INSÍGNIA nº5 - juliol 2023

COMPROMÍS AMB L’EQUITAT

22 DE JULIOL: Dia Internacional del Treball Domèstic

El Dia Internacional del Treball Domèstic se celebra cada 22 de juliol. Es va declarar oficialment com a tal el 1983, durant la Segona Trobada Feminista Llatinoamericana i del Carib, per a reconèixer la contribució de les labors de les dones en les llars, activitats que continuen sent objecte de discriminació, sobretot des del punt de vista econòmic. En la major part dels casos, el treball domèstic el fan les dones. Es tracta d’una tasca invisible, sense reconeixement, sense pagament, amb jornades molt llargues, desvalorada i oculta. I el més contradictori és que “ni tan sols es considera treball, sinó una obligació gairebé natural de les dones”.

Esther Gensana Badia

Us acompanya en el procés de dol

Perfils falsos d’homes i dones a les xarxes socials: la indignació davant la traïció virtual

Desafiant el masclisme en les empreses espanyoles: reflexions sobre l’efectivitat dels plans d’igualtat

El Sostre de Vidre i el Laberint de Cristall: desafiant el lideratge femení

arxar de vacances i preparar un viatge et provoca una emoció, alegria i nervis positius iguals que altres grans moments en la vida, et provoca papallones a l’estómac, tensió i nerviosisme, però sobretot una sensació enorme de FELICITAT.

Però... I que passa si durant les vacances a l’estranger et trenques una cama, necessites un dentista d’urgència, o tens un accident molt més greu?

Qui estarà amb tu? I si no vols estar hospitalitzat en un altre país?

I si perds l’equipatge, el passaport, o la medicació que prens, o necessites assistència jurídica?

I si mort un familiar mentre estàs de viatge? Com ho gestiones? Què faries?

TRANQUIL... tenim solució per això i molt més... ASSISTÈNCIA EN VIATGE.

Pregunta’ns, viatja tranquil i sigues feliç. Et desitjo el millor estiu de la teva vida.

M. Mercè Navés Sans

Agent exclusiu d’assegurances i finances

Núm. Registre C007278089251L

Passeig de Ronda, 163, baixos · 25008 LLEIDA

M +34 651 051 233 merce.naves@generalimediadores.es

olt han estudiat els especialistes el món del dol. Enrere queda aquell mapa de les cinc fases del dol de Kubler-Ross, tot i ser la base de molts estudis teòrics. El cert és que les necessitats sorgides a partir del dolor i la mort han fet palès que aquest és un procés eminentment individual. El procés dependrà de cada persona, però també de les circumstàncies de la mort, la pèrdua de la relació, l’afectació de la xarxa familiar i social, així com l’impacte que la pèrdua pugui tenir en el funcionament de la vida diària, de la quotidianitat. I, és que, el dol és un procés complex que cada individu viu d’una manera ben diferent Quan algú mor neix, de manera inconscient, la necessitat d’acomiadar-nos d’ell o ella, o bé immediatament o al cap d’un temps. Nombrosos estudis han demostrat que materialitzar aquest adeu a través d’una cerimònia o ritual facilita el procés de dol i ajuda notablement a l’acceptació de la pèrdua, sigui recent o ja faci temps que ha succeït.

La situació de pandèmia global va aturar la celebració de les cerimònies de comiat. Coneguts, familiars, amistats o estimats van morir i no ens en vam poder acomiadar com hauríem volgut. Quants de nosaltres sentim dins nostre un pes que ens recorda que resta pendent un homenatge a l’ésser estimat que ja no hi és?

Us acompanya en el procés de dol

La cerimònia, el punt de partida Acomiadar-nos de qui ha mort és una necessitat antropològica. És un encàrrec instintiu humà. Participar en un acte d’homenatge a un difunt o una difunta serà el punt de partida per començar a sanar, a reconciliar-nos, a acceptar. Aquesta mena d’esdeveniments s’han de celebrar sempre d’acord amb les creences o filosofia de la persona que acaba de perdre la vida. El ritual funerari no és quelcom exclusiu de les comunitats religioses o les persones que professen un tipus de fe concreta. El comiat és un primer pas cap a l’acceptació final per a tothom, cap a la calma.

