TURISME CATALUNYA nº116 Agost 2024

A Vic, aquest estiu, us proposem un viatge per 2000 anys d’història

Mapping al Temple Romà

Un temple, un castell, un graner, una presó... T’ho expliquem en un vídeo mapping espectacular

Activitats especials d’estiu:

• Exposició Atzucac, a la nau central de la Pietat

• Visites diàries de l’experiència Vicpuntzero

• Visites nocturnes els divendres i dissabtes

Lloc: davant del Temple Romà

Quan: cada dia (del 5/07 al 15/09)

Horari: a les 22.00 h

Durada: 6 minuts

Consultar dates i horaris

Informació i entrades a: vicpuntzero.cat

O cina de Turisme de Vic 93 886 20 91

info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com

Delegació de Barcelona:

Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71

Delegació de Lleida:

C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222

Director

Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com

Dept. Comercial

Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com

Dept. Coordinació

Ivan Belilles i Darío Mejón

Dept. Redacció

Ivan Belilles: produccio@magazinepublicacions.com

Dept. Disseny Gràfic i Maquetació

Darío Mejón i Sergi Terés produccio@magazinepublicacions.com

Estudiant en pràctiques Ferran Lujano

Dept. Web

Sergi Terés media@magazinepublicacions.com

Dipòsit legal: L 177-2017

ISSN (Edició impresa): 2604-9627

ISSN (Edició online): 2604-9635

Amb el suport de

Publicació associada a

Agost és un dels mesos predilectes dels viatgers i, per tant, també de Turisme Catalunya pas a pas

A l’agost, les vacances multipliquen les possibilitats de fer maletes i viatjar a explorar nous indrets i llocs encara per descobrir. Sols, en parella, amb la família o amb els amics, triem una destinació desitjada, ens informem del que ens pot agradar més, preparem la maleta i agafem el transport que pertoqui. Viatges per relaxar-nos, desconnectar, oxigenar-nos; escapades d’oci, excursions, caminades, esports d’aventura, visites culturals, turisme gastronòmic ... Platja, muntanya, turisme rural, visites urbanes ... Qualsevol opció és bona trencar amb la rutina i viure noves experiències. Tot això és el que us proposem a Turisme Catalunya pas a pas. En aquest número de la revista trobareu propostes de tota mena, perquè si una cosa ens agrada és donar-vos opcions per triar.

Com al mes d’agost una de les destinacions estrella és la platja, us hem preparat un reportatge sobre els camins de ronda de la costa catalana. Endinseu-vos en els espectaculars senders que ressegueixen la costa catalana, des de la Costa Brava fins a les Terres de l’Ebre. Us guiem per rutes amb vistes panoràmiques impressionants, platges amagades i cales cristal·lines, ideals per als amants del senderisme i la natura. En aquesta segona part del reportatge us hem seleccionat quatre trams més per completar els del mes de juliol: Palamós-Calella de Palafrugell, a la Costa Brava; Roda de Berà-Roc de Sant Gaietà i el Cap de Salou, a la Costa Daurada; i la punta del Fangar, a les Terres de l’Ebre.

Per als amants del turisme de sol i platja també tenim altres recomanacions en la revista d’aquest mes. Així, al Tarragonès us recomanem Altafulla, vila marinera on trobareu tot el necessari i imprescindible per a unes vacances que us permetran divertir-vos i recarregar les piles al mateix temps. Exploreu Altafulla, amb seu encant medieval i la seva magnífica platja. Un lloc ideal per a unes vacances tranquil·les en família.

Molt a prop d’aquesta vila del Tarragonès, al Baix Camp teniu l’Hospitalet de l’Infant, on també us acolliran amb els braços oberts durant aquests dies d’estiu. Una destinació ideal pel turisme familiar de sol i platja, però on també podreu gaudir de la riquesa del seu patrimoni històric. L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors és una destinació perfecta per als amants del mar i la muntanya, amb una oferta variada d’activitats nàutiques i senderisme.

Si sou més d’interior, aquest mes us suggerim Vallbona de les Monges. Exploreu la història i la tranquil·litat del monestir i els seus voltants. També terra endins, us animem a visitar Ribera d’Ondara, a la Segarra, en un viatge pel patrimoni cultural i natural pels tretze municipis que componen aquesta localitat. Endinsa’t a la Segarra més ancestral tot passejant pels seus paratges i descobreix els nombrosos vestigis que es conserven del seu passat medieval: restes de castells i esglésies, cases senyorials, belles masies i antics molins envolats de camps de secà.

D’interior també trobareu reportatges de Balaguer, perquè descobriu el llegat històric i cultural de la capital de la Noguera; i de Menàrguens, on podreu desconnectar amb passejades i descobertes a la ribera del riu Segre. Sense moure’ns de Ponent, a les Borges Blanques teniu l’epicentre de l’oli d’oliva verge extra i molts altres atractius turístics. Canviem de demarcació i visitem terres barcelonines per fer parada a Alella, que ja escalfa motors per la 50 edició de la Festa de la Verema que celebrarà a principis de setembre. Una cita que els enoturistes no us podeu perdre.

Ribagor

Al Alta t a bagoorça Val d’ d A Aran a

Terrra Alta

Se S gr g ià

Noogu g era Pla d’Urgell U

Gaarrigues

Ri R bera a d’Ebrbre

Baix Ebre

Per als que busqueu un turisme més cultural, fins a finals d’agost teniu el Festival de Música Antiga dels Pirineus, amb concerts en una quarantena de municipis dels Pirineus catalans, andorrans i de la Catalunya Nord. I, com cada agost, a l’agenda trobareu tota la informació de les diferents festes i celebracions que tenen lloc arreu del nostre territori. Aquest agost, no us perdeu la nostra edició plena de propostes per gaudir al màxim de l’estiu a Catalunya Sigui quina sigui la vostra destinació preferida, us assegurem que trobareu opcions per a tots els gustos i edats Esperem que gaudiu de les propostes i descobriu nous racons del nostre territori. Bon estiu i bon viatge!

Moontsià

Baix

Pa P ll l ar a s Juusssà

Pr P io i rat

Ca C mp

Pa Pallllaarrs

So S bi b rà à

Andorra Cerdanya r

Al A t Ur Urgegell ll

U Urge g ll l

So S lssonnès

rdan

Segarra

Beerg r ue u dà à

Ripoolllèès

Garrotxa

Ll L uçanès anès

Os O ona

Al Alt t Empo p rddà

An A oi o a

Connca c de e

Ba Barb r erà

x mp

Al A t Ca Camp

Bages

Baaix i ès Pe P needè d nedès Alt

Mo M ia i

Vallèès Orient n al a

Vall l ès s Occi c denttal a

Ta T r rrragon o ès g

Pene n dès Ba B ix

Ga G rraf a

Ll L ob o reggat t

Província de TARRAGONA

Província de LLEIDA

Província de BARCELONA

Província de GIRONA

Principat D'ANDORRA

Alt Camp (Valls)

Baix Camp (Reus)

Baix Ebre (Tortosa)

Baix Penedès (El Vendrell)

Conca de Barberà (Montblanc)

Montsià (Amposta)

Priorat (Falset)

Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)

Tarragonès (Tarragona)

Terra Alta (Gandesa)

Pl P a de l’’Es E taany y

G Gironnès

Se S lvva

Baix Emmpoord r à

B Barc

Maaresm s esm

Alta Ribagorça (Pont de Suert)

Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Cerdanya (Bellver de Cerdanya)

Garrigues (Les Borges Blanques)

Noguera (Balaguer)

Pallars Jussà (Tremp)

Pallars Sobirà (Sort)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Segarra (Cervera)

Segrià (Lleida)

Solsonès (Solsona)

Urgell (Tàrrega)

Val d'Aran (Vielha)

celonès

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Anoia (Igualada)

Bages (Manresa)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Barcelonès (Barcelona)

Berguedà (Berga)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Lluçanès (Prats de Lluçanès)

Maresme (Mataró)

Moianès (Moià)

Osona (Vic)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Vallès Oriental (Granollers)

Andorra (Andorra la Vella)

Alt Empordà (Figueres)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Cerdanya (Puigcerdà)

Garrotxa (Olot)

Gironès (Girona)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Ripollès (Ripoll)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

L’estiu és l’època ideal per sortir de la ciutat i viure la natura i els camins de ronda sempre són una bona opció. A Catalunya recorren bona part del litoral i travessen cales precioses, boscos de pins i pobles costaners.

Els camins de ronda deuen el seu nom a les rondes o guàrdies que feien les patrulles ciutadanes resseguint la línia de la costa per a vigilar el contraban, el trànsit d’embarcacions i la possible arribada de pirates. També havien estat camins de pescadors, usats per anar a pescar.

Resseguir aquests trajectes és una magnífica via per descobrir i gaudir de paisatges ben diferents i, sovint, meravellosos, de punta a punta del país.

Si t’agrada el senderisme, pots trobar camins a localitats com Begur, Pals, Platja d’Aro, Cadaqués i el cap de Creus, entre d’altres. També se’n poden trobar a la costa de Barcelona i a la del Garraf, i a

la de Tarragona i les Terres de l’Ebre, com Altafulla, Salou o l’Ametlla de Mar i l’Ampolla.

En l’edició de juliol et vam parlar dels trams de Port de la Selva-Llançà i Aiguablava-Begur-Pals, a la Costa Brava; del d’Altafulla-Torredembarra, a la Costa Daurada; i del de l’Ametlla de Mar-l’Ampolla, a les Terres de l’Ebre.

Per aquest agost et proposem nous trajectes pel litoral català que pots fer aquest estiu. Així que, prepara calçat còmode, motxilla, tovallola i banyador i endinsa’t en aquest Catalunya, terra de... Camins de Ronda (IIa part).

Palamós - Calella de Palafrugell

El camí de ronda entre les platges de Palamós i les de Calella de Palafrugell (Baix Empordà) és un dels més bonics de la Costa Brava. La ruta comença a la platja de la Fosca de Palamós, on hi ha les ruïnes del castell de Sant Esteve. Al camí trobaràs perles com la platja verge de Castell, la cala Canyers, la cala dels Corbs, la cala Estreta, el cap de Plans i la cala del Crit. Tot seguit, es puja fins a Cap Roig, on hi ha els jardins en què s’organitza el famós festival de música. Després, es baixa fins a la platja del Golfet, ja a Calella de Palafrugell. Aquest tram té una distància d’11 kilòmetres de fàcil recorregut i molt amè, ja que el paisatge va variant al llarg de tot el trajecte.

Far de Salou - Salou

A la Costa Daurada, un dels trams més bonics del camí de ronda és el de Salou. Amb unes vistes espectaculars, voreja el Cap Salou i enllaça el far amb el passeig marítim de la població. Aquesta ruta té un nivell de dificultat baix, tot i que el camí arriba a una alçada màxima de 77 metres respecte al nivell del mar. A través de passarel·les, escales i camins us portaran a gran part de les cales i platges del Cap Salou, com el monument de Pilons, la passarel·la de fusta que connecta la platja de Llevant i la platja de Capellans, la platja Llarga, la bellesa de cala Crancs i el mirador de cala Morisca, o el Far de Salou, una joia arquitectònica de 1858, entre altres. El tram fa 6,5 km

Roda Berà - Roc de St. Gaietà

Itinerari curt (3,5 km) ideal per fer amb nens que ressegueix el camí de ronda des del passeig marítim de Roda de Berà fins a Roc de Sant Gaietà, un poblet petit i encantador que pertany a Roda (Tarragonès). El primer tram de caminada és paral·lel a la Platja Llarga fins a l’ermita de la Verge de Berà. Després ve el recorregut per la costa rocosa i rica en vegetació, però habilitada per passejar. Caminaràs pel peu del castell de Berà –que no és visitable–. Tot i això, et pots aturar a observar les vistes des dels miradors i jugar a imaginar qui i com viu en les majestuoses cases que s’endevinen darrere la vegetació. Caminaràs per la platja dels Capellans, on podràs remullar-te.

