MAGAZINE TURISME nº37 Gener 2018 by MAGAZINE Publicaciones

GENER 2018 • N.37

TURISME · OCI · GASTRONOMIA

P.V.P. 3'50 €

VALL DE CAMPRODON

Turisme de proximitat

GUIMERÀ

FIRA DE L'OLI

A Les Borges Blanques

L'ECOTURISME

Un poble medieval únic

ESPINELVES

Un poble entre boscos

Descobreix-lo a Tremp

Promocioneu les propostes turístiques de la vostra població... pàg. 6

des de:

995â&#x201A;¬

EDITORIAL

el BARCELONÈS

el BERGUEDÀ

OSONA 16 Arriba l'any nou i és el moment de tornar a escriure les llistes dels objectius que ens proposem per a tots els mesos que tenim al davant. A Magazine Publicaciones ja tenim ben clars els nostres propòsits i les fites que volem assolir aquest proper any. Aquest mes de gener complim 3 anys amb les nostres revistes i el nostre principal objectiu és continuar creixent al vostre costat, consolidant tot el que ja tenim i buscant noves oportunitats per explorar. Arriba el moment de començar un any nou amb energia, amb ganes de poder complir tot el que el 2017 ens ha deixat pendent. Aprofitem l'oportunitat que ens donarà el 2018 per aconseguir allò que tenim en ment: viatjar, aprendre idiomes, fer turisme, cuidar-se... però sempre buscant les activitats que ens fan ser feliços i ens aporten el major benestar possible i deixant de banda els tòpics. És el moment de buscar-nos a nosaltres mateixos i de saber el què volem fer i amb qui per viure la vida al màxim. Tenim al davant un any nou ple de portes per obrir, en què podrem trobar èxits i fracassos, il·lusions i decepcions... però en què el més important és prendre-s'ho tot amb ganes, força i optimisme.

el BAGES

les GARRIGUES

l´ URGELL

el SOLSONÈS

el PALLARS

JUSSÀ 37

la NOGUERA la VALL

D'ARAN 45

el BAIX la CONCA

CAMP 47

DE BARBERÀ 50 la SELVA

el RIPOLLÈS

56 59

CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA publicitat @ magazinepublicaciones.com info@magazinepublicaciones.com www.magazinepublicaciones.com

Delegació de Barcelona: Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71

Delegació de Lleida: C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222 Director Lluís Gómez: lluis@magazinepublicaciones.com Director Comercial Antonio Carrillo: toni@magazinepublicaciones.com Dept. Redacció i Disseny Gràfic Alícia Farré, Marta Sanahuja i Darío Mejón: produccion@magazinepublicaciones.com Dept. Comercial Anna Arrom: anna@magazinepublicaciones.com

Tel. 667 560 225 Per a la publicació de nous anuncis o variacions dels actuals, s’ha de comunicar abans del tancament de l’edició (dia 15 de cada mes). Passada aquesta data, si no s’ha rebut material nou, l’editorial procedirà a repetir el mateix del mes anterior. Aquesta publicació no pot ser ni totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense prèvia autorització escrita de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expresament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.

Dept. Disseny Web Xavi Bonet: produccion@magazinepublicaciones.com

La Vall d’Aran

Alta Ribagorça

rriba l'any nou i ja estem al 2018. El temps passa rapidíssim i, per això, volem aprofitar al màxim cada dia per fer allò que més ens agrada. Sortir a sopar, gaudir de dies en família o planificar rutes turístiques per diferents racons i viure el territori. És temps de fred i de neu però, encara així, és un moment ideal per planificar una escapada d'hivern per contemplar grans paisatges nevats, pobles emblanquinats o rutes per un territori autèntic i cultural com és Catalunya. Engeguem el 2018 amb un territori que brinda mil i una opcions per gaudir-la també amb el fred i amb les activitats de Nadal, de Reis i d'Any Nou. Un turisme de proximitat però no per això menys selecte i exquisit. Ens agrada endinsar-nos en una terra de contrastos, on no hi falta gairebé res i les activitats no s'acaben. Us animem a descobrir la nostra terra, tal com hem fet nosaltres, i a consultar la nostra agenda per a conèixer aquells racons desconeguts que tenim molt a prop de casa nostra i a visitar les propostes turístiques en totes les fires i festes més actuals.

Ens endinsem en una Catalunya cultural, de fires i festes i de museus singulars. Parcs naturals on els camins et formen rutes, tant a peu o en bicicleta. Ens endinsem en una Catalunya única, familiar i acollidora, que vol mostrar-se al món com una dels destinacions turístiques referents. Faci fred o faci calor, Catalunya t'acollirà amb tots els seus trets distintius, monuments Patrimoni de la Humanitat, racons naturals així Segrià com els espais urbans únics.

Pallars Sobirà

L’Alt Urgell Pallars Jussà

El Solsoné La Noguera La Segarra Pla d’Urgell L’Urgell

Les Garrigues

Anoi

Conca de Barberà Alt Camp

Priorat Baix Camp Terra Alta

AND

Baix Penedès

Tarragonès

Ribera d’Ebre

Baix Ebre

Província de Tarragona Província de Lleida Província de Barcelona Província de Girona

Montsià

DORRA

La Cerdanya El Ripollès

Alt Empordà La Garrotxa Pla de l’Estany

Berguedà

és Osona

Bages

Gironès

La Selva

Moianès Vallès Oriental

sm are

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Ba rce lon ès

Vallès Occidental

Alt Penedès

Baix Empordà

Baix Llobregat

Garraf

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Segrià (Lleida)

Berguedà (Berga)

Les Garrigues ( Les Borges Blanques)

Bages (Manresa)

Conca de Barberà (Montblanc)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Anoia (Igualada)

Alt Camp (Valls)

La Noguera (Balaguer)

Alt Penedès (Vilafranca del P.)

Baix Penedès (El Vendrell)

L'Urgell (Tàrrega)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

La Cerdanya (Puigcerdà)

Tarragonès (Tarragona)

La Segarra (Cervera)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llogregat)

El Ripollès (Ripoll)

Baix Camp (Reus)

El Solsonès (Solsona)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

La Garrotxa (Olot)

Priorat (Falset)

Pallars Jussà (Tremp)

Barcelonès (Barcelona)

La Selva (St. Hilari Sacalm)

Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)

Pallars Sobirà (Sort)

Maresme (Marató)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Terra Alta (Gandesa)

L'Alt Urgell ( La Seu d'Urgell)

Vallès Oriental (Granollers)

Gironès (Girona)

Baix Ebre (Tortosa)

Alta Ribargorça (Pont de Suert)

Moianès (Moià)

Baix Empordà (La Bisbal del Empordà)

Montsià (Amposta)

La Vall d'Aran (Viella)

Osona (Vic)

Alt Empordà (Figueres)

DILLUNS, 1 de Gener PATGE FARUK, a Igualada.

FIRA DEL CAMÍ RAL, del 13 al 14 de gener a Vilanova del Camí. FESTA DE ST. ANTONI, a Navata.

PESSEBRE VIVENT, a Ardèvol (Pinós) i a Vilandeny (Navès).

DIVENDRES, 5 de Gener CAVALCADA DE REIS, a la majoria de ciutats i pobles de Catalunya. CAVALCADA DE REIS I PESSEBRE VIVENT, a St Eulàlia de Riuprimer.

DISSABTE, 14 de Gener FESTA DE L'OLI, a la Granyena de les Garrigues. FIRA SANT HILARI, a Vilanova del Camí. TRES TOMBS, a Martorell.

DISSABTE, 6 de Gener FIRA DE REIS, a Igualada. PESSEBRE VIVENT, del 6 a 7 de gener a Ardèvol (Pinós)

DILLUNS, 8 de Gener FESTA DE L'OLI I L'OLIVA , a Ullastrell.

DIMECRES, 10 de Gener FIRA DE REUS, del 10 a 14 de gener a Reus.

TRES TOMBS I ST. ANTONI a Valls. FESTES DELS TONIS a Taradell.

DIMECRES, 17 de Gener FESTA DELS 3 TOMBS a Vilanova i la Geltrú. FESTA ST. ANTONI ABAT a Castellterçol.

DIVENDRES, 19 de Gener FIRA DE L'OLI DE LES GARRIGUES, del 19 al 21 de gener a les Borges Blanques.

DIVENDRES, 12 de Gener FIRA DE ST. SEBASTIÀ, a Matadepera.

DISSABTE, 13 de Gener FIRA DE LA TÒFONA, del 13 al 14 de gener a Vilanova de Prades.

FIRA DE ST. ANTONI del 19 al 21 de gener a Anglès. SALÓ INTERNACIONAL DEL REGAL I ARTICLES PER LA LLAR, del 19 al 21 de gener a Barcelona.

La nostra agenda està a la disposició de tots els Ajuntaments i les Oficines de Turisme de Catalunya per a que puguin promocionar les seves fires, festes i esdeveniments. Voleu que apareguin les de la vostra població de forma gratuïta cada mes? Només cal que contacteu amb nosaltres als telèfons 93 249 71 71 / 973 071 222 o a través del correu electrònic agenda@magazinepublicaciones.com.

DISSABTE, 20 de Gener MOSTRA COMERCIAL I AGRÍCOLA, del 20 al 21 de gener a Sant Vicenç dels Horts.

FESTA DE ST. ANTONI, a Solsona. FIRA DE L'OLI I L'OLIVERA, del 20 i 21 de gener a Espolla. COSMOBEAUTY BARCELONA 2018, del 20 al 22 de gener a l'Hospitalet de Llobregat.

URIÇADA POPULAR, a Sant Feliu de Guíxols. FIRA DE ST. SEBASTIÀ I TORRONS, a Ódena. MERCAT DEL PAGÈS, a Llívia. FIRA DE ST. VICENÇ, del 27 al 28 de gener a l'Espluga de Francolí.

DIUMENGE, 28 de Gener FESTA DELS 3 TOMBS, a Canet de Mar, Tàrrega, Piera... i altres ciutats de Catalunya.

MERCAT TRADICIONAL, a Tàrrega. FESTA DEL CALÇOT, a Valls. FESTA DELS 3 TOMBS, a Barcelona i diverses ciutats de Catalunya. FESTA DE ST. SEBASTIÀ I DE ST. VICENÇ, a Bigues i Riells. LA FESTA DE PUIG-REIG del 20 al 22 de gener a Puig-Reig. FESTA DE ST. ANTONI I TRES TOMBS, a Tordera.

DIUMENGE, 21 DE GENER FIRA DEL SANT ANTONI I DEL FESOL, a Santa Pau. APLEC DE LA SARDANA, a Òdena.

DISSABTE, 27 DE GENER FIRA INTERNACIONAL DE L'OLI, del 27 al 28 de gener a Móra la Nova.

el BARCELONÈS

es que va néixer el cinema a les acaballes del segle XIX, Barcelona ha estat l’escenari d’incomptables produccions, tant nacionals com internacionals, que l’han fet esdevenir un plató a l’aire lliure. Directors de gran prestigi han ambientat les seves pel·lícules a la Ciutat Comtal, i actors que han esdevingut mites i n’han immortalitzat els seus racons.

Cada any, a Barcelona es porten a terme els rodatges parcials o íntegres d’una munió de llargmetratges, TV movies, sèries, documentals, curtmetratges, espots publicitaris... La xifra augmenta constantment, tot i que no és una cosa nova: ja en el temps dels orígens del cinema, Barcelona va quedar retratada pels grans pioners del setè art, que la van escollir per iniciar-se en el camí de la gran pantalla. Amb l’evolució de la indústria, la ciutat ha estat bressol de

prestigiosos cineastes i s’ha identificat amb grups com el que va conformar l’Escola de Barcelona als anys seixanta, època en què Hollywood es va fixar en la ciutat com a escenari i es van rodar escenes de grans produccions. Si l’any 1964 John Wayne entrava en vaixell pel Port Vell a El fabulós món del circ, el 1965 Orson Welles a Campanades a mitjanit transformava el Castell de Montjuïc i Michelangelo Antonioni quedava fascinat per l’arquitectura de Gaudí a The passenger.

L'auberge espagnol de Cédric Klapisch, amb el Park Güell com un dels principals indrets de rodatge.

El Perfume, de Tom Tykwer, va transformar alguns racons de Barcelona en la França del segle XVIII.

Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen, amb Penélope Cruz i Javier Bardem com a protagonistes.

Entre els autors de cinema barcelonins que han utilitzat la ciutat en què van néixer com a escenari, cal destacar Ventura Pons, probablement el director que més i millor ha mostrat Barcelona a la resta del món. Amb més de 25 pel·lícules, gairebé totes estan ambientades a la ciutat, amb una Rambla protagonista i un barri de Gràcia únic, passant per un munt de títols on l’Eixample i la resta de la ciutat es converteixen en un univers amb personalitat pròpia. Un altre dels cèlebres directors barcelonins de prestigi internacional és el desaparegut Bigas Luna. Ell va ser el descobridor de dos actors espanyols que han esdevingut estrelles internacionals: Penélope Cruz i Javier Bardem, que tot i no ser barcelonins, també tenen un estret vincle amb la projecció cinematogràfica de la ciutat. Penélope Cruz

Ja en el temps dels orígens del cinema, Barcelona va quedar retratada pels grans pioners del setè art, que la van escollir per iniciar-se en el camí de la gran pantalla. ha participat en dues de les produccions més gran dutes a terme a Barcelona i amb la ciutat com a protagonista: Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar, i Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen, que li va valer el premi Oscar 2008 a la millor actriu secundària. En aquesta pel·lícula també hi va participar Bardem, i tots dos actors

van compartir protagonisme amb Scarlett Johansson. Barcelona també ha estat un destí escollit per a directors europeus. El francès Cédric Klapisch, a L’auberge espagnol, va recórrer la Barcelona dels estudiants del programa Erasmus i la va contemplar des del Park Güell. I a Manuale d’amore, l’italià Giovanni Veronesi va aprofitar les platges mediterrànies per teixir una comèdia fresca. Entre els rodatges internacionals que més petjada han deixat a la ciutat, cal destacar el de la pel·lícula El perfum, dirigida per l’alemany Tom Tykwer i estrenada al 2006, i que va transformar en la França del segle XVIII nombrosos racons de Barcelona, com ara la plaça de Sant Felip Neri, la plaça de la Mercè, el carrer de Ferran i el Poble Espanyol. Però hi ha més escenaris, molts més, i cada dia se n’obre un de nou que perpetua per sempre un racó de la ciutat

Passejada de bèsties, carruatges i circuits on els principals protagonistes són els animals. Endinsa't en la festa dels Tres Tombs! l voltant de la festivitat de Sant Antoni Abat, la festa dels Tres Tombs té com a activitat principal una passada de bèsties, cavalcades i carruatges, que fan un circuit pel centre de moltes ciutats de Catalunya, entre elles Barcelona. És una festa amb el format de processó, amb un punt de sortida i un d’arribada i es realitzen tres tombs al voltant d’un indret sagrat, tal com diu la tradició.

