Noguera

la perfecta unió entre patrimoni i natura

Artesa de Segre, situat al Prepirineu i al nord-est de la ciutat de Lleida, es caracteritza per ser un destí turístic ideal per tots aquells que busquen gaudir de la tranquil·litat en entorn natural únic, on descobrir la tradició històrica representada per esglésies, ermites i castells. És als peus

de la serra prepirinenca del Montsec,

en un indret geològic peculiar, envoltada per aquesta serralada, pel Castellot i pel riu Segre. És el segon municipi

més gran de la comarca de la Noguera

i l’onzè més gran de tota Catalunya i a la vegada, la ciutat més petita del territori català. Això és perquè el municipi havia de quedar cobert per les aigües d’un pantà que s’havia de construir a Salgar i l’única solució perquè això no passés era nomenar Artesa com a ciutat, ja que segons la llei, una ciutat no es podia

negar sota l’aigua.

Recórrer el nucli antic, actualment rehabilitat, és l’oportunitat per conèixer tota aquesta història i els principals elements arquitectònics de la ciutat, com la plaça de l’Ajuntament, la

Granja, els rentadors, la Plaça Major, o l’església de l’Assumpció i

el Museu del Montsec, que conté una extensa col·lecció de troballes arqueològiques del terme municipal. Un cop al centre del poble, és d’obligada visita pujar al castell popularment anomenat “lo Castellot”, un indret caracteritzat per ser un símbol emblemàtic dels artesencs i artesenques, ja que un cop el veus, saps que ets a casa. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, va ser punt de vigilància durant la Guerra Civil i des d’on, ara, s’hi gaudeixen d’unes vistes panoràmiques espectaculars de la ciutat i rodalies.

Artesa de Segre té un gran nombre de nuclis de població, en concret 21, cadascun amb atractius que mereixen ser visitats. A Seró hi trobem l’Espai Transmissor del Túmul Megalític, on hi conserven restes escultòriques entre les quals trobem els fragments que constituirien, amb els aproximadament 7 metres d’alçada global estimada, l’estàtua-menhir més alta d’Europa de gairebé 5.000 anys d’antiguitat, única per la seva decoració antropomòrfica a Catalunya i la Península Ibèrica. La troballa Vista aèria del Castell de

Montmagastre

constitueix un referent en l’estudi de les manifestacions funeràries del neolític final i del calcolític català i forma part dels

monuments més importants de la Pre-

història europea. L’any 2013, després de 6 anys del descobriment, es creà aquest Espai Transmissor, centre d’interpretació del conjunt megal·lític, un edifici polivalent creat per l’arquitecte Toni Gironès que va ser guardonat amb el premi FAD 2013 d’arquitectura. A prop de Seró, hi trobem Tudela de Segre on trobem l’Escola Suboficial Re-

publicana de la Guerra Civil de Tude-

la de Segre, coneguda com “la capella Sixtina de l’exercit republicà” pels seus murals de pintures de gran valor. Un altre indret d’interès és el Santuari de Salgar, engorjat entre el puig d’Antona i la Serra de Salgar, es troba en un congost espectacular ple de coves i balmes, un

Artesa de Segre posa a disposició dels seus visitants un pàrquing de caravanes on poder-hi estacionar 24 hores amb tots els serveis, a més d’una zona habilitada anomenada

“La Palanca” sense límit d’estada

©foto de @jowye81

dels indrets més bells de la Noguera. En un inici era un santuari marià en el qual es venerava una imatge romànica de la Mare de Déu que es va perdre el 1936. Es considerava que aquesta imatge tenia poders miraculosos i sovint es treia en processó quan hi havia sequera. Però si el que vols és gaudir d’una excursió per un entorn natural inconfusible, et recomanem visitar el castell de Montmagastre, situat al centre geogràfic del municipi. S’hi destaca el seu turó per haver-se trobat un conjunt important de restes històriques on abans hi havia un castell medieval, el lloc ideal per fer-hi una passejada durant un dia assolellat, on fins hi tot s’hi

pot veure a l’horitzó, el perfil de les

muntanyes de Montserrat. Per últim, i no menys important, és interessant visitar els Trulls de Vernet, construcHi ha molts indrets a Artesa de Segre on poder gaudir de vistes panoràmiques espectaculars, com el Castell de Montmagastre, “Lo Castellot”, el mirador dels Voltors i el cim del puig d’Antona amb el Castell de Malagastre. Pugem?

