CatalunyaiAndorra pasapas!
SANTA COLOMA DE FARNERS
Vila termal
Jornades gastronòmiques
BARONIA DE RIALB
Retaules gòtics
VILALLER
En estat pur
info@magazinepublicacions.com www.magazinepublicacions.com
Delegació de Barcelona: Av. Madrid, 133 baixos · 08028 BARCELONA Tel. 93 249 71 71
Delegació de Lleida: C/ Abat Escarré, 6 baixos · 25001 LLEIDA Tel. 973 071 222
Director
Lluís Gómez: lluis@magazinepublicacions.com
Dept. Comercial
Anna Arrom: anna@magazinepublicacions.com
Dept. Coordinació
Maribel Chucamani i Dolors Gallofré
Dept. Producció i Redacció
Ivan Belilles, Maribel Chucamani i Noribel Jacobs produccio@magazinepublicacions.com
Dept. Disseny Gràfic i Maquetació
Darío Mejón i Sergi Terés produccio@magazinepublicacions.com
Dipòsit legal: L 177-2017
ISSN (Edició impresa): 2604-9627
ISSN (Edició online): 2604-9635
La floració és un espectacle multicolor que abraça tota la comarca del Segrià entre finals de febrer i el mes de març. En aquest número de la revista Turisme us volem recomanar que us atanseu a alguns dels nombrosos pobles del Baix Segre que durant aquestes dates ofereixen rutes guiades pels seus camps d’arbres fruiters per poder gaudir d’aquest espectacle cromàtic amb què ens delecta la natura. Els primers arbres en florir són els ametllers. A la comarca de les Garrigues en teniu camps plens per immortalitzar el blanc rosat de la flor d’aquest fruiter. Des d’Arbeca s’organitzen rutes guiades per gaudir d’aquest paisatge únic i efímer. Uns dies després de la floració dels ametllers serà el torn dels altres fruiters. Presseguers, albercoquers, pereres i nectariners, entre altres, tenyiran de blanc, groc, verd i rosat els camps de conreu dels municipis del Baix Segre creant extenses catifes cromàtiques que cada any atreuen milers de visitants. Alcarràs, Torres de Segre, Soses, Aitona i Seròs us conviden un any més a descobrir el seu patrimoni natural de la mà de pagesos de la zona i de guies municipals.
I ja que som al Segrià, en aquesta edició de Turisme també us proposem la visita a altres municipis d’aquesta comarca perquè en descobriu el seu patrimoni. En aquesta ocasió hem triat Rosselló, Alguaire, la Portella, Puigverd de Lleida i Montoliu de Lleida. De les Garrigues us recomanem fer parada a Castelldans i a les Borges Blanques, mentre que de la Noguera destaquem La Baronia de Rialb, amb els seus retaules gòtics. Deixem la plana i anem pujant cap al Pirineu, on podeu deixar-vos caure a Vilaller, un preciós poblet medieval d’alta muntanya envoltat de natura en estat pur. O a Puigcerdà, on aquest mes celebren la Festa del Trinxat. També teniu propostes gastronòmiques a Manresa, on fan les jornades del Camí Ignasià. I a Palafrugell, amb la garoinada, les jornades que promocionen aquesta delicatessen marina també anomenada eriçó de mar. Tot això en un mes que també té les calçotades com a proposta gastronòmica destacada.
Però el febrer, a part de ser temps de floració, també és temps de Carnestoltes. En aquestes pàgines trobareu propostes per celebrar una de les setmanes més esbojarrades de l’any.
De Catalunya us parlem dels Carnestoltes de Solsona, Tarragona, Sitges i Platja d’Aro. I, del Principat d’Andorra, del que organitzen conjuntament les parròquies d’EscaldesEngordany i Andorra la Vella després de dos anys de restriccions.
De les comarques tarragonines us proposem visitar l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, un municipi on trobareu mar i muntanya alhora per gaudir d’una escapada perfecta de cap de setmana. I, de terres gironines, us recomanem la Garoinada, les jornades gastronòmiques que Palafrugell celebra al voltant de la cuina dels eriçons de mar.
La proposta d’aquest mes pel que fa al Principat d’Andorra va sobre compres. Us suggerim una escapada de shopping a Andorra
Des de Turisme Catalunya i Andorra pas a pas esperem que gaudiu de les nombroses activitats que ofereix el mes de febrer i d’altres propostes sense caducitat que us recomanem en les següents pàgines de la revista. Esperem retrobar-vos el mes vinent amb noves idees i nous paratges per perdre-us per la infinitat de racons que ens ofereix el nostre territori.
Noogu g era Pla d’Urgell
Província de Lleida
Província de Girona
Principat d'Andorra
Província de Tarragona
Província de Barcelona
Ribagorça
Ando d rra
onnès
Històrica Gastronòmica Florida Divertida
Beerg r ue u dà à Os O ona
rdannya ya Ce C r Se S lvva
An A oi o a
Bages
Pl P a de l’’Es E taany y G Gironnès
Garrot o xa à Baix Emmpoordrdà
Vallès è Orientaal
Vall l ès s Occi c denttal a
ix s Penedès Al A t
Pene n dès Bai a x L Lloobreega g t at
Ga G rraf a Mo M ianès
Alt Camp (Valls)
Baix Camp (Reus)
Baix Ebre (Tortosa)
Baix Penedès (El Vendrell)
Conca de Barberà (Montblanc)
Montsià (Amposta)
Priorat (Falset)
Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)
Tarragonès (Tarragona)
Terra Alta (Gandesa)
Maresm esm
B Barc
Barcelonès Ripoolllèès
Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.