Els Tres Tombs es fan amb motiu de la diada en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals domèstics, sobretot els de peu rodó. La llegenda explica que si Sant Antoni en veia un de ferit, tenia cura d’ell per a la seva recuperació. I així ho va fer amb el porquet que va trobar a Barcelona, que per mostrar-li com n’estava d’agraït, l’acompanyà per sempre més. És per aquesta raó que, habitualment, la imatge del Sant es representa amb aquest animal al costat. Durant el primer segle la benedicció dels animals i els Tres Tombs es feien amb tota naturalitat, perquè cavalls i ases eren animals corrents en la vida quotidiana de la ciutat. Quan la presència d’aquests animals a Barcelona quedà arraconada, la celebració es va mantenir com a homenatge als animals de peu rodó, que en el curs de la història han estat motor econòmic i social.

Els Tres Tombs es fan en motiu de la diada en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals domèstics

La cavalcada dels Tres Tombs de Barcelona es fa, almenys, des del 1826, al voltant del Portal de Sant Antoni Abat, un espai que amb els anys va donar pas al barri que avui anomenem Sant Antoni. Se celebra el dissabte següent a la festivitat de Sant Antoni Abat, que té dia el 17 de gener. Explicar l’origen dels Tres Tombs i no parlar de Sant Antoni, és tasca impossible, però ens centrarem en el que realment és l’origen de la festa. Ens traslladem al que possiblement és la primera constància escrita de la festa i per fer-ho, necessitem nomenar a Joan Amades i el Costumari Català que, amb tota diver-

sitat de detalls, ens transporta al segle XV. Amades ens parlar de les banderes i estàndards gremials, peces clau en aquesta festa i dels rituals; les curses, les fogueres, les danses i la rifa del porc. El que si tenim clar, és que els Tres Tombs se celebraven el dia 17 de gener en honor a Sant Antoni, patró dels animals de peu rodó i es tracta d'una festa religiosa per venerar el Sant adoptant el nom de Tres Tombs

La llegenda explica que Sant Antoni Abat, quan veia un animal ferit, tenia sempre cura d'ell. És per això que aquesta festa es celebra al voltant de la festivitat d'aquest Sant

el BERGUEDÀ

El naixement del riu Llobregat a Castellar de n'Hug astellar de n’Hug és un petit poble de la comarca del Berguedà, conegut per ser on trobem l’origen del riu Llobregat, és a dir, de les Fonts del Llobregat. Aquestes fonts ens permeten gaudir d’un paisatge preciós. Amb tota la força de la natura, les fonts on neix el riu Llobregat brollen directament dels cingles que voregen Castellar de n’Hug i dels cims propers com el Puigllançada i la Tossa d’Alp. L’aigua que surt de la roca calcària i la vegetació és el resultat de les aigües de la pluja i de la neu que durant l’hivern s’han anat acumulant muntanya amunt. El riu Llobregat travessa Catalunya de nord a sud passant per els comarques del Berguedà, el Bages i el Baix Llobregat i desemboca finalment al Mediterrani formant el delta del Llobregat. Aquestes fonts ens permeten realitzar una excursió amb parella, família i/o amics. És un passeig curt i fàcil que des de Castellar de n’Hug ens condueix per un camí ben senyalitzat i en bon estat 12

fins al naixement d’un dels rius més importants de Catalunya, el Llobregat. En aproximadament uns 20 min i 1 km de recorregut (solament d’anada), fa una baixada el sender empedrat i ple d’escales que ens porta fins al lloc on l’aigua brolla des de dins mateix de la muntanya formant una bonica cascada. Es tracta d’una visita apta per a totes les edats i un clàssic de l’Alt Berguedà.

S’hi pot arribar en cotxe, encara que és recomanable anar-hi a peu pel camí marcat que surt del poble de Castellar de n’Hug, en el qual anirem trobant indicacions sobre la vegetació i fauna de la zona. El recorregut seria, prendre com a punt de partida la població de la Pobla de Lillet, d’allà per la carretera BV-4031 ens encaminarem direcció La Molina i Castellar de n’Hug, passarem pel Clot del Moro (que queda a l’esquerra), on si teniu temps, us podeu parar a visitar el museu del Ciment Asland i fer una volta amb el Tren del Ciment que baixava aquest material fins a la Pobla de Lillet (si dueu mainada, és la millor opció). Si seguim amunt, passats un vuit quilòmetres, a l’esquerra, s’hi troba l’hostal “Les Fonts”, just on hi havia la farga vella. D'aquest lloc surt el camí que hem d’agafar direcció al nostre destí, a no ser que vulgueu ferho tot a peu (més o menys un quilòmetre més). Si és així, deixarem el cotxe per als voltants del restaurant, si no, només cal seguir els indicadors pel desviament

de terra amb el cotxe, hi ha un bon camí. Sense adornar-vos travessareu la boscúria i arribeu a un altre restaurant, on hi ha una zona de pícnic i lloc on deixar el cotxe (coordinades pel GPS: N-42º 16’ 52.6” E-2º 00’ 39.9”). Des d’aquest punt a les fonts hi ha uns cinc minuts, com a molt deu si aneu observant la natura, ja que val la pena admirar i gaudir de tot el que aneu trobant pel recorregut. No oblidis d’endur-te la càmera, no podreu deixar de fotografiar-ho tot. Llavors, cal pujar quatre escales fins a arribar a un petit mirador que queda davant mateix d’on surt l’aigua de dins de la muntanya, entremig de les roques. Al nostre davant neix el riu tot veient les fonts des de diferents angles fins a situar-nos al seu costat i poder gaudir d’aquesta meravella de la natura. Si es vol allargar l’excursió, el camí segueix pujant fins al poble de Castellar de n’Hug. Una sortida que et permet gaudir en ple rediment de les fantàstiques creacions que ocasiona la natura. Així doncs, podreu delitar-vos del so de l’aigua caient i d’uns tons rosats del paisatge que podreu contemplar durant tot trajecte. Cal dir-vos que hi ha diverses cascades que brollen expulsant l’aigua des de

Amb tota la força de la natura, les fonts on neix el riu Llobregat brollen directament dels cingles que voregen Castellar de n'Hug i dels cims propers com el Puigllançada i la Tossa d'Alp. dins de la roca. Tot just en aquest indret, s’hi ha habilitat un mirador per veure la cascada central i gaudir de la força i la bellesa de l’aigua. Es tracta del salt d’aigua de l’antic Molí Fariner de les Fonts que actualment s’ha convertit en una petita central hidroelèctrica. Entre els atractius de Castellar de n’Hug cal destacar també l’espectacular gastronomia local, el Museu del Pastor, la Casa de la Vila i la bonica església de Santa Maria de n’Hug. Per si voleu acabar d’arrodonir el dia, no deixeu de visitar-ho

Un poble del

amb

Berguedà

molt encant

Ajuntament de la Vila de Bagà Plaça de Catalunya, 7 bis · 08695 Bagà Tel. 938 244 013 · baga@diba.cat

OSONA

om a la comarca d’Osona, en un petit poble ple d’encant i envoltat de boscos. Espinelves viu envoltat d’avets, de natura i vegetació rica i variada. El poble és un dels pocs pobles del romànic que encara es conserven a Catalunya, i on hi podem trobar peces úniques de l’art d’aquella època i en un perfecte estat de conservació.

Espinelves és un dels pocs pobles del romànic que encara es conserven a Catalunya, on hi podrem trobar peces úniques de l'art d'aquella época i en un perfecte estat de conservació.

Destaca la silueta del campanar de l’església romànica que dóna una imatge inconfundible al poble que, enfilat a l’esquerra de la riera, se’ns presenta petit i acollidor. I és que la història d’Espinelves gira al voltant de la seva església: Sant Vicenç d’Espinelves, datada del segle XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al S.XVII. Ja sabem que Espinelves és un poble de la comarca d’Osona, però pertany a la demarcació de Girona. És popular pel seu entorn natural, la seva església romànica i la seva peculiar i coneguda en avets de Nadal.

Espinelves està situat dins del bosc més gran de Catalunya, a la zona del Montseny-Guilleries, en plena muntanya i prop del mar. És una zona amb fresques arbredes, aigües netes i aires purs. El paisatge, que conjuga totes les tonalitats del verd, complementa tota la suma d’elements que fan d’aquest lloc un paradís pel visitant.

És popular pel seu entorn natural, la seva església romànica i la seva peculiar i coneguda especialitat en avets de Nadal. Espinelves està situat dins del bosc més gran de Catalunya, a la zona del MontsenyGuilleries, en plena muntanya i aprop del mar.

La vegetació és exuberant: avets, castanyers, roures, alzines... i un clima ideal també ha propiciat l’aparició d’una important plantació de coníferes. La riera d’Espinelves, alimentada per fonts i torrents que travessen el terme municipal, és un lloc on també s’hi poden practicar altres activitats de turisme actiu, com la pesca. Espinelves és un poble acollidor, proveït de tots els serveis necessaris, on la seva gent és amable, senzilla i comunicativa. L’expressió de vida i cultura d’Espinelves es concreta a les celebracions de les seves festes anuals ben característiques i conegudes com són la Fira de l’Avet, la Festa Major, la Festa dels Vells i la Cavalcada de Reis, entre d’altres. La Fira de l’Avet, celebrada aquest passat desembre, es tracta d’una fira on un centenar d’artesans de diferents especialitats presenten les seves elaboracions, enmig d’avets que esperen ser guarnits a les cases de Catalunya. És aquesta fira on es venen la majoria d’avets, els quals han estat conreats a la zona d’Espinelves. Als afores de la vila hi trobem l’arbreda de Masjoan, el conjunt d’arbres monumentals més gran de

La riera d'Espinelves, alimentada per fonts i torrents que travessen el terme municipal, és un lloc on també s'hi poden practicar altres activitats de turisme actiu, com la pesca. Catalunya, alguns dels quals superen els 40 metres d’alçada, i on també hi viu l’avet més alt de Catalunya, de 43 metres d'alçada.

Descobreix un paradís natural a Espinelves, hi voldràs tornar!

Ajuntament d'Espinelves Plaça de l'Església, 1 • 17405 Espinelves Tel. 938 849 230 www.espinelves.com

el BAGES

+ info: www.traginersbalsareny.cat

les

Borges Blanques

GARRIGUES

Les

Capital de l’oli, terra de tradicions!

i diem capital de l’oli, és que estem parlant de la capital de comarca de les Garrigues, les Borges Blanques. Una població diversa en tots els aspectes, hi ha mil i una possibilitats per gaudir d’aquesta zona què, si rebusquem en la història explica que aquesta població es remunta a mitjans del segle XIV, en què els estralls de la Pesta Negra havien deixat la població reduïda a 20 famílies. Però, amb el pas dels anys va anar millorant, fins i tot, en un moment donat aquesta població era més gran que la ciutat de Lleida. Tot i que l'augment més important aparegué a mitjans del segle XIX quan la població es situa als 3.346 habitants fins a l’actualitat que envolta els 6.000 habitants.

Què podem visitar Aquest municipi, ens brinda molt més que tot això, per aquest motiu, deixeuvos seduir per les amplies porxades, els arcs i alguns casals notables amb certs elements arquitectònics renaixentistes que conformen la plaça Major de les Borges Blanques. Així com també, si voleu adelitar-se d’unes vistes impressionants del poble heu de visitar l’església parroquial de l’Assumpció de Maria la qual es composa d’un campanar amb un balcó que ens permet gaudir del paisatge borgenc.

A més, si visiteu l’església contemplareu un temple neoclàssic preciós. No ens podem oblidar, de l’ermita de Sant Salvador, situada a 3,4 quilòmetres de les Borges Blanques en direcció a Cervià de les Garrigues, un santuari protegit com a bé cultural d’interès local. Per als apassionats de l’arquitectura no podeu deixar de visitar-la, ja que es una ermita romànica de transició amb moltes modificacions posteriors. A principis dels vuitanta es va restaurar i això va comportà canvis importants en la seva estructura. Actualment, consta d'una sola nau amb una capçalera rectangular, la portada força senzilla, on solament hi ha una petita porta de grans dovelles flanquejada per un contrafort i una finestra ovalada. Però, si voleu veure una ermita més moderna, heu d’anar al parc de la Font Vella on hi ha l’ermita de Sant Cristòfol i on podreu enamorar-vos d'una zona que transmet pau i harmonia. Però, no hi ha ningú que no relacioni les Borges Blanques amb el passeig del Terrall, que es situa al cor de la població. El Terrall és aquell espai on poder passejar amb la parella, els amics o simplement sols. És un lloc preciós on desconnectar mentre et menges unes crispetes comprades allí mateix, a la xurreria de tota la vida. A més, si teniu un trosset de pa els hi

podeu portar als cignes, ànecs o oques que hi ha a les dues grans basses enmig del passeig. Tota la zona enjardinada us captivarà de tal manera que, recordaràs per sempre aquesta estància de la població. A més, és un espai polivalent durant tot l’any on si celebra més d’un acte. Però, de les Borges Blanques no podem deixar de parlar del seu or líquid, on han creat ˝El Parc Temàtic de l’Oli˝. Un espai situat als afores del poble, que entre altres coses, ofereix una exposició sobre el procés de fabricació de l’oli, a més de l’exposició al públic de diverses oliveres centenàries i mil·lenàries. Per aquesta població l’oli és el comerç agricultor més important, així com també per a tota la comarca. A més, aquesta capital de comarca ens permet gaudir de molt més així com l’Espai Macià o el Palau de Marques d’Olivart que no deixa indiferent a ningú i que us convidem a visitar. Així com també, descobrir cada amagatall que té aquesta petita ciutat. No dubteu en consultar la web de l'Ajuntament per acabar de conèixer més detalladament aquest municipi

El terme municipal de les Borges Blanques, de 61.85 Km² d’extenció (distribuïts entre un 16% de regadiu i un 84% de secà),

centrat per la ciutat que constitueix el cap comarcal de les Garrigues.

