OCTUBRE 2017 • N.34
TURISME · OCI · GASTRONOMIA
CATALUNYA
Una terra de mil sabors
DE COMPRES Per Barcelona
LA SEU VELLA Un lloc privilegiat
UN PARADÍS NATURAL Benvinguts a la Cerdanya
JORNADES DE L'ARRÒS Al Delta de l'Ebre
el SEGRIÀ la NOGUERA
l' URGELL
el SOLSONÈS
l' ALT URGELL
la SELVA
el PALLARS JUSSÀ
el BAIX CAMP
la CERDANYA
el PALLARS SOBIRÀ
la CONCA DE BARBERÀ
el BARCELONÈS
el MONTSIÀ
el BAGES 1
2
EDITORIAL
Temps de tardor!
J
a arriba el fred a les nostres terres i això comporta canvis. Canvi d'armari, de rutina, d'aliments de temporada i també de destinacions turístiques. Comencem a donar la benvinguda al temps de tardor, als bolets, a la neu, als fruits de la tardor, als paisatges marronosos i als camins de fulles. És temps de tardor i, des de la nostra editorial us hem preparat mil i una excursions i visites turístiques arreu de les nostres comarques catalanes. I si visiteu la fira del Bolet de Solsona? O ens en anem a la Fira Mercat Guilleries de Sant Hilari Sacalm? Preferiu la Fira del Torró i la Xocolata d'Agramunt? Sabem que és molt complicat de decidir entre tantes opcions que no podeu rebutjar així que us proposem una cosa: us animem a visitar-les totes! Estem segurs que cap d'elles us deixaran indiferent. I, com que som inconformistes i ens encanta descobrir infinits paratges dins de Catalunya, a les properes pàgines de la revista s'hi amaguen moltes més activitats, excursions i diversió en racons únics. En família, en parella o amb amics, Catalunya t'espera amb la seva gastronomia, els seus paisatges, muntanyes i parcs, fires i festes, les opcions no s'acaben i el fred no ens impedirà sortir al carrer a descobrir-ho tot!
el BARCELONÈS
8
el SEGRIÀ
12
l´ URGELL
22
el SOLSONÈS
28
el PALLARS el PALLARS
JUSSÀ 34
SOBIRÀ 38
la NOGUERA l´ALT
URGELL 50
el BAIX la CONCA
? s e r t l a s o n b m a Veniu
44
CAMP 56
DE BARBERÀ 58 el MONTSIÀ
60
el BAGES
66
la SELVA
70
la CERDANYA
79
CONTRACTACIÓ PUBLICITÀRIA
publicitat @ magazinepublicaciones.com
Tel. 667 560 225 info@magazinepublicaciones.com www.magazinepublicaciones.com
Delegació de Barcelona: Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71
Delegació de Lleida: C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222 Director Lluís Gómez: lluis@magazinepublicaciones.com Director Comercial Antonio Carrillo: toni@magazinepublicaciones.com Dept. Comercial Anna Arrom: anna@magazinepublicaciones.com
Per a la publicació de nous anuncis o variacions dels actuals, s’ha de comunicar abans del tancament de l’edició (dia 15 de cada mes). Passada aquesta data, si no s’ha rebut material nou, l’editorial procedirà a repetir el mateix del mes anterior. Aquesta publicació no pot ser ni totalment ni parcialment reproduïda, distribuïda, comunicada públicament ni utilitzada ni registrada a través de cap tipus de suport o mecanisme ni modificada o emmagatzemada sense prèvia autorització escrita de la societat editora. Conforme al que disposa l’article 32 de la Llei de Propietat Intel·lectual, queda expresament prohibida la reproducció amb finalitats comercials a través de recopilacions d’articles periodístics.
Dept. Redacció i Disseny Gràfic Alícia Farré: produccion@magazinepublicaciones.com Dept. Disseny Web Xavi Bonet: produccion@magazinepublicaciones.com
3
Catalunya
La Vall d’Aran
una terra de mil sabors
M
ar i muntanya. Paisatges de secà i de regadiu. Prats d'arbres fruites i d'espigues. Masies i cases de pagès. Pa amb tomàquet i caragols. Indrets que enamoren i una gastronomia exquisida. Catalunya vol compartir les seves terres amb tu per a que visitis tots els racons naturals, llocs turístics, les platges i cales i els monuments patrimoni de la Humanitat. Un lloc característic, una terra que estima el que té i que es fa estimar. Volem descobrir amb tu tot el que ens amaga i gaudir-ho junts. Per això, des de la redacció de tot el que trobaràs en les properes pàgines d'aquesta edició volem que et relaxin, que les sensacions et transportin a sentir la tranquil·litat i et provoquin el desig de voler visitar tots i cadascun dels indrets. Ens endinsem en una Catalunya cultural, de fires i festes i de museus
Alta Ribagorça
singulars. Parcs naturals on els camins et formen rutes, tant a peu o en bicicleta. Ens endisem en una Catalunya única, familiar i acollidora, que vol mostrar-se al món com un dels destins més turístics i culturals per part dels nostres visitants.
A
L’Alt Urgell
Una Catalunya on hi podrem trobar infinites activitats per a fer en família però també amb destinacions ideals per trobar la pau interior d'un mateix i respirar l'aire pur. Us animem a descobrir la nostra terra, tal com hem fet nosaltres, i a conèixer aquells racons desconeguts que tenim molt a prop de casa nostra.
Pallars Sobirà
Pallars Jussà
El Sols La Noguera La Segarra Pla d’Urgell L’Urgell
Segrià
Les Garrigues
A
Conca de Barberà Alt Camp
Priorat Baix Camp Terra Alta
Tarragonès
Ribera d’Ebre
Baix Ebre
Província de Tarragona Província de Lleida Província de Barcelona Província de Girona
Montsià
Baix Penedè
Unica Cultural
ANDORRA
La Cerdanya
El Ripollès
Festiva
Diversa
Alt Empordà La Garrotxa Pla de l’Estany
Berguedà
sonés Osona
Bages
Vallès Oriental Vallès Occidental
e
M
sm are
Ba rce lon ès
Alt Penedès
Baix Empordà
La Selva
Moianès
Anoia
ès
Gironès
Baix Llobregat
Garraf
Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.
Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.
Segrià (Lleida) Les Garrigues ( Les Borges Blanques)
Berguedà (Berga)
Conca de Barberà (Montblanc)
Pla d'Urgell (Mollerussa)
Bages (Manresa)
Alt Camp (Valls)
La Noguera (Balaguer)
Anoia (Igualada)
Baix Penedès (El Vendrell)
L'Urgell (Tàrrega)
Alt Penedès (Vilafranca del P.)
El Ripollès (Ripoll)
Tarragonès (Tarragona)
La Segarra (Cervera)
Garraf (Vilanova i la Geltrú)
Osona (Vic)
Baix Camp (Reus)
El Solsonès (Solsona)
Baix Llobregat (St. Feliu de Llogregat)
La Garrotxa (Olot)
Priorat (Falset)
Pallars Jussà (Tremp)
Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)
La Selva (St. Hilari Sacalm)
Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)
Pallars Sobirà (Sort)
Barcelonès (Barcelona)
Pla de l'Estany (Banyoles)
Terra Alta (Gandesa)
L'Alt Urgell ( La Seu d'Urgell)
Maresme (Marató)
Gironès (Girona)
Baix Ebre (Tortosa)
Alta Ribargorça (Pont de Suert)
Vallès Oriental (Granollers)
Baix Empordà (La Bisbal del Empordà)
Montsià (Amposta)
La Vall d'Aran (Viella)
Moianès (Moià)
Alt Empordà (Figueres)
5
Catalunya
Un país de parcs naturals Diferents racons naturals, entorns de costa, d'interior o de muntanya.
S
Ecoturisme de qualitat i indrets de Catalunya que et sorprendran.
i tanques els ulls i t’imagines envoltat d’espais verds on hi regna la calma i la tranquil·litat o t’imagines escoltar les onades del mar, és el moment de desconnectar i fer aquestes sensacions realitat. I és que a Catalunya, trobaràs entorns únics, de gran bellesa i paratges per perdre-s’hi i connectar amb la natura. Tant sigui al costat del mar o a la muntanya, la nostra terra acolleix 18 Parc Naturals que no et deixaran indiferent. Cada parc natural té un encant especial. Pots descobrir entorns de costa, d’interior o de muntanya, com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. És un indret d’una gran espectacularitat pels seus espais, muntanyes i d’una bellesa excepcional. A més, podem dir que és l’únic Parc Nacional de Catalunya, on l’aigua hi és la protagonista. Hi podràs trobar gairebé uns 200 estanys, envoltats de cingleres i d’una flora i fauna molt riques.
6
Descobreix-los!
Molt diferent a aquesta zona humida milers de racons per descobrir, i que on hi regna l’aigua i els seus estanys, conserven una gran riquesa patrimonial al paisatge de les terres de Girona i natural. hi trobem la Zona Volcànica de la Més del 30% del territori català està Garrotxa, que podria recordar a una protegit per preservar l’ecosistema reproducció verda de la superfície lunar. natural. El turisme de natura o la Hi trobem més de 40 cràters volcànics variant d’ecoturisme t’obre les portes a que recorden al terreny irregular de la observar i conèixer els valors i recursos Lluna però recoberta per una vegetació que ens ofereix el territori català rica i enlluernadora. dins aquests espais naturals únics: I d’aquí, ens traslladem a l’única conèixer la fauna salvatge, la flora i els Reserva de la Biosfera per la Unesco a paisatges. Catalunya, el Delta de l’Ebre. Hi destaca una fauna salvatge, l’esplendor de la zona i els seus espais i s’ha convertit en l’hàbitat aquàtic més extens de Catalunya. És un dels espais ideals per a l’observació d’aus i de la Més del 30% del característica fauna del Delta, on hi viuen més de territori català està 370 espècies. protegit per preservar Però aquests no són els l'ecosistema únics parcs amb gran importància a Catalunya natural. sinó que en trobarem uns quants més que amaguen
Altres parcs, zones naturals i espais protegits on gaudir dels paratges són:
Parc Natural del Cadí - Moixeró Les dues grans serralades del Cadí i Moixeró, unides pel coll de Tancalaporta, formen una barrera muntanyosa allà on es troben el Pirineu i el Prepirineu. En aquesta zona se situa el Parc Natural del Cadí – Moixeró. Els seus vessant formen cingleres escarpades. Els massissos del Pedra Forca, la Tosa i el Puigllançada formen unitats diferenciades. La vegetació és riquíssima: es coneixen unes 1400 espècies i subespècies vegetals, alguns d’endèmiques, com el julivert d’isard. Quant a la fauna, és rica i variada, i en aquesta destaca el picot negre, símbol del parc. Hi ha multitud de rutes senyalitzades que es poden fer a peu, a cavall o en bicicleta, i hi abunden instal·lacions de lleure, que ajuden en la realització d’aquestes activitats. Els pobles mantenen la seva arquitectura tradicional i alguns conserven nuclis medievals. Destaquen les esglésies romàniques de Sant Llorenç i de Talló. Camins històrics travessen la serra, com el camí de Coll de Jou o el pas dels Gosolans.
El turisme de natura o la variant d'ecoturisme t'obre les portes a observar i conèixer els valors i recursos que ofereix aquest territori.
Parc Natural de la Muntanya de Montserrat Montserrat és un massís emblemàtic situat al Bages, el Baix Llobregat i l’Anoia. El cim més alt és el Sant Jeroni i entre els més destacats hi ha els Ecos, el
municipis. Els parc consta de tres zones de reserva natural integral: l’illa de Caramany (amb llacunes litorals salobres), les Llaunes i els Estanys (entre els quals hi ha el de Vilaüt) i una zona de parcial. Al parc hi trobem un flora El Pedraforca, situat i una fauna variades. al Parc Natural del Cadí - Moixeró Destaquen els tamarius, Cavall el jonc marí, el canyís i la Bernat, salicòrnia. Pel que fa a la fauna, els Frares hi podem trobar gran quantitat de Encantats i les Agulles. rèptils, amfibis, peixos i mamífers. La vegetació és d’alzinars, rouredes i També els omnipresents insectes i pinedes i un gran nombre d’arbusts. els animals més emblemàtics de les La fauna no és especialment rica, zones humides, els ocells, tant els però compta amb indrets d’interès que hi viuen tot l’any com els que s’hi arquitectònic com el monestir, centre estan una temporada, en la seva ruta cap al sud, al final de l’estiu, o cap al de peregrinació notable. nord, a la primavera. L’excursionisme, activitats com l’escalada i l’espeleologia hi són activitats freqüents. Els excursionistes El Delta de l'Ebre gaudeixen de camins i senders de diversa dificultat, igual que els és l'única Reserva de la escaladors. Els espeleòlegs tenen a Biosfera declarada per la l’abast cavitat notables com les coves de Salnitre, a Collbató.
Parc Naturals dels Aiguamolls de l'Empordà Antigament aquests aiguamolls s’estenien per tota la plana de la badia de Roses i la del Baix Ter, de manera que el massís de Montgrí, entre l’Escala i Torroella límit de l’Alt i el Baix Empordà, s’aixecava com una illa enmig de les aigües.
UNESCO a Catalunya.
Els flamencs són uns dels principals atractius del Delta de l'Ebre.
Gran part de les zones protegides corresponen al terme municipal de Castelló d’Empúries, però el parc també s’estén per Palau - Saverdera, Pau i Peralada, entre altres 7
el BARCELONÈS
Un territori esplendorós Barcelona,
B
envinguts al Barcelonès! Un espai que s’estén entre la serralada de Collserola i el mar i que queda emmarcat entre els rius Llobregat i el Besós, tot i que els límits comarcals transcendeixen el curs d’aquest últim per englobar els nuclis de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià del Besòs.
Encara que el Barcelonès és la comarca més petita de Catalunya, és també la més poblada; l’espai urbà s’hi estén arreu i es prolonga per les veïnes comarques del Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental. El Barcelonès, a més de concentrar la major part de la població del Principat, centralitza l’activitat econòmica de Catalunya. Els serveis i les activitats comercials es localitzen principalment a la ciutat de Barcelona, que com a capital de Catalunya, és seu dels serveis generals i centrals de la comunitat autònoma, mentre que la indústria es localitza preferentment al voltant de la ciutat, a les àrees compreses entre aquesta i els nuclis urbans limítrofs; hi destaquen la metal·lúrgica, la química, la paperera, la de la construcció, les arts gràfiques, la tèxtil, l’electrònica i la informàtica. És gràcies a aquest potencial econòmic i comercial pel qual Catalunya és considerat un dels referents europeus.
8
la Ciutat Amiga de la Infància.
Barcelona vol que els seus ciutadans i visitants gaudeixin dels nombrosos atractius que la ciutat ofereix d’una manera equilibrada i respectuosa amb l’entorn. Per això, promou un model turístic basat en el respecte pels recursos de la ciutat en termes econòmics, socials, ambientals i
Barcelona promou un model turístic basat en el respecte pels recursos de la ciutat en termes econòmics, socials, ambientals i culturals. culturals. Per aquest motiu, i de manera sempre innovadora, Barcelona s’ha consolidat com una destinació turística compromesa amb la sostenibilitat, amb una gestió responsable del turisme i amb una estratègia transversal que vol garantir un model perdurable en el futur. Cosmopolita i moderna, Barcelona és també una ciutat feta a mida de la seva
població infantil: el 12% de la gent que hi viu té menys de 12 anys. L’oferta lúdica i cultural de la ciutat per als més petits és extraordinària i no s’acaba mai. És per això que, l’any 2007, UNICEF va reconèixer Barcelona com a Ciutat Amiga de la Infància, gràcies a les amplíssimes iniciatives que s’hi duen a terme per incloure i tractar els infants com el que són: ciutadans de la seva ciutat amb el dret a gaudir-ne. A Barcelona, en família no hi ha temps d’avorrir-se: hi ha museus pensants especialment per als nens i nenes i espais culturals que organitzen tallers per incentivar la seva curiositats i el seu coneixement; també obres de teatre i espectacles musicals, llibreries infantils, una potentíssima xarxa de biblioteques públiques que fomenten la lectura amb talles i contacontes, espais a l’aire lliure per córrer i jugar, centenars d’entitats per practica l’esport federat, l’Aquàrium i el Museu Marítim i un parc d’atraccions centenari, entre altres activitats. Per això, Barcelona es construeix també tenint en compte els petits i les famílies, els seus drets, opinions, necessitats i prioritats. De fet, l’Ajuntament de Barcelona organitza cada any una audiència pública als nois i noies de la ciutat gestionada des dels centres educatius.
A Barcelona no hi ha temps d'avorrir-se en famĂlia! Museus, tallers o l'AquĂ rium! No deixis escapar l'oportunitat i visita-ho! Barcelona ĂŠs per a petits i grans! Nombrosos atractius t'esperen a la ciutat!
On puc anar
de compres?
Barcelona una ciutat amb bon gust Anar de compres per Barcelona és tota una experiència. La ciutat manté comerços històrics i curiosos de tota mena on s’ofereixen productes d’altíssima qualitat: on hi ha res que no es pugui trobar a la Ciutat Comtal. Conviuen
L'elegància i el bon gust són la marca distintiva del comerç local. Es pot comprovar en els productes que es venen i en l'originalitat dels establiments, que s'ubiquen en vells edificis ara reformats i que aporten la bellesa i l'estil característics del comerç barceloní tradicional.
10
amb els aparadors de les grans marques de moda que solen ocupar les avingudes de tota ciutat cosmopolita, i Barcelona ho és: així, el passeig de Gràcies, la rambla de Catalunya i la part alta de l’avinguda Diagonal acullen els comerços internacionals més exclusius. En total, repartides pels deu districtes de la ciutat, hi ha 32.000 botigues, a banda dels mercats i els centres comercials. La moda d’autor amb segells propi ocupa bona part dels petits comerços que es multipliquen per barris com ara el Born i la Ribera, el Gòtic o Gràcia. L’elegància i el bon gust són la marca distintiva del comerç local: es respira en els productes que es venen i en l’originalitat dels establiments, molts d’ells ubicats en vells edificis ara reformats que aporten bellesa i estil a la idiosincràsia barcelonina.
Llibreries, comerços dedicats a la gastronomia més sibarita, antiquaris, curiositats, productes de disseny, galeries d’art, tèxtil i calçat, botigues especialitzades en l’imaginable i l’inimaginable, des de cereries a botigues de jocs de taula, passant per ganiveteries o establiments especialitzats en pesca, espardenyes o partitures de música. Tot es troba en l’entrament comercial de Barcelona, que manté el tarannà popular dels botiguers experts de tota la vida i que alhora aporta l’atenció més cosmopolita i multilingüe en les grans cadenes comercials. Passejar, remenar, olorar, triar, tastar, comprar... o no. Anar de botigues a Barcelona pot ser, definitivament, una experiència sensorial. Les més de 30.000 botigues de Barcelona es distribueixen al llarg i
dels dissenyadors espanyols més reconeguts, com Antonio Miró, Totón Comella o Purificación García. Al casc històric hi ha diversos carrers comercials que acullen les marques més populars de la moda. El carrer Pelai, l’avinguda del Portal del Àngel i els carrers adjacents són un eix fantàstic per fer compres. Al Gòtic i al Born i la Ribera abunden els comerços selectes dels sectors més diversos: gastronomia, moda, calçat, joies, art... A tots els barris de Barcelona el comerç és present: al voltant de cada mercat es desenvolupa una bona xarxa de botigues que demostra que Barcelona és una ciutat comercial per antonomàsia. Més informació a meet.barcelona.cat
"
ample de diversos eixos comercials repartits per tota la ciutat, alguns en zones de vianants. A la zona alta de Barcelona, al voltant de l’avinguda Diagonal, entre la plaça de la Reina Maria Cristina i els carrers adjacents a la plaça de Francesc Macià, es concentra una important zona de negocis i comerços, sobretot de moda. La zona coneguda com el Quadrat d’Or, un bloc d’illes de l’Eixample amb el passeig de Gràcia com a eix i on es concentren alguns dels edificis modernistes més valuosos de la ciutat, acull les marques de moda internacionals més exclusives i també les més populars mentre també conviuen amb les grans cadenes tèxtils. Aquí, també es concentren les botigues d’algunes
Les més de 30.000 botigues de Barcelona es distribueixen al llarg i ample de diversos eixos comercials repartits per tota la ciutat i en barris emblemàtics com el Gòtic o Gràcia.
La moda d'autor amb segell propi també ocupa bona part dels petits comerços que es multipliquen per tota la ciutat.
