Segrià

un passat històric molt present

Al nord-est de la comarca del Segrià hi trobem Vilanova de la Barca, un municipi amb un ric passat i vestigis històrics que cal descobrir i admirar. És el primer poble que trobem a la ruta de la Guerra Civil del Segrià, que passa per diferents municipis resseguint el curs del riu Segre.

L’ origen del municipi es troba en el desaparegut Castell-Pagès, una fortificació del segle III que, després de passar per mans sarraïnes durant l’ocupació islàmica de la península Ibèrica, va ser atorgat a Berenguer de Grañana pel comte de Barcelona. Durant l’edat mitjana, el lloc va ser repoblat i conegut com Vilanova de Castell-Pagès fins ja entrat el segle XVII, quan va canviar a Vilanova de la Barca. L’apel·latiu “de la barca” es refereix a la barca amb la qual es creuava el riu Segre, l’origen de la qual es remunta a 1212, quan els templers la van instal·lar per unir les dues riberes del riu com a pas franc. Un dels capítols més importants de la història del municipi és el que correspon a la Guerra Civil espanyola, quan va jugar un paper important en el Front del Segre. Del poble antic ja gairebé no en queda res, ja que més d’un 75% del poble va ser destruït durant aquesta guerra. El poble original era una vila closa amb tres portals d’accés, tres carrers importants i la plaça de l’església. L’església vella dedicada a Santa Maria queda com a record del que va ser, ja que l’església parroquial actual és la de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil barroc i es troba a l’actual Plaça Major on comparteix importància amb l’edifici de l’Ajuntament. L’església vella però, s’ha restaurat respectant tots els elements arquitectònics originals, com la capçalera oriental, alguns fragments de les naus i la façana.

És el primer poble que trobem a la ruta de la Guerra Civil del Segrià, que passa per diferents municipis resseguint el curs del riu Segre

L’Ermita de la Mare de Déu de Mont-

serrat de Vilanova de la Barca fou construïda als anys 40 després de la Guerra Civil espanyola juntament amb la construcció de nombrosos habitatges. Un l’altre punt històric de la guerra és el tanc soviètic T-26 recuperat del

fons del Segre el 1986, que avui tro-

bem a la Plaça de la Pau. A la partida de les Coves, al sud-oest del poble, es pot veure una necròpolis formada per diverses tombes que van ser excavades a les roques durant l’alta edat mitjana. Un dels trets característics de Vilanova de la Barca són els seus boscos fluvials. Sortint del poble, i seguint els camins per arribar al riu Segre, aigües amunt, arribarem al Sot del Fuster, un espai fluvial format per àlbers i salzes que deixa bocabadat a qualsevol.

El bosc i els prats humits de ribera

constitueixen un veritable oasi en el paisatge desforestat de la plana i esdevenen un lloc de pas i de referència per als ocells migratoris vinculats a l’aigua. Si vols conèixer el municipi, no ho dubtis, visita’l!

Església vella dedicada a Santa Maria

Ermita de la Mare de Déu de Montserrat

Tanc soviètic T-26 de la Guerra Civil Espanyola

Església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció

Ajuntament de Vilanova de la Barca

Plaça Major, 4, Tel. 973 190 005 ajuntament@vilanovabarca.cat 33www.vilanovadelabarca.cat

Exposició d’aquarel·les i olis al

Museu d’Arquitectura i Urbanisme JOSEP MAS DORDAL

Josep Ma Mora (Lleida,1942)

Autoretrat

Professionalment dedicat a l’arquitectura, format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) on la formació tècnica estava complementada pel dibuix, s’inicia a l’adolescència en l’art amb l’Ernest Ibáñez i Leandre Cristòfol, també per la composició i l’es-

tructuració dels espais, colors i mate-

rials, que havíem d’aplicar, en la mesura de lo possible, a unes obres dedicades al servei i utilitat pública. Obres complexes i condicionades per qüestions que la pintura no planteja amb les mateixes implicacions i responsabilitats. Jubilat, l’aquarel·la l’hi ha ofert l’oportunitat de practicar aquests aprenentatges amb més llibertat. Amb Robert Martí aprèn com expressar, a la seva manera, el que diu estimar, admirar o valorar.

