TURISME CATALUNYA nº97 Gener 2023

Page 1


info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com

Delegació de Barcelona:

Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71

Delegació de Lleida:

C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222

Director

Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com

Dept. Comercial

Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com

Dept. Producció i Redacció

Iván Belilles, Chiara Di Nolfo,

Maribel Chucamani, Dolors Gallofre i Noribel Jacobs produccio@magazinepublicacions.com

Dept. Disseny Gràfic i Maquetació

Darío Mejón i Sergi Terés media@magazinepublicacions.com

Dipòsit legal: L 177-2017

ISSN (Edició impresa): 2604-9627 ISSN (Edició online): 2604-9635

Publicació associada a
Amb el suport de

El 2023 ja és aquí. Superades les festes nadalenques post-Covid, encetem la temuda costa de gener. Però, des de Turisme ho fem amb la il·lusió de continuar proposant-vos nous racons de Catalunya que us ajudaran a fer que aquesta entrada d'any sigui menys costeruda. I és que no cal anar massa lluny per fer turisme de qualitat, tal com em demostrat edició rere edició.

Les nostres propostes per aques gener són descobrir la comarca de la Garrotxa, terra de volcans, on també gaudeixen de molts altres atractius entre el seu patrimoni natural, històric i cultural. Però començarem pels volcans i les colades de lava com a epicentre del seu interès. Així us suggerim trepitjar la greda del volcà Montsacopa i la reserva natural que l'envolta, comptar les tonalitats de color de la greda del Croscat i deixarvos caure pels espais museístics dels volcans de Santa Margarida, Rocanegra o Puig Roig. I, si us voleu doctorar en vulcanologia, heu de fer un viatge al centre de la vida a l'Espai Cràter, a Olot, el nou equipament de referència en volcans.

Podeu continuar descobrint el patrimoni natural de la Garrotxa triant algunes de les nombroses rutes de senders o seguint un camí d'itinerància a peu, en bicicleta o a cavall. Anar en carruatge per la reserva natural de la Fageda d'en Jordà, passejar en ruc pel Parc de Pedra Tosca o, fins i tot, sobrevolar la comarca en globus o parapent. I, si voleu continuar envoltats de natura res millor com allotjar-vos en alguna de les cabanes sobre els arbres que hi ha a la vall de Bianya. Pel que fa al patrimoni històric i cultural, no us podeu perdre la via romana de Capsacosta, el romànic de la Vall de Bianya, el pont vell ni la sinagoga de Besalú. Molt recomanables també els nuclis antics d'Olot i Santa Pau on també podeu aprofitar per tastar els productes gastronòmics del territori. Canviem de comarca, però no marxem de la província de Girona perquè volem que també us apropeu a Palafrugell, on fins a finals de març té lloc la Garoinada, les jornades gastronòmiques de l'eriçó de mar. I, tot i ser hivern, sempre és un bon moment per fer parada a Tossa de Mar i visitar la Vila Vella, emblema del municipi i l'únic exemple de població medieval fortificada que encara trobem al litoral català.

I de la costa, a la muntanya. A qui no li ve de gust un trinxat de la Cerdanya en ple hivern? Doncs, que sapigueu que a Puigcerdà hi fan la Festa del Trinxat, un sopar de gala que fa d’aparador de la gastronomia local. Per pair-lo, res millor que atansar-se a Guils de Cerdanya i gaudir de les millors vistes panoràmiques dels Pirineus.

Entrem en terres lleidatanes i anem a Sort, municipi que compta amb una oferta d'activitats turístiques en qualsevol època de l'any. Baixant per la demarcació fem parada a Castelldans, on podem aprofitar per visitar el museu de l'oli i fer un passeig fins al capdamunt del turó, que acull les restes del que un dia va ser el seu castell. De les comarques barcelonines us proposem, una vegada més, el final de la ruta del Camí Ignasià que acull el municipi de Manresa. I, pel que fa al Tarragonès, volem destacar-vos les vistes privilegiades des del mirador de Creixell i fer-vos saber que el centre cultural La Violeta d'Altafulla ja té a punt les seves propostes pel primer trimestre de l'any. I ja que som a la Costa Daurada, no podem oblidar-nos de Cambrils i la seva tradició gastronòmica, que sempre ve de gust.

Esperem que gaudiu amb alguna de les nombroses propostes turístiques de casa nostra que us recomanem en aquest número de la revista i ens retrobem en la nova edició del febrer amb nous suggeriments. Bon 2023!

Val d’ d A Aran a

Al Alta a iba b go g rçça Rib

Noogu g er e a Pla d’Urgell

Se S gr g ià à

Gaarrriggue u s

Ri R bera a d’Ebrbre

Urge g ll l

An P Paallar a s Soobibirà rà

Monttsi s à Baix Ebre Terra Alta

Província de Tarragona

Província de Lleida

Província de Barcelona

Província de Girona

Principat d'Andorra

Pa P ll llarars Juussssà
Pr P iorat Ba B ix
Barb

Ando d rra

ix

onnès

rdannya ya Ce C r

Ripoolllèès

Gaarrrrot o xa x

Al Alt Empo p rddà

Volcànica Deliciosa Nevada Històrica

Beerg r ue u dà à Os O ona

An A oi o a

Bages

Mo M ianès

Vallès è Orientaal

Vall l ès s Occi c denttal a

dèès Al A t

Pene n dès Bai a x L Lloobreega g t at

Ga G rraf a

Alt Camp (Valls)

Baix Camp (Reus)

Baix Ebre (Tortosa)

Baix Penedès (El Vendrell)

Conca de Barberà (Montblanc)

Montsià (Amposta)

Priorat (Falset)

Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)

Tarragonès (Tarragona)

Terra Alta (Gandesa)

Pl P a de l’’Es E taany y

G Gironnès

Se S lvva

Baix

Emmpoordrdà

Maresm s esm

Barcelonès

B Barc

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Alta Ribargorça (Pont de Suert)

Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Cerdanya (Bellver de Cerdanya)

Garrigues (Les Borges Blanques)

Noguera (Balaguer)

Pallars Jussà (Tremp)

Pallars Sobirà (Sort)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Segarra (Cervera)

Segrià (Lleida)

Solsonès (Solsona)

Urgell (Tàrrega)

Val d'Aran (Vielha)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Anoia (Igualada)

Bages (Manresa)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Barcelonès (Barcelona)

Berguedà (Berga)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Maresme (Mataró)

Moianès (Moià)

Osona (Vic)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Vallès Oriental (Granollers)

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Andorra (Andorra la Vella)

Alt Empordà (Figueres)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Cerdanya (Puigcerdà)

Garrotxa (Olot)

Gironès (Girona)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Ripollès (Ripoll)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

Cavalcades, traginers i benediccions en honor a Sant Antoni Abat

La tradició dels Tres Tombs forma part de les celebracions que es fan en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals de granja i domèstics.

És per això que la majoria de cavalcades arreu de Catalunya se celebren al voltant de la diada de Sant Antoni, el 17 de gener, tot i que el calendari s’estén molt, tot i que hi ha poblacions que fan les seves desfilades més enllà de febrer.

Els Tres Tombs consisteixen en desfilades de carruatges, carrosses, cavalleries i carros pels carrers de les viles i ciutats, mentre que tots els habitants que hi assisteixen poden gaudir i contemplar de les diferents decoracions de cada un dels participants en la cavalcada. És habitual que es llencin caramels des de dalt dels carruatges.

L’inici de les cavalcades és la benedicció de tots els animals que hi participen.

Segons la tradició cristiana, Sant Antoni era un gran amic dels animals, diuen que aquest Sant es dedicava a protegir els animals de càrrega i que es feien servir en les feines del camp. Quan veia un animal desvalgut o ferit, el Sant el curava i el protegia dels perills. No és d’estranyar que traginers i homes de camp, dependents de la feina realitzada pels animals, tinguessin una profunda devoció cap a Sant Antoni, ja que aquest havia de protegir i tenir cura del benestar dels seus animals.

La cavalcada dels Tres Tombs té l'origen en aquesta devoció pel Sant. El dia de Sant Antoni es donava festa als animals (bàsicament bestiar de tir o muntura com els cavalls, les mules, els rucs…) i se’ls portava a beneir, per tal que no patissin cap mal. De camí cap a l’església, els propietaris exhibien els seus animals que prèviament havien engalanat per a tal esdeveniment. Originàriament, es donaven tres voltes a l’església on s’havien de beneir als animals (tres tombs) i d’aquí ve el nom de la cavalcada. El primer tomb era per demanar protecció pels animals, el segon tomb era per demanar una bona collita i, el tercer, per reclamar salut per les persones.

Segueix-nos

Segueix-nos

Algunes de les poblacions que celebren "els tres tombs" de manera destacada:

És la localitat que aquest any fa de capital dels Tres Tombs de Catalunya, succeint Igualada, que ho va ser l’any passat. El dia de la festa arrenca amb l’esmorzar del Traginer per a tots els participants en els Tres Tombs. Un cop finalitza l’esmorzar, els abanderats es dirigeixen en comitiva a l’Església de Santa Maria acompanyats per una banda de música. A l’església hi té lloc el solemne ofici de Sant Antoni durant el qual es beneeixen i reparteixen els panets entre tots els assistents

La festa de Sant Antoni es concentra el cap de setmana més proper al 17 de gener i dura quatre dies. La celebració comença amb la recollida de la llenya que els veïns deixen a les portes de les seves cases i que servirà per alimentar la foguera al llarg dels dies de festa. També té lloc la Plega (o capta de diners) pels carrers del poble, que abans servia per sufragar les despeses que generava la celebració.

La festivitat dels Tres Tombs de Ripollet està ar relada a la vila des de finals del segle XIX i, la di ada, se celebra cada any a finals de febrer, amb el Solemne Ofici, la coral de la Societat Coral ‘El Vallès’, la benedicció de les cavalleries guarnides i una desfila da pel poble fins a la plaça Onze de Setembre. En aquest lloc, centre de reunió de la festa, hi té lloc una degus tació de coca i vi i un ball a la tarda. Els Tres Tombs de Ripollet acullen la desfilada de més de 160 carros i cavalls de la vila i d’arreu de la comarca.

El 26 de març celebra Els Tres Tombs, on aplega carros amb bèsties de diversa procedència i se celebra conjuntament amb una fira medieval anualment organitzada per la Societat de Sant Antoni Abat d'Anglesola. Al llarg del dia es duen a terme diverses activitats relacionades amb el món equí i el passat,

Amb volcans adormits, colades de lava, pobles amb encant i una vida cultural molt activa, la Garrotxa té uns dels paisatges més singulars de tota Catalunya.

Garrotxa,

terra de VOLCANS

PAISATGES

La primavera comença a despuntar a la Garrotxa. Les primeres fulles dels fajos tenyeixen els boscos d’un verd intens, que fa ben real aquella premissa que diu que “la Garrotxa és bonica tot l’any”.

Per visitar aquesta terra volcànica no hi ha res millor que fer-ho a peu, ja sigui creant la nostra pròpia ruta a mida seguint la xarxa de camins Itinerànnia, o seguint qualsevol dels centenars d’itineraris senyalitzats que s’hi poden trobar. Una altra bona manera de descobrir els paisatges de la Garrotxa és passejar-hi en bicicleta, seguint les diferents vies verdes i els altres camins aptes per recorre’ls pedalant, que cada vegada són més nombrosos.

Algunes de les visites obligatòries, sigui a peu o en bicicleta, són els

volcans. El de Santa Margarida, el de Rocanegra, el del Croscat, el del Montsacopa o els de Sant Marc i Puig Roig són els més coneguts i aptes per a ser visitats.

Les colades de lava que van emetre aquests i altres volcans van generar les cingleres basàltiques de Sant Joan les Fonts i de Castellfollit de la Roca, unes parets de roca espectaculars d’uns 50 metres d’alçada, per on també pugen –i baixen- camins senyalitzats, aptes per a tots els públics.

La lava, en contacte amb l’aigua que hi havia a la superfície, va generar un paisatge tant rocós que hauria estat massa difícil treure’n les pedres per a cultivar-lo. Gràcies a això, avui en dia podem admirar la Fageda d’en Jordà, un bosc de faigs que creix sobre una d’aquestes colades de lava que eren inservibles per al conreu.

En canvi, al Bosc de Tosca, fa uns segles s’hi van anar apartant les pedres per a poder-hi cultivar. Aquesta intervenció humana ha generat un paisatge format per parets de pedra seca colossals, que es poden admirar passejant pel Parc de Pedra Tosca.

L’altiplà basàltic de Batet de la Serra, amb les seves vistes panoràmiques; els miradors de l’àrea de Xenacs, també amb vistes esplèndides sobre bona part de la comarca i el Parc Nou, un preciós parc urbà d’estil anglès, són altres racons que val la pena visitar

PATRIMONI

Els terratrèmols que va patir la comarca al segle XIII van destruir algunes construccions romàniques (sobretot esglésies i ermites), però encara se’n poden admirar moltes altres, sobretot a Besalú (el pont

vell, Sant Pere, Sant Vicenç...), Beuda, Maià de Montcal, Sant Joan les Fonts (amb l’antic Monestir de Sant Joan les Fonts, el castell de Juvinyà), Tortellà (amb el pont del Llierca), la Vall de Bianya...

Abans que existissin totes aquestes esglésies, els romans van deixar la seva petjada amb infraestructures tant espectaculars com la Via Romana de Capsacosta, que servia per transportar el carbó de les mines d’Ogassa. Un altre camí històric –igual de colossal, però més recent i construït amb altres finalitats- és el camí ral de Vic a Olot.