"
11
Segria Sec
Endinsa't en el territori
Coneixes la Comunitat del Segrià Sec? Saps quins municipis hi formen part i quin va ser l'objectiu principal pel qual es va crear? En aquest article trobaràs tota la inforamció sobre aquesta iniciativa de col·laboració econòmica i turística . No t'ho pots perdre!
L
a Comunitat de Municipis del Segrià Sec és una iniciativa conjunta dels Ajuntaments d’Almatret, Llardecans, Maials, Sarroca de Lleida i Torrebesses, la qual té per objectiu el foment del desenvolupament econòmic local d’aquest territori. Aquesta iniciativa troba els seus orígens en un seguit de projectes de col·laboració en l’àmbit del desenvolupament turístic, cap al 2009,que els municipis s’hi van anar afegint i van tirar endavant un Pla Estratègic Econòmic del Segrià Sec, el qual s’orientaria a establir un pla de treball per aconseguir aprofundir en la col·laboració i crear un ens de desenvolupament local conjunt. L’objecte de la Comunitat és el foment del desenvolupament econòmic i social local, la valorització del patrimoni cultural i la promoció del turisme del territori que formen els ajuntaments associats, per afavorir una optimització dels recursos municipals, millora en la prestació i la qualitat dels serveis que es donen als ciutadans dels municipis i una coordinació necessària de les accions i activitats que es porten a terme des dels Ajuntaments que formen la Comunitat. Per això, s’estableixen una sèrie de serveis per tal d’aconseguir l’objectiu de promoció i desenvolupament local dels indrets.
1. Tossals d'Almatret (Fotografia Xavier Blancafort)
• Servei de promoció turística: La realització d’activitats d’organització i de promoció del turisme, especialment oleoturístiques, de turisme de natura i cultural, la recerca de finançament per escometre la rehabilitació d’elements patrimonials i la creació de nous productes o paquets turístics regionals. • Servei de promoció econòmica: polítiques de concertació pública i/o privada, dinamització del comerç, empresa i ocupació, pactes territorials, millora dels perfils d’ocupacions, gestió d’ofertes de treball, creació de noves empreses, assessorament a empreses i mapes de necessitats. I en general, impulsar totes aquelles activitats que puntualment es considerin adequades per afavorir el desenvolupament econòmic local del Segrià Sec. El Pla va ser redactat el 2012 i a finals de 2013 es va aconseguir que el Servei d’Ocupació de Catalunya, el Servei Públic d’Ocupació Estatal i el Fons Social Europeu atorguessin un tècnic per liderar la implementació del projecte, en el marc dels programes de suport al desenvolupament local.
L'objectiu de la comunitat és el foment del desenvolupament econòmic i social local, la valorització del patrimoni cultural i la promoció del turisme del territori. 2. Església de Torrebesses.
TOSSALS D’ALMATRET i el seu mirador
Els Tossals d’Almatret (1) s’emplacen sobre les amples aigües de l’Ebre, al límit sud de l’Aiguabarreig – la confluència del Segre, Cinca i Ebre. Es tracta d’un espai natural de pronunciats contraforts coberts de pi blanc amb sotabosc de màquies continentals. Atapeïdes pinedes formen una illa de boscos en un entorn caracteritzat pels oposats ambients àrids de màquies i brolles. Aquest espai d’interès natural fou protegit l’any 1992 per la Generalitat de Catalunya a fi de salvaguardar aquestes comunitats forestals tan escadusseres a la depressió de l’Ebre, la fauna i flora de gran importància biogeogràfica que acullen i, particularment, uns paisatges d’extrema bellesa on el verd dels costers abruptes i boscos inaccessibles cau sobre els blaus meandres de l’Ebre camí del Delta.
POBLAT D’ADAR, a Llardecans
Adar és una entitat de població al municipi de Llardecans declarat bé cultural d’interès nacional. El tossal on hi ha el vilatge és un esperó destacat que domina la vall d’Adar pel nord, la de Bigues i Maials, pel sud i la unió de totes tres per l’oest. El més interessant en aquest indret és l’existència, al planell que hi ha el cim del turó, de nombroses restes de murs dels habitatges del poble que hi hagué a l’època medieval. Al sector sud-oest és on es veu més bé. S’endevina l’existència de set o vuit parets paral·leles, separades entre elles uns 3 o 4 i que cloïen, a banda i banda, uns espais rectangulars que corresponen a uns habitatges. El gruix dels murs, fets amb carreus, és d’uns 70 cm. La seva superfície és gairebé plana i fa uns 80 m de llargada per 40 m d’amplada. Al bell mig hi destaca una capella dedicada a Sant Marc, datada del segle XVIII. Darrere de l’indret, hi ha l’element més singular del lloc: un arc de diafragma (5) apuntat que resta dret sense cap estructura a la vora.
L’ANTIC MAIALS, la Vilaclosa i la Vall dels Horts
Maials és un petit poble ple d’història la qual podem trobar a qualsevol racó de la vila sobretot a la Vilaclosa, la part vella del poble que encara conserva algunes restes de l’antic Maials, com la muralla, el castell o l’església. A l’indret de la Vall dels Horts, es podrà gaudir d’una magnífica vista del paisatge (3) i d’unes quantes construccions antigues
3. Vistes Maials (Fotografia segriasec.org)
Aquesta iniciativa començà al 2009 amb un seguit de projectes de col·laboració en l'àmbit del desenvolupament turístic que i els municipis s'hi van afegint per crear un Pla Estratègic Econòmic del Segrià Sec. com ara masos, pou i el rentador tradicional, on avui en dia hi ha uns bancs i taules per poder fer-hi un pícnic i descansar.
EL CASTELL, de Sarroca de Lleida
Avui en ruïnes (4), edificat sobre un talús amb una forta pendent, sembla que va ser construït durant el Baix Imperi Romà i que els àrabs van transformar en fortalesa per protegir-se dels atacs dels cristians. Avui en dia, encara en resten la base i una torre arruïnada. La base és de construcció aràbiga, potser aprofitant carreus més antics (d’una possible fortalesa durant el Baix Imperi als límits de la Ilerda romana), però la major part de l’edifici conservat correspon als segles XIII i XIV. Després de la Reconquesta, el castell va ser reconstruït com abans i la torre que encara existeix avui és d’origen cristià, reconstruïda pels Senyors del Castell. Els vestigis més antics són els murs del basament i les voltes subterrànies, mentre que la torre subsistent és d’època gòtica, amb finestrals, portes i lleoneres d’aquest època.
TORREBESSES i "l'Església que va matar el fred"
Al setembre de 1869 es va col·locar la primera pedra del que havia de ser el temple parroquial de la vila de Torrebesses dels temps moderns. Era una obra pròpia d’un poble que tenia aspiracions de modernitat i buscava una solució a la falta de cabuda en l’església petita que, ens les grans festes, no podia acollir al seu recinte la totalitat de la gent. Però el desastre climatològic de l’any 1870, amb la mort dels arbres de la comarca i també els del poble per causa dels intensos freds i gelades d’aquell any, van deixar sense recursos per més de tres anys consecutius tot un poble, que va haver de renunciar a aquell projecte. L’alcalde, va haver de vendre totes les terres que tenia per a poder atendre els creditors i pagar els diners gastat fins a aquells moments. Així doncs, va quedar l’església començada però inacabada. Avui en dia és coneguda com “ L’església que matà el fred ”(2).
4. Castell de Sarroca de Lleida
5. Arc de diafragma a Adar.
(Fotografia mapio.net)
Gimenells
i Pla de La Font
El municipi de Gimenells i els seus voltants són dignes de visitar. Bellesa, peculiaritat i història, molta història. Ens endinsem a conèixer curiositats, històries passades però que, avui en dia, encara perduren en la memòria dels seus habitants i dels seus indrets. Començarem pel Castell, situat a les afores del municipi en direcció Sucs. És un Castell restaurat recentment i que ha viscut moltes històries, ja que té més de 1000 anys. La seva visita és perfecta per complementar una ruta en bicicleta o per gaudir de les seves vistes on es pot observar tots els dominis de la Vall de Camarasa i el territori del Pla de la Font. Gimenells i Pla de la Font són municipis on hi ha molts camins i carreteres secundàries que donen accés a l’abundància d’hectàrees destinades a terrenys rústics, finques i boscos. Això fa que aquestes vies d’accés siguin perfectes per gaudir d’una jornada amb bicicleta tot terreny (BTT) i al mateix temps gaudir d’unes vistes úniques passant pel Castell de Gimenells o per la Zona el Mirador de Pla de la Font.
BOTIGA · Restaurant · Cafeteria · Celebracions
www.tugues.com Botiga: Av. Rovira Roure, 5 · 25006 LLEIDA Tel. 973 248 766 Obrador: Pol. La Nora C. Pallars · 25660 ALCOLETGE Tel. 973 196 828
14
el SEGRIÀ El Mirador del Pla de la Font situat a dalt d’un turó envoltat de pins és una de les zones del municipi on es pot gaudir d’unes vistes excepcionals, de la pau i la tranquil·litat. És una zona poc modificada per la mà de l’esser humà i això fa que una vegada a dalt del mirador, només puguem observar indrets verds, com les pinedes, serres, zones de secà...o cap a l’altra banda, trobarem embassaments i tot el terreny destinat al cultiu de cereals, farratges o fruiters on els nostres pagesos treballen dia a dia.
la totalitat de les instal·lacions com les vaqueries, les cases treballadors, sales d’experimentació, la plaça central... És un petit poblat actualment gairebé deshabitat però restaurat i mantingut al 100% on el banc de les façanes i el verd de la vegetació predomina per tot arreu. Avui en dia, un dels edificis del centre està destinat a la gastronomia, on el grup Malena, amb una estrella Michelin i a càrrec del conegut xef Xixo, treballa oferint una cuina única, variada i de qualitat on la
Un dels llocs que val la pena de visitar és el Centre Tecnològic de Colonització situat als afores del nucli urbà, on encara es conserven les instal·lacions de les vaqueries, les cases dels treballadors, sales d'experimentació i la plaça central. Ens anem apropant al nucli urbà de Gimenells. Un altre indret digne de visitar és l’antic Centre Tecnològic de Colonització (actualment propietat de l’IRTA) situat als afores del casc urbà en direcció a Sucs, on encara es conserven
natura i la gastronomia es combinen de la millor manera possible. A més, altres empreses de gran renom com Malena també són conegudes per la zona. És el cas de la Casa Sibilló, on s’ofereixen productes artesans de Continua a la pàg. 18
Plat cuinat a Malena, restaurant emblemàtic de la zona.
Desde 1947, oferint una cuidada elaboració dels nostres plats amb productes de primera qualitat, garantizant un excel·lent servei
Av. Vint i Set de Gener, 50 25182 AITONA (Lleida) T. 973 794 011 · M. 655 697 544 15
proximitat amb les millors matèries Obrer i l’Ajuntament. Gimenells i Pla al seu dia, van ingressar al projecte primeres i on es produeixen aliments de la Font és un municipi bonic on tota de l’OTA (Obra Tutelar Agrària de com llet pasteuritzada, iogurts i persona que ve de fora sempre acaba Menors), destinat a nens/es que dient la mateix frase: “Teniu un poble havia perdut la seva família durant formatges, entre d’altres. La gastronomia no s’acaba aquí. El molt bonic, amb molt bona presència la Guerra Civil. Aquests habitatges municipi compta amb molts bars i i molt acollidor”. Això és degut a una estan juntament amb altres edificis en restaurants on es poden degustar els bellesa inexplicable, l’amplitud dels desús o d’altres habitats, com l’antic productes més naturals de la terra i seus carrers, els habitatges baixos, la menjador, les oficines, les antigues la bona mà dels cuiners i cuineres ben preocupació dels nostres habitants per cases del tutors... totes elles edicions peculiars i amb moltes històries experimentats porten els negocis per explicar. Gimenells i Pla de la Font culinaris de l’indret a recordarlos com a sabors únics, autèntics i La proximitat de l’indret al són municipis on hi ha naturals per part dels seus visitants. circuit d’Alcarràs, famós per les molts camins i carreteres Ja ens hem endinsat en el cor del seves instal·lacions i extensió poble i ara parlem del casc urbà secundàries que donen accés de terreny, fa que el poble de de Gimenells. La zona propera a Gimenells sigui un lloc de pas per a l'abundància d'hectàrees gaudir de la gastronomia, per fer la Plaça Espanya, on està situada l’Església de la Verge del Roser i destinades a terrenys rústics, compres o com a lloc d’evasió l’Ajuntament és un dels llocs més i tranquil·litat després d’una finques i boscos. emblemàtics del poble de Gimenells jornada motoritzada. Gimenells on conserva el blanc i les porxades té una relació molt estreta amb el típiques dels pobles sud americans ja tenir la seva façana ben neta i pintada, motor ja que en dues ocasions ha sigut que aquesta zona va ser dissenyada la quantitat de zones verdes i el seu el lloc on s’han celebrat campionats de durant el període del colonització del constant manteniment, són factors Catalunya i Espanya de Supermotard. prestigiós arquitecte Alejandro de que expliquen aquesta impressió als Jornades de soroll i emoció, en un la Sota reconegut mundialment per visitants de la zona. poble tranquil i ple de contrastos haver estat el que va donar forma Ja si tornem direcció Lleida, trobarem inexplicables. a tots els pobles colonitzats durant Santa Maria de Gimenells, coneguda Per més informació sobre la zona, l'època. Pla de La Font també conserva pel seu grup de cases amb una gran podeu consultar la pàgina web aquest toc peculiar d'aquests pobles, història. Avui dia consta d’un seguit www.gimenells.cat sobretot pel que fa als habitatges d’habitats on encara resideixen propers a l’església de Sant Josep
famílies formades per persones que,
El municipi compta amb molts restaurants on es poden degustar els productes de la terra i al bona mà dels cuiners/res ben experimentats/des porten els negocis culinaris de l'indret a recordarlos com a sabors únics, autèntics i naturals per part dels seus visitants. 16
Elegància, història,
majestuositat. En el punt
més alt de la ciutat hi regna
la Seu Vella, la catedral més emblemàtica i, sens dubte, el tret més distintiu de la ciutat.
La Seu Vella està
considerada com un de les millors produccions
artístiques de l'arquitectura catalana.
C
om tots sabem, la Seu Vella no és l’única catedral de la ciutat, així que també s’ha de nombrar la Catedral Nova, situada al carrer Major. La Seu, però, és la més antiga i està considerada com una de les millors produccions artístiques de l’arquitectura catalana del segle XIII i és singular i representativa quan a l’extensió de l’arquitectura medieval europea. Tot el conjunt de la Seu Vella està format per 4 zones ben diferenciades: la catedral antiga, el Castell del Rei o de la Suda, la fortificació miliar i algunes restes arqueològiques que encara es conserven avui en dia.
18
Tot el conjunt
monumental de la Seu
Vella està format per 4 zones ben
diferenciades: la
catedral, el Castell
del Rei, la fortificació
militar i algunes restes
arqueològiques.
Com s’explica a la pàgina web de la Seu Vella, a www.turoseuvella.cat, el joc de volums i perfils que genera el monument són un compendi de la història de Lleida i del turó en particular. La posició estratègica d’aquest tossal, enlairat en un paisatge de plana, ben comunicat en totes direccions i amb la proximitat del riu Segre, permeté des de l’antiguitat una ocupació ininterrompuda. La Iltirta ibèrica, la Ilerda romana i la Larida musulmana romanen sota el seu subsòl, així com l’excel·lent barri gòtic que s’hi anava aposentant de forma majestuosa a l’època medieval, deixant la Seu Vella i el Castell del Rei com a testimonis més destacats.
La Seu Vella
Text: Turó de la Seu Vella Fotos: ALFA Fotografia & Helena Farré
L'Església de la Seu
conserva una escultura
d'altíssima qualitat que permet situar-la com la
producció catalana més
progressiva, una fortificació militar. Els dos únics edificis que no es van enderrocar, el castell i la catedral, van ser transformats en tristes casernes militars, ús que malauradament es perllongaria fins a l’any 1948.
destacada del segle XIII. Les pèrdues irreparables i els usos indesitjables de l’emblamàtic monument arribarien amb l’època modera i els conflictes bèl·lics d’abast europeu, quan tot el turó fou arrasat i en el seu lloc s’hi va instal·lar, de formar
Amb una alçada de seixanta metres i una escala cargolada de dos-cents trenta-vuit graons, el campanar de la Seu Vella permet gaudir d’unes vistes inigualables de tota la ciutat. Es troba situat a l’angle sud-oest del claustre i va ser construït entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV. És
de planta octogonal i la seva estructura exterior consta de dos cossos, un de molt alt i ample amb finestres i un altre de més petit i estret coronat per gablets. Pel que fa a la seva estructura interior, destaca la caixa d’escales i diferents plantes amb usos diversos. La planta baixa va ser convertida en una capella privada i les altres estaven destinades per a la maquinària dels rellotges i la ubicació de les campanes. Definida com una de les millors produccions artístiques de l’arquitectura catalana del segle XIII i, per extensió, de l’arquitectura medieval europea, la Seu Vella és una catedral singular que no deixa indiferent ningú. 19
Un dels claustres més grans de l’arquitectura gòtica Les grans dimensions del claustre i la seva riquesa compositiva el caracteritzen com un dels més grans de l’arquitectura gòtica a Europa. Les traceries dels finestrals, així com el variat repertori dels capitells, el converteixen també en un espai únic. El claustre queda configurat per quatre galeries i disset finestrals apuntats, dotze dels quals envolten el pati central i els cinc restants es disposen oberta a la ciutat fent de mirador excepcional.
Les grans dimensions del claustre i la seva riquesa compositiva el caracteritzen com un dels més grans de l'arquitectura gòtica a Europa.
A la banda contrària del mirador, s’hi troben les portes de comunicació de la Canonja, entre les quals destaquen les dues renaixentistes, la Porta de la Sala Capitular i, especialment, la Porta Nova de Santa Maria d’Antiga, considerada el millor exponent d’aquest nou llenguatge a les terres de Ponent.
L’Església L’Església del monument és de planta basilical de creu llatina, amb tres naus i un transsepte on s’obren 5 absis. El cimbori, l’originalitat del qual es basa en el seu doble cos mural que el circumda completament, és de planta octogonal sobre trompes. Regular i simètric, l’edifici que Pere de Coma va dissenyar imposa solemnitat. La perfecta interdependència entre els pilar cruciformes romànics i les voltes de creueria gòtiques donà com a resultat un espai monumental, ampli i carregat de plasticitat. Les setze columnes que envolten els potents pilars de suport evidencies el trànsit al gòtic i alhora palesen una clara voluntat d’embelliment escultòric que trobà continuïtat en finestres i portalades. La façana principal romànica comunica amb el claustre i consta de tres portes. Les laterals són més senzilles, i és la central la que rep tot el protagonisme. La porta de la nau central, o Portal Major, defineix el model de portalada de l’anomenada Escola de Lleida, sense timpà i amb arquivoltes en degradació profusament decorades.
Escultura Malgrat la pèrdua d’una importantíssima part del patrimoni artístic que ornamentava la catedral, l’església conserva una escultura d’altíssima qualitat que permet situar-la com la producció catalana més destacada del segle XIII. L’anàlisi de les seves característiques estilístiques ha permès identificar diferents tallers, que bé familiaritzats amb l’escultura italiana, bé influenciats pels models del sud de França, hant donat pas a un repertori ornamental que definirà l’anomenada Escola de Lleida d’escultura romànica. Antic i Nou Testament, cicles narratius d’alguns sants, entre els quals destaca el de Sant Jaume, escena de lluita entre el bé i el mal, entre l’home i el pecat, són termes habituals 20
en l’escultura de l’església. Tanmateix, dins del repertori hi ha un tema, el de l’Anunciació, que es repeteix reiteradament i que cal vincular amb la titularitat de la catedral, atès que quedà consagrada a Santa Maria. En canvi, el claustre és escenari d’una eclosió de motius vegetals, florals i animals on fulles de parra, raïms i éssers fantàstics intenten fer-se lloc enmig de tanta natura. Els capitells concentren bona part de l’esctultura sense oblidar, però, les portalades, les cornisses, les mènsules o les claus de la vola, moltes d’aquestes encara amb restes de policromia.
Les poques restes pictòriques conservades a la Seu Vella, tant a l’interior com a l’exterior, són una mostra de les tasques d’embelliment que molt probablement ja s’iniciaren amb anterioritat a la consagració de l’església l’any 1278. La tècnica utilitzada majoritàriament és el fresc, per bé que també hi ha alguna exemple de pintura al tremp, encara que menys freqüent. De la mateixa manera que en l’escultura, les influències del sud de França hi seran presents juntament amb altres de procedents de centres artístics situats al nord de Catalunya. Pel que fa a la cronologia, la majoria s’adscriuen al segle XIV dins del gòtic lineal. La policromia recuperada i restaurada es troba a l’interior de capelles on es decora els murs, però sense deixar de banda que la policromia també es féu extensible a l’escultura arquitectònica.