“Aquestes aquarel·les són una mostra d’estimacions personals. Sensacions emotives envers l’amistat, la família, el pas del temps, la mort, els records, els llocs o l’amor, que valoro per sobre de moltes consideracions acceptades com políticament correctes o intel·lectualment dominants. Pot una aquarel·la expressar el sentiments de l’esser humà? Aquesta és la meva pretensió. Avui, però, sovint es premia la pintura que provoca sensacions visuals que impacten l’espectador per la força o subtilesa de la seva composició, color, textura o dimensions, que al no endinsar-se en els sentiments que apassionen l’home i l’ajuden a seguir vivint, queda reduïda a un atractiu objecte decoratiu. Entre les que, a part de les citades, està el treball acurat, fet sense l’orgull, de vegades groller, d’alguns improvisats aspirants a artistes genials. L’aquarel·la és sofisticada, difícil i està injustament valorada. Desitjaria aportar un gra de sorra al seu reconeixement, en uns moments que a l’art se li presenten nous camins impensables fins fa poc. En el meu recorregut breu, intens però, he fet 4 exposicions col·lectives amb altres arquitectes i 3 individuals. La pandèmia va suspendre les previstes. Aquestes són pintures d’estudi pel confinament. Temps poc favorable per sortir a pintar, però sí per reflexionar.”

Opinió d’en

Robert Martí Ripoll, (aquarel·lista) L’obra de Josep Ma Mora és el resultat de la incansable recerca de l’excel·lència. El que fa un artista autèntic és la meticulositat i l’objectiu, moltes vegades inabastable, d’aconseguir una bona obra. Josep Ma Mora es caracteritza per una constant i profunda preocupació per captar de forma fidel la realitat. Per aconseguir aquest fi, sustenta l’obra en un dibuix acuradíssim orientat, gairebé obsessivament, a l’execució perfecta del detall i a la plasmació del fet genuí com a forma d’expressar-se. Els seus temes preferits són els intimistes, els que parlen dels seus essers estimats i els urbans, aquells que sempre tenen la presència de l’arquitectura com a teló de fons i com a generadora de bellesa. En Josep Ma Mora, té un tercer subjecte creatiu menys desenvolupat, però per mi ric en concepte i en forma: el de vida a la ciutat. La seva mirada artística destria amb mestratge retalls de quotidianitat i els insufla ànima i una història que posa en relació les persones que hi apareixen, amb el mobiliari de la ciutat i amb els edificis que emmarquen places i carrers. En aquest tema creatiu el detallisme hi és present, com a tret de caràcter de la seva visió artística, però al mateix temps apareixen significats nous que repten l’observador a connectar amb milers d’històries anònimes que configuren el nostre dia a dia

Amb els arquitectes lleidatans Josep M. Mora i Salvador Costa

Salvador Costa (Lleida,1942)

Retrat de Felicidad Martín

Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) on la formació tòrica incloïa tècniques de dibuix artístic i tècnic, tinta xinesa, aquarel·la natura, sistemes geomètrics de representació, història de l’art i elements de composició, professor auxiliar a l’ETSAB a la càtedra de Geometria descriptiva i en l’exercici priva de l’arquitectura del 1968 fins al 2016. Fomat en dibuix artístic a les acadèmies Cots (Lleida) i Rosell (Barcelona) es forma en tècniques pictòriques amb Josep

Guillén, Josep Pujol i Rafa Borlansa, des de 1998 compta amb un total de b Ha formant part de diversos jurats a Lleida,

Aitona, Sanahuja i Bellpuig. “Crec fermament que tot Arquitecte duu un pintor en la seva ànima, el qual, dissortadament, la dedicació i exigència que la seva professió no permeten exterioritzar gairebé mai. Com qualsevol altre company (al menys de la meva època) no he estat aliè a aquesta vocació, a la que no li vaig donar ales sinó molt a prop de la jubilació, robant-li temps al temps, i que, malgrat la meva voluntat, no ha pogut ser tot el que m’hagués agradat. Avui, aprofitant la gentilesa del Museu d’Arquitectura i Urbanisme d’Almacelles, presento, en una de les seves magnífiques sales, una petita mostra del treball d’aquests darrers anys. L’he dividida en tres temàtiques. Amb la primera, rendeixo un petit homenatge a la meva família, retratant la meva dona i alguns dels molts nets. La segona, intenta captar aspectes del dur mon de la migració africana, no exempt moltes vegades d’un innegable aspecte cromàtic. I, finalment, unes imatges, ni pintoresques ni nostàlgiques, de la Lleida antiga que he viscut professionalment en episodis poc atractius, i que són les d’un centre històric degradat, abandonat a la seva sort i endarrerit en la seva reconstrucció, i que ja gairebé són memòria històrica. El meu agraïment a l’Alfredo Camps i l’Albert Balada, que m’han donat la possibilitat de poder exposar a Almacelles, en la que també ha viscut part de la meva vida professional, i a la meva dona, Feli Martín Ibáñez, també pintora i companya en aquesta aventura.”