Segueix-nos

www.lesborgesblanques.cat

LLOCS D’INTERÉS:

La 55a

Fira de

l’Oli

Cal Gineret

La Plaça

Espai Macià

Parc de la Font Vella

Les cabanes de volta

La Capelleta

Espai d’Interés Natural els Bessons

Museu arqueològic

Canals d’Urgell

L’església

L’Ermita de Sant Salvador

El Terrall

Castellots

Palau del Marqués d’Olivart

de Qualitat Verge Extra i les Garrigues, que es durà a terme a les Borges Blanques els pròxims 19, 20 i 21 de gener de 2018 serà inaugurada per la escriptora i periodista Pilar Rahola, el divendres al matí, mentre que la clausura anirà a càrrec de l’exdiputada garriguenca al Parlament de Catalunya, Ramona Barrufet, segons ha anunciat l’alcalde borgenc i president del Patronat Fira de les Garrigues, Enric Mir. Això, segons ha indicat Mir, farà que per primera vegada el protagonisme d’aquests dos actes principals recaigui sobre dues dones, i també com a novetat d’aquesta edició que cap d’aquestes persones tingui cap càrrec polític en actiu en els dies que es durà a terme el certamen. En aquest sentit, l’alcalde ha exposat que fa anys que han anat feminitzant la imatge de la Fira, associant-la a referents femenins de prestigi, per això, en aquesta edició ja que la conjuntura política del país no és gens propicia per a convidar-hi representants institucionals de primera fila, ja que no hi haurà govern formalment constituït, han cregut que ˝era el millor mo-

ment per buscar referents civils com la Pilar Rahola, i d’homenatjar la trajectòria i el servei a la comarca de les Garrigues, a la que representa la nostra Fira, de la fins ara diputada Ramona Barrufet˝. Mir també ha exposat que la Fira d’enguany també tindrà moltes altres novetats destacades que aniran donant a conèixer els pròxims dies i setmanes, una vegada estiguin validats pels responsables del Patronat de la Fira. Amb tot, si que ha volgut avançar que ja estan tancades les 3 presentacions prefirals d’enguany, que es duran a terme al nou Parador del Roser de Lleida el dijous, 11 de gener de 2018; al Mercat de la Concepció de Barcelona el dissabte, 13 de gener; i a Cervià de les Garrigues el diumenge 14 de gener.

Visita i gaudeix de

Roques Guàrdies i Patrimoni Arqueològic

Les Borges Blanques!

+info: www.firaoli.cat

Ajuntament de les Borges Blanques C / del Carme, 21 · 25400 Les Borges Blanques Tel. 973 142 850 · Fax 973 143 170

es Garrigues és una terra de tradicions, de cultura i de gastronomia. La seva capital, les Borges Blanques és considerada com la capital de l’oli de Catalunya i, en aquest mes de gener, se celebra una de les fires gastronòmiques més conegudes arreu del país, la Fira de l’Oli. Des de 1963, la Fira de les Garrigues pren força cada any a les terres de la comarca i suposa un seguiment a la tradició i la festivitat de Sant Antoni. Fou l’any 1997 quan, per les mateixes dates, també es començaren a celebrar els famosos Tres Tombs a les basses de la ciutat, amb carrosses i cavalls, així com el Mercat de Sant Antoni que celebren els comerciants. 22

Coincidint amb aquest seguit de circumstàncies i essent la capital de l’oli com a producte de qualitat i denominació d’origen únic, en aquest mateix any també es va iniciar la celebració de la ˝Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra˝. Els olis amb aquest distintiu de qualitat verge extra són obtinguts a partir de la varietat arbequina (la principal amb més d’un 90%) i la verdiell. Les bones pràctiques de conreu, les condicions climàtiques de la zona, les olives directament de l’arbre i una acurada elaboració en fred a les cooperatives són la principal garantia per a l’obtenció d’un oli de qualitat superior i 100% natural. En resulta un deliciós líquid afruitat d’oliva fresca, dens, gustós, amb aromes que recorden principalment a l’herba i a la fulla, al tomàquet i a l’ametlla verda. Quan l’oliva és més verda, el seu sabor

A la Fira de l'Oli tindràs l'oportunitat de conèixer de primera mà les principals produccions d'oli, les empreses i cooperatives que s'hi dediquen així com també degustacions de productes i altres activitats. es manifesta més intens, amarg i picant i deliciós pels amants de l’oli verd. Per altra banda, quan l’oliva és més madura, hi predominen uns atributs més suaus amb un gust més dolç.

L’oli d’ oliva és un greix líquid a temperatura ambient, el 99,9% de la seva composició són lípids. Per tant, és un dels aliments més energètics que tenim a la nostra taula diàriament. Però l’oli d’oliva es considera un aliment cardiosaludable ja que en la seva composició els àcids grassos predominants són els monoinsaturats, que tenen la característica d’augmentar el colesterol HDL, el bo. També, reforcen aquesta qualitat el seu contingut en fitoesterols, substàncies similars al colesterol que n’interfereixen l’absorció. A més, el seu contingut en vitamina E i compostos fenòlics, el doten de propietats antioxidants. Per tant, l’oli d’oliva verge ha de formar part sense cap dubte de la nostra alimentació diària, principalment en cru, ja sigui per amanir un enciam, per fer un bon pa amb tomàquet o per fer afegir-n’hi un raig sobre un tall de peix a la brasa. A la Fira de l’Oli tindràs l’oportunitat de conèixer de primera mà les principals produccions d’oli, les empreses i cooperatives que s’hi dediquen així com també degustacions de productes i altres activitats. D’entre els actes més destacats cal mencionar la Cursa de l’Oli, que manté des dels seus inicis una altra capacitat de convocatòria. La competició té la seva sortida i arribada a la placeta del Terrall. Segons mana la tradició, una vegada finalitzada la cursa i entregats els trofeus, els participants podran degustar un esmorzar amb pa torrat, llonganissa a la brasa i olives, tot regat amb un oli nou de la collita més recent. La propera edició de la fira se celebrarà el cap de setmana del 20 i 21 del gener, hi ha més de 150 expositors i compta aproximadament amb uns 60.000 visitants per edició.

La propera edició de la fira se celebrarà els propers 20 i 21 de gener i comptarà amb més de 150 expositors i uns 60.000 visitants. L’oli certificat amb DOP Les Garrigues s’envasa a les pròpies Cooperatives Inscrites, després de superar tots els controls de qualitat del Consell Regulador. Als envasos ha de figurar l’etiqueta numerada de certificació amb el nom Denominació d’Origen Protegida Les Garrigues, el logotip de la DOP i el símbol comunitari. Es comercialitza a mercat interior i exterior; a les Cooperatives Inscrites, botigues arreu de Catalunya o contactant directament amb la DOP Les Garrigues. A la Fira trobareu tant representants d'aquest tipus d'oli certificat com altres no certificats, però de la mateixa qualitat

L'oli d'oliva és un greix líquid a temperatura ambient, del qual el 99,9% de la seva composició són lípids i és un dels aliments més energètics. Està dotat per qualitats excel.lents com la vitamina E, colesterol HDL i compostos fenòlics. Per això, l'oli d'oliva ha de formar part de la nostra alimentació diària.

les GARRIGUES

en dolces, rodones i fregides amb una mica de sucre per sobre. Qui no n’ha sentit a parlar? Qui no n’ha menjat amb els seus padrins? Parlem d’un dels dolços més típics de Catalunya i més característics de les terres de Lleida, les orelletes. Són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat. Té l’aspecte d’una coca petita i és molt cruixent. Se’n pot menjar durant tot l’any, però en alguns pobles catalans són sinònim de festa major, com en el cas de Les Garrigues. Els seus orígens es remunten fins a l’edat mitjana, quan ja es menjaven en els Països Catalans. I és que les primeres notes sobre aquesta recepta ja apareixia al Llibre de Sent Soví del segle XIV, un receptari medieval d’autor anònim redactat en català i considerat un dels manuscrits més antics d’Europa escrits en la nostra llengua. El seu reconeixement arreu de Catalunya és força estès: des de les Garrigues, fins al Priorat o el Solsonès o inclús altres comunitats com el País Valencià o les Illes Balears. Tradicionalment, les orelletes s’estiraven sobre el genoll dret, recobert amb un drap i, en alguns pobles de la comarca la seva

elaboració segueix aquest mateix procediment antic. Així doncs, aquesta producció d’orelletes conforma un acte més de les festes majors en les quals les famílies s’apleguen per a cuinar-les.

farina molt poc a poc i sense deixar de batre.

I potser us preguntareu, com es fan les orelletes? Doncs a continuació us deixem amb els ingredients i els passos necessaris per tal de poder elaborar-les a casa i poder gaudir d’unes postres ben dolces típiques de Les Garrigues.

3. Un cop enllestida en quan a forma, la deixem reposar tapada, durant aproximadament una hora. Quan el temps hagi passat, en fem boles i les deixen en remull amb l’oli. Mentrestant, posem l’oli per fregir en una cassola de fang i l’escalfem.

Els ingredients per a la recepta són ¼ de litre d’oli, quatre ous, 250 grams de sucre, ¼ de litre d’anís, 200 grams de llet condensada, un sobre de llevat, tres quilograms de farina i oli per fregir. Per a la infusió que també s’hi ha d’afegir al moment de fer la pasta, necessitarem 50 grams de matafaluga, 50 grams de coriandre i ¼ de litre d’aigua. Per a la elaboració de la recepta seguirem els passos següents: 1. Posem els ous en un bol i els batem. Afegim la resta d’ingredients sense deixar de batre, primer el sucre, després la llet condensada, l’oli, l’anís i la infusió de matafaluga i coriandre. 2. Quan estigui tot barrejat i ben batut, hi tirem a la mescla el llevat i la

Quan la massa sigui contundent i espessa serà el moment per començar a treballarla amb les mans.

4. Un cop estigui preparat, estirem la massa al marbre amb una mica d’oli, com si fos un crep, però amb la diferència que les orelletes han de quedar gairebé transparents, és a dir, la massa ha de quedar molt fina. 5. Quan l’oli estigui calent, tirem una pell de llimona per donar-li sabor i comencem a fregir les orelletes. 6. Al treure-les de la cassola, quan encara estiguin calentes escampem sucre per damunt i ja tindrem les orelletes ben preparades. Després de preparar la recepta, degusteules amb tranquil·litat i coneixereu un dels gustos més típics de les Garrigues, unes postres o berenar excel·lents que també poden anar acompanyades amb un vi dolç o ranci

l´ URGELL

ls ibers són un conjunt de pobles on les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica, almenys des del segle VI aC: elisyces, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castel·lans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans. Tot i que les fonts clàssiques no sempre coincideixen en els límits geogràfics precisos ni en l’enumeració

de pobles concrets, sembla que la llengua és el criteri fonamental que els identificava com a ibers, atès que les inscripcions en llengua ibèrica apareixen, a grans trets, en el territori que les fonts clàssiques assignen als ibers: la zona costanera que va des del sud del Llenguadoc-Rosselló fins a Alacant, que penetra a l’interior per la vall de l’Ebre, per la vall del Segura i per la vall alta del Guadalquivir. El concepte de cultura ibèrica no és un patró que es repeteix de manera uniforme en cadascun dels pobles

El concepte de cultura ibèrica no és un patró que es reparteix de manera uniforme en cadascun dels pobles identificats com a ibers, sinò la suma de cultures individuals i diferents.

identificats com a ibers, sinó la suma de les cultures individuals que sovint presenten trets similars, però que es diferencien clarament en d’altres i que, a vegades, comparteixen amb pobles no identificats com a ibers.

Poblat Ibèric del Molí d'Espígol de Tornabous El Poblat Iber del Molí d’Espígol és un dels jaciments més importants de Catalunya, ja que constitueix un dels exemples urbanístics més evolucionats entre els ilergets. Aquest molí està situat en una lleu elevació a la plana urgellenca del terme, on hi trobem les restes arqueològiques d’un antic poblat ibèric a la partida del Molí d’Espígol. La ciutat està formada per dues zones ben definides, per un costat l’àmbit urbà en el que es troben les restes visitables en l’actualitat i, en l’àmbit extern, al nord del jaciment i més enllà de les muralles del poblat ibèric. A l’exterior del campament es veu un antic estany al sud-oest del poblat. Fou al segle V aC quan es construí el primer nucli emmurallat, el qual constitueix un dels exemples

Tot i que les fonts clàssiques no sempre coincideixen ens els límits geogràfics ni en l'enumeració de pobles, sembla que la llengua era el criteri fonamental que identificava als ibers. d’urbanisme més desenvolupat de la tribu dels ilergets del qual es conserva el carrer principal amb un clavegueram per conduir l’aigua de la pluja, la muralla i un edifici amb columnes.

Poblat ibèric dels Estincells del Verd El poblat ibèric dels Estinclells de Verdú és un jaciment propietat de l’Ajuntament de Verdú. Es va construir al segle III-II aC. Les cases eren fetes de pedra a la part base, que és la que ha durat tots aquests anys i una part feta de fang i aigua que era la que feia de paret. Aquesta part és la que ha caigut sobre de la base de pedra i al seu interior s’hi han trobat moltes vaixelles, estris i

plats d’aquella època. Actualment, queden 5 cases grans, però la història explica que tenia 6-7 cases grans de forma trapezoïdal amb 4 estances i 10 cases més petites amb dues habitacions. Cal dir que, gràcies a la ceràmica trobada la podem situar en el temps i fer un estudi del poblat i la seva època i història.