Sempre és un bon moment per organitzar una cerimònia d’homenatge a la persona que ha mort: ajuda a participar en l’adeu i facilita l’inici del procés del dol

A apostem amb fermesa pels homenatges de vida, les cerimònies totalment personalitzades: des de celebracions religioses fins a esdeveniments civils. Amb la col·laboració de les persones més properes al difunt, construirem un acte que, per una banda, servirà per recordar amb afecte els capítols de la seva vida i, d’altra banda, serà d’utilitat per a totes aquelles persones que es trobaran i s’abraçaran amb el sentiment comú de dir adeu o fins aviat al protagonista de l’esdeveniment.

Fem ara els comiats pendents

Les restriccions sanitàries dels darrers dos anys van dificultar la celebració d’aquesta mena de trobades. Consegüentment, moltes famílies i molts col·lectius tenen, encara ara, pendent tancar aquest capítol, reunir-se, unir-se en el dol i celebrar la vida de qui ja no ens acompanya en el camí. I, per a fer-ho, sempre és un bon moment.

Sempre és bona hora per reunir amistats, familiars i altres coneguts d’algú que ens

ha deixat en aquest temps i celebrar un homenatge de la seva vida. És probable que aquesta persona hagi mort en aquestes darreres setmanes, mesos o, fins i tot, ja fa un any, o més. I, tot i això, és probable que encara sentiu quelcom per dins que us recorda que hi ha un comiat pendent. Sempre podem començar a cicatritzar una ferida causada per l’absència d’algú que estimàvem i estimem. Ell o ella s’ho mereix, com també s’ho mereixen les persones que l’estimaven i l’estimen. En aquest sentit, des d’ sempre treballem per acompanyar les persones en tot el procés

Per què ens ajuda fer un comiat postergat?

En els darrers temps hem viscut un període marcat per l’aïllament social. Això pot haver derivat en una sensació d’irrealitat o distanciament de la realitat i una cerimònia ens ajudarà a integrar i assumir allò que ha passat. Ens ajudarà a connectar amb les sensacions i els sentiments que estem explorant i ens facilitarà el trànsit a través del dol

Ens suposarà un apropament vers la persona que ha mort i vers els sentiments compartits amb aquesta. Podrem verbalitzar totes aquelles paraules que o bé volem compartir o bé sentim que ens van quedar pendents amb el difunt o difunta. Ara que la situació ho permet, és un moment indicat per materialitzar aquell adeu que va quedar pendent. Ara és possible reunir tots els seus éssers estimats i apreciats en un espai tant interior com exterior i recordar, plegats, tots els episodis viscuts amb ell o ella. L’equip d’Agraïments ens posem al costat de qui ho requereix a fi de preparar una vetllada d’homenatge a l’alçada de cada persona, com es mereix. Com sigui, sempre és un bon moment per fer un homenatge de vida a la nostra persona estimada, recordar-la al costat d’aquells qui l’estimaven i sentir-nos acompanyats

A , ens comprometem a acompanyar-vos en el procés de dol!

n els darrers anys, les xarxes socials han esdevingut un element central de la nostra vida en línia, connectant-nos amb persones de tot el món i proporcionant-nos una plataforma per compartir experiències i idees. No obstant això, aquest entorn virtual no està exempt de perills, i un dels més greus són els perfils falsos. Amb profunda indignació, hem de reconèixer que aquests perfils, tant masculins com femenins, s’han multiplicat sense escrúpols, amenaçant la nostra privacitat, seguretat i confiança en línia. En aquest article, examinarem la problemàtica dels perfils falsos, com detectar-los en funció de les seves característiques, les aplicacions que poden ajudar-nos a desemmascararlos, i la preocupant finalitat d’aquests impostors virtuals.

1.- Perfils falsos: una traïció a la confiança i la integritat

Les xarxes socials haurien de ser espais segurs i fiables on puguem connectar-nos amb altres persones, compartint pensaments i emocions sense por. No obstant això, els perfils falsos representen una clara traïció a aquesta confiança. Amb enganys, usurpen identitats i manipulen la informació per aconseguir objectius nocius. Aquesta traïció virtual, tant a homes com a dones, atempta contra la integritat de la comunitat en línia i ens confronta amb la necessitat de lluitar contra aquest fenomen preocupant.

2.- Detectar perfils falsos: la defensa davant l’engany Incoherències en la informació del perfil

Els perfils falsos sovint presenten informació inconsistent i contradictòria. Cal estar alerta a detalls com l’edat, la ubicació, els interessos o l’ocupació del perfil en qüestió. També hem d’estar alerta a la quantitat de fotografies que es pengen i en el temps que es fan, l’antiguitat del perfil, etc. Normalment, el comentari excusant és: M’han hackejat el compte i l’he hagut de fer de nou… mentida! Les incoherències flagrants són indicadors evidents que estem davant d’un perfil fals. És important que, com a usuaris, prestem molta atenció a aquests aspectes per protegir-nos de possibles enganys.