Delta - Punta del Fangar

Tot i no ser un camí de ronda pròpiament dit, la de la Punta del Fangar és una caminada clàssica del Delta de l’Ebre. Es tracta d’una ruta imprescindible en la qual passejaràs per unes dunes que et transportaran a bells deserts llunyans. Es tracta d’una extensa fletxa litoral de sorres i dunes, una península del Baix Ebre que fa uns 6 kilòmetres de llargada per 3 d’amplada màxima. El far és el punt més fotogènic, amb tots els mèrits, però pel camí també val molt la pena separar-se una mica de la platja i acostar-se al sistema de cordes que protegeixen el sistema de sorrals i dunes mòbils, considerades com les més ben conservades del litoral català. El trajecte total és de 8,3 km.

Vallbona de les Monges, situat al sud de la comarca de l’Urgell, és un petit municipi format pel poble de Rocallaura (a 7 km) i el de Montblanquet (a 10 km). Es troba en una de les valls entre la serra del Tallat i la riera del Maldanell, un afluent del riu Corb.

A cavall entre el límit provincial de les Terres de Lleida i el Camp de Tarragona, la seva situació interior és privilegiada gràcies a una gamma paisatgística especial. Serres i turons amb bosquets que envolten diversos tipus de camps conreats: cereal, vinya, olivers i ametllers acompanyats sempre per un dels elements més característics de la terra de secà: els marges i cabanes de pedra seca, tots ells amb una precisió pròpia d’aquesta arquitectura rural i popular molt preuada.

La natura i el paisatge

Val la pena fer una visita a la zona durant qualsevol època de l’any perquè els diferents paisatges i conreus ens obsequien amb unes imatges precioses amb multitud de colors. Sens dubte, però, l’estiu es pot gaudir d’una forma especial en un indret de secà, però privilegiat

gràcies al vent provinent de la costa, on al territori se li anomena “marinada”, que bufa i dona una treva en les tardes més caloroses i que fa més suportable la canícula.

Caminar pels carrerons dels pobles, fer un passeig per les petites valls o bé o endinsar-se pels boscos ens dona una gran varietat d’escenaris on tothom pot gaudir de la naturalesa, la fauna i el paisatge. Un paisatge que en aquesta època de l’any contrasta en colors amb un grogós daurat com a resultat de la sega dels camps de cereal amb el verd de les vinyes que porten un ritme molt bo de creixement i amb gotims de raïm

que ja es deixen veure bé, sense oblidar el contrast dels diferents tons verdosos dels diferents arbres que s’enfilen al llarg dels marges de pedra, que poblen els turons o els bancals i que complementen els petits boscos que s’albiren en molts indrets.

Si preferim arribar-nos cap als cims de la zona, la serra del Tallat amb el Santuari del Tallat o el Tossal Gros, com unes talaies privilegiades del municipi, permeten fotografiar i contemplar la bellesa més enllà del territori. Les terres lleidatanes i tarragonines es confonen i es mesclen formant un mosaic de formes, textures i colors.

Rocallaura

Santuari del Tallat

El municipi no només ofereix natura, territori o paisatge. Són moltes més les possibilitats per dur a terme. D’un temps ençà, el turisme ornitològic i de natura tenen un paper importafnt a nivell d’oferta i d’atractius turístics. Un dels seus principals exponents és la cruïlla dels “estimaocells”, a pocs metres de l’entrada a la població de Vallbona, on hi ha una trentena de figures a l’aire lliure, construïdes pels habitants del municipi, que han capgirat el sentit a la paraula espantaocells

conèixer i fomentar la biodiversitat, es pot conèixer i saber més de la pedra seca i els marges, la biodiversitat al territori (amfibis, rèptils, mamífers o aus) relacionats amb els diferents observatoris de fauna que hi ha repartits pel territori. Però a més, l’espai està ubicat a l’antic molí d’oli del poble, el Molí de Baix, on es poden veure les peces que conformaven la maquinària per obtenir l’oli d’oliva. I a més, hi ha un observatori espia. No us ho perdeu!

Seguint amb la biodiversitat, a Vallbona de les Monges hi ha tres murals pintats en diferents espais que us convidem a descobrir i que pertanyen dins el projecte d’Enciclopèdia Mural, un projecte que neix enllaçant el vessant artístic, l’educatiu i el mediambiental dins dels pobles d’Ivars d’Urgell i Vallverd i creix més enllà d’aquest municipi, embellint i  enllaçant diferents espais naturals del nostre territori explicant paisatges a través murals de gran format sobre la fauna singular que podem trobar als diferents hàbitats.

nestirs cistercencs, el GR175 ® La Ruta del Cister. Si es vol optar per unes rutes més curtes hi ha el petit recorregut PR C-58 La Serra del Tallat, que discorre entre el Tossal Gros -el punt més alt de la zona-, el santuari del Tallat i Rocallaura; i també hi ha el PR C-65 La ruta dels Omells, que uneix Montblanquet amb els Omells de na Gaia.

Vallbona disposa també de diferents rutes, aptes per a tots els públics i per a tots els gustos, que permeten des de fer una petita passejada fins a rutes que arriben fins als pobles dels voltants i espais patrimonials o naturals que ofereixen la possibilitat de conèixer en profunditat aquest enclavament proper al vessant del riu Corb i de la Catalunya interior. Es poden consultar totes al Wikiloc® de Viu Vallbona.

Les figures combinen l’art, el foment del reciclatge, el valor de la comunitat i sens dubte, una estima i una protecció per la biodiversitat. Una visita i unes fotografies en aquest espai són, indiscutiblement, una parada obligatòria en la visita. Cada agost es dedica una jornada festiva a “reparar” els seus principals protagonistes i on tothom participa de forma activa en la renovació de les figures amb material reciclat i creant nous personatges que ja formen part de la cruïlla més famosa de les contrades.

Es pot aprofitar la visita per conèixer l’Espai Maldanell, un dels altres principals espais on, a més de donar a

Rutes

Una bona opció per descobrir el municipi i els seus voltants són les nombroses rutes que s’hi poden realitzar, tant a peu com en BTT. Entre elles destaca la Ruta L-2, senyalitzada i circular de 26 km, que recorre diferents construccions, trinxeres, nius de metralladores, búnquers, observatoris d’artilleria, bastides per l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil.

No obstant això, són diferents les opcions que hi ha per poder practicar esport o simplement gaudir del paisatge i la natura, com la ruta que transcorre pel municipi i que uneix els tres mo-

i cimborri del Reial Monestir cistercenc de Santa Maria

Visitar Vallbona

Si es visita Vallbona de les Monges, sens dubte, no podem deixar de banda del seu vessant més cultural, patrimonial i històric

En arribar a Vallbona, no pot faltar la visita al Reial Monestir cistercenc de Santa Maria, el monestir cistercenc femení més important de Catalunya. El primer cap de setmana d’agost s’hi celebra el cicle de concerts de música clàssica La Pedra Parla, amb músics i artistes d’alt nivell que omplen de música les pedres centenàries que tenen més de 850 anys d’història i de vida ininterrompuda al seu darrere.

No pot faltar una visita a l’Espai Montesquiu, que recrea la situació del poble que dona origen a l’actual Vallbona i sense el qual no es pot entendre la

història del municipi. El visitant pot entendre què va significar Montesquiu per Vallbona i a la inversa, i pot copsar perquè és així avui en dia. Amb tot això també hi tingué un paper clau l’historiador vallboní J.J. Piquer, qui donà molta llum sobre la història, sobre el qual hi ha un petit espai al seu interior per tal de conèixer la seva figura.

Però el que sens dubte és de cine és l’Espai Museístic del Cinema - Col·lecció Josep Maria Queraltó, el primer espai a les Terres de Lleida on hi ha una col·lecció de peces relacionades amb el món del cinema. És un repàs a la història de la cinematografia a través de peces inèdites, algunes úniques, que ha anat recopilant al llarg de més de 35 anys el vallboní Josep Maria Queraltó. Càmeres, joguines, projectors... i molt més!

Al nucli de Vallbona es poden veure, a més, els dos antics safareigs públics, uns espais emblemàtics i arrelats a la tradició rural. Un d’ells es troba al centre de la població, que, a més, funciona com a centre d’interpretació de la Ruta L-2, la línia de defensa que els republicans van bastir en època de guerra per evitar l’entrada de les tropes franquistes. L’altre safareig públic es troba a la part meridional del poble, vers la riera del Maldanell, just a tocar de la Font del Raval, l’aigua de la qual prové de la mina que abasteix la població, i que conjuntament, conformen un paratge idoni de tranquil·litat i envoltat de natura. Als nuclis de Rocallaura i Montblanquet també hi ha safareigs, tots ells rehabilitats.

Visitar Rocallaura

Rocallaura està situat a 649 metres d’altitud, en un turó des d’on s’albira, a banda i banda del poble, el trajecte serpentejant de la riera del Maldanell. A més, des de la banda meridional hi ha el magnífic paisatge de la serra del Tallat amb els seus turons i boscos. Dins el nucli, en destaca l’església de Sant Llorenç, del segle XIII, amb vestigis d’estil romànic i neogòtic i podem submergir-nos en la història a través dels portals que formaven l’antic castell.

Visitar Montblanquet

Situat als peus de la serra del Tallat, Montblanquet és un poble petit, caracteritzat per les cases rústiques de pedra decorades amb heura que el fan únic. En destaquen l’exterior de l’església de Sant Andreu, d’estil cistercenc, i des del centre es pot anar també cap a la Font Vella, un dels espais més meravellosos amb molt bones vistes i envoltat de natura en estat pur. Cal fer una visita als antics safareigs i, a més, a l’antic forn de pa.

A la població de Vallbona hi ha xarxa wifi gratuïta, aparcament per a autocars i autocaravanes amb tots els serveis, també al nucli de Rocallaura, i àrees d’esbarjo i pícnic a tots els nuclis del municipi. A l’agost, la població de Vallbona de les Monges celebra les Jornades Culturals i de Lleure, amb un munt de propostes culturals, lúdiques, gastronòmiques, d’oci per a totes les edats i per a tots els gustos

AJUNTAMENT DE VALLBONA DE LES MONGES

Per a més informació: Oficina municipal de turisme

C.Prat de la Riba, 6 (Edifici Centre de Recursos) Tel. 973 98 25 00 www.viuvallbona.cat

a ciutat combina atractius patrimonials, com el passeig per les muralles o l’església gòtica de Santa Maria; culturals, com el festival Encontats o la fira medieval de l’Harpia; i naturals, com els secans de Mormur o la Bultra, el bosc de ribera on us podeu endinsar de camí cap a l’antic monestir cistercenc de les Franqueses. A més, Balaguer compta amb diferents equipaments com el Museu de la Noguera i el Centre d’Interpretació de l’Or del Segre per entendre d’una manera diferent el passat del municipi. Prepareu-vos per gaudir una experiència autèntica!

L’Oficina de Turisme, ubicada al Museu de la Noguera, ofereix diferents rutes per descobrir la ciutat. Una d’elles, la ruta literària, mostra la ciutat a través dels ulls d’autors com Teresa Pàmies, Josep Vallverdú o Francesc Puigpelat. També hi ha dues rutes per visitar la ciutat amb els més petits, “Ens fem una selfie” i “Els tresors perduts”. Amb elles, els intrèpids exploradors que ens visitin podran gaudir experiències difícilment repetibles: des de trobar or dins el riu Segre envoltats d’ànecs, bernats pescaires o esplugabous, fins a reproduir la vigilància medieval de la ciutat passejant pel pas de guàrdia de les

seves muralles a nou metres d’alçada. Els atractius patrimonials de Balaguer són nombrosos. El centre històric es pot recórrer a l’ombra dels porxos medievals i amb les muralles gòtiques com a teló de fons. Al capdamunt, l’església gòtica de Santa Maria domina la ciutat.

