de neu o la Canamillana t’esperen en cada cuina de cada restaurant de Ribes de Freser. I quan acabis, les postres; tota una especialitat de la zona. Tria restaurant, un a cada àpat, i no et deixis res per tastar: cada xef té la seva especialitat.
Ribes de Freser és un perfecte reflex de l’evolució de la societat al llarg de la història. La revolució industrial i l’avenç tecnològic han aconseguit que el poble visqui del camp. I és que són molts els viatgers que saben que els slow days a Ribes de Freser són una altra història: a la pau i la tranquil·litat que es respira a cada pas s’uneixen els esdeveniments i festes durant tot l’any. Quan vinguis només has de deixar-te emportar.
Els nuclis agregats a Ribes de Freser, cadascun amb el seu encant particular. Des de Ventolà, ubicat a 1.385 metres d’altitud, podreu gaudir d’unes vistes de somni de la Vall del Rigat; a Batet, una encantadora capella us donarà la benvinguda; a Ribes Altes els locals viuen a belles masies i cases de pagès, i a Bruguera ho fan al mig d’un bosc de pins cromàticament particulars.
AJUNTAMENT DE RIBES DE FRESER + informació: Plaça de l’Ajuntament, 3 · Tel. 972 72 71 84 ajuntament@ajribesdefreser.cat
Santa Maria l’Assumpta de Ribes
Vacances i escapades tot l'any!
Tradicions, comerç, esports, gastronomia...
La vila de Puigcerdà disposa de bones instal·lacions per a practicar activitats esportives com futbol, handbol, bàsquet, vòlei, tenis, pàdel, hoquei gel, cúrling, golf, hípica. A més, gràcies a la seva situació privilegiada al bell mig de la vall, es poden practicar diverses activitats a l'aire lliure com trekking, fúting, senderisme, excursionisme, nòrdic walking, BTT, ciclisme... La proximitat de la vila amb l'alta muntanya, permet la possibilitat de practicar esports d'hivern, alpinisme, barranquisme, vies ferrades, escalada...
• Estany de Puigcerdà.
• Font del Cucuru.
• Séquia de Puigcerdà.
• Camí dels Enamorats.
• Rigolisa.
• Estany del Torniquet.
• Camí de Sant Marc.
• Camí de Sant Jaume.
• El Bosquet.
• Riu Querol.
• Riu Segre.
Extensa oferta de bars i restaurants amb menú i carta per a tots els gustos i els paladars més exquisits. Molts dels establiments cuinen amb productes de proximitat, com a exemple "Cuina Pirinenca de Cerdanya", que promociona el territori i el producte local de la comarca. Atreveix-te a gaudir de la cuina de la Cerdanya!
Amb més de 250 botigues, la vila disposa d'una extensa oferta comercial en productes i primeres marques. Un ampli horari comercial i àrees d'aparcament gratuïtes faran que anar de "shopping" a Puigcerdà sigui un autèntic plaer.
• Mare de Déu de Gràcia.
• Campanar de Santa Maria.
• Plaça de l'Ajuntament.
• Plaça Cabrinetty.
• Les Muralles.
• Església i Convent de Sant Domènec.
• Museu Cerdà.
• Plaça del Call.
• Teatre Municipal Casino Ceretà.
• L'Estany.
• Sant Jaume de Rigolisa.
• Pont de Sant Martí.
• Sant Marc-Age-Ventajola-Vilallobent.
• Festa del Trinxat.
• Setmana cultural.
• Festa Major del Roser.
• Festa de l'Estany.
• Festa de la Sagristia.
• Fira del Cavall i Multisectorial.