Alta Ribargorça (Pont de Suert)
Alt Urgell (La Seu d'Urgell)
Cerdanya (Bellver de Cerdanya)
Garrigues (Les Borges Blanques)
Noguera (Balaguer)
Pallars Jussà (Tremp)
Pallars Sobirà (Sort)
Pla d'Urgell (Mollerussa)
Segarra (Cervera)
Segrià (Lleida)
Solsonès (Solsona)
Urgell (Tàrrega)
Val d'Aran (Vielha)
Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)
Anoia (Igualada)
Bages (Manresa)
Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)
Barcelonès (Barcelona)
Berguedà (Berga)
Garraf (Vilanova i la Geltrú)
Maresme (Mataró)
Moianès (Moià)
Osona (Vic)
Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)
Vallès Oriental (Granollers)
Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.
Andorra (Andorra la Vella)
Alt Empordà (Figueres)
Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)
Cerdanya (Puigcerdà)
Garrotxa (Olot)
Gironès (Girona)
Pla de l'Estany (Banyoles)
Ripollès (Ripoll)
Selva (Sta. Coloma de Farners)
La festa del Carnaval o Carnestoltes és una de les més arrelades a Catalunya i entronca amb les velles celebracions romanes i amb altres tradicions paganes, encara més allunyades en el temps, lligades a l'arribada de la primavera. Es tracta d’una festa celebrada arreu del món en funció del calendari lunar (set setmanes després de la primera lluna plena després del solstici d’hivern) i que aquest any cau entre el dijous 16 i el dimecres 22 de febrer.
A Catalunya, el plat fort de la festa del Carnaval s'inicia amb l'arribada del Dijous Gras i del rei Carnestoltes, i finalitza el Dimecres de Cendra, dia de l'enterrament de la sardina, just abans que comenci el període de la Quaresma, que tradicionalment venia acompanyat de dejuni i penitència. És una festa de transgressió i de diversió on la gent es disfressa, canta, balla i participa en rues desenfrenades amb carrosses i comparses. Cada municipi ho viu i ho celebra a la seva manera. A continuació us oferim algunes de les festes més conegudes a Catalunya per Carnestoltes.
El Carnaval de Solsona, declarada festa d’interès turístic nacional el 1978, destaca per la seva originalitat. És un dels més importants de Catalunya i cada any atreu a més de 50.000 visitants. Comença sempre pel Dijous Gras i s’acaba el Dimecres de Cendra. La Bramada, el nomenament del Mata-ruc d’honor, o la penjada del ruc de la torre de les Hores són els seus esdeveniments més destacats, sempre amb la sàtira com a element principal dels discursos.
Dijous, 16 de febrer
A les 6 de la tarda , a la Sala d’Actes de la Biblioteca
Hor a del Conte E special Carnaval Conte s d e Carnestoltes
am b l’Al be rt
a càrrec de Gr a de Sorra
Activitat recomanada per a infant s a partir de 4 anys.
Organitza : Biblioteca - Regidoria de Cultura
Divendres, 17 de febrer
D e 8 del vespr e a le s 12 de la nit, al Merca t municipal
Ta pe s al Mercat d’Arenys
Organitza : Regidoria de Promoció Econòmica
A les 9 del vespre, al Merca t municipal Pregó de Lady Carnestoltes
Organitza : Regidoria de Festes i Seràfics
Dissabte, 18 de febrer
A les 11 del matí, al Pat i del C.C.Calisay Tal le r de maqu il latge d e Carnaval
Organitza : Regidoria de Festes i Seràfics
Dissabte, 18 de febrer
A le s 5 de la tarda , a la Riera Ru a de Carnaval
Organitza : Compar ses locals i Regidoria de Festes
A 2/4 de 7 de la tarda, a la Plaç a de l’Església
B al l f am il iar d e Carnaval
amb Rah-mon Roma
Organitza : Regidoria de Festes i Arenys Bàsquet
D’11 del vespr e a 3 de la matinada, a la Plaç a de l’Església B al l de Carnaval amb el Dj Jou TM
Organitza : Regidoria de Festes i Arenys Bàsquet
Dimarts, 21 de febrer
A le s 7 de la tarda , a la Sala Polivalent del C.C.Calisay
Concert s de Carnaval a càrrec de la Banda de l’EMA
Organitza : Regidoria de Festes i Associació Escola Municipal de Música Carles G Vidiella
A le s 8 del vespre, al C.C.Calisay Escudell a de recapte
Porta el plat i la cullera i vine a provar l’escudella
Organitza : Regidoria de Festes i Agrupament Escolt a i Guia Flos i Calcat
Dimecres, 22 de febrer
A 2/ 4 de 8 del vespre al Pat i del C.C.Calisay
Testam en t de Lad y Carnestoltes
Organitza : Regidoria de Festes i Seràfics I seguidament, al Pat i del C.C.Calisay Sar di nad a popular Menja’t la sardina!
Preu : 5 euros
Organitza : Regidoria de Festes i Arenys Bàsquet
Organitza:
Destí neu, experiència Funicamp
Ve de la pàg.06
Tarragona recupera aquest 2023 la totalitat dels seus actes després de dos anys a mig gas a causa de la pandèmia. Així, enguany tornarà a acollir les dues rues, la Disfressa d’Or, espectacles, concursos i activitats per a tothom com la Baixada del Pajaritu. El Rei Carnestoltes és el fil conductor de tots els actes de Carnaval. Ja en les festes dels romans s'escollia el Rei Saturnalici. Actualment, veneren el representant de la disbauxa i la bona vida. Acompanyat en tot moment per la jovial Reina i els respectius seguicis, es fa present en tots els actes carnestoltescs. En la part final del seu regnat els dos protagonistes del Carnaval són representats per uns Ninots ben originals i estrambòtics.