Fotos robades o de baixa qualitat

Els impostors solen utilitzar fotos robades o de baixa qualitat per ocultar la seva veritable identitat. Una tècnica eficaç per desemmascarar aquests perfils és fer servir

cerques inverses d’imatges. Així, podem comprovar si les fotos són utilitzades en altres perfils o llocs web, identificant clarament l’ús fraudulent d’aquestes imatges.

Activitat sospitosa o limitada

Els perfils falsos tenen una activitat limitada i generen contingut genèric o poc coherent. És important observar la quantitat de publicacions, amics o seguidors, així com l’interès i la interacció en aquestes publicacions. Una activitat mínima o una interacció insòlita són indicis de perfils falsos que no busquen més que manipular-nos i aprofitarse de nosaltres. Quan diem insòlita és que normalment tenen actituds molt romàntiques, pròximes, i en desús. En el cas dels homes, són el típic prototip tret d’un bolero de Luis Miguel. I, en les dones, és més fàcil, ja que es mouen sempre per un terreny més sexualitzat, per desgràcia.

Comprovació dels seguidors i amics

Analitzar els seguidors i amics del perfil sospitós és una manera de determinar la seva autenticitat. Si la majoria d’aquests seguidors tenen perfils falsos o mostren una activitat mínima, podem estar davant d’un perfil fals. Cal ser crítics amb aquests seguidors i verificar la seva legitimació.

3.- Aplicacions per desemmascarar els perfils falsos

SocialCatfish

SocialCatfish és una aplicació eficaç que permet realitzar cerques inverses d’imatges i utilitza algoritmes avançats per analitzar la informació del perfil. Podem carregar una foto o proporcionar l’enllaç del perfil sospitós i l’aplicació realitzarà una cerca exhaustiva per trobar possibles coincidències amb altres perfils falsos.

FakeOff

FakeOff és una aplicació que utilitza tècniques sofisticades per analitzar els perfils i detectar indicis de falsedat. L’aplicació examina els patrons d’activitat, les interaccions i la informació del perfil per determinar la probabilitat que sigui un perfil fals. Amb FakeOff, tenim una eina potent per afrontar aquests impostors i mantenir la nostra integritat en línia.

Botometer

Botometer és una eina especialitzada a identificar comptes de xarxes socials operats per bots automatitzats. Aquests bots són utilitzats per difondre contingut fals i generar interaccions fictícies. Amb Botometer, podem analitzar el comportament

Com a usuaris, tenim el dret i la responsabilitat de defensar-nos i denunciar els perfils falsos per construir una comunitat virtual més segura i autèntica

Esther Gensana Badia, treballa a la Impremta Sol, negoci familiar, on des de fa més de deu anys compagina la feina i la maternitat tota sola.

Eren gairebé dos quarts de cinc de la tarda quan entro a l’Artesà de Torrefarrera, la quarta tarda de juliol, feia molta calor. Sabia que avui parlava amb l’Esther, una mare soltera (família monoparental)

i tenia moltes ganes de conèixer-la perquè m’expliqués com portava tota aquella situació. M’havia fixat en entrar en un nen ros amb uns ulls blaus penetrants que parlaven sols, devia tenir uns deu anys.

Sec, i tot seguit entra l’Esther, la meva convidada d’aquella tarda.

Ets la Marina, no?

Si! li contesto aixecant-me. És que el meu fill Noah m’ha volgut acompanyar.

El tema de la família monoparental està molt malament, tens un carnet, però amb poques ajudes

I allí estaven aquells ullets xerraires i plens de curiositat del que anava a succeir. De seguida vaig poder veure que en Noah era un noi ben especial. Li encanten els cubs de Rubik, de fet en té 12, 13, 14... molts!

Fa vòlei i té una ment molt desperta i analítica per la seva edat. Adora a la seva mare, i és que el Noah i l’Esther tenen una història ben bonica, natural i única. Ens vam asseure tots tres, i vaig decidir començar l’entrevista pel Noah...

Així que tu ets el Noah? Digues-me Noah, que és el que més t’agrada fer?

Doncs m’agraden molt els esports, abans jugava a futbol, però aquest any he començat vòlei.

I t’agrada?

Sí, m’agrada més, és que als entrenaments de futbol m’avorria una mica.

I això què és? (Té a les mans un cub molt estrany). És un cub de Rubik... imagino, però es veu força complicat.