Vista aèria d’ANTONA amb vistes a SALGAR

©foto de @jowye81

cions en forma cúbica fetes de pedra i fang on s’hi conservava el vi pel seu procés de vinificació, caracteritzades per la seva impermeabilitat i protecció de la pluja o la boira tan característica de la zona. Artesa de Segre es caracteritzat pel seu gran nombre de productors locals i artesans, tant és així que els diumenges s’hi celebra el mercat de proximitat “Tot d’Aquí”, on poder descobrir totes les produccions locals d’aquesta petita ciutat. Un exemple que s’hi pot trobar és el formatge del nucli de Clua, una elaboració artesana amb una llarga trajectòria a les seves espatlles, on la producció es fa de manera rudimentària i amb la matèria primera de tota la vida. O per exemple el vi de la vall de Baldomar, de DO Costers del Segre i caracteritzat per la singularitat geogràfica i climàtica de les seves vinyes

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT D’ARTESA DE SEGRE Telèfon 973 400 013 ajuntament@artesadesegre.cat www.artesadesegre.cat

LA FIRA DE LA PERDIU

DE VILANOVA DE MEIÀ

Els orígens de la Fira de Sant Martí

La notícia més antiga de la fira de Vilanova de Meià data, segons Albert Benet, de l’any 1374 quan el rei Pere III el Cerimoniós, senyor jurisdiccional de la vila, concedí a la Universitat i particulars de Vilanova de Meià el privilegi de poder celebrar una fira el dia de Sant Martí, deu dies abans i deu dies després, com solien celebrar-la per Santa Llúcia. Concedí també la salvaguarda de tots els homes que hi acudien amb els seus béns. Per aquesta raó es coneixia com la Fira de Sant Martí. El rei concedia també a la gent de Vilanova l’exempció de pagar per passar el riu Segre amb la barca de Vernet, alhora que prometia no separar mai més Vilanova de la corona, amb l’explícita prohibició d’infeudar-la. Només cal recordar que a principis d’aquell segle, l’any 1312, Vilanova de Meià i totes les possessions que els Cervera, senyors de Meià, tenien a la Coma havien passat a ser propietat del rei Jaume II i que aquest els havia concedit una carta de poblament. D’aquest

període de prosperitat i creixement de la vila data l’acabament de l’església de Sant Salvador amb la seva portalada gòtica (porta Baix)

l’any 1327. En una data molt propera a la concessió d’aquesta fira coneixem la demografia que tenia Vilanova de Meià. Segons el fogatjament de 1378 estudiat per Esther Redondo, a Vilanova hi havia 99 focs, o cases habitades, que equivalia a unes 445 persones; la població més importants d’un entorn de més de 30 quilòmetres. El Mercat de les perdius

La Fira de Sant Martí s’havia convertit en una de les festes més importants del poble i això va durar fins ben entrats als anys quaranta del segle passat. Antigament, en aquestes dates es comercialitzaven

una gran quantitat de productes

del camp (cereals, nous, ametlles, llegums, mel, llana, porcs, aviram...) i la gent comprava roba i calçat de cara l’hivern. Però, el que més renom havia donat a la fira era el Mercat de les perdius. La gent de la vila i veïnat solien caçar a l’estiu, mentre segaven, perdiuetes de les llocades que voltaven pels sembrats. Les feien créixer, generalment la mainada, caçant-los llagostes. Als pobles de la Vall de Barcedana (Matassolana, Sant Martí, Sant

Cristòfol i Sant Miquel), algunes dones criaven aquestes perdius amb llocades, com pollets. Les acostumaven a treure a pasturar, i amb un senyal les feien tornar cap a casa a joquer. La vigília de Sant Martíles dones perdiuaires baixaven cap a Vilanova per l’Escala del Pas Nou amb les seves perdius engabiades, per portar-les a fira. Al peu de la plaça de la Creu, tocant a la Font de Caps, hi ha el monument que Vilanova va dedicar el 1984 en record d’aquestes dones que amb el seu ofici tan exòtic havien donat a conèixer arreu la nostra vila. El Mercat de les perdius començava el dia 10 de novembre per la tarda i es realitzava a la plaça de Creu i pel camí de l’era del Duro, que havia estat el camí principal que pujava cap al Pas Nou i Bon Repòs, abans de construir la carretera. Acudien molts compradors de perdius, generalment caçadors que tenien vedats per poder-les-hi aviar. Venien de llocs tan distants com Mallorca, Aragó o Navarra, i també del país. La perdiu més preuada era, i és, la perdiu roja; però sobretot es valoraven molt els perdigots que fossin bons cantaires ja que eren venuts com a reclams. El dia més important de la fira era l’11 de novembre i aquesta ocupava molts indrets de la vila on es mercadejaven altres productes: els venedors de porcs se situaven al carrer del Coll del Castell i a l’actual carrer de les Escoles. Els que venien ametlles i nous es posaven al camí dels Estiradors. Els marxants feien les seves parades al portal d’Ajós. El nombre de persones que visitaven Vilanova aquests dies era molt gran, els mitjans de comunicació lents i precaris, per això totes les cases del poble tenien gent allotjada. Una diversió pròpia del dia de Sant Martí era el Ball de Fira, que començava a les dotze del migdia perquè hi poguessin participar els firaires. La Fira de Sant Martí, que tan renom i prestigi havia donat a Vilanova, es va anar esllanguint en la dècada de 1950 i començaments dels 60, sense arribar mai a desaparèixer del tot.