El Carnaval de Sitges és un dels més famosos de Catalunya i també del món. Amb més de 100 anys d’història rep més de 300.000 visitants durant la festa. Les activitats més famoses són la Rua de la Disbauxa (diumenge a la nit) i la Rua de l’Extermini, la més emblemàtica, que té lloc el dimarts abans de l’enterrament de la sardina, on més de 50 carrosses desfilen amb 2.000 persones disfressades.
El Carnaval de Platja d’Aro, amb una vintena d’activitats a l’aire lliure, és avui un dels més famosos de la Costa Brava i un refent arreu del país. L’acte més popular és la Gran Rua de Carrosses i Comparses del dissabte, on més de 70 colles desfilen i competeixen entre elles.
n dels tresors del Segrià és
Aitona, un racó únic per descobrir, perquè quan comença la primavera, hi esclata el color. Durant el mes de març, el municipi i el Baix Segre s’omple de milers de flors de presseguer. Gràcies a la intensitat dels colors i la seva frescor, la terra aitonenca viu i comparteix un espectacle únic i excepcional a Catalunya.
Aquesta bellesa de la floració ha esdevingut, en els últims anys, un important reclam turístic on tots els visitants poden realitzar diferents rutes amb l’objectiu de conèixer els millors punts d’observació dels camps fruiters. El terreny, dibuixat per unes suaus ondulacions i un paisatge canviant, permet endinsar-se i gaudir de tots els camps des d’un punt de vista privilegiat. Entre totes les propostes, Aitona vol que coneguis de primera mà les següents rutes:
la flor rosa dels presseguers d’Aitona:
Amb el guardó a Millor Experiència
Turística per la Generalitat de Catalunya, Aitona ens presenta aquesta visita, on els presseguers són els principals protagonistes. Podràs conèixer el món de la fruita dolça, visitar els camps privats de presseguer en flor i descobrir els colors rosats d’aquesta meravella natural. Després d’un repòs hivernal, els arbres comencen a despertar-se per regalar-te una experiència inoblidable, un espectacle visual únic que traspassa fronteres i que atrau, cada temporada, milers de visitants d’arreu. Pots reservar
t’animes, també podràs endinsar-te al patrimoni històric i arquitectònic d’Aitona, i descobrir la seva riquesa cultural. Entre setmana, de dilluns a dijous a les 10.00 h, pots visitar els camps amb flor i el nucli antic per conèixer els espais i les llegendes més populars del municipi. Els caps de setmana, de divendres a diumenge, en horaris de matí i tarda a partir de les 10.00 h, a més de visitar els camps rosats, podràs descobrir al teu aire els espais patrimonials de l’Església de Sant Antolí, la Capella de Sant Gaietà i el mirador i ermita de Sant
Ruta de
Ruta de Robert Capa:
Un recorregut a peu que permet seguir les passes del famós fotoperiodista Endre Ernő Friedmann, més conegut amb el pseudònim de Robert Capa, quan va documentar el darrer atac de l’exèrcit republicà a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola. Durant el període comprès entre el 7 i el 22 de novembre del 1938, va fotografiar la darrera ofensiva de l’exèrcit republicà a Catalunya, que pretenia arribar a les tropes que portaven lluitant a l’Ebre des del 25 de juliol. L’atac va tenir com a escenari diversos emplaçaments d’Aitona i va ser
repel·lit de forma contundent per les tropes franquistes. Aquesta història de valentia, resiliència, cooperació, germanor i esforç es dignifica a través d’una visita que "Fruiturisme" ofereix durant tot l’any per l’entorn natural i patrimonial del municipi. Un mosaic divers, amb propostes per a totes les edats, interessos i públics els 365 dies de l’any, i que ara suma un nou projecte orgullós. Aquesta ruta permet difondre la història i la singularitat d’Aitona, una destinació amb grans actius i projecció turística.
0- Serrabrisa i Robert Capa.
1- L'ofensiva republicana del 6 de novembre de 1938.
2- El millor fotògraf de guerra.
3- Recolzats en la roca foradada.
4- Sota la balma amb les cames creuades.
5- Sota la balma amb els fusells amb baioneta calada a fora.
6- Escrivint la darrera carta.
7- Marxant cap a la línia de front.
8- Vorejant el peu de Serrabrisa.
9- Bombes franquistes sobre les eres d'Aitona.
10- Els primers ferits baixen a collibè.
11- Pujant el cable de comunicacions.
12- Masos del Vell: la primera cura.
13- Masos del Vell: el darrer parapet.
Per a més informació:
RACONS DE CATALUNYA
Aitona
Vista aèria dels camps en floració
ls arbres fruiters del Baix Segre comencen a florir, i una temporada més, coincidint amb aquest espectacle natural de la primavera, l’Ajuntament de Torres de Segre organitza rutes guiades durant els dos primers caps de setmana de març. Tothom que visiti Torres de Segre aquests dies podrà gaudir, amb tot detall, d’un entorn natural on destaquen la Reserva Natural d’Utxesa, el Turó de Carrassumada i el riu Segre.
>>> El turó de Carrassumada
4 de març (dissabte) 5€
Floració i Carnaval
09:00 Trobada a l’Ajuntament.
09:30 Sortida en cotxe i visita a camps florits amb explicació tècnica.
10:30 Arribada al Turó de Carrassumada i visita al monument del Mai Més.
11:00 Espectacle teatral i visita a l’ermita.
12:00 Sortida cap a la Reserva Natural d’Utxesa.
12:30 Visita a l’exposició de fauna i caminada vora l’embassament.
14:00 Dinar.
16:30 Celebració del Carnaval de Torres de Segre.
5 de març (diumenge) 5€
Floració amb mascotes
09:00 Trobada al molí i visita al Museu de l’Evolució.
10:00 Sortida de la caminada fins al Turó de Carrassumada.