Els jueus també van deixar un llegat de primer nivell, en aquest cas en forma de micvé i de sinagoga, que es poden visitar a Besalú.

Per acabar-se de submergir al patrimoni històric de la Garrotxa convé visitar els nuclis antics, com el d’Olot –farcit d’edificis modernistes-, el de Santa Pau –amb el castell que presideix la silueta de la vila, els pobles de postal de la Vall d’en Bas (Joanetes, Sant Privat, els Hostalets...), el nucli antic de Sant Feliu de Pallerols, que conserva testimonis de totes les èpoques...

Les 15 propostes de descoberta que ofereix Garrotxa Cultour són una de les millors maneres de conèixer a fons tot aquest patrimoni natural i cultural.

Per conèixer a fons el vulcanisme, a banda de visitar els volcans i les colades de lava, no hi ha res millor que visitar l’Espai Cràter, el nou centre de referència en volcans, ciència i societat. Situat al centre d’Olot, dins d’un antic volcà, compta amb una exposició totalment interactiva que explica els volcans de la Garrotxa i del món.

La Garrotxa disposa de diferents museus dedicats, cadascun d’ells, a explicar algun aspecte de la societat, com el Museu dels Sants, centrat en una indústria artesanal com és la imatgeria religiosa; Circusland, dedicat al món del circ o el Museu de la Garrotxa, que conté una mostra panoràmica de l’obra dels pintors i escultors més destacats de la comarca.

Gaudir de la Garrotxa es pot fer de moltes maneres: a peu, en bicicleta, en trenet, en carruatge, en segway, en burro, a cavall, en globus, en parapent... I s’hi poden fer tallers i activitats de tota mena, des de descens de barrancs a observacions astronòmiques, passant per visites a granges, tallers, escape rooms, activitats de lasertag... ©

GASTRONOMIA

Per agafar energia, res millor que tastar la gastronomia més tradicional de la Garrotxa a un dels restaurants de cuina volcànica, elaborada a base de productes que es poden trobar a agrocomerços o a llocs com la Plaça Mercat d’Olot, a l’entorn de la qual s’hi estén l’eix comercial de la ciutat, amb una extensa oferta de botigues de tot tipus: fleques i pastisseries, productors, papereries i regals, alimentació, moda i complements, llar...

Els amants dels productes locals tenen diferents esdeveniments que no es poden perdre, com la Fira del Fesol (Santa Pau), la Fira del Farro (La Vall de Bianya), la Fira del Fajol (Batet de la Serra, Olot), la fira dedicada a les herbes remeieres i aromàtiques Herbesalú (Besalú), la Ruta de les Tapes (Olot), el Benvinguts a Pagès o la Fira de la Ratafia (Besalú)

FIRES I FESTES

Algunes de les fires i festes més arrelades al territori són la Fira del Ferro (Besalú), la Fira dels Picapedrers (Castellfollit de la Roca), la Fira de la Primavera (Olot), el Ball dels cavallets, gegants i mulassa

(Sant Feliu de Pallerols), les Festes del Tura (Olot), la Fira del Bastó, la fusta i productes de la terra (Les Planes d’Hostoles), la Fira de Sant Lluc (Olot) i tots els esdeveniments nadalencs, com els pessebres vivents de Santa Pau i de Joanetes, la Fira de Sant Nicolau (La Vall d’en Bas), la Fira del Pessebre (Olot) o la Fira de Santa Llúcia (Sant Feliu de Pallerols).

També cal destacar actes singulars com el certamen Besalú ciutat jueva , la Diada de la Dalla (La Vall d’en Bas), el certamen Aquesta nit Besalú, la Fira internacional de la Bruixeria (Sant Joan les Fonts), el festival de màgia Planescadabra (Les Planes d’Hostoles), el festival del foc i la llum Lluèrnia (Olot), o activitats d’un caire més físic com la marxa cicloturista Terra de Remences (La Vall d’en Bas), la prova solidària Oxfam Trailwalker , la ultratrail Trepitja Garrotxa (Alta Garrotxa) o el Festival de Senderisme de la Garrotxa “Garrotxa Volcanic Walking”, apte per a tots els públics.

Finalment, d’esdeveniments vinculats amb la dansa, la música i la literatura , cal esmentar la Violinada (Argelaguer), el Festival MOT (Olot), el festival Sismògraf (Olot), el festival Cornamusam

(Olot), el Ball del Gambeto (Riudaura), la nit de les dones d’aigua (Sant Joan les Fonts ), els concerts d’estiu a La Vall d’en Bas , el festival D’aquí estant veig una estrella (Riudaura), el festival Música als masos, el festival Pesca l’Estiu (Sant Feliu de Pallerols), el Planestiueja’t (Les Planes d’Hostoles), la Nit de Jazz (La Vall de Bianya), el festival Ésdansa (Les Preses) o el festival El Petit Format (Olot)

© Foto d’ Òscar Rodbag (Turisme Garrotxa)

Planifica la teva estada: turismegarrotxa.com

Itinerànnia, xarxa de camins: itinerannia.net i app Itinerànnia

Garrotxa Cultour, 15 propostes de descoberta: patrimoni.garrotxa.cat

APP Garrotxa Approp: aconsegueix descomptes bescanviables als establiments adherits a l’App.

Foto de Turisme Garrotxa
Foto de Turisme Garrotxa
© Foto d’ Itinerànnia
© Foto d’Òscar Rodbag (Turisme Garrotxa)
© Foto d’Òscar Rodbag (Turisme Garrotxa)
© Foto d’Òscar Rodbag (Turisme Garrotxa)
© Foto de Turisme Garrotxa
© Foto d’Òscar Rodbag (Turisme Garrotxa)

És la xarxa de més de 2.500 km de senders senyalitzats que es pot trobar al Ripollès, a la Garrotxa i a l’Alt Empordà: del Pirineu a la Mediterrània. Permet recórrer vells camins històrics, veure l’alta muntanya, ermites romàniques, volcans adormits, pobles medievals, aiguamolls litorals...

A la Garrotxa hi ha un miler de quilòmetres de camins senyalitzats per la Itinerànnia, des de l’Alta Garrotxa a la Vall d’Hostoles, des del Collsacabra a Besalú. Camins tradicionals, antics camins ramaders, camins de missa... Són antigues vies de comunicació entre els pobles de la comarca arranjades, accessibles i senyalitzades.

Itinerànnia permet endinsar-se pels racons més emblemàtics de la Garrotxa, descobrir paratges de gran bellesa i de gran contrast, disposar d’una àmplia oferta d’activitats, restaurants i allotjaments propers als camins, on descansar, gaudir de l’exquisida gastronomia de la zona i practicar l’activitat que més t’agradi.

Itinerànnia és l’essència del senderisme és trobar-se i descobrir-se un mateix.

Al web d’Itinerànnia s’hi pot trobar una eina per crear rutes a mida, obtenint-ne la longitud del camí, el temps de recor-

regut, l’alçada mínima màxima, la distància baixada, en pla i en pujael perfil... A més, coninformació de totes les propostes concred’itineraris senyalitzats per Itinerànnia, i de més de 700 punts d’interès. El groc és el color dels senyals de la xarxa Itinerànnia. A totes les cruïlles de camins de la xarxa hi ha indicadors, i al llarg dels camins cal seguir els rectangles grocs. A cada pal s’hi indiquen les dades bàsiques de localització d’aquell punt

© Foto de Turisme Garrotxa
© Foto de Garrotxa Volcanic Walking Aperture Audiovisuals - IDAPA Festivals de Senderisme dels Pirineus
© Foto d’ Itinerànnia
© Foto de Turisme Garrotxa

Una ruta singular és La Volta a peu a la Garrotxa. Formada per 10+1 etapes, permet pernoctar cada dia en un poble diferent i recórrer un total de 201,5 km. Aquesta proposta està basada en la guia del mateix nom, editada per Llibres de Batet, escrita per Anna Plana i Sergi Romero, i amb fotografies de Moi Solé, una guia de viatge per conèixer aquesta terra pas a pas i per descobrir molts dels seus atractius.

El llibre-guia La volta a peu a la Garrotxa, la xarxa de senders Itinerànnia i el track de cada etapa us ajudaran a no perdre-us.

• Etapa 1: Olot- Santa Pau

• Etapa 2: Santa Pau - Mieres

• Etapa 3: Mieres - St. Feliu de Pallerols

• Etapa 4: Sant Feliu de Pallerols -Les Preses

• Etapa 5: Les Preses - La Vall de Bianya

• Etapa 6: La Vall de Bianya –Castellfollit de la Roca

• Etapa 7: Castellfollit de la Roca -Tortellà

• Etapa 8: Tortellà - Besalú

• Etapa 9: Besalú - Sant Jaume de Llierca

• Etapa 10: Sant Jaume de Llierca – Olot

• Etapa 10+1: Olot – Olot

Altres camins senyalitzats per recórrer a peu

Amés dels d’Itinerànnia, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa disposa de diversos itineraris senyalitzats amb banderoles de color crema amb una franja de color granat que recorren alguns dels indrets amb més interès vulcanològic, botànic i paisatgístic de la Garrotxa. La majoria són de dificultat mitjana, encara que també n’hi ha de molt senzills.

El Consorci de l’Alta Garrotxa, l’ens gestor de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, també ofereix un seguit d’itineraris pedestres senyalitzats amb banderoles de color verd clar amb una franja verda. Seguir aquests camins és endinsar-se en una de les subcomarques més feréstegues i abruptes de Catalunya. La majoria dels itineraris són molt exigents i només recomanables si es va ben preparat.

Els senders de Gran Recorregut són els camins excursionistes

El web https://ca.turismegarrotxa.com/lavoltaalagarrotxa/ conté tota la informació de cada etapa: la cartografia, els restaurants, els allotjaments i les activitats que es ponde fer durant i després de cada etapa, i també les oficines de turisme on s’hi pot trobar informació de cada indret.

La major part del traçat de la Volta a peu a la Garrotxa segueix els camins de la xarxa de senders Itinerànnia i la seva senyalització de marques grogues i banderoles, però també se segueixen trams de senders de Gran Recorregut, d’itineraris del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i de la via verda del Carrilet. Al llarg del recorregut també hi ha plaquetes identificatives de La Volta a peu a la Garrotxa amb la indicació de la direcció del camí que cal seguir.

La Volta a peu a la Garrotxa disposa d’un passaport de viatge que podreu anar completant mentre feu cada etapa. El passaport compta amb onze caselles corresponents a les onze etapes de la Volta a peu a la Garrotxa, que podreu segellar als restaurants, allotjaments, serveis i oficines de turisme adherides Podeu consultar quins són dins la informació de cada etapa. Completant 10 de les 11 etapes, es pot obtenir la motxilla de la Volta a peu a la Garrotxa. Si totes les etapes son segellades per establiments adherits a la Volta a peu a la Garrotxa, a més es rep un val de 30€ per gastar als establiments que trobareu a l’app Garrotxa Approp.

El passaport va encartat a la guia “La volta a peu a la Garrotxa”, però també es pot aconseguir a les oficines de turisme de la comarca i als establiments adherits

que creuen Europa en totes direccions. Per la Garrotxa n’hi passen quatre: el GR1Sender Transversal, el GR2 - De la Jonquera a Aiguafreda, el GR11 - Sender del Pirineu i el GR83 - Camí del Nord o del Canigó.

Tota la informació es pot consultar a turismegarrotxa.com, i també al mapa Itineraris a peu i en bici per la Garrotxa, disponible a totes les oficines de turisme de la Garrotxa

En bicicleta

Através de la via verda del Carrilet Olot – Girona i dels seus enllaços es pot pedalar tranquil·lament entre Olot i les Planes d’Hostoles, i fins i tot arribar a Girona i la Costa Brava. La Ruta del Carrilet és una via exclusiva per a vianants i ciclistes que aprofita el recorregut de l’antic tren de via estreta que enllaçava Olot amb Girona. Amb un desnivell de l’1,5%, la Ruta del Carrilet presenta poca dificultat. El coll d’en Bas, a 620 metres, és el punt més alt del recorregut que, si voleu fer de mica en mica i en diferents jornades, permet conèixer les poblacions per on transcorre: Olot, amb el volcà del Montsacopa al bell mig de la ciutat, amb les fonts de Sant Roc just a l’inici de la ruta i on també trobareu propostes artístiques de

referència; el Parc de Pedra Tosca i altres elements paisatgístics singulars a les Preses; els diferents i alhora atractius nuclis de la Vall d’en Bas, bressol del cabdill remença Francesc de Verntallat, que s’apoderà del castell d’Hostoles i fou el cap de les lluites de la Vall d’Hostoles; Sant Feliu de Pallerols, amb el riu Brugent i les valls d’alzinars i rouredes, i la riera de Cogolls a les Planes d’Hostoles són alguns dels múltiples punts d’interès de la part garrotxina d’aquest recorregut.

A banda d’aquesta ruta, hi ha altres itineraris senyalitzats que permeten acostar-se al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, sigui a la zona central (des de la Fageda d’en Jordà al volcà de Santa Margarida) o al sector de les valls de Sant Iscle i Vallac, a Sant Feliu de Pallerols.

També es poden recórrer en bicicleta itineraris a les valls de Bianya, a la del Llierca (Montagut, Sant Jaume de Llierca...) i a la del Fluvià (Besalú, Maià de Montcal...)