La llum que es filtra a través dels vitralls tenyeix amb blaus i vermells més de siscents anys d’història. Al seu costat, separat per l’escarpat barranc del Torrent, hi ha l’altre gran temple de Balaguer, la Basílica del Sant Crist. A l’interior hi reposa una còpia de la imatge que, segons la llegenda, va arribar des del Pròxim Orient remuntant el Segre al segle XIV. El passat islàmic és molt important a Balaguer i la converteix en una ciutat amb característiques úniques. Entre les dues esglésies hi ha les restes de l’antic castell de la ciutat. Abans de l’arribada dels cristians era el palau musulmà de la Suda, finament decorat amb guixeries i materials portats des d’Orient. Els comtes d’Urgell el van convertir en la seva residència principal anomenant-lo Castell Formós i el van decorar amb ceràmica comprada als artesans moriscs de Manises i Paterna. Darrere del Sant Crist s’hi localitzen els orígens de Ba-

laguer, al jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, la gran ciutat de temps andalusins que van aixecar els àrabs i berbers en arribar a aquestes terres. Els materials que els arqueòlegs han localitzat en les diferents excavacions es poden veure al Museu de la Noguera on el visitant podrà experimentar com vivien els habitants d’al-Àndalus, quina vaixella utilitzaven, com eren les seves cases, com s’enterraven... A l’altre costat del riu, ubicat en un antic molí fariner, hi ha el Centre d’Interpretació de l’Or del Segre, un equipament únic a Catalunya on els visitants es convertiran en buscadors d’or. Les aigües del Segre, des de temps andalusins, van ser explotades per a treure’n or!

A Balaguer els visitants també podran recórrer la història a través de la cuina local caracteritzada pels productes de temporada. Per Carnaval, el plat típic és l’olla amb congre sec, arròs, patates i mongetes seques. La importància històrica dels grans camps de cereal a la Noguera ha fossilitzat receptes típiques de temps passats, com els panadons d’espinacs o la coca amb samfaina.

I no us oblideu de tastar els caragols a la gormanda o a la llauna acompanyats amb allioli o vinagreta picant.

A Balaguer, els cultius de secà com l’olivera també han estat importants, ja que ha poblat els camps dels voltants deixant una xarxa de molins que fabriquen un oli de molta qualitat. Tot això acompanyat amb vi de la D.O. Costers del Segre elaborat a la zona de Balaguer, als cellers del Castell del Remei o Costers del Sió. Un vi que recorda la terra d’on ha sortit i el caràcter de la gent que l’ha veremat.

Entre les activitats destacades que s’organitzen a Balaguer hi ha la festa medieval de l’Harpia, l’Encontats, la Fira Q i moltes més. La festa medieval de l’Harpia se celebra entre finals de maig i principis de juny i la ciutat s’omple de cercaviles, tendes i tavernes a l’aire lliure. Durant tres dies Balaguer retrocedeix en el temps per recordar l’època en què va ser capital del comtat d’Urgell. A la primavera, Balaguer també organitza la Fira Q, una fira on s’integren els diferents sectors econòmics de la ciutat, com són, el comerç i serveis, la construcció i l’habitatge, el producte de proximitat, la restauració i l’oci, mitjançant diferents expositors i activitats. Tot això amb el segell de qualitat que ha caracteritzat la fira durant els darrers anys.

Al mes de setembre té lloc l’Encontats, un mercat de contes i llibres il·lustrats adreçat a públic familiar. En aquest esdeveniment els contes i les històries fantàstiques inunden els carrers del centre històric de Balaguer.

A l’Encontats els visitants poden escoltar contes mentre passegen pel carrer, fer activitats i tallers de tot tipus, comprar les darreres novetats de llibres infantils i, sobretot, impregnar-se de la fantasia que durant tot el dia inunda el centre de la ciutat. Dins el marc de l’Encontats se celebra la Nit de Llegendes, una nit màgica en què es llegiran les narracions guanyadores dels Premis Zyriab de l’any en curs.

Juntament amb tots els seus atractius turístics, Balaguer és també un nus de comunicacions, ofereix nombrosos serveis d’allotjament i restauració i, per la seva situació, permet desplaçar-se ràpidament a diversos punts de la comarca. La situació de Balaguer permet explorar tota la comarca, anar a veure els estels al Parc Astronòmic del Montsec —un dels millors cels del món—, gaudir del turisme actiu (escalada, senderisme, parapent, barranquisme...) i descobrir els castells, les esglésies i tot el patrimoni amagat de la Noguera

Per a més informació:

TURISME DE BALAGUER turisme@balaguer.cat Tel. 973 44 51 94 www.balaguer.cat

Balaguer compta amb molts atractius, no perdis l’oportunitat de passejar a l’ombra dels porxos medievals, visitar l’església de Santa Maria i contemplar les magnífiques vistes de la ciutat des de les muralles gòtiques

Situat al cor de la Segarra, el municipi de Ribera d’Ondara és un paradís rural que ofereix una combinació perfecta de paisatges serens, riquesa històrica i tradicions autèntiques. Terra de secà on s’alcen petits pobles que van créixer a la vora d’antics castells medievals i belles esglésies romàniques, el municipi de Ribera d’Ondara el componen tretze nuclis units per una infinitat de camins amb molts racons per descobrir. Endinsa’t a la Segarra més ancestral tot passejant pels seus paratges i descobreix els nombrosos vestigis que es conserven del seu passat medieval: restes de castells i esglésies, cases senyorials, belles masies i antics molins envolats de camps de secà.

Aquest municipi s’estén pel sector sud-est de la comarca de la Segarra. Va ser creat el 1972, amb el nom de Ribera d’Ondara (54,47 km2), per la fusió dels antics municipis de Sant Antolí i Vilanova i de Sant Pere dels Arquells i segons les últimes dades l’habiten al voltant de 450 persones

El municipi té la clàssica configuració segarrenca, de petites muntanyes originades per l’erosió i planures entre les quals discorren el riu Ondara i el seu afluent, el Torrent Salat, que té aquest nom per les aigües salades i amargues amb un bon component de magnesi.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà, amb cultius de cereals com ordi i blat, ametllers, oliveres i vinya. En la ramaderia predomina la cria d’aus i bestiar porcí.

Els nuclis de població que comprèn aquest municipi són el poble de Sant Antolí i Vilanova, cap de municipi, Montpalau, Montlleó, Montfar, Pomar, Briançó, Sant Pere dels Arquells, Rubinat, Gramuntell, els Hostalets, Llindars, la Sisquella i Mas Claret. Recorrent els tretze nuclis que formen el municipi es poden veure nombrosos vestigis tant del seu passat medieval com de temps més moderns. De l’edat mitjana destaquen les restes dels castells de Sant Antolí, Briançó, Rubinat, Llindars o Timor (entre Sant Pere dels Arquells i el Mas Claret). Tot i que la majoria està en molt mal estat de conservació, encara es poden veure fragments de mur i alguna paret. Pel que fa a les nombroses esglésies del municipi, cal destacar que gairebé totes són d’origen romànic i en pràc-

ticament totes es conserven elements arquitectònics originals.

Entre les esglésies més destacables cal esmentar la de Sant Antolí, que està en molt bon estat i conserva una nau romànica i una altra de gòtica; i la de Sant Pau de Narbona, a Pomar, amb els seus dos campanars de cadireta.

Altres temples del romànic remarcables són el de Santa Maria de Montlleó, que malgrat haver estat molt reformat conserva l’estructura romànica i la forja original en una de les portes; el de Sant Jaume de Montpalau, que conserva un sarcòfag del segle XIV; Sant Pere dels Arquells, d’estil gòtic i amb un campanar de cadireta curiosament situat sobre l’absis, o el de Santa Maria de Rubinat, que llueix un dels pocs campanars d’estil llombard de la comarca.

També d’origen medieval són les cases de Cal Roig i Cal Lluelles, a Gramuntell,

que estan datades entre els segles XIII i XV; el Mas Nuix, a la Sisquella; els arcs de Montpalau i els portals de Gramuntell.

Dels segles XVII i XVIII són les esplèndides masies i cases pairals com la de Mas Claret, que va ser reformada el 1918 per l’orde dels Claretians de Cervera; Cal Vidal, a Montpalau; Ca l’Alió, a Sant Pere dels Arquells, o Cal Colom, a Llindars.

Les millors estacions per visitar Ribera d’Ondara són la primavera i la tardor, ja que les temperatures són més suaus que durant la resta de l’any i fan les excursions i passejos més agradables.

Si es visita el municipi a l’estiu val la pena acostar-se a la piscina municipal de Sant Antolí i Vilanova per refrescar-se. A més, es pot fer un tram de la ruta del camí català de Sant Jaume i acostar-se a l’església del mateix nom.

Sant Antolí i Vilanova, els Hostalets, Pomar i Briançó celebren junts les seves festes majors el dissabte després del 23 d’abril i l’últim cap de setmana d’agost; Montpalau, el penúltim cap de setmana de juliol; Sant Pere dels Arquells, el cap de setmana anterior al 20 d’agost; Pomar, el 16 d’agost; Llindars, el penúltim cap de setmana d’agost; Rubinat, el primer cap de setmana de setembre; Montfar, el tercer diumenge de setembre i Gramuntell, el primer diumenge d’octubre.

Ribera d’Ondara és una finestra oberta a la història, la natura i les tradicions de la Segarra. Visitar els 13 nuclis d’aquest municipi és una oportunitat per desconnectar de l’estrès diari i reconnectar amb els valors essencials de la vida.

Segueix a la pàgina 16

Castell de Sant Antolí Corral del monjo

Tretze nuclis amb molts racons per descobrir

Els pobles del municipi comparteixen una història molt similar que es remunta als temps de la Reconquesta, quan es van originar als peus dels seus castells i van anar passant de mans d’uns senyors feudals, entre els quals destaquen els Cervera, els Queralt, els Aimeric. Tot i això, cadascun dels tretze nuclis té les seves particularitats i els seus racons per descobrir. Coneix-los.

Briançó

Entre els Hostals i Montlleó, en un tossalet, es troba el poble de Briançó. Fins fa pocs anys havia estat tancat per les cases, que formaven un cercle al voltant d’una placeta, on s’entrava per un portal. Les cases no tenien obertures en la façana del mur fins a una altura considerable. Briançó és ben urbanitzat i adaptat a les necessitats agrícoles modernes, encara que conserva molt del seu tipisme medieval Gramuntell

El poble de Gramuntell s’agrupa en una coma que ressalta força en els planells del sud de Cervera. Gramuntell havia format part del primitiu terme de Cervera i Granyena de Segarra. El monestir de Santes Creus comprà el lloc el 1230, i en tingué la senyoria fins a la desamortització. L’església parroquial és dedicada a Santa Maria Hostalets

El nucli dels Hostalets és format per un carrer que té el seu nucli antic vora la capella de Sant Jordi. A ponent del poble hi ha les restes de l’antic molí i d’una casa senyorial. Els Hostalets de Cervera es va originar en un petit nucli de vells hostals construïts a peu de l’antic camí ral de Barcelona a Lleida. El lloc va adquirir importància a mitjan segle XVI, quan el baró Jordi Aimeric hi feu erigir una capella.

Llindars

Llindars és un altre petit nucli situat al sud del municipi de Ribera d’Ondara.

L’església, refeta al segle XVIII, és dedicada a Sant Roc. La casa pairal més notable del lloc és cal Colom

Montfar

El poble de Montfar és la primera agrupació urbana del terme de Ribera d’Ondara, des de la banda oriental. Antigament, les cases havien format un petit clos. La capella, dedicada a Santa Maria, té trets medievals i, a l’interior, alberga algun sarcòfag. Diversos elements ornamentals de la capella en foren sostrets i aprofitats per decorar una font pública.

Montlleó

Montlleó, també conegut com a Molió, és situat a la costa del tossal del castell de Montlleó, o Mons Ledo (1100). Des d’aquest punt es domina la ribera d’Ondara. L’església parroquial de Santa Maria de Montlleó conserva força l’estil romànic i consta en la llista de parròquies del bisbat de Vic abans de 1154. Dels tres absis que tenia només se’n conserven dos. L’interior va ser reformat en època gòtica i neoclàssica. El campanar és de principis del segle XIX.

Montpalau

Montpalau va ser agregat al municipi de Ribera d’Ondara per la seva proximitat a Montlleó. S’agrupa a la banda del tossal on hi havia el castell de Montpalau. Conserva una part medieval i, a la part baixa, un carrer amb construccions modernes. L’església parroquial de Sant

Jaume, sense perdre algunes parets i altres trets romànics, fou reformada en època gòtica i encara posteriorment.