El campanar de la Seu Vella té una alçada de seixanta metres i l'escala cargolada compta amb un total de dos-cents trenta-vuit graons. És de planta octogonal i la seva estructura exterior consta de dos cossos, un d'ample i alt amb finestres i un altre de més petit i estret coronat per gablets.
Un recorregut al voltant de la catedral ens permet comprovar com la façana de la catedral encarada al Castell del Rei és sòbria i austera. No passa el mateix amb la façana encarada al riu Segre, lliure d’obstacles per a la seva contemplació i amb gran protagonisme arquitectònic i escultòric. I un d’aquests espais de gran protagonisme són les portalades, un dels elements distinutius de la Seu. • Porta de Sant Berenguer: És la més senzilla de totes, on l’única decoració escultòrica es troba a la cornisa de coronament i al crismó que es localitza a la part central. Es diu que aquesta fou la primera porta que es va construir. • Porta de l’Anunciació: És considerada el punt de partida de l’Escola de Lleida, ja que concentra en arquivoltes, àbacs i capitells tot un món de petites figures contingues en motius vegetals o sanefes que posteriorment torben la seva màxima expressió a la porta de la nau central del temple i a la Porta dels Fillols. • Porta dels Fillols: Es coneguda per ser el Portal de la Seu, ja que forma l’accés principal a la catedral. Els mateixos motius ornamentals hi tornen a ser presents de forma exuberant en arquivoltes, àbacs, capitells i frisos per acabar en una imponent cornisa. • Porta dels Apòstols: El nom de la portada ve de les dotze imatges dels apòstols que la presidiren i que es conserven molt fragmentades. Temps enrere, esdevingué l’accés principal al conjunt catedralici, atès que la façana romànica del temple havia quedat sacrificada amb la construcció del claustre.
21
l´ URGELL
7 i 8 d'octubre de 2017 Torrons, xocolata i tradició, molta tradició. L’inici de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra es munta a l’any 1988 quan a iniciativa del Foment Pro-Mercat d’Agramunt i Comarca es va organitzar un mercat dedicat al torró. La bona acollida que va tenir la iniciativa va animar als organitzadors a obrir la participació a altres sectors i, a l’any següent, es va celebrar la primera Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra. De llavors fins avui, la fira ha evolucionat i es tracta un punt de referència dins el calendari firal de les Terres de Lleida.
UNA MICA D’HISTÒRIA... En la 2a edició de la Fira, el 1990, es va ampliar el recorregut de la Fira. Al carrer Sió d’Agramunt, s’afegiren les parades d’artesania, a l’avinguda de Catalunya i a la plaça Fondandana, les de vins i caves, les degustacions i la jardinera. I així, la fira anava creixent i consolidant-se com una de les referents de la gastronomia catalana.
22
Fira del Tor ró i la Xocolata a la pedra d’ Agramunt Ja a la 4a edició, l'any 1992, es va traslladar per primer cop el sector dels torrons i organismes oficials al pavelló poliesportiu. En les següents edicions la zona d'exposició va anar augmentant, fins l'any 1995 on l'elevat nombre d'expositors va obligar a instal·lar un carpa de 800 m2 annexa al pavelló. Allí, s'hi van ubicar les empreses i les entitats procedents d'arreu del país. • L’any 1997, es va habilitar una zona de pàrquing per a facilitar l’accés dels visitants i s’instal·là una nova carpa de 400 m2: la Carpa de la Cuita, on es pot veure, també avui dia, l’elaboració del producte típic de la vila, a més de coques elaborades per pastissers i plats cuinats per restauradors de la vila. D’aquesta manera, continuava la forta expansió de l’espai firal que comptava amb sectors força diferenciats: parades artesanes, automoció, torronaires, indústries de la vila, institucions i atraccions infantils. Continua a la pàg. 26
23
Situat en un entorn idíl·lic, cuina d’autor per només 10,50€. Terrassa interior, esdeveniments, menjadors íntims i especials.
I a més, casa rural, museum i obres d’art! C/Camí de l’Estació, 49 Anglesola • 973 308 328 www.calisidre.cat
• En la X fira, a la plaça del Pou es realitzà la primera Menestralia o mostra d’oficis antics, això va fer que algunes parades, que fins aleshores s’havien ubicat a la plaça del Pou, fossin traslladades a la plaça de l’Església i al carrer de Sant Joan. Amb aquesta modificació, el recorregut firal va passar a ser de 1,5 km. • Seguint amb aquesta expansió, l’any 1999, en la XI Fira, es traslladà la zona d’atraccions a l’altre marge del riu Sió, deixant espai per a realitzar exposicions de maquinària agrícola i d’altres sectors. A partir d’aleshores la fira va mantenir el seu perfil de fira multi-sectorial afegint novetats diferents al llarg de les següents edicions. L’any 2009 es va fer un pas endavant amb la creació de l’Aula del Gust, fomentant el principal objectiu de la direcció de potenciar el món del dolç. L’Aula del Gust va referent a les terres de Lleida com a promotor de producte dolç. • L’any 2012 es va introduir demostracions d’elaboració de Xocolata a la Pedra a la carpa on es fan les demostracions de cuita del torró. • L'any 2013 fou quan es va estrenar l’Espai Degustació que es troba dins el pavelló agroalimentari. Aquesta és una zona destinada a les demostracions d'alguns dels productes agroalimentaris de la terra i de proximitat. Aquest espai de degustació, juntament amb l’Aula del Gust, donen un toc de distinció a la nostra fira fent-la més dinàmica i participativa. • Per tal d'incloure alguna nova experiència, l’any 2015 es va apostar per seguir amb la moda dels mercats gastronòmics amb la creació de d'una nova zona, l’Espai Foodgonetes, una àrea de descans per donar un respir al visitant que mentre tasta les especialitats que ens ofereixen les food trucks participants pot gaudir del bon fer dels grups musicals novells que ens ofereixen el La fira ha evolucionat seu repertori amb al llarg dels anys i música en directe.
avui dia és un punt
També cal destacar la primera edició de la de referència en el Ruta Gastronòmica del Torró i la Xocolata calendari firal de les a la Pedra. Durant els dies posteriors a la fira Terres de Lleida. es va poder degustar, en una desena de restaurants de la comarca, des d’un punt de vista diferent, creatiu i original menús basats especialment en el Torró i la Xocolata a la Pedra els dos productes tradicionals del territori.
L'Espai Degustació de
l' URGELL
la Fira, juntament amb
l'Aula del Gust, donen un toc de distinció a la fira fent-la més dinàmica i participativa.
producte de qualitat El Torró d’Agramunt té el reconeixement d’Indicació Geogràfica Protegida i està qualificat com a producte de gran qualitat. Així doncs, un dels principals objectius de la fira és potenciar aquest torró i la xocolata com a referent gastronòmics d’Agramunt. I és que l’indret es vol convertir en un dels punts de trobada del món del dolç de Catalunya i pretén ser un espai d’intercanvi de coneixements, d’afirmació sectorial, de mostra culinària i de promoció turística del territori. I és que el visitant té l’oportunitat de passejar per vila i conèixer la riquesa del territori i, a més, des de l’oficina de turisme s’ofereixen visites guiades als punts més emblemàtics.
L’Aula del Gust és un espai d’uns 100 m2 dins el pavelló dolç destinat a fer-hi demostracions en directe i tastos guiats. Aquest espai, des de la seva creació, ha ajudat a adquirir un grau d’excel·lència a la nostra fira, gràcies a la diversitat de demostracions, tastos guiats i conferències especialitzades que s’hi han portat a terme de la mà de reconeguts pastissers i personatges de gran renom vinculats al món gastronòmic. És un espai molt consolidat i molt ben valorat pel visitant que el considera un dels principals atractius de la fira, ja que el permet ser partícip de les activitats que s’hi duen a terme. L’entrada a aquest espai val 2 euros i es pot adquirir anticipadament a través de l’Oficina de Turisme d’Agramunt situada a la plaça del Pou, o trucant al 973 391 089 la setmana prèvia a la fira o al Punt d’Informació del recinte firal durant els dies de la fira.
Menú diari
11€
Menú cap de setmana i festius
18 €
25
degustacions exquisides Aquest espai està ubicat al centre del pavelló agroalimentari i està pensat per fer-hi tastos i demostracions de productes del sector agroalimentari i de proximitat com poden ser: vins, caves, cerveses artesanes, mels, formatges, entre altres. El visitant pot participar dels diferents tastos i maridatges que s’hi duen a terme per a un preu simbòlic de 2 euros. Les ponències són a càrrec de reconeguts enòlegs o bé dels mateixos expositors que donen a conèixer les novetats dels seus productes. Juntament amb l’Aula del Gust, és l’espai més ben valorat de la fira perquè permet participar de forma activa a les activitats.
L’espai de les Foodgonetes és el pulmó de la fira. Un racó que et permet fer un respir després de fer el recorregut per tots els espais expositius. Una desena de food trucks ens ofereixen el millor de la cuina nòmada a la vegada que podem estar escoltant música en directe de grups emergents que amenitzen aquest espai.
més enllà de la Fira Des de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt es va organitzat per primer cop l’any 2015 la Ruta Gastronòmica del Torró i la Xocolata a la Pedra, en la qual hi van participar diversos restaurants de la comarca de l’Urgell els dies posteriors a la Fira. En vista de la bona acceptació que va tenir s’ha continuat amb aquesta iniciativa però ara es duu a terme durant tot el mes d’octubre. En aquestes jornades, els restaurants participants ofereixen un menú basat en el torró i la xocolata a la pedra. Així, ambdós productes es presenten com a protagonistes en noves propostes gastronòmiques, tant dolces com salades, per tal d’atorgar-los el reconeixement que mereixen com a productes tradicionals i propis del territori. L’objectiu de la Ruta és ajudar en la desestacionalització del consum d’aquests productes; integrant-los en noves creacions culinàries més enllà del concepte de postres; com també promoure el sector de l’hoteleria i restauració de la nostra comarca.
Un dels principals objectius de la fira és potenciar el torró i la xocolata com a referent gastronòmics de la terra. 26
27
el SOLSONÈS
Solsona
P
assejant per Solsona, us endinsareu en una ciutat plena d’història i de tradicions arrelades que es respiren per tots els racons del nucli antic, en una població de gegants i bestiari folklòric, de tradició ganivetera i artesania alimentària. Tot i els diversos punts d’interès de la ciutat, ens centrem en la tradició cultural i folklòrica. I és que el folklore solsoní destaca per la seva majestuositat i la qualitat artística, en molts casos vinculada al segells dels desaparegut artista geganter Manel Casserras. Des de l’any 2012, els gegants i demés improperis de la Festa Major de Solsona es poden veure a l’anomenat Quarto dels Gegants. La primera referència sobre els gegants data del 1675, quan va aparèixer una primera parella. La segona parella arribaria l’any 1727, amb motiu de la translació de la imatge de la Mare de Déu del Claustre. Les figures femenines han anat adaptant la seva imatge a la moda de cada temps; no va ser fins a l’any 1935 que van començar a vestir de forma medieval. Les figures masculines han mantingut sempre les seves característiques.
www.elracodesolsona.com
28
Una experiència
per a tota la família TURISME & OCI
Els gegants de Solsona més populars a l’exterior són els més irreverents, els del Carnaval. El Gegant Boig, que té música i ballet que fa conjuntament amb la Geganta Boja, el Mocós i la geganteta, el Tòfol Nano, el Xut, la Draca, el Comte de l’Assaltu, l’Oriol, l’Olímpic, la Vaca, els Nans i els Gegants Bojos infantils. Tanmateix, són els de la Festa Major els que tenen una qualitat estètica incomparable. D’aquests, el Gegant Vell és, juntament amb el Drac, l’element per antonomàsia de la nostra Festa Major. La major part de les peces que conformen la manifestació gegantera de Solsona tenen un mateix segell, el de l’artista Manel Casserras i Boix. El mestre geganter, ja desaparegut, va ser el responsable de la conservació dels gegants i el bestiari de la Festa Major durant prop de quaranta anys. A més, Casserras en va construir alguns de les festes del Claustre i el conjunt folklòric del carnaval. Després de començar en aquesta faceta amb els gegants de Solsona, l’escultor solsoní va estendre la seva popularitat més enllà de les nostres contrades. Actualment, el taller e la família Casserras ha esdevingut un dels centres de més renom per a la construcció de gegants, tant per la seva qualitat artística com per la situació estratègia de Solsona, ciutat gegantera per excel·lència.
Fira del bolet La Fira del Bolet i el Boletaire del Solsonès, concentrada al rovell de l’ou del nucli antic solsoní, és el certamen ideat recentment per posar en valor productes del bosc i l’artesania autòctona de la comarca. En aquesta edició, la fira es celebrarà els propers 21
i 22 d’octubre.
A més de la venda de bolets, aquesta fira tardorenca presenta una multitud d’atractius per al públic familiar. En destaquen el mercat de parades de productes artesanals, demostracions d’oficis antics, una trobada de col·leccionistes de plaques de cava, expositors i visites. A més, el Gremi d’Hostaleria del Solsonès aprofita aquest certament per donar el tret de sortida a les Jornades Gastronòmiques de Tardor. Els cuiners i professionals del ram delecten el públic amb tastets de tapes i menús micològics de cuina amb arrels tradicionals, alhora creativa i innovadora, a partir de productes de la comarca. Aquesta edició de les jornades tindrà lloc del 20 d’octubre al 19 de novembre. 29 29
És temps de
bolets! Consells i recomanacions per anar a buscar bolets
evitar que fermentin. • Convé consumir-los com més aviat millor, ja que la majoria s’alteren amb bastant rapidesa. l Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en la seva missió de vetllar per la salut de la població, ha editat una sèrie de recomanacions per conscienciar els boletaires sobre els perills que comporta anar a buscar bolets sense saber-ne identificar correctament les espècies i evitar les intoxicacions per consum de bolets metzinosos.
Algunes d’aquestes recomanacions són: • Consumir únicament aquells que se sap amb tota certesa de quina espècie són. No tastis mai un bolet si no estàs segur que és comestible. En cas de dubte, millor no tocar-lo. • Cal agafar els bolets que presenten un bon estat de conservació i deixar els que ja han comencat a descompondre’s o que estan florits, amarats d’aigua o que s’han gelat durant la nit. • Fugir de falsos mites i dites populars que asseguren mètodes d’identificació de bolets tòxics. • Portar els bolets en recipients rígids i airejats, mai en bosses de plàstic per
• És recomanable consumir-los cuits; alguns bolets, comestibles una vegada cuits, poden ser mortals si es mengen crus. • Com que alguns bolets no són de digestió fàcil, és aconsellable consumirlos amb moderació, preferentment, com a acompanyament.
Què cal fer si existeixen signes d’intoxicació? • Acudir immediatament a un centre hospitalari perquè la persona afectada rebi el tractament mèdic adequat. • Convé portar-hi les restes que es tinguin dels bolets, ja sigui els trossos que s’han eliminat en netejar-los o bolets cuits que hagin per permetre als especialistes del centre identificar l’espècie de bolets causant de la intoxicació i aplicar el tractament més eficaç. • Si hi ha altres persones que han menjat els bolets i que no presenten símptomes d’intoxicació cal que també rebin assistència mèdica, ja que és probable que també hagin ingerit bolets tòxics.
Quins son els símptomes d’intoxicació? Els símptomes varien segons l’espècie que l’ha produïda. Es poden presentar un de sol o més d’un d’aquests símptomes: • Forts dolors d’estómac • Suor freda • Vòmits dolorosos i continuats • Diarrees abundants • Vertigen • Postració • Deliris
Els primers símptomes es poden presentar al cap de poca estona d’haver menjat els bolets (normalment entre mitja hora i tres hores) o aparèixer passades algunes hores. Les intoxicacions més greus, en particular la causada per la farinera borda (Amanita phalloides) , es manifesten després d’unes 8 o 10 hores, de vegades més; per tant, el fet que els símptomes triguin a presentar-se és un indici que la intoxicació pot ser molt perillosa. Als primers símptomes d’intoxicació, per poc importants que semblin, s’ha d’anar immediatament a un centre sanitari. L’eficàcia del tractament depèn, en bona part, de la rapidesa amb que s’actuï. 31
el SOLSONÈS
ida)
280 SOLSONA (Lle
Plaça Major, 4 · 25
MUSEU DE SOLSONA
4 T. 9 7 3 4 8 0 2 6l.com ai sacarnisseria@gm
tere
El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona conté col·leccions de patrimoni històrico-artístic pluridisciplinars de les comarques que integren el Bisbat de Solsona, des del neolític fins al segle XX. Hi ha exponents de les més variades tècniques artístiques, pintura, escultura, orfebreria, forja, metal·listeria, etc... La reserva del Museu és situada al pis superior de l’edifici i s’hi conserven els objectes patrimonials que constitueixen el fons del Museu que no està exposat a les sales d’exposició permanent. Aquest altre fons s’ha classificat en dos grans blocs temàtics: l’arqueologia i l’art.
Visites per a tota la familia!!! A les sales del Museu de Solsona s’hi exposen obres de tots els períodes històrics. La visita s’inicia amb un espai dedicat a la col·lecció de sal, del segle XIX, on s’hi mostren objectes fets exclusivament amb la sal gemma, procedent e les mines de Cardona. Seguidament, el recorregut és cronològic, i abasta des de la prehistòria fins a l’època contemporània, on s’exhibeixen diverses col·leccions de patrimoni històrico-artístic pluridisciplinars procedents de les comarques que integren el Bisbat de Solsona.
• • • • Prehistòria i món antic • • • •
Les col·leccions de prehistòria i protohistòria del Museu provenen de les excavacions realitzades a principis del segle XX. Els objectes de prehistòria abasten els períodes del neolític, del calcolític i de l’edat del bronze fins a l’edat de ferro, i provenen majoritàriament d’aixovars de jaciments funeraris. Els materials del període protohistòric són fruit de les excavacions realitzades als poblats ibèrics i ibero-romans d’Anseresa i Castellvell (Olius, el Solsonès) i Sant Miquel de Sorba (Montmajor, el Berguedà). Pel que fa al la gran part dels objectes del món antic, aquests provenen del jaciment romà 32
Fotografia: Museu de Solsona
• • • • Edat mitjana i moderna • • • •
El Museu conserva algunes importants obres que corresponen a aquesta etapa. Concretament una ara d’altar, procedent de l’església de Sant Salvador de la Vedella, dos fragments de pintura mural, l’Orant i el Cavaller, provinents de Sant Quirze de Pedret, i un flascó de perfums, reaprofitat com a lipsanoteca, procedent de la mateixa església. D’art gòtic s’exposa diferents mostres de pintura mural i de pintura sobre taula. Així com també una gran varietat d’elements escultòrics, majoritàriament pedra i fusta, i diversos objectes d’ús litúrgic. L’Edat moderna és el període històric comprès entre
el segle XV i el segle XVIII. Els estils artístics d’aquest període són el renaixement i el barroc. Del segle XVI destaquen quatre fragments de retaule, corresponents a dos retaules diferents del mateix autor, el Mestre de la Dormició de Solsona; una icona de Creta, creus processionals i bustos-reliquiaris.
de Cal Sotaterra (Solsona) i del taller ceràmic del Pla d’Abella (Navès, el Solsonès). De Cal Sotaterra s’exposen objectes de ceràmica i de vidre, petits objectes d’os i metall, i d’ornament personal. Del taller d’Abella es mostra una interessant selecció de motlles i recipients ceràmics. També s’exposen, provinents d’altres jaciments, fragments de decoració pictòrica mural, una àmfora vinària importada d’Itàlia, àrees funeràries i una làpida sepulcral.
• • • • Edat contemporània • • • • A la primera sala del Museu s’exposa una selecció de maquetes i escultures i d’altres objectes variats que tenen la particularitat d’estar fets, exclusivament, amb sal gemma, procedent de les mines de Cardona. A la darrera sala s’hi exposa una vitrina isabelina amb una selecció de ventalls bellament decorats del segles XIX – XX.