Sí, ho és, els sé fer tots, en tinc 11,13,14... no sé. Molts! M’encanta fer-los.

Cal dir que en l’estona que vam estar allí el va aconseguir acabar, i li havia comprat el mateix dia! Tot un geni dels cubs. A veure Esther, què em contes sobre tu?

Doncs, no sabria què dir-te, tinc una vida molt normal. Fa 15 anys que visc a Torrefarrera, i 10 anys que soc mare d’en Noah.

I quants anys fa que estàs sola?

Des de l’inici. Jo tenia 30 anys, i tenia ganes de tenir fills. No tenia parella, i per ser mare tampoc no en necessitava. Així que vaig decidir iniciar un procés d’inseminació artificial. Era jove, solvent i volia ser mare. No anava a buscar una parella per ser mare!

Així tu ets ben bé la definició de família monoparental. Com vas portar això de ser mare sola?

Doncs molt bé, per sort he tingut molta ajuda dels meus pares. Quinze dies abans del part vaig estar a casa els meus pares per si em posava de part, i després la meva mare va estar amb mi al paritori. I més tard va estar la mare quinze dies amb mi a casa, i apa! A caminar sols els dos. No he trobat a faltar a ningú perquè he sigut mare sola, i no he viscut compartir la criança amb un company/pare. Els problemes, els mateixos que tothom: bolquers, dormir, tot igual. No he trobat res en falta. De vegades són dos, i com si no hi fossin.

I en Noah, com ha viscut el tema de mama/papa?

Doncs ell quan va voler saber-ho li vaig explicar que un metge em va ajudar a tenir-lo. I de moment que jo sàpiga no ha necessitat tenir mai un pare...

Tampoc el vull tenir. (Interromp en Noah) .

Ell està molt tranquil, ho explica amb normalitat. Diu que no té pare, i explica com ha estat el tema de la reproducció assistida.

És una situació diferent, però cada cop més habitual, en diferents circumstàncies, això permet a tothom poder exercir el dret de ser pare o mare, indistintament. Com porteu el dia a dia?

Doncs jo faig jornada intensiva. Abans de tenir al Noah, treballava en un escorxador de nits, però en anar a treballar amb la família vaig demanar fer la jornada intensiva, així acabo a les 16 hores i em permet estar a les tardes amb ell i el cap de setmana. El pitjor són les vacances, però com en totes les famílies. Com a descripció de família monoparental podríem dir que ets la definició per excel·lència. Has rebut alguna ajuda per part de l’Estat, Generalitat, etc.?

Abans de quedar-me embarassada n’hi havia moltes, però en pic em vaig quedar en estat, només n’hi havia per a famílies nombroses. Sí que és cert, que l ’Ajuntament de Torrefarrera dona una ajuda per l’IBI del pis, crec que són 100 €. Però fora d’aquí, res. El tema de la família monoparental està molt malament, tens un carnet, però amb poques ajudes.

I en l’àmbit sentimental...

Ni m’ho plantejo, deixo la “M de madre” per agafar la “M de mujer” i només penso a gaudir amb les amigues i desconnectar. No he trobat a ningú en què pensi a endur-me a casa... Quan em parlen de relació, penso Uf... Ara mateix estic perfectament. Hauria de deixar el nen amb els pares, per sortir, i no m’apeteix.

Conciliació sentimental! Sí, molta feina extra! És cert. No sé, crec que en general estem tots una mica saturats, tot fa una mica de mandra. Ens estem tornant uns mandrosos sentimentals. Ha, ha, ha.

No volem ni pares ni nuvis! Ha, ha, ha. ( Diuen plegats ).

L’Esther i en Noah són una família molt unida, tots dos es miren i no es veuen. Tenen molt amor i no necessiten res més que això. Amor de qualitat, i pel que he pogut observar, d’aquest, en tenen a dojo!

om molts dels que em coneixen personalment saben, la meva lluita, el meu enfocament, el meu projecte de vida, va dirigit sobre la matèria que avui vull abordar.

Vull parlar-los sobre un tema que m’apassiona i que considero crucial en el nostre camí cap a la igualtat de gènere en l’entorn laboral: el masclisme en les empreses espanyoles i l’efectivitat dels plans d’igualtat Malgrat els avanços i de la “creixent consciència” sobre la importància de la igualtat de gènere, (i ho postil·lo entre cometes perquè crec que és més una consciència en el nostre divers i ampli col·lectiu que en el d’ells) el masclisme continua sent una realitat arrelada en moltes organitzacions Des de subtils biaixos de gènere fins a discriminació flagrant, les dones encara s’enfronten a obstacles en el seu desenvolupament professional i a una falta de reconeixement equitatiu de les seves habilitats i assoliments.