Tota la informació, a turismegarrotxa.com

RACONS DE CATALUNYA

Camí dins de la Fajeda d'en Jordà
© fotografia de Turisme Garrotxa

Parc Natural de la Zona Volcànicade la Garrotxa

Espai

Espai natural protegit

Zona urbana

Volcans

Carreteres principals Carreteres secundàries Via verda del Carrilet

Olot-Girona

Camí de Sant Jaume

Autovia Camí ral Vic-Olot

Romànic de Bianya
Pere i Sant Vicenç de Besalú
Romànic de Maià de Montcal i Beuda Cinglera de Castellfollit de la Roca
Antic Monestir de St. Joan les Fonts
i Sinagoga de Besalú
Puig Rodó, Serra del Corb
Volcà Rocanegra
Volcà Sta. Margarida
Volcà del Croscat
Batet de la Serra
Camí ral Vic-Olot
Parc de Pedra Tosca
Fageda d’en Jordà
Pobles de la Vall d’en Bas
Nucli antic de St. Feliu de Pallerols
Gorgs de Les Planes d’Hostoles
Nucli antic de Santa Pau
Volcans St. Marc i Puig Roig

Vista panoràmica d'Olot

Empedrat

de fesols

de Santa Pau

© fotografia de Turisme Garrotxa

L’Espai Cràter, el centre de referència a Catalunya en volcans, ciència i societat. Impulsat per l’Ajuntament d’Olot, compta amb una innovadora i interactiva exposició sobre vulcanologia i geografia humana, comissariada pel prestigiós vulcanòleg i director de Geociències Barcelona – CSIC, el Dr. Joan Martí Molist; executada per “Indissoluble” i dirigida pel director del centre, Xevi Collell.

La mostra explica els volcans de la Garrotxa i del món, així com la particular relació entre els volcans i el seu entorn. Ho fa de manera interactiva i mitjançant diversos llenguatges expositius: audiovisuals, experiències immersives, fotografies, realitat augmentada o videomapping. També compta amb una maqueta de 15 m2 que explica la formació de la Garrotxa, així com propostes de ludificació i un gran talús de greda, que ens permet descobrir que estem a l’interior del volcà Puig del Roser.

La visita es pot fer de forma lliure o amb els comentaris dels guies especialitzats d’Espai Cràter. I per completar l’experiència volcànica, als visitants també els oferim una visita guiada al volcà Montsacopa d’Olot, situat a dos minuts a peu d’Espai Cràter. La programació de totes les visites es pot consultar al web

Un edifici de nova construcció, que també forma part de l’experiència

Els arquitectes Toni Casamor i Anna Codina són els autors de l’edifici, pensat perquè també formi part de l’experiència del visitant: està semisoterrat i dins d’un volcà.

L’Espai Cràter compta amb quatre sales diferenciades: la Cambra acull l’exposició permanent sobre vulcanologia; la Sala Magma, amb una capacitat per a 110 persones, és ideal per a esdeveniments culturals i d’empresa; l’Aula Bufador és l’espai on es desenvolupen les activitats educatives i els tallers familiars, i la Zona sísmica, a la primera planta, és la zona de treball i punt de documentació. Els accessos i recorreguts de l’edifici són aptes per a tothom i els serveis són inclusius.

A la superfície, cobreix l’edifici un gran parc urbà de pas entre el volcà Montsacopa i el centre de la ciutat, on se situa principalment l’eix comercial i la restauració. D’acord amb la filosofia del projecte, d’abordar els reptes globals que afecten a nivell local , Espai Cràter és un edifici sostenible, que utilitza majoritàriament energia geotèrmia. Disposa de fins a 17 pous de 100 m de fondària i no consumeix cap energia fòssil per al seu funcionament.

Activitats educatives experiencials per a escoles i famílies

Com a espai socioeducatiu, Espai Cràter es compromet a obrir-se a les persones i col·lectius de la ciutat, a ser part activa del seu desenvolupament i a crear una proposta educativa

inclusiva i de valor. Així, ha desenvolupat un Projecte Socioeducatiu amb la UdG i les empreses d’educació ambiental del territori, que ha posat les bases de la guia d’activitats educatives.  Espai Cràter ofereix tretze activitats educatives integradores, per als diferents nivells educatius que permeten a l’alumnat conèixer i estimar el món que l’envolta i aprendre a tenir-ne cura. Tant les propostes per als centres educatius com les familiars del cap de setmana estan pensades per generar una vivència positiva, estimular la curiositat i assolir el coneixement a través de l’observació, l’experiència i l’experimentació. L’objectiu és despertar l’esperit científic i de recerca en l’alumnat.

L’Espai Cràter ofereix també ofereix dos tallers familiars, dirigits a infants d’entre 4 i 12 anys, que es poden consultar i reservar a la pàgina web del centre, esapicrater.com.

Recerca, coneixement i desenvolupament

Com espai científic, Espai Cràter vol erigir-se en referent nacional i internacional en l’àmbit de la vulcanologia, teixint aliances amb centres educatius, institucions i entitats per tal d’impulsar projectes i activitats. El primer pas ha estat la signatura d’un conveni amb el CSIC, que li permet accedir a l’espai científic més important de l’Estat i poder ser part activa de projectes de recerca i impacte internacionals de gran envergadura.

Una programació per a tota la comunitat

Exposicions, audiovisuals, debats, tallers… Espai Cràter dissenya una programació on la diversitat de propostes, formes de participació i llenguatges són els eixos per arribar a tota la comunitat. Tot un compromís amb la creació i la promoció de la sociocultura des de l’espai públic.

Per a aquest hivern, s’ha programat un cicle de cinema per a tots els públics i gratuït, dedicat al planeta Terra i a la preservació del territori.

Més de 50.000 visitants en menys d’un any

El passat mes de desembre, Espai Cràter va rebre la visitant número 50.000. Una xifra de visitants aconseguida quan encara no s’ha complert un any de l’obertura del centre. Durant el passat estiu, una mitjana de 170 persones van visitar diàriament aquest centre de referència en volcans, ciència i societat, i en moltes ocasions les visites guiades i els tallers familiars van penjar el cartell de “complet”.

Un punt de trobada per a la comunitat educativa, social i científica

Espai Cràter és un projecte contemporani que treballa de forma innovadora, experiencial i participativa per abordar els reptes globals que afecten a nivell local. Un equipament de territori que genera valor a la comarca de la Garrotxa, desenvolupant la sostenibilitat econòmica, social i ecològica. Espai Cràter dona la benvinguda a les idees que ajuden a preservar el nostre paisatge, a comprendre el món i a crear una societat millor

Per a més informació podeu consultar la pàgina web espaicrater.com o als perfils d’Instagram i Twitter (@espai_crater)

Cabanyes entre Valls compta amb un restaurant que complementa el projecte de les cabanes. El menjador està ubicat a la primera planta d’una zona comuna dels allotjaments i gaudeix d’unes espectaculars vistes de la vall de Bianya. El restaurant està obert a tot el públic els dissabtes i els diumenges per dinar i ofereix cuina casolana de temporada i de proximitat. Pel que fa als sopars, el restaurant serveix els àpats a les mateixes cabanes als vespres i els esmorzars als matins. Així mateix, també compta amb servei de pícnic per als dinars dels hostes.

Restaurant obert a tot el públic

Dissabtes i diumenges al migdia + informació: Mas Espunya, s/n, 17813, Girona Tel. 872 20 40 95 info@cabanyesentrevalls.com www.cabanyesentrevalls.com Segueix-nos a:

Està situat a la Vall de Bianya, aproximadament a uns 10 minuts en cotxe des d’Olot seguint la carretera N-260 en direcció a Vallfogona del Ripollès: just en el km 94, a mà dreta, podreu veure el nostre cartell de Cabanyes entre Valls i el camí d’accés.

Ja és aquí la Garoinada, una de les campanyes gastronòmiques més conegudes de les comarques gironines. Del 20 de gener al 31 de març, diferents restaurants de Palafrugell ofereixen un menú especial on les garoines, també conegudes com a garotes i eriçons de mar, en són les autèntiques protagonistes. Aquest esdeveniment gastronòmic, que va néixer l’any 1992, se celebra en ple hivern durant les minves de gener quan el mar està tranquil i la garoina es troba en el seu millor moment.

En l’edició d’aquest any hi prenen part fins a 14 restaurants de Palafrugell, cadascun dels quals ofereix un menú especial amb aquesta delícia marina com a principal protagonista. El menú Garoinada d’aquest any consisteix en un entrant de garoines (una dotzena), un plat principal de “Catxoflino” (plat típic palafrugellenc) o bé un plat alternatiu (generalment arrossos), i unes postres de cremat. Tot acompanyat d’aigua, vi del Celler Espelt de l’Empordà i cafès.

La Garoinada 2023 contempla diferents fórmules i propostes per a compartir-ho amb la família, amics o en parella. Així, aquestes opcions gastronòmiques van combinades amb una àmplia oferta hotelera i cultural per tal de crear un binomi entre el patrimoni de Palafrugell i la seva gastronomia. Per obtenir o regalar aquestes experiències es pot consultar la web www.garoinada.cat, on es trobareu els diferents paquets i menús dels diferents restaurants participants. Passar-hi unes vacances o un cap de setmana és una opció turística ideal si es vol descobrir tots els secrets que amaga

“L’edició d’aquest any consisteix en un entrant de garoines, un plat de ‘Catxoflino’ o un arròs i unes postres de cremat, tot regat amb vi del Celler Espelt de l’Empordà”

• Restaurant l’Arc

• Restaurant Centre Fraternal

• Restaurant La Xicra

• Restaurant Xadó

• Restaurant El Balcó de Calella

• Restaurant El Càntir

• Restaurant Gelpfish

• Restaurant Les Voltes de Calella by Es Portal

• Hotel Restaurant El Far

• Hostal La Llagosta

• Restaurant Llafranc

• Restaurant Sa Teula

Restaurants participants:

Mario

Ubicat al centre de la població de Palafrugell, el Dipòsit d’Aigua Modernista de Can Mario és únic a Catalunya, una construcció excepcional dins el món surer, singularitat remarcada pel fet d’ésser Bé Cultural d’Interès Nacional des de l’any 2000. Es bastí entre 1904 i 1905, projecte de l’arquitecte General Guitart i Lostalo i estructura metàl·lica construïda pels Talleres del Arquitecto Don Juan Torras de Barcelona. Des de dalt de la Torre Dipòsit es pot gaudir d’unes magnífiques vistes de l’Empordanet i fins i tot en dies clars es pot arribar a veure el coll del Pertús

Jardins de Cap Roig

Sentre els municipis de Pala frugell i Mont-ras, a la comarca del Baix Empordà (Girona), els Jardins de Cap Roig són, per la seva singularitat, un espai únic a la Mediterrània. Natura, art, cultura i història s’uneixen en aquest paratge de 20 hectàrees que atresora prop de 800 espècies botàniques procedents d’arreu del món i escultures de reconeguts artistes nacionals i internacionals. L’auditori a l’aire lliure és l’escenari d’un dels festivals de música més prestigiosos que es fan a l’estiu, el Festival Jardins de Cap Roig

Fundació Josep Pla

La Fundació Josep Pla neix l’any 1973, quan el propi escriptor decideix donar la seva biblioteca particular i creà la Fundació Privada Biblioteca Josep Pla, regida per un Patronat que s’ocuparà de la seva conservació i de facilitar l’accés al públic interessat. No és però, fins l’any 1990, que s’aproven els estatuts, redactats a partir de l’Acta Fundacional. L’abril de 1992, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Ajuntament de Palafrugell es comprometen a col·laborar econòmicament per tal que es puguin dur a terme els objectius dels estatuts que es concreten en promoure, motivar i facilitar la lectura i els estudis de l’obra literària i periodística de Josep Pla. D’ençà de l’any 2000, la Fundació disposa d’una seu pròpia a la casa natal de l’escriptor, al carrer Nou de Palafrugell, que acull la seva Biblioteca, un Centre de Documentació, l’exposi ció permanent “Josep Pla (1897-1981)”, dues sales d’exposicions temporals i una sala d’actes

Museu del Suro de Catalunya

CUan Mario és el Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas a Palafrugell (Girona), inaugurat l’any 2004. Acull al voltant de 220 escultures que daten des de la dècada dels 60 fins a l’actualitat i que pertanyen a diversos artistes nascuts o residents a Catalunya. Addicionalment, cada any s’organitzen exposicions temporals

Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda

Ebicat al centre de Palafrugell, el Museu del Suro de Catalunya es presenta com una institució singular per la seva temàtica, el seu àmbit territorial i la seva vocació de servei, adquireix, conserva, interpreta i posa en valor el patrimoni vertebrat a l’entorn del món del suro a Catalunya, en tant que configurador d’un paisatge, una indústria, unes formes de vida i una identitat comunes. Té els propòsits de contribuir al desenvolupament social, econòmic i cultural de la comunitat; d’oferir suport a l’educació formal i com a proposta d’educació informal; així com alternativa de creació i de lleure. El Museu del Suro de Catalunya gestiona a més el Centre d’Interpretació del Dipòsit Modernista de Can Mario i també el Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda a Llafranc

l Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda és el testimoni de l’ocupació d’un lloc privilegiat des de fa, al menys, 2.600 anys. S’hi pot visitar un jaciment ibèric (segles VI a I aC), una torre de guaita del segle XV (Bé Cultural d’Interès Nacional), una ermita i hostatgeria del segle XVIII i un far del segle XIX. Tot al cim d’una muntanya amb penya-segats sobre el mar i amb una de les millors panoràmiques de la Costa Brava i si el dia és clar la vista arriba fins als Pirineus. La torre de guaita (S. XV) tenia com a funció vigilar la zona costanera per tal de protegir-la de possibles invasions corsàries i pirates, molt freqüents durant els segles XV i XVI. És per això que es va construir en un lloc estratègic (dalt d’un penya-segat, a 165 m d’alçada) des d’on es pogués divisar una àmplia franja marítima. Al llarg dels més de 550 anys d’història de l’edifici, s’hi han fet diferents reformes, al 1441 es va autoritzar el seu ús com a ermita, segurament aquesta funció religiosa és el motiu de la seva planta irregular, en semicercle (àbsis) de la banda est i recta de la banda oest, també s’ha modificat obertures, s’han millorat els accessos entre les plantes i els paviments. Tot i això, conserva molt bé l’ambient original

Quan hom sent parlar de Tossa de Mar el primer que li ve al cap és sol i platja. Però aquesta vila de la costa Brava té molta més història terra endins i molts més encants per gaudir-ne a qualsevol època de l’any. En aquesta ocasió us volem destacar el patrimoni cultural de Tossa de Mar a través dels temps.