Poblat ibèric del Tossal del Moro de Castellserà El Tossal del Moro s’ubica al terme municipal de Castellserà, a uns 4km del nucli del poble, a la vessant sud de la serra d’Almenara, en una de les seves últimes alçades dominant la plana. És un jaciment amb dos moments cronològics ben diferenciats, una fase ibèrica testimoniada pel material ceràmic, amb una cronologia aproximada entre els segles V i II aC i una fase visigoda posterior, datada de manera aproximada pel seu moment final per una sivella, amb una cronologia de meitat de segle VII Font: turisme.urgell.cat

ituada a la vessant d’un turó a la dreta del riu Corb, Guimerà llueix amb elegància a uns 500 metres d’altitud a la comarca de l’Urgell. A mig camí del riu Corb, paral·lel geogràfic que divideix per la meitat Catalunya, el poble de Guimerà es troba a la vegada al centre d’un terme municipal quasi circular. A aquesta posició geogràfica tan destacada, se li afegeix una extraordinària qualificació urbanística i 28

arquitectònica que el converteix en un exemple magnífic del que s’anomena la urbanització del coster. Església parroquial de Santa Maria, del castell de Guimerà

L’autèntic atractiu de Guimerà és el nucli medieval de la població, un laberint de carrers que van pujant cap a l’església de Santa Maria o cap a la torre, creant un original joc de formes arquitectòniques. Arcades, cobertes, escales... i tot molt ben conservat. Els carrers de la part baixa del poble estan creuats per passeres, ja sigui en galeria coberta o en balconada. Són passos per comunicar cases que estan a una i altra banda del carrer. Les cases tenen sortida a un carrer per l’entrada principal i un altre de nivell superior per

les golfes. A part d’això, un dels fets que més sorprenen són les finestres nobles d’algunes de les cases del casc antic, ja que tenen un to petitburgès que s’acostumava a utilitzar en el seu temps. Passejant pels seus carrers, Guimerà et brindarà la seva història a partir de totes les cases i carrerons de pedra amb detalls i elements decoratius en portes, finestres i arcades que fan reviure temps llunyans i viatjar enrere fins al segle X. Un dels trets distintius de la vila de Guimerà és el conegut mercat medieval, unes jornades de productes d’artesania on gaudir d’espectacles al carrer, d’un comerç de proximitat, cercaviles i altres activitats. Aquest mercat se celebra a l’estiu, durant el mes d’agost, i són molts els visitants que arriben d’arreu de Catalunya per conèixer la història i la cultura de la vila i la comarca. Una exquisida gastronomia també t’espera als establiments de la vila de Guimerà, on podràs provar productes típics com el pa de pagès artesà, l’oli d’oliva, el vi o els embotits. I si es visita Guimerà, també hi ha diverses opcions pels seus voltants que valen la pena de descobrir. La Ruta del Cister, per exemple, es va crear amb el propòsit de potenciar el turisme de les terres d’interior. Cadascuna

Un dels carrers del casc antic de la vila de Guimerà.

Una exquisida gastronomia també t'espera a la vila de Guimerà, on podràs provar productes típics com el pa de pagès artesà, l'oli d'oliva, el vi o els embotits. de les tres comarques que abasta la Ruta (l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell), acull respectivament un monestir cistercenc: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, les tres abadies fonamentals del Cister a Catalunya. A més, a banda d’aquestes joies culturals, també cal destacar el gran nombre de castells, un vessant captivador del patrimoni monumental d’aquesta terra. Val la pena remarcarne, entre altres, els castells de Verdú i de Guimerà dels segles XI i XII. Ajuntament de Guimerà Carretera Tàrrega, 26 25341 Guimerà Tel. 973 303 038 www.guimera.ddl.net

Visitar la vila medieval de Guimerà és caminar, passejar amb tranquil litat pels seus carrers i conèixer la seva història i el seu encant 29

Eclosió

Tel. 938 988 132 alsina@alsinasarda.com 30

Boires

Vestigis

Finca Olèrdola

Pinoir

Alsina & Sardà El Pla del Penedès (Barcelona) Barri Les Tarumbes s/n www.alsinasarda.com

el SOLSONÈS

Una construcció harmònica del primer romànic català. Un indret únic en un entorn natural excepcional. Benvinguts a Sant Esteve d'Olius. ant Esteve d’Olius és un bell exemplar del romànic del 1079 realitzat a petició del Conde d’Urgell i els habitants de la zona. L’església consta d’una sola nau coberta per una volta de canó, l’altar de la part superior va ser dedicat a Sant Esteve i el de la cripta al Sant Sepulcre. Per la seva part, el campanar, de planta quadrada, té quatre finestrals en arc de mig punt sota de les quals s’obren unes motllures amb espitlleres.

Sota del seu altar, podem observar de forma ben destacada la seva cripta, la qual forma una espai rectangular amb sis columnes, totes elles diferents, que s’obren en forma de palmera i que sustenten arcs de mig punt i voltes d’aresta que donen al lloc una bellesa extraordinària. És aquesta cripta la que ha donat un reconeixement significatiu al conjunt d’Olius, ja que és molt valorada dins de l’àmbit de l’art romànic mundial.

Aquesta harmònica construcció conserva totes les característiques del primer romànic català. L’església té una única nau, amb coberta de volta de canó i reforçada amb arcs faixons. Aquests tenen la seva representació exterior a través dels contraforts, que ritmen les parets laterals de l’edifici. A l’interior, aquestes parets laterals es veuen reforçades amb bateria d’arcs formes, que a més d’afavorir el repartiment de forces del mur 31

I si visitem el conjunt monumental de Sant Esteve d’Olius, no ens podem oblidar el seu cementiri modernista, un lloc que crida l’atenció perquè fuig de l’esquema habitual d’altres cementiris.

donen més riquesa a l’arquitectura. L’església està capçada per un absis semicircular amb coberta de quart d’esfera, i a l’exterior presenta mostres decoratives. Tant la capçalera com l’espai presbiteral està sobre-elevat, ja que a sota d’aquesta, hi ha una cripta semi-soterrada. Aquesta cripta, que segueix el perfil del cos superior, té 6 columnes, algunes de les quals podries ser reaprofitades d’una església anterior. El seu accés es realitza per una escala central, tot i que als laterals també s’hi troben altres accessos primitius amb cinc petits escalons més antics.

La cripta de l'església és la que ha donat un reconeixement significatiu al conjunt d'Olius, ja que és molt valorada dins de l'àmbit de l'art romànic mundial. En aquest indret, doncs, es combinen les roques caigudes de les muntanyes, les quals simbolitzen el decaïment i la mort, amb les fulles d’alzina sempre verdes, símbol de la vida. Mort i vida, dos elements que es relacionen entre sí en un cementiri cristià únic i poc comú que fou obra de l’arquitecte Bernadí Martorell, el qual va rebre influència modernista important d’Antoni Gaudí.

Es tracta d’un model de fantasia i novetat en l’art funerari modernista, ja que a Catalunya es poden trobar panteons modernistes, però com a cementiri és únic. En l’entorn del conjunt monumental i de l’església, també es poden visitar unes sitges ibèriques, datades d’uns 300 anys aC. La seva novetat i característica distintiva és que no es tractaven només de forats per guardar gra sinó que, per la seva gran quantitat i les dimensions, fa pensar que es tractava d’una gran zona de comerç d’aquest gra. És per tot això i per la bellesa del lloc, que es tracta d’una visita obligada per tots els amants de l’art, per tal de conèixer el monument i l’entorn natural que l’envolta

Un hotel on el luxe es troba amb l’’essència de la natura, donan-te l’’oportunitat de reconnectar amb tu mateix.

LV - 4241B 25283, Lladurs (Solsona) 973 299 212 • 679 166 197 www.lavellafarga.com

ladurs un municipi de la comarca del Solsonés, format per un extens territori de 128,69 km2 i amb una altitud que oscil·la entre els 700 i els 1.000 metres. La seva població que ronda els 230 habitants, es troba íntegrament disseminada en masies, sense cap nucli principal aglutinador.

Lladurs és un municipi ric pel que fa a jaciments prehistòrics que, compta amb grans nombres de sepulcres i també té la sort de posseir un dels pocs jaciments d’hàbitat de la comarca del Solsonès, la cova de les Portes. A més, hi ha diferents pobladors que s’han anat succeint en aquest municipi durant el curs de la història, ibers, romans, gots, nobles feudals... que han anat perfilant el municipi fins a l’actualitat. Podem trobar múltiples esglèsies i ermites, passant pels castells dels senyors i les diferents obres d’enginyeria civil com ponts i aqüeductes, les quals en són testimoni. Un ric patrimoni cultural, que xiuxelleja històries molt llunyanes de guerres i vivències que han anat conformant el present Lladurs. Aquesta població amaga

una cultura, un folklore popular que conserva el seu caràcter propi i un art milenari que deixen a tothom ben sorprès. Aquesta zona, actualment, manté la pagesia, és per això que ens trobem un paisatge en mosaic, imponents boscos intercalats per camps, pastures i prats amb relleus abruptes, valls engorjades, rius i cims alternosos. Aquest poblat gaudeix les diferents cases rurals que garanteixen tranquil·litat i bellesa en cada racó del municipi, així com també ofereixen una gastronomia espectacular en els seus tres restaurants, que estan situats en cada extrem de Lladurs.

SI T’AGRADA LA NATURA I SOBRETOT, CAMINAR Aquesta zona et permet visitar la Ribera Salada, per la banda de ponent, i el Riu Cardener, per llevant, ofereixen indrets

Ajuntament de Lladurs Ctra. de Sant Llorenç, 55 25283 Lladurs Tel. 973 48 15 55 www.lladurs.cat

roures i certes extensions d’alzinar amb boix. L’estrat arbori d’aquests boscos està dominat per la pinassa, acompanyada per carrasques i roures subpirinencs. L’estrat arbustiu està caracteritzat per la presència de càdecs, boixos, corners, auró negre i arç blanc. L’estrat herbaci presenta recobriments baixos, de composició molt variable, on hi són habituals la jonça, la viola i el té de bosc.

Podem trobar múltiples esglèsies i ermites, passant pels castells dels senyors i les diferents obres d’enginyeria civil com ponts i aqüeductes

ídilics per refrescar-se al bon temps i també, en algun dels seus afluents, es pot practicar el descens de barrancs. Les característiques geogràfiques de la zona també permeten realitzar altres esports com la pesca, la caça o el golf de muntanya i, sobretot, passejades i recorreguts en bicicleta al llarg de tot el municipi.

Al voltant dels principals rius de l’estatge montà que travessen el municipi i fins els 1.300m d’altitud s’ha desenvolupat una comunitat vegetal amb una estructura, en general, ben conservada,els sargars. Aquesta comunitat es caracteritza per la presència de bosquetons arbustius que viuen en terrenys codolosos riberals i que retenen el sòl en cas de riuades importants.

PELS AMANTS DEL SENDERISME, Lladurs és atravessat pel GR-7 i compta també amb el Camí dels Bons Homes i l’antic Camí Ramader. Són rutes de gran bellesa que us mostraran la riquesa del nostre patrimoni artístic i natural. El GR-7 es tracta del primer Sender de Gran Recorregut que es senyalitzà a l’Estat Espanyol. Parteix d’Andorra fins arribar a l’estret de Gibraltar. Es troba senyalitzat com la resta de Senders de Gran Recorregut, a partir de marques vermelles i blanques. En el municipi també es pot realitzar dues variants del GR-7:

• GR-7- 5: Hostal del Pla, Pla de Riat, Olius i Solsona. Durada aproximada: 3.55h. Distància: 15,9 km. • GR-7- 6: Solsona, Timoneda, Odèn

i Sant Llorenç de Morunys. Distància: 21,9 km. Com a anèctoda, el poble compta amb diferents llegendes, així com la del bruixot de la Serra, el gall de l’Alzina, el pont del Clop, el rector del Castell de Lladurs, el senyor de Lladurs i l’amor de la seva esposa, el Tossal de S.Esteve Coscollola

No us perdeu aquest poble ple d'encant !

PERQUÈ GAUDIR DE LA NATURA DE LLADURS? Aquesta població està situada entre uns boscos submediterranis potencials de les rouredes submeditarrànies que es fan als solells poc rocallossos i els de les pinedes de pinassa desenvolupades ufanosament a la major part del municipi. Els boscos de pinassa, una espècie considerada endèmica dels Prepirineus Centrals i Sistema Ibèric, formen el paisatge sominant, sovint amb petits Foto: Isidre Blanc

Gaudeix en companyia de la família i amics d’una calçotada en un entorn excepcional!

Els Pujols, Font-Rubí, Barcelona Tel. 93 878 75 87

reserves@illotgran.cat www.illotgran.cat

el PALLARS

remp és el municipi més gran de Catalunya, amb una extensió de 302 km2 i 29 nuclis de població repartits per tot aquest territori. Aquestes dimensions fa que a Tremp pugui gaudir d’un entorn natural privilegiat que cal cuidar diariàment. Cal explorar la natura de Tremp ja que és un territori replet d’indrets per descobrir, una riquesa natural extraordinària, amb molts racons per poder explorar i enamorarse d’aquesta terra, ja que no deixa indiferent a ningú.

Per a fer-ho cal buscar la manera més eficient i favorable per a la terra , així doncs, us proposem fer ecoturisme a Tremp. La majoria de nosaltres estem acostumats a realitzar el turisme de sol, de platja, rural, actiu i fins i tot a fer activitats de lleure però ha arribat el torn de l’ecoturisme.

Tremp és el municipi més extens de Catalunya i li pertany un entorn natural privilegiat.

JUSSÀ

Consisteix en visitar espais naturals per conèixer els animals i les plantes que hi viuen i per contemplar-ne els paisatges fent-ho de la manera més sostenible i responsable.

En la natura, l’ecoturisme es practica en qualsevol espai o paisatge natural que tingui un cert interès, ja sigui perquè hi viuen espècies animals o plantes emblemàtiques o protegides (óssos, aus rapinyaires, cérvols,...) o perquè 37

s'hi poden observar paisatges i ecosistemes d’una gran bellesa i espectacularitat (estanys, congostos, boscos frondosos...) En els espais protegits, l’ecoturisme té lloc, sobretot, en espais que han estat protegits per l’Administració Pública (parcs naturals i altres) o per la iniciativa privada. Aquests espais tenen uns atractius notables i a més disposen de les infraestructures, com ara miradors, itineraris, aparcaments i els serveis òptims per practicar aquest tipus de turisme.