Vilanova es converteix de nou per un dia en el centre comercial de la Coma de Meià i en el lloc de trobada de centenars de persones vingudes dels indrets més allunyats del país el dia 13 DE NOVEMBRE

La Fira de la Perdiu

L’any 1968 l’Ajuntament de Vilanova, va decidir revifar de nou la Fira de Sant Martí i dins d’aquesta el Mercat de la Perdiu, nom amb que es va promocionar durant molts anys. L’èxit de gent ja era notable tot i escaure’s entre setmana, per això el 1974 fou el primer any en què va deixar de celebrar-se la fira el dia de Sant Martí, passant definitivament a fer-se el segon diumenge de novembre. A partir d’aleshores l’èxit d’expositors i de públic està assegurat per poc que acompanyi el temps. El 1984 va suposar una fita important per Vilanova. A partir d’aquell any es va passar a denominar oficialment FIRA DE LA PERDIU, i va tenir com a convidat especial la màxima autoritat de Catalunya, el president de la Generalitat. Una de les activitats més importants que se celebren és el concurs de perdius en que hi participen tots els expositors que venen a la fira. Un jurat presidit pel president de la Federació de Caça de les terres de Lleida concedeix un seguit de premis als millors exemplars, als millors perdigots i a les millors parelles, així com el de constància a la Fira i a l’expositor més jove. Aquest concurs, que es va crear amb la recuperació i nova promoció de la fira, té com a

finalitat incentivar una mica més la participació dels criadors de perdius

en el certamen, a part de la venda dels exemplars exposats o dels que tenen a casa, de les quals aquestes que porten aquí només en són una mostra

Text escrit per: Ramon Bernaus i Santacreus Per a més informació:

AJUNTAMENT DE VILANOVA DE MEIÀ Telèfon 973 415 005 ajuntament@vilanovameia.cat www.vilanovameia.cat

El poble d’Algerri i el seu terme municipal, tal i com els coneixem avui, tenen a les seves espatlles segles d’història que es reflecteixen els testimonis tant arqueològics, textos escrits, vocables, i formes d’entendre la natura. Dona gust ser coneixedor de pobles que són la joia de la natura i de la cultura mil·lenària. Els fets històric sem-

pre deixen una empremta als seus

vilatans i vilatanes, en el cas d’Algerri, els ha permés ser persones respectuoses amb l’entorn i acullen amb molt d’afecte a tot aquell qui els visita. Esteu convidats a desvestir les parts més significatives d’Algerri com que es van construir diversos ponts de pedra, ja que per accedir al poble s’havien d’atravessar diversos barrancs profunds. Els Trullets és una construcció que s’utilitzava per emmagatzemar vi, un líquid força preuat en aquest territori. O l’església

de Nostra Senyora de la Purificació

edificada el 1772 i d’estil barroc. També compten amb una altra església, la de Sant Urbà de la Figuera, es tracta d’un edifici que en els seus murs hi constaten la diversitat de fases constructives, com la barroca. Una altra construcció monumental és la font de baix del segle XVIII d’estil barroc que recull l’aigua de la Font del Tossal per destinar-la a rentar llana, abeurar bestiar i regar horts. No et queda d’altra, si vols veure meravelles com aquestes camina per Algerri i copsat de totes elles, així com també de la seva gastronomia. Com a bons agrícoles i ramaders compten amb horts, ametllers, oliveres, vinyes i camps de cereals. Per aquest motiu els plats típics d’Algerri són la coca de recapte, els caragols cuinats de mil maneres, els panadons de Setmana Santa o unes senzilles sopes escaldades o bullides. Es tracta de gastronomia de secà

que els representa al 100%

perquè tot ve de la terra, aquella que cultiven i cuiden amb delicadesa i que els proporciona aliments saludables. D’altra banda, no ens podem oblidar que gaudeixen de l’or líquid més ben valorat, l’oli d’oliva verge extra que ha sigut guardonat varies vegades per la Fira de Borges. Algerri el podríem descriure gastronòmicament com “el poble amb el gust d’abans”. Quina delícia acompanyar uns caragols amb una llesca de pa sucada amb el deliciós oli d’Algerri!

El paisatge d’Algerri és merament agrícola i ramader que li dibuixen una bellesa molt particular depenent de l’època de l’any

Castell d’Algerri

Algerri, com a poble amb molta història, gaudeix d’una gran riquesa de tradicions i llegendes. També s’hi celebren diverses festes, algunes d’elles fortament arrelades en la història del poble. Les principals són les dues Festes Majors. La Festa Major d’Hivern se celebra en honor a la Candelària i Sant Blai (2 i 3 de febrer), mentre que la Festa Major d’Estiu honora a Sant Bartomeu (24 d’agost). Dins d’aquest actes podem destacar

concerts, ballades de sardanes, cinema a la fresca i balls.

Només queda donar-vos la benvinguda a Algerri. Ara tot el que visquis entre els seus carrers i parets forma part de tu. Ells i elles t’esperen per acompanyar-te en aquesta visita turística

Els Trullets

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS

Per a més informació:

AJUNTAMENT D’ALGERRI

Telèfon 973 426 013

www.algerri.ddl.net