Imagina un lloc on puguis viatjar en el temps cap a escenaris d’èpoques passades… Tossa és un veritable museu a l’aire lliure, on els vestigis prehistòrics donen pas a una Turissa romana, a una Tursa medieval i a una Tossa moderna convertida primer en refugi d’artistes i intel·lectuals i després en una generosa amfitriona de turistes i visitants.

al conreu de la vinya i a l’exportació de vi de gran consum. És un exemple clàssic d’explotació agrícola a la Mediterrània romana. Arquitectònicament, consta de dues àrees ben diferenciades: la pars urbana i la pars fructuària.

El

Època romana

L’activitat humana ha estat present al Massís d’Ardenya-Cadiretes des de fa uns quants mil·lennis. En són testimoni els diversos menhirs i dòlmens que s’hi han trobat, alguns dels quals es poden visitar tot seguint les indicacions de la ruta megalítica, que inicia el seu recorregut al Santuari de Sant Grau

De l’època romana, a més d’altres vil·les menys importants, ha quedat la vil·la dels Ametllers. Descoberta el 1914 pel Dr. Ignasi Melé, la vil·la romana dels Ametllers (s. I a.C. – s. VI d.C.) és una

poble fortificat de la Costa Brava

Declarat monument històric artístic nacional l’any 1931, el recinte emmurallat de la Vila Vella és l’emblema del municipi. Actualment, és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït als inicis del s. XIII per protegir la població dels atacs dels pirates, conserva gairebé la totalitat de la seva l’àrea perimetral original, amb murs emmerletats. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.  Les torres més cone-

gudes són la torre d’en Joanàs, que presideix la badia; la torre de les Hores, situada a l’entrada del pati d’armes, que deu el seu nom al fet que era l’únic lloc on hi va haver un rellotge públic, i la torre d’es Codolar o de l’Homenatge, situada al costat del que fou el Palau del Batlle, que presideix la platja d’es Codolar.  Cal destacar també el magnífic portal dovellat que dona entrada a la Vila Vella a través del pati d’armes.

En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estada de planta rectangular. Actualment, ja no existeix, perquè el seu emplaçament es va fer servir per edificar-hi l’actual far. L’interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets amb paviment de còdols, que en el moment de màxima esplendor (s. XV), integrava unes vuitanta cases, moltes de les quals van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons.

Barri de Sa Roqueta

Aquest tradicional barri de pescadors, de cases humils i racons florits, és fruit de l’expansió de la vila de Tossa de Mar a extramurs durant el s. XVI. Construït a tocar de la platja d’es Codolar, el port natural on molts dels pescadors tenien les seves barques, i d’una mu ralla que antigament va servir de paret de fons d’algunes de les seves cases, encara conserva algunes edificacions singulars. És un espai tranquil, sense cotxes, de carrerons estrets, escaletes i algunes cases singulars com l’antiga masia fortificada de Can Ganga, convertida des del 2020 en seu del Museu de la Dona

L’interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets que en el moment d’esplendor (segle XV) integrava una vuitantena de cases

Per a més informació:

www.infotossa.com

@tossaturisme

Com cada any, el pavelló poliesportiu de Puigcerdà s’engalana per donar cabuda a prop d’un miler de comensals provinents principalment de Puigcerdà, la Cerdanya, Catalunya, França i Andorra en motiu de la Festa del Trinxat, celebració que enguany celebra la seva 26ena edició.

La Festa del Trinxat és la principal mostra gastronòmica de la comarca i una cita obligada pels amants de la cuina cerdana, a la vegada que s'ha esdevingut com una trobada multitudinària al cor de l’hivern, amb un sopar de gala que serveix d’aparador de la gastronomia local, amb el seu plat més reconegut –el trinxat– com a protagonista, i per posar en valor els productes de la terra. Per això, aquests productes de Km 0 hi són ben presents amb la col d’hivern al capdavant (col tocada pel fred), les trumfes (que és com s’anomenen les patates a la Cerdanya), els formatges i els embotits.

El sopar compta a més amb degustació d’embotits i formatges del Pirineu, 3 entrants i 2 plats elaborats pel col·lectiu Cuina Pirinenca de Cerdanya. Les postres són elaborades pels pastissers locals, a banda del trinxat cuinat pels 12 restaurants col·laboradors en la Festa del Trinxat. A més, la vetllada es complementa

puigcerdà DE

amb diferents sortejos d’entreteniment, música en directe i ball amenitzat per l’Orquestra Stresband. El preu de les entrades es manté igual que les passades edicions (27,50 €) i els tiquets es poden adquirir a l’Oficina de Turisme de Puigcerdà a partir del proper dia 6 de febrer

La Festa del Trinxat l’organitza l’Ajuntament de Puigcerdà i el Patronat Municipal de Turisme, amb la col·laboració imprescindible de la Diputació de Girona, de l’associació Cuina Pirinenca de Cerdanya i de diversos restaurants, pastissers, pro veïdors i establiments de Puigcerdà i comarca. La festa del trinxat se cele bra el dissabte 25 de febrer a partir de les 21 hores

A banda del sopar, la majoria dels restaurants ofereixen a la seva carta “Trinxat de Cerdanya” i cada dijous febrer, els diferents bars i restaurants del centre del poble que al llarg de l’any ofereixen ta pes els dijous al ves pre (“pintxo pote”), han afrontat el repte de crear tapes amb els principals ingre dients d’aquest plat tan reconegut.

La Festa del Trinxat és la principal mostra gastronòmica de la comarca i una cita obligada pels

En definitiva, es tracta de continuar apostant per la Festa del Trinxat com el gran aparador de la gastronomia cerdana i els productes autòctons. La Festa del Trinxat és una celebració plenament consolidada que aplega gairebé un miler de comensals provinents de Puigcerdà, la Cerdanya, Catalunya, França i Andorra, que han pogut assaborir la gastronomia típica de la nostra comarca, encapçalada pel plat típic: el Trinxat.

Any rere any, la festa també compta amb la presència d'una àmplia representació del món polític, cul tural i social de Catalunya, França

Per a més informació:

PUIGCERDÀ TURISME

Telèfon 972 880 542

www.puigcerdaturisme.cat

Enamorats de la muntanya, no us perdeu

uils de Cerdanya és una de les poblacions de muntanya turístiques de la comarca de la Cerdanya. Aquest petit poble té una de les millors vistes que es poden veure del Pirineu i és un gaudi visitar-lo en aquesta època de l’any, en què la neu tenyeix de blanc la vila i els voltants, fins on es pot allargar la vista.

El municipi, format pels nuclis de Saneja, Sant Martí d’Aravó, Sant Martí de Cerdanya i Guils, és també reconegut pels amants dels esports de neu, ja que s’hi troben les pistes d’esquí nòrdic “Guils Fontanera”. Les pistes tenen una amplitud d’uns 40 km al bell mig del bosc i són un gran atractiu turístic al poble.

A Guils Fontanera hi podem trobar serveis de lloguer d’esquís, de monitors i zona d’estada, i a banda de poder practicar-hi esquí de fons i raquetes, pels quals hi ha habilitats 34 km i 12 km respectivament. També disposa d’un bar restaurant, ideal per recuperar forces amb un bon àpat. Al menú hi podreu triar plats típics de Cerdanya (trinxat, peus de porc amb nap, escudella, guisats, carn a la brasa…), així com de menú infantil, entrepans... Aquest establiment és obert tot l’any excepte el mes de vacances, si voleu poder demanar més informació al telèfon 872 003 021. Les pistes es troben a cotes d’entre els 1905 i els 2080 metres i es situen a la vessant nord de

la solana de Puigcerdà, on sempre hi abunda la neu i el pi negre, i des de la qual es pot observar una panoràmica de la Cerdanya inigualable que s’extén des del Massís de Carlit fins la Serra del Cadí.

Per la seva bellesa i ambient càlid i proper, Guils compta amb uns 500 habitants que es multipliquen exponencialment durant les temporades de més turisme. És gràcies a aquesta afluència de gent que s’ha potenciat a la vila la restauració de cases antigues i l’edificació d’urbanitzacions com Roc Foradat, Barri de Golf o l’Arboleda.

A banda de ser un punt clau per gaudir al màxim dels esports d’hivern, Guils

l’Església parroquial de Sant Esteve de Guils està considerada una de les millors joies

arquitectòniques del romànic de la Cerdanya

Guils de Cerdanya és el poble de la Cerdanya que té una de les millors vistes del Pirineu.

Des de l’estació Guils

Fontanera, que es troba a cotes d’entre els 1905 i els

2080 metres, es pot observar una panoràmica inigualable que s’extén des del Massís de Carlit fins la Serra del Cadí

de Cerdanya és un exponent de l’arquitectura romànica al Pirineu. Al poble de Saneja es pot visitar la Parròquia de Sant Vicenç, que data de l’any 1088 i conté un dels models més senzills d’absis del romànic llombard de principis del segle XI. Els murs construïts amb pedres de tota mena sense treballar i que no arriben al metre de gruix donen a la parròquia l’aspecte típic de les primeres construccions del Pirineu. La senzillesa i l’aspecte tosc d’aquest tipus d’edificacions són un símbol no només a les comarques de muntanya del país, sinó arreu del món.

En aquest sentit, també és d’especial interès l’Església parroquial de Sant Esteve, considerada una de les millors joies arquitectòniques del romànic de la Cerdanya

La part que més destaca de l’Església és, com en la Parròquia de Sant Vicenç, l’absis semicircular, on sobresurt una cornisa exterior decorada amb fris de dents d’engranatge Una reproducció del Pantocrator i diferents escenes de la vida de Sant Esteve es poden contemplar al frontal de l’altar i l’original romànic al Museu del Prado de Madrid. Del mateix estil però construït uns segles més tard, entre el XV i el XVI, destaca el pont de Sant Martí d’Aravó els termes municipals de Guils i Puigcerdà passa el riu Querol.

La vila de Guils de Cerdanya ha estat des de temps immemorials protagonista de diverses entorn la figura de Pilat. Segons s’explica, Pilat era fill de la ciutat de Guils, la qual s’ensorrà quan va ser crucificat Jesús. Es diu que vagant per la seva població nadiua, Pilat es precipità a es troba al cim de la muntanya de Guils i que des de llavors està maleït, per això veure’n la seva aigua fa mal i no hi neix cap peix

Calendari de festes Majors

11 de novembre: Sant Martí

Pont de Sant Martí Església de Sant Vicenç de Saneja

“FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ D’ARAVÓ”

22 de gener: Sant Vicenç

“FESTA MAJOR DE SANEJA”

15 de maig: Sant Isidre

“FESTA MAJOR DE GUILS DE CERDANYA”

L’estació d’esquí nòrdic Guils

Fontanera és un dels grans atractius turístics del poble. A les pistes es pot practicar també esquí de fons i raquetes

Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS Per a més informació:

EDescobreix l’essència de la vida rural pirinenca

stès per les valls de la Llosa i Arànser , Lles de Cerdanya és el terme municipal més extens de la comarca de la Cerdanya. Els seus punts cardinals limiten Andorra pel nord, la Serra del Cadí a l’oest i el terme de Montellà-Martinet a l’est, convertint-lo en un municipi de muntanya en estat pur . Des de la línia de crestes del Pirineu fins al riu Segre, és l’indret idoni per practicar l’excursionisme de muntanya , en un entorn com el de l’espai natural protegit de la Tossa Plana de Lles-Puigcerdòs , que comparteix territori amb l’Alt Urgell. Aquesta zona de gran valor paisatgístic d’estancs glacials i relleus suaus, és un dels principals atractius turístics de la zona entre d’altres. Endinsa’t en aquesta lectura i esbrina amb nosaltres tot l’encant de Lles.

El terme de Lles de Cerdanya comprèn els pobles d’Arànser, Músser, Travesseres i Viliella, petits nuclis on hi trobarem grans tresors a descobrir, naturals i culturals. Visitar les petites esglésies dels pobles, és l’excusa perfecta per descobrir els carrers empedrats i el bell paisatge que envolta el municipi. En aquest sentit, cal destacar la vila de  Músser i l’església romànica de Santa Maria, un exemple arquitectònic del segle XII, així com el pont del Diable, on segons la llegenda, cada vespre el dimoni passeja en forma de bla de foc i impedeix el pas als vianants. L’antic balneari de Senillers siutat a l’esquerra del riu d’Arànser, recull les aigües de cinc fonts amb característiques diferents, es diu que en aquest balneari, Joan Maragall va escriure l’obra Pirinenques.