11:30 Espectacle teatral i visites al monument del Mai Més i l’ermita.
12:30 Vermut.
13:30 Tornada cap a Torres de Segre.
14:00 Dinar.
11 de març (dissabte) 5€ (10€ amb dinar)
Floració, visita als comerços locals i jornada multicultural
09:00 Trobada a l’Ajuntament.
09:30 Sortida en cotxe i visita a camps florits amb explicació tècnica.
11:00 Arribada al Turó de Carrassumada i visita al monument del Mai Més.
11:30 Espectacle teatral i visita a l’ermita.
12:00 Arribada a Torres de Segre i visita als comerços locals.
13:00 Dinar a la 2a Jornada Multicultural.
15:30 Sortida cap a la Reserva Natural d’Utxesa.
16:00 Explicació des del Mirador de les Comportes.
17:00 Visita al Museu de l’Evolució (optatiu).
12 de març (diumenge) 5€
Floració i trobada de vehicles antics
09:00 Trobada a l’Ajuntament.
09:30 Visita a la 12a Trobada de Vehicles Antics i esmorzar popular.
10:30 Sortida de la caminada fins al Turó de Carrassumada.
12:00 Arribada a Carrassumada i visita al monument del Mai Més.
12:30 Espectacle teatral i visita a l’ermita.
13:00 Tornada a Torres de Segre i dinar.
16:00 Visita al Museu de l’Evolució.
18 de març (dissabte) 5€
Floració i concert de música
09:00 Trobada a l’Ajuntament.
09:30 Sortida en cotxe i visita a camps florits amb explicació tècnica.
10:30 Arribada al Turó de Carrassumada i visita al monument del Mai Més.
11:00 Espectacle teatral i visita a l’ermita.
12:00 Sortida cap a la Reserva Natural d’Utxesa.
12:30 Visita a l’exposició de fauna i caminada vora l’embassament.
14:00 Dinar.
17:30 Concert de música a Utxesa amb Mashup Party Band i DJ Surda.
26
de març 20a Pedalada popular d'Utxesa
Per a més informació:
AJUNTAMENT DE TORRES DE SEGRE
utxesa@utxesa.org ajuntament@torressegre.cat
Les persones interessades a participar en les rutes guiades poden fer-ho a través de la pàgina web de l’Ajuntament de Torres de Segre, on trobareu tota la informació. També podeu contactar amb el telèfons municipals.
RACONS DE CATALUNYA
Utxesa
Panoràmica del pantà
@ foto de Josep M. Prada
Ens trobem a la comarca del Segrià, al petit i acollidor municipi de Soses i on podem descobrir el seu patrimoni entre els seus carrers i el seu tarannà ben proper. La seva història i propostes turístiques es relacionen amb rutes pel territori, restes de poblats, cases de pedra i cultura en esdeveniments, fires i festes.
L’entorn natural i els camps fruiters
En època de primavera, l’entorn de Soses et convida a passejar-hi. Les rutes i senders, així com els camps florits dels presseguers t’obren diversos camins per on descobrir la natura que envolta tot el municipi. Una de les rutes turístiques i culturals més remarcades de tota la zona del Baix Segrià és el Camí Verd, una opció ideal per endinsar-se en un excepcional paisatge agrícola i que voreja el riu Segre per conèixer la seva natura i la fauna autòctona. Es tracta d’una opció turística en forma de circuit circular i que recorre els camins de l’horta, per on es poden realitzar activitats a la natura al teu ritme.
Durant elt mes de març, Soses també es vesteix d’un rosa intens gràcies a la floració dels arbres fruiters. Tot el territori de l’horta es prepara per oferir llargues caminades i activitats per viure tots els camps florits en primera persona i sorprendre a tothom qui hi passa. Es tracta de tot un espectacle que la natura regala als municipis del Baix Segrià i que volen compartir amb tots aquells curiosos que també estan interessats en el món de la fruita de les terres de Lleida.
Tot el territori de l’horta es prepara per oferir llargues caminades i activitats per viure tots els camps florits en primera
El Poblat Ibèric del Gebut
Un dels elements més singulars del patrimoni de Soses és el Poblat Ibèric del Gebut, del qual encara s’hi conserven restes i on s’hi han realitzat diverses excavacions amb l’objectiu de consolidar i cuidar tot el jaciment. Amb el temps, s’hi han trobat materials i restes importants i pròpies de l’època ibèrica com ceràmica pintada, fragments d’estatues d’argila, agulles, monedes... tot i que també es denota un important estat de destrucció amb capes de cendra i argila.
Aquest poblat iber està datat entre l’any 425 aC i finals del segle III aC, anys dels quals s’hi pot observar encara avui en dia una muralla i restes d’una torre rectangular. A més, també es té constància d’una torre de vigilància que tenia funcions defensives en el passat, així com també de les restes d’un altre edifici on els habitants del poblat fabricaren oli o vi, segons certifiquen els estudis de l’excavació.
El Gebut constitueix un extens complex de jaciments i és un dels exemplars de cultura ibèrica més importants de les terres de Lleida i de tot Catalunya
Dins l’assentament, també hi trobem les restes d’un monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, el Castell del Gebut, les ruïnes del qual estan situades al cim d’un
Ajuntament de Soses
Tel. 973 79 78 06
ajuntament@soses.ddl.net
www.soses.cat
Poblat ibèric del Gebut
la vall del riu Femosa hi trobem Puigverd de Lleida, un indret que destaca pel seus bancals de regadiu i altiplans de secà , que quan comença la primavera, s’omple de flors i colors . El poble format per un únic centre urbà i diverses urbanitzacions, destaca per diverses edificacions que li donen personalitat , com l’església parroquial de Sant Pere de la Plaça Major , una obra del segle XVIII de façana austera i un esvelt campanar vuitavat que dona forma a la silueta de la vila.