Pomar

La part més antiga del poble de Pomar té un traçat medieval i fora del clos s’hi ha anat construint noves edificacions. La primitiva església romànica va ser reformada posteriorment.

Rubinat

El poble de Rubinat està situat a la costa d’un turó. Està format per dos carrers més o menys paral·lels, on hi ha l’església de Santa Maria, un notable edifici romànic de tres naus, que primitivament tenia tres absis. El campanar és dels segles XVII o XVIII. Es conserven encara restes molt malmeses de l’antic castell.

Sant Antolí i

Vilanova

El nucli més antic, el poble de Sant Antolí, s’estén per una costa a la riba esquerra del riu Ondara. És format per uns carrerons que en altres temps eren tancats per dos portals. L’antiga església parroquial és al cim de la costa. La part esquerra de l’edifici conserva la construcció romànica, mentre que a la dreta s’obriren dues grans arcades per fer-hi un eixample amb trets gòtics. Al segle XVIII s’hi afegí la capella de Sant Isidre. Prop de l’església es conserva una part de l’antic castell o palau dels Aimeric, de traça gòtica. Durant la segona meitat del segle XVI va

Corral del monjo

ser construïda una gran plaça fora del nucli vell i que s’anomenà Vilanova de Sant Antolí. El 1950 s’inaugurà la nova església parroquial de Santa Maria de Sant Antolí, que unia Sant Antolí amb Vilanova.

Sant Pere dels Arquells

La història d’aquest lloc arrenca d’una antiga església dedicada a Sant Pere que

formava part d’un petit priorat. El poble de Sant Pere dels Arquells està situat en un lloc ric en aigua, a la dreta del riu Ondara, al fons de la vall. Aquest poble és format per un grup de cases formant una placeta interior, la qual cosa, unida a l’origen monàstic del lloc, ha fet suposar que el seu àmbit podia ser d’un antic claustre del priorat

“Visitar els 13 nuclis d’aquest municipi és una oportunitat per desconnectar de l’estrès diari i reconnectar amb els valors essencials de la vida”

La Sisquella

El petit nucli de la Sisquella es troba a l’esquerra del Torrent Salat. Es va crear al llarg del segle XVI com a petit nucli prop del Mas de Nuix o Mas Ramon Els Nuix de Cervera hi tenien dominis senyorials i fundaren el 1480 el mas que porta el seu nom, amb una gran casa de tipus senyorial, amb baluards i llotgetes a la part superior de les cantonades.

Montpaó, Timor i Mas Claret

Montpaó va ser un antic domini i castell que s’estenia en el serrat sobre Sant Pere dels Arquells. La família senyorial dels Montpaó és àmpliament documentada entre el 1112 i el 1349. El lloc es va despoblar i desaparegué al llarg del segle XVIII, i la seva parròquia passà a la veïna església de la Sisquella. Unes ruïnes identifiquen on era l’antic castell i el poble de Montpaó.

De l’antic lloc de Timor en resten pocs vestigis. De l’antiga parròquia de Sant Jaume de Timor en queden ruïnes. Al lloc on hi ha la masia anomenada Torre de Timor hi hagué el castell del mateix nom. Mas Claret o de Toni és una explotació agrària

C/ Raval del Pont, 21 25213 RIBERA D’ONDARA Tel. 973 540 001

www.ajriberaondara.net

Mas Claret

la Noguera Baixa, dins del triangle que formen els rius Segre, Noguera Ribagorçana i Farfanya, hi ha la localitat de Menàrguens, envoltada de camps d’arbres fruiters i amb un patrimoni arquitectònic molt interessant. S’estén a la dreta del Segre, aigua avall de la seva confluència amb el riu de Farfanya, que fa de termenal a llevant.

Tot i no arribar als mil habitants, el poble concentra certa activitat als carrers, on destaca el carrer Major, una via que val la pena visitar amb calma i gaudint de l’arquitectura dels seus edificis.

Fora del poble també hi ha llocs d’interès, com el santuari de la Mare de Déu de la Creu o l’antiga fàbrica de la Sucrera del Segre

Menàrguens és una localitat de vocació agrícola i que amaga un gran patrimoni al seu interior.

Algunes cases del nucli antic tenen un valor arquitectònic important. La localitat està situada a la riba del riu Segre i això permet que gaudeixi d’un entorn natural que convida a les passejades i a recórrer la seva xarxa de camins, sigui a peu o en bicicleta

A banda de l’entorn del mateix riu, una bona opció per fer una ruta és el santuari de la Mare de Déu de la Creu, a uns dos quilòmetres del poble i que al març s’hi celebra un aplec molt concorregut.

Història i tradició

Menàrguens es va formar al voltant de l’antic castell que hi havia a la localitat, dins la marca de Balaguer, a partir de la carta de poblament atorgada pel comte d’Urgell, Ermengol VII, el 1163, que va ser confirmada al 1270 per Jaume I. Al segle XV, va passar a pertànyer al monestir de Poblet fins al segle XVIII.

La vila tampoc no es deslliurà de la creença en bruixeries. El 1616 una dona, anomenada Francina Redorta, acusada de tenir tractes amb el diable i d’assistir a les reunions anomenades del Boc de Biterna, va ser penjada per bruixa i metzinera. El seu dibuix és l’únic que hi ha d’una bruixa catalana

La seva proximitat amb Lleida i Balaguer i les seves bones comunicacions converteixen Menàrguens en una bona opció per a aquells que disposin d’algunes hores lliures i vulguin endinsar-se en un dels pobles amb més personalitat de la plana de Lleida.

Nucli antic i santuari El nucli antic de Menàrguens mereix una visita pausada per poder apreciar els diferents indrets d’interès patrimonial que té. Un dels més interessants és l’església parroquial de Sant Vicenç, d’estructura gòtica, amb finestrals ogivals i contraforts a l’exterior. A l’interior conserva un impressionat retaule barroc. L’exterior de l’església ha estat recentment remodelada. També cal passejar pel carrer Major, que conserva les restes dels pòrtics medievals que seguien antigament el traçat de la séquia al seu pas per la vila, d’origen musulmà.

Ja fora del nucli urbà, a uns dos quilòmetres en direcció a Albesa, trobem el santuari de la Mare de Déu de la Creu. La seva ermita va guardar fins al principi del segle XX el retaule gòtic de Sant Vicenç, pintat per Bernat Martorell el 1435, avui al Museu Nacional de Catalunya.

La Sucrera del Segre

Menàrguens també és ric en patrimoni industrial, amb la imponent presència de l’antiga fàbrica de La Sucrera del Segre, amb la seva impressionant xemeneia, que va estar en funcionament des del 1901 i fins al 1963. L’acompanya la Casa Gran, edifici majestuós de cinc plantes on s’hostatjaven els senyors i responsables de la fàbrica. L’edifici és d’estil també noucentista. Actualment, es troba en estat d’abandonament, però és sense dubte, un testimoni del passat industrial de Menàrguens

El complex es completa amb el pont de ferro sobre el Segre, que es va construir per fer arribar la matèria primera a la fàbrica.

La Sucrera del Segre va arribar a tenir 500 treballadors i va canviar també els cultius i les infraestructures del territori. Va estar en funcionament fins als anys seixanta del segle passat. Per aquests motius, la Sucrera del Segre és un lloc de visita obligada com a un dels punts més rellevants del patrimoni industrial, no només de Lleida sinó de tot el país.

A mitjans de març, se celebra la Cursa del Sucre, que ret honor a què va ser la principal empresa del municipi durant més de mig segle.

L’economia actual del municipi es basa en les activitats agràries. L’extensió de terres més important és ocupada pel secà, tot i que el regadiu ha anat guanyant terreny després de la construcció del canal d’Algerri-Balaguer. El conreu més estès és l’ordi, tot i que es fan altres cereals, com el blat de moro, i conreus com la fruita dolça (pomeres, pereres), farratge i vinya, entre altres. La cria de bestiar porcí i boví han estat el complement més important de l’agricultura. Hi ha diverses cooperatives agràries, com la Cooperativa del Camp l’Aliança, fundada el 1945.

La festa major d’hivern se celebra el 22 de gener (Sant Vicenç) i la d’estiu el primer cap de setmana de setembre. El Dilluns de Pasqua es fa un aplec a l’ermita de la Santa Creu

Vine a Menàrguens i deixa’t captivar pel seu encant històric, la bellesa natural i la calidesa de la seva gent. Per a més informació, visita la pàgina web de l’Ajuntament de Menàrguens:

Les Borges Blanques és la capital de les Garrigues i la catalana de l’oli, un reconeixement guanyat a pols per la seva llarga trajectòria. A mitjan segle XIX va arribar l’expansió de l’oli que acompanyaria el futur creixement de la vila fins a l’actualitat. Com a dada, destaca el fet que l’any 1918 al municipi hi havia 62 molins i 90 premses hidràuliques per produir l’or líquid.

I és que a les Borges Blanques tot gira al voltant de l’oli, i per conèixer-la, és imperatiu visitar la Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra i les Garrigues.

Aquest esdeveniment destaca la salut i la dieta mediterrània, incentivant el consum i la cultura de l’oli, un element central a la taula local.

Més enllà de les oliveres i or líquid, les Borges Blanques ofereix una àmplia gamma d’atractius. Encerclada per la plana regada pel canal d’Urgell i els altiplans de la Depressió Central, el seu paisatge és divers i fascinant. L’origen del poble es remunta a un antic castell ibèric, resistint les dominacions romana, visigòtica i musulmana. El nom sembla derivar dels sarraïns, que veien les borges com a torres, mentre que el qualificatiu de “blanques” fa referència a les pedreres de materials calcaris.

XVII, un monòlit dedicat al pagès de les Garrigues, un monument a la sardana, un a Francesc Macià, un altre a les víctimes garriguenques de Mauthausen i alguns dels arcs i columnes originaris de l’antic claustre del convent del Carme, enderrocat el 1974.

La plaça del Primer d’Octubre, amb àmplies porxades formades per 51 arcades que sostenen els 39 edificis que la componen. Alguns són casals notables amb elements renaixentistes dels segles XVII i XVIII. Sobre la llinda d’un dels balcons hi ha un escut que data de 1614 i també una gàrgola situada a la part superior d’un dels edificis. La plaça ha estat el marc del mercat ambulant i el motor comercial de la ciutat. El mercat setmanal s’hi celebra cada dimarts al matí des del 1336.

El palau del Marquès d’Olivart és l’edifici civil més important de les Borges Blanques. Hi destaca el tipus edificat organitzat en dos patis, les façanes exteriors i del pati de carruatges i les sales nobles de les plantes primera i segona. Aquest palau és un dels edificis més importants de la població, el qual va lligada al llinatge dels Olivart. Es diu que aquest palau tenia un pas soterrani d’evasió que comunicava amb el Terrall.

L’ermita de Sant Salvador, a 3,4 quilòmetres en direcció a Cervià, és una joia humil de l’arquitectura

romànica-gòtica. Al terme municipal destaquen els jaciments de pintures rupestres a la Balma de les Roques Guàrdies, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO i que constaten la presència humana a les Borges fa molts anys (6.500 anys abans del present). Si es desitja observar més jaciments arqueològics de la comarca és recomanable la visita al Museu Arqueològic que es troba al Palau Marqués d’Olivart, el qual també acull l’Ajuntament.

Amb excursions als Nou Salts del Canal d’Urgell, la Font Vella a prop de l’ermita de Sant Cristòfol i la zona dels Bessons inclosa al Pla d’Espais d’Interès Natural, les Borges Blanques revela la seva riquesa natural i cultural per als qui decideixin explorar-la.