És cert que s’han implementat plans d’igualtat en moltes empreses espanyoles com una mesura per a abordar aquestes problemàtiques. No obstant això, ens trobem amb la pregunta fonamental: són realment efectius en la seva execució?

Massa sovint, aquests plans d’igualtat es converteixen en meres formalitats (de la mateixa manera que passa amb el certificat de Riscos Laborals que totes les empreses el tenen, però la majoria no li fan ni cas, es limiten a renovar-ho cada any i punt) s’elaboren documents plens de bones intencions, però que en la pràctica

no es tradueixen en canvis reals ni en accions concretes. De què serveix tenir un pla d’igualtat si no s’apliquen polítiques transparents i justes? De què serveix si no s’estableixen mecanismes per a identificar i corregir els biaixos de gènere en els processos de contractació, promoció i remuneració?

És important que les empreses assumeixin la responsabilitat d’anar més enllà de les paraules i adoptin un enfocament veritablement transformador. Això implica qüestionar i desafiar les normes i estructures patriarcals arrelades en la nostra societat i en les empreses. Significa fomentar una cultura organitzacional que valori la diversitat i la inclusió, i que promogui activament la igualtat d’oportunitats per a totes les persones, independentment del seu gènere, condició sexual, etc.

També és essencial que les dones s’empoderin (encara que aquesta paraula no m’agradi molt, crec que en massa situacions, callem, aguantem per por de perdre el treball, per por d’iniciar una situació conflictiva o tibant, etc.) i exigeixin el canvi. Hem d’alçar la nostra veu, compartir les nostres experiències i unir-nos en la lluita (una altra parauleta que no m’agrada!) per la igualtat. Juntes, podem pressionar a les empreses perquè compleixin els seus compromisos i promoure una veritable transformació en les seves pràctiques laborals. Juntes, la por desapareix, queda emparada i està sota la sustentació de totes nosaltres. Juntes, de la mà, sota un mateix emblema, podem donar veu i treure de “la penombra laboral” a les nostres comares de lluita que, per inseguretats, totalment justificades, no tenen el coratge suficient a anar “cap a la llum”.

Ja per a acabar, aquesta reflexió de cafè de matinada, hem de qüestionar l’efectivitat dels plans d’igualtat en l’execució de les empreses espanyoles i exigir un canvi real. Necessitem accions concretes, polítiques transparents i una cultura que fomenti la igualtat de gènere en tots els nivells. Hem de fer plans d’igualtat proactius, amb formacions continuades i avaluades, on es pugui valorar i avaluar aquest canvi. De res serveix decretar una llei, imposar sancions, si al final els canvis més importants, que són els intrínsecs no es produeixen. Continuem desafiant el masclisme i construïm un futur laboral més inclusiu i equitatiu per a tots els éssers humans

El Sostre de Vidre i el Laberint de Cristall: desafiant el lideratge femení

No m'agrada la paraula lluita, perquè implica una acció violenta, i a mi, la violència no m'agrada per a res. Jo aposto per la reeducació i la perseverança. Porto dies parlant del tema amb diferents dones, amb diferents perfils, i en el que totes coincideixen és en una cosa. La família i la maternitat els limita per a acceptar càrrecs directius, i quan ho fan, han de contractar assistentes per a la llar, cuidadores per als seus fills i, el més dur, carregar amb aquest sentiment de culpabilitat de l'absència i de ser "mala mare". Unes altres, directives amb alts càrrecs, directament han renunciat a ser mares, mentre que la majoria estan als llimbs de no poder optar al càrrec per ser massa jove, estar en època de criança, o ser massa vella. Comparteixo amb vosaltres un article, a part del meu, que està generant molta polèmica... https://hbr.org/2023/06/women-in-leadership-face-ageism-at-every-age

En el món contemporani, els conceptes “sostre de vidre” i “laberint de cristall” fan referència a la barrera invisible que obstaculitza que les dones puguin ascendir en la seva carrera professional. Aquest fenomen mostra com, malgrat els avenços socials i legals en termes d’igualtat de gènere, encara hi ha barreres invisibles que impedeixen que les dones puguin arribar als llocs més alts de les organitzacions i assolir el lideratge. En aquest article, explorarem aquest concepte des de diversos punts de vista, exposant casos reals que exemplifiquen aquests murs i oferint una reflexió en un to pròxim, reivindicatiu i filosòfic.

