Parlem Obertament:
Trencant el Silenci sobre l’assetjament sexual en adolescents en les Xarxes
Socials
Ester Llovera Thomas
Directora “IES Joan Sola”
Ester Llovera Thomas
a relativament poc que a Torrefarrera hi ha un Institut, al principi no és fàcil fer-se un nom. No tens els anys, el funcionament, ni el temps suficient per al reconeixement, i de cop decidir que el teu fill estudiï allí pot generar dubtes i incerteses. Però, ara mateix, després d’uns anys d’experiència (els meus!) us diré que al final no recau tant on vas a estudiar sinó en si el teu fill vol estudiar!!
Així que, mentre ens dediquem a buscar el centre ideal, perquè els nostres fills estudiïn, els hem d’inclulcar també la passió per l’aprenentatge, inquietuds perquè no es conformin amb la primera resposta que els hi donin, pensament crític...
Ganes de superar-se, d’avançar, de lluitar per arribar als se<us objectius... I si ho aconseguim, donarà bastant igual on estudien, si més no, no serà l’única prioritat serà que sigui un centre on es treballa de forma conscient, assertiva, de forma equitativa en gènere, i en temes d’igualtat, un centre que vetllen per la salut física i mental dels alumnes, com l’IES JOAN SOLÀ.
Un centre on dona ganes d’aprendre!
Què la va impulsar a dedicar-se a l’ensenyament de la biologia? Va ser una vocació des de sempre o hi va haver alguna experiència que la va inspirar?
Quan vaig acabar COU vaig decidir estudiar Magisteri. Des de ben petita que havia volgut ser mestra. En aquells moments, encara escollíem una especialitat i em vaig decidir per les Matemàtiques i les Ciències. Sempre m’havien agradat. En acabar la diplomatura no hi havia massa feina ni tampoc convocatòria d’oposicions. En canvi, vaig saber que existia una normativa antiga que permetia accedir a una llicenciatura a través d’un curs pont. Ho vaig tenir claríssim: continuaria estudiant biologia. Més que experiències inspiradores, crec que hi ha maneres de mirar i preguntes per respondre que et van guiant en les pròpies decisions.
Com afronta el repte de combinar la direcció del centre amb la seva vida personal i familiar? Quines estratègies o recursos utilitza per mantenir un equilibri saludable entre ambdues facetes?
Ara que m’aturo a pensar-hi, crec que no ho porto gaire bé. He estat mare de 3 fills i en una època de la meva vida vaig dedicar molt de temps criar la canalla. Sempre he estat una persona molt activa i m’he implicat en associacions i en tasques de voluntariat. La direcció del centre va venir més tard, quan familiarment ja començava a tenir més temps lliure i més disponibilitat. El fet de pertànyer a una associació em permet desconnectar de la feina, però crec que a vegades em costa parar i dedico massa hores a casa a tasques que es deriven de la direcció o de la docència.
Què és el que més l’apassiona de ser professora? Quines recompenses personals obté de la seva interacció amb els estudiants i de veure’ls créixer i aprendre?
M’encanta quan els nois i noies aprenen i es
meravellen d’allò que han descobert, quan estem parlant a classe sobre qualsevol tema i alcen la mà per aportar la seva experiència o per preguntar allò que els encurioseix. Ensenyar ciències naturals té aquesta recompensa, que la majoria de l’alumnat sent curiositat i té preguntes per fer-se. Quan en una experiència al laboratori se sorprenen d’allò que ha passat i intenten explicar-ho, sentir les seves expressions és molt gratificant.
Com a dona en un càrrec de lideratge educatiu, ha trobat algun obstacle o desafiament específic relacionat amb el gènere?
En el món de la docència és un món molt feminitzat, sobretot a l’educació primària però també a secundària. No tinc dades, però mirant al meu voltant percebo que en les direccions dels instituts proporcionalment, hi ha més homes que dones, tot i que percebo que això també va canviant. En el meu cas no he trobat obstacles en l’exercici de la direcció pel fet de ser dona.
IGUALTAT DE GÈNERE I COEDUCACIÓ
En la seva opinió, quin és l’estat actual de la igualtat de gènere al centre? Observa un veritable equilibri entre sexes en l’alumnat, el professorat i els llocs de responsabilitat?
En el cas del nostre centre no percebo que hi hagi un gènere predominant en els llocs de responsabilitat, de fet a l’equip directiu hi ha paritat, els càrrecs de coordinació i els caps de departament estan repartits proporcionalment, la majoria estan exercits per dones perquè les dones són majoria en el claustre.