Vilella amaga una ruta que et permet observar la bellesa salvatge de

la vall de la Llosa , un paisatge de llacs d’origen glacial, de cims rocosos i animals autòctons de la zona, com els cavalls i els isards . Des d’aquí podem arribar al salt d’aigua del Molí de Salt, en el qual trobem un tram de riu amb gorgs que permeten banyar-s’hi durant els mesos més calorosos, així com visitar els Estanys de la Pera , que configuren un dels sectors lacustres més interessants de la zona durant l’estiu, on poder descansar i gaudir d’una barbacoa a l’aire lliure al refugi de Les Pollineres.

L’ESSÈNCIA DE LA VIDA RURAL PIRINENCA ENTRE PASTURES I BOSCOS, RACONS ENCISADORS, CASES DE PEDRA I ESGLÉSIES ROMÀNIQUES

HOTELS

Però amb l’arribada del fred i neu, Lles de Cerdanya ofereix dues de les millors estacions d’esquí nòrdic del Pirineu Català: Aransa i Lles, on no només s’hi pot esquiar, també disposen de senders ben senyalitzats per practicar excursions amb raquetes de neu i activitats per fer en família com la construcció d’iglús.

I com no pot faltar, la gastronomia i el folklore és base fonamental de la identitat d’un poble, la Cerdanya és famosa pel seu trinxat, un plat amb ingredients bàsics i saborosos com la col, les patates i cansalada blanca. O el civet de porc senglar, un àpat que recull tota l’essència del bosc i la noblesa de la natura en una obra gastronòmica memorable, que es mengen tant els dies de cada dia com per festes.

MAJOR DE SANT PERE, PATRÓ DEL POBLE,

I LA FESTA PETITA A L’OCTUBRE, QUE TÉ

COM A ANTECEDENT HISTÒRIC UNA ANTIGA

FIRA RAMADERA

Lles de Cerdanya no deixa indiferent a ningú, natura i màgia es troben combinades a la perfecció al laberint màgic de Rocaviva, un museu de més de 600 d’escultures esculpides en roques de granit per Climent Olm. Obres d’art al bell mig del bosc amb un significat espiritual i social, que pretén conscienciar a la societat sobre la importància de la naturalesa. Es poden fer visites guiades de diferents temàtiques, espirituals, meditatives, de lluna plena... Descobreix la que més fa per tu!

Hotel Mirador (Lles)

Hotel Rural Campi (Mussa)

HOSTALS-FONDES

Hostal Pas de La Pera (Aransa)

Hostal Restaurant

Cal Fuixet (Aransa)

Fonda Domingo (Lles)

Fonda Restaurant

Ca l'Abel (Lles)

ALLOTJAMENTS

RURALS

Cal Rei (Lles)

Cal Sandic (Aransa)

Cal Mateuet (Travesseres)

Cal Rosetó (Aransa)

Ca l'Escolà (Aransa)

RESTAURANTS

La Coma

Cal Lliuret (Travesseres)

ALBERGS I REFUGIS

Alberg Can Ribals

Refugi Cap del Rec

BALNEARIS

Hotel-Balneari Sanillés

Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS

Per a més informació:

El municipi de Sort és el centre històric i econòmic del Pallars Sobirà i tot i ser una de les capitals de comarca menys poblades, el seu terme municipal, integrat per una quinzena de nuclis de població, ofereix una de les majors extensions de terreny de les demarcacions catalanes que permet al visitant gaudir de tota mena de possibilitats turístiques durant les quatre estacions de l’any. Turisme esportiu, familiar, cultural i gastronòmic.

Els antics comtes de Pallars ja van decidir fixar la seva residència a Sort i, des d’aleshores, la vila ha anat creixent sota l’esguard del castell, situat dalt d’un turó i des d’on es pot contemplar una vista única de les teulades de pissarra que ressegueixen el curs del Noguera Pallaresa Passejant pels carrers del nucli antic de

Sort encara es pot sentir l’origen medieval del poble, però alhora es pot gaudir de l’ambient viu i modern que creen els comerços i els equipaments turístics de la capital del Pallars Sobirà.

Si Sort destaca per l’ambient animat i la innovació, visitar els 15 pobles restants que formen el municipi és endinsar-se en un món rural més tradicional on domina la calma de la vida de muntanya i la bellesa d’una natura espectacular, com la vall d’Àssua, dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i altres zones protegides pel Parc Natural de l’Alt Pirineu.

I és que Sort, juntament amb els altres 15 nuclis de població que formen el municipi, és una destinació turística de primer ordre que ofereix nombroses possibilitats durant les quatre estacions de l’any, sigui en modalitat d’aventura o familiar, sense perdre de vista els vessants cultural i gastronòmic.

NATURA I ESPORTS DE NEU

Per als amants de la natura, Sort brinda la possibilitat de realitzar nombroses rutes i excursions, tant a peu, en bicicleta o, fins i tot, a cavall. El municipi és una bona entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i al Parc Natural de l’Alt Pirineu, indrets que permeten practicar diverses activitats a l’aire lliure i viure la natura d’una forma privilegiada. Senderisme, BTT, pesca esportiva, activitats aquàtiques a l’estiu i esports de neu a l’hivern són algunes de les possibilitats que ofereix aquest paratge.

Així, per als amants de l’esquí en totes les seves modalitats el Pallars Sobirà i la seva capital són una excel·lent destinació. En les seves estacions es pot practicar esquí alpí, nòrdic, snowboard, freestyle o esquí de muntanya. I també els més petits, ja que totes les estacions disposen de zones infantils perquè els més petits gaudeixin de la neu.

Sort i els seus 15 nuclis de població són una destinació wturística de primer ordre que ofereix nombroses possibilitats durant les quatre estacions de l’any

I és que Sort compta amb el segell de Destinació Turística Esportiva i Destinació Turística Familiar i, en aquest sentit, ofereix un important nombre de serveis en l’àmbit d’hostaleria, càmpings, restauració, així com una varietat de comerços de tota mena al carrer Major de la vila.

CUL TURA I GASTRONOMIA

Un altre dels paratges reconeguts turísticament és la Vall d’Àssua i el Batlliu, llocs des d’on es poden visitar diferents pobles que encara conserven un singular esperit rural i un fort caràcter pirinenc i on es pot descobrir el ric patrimoni arquitectònic pallarès.

L’ecomuseu “Els Pastors de la Vall d’Àssua”, a Llesui, és un lloc imprescindible per a conèixer les activitats tradicionals ramaderes de muntanya més rellevants de Catalunya i les quals es descobreixen mitjançant diferents rutes per la vall. Tots els paisatges de novel·la presents en aquesta activitat

han estat inspiració literària de nombrosos llibres.

En l’apartat cultural també destaca la Presó-Museu Camí de la Llibertat, un espai de referència del segle XX al Pallars. I és que Sort, per la seva ubicació geogràfica pròxima al riu Noguera Pallaresa i a la frontera, ha estat testimoni de nombrosos moviments migratoris ocasionats primer per la Guerra Civil i després per la Segona Guerra Mundial, que han quedat registrats i són visibles en aquest espai convertit en museu fa 15 anys.

Pel que fa a esdeveniments culturals de l’estació hivernal, cal dir que Sort organitza al gener la Gran Festa dels Banuts, una celebració a cavall entre la cultura i la gastronomia que dona el tret de sortida a la carn de caça. I, al febrer, el Carnaval, una festa que a Sort tradicionalment és molt viscuda, ja que cada any, de dissabte a dimarts de carnaval, el municipi es transforma amb l’arribada del Requinquà i el pregó de l’Alcalde del Carnaval. El ball de disfresses té fama a tota la comarca,

així com el de “La Passa”, i el dinar popular típic de la Calderada, on es pot degustar el tradicional Facit de Carnaval, un embotit típic d’aquestes dates.

En l’apartat gastronòmic, Sort també és punt de referència amb una gran varietat de restaurants, algun d’ell amb estrella Michelin, i on destaquen els productes locals com ara el formatge artesà, els embotits, els vins del Batlliu o la carn, sigui de corder, vedella o poltre.

En definitiva, Sort és un d’aquells territoris on és possible gaudir dels seus encants en qualsevol època de l’any

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE SORT

Tel. 973 620 010

Benvinguts a Castelldans

La població de Castelldans es presenta balconada sobre la gran planura de regs de les poblacions del Segrià i les Garrigues Nord. El canal d’Urgell i els regs del Segarà-Garrigues proporcionen al paisatge un canvi total durant la primavera, quan els camps de fruiters, ametllers i oliveres es vesteixen de diferents colors i matisos, deixant enrere els secans i arbustos aromàtics predominants a la banda sud del municipi. Els productes que caracteritza el poble de Castelldans són: l’oli verge d’oliva, les ametlles i una gran varietat de fruita dolça que es pot trobar a les Cooperatives del Camps Sant fortunat i Castell fruit.

El terme municipal disposa d'uns 15,05 km2 d'espai natural entre dues partides anomenades Bessons i Melons Melons és un espai d'excepcional singularitat faunística i un bon exemple de paisatge estèptic del país. L'espai de Melons, amb la característica alternança entre els conreus de secà i fragments importants de vegetació espontània, acull una rica i variada fauna alguns elements de gran excepcionali tat per a Catalunya.

Història i Patromoni

Al “Liber Feudorum maior”, l’any 1033, ja apareix per primer cop el nom del castell d’aques ta vila, en aquells temps anomenat Castrum Assinos, d’on deriva l’actual nom de Castelldans. Aquest castell, del qual només queden el cimal pelat de vegetació i restes dels seus fonaments, constituí un punt important a

Castelldans destaca per la seva singularitat i especial diversitat, el seu poblament ornític amb diverses espècies estepàries que hi troben el seu límit nord-oriental per tota Europa

l’època islàmica, on Castelldans fou un lloc defensiu de primer ordre de la Conquesta cristiana. Per altra banda, un altre dels atractius d’aquest petit i acollidor indret és l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció, de façana renaixentista i campanar de torre quadrada. Avui en dia, s’hi conserva, en el seu interior, presidint l’altar, una imatge de pedra policromada de 157 cm d’alçada de la Mare de Déu amb el nen, del segle XIV del mestre Guillem de Seguer, restaurat per Carme Benet l’any 2002. A l’accés de la rectoria s’hi pot apreciar l’escut dels monjos cartoixans d’Scala Dei, els quals encara queden motius a l’antic carrer dels Frares.

Algunes de les façanes de les cases tenen les dates de construcció, totes de la primera meitat del segle XVII.

Sortint de l’església i caminant pels carrers, arribem a la Plaça Catalunya seguit d’un passeig que ens porta a l’ajuntament, les escoles, piscines i zona esportiva. L’any 1954 els Joves d’Acció catòlica de Castelldans, juntament amb el mossèn i la col·laboració de tot el poble van emprendre la construcció d’una ermita dedicada la Mare de Déu de Montserrat per tal de commemorar l’Any Sant Marià.

Museus de l’Oli i el Món Rural

L’oli verge d’oliva, les ametlles i una gran varietat de fruita dolça es poden trobar a les Cooperatives del Camps Sant fortunat i Castell fruit

Per a més informació:

Està situat en un antic molí d’oli i guarda totes les eines, instruments i estris relacionats amb el conreu i la indústria de l’olivera. També s’hi exposen altres col·leccions d’eines i estris de treball que des de vell antuvi han estat emprades per la pagesia de les Garrigues

AJUNTAMENT DE CASTELLDANS

ajuntament@castelldans.cat

Telèfon 973 120 002 www.castelldans.cat

anresa és la ciutat final del Camí Ignasià. Aquest camí recrea l’itinerari que Ignasi de Loiola va recórrer l’any 1522 des de la seva localitat natal, Azpeitia (Euskadi), fins a Manresa. Una peregrinació que va començar després de la seva conversió espiritual a Loiola i que tenia com a destinació la ciutat santa de Jerusalem.

Actualment, el Camí, que s’ha traçat a partir de les anotacions personals del sant, s’inicia a la casa on va néixer Ignasi a Loiola y ens condueix fins la Cova de Sant Ignasi a Manresa. Es tracta d’un itinerari de 27 etapes, amb vora 700km, que discorre per 5 comunitats autònomes (Euskadi, Navarra, La Rioja, Aragó i Catalunya) i a través del qual es poden descobrir una gran diversitat de paisatges, un important patrimoni cultural, magnífics santuaris, com Loiola, Arantzazu, El Pilar o Montserrat, gaudir de les diferents enogastronomíes locals i descobrir-se també a un/a mateix/a com va fer Ignasi fa 500 anys.