La plaça del Primer d’Octubre, està formada amb 51 àmplies porxades arcades que sostenen els 39 edificis que la componen, alguns dels quals són casals notables amb elements renaixentistes dels segles XVII i XVIII

Segueix a la pàgina 23

El campanar de l’església

parroquial de l’Assumpció de Maria arriba als 50 metres

L’Espai Macià: L’Espai Macià és un centre d’interpretació de la figura de Francesc Macià, amb arrels borgenques. A l’Espai Macià es mostra, comparteix, recupera, preserva i difon el patrimoni documental, gràfic, audiovisual i sentimental lligat a qui fou president de la Generalitat de Catalunya Antic molí d’oli de Cal Gineret: És un Centre d’Interpretació de la Memòria Democràtica de la Guerra Civil, que s’ha museïtzat i s’hi ha incorporat un equipament audiovisual permanent per viure una experiència que recrea la història en primera persona d’una parella que vivia a les Borges l’any 1938. El molí és un dels 60 que existien antigament a les Borges Blanques.

L’espai, que va ser utilitzat com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil, és un edifici senyorial que està ubicat a la cruïlla del carrer la Font i el carrer Sant Pere. Amb la recuperació d’aquest equipament -en què s’ha deixat al descobert les voltes de canó existents-, les Borges Blanques ha volgut conservar el patrimoni històric i cultural del municipi, que passarà a formar part de la Ruta de l’Oli.

Museu de Cal Pauet: Un Museu que recrea el paisatge de la nostra infantesa. Cal Pauet us fa reviure la vida collegial dels anys 50 i 60, els jocs de carrer, l’escola, els llibres d’estudi, el cinema, els tebeos, la publicitat, les joguines... així fins a dos mil cinc-cents objectes per recordar... La memòria primera és l’última que es perd

Per a més informació: AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

Tel. 973 142 850 · ajuntament@lesborgesblanques.cat

A l’Espai Macià es mostra, comparteix, recupera, preserva i difon el patrimoni documental, gràfic, audiovisual i sentimental de Francesc Macià, qui fou president de la Generalitat de Catalunya

Roques Guàrdies i Patrimoni Arqueològic

Cal Gineret

Les cabanes de volta

Espai d’Interès

L’Ermita de Castellots

Espai Macià

Canal d’Urgell Parc de la Font Vella

El Terrall

La Plaça

La Capelleta

Museu arqueològic

L’església

Palau del

Natural els Bessons

Sant Salvador Marquès d’Olivart

Els vilatans i vilatanes del Vilosell són vilosellencs i vilosellenques, però també se’ls coneix com a llops, ja que tota la vida se’ls ha explicat que l’actual plaça del municipi, abans era una bassa d’aigua, i que perles nits, baixaven els llops a beure, i per això som llops.

El Vilosell és un dels indrets més autèntics i genuïns de la comarca de les Garrigues. Es tracta d’un poble petit d’aproximadament 200 habitants, situat a dalt d’un turó, on hi cursa la Vall del riu Set i està a tocar la Serra La Llena que li aporta personalitat.

El poble conserva una trama urbana medieval, amb carrers empedrats i construccions de pedra vista, a més de bonics racons que decoren el municipi, i que l’han situat com un dels pobles amb més encant de la comarca. També se l’ha considerat un dels 50 pobles més bonics de Catalunya. El poble conserva patrimoni històric que podeu visitar com les restes de l’antic castell i l’església parroquial de Santa Maria, d’estil barroc amb fonaments i restes romàniques que es compon d’una única nau que acull la capella del Santíssim i el baptisteri. Però, qui té el protagonisme estrella és la seva plaça on tota la quitxalla juga durant tot l’any i on s’hi celebren les festes a l’estiu. A la plaça hi ha una creu gòtica de pedra del segle XIV davant l’ermita de Sant Sebastià, la qual està feta a base de grans car-

reus de pedra ben escairats i deixats a la vista. Avui resta tancada al culte però al seu interior s’hi conserven algunes peces artístiques interessants com dues imatges dels sants Fermí i Antonio o algunes esteles funeràries. A l’edifici de l’ajuntament hi ha una font i una pedra esculpida que commemora la portada de les aigües de les fonts de Sant Miquel, l’any 1910. Si feu un passeig pels voltants del Vilosell, mentre feu una mica d’exercici, us captivarà el seu color verd i us impregnareu de la seva essència. Una ruta bonica és la de l’ermita de Sant Miquel de la Tosca, situada en una zona d’interès natural i paisatgística anomenada Les Fontetes. Es tracta d’una petita ruta de 3,5 km apta per a tothom amb molt bona recompensa.

què a més els seus camps, entre altres, s’omplen de vinyes que donen com a fruit un vi exquisit i deliciós. Des del 2003, acull el celler d’autor de Tomàs Cusiné qui va trobar una oportunitat ideal on poder obrir el seu celler i produir vi amb alts estàndards qualitatius, a través d’una metodologia d’elaboració amb un inqüestionable esperit innovador. El Celler Tomàs Cusiné ha estat reconegut per prescritors, sommeliers, crítics, guies enològiques i publicacions especialitzades. A més, compta amb un gran equip de treball que li assegura que el resultat final sigui excel·lent. I és que no hi ha res com tenir un bon vi a taula, bona companyia i una estona de tranquil·litat per assaborir-lo.

El Vilosell és la viva imatge del pas del temps que es manifesta en els seus carrerons, la majoria protagonitzats per la pedra

El Vilosell és el poble que té més allotjaments rurals de tota la comarca, a més són moltes les famílies que hi tenen la segona residència. A l’estiu, les cases i allotjaments rurals s’omplen de tot aquell que vol fugir de la rutina i l’estrès per connectar amb el so de la tranquillitat; tot fent un passeig pels camins, esmorzant al bar de la plaça, un banyet a la piscina, una estona a la fresca mentre fas tertúlia amb els veïns i treus la cadira al carrer. Aquests són alguns dels instants màgics que ofereix allotjar-se en llocs com aquest. A més l’hospitalitat dels vilosellencs i vilosellenques fan única l’estada al poble.

Aquests són alguns dels petits detalls que assaborim en indrets com el Vilosell, per-

És un poble petit però no adormit, ja que realitzen activitats tot l’any, entre les que destaquen la Festa Major d’estiu que se celebra el tercer diumenge d’agost i al segon dissabte de maig a l’aplec de Sant Miquel de la Tosca que sempre rep desenes de persones que volen festejar una estona i passar-ho bé.

Recorda que viatjar, sempre té recompensa. No cal anar gaire lluny de casa per descobrir nous paisatges, per ensopegar amb algun detall que passa desapercebut a primera vista

Per a més informació:

Telèfon: 973 17 52 21 www.vilosell.cat

Passejant per ...

Tot i situar-se en una zona fortament industrialitzada, el nucli del Morell suposa una illa de pau i tranquil·litat entre fàbriques i polígons. A pocs quilòmetres de Tarragona, i també molt a prop de Reus i Valls, aquesta localitat amaga als seus carrers alguns elements arquitectònics molt interessats, com el castell del Morell o l’església de Sant Martí, que mereixen una petita escapada.

Situat al cor del Camp de Tarragona, el Morell és un municipi que combina la riquesa del seu patrimoni històric amb una vibrant vida cultural i una oferta turística diversa. Aquest poble acollidor, amb una història que es remunta a segles enrere, ofereix una experiència única per als visitants que desitgen explorar el seu llegat cultural i natural.

Una mica d’història

La vila d’el Morell formava part dels assentaments agrícoles i rurals de la ciutat romana de Tarraco i hi ha evidències que suggereixen una presència contínua des d’aleshores, tot i que els orígens del nucli urbà s’estableixen vora l’any 1173, quan l’arquebisbe de Tarragona i el rei Alfons I donen una part del terme de Codony a Berengier dels Prats per tal de repoblar la zona. Uns anys després es va construir el primer castell, situat en el punt més elevat del terme, i també les primeres cases. El permís per fer un temple religiós arriba al segle XIV. El llinatge dels Prats es va extingir al segle XVI i, per herència, la senyoria del Morell va passar als Terrer. En aquella època, es va viure una expansió urbana considerable Patrimoni arquitectò-

nic i cultural

Un dels principals atractius del Morell és el castell dels Montoliu. Es tracta d’un casal gran i massís de planta quadrada, ben conservat, que té un jardí de dimensions considerables. La construcció va ser erigida a finals del segle

XVIII, pocs anys després que Plàcid de Montoliu aconseguís la senyoria del lloc després d’un plet centenari i que ordenés derruir les restes del castell d’època medieval. En la nova construcció destaca l’exterior pels esgrafiats d’època neoclàssica que ornamenten les façanes.

També mereix una visita l’església dedicada a Sant Martí, construïda a la segona meitat del segle XVIII sobre les restes de la vella. És un edifici típic del barroc tardà, amb una sola nau, que es cobreix amb volta de canó i capelles laterals.

Cal destacar també la Granja dels Frares, un antic centre productiu dels monjos cistercencs del monestir de Santes Creus i que actualment pertany a l’Ajuntament. Altres elements patrimonials del

municipi són les restes de la primitiva muralla que devia envoltar l’antic castell dels segles XIV-XV, com per exemple, les restes del carrer Major amb la plaça de la Font i les restes del carrer que porta el mateix nom.

La muralla de la vila degué protegir-lo de les incursions sarraïnes, ja que cal recordar que aquests pobles de la línia del Francolí es trobaven molt amenaçats pels atacants dels seus veïns. La muralla tancava el nucli antic medieval i el primitiu castell, del que no s’han conservat restes, sinó el talús on està situat l’actual casa dels Montoliu.

Els carrers del centre històric d’el Morell estan plens de cases antigues que reflecteixen l’arquitectura tradicional del municipi. Passejant per aquests carrers, els visitants poden gaudir de la

“Aquest acollidor poble del Camp de Tarragona combina riquesa patrimonial, una vibrant vida cultural i un entorn natural fluvial

tranquil·litat i l’encant d’un poble que ha sabut preservar la seva identitat al llarg dels segles. Així, el municipi conserva diversos edificis de l’edat moderna com cal Girona, casa Baldric, casa Castellví, casa del Marquès de Vallgornera i altres elements patrimonials destacats més contemporanis com la Font pública o la peixateria

Natura fluvial

A més del seu patrimoni cultural, el Morell ofereix una àmplia gamma d’activitats a l’aire lliure. Els entorns naturals del municipi són ideals per a les caminades, el ciclisme i altres activitats recreatives. Les rutes per la natura permeten als visitants explorar els paisatges pintorescos del Camp de Tarragona, com per exemple passejar per les ribes dels rius Francolí i Glorieta o també el torrent de Gemagó

Festes i tradicions

El Morell també és conegut per la seva vibrant vida cultural i les seves festes populars. Al llarg de l’any, el municipi acull diverses celebracions que reflecteixen les tradicions locals. La Festa Major, celebrada al novembre en honor a Sant Martí, és una de les més destacades, amb una varietat d’activitats que inclouen cercaviles, concerts, balls tradicionals i espectacles de focs artificials.

És recomanable visitar la població a principis de juliol, quan té lloc la Fes-

da a l’estiu. És una celebració tradicional que es duu a terme a la Granja dels Frares i que compta amb una missa a l’ermita, un sopar popular i un ball. Entre finals del mateix mes i principis d’agost té lloc la Festa Major d’estiu en honor a Sant Abdó i Sant Senén, que compta entre altres actes tradicionals la Zeurera Pyrina Refrescant, una lluita que mantenen els morellencs amb el cuc de l’avellana fins que aconsegueixen matar-lo. També es fan la cercavila, correfoc, concerts... El nucli urbà també disposa d’una àmplia oferta pel que fa a bars i restaurants, amb uns establiments que permeten descobrir la cuina catalana tradicional

A la dècada dels 70, es va instal·lar a la

del complex petroquímic de Tarragona que s’ha convertit en la principal activitat econòmica del Morell. Bona part de les terres dedicades al cultiu es van perdre amb aquesta construcció. Queden encara algunes terres destinades a l’agricultura, dedicades principalment al cultiu d’avellaners.