Pel que fa a l’alumnat, en cada grup classe escullen els seus representants. Hi ha un treball previ on es treballa el significat i la importància d’aquesta representació es presenten les candi-
datures i finalment el grup-classe escull per votació. També en aquest consell hi ha paritat. Quines mesures concretes s’implementen per fomentar la coeducació i prevenir la segregació per gènere en les aules i activitats del centre?
Els centres educatius tenim el referent de coeducació al Consell Escolar, que seria la persona encarregada de vetllar pel foment de la coeducació al centre i per a la prevenció de la segregació per gènere a les activitats cel centre. En el nostre cas, aquesta persona és la coordinadora de l’ESO i és la responsable de gestionar el pla d’acció tutorial.
Tot i la figura responsable, cal la implicació de tota la comunitat educativa a través del coneixement i aplicació del projecte de convivència. Com s’aborda la qüestió dels estereotips de gènere en l’elecció de matèries i itineraris acadèmics? Quines estratègies proposaria per promoure una elecció més igualitària?
En el procés d’orientació acadèmica i professional procurem que cada jove sigui protagonista del seu procés i que l’elecció vingui a partir de l’exploració de les mateixes aptituds i capacitats. Ara bé, superar la incidència dels estereotips de gènere no és fàcil i creiem que s’ha de fer des d’una perspectiva global.
Aprofitem moments del curs, com pot ser el dia 8 de març per treballar aspectes relacionats amb els estereotips de gènere i des de les àrees o des de projectes es fan activitats de reflexió, però no tenim constància de l’efecte real. Intentem també involucrar les famílies amb sessions específiques per a elles i a través de la tutoria, l’entorn familiar també té un paper important en la superació dels estereotips de gènere.
Crec que és important oferir referents, aquesta seria una estratègia que ens estem plantejant
implementar, aprofitant alumnat que pot venir al centre per aportar el seu itinerari formatiu.
SEXUALITAT PREVENTIVA
I AFECTIVITAT
Quina importància considera que té l’educació sexual integral en l’etapa de secundària? Com la integra el centre al currículum i quins aspectes considera fonamentals?
Considero que és molt important, però no ho portem bé. Ho dic perquè les dades demostren que els joves no tenen una bona formació afectivosexual, malgrat que als centres educatius es considera que es treballa, tant des de les matèries com la biologia com des de la tutoria en què s’organitzen sessions i activitats relacionades. Alguna cosa està fallant i el problema pot venir per la manca de formació i d’expertesa del personal docent en aquests temes. De fet, els equips de tutores i tutors manifesten que els manquen eines per abordar aquest i altres aspectes del pla d’acció tutorial i demanem que siguin persones expertes en cada tema que vinguin a treballar a l’aula. Hi ha també un problema de temps i de dedicació horària.
Crec que el currículum escolar normatiu no ha tingut en compte aquest i altres aspectes i hi ha molta feina a fer de suport i acompanyament als centres educatius perquè siguem capaços d’anar-ho incorporant.
Quines eines proporciona el centre per prevenir i abordar situacions de violència de gènere en l’adolescència?
El treball de prevenció el considerem molt important i s’aborda en el Pla d’Acció tutorial que consta d’un conjunt d’activitats de prevenció i abordatge d’aspectes com la coeducació, l’educació intercultural, l’Educació per la pau, l’educació socioemocional, l’educació en el respecte, l’educació en l’esforç i la responsabilitat, la inclusió. La dedicació a la tutoria és d’una hora setmanal i aquestes activitats es prioritzen en els equips de tutoria i s’implementen a l’aula. A més a més, es complementen amb tallers realitzats per experts que ens ofereixen diferents entitats o que contractem amb el suport de l‘AFA o els ajuntaments, en funció de necessitats detectades.
Un altre element que s’afegeix a aquestes accions esmentades és la celebració de diades reivindicatives, com el 25N, en les quals s’aprofita per fer un treball de reflexió en els grups classe i adopció de propostes o accions concretes.
Enguany també hem incorporat l’acció PIDCES, dinamització del pati, en què en determinades diades, des de Joves Segrià, es realitzaven accions de sensibilització a l’hora del pati.
PROTOCOLS I PREVENCIÓ
DE LA VIOLÈNCIA
Podria detallar els protocols del centre per prevenir i actuar davant
casos de violència de gènere, assetjament escolar, assetjament sexual i LGTBI fòbia?
