Segrià

Terra de Ponent

a comarca del Segrià està estretament vinculada a la terra, a la pagesia, al bon producte agroalimentari i a la bona restauració. El conreu de l’olivera és important en bona part de la comarca del Segrià, sobretot en la zona anomenada Segrià Sec, la qual es caracteritza pel cultiu de l’oliva, dels fruits secs i del cereal. L’oli d’oliva verge extra és un producte de qualitat premium que atresora l’ànima d’una terra. En cada raig d’oli, l’essència del treball pacient dels pagesos i pageses. En cada raig d’oli, una tecnologia enfocada a la qualitat. En cada raig d’oli, una cultura pròpia, una manera de fer particular, unes receptes típiques, una tradició. ‘Terra d’oli’ és l’evolució del projecte ‘Camins d’or líquid al Segrià Sec’, un projecte que havia assolit dotze

edicions marcant cada any en el calendari l’arribada de l’oli nou. ‘Terra d’oli’ té per objecte conèixer la cultura de l’oli, el cultiu de l’olivera i la forma d’elaborar l’oli d’oliva verge extra. També té per objecte fomentar la cultura de l’oli a través d’activitats que posin de relleu l’alta qualitat d’aquest producte agroalimentari a través de tallers, de tastos, de res, de menús gastronòmics, etc. ‘Terra d’oli’ és fer conèixer al visitant un territori preciós amb un important patrimoni natural, arquitectònic i cultural. ‘Terra d’oli’ és la possibilitat de tastar bon oli, conèixer territori i fer-ho durant tot l’any

Reportatge dissenyat per MGZ PUBLICACIONS

Per a més informació:

CONSELL COMARCAL DEL SEGRIÀ

Tel. 973 054 800

www.segria.cat

El poble de Rosselló s’enclava a 252 metres damunt del nivell del mar i el seu terme ocupa un total de 9,900 km2. Situat al nord de la comarca del Segrià, a 10 km de la capital, limita al nord amb Vilanova del Segrià, al sud amb Torrefarrera, a l’est amb Benavent de Segrià i a l’oest amb Malpartit. La climatologia del poble és mediterrània interior i es caracteritza, com altres pobles que es troben en aquest indret. La història de Rosselló es remunta al neolític, tal i com demostren unes fosses excavades en una roca propera al poble, i en temps dels ibers, quan un assentament s’hi instal·là. D’aquest període destaca la necròpolis i diverses troballes arqueològiques. El lloc on s’hi assentaren fou anomenat Caniz, Canissia i nalment Al-Kanis, i la documentació escrita explica que hi hagué una església paleocristiana dedicada a Sant Antolí, la construcció de la qual data dels segles IV i V. Prop d’Al-Kanis un altre turó conegut com “La Tossa” és testimoni de la cultura romana al poble durant els segles III i IV i s’hi han trobat restes de mosaics,

carreus, ceràmiques i altres peces

arquitectòniques ornamentals. En plena reconquesta, la localitat fou conquerida pel Compte Ramon

Berenguer IV i donada al cavaller

Guillem de Roussillon, del qual prengué el nom la vila.

Des dels seus inicis Rosselló no ha fet més que créixer econòmicament i demogrà cament. Durant

Des de que es va formar, el poble ha crescut demogràfi cament i econòmicament i va ser el primer en tenir una plantació de pomeres, l’any 1952

el primer quart del segle XVIII hi vivien tan sols 30 habitants, i avui dia, uns 3.100. Conseqüència d’aquest augment és el creixement industrial i agrícola a la vila, que ha fet de Rosselló un dels pobles capdavanters de la comarca i un dels que gaudeix d’un nivell econòmic regular i equilibrat entre tots els seus vilatans. El fet que no existeixin classes socials massa diferenciades ha fet que Rosselló sigui una societat amable i amb capacitat d’integració. Econòmicament el poble també ha evolucionat. Des del conreu de farrat-

ges, cereals, raïm, olives i hortalisses

Necròpolis d’origen Iber

L’associacionisme ciutadà de Rosselló és dels més actius de la zona i es dedica a promoure les tradicions i la cultura dins i fora del poble

ns avui dia, on la majoria de producció agrícola és dedica a la fruita (un 75% del terme és de regadiu), la vila ha anat creixent en nombre de producció. Fou a Rosselló on s’instal·là la primera plantació de pomeres el 1952. Pel que fa a la indústria, la vila començà tenint 12 molins fariners i dos de drapers que apro taven els corrents d’aigua del Canal de Pinyana i la Sèquia del Cap al llarg del s. XIII. La gran expansió industrial del segle XIX va fer que apareguessin el Molí