Per a més informació:
Mercats setmanals i trimestrals. Fires artesanals, actuacions teatrals i de dansa Música al carrer, concerts, sales d'art, trobades de gegants. Puigcerdà gaudeix d'una extensa oferta cultural.
agostera ofereix la tranquil·litat i la bellesa d’un entorn natural espais protegits de les . Enclavada estratègicament entre les comarques del Gironès, la Selva i el Baix Empordà, es troba a només 20 km de la capital Girona i a 15 km de les millors platges,
Llagostera i el seu entorn són ideals per practicar el senderisme i l’excursionisme, amb un munt de rutes per fer a peu o en bicicleta. Pel municipi hi passa la Via Verda que uneix Olot amb Girona i amb Sant Feliu de Guíxols (Ruta del Carrilet), un camí exclusiu per a vianants i cicloturistes, amb un pendent molt suau i accessible ideal per gaudir amb la família. Precisament l’Oficina de Turisme de l’Estació està situada al pas de la Ruta del Carrilet albergada en l’edifici de l’antiga estació del tren. Aquesta ruta travessa paratges de gran importància paisatgística, ecològica i cultural.
El municipi de Llagostera disposa d’un ampli patrimoni arquitectònic, algun d’ell catalogat com a Bé d’Interès
Nacional com la muralla. Una passejada pel nucli antic permet fer un recorregut per nombrosos edificis amb un important interès històric que enllaça amb la zona comercial amb prop d’un centenar de comerços la majoria d’ells associats a la Unió de Botiguers de Llagostera. La instauració de diverses botigues d’outlet de primeres marques ha situat Llagostera com a una destinació ideal per passejar i comprar.
La gastronomia és també un dels principals atractius de Llagostera amb una àmplia oferta de restaurants, alguns d’ells de reconegut prestigi nacional i internacional, amb estrella Michelin inclosa.
Des de l’any 2003, cada 12 d’octubre, Llagostera acull la Fira del Bolet i la campanya gastronòmica de la Cuina del Bolet amb la voluntat de promocionar i projectar el municipi i la comarca del Gironès cap a l’exterior. Cada dijous, de 7 a 14 h, celebra el mercat setmanal de venda no sedentària, amb una quarantena de parades que ofereixen una gran varietat de productes, des de fruita i verdura, aliments cuinats, roba i complements, roba de llar o estris per la cuina.
AAquest any s’estrena un nou format per donar la benvinguda a Nadal amb la celebració de diverses activitats a ‘La Nadalenca’, el cap de setmana del 16 i el 17 de desembre
quest any Llagostera estrena un nou format per donar a Nadal. Serà els dies 16 i 17 de desembre amb la celebració de “La Nadalenca”, un cap de setmana amb un munt d’activitats a la plaça Catalunya.
Començarà el dissabte 16 de desembre de 16 a 20 h amb Nadaleta, un espai dedicat a la venda i intercanvi de joguines i contes on els nens i les nenes seran els autèntics protagonistes, escollint els articles que ja no utilitzen, establint el preu que considerin convenient i organitzant la seva paradeta
Durant els darrers anys Llagostera ha ampliat la seva oferta on poder pernoctar amb l’obertura de diverses cases de turisme rural. Així mateix, disposa d’un càmping i d’una àrea d’autocaravanes.
Llagostera és en definitiva el poble ideal per visitar, passejar, comprar, menjar, dormir i gaudir amb tota la família, entre el mar i la muntanya.
Per a més informació podeu consultar www.llagostera.cat
Plaça del Castell, 11 · 17240 LLAGOSTERA (Girona) ajuntament@llagostera.cat · Tel. 972 830 375
La Joiosa, la llegendària espasa de Carlemany a la qual se li atribueixen poders màgics, ha desaparegut!
Les sospites apunten a la Societat Thule, de caràcter ocultista nazi. Qui sap què farien amb el poder de la relíquia! Has de recuperar-la per a resguardar-la a Encamp, el lloc històric que li correspon. Però, atenció! Algú més està darrere d’ella! Seràs capaç de seguir el seu rastre, atrapar el lladre i esbrinar el misteriós passat de la Joiosa?
Ajuda la Clio a trobar l’espasa de Carlemany mentre tracta de descobrir que hi ha darrere d’una estranya societat secreta que roba relíquies històriques de gran valor i que té alguna cosa a veure amb el passat de la seva família ..., i el seu present.