Manresa és el final d’aquest camí, on Ignasi va transformar-se i va trobar la inspiració que el van portar a redactar el Exercicis Espirituals i a fundar la Companyia de Jesús, present a tot el món Però Manresa no és un final, sinó un inici d’un nou camí per a tothom que realitzi el camí o visiti la ciutat. Manresa, com a destinació del Camí Ignasià ofereix tot tipus d’experiències turístiques per descobrir-la adaptant-se als interessos de cadascú.

vinya al voltant de l’Oller del Mas. Aquesta ruta pot fer-se de manera guiada, sencera o a trams, amb guies de muntanya especialitzats, que posen veu al paisatge i a més, l’acompanyen amb avituallaments de productes locals, contactant amb l’Oficina de Turisme de Manresa o bé pot fer-se en format caminada popular el dia de la Marxa del Pelegrí, a principis d’abril.

gastronomia, amb els diferents “Productes del Pelegrí”, com el Dolç o el Mossec. D’altra banda, es pot gaudir de la proposta “Tasta el Camí Ignasià” a l’Espai Manresa 1522, una experiència gastrocultural on es mariden productes locals de les diferents comunitats autònomes del Camí amb els productes bagencs. Aquesta proposta es pot gaudir per grups organitzats o bé de manera individual cada primer divendres de mes, reservant l’entrada a la web de Manresa Turisme.

anresa ofereix també diferents opcions de turisme cultural per endinsar-se en la Manresa d’Ignasi descobrint el seu patrimoni cultural, com La Seu, una de les principals basíliques del gòtic català, o el santuari de La Cova de Sant Ignasi, el punt més emblemàtic de la ruta ignasiana. A les visites guiades s’inclou també el Carrer del Balç, un dels pocs exemples de carrers medievals coberts a Catalunya i l’Espai Manresa 1522, un centre d’interpretació sobre la Manresa que va acollir Sant Ignasi. A les propostes culturals s’inclouen també explicacions sobre el patrimoni no tangible vinculat a Ignasi, com el llegat de l’artista alemany Joseph Beuys o els valors universals vinculats al seu procés transformador.

Aquestes experiències de turisme cultural poden reservar-se cada dia de la setmana, de manera individual o per a grups.

última proposta per descobrir Manresa com a final del Camí Ignasià és fent-lo d’una manera conscient. En aquest sentit, l’experiència “Camí Ignasià conscient” suposa un recorregut per algun dels trams del camí amb propostes de connexió amb l’espai i amb un mateix (tallers de respiració, moviment conscient...) . Al final, es pot gaudir d’un tast de vins de la DO Pla de Bages també des de la consciència plena i buscant el benestar. L’oferta de turisme conscient s’ampliarà properament amb noves propostes que tenen com a objectiu la transformació personal tal com va experimentar Sant Ignasi a Manresa. Així doncs, Manresa posa punt i final a aquest gran recorregut on s’han descobert paisatges, gastronomia, santuaris i l’experiència d’un pelegrinatge, però en realitat, a Manresa, és on tot comença

última etapa del Camí Ignasià va des de Montserrat fins a Manresa, amb un recorregut de 26km, on es passa del paisatge rocós de la muntanya fins al paisatge urbà de Manresa, travessant boscos i zona de

na altra manera de descobrir Manresa com a final del Camí Ignasià és a través del paladar, amb una de les experiències enogastronòmiques que ofereix la ciutat. Per una banda, totes les propostes anteriors poden complementar-se amb un tast de productes locals, tant de varietats locals de vi de la DO Pla de Bages, com de

Per a més informació TURISME DE MANRESA

Tel. 938 78 40 90

www.manresaturisme.cat

Lluís Gavaldà, Bob Pop, Judit Martin i Alba Florejachs encapçalen la programació de la Violeta per a aquest primer trimestre de 2023

La Violeta ja té a punt la programació per al primer trimestre de 2023 amb propostes innovadores, creatives, de talent local i intèrprets de reconegut prestigi del panorama nacional, per seguir consolidant i ampliant aquest públic del territori. L’aposta al gener és clarament cinematogràfica. Es dona el tret de sortida a un ventall de cicles de clàssics del cinema de tots els temps, des del dedicat a Spielberg com el que selecciona aquelles pel·lícules que són “imprescindibles”.

Des del teatre , però també amb clau cinematogràfica, ens va arribar el passat 7 de gener Bingo Banda , un espectacle musical per a tota la família per jugar com si estiguéssim al Bingo, on sonaren reconegudes bandes sonores. Després, Ànima Jove, la Mostra Internacional de Curts d’animació d’Altafulla organitzada per Most Wanted d’Altafulla. Un esdeveniment únic per difondre l'art de l'animació amb treballs de àmbit mundial.

Un dels plats forts del febrer és el Neurona Fest, el Festival de Comèdia i Ciència d’Altafulla, per no parar de riure però també per aprendre, amb el talent i l’humor d’Héctor de Miguel (Quequé), Paula Púa, Xavi Daura, Carmen Romero, Yunez Chaib, Pepe Colubi, Xurxo Mariño, Santi Alverú i molts més. Riurem i també coneixerem què passa al nostre cervell quan ens expliquen un acudit o què pot fer la intel·ligència artificial per la comèdia.

El 18 de febrer, ‘Días ajenos de Bop Pop’, un monòleg on Bob Pop, sense guió i amb una improvisació vital, repassa la vida a través dels diaris d'altres i els propis. I per tancar el mes, un “festivalasso” de música del territori i gastronomia km 0. Arriba ‘Straperlo’ per embogir amb sons i tastos d’aquí. Deu hores on es traficarà amb la millor música en directe i oferta gastronòmica de la província de Tarragona. Sis bandes d’aquí: Maurice Gene, Islandia Nunca Quema, Hideout, Sounds From The Supermarket, Lynne Martin, Murmur, i tancant la banda convidada Camellos; DJ's, minimarket discogràfic de bandes locals, instal·lació artística, tasts de vins i cerveses i, per descomptat, la millor teca.

I al març, comptarem amb ‘Pongo’, amb la Judit Martín i l’Alba Florejachs. Un format de comèdia i improvisació inèdit als escenaris catalans. Els pongos són objectes decoratius de dubtós gust, presents a totes les cases, que amaguen centenars d’històries i anècdotes. Els objectes, triats a l’atzar, faran aparèixer desenes de personatges on la Martín i la Florejachs estiraran del fil i crearan una història. Comèdia en estat pur.

A la recta final del trimestre comptarem amb el Lluís Gavaldà i Joan Pau Chaves amb el seu espectacle ‘Sona una cançó’. Lluís Gavaldà recull les cançons que han marcat la seva vida i ens explica en quin moment les va descobrir i per què han passat a formar part de la seva banda sonora

Les entrades estan a la venda a: www.lavioleta.sacatuentrada.es/ca

Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS

Per a més informació:

Tel. 977 65 14 26 www.altafulla.cat

Les destinacions de platja sembla que només siguin per a l’estiu, però poblacions com Creixell ens confirmen el contrari. Les tardes de passeig per les zones costeres mentre gaudim del temps de tardor conviden a explorar tots els secrets d’aquesta població. Des del seu mirador privilegiat a 48 metres d’alçada sobre el nivell del mar, Creixell domina tota la Mediterrània més oriental de la Costa Daurada. Es troba situat a 18 km de Tarragona, a 25 km de Port Aventura i a 81 km de Barcelona. Disposa de gairebé 2 km de platja de sorra daurada i fina, on la platja del Gorg conversa encara les tradicionals dunes amb flora i fauna autòctones i està catalogada com Espai d’Interès Natural.

Creixell té un nucli històric ple d’encant, ben conservat i amb ric patrimoni arquitectònic considerats bens culturals d’Interès Nacional; se’n destaca el seu Castell, les tres torres medievals de guaita i defensa (Cal Cabaler, Cal Jeroni i Ca la Miquelina), l’Església de Sant Jaume i el coronament modernista del campanar obra de l’arquitecte Jujol, restaurat fa quatre anys. El Castell és una propietat privada i no és visitable. Cal Cabaler i l’Església si que són visitables.

Creixell és conegut per la seva meravellosa zona costera, disposa de dues magnífiques platges de sorra blanca i aigües poc profundes, idònies per practicar esports nàutics o gaudir d’un dia en família. Els seus quasi dos quilometres de llargada i 40 d’amplada, en el tram central de la platja que comparteix amb Torredembarra i Roda de Berà, es formen la platja de Creixell i la platja del Gorg.

A la platja de Creixell hi ha unes antigues cases de pescadors conegudes històricament com les Botigues de Mar i, ara, compartides amb les de nova construcció que es troben a tocar de la platja. En aquesta zona marítima hi ha el Club

Mirador de Creixell

Nàutic, amb la base de l’escola catalana de Vela i diverses guinguetes de temporada on hi fan activitats diürnes i nocturnes per dinamitzar les vacances d’estiuejants i creixellencs i creixellenques.

Tota la zona de la platja del Gorg està considerada un espai d’Interès Natural Protegit, on es pot gaudir d’un entorn natural privilegiat.

Un dels seus valors principals és la baixa ocupació i la bonica sensació d’estar en un paratge natural entre dunes i aiguamolls. El clima i el terreny de Creixell permet que s’hi conservin les dunes amb flora i fauna autòctona. Cal saber que, el Gorg forma part de l’Espai Protegit dels Muntanyans de Torredembarra i la platja ha estat guardonada el 2018 amb la certificació de Platja Verge de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. La platja de Creixell és una àrea d’importants valors botànics, que acull algunes espècies i comunitats relictuals. Hi són representades diverses zones psammòfiles (són aquelles vegetacions adaptades a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes, litorals o continentals) i halòfiles (són els organismes vegetals o microbians adaptats a viure en medis salins o, per extensió, en medis amb una pressió osmòtica important) de litoral. Les característiques ecològiques singulars del Gorg del Creixell són ideals pel refugi i descans de moltes espècies d’aus com l’esplugabous, el martinet blanc d’entre les espècies de limícoles, la presència del corriol camallarg, el gros, el bec d’alena i corriol camanegre que hi podria criar.

Quan a l’herpetofauna és especialment interessant la presència de diverses es-

Les activitats de senderisme i BTT són l’enllaç perfecte que combina amb l’entorn històric de Creixell on hi ha tot un seguit de rutes que es poden fer pel terme municipal de Creixell al llarg dels seus 10,37 km2 . Creixell té un entorn natural privilegiat amb nombroses zones de bosc. Us parlem d’alguns exemples perquè us pugueu fer la idea del que podeu trobar a Creixell.

Dues rutes anomenades Anell Verd, amb recorreguts fàcils i planers que et fan viure la pura vida de camp de conreu de secà, i on mentre camines et voregen els marges de pedra, les plantacions de garrofers i oliveres. Tot un encant per qui sap apreciar l’autèntica terra.

També pots escollir la ruta per la part costera i sentir la brisa del mar mentre camines, una d’elles és seguir el camí que passa per Calafell-Torredembarra o la Platja Llarga Roda de Berà – Muntanyans on podràs veure el Port Romà i les zones de marismes i dunes dels Munta-

nyans i Creixell. Tens l’opció de fer amb bicicleta la via verda 98-99 que va des de Vendrell fins a Creixell. O l’altra, la 99-130 que va des de Creixell fins a Altafulla, tot i que tenen el seu nivell de dificultat es poden fer i donar-te el plaer de cansar-te. Si consultes la seva pàgina web de turisme de Creixell et podràs assabentar de totes les rutes, festes, conjunts arquitectònics i molt més. Tot i que us aconsellem que hi aneu en persona, no us en arrepentireu

Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS

Per a més informació:

noves experiències.

Les Coves de L’Espluga de Francolí són un museu de prehistòria i geologia instal·lat a l’interior d’una de les coves més llargues del món, formades amb roca de conglomerat. Una museografia amb nombrosos audiovisuals i les explicacions d’un guia fan de la visita una ruta vivencial. Amb la important troballa d’un jaciment format per més de 300 gravats de fa 37.000 anys, converteixen les Coves de l’Espluga en el primer santuari amb art rupestre parietal figuratiu i abstracte del paleolític català que es troba a Catalunya. Per als més aventurers, la cova ofereix un recorregut d’espeleologia, la Ruta Aventura. Amb vestits de neoprè, casc i llum, el visitant pot descobrir les galeries més insòlites i sorprenents tot remuntant el riu subterrani que, quan surt a l’exterior, rep el nom de Francolí.

El Museu de la Vida Rural ofereix un recorregut pel passat, el present i el futur del món rural mitjançant recursos audiovisuals, espais interactius i escenografies que evoquen el món dels nostres avis, el nostre i el dels nostres fills. La col·lecció d’aquest museu es divideix en una dotzena de seccions i conté un extens fons de peces en exposició permanent relacionades amb la societat, la cultura, l’agricultura, l’art i els oficis.

Recorregut pel barri antic de l’Espluga de Francolí que, amb ulleres de tres dimensions, permet als visitants copsar com vivia la població a l’Edat Mitjana. Diferents audiovisuals endinsaran els viatgers en la vida quotidiana dels senyors feudals, la pagesia, els jueus o els menestrals. La ruta inclou visites a l’Església Vella (segle XIII) i l’antic Hospital dels pobres del segle XII, i una recreació del castell hospital que dominava la vila el segle XIV, entre altres curiositats.

Fassina Balanyà és una antiga fàbrica d’aiguardent de meitats del segle XIX restaurada i condicionada com a museu perquè el visitant conegui el procés productiu d’obtenció d’alcohol a partir de la brisa del raïm. Una visita guiada per les instal·lacions d’aquesta antiga fàbrica permet presenciar una destil·lació en directe amb un alambí de laboratori i finalitza amb una degustació d’aiguardent i licors.

L’Espluga de Francolí també compta amb el paisatge ideal per realitzar diferents rutes de senderisme pels voltants del municipi i pel Paratge Natural de Poblet. La vila també disposa d‘una hípica que permet llogar passejades a cavall i una empresa d’activitats esportives i d’aventura que ofereix guies de senderisme, lloguer de bicicletes de muntanya, rocòdrom i tota mena d’activitats d’aventura.