33
el PALLARS
JUSSÀ
El Tren dels Llacs
una forma diferent de conèixer el territori
Des de la plana de Lleida fins a les portes dels Pirineus hi ha tot un espectacle paisatgístic per recórrer. Del Tren dels Llacs estant, resseguim el curs del riu Segre i després el de la Noguera Pallaresa per descobrir el món de colors dels camps lleidatans, travessar les parets aspres i rectes dels congostos i vorejar fins a quatre immensos embassaments; tot plegat, a través de gairebé 90 quilòmetres, 41 túnels i 31 punts. El Tren dels Llacs és un projecte turístic ambiciós i original que des de les institucions que el promouen pretenen que es converteixi en una icona de les nostre terres. Pujar a un tren històric estira per una màquina de vapor és una experiència captivadora, amb un to de melangia d’altres temps, que ens transporta tranquil·lament des de Lleida ciutat fins a Balaguer, que ens permet gaudir del soroll propi d’un tren d’època, de l’olor, del passar tranquil dels temps, i sobretot, de la visualització d’un paisatge canviant a mesura que avança el trajecte. Els encants d’aquest tren són tant dins del propi mitjà de transport com fora, d’on ens ve un dels millors regals per la vista observant els paisatges de llacs i muntanyes de les nostres comarques, una experiència apta per tots els públics i especialment
34
recomanable a qualsevol persona sensible a la terra, al paisatge i a la natura. El tren, però, és molt més que un viatge, doncs ens permet fer excursions diverses des dels seus llocs de parada, a peu, en bicicleta o amb altres mitjans, i degustar la rica gastronomia dels nostres pobles. De fet, existeix un llibre publicat amb propostes en aquest sentit i un conte per a nens i nenes. Aquestes dues iniciatives
El viatge, que uneix Lleida amb la Pobla de Segur, fa parada a un total de disset estacions amb un atractiu turístic que fa que el Tren dels Llacs ofereixi un trajecte únic. culturals, són alguns dels exemples que s’han dut a terme per tal d’enfortir aquest tipus de turisme i per a que l’oferta agafi una bona embranzida. El turisme ferroviari és un element turístic molt explotat en altres països que ja compta amb una demanda important, de manera que
també pot ser un motiu prou significatiu per visitar les terres de Lleida i contribuir a la dinamització de la nostra economia i del turisme. Avui dia, la línia que uneix Lleida amb la Pobla de Segur fa parada a un total de disset estacions amb un atractiu turístic que fa que el Tren dels Llacs ofereixi un trajecte únic, amb diverses i interessants visites en què ens podem endinsar en l’essència que ofereixen les seves terres. A bord d’un tren emblemàtic equipat fins i tot amb fum blanc i xiulet, La Garrafeta és la locomotora que us aproparà a una de les geografies més verges del nostre país. El comboi incorpora 3 cotxes i un vagó cafeteria per tenir totes les comoditats a l’abast i hi ha fins i tot un tercer tren de línia turística per tal que el trajecte no quedi mai desatès. Durant 1 hora i 50 minuts de trajecte, la mirada se’ns perd entre els conreus, les terres agrestes, les parets verticals i les aigües que reflecteixen un paisatge auster i alhora exuberant, el de les serres del Mont Roig i el Montsec que el tren travessa literalment. Si fa un dia clar, fins i tot podem veure els cims dels Pirineus emblanquinats. I si el tren és anomenat el dels Llacs no és en va; durant el seu recorregut discorre primer en companyia del Segre per després vigilar de ben a la vora el curs de la Noguera Pallaresa, dos rius que transporten un cabal força generós, sobretot durant la primavera amb el desglaç
Els encants d'aquest tren són tant dins com fora del mitjà, des d'on podrem observar els paisatges de llacs i muntanyes de les nostres terres.
de la neu pirinenca i que, al seu pas per les terres lleidatanes fan parada als llacs i embassaments on les seves aigües reposen i es converteixen miralls. Quan parlem dels llacs, de fet es tracta d’embassaments. Construccions alçades durant el primer terç del segle XX per tal de proveir de reserves d’aigua per a boca i reg i, alhora, per dotar d’energia elèctrica les ciutats i pobles del país. Si iniciem el trajecte a Lleida el primer dels llacs que trobem és el de Sant Llorenç de Montgai, un espai perfecte per l’observació ornitològica a més de ser una reserva de fauna destacada per la gran diversitat d’espècies aquàtiques que alberga. Si seguim el curs del tren, i alhora el del riu, ens trobem amb un embassament de 20 quilòmetres de longitud que acull l’aiguabarreig de la Noguera Pallaresa amb la del Segre, es tracta de Camarasa. Més endavant l’embassament de Cellers destaca per ser l’últim gran contrafort del Pirineu: les seves aigües gairebé sempre es troben a un nivell estable, per la qual cosa al seu voltant ha crescut un bosc de ribera que li dóna l’aparença d’un llac natural que s’estén des de la plana de la Conca de Tremp fins a l’interior del Congost de Terradets. Finalment ens trobem amb el pantà de Sant Antoni, la superfície d’aigua més gran de Catalunya. Amb una fondària de fins a 86 metres i 972 hectàrees d’extensió el de Sant Antoni és l’escenari rei tant per la pràctica d’activitats aquàtiques com per la tranquil·litat de les platges que es dibuixen als seus marges, molts d’ells només accessibles per aigua. I els atractius pels que viatja el Tren dels Llacs van molt més enllà dels embassaments que recorre, tant com cadascú desitgi aprofundir a cada parada. Al nostre abast hi ha un món per descobrir a cada estació i als pobles veïns.
El viatge amb el Tren dels Llacs permet fer excursions diverses des dels seus llocs de parada, ja sigui en bici o a peu, i degustar la gastronomia dels pobles. Per més informació: www.trendelsllacs.cat
35
E
globus aerostàtic?
ns hem preguntat mai com funciona un globus aerostàtic? Com es mou per l’aire i perquè vola? Ens hem parat a pensar i pensem que és un tema ben curiós i interessant per endinsar-nos-hi.
tors a més a més d’elements de control, però un globus no disposa d’elements mecànics propulsors i, per tant, no pot ser dirigit sinó que és arrossegat pel vent. El globus queda en equilibri en l’aire, sense pujar ni baixar en el moment en que el seu pes és igual al pes de l’aire desplaçat pel volum que ocupa. Si es considera que el teixit, la cistella, la tripulació i la resta de l’equip formen un conjunt més pesat que l’aire, el conjunt haurà de ser equilibrat omplin l’envoltat amb un gas més lleuger que l’aire. Quan la suma del pes de totes les components del globus més el pes del gas que aquest emmagatzema en el seu interior sigui igual al pes de l’aire desplaçat, en quan el globus queda en equilibri. Tot aquest funcionament i relacions entre les quantitat d’aire es coneix amb el principi d’Arquímedes.
Funcionament
1. Enlairament: Durant aquesta primera fase, el cremador escalfa l’aire de l’interior del globus fins a una temperatura aproximada de 100 ºC. L’aire s’expandeix i al voltant d’una quarta part de l’aire calent abandona la base del globus. El pes total es redueix fins que es fa menor que la força ascensional i el globus s’enlaira.
Un globus pot considerar-se com un enginy volador sense accionament i més lleuger que l’aire. Genera una força ascensional per desplaçament, força que és estàtica i no té necessitat de moure’s a través de l’aire per crear-la. Una màquina més pesada que l’aire està proveïda d’un o varis mo36
Per al funcionament dels globus aerostàtics és necessari disposar de gasos més lleugers de l'aire com l'hidrogen o l'heli.
2. Equilibri a l’aire: El globus es manté a l’aire quan aconsegueix que el seu pes sigui equivalent al de l’aire. Si arriba un moment que el pes del globus és superior, s’haurà d’introduir una flamerada de gas al seu interior per tornar a equilibrar la relació del seu pes amb l’aire. 3. Descens: Quan el cremador s’apaga, l’aire de l’interior del globus es refreda. D’aquesta manera, entra aire nou per la base del globus, augmenta el pes fins que supera la força ascendent i el globus baixa.
Els gasos Com ja sabem, pel funcionament dels globus aerostàtics és necessari disposar de gasos més lleugers que l’aire. Per això, en aquests tipus de gasos considerats aptes per omplir els globus, hi trobem l’hidrogen, l’heli i l’aire ordinari escalfat prèviament. Aquests gasos són més lleugers perquè les seves molècules pesen menys que el promig de molècules d’aire, és a dir, són menys densos que l’aire. Per altra banda, l’aire calent és més lleuger que l’aire fred ja que tots els gasos, i l’aire n’és un d’ells, augmenten de volum quan s’escalfen.
Història dels globus Cap a 1783, els germans Montgolfier, dos inventors francesos, van construir un vehicle volador molt gran fet de lino i folrat de paper, amb 11 metres de diàmetre i un pes de 226 kg, que situat sobre un foc que escalfava l’aire, podia enlairar-se. Dos mesos més tard, el físic francès Alexander César Charles, va construir i va aconseguir fer volar un veritable globus aerostàtic, és a dir, un globus ple d’un gas menys dens que l’aire: l’hidrogen. Va aconseguir volar durant 45 minuts i va aterrar a 24 km de distància. A l’agost de 1784, un químic francès, va realitzar un vol de més de 3000 metres i va començar a recollir dades de temperatura i pressió de l’atmosfera per a la pràctica del vol en globus.
el PALLARS
SOBIRÀ
S
ituades a la capçalera de la Noguera Pallaresa, a la zona més septentrional del Pallars Sobirà, les Valls d’Àneu són una zona ben delimitada i amb una gran representació històrica. Des del punt de vista geogràfic, la seva ubicació en ple Pirineu ha configurat el territori en un veritable paradís natural on s’alternen frondoses valls modelades per l’acció de rius i barrancs, boscos de coníferes, prats i als cims envoltats de llacs d’origen glacial. Des del punt de vista turístic, les Valls d’Àneu La seva ubicació ens ofereixen un ventall de possibilitats en ple Pirineu ha gairebé inesgotables. configurat el territori Podem practicarhi des d’esports en un veritable paradís d’aventura i d’hivern, natural on s'alternen excursionisme, rutes de BTT o simple frondoses valls passejades, en el marc modelades per l'acció del Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de rius i barrancs, de Sant Maurici i els boscos i prats i cims seus entorns, fins a rutes del romànics, envoltats de llac visitar l’Ecomuseu o
s'dorgine glacial.
38
el PALLARS SOBIRÀ
gaudir de les gastronomia autòctona en un marc on els pobles encara mantenen l’encant d’una tradició mil·lenària, agrícola i ramadera, forjada amb pedra, fusta i llosa, sense haver renunciat al progrés i la tecnologia. Les rutes BTT de la zona ens proposen més de 200 km de recorreguts homologats i accessibles per a tots els nivells. Els més exigents i preparats poden realitzar rutes tècniques amb grans desnivells i les famílies que cerquen itineraris menys dificultosos poden accedir a rutes senzilles on gaudir de la natura. Parlem de l’únic centre BTT de Catalunya que ens permet endinsar-nos en un paisatge únic: l’estany de Sant Maurici, al Parc Nacional d’Aigüestortes. El punt d’acollida d’aquest centre està situat a Esterri. Disposa d’11 rutes, cadascuna de les quals convenientment senyalitzada segons la normativa vigent. La Mollera, la Presalla, Dorve, Gerdar, Pla de la Font, Montcaubo, Roca Blanca, la Mola, Sant Maurici, Bonabé i Isards constitueixen els itineraris que ens proposen aquests circuits. La seva senyalització comprèn diversos tipus de senyals com ara plaques direccionals, de direcció falsa, de perill, de doble circulació i de situació.
Les rutes BTT de la zona ens proposen més de 200 km de recorreguts homonolatgs i accessibles per a tots els nivells.
Habitacions que et deixaran de pedra
Vacances tot l'any Disfruta de la terra Vine a esquiar aquest hivern C/ Major, 46 ESTERRI D'ANEU 25580· Lleida hostal@hostalvalldaneu.com www.hostalvalldaneu.com
39
És molt important informar-nos de la ruta que volem realitzar i de les condicions meteorològics prèviament a la sortida. També és essencial seguir un circuit que s’ajusti al nostre nivell, seguir els camins senyalitzats i ser respectuosos amb l’entorn natural i amb el medi ambient. A continuació, us deixem 3 rutes d’exemple, cadascuna amb una dificultat diferent:
Ruta de la Mollera • Dificultat: Fàcil • Km: 12,8 • Desnivell: 70 m • Durada: 1h. Ruta lineal, apta per als més menuts. Els primers quilòmetres són per carretera i abans d’arribar al poble d’Escalarre, hi ha una pujada, però és curta. Un cop al poble, la ruta creua el pont i continua per pista de terra, primer per la Mollera, els aiguamolls i després voreja l’embassament de la Torrassa, fins arribar a l’àrea de pic-nic, situada gairebé al final de l’embassament. És un lloc ideal per a passar el dia en família i fer un passeig relaxat i tranquil en bicicleta.
Ruta del Gerdar
Ruta Dorve
• Dificultat: Mitjana • Km: 26,6 • Desnivell: 700 m • Durada: 2h 30 minuts
• Dificultat: Difícil • Km: 19,9 • Desnivell: 650 m • Durada: 2h
L’itinerari s’inicia a Esterri en direcció a València d’Àneu, per carretera asfaltada i corbes tancades. Creuem tot el poble, fins a l’encreuament de la nova carretera del Port de la Bonaigua, que abandonarem a 100 m i ens incorporem a l’esquerra en direcció a Son. En arribar al poble de Son a l’alçada de l’església, agafem a la dreta el sender del Calvari, un lloc molt divertit i pedalable, fins a la cruïlla entre els senders a Sorpe i València. Passarem pel Parc Nacional d’Aigüestortes (on en no està permès circular sobre la bicicleta per tal de preservar el medi ambient del parc), passarem pel refugi del Gerdar i direcció Esterri. Arribarem fins a València d’Àneu i la Mata de València, on és imprescindible passar pel bosc d’avets més extens de la Península.
Cal agafar la carretera direcció a Dorve. Hi ha una forta pujada el poble, situat a 1400 m d’alçada, per carretera asfaltada i amb moltes corbes. A mesura que es guanya alçada es gaudeix d’unes vistes espectaculars. A la part alta del poble, seguim el GR-11 senyalitzat cap a Llavorre i Estaón. Seguim direcció Dorve, senyalitzat amb marques groc i negre, fins a una collada. Aquí comença un sender en baixada primer, i després amb pla i petites pujades fins al poble de Llavorre on s’inicia un tram de carretera asfaltada fins a prop de Burgo. Seguint direcció Burgo, seguim pel sender cap a Escalarre i, un cop arribats al poble, acabarem a Esterri d’Àneu. En tot el recorregut, podrem gaudir de les vistes del paisatge i dels relaxants senders mentre respirem l'aire més pur del Pirineu.
És molt important informar-nos de la ruta que volem realitzar i de les condicions meteorològiques prèviament a la sortida.
Fotografia: turisme.pallarssobria.cat
L' Ecomuseu de la Vall d'Àssua
coneix una societat agroramadera
L
’Ecomuseu de les Valls d’Àneu és una iniciativa del Consell Cultural i d’uns quants ajuntaments de les Valls d’Àneu sorgida als anys 80 amb l’objectiu de restituir, conservar i difondre el patrimoni cultural i històric de la zona. El seu ideari es fomentar en el tractament global d’una societat agroramadera i es projecta com un element dinamitzador de la cultura i de l’economia de la societat aneuenca. A partir de la recuperació del patrimoni històric, proposa uns itineraris perquè el visitant pugui comprendre unes formes de vida que en poques dècades han sofert unes transformacions importants. A diferència dels museus tradicionals, l’Ecomuseu no es reclou en un edifici, sinó que s’escampa territori enllà per tal d’explicar la vida de les valls que el formen. Bàsicament conté tres unitats essencials: la Casa Gassia, els edificis radials i un seguit d’itineraris, entesos aquests últims com a lligams indispensables per tal de transmetre al viatger un criteri global d’interpretació dels altes elements dins l’espai aneuenc. Es comença la visita per la Casa Gassia, seu central de l’Ecomuseu des de l’any 1994, una casa aneuenca construïda al segle XVIII que es troba situada al bell mig del barri d’Esterri d’Àneu. La casa encara conserva la seva estructura original: l’habitatge familiar i els cossos annexos destinats a les tasques pròpies d’una societat agrícola i ramadera, representativa d’una època en què la base de l’economia local era gairebé la pagesia i la cria de bestiar. Seguirem pels edificis radials, que són els espais testimoni que vertebren l’Ecomuseu a partir de centres patrimonials repartits pels pobles d’Àneu. A un dels punts més septentrionals de la comarca tenim la Serradora hidràulica d’Alòs d’Isil que ens introdueix en el món de la fusta
i il·lustra el procés que seguia des de que es talava al bosc fins que era transformada en taules per a la construcció. El seu funcionament i suport fotogràfic i visual, faciliten la comprensió de tot el procés i, alhora, ens submergeix en el pintoresc món de l’explotació forestal i de l’aprofitament del bosc, un dels complements econòmics més rellevant d’aquestes valls pallareses i una de les formes de vida més característiques dels Pirineus. La següent destinació de la visita Son, un dels pobles més alts de les valls d’Àneu. Compta amb el Conjunt Monumental de Son, encapçalat pel campana llombard de l’església dels sants Just i Pastor. El cloquer, el cementiri, la torre del rellotge, el prestigiós retaule, una joia del gòtic lleidatà del segle XV i les excel·lents mostres romàniques del patrimoni moble constitueix un tot harmònic d’enorme valor arquitectònic i artístic.
L'Ecomuseu dels Pastors de la Vall d'Àssua, ens brinda l'oportunitat d'aprendre tot passejant l'essència d'aquesta vall ramadera.
Seguint pel sud trobarem el poble d’Escaló, que encara manté total l’estructura medieval original, i l’antic monestir benedictí de Sant Pere del Burgal, i que ens permet la interpretació i comprensió de les formes de vida que envoltaven un monestir de muntanya durant l’època medieval. Per acabar la visita, la central hidroelèctrica de Sant Maurici permet al visitant introduir-se en el coneixement del funcionament d’una central hidroelèctrica i lahora comprendre l’impacte històric, sociològic i econòmic que van suposar les instal·lacions. Per més informació podeu visitar la web www.pallarssobira.cat
41
42
43
la NOGUERA
Turisme rural per
La Baronia de Rialb
E
l terme municipal de la Baronia de Rialb, situat a l’extrem nord-est de la comarca de la Noguera, és un dels termes més extensos i alhora menys poblats. Està format per una unió d’antigues parròquies, pobles i masies. El conjunt del territori, amb un relleu accidentat i abundància de corrents d’aigua, prats i boscos, té una estructura bàsicament agrícola i ramadera. Es troba integrat dins la vall del riu Rialb, amb petites valls secundàries que, al voltant del riu, davallen fins a arribar a l’embassament de Rialb. La construcció d’aquest embassament ha convertit aquesta zona en un marc ideal per a la pràctica d’esports aquàtics com el piragüisme, al vela o la pesca de la truita. A més, ha permès una major obertura i promoció del sector. L’excursionisme hi té també un ampli ventall de possibilitats, amb rutes que portaran fins a un seguit de pobles que conserven l’encant de les edificacions rurals.
Fotografia: Monestir de Santa Maria de Gualter
Al mateix temps que es pot descobrir un romànic variat, senzill i diferent, es pot assaborir una cuina casolana feta amb productes de la terra i viure amb intensitat les festes i els costums del municipi. Com a mostra de l’arquitectura rural, es conversen masos fets amb pedra picada, alguns dels quals reconvertits per donar pas a les necessitats més pròpies de l’època actual. El terme de la Baronia de Rialb, poblet en l’època prehistòrica, va tenir gran importància fins als segle XIV, com ho demostren l’abundància d’ermites, d’esglésies, i d’antics nuclis de poblament. De l’època prehistòrica trobem el dolmen de Sols de Riu, El conjunt del territori, un típic megàlit fet amb amb un relleu accidentat grans pedres verticals cobertes per a una gran i abundància de corrents roca. Aquest monument d'aigua, prats i boscos, té funerari, alçat fa més de quatre mil anys, una estructura bàsicament s’ha canviat de l’indret agrícola i ramadera. originari per salvar-lo de les aigües de l’embassament. L’abundància d’ermites i d’esglésies romàniques, unes vinti-quatre dins del terme, converteixen la Baronia de Rialb en un paradís ideal per conèixer i visitar aquests monuments propis dels segles XI i XII. Entre aquestes 44
45
esglésies romàniques destaca l’antic monestir benedictí de Santa Maria de Gualter. El conjunt va ser L'abundància d'ermites i destruït a causa d'esglésies romàniques fan de l’explosió d’un polvorí que hi havia de la Baronia de Rialb un al seu interior, paradís ideal per conèixer i durant els últims dies de la Guerra visitar aquests monuments Civil. Tot i el seu estat, propis dels segles XI i XII. s’han construït uns passadissos de formigó amb baranes metàl·liques que faciliten la visita i la visualització en alçada de les diferents perspectives de l’estructura. D’uns anys ençà, tot el terme ha experiment un autèntic recobrament de les festes populars. Així, a Gualter, destaca el Ranxo el dimarts de carnaval, la Festa de la Cirera el primer diumenge de juny i la trobada Popular al Monestir de Santa Maria de Gualter el penúltim dissabte de juliol. A Palau de Rialb pren relleu la Festa del Roser de la Baronia durant el mes de Sota el nom de la Baronia maig. de Rialb, un refugi Sota el nom de La Baronia de Rialb, un formidable, s'inclou gran refugi formidable, varietat d'establiments s’inclou l’oferta d’establiments turístics turístics dins d'un d’aquest municipi.
paratge verge i natural.