El departament d’Educació ha posat a disposició dels centres educatius el Pla d’Escoles Lliures de Violència i en el marc d’aquest pla s’han elaborat els protocols que seguim quan detectem algun possible cas.
Es tracta d’un protocol unificat que orienta les actuacions que cal dur a terme.
La prevenció es treballa a tutoria.
La detecció és un dels temes que més ens preocupa perquè sovint es produeix tard, quan el problema s’ha agreujat.
Hem implementat la figura dels referents de violència zero entre l’alumnat i dels guaites per la convivència. Es tracta d’alumnes voluntaris que col·laboren amb el professorat en la detecció de situacions conflictives o de violència de qualsevol tipus.
També tenim la Bústia de Violència Zero, que consisteix en un formulari a la web on qualsevol membre de la comunitat educativa pot denunciar de forma confidencial situacions que hagi patit o observat.
S’afegeix també la Mediació Escolar. Com a centre treballem la mediació com la forma positiva de resolució de conflictes i impliquem i formem equips d’alumnes a partir de 2n d’ESO perquè actuïn com a mediadors en els possibles conflictes que sorgeixin entre l’alumnat.
Com garanteixen la confidencialitat i el suport a les víctimes en aquests casos? Quina formació específica han rebut el professorat per identificar i gestionar aquestes situacions?
La garantia de la confidencialitat i el suport a les víctimes és fonamental i ens ajudem dels recursos que ens ofereix l’entorn: personal sanitari, serveis socials, inspecció, USAV...
El professorat no té una formació específica d’entrada, aquests és un problema important. En tot cas, en l’equip docent hi ha pro-
fessionals que han decidit fer formació sobre aquests temes i constitueixen un suport indispensable dins els equips. Ara bé, la formació l’hauria de tenir tot el personal docent i no docent que intervé en un centre educatiu i això no és així.
El departament d’educació ha publicat guies de suport que hem compartit amb el claustre, però no tothom té la mateixa sensibilitat ni capacitat per a l’abordatge de situacions complexes.
PARTICIPACIÓ I EMPODERAMENT
Com fomenteu la participació activa de l’alumnat en la promoció de la igualtat de gènere i la prevenció de la violència?
Hem comentat ja el tema dels Referents de Violència Zero, els guaites per la convivència i els equips de mediació escolar.
Els treballs de reflexió que es fan a les aules es projecten a l’exterior de l’aula en forma treballs gràfics o d’exposicions.
Com es fomenta la col·laboració amb famílies, entitats i altres agents socials per crear una xarxa de suport i treball conjunt en matèria d’igualtat i coeducació?
La col·laboració de les famílies és un aspecte que té molt marge de millora. Cada curs escolar oferim un seguit de 3 o 4 sessions formatives per a les famílies a partir de les seves demandes, però sovint ens trobem que l’assistència és minsa.
Hem mantingut estreta col·laboració amb la tècnica de joventut de Torrefarrera, i amb Joves Segrià (Consell Comarcal del Segrià) que ens han proporcionat gran quantitat de recursos, i de molta qualitat, per al treball amb l’alumnat: exposicions, dinàmiques, tallers, teatre... Estem en contacte i planifiquem anualment les accions i aquest és un puntal bàsic de la nostra acció
La bretxa generacional i la responsabilitat en la comunicació: una anàlisi des de la perspectiva
n la nostra societat, on la igualtat de gènere és un objectiu primordial, és crucial abordar situacions que involucren persones de diferents edats i com es comuniquen entre si. Recentment, un cas ha captat la meva atenció: un jove de 21 anys va enviar un missatge de veu a una nena de 12 anys a través d’Instagram, expressant el seu interès en ella, en assabentar-se’n la seva mare, el noi va manifestar que era una broma.
Aquest succés ens porta a reflexionar sobre la importància d’establir límits clars i respectar l’autonomia de cada individu, especialment quan existeix una bretxa generacional significativa.
La diferència d’edat: un factor determinant
La diferència de nou anys entre el jove i la nena no és un assumpte trivial. Als 12 anys, una nena es troba en una etapa crucial de desenvolupament emocional i cognitiu. La seva percepció del món, les seves experiències i la seva comprensió de les relacions difereixen de les d’un adult jove. El noi, en ser amic del germà gran de la nena, hauria d’haver estat més conscient d’aquesta disparitat abans d’expressar les seves intencions (encara que “fos una broma”).