Ofereixen sempre un producte fresc i artesà, la qual cosa els ha proporcionat poder créixer i ampliar la seva gamma de productes

a coneixem que a Figuerola del Camp s’hi cuina alguna cosa deliciosa, en concret, a Salses Fruits. Fa 29 anys que els germans Sans, en Jaumet i el Francesc, segona generació de la casa, s’esforcen diàriament per tirar endavant i oferir els millors productes del mercat, on la constància i dedicació són dues paraules que formen part de la seva filosofia. Salses Fruits és una empresa familiar compromesa amb el seu territori i la seva gent, per aquest motiu busquen que els ingredients dels seus productes siguin, a poder ser, de la zona on viuen. Els treballadors que formen l’equip de l’empresa viuen al voltant de Figuerola del Camp, ja que per a ells és primordial que estimin i apreciïn la terra d’on provenen.

La història d’aquesta empresa familiar comença amb la Isabel i el Jaume, en una petita habitació de la casa familiar a Figuerola del Camp, on les salses eren conegudes per gairebé tot el veïnat. Tallar, cuinar i tastar han sigut les tasques primordials per aconseguir establir positivament els seus productes en el mercat gastronòmic. Una calçotada amb la seva salsa romesco és convertir aquest àpat en un moment deliciós. I és que, la salsa de calçots és un dels seus productes estrella que ajuden a ser un bon amfitrió. Has de provar el seu gaspatxo, una delícia catalogada l'any 2011 com el millor gaspatxo envasat, en l'article d'opinió El Comidista, al diari El País. A més, et faciliten mantenir una dieta saludable i t’ajuden a tenir els àpats llestos, amb els seus brous de pollastre, les cremes de carbassó, pastanaga...o si et vols delectar amb una bona salsa allioli, brava, pesto... Uns avantatges culinaris fabulosos.

Consumir productes naturals i de km0 ens aporten grans beneficis a la nostra salut i ens deixen gaudir d’una bona gastronomia, on els sabors es potencien i ens ofereixen les seves propietats al 100%, per aquest motiu Salses Fruits aposta fort per aquests criteris. Així, saben del cert que ofereixen un producte de proximitat i sobretot, de qualitat, on asseguren al client una compra ideal

Crta. Cabra del Camp, s/n · 43811

Figuerola del Camp (TGN) Tel. 977 631 333

www.fruitssp.com

ambrils és gastronomia, turisme en família, experiències, esports i cultura. Cambrils són les seves platges i les seves festes, les seves tradicions, la seva gent… Cambrils és molt més que una destinació turística, és tot allò que hi vius. Ja sigui al barri antic o mariner, descobreix-los passejant i gaudint de la seva gent, hi trobaràs tot el que necessites per unes vacances perfectes.

Barri mariner

El barri del Port de Cambrils està reconegut amb el distintiu de Barri Mariner de l’Agència Catalana de Turisme en reconeixement a la conservació viva de la cultura lligada al mar. Aquesta marca destaca la seva forta personalitat marcada pel caràcter historicocultural, la gastronomia, el paisatge i la promoció d’esdeveniments al voltant de la relació entre l’home i el mar.

Cambrils té una identitat singular al llarg del litoral, donada per la seva ubicació que assegura un microclima i un paisatge singular que es completen amb la conservació d’un valuós patrimoni cultural que inclou una tradició gastronòmica molt arrelada al mar i l’horta que l’han convertida en referent de la cuina catalana i la Capital Gastronòmica de la Costa Daurada.

La vila manté part de la població autòctona lligada a les famílies pescadores i una activitat pesquera tradicional i dinàmica al port, amb la llotja de la Confraria de Pescadors de Cambrils, com a centre neuràlgic. L’únic port pesquer del Baix Camp que comparteix l’activitat esportiva i recreativa amb el Club Nàutic Cambrils, l’Estació Nàutica Costa Daurada i altres associacions esportives. Destaquen l’arribada diària de les barques d’arrossegament i l’entrada del peix a la llotja, la processó marinera de la Mare de Déu del Carme, la recreació dels oficis i les maneres tradicionals lligades amb la mar i la pesca com la Festa de l’Ormeig i la celebració al llarg de tot l’any de les jornades gastronòmiques com les dedicades a la Galera, els Fideus Rossos, el Calamar i el Romesco que remarquen el talent dels cuiners de Cambrils, l’alt nivell dels restaurants i la qualitat dels productes de la terra i del mar.

A més, els nostres visitants podeu gaudir d’altres experiències turístiques que difonen els valors de la vila marinera: el Museu d’Història de Cambrils; la Torre del Port; visites teatralitzades al Port; visites guiades a la Llotja de Pescadors; la festa de l’Ormeig i el Parc del

Cambrils és molt més que una destinació turística, és tot allò que hi vius

Pescador, on podeu veure una embarcació construïda per un mestre d’aixa cambrilenc.

Barri antic

Descobrir el barri de La Vila de Cambrils, el barri dels orígens de Cambrils, passejar pels seus carrerons estrets, buscar l’ombra a l’estiu i els racons solejats al curt hivern, endinsar-se al carrer Lloberas i sortir per saber trobar les entrades al refugi antiaeri, construït per moltes dones i pocs homes durant la Guerra Civil, aprofitar per fer les compres dels productes locals més arrelats a la terra per acabar en meitat d’aquest històric barri, a la Plaça de la Vila, sens dubte, del tot recomanable, Cambrils 100% Authentica!

Mar o muntanya? A l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors ningú no s’ha de veure obligat a triar entre una opció i una altra, perquè fusiona ambdós elements. La combinació de mar i muntanya obre un ampli ventall de possibilitats per fer activitats a l’aire lliure o, simplement, gaudir dels paisatges del municipi. En aquesta època de l’any, en què els passejos i les excursions venen més de gust, recórrer els seus senders i camins és una experiència molt recomanable.

A més de les seves platges i el seu patrimoni històric i cultural, la destinació destaca per la seva proposta senderista. L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors té una xarxa de camins i pistes forestals d’uns 180 km. Per aprofitar aquesta extensa xarxa, s’han creat en els últims anys diverses rutes, algunes una mica més exigents i pensades per a persones que volen fer esport i d’altres que tenen un caràcter més familiar i lúdic. Aquest és el cas, per exemple, del sender

litoral del Jonquet, que un any més ha tornat a rebre el guardó de Sender Blau Aquests camins transcorren per indrets que permeten als caminants gaudir d’unes vistes espectaculars, com ara panoràmiques de la costa i les muntanyes litorals, paisatges protagonitzats pels característics marges de pedra seca de la zona; pels barrancs de la part més plana de les muntanyes o per l’espai natural protegit del Torn.

El municipi destaca per la seva proposta senderista, amb una gran xarxa de camins i pistes forestals d’uns 180 km, essent tot un destí clau per a qui li agrada caminar

L’Ajuntament va editar l’any passat, amb la col·laboració de Centre Excursionista Serres de Mestral i de l’editorial Piolet, un plànol amb 14 rutes. Són itineraris de diferents dificultats i distàncies, que

permeten accedir a atractius turístics com la zona rocosa de la Mola de la Viuda, el poble abandonat de Remullà, el Coll de Presó des d’on es veu el poble de Vandellòs; les vistes del mar, del Delta de l’Ebre i del Camp de Tarragona en general que es poden admirar des de la Mola de Nadell a l’Hospitalet de l’Infant, les formacions rocoses del Barranc de Llèria… Cadascun dels recorreguts inclou un codi QR, perquè us els pugueu descarregar i seguir-los amb el telèfon mòbil o amb un dispositiu GPS.

Aquest plànol està disponible als punts d’informació turística del municipi; i en l’aplicació web de Wikiloc també es poden trobar diversos itineraris georeferenciats.

Per a més informació, podeu contactar amb l’Oficina de Turisme, a través del telèfon (977 82 33 28), del correu electrònic (turisme@vandellos-hospitalet.cat) i ara també a través del Whatsapp (podeu enviar missatges al 674 249 628) Més

Indrets que esperen ser descoberts a

La parròquia d’Escaldes-Engordany, la segona en població després d’Andorra la Vella, està formada per dos nuclis urbans, en origens separats i ben diferenciats. El més antic és el d’Engordany, que fou habitat ja pels voltants del segle II o I aC. De l’època medieval sabem que hi havia petits nuclis habitats: Engordany, els Vilars, el Fener i Engolasters. Eren comunitats ramaderes i pageses.

A poc a poc, van anar apareixent petits artesans, com els dedicats al treball de la llana: els paraires, que van aprofitar les aigües termals per rentar i tenyir la llana. Això va significar l’aparició i la concentració d’una rudimentària indústria de llana al nucli d’Escaldes Però el gran canvi es va produir cap als anys 30 del segle XX, amb la construcció de la xarxa viària i la concessió de FHASA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra SA). Escaldes-Engordany va anar creixent ràpidament, en un principi estava lligada a l’ús de l’aigua calenta i els primers hotels balnearis i, posteriorment, amb l’increment del turisme comercial. Va aconseguir la seva

independència política i administrativa amb la creació de la parròquia d’Escaldes-Engordany el 14 de juny de 1978

Un dels grans valors naturals d’Escaldes-Engordany és la vall del Madriu, d’unes 4.247 ha d’extensió, on l’aigua també és un element fonamental.

Aquesta vall té un gran interès, no només pel seu patrimoni natural, sinó també pel patrimoni cultural, reflex de la vida de muntanya des de l’època medieval: bordes, cabanes de pastor, construccions de pedra seca... Per aquest motiu, va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.

Un tret distintiu:

l’aigua termal

Des de sempre, l’aigua termal ha sigut un tret distintiu que caracteritza la parròquia, ja sigui per l’aparició de la indústria tèxtil com per a la creació de fonts públiques, que van potenciar la creació de nuclis d’habitatges. Des de l’any 1950 hi apareixen els hotels balneari, un reclam turístic que aprofita les

aigües beneficioses per complementar la visita dels turistes. Des d’aquí sorgeix el concepte “termoludisme”, que es basa en la utilització de les propietats de l’aigua termal per descansar, recuperar la vitalitat i el benestar. El centre per excel·lència que ofereix aquesta filosofia és Caldea, centre termolúdic.

Engolasters

Turisme de compres

Escaldes-Engordany ofereix un món de compres amb un gran ventall de possibilitats: comerços especialitzats i botigues modernes que ofereixen les primeres marques internacionals i on el client és el veritable centre d’atenció. Andorra és un espai comercial excepcional al cor dels Pirineus, amb més de 2.000 establiments que converteixen el Principat en un dels espais comercials més importants d’Europa. Disposen d’un règim fiscal privilegiat que permet de gaudir de preus competitius i en què la relació qualitat-preu és un segell d’identitat del comerç del país.

Engolasters

Combinar compres, natura, patrimoni i cultura és possible, ja que tres espais museístics importants del país es troben en aquesta zona: el Museu Carmen Thyssen Andorra, l’Espai Caldes i el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE)

Turisme familiar

Si tens pensat visitar Andorra amb nens, Escaldes-Engordany és el teu lloc. Propostes d’aventura, esports, oci i molts esdeveniments t’esperen per gaudir amb els més petits de casa. Com aprendre a esquiar a les diferents estacions d’esquí de la zona, descobrir l’Ecoparc d’aventures únic al món de Naturland o endinsar-vos a realitzar itineraris de senderisme temàtics

Per a més informació:

Parc de la mola, 6 · AD700 Tel. +376 890 890 comu@e-e.ad www.e-e.ad

Vivand d’Escaldes – Engordany
Vall del Madriu
Pont de la Tosca

DEL 23 DE DESEMBRE AL 12 DE MARÇ DEL 2023 EN MODA I COMPLEMENTS TARDOR-HIVERN 2022

Consulta a pyrenees.ad les millors ofertes i rebaixes, t'hi esperem!

Segueix-nos a:

LA GAROINADA

del 20 de gener al 31 de març a Palafrugell (Baix Empordà)

TIANA NEGRA FESTIVAL DE NOVEL·LA NEGRA CATALANA del 20 al 22 de gener a Tiana (Maresme)

XXII MOSTRA DE MUNTANYA I AVENTURA DE FIGUERES del 21 al 28 de gener a Figueres (Alt Empordà)

FESTA DE SANT ANTONI el 21 de gener a Solsona (Solsonès)

LA FIRA DEL FESOL DE SANTA PAU el 22 de gener a Santa Pau (Garrotxa)

CICLE “ALTRES VEUS, ALTRES RÚSSIES”

del 23 de gener al 20 de febrer a Barcelona (Barcelonès)

LA GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA VALLS el 29 de gener a Valls (Alt Camp)

LA FESTA DELS TRES TOMBS DE SANT ANTONI ABAT el 29 de gener a Tàrrega (Urgell)

457a FIRA DE SANT VICENÇ DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ del 25 al 29 de gener a L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà)

FREERIDE WORLD TOUR el 28 de gener a Baquèira Beret (Vall d’Aran)

MITJA MARATÓ DE TERRASSA el 29 de gener a Terrassa (Vallès Occidental)

“LA MASIA US CONVIDA A PASSAR” visita teatralitzada el 29 de gener a Canet de Mar (Maresme)

MARXA DE BTT L’HIVERNAL DEL CAMPLLONG el 29 de gener a Campllong (Gironès)

FESTA PETITA DE SANT BURGET DE MONELLS el 29 de gener a Cruilles, Monells i Sant Sadurní de l’Huera (Baix Empordà)

9e EDICIÓ TRADEINN CURSA GIRONA CONTRA EL CÀNCER el 29 de gener a Girona (Gironès)

TASTA SALOU

tots els dijous des de febrer fins al desembre als restaurants de Salou (Tarragonès)

FESTA MAJOR D’HIVERN DE SALOU el 2 de febrer a Salou (Tarragonès)

FESTIVAL “LLUM BCN. FESTIVAL D’ARTS LUMÍNIQUES del 2 al 5 de febrer a Barcelona (Barcelonès)

FEBRER LA VIOLETA del 3 al 25 de febrer a Altafulla (Tarragonès)

Reserva la teva entrada a espaicrater.com @espai_crater

Descobreix el nou centre de volcans, ciència i societat a Olot, la Garrotxa.

