CERDANYA

l bell mig de la comarca del Ripollès, Ogassa limita amb els pobles de

Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll

i Campdevànol. Està format per cinc veïnats, dels quals només dos són nuclis urbans, Santa Maria de Vidabona, Surroca de Baix i el barri del Prat del Pinter. Aquest municipi és conegut arreu de Catalunya per les mines de carbó que s’explotaren entre finals del segle XVII i el 1967. Aquestes foren les responsables de l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 1880, a fi de traslladar ràpidament el carbó cap a Barcelona. Cal dir que el primer document que esmenta la presència de carbó a Ogassa és del 1761. A partir de llavors, es treballà a petita escala, en diversos meners. Un altre factor econòmic que va ajudar a créixer Ogassa van ser les indústries ci-

menteres Balaguer i Benet.

També consta d’altres trets atractius de visita turística com la gran diversitat de vegetació, gràcies a la seva gran extensió, que ofereix la possibilitat de passejar per boscos de pi roig, roure, faig i bedoll. A més de poder contemplar zones de matoll i àrees de pastura d’alta muntanya, el territori promou tenir una diversitat de flora que contribueix a que hi visqui una fauna molt variada. Tot això conforma uns paisatges excepcionals i únics, fent d’aquesta zona un lloc idíl·lic. Les coves i les baumes formen part de tot el seu atractiu que criden als amants de la natura, ja que s’hi crea una vegetació exuberant. El municipi és creuat per nombrosos torrents, on l’abundància d’aigua es fa evident amb les diferents fonts que brollen dins del municipi, anomenades La Nina,

la Mona, la Dou, Can Xisquet, el Miner,

del Freixe i la font Gran, que donen cos al poble. La Nina el 1987 va permetre a la població rebre una distinció com a “Vila

en flor de Catalunya”.

Una extensa orografia permet a l’excursionista adorar les muntanyes amb els seus respectius cims i gaudir de diversos punts emblemàtics d’aquesta situació, com la Serra Cavallera, situada al nord del municipi, on hi ha les muntanyes més importants d’Ogassa. El cim més emblemàtic, de més alçada de la serra i alhora de l’interior del Ripollès, és la Taga (2.035m), amb la característica forma de mugró, punt des d’on es pot contemplar la serra

d’Encija, el Pedraforca, la serra del Cadí,

el Puigllançada i la Tossa d’Alp. Altres cims però de menys altitud serien el puig Estela (2.007m), el puig de Coma d’Olla (1.930m), el puig del Pla de les Pasteres (1.893m) i la Portella d’Ogassa (1.790m). D’altra banda, igual d’important que la resta, aquest municipi compta amb la muntanya de Sant Amand (1.854m), un punt de referència per als excursionistes, situada entre el coll de Jou, al nord, i el coll de Corones o de Saltor, a migjorn. La seva presència visible des de la plana de Vic, fa que es conegui com El Balcó del Ripollès, que permet gaudir de l’aire fresc de les muntanyes i sobretot, de la tranquillitat i les vistes que brinda el cim. El municipi té, en el subsòl, materials petris formats en diversos períodes geològics. Així doncs, pels aficionats a la geologia, Ogassa és el seu paradís, degut a la gènesi del carbó vinculada totalment amb

Riu de la font gran

els fòssils, i aquesta població n’està repleta. Aquest fet fa que Ogassa tingui un seguit de detalls monumentals que engloben el seu terreny, on es pot contemplar cims, fòssils i itineraris que complementen a la perfecció aquesta població. Per al més curiós, a qui li agrada la història o l’excursionista que li interessa conèixer les arrels més remotes del municipi, Ogassa dona l’oportunitat d’endinsar-se al període medieval gràcies a tot el patrimoni arquitectònic basat en nombroses esglésies romàniques. Gaudir de tota l’arquitectura més íntima i personal que llueixen aquestes parròquies fa indispensable visitar la de Sant Julià de Saltor (s.XI), Santa Maria de Vidabona (s.XII) i la capella de Santa Bàrbara (18811882), la qual fou edificada pels miners perquè els protegís de la feixuga tasca minera. Altres indrets també interessants són l’església de Sant Martí d’Ogassa (s.XI) i Sant Martí de Surroca (s.XI). La ramaderia ha estat i és una de les principals fonts d’ingressos per a l’economia del municipi. La majoria del bestiar pas-

tura en els forests comunals d’Ogassa i de

Surroca. Hi ha varietat de bestiar, però les vaques i les ovelles són les que dibuixen el paisatge Ogassenc. A l’estiu, pasturen a la part alta del municipi, en canvi, a l’hivern es poden veure als vessants de menys altitud. No obstant, la Festa Major és l’esdeveniment més important de la població, que té lloc el primer cap de setmana de desembre. No hi falten les misses, les sarEntrada a la mina

danes, els balls típics, els concerts, a més de la presentació d’escrits institucionals, aspectes de la població i reportatges foto-

gràfics.

Les festes que es van celebrar fins a la formació dels nuclis miners estan relacionades amb les primitives esglésies del municipi. La festa de la germandat se celebra a l’estiu i té una durada de tres dies, on les diferents activitats estan pensades per a totes les edats i on gaudeixen petits i grans. Com a bon poble miner, li dediquen una festivitat l’últim diumenge del mes de maig

AJUNTAMENT D’OGASSA Avda. de les Mines, 13 17861 Ogassa Tel. 972 720 380 ogassa@correugi.cat