El pes de les paraules en la comunicació intergeneracional
La comunicació entre generacions requereix un enfocament acurat i respectuós. El jove, en dirigir-se a la nena, va haver de reconèixer la seva posició de poder i la influència que les seves paraules hi podrien tenir. Les paraules no són simples expressions; són actes que poden emmotllar la percepció dels altres i afectar el seu benestar emocional En aquest cas, el missatge del jove va poder haver generat confusió, sorpresa i fins i tot incomoditat en la nena.
Responsabilitat de l’adult: una crida a la reflexió
És fonamental que, com a societat, no trivialitzem les accions dels adults cap als menors. El jove no es pot excusar argumentant que el seu missatge era només una broma inofensiva. La influència que exerceix sobre la nena
de gènere
és real, i les seves paraules poden tenir un impacte durador en la seva autoestima, percepció de si mateixa i visió de les relacions. Els adults han d’assumir la responsabilitat dels seus actes i comunicar-se amb sensibilitat, considerant sempre el benestar dels més joves.
Educació i sensibilització: pilars per a la prevenció
L’educació i la sensibilització són eines indispensables per prevenir situacions com aquesta. Hem de fomentar l’empatia i la responsabilitat en les nostres interaccions intergeneracionals, ensenyant els joves i adults a comunicar-se de manera respectuosa i a reconèixer els límits apropiats. Només així podrem construir un entorn segur i lliure de violència per a tothom.
El marc legal: protecció de la infància i l’adolescència
A Espanya, la Llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual, estableix normatives específiques per prevenir i sancionar l’assetjament sexual, incloent-hi la tipificació de l’assetjament sexual com a delicte. A més, la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront de la violència, reforça la protecció dels drets dels menors i endureix les penes per a delictes greus comesos contra ells.
Cap a una comunicació més responsable
Aquest cas, més enllà de ser un fet aïllat, ens convida a una profunda reflexió sobre la responsabilitat en la comunicació intergeneracional. Aquest succés posa de manifest la importància cabdal d’entendre i respectar les diferents etapes del desenvolupament humà, especialment quan es tracta de menors d’edat
La comunicació, en qualsevol context, és un acte de poder. Les nostres paraules poden ferir, inspirar, confondre o empoderar. En el cas de les interaccions entre adults i menors, aquesta responsabilitat es magnifica. Un adult, amb la seva major experiència i coneixement del món, té l’obligació de considerar l’impacte potencial de les seves paraules en un
menor que encara està formant la seva identitat i comprensió de les relacions socials
El respecte per l’autonomia i la dignitat de la nena de 12 anys ha de ser el principi rector en qualsevol interacció. Això implica reconèixer que, a causa de la seva edat i etapa de desenvolupament, pot no estar preparada per processar o respondre adequadament a certs tipus de missatges, especialment aquells amb connotacions romàntiques o sexuals. La insistència o la minimització de les preocupacions de la nena i la seva mare són actituds que perpetuen la dinàmica de poder desigual i soscaven el seu dret a la seguretat i el respecte.
La tecnologia, amb les seves xarxes socials i plataformes de missatgeria instantània, ha ampliat les possibilitats de comunicació, però també ha creat nous desafiaments. La facilitat i rapidesa amb què es poden enviar missatges, de vegades sense la deguda reflexió, augmenta el risc de malentesos i de causar dany no intencional. És essencial que els adults siguin conscients d’aquests riscos i actuïn amb prudència i responsabilitat en comunicar-se amb menors en línia.
Aquest cas també subratlla la importància de l’educació en igualtat de gènere des de primerenca edat. És fonamental ensenyar als infants i joves sobre el respecte mutu, la importància del consentiment i la necessitat d’establir límits clars en les relacions interpersonals. De la mateixa manera, és crucial educar els adults sobre la seva responsabilitat en la protecció dels menors i la prevenció de qualsevol forma d’abús o explotació En última instància, la construcció d’una societat més justa i igualitària requereix un compromís col·lectiu amb la comunicació responsable i respectuosa. Hem de reconèixer que les nostres paraules tenen el poder d’influir en la vida dels altres, especialment en aquells més vulnerables. En fomentar l’empatia, la responsabilitat i el respecte en totes les nostres interaccions, creem un entorn on tots, independentment de la seva edat o gènere, puguin sentir-se segurs, valorats i respectats
Hem de fomentar l’empatia i la responsabilitat en les nostres interaccions intergeneracionals, ensenyant els joves i adults a comunicar-se de manera respectuosa i a reconèixer els límits apropiats