Escape room urbà que es juga pels carrers d’Encamp en primera persona. Una trepidant aventura per Encamp fins a aconseguir la màgica i totpoderosa espasa de Carlemany. “La Joiosa”.
Per jugar has de venir a l’Oficina de Turisme d’Encamp i comprar la caixa amb el joc, descarregar-te l’app al mòbil que et guiarà i t’ajudarà en cas que ho necessitis i escollir quina aventura vols viure mentre descobreixes els racons més emblemàtics d’Encamp. El joc està dividit en tres capítols, així si no acabes el joc en un dia sempre pots tornar a acabar-lo, continuaràs a partir d’on l’has deixat
Juga
a l’escape room urbà pels carrers d’ a la recerca
de la relíquia històrica
Per a més informació podeu contactar: Oficina de Turisme d’Encamp: Plaça del Consell, 1, AD200 Encamp Tel. + 376 731000 WhatsApp: + 376 641000
Correu electrònic: encamp@encamp.ad
Oficina de Turisme del Pas de la Casa: Av. del Consell General, s/n. AD200, el Pas de la Casa Tel. + 376 755100 WhatsApp: + 376 641000
Correu electrònic: turismepas@encamp.ad o bé: www.encamp.ad
El petit poble d’Ordino, al Principat d’Andorra, amb el seu preciós nucli antic on destaquen les cases amb façanes recobertes de pedra i fusta i amb els teulats de llosa -està situat a 1.300 metres d’altura i és conegut per ser una destinació ideal per practicar l’esquí i gaudir d’un ambient de muntanya ben autèntic. A l’octubre va ser distingit per l’Organització Mundial del Turisme com un dels millors pobles turístics del món, els Best Tourism Villages. Podríem dir que aquesta típica estampa de poble de muntanya dels Pirineus muta en una espècie de conte de Nadal quan arriba el tradicional Mercat de Nadal, entre el 8 i el 10 de desembre.
Durant aquestes dates, el poble de muntanya andorrà muta en una espècie de conte de Nadal
Diverses curiositats fan que aquest mercat sigui un lloc ben especial. La primera, la seva ubicació, al centre del poble, distribuït en dues places i al llarg del carrer Major. La plaça Major on destaca un imponent arbre vestit amb les millors garlandes nadalenques, la plaça de la Closa amb casetes de fusta que ofereixen als visitants diferents productes gastronòmics típics d’aquestes festes com són el foie gras, el cava, formatges, torrons, panettones i un espai on poder tastar una bona tassa de xocolata calenta, vi bullit o una crep feta al moment. Al carrer Major també hi trobem casetes de fusta amb una àmplia oferta de productes artesanals i molt nadalencs que ens omplen d’un ambient molt festiu.
La segona curiositat és que, paral·lelament al mercat, hi ha un programa d’activitats per a tots els públics que es van desencadenant dia rere dia, amb cantades de nadales de cors i grups locals, cercaviles, conta contes i tallers aptes per a tota la família, també uns escenaris especials per fer-se fotografies ben divertides. Tanca la celebració l’“Última Ossa d’Ordino”, una representació popular de teatre i dansa entorn la cacera d’una ossa que és patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO.
I la tercera, són les boles per decorar els arbres de Nadal, que cada any se’n crea una de nova i els col·leccionistes s’afanyen a obtenir-les...
A més a més de la Fira de Nadal, la visita a Ordino es pot complementar amb visites guiades als museus; Casa museu d’Areny Plandolit, museu postal, museu de la miniatura i una exposició màgica: “Abracadabra”. No podem deixar de banda d’anomenar la nostra estació d’esquí, Ordino Arcalís by GrandValira Resorts que, si la neu ens ho permet, estarà oberta ja per aquestes dates per acollir els primers esquiadors de la temporada amb una neu fresca i, segons els experts, de les millors del Pirineu
Indrets que esperen ser descoberts
La parròquia d’Escaldes-Engordany, la segona en població després d’Andorra la Vella, està formada per dos nuclis urbans, en origen separats i ben diferenciats. El més antic és el d’Engordany, que fou habitat ja pels voltants del segle II o I aC. De l’època medieval sabem que hi havia petits nuclis habitats: Engordany, els Vilars, el Fener i Engolasters. Eren comunitats ramaderes i pageses.
A poc a poc, van anar apareixent petits artesans, com els dedicats al treball de la llana: els paraires, que van aprofitar les aigües termals per rentar i tenyir la llana. Això va significar l’aparició i la concentració d’una rudimentària indústria de llana al nucli d’Escaldes. Però el gran canvi es va produir cap als anys 30 del segle XX, amb la construcció de la xarxa viària i la concessió de FHASA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra SA). Escaldes-Engordany va anar creixent ràpidament, en un principi lligada a l’ús de l’aigua calenta i els primers hotels balnearis i, posteriorment, amb l’increment del turisme comercial. Va aconseguir la seva independència polí-
tica i administrativa amb la creació de la parròquia d’Escaldes-Engordany el 14 de juny de 1978. Un dels grans valors naturals d’Escaldes-Engordany és la vall del Madriu, d’unes 4.247 ha d’extensió, on l’aigua també és un element fonamental.
Aquesta vall té un gran interès, no només pel seu patrimoni natural, sinó també pel patrimoni cultural, reflex de la vida de muntanya des de l’època medieval: bordes, cabanes de pastor, construccions de pedra seca... Per aquest motiu, va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.
Un tret distintiu: l’aigua termal
Des de sempre, l’aigua termal ha sigut un tret distintiu que caracteritza la parròquia, ja sigui per a l’aparició de la indústria tèxtil com per a la creació de fonts públiques, que van potenciar la creació de nuclis d’habitatges. Des de l’any 1950 hi apareixen els hotels balneari, un reclam turístic que aprofita les
aigües beneficioses per complementar la visita dels turistes. Des d’aquí sorgeix el concepte “termoludisme”, que es basa en la utilització de les propietats de l’aigua termal per descansar, recuperar la vitalitat i el benestar. El centre per excel·lència que ofereix aquesta filosofia és Caldea, centre termolúdic.
Engolasters
Turisme de compres
Escaldes-Engordany ofereix un món de compres amb un gran ventall de possibilitats: comerços especialitzats i botigues modernes que ofereixen les primeres marques internacionals i on el client és el veritable centre d’atenció. Andorra és un espai comercial excepcional al cor dels Pirineus, amb més de 2.000 establiments que converteixen el Principat en un dels espais comercials més importants d’Europa. Disposen d’un règim fiscal privilegiat que permet de gaudir de preus competitius i en què la relació qualitat-preu és un segell d’identitat del comerç del país.
Combinar compres, natura, patrimoni i cultura és possible, ja que tres espais museístics importants del país es troben en aquesta zona: el Museu Carmen Thyssen Andorra, l’Espai Caldes i el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE)
Turisme familiar
Si tens pensat visitar Andorra amb nens, Escaldes-Engordany és el teu lloc. Propostes d’aventura, esports, oci i molts esdeveniments t’esperen per gaudir amb els més petits de casa. Aprendre a esquiar a les diferents estacions d’esquí de la zona, descobreix l’ecoparc d’aventures únic al món de Naturland i endinsa’t a realitzar itineraris de senderisme temàtics
Per a més informació:
Parc de la mola, 6 · AD700 Tel. +376 890 890 comu@e-e.ad www.e-e.ad
Vivand d’Escaldes – Engordany
Vall del Madriu
Engolasters
Pont de la Tosca
MOSTRA GASTRONÒMICA DE LES GARRIGUES del 4 de novembre al 17 de desembre a les Garrigues (Garrigues).
FIRA GASTRONÒMICA DEL BOLET del 10 al 26 de novembre a Altafulla (Tarragonès)
JORNADES CITRÍCOLES D'ALCANAR del 17 de novembre al 17 de desembre a Alcanar (Montsià).