Com cada any, Puigverd de Lleida prepara la Caminada Florida , en la qual conviden a tothom qui vulgui a caminar pels camps florits i gaudir de la bellesa visual que ens regala l’entorn del Baix Segre. A més, també es podrà conèixer el patrimoni del municipi.
L'arribada del tren i la construcció de l'estació a mitjans del segle XIX va ser un agent més per la revolució econòmica que duien les aigües del Canal d'Urgell
Sabies que?
Històricament, la presència humana de Puigverd és molt més antiga que l'època medieval, tal i com ens remeten les seves restes arqueològiques documentades al terme i a la Vall de la Femosa. Des de l’època prehistòrica fins a la dominació romana, hom ha documentat diversos jaciments en aquest terme, com el de la Serreta i Secots (tallers de sílex) corresponents al paleolític mitjà i els del Secanet, Serra de Puigverd I i II, procedents de l’edat de Bronze. Per descobrir el passat i present del poble, s’ha creat una ruta pel terme amb la intenció de divulgar el seu patrimoni històric i natural, un trajecte encisador dels elements patrimonials més destacats tant a nivell històric com paisatgístic i medi ambiental, unint els secans del turó de la Pena fins al mirador de la Serra. El turó de la Pena és un antic campament militar dels anys 40 i 50 del segle XX. A la base del turó hi ha el dipòsit d'aigua construït per Francesc Macià, antic President de la Generalitat.
L'arribada del tren i la construcció de l'estació a mitjans del segle XIX va ser un agent més per la revolució econòmica que duien les aigües del Canal d'Urgell.
Entre els carrers de Puigverd de Lleida s’hi respira bon ambient dels seus vilatans i vilatanes, que els hi agrada fomentar la cultura, els esports i tot el relacionat amb el turisme de proximitat. Durant l’any les diferents associacions s’encarreguen d’organitzar esdeveniments perquè el poble estigui actiu. Pots visitar-los per la festa major de juliol, on la música i les tradicions hi són molt presents;
per la diada de Sant Jordi, on sempre fan una processó de sardanes i venta de llibres; al maig, per la Festa de les Cassoles, entre moltes altres dates. Els vilatans i vilatanes de Puigverd de Lleida t’esperen perquè gaudeixis del seu poble
Puigverd de Lleida ofereix una ruta de 12,3 quilòmetres per donar a conèixer el patrimoni històric, cultural i natural del municipi. Anima’t a fer-la i descobreix la millor panoràmica de la plana de Lleida
Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS
Per a més informació:
AJUNTAMENT DE PUIGVERD DE LLEIDA
Plaça Major, 7, baixos · 25153 PUIGVERD DE LLEIDA (Lleida) Tel. 973 167 011
www.puigverdlleida.cat
Alcarràs Florit, un mantell de colors per gaudir
a ruta Alcarràs Florit arriba enguany a la desena edició i oferirà una nova oportunitat per conèixer de primera mà la bellesa del paisatge alcarrassí en ple procés de floració dels fruiters. Els visitants a la ruta podran contemplar de prop un dels principals atractius turístics del Baix Segrià: els arbres fruiters en ple procés de floració estenent un gran mantell de colors davant els seus ulls.
L’oferta turística que proposa la ruta Alcarràs Florit per gaudir del paisatge encisador dels arbres en flor té molts atractius. Aquest any les rutes es faran en autobús per tal de donar una bona
qualitat a la visita, fent-la més sostenible ambientalment. Però la visita motoritzada també permetrà els visitants fer fotografies dels paisatges que van inspirar la cineasta Carla Simon per realitzar la seva premiada pel·lícula “Alcarràs”.
Aquest any els dies de la ruta Alcarràs Florit s’han designat pels caps de setmana del 4 i 5 i de l’11 i 12 del mes de març 9.30 hores un autobús recollirà els turistes a la plaça del Mercat, al cos tat del camp de futbol, i els durà fins al Pla de l’Alzina, on es troba un element patrimonial de gran importància per la vila: l’alzina centenària. Envoltats d’aquest paratge, els assistents seran obsequiats amb un esmorzar típic alcarrassí: pa amb tomàquet i el tradicional mondongo (botifarra blanca i negra), i pa amb oli i sucre, en collaboració de l’associació cultural Remember Company.
qui ho desitgi podrà immortalitzar els mantells de colors amb què les flors dels arbres fruiters oferiran als presents.
Per finalitzar la ruta està prevista una visita al pantà de l’Arròs, zona humida catalogada al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) i que està inclosa dins l’espai de la Xarxa Natura 2000
Un cop esmorzats, els visitants rebran una explicació de l’evolució vegetativa de l’estat de floració dels arbres, a càrrec dels tècnics del departament agronòmic de Fruits de Ponent. Seguidament, l’autobús iniciarà un recorregut pels diferents camps de fruiters per mostrar als turistes els diferents colors de la floració d’ametllers, presseguers i les varietats nectarines i platarines. Serà en aquest moment en què tothom
A les 12.30 hores l’autocar deixarà els visitants l’Agrobotiga de Fruits de Ponent, on es farà un tast de productes locals. El preu de la ruta serà de 15 euros, que inclouen el desplaçament amb autocar, l’esmorzar, les xerrades explicatives i el tast de productes locals. Per a més informació i compra d’entrades es pot visitar el web: www.alcarraras.cat/entrades
Aquest any els dies de la ruta Alcarràs
Florit s’han designat pels caps de setmana del 4 i 5 i de l’11 i 12 del mes de març. A les 9.30 hores un autobús recollirà els turistes a la plaça del Mercat, al costat del camp de futbol, i els durà fins al Pla de l’Alzina, on es troba un element patrimonial de gran importància per la vila: l’alzina centenària
Concurs d’Instagram
Pels amants de la fotografia, Alcarràs Florit ha convocat un any més un concurs a Instagram. Els assistents a la ruta que vulguin participar hauran de penjar en aquesta xarxa social fotografies de la floració fetes amb el seu telèfon mòbil amb el hashtag #AlcarrasFlorit23
Patrimoni històric
Qui vulgui aprofitar la jornada per continuar descobrint Alcarràs, pot fer-ho visitant el nombrós patrimoni històric amb què compta el municipi. Destaquen el pou de gel; les pedres de la muralla que són les restes de l’antic castell medieval del segle XIV, sobre el qual es va construir l’actual església; el mas de volta; el celler de cal Calistro, dues sitges del segle XV fetes de pedra picada; o el fossar, restes de l’església romànica del segle XII, entre moltes altres propostes.