Amb això, avui dia, el Morell ha esdevingut una vila industrial especialitzada en el camp petroquímic, però encara conserva aquella pau i aquella calma que tenen els municipis amb història, cultura i tradició, la qual cosa li permet ser un destí turístic que ofereix una combinació perfecta de patrimoni històric, bellesa natural i una rica vida cultural. Des de la seva història antiga fins a les seves festes populars, aquest municipi tarragoní és un lloc on els visitants poden submergir-se en l’autenticitat i la tradició catalana. Si esteu buscant una escapada que ofereixi tant relaxació com aventura, el Morell és el lloc perfecte per descobrir i gaudir

Del 15 al 18 d’agost, 26a edició de la Fira d’Artesans d’Altafulla

a zona de les Eres, darrere del Castell, acollirà del 15 al 18 d’agost, la 26a edició de la Fira d’Artesans d’Altafulla, una fira compromesa amb l’artesania tradicional i contemporània, que enguany comptarà amb més d’un centenar de parades i una programació familiar amb zona d’artesania infantil, jocs, contacontes, concerts de petit format, demostracions d’oficis antics i la participació d’entitats de cultura popular.

De 18.00 a 01.00: Mercat d’artesans i artesanes

18.30: Taller Olga Riu, mòbil decoratiu de fusta (al Comunidor)

22.00: Concert del grup Sardines, funky

De 18.00 a 01.00: Mercat

18.30: Música itinerant amb la Tarraco Street Orquesta

20.00: Contes artesanals amb Jep. (itinerant)

22.00: Concert del grup Sal150, folk-rock celta

De 18.00 a 01.00: Mercat

18.00: Cercavila dels Grallers d’Altafulla

19.00: Assaig obert dels Bastoners d’Altafulla

21.00: Actuació dels Diables petits d’Altafulla: Batucada pel recinte de la Fira i espetec final a l’era del Comunidor

21.30: Degustació de rom cremat gratuït

22.00: Concert del grup Zingarius, música balcànica

De 18.00 a 24.00: Mercat

18.30: Taller La Gavina de polseres de cuir, al Comunidor

A partir de les 18:30. Pintura en viu amb Dera Wells

19.30: Contes del Pepitu, amb la Pepi Miró (escenari central)

22.00: Concert del grup Rockwailers, rock-popreggae

Demostració d’oficis:

Teixit amb teler – Saboner – Llauner - Sedera «La Mar de Plàstics», una instal·lació, una experiència, una vivència... de C. Valdespina, al Centre d’Entitats, de 19.00 a 24.00h

ORGANITZACIÓ: Regidoria de Turisme de l’Ajuntament d’Altafulla amb la direcció de Joan Carnicer i Solsieray Montori.

Per a més informació:

Oficina de Turisme d’Altafulla

Plaça dels Vents s/n T. +34 977 651 426 De Setmana Santa a octubre

CALAFELL ES PREPARA PER A UNA NOVA EDICIÓ DEL

HIGH ROCK-A-BILLY

La ciutat de Calafell es convertirà, una vegada més, en el punt de trobada per als amants de la música i la cultura rockabilly de tot el món amb el High Rock-a-Billy 2024. Aquest emocionant festival tindrà lloc del 4 al 8 de setembre i promet oferir una experiència inoblidable per a tots els assistents. Durant cinc dies, el High Rock-a-Billy transformarà Calafell en un autèntic paradís retro, amb una programació plena d’activitats que inclouen:

Concerts en directe

Les millors bandes de rockabilly nacionals i internacionals faran vibrar l’escenari amb el seu so característic.

Exhibició

de cotxes clàssics

Una impressionant col·lecció de vehicles d’època estarà exposada per als aficionats als cotxes retro.

INFORMACIÓ PRÀCTICA:

Dates: Del 4 al 8 de setembre de 2024

Lloc: Calafell, Tarragona

Entrades: Disponibles a través del web oficial, www.highrockabillycalafell.com i punts de venda autoritzats.

No us perdeu aquesta oportunitat única de submergir-vos en l’ambient vibrant i nostàlgic del High Rock-a-Billy 2024. Us esperem a Calafell per celebrar junts aquesta gran festa del rockabilly!

Concursos de ball

Els ballarins podran demostrar les seves habilitats en concursos que capturaran l’esperit de l’època.

Mercat vintage

Amb una gran varietat de productes d’època, des de roba fins a discos de vinil, aquest mercat serà un punt de referència per als col·leccionistes i aficionats.

Altres activitats

Trobades, sessions de DJs, i molt més per a una experiència completa i immersiva en la cultura rockabilly.

El High Rock-a-Billy no només és una celebració de la música, sinó també de l’estil de vida, la moda i l’estètica dels anys 50 i 60. Aquest esdeveniment ha crescut en popularitat any rere any, atraient visitants de diverses parts del món, i convertint-se en una cita imprescindible per als fans del gènere.

“EL FESTIVAL PER ALS AMANTS DE LA MÚSICA I LA CULTURA ROCKABILLY TINDRÀ LLOC DEL 4 AL 8 DE SETEMBRE AMB CONCERTS EN DIRECTE, EXHIBICIÓ DE COTXES CLÀSSICS, CONCURSOS DE BALL I UN MERCAT VINTAGE”

www.visit.calafell.cat

L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors

Platges i cales naturals per gaudir en família

L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors destaca per les platges poc massificades, l’espectacular entorn natural i un patrimoni únic a la Costa Daurada

Les platges de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors destaquen per ser un lloc privilegiat per relaxar-se i combatre la rutina, prenent el sol, banyant-se al mar o fent castells de sorra i jugant amb els nens; o per practicar esports a la sorra (voleibol, futbol, etc.) o a l’aigua (s’hi ofereix una àmplia varietat d’activitats nàutiques). Com que en aquestes platges, els boscos i les muntanyes hi són a tocar, també conviden a passejar i a fer senderisme arran de costa. I és que l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, està ubicat al límit natural de la Costa Daurada amb les Terres de l’Ebre, a la part meridional de la Serra de Llaberia. Per aquest motiu, és un indret ideal des d’on conèixer el conjunt de la destinació. Reuneix, a més, el millor de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre, ja que disposa de platges quasi verges, de sorra fina, però també de molts i diversos espais naturals i d’interès ambiental tant de costa com de muntanya, en alguns casos protegits per les seves peculiari-

tats paisatgístiques i pel seu alt valor en biodiversitat, com per exemple, el de La Rojala-Platja del Torn o el de la desembocadura del riu Llastres.

Platges i cales de tot tipus

La platja de l’Arenal, amb serveis completament equipats per als visitants i nombroses activitats aquàtiques per a totes les edats; i la del Torn, una platja naturista reconeguda a nivell internacional, són les platges més populars però no les úniques.

També destaca la platja de l’Almadrava, ubicada al nucli del mateix nom i que es distingeix per les casetes blanques i la seva disposició, que recorden un poble de pescadors del litoral lle vantí i la darrera, la platja de la Punta del Riu a tocar de la zona humida de la desembocadura del riu Llastres

També atresora 3 petites cales que s’ubiquen a la zona més salvatge del litoral, repartides per l’entorn natural de La Rojala-Platja del Torn. Les 3 petites cales s’ubiquen a la zona més agresta del municipi i molt a prop de la platja del Torn que fa de nexe d’unió entre les tres. En destaca la Cala Justell, un arenal com els d’abans i cent per cent natural, ja que

no disposa de serveis de cap classe, però la claredat de les aigües et sorprendrà. Molt a prop de la cova del Llop Marí hi trobem la platja de la cova del Llop Marí, una petita caleta envoltada de roques que serveix de base per apropar-se a la cova i, per acabar, tenim la Cala Bea o Caladoques, un sorral de transició entre l’Arenal i el Torn però ideal per fer submarinisme de superfície.

Platja del Torn

Platja de l’Arenal

Platja Punta del Riu

Platja de l’Almadrava

Cova del Llop Marí

Cala Bea

Un patrimoni històric únic

Les visites guiades que es duen a terme a l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors ens permeten descobrir un patrimoni únic com, per exemple, l’Hospital del Coll de Balaguer. En aquesta visita veurem el centre de visitants, situat dins dels murs de l’antic hospital fortalesa, fundat per l’infant Pere d’Aragó l’any 1344 per defensar, assegurar i poblar el territori i el pas pel Coll. En aquest espai museogràfic s’hi expliquen les característiques i la història d’aquest conjunt monumental, origen del poble de l’Hospitalet de l’Infant, que està declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN).

També destaca a les fortificacions de la Guerra Civil al Coll de Balaguer on podem veure trinxeres, nius de metralladora, refugis, polvorins, etc. que hi va construir l’exèrcit republicà. El nombre i diversitat d’elements fortificats que s’hi troben conformen un dels conjunts històrics fortificats més importants d’aquest període. A més, els i les participants podran conèixer l’experiència de la construcció pels presoners nacionals del Camp de Treball de l’Hospitalet de

l’Infant; i dels soldats republicans de l’última línia de defensa de les fortificacions per evitar l’entrada de l’exèrcit nacional pel Coll de Balaguer.

Una altra visita interessant és al Molí de Vandellòs, un centre d’interpretació de l’oli on es mostra el procés d’elaboració d’aquest producte, des de la recollida de les olives fins al seu consum; i on es conserva la maquinària original i diverses eines de l’època en què el Molí estava en funcionament

Més informació

Visites guiades

de l’1 de juliol al 8 de setembre

Centre de visitants de l’Hospital del Coll de Balaguer

Visita guiada a l’Hospital

19.30 h _ Dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge. Gimcana familiar a l’Hospital 17.30 h _ Divendres i dissabte.

Visita nocturna a l’Hospital 21.30 h _ Dissabtes

Torre sud-oest 20.15-21 h De dimecres a diumenge.

Arquitectura i memòria:

El Poblat Hifrensa d’Antonio Bonet

19.30 h _ Divendres _Sortida: Pl. Àster, Poblat Hifrensa.

De Caladoques a Calajustell, una passejada pels vestigis del ferrocarril

19.30 h _ Dies 13 i 27 _Sortida: Casa de la Vila. Vehicle propi.

Entre dos fronts de guerra

19.30 h _ Dies 6 i 20_ Sortida: Casa de la Vila. Vehicle propi.

Passejada pels espais de la Guerra Civil a l’Hospitalet del Mar

19.30 h _ Dies 7 i 21

Sortida: Centre de Visitants de l’Hospital del Coll de Balaguer.

L’Hospitalet de l’Infant en blanc i negre

19.30 h _ Dies 14 i 28

Sortida: Centre de Visitants de l’Hospital del Coll de Balaguer.

L’Hospitalet de l’Infant vist des del mar

08.45 h _ Diumenges

Sortida: Port Esportiu, Club Nàutic Hospitalet-Vandellòs.

Molí de l’oli de Vandellòs

Centre d’interpretació de l’oli De dimarts a diumenge, de 10 a 14 h. Visita guiada a les 11.30 h.

Ca la Torre

Molí de Vandellòs

Bateries de la Pitrassa

Cala Justell

alella del 4 al 15 de setembre de 2024

Fa més d’un any que l’Ajuntament d’Alella treballa per configurar el programa de la 50a Festa de la Verema Una edició especial amb una doble mirada, al passat i al futur, d’aquest important esdeveniment que identifica Alella com a municipi vitivinícola i que converteix el poble del Maresme en un aparador privilegiat de la DO Alella Al llarg d’aquest mig segle d’història la Festa ha anat canviant i adaptant-se a cada moment, fent gran la Mostra de Vi DO Alella i gastronomia, punt de trobada indispensable per als amants dels vins, però també afegint a la cita activitats culturals, esportives i festives sempre amb la voluntat de donar a conèixer el món vitivinícola i el patrimoni enoturístic del poble. Enguany, amb motiu d’aquests 50 anys, la Festa de la Verema tindrà una sèrie d’elements que l’han de fer especial.

Enric Satué crea la imatge de la Festa

El compte enrere de la celebració, que tindrà lloc del 4 al 15 de setembre, es va donar el 18 d’abril amb la presentació del cartell d’aquesta 50a edició de la Festa de la Verema. Un encàrrec fet per l’Ajuntament al dissenyador alellenc Enric Satué i Llop (Barcelona, 1938), un dels màxims representants del disseny gràfic al nostre país. Satué és el creador d’identitats gràfiques d’entitats com ara el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), l’Institut Cervantes o la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, així com el responsable del disseny del cartell oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona 92

Un

cartell de luxe

Per donar relleu a aquesta celebració, l’Ajuntament ha buscat la complicitat d’algunes de les veus més respectades del món vitivinícola Entre les persones convidades a participar dins del programa d’activitats destaquen la presència d’alguns dels sommeliers més reconeguts del moment com Ferran Centelles, Josep Roca, Montse Velasco, Joan Lluís Gómez, Ximena Pastor i Maria Pont, juntament amb altres som meliers locals com l’Eli Vidal o Marc Guallar.