• Contribuïm a conservar la natura que visitem. • Ajudem a la població i l’economia locals. • Reduïm el nostre impacte en l’entorn. • Aprenem sobre els espais naturals.

L'ecoturisme conèixer els animals i les plantes que hi viuen i contemplarne els paisatges fent-ho de lamanera més sostenible i responsable. 38

Poca gent sap que Tremp és el municipi més extens de Catalunya, amb una superfície ( 30.200 hectàrees) que supera, de llarg, la de la majoria de parcs naturals del nostre país. Un territori que acull uns espais naturals agrestes, solitaris, inhòspits i on hi trobareu la tranquil·litat que busqueu. I, alhora, uns paisatges treballats al llarg dels segles per la gent de la terra. Trobem els ocells més grans del país, uns boscos d’un valor incalculable i les cingleres vertiginoses i geologia de 1r nivell.

LA TERRETA I LA SERRA DE SANT GERVÀS És el Prepirineu en estat pur. Un espai privilegiat on veure, de ben a prop, un pòquer de voltors, a més d’un paisatge espectacular de cingleres i coves. GURP I LA SERRA DE SANTA ENGRÀCIA Dos pobles on sembla s’aturi: Gurp i Santa seu voltant, serres esquitxades de coves i amaguen sorpreses.

que el món Engràcia. Al vertiginoses balmes que

DE TREMP AL PONT DE MONTANYANA Fa 55 milions d’anys la Conca de Tremp era un mar interior on hi desembocaven rius torrencials. En aquesta zona entendreu aquest sorprenent passat geològic. LA SERRA DELS NERETS Aquesta serra 100% mediterrània i d’extrema sequedat destaca per un paisatge lunar tacat de grans alzines i barrancs abruptes. EL RIU NOGUERA PALLARESA Al seu pas per Tremp, la Pallaresa acull aiguamolls i boscos rics en biodiversitat. Passejar-hi amb els cants dels ocells com música de fons és una agradable experiència.

1. Conegueu bé el medi ambient 2. Escolliu empreses certificades 3. Porteu material adequat 4. Moveu-vos amb consciència 5. Sigueu respectuosos 6. Entreu als centres de visitants 7. Compreu productes locals Font: www.pallarsjussa.net

la NOGUERA

ls esports d’aventura i el turisme actiu són conceptes que van aparèixer fa relativament poc temps, però que cada cop més estan a l’alça. Hi ha qui pensa que no en practica cap, però el turisme actiu i de natura engloba conceptes que ni tan sols se’ns havien acudit i que tenim a tocar. Són activitats a l’aire lliure en què es gaudeix de l’entorn, i si el que ens interessa és escoltar el silenci, només trencat pel xipolleig d’algun peix i el so de les fulles dels arbres, la pesca és l’esport ideal. 40

La pesca és un esport de tota la vida, la tradició pesquera a la demarcació queda demostrada per les nombroses associacions de pesca que hi ha, però també en els darrers temps s’està estenent força entre el turisme. Rius i embassaments lleidatans, on sobretot domina la truita, són descoberts per amants d’aquest esport, i si bé hi ha espais de pesca amb mort i sense, cada cop es tendeix més a la pesca sense mort, cosa que fa pensar en la pesca com una forma d’entrar en contacte amb l’entorn.

Els rius i els embassaments de Lleida són espais ideals per a la pràctica de la pesca, ja sigui en solitari, amb amics o en família. El turisme de pesca va en augment i molts establiments procuren oferir facilitats als pescadors, com ara vendre tiquets i mapes de les zones de pesca.

Cada cop més, es tendeix a practicar un tipus de pesca sense mort, fet que demostra que aquesta activitat s'entén com una forma d'entrar en contacte amb l'entorn d'una manera sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

Pantà de Sant Llorenç de Montgai, a la Noguera

La tradició pesquera a la demarcació es demostra gràcies a les nombroses associacions de pesca que existeixen i per ser una activitat cada cop més coneguda en el turisme actiu. Dins de la demarcació de Lleida trobem zones de pesca en alta i baixa muntanya, tant al Segrià com en altres indrets. L’embassament de Rialb, per exemple, és un indret ideal per a la pesca recreativa. Les seves aigües tranquil·les combinen la pràctica d’activitats aquàtiques amb la calma de la pesca. Un altre espai molt concorregut per la bona qualitat de pesca que ofereix és l’embassament de la Torrassa, a la Guingueta d’Àneu, on es combina un espai de pesca amb mort amb un sense mort. I la Vall Fosca, al Pallars Jussà, de la primavera a la tardor, acull un gran nombre de pescadors que busquen la tranquil·litat dels paisatges i la qualitat de l’aigua

dels seus rius per a la pesca de la truita. A la comarca de la Noguera, podem trobar el pantà de Sant Llorenç de Montgai, entre d'altres, on la pesca és molt tranquil·la i els paisatges entre muntanyes són únics. I és que la pesca és un tipus de turisme que es vol potenciar i els establiments turístics ofereixen paquets en què inclouen allotjament, gastronomia i facilitats per a la pràctica de la pesca. La zona de Lleida també disposa d’una àmplia oferta de rius i embassaments per practicar la pesca. El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya assenyala que, genèricament, es pot pescar a totes les aigües on no estigui explícitament prohibit, com als Parcs Nacionals, a les reserves de fauna, als espais naturals protegits on s’especifiqui la prohibició de la pesca i a les reserves naturals integrals. Per poder exercir la pràctica de la pesca recreativa a Catalunya cal disposar d’una llicència de pesca recreativa, que autoritza el titular a pescar en superfícies a les aigües continentals i marítimes. Per pescar en una zona de pesca controlada cal, a més, el permís personal i intransferible, que, en el cas dels salmònids, té durada d’un dia. Aquesta llicència es pot obtenir a les Oficines Comarcals, així com també als Serveis Territorials del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca o al de Medi Ambient i Vivenda. També a la Federació Catalana de Pesca Esportiva i a través del portal web de l'Administració Oberta de Catalunya, a l'apartat de medi ambient

Per poder exercir la pràctica de la pesca recreativa a Catalunya cal disposar d'una llicència que autoritza el titular a pescar en aigües continentals i marítimes.

a història de la vila d’Àger es perd en el temps. La seva importància geo-estratègica la convertí en un enclavament fronterer on se succeïen batalles i conquestes. La vall d’Àger fou habitada almenys des de l’època neolítica i és probable que la vida urbana es formés a partir d’un poblat ibèric. Alguns vestigis, com la necròpolis trobada al costat de l’actual cementiri, donen fe d’un passat visigòtic. La toponímia, les restes arqueològiques, el sarcòfag romà del s. III i el camí

romà testimonien una intensa romanització va ser seguida per la dominació islàmica durant els segles VIII, IX i X. A començament del segle XV, amb la caiguda del Comtat d’Urgell, es clou el capítol més brillant de la història d’Àger que restarà com a senyoriu, juntament amb la resta de la vall, sota l’arquebisbat de Tarragona fins a la desamortització de Mendizábal. En mig de la vall del mateix nom, Àger forma part de la zona prepirinenca al nord de la comarca de la Noguera. Àger està limitat, com si fos una fortificació natural, al nord de la serra del Montsec, al sud per la serra de Montclús i, a

El Montsec i la vall d'Àger estan formats pels materials sedimentats al fons del primitiu mar pirinenc.

est i oest, pels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. La serra del Montsec és una llarga alineació calcària de 40 km que s’estén d’oest a est. S’inicia a ponent del coll de Comiols i mor a les rodalies de Benavarri. El vessant sud queda trencat en dues cingleres mentre que el nord forma un pendent regular. Les dues Nogueres divideixen la serralada en tres parts, origen del seu nom: Montsec d’Estall de 8 km, Montsec d’Ares de 18 km i Montsec de Rúbies de 14 km. El Montsec i la vall d’Àger estan formats pels materials sedimentats al fons del primitiu mar pirinenc. Fa 200 milions

d’anys amb l’aixecament de la serralada pirinenca els sediments plàstics van relliscar encavalcant sobre els materials rígids que avui conformen la vall, i es van trencar en successius replecs formant la serra del Montsec. Les seves roques parlen, ens estimulen i ens obres les pàgines d’un passat en moviment que ens ha deixat, a través del temps, una naturalesa esplèndida i espectacular, amb relictes de vida que han vençut la temporalitat i endemismes que ens reafirmen en la singularitat d’aquesta vall, immens escenari natural.

El Montsec i la vall d'Àger estan formats pels materials sedimentats al fons del primitiu mar pirinenc.

La vila d’Àger es forma a l’entorn del nucli parroquial de Sant Vicenç, al voltant de la qual es desenvolupà la zona d’horts i corrals, alguns dels qual encara romanen avui en dia. És a partir de la segona meitat del segle XI, moment en què sorgeix el castell residencial d’Arnau Mir de Tost i la canònica de Sant Pere, sobre les ruïnes de la fortalesa islàmica del segle X i del castell romà del IV, quan la vila tenia l’impuls constructiu més fort, convertint-se en vila emmurallada al segle XI amb tres portals: Pedró, Solsdevila i Sant Martí. La zona del castell, amb fortificació pròpia de l’època del baix imperi romà que vigilava el camí d’entrada des dels Pirineus, i en ús fins al període àrab, incloïa el barri eclesiàstic i estava voltat per cases de nobles i cavallers

Ajuntament d'Àger

Plaça Major, 1 25691 Àger (Lleida) Tel. 973 455 004 www.ager.cat

la VALL

na vall atlàntica als Pirineus. La Vall d'Aran és l'única comarca de Catalunya que pertany en gran part a la conca atlàntica. Les seves altes muntanyes formen una barrera natural que condiciona, no només la climatologia sinó també, les seves relacions amb altres pobles i la seva pròpia història. L'economia aranesa s'havia basat tradicionalment en la ramaderia i en l'explotació forestal. Encara així, actualment el principal motor d'aquesta economia de la vall és el 170x115.pdf turisme.or_anuncio_MAGAZINE La combinació d'aquests dos 1

fets ha provocat que la comarca s'hagi convertit en un dels principals focus de turisme del país i de les zones amb una major renta per càpita. L'orografia, amb valls penjades, cims per damunt dels 2.000 metres, la riquesa cultural o l'oferta turística d'alta qualitat fan d'aquest racó del Pirineu, un lloc excepcional. Tant és així que, a la Vall d'Aran trobem diversos indrets, a part de cims i muntanyes, on gaudir i relaxarse. Hotels, spa o circuits termals són diverses opcions que s'ofereixen en una terra on hi predomina el benestar. És el cas de Termas Baronía de Les, on 7/11/17compartir-hi 19:17 podràs els teus moments

D'ARAN

de relax, els instants de massatges, tractaments de bellesa i cosmètica... ja sigui en família, en parella o com a capritx personal

A la Vall d'Aran hi trobaràs diversos indrets on gaudir i relaxar-te a partir de spa i circuits termals, opcions que predominen en aquesta terra de benestar.

CMY

a Ruta del Modernisme és un agradable passeig pel centre de Reus, que permet conèixer les façanes modernistes més interessants de la ciutat on destaquen molt especialment les obres de Lluís Domènech i Montaner (Institut Pere Mata, Casa Navàs, Casa Rull i Casa Gasull), que van influenciar pel seu estil en els altres edificis modernistes que es van realitzar a Reus. Cal esmentar les construccions de Pere Caselles i remarcar les obres de Joan Rubió i Bellver, deixeble i col·laborador d’Antoni Gaudí. Fou a la segona meitat del segle XIX quan van ser construïts la majoria dels habitatges de la Ruta del Modernisme de Reus. Reus és considerada la terra catalana del vermut, amb diverses factories que es dediquen a la seva producció. Reus és la ciutat d’importants personalitats de la història de l’art i la política, com

el mateix Antoni Gaudí, el qual és fill de la ciutat, així com el famós pintor Marià Fortuny o el militar polític Joan Prim, que va arribar a ser president del Consell de Ministres d’Espanya.

Reus és considerada la terra catalana del vermut, amb diverses factories que es dediquen a la seva producció. La Ruta Modernista de Reus ens permet gaudir de la casa on va nèixer un 25 de juny del 1852 Antoni Gaudí, el més important geni del Modernisme Català

La Plaça del Mercadal, una de les més importants de la població, és on es localitzen alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat i de la Ruta del Modernisme de Reus. Sens dubte, el més elegant i que crida l’atenció és el conegut com a Casa Navàs. La Casa Navàs és un encàrrec de Joaquim Navàs Padró a Lluis Domènech i Montaner, un dels arquitectes modernistes més importants del moment i autor també d’obres tan cèlebres com El Palau de la Música Catalana o l’Hospital de Sant Pau. L’habitatge es va construir entre el 1901 i el 1908. Es va disposar la planta baixa com a botiga ( la família Navàs es dedicava a la venda de teixits i sedes) i la resta de l’edifici a l’habitatge familiar. L’altra casa important seria Casa Pinyol, la qual suposa una primera mostra de l’obra modernista de Pere Caselles, 47

BAIX CAMP

Mar i Muntanya A les Terres de Mestral, No cal que triïs, Aquí ho tens tot!

Terres

Tivissa

Muntanyes actives

La Vall de Llors Agroturisme

Mestral

Pratdip

Terra de llegendes

L’Hospitalet de L’infant Platges d’esport i de relax

arquitecte nascut a Reus, va arribar a ser arquitecte municipal de la ciutat, de manera que diversos dels edificis modernistes que es poden veure a Reus porten la seva signatura. Així doncs, Cal Pinyol o Casa Pinyol és una obra de 1910, la façana pintada en un tènue color verd, disposa d’un bell frontó i cornises i una decoració floral que emmarca els balcons i que és tan típica d’aquest estil artístic. I tampoc podem oblidar l’Ajuntament de Reus, el qual també forma part d’aquesta ruta, ja que és una obra renaixentista, tot i que ha sofert diverses reformes posteriors. Un altre edifici, en aquest cas més modern, és el Gaudí Centre. Aquest edifici és composa de diversos museus; un edifici inaugurat el 2007 que versa sobre la vida i l’obra del més universal dels reusencs.

El museu és l’ espai expositiu del qual abasta 3 de les 4 plantes de l’edifici, on es mostra part de la vida i obra de Gaudí. Però a Reus hi ha una hora sagrada, i és l’hora del vermut. Les terrasses s’omplen de gent amb ganes de degustar el famós vermut de Reus i que, amb factories tan importants com Miró, ha convertit la població en una de les capitals europees d’aquest beuratge. Un bon lloc per degustar el vermut de Reus és, el museu del Vermut de Reus, un dels llocs que, a més, cal anotar com a visita obligatòria. El vermut és deliciós i permetrà acabar de gaudir de la visita a la ciutat de Reus, a més hi ha un grapat d’establiments gastronòmics on tastar plats autèntics de la dieta mediterrània

A 8 km de les platges de Cambrils i a 16 km de Reus Gaudeix la sensació d’un spa privat

Font: www.milviatges.com

CONCA DE BARBERÀ

a Conca de Barberà es troba situada al cor de la Ruta el Cister, a l’interior de la Costa Daurada, i acull un dels indrets més singulars de Catalunya declarat Patrimoni de la Humanitat, el monestir de Santa Maria de Poblet. A poc més d’una hora en cotxe de la ciutat de Barcelona i a una mitja hora de Lleida, de les platges i de Tarragona, la Conca de Barberà ofereix un ventall de propostes i activitats culturals, de natura i d’oci per gaudir d’unes bones vacances en qualsevol època de l’any. A la comarca és fàcil trobar diferents propostes per passar-hi uns dies en família, parella o amics; allotjar-te i assaborir-ne la gastronomia, els

Una visita al monestir de Poblet o un passeig pels carrers medievals de Montblanc, demostraran la història d'una comarca també cultural.

productes típics i els vins de Denominació d’Origen Conca de Barberà. A partir de la visita al monestir de Poblet o de passejar pels carrers medievals de Montblanc, el visitant pot retrocedir en el temps. Pot anar fins a la prehistòria, visitant les Coves de l’Espluga de Francolí o les pintures rupestres de Montblanc, que són Patrimoni de la Humanitat. Per continuar en el temps i descobrir altres pobles medievals, podem visitar Conesa, Forès, Solivella, Santa Coloma de Queralt o Vallfogona de Riucorb, entre d’altres. Seguint amb les empremtes del modernisme, un estil que dóna resposta a la necessitat d’adaptar-se als avenços tecnològics i a les noves necessitats socials i mercantils d’inicis del segle XX, podem visitar els cellers modernistes.

Per fer un tast de vins de la DO i passejar per les vinyes, fer activitats a la natura, caminar pels espais protegits com el Paratge Natural de Pobles, les muntanyes de Prades, el tossal Gros... visitar els museus, espais culturals i conèixer el treball dels artesans, trobaràs totes aquestes propostes i molt més. I és que els ajuntaments i el sector privat dels municipis de la Conca de Barberà com l’Espluga de Francolí, Vallclara, Vilaverd, Vilanova de Prades, Vimbodí i Poblet han rebut el Segell de Natura i muntanya en família que atorga l’Agència Catalana de Turisme Informació de www.concadebarbera.info

A la fotografia, la zona medieval de Montblanc, envoltada per les muralles.

l’Espluga de Francolí

Destil·lació i degustació en directe Antiga fàbrica de destil·lació d’aiguardent, convertida en museu, que mostra els processos productius per obtenir alcohol a partir de la brisa del raïm

Ajuntament de l’Espluga de Francolí

<< Horari: Dimarts a dissabte: 10.30h a 13.30h i de 16.00h a 18.00 h Diumenges i festius: 10.30h a 13.30h << Adreça: Pl. del Mil·lenari, 1 +34 977 871 220

www.fassinabalanya.cat

la SELVA

FOTOGRAFIES: David Rueda - Ajuntament de Santa Coloma de Farners

anta Coloma de Farners és la capital de la comarca de La Selva, i està situada al bell mig de la mateixa, en la línia fronterera entre la plana i les muntanyes de Les Guilleries. Actualment compta amb quasi 13000 habitants. Es troba a una altitud de 142 metres sobre el nivell del mar, està a 24 km de Girona i a 30km de la Costa Brava, i disposa d’una àmplia oferta de serveis educatius, culturals, mèdics, gastronòmics i de lleure. El terme municipal comprèn el nucli urbà, els veïnats de Sant Pere Cercada, Castanyet, Sant Miquel de Cladells, Vall i Vallors i la urbanització de Santa Coloma Residencial. Santa Coloma frueix d’una orografia de transició: del nucli urbà cap a l’Est comença la plana de la Selva, mentre que cap a l’oest es troben Les Guilleries amb els contraforts de l’Espinau, Santa Bàrbara i la Serra del Corb. En aquest semicercle de muntanyes hi ha escampades per pujols, valls, colls i fondalades, tot un

estol d’ermites d’un gran interès històric, artístic i religiós que bé mereixen una visita. Segons el seu alcalde, Joan Martí, costa de trobar una sola paraula o una sola imatge per descriure Santa Coloma de Farners i tota la seva riquesa: alguns en destaquen la bellesa dels seus paratges naturals, amb el parc de Sant Salvador i les seves aigües termals, amb el Rocar i el castell de Farners com a elements emblemàtics. Altres, en canvi, posaran els referents en les tradicions més nostrades: l’alegria de les caramelles de Pasqua, la qualitat gastronòmica de les galetes o la màgia i saviesa de les mil i unes receptes d’elaboració de ratafia... I no falta qui esmenta amb orgull un dels molts colomencs il·lustres que han precedit a la ciutat (astrònoms, escriptors, escultors, músics...) Santa Coloma de Farners és tot això i molt més. Perquè avui dia Santa Coloma és una ciutat dinàmica, engrescadora i plena de vitalitat. Batega amb il·lusió gràcies a les moltes entitats que treballen de forma cooperativa

per promoure iniciatives en el camp de l’esport i la cultura, de lleure i l’educació, de la participació i la justícia social. Des de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners hi regna el compromís per treballar al costat dels ciutadans i les entitats per poder fer realitat la transformació positiva que es pretén: una societat on predominin els valors cívics i de justícia social. Així doncs, Santa Coloma és un indret de visita obligatòria si fem un passeig per la Selva, tot recorrent boscos, zones naturals i indrets termals acompanyats de l’harmonia i la personalitat de la ciutat.

Ajuntament de Santa Coloma de Farners

Plaça de l'Ajuntament, 1 Tel. 972 840 808 ajuntament@scf.cat

www.scf.cat

a Selva és terra de castells. Molts, dels segles IX i X, tenen l’origen en els punts fortificats que, després de la conquesta del territori als musulmans, vigilaven el país. D’altres, aixecats a partir del segle XI, són els típics castells feudals des d’on, a més de vigilar i controlar, s’administrava el territori, es cobraven impostos i s’impartia justícia. La majoria dels castells selvatans van pertànyer als poderosos vescomtes de Cabrera, un dels llinatges feudals més importants de la Catalunya medieval. El més destacable dels castells selvatans és la seva varietat tipològica: des d’un dels castells més grans de Catalunya, Montsoriu, fins a una fortificació tan modesta com ben conservada, Farners, passant per una fortalesa moderna com Hostalric, preparada per resistir setges amb artilleria, i els ferrenys castells. En alguns s’hi viu o són equipaments públics; d’altres, com Torcafelló, Sant Iscle o Sant Joan de Lloret, els ha rescatat l’arqueologia i

els ha posat en valor. Tots es troben en indrets privilegiats, miradors de primer ordre sobre la comarca i els seus entorns. Si hi afegim la sort d’haver preservat dues viles emmurallades de la qualitat de Tossa de Mar i Hostalric, la ruta encara cobra un atractiu i un interès superior.

Castell de Vilobí Ramon Malars era el senyor del castell de Vilobí l’any 1337, quan va fer redactar el capbreu de les seves possessions. En aquell extens pergamí es detallaven les característiques de cada possessió i les rendes i obligacions a què els qui les feien treballar estaven obligats. Aquest fet, que no té res d’especial, és extraordinari a Vilobí perquè el capbreu del senyor feudal continua conservat dins del mateix castell després de prop de set segles. Així, si és poc freqüent que en els antic castells medievals encara s’hi visqui, tal com passa a Vilobí, és gairebé únic que aquest castell conservi el capbreu original de les seves rendes i possessions.

Castell de Montsoriu En la seva crònica, Bernat Desclot diu que el castell de Montsoriu era un dels més bells i nobles del món. La impressionant fortalesa que va centrar el vescomtat de Cabrera, una de les senyories feudals

més poderoses de la Catalunya medieval, es dreça superba al capdamunt d’una muntanya des de la qual s’observa bon part de la comarca, des dels cims del Montseny fins al mar. Avui, en ple procés de recuperació després d’haver vençut un llarg període de decadència i abandonament, les paraules de Desclot tornen a tenir plena vigència. El castell s’estén en tres recintes concèntrics. A dalt de tot, el recinte sobirà, on hi va haver el primer castell, del segle X, i on predomina, amb 16 metres d’alçada, la torre de l’homenatge.

Castell de Sant Joan La primera muntanya de la Costa Brava està fortificada amb un castell des del segle XI. No podia ser de cap altra manera, ja que el seu control visual sobre la desembocadura de la Tordera i tota la vall baixa del riu, amb la ciutat de Blanes en primer terme, és privilegiada. Denominat castell de Blanes en l’antiguitat, avui continua dempeus la torre de l’homenatge, de 15 metres d’alçada, i diverses parts més o menys enrunades ens dibuixen el perfil del castell. Al costat, l’antiga capella castral, dedicada a Sant Joan, va aconseguir sobreviure i avui és una ermita que no ha deixat mai de funcionar. Tant és així que va acabar per donar nom al mateix castell

Informació extreta de www.laselvaturisme.com

la SELVA

ant Hilari Sacalm té un tradició centenària de poble d’estiueig que ofereix als visitants salut i una natura extraordinària i una riquesa en aigües que li han valgut el qualificatiu de la vila de les 100 fonts. Les característiques geològiques del terreny, amb unes roques àcides i permeables que permeten la filtració de l’aigua, fan que aquest territori gaudeixi d’una riquesa d’aigües singular. A més, la capital de les Guilleries gaudeix d’un clima propi, en què es barregen les propietats del clima mediterrani i l’atlàntic, que li dóna un entorn ric en boscos i rutes senderistes per a tots els públics i on es poden practicar tota mena d’esports. El clima refrescant a l’estiu, els museus, els carrers del centre històric, les rutes per passejar o per pedalar, les instal·lacions esportives, la remodelada zona d’autocaravanes, l’espai d’acampada lliure, els hotels i les cases rurals són molts dels arguments que atrauen els visitants del municipi. Però destaca, també, la seva oferta com a turisme de salut. La tradició de lloc de destí del turisme de salut va començar l’any 1879, quan el Dr. Gravalosa va analitzar les seves aigües i en va donar a conèixer públicament les propietats medicinals. Des d’aquell moment, Sant Hilari va passar a ser un dels llocs d’estiueig més rellevants d’Espanya. El seu esplendor encara es pot veure avui visitant les instal·lacions del Balneari Font Picant, destí de la gent benestant que hi anava a fer cures de salut.

El balneari es va inaugurar l’any 1881. Van ser 50 anys d’èxit que va truncar la Guerra Civil i, més tard, la competència dels fàrmacs i la moda d’estiuejar a les platges. Actualment encara s’hi pot anar a fer una visita guiada i a gaudir de la seva història i les seves aigües. Això també es pot fer assistint a la representació del Tast d’aigües al Centre d’Informació i Turisme Can Rovira. Aquesta representació ofereix la possibilitat als visitants de convertir-se per unes hores en aquells estiuejants del segle passat que omplien La Taverna de l’Aigua per prendre les aigües medicinals del municipi. A més, ara es podran practicar amb tota mena de garanties els anomenats “banys de bosc”, pràctica importada del Japó que consisteix a fer unes rutes pel mig del bosc pensades per gaudir de les seves propietats terapèutiques i que és molt recomanada per fer salut, especialment en casos de malalties com la fibromiàlgia i la fatiga crònica i en processos de desintoxicació. Sant Hilari Sacalm és, doncs, un lloc on poder fer salut i recuperar forces per tornar a casa després de les vacances amb les piles recarregades, a l’hora que ofereix una oferta immillorable per al turisme de família que vol gaudir de l’esport i la natura.

el RIPOLLÈS

A la Vall de Camprodon destaquen els valors naturals, paisatgístics i ecològics que de l’alta muntanya al fons de la vall, configuren la important diversitat natural del territori.

Muntanyes, prats, boscos, rius i rierols. Tot un patrimoni repartit entre Llanars, Vilallonga del Ter, Camprodon, Molló, Setcases i Sant Pau de Segúries, llocs que fan del territori una destinació turística de proximitat única.

ituada al nord-est de la comarca del Ripollès, la vall és una destinació marcada per la proximitat a la resta de la demarcació de Girona i a la província i àrea metropolitana de Barcelona. Els valors històrics, arquitectònics i culturals de la Vall de Camprodon es manifesten per tot el territori: ermites, oratoris, santuaris, esglésies, construccions civils, mostres d’art, jaciments arqueològics... La llarga tradició excursionista present a la Vall de Camprodon es tradueix també en l’àmplia oferta de rutes a peu, al voltant dels pobles i els indrets més destacats. Des de rutes a peu, a rutes de natura, passant per rutes amb BTT,

a les clàssiques excursions per senders de gran i petit recorregut, pistes i corriols, configuren la Vall de Camprodon com un territori de camins, amb un gran varietat de nivells, temps i dificultat aptes per a tothom. A la tradició excursionista, la Vall de Camprodon, amb la pista d’esquí de Vallter 2000, cobreix els desitjos dels esquiadors i de les famílies que vénen a descobrir la Vall. Els punts d’observació, miradors, cims i turons, des dels quals es pot tenir una visió global de la Vall, no només permeten observar, sinó també interpretar el paisatge i la seva dinàmica.