També es pot optar per fer un viatge en el temps centrat en la pagesia visitant el centre d’interpretació del món rural, on s’hi exposen tota mena d’estris que feien servir els pagesos de la vila abans de la modernització de l’agricultura. I a pocs quilòmetres del nucli urbà hi ha Vallmanya, casa del segle XV que després de passar per diversos propietaris va anar a parar a mans de qui va ser president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, després del seu
patrimoni@alcarras.cat
www.alcarras.cat
un poble entre el regadiu i el secà
ituat al sector meridional del pla de Lleida, Montoliu es defineix com un poblet agrari el qual la seva situació geogràfica, el permet poder aprofitar-se dels conreus de regadiu i secà. La terra conreada de Montoliu representa més de la meitat de la superfície total del municipi, emplaçat entre els pobles d’Albatàrrec i Sudanell. El seu encant s’amaga entre la seva gent, la vida agrícola i el seu paisatge de bellesa singular. Et donem unes pinzellades d’aquest poble petit i encantador, per descobrir tota la intensitat de la terra del Segrià.
A 166 metres d’altitud, a migdia del canal d’Urgell i a ponent del de Seròs, trobem aquest municipi, Montoliu
de Lleida. El seu nucli antic es caracteritzat per l’església parroquial de la Nativitat de Maria i el carrer Major que conserva alguns edificis d’origen medieval actualment reformats. Amb poc més de 450 habitants, aquest municipi pot presumir de la seva varietat de conreus, la de regadiu a la zona alluvial fèrtil propera al riu i la de secà, que entre les dues s’hi cultiva els cereals com l’ordi i arbres fruiters com les pereres i l’olivera.
El seu encant s’amaga entre la seva gent, la vida agrícola i el seu paisatge de bellesa singular
Les plantes que caracteritzen la flora del municipi, creixen perfectament adaptades a sobreviure en condicions extremes. Durant la primavera al secà, es produeix una successió contínua de petites floracions que no duren massa dies però, en els turons, a la vora dels camins, als marges que separen els terrenys i en els camps que descansen aquell any o que han esdevingut erms, s’hi poden veure veritables meravelles. I per això t’animem a que facis una passejada perquè aquest entorn t’atrapi la ment i el cor, com la Ruta que es realitza de la Flor blanca dels perers de Montoliu. Durant la primavera, en aquest poble esclata un mar de blancor
Aquesta primavera descobreix la Ruta de la Flor blanca dels perers de Montoliu, quan les hortes del poble esclaten en un mar de blancor
a les hortes tradicionals de la vall del Segre. És ideal per realitzar una petita excursió pels camins de l’aigua, de la mà de pagesos i veïns que sense cap dilació, us explicaran tot el que hi ha darrere d’aquest paisatge únic. Coneixes els Patamolls de Montoliu?
És la zona de bosc de ribera i herbassars humits situada al marge esquerra del riu Segre, a banda i banda, del tram final d’un rec de derivació del Canal d’Urgell que acaba al Segre, amb una ocupació de 20 hectàrees de superfície. Et convidem a perdre’t per aquest paisatge màgic ric de fauna i flora locals i exòtics.
Durant l’any, la vila celebra diferents festivitats com La Marxa de Tardor del Baix Set, una activitat de senderisme que combina quatre rutes on s’aprofita per observar la bellesa dels paisatges dels boscos de ribera propers al Segre, antics secans i zones actuals d’horta.
Sempre és bon moment per practicar el turisme de proximitat. T’animem a passejar per Montoliu de Lleida i descobrir els seus encants
Per a més informació:
AJUNTAMENT DE MONTOLIU DE LLEIDA
Telèfon 973 720 280
montoliulleida.ddl.net
lguaire, al peu d’un escarpament anomenat Serra del Convent, a 304 metres d’altitud, es caracteritza per ser un poble agrícola que compta amb terrenys de regadiu i de secà a parts iguals. Si vols contemplar unes vistes gairebé d’ocell, pots fer-ho des del punt més alt del poble, el Sagrat Cor. Conegut com el mirador del Segrià, és un dels símbols més importants de la localitat i on es pot observar la plana de Lleida en tota la seva esplendor.
La història d’aquest municipi ve des de la conquesta cristina del 1145-1147 que es va dur a terme per Ermengol VI d’Urgell. Des d’aleshores es va anar canviant de propietaris del municipi, segons les disputes que anaren surgint, però amb els anys prosperaren i buscaren la millor manera per repartir el territori i els béns, fins a dia d’avui que podem gaudir d’elements patrimonials ben singulars i bonics.