La passejada dels 50 anys

A part de comptar amb un cartell de luxe, aquesta 50a edició tindrà altres novetats importants. Tot i que la inauguració serà el 6 de setembre, la festa començarà el dia 4 i s’estendrà fins al 15 de setembre.

La celebració s’iniciarà el dia 4 (18 h) amb un recorregut de la plaça de l’Ajuntament fins a Can Lleonart en què es descobriran diferents aspectes de la festa i de les persones que l’han fet possible. La comitiva s’aturarà al moll de càrre ga, on es deixarà l’empremta d’aquesta celebra ció donant nom a la placeta i inaugurant l’obra escultòrica amb motiu dels 50 anys encarrega

da a l’artista alellenc Ricard Aymar. La passeja da passarà per l’Hort de la Rectoria i l’escultura de la premsa que presideix l’entrada del poble i que també fa 50 anys. El final del passeig serà a Can Lleonart, amb la inauguració d’una exposició commemorativa, que es podrà visitar fins a final de setembre.

Una Festa plena d’ingredients

Entre algunes de les novetats d’aquesta edició especial de la Festa de la Verema destaquen l’estrena del concurs de tast de vins per parelles o la caminada popular de la Festa de la Verema. Hi haurà més d’una seixantena d’activitats i propostes pensades per a tota mena de pú blic i amb la voluntat de fer d’altaveu del pa trimoni vitivinícola, cultural i paisatgístic del territori de la Terra de la Pansa Blanca la varietat que identifica la DO Alella. Tas tos -en diferents formats-, visites als cellers, presentacions de vins (un celler, un vi), i la proposta de tapes + vi, entre altres. També hi haurà activitats de caràcter tradicional, com la tallada de raïm a la Vinya Testimonial, la trepitjada de la pubilla, les dames d’honor i els hereus, el correfoc, la trobada de gegants, la Fira-Mercat, els concerts i les activitats familiars.

Els Premis Verema

Més vins i degustacions a la Mostra

La Mostra de Vi DO Alella i Gastronomia guanya espai amb la incorporació del pati de la finca privada de Can Viló. Enguany hi haurà més presència de vins, amb set cellers i un vinyetaries de la DO i la presència per primera vegada d’un estand de vins del municipi de Carquefou L’espai de degustació també creixerà amb més oferta de bars i restaurants durant els tres dies de la mostra. La Mostra tindrà lloc els dies 6, 7 i 8 de setembre, de 20 a 23 h.

Dins els actes de la Festa de la Verema no hi faltarà el moment d’homenatge a les persones que han tingut un paper important en l’àmbit vitivinícola alellenc. Per això, en aquesta 50a Festa els Premis seran atorgats al Casal d’Alella, com a iniciadors de la Festa, a Papers de vi, publicació referent en el món del vi i que esdevé un puntal en la difusió de la nostra DO, i a Jordi Pujolràs, en homenatge pòstum a qui fou enòleg d’Alella Vinícola i secretari del Consell Regulador de la DO Alella. El lliurament de premis tindrà lloc el 15 de setembre a les 12 h a l’Espai d’Arts Escèniques

Marxandatge de la 50a

Festa de la Verema

Enguany els tiquets dels vins i del menjar s’han d’adquirir als mateixos estands. Només es podrà comprar a l’Oficina de Turisme i a l’estand de l’Ajuntament de forma anticipada la copa de vidre i la bossa porta copes i el material de marxandatge que s’ha elaborat especialment per a l’ocasió: samarretes, bosses i barrets de palla. Les inscripcions a les activitats es podran fer a partir del 23 d’agost a l’Oficina de Turisme i per internet des de festaverema.alella.cat.

El porró commemoratiu del Casal d’Alella

El Casal d’Alella ha encarregat un porró commemoratiu de la 50a edició de la Festa de la Verema. El preu és de 45 € i caldrà fer reserva i pagament previs. Més informació info@casaldalella.cat

Trobareu el programa de la Festa de la Verema i tota la informació a www.festaverema.alella.cat

Novetat! Modalitats PLUS, amb més corriols i trialeres

Manresa "

El Camí Ignasià és la ruta que ressegueix les passes d’Ignasi de Loiola en el seu pelegrinatge des de la ciutat d’Azpeitia fins a Manresa, on s’assentà uns mesos l’any 1522. Més de 500 anys després, aquest camí que travessa 5 comunitats autònomes és testimoni d’uns paisatges, una gastronomia i un patrimoni capaç d’encisar a qualsevol qui el recorre.

Per donar a conèixer aquest màgic camí i els territoris que recorre, des de l’any 2021 s’organitza la IGNASIANA, un itinerari en BTT, gravel o ebike autoguiat en GPS, que recorre les darreres etapes del Camí Ignasià en terres catalanes. Per a aquesta quarta edició, es proposen dos recorreguts amb dues dificultats cadascun.

Per una banda, hi ha la modalitat llarga, que va des de Verdú fins a Manresa. El recorregut regular és de 107 km i 1.950 m de desnivell, 100% pista i camins asfaltats sense dificultat. L’opció plus és de 113 km i 2.150 m de desnivell, amb corriols de pujada i baixada, ideal per a qui busqui recorreguts més tècnics. Per altra banda, hi ha la modalitat curta, que comença a Igualada i arriba a Manresa. L’opció curta regular és de 48 km i 1.000 m de desnivell, amb 100% pista i camins asfaltats sense dificultat. L’opció plus, en canvi, recorre 49 km i 1.100 m de desnivell, amb corriols de pujada i baixada

Les inscripcions estan obertes fins al 16 de setembre. Per aquells qui realitzin la inscripció abans del 31 d’agost, gaudiran d’un preu reduït, aplicat a qualsevol de les modalitats que s’esculli. A l’hora d’escollir la modalitat, també s’ofereix l’opció de reservar transport, tant pel participant com per la seva bicicleta des de la plaça sant Ignasi de Manresa fins al punt d’inici

Totes les inscripcions inclouen avituallaments, assegurança, trac per carregar a l’aparell GPS, assistència mecànica i samarreta commemorativa de record. A més, també es pot adquirir el mallot de la 4a edició de la Ignasiana. Tota la informació i inscripcions estan disponibles a les webs manresa2022. cat i manresaturisme.cat o presencialment a l’Oficina de Turisme de Manresa (plaça Major, 10).

Els tracs de les dues modalitats han estat especialment dissenyats per a adequar el recorregut del Camí Ignasià per a BTT, gravel o ebike per a evitar trams de carretera o zones perilloses per als ciclistes.

La Ignasiana és organitzada per l’Ajuntament de Manresa i la Fundació Turisme i Fires de Manresa, amb la col·laboració dels ajuntaments de Verdú, Cervera, Montmaneu, Igualada, el Bruc i Sant Salvador de Guardiola, Oller del Mas i Esport Ciclista Manresà. I compta amb el suport d'Assegurances Pujol

DIJOUS 22 D’AGOST

19.00 h Espectacle infantil amb RIKUS XL.

Una festa per als més petits amb malabars, música i molta diversió! Plaça de Santa Maria.

19.30 h Pintxopote Popular. Vine i gaudeix dels millors pintxos de la vila per la Festa de l’Estany!

23.00 h Vine a ballar sota les estrelles amb la millor música en directe!, amb LA CORDA FLUIXA. Final de Gira. Plaça de Santa Maria.

DIVENDRES 23 D’AGOST

22.30 h AMICS DE LES ARTS. Una nit plena de música i bon rotllo! Plaça de Santa Maria.

00.00 h LUNEDI DJS. La festa continua amb els millors ritmes 80/90 fins a la matinada! Plaça de Santa Maria.

DISSABTE 24 D’AGOST

11.00 h Cercavila: Gegants i Grallers de la Vila amb la col·laboració dels Tabalers dels Dimonis de Puigcerdà. Sortida des de la plaça de Santa Maria.

11.30 h XXII Travessia llarga de l’Estany – 900 m

12.00 h XXXVI Travessia popular de l’Estany – 200 m Oberta a tothom.

Preu travessia popular: 8 €. Preu travessia llarga: 10 €. Inscripcions a www.puigcerda.cat/travessia.

13.00 h Festa de l’escuma. Refresca't i diverteix-te! Plaça de Cabrinetty.

18.00-20.00 h Atreveix-te i gaudeix del Rocodrom i Tirolina! Emoció i aventura per a tots! Parc Shierbeck

19.00 h Tabalada d’anunci del Correfoc amb els Dimonis de Puigcerdà i els Amics d’en Kerresetcaps. Sortida des de la plaça de l’Ajuntament.

21.30 h La llegenda de la Vella de l’Estany.

23.00 h Correfoc amb els Dimonis de Puigcerdà i els Amics d’en Kerresetcaps. Sortida des de la plaça de l’Ajuntament.

00.00 h Concert Tribut a ESTOPA. La millor música en directe! Plaça de Santa Maria.

02.00 h BANDA NEON. La festa continua fins a l'alba! Plaça de Cabrinetty

DIUMENGE 25 D’AGOST

10.00 h Trobada d’autoritats. Pont Internacional.

10.00 h Desfilada de carrosses: Amb les COLLES DE CARROSSAIRES DE CERDANYA:

Associació Cultural Ceretana La Tribu, Colla GC Espai Salut, Colla Embalats de Ger, Colla Els Pota de Cabra, Penya Barcelonista de Puigcerdà, Colla Els Sense Barca, Colla Els Esmolets, Colla Morenada Central Oruno, Colla Caporales Puigcerdà acompanyades pels GEGANTS I GRALLERS de PUIGCERDÀ I VILALLOBENT, ELS AMICS

D’EN KERRESETCAPS, LA COLLA CASTELLERA DE CERDANYA, ORCHESTRAL HARMONIE OSSEJA i BATUCADA BRINCADEIRA. Sortida des del barri de l’Estació. Final a la plaça de Santa Maria amb la salutació de la Vella de l’Estany i proclamació de les millors carrosses.

18.30 h Concert de tarda Orquestra Venus. Plaça de Santa Maria.

20.45 h Desfilada de carrosses nocturna. Presidida per la VELLA DE L’ESTANY, el Príncep dels Aires i la Princesa de les Aigües amb la col·laboració dels DIMONIS DE PUIGCERDÀ. Sortida des del Carrer Via Ceretana.

23.00 h Espectacle Piromusical: L'Encanteri de l'Estany - Una dansa de llums i colors per acomiadar la festa amb màgia i art! Estany i el Parc Schierbeck.

23.30 h Ball de nit Orquestra Venus. La festa no s'acaba! Plaça de Santa Maria.

AGENDA D’ESDEVENIMENTS

Del 2 al 17 d’agost

Solsona (Solsonès)

“AIMS Festival de música 2024”

El 10 i 11 d’agost

Guimerà (Urgell)

“Mercat Medieval de Guimerà”

Del 3 al 22 d’agost

Altafulla (Tarragonès)

“Festival Internacional de Música”

..................................................................

Del 22 de juny al 6 de setembre

Llançà (Alt Empordà)

“Llançà Summer, Biblioplatja 2024”

Del 27 de juliol al 22 d’agost

Sant Joan de les Abadesses(Ripollès) “Festival del Comte Arnau”

Del 6 de juliol al 24 d’agost

Diferents municipis (Garrigues) “Garrigues Guitar Festival”

Del 5 de juliol al 25 d’agost

Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà)

“La Santa Market”

Del 3 al 21 d’agost

Setcases (Ripollès) “Festival de música Vall de Camprodon”

Del 8 al 15 d’agost

Salou (Tarragonès)

“Nits Daurades a Salou”

El 13 d’agost

Guils de Cerdanya (Cerdanya) “Festival de Titelles”

El 24 i 25 d’agost

Artesa de Segre (Noguera) “Fira de Sant Bartomeu”

..................................................................