Llanars

Un dels trets principals de la Vall de Camprodon és la seva riquesa gastronòmica, tant pel llegat històric, que ha marcat una cuina tradicional de muntanya de gran qualitat, com per les noves propostes que sorgeixen de les joves cuines creatives. Un dels productes més ben valorats a la Vall de Camprodon són els seus embotits, elaborats de manera artesana i tradicional en un conjunt ampli de carnisseries i xarcuteries que ofereixen la venda directa dels embotits en el propi establiment. Productes com el formatge fresc, el mató, el iogurt i altres varietats de formatges

Rocabruna

s’elaboren de manera artesana seguint mètodes tradicionals a la Vall de Camprodon. L’elaboració de dolços a la Vall també s’ha fet de manera tradicional i artesana des de temps antics. La proximitat del producte i l’elaboració artesana permeten que alguns d’aquests productes es puguin comprar directament a l’explotació, o bé en molts dels establiments que ofereixen una àmplia varietat de productes de rebost arreu de la Vall. El clima és el propi de l'alta muntanya, als nivells més elevats, i de muntanya mitjana al fons de la vall i al peu dels vessants. La relativa proximitat

Setcases

del mar, condiciona una elevada pluviometria que, juntament amb l'altitud, condiciona la vegetació present a la vall. Per tot això i molt més, la Vall de Camprodon, des de fa molts anys, forma part de l’imaginari col·lectiu català com a destinació turística de primer ordre. Tant si és com a lloc de pas, de visita o d’estada, al llarg de tot aquest temps s’ha consolidat com un referent en el turisme actiu, de natura, de cultura i de lleure. La Vall de Camprodon amb el seu ric patrimoni, ofereix una gran diversitat d’elements singulars i entorns inigualables

Vilallonga de Ter

Beget

St. Pau de Segúries

Camprodon

Mancomunitat Intermunicipal de la Vall de Camprodon Carretera C-38, km 9.6 • 17867 CAMPRODON (Girona) Telf: 972 740 936 • www.valldecamprodon.org

Molló

CASA ESPUNYES

CASA CUIROLS

HOSTAL VALL D'ÀNEU

NOU CAMPING

Solsonès

Berguedà

Pallars Sobirà

Al mig de la natura pots ser tu mateix. Estirar-te sobre verd i contemplar el cel. Respirar l'aire pur de la muntanya i saber que el temps et pertany. La felicitat no es pot comprar i les experiències que et porten fins a ella, no tenen preu. Gaudeix de Casa Espunyes, un lloc on es respiren aires rústics, en una equilibrada combinació entre els elements d'ahir i d'avui.

Des de l'alimentació de les cabres amb herbes de la pròpia finca, fins a l'etiquetatge final dels formatges. A casa Cuirols, els formatges són elaborats amb llet crua, és a dir, sense pasteuritzar. D'aquesta manera, es conserva el gust vertader de la llet. Coneix els seus productes artesans i degustaràs el veritable sabor d'un bon formatge. Visita i descobreix més a www.formatgescuirols.com

Relax, tranquilitat i natura. Gaudeix de la terra i de les vacances durant tot l'any envoltat de natura i muntanya. L'Hostal Vall d'Àneu, situat als Pirineus catalans, és un indret típic pirinenc que ofereix unes espectaculars vistes de la vall i dels seus voltants. A més, el restaurant serveix plats típics de la gastronomia de la zona i té servei de lloguer d'equips d'esquí.

Ambient familiar, natura, aventura, senderisme, esquí i relax a les Valls d’Àneu, a tocar del Parc Nacional d’Aigüestortes i del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Ample espai que compta amb excel·lents instal·lacions i serveis: botiga, braseria, terrassa, barbacoa, piscines climatitzades, sala de jocs, activitats i animació, parc infantil... Tot al teu abast!

Ctra. Pont d'Espia a Coll de Jou, L-401 25286 CAMBRILS ( Lleida ) Reserves: 973 481 443

La Nou de Berguedà 08689 LA NOU DE BERGUEDÀ ( BCN ) Reserves: 938 259 010

Carrer Major, 46 25580 ESTERRI D'ANEU ( Lleida ) Reserves: 973 626 097

Carretera C-13, km-156 25597 La Guingueta d'Àneu ( Lleida ) Reserves: 973 626 261

CAMPING RESORT

PARADOR 24H

CASA RURAL

Pallars Sobirà

Segrià

La situació tan estratègica d’Aigüestortes Càmping Resort, al centre d’una de les valls glacials més àmplies del Pirineu, fa que sigui el punt de partida ideal per a les teves excursions. Coneix el pais de l'ós bru, descobreix pobles carregats d’història i tradició, coneix les joies del romànic, gaudeix de la neu de les estacions d’esquí del Pallars Sobirà.

Som un restaurant i cafeteria 24 hores, amb gran experiència i trajectòria en sector de la restauració. Oferim un ampli menú i carta de plats originals, entre els quals destaquem les nostres especialitats de carn a la brasa d'alzina. Ens hem adaptat als nous temps, per satisfer als qui busquen el sabor tradicional i al paladar més exigent.

Carretera. C-13 25580 Esterri d'Àneu ( Lleida ) Reserves: 973 626 263

Carretera N-230, km 3, 25005 Torrefarrera ( Lleida ) Reserves: 973 752 043

627 574 003 ( Valentí ) www.agroviure.com Casa Rural SANT JOAN: A 3 Km. de SOLSONA 627 salada 57 40 03 Capacitat per a 10 persones • Piscina privada d’aigua Valentí ) Llar de Foc • Barbacoa • Calefacció • 5 Habitacions • 2( Banys Wi-Fi gratis • Pàrquing • Zona de Jocs: ping-pong, futbolí, bàsquet... www.agroviure.com

HOTEL MONTANYÀ

Osona El nou Montanyà Hotel & Lodge és una escapada. Al cor de les muntanyes del Montseny, descobriràs un espai de relaxació i confort. Un hotel acollidor per a famílies i parelles que aprecien la natura per relaxar-se amb un esperit esportiu. Un lloc especial per fer créixer la teva empresa, amb salons i un auditori, on tot respira un ambient natural. Avda. Montseny, s/n 08553 SEVA ( Barcelona ) Reserves: 937 027 600

La nostra secció, On anem? va destinada a totes aquelles persones que tinguin un negoci de turisme rural i/o restauració que vulguin promocionar els seus serveis d’una forma clara, concisa i directa als turistes a decidir-se.

Truca'ns! 932 497 171 973 071 222 59

Oficines de Turisme de Catalunya ALT CAMP OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP C/Mossèn Martí, 3 · Valls Tel. 977 608 560 OFICINA DE TURISME DE NULLES C/ Estació, s/n · Nulles Tel. 977 602 522 OFICINA DE TURISME DE SANTES CREUS Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) · Santes Creus · Tel. 977 608 560 OFICINA DE TURISME DE VALLS C/ de la Cort, 61 · Valls · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431 OFICINA DE CADAQUÈS C/ Des Cotxe, 2A · Cadaquès · Tel. 972 258 315 OFICINA DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233 OFICINA D'EMPURIA BRAVA Av. Pompeu Fabrà, s/n · Empuria Brava · Tel. 972450 802 OFICINA DE TURISME DE FIGUERES Pl. de l'Escorxador, 2 · Figueres Tel. 972 503 155 OFICINA DE TURISME DE L'ESCALA Pl. de les Escoles, 1 · L'Escala Tel. 972770 603 OFICINA DE TURISME DE LLANÇÀ C/ Camprodón, 16-18 · Llançà Tel. 972 380 855

OFICINA DE TURISME DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 938 181 254

ALT URGELL OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112 OFICINA DE COLL DE NARGÓ Pl. de l'Ajuntament, 1 · Coll de Nargó · Tel. 973 383 048 OFICINA DE TURISME DE LA SEU C/ Major, 8 · La Seu d'Urgell Tel. 973 351 511 OFICINA DE TURISME D'OLIANA Av. Barcelona, 81 · Oliana Tel. 973 470 339 OFICINA DE TURISME D'ORGANYÀ Pl. de les Homilies, s/n · Organyà Tel. 973 370 030 OFICINA DE TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tuixent Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 353 OFICINA DEL PONT DE SUERT Av.Victoriano Muñoz, 22 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 005 OFICINA DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

ANOIA

OFICINA DE PERALADA Pl. de la Peixateria, 6 · Peralada Tel. 972 538 840

OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA PL. Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 938 051 585

OFICINA DEL PORT DE LA SELVA C/ de l'illa, 13 · El Port de la Selva Tel. 972 387 122

OFICINA DE TURISME DE CALAF Pl. dels arbres, s/n · Calaf Tel. 938 680 833

OFICINA DE TURISME DE ROSES Av. de Rode, 79 · Roses Tel. 902 103 636

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Alta Anoia · Tel. 938 680 366

OFICINA DE TURISME DE SANT PERE PESCADOR Ctra de la platja, s/n · Sant Pere Pescador · Tel. 972 520 535 OFICINA DE VILABERTRAN C/ Josep Reig i Palau, 10 · Vilabertran Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS OFICINA DE TURISME DE SANT SADURNÍ D'ANOIA C/ Hospital, 23 · Sant Sadurní d'Anoia Tel. 938 913 188 OFICINA DE TURISME DE SUBIRATS Edifici de l'estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Subirats Tel. 938 993 499

OFICINA DE TURISME DE LA LLACUNA C/ Major, 4 · La Llacuna Tel. 938 976 830

BAIX CAMP OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. ferran, 8 · Reus Tel. 977 327 155 OFICINA DE TURISME DE CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Cambrils Tel. 977 792 307 OFICINA DE CAPAFONTS C/ Les Fonts, 7 · Capafonts Tel. 972 505 902

OFICINA DE LA SELVA DEL CAMP Camí de Tarragona, 10 · La Selva del Camp · Tel. 977 844 630

OF. DE TURISME TERRES DE L'EBRE Rambla Felip Pedrell, 3 ( Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

OFICINA DE L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1· Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant · Tel. 977 823 328

BAIX EMPORDÀ

OFICINA DE MONT-ROIG DEL CAMP CN- 340 km1139 · Mont-roig del camp · Tel. 977 179 468 OFICINA DE TURISME DE PRADES C/ de la Muralla, 3 · Prades Tel. 977 868 302

BAGES OFICINA DE TURISME DEL BAGES Muralla de St. Domenèch, 24 · Manresa · Tel. 936 930 350 OFICINA DE TURISME DE CARDONA Av. del Rastrillo, s/n · Cardona Tel. 938 692 798 OFICINA DE TURISME DE MANRESA Pl. Major, 10 · Manresa Tel. 938 784 090 OFICINA DE TURISME DE MONTSERRAT Monestir de Montserrat Tel. 938 777 777 OFICINA DE TURISME DE SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Súria Tel. 938 696 984 OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE VILATORRADA C/Major, 91-93 · Sant Joan de Vilatorrada

BAIX EBRE OFICINA DE TURISME DEL BAIX EBRE C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308 OFICINA DE TURISME DE L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n L'Ametlla de mar · Tel. 977 456 477 OFICINA DE L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · L'Ampolla Tel. 977 593 011 OFICINA DE TURISME DE BENIFALLET C/ Major, 1 · Benifallet Tel. 977 462 005 / 977 462 331 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Deltebre Tel. 977 480 627 OFICINA DE TURISME DEL PERELLÓ C/Lluis Companys, 2 · El Perelló Tel. 977 491 021 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - RIUMAR C/ Coll Verd, s/n · Deltebre Tel. 977 489 309 OFICINA DE TURISME DE ROQUETES Av. Diputació, s/n · Roquetes Tel. 977 501 511

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310 OFICINA DE TURISME DE BEGUR Av. Onze de Setembre, 5 · Begur Tel. 972 624 520 OFICINA DE TURISME DE CALONGE - SANT ANTONI Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge · Tel. 972 661 714 OFICINA DE TURISME DE L' ESTARTIT Passeig Marítim, s/n. · L'Estartit Tel. 972 751 910 OFICINA DE TURISME DE LA BISBAL DE L'EMPORDÀ C/ L'Aigüeta, 17 ( edifici Torre Maria) La Bisbal de L'Empordà Tel. 972 645 500 OFICINA DE PALAFRUGELL Av. de la Generalitat, 33 · Palafrugell Tel. 972 300 128 OFICINA DE TURISME DE PALAMÓS Passeig del Mar, s/n · Palamós Tel. 972 600 550 OFICINA DE TURISME DE PALS C/ Hospital, 22 · Pals Tel. 972 636 161 OFICINA DE TURISME DE PLATJA D'ARÓ Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Platja D'Aró · Tel. 972 817 179 OFICINA DE TURISME DE SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Sant Feliu de Guíxols · Tel. 972 820 051 OFICINA DE TURISME DE TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Torroella de Montgrí Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT Ctra. Reial - N 340 · St. Feliu de Llobregat · Tel. 936 852 400 OFICINA DE TURISME DE CASTELLDEFELS C/Pintor Serrasanta, 4 · Castelldefels Tel. 936 352 727 OFICINA DE TURISME DE COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Collbató Tel. 937 779 076 OFICINA DE TURISME DE SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Santa Coloma de Cervelló · Tel. 936 305 807 OFICINA DE TURISME DE VALLIRANA C/Major, 612 · Vallirana Tel. 672 462 426

Oficines de Turisme de Catalunya BAIX PENEDÈS OFICINA DEL BAIX PENEDÈS Pl. Centre, 5 · Vendrell Tel. 977 157 171 OFICINA DE TURISME DE L'ARBOÇ C/Major 37 · L'Arboç · Tel. 977167 725 OFICINA DE TURISME DE CALAFELL C/Sant pere, 29 - 31 · Calafell Tel. 977 699 141 OF. DE TURISME DE COMA-RUGA Av. de Brisamar, 1 · Coma-ruga Tel. 977 680 010 OFICINA DE TURISME DE CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Cunit Tel. 977 674 777 OFICINA DE T. DEL VENDRELL Dr. Robert, 33 · El Vendrell Tel. 977 660 292