Alguaire compta, a banda del mirador del Sagrat Cor, amb altres monuments emblemàtics que el situen entre un dels
municipis més coneguts del Segrià, com l’aeroport d’Alguaire que és d’estil avantguardista amb instal·lacions modernes i amb un gran Patrimoni Natural, Artístic i Històric amb; L’Ermita del Merli, les restes del Castell d’Alguaire, l’església parroquial, l’antiga fàbrica de filatures, la zona del riu o les necròpolis de Roques de So Roig, entre altres que li han donat història a Alguaire i el seu propi caràcter.
Alguaire no és un municipi com qualsevol altre. A mig camí entre el secà i el regadiu ens mostra el bo i millor de la comarca
del Segrià i un patrimoni natural, artístic i històric singular
Entre tots ells podem anomenar Santuari de Merli, d’estil romànic de transició, és el signe d’identitat del poble per antonomàsia per la seva història i lligam amb els alguairencs des de temps ençà. Inclosa a l’Inventari del Patrimo-
ni Arquitectònic de Catalunya, es va reedificar entre els anys 1265 i 1278 sobre les runes d’una antiga església romànica gràcies a l’acció de les monges que residien al convent Santjoanista L’Ermita destaca, a més, per la talla de la Mare de Déu, original del segle XII, verge trobada i un dels elements artístics més rellevants que podem trobar a l’interior de l’església, juntament amb les pintures murals del segle XVIII
D’altra banda, les ruïnes del Castell d’Alguaire, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional i anteriorment castell d’origen àrab i Monestir Santjoanista, mostren la importància de la vila durant l’Edat Mitjana, que fou vora l’any 1250 el convent més important de Cataluya i fortalesa durant la Guerra dels Segadors.
La natura ha deixat, també, una empremta marcada al municipi, on Alguaire, juntament amb Almenar, comparteixen l’Espai Natural Protegit dels Plans de la Unilla, una zona de caràcter estepari amb una cubeta endorreica de gran interès per la seva flora i fauna, sobretot d’algunes
Alguaire compta amb l'Espai
espècies d’ocells esteparis. Conté conreus de cerealístics de secà que ocupen gairebé tot el territori i és un dels millors indrets per a l’observació d’aus estepàries del país, sobretot en períodes d’inundacions. S’hi presenten petites extensions de tamarigar i una espècie de flora molt rara a Catalunya com és la Chara connivens. Aquesta zona concentra al seu interior i als voltants gran part de la població hivernant de xurra. En aquest espai es poden arribar a trobar un gran nombre d’espècies diferents d’aus, essent un espai ornitològic digne de ser estudiat i visitat. En definitiva, aquesta llacuna d’inundació temporal conté espècies vegetals i animals úniques i de doble valor
Natural Protegit dels Plans de la Unilla que ofereix una gran varietat d'aus segons l'època de l'any
ecològic: els anys plujosos acull organismes vegetals i animals molt diferents dels anys secs. Aquest fet fa que també sigui una àrea molt preuada des del punt de vista ecològic i ornitològic
A més, també tenen el Riu d’Alguaire, el qual és conegut per oferir un espai d’oci i d’interès natural. En aquest riu hi transcorre el Noguera –Ribagorçana que acostuma a baixar aigua amb força, deixant una imatge d’aquelles dignes de ser fotografiades. Alguaire organitza diferents festes durant l’any com, la Festa de la Mare de Déu del Merli, la Festa Major i la Fira de la Figa. Cal saber que, Alguaire és el poble de la figa per excel·lència i té,
fins i tot, una varietat pròpia: la Figa d’Alguaire, que és una subvarietat de la figa Coll de Dama Negra, que es diferencia de la resta pel seu sabor i dolçor i és apreciada per la seva grandària i el color vermell intens de l’interior. Tal com diu l’expressió: “són figues d’un altre paner”, així que no t’ho pensis més i prova-les a la fira que organitzen al setembre
Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS
Per a més informació:
El poble de Rosselló s’enclava a 252 metres damunt del nivell del mar i el seu terme ocupa un total de 9,900 km2. Situat al nord de la comarca del Segrià, a 10 km de la capital, limita al nord amb Vilanova del Segrià, al sud amb Torrefarrera, a l’est amb Benavent de Segrià i a l’oest amb Malpartit. La climatologia del poble és mediterrània interior.
La història de Rosselló es remunta al neolític, tal i com demostren unes fosses excavades en una roca propera al poble, i en temps dels ibers, quan un assentament s’hi instal·là. D’aquest període destaca la necròpolis i diverses troballes arqueològiques. El lloc on s’hi assentaren fou anomenat Caniz, Canissia i finalment Al-Kanis, i la documentació escrita explica que hi hagué una església paleocristiana dedicada a Sant Antolí, la construcció de la qual data dels segles IV i V. Prop d’Al-Kanis un altre turó conegut com “La Tossa” és testimoni de la cultura romana al poble durant els segles III i IV i s’hi han trobat restes de mosaics, carreus, ceràmiques i altres peces arquitectòniques ornamentals. En plena reconquesta, la localitat fou conquerida pel Compte Ramon Berenguer IV i donada al cavaller Guillem de Roussillon, del qual prengué el nom la vila.
Des dels seus inicis Rosselló no ha fet més que créixer econòmicament i demogràficament. Durant el primer quart del segle XVIII hi vivien
Des de que es va formar, el poble ha crescut demogràficament i econòmicament i va ser el primer en tenir una plantació de pomeres, l’any 1952
tan sols 30 habitants, i avui dia, uns 3.100. Conseqüència d’aquest augment és el creixement industrial i agrícola a la vila, que ha fet de Rosselló un dels pobles capdavanters de la comarca i un dels que gaudeix d’un nivell econòmic regular i equilibrat entre tots els seus vilatans. El fet que no existeixin classes socials massa diferenciades ha fet que Rosselló sigui una societat amable i amb capacitat d’integració. Econòmicament el poble també ha evolucionat. Des del conreu de farratges, cereals, raïm, olives i hortalisses fins avui dia, on la majoria de producció agrícola és dedica a la fruita (un
Necròpolis d’origen Iber
75% del terme és de regadiu), la vila ha anat creixent en nombre de producció Fou a Rosselló on s’instal·là la primera plantació de pomeres el 1952. Pel que fa a la indústria, la vila començà tenint 12 molins fariners i dos de drapers que aprofitaven els corrents d’aigua del Canal de Pinyana i la Sèquia del Cap al llarg del s. XIII. La gran expansió industrial del segle XIX va fer que apareguessin el Molí d’Oli Botta el 1864, el Molí d’Oli Clúa el 1871, el Molí Martí el 1875 i el Molí Jové el 1883. Actualment el poble compta amb la moderna factoria paperera Alier S.A., que té gran incidència social i econòmica a la població, entre altres indústries de caràcter tèxtil i agroalimentari. El teixit associatiu, ciutadà i cultural al poble ha estat des de sempre molt actiu i ben avingut. L’associacionisme al poble començà a crèixer a principis del segle XX, quan nasqué el Sindicat Agrícola, Cooperativa i Caixa Rural de Rosselló, la Unión Rossellonense, el Cafè Unió, Cooperatiu i la Junta Gestora del Canalet. Més tard, a meitats de segle, l’any 1947, es for-
mà la Cooperativa del Campo Rossellonense
dia d’una extensa àrea coberta i un gran volum de càmares de fred. L’any 1968 es creà de gran incidència en la vida cívica local que encara està en actiu i que va ser l’im pulsora del Casal Rossellonès i l’emissora local Ràdio Rosselló l’any 1982. A banda de l’Esbart una dotzena d’associacions culturals, lúdiques i d’altres àmbits com l’Agrupació de teatre o el Grup Sardanista promouen la cultura i les tradicions fora i dins del poble. Visitar aquesta vila que combina tradició i modernitat en aquesta època de l’any és un gaudi i un plaer. Al nucli antic del poble es pot contemplar l’església de Sant Pere, del segle XVIII i re centment reformada, i l’Ajun tament, de construcció moderna i àmplies instal·lacions. L’edifici tam bé compta amb una part destinada a la Llar de Jubilats Sant Antolí de disseny avantguardista
Vista aèria de Rosselló
Un poblet encantador al nord del Segrià
A15 km de Lleida i tocant amb la comarca de la Noguera, de la qual en formà part fins l’any 1989, la Portella neix a 259 m d’altitud, en un entorn de calma a la ribera del riu Noguera Ribagorçana. El casc urbà del poble s’estén sobre una plana inclinada vers el riu i s’erigeix sobre una terra de barrancs i paisatges abruptes
L’origen d’aquest població sembla ser conseqüència de la batalla d’Albesa del 1003, gràcies a la qual esdevingué un lloc estratègic contra els musulmans. El 1173, Ermengol VII, donà a la comarca d’Alguaire la meitat del terme i l’altra a Pere de Bellvís, que més tard vengué als residents del municipi. La plena jurisdicció de la Portella no fou adquirida per la priora Blanca de Villalonga fins el 1424. A partir d’aleshores, Alguaire posseí tot el terme de la Portella, fet que ajudà a que s’acabessin les disputes amb el senyor d’Albesa
La població, que fou vila closa, situa el casc antic entorn l’església de Sant Pere, reformada durant el segle XVI i amb una façana on es pot contemplar un magnífic ull de bou gòtic i un portal plateresc Fins a la primeria de segle, la major part dels edificis del poble eren fets de toves o de tàpia. Posteriorment, molts es construïren de nou amb rajola o totxo
D’importància a la vila també és el Casal dels Teixidor, conegut també com Casa Gran, construït el segle passat, d’estil neoclàssic i situat al centre del poble, i la Necròpolis d’Escalç, situada a la partida d’Escalç, a 3 km del poble. La necròpolis presenta un total de 56 tombes excavades a la roca. De forma rectangular, trapezoidal i amb els extrems arrodonits, totes elles es troben orientades a l’est o l’oest. Del conjunt de tombes, un 30% són infantils, segons s’ha pogut documentar. Proper a aquesta necròpolis, al mateix terme, la necròpolis de Corregó presenta unes característiques molt similars.
L’economia de la Portella és bàsicament agrària i la terra conreada representa més de la meitat de l’extensió total del terme. La gran majoria dels conreus són de regadiu (s’aprofita el canal de Pinyana) i a l’horta hi ha sobretot pereres, pomeres i presseguers, com en la majoria de terrenys del nord del Segrià
La
Portella s’erigeix en un entorn de calma a la vora del riu Noguera Ribagorçana.
El casc urbà del poble s’estén sobre una plana inclinada on hi abunden els barrancs i els paisatges abruptes
La població, que fou vila closa, ofereix al visitant diferents punts d’interès: l’església de Sant Pere, el Casal dels Teixidor, conegut també com Casa Gran, i la Necròpolis d’Escalç, a 3 km del poble
La festa major se celebra per Sant Pere Màrtir (29 d’abril), el patró del poble, i el primer divendres de març és la festa del Sant Crist, on es fa un tradicional àpat popular (la típica cassola del poble)
Església de Sant Pere
Necròpolis d’Escalç
PUIGVERD
Canal de Seròs
Canal d’Urgell
Aeroport Camí de Sant Jaume Tren dels Llacs Llocs d’interès patrimonial Llocs d’interès natural Celler
Monestir Trinitari de la Mare de Déu dels Àngels d’Aviganya
Consell Comarcal del Segrià C. Canyeret, 12 25007 Lleida Tel. 973 054 800 www.segria.cat · turisme@segria.cