de l’Ermita de Solés de Tiurana

L’ermita romànica de la Mare de Déu de Solés és un santuari marià amb la primera referència documental datada l’any 1088. En segles posteriors es van fer remodelacions convertint-la en un edifici barroc. Exteriorment, les restes romàniques més ben definides són el contrafort atalussat a la façana nord amb algunes peces de la part superior que configuraven l’antiga cornisa de sota el ràfec de la coberta romànica. També les restes dels dos ulls, ara paredats, de l’antiga espadanya romànica que coronava la façana oest.

La tradicional porta romànica orientada al sud va canviar d’usos amb la construcció adossada de la casa de l’ermità, fent-la servir per accedir-hi.

D’aquesta manera, s’obrí a la façana oest l’actual porta d’accés, una porta dovellada d’arc de mig punt, construïda molt probablement al segle XVIII si fem cas a la data de 1794 que hi ha inscrita en el coronament de l’actual es padanya, envoltant un relleu que representa un sol figurat amb rostre. Es tracta d’una arma parlant que al·ludeix al topònim Solés. És un element heràldic que també el trobem pintat a l’interior a la volta de la nau.

A l’interior no hi trobareu l’habitual absis semicircular romànic, sinó una de les altres remodelacions en les quals es va fer un presbiteri i una sagristia amb un cambril a sobre. Té una única nau amb volta de canó lleugerament apuntada, que substitueix l’original volta romànica, i reformada tal com la veiem amb datació al voltant de l’any 1567, data que apareix sobre les espectaculars pintures barroques que cobreixen tota la volta de canó. Aquestes pintures barroques són les més antigues i les de més vàlua artística de l’ermita. La volta apareix segmentada pictòricament per uns ficticis arcs torals, on entre tipus de decoració heretada de l’antiguitat clàssica i que el renaixement va posar en voga. Consisteix a entrellaçar i combinar en una unitat a éssers fantàstics, vegetals i animals, essent un compendi de formes vegetals fantasioses combinades amb figures de putti, querubins, ocells, sirenes, grius, centaures i mascarons. La composició d’aquest programa decoratiu es caracteritza per la simetria, oferint el mateix programa decoratiu a banda i banda de la volta. També hi apareix l’anagrama de Maria i l’heràldica de Solés caracteritzada per la figura d’un sol animat, sustentat per dos grius, elements que ens recorden que estem dins un santuari marià. Incorpora episodis sacres i representacions de sants característics de l’hagiografia popular del moment en una fictícia línia d’imposta, entre els quals hi trobem Sant Jaume

Per l’antic camí ral de Tiurana hi passava el camí de Sant Jaume en el seu tram del Mig Segre. L’ermita compta amb més de trenta petxines decoratives a diverses cantonades i a la cúpula del presbiteri, essent la més imponent la gran petxina motllada i policromada que presideix la cara est del presbiteri. A més a més, l’ermita compta amb clares referències de la presència de templers

Al presbiteri, gràcies a una recent intervenció de restauració i conservació, hi trobem a les cornises de cada cantonada la representació dels quatre evangelistes, representant un tetramorf. La cúpula conté un blasó plantejant la seva adscripció al baró de Tiurana de l’època. A les parets sud i nord del presbiteri s’hi conserven quatre murals dedicats a la mare de Déu

Al cambril, accedint-hi per unes escales des de la sagristia, hi trobem la imatge de la mare de Déu de Solés. Antigament, era una talla de fusta policromada del segle XVI. Es va cremar l’any 1936 i, actualment, la trobem de guix policromat amb el nen Jesús sobre els genolls. S’hi troben pintures murals d’estil barroc amb certes aportacions decoratives pròpies del rococó.

A les parets laterals hi ha pintades dues escenes de la vida de Maria: la seva presentació al temple i la de l’anunciació. Al sostre hi ha la representació de l’Esperit Sant en la figura d’un colom aureolat, flanquejat per àngels que duen garlandes de flors.

L’ermita també va servir per refugiar-hi altres béns religiosos del desaparegut poble negat per la construcció de l’embassament de Rialb, inaugurat l’any 2000, com un sepulcre de pedra medieval, la pedra fundacional de l’església de Sant Pere, la pica baptismal o la creu processional, entre altres.

Podeu ampliar informació turística al web www.tiurana.cat, a les nostres xarxes socials d’Instagram @tiurana_turisme i Facebook ‘Tiurana Paratge d’emocions’

Correu electrònic: turisme@tiurana.cat

Telèfons: 682 20 30 33 · 973 056 046

De fet, gràcies a la seva ubicació i la fe del veïnatge envers la mare de Déu de Solés, és allà on els tiuranencs i tiuranenques van decidir construir-hi el nou poble, inaugurat l’any 2007. Actualment, té les funcions de parròquia del poble.

L’ermita acull cada any el Festival de Música Antiga dels Pirineus i el concert de Nadal, realitzant-s’hi misses en les dates religioses més assenyalades. També és la protagonista de les especials visites guiades que es duen a terme durant el festival astronòmic Starlight Tiurana on consten una vintena de referències sobre aquesta temàtica.

A més a més, és visitable durant tot l’any amb les visites guiades ‘Tiurana Monumental’ que es fan des de l’oficina de turisme de l’Ajuntament, sent una de les joies que alberga Tiurana. Per tot això, l’ermita de la Mare de Déu de Solés de Tiurana va ser declarada bé cultural d’interès local per acord del ple del Consell Comarcal de la Noguera el 2 de juny de 2022, estant inscrita al catàleg del Patrimoni Cultural Català