Continua a la pàg. 50
Descarrega la nostra app
46
47
la NOGUERA
La Baronia de Rialb és un lloc de relax, ideal per contemplar-lo en silenci i gaudir de la bellesa d'un indret amb identitat i personalitat.
Un total de 16 establiments d’allotjament rural, amb la La zona s'han convertit peculiaritat de gaudirne sense presses i en un marc ideal per a contemplar el silencia i la bellesa d’un la pràctica d'esports paratge verge i aquàtics com el piragüisme natural. Un concepte que es i la vela o per altres basa principalment activitats com la pesca i les amb la revalorització d’allò autèntic, singular rutes d'excursionisme. i autòcton; cuidant i respectant les construccions i els materials propis de l’entorn, fidels al sistema de l’arquitectura tradicional, respectant la seva pròpia identitat i personalitat. No obstant, el denominador comú és l’alt grau d’hospitalitat i d’acolliment dels seus propietaris intentant convertir l’estada dels visitants en un record inoblidable. Aprofitant aquest gran valor endogen per difondre les arrels i valors més destacats, es diversifica l’economia del territori cap al sector turístic amb una oferta que combina el turisme rural i cultural i s’inclina cap a un turisme tranquil, familiar i amant de la natura; un turisme que fuig de les grans aglomeracions i aposta per l’harmonia de la calma. 48
49
l´ALT
URGELL
HOTEL
RESTAURANT
Vola
amb parapent
U
n lloc ideal per passejar, visitar els restaurants i punts gastronòmics més emblemàtics i típics i conèixer la seva història i llegat cultural. Organyà és un lloc ideal per mil raons així com per descobrir un territori singular de natura, paisatge i cultura. Però si per un fet és excepcional, únic i tot un referent és per la pràctica del vol en parapent. La ribera d’Organyà té el privilegi de tenir les millors condicions meteorològiques i aerològiques del món pel que fa a la pràctica d’aquesta activitat, tant en modalitat acrobàtica com en la de distància. I, a aquestes fascinants característiques atmosfèriques s’uneixen a altres que l’acaben de fer especial: a Organyà es van trobar dos dels testimonis més antics de la llengua catalana; les Homilies d’Organyà i els Greuges de Guitart Isarn. Tot i que aquest arxiu de les Homilies és el que més ha popularitzat el terme d’Organyà, el poble ofereix diverses opcions per als esports d’aventura. I és que, com s’explicava anteriorment, és un dels referents a nivell internacional per volar amb parapent i entrenar-se en maniobres espectaculars d’acrobàcia. És per això que no resulta complicat trobar-se als millors pilots d’aquesta modalitat i amants de les acrobàcies d’arreu pels voltants de la zona d’entrenament.
50
Formatge tradicional, de textura ferma. Saborós, equilibrat i persistent, amb una gran personalitat.
Els nostres productes s’elaboren exclusivament amb llet procedent de les nostres ramaderies del Pirineu (Alt Urgell-Cerdanya).
Formatge de textura cremosa, gust suau i amb aromes a tòfona, bolets i pastures humides, que evolucionen en complexitat.
Mantega amb DOP de maduració tradicional. Textura untuosa, amb aromes intensos a nata fresca i records d’avellana.
L’essència del nostre Pirineu.
Formatge amb DOP. Crosta natural, textura cremosa i aromes amb notes de fruits secs, molsa i bolets.
l'ALT URGELL
La magnífica ubicació del terme és la responsable de que aquestes condicions atmosfèriques es repeteixin la majoria dels dies de l’any. I és que Organyà es troba en el corredor que ve des d’Oliana, dins l’encreuament de tres valls: la principal, formada pel riu Segre i dos valls perpendiculars a aquest mateix riu que s’endinsen cap a l’oest fins al Boumort, separades entre sí per la serra de Sant Joan. Així doncs, les corrents d’aire que permeten l’activitat del vol lliure es van canalitzant i creant efectes que es van expandint i reduint en quan a la velocitat segons els espais i les muntanyes que troben al seu pas. Això genera unes ascendències úniques per a la pràctica del parapent. A diferència d’altres zones on també es practica aquesta activitat, a la zona d’Organyà és possible enlairar-se des de 250 metres del terra i, en pocs minuts, arribar al cim més alt, on hi ha un desnivell de 1000 metres. En la majoria de casos, és necessari pujar fins al cim més alt per a poder volar i, aquesta diferència fa que aquí els pilots puguin estar varies hores volant i fent acrobàcies, de manera que aprofiten al màxim els seus entrenaments. Tot i així, si tot el tema acrobàtic no ens apassiona, l’indret d’Organyà també ens ofereix altres activitats a l’aire lliure com recorreguts en BTT o a peu. I dels llocs més coneguts és la Vall de Cabó, la qual ens mostra dos grans atractius: el paisatge i les construccions megalítiques. De fet, la zona més coneguda d’aquesta ruta és la dels 7 dòlmens on es podrà gaudir de la visita a aquestes construccions. El recorregut s’inicia al mateix poble d’Organyà i en direcció a Cabó passant per la Font Bordonera i Mantanisell.
52
l'ALT URGELL
53
Organyà Una mica d'història
Carrers estrets, emblemàtics i plens d’història. Organyà amaga diversos trets medievals i històrics que enriqueixen, encara més, el seu llegat cultural i el seu patrimoni. Passejant pels seus carrers presumits i sota les arcades de l’antiga muralla, anirem trobant diverses façanes de pedra original i fotografies antigues que decoren alguns dels indrets antics de les cases i els carrers. Aquestes instantànies formen part d’una exposició permanent i a l’aire lliure que ens acosta al passat i compara l’abans i l’avui en dia. Aquesta ruta fotogràfica ha d’anar acompanyada de la visita a l’església parroquial de Santa Maria declarada Bé Cultura d’Interès Nacional pels seus valors històrics i arquitectònics ja que fou l’escenari de la prèdica de les Homilies i, molt probablement, el lloc on foren redactades. L’edifici actual és el producte de gairebé deu segles d’obres, reformes i modificacions diverses, que l’han alterat profundament. Arran de la intervenció arqueològica, es va descobrir la ubicació de la sala capitular de la Canònica, on avui en dia s’hi pot contemplar la rèplica de la Majestat d’Organyà, datada del segle S.XII. A més, damunt les voltes de l’antiga Canònica Agustiniana s’hi han construït unes passarel·les que permeten recórrer l’espai superior del temple, des d’on podrem admirar un tros de cimbori preromànic i els merlets de l’antic fortí militar. Per finalitzar la ruta històrica i cultural per Organyà, no podem deixar de degustar i comprar una selecció dels millors embotits de Catalunya i productes més típics de la terra, com poden ser les llonganisses Obach o els formatges del Cadí, per exemple o una bona selecció de bolets, si estem en la temporada. A més, també podrem dinar en els més selectes i típics restaurants per gaudir de la cuina casolana i tradicional de la terra. 54
MAFRISEU
M
Tradicio alimentaria del Pirineu
AFRISEU SA, ESCORXADOR GENERAL FRIGORÍFIC DE LA SEU D'URGELL, SA va ser fundada el 1959 i es troba situada a la Seu d'Urgell (Lleida), a la comarca de l’Alt Urgell, al nord-oest de Catalunya. Aquesta àrea geogràfica, de gran tradició ramadera i amb la serra del Cadí com la més emblemàtica de la zona, es caracteritza per frondosos boscos i prats naturals d’herba per dallar, base de la producció ramadera que MAFRISEU S.A. utilitza com a matèria primera. La indústria càrnia consta d'escorxador de boví, equí i oví, sala d'especejament, filetejat, envasat i elaboració de productes frescos, cuits i curats de carn bovina, equina, ovina i porcina tant en producció convencional com ecològica. La marca BRUNETA de carn de vedella és l'única a Catalunya amb indicació geogràfica protegida, produida en convencional i / o ecològica. La filosofia de l'empresa emmarca la seva actuació amb els objectius d'harmonitzar l'equilibri natural, la protecció de l'entorn i estimular el desenvolupament de la manera més racional i menys erosiva possible per al medi ambient. Per aquests motius Mafriseu S.A. sacrifica exclusivament animals explotats en règim extensiu o semi extensius, i concentra la seva activitat amb els ramaders d'àrees de muntanya. L'empresa fa molts anys que defensa la comercialització d'animals locals de producció extensiva i no agressiva amb l'entorn, defensant aquests valors quan encara era un ideal. La seva preocupació és apostar per un model sostenible de producció en harmonia amb el medi natural, de forma tradicional i econòmicament viable per a les petites produccions dels productors i ramaders. Els ramaders que treballen amb Mafriseu S.A. amb la producció de vedells són operadors vinculats al programa de certificació de la IGP Vedella dels Pirineus Catalans. El procés segueix correctament un conjunt de passos. En primer lloc, el vedell és de la raça Bruna dels Pirineus, rep directament la llet de la seva mare, (no es ven la llet de les vaques per a la fabricació de derivats). Alternant la seva alimentació amb les pastures de les altes muntanyes dels Pirineus, amb les cures i atencions dels ramaders, aquests animals baixen a les petites explotacions alimentats d'una barreja de gra i lleguminoses, fins a complir un any d'edat. La producció ovina és ecològica de la mateixa manera que la equina, tots els animals que se sacrifiquen i comercialitzen són de la raça cavall pirinenc català i també certificats ecològicament. • El sacrifici es realitza tenint cura del benestar animal i durant tot el procés de maduració, especejament i filetejat es mantenen rigorosos controls tècnics i de traçabilitat individualitzada. • Els productes de Mafriseu tenen els màxims segells de garantia que atorga la Unió Europea (IGP vedella dels Pirineus Catalans) i la certificació de producció ecològica. Pel que fa als productes elaborats en diferents gammes de fabricació frescos, cuits i curats son tots amb identitat pirinenca. Aquests productes s'elaboren amb ingredients seleccionats, usant matèries primeres de gran qualitat, amb ingredients i espècies ecológiques i així poder ma tenir un alt nivell nutricional i alimentari.
VEDELLA DELS PIRINEUS CATALANS Partida St.Esteve,6 · LA SEU D’URGELL (Lleida) Tel. 973 351 492 · Fax 973 354 230
MAFRISEU S.A. www.mafriseu.com · www.bruneta.cat mafriseu@mafriseu.com
55
A 8 km de les platges de Cambrils i a 16 km de Reus Gaudeix la sensació d’un spa privat
L
un plaer
a xarxa de camins del Baix Camp us permet descobrir el nostre territori a un ritme tranquil, gaudint del paisatge, dels seus pobles i de la seva gent. Uns camins que fins a principis del segle XX eren com autèntiques autopistes de comunicació entre els pobles. Aquests camins de carro, que s’estrenyen en camins de ferradura, sovint empedrats, per superar el desnivell a les zones muntanyoses, o en corriols estrets i costeruts, us parlen de la nostra història, de pagesos i esforç, d’exèrcits i bandolers, de la memòria col·lectiva lligada a aquest territori i a la seva gent. Recórrer la xarxa de camins del Baix Camp constitueix un plaer per als sentits, una experiència per a gaudir de la natura, del paisatge conreat i del sabor dels seus productes d’alta qualitat. Un cop n’hàgiu fet el tast, voldreu tornar-hi per descobrir aquella raconada on no vau arribar, pujar aquell cim que vau veure de lluny i reviure aquella estada tan agradable.
HISTÒRIA I NATURA La natura és la gran protagonista de les Muntanyes de la Costa Daurada. Les serres de Llaberia, de Pradell-l’Argentera i de Prades combinen paisatges ben diferents, amb una rica vegetació mediterrània de la qual destaquen el pi, l’alzina i la garriga, així com conreus d’avellaner, ‘olivera i també alguns de vinya. Els pobles de la zona, amb el seus masos i ermites, hi apareixen perfectament ingrats i són punts idonis d’arribada i sortida d’excursions a peu, amb cotxe o amb BTT. Des de pintoresques ermites envoltades de natura fins a un imponent monestir carregat d’història, les Muntanyes de la Costa Daurada són dipositàries d’una important llegat històric i monumental que dóna forma i embelleix el paisatge d’aquestes contrades.
56 56
per als sentits La història hi ha estat generosa, i hi ha deixat l’empremta de diferents cultures i estils arquitectònics: torres romanes i sarraïnes, temples romànics, gòtics, barrocs i renaixentistes, arquitectura industrial del segle XIX... De tots els elements patrimonials de més renom, ens sobresurt l’arquitectura tradicional i popular característica dels petits pobles d’aquestes contrades catalanes, adaptats a les imposicions d’un terreny irregular. Les façanes de les cases solen estar fetes de pedra, o bé estan pintades amb tonc ocres. Tots aquests pobles de postal destaquen per la seva sobrietat, pels seus carrers estrets i costeruts i per l’abundància de racons plens d’encís.
CULTURA I GASTRONOMIA L’encís rural de les Muntanyes de la Costa Daurada es manifesta també en les seves tradicions i en mostres de cultura popular, sempre lligades a l’entorn. La gastronomia és sovint l’eix vertebrador de les festes populars del territori, que gaudeix d’un patrimoni gastronòmic d’allò més interessant. L’interior del Baix Camp ofereix una gran diversitat de productes i de maneres de preparar-los. Restaurants i artesans alimentaris aprofiten els productes de qualitat per a posar a l’abast de tothom una oferta gastronòmica inigualable. Aquí podreu degustar l’essència del territori en productes com l’Avellana de Reus DOP, l’Oli Siurana DOP, la Patata de Prades o l’exquisida Mel de Prades.
Descobriu la varietat dels paisatges del Baix Camp al ritme tranquil de les vostres passes. Un món de natura i patrimoni al vostre abast.
57
Visita l’Espluga de Francolí La història com mai te l’han explicat
Descobreix les seves qualitats excepcionals Al peu de les Muntanyes de Prades trobem el Monestir de Poblet el més gran d’Europa de l’orde del Císter. Avui encara hi viu una comunitat de monjos cistercencs que segueixen la Regla de Sant Benet des de la seva fundació l’any 1150 pel Compte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO el 1991. Des del Monestir de Poblet oferim la possibilitat de gaudir d’un dia a Poblet descobrint diferents activitats culturals, patrimonials, de lleure i oci. Esmorzar, visita al Monestir de Poblet, dinar al restaurant Bosseria del Monestir de Poblet i visitar la Cova de la Font Major o el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. Aquesta abadia cistercenca, una de les més grans i més completes del món, envolta la seva església, construïda al segle XII. Unida a una residència reial fortificada, guardiana del panteó dels reis de Catalunya i Aragó, impressiona per la seva majestuosa severitat. Poblet és lligat, però és molt variat. Hi han passat tots els estils arquitectònics que han travessat el país. És possible imaginar-se un monestir més variat que Poblet? Poblet tendeix a subratllar les qualitats. Tot és net, polit i té una naturalitat elegant. No hi ha res vulgar, ni adotzenat, ni estrany. tot és ordre i pau. Des d'un punt de vista exterior, el monestir sempre sembla igual, però vine a descobrir el seu interior i queda't meravellat.
»
Poblet tendeix a subratllar les qualitats. Tot és net, polit i té una naturalitat elegant.
»
Al Monestir de Poblet oferim la possibilitat de gaudir d'un dia a Poblet descobrint diferents activitats culturals, patrimonials, de lleure i oci.
el MONTSIÀ
L'arròs del Delta
E
60
l conreu de l’arròs a les Terres de l’Ebre és una característica pròpia de les comarques del Baix Ebre i del Montsià i en concret de la zona del delta de l’Ebre. L’arròs és actualment un producte clau per al desenvolupament socioeconòmic de la zona. És un cereal, una planta herbàcia i semiaquàtica, de tija llarga i fina que en el procés de maduració produeix el gra, l’arròs, que tot i que és la llavor de la planta, una vegada madura i quan agafa el color groc característic, l’ésser humà el recull per alimentarse. El consum de l’arròs comporta inevitablement un procés de transformació. Això implica manipular el gra, retirar-ne el pallús, assecar-lo i posteriorment, un procés de cocció, tant en forma de gra com transformat en farina o altres productes que impliquen altres tipus d’elaboracions. L’arròs del Delta està protegit per la DOP Arròs del Delta de l’Ebre, que és un producte natural elaborat, és a dir, són els grans d’arròs blanc de l’espècie Oryza Sativa L., però únicament de les varietats bahía, gleva, tebre, fonsa, bomba i montsianell, gra que es comercialitza exclusivament dins la categoria comercial Extra. Se’n diu arròs blanc pel color que presenta en ser envasat després de moldre’l, treure’n el pericarpi —la
clofolla— i les impureses mitjançant un procés de poliment per fer-lo digestiu. Al delta de l’Ebre, actualment, la major part de la producció d’arròs es fa seguint el mètode d’inundació continuada mitjançant un sistema d’abastiment i desguàs d’aigua dolça obert. És un model generalitzat d’agricultura intensiva i altament mecanitzada. L’actual grau de mecanització del conreu de l’arròs ha incidit no tant en el canvi de les fases de treball del conreu, sinó en les tècniques, en les eines relacionades i en la implicació o relació de la població en el conreu d’aquest producte. Encara avui, en referir-nos al conreu de l’arròs al delta de l’Ebre, hem de tenir en compte les dues maneres de conrear l’arròs (manual i mecanitzat) perquè actualment les dues es poden observar tot i que amb objectius finals diferents de producció o distribució. Per una part, en la majoria de finques que produeixen arròs, es treballa amb les tècniques mecanitzades i l’objectiu és produir per comercialitzar-lo posteriorment, principalment a través de les dues cooperatives, la Cambra Arrossera del Montsià i la cooperativa Arrossaires del Delta de l’Ebre. Paral·lelament i relacionat amb els productors menys mecanitzats, i ocupant una extensió territorial molt menor però amb un alt grau de visualització, es treballa i es
conrea l’arròs de forma manual i amb tracció animal. En aquest cas, l’objectiu principal no és la productivitat i la distribució del producte sinó que pretén dinamitzar l’oferta turística del territori i del producte mitjançant la recuperació o demostració d’unes tècniques del conreu de l’arròs que representen el model previ a la mecanització. Les fases de treball que es recuperen són les que a la vegada són referents comunitaris generalitzats perquè, d’una manera o altra, tots hi participaven. Aquestes feines són les relacionades amb la plantada, al juny, i la sega, al setembre. Per tant, tot i que la major part del Delta produeix arròs de forma convencional, aprofitant les millores tècniques, cada any, els caps de setmana de juny per la plantada, i els de setembre per la sega, en diversos municipis del Delta, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Amposta, l’Aldea i l’Ampolla, s’organitza un espai on se celebra i es representa com es feia la plantada o la sega de l’arròs abans de la mecanització de les feines. Mitjançant la celebració de la Festa de la Plantada o la Festa de la Sega es mostren parts importants de les feines que tenia associat el conreu de l’arròs i que permeten transmetre i mostrar un coneixement gairebé desaparegut en la pràctica, i fins no fa gaires anys també en la memòria de bona part de la població. Són festes identificatives,
62
promogudes actualment com un actiu turístic de qualitat. Per tant, tot i que per ús, extensió en el territori i pes en el teixit socioeconòmic, el treball mecanitzat de l’arròs és majoritari, les festes dedicades a les fases de treball de l’arròs, mitjançant l’ús de tècniques manuals escenificades, representades i participatives, s’han convertit en un referent turístic a la província de Tarragona, referents que en l’àmbit intern posicionen l’arròs i el seu conreu com un actiu no exclusiu del
Al Delta, la major part de la producció d'arròs es fa seguint el mètode d'inundació continuada mitjançant un sistema d'abastiment i desguàs d'aigua dolça obert.
sector primari sinó del sector serveis i que a la vegada serveixen de crossa als productors d’arròs perquè reafirmen a ulls externs la relació del delta de l’Ebre amb l’arròs. D’aquesta manera, el conreu de l’arròs s’explica i és referent tant a partir del procés propi de caràcter agrícola productiu com des d’un punt de vista simbòlic. A les festes de la Plantada i de la Sega es ven territori i identitat des de la imatge construïda a partir de la memòria local, són espais dinàmics i actius configurats a partir d’un discurs relacionat amb l’arròs. A l’espai de la festa és també habitual la presència de productors locals, tant d’aliments relacionats amb l’arròs com de ceràmica, o altres de característiques diverses, llepolies, embotits, objectes elaborats amb roba i en algun cas d’origen divers comú a les fires com joguines, roba i altres articles de quincalla descontextualitzats. Aquest model d’activitat productiva relacionada amb l’arròs busca ser un dinamitzador que doni suport a la producció d’arròs a la vegada que ven una imatge de destí turístic de les Terres de l’Ebre, en concret del delta de l’Ebre. Per tant, l’arròs, en dinamització i conreu, incideix en diversos àmbits d’acció que fan que n’augmenti el pes i la influència en el teixit socioeconòmic de la zona.