VIATGE AL CENTRE DE LA VIDA

COSO BLANCO

el 4 de febrer a Salou (Tarragonès)

TROFEU FLOQUET DE NEU - ESPOT el 4 de febrer a Espot (Pallars Sobirà)

CARNAVAL AITONA

el 11 de febrer a Aitona (Segrià)

FIRA DEL FAJOL

el 12 de febrer a Olot (Garrotxa)

FESTA DE L’ARRÒS A BAGÀ

el 12 de febrer a Bagà (Berguedà)

VI SAGRAT COR TRAIL

el 19 de febrer a Alguaire (Segrià)

ANIMAC - MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA

D’ANIMACIÓ DE CATALUNYA del 23 al 26 de febrer a Lleida (Segrià)

XXVI FESTA DEL TRINXAT DE PUIGCERDÀ el 25 de febrer a Puigcerdà (La Cerdanya)

45€

LA FUSTERIA DEL CASAT

el Pallars Jussà

Desconnecta del dia a dia als allotjaments rurals a Sarroca de Bellera, una localitat dels Pirineus a la província de Lleida. Es caracteritza per la tranquil·litat i comoditat que s’hi respira, envoltat de la natura més pura. Disposen de totes les comoditats per realitzar unes vacances ideals, tant en parella com en família i gaudir de les activitats de muntanya. Vine i gaudeix!

C / Sant Miquel, 5 25555 SARROCA DE BELLERA ( Lleida )

Reserves: 630 894 344 www.lafusteriadelcasat.com

CIRCUIT 55-84 la Noguera

Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!

Polígon 505, parcela 58 25139 MENÀRGUENS ( Lleida )

Reserves: 625 244 652 www.circuito55-84.com

El lloc ideal per allotjar-te durant la teva escapada a la muntanya al municipi de Cardet, a 6 km de la Vall de Boí. Relaxa’t i gaudeix de la llar de foc en un entorn idíl·lic, tens a disposició tres apartaments totalment equipats amb vistes panoràmiques espectaculars. Aprofita la seva proximitat a les pistes d’esquí de Taüll i al Parc Nacional d’Aigüestortes.

C / Únic s/n

25526 CARDET ( Lleida )

Reserves: 629 792 476

CASA MACIÀ

el Pallars Jussà

Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i es accepta animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!

C / Únic s/n

25594 RONÍ ( Lleida )

Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com

EL MOLÍ DE LA LLAVINA Osona

El Molí de la Llavina és una masia catalana situada en un espai natural incomparable a Centelles. Aquest indret ofereix visites al molí fariner centenari, venda i degustacions de formatge artesà i servei de dedicació i cura dels cavalls, que fan d’aquest indret un espai ideal per visitar en família.

Masia Molí de la Llavina s/n 08540 CENTELLES ( Barcelona )

Reserves: 938 811 695 www.molidelallavina.com

CAL GABARRA el Berguedà

Un complex situat al centre del Berguedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardiant. Totalment reformades, es caracteritzen per seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!

C / Masoveria, 3 08673 VIVER I SERRATEIX ( Barcelona)

Reserves: 656 926 412 www.calgabarra.com

MAS EL GÜELL

Una masia aïllada i confortable al mig del Collsacabra, al costat de la monumental Fageda de La Grevolosa. Permet acollir fins a 10 hostes. Estada de qualitat en un entorn especial de boscos i fauna, que combina la cuina casolana amb una natura espectacular. Mas El Güell (Sant Andreu de la Vola) 08572 SANT PERE DE TORELLÓ ( Barcelona ) Reserves: 937 447 109 www.elguell.com

CASA FARRÉ l'Alta Ribagorça
Osona

visitem MUSEUS

info@fcrestaurant.cat www.fcrestaurant.cat

ALT CAMP

OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP

Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

NULLES

C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622

VALLS

C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ

C/ Nou, 48 - 2n · Figueres

Tel. 972 514 431

CADAQUÉS

C/ Des Cotxe, 2A · Tel. 972 258 315

CASTELLÓ D'EMPÚRIES

Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233

EMPURIA BRAVA

Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802

FIGUERES

Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155

L'ESCALA

Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972770 603

LLANÇÀ

C/ Camprodón, 16-18 · Tel. 972 380 855

MAÇANET DE CABRENYS

Pl. de la vila · Tel. 872 202 645

PERALADA

Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840 EL PORT DE LA SELVA

C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122

ROSES

Av. de Rhode, 77-79 · Tel. 902 103 636

SANT PERE PESCADOR

Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535

VILABERTRAN

C/ Josep Reig i Palau, 10 Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS

SANT SADURNÍ D'ANOIA

C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88

SUBIRATS

Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 93 817 01 60

ALT URGELL

OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL

Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112

COLL DE NARGÓ

Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048

LA SEU D'URGELL

C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

OLIANA

Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339

ORGANYÀ

Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002

TUIXENT

Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA

Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert Tel. 973 690 402

Oficines de Turisme

EL PONT DE SUERT

Av. Victoriano Muñoz, 22

Tel. 973 690 640

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ

Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera

Tel. 973 694 000

ANOIA

OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA

Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada

Tel. 93 805 15 85

CALAF

Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA

Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei · Tel. 93 868 03 66

LA LLACUNA

C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63

BAIX CAMP

OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP

C/ Dr. ferran, 8 · Reus

Tel. 977 327 155

CAMBRILS

Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307

CAPAFONTS

C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

LA SELVA DEL CAMP

Camí de Tarragona, 10 Tel. 977 844 630

L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS

C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

MONT-ROIG DEL CAMP

CN- 340 km1139 · Tel. 977 179 468

PRADES

C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302

REUS

Plaça del Mercadal, 3 ( Gaudí Centre ) Tel. 977 010 670

BAGES

OFICINA DE TURISME DEL BAGES

Muralla de St. Domenèch, 24

Manresa · Tel. 93 693 03 96

CARDONA

Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

MANRESA

Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

MONTSERRAT

Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

SÚRIA

C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

RAJADELL

Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE

OFI. DE TURISME DEL BAIX EBRE

C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308

L'AMETLLA DE MAR

Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477

L'AMPOLLA

Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011

BENIFALLET

C/ Major, 1 Tel. 977 462 005 / 977 462 331

OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA

C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627

EL PERELLÓ

C/Lluis Companys, 2 · Tel. 977 491 021

DELTEBRE - RIUMAR

C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309

ROQUETES

Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511

OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE

Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Tortosa)

· Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ

C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310

BEGUR

Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520

CALONGE - SANT ANTONI

Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge

Tel. 972 661 714

L' ESTARTIT

Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ

C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria)

Tel. 972 645 500

PALAFRUGELL

Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228

PALAMÓS

Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550

PALS

C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380

PLATJA D'ARÓ

Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Tel. 972 817 179

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051

TORROELLA DE MONTGRÍ

C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT

OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT

Ctra. Reial - N 340 · Tel. 93 685 24 00

CASTELLDEFELS

C/Pintor Serrasanta, 4 Tel. 93 635 27 27

COLLBATÓ

Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07

VALLIRANA

C/Major, 612 · Tel. 936 832 262

BAIX PENEDÈS

OFICINA DEL BAIX PENEDÈS

Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171

L'ARBOÇ

C/Major 37 · Tel. 977 167 725

CALAFELL

C/Sant pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141 COMA-RUGA

Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010

CUNIT

C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777

VENDRELL

Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

BARCELONÈS

AEROPORT EL PRAT (T1)

Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BADALONA

C/Francesc Layret, 78-82 Tel. 93 483 29 90

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME

Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA

Pl.Catalunya, 17 soterrani

Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - AMADEU BAGUES

Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PALAU MOJA

C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994

BARCELONA - PALAU ROBERT

Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91

SANT ADRIÀ DE BESÒS

C/ Mare de deu del Carme, 115 Tel. 973 674 777

BERGUEDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ

C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

BAGÀ

C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099

CASTELLAR DE N'HUG

Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77

GÒSOL

Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055

LA POBLA DE LILLET

Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · Tel. 687 998 541

EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA

Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46

CERDANYA

OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA

Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665

ALP

C. Nord, s/n · Tel. 972 890 385 LLÍVIA

C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313 PUIGCERDÀ

Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542 CONCA DE BARBERÀ

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220

MONTBLANC

Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733

SANTA COLOMA DE QUERALT

C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478

VIMBODÍ I POBLET

Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet · Tel. 977 871 247 GARRAF

CUBELLES

Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00

SITGES

Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51 VILANOVA I LA GELTRÚ

Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17

Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

GARRIGUES

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES

Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques · Tel. 973 142 658

ARBECA

C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182

LA GRANADELLA

Pl. de la Indepència, 1· Tel. 973 094 101

GARROTXA

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA

Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900

BESALÚ

C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

OLOT

C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141

PRESES

Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904

SANT JOAN LES FONTS

C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

VALL D'EN BAS

Ptge Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177

GIRONÈS

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS

C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

LLAGOSTERA

Pg. Romeu, 4-B · Tel. 972 832 322

OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA

Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

MARESME

OFICINA DE TURISME DEL MARESME

Pl. Miquel Biada, 1· Mataró · Tel. 93 744 16 16

ALELLA

C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50

ARENYS DE MAR

C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39

CALDES D'ESTRAC

C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88

CALELLA

C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59

CANET DE MAR

Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Tel. 93 794 08 98

MALGRAT DE MAR

C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

MATARÓ

C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

MASNOU

Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

SANT POL DE MAR

Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47

SANTA SUSANNA

Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08

PINEDA DE MAR

Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38

PALAFOLLS

Plaça del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11

MOIANÈS

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ

C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ

Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

ALCANAR

C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

AMPOSTA

Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

LA GALERA

C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

Oficines de Turisme

SANT CARLES DE LA RÀPITA

Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060

LA SÈNIA

Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000

ULLDECONA

Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

NOGUERA

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA

Pg. Angel Guimerà 28-30 · Balaguer

Tel. 973 448 933

BALAGUER

Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194

LA BARONIA DE RIALB

C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA

OFICINA DE TURISME D'OSONA

C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

MANLLEU

Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76

PRATS DE LLUÇANÈS

Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

RUPIT I PRUIT

Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

TAVÈRNOLES

C/ de l'Esglèsia,1 Tel. 93 888 73 08

OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU

C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35

VIC

Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91

SEVA

C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ

Passeig del Vall, 13 · Tremp · Tel. 973 653 470

ISONA I LA CONCA DELLÀ

C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062

LA POBLA DE SEGUR

Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257

PALLARS SOBIRÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ

Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002

ESTERRI D’ÀNEU

C/Major, 40 bis · Tel. 973626345

LLAVORSÍ

Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

PLA DE L’ESTANY

BANYOLES

Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470

PLA D’URGELL

OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL

Av. Jaume I, 1 · Mollerussa · Tel. 973 603 997

PRIORAT

OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT

Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023

CORNUDELLA DE MONTSANT

C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

MARGALEF

Areà de Lleure del Pont, s/n · Tel. 668 582 542

ULLDEMOLINS

Pl. de l’Esglèsia, 2 · Tel. 977 561 546

RIBERA D’EBRE

OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE

Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851

ASCÓ

Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

SEGARRA

OF. DE TURISME DE LA SEGARRA

Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300

CERVERA

Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

GUISSONA

C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

SEGRIÀ

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ

C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA

Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida · Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA

C/ Major, bis · Tel. 973 700 319

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA

Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

SELVA

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA

Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161

ARBÚCIES

C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

BLANES

Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

CALDES DE MALAVELLA

C/ Vall·lobera · Tel. 972 480 103 HOSTALRIC

C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165

LLORET DE MAR

Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735

MAÇANET DE LA SELVA

C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005

SANT HILARI DE SACALM

Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

TOSSA DE MAR

Av. Pelegri, 25 · Tel. 972 340 108

VILOBÍ D’ONYAR

Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

SOLSONÈS

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS

Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310

LA VALL DE LORD

Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS

CAMPRODÓN

C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

SETCASES

Plaça Major, 1 · Tel. 972 136 089 VALL DE

RIBES

Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL

Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TARRAGONÈS

OFICINA DE TURISME DE

CATALUNYA A TARRAGONA

C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415

ALTAFULLA

Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426

LA PINEDA - VILASECA

Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362

SALOU

Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102

TARRAGONA

C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

TERRA ALTA

GANDESA

Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL

C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707

AGRAMUNT

Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089

BELLPUIG

Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536

VALLBONA DE LES MONGES

C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500 VERDÚ

Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

VALL D’ARAN

OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN

PasseIg dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

ARTIES

C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759

BÒSSOST

Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES

Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303

NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197

VIELHA

C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTAL

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52

TERRASSA

Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL

GRANOLLERS

C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80

CALDES DE MONTBUI

Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40

LA ROCA VILLAGE

Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 93 842 39 00

SANT CELONI

Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93

Destí neu, experiència Funicamp

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.