6a EDICIÓ DE QUINZE VINT-I-DOS el 18 i el 25 de novembre a Manresa (Bages).
L’OLI NOU DOP SIURANA TARRAGONA els dies 24 i 25 de novembre a Tarragona (Tarragonès).
MERCAT DE NADAL del 24 de novembre al 23 de desembre a Tarragona (Tarragonès).
MERCAT DE NADAL DE FIGUERES del 24 de novembre al 24 de desembre a Figueres (Alt Empordà)
FIRA DE SANTA LLÚCIA A BARCELONA del 24 de novembre al 23 de desembre a Barcelona (Barcelonès)
11è AGLÀ FESTIVAL el 25 de novembre a l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors (Baix Camp).
MEG MOSTRA D'ESPECTACLES FAMILIARS
del 25 al 26 de novembre a Sant Gregori (Gironès)
FIRA DE PESSEBRES I ORNAMENTS DE NADAL del 25 de novembre al 23 de desembre a Mataró (Maresme)
FIRA NADAL SAGRADA FAMÍLIA
del 25 de novembre al 23 de desembre a Barcelona (Barcelonès)
5a FIRA DEL FREDELUC I LA BOTIFARRA el 26 de novembre a Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona).
10È FESTIVAL NEU!
del 26 de novembre al 28 de gener a Girona i Salt (Gironès)
FESTA DEL TIÓ del 2 de desembre al 6 de gener a Mura (Bages).
FIRA DE NADAL
del 5 al 10 de desembre a Caldes de Montbui (Vallès Oriental).
FIRA D’ARTESANS I BROCANTERS del 6 de desembre al 4 de gener a Vic (Osona).
FIRA DE SANTA LLÚCIA del 8 al 13 de desembre a Manresa (Bages).
9a FIRA DEL TIÓ el 9 de desembre a Solsona (Solsonès).
MERCAT DE NADAL el 9 de desembre a Cervera (Segarra)
FIRA DE SANTA LLÚCIA A CANYELLES el 2 i 3 de desembre a Canyelles (Garraf).
FIRA DE NADAL I MOSTRA DEL CAVA del 2 al 3 de desembre a Ascó (Ribera d'Ebre)
60a FIRA DE MOSTRES D’AMPOSTA del 6 al 7 de desembre a Amposta (Montsià).
FIRA DEL PESSEBRE del 8 al 10 de desembre a Olot (Garrotxa).
XXVI PESSEBRE DELS ESTELS el 8, 9, 16 i 17 de desembre a Masia de Castelló (Tarragonès)
FIRA DE NADAL D’ORDINO del 8 al 9 de desembre a Ordino (Andorra).
16A FIRA DE LA TÒFONA el 16 i 17 de desembre a Centelles (Osona).
FIRA DEL GALL el 16 i 17 de desembre a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
MERCAT DE NADAL I MOTIUS NADALENCS el 16 i 17 de desembre a Valls (Alt Camp).
LA NADALENCA DE LLAGOSTERA del 16 al 17 de desembre a Llagostera (Gironès)
FIRA PONT A PONT el 17 de desembre a Roda de Ter (Osona)
FIRA DE NADAL A ARENYS DE MAR del 16 al 17 de desembre a Arenys de Mar (Maresme)
Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!
Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i s'accepten animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!
C / Únic s/n · 25594 RONÍ (Lleida)
Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com
Un complex situat al centre del Berguedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardinat. Totalment reformades, es caracteritzen pel seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!
C / Masoveria, 3 08673 VIVER I SERRATEIX (Barcelona)
Reserves: 656 926 412 www.calgabarra.com
la Noguera el Pallars Jussà el Berguedà
Revistaturísticaambdistribuciómensual
Pujada de la Catedral, 12 · 17004 GIRONA Tel. 972 203 834
Av. Palfuriana 67 · Platja de Sant Salvador · 43880 El Vendrell Tel. 977 684 276 museu@paucasals.org www.paucasals.org