El sostre de vidre

El concepte de “sostre de vidre” és una metàfora que representa les barreres invisibles que impedeixen que les dones assoleixin posicions de lideratge. Aquesta tanca invisible és forjada per estereotips de gènere, prejudicis inconscients i normes socials arrelades en la nostra cultura. Malgrat que les dones han demostrat la seva competència i habilitats en diverses esferes, el sostre de vidre continua essent una realitat persistent

Un exemple clàssic d’aquest fenomen es troba en l’àmbit empresarial, on les dones ocupen menys càrrecs directius i tenen menys presència en els consells d’administració que els homes. Les dones s’enfronten a obstacles com la manca d’oportunitats de promoció, la discriminació salarial i l’expectativa social de prioritzar la vida familiar per damunt de la seva carrera professional. Això crea una estructura que limita el creixement professional de les dones, creant sostre de vidre que sembla inqüestionable.

El laberint de cristall:

navegar per la complexitat

A més del sostre de vidre, les dones també s’enfronten al “laberint de cristall” pel que fa a qüestions relatives al lideratge. Aquest concepte s’empra per definir la complexitat i les traves

addicionals que les dones experimenten en el camí cap al lideratge. El laberint de cristall implica reptes com la manca de models femenins a seguir, l’aïllament en rols dominats per homes i la necessitat de navegar per xarxes informals que sovint exclouen les dones

Per comprendre plenament el laberint de cristall, cal explorar casos reals que reflecteixin aquesta realitat. Un cas paradigmàtic és el de les dones en el món de la política, on sovint es veuen sotmeses a l’escrutini públic despietat, atacs sexistes i desafiaments constants a la seva autoritat. Aquest laberint de dificultats fa que sigui una tasca titànica per a les dones emergir i liderar en aquest àmbit.

Casos reals:

desafiament i triomf

Tot i els múltiples desafiaments que impliquen el sostre de vidre i el laberint de cristall, hi ha casos reals que il·lustren la força, la determinació i el triomf de les dones en el lideratge. Una d’aquestes dones excepcionals és Angela Merkel, qui va convertir-se en la primera dona a ser Cancellera d’Alemanya. La seva perseverança, habilitats polítiques i lideratge assertiu la van portar a desafiar les expectatives de gènere i consolidar-se com una figura destacada en l’arena política internacional.

Un altre exemple inspirador és el de Malala Yousafzai, defensora dels drets de les dones i de l’educació. Tot i ser víctima d’un intent d’assassinat per part dels talibans, ella no va deixar que aquesta tragèdia la definís. Malala ha aconseguit fer sentir la seva veu en el món,

defensant amb valentia els drets de les dones i inspirant milions de persones arreu del planeta.

Liderar des de la complexitat

Ara bé, en la nostra reflexió filosòfica, ens preguntem com podem superar aquests sostres de vidre i laberints de cristall per crear un futur més equitatiu. En aquest sentit, cal reconèixer la importància de la diversitat en el lideratge. Les dones aporten perspectives úniques, empatia i una sensibilitat que enriqueix les organitzacions. És essencial promoure polítiques d’inclusió i igualtat que permetin a les dones desenvolupar tot el seu potencial i liderar des de la seva autenticitat.

Així mateix, és fonamental trencar amb els estereotips de gènere i els rols preconcebuts que limiten el creixement de les dones. És necessari fomentar una educació basada en la igualtat de gènere i treballar per aconseguir una cultura empresarial que valori les habilitats i el talent, independentment del gènere. D’aquesta manera, podrem construir un món on les dones no trobin obstacles invisibles en el seu camí cap al lideratge.

Els conceptes sostre de vidre i laberint de cristall ens obliguen a reflexionar sobre les desigualtats de gènere i els obstacles invisibles a què s’enfronten les dones en el lideratge. A través de casos reals, hem vist com algunes dones excepcionals han aconseguit desafiar aquestes barreres i inspirar milions de persones arreu del món. No obstant això, encara queda un llarg camí per recórrer per aconseguir un futur més just i equitatiu. Cal treballar conjuntament com a societat per trencar amb els estereotips de gènere, fomentar la diversitat en el lideratge i construir un món on totes les persones, independentment del seu gènere, puguin assolir el seu màxim potencial. És hora de desafiar i superar el sostre de vidre i el laberint de cristall, i construir un futur on les dones liderin amb llibertat i igualtat