d’Oli Botta el 1864, el Molí d’Oli Clúa el 1871, el Molí Martí el 1875 i el Molí Jové

el 1883. Actualment el poble compta amb la moderna factoria paperera Alier S.A., que té gran incidència social i econòmica a la població, entre altres indústries de caràcter tèxtil i agroalimentari. El teixit associatiu, ciutadà i cultural al poble ha estat des de sempre molt actiu i ben avingut. L’associacionisme al poble començà a crèixer a principis del segle XX, quan nasqué el Sindicat Agrícola, Cooperativa i Caixa Rural de Rosselló, la Unión Rossellonense, el Cafè Unió, Cooperatiu i la Junta Gestora del Canalet. Més tard, a meitats de segle, l’any 1947, es formà la Cooperativa del Campo Rossellonense, que disposa avui dia d’una extensa àrea coberta i un gran volum de càmares de fred. L’any 1968 es creà l’Esbart Rossellonès, entitat de gran incidència en la vida cívica local que encara està en actiu i que va ser l’impulsora del Casal Rossellonès i l’emissora local Ràdio Rosselló l’any 1982. A banda l’any 1982. A banda de l’Esbart una dotzena d’associacions de l’Esbart una dotzena d’associacions culturals, lúdiques i d’altres àmbits culturals, lúdiques i d’altres àmbits com l’Agrupació de teatre o el Grup l’Agrupació de teatre o el Grup Sardanista promouen la cultura i les promouen la cultura i les tradicions fora i dins del poble. tradicions fora i dins del poble. Visitar aquesta vila que combina Visitar aquesta vila que combina tradició i modernitat en aquesta en aquesta època de l’any és un gaudi i un època de l’any és un gaudi i un plaer. Al nucli antic del poble plaer. Al nucli antic del poble es pot contemplar l’església de l’església de Sant Pere, del segle XVIII i re, del segle XVIII i recentment reformada, i l’Ajuntal’Ajuntament, de construcció moderna i , de construcció moderna i àmplies instal·lacions. L’edi ci tamàmplies instal·lacions. L’edi ci també compta amb una part destinada bé compta amb una part destinada a la Llar de Jubilats Sant Antolí Llar de Jubilats Sant Antolí de disseny avantguardista

Vista aèria de Rosselló

Telèfon 973 730 001 ajuntament@rossello.cat www.rossello.cat

Adequació de l’Observatori republicà del Tossal dels Morts i transició digital en la difusió dela memòria històrica local

es de l’Ajuntament d’Alcoletge i amb l’ajut d’una subvenció de la Direcció

General de Memòria Democràtica de la Gene-

ralitat de Catalunya, aquest any s’ha portat a terme un projecte

de conservació i millora d’un espai adherit a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica, l’Observatori del Tossal dels

Morts que és un atractiu turístic i referent en la recuperació i difusió de la memòria democràtica de Catalunya. També s’ha realitzat una transició digital amb la utilització d’una aplicació per

poder fer les visites de manera

lliure a diversos elements patrimonials relacionats amb el Front del Segre del municipi.

L’Observatori republicà del Tossal dels Morts és un espai emblemàtic de les batalles del

Front del Segre a Alcoletge. Una forti cació bèl·lica caracteritzada per les seves tasques de vigilància i que va ser una infraestructura

de l’exèrcit republicà en la línia defensiva del riu Segre.

Les accions de restauració han consistit en la neteja en pro-

funditat de tots els espais de la

forti cació. S’ha dut a terme la consolidació estructural de les esquerdes i ssures de les parets i el sostre, així com de les pedres de l’antic mur islàmic que formen part d’algunes parets de l’Observatori. Per altra banda, s’han collocat mampares en dues de les habitacions de la forti cació per evitar l’entrada d’insectes i l’aportació de brutícia de l’exterior. Els materials d’exposició que estaven a l’interior de l’Observatori, s’han netejat i s’han tornat a col·locar, i s’han adquirit nous materials per a substituir els materials defectuosos i complementar la museïtzació. Les feines de conservació i restauració de l’Observatori del Tossal dels Morts han permès la consolació de l’estructura així com la restitució i renovació

del material expositiu, la il·luminació, el so, entre d’altres.