Un lloc Coneix el Delta des d'un punt de vista diferent i gaudeix del Parc Natural des de dins.
U
n paisatge immillorable, una experiència única i una activitat característica d’una de les zones més atractives de Catalunya, el Delta. L’aigua arriba tranquil·la i calmada a les platges de la badia del Fangar, on hi regna el far envoltat de dunes de sorra i l’hàbitat de diferents tipus d’aus. L’espai natural i de relax, ofereix milers d’opcions per descobrir el territori i et deixar endinsar en l’excepcional àrea protegida del Parc Natural del Delta. I, si seguim parlant d’excepcionalitat, hem de nombrar les muscleres de Mirador Badia. Una experiència diferent i típic del Delta t’espera al mig del mar. El Mirador Badia t’ofereix excursions per conèixer els cultius marins
de la Badia del Fangar i la zona que l’envolta. Visites a les muscleres, degustacions del marisc i demostracions de la pesca artesanal són algunes de les activitats que no et deixaran indiferent. Coneix el Delta des d’un punt de vista diferent i gaudeix la naturalesa del Parc Natural des de dins, en un marc incomparable entre la terra i el mar durant tot l’any. Un lloc ambientat amb música de fons, degustant els millors productes del Delta i acompanyat per la posta de sol és el pla que et proposen a Mirador Badia. Desprès d’un passeig pel golf de Sant Jordi, el Fangar i una vetllada per aigües marines, el Mirador Badia és el teu lloc.
Visites a les muscleres, degustacions de marisc i demostracions de la pesca artesanal són activitats que no et deixaran indiferent. Mirador Badia és el teu lloc de relax.
Mirador Badia - Ampolla 600 662 734 - 656 984 285
www.miradorbadia.com contacte@miradorbadia.com
el BAGES
El cami de sal
D
es de temps prehistòrics la sal ha constituït un producte essencial en l'activitat humana. Els llocs on s'explotava la sal, sigui en mines , sigui en aigües salines, van gaudir des de sempre d' una situació privilegi. Les rutes de la sal no eren més que camins per on es traginava la sal des dels centres de producció als diversos destins de consum o redistribució. El camí de la sal és una ruta lineal, de 38 km de llargada, que passa per Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Callús, Súria, Sant Mateu de Bages, Navàs i Cardona. El Camí de la Sal marcat com a sender de gran recorregut GR 3 i la variant GR 3-1. La ruta pretén apropar excursionistes i amants de la història i el paisatge als indrets que van protagonitzar l'extracció, el transport i el comerç de la sal a Catalunya. Aquesta ruta està
66
dividida en 2 etapes: 1a Cardona a Súria i la segona de Súria a Manresa, aquesta ruta es pot fer a peu o n BTT.
El Camí de Sal és un ruta, que va des de Cardona a Manresa, passant pels municipis de Navàs, Sant Mateu de Bages, Súria, Callús i Sant Joan de Vilatorrada. L'entorn del riu Cardener, com el de la resta de conques fluvials properes a Barcelona, es va poblar de fàbriques i colònies tèxtils en el transcurs de la revolució industrial dels segles XIX i començaments del XX, especialment
en el tram comprès entre Cardona i Manresa. Però el màxim impuls a la vida econòmica d'aquesta àrea durant les primeres dècades del segle XX va ser l'explotació de les mines de sal i de potassi de Cardona i Súria. Aquest aprofitament miner constitueix un fet diferencial de la zona, equiparable, fins a cert punt, amb l'explotació del carbó a la conca de l'Alt Berguedà. El Camí de la Sal és una ruta, que va des de Cardona a Manresa, passant pels municipis de Navàs, Sant Mateu de Bages, Súria, Callús i Sant Joan de Vilatorrada. Tot seguint el GR 3-1, va per camins per on es traginava la sal, transita per pistes bones, encara que en alguns punts concrets entre Valls de Torroella i Súria caldrà arrossegar la bici. Al sortir de Cardona anem cap a la
Muntanya de Sal rodejant la Bofia i per un corriol ens enfilem, empenyent al principi, fins a trobar una bona pista que va seguint el GR 3, en descens passant per boscos oberts i terres de conreu, quan portem uns cinc quilometres trobem una bifurcació on deixem el GR 3 i seguim la variant GR 3-1, arribem a una altre cruïlla i a uns 50 m dins del bosquet hi ha la necròpoli medieval de la Vinya del Guitarra, son sepulcres excavats a la roca, anteriors a l'època del romànic, paga la pena de perdre-hi cinc minuts. Seguim baixant, passem per davant de l’Obac, i trobem la pista asfaltada que ens porta a crear el Cardener i també el Palà de Torroella i arribem a la Colònia Valls, travessem la C-55 per un pont i pugem per una bona pista fins a trobar un corriol que ens porta a travessar el Torrent de la Font dels Llops, ara vindrà una bona pujada al arribar a dal planejarem fins arribar sota unes torres d’alta tensió on tindrem unes bones vistes de Súria. Ara vindrà un tram entretingut combinant corriols i camins fins arribar a la Necròpoli de Can Banyes, tombes medievals de caixa de lloses,
la baixada del turó on som ens portarà davant d’una gran barraca, haurem de baixar mes d’un cop de la bici, arribarem per camí a sobre de cal Trist i baixarem fins la riera d’Hortons per una forta baixada amb la bici al costat un bon tros, per Cal Trist entrem a Suria. Travessem Suria pel costat del Cardener fins a trobar una palanca que ens permet
La ruta pretén apropar excursionistes i amants de la història i el paisatge als indrets que van protagonitzar l'extracció, el transport i el comerç de la sal a Catalunya. creuar-lo, una forta i curta rampa ens deixa a una bona pista que seguirem fins arribar al polígon industrial Abadal, aquí travessem la C-55 per sobre un pont i baixem fins a la Colònia Antius, passem per L’Hostal Nou i arribem a Callús per els Manxons, on havia hagut l'hostal de Can Mastret, que feien servir els traginer de la sal ara sols resten les tines del nucli de cases
que hi havia. Marxem per un camí que va a buscar el torrent del Jaumeandreu, el travessem a gual i ens enfilem per un camí malmès amb forta pendent, seguim pel camí ara més planer i baixem en direcció a cal Miqueló sense arribarhi, el camí força planer va resseguint el repeu de la muntanya, més enllà pugem i el camí va a parar a un sender divertit per dins del bosc. Arriba un moment, al sortir del bosc, que el sender s’eixampla, arribem de baixada a creuar la carretera de Fonollosa, passem la riera de fals i ens enfilem per la pista i pel repeu del Collbaix, que ens queda a ma dreta seguim fins atrobar un sender que baixa cap a Sant Joan de Vilatorrada. L’entrada a la població es una mica perdedora si ens refiem de les marques, seguim el GPS i travessem el poble, i el Cardener per una palanca , a l’altre banda ens espera una bona pujada encara que curta, anem a buscar el camí rural enquitranat del Poal i pugem pel costat de l’Eix transversal fins a trobar un pont que ens permet creuar-lo, a l’altre cantó segueix paral·lel, tot enfilantse, travessem la C-55 per un pont que ens deixa a ca la Rodona i tot seguit travessant la carretera de Santpedor arribem al Parc de l’Agulla de Manresa que és on s’acaba la ruta.
pel Bages
67
La muntanya de sal de Cardona
L
C / Sallent, 1c - C / Padró · 08272 SANT FRUITÓS DEL BAGES ( BCN ) info @ tempsdspa.com
T. 93 876 94 43 EXCLUSIU CLIENTS
68 68
a muntanya de Sal és un fenomen natural únic al món, i encara avui creix a mesura que la pluja l’erosiona. Els seus 120 metres són només la punta d’un enorme diapir de prop de dos quilòmetres de profunditat. Durant les visites guiades, us endinsareu fins a 86 metres i gaudireu de l’espectacle de formes i textures que ofereixen el massís salí. Durant anys, aquest espai turístic va esdevenir una de les mines de sal potàssica més importants del món, Mina Nieves de Cardona (1929 - 1990). Avui, el vell recinte miner és el Parc Cultural de la Muntanya de Sal, un gran equipament cultural que pretén divulgar la importància de la sal, l’excepcionalitat geològica del jaciment i l’aprofitament que l’home ha fet d’aquest recurs natural durant segles. Els dipòsits salins de La constitució Cardona pertanyen a l’anomenada conca d'aquesta muntanya és potàssica catalana. extremadament fràgil Al seu torn, aquesta conca s’ha de i susceptible de ser contextualitzar en un àmbit més ampli, ja modificada per qualsevol que formen part del acció antròpica conjunt de materials evaporítics que es van dipositar a la conca de l’Ebre durant l’eocè superior. Aquest espai se situa a l’estructura anticlinal de Cardona, al nucli de la qual aflora la formació salina de Cardona. . La constitució d’aquesta muntanya és extremadament fràgil i susceptible de ser modificada per qualsevol acció antròpica. Els processos erosius també hi juguen un paper important, no solament a la mateixa muntanya salada, sinó a les àrees de l’entorn, només cobertes per un mantell vegetal molt reduït, amb alguns poblaments dispersos de pins. Així mateix, aquests processos també són motiu d’interès, com les morfologies càrstiques desenvolupades a les sals.
www.fundesplai.org
Informació i reserv es
9 3 474 46 78 ca sesdecolonies@fu
ndesplai.org
tardor
Gaudiu de la
a les nostres cases de colònies i albergs
Infants 3-6 anys: 13,70 €
Adults des de 34,80 € Infants Infants fins a 2 anys: gratuït 55 7-12 anys: 25, €
69
DESCOBREIX Una ciutat referent, capital de la comarca de la Selva
Santa Coloma
FOTOGRAFIES: David Rueda - Ajuntament de Santa Coloma de Farners
70
S
anta Coloma de Farners és la capital de la comarca de La Selva, i està situada al bell mig de la mateixa, en la línia fronterera entre la plana i les muntanyes de Les Guilleries. Actualment compta amb quasi 13000 habitants. Es troba a una altitud de 142 metres sobre el nivell del mar, dista 24 km de Girona i 30km de la Costa Brava, i disposa d’una àmplia oferta de serveis educatius, culturals, mèdics, gastronòmics i de lleure. El terme municipal comprèn el nucli urbà, els veïnats de Sant Pere Cercada, Castanyet, Sant Miquel de Cladells, Vall i Vallors i la urbanització de Santa Coloma Residencial. Santa Coloma frueix d’una orografia de transició: del nucli urbà cap a l’Est comença la plana de la Selva, mentre que cap a l’oest es troben Les Guilleries amb els contraforts de l’Espinau, Santa Bàrbara i la Serra del Corb. En aquest semicercle de muntanyes hi ha escampades per pujols, valls, colls i fondalades, tot un
estol d’ermites d’un gran interès històric, artístic i religiós que bé mereixen una visita. Segons el seu alcalde, Joan Martí, costa de trobar una sola paraula o una sola imatge per descriure Santa Coloma de Farners i tota la seva riquesa: alguns en destaquen la bellesa dels seus paratges naturals, amb el parc de Sant Salvador i les seves aigües termals, amb el Rocar i el castell de Farners com a elements emblemàtics. Altres, en canvi, posaran els referents en les tradicions més nostrades: l’alegria de les caramelles de Pasqua, la qualitat gastronòmica de les galetes o la màgia i saviesa de les mil i unes receptes d’elaboració de ratafia... I no falta qui esmenta amb orgull un dels molts colomencs il·lustres que han precedit a la ciutat (astrònoms, escriptors, escultors, músics... Santa Coloma de Farners és tot això i molt més. Perquè avui dia Santa Coloma és una ciutat dinàmica, engrescadora i plena de vitalitat. Batega amb il·lusió gràcies a les moltes entitats que treballen de forma cooperativa per promoure iniciatives en el camp de
l’esport i la cultura, de lleure i l’educació, de la participació i la justícia social. Des de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners hi regna el compromís per treballar al costat dels ciutadans i les entitats per poder fer realitat la transformació positiva que es pretén: una societat on predominin els valors cívics i de justícia social. Així doncs, Santa Coloma és un indret de visita obligatòria si fem un passeig per la Selva, tot recorrent boscos, zones naturals i indrets termals acompanyats de l’harmonia i la personalitat de la ciutat.
Plaça de l'Ajuntament, 1 Tel. 972 840 808 ajuntament@scf.cat
www.scf.cat
71
la SELVA
Raons per escollir
L
Fotografia: Javier Leiva
a Selva és una comarca molt heterogènia que ofereix al visitant una àmplia oferta per a tots els gustos. Des del litoral de la Costa Brava, passant per la plana o la zona del Ter Brugent fins a arribar a les muntanyes del Montseny– Guilleries, podreu descobrir indrets, paisatges, històries i tradicions que no us deixaran indiferents. Per això, aquí us deixem unes quantes raons per visitar la comarca de la Selva.
• COSTA BRAVA • La Selva és l’inici de la Costa Brava, on us esperen tot un conjunt de platges i cales perquè us relaxeu, contempleu els paisatges naturals, gaudiu de cada racó... Viviu cada una de les platges i cales de la comarca, i gaudiu de l’oferta d’activitats aquàtiques que hi trobareu.
• TERMALISME • Poques vegades es troben tantes poblacions balneàries en un territori tan proper com passa a la Selva. A Santa Coloma de Farners, Caldes de Malavella i Sant Hilari Sacalm brollen aigües termals i/o mineromedicinals que us permetran gaudir dels millors tractaments i de la pau dels seus balnearis.
• UNA COMARCA DE RUTES • Us proposem descobrir la comarca mitjançant l’extensa xarxa de rutes de senderisme, cicloturisme i BTT que recorren el territori. L’oferta engloba petits itineraris, llargs recorreguts, rutes a peu, en bicicleta, circulars, lineals..., però sempre buscant els racons i els indrets més interessants i amb un manteniment periòdic continu.
• JARDINS BOTÀNICS • Nombroses espècies i varietats de plantes han estat estrictament identificades i reunides en col·leccions que trobareu als tres jardins botànics de la Selva. Gaudiu d’una visita molt especial en un entorn privilegiat als penya-segats de la Costa Brava.
• GASTRONOMIA • A la Selva podreu descobrir la gastronomia selvatana, amb representació de la cuina del mar, de la muntanya i de la plana. Però també podreu fer un tastet i descobrir la cuina catalana en el seu conjunt al Centre Gastronòmic Domus Sent Soví.
Reserves: canaleta.scf@gmail.com 872 01 22 69 / 609 906 382 72
Fira Mercat Guilleries Vine a Sant Hilari Sacalm i sorpren-te amb el que hi trobaràs 14 i 15 d'octubre de 2017
D
esprés de l’èxit de la primera edició de l’any passat, el cap de setmana del 14 i 15 d’octubre, tindrà lloc a Sant Hilari Sacalm la 2na Fira Mercat Guilleries. La fira, impulsada per l’ajuntament d’aquest municipi, capital de les Guilleries, té l’objectiu de donar a conèixer les característiques i riqueses d’aquesta comarca natural. Característiques en gran part desconegudes tot i que la van convertir en lloc preferent del turisme a principis del segle passat. És per això que el lema d’aquest any és “Les Guilleries et sorprendran”. Enguany el tema són els boscos de la comarca que destaquen per les seves característiques, inusuals en zones tant properes a nuclis urbans. Al seu subsòl, ric amb aigües i minerals, se suma l’excepcional barreja de climes, 74
mediterrani i atlàntic. Aquestes peculiaritats afavoreixen una gran varietat d’arbres: roures, faigs, castanyers, avellaners, pins autòctons i forans, a la vessant atlàntica, més freda i humida, i alzines, pins diversos i arboços a la vessant mediterrània més càlida, a més dels arbres de ribera. Aquesta barreja excepcional de climes ha dóna lloc també a la implantació del cultiu de l’avet de nadal. S’ha de tenir en compte que de les Guilleries surt el 80% dels arbres de nadal que es consumeixen a tota la península.
Bolets, plantes remeieres, aigua i boscos madurs excepcionals. Tota aquesta riquesa en boscos dóna lloc a una gran varietat de bolets. A les Guilleries han estat identificades mes de
700 espècies diferents de bolets, tot i que, segons els entesos, el número d ’e s p è c i e s que s’hi produeixen deu ser molt superior. La tradició i l'interès del poble de Sant Hilari Sacalm per l'estudi dels bolets es perden en la història. Des de l'any 1982, s’han fet nombroses exposicions de bolets. Aquest any s’hi celebrarà la 34ena que tractarà dels diferents tipus de bolets que surten als boscos de les Guilleries segons la classe de bosc.
A la fira hi participen Sant Hilari Sacalm, Osor, Vilanova de Sau, Espinelves, Susqueda, Viladrau, Sant Sadurní d’Osortmort, Sant julià de Vilatorta i la Cellera de Ter. Les activitats i parades tindran exclusivament la temàtica Guilleries com a protagonista i tret diferencial. Hi haurà una zona de mercat dedicada als productes i productors autòctons, una zona de fira composta pels diferents professionals i serveis turístics de les Guilleries que inclourà un punt d’informació de la fira, un estand per cada Oficina de Turisme de cada municipi que hi participi, una exposició dedicada a l’Art de les
Guilleries i una zona de viveristes. Entre les activitats programades, cal destacar la primera “Trobada Remeiera” a Sant Hilari de les comarques de Girona, el “Tastet d’Aigües”, activitat teatralitzada que està tenint molt d’èxit i que mostra com es prenien les aigües medicinals al Despatx de l’Aigua de la vila a principis de segle o la presentació de la xarxa de “Boscos Madurs” de la zona. També hi haurà diferents activitats típiques de les Guilleries com és la Tallada de Troncs dins de l’apartat de les demostracions de les feines del bosc i un Tastet Gastronòmic de la Cuina de les de les Guilleries.
La fira té l'objectiu de donar a conèixer les característiques i riqueses d'aquesta comarca natural. El tema d'aquest any són els boscos inusuals en zones properes a nuclis urbans
75
LA VILA DE LES CENT FONTS
ant Hilari disposa de diferents punts d’interès relacionats amb el seu patrimoni, així com de relacionats amb el seu entorn natural. Es tracta de racons que per diferents motius poden atraure tant l’atenció dels vilatans com dels forasters. Des de fonts i espais naturals fins a panoràmiques que no deixen indiferent aquell que s’hi acosta. Ubicat al bell mig de les Guilleries, Sant Hilari Sacalm és el municipi més muntanyós de la comarca de la Selva, envoltat pel pla de les Arenes, la serra de la Gavarra, la muntanya de Sant Miquel i la serra del Pedró. La seva situació fa que bona part del terme sigui bosc, de manera que l’entorn de Sant Hilari és un dels béns més preuats pels seus vilatans. Sant Hilari es troba immers en la bellesa d’un dels massissos muntanyós més coneguts de Catalunya, les Guilleries. Tenen una gran riquesa paisatgística reflectida en un gran diversitat d’ecosistemes en què predomina l’element mediterrani format per boscos i la riquesa d’aigües superficials. El tret més característic del poble és el centenar de fonts que té com a conseqüència del sol de què disposa. És per això que la població es coneix també com “La vila de les 100 fonts”, que han passat a formar part del patrimoni natural i històric de Sant Hilari.
L’aigua té un paper fonamental en el desenvolupament de la vila. Des del segle XVIII esdevé el motor econòmic de Sant Hilari: en primer lloc, s’aprofiten les propietats mineromedicinals d’algunes aigües, com les de la Font Picant, que atrauen famílies senceres d’estiuejants i, d’altra banda, se’n fa una potència industrial embotelladora, com en el cas de la Font Vella, fet que el converteix en un dels sectors econòmics més importants del municipi. Sant Hilari Sacalm forma part del Consorci de Viles Termals de Catalunya, amb quatre fonts declarades d’utilitat pública. La situació del municipi, al cim d’una muntanya a 850 metres d’alçada, i el seu entorn natural amb senders i rutes amb l’aigua i els boscos com a protagonistes fan que Sant Hilari s’hagi convertita en un territori de benestar, així com una parada de relaxació i tranquil·litat per gaudir dels millors racons que ofereix el municipi. Des de la important infraestructura local que caracteritza el municipi fins a la seva gastronomia, així com els múltiples hotels o les zones termals conformen una vila de repòs i connexió amb l’entorn.
la CERDANYA
UN PARADÍS NATURAL
L
a comarca de la Cerdanya està repleta de petits pobles amb un encant especial, ja que en ella podem trobar indrets de costa, com cims ben alts, amb deltes, amb boscos frondosos, grans planes i mil excursions per realitzar amb família o amics, a més de deleïtarnos amb els millors àpats gràcies a la seva gastronomia tan espectacular i artesana que ofereix en cada paratge. És un territori que té 546 kilometres quadrats, més de 125.000 habitants i un total de 126 municipis. La Cerdanya és el centre entre les comarques catalanes del Ripollès, el Berguedà i l’Alt Urgell. La Cerdanya és l’indret de Catalunya que recorda a les valls de Suïssa rodejats de muntanyes verdes i prats amb vaques. Aquesta demarcació és coneguda per tenir un peu a Catalunya i un altre a França i això ens aporta una barreja cultural magnífica. La meitat de la comarca ( part oriental ) pertany a la provincia de Girona i l’altra meitat ( la part occidental ) a Lleida. Com ja hem comentat és una comarca frontera amb Bourg-Madame, just al sortir del poble de Puigcerdà. Aquesta peculiarietat ens
permet estar caminant tranquil·lament per frança i de sobte estar a Catalunya, és a dir, ens deix creuar a peu la frontera catalanofrancesa. La varietat d’activitats i plans que podem realitzar en aquesta comarca és inmensa, excursions, visites als mercats d’artesania i de productes
La Cerdanya és el paradís català de la naturalesa que hauríeu de visitar si el que voleu aconseguir és enriquir-vos d’història, d’espais naturals únics i de bons àpats. locals, esquí, rutes amb cavalls, vols en globus, rutes amb quads, complimentar els pobles que ofereixen monuments romànics preciosos, festes populars que conserven el sabor dels seus origens.
Bé, la Cerdanya és la comarca amb un turisme molt actiu i un espai per poder desconnectar enmig de la naturalesa. Hi ha centenars de possibilitats d’allotjament, des d’hotels amb caire rústic com modern així com també hostals, cases rurals que et permeten viure en plena naturalesa i despertarse entre muntanyes espectaculars. El menjar casolà i de la terra són dos components que no deixen indiferent a ningú, ja que els seus formatges, embotits, pa de pagès... estan elaborats pels propis pagesos, ramaders i forners de la comarca. Així com també podeu aprofitar per realitzar excursions on podreu contemplar castells, ermites, esglèsies... així com també fer cims importants com el canigó, què és un símbol català en forma de macis francès. No us oblideu de visitar poblets com llívia, Bellver de la Cerdanya, Puigcerdà, Lles, Ur... La Cerdanya ens permet desconnectar, aprendre de la cultura històrica mentre passeges entre espais naturals emblemàtics i visites els racons més característics de la comarca en diferents rutes.
79
L estany de Puigcerda La seva tradició i llegeda
U
n lloc de tranquil·litat, natura i paisatges excepcionals. Sota les muntanyes del Pirineu, Puigcerdà regna com a capital de La Cerdanya. La vila és la capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la zona actual de la Baixa Cerdanya, a la província de Girona. Puigcerdà té un clima mediterrani pirinenc, els hiverns són molt freds amb temperatures mitjanes entre 2 i -3ºC i els estius són suaus amb unes temperatures entre 14 i 18 ºC. La seva economia es basa en el turisme i en el sector de la construcció. Els mercats hi són multitudinaris i la ciutat també forma un dels centre més importants per a la pràctica d’esports nòrdics, ja que disposa d’unes quantes estacions d’esquí a pocs quilòmetres. Museus, el convent de Sant Domènec, l’Església de Sant Tomàs de Ventajola... són alguns dels trets turístics que més destaquen dins el nucli urbà. Tot i així, hi ha un indret per excel·lència que identifica la ciutat de Puigcerdà, el seu estany. Les primeres notícies de l’existència d’aquest estany daten del segle XIII, i la seva gran reserva d’aigua que representa l’estany, li ha reportat grans beneficis al llarg de tota la seva història. Entre altres usos per a la ciutat, l’aigua de l’estany ha
80
estat aprofitada per l’extinció d’incendis, a través dels diferents recs que s’hi construïren al llarg del temps, i també per a la neteja, via recs i claveguerams, per arrossegar o fondre la neu dels carrers en època de nevades. Tot i això, un dels principals usos que en destaquen ha estat l’aprofitament pel regadiu dels camps que envolten la vila. Un altre aprofitament important de l’estany al llarg de la història ha estat la pesca. És per aquest motiu que ja des del segle XV es tenen notícies de la seva regulació i ordenances que en regulaven els períodes de pesca. La varietat de peixos que hi existeixen, ha anat canviant amb el temps però podem dir que espècies com les truites, bagres, anguiles, barbs i carpes hi són presents. Avui en dia, és la Direcció General del Medi Ambient que se’n fa càrrec de les futures repoblacions i, de tant en tant, s’hi realitzen concursos de pesca. Actualment, s’hi celebra la Festa de l’Estany, que ha esdevingut una de les activitats més esperades pels vilatans i turistes de la comarca. Aquesta festivitat és celebra per tal de marcar la fi de la temporada estival a Puigcerdà, al mes d’agost, i que consta com a activitat característica una cavalcada de carrosses engalanades amb diferents motius i que fan referència de forma còmica i crítica alhora, dels esdeveniments
més rellevants de l’actualitat, tant locals com nacionals, acompanyada sempre per la Vella de l’Estany. I, si hi ha un element que caracteritza totalment aquesta festivitat és precisament aquesta, la Vella de l’Estany i la seva llegenda. Segons aquesta, es tracta d’una velleta d’avançada edat i amb una silueta corbada amb caputxó que vivia en una de les cases situada on actualment s’hi troba l’estany. Aquest es va construir malgrat la seva opinió negativa degut a l’estima que li tenia a aquest lloc, i cada dia visitava l’indret on havia viscut tota la seva vida. En morir, va prometre que continuarien les seves visites i des d’aleshores, any rere any, apareix puntualment un dia del mes d’agost, que coincideix amb la Festa de l’Estany, i a la nit retorna a casa seva sota les aigües de l’estany. Pel que fa al turisme, els visitants de la zona han anat en augment durant els últims anys. Puigcerdà s’ha convertit en un dels punts de referència turística del Pirineu gironí i ha suposat un desenvolupament socioeconòmic considerable. A més, Puigcerdà també ha passat a ser un indret de segona residència per a molts catalans, que passen l’estiu o temporades d’hivern a les pistes d’esquí.
• Un lloc per respirar l'aire més pur de la muntanya • Un entorn immillorable al cim de la Collada de Toses
E
nvoltat de muntanyes verdes i prats, i per un paratge de mil sabors i un entorn immillorable. Respirant l’aire pur i buscant rutes per descobrir els paisatges de la zona trobem, al cim de la Collada de Toses, l’Hotel & Spa La Collada. Un lloc de diversió, relax i descans a 1.800 metres d’altitud amb unes vistes panoràmiques inoblidables de la Cerdanya i el Ripollès. Respira fons i prepara’t, l’experiència no et deixarà indiferent. La calidesa de l’espai i la tranquil·litat regnaran en la teva estada. Les habitacions de l’hotel són espaioses i acollidores, cuidades fins a l’últim detall per a la teva màxima comoditat. D’una bellesa incomparable, el complex ofereix un gran varietat de serveis, des de massatges i banys a la zona d’spa fins a sales de convencions per a trobades empresarials o familiars.
Relaxa’t amb nosaltres El circuit d’aigües, de 2.500 m2, et permetrà gaudir dels millors i més actuals tractaments de salut, benestar i bellesa. Un espai ideal per a la desconnexió del teu dia a dia i per tenir cura del cos i la ment. Deixa’t seduir per l’impressionant paisatge i posa’t en mans dels professionals de La Collada Hotel & Spa, ells sabran quin tipus de massatge i/o tractament et convé més i et miraran com et mereixes. Aquest servei dóna un valor diferencial al complex i fa que es converteixi en un oasi de salut i benestar que et captivarà. A més, si hi vas en família, els més petits també tenen un espai perquè pugin gaudir de l’spa i es relaxin amb vosaltres.
Organitza les teves celebracions Salons versàtils, amplis i còmodes per organitzar qualsevol esdeveniment empresarial o celebració. La Collada Hotel & Spa reparteix els seus salons en tres sales, totes exteriors, on el confort i les facilitats tecnològiques et donaran la seguretat de triomfar en les teves convencions. Un ambient també relaxat ideal per tirar endavant els teus projectes o celebrar els dies més especials amb els teus.
La nostra gastronomia No et decebrà! Prova la gastronomia del complex i degustaràs les més exquisides receptes de tots els cuiners que treballen per oferir-te un servei excel·lent a taula. Tant el restaurant com el bar t’oferiran un gran varietat de plats i begudes per gaudir-los immers en un entorn immillorable.
La calidesa de l'espai i la tranquil·litat regnaran en la teva estada. Un enorn immillorable t'espera!
83 LA COLLADA DE TOSES • Ctra. N-260 , km 155 • 17536 Toses - La Molina (Girona) • 972 892 100 • reservas@hslacollada. com
COSTA BRAVA
Racons
L
de la Costa Brava
a Costa Brava és una suma de sensacions que et sorprendrà des de Blanes fins a Portbou. La natura hi té un protagonisme destacat, amb el Parc Natural del Cap de Creus, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Tres escenaris diversos, tres paratges de gran valor biològic. El litoral també et captivarà per la bellesa de les seves platges —de gran qualitat turística— i cales, algunes autèntics paradisos amagats entre penya-segats. Sense oblidar el caràcter mediterrani de viles com Cadaqués o Calella de Palafrugell. Cal prendre nota d’indrets tan singulars com la badia de Roses, l’estany de Banyoles, els jardins botànics de Santa Clotilde, Pinya de Rosa, Marimurtra i Cap-roig. La Costa Brava també et guarda un gran recull de propostes culturals: la gran empremta de Salvador Dalí a l’Empordà; el monestir de Sant Pere de Rodes o el castell de Peratallada; viles medievals com Tossa de Mar, Púbol o Pals; les ruïnes d’Empúries, testimonis excepcionals de les civilitzacions grega i romana; la tradició ceramista de la Bisbal, i la ciutat vella de Girona, amb una joia històrica de primer ordre en forma de barri jueu. Una de les platges més famoses i mítiques de la Costa Brava, gràcies al seu paisatge mariner és Cadaqués, un amor mediterrani a primera vista! El seu gran atractiu? Casetes blanques amb portes blaves, una badia tranquil·la i preciosa i barques de pescadors. És el lloc ideal per conèixer l’autèntica Costa Brava i visitar les petites cales. El més petit i salvatge però un dels més bonics nuclis costaners. Situat al nord del municipi, entre roques i vegetació. Tamariu està format per una platja principal de sorra gruixuda amb la cala dels Liris al sud, on hi destaca una barraca centenària, i la cala d'Aigua dolça al nord, formada per roques. Un poble costaner amb encant que t'enamorarà! Una altra població amb un passat mariner i plena d’encant és Llafranc. Des d’aquí, surten moltes de les excursions en barca per explorar les cales de la Costa Brava —una perspectiva ben diferent i recomanable. Un lloc que tampoc us podeu perdre si ja sou a Llafranc és el far de Sant Sebastià, a cinc minuts en cotxe i des d’on es pot gaudir d’unes vistes excepcionals del que és, probablement, el millor balcó del Mediterrani.
84
La Costa Daurada:
COSTA DAURADA
platges i entorn rural
E
l litoral de la Costa Daurada comprèn un total de 13 municipis, que al llarg de 81 quilòmetres ofereixen una seixantena de platges de tota mena, des de petites cales a Mont-roig del Camp o Coma-ruga amb sorra fina i poca profunditat fins a Salou, i platges naturistes, com la platja del Torn de l’Hospitalet de l’Infant. Moltes de les platges de la Costa Daurada han estat guardonades amb la bandera blava de la Fundació per a l’Educació Ambiental d’Europa, a més d’altres reconeixements, com la distinció obtinguda per Creixell a la platja accessible a persones amb minusvalidesa, entre d’altres. La Costa Daurada és la destinació familiar per excel·lència. Tota la família hi trobarà el seu espai i la seva activitat per passar les vacances junts i a la vegada practicar les aficions personals de cadascú. Les opcions per gaudir del temps de lleure no s’acaben mai. Així, per passar el millor dia de platja es posen al vostre abast tots els equipaments, des de ludoteques per als més petits a la mateixa sorra fins a biblioteques per relaxar-se amb un bon llibre, passant pel lloguer d’equipaments aquàtics, per exemple. La natura de la Costa Daurada permetrà fer passejades relaxades, i la gran diversitat del patrimoni cultural mostrarà la cara més divertida i didàctica per als més petits, tot descobrint la cultura i les tradicions de la Costa Daurada. Els municipis de les Muntanyes de la Costa Daurada també conformen un territori de paratges boscosos i agrícoles força diversos, però amb un denominador comú: el seu encís rural i mediterrani. Les muntanyes de la Costa Daurada se situen a la part interior del Baix Camp, una zona muntanyosa que encadena un seguit de serralades imponents (Llaberia, l’Argentera i Prades) que abracen el litoral d’oest a est. A tocar de les muntanyes trobem recursos turístics tan importants com Port Aventura, entre Salou i Vila-seca; el Gaudí Centre i la ruta modernista de Reus, ciutat amb un comerç molt actiu; la Tarragona romana, declarada Patrimoni de la Humanitat, o la ruta dels monestirs del Cister (Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges). Com a recursos limítrofs d’interès, també destaquen el conjunt medieval de Montblanc, els vins i cellers del Priorat, o el Parc Natural de la Serra del Montsant. 85
dĂŠjate cuidar Av. Pau Casals, 55 La Pineda Platja Tarragona 86
www.aquum.es
Oficines de Turisme de Catalunya ALT CAMP OFICINA DE TURISME DE L'ALT CAMP C/Mossèn Martí, 3 · Valls Tel. 977 608 560 OFICINA DE TURISME DE NULLES C/ Estació, s/n · Nulles Tel. 977 602 522 OFICINA DE TURISME DE SANTES CREUS Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) · Santes Creus · Tel. 977 608 560 OFICINA DE TURISME DE VALLS C/ de la Cort, 61 · Valls · Tel. 977 612 530
ALT EMPORDÀ OFICINA COMARCAL DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ C/ Nou, 48 - 2n · Figueres · Tel. 972 514 431 OFICINA DE TURISME DE CADAQUÈS C/ Des Cotxe, 2A · Cadaquès · Tel. 972 258 315 OFICINA DE TURISME DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233 OFICINA DE TURISME D'EMPURIA BRAVA Av. Pompeu Fabrà, s/n · Empuria Brava · Tel. 972450 802 OFICINA DE TURISME DE FIGUERES Pl. de l'Escorxador, 2 · Figueres Tel. 972 503 155 OFICINA DE TURISME DE L'ESCALA Pl. de les Escoles, 1 · L'Escala Tel. 972770 603 OFICINA DE TURISME DE LLANÇÀ C/ Camprodón, 16-18 · Llançà Tel. 972 380 855 OFICINA DE TURISME DE PERALADA Pl. de la Peixateria, 6 · Peralada Tel. 972 538 840 OFICINA DE TURISME DEL PORT DE LA SELVA C/ de l'illa, 13 · El Port de la Selva Tel. 972 387 122 OFICINA DE TURISME DE ROSES Av. de Rode, 79 · Roses Tel. 902 103 636 OFICINA DE TURISME DE SANT PERE PESCADOR Ctra de la platja, s/n · Sant Pere Pescador · Tel. 972 520 535 OFICINA DE TURISME DE VILABERTRAN C/ Josep Reig i Palau, 10 · Vilabertran Tel. 972 505 902
ALT PENEDÈS OFICINA DE TURISME DE SANT SADURNÍ D'ANOIA C/ Hospital, 23 · Sant Sadurní d'Anoia Tel. 938 913 188
OFICINA DE TURISME DE SUBIRATS Edifici de l'estació vitivinícola de renfe de Lavern, s/n · Subirats Tel. 938 993 499 OFICINA DE TURISME DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 938 181 254
ALT URGELL OFICINA DE TURISME DE COLL DE NARGÓ Ajuntament i Dinosfera. Pl. de l'Ajuntament de Coll de Nargó, 1 · Coll de Nargó · Tel. 973 383 048 OFICINA DE TURISME DE LA SEU C/ major, 8 · La Seu d'Urgell Tel. 973 351 511 OFICINA DE TURISME D'OLIANA Av. Barcelona, 81 · Oliana Tel. 973 470 339 OFICINA DE TURISME D'ORGANYÀ Pl. Serra del Cadí, 1 · Organyà Tel. 973 370 030 OFICINA DE TURISME DE VILABERTRAN C/ Josep Reig i Palau, 10 · Vilabertran Tel. 972 505 902
ALTA RIBAGORÇA OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 353 OFICINA DE TURISME DEL PONT DE SUERT Av.Victoriano Muñoz, 22 · El Pont de Suert · Tel. 973 690 005 OFICINA DE TURISME DE LA VALL DE BOÍ Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000
ANOIA OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA PL. Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 938 051 585 OFICINA DE TURISME DE CALAF Pl. dels arbres, s/n · Calaf Tel. 938 680 833 OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Alta Anoia · Tel. 938 680 366 OFICINA DE TURISME DE LA LLACUNA C/ Major, 4 · La Llacuna Tel. 938 976 830
BAIX CAMP OFICINA COMARCAL DE TURISME DEL BAIX CAMP C/ Dr. ferran, 8 · Reus Tel. 977 327 155 OFICINA DE TURISME DE CAMBRILS Pg. de les Palmeres, 1 · Cambrils Tel. 977 792 307
OFICINA DE TURISME DE CAPAFONTS C/ Les Fonts, 7 · Capafonts Tel. 972 505 902 OFICINA DE TURISME DE LA SELVA DEL CAMP Camí de Tarragona, 10 · La Selva del Camp · Tel. 977 844 630 OFICINA DE TURISME DE L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS C/Estació, 1· Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant · Tel. 977 823 328 OFICINA DE TURISME DE MONTROIG DEL CAMP CN- 340 km1139 · Mont-roig del camp · Tel. 977 179 468 OFICINA DE TURISME DE PRADES C/ de la Muralla, 3 · Prades Tel. 977 868 302
BAGES OFICINA DE TURISME DE CARDONA Av. del Rastrillo, s/n · Cardona Tel. 938 692 798 OFICINA DE TURISME DE MANRESA Pl. Major, 10 · Manresa Tel. 938 784 090 OFICINA DE TURISME DE MONTSERRAT Monestir de Montserrat Tel. 938 777 777 OFICINA DE TURISME DE SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Dúria Tel. 938 696 984 OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE VILATORRADA C/Major, 91-93 · Sant Joan de Vilatorrada
BAIX EBRE CONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308 OFICINA DE TURISME DE L'AMETLLA DE MAR Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n L'Ametlla de mar · Tel. 977 456 477 OFICINA DE TURISME DE L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · L'Ampolla Tel. 977 593 011 OFICINA DE TURISME DE BENIFALLET C/ Major, 1 · Benifallet Tel. 977 462 249 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA C/ Sant Miquel, 1 · Deltebre Tel. 977 480 627 OFICINA DE TURISME DEL PERELLÓ C/Lluis Companys, 2 Tortosa) · Tortosa Tel. 977 492 283 OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - RIUMAR C/ Coll Verd, s/n · Deltebre Tel. 977 489 309
OFICINA DE TURISME DE ROQUETES Av. Diputació, s/n · Roquetes Tel. 977 501 511 OFICINA DE TURISME DE TORTOSA Rambla Felip Pedrell, 3 ( Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648
BAIX EMPORDÀ OFICINA COMARCAL DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310 OFICINA DE TURISME DE BEGUR Av. Onze de Setembre, 5 · Begur Tel. 972 624 520 OFICINA DE TURISME DE CALONGE - SANT ANTONI Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge · Tel. 972 661 714 OFICINA DE TURISME DE L' ESTARTIT Passeig Marítim, s/n. · L'Estartit Tel. 972 751 910 OFICINA DE TURISME DE LA BISBAL DE L'EMPORDÀ C/ L'Aigüeta, 17 ( edifici Torre Maria) La Bisbal de L'Empordà Tel. 972 645 500 OFICINA DE TURISME DE PALAFRUGELL Av. de la Generalitat, 33 · Palafrugell Tel. 972 300 128 OFICINA DE TURISME DE PALAMÓS Passeig del Mar, s/n · Palamós Tel. 972 600 550 OFICINA DE TURISME DE PALS C/ Hospital, 22 · Pals Tel. 972 636 161 OFICINA DE TURISME DE PLATJA D'ARÓ Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Platja D'Aró · Tel. 972 817 179 OFICINA DE TURISME DE SANT FELIU DE GUÍXOLS Pl. del Monestir, s/n · Sant Feliu de Guíxols · Tel. 972 820 051 OFICINA DE TURISME DE TORROELLA DE MONTGRÍ C/Ullà, 31 · Torroella de Montgrí Tel. 972 755 180
BAIX LLOBREGAT OFICINA DE TURISME DE CASTELLDEFELS C/Pintor Serrasanta, 4 · Castelldefels Tel. 936 352 727 OFICINA DE TURISME DE COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Collbató Tel. 937 779 076 OFICINA DE TURISME DE SANTA COLOMA DE CERVELLÓ C/Claudi Güell, 6 · Santa Coloma de Cervelló · Tel. 936 305 807 OFICINA DE TURISME DE VALLIRANA C/Major, 612 · Vallirana Tel. 672 462 426
87
“Els impostos ja no em fan perdre la son” Amb la línia de crèdit Click&Pay en José ha aconseguit 4.000 € amb un click per pagar els seus impostos, i només li ha costat 50 €. Sol·licita’n la teva a qualsevol Oficina BBVA i utilitza-la per pagar impostos, nòmines, assegurances socials i a proveïdors. Més informació a bbva.es
Creant Oportunitats En José ha pogut pagar els seus impostos a temps encara que no tenia liquiditat en aquell moment. Gràcies a BBVA Click & Pay, va sol·licitar online 4.000 € dels 18.000 € que té concedits i, un cop aprovada la seva sol·licitud, va poder disposar-ne al moment. Ha pagat un interès del 0% TIN, amb una comissió d’obertura de l’1,25%, que suposa una TAE del 7,83%. En total, haurà de tornar 4.050 € en un màxim de 3 mesos. I si ho necessita, podrà utilitzar la resta del seu límit de finançament per fer front a altres pagaments del seu negoci, com nòmines, assegurances socials o pagaments a proveïdors. Cada finalitat té unes condicions i terminis de devolució diferents, tot i que són molt similars al del pagament d’impostos, que pots consultar a les nostres oficines i a bbva.es. La línia de crèdit i les seves posteriors sol·licituds de disposició requereixen l’aprovació prèvia de BBVA. Oferta vàlida fins al 31/12/2017 per a empreses amb facturació anual inferior 88 a 5 milions d’euros.