Opinió de

Felicidad Martín Ibáñez, (pintora)

Salvador Costa posa molta passió i entusiasme en allò que emprèn, en aquest cas la Pintura, i ho conec bé perquè aquesta disciplina artística la vam emprendre junts cap al 2000 sota la tutela del mestre Josep Guillén. La passió pel dibuix el va portar a estudiar la carrera d’arquitectura, carrera que en aquell moment era molt exigent en aquesta matèria, imprescindible per poder ingressar-hi. És on hi va augmentar els seus coneixements de representació gràfica, especialment la Perspectiva, en la seva època de docència a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Per fi, després d’una intensa i gelosa vida professional, ha trobat temps per a gaudir de la seva passió, i, com a testimoni proper de la seva obra, destacaria el seu

dibuix impecable unit a una gran puresa

del color, que cultiva amb exigència

Per a més informació:

C/ Pitàgores, 2 25100 ALMACELLES (Lleida) Tel. 973 742 001

un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la població

Miralcamp es troba situat a dalt d’un turó del pla d’Urgell, anomenat la Serra, des d’on es pot divisar tota la plana d’Urgell. Un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la població. La primera informació documentada de la torre de Miralcamp és del segle XII, després de la reconquesta cristina de Lleida per part de Ramón Berenguer.

Acompanya’ns a descobrir aquest poble històric i singular que, de ben segur, et deixarà bocabadat.

Comencem al nucli antic, a l’Església de Sant Miquel, presidint el turó on s’aixeca el municipi. L’església d’origen gòtic, també anomenada Catedral del Pla d’Urgell per ser la més gran i monumental de la comarca, presenta una planta de creu llatina i un interior que gaudeix d’un espai que s’ofereix com un lloc únic, trencat tan sols per petites capelles laterals situades entre els contraforts. A la plaça Major del poble, just al davant de l’església, podem observar-hi la casa més antiga de la població, actualment en restauració, construïda sobre les muralles anti-

gues de la vila.

Seguim la ruta cap a la Xemeneia de Cal Jan, que destaca per la seva antiguitat i per ser l’única de vapor que queda a la comarca. Catalogada dins del Patrimoni Cultural de Catalunya, forma part de tot el complex del Molí d’Oli. Aquest edifici fou propietat dels ducs de Medinaceli, introductors de l’oliva arbequina en les contrades de Les Garrigues, importada des de Palestina el 1761. Els avantpassat de l’actual família propietària van adquirir el molí fa uns 120 anys i fins al 2007 s’hi elaborà oli d’oliva Extra Verge de forma artesanal. Durant tot l’any es pot concertar hora per visitar-lo. Al carrer de la Creu, molt a prop de la Plaça Sant Jaume on hi ha l’Ajuntament, hi trobem la Cooperativa Agrària de Miralcamp, fundada l’any 1954 i on s’hi reflecteix l’esperit agrícola de Miralcamp fins a l’actualitat. És el lloc ideal per adquirir tot tipus de productes autòctons de les

comarques lleidatanes de denominació d’origen: vins, vinagre, oli, ametlles...

L'economia del municipi és principalment agrària, els arbres fruiters ocupen gran part dels conreus amb un clar predomini de les pomeres i pereres, dolces i delicioses. Fer una

excursió per l’entorn rural i natural

de Miralcamp, ens conduirà a descobrir l’embassament de la Bòbila i l’Alzinera del Quelàs, una alzina

amalgamada d’història,

llegenda i tradició, i reconeguda com l'ésser més vell de tota la comarca. Just al costat hi passa la carrera-

da “real”, la que antigament unia

Saragossa i Barcelona, un punt de parada i via de comunicació d’antics vianants ferradura. Diu la llegenda que, al 1800, sota l’ombra de l’alzinera, va descansar-hi la heroica Agustina d’Aragó. Descobrir aquest majestuós monument natural de més de 600 anys d’antiguitat, serà tota una aventura. Vine

a Miralcamp!

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE MIRALCAMP ajuntament@miralcamp.cat T. 973 601 701 www.miralcamp.cat

Visita el Molí d’Oli centenari i la seva xemeneia de vapor, l’única conservada de tota la comarca