D’aquesta manera es podrà ampliar l’experiència dels visitants, ja que serà molt més empàtica i divulgadora. La proposta desenvolupada a partir de la creació d’una

aplicació digital amb tauletes

l’Observatori del Tossal dels Morts és un atractiu turístic i referent en la recuperació i difusió de la memòria democràtica de Catalunya

digitals, permetrà als visitants escollir el model de visita lliure

tant al Centre d’Interpretació del

Patrimoni Històric (CIGC), com als espais de memòria històrica del municipi. Els visitants podran triar els espais que volen visitar, i seran accessibles en quatre idiomes:

català, castellà, anglès i francès.

Aquesta nova proposta facilitarà l’accessibilitat a la informació, i atraurà un públic més jove, habituat a l’ús de les noves tecnologies, com a col·lectius de visitants estrangers que podran accedir als continguts en el seu idioma. Amb aquesta iniciativa volem, per una banda, preservar el patrimoni

històric del municipi i potenciar el desenvolupament econòmic i

turístic del municipi mitjançant noves experiències de difusió de la memòria històrica

Text escrit per JEZABEL PIZARRO BARBERÀ Tècnica de Cultura i Turisme l'Ajuntament d’Alcoletge MARÍA MARTÍNEZ HERNÁNDEZ Restauradora

M. LLUÏSA PRAT BONETA Regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoletge

AJUNTAMENT D'ALCOLETGE

Telèfon 973 196 011 www.alcoletge.cat

Un poblet encantador al nord del Segrià

A15 km de Lleida i tocant amb la comarca de la Noguera, de la qual en formà part ns l’any 1989, la Portella neix a 259 m d’altitud, en un entorn de calma a la ribera del riu Noguera Ribagorçana. El centre urbà del poble s’estén sobre una plana inclinada vers el riu i s’erigeix sobre una terra de barrancs i paisatges abruptes. L’origen d’aquesta població sembla ser conseqüència de la batalla d’Albesa del 1003, gràcies a la qual esdevingué un lloc estratègic contra els musulmans. El 1173, Ermengol VII, donà a la comarca d’Alguaire la meitat del terme i l’altra a Pere de Bellvís, que més tard va vendre als residents del municipi. La plena jurisdicció de la Portella no fou adquirida per la priora Blanca de Villalonga ns el 1424. A partir d’aleshores, Alguaire posseí tot el terme de la Portella, fet que ajudà a que s’acabessin les disputes amb el senyor d’Albesa. La població, que fou vila closa, situa el nucli antic entorn a l’església de Sant Pere, reformada durant el segle XVI i amb una façana on es pot contemplar un magní c ull de bou gòtic i un portal plateresc. Fins a la primeria de segle, la major part dels edi cis del poble eren fets de toves o de tàpia. Posteriorment, molts es construïren de nou amb rajola o totxo. D’importància a la vila també és el Casal dels Teixidor, conegut també com Casa Gran, construït el segle passat, d’estil neoclàssic i situat al centre del poble, i la Necròpolis d’Escalç, situada a la partida d’Escalç, a 3 km del poble. La necròpolis presenta un total de 56 tombes excavades a la roca. De forma rectangular, trapezoïdal i amb els extrems arrodonits, totes elles es troben orientades a l’est o l’oest. Del conjunt de tombes, un 30% són infantils, segons s’ha pogut documentar. Proper a aquesta necròpolis, al mateix terme, la necròpolis de Corregó presenta unes característiques molt similars.

La Portella s’erigeix en un entorn de calma a la vora del riu Noguera Ribagorçana. El centre urbà del poble s’estén sobre una plana inclinada on hi abunden els barrancs i els paisatges abruptes

Església de Sant Pere La població, que fou vila closa, ofereix al visitant diferents punts d’interès: l’església de Sant Pere, el Casal dels Teixidor, conegut també com Casa Gran i la Necròpolis d’Escalç, a 3 km del poble

L’economia de la Portella és bàsicament agrària i la terra conreada representa més de la meitat de l’extensió total del terme. La gran majoria dels conreus són de regadiu (s’apro ta el canal de Pinyana) i a l’horta hi ha sobretot pereres, pomeres i presseguers, com en la majoria de terrenys del nord del Segrià. La festa major se celebra per Sant Pere Màrtir (29 d’abril), el patró del poble, i el primer divendres de març és la festa del Sant Crist, on es fa un tradicional àpat popular (la típica cassola del poble)

Necròpolis d’Escalç

Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS Per a més informació:

AJUNTAMENT DE LA PORTELLA Telèfon 973 186 184 www.portella.ddl.net