Del 30 d’agost a l’1 de Setembre Cervera (Segarra) “Aquelarre de Cervera” ..................................................................

Del 26 d’agost al 3 de setembre Granollers (Vallès Oriental) “Festa Major de Blancs i Blaus”

Del 21 al 25 d’agost Puigcerdà (Cerdanya) “Festa de l’Estany”

Del 30 d’agost a l’1 de setembre Figueres (Alt Empordà) “Festival Acústica 2024”

Del 3 al 31 d’agost

Que

Arenys de Mar (Maresme)

“Festival de Música a la Gruta”

Del 26 d’agost a l’1 de setembre

La Massana (Principat d’Andorra)

“Campionats del Món de BTT”

Del 9 a l’11 d’agost

Ripoll (El Ripollès)

“Mercadal del Comte Guifré ”

..................................................................

Del 5 de juliol al 25 d’agost

Diferents municipis del Pirineu Català “Festival Música Antiga dels Pirineus”

Del 15 al 21 d’agost

Barcelona (Barcelonès)

“Festa Major de Gràcia”

Del 30 al 31 d’Agost

Clariana (Anoia)

“Embosca’t Festival”

De l’1 de juliol a l’11 de setembre

Ordino (Principat d’Andorra)

“Visita la mina de Ferro de Llorts”

Del 9 a l’11 d’agost

Del 19 de juliol al 15 d’agost

Viladrau (Osona) “Festival de Música d’Estiu”

..................................................................

Del 3 al 12 d’agost

Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

“Festa Major de Sant Llorenç d’Hortons”

..................................................................

Del 17 al 26 d’agost

Puigcerdà (Vallès Oriental)

“Occident Summer Fest Cerdanya”

Les Piles (Conca de Barberà) “Danseu Festival” ..................................................................

Del 9 al 19 d’agost

Del 16 de juliol al 20 de desembre

Barcelona (Barcelonès)

“Festival de Jazz de Barcelona”

Tarragona (Tarragonès) “Sant Magí Tarragona” ..................................................................

Del 31 d’agost al 7 de desembre

Diferents Municipis (El Priorat) “Festival Terrer Priorat”

..................................................................

Del 7 de juliol al 14 d’agost

Caldes de Malavella (La Selva)) “Glopets d’Estiu”

Plaça de les Dones del Ter, 1 · 08560 MANLLEU (BCN)

Tel.93 851 51 76 info@museudelter.cat

C. Sant Josep, 35 · 08580

SANT QUIRZE DE BESORA (BCN) Tel.93 855 01 68 info@ratafiabosch.cat

info@fcrestaurant.cat www.fcrestaurant.cat

ALT CAMP

OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP

Pl. Sant Jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622

VALLS C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ

C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431

CADAQUÉS C/ Des Cotxe, 2a Tel. 972 258 315

CASTELLÓ D'EMPÚRIES

Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries Tel. 972 156 233

EMPURIABRAVA

Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802 FIGUERES

Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155 L'ESCALA

Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972 770 603

LLANÇÀ C/ Camprodon, 16-18 Tel. 972 380 855

MAÇANET DE CABRENYS

Pl. de la vila · Tel. 872 202 645 PERALADA

Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840

EL PORT DE LA SELVA

C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122

ROSES Av. de Rhode, 77-79 Tel. 902 103 636

SANT PERE PESCADOR

Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535 VILABERTRAN

C/ Josep Reig i Palau, 10 · Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS

SANT SADURNÍ D'ANOIA

C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88 SUBIRATS

Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

C/ Hermenegild Clascar, 2 · Tel. 93 817 01 60

ALT URGELL

OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL

Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell Tel. 973 353 112

COLL DE NARGÓ

Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048 LA SEU D'URGELL

C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339 ORGANYÀ

Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002

TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA

Av. Victoriano Muñoz, 48 El Pont de Suert Tel. 973 690 402

EL PONT DE SUERT

Av. Victoriano Muñoz, 22 · Tel. 973 690 640

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ

Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

ANOIA

OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA

Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

CALAF Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA

Oficines de Turisme

Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei Tel. 93 868 03 66

LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63

BAIX CAMP

OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP

C/ Dr. Ferran, 8 · Reus · Tel. 977 327 155

OF. DE TURISME - MIAMI PLATJA

Plaça de Tarragona s/n · Mont-Roig del Camp · Tel. 977 810 978

CAMBRILS

Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307

CAPAFONTS

C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

LA SELVA DEL CAMP

Camí de Tarragona, 10 · Tel. 977 844 630

L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS

C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

PRADES C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302

REUS plaça del Mercadal, 3

(Gaudí Centre) Tel. 977 010 670

BAGES

OFICINA DE TURISME DEL BAGES

Muralla de St. Domenèch, 24

Manresa · Tel. 93 693 03 96

CARDONA

Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

MONTSERRAT

Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EBRE

C/ Barcelona, 152· Tortosa · Tel. 977 445 308

L'AMETLLA DE MAR

Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477

L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011

BENIFALLET

C/ Major, 1 · Tel. 977 462 005 / 977 462 331

OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA

C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627

EL PERELLÓ

C/Lluís Companys, 2 · Tel. 977 491 021

DELTEBRE - RIUMAR

C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309

ROQUETES Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511

OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE

Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ

C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de l'Empordà Tel. 972 642 310

BEGUR

Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520

CALONGE - SANT ANTONI

Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge Tel. 972 661 714

L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ

C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria)

Tel. 972 645 500

PALAFRUGELL

Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228

PALAMÓS Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550

PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380

PLATJA D'ARO

Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Tel. 972 817 179

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051

TORROELLA DE MONTGRÍ

C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT

OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT

Ctra. N-340 · Tel. 93 685 24 00

CASTELLDEFELS

C/Pintor Serrasanta, 4 Tel. 93 635 27 27

COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07

VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 936 832 262

BAIX PENEDÈS

OFICINA DEL BAIX PENEDÈS

Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171

L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725

CALAFELL

C/Sant Pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141

COMA-RUGA

Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010

CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777

VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

BARCELONÈS

AEROPORT EL PRAT (T1)

Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BADALONA

C/Francesc Layret, 78-82 · Tel. 93 483 29 90

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME

Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA

Pl. Catalunya, 17 soterrani · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - AMADEU BAGUES

Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PALAU MOJA

C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994

BARCELONA - PALAU ROBERT

Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91

SANT ADRIÀ DE BESÒS

C/ Mare de Déu del Carme, 115 · Tel. 973 674 777

BERGUEDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ

C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099

CASTELLAR DE N'HUG

Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77

GÓSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055

LA POBLA DE LILLET

Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet

Tel. 687 998 541

EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA

Pla del Pedraforca, s/n · Saldes

Tel. 93 825 80 46

CERDANYA

OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA

Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà

Tel. 972 140 665

ALP C. Nord, s/n · Tel. 972 890 385

LLÍVIA C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313

PUIGCERDÀ

Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

CONCA DE BARBERÀ

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220

MONTBLANC

Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733

SANTA COLOMA DE QUERALT

C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478

VIMBODÍ I POBLET

Monestir Poblet centre recepció Passeig

Abat Conill, 9 · Poblet · Tel. 977 871 247

GARRAF

CUBELLES Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00

SITGES Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51

VILANOVA I LA GELTRÚ

Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17 Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

GARRIGUES

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES

Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques Tel. 973 142 658

ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182 LA GRANADELLA

Pl. de la Independència, 1· Tel. 973 094 101

GARROTXA

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900

BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141 PRESES

Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904

SANT JOAN LES FONTS

C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

VALL D'EN BAS

Ptge. Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177 GIRONÈS

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

LLAGOSTERA

Pg. Romeu, 4-b · Tel. 972 832 322

OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

MARESME

OFICINA DE TURISME DEL MARESME

Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16

ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50

ARENYS DE MAR

C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39

CALDES D'ESTRAC

C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88

CALELLA

C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59

CANET DE MAR

Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Tel. 93 794 08 98

MALGRAT DE MAR

C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

MASNOU

Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

SANT POL DE MAR

Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47

SANTA SUSANNA

Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08

PINEDA DE MAR

Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38

PALAFOLLS

Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n · Tel. 93 762 06 11

MOIANÈS

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ

C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ

Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

ALCANAR

C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

AMPOSTA

Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453 LA GALERA

C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339 SANT CARLES DE LA RÀPITA

Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060 LA SÉNIA

Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000 ULLDECONA

Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

NOGUERA

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA

Pg. Àngel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933

BALAGUER

Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 · Tel. 973 445 194

LA BARONIA DE RIALB

C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA

OFICINA DE TURISME D'OSONA

C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

MANLLEU

Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76 PRATS DE LLUÇANÈS

Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

RUPIT I PRUIT

Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

TAVÈRNOLES

C/ de l'Església,1 Tel. 93 888 73 08

OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU

C/ del Migdia, 1 · Viladrau · Tel. 93 884 80 35

VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n · Tel. 93 886 20 91

SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ

Passeig del Vall, 13 · Tremp · Tel. 973 653 470 ISONA I LA CONCA DELLÀ

C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062

Oficines de Turisme

PALLARS SOBIRÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ

Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002

ESTERRI D’ÀNEU

C/Major, 40 bis · Tel. 973 626 345

LLAVORSÍ

Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

PLA DE L’ESTANY

BANYOLES

Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470

PLA D’URGELL

OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL

Av. Jaume I, 1 · Mollerussa · Tel. 973 603 997

PRIORAT

OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT

Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023

CORNUDELLA DE MONTSANT

C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

MARGALEF

Àrea de Lleure del Pont, s/n · Tel. 668 582 542

ULLDEMOLINS

Pl. de l’Església, 2 · Tel. 977 561 546

RIBERA D’EBRE

OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE

Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851

ASCÓ

Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

SEGARRA

OF. DE TURISME DE LA SEGARRA

Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300

CERVERA

Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

SEGRIÀ

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ

C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800

OF. DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA

Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida · Tel. 973 248 840

OFICINA DE TURISME DE LLEIDA

C/ Major, 31 · Tel. 973 700 319

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA

- SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

SELVA

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA

Pg. de Sant Salvador, 25-27

Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161

ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

CALDES DE MALAVELLA

C/ Vall-llobera · Tel. 972 480 103

HOSTALRIC C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165

LLORET DE MAR

Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735

MAÇANET DE LA SELVA

C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005

SANT HILARI DE SACALM

Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

TOSSA DE MAR

Av. Pelegrí, 25 · Tel. 972 340 108

VILOBÍ D’ONYAR

Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

SOLSONÈS

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS

Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310

LA VALL DE LORD

Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS

CAMPRODON

C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

SETCASES Pl. Major, 1 · Tel. 972 136 089

VALL DE RIBES

Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL

Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TARRAGONÈS

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA

C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415

ALTAFULLA

Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426

LA PINEDA - VILA-SECA

Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362

SALOU Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102

TARRAGONA C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

TERRA ALTA

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL

C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707

OFICINA DE TURISME - VILAGRASSA

C/ Tàrrega, 12 · Tel. 973 311 162

AGRAMUNT

Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089

BELLPUIG

Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536

VALLBONA DE LES MONGES

C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500

VERDÚ

Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

VALL D’ARAN

OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN

Passeig dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

ARTIES

C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759

BOSSÒST

Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303 NAUT ARAN - SALARDÚ

Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197

VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTAL

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52

TERRASSA

Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL

GRANOLLERS

C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80 CALDES DE MONTBUI

Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40 LA ROCA VILLAGE

Complex La Roca Village · La Roca del Vallès Tel. 93 842 39 00

SANT CELONI

Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

ANDORRA

COMÚ D’ANDORRA LA VELLA

C/ Av. Meritxell, 73 · Tel. +376 750 100 COMÚ DE CANILLO

C/ Av. de Sant Joan de Caselles, s/n Tel. +376 753 600

COMÚ D’ENCAMP

Plaça del Consell, 1 · Tel. +376 731 000 COMÚ D’ESCALDES ENGORDANY

Plaça de Santa Anna, s/n · Tel. +376 890 881

COMÚ DE LA MASSANA

Plaça de les Fontetes, s/n · Tel. +376 835 693

COMÚ D’ORDINO

C/ Major, 20 (Casa de la Muntanya) Tel. +376 878 173

COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA

Plaça Laurèdia, s/n · Tel. +376 744 045