BARCELONÈS OF. DE TURISME DE BADALONA C/Francesc Layret, 78-82 · Badalona Tel. 934 832 990 OFICINA DE SANT ADRIÀ DE BESOS C/ Mare de deu del Carme, 115 Sant Adrià de Besos · Tel. 977 674 777 OFICINA DE TURISME DE BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Barcelona · Tel. 932 853 834 OFICINA DE TURISME DE BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl.Catalunya, 17 soterrani · Barcelona Tel. 932 853 834 OFICINA DE TURISME DE BARCELONA - AMADEU BAGUES Rambla de les flors, 88 · Barcelona Tel. 932 853 834 OFICINA DE TURISME DE BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Barcelona · Tel. 663 654 994 OFICINA DE TURISME DE BARCELONA - PALAU ROBERT Pg. de Gràcia, 107 · Barcelona · Tel. 932 388 091 OF. DE TURISME DE CAT. AEROPORT Aeroport El Prat (T1) · Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BERGUEDÀ OF. DE TURISME DEL BERGUEDÀ C/Barcelona, 49 3r · Berga Tel. 938 221 500 OFICINA DE TURISME DE BAGÀ C/Raval, 18 · Bagà · Tel. 619 746 099 OFICINA DE CASTELLAR DE N'HUG Pl. de l'Ajuntament, s/n · Castellar de n'Hug · Tel. 938 257 09 OFICINA DE TURISME DEL GÒSOL Plaça Major, 1 · Gosol Tel. 973 370 055 OFICINA DE LA POBLA DE LILLET Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · La Pobla de Lillet Tel. 687 998 541

OFICINA DE TURISME DEL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 938 258 046

CERDANYA OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665 OFICINA DE TURISME DE LLÍVIA C/ de les Fonts, 10 · Llívia Tel. 972 896 313 OFICINA DE TURISME DE PUIGCERDÀ pl. Santa Maria, s/n · Puigcerdà Tel. 972 880 542

CONCA DE BARBERÀ OFICINA DE TURISME DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Pl. del Mil·lenari, 1 · Espluga de Francolí · Tel. 977 871 220 OFICINA DE T. DE MONTBLANC Muralla Sta. tecla, 54 · Montblanc Tel. 977861 733 OFICINA DE TURISME DE SANTA COLOMA DE QUERALT C/ Patí del castell, s/n · Santa Coloma de Queralt · Tel. 977 880 478 OFICINA DE TURISME VIMBODI I POBLET Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet Tel. 977 871 247

GARRAF OFICINA DE TURISME DE CUBELLES Pl. del Castell, 1 · Cubelles Tel. 938 952 500 OFICINA DE TURISME DE SITGES Pl.Eduard Maristany · Sitges Tel. 938 944 251 OFICINA DE T. DE VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme, s/n · Vilanova i la Geltrú · Tel. 938 154 517 Pl. de la Vila, 10 · Vilanova i la Geltrú Tel. 938 935 555

GARRIGUES OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques · Tel. 973 142 658 OFICINA DE TURISME D'ARBECA C/Lleida, 32 · Arbeca · Tel. 973 160 182 OFICINA DE TURISME DE LA GRANADELLA Pl. de la Indepència, 1· Granadella Tel. 973 094 101

GARROTXA OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900

OFICINA DE TURISME DE BESALÚ C/ del Pont, 1 ( inici del Pont Vell) · Besalú · Tel. 972 591 240 OFICINA DE TURISME DE OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Olot Tel. 972 260 141 OFICINA DE TURISME DE PRESES Antiga estació, s/n · Preses Tel. 972 694 904 OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE ELS FONTS C/ Sant Pere, 2 · Sant Joan de les Fonts · Tel. 972 290 507 OFICINA DE TURISME VALL D'EN BAS Passatge Can Trona, s/n · Vall d'En Bas Tel. 972 692 177

OFICINA DE TURISME DE SANTA SUSANNA Av. del Mar · Santa Susanna Tel. 937 679 008 OFICINA DE T. DE PINEDA DE MAR Pl. de Catalunya, 1 · Pineda de Mar Tel. 937 625 038 OFICINA DE T. DE PALAFOLLS Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n · Palafolls Tel. 937 620 611

MOIANÈS OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Moià Tel. 938 301 418

MONTSIÀ

GIRONÈS

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

OFICINA DE TURISME D'ALCANAR C/Lepanto, s/n · Alcanar Tel. 977 737 639

OFICINA DE TURISME DE LLAGOSTERA Pg. Romeu, 4-B · Llagostera Tel. 972 832 322

OFICINA DE TURISME D'AMPOSTA Av. Sant jaume, 42-52 · Amposta Tel. 977 703 453

OF. DE T. DE CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

MARESME OFICINA DEL MARESME Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 937 441 616 OFICINA DE TURISME DE ALELLA C/ Riera Fosca, 2 ·Alella Tel. 935 554 650 OFICINA D'ARENYS DE MAR C/Riera Bisbe i Pol, 8 · Arenys de Mar Tel. 937 957 039 OFICINA DE CALDES D'ESTRAC C/ La Riera, 48 baixos · Caldes D'Estrac · Tel. 937 910 588 OFICINA DE TURISME DE CALELLA C/ Sant jaume, 231 · Calella Tel. 937 690 559 OFICINA DE T. DE CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Canet de Mar · Tel. 937 940 898 OFICINA DE TURISME DE MALGRAT DE MAR C/ Bellaire, 2 · Malgrat de Mar Tel. 937 655 642 OFICINA DE TURISME DE MATARÓ C/ La Riera, 48 baixos · Mataró Tel. 937 582 698

OFICINA DE LA GALERA C/ Sant Llorenç, baixos, 36 · La Galera · Tel. 977 718 339 OFICINA DE TURISME DE SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Sant Carles de la Ràpita · Tel. 977 744 624 OFICINA DE TURISME DE LA SÈNIA Pg. de la clotada, 23 · La Sènia Tel. 977 713 000 OFICINA D'ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Ulldecona Tel. 977 573 394

NOGUERA OFICINA DE LA NOGUERA Pg. Angel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933 OFICINA DE BALAGUER Avinguda Comtes Jaume d’Urgell, 5 (dins del museu) · Balaguer Tel. 973 445 194 OFICINA DE LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · La Baronia de Rialb Tel. 973 460 234

OSONA OFICINA DE TURISME D'OSONA C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 938 851 715 OFICINA DE TURISME DE MANLLEU Pg. de Ter, 2· Manlleu Tel. 938 515 176

OFICINA DE TURISME DE MASNOU Pg. Prat de la Riba, 16 · Masnou Tel. 935 571 834

OFICINA DE TURISME DE PRATS DE LLUÇANÈS Passeig de lluçanès, s/n · Prats de Lluçanès · Tel. 938 560 100

OFICINA DE SANT POL DE MAR Pl. de la Vila, 1· Sant Pol de Mar Tel. 937 604 547

OFICINA DE RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1· Rupit i Pruit · Tel. 938 522 003

Oficines de Turisme de Catalunya OFICINA DE T. DE TAVÈRNOLES C/ de l'Esglèsia, 1 · Tavèrnoles Tel. 938 887 308

OFICINA DE TURISME D'ASCÓ Carretera de Campucines, 21 · Ascó Tel. 977 406 583

OF. DE TUR. DE VILOBI D'ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava · Vilobi d'Onyar · Tel. 972 942 955

OFICINA DE TURISME DE VERDÚ Pl. del bisbe Comelles, 13 · Verdú Tel. 973 347 216

OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del migdia, 1 · Viladrau Tel. 938 848 035 OFICINA DE TURISME DE VIC Pl. del pes, edifici de l'Ajuntament, s/n · Vic · Tel. 938 862 091

SEGARRA

SOLSONÈS

VALL D'ARAN

OF. TURISME DE LA SEGARRA Passeig de Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300

OF. DE TURISME DEL SOLSONSÈS Crta. de la Bassella, 1 · Solsona · Tel. 973 482 310

OFICINA DE TURISME DE CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Cervera Tel. 973 534 442

OFICINA DE TURISME DE LA SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu · La Seva · Tel. 938 125 712

OFICINA DE TURISME DE GUISSONA C/Del Tint, 2, baixos · Guissona Tel. 973 551 414

OF. DE TUR. LA VALL DE LORD Crta. de Berga s/n · St. Llorenç de Morunys Tel. 973 492 181

OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D'ARAN PasseIg dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

PALLARS JUSSÀ

SEGRIÀ

OFICINA DE T. DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973 653 470

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ C/ Canyeret, s/n · Lleida Tel. 973 054 800

OFICINA DE TURISME D'ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 4 · Isona Tel. 973 665 062

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida Tel. 973 248 840

OFICINA DE TURISME DE LA POBLA DE SEGUR Av. Verdaguer, 35 · La Pobla de Segur Tel. 973 680 257

OFICINA DE TURISME DE LLEIDA C/ Major, bis · Lleida · Tel. 973 700 319

PALLARS SOBIRÀ OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002 OFICINA DE T. D'ESTERRI D'ÀNEU C/Major, 40 bis · D'Esterri d'Àneu Tel. 973626345 OFICINA DE TURISME DE LLAVORSÍ Crta. Vall de cardós, s/n · Llavorsí Tel. 973622008

PLA DE L'ESTANY OFICINA DE TURISME DE BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 · Banyoles Tel. 972 583 470

PLA D'URGELL OFICINA COMARCAL DE TURISME DEL PLA D'URGELL Av. Prat de la Riba, 1 · Mollerussa Tel. 973 711 313

PRIORAT OFICINA DE TURISME DE FALSET Pl. La quartera, 1· Falset Tel. 977 831 023 OFICINA DE T. DE MARGALEF Areà de Lleure del Pont, s/n · Margalef · Tel. 668 582 542 OFICINA DE TURISME DE ULLDEMOLINS Pl. de l'Esglèsia, 1· Ulldemolins Tel. 977 561 546

RIBERA D'EBRE OF. DE TURISME DE RIBERA D'EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Mòra d'Ebre Tel. 977 401 851

OF. DE T. DE CATALUNYA - SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

SELVA OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161 OFICINA DE TURISME D'ARBÚCIES C/ Major, 6 ·Arbúcies Tel. 972162 477 OFICINA DE TURISME DE BLANES Pl. de Catalunya · Blanes Tel. 972 480 103 OFICINA DE TURISME DE CALDES DE MALAVELLA C/ Vall·lobera· Caldes de Malavella Tel. 972 480 103 OFICINA DE T. DE CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà Rieres Buscarons i Gavarra · Canet de Mar · Tel. 937 940 898 OFICINA DE TURISME D'HOSTALRIC Camí dels Ollers, 1 · Hostalric Tel. 972 864 565 OF. DE TURISME DE LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Lloret de Mar Tel. 972 364 735 OF. DE T. DE MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Maçanet de la Selva · Tel. 972 858 005 OFICINA DE TURISME DE SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Sant Hilari de Sacalm · Tel. 972 869 686 OF. DE TURISME DE TOSSA DE MAR Av. Pelegri, 25 · Tossa de Mar Tel. 972 340 108

RIPOLLÈS OFICINA DE TURISME DE CAMPRODÓN C/ Sant Roc, 22 · Camprodón Tel. 972 740 010 OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE LES ABADESSES Plaça de l’ Abadia, 9 · Sant Joan de les Abadesses Tel. 972 720 599 OFICINA DE TURISME DE SETCASES Pl.Major, 1 · Setcases Tel. 972 136 089 OFICINA DE TURISME DE VALL DE RIBES Crta. de Bruguera, 2 · Vall de Ribes Tel. 972 727 728 OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Ripoll Tel. 972 702 351

TARRAGONÈS OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona Tel. 977 233 415 OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE TARRAGONA Rambla Nova, s/n · Tarragona Tel. 977 250 795 PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME DE TARRAGONA C/Major, 39 · Tarragona Tel. 977 250 795

TERRA ALTA OFICINA DE TURISME DE GANDESA Av. Catalunya · Gandesa Tel. 977420 910

URGELL OFICINA DE TURISME DE L'URGELL C/ Agoders, 16 · Tàrrega Tel. 973 500 707 OFICINA DE TURISME D'AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Agramunt Tel. 973 391 089 OFICINA DE TURISME DE BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Bellpuig Tel. 973 320 536 OFICINA DE TURISME DE VALLBONA DE LES MONGES C/Prat de la Riba, 6 · Vallbona de les Monges · Tel. 973 982 500

OFICINA DE TURISME DE ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Arties Tel. 973 641 612 OFICINA DE TURISME DE BÒSSOST Pg. Eduard Aunós, 1 · Bossost Tel. 973 648 157 OFICINA DE TURISME DE LES Av. Sant jaume, 39 · Les Tel. 973 647 303 OFICINA DE TURISME DE NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 977 179 468 OFICINA DE TURISME DE VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Vielha Tel. 977 179 468

VALLÈS OCCIDENTAL OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL ctra. N-150, km. 15 · Terrassa Tel. 937 273 534 OFICINA DE TURISME DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Sant Cugat del Vallès · Tel. 936 759 952 OFICINA COMARCAL DE TURISME DE TERRASSA Pl. Josep Freixa i Argemí· Terrassa Tel. 937 397 019

VALLÈS ORIENTAL OFICINA DE TURISME DE GRANOLLERS C/ Sant Roc, 14 · Granollers Tel. 938 794 980 OFICINA DE TURISME DE CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Caldes de Montbui · Tel. 938 634 140 OFICINA DE TURISME DE LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 938 423 900 OFICINA DE TURISME DE SANT CELONI C/Major, 53 · Sant Celoni Tel. 938 670 171

edita:

Tel. 93 249 7171 Tel. 973 071 222

dĂŠjate cuidar Av. Pau Casals, 55 La Pineda Platja Tarragona

www.aquum.es

Plans de Pensions BBVA

“El que donaria per viure estius a l’hivern”

I si comences a donar-ho ara mateix? Porta’ns el Pla de Pensions i et donem un

de bonificació, sobre qualsevol import.

Dona’t aquesta oportunitat. Pots fer-ho des de l’app de BBVA, bbva.es o a les nostres oficines.

Consulta a bbva.es les alertes de liquiditat, l’indicador de risc i el document amb les dades fonamentals per al partícip de cada Pla de Pensions. Informa’t de les condicions de la bonificació a bbva.es. Promoció vàlida des de l’1 d’octubre de 2017 al 31 de gener de 2018. El client s’ha d’adherir al Butlletí de Bonificació i mantenir-se en el Pla contractat almenys 5 anys. Entitat promotora i dipositària: BBVA. Entitat gestora: BBVA Pensiones S.A. EGFP.

Creant Oportunitats