Oficines de Turisme de Catalunya BAIX PENEDÈS
CERDANYA
OFICINA DE TURISME DE L'ARBOÇ C/Major 37 · L'Arboç · Tel. 977167 725 OFICINA DE TURISME DE CALAFELL C/Sant pere, 29 - 31 · Calafell Tel. 977 699 141 OFICINA DE TURISME DE COMARUGA Av. de Brisamar, 1 · Coma-ruga Tel. 977 680 010 OFICINA DE TURISME DE CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Cunit Tel. 977 674 777 OFICINA DE TURISME DEL VENDRELL Dr. Robert, 33 · El Vendrell Tel. 977 660 292
OFICINA COMARCAL DE TURISME DE CERDANYA Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665
BARCELONÈS OFICINA DE TURISME DE BADALONA C/Francesc Layret, 78-82 · Badalona Tel. 934 832 990 OFICINA DE TURISME DE SANT ADRIÀ DE BESOS C/ Mare de deu del Carme, 115 Sant Adrià de Besos · Tel. 977 674 777 OFICINA DE TURISME DE BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Barcelona · Tel. 932 853 834 OFICINA DE TURISME DE BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA Pl.Catalunya, 17 soterrani · Barcelona Tel. 932 853 834 OFICINA DE TURISME DE BARCELONA - AMADEU BAGUES Rambla de les flors, 88 · Barcelona Tel. 932 853 834 OFICINA DE TURISME DE BARCELONA - PALAU MOJA C/Rambla, 118 · Barcelona · Tel. 663 654 994
BERGUEDÀ OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ C/Barcelona, 49 3r · Berga Tel. 938 221 500 OFICINA DE TURISME DE BAGÀ C/Raval, 18 · Bagà · Tel. 619 746 099 OFICINA DE TURISME DE CASTELLAR DE N'HUG Pl. de l'Ajuntament, s/n · Castellar de n'Hug · Tel. 938 257 09 OFICINA DE TURISME DEL GÒSOL Plaça Major, 1 · Gosol Tel. 973 370 055 OFICINA DE TURISME DE LA POBLA DE LILLET Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · La Pobla de Lillet Tel. 687 998 541 OFICINA DE TURISME DEL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 938 258 046
OFICINA DE TURISME DE LLÍVIA C/ de les Fonts, 10 · Llívia Tel. 972 896 313 OFICINA DE TURISME DE PUIGCERDÀ pl. Santa Maria, s/n · Puigcerdà Tel. 972 880 542
CONCA DE BARBERÀ OFICINA DE TURISME DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Pl. del Mil·lenari, 1 · Espluga de Francolí · Tel. 977 871 220 OFICINA DE TURISME DE MONTBLANC Muralla Sta. tecla, 54 · Montblanc Tel. 977861 733 OFICINA DE TURISME DE SANTA COLOMA DE QUERALT C/ Patí del castell, s/n · Santa Coloma de Queralt · Tel. 977 880 478 OFICINA DE TURISME VIMBODI I POBLET Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet Tel. 977 871 247
GARRAF OFICINA DE TURISME DE CUBELLES Pl. del Castell, 1 · Cubelles Tel. 938 952 500 OFICINA DE TURISME DE SITGES Pl.Eduard Maristany · Sitges Tel. 938 944 251 OFICINA DE TURISME DE VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme, s/n · Vilanova i la Geltrú · Tel. 938 154 517 Pl. de la Vila, 10 · Vilanova i la Geltrú Tel. 938 935 555
GARRIGUES OFICINA COMARCAL DE TURISME DE LES GARRIGUES Av Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques · Tel. 973 142 658 OFICINA DE TURISME D'ARBECA C/Lleida, 32 · Arbeca · Tel. 973 160 182 OFICINA DE TURISME DE LA GRANADELLA Pl. de la Indepència, 1· Granadella Tel. 973 094 101
GARROTXA OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900 OFICINA DE TURISME DE BESALÚ C/ del Pont, 1 ( inici del Pont Vell) · Besalú · Tel. 972 591 240
OFICINA DE TURISME DE OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Olot Tel. 972 260 141 OFICINA DE TURISME DE PRESES Antiga estació, s/n · Preses Tel. 972 694 904 OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE ELS FONTS C/ Sant Pere, 2 · Sant Joan de les Fonts · Tel. 972 290 507 OFICINA DE TURISME VALL D'EN BAS C/ Hostalets d'en Bas · Vall d'En Bas Tel. 972 692 177
OFICINA DE TURISME DE PINEDA DE MAR Pl. de Catalunya, 1 · Pineda de Mar Tel. 937 625 038
GIRONÈS
OFICINA DE TURISME D'ALCANAR C/Lepanto, s/n · Alcanar Tel. 977 737 639
OFICINA DEL CONSELL COMARCAL DE TURISME DEL GIRONÈS C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669
OFICINA DE TURISME DE PALAFOLLS Pl. del Fòrum palatiolo, s/n · Palafolls Tel. 937 620 611
MOIANÈS OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ C/ de les joies, 11-13 · Moià Tel. 938 301 418
MONTSIÀ
OFICINA DE TURISME D'AMPOSTA Av. Sant jaume, 42-52 · Amposta Tel. 977 703 453
OFICINA DE TURISME DE LLAGOSTERA Pg. Romeu, 4-B · Llagostera Tel. 972 832 322
OFICINA DE TURISME DE LA GALERA C/ Sant Llorenç, baixos, 36 · La Galera · Tel. 977 718 339
OFICINA DE TURISME DE GIRONA 972 226 575 · Girona Tel. 972 942 955
OFICINA DE TURISME DE SANT CARLES DE LA RÀPITA Parc de Garbí, s/n · Sant Carles de la Ràpita · Tel. 977 744 624
MARESME OFICINA DE TURISME DE ALELLA C/ Riera Fosca, 2 ·Alella Tel. 935 554 650 OFICINA DE TURISME D'ARENYS DE MAR C/Riera Bisbe i Pol, 8 · Arenys de Mar Tel. 937 957 039 OFICINA DE TURISME DE CALDES D'ESTRAC C/ La Riera, 48 baixos · Caldes D'Estrac · Tel. 937 910 588 OFICINA DE TURISME DE CALELLA C/ Sant jaume, 231 · Calella Tel. 937 690 559 OFICINA DE TURISME DE CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Canet de Mar · Tel. 937 940 898 OFICINA DE TURISME DE MALGRAT DE MAR C/ Bellaire, 2 · Malgrat de Mar Tel. 937 655 642 OFICINA DE TURISME DE MATARÓ C/ La Riera, 48 baixos · Mataró Tel. 937 582 698 OFICINA DE TURISME DE MASNOU Pg. Prat de la Riba, 16 · Masnou Tel. 935 571 834 OFICINA DE TURISME DE SANT POL DE MAR Pl. de la Vila, 1· Sant Pol de Mar Tel. 937 604 547 OFICINA DE TURISME DE SANTA SUSANNA Av. del Mar · Santa Susanna Tel. 937 679 008
OFICINA DE TURISME DE LA SÈNIA Pg. de la clotada, 23 · La Sènia Tel. 977 713 000 OFICINA DE TURISME D'ULLDECONA Pg. de l'Estació, s/n · Ulldecona Tel. 977 573 394
NOGUERA OFICINA DE TURISME DE BALAGUER Avinguda Comtes Jaume d’Urgell, 5 (dins del museu) · Balaguer Tel. 973 445 194 OFICINA DE TURISME DE LA BARONIA DE RIALB C/ Monestir, 1 · La Baronia de Rialb Tel. 973 460 234
OSONA CONSELL COMARCAL DE OSONA C/ Historiador ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 938 851 715 OFICINA DE TURISME DE MANLLEU Pg. de Ter, 2· Manlleu Tel. 938 515 176 OFICINA DE TURISME DE PRATS DE LLUÇANÈS passeig de lluçanès, s/n · Prats de Lluçanès · Tel. 938 560 100 OFICINA DE TURISME DE RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1· Rupit i Pruit · Tel. 938 522 003 OFICINA DE TURISME DE TAVÈRNOLES C/ de l'Esglèsia, 1 · Tavèrnoles Tel. 938 887 308
89
Delegaciรณ Barcelona: 93 249 71 71 Delegaciรณ Lleida: 973 071 222 info@magazinepublicaciones.com 90
www.magazinepublicaciones.com
Oficines de Turisme de Catalunya OFICINA DE TURISME DE RUPIT I PRUIT Camí de sant Joan de Fàbregues, 1· Rupit i Pruit · Tel. 938 522 003 OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU C/ del migdia, 1 · Viladrau Tel. 938 848 035 OFICINA DE TURISME DE VIC Pl. del pes, edifici de l'Ajuntament, s/n · Vic · Tel. 938 862 091
OFICINA DE TURISME D'ASCÓ Carretera de Campucines, 21 · Ascó Tel. 977 406 583
PALLARS JUSSÀ
OFICINA DE TURISME DE GUISSONA C/Del Tint, 2, baixos · Guissona Tel. 973 551 414
CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ Passeig del Vall, 13 · Tremp Tel. 973653 470 OFICINA DE TURISME D'ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 4 · Isona Tel. 973 665 062 OFICINA DE TURISME DE LA POBLA DE SEGUR Av. Verdaguer, 35 · La Pobla de Segur Tel. 973 680 257
PALLARS SOBIRÀ CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002 OFICINA DE TURISME D'ESTERRI D'ÀNEU C/Major, 40 bis · D'Esterri d'Àneu Tel. 973626345 OFICINA DE TURISME DE LLAVORSÍ Crta. Vall de cardós, s/n · Llavorsí Tel. 973622008
PLA DE L'ESTANY OFICINA DE TURISME DE BANYOLES Pg. Darder Pesquera, 10 · Banyoles Tel. 972 583 470
PLA D'URGELL OFICINA COMARCAL DE TURISME DEL PLA D'URGELL Av. Prat de la Riba, 1 · Mollerussa Tel. 973 711 313
PRIORAT OFICINA DE TURISME DE FALSET Pl. La quartera, 1· Falset Tel. 977 831 023 OFICINA DE TURISME DE MARGALEF Areà de Lleure del Pont, s/n · Margalef · Tel. 668 582 542 OFICINA DE TURISME DE ULLDEMOLINS Pl. de l'Esglèsia, 1· Ulldemolins Tel. 977 561 546
RIBERA D'EBRE CONSELL COMARCAL DE RIBERA D'EBRE Pl. de Sant Roc, 2 · Mòra d'Ebre Tel. 977 401 851
SEGARRA CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA Passeig de Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300 OFICINA DE TURISME DE CERVERA Av. Francesc Macià, 78 · Cervera Tel. 973 534 442
SEGRIÀ OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida Tel. 973 24 88 40 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA CMajor, bis · Lleida · Tel. 973 700 319
SELVA OFICINA DE TURISME DE LA SELVA Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161 OFICINA DE TURISME D'ARBÚCIES C/ Major, 6 ·Arbúcies Tel. 972162 477 OFICINA DE TURISME DE BLANES Pl. de Catalunya · Blanes Tel. 972 480 103 OFICINA DE TURISME DE CALDES DE MALAVELLA C/ Vall·lobera· Caldes de Malavella Tel. 972 480 103 OFICINA DE TURISME DE CANET DE MAR Casa Domènech i Montaner, xamfrà Rieres Buscarons i Gavarra · Canet de Mar · Tel. 937 940 898 OFICINA DE TURISME D'HOSTALRIC Camí dels Ollers, 1 · Hostalric Tel. 972 864 565 OFICINA DE TURISME DE LLORET DE MAR Av. de les Alegries, 3 · Lloret de Mar Tel. 972 364 735 OFICINA DE TURISME DE MAÇANET DE LA SELVA C/ Salvador Espriu, 1 · Maçanet de la Selva · Tel. 972 858 005 OFICINA DE TURISME DE SANT HILARI DE SACALM Pl. Dr. Robert, s/n · Sant Hilari de Sacalm · Tel. 972 869 686 OFICINA DE TURISME DE TOSSA DE MAR Av. Pelegri, 25 · Tossa de Mar Tel. 972 340 108 OFICINA DE TURISME DE VILOBI D'ONYAR Aeroport de Girona - Costa Brava · Vilobi d'Onyar · Tel. 972 942 955
SOLSONÈS
VALL D'ARAN
OFICINA DE TURISME DE SOLSONSÈS C/Dominics, 12 Palau Llobera· Solsona · Tel. 973 482 003
OFICINA GENERAU DE COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D'ARAN passeg dera llibertat, 16 ·Vielha Tel. 973 641 801
OFICINA DE TURISME DE SOLSONA Crta. de la Bassella, 1 · Solsona Tel. 973 482 310
OFICINA DE TURISME DE ARTIES C/ dera Mòla, s/n · Arties Tel. 973 641 612
RIPOLLÈS
OFICINA DE TURISME DE BÒSSOST Pg. Eduard Aunós, 1 · Bossost Tel. 973 648 157
OFICINA DE TURISME DE CAMPRODÓN C/ Sant Roc, 22 · Camprodón Tel. 972 740 010 OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE LES ABADESSES Plaça de l’ Abadia, 9 · Sant Joan de les Abadesses Tel. 972 720 599
OFICINA DE TURISME DE LES Av. Sant jaume, 39 · Les Tel. 973 647 303 OFICINA DE TURISME DE NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 977 179 468
OFICINA DE TURISME DE SETCASES Pl.Major, 1 · Setcases Tel. 972 136 089
OFICINA DE TURISME DE VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Vielha Tel. 977 179 468
OFICINA DE TURISME DE VALL DE RIBES Crta. de Bruguera, 2 · Vall de Ribes Tel. 972 727 728 OFICINA DE TURISME DE RIPOLL Pl. Abat Oliba, s/n · Ripoll Tel. 972 702 351
VALLÈS OCCIDENTAL
TARRAGONÈS OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA C/ Fortuny, 4 · Tarragona Tel. 977 233 415 OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE TARRAGONA Rambla Nova, s/n · Tarragona Tel. 977 250 795 PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME DE TARRAGONA C/Major, 39 · Tarragona Tel. 977 250 795
TERRA ALTA OFICINA DE TURISME DE GANDESA Av. Catalunya · Gandesa Tel. 977420 910
URGELL OFICINA DE TURISME DE L'URGELL C/ Agoders, 16 · Tàrrega Tel. 973 500 707 OFICINA DE TURISME D'AGRAMUNT Pl. del Pou, s/n · Agramunt Tel. 973 391 089 OFICINA DE TURISME DE BELLPUIG Pl. de Sant Roc, 23 · Bellpuig Tel. 973 320 536 OFICINA DE TURISME DE VALLBONA DE LES MONGES C/Prat de la Riba, 6 · Vallbona de les Monges Tel. 973 982 500 OFICINA DE TURISME DE VERDÚ Pl. del bisbe Comelles, 13 · Verdú Tel. 973 347 216
OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL ctra. N-150, km. 15 · Terrassa Tel. 937 273 534 OFICINA COMARCAL DE TURISME DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Sant Cugat del Vallès · Tel. 936 759 952 OFICINA COMARCAL DE TURISME DE TERRASSA Pl. Josep Freixa i Argemí· Terrassa Tel. 937 397 019
VALLÈS ORIENTAL CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS ORIENTAL C/ Miquel Ricomà, 46 · Granollers Tel. 938 600 700 OFICINA DE TURISME DE CALDES DE MONTBUI Pl. Font del Lleó, 20 · Caldes de Montbui · Tel. 938 634 140 OFICINA DE TURISME DE LA ROCA VILLAGE Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 938 423 900 OFICINA DE TURISME DE SANT CELONI C/Major, 53 · Sant Celoni Tel. 938 670 171 OFICINA DE TURISME DE LA SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu · La Seva · Tel. 938 125 712
edita:
Tel. 93 249 7171 Tel. 973 071 222
92
Volkswagen Polo Edition 5p 1.0 BMT 44 kW (60 CV): Emissió de CO2 (g/km): 108. Consum mitjà (l/100 km): 4,8. *PVP recomanat a la Península i les Balears de 9.800 € per a un Volkswagen Polo Edition 5p 1.0 BMT 44 kW (60 CV) (IVA, transport, impost de matriculació, descompte de marca i concessionari i bonificació de Volkswagen Finance inclosos), si es finança a través de Volkswagen Finance EFC SA, segons condicions contractuals, un capital mínim de 8.450 €, amb una permanència mínima del finançament de 48 mesos. Oferta vàlida fins al 30/06/2017. Incompatible amb altres ofertes financeres. Model visualitzat: Polo Sport amb opcionals.
Servisimó Av. Barcelona, 19 Tel. 973 313 406 25300 Tàrrega
C. Alemanya, 32 Tel. 938 052 117 08700 Igualada
Av. Europa, XI - Pol. Golpark Tel. 973 602 963 25241 Golmés (Mollerussa)
93 www.servisimo.es
Festival
12-15 OCTUBRE OCTUBRE / OCTOBER
POSIDONIA FORUM POSIDONIA EXPO POSIDONIA ACTIVITIES LOCALITZACIÓ / LOCALIZACIÓN / LOCATION
S A N T F R A N C E S C X AV I E R
#SavePosidonia W W W. S AV E P O S I D O N I A P R O J E C T. O R G / F E S T I VA L
a j u d a ’ n s a p r o t e g i r- l a ! AY Ú D A N O S A P R O T E G E R L A P O S I D O N I A / H E L P U S P R O T E C T T H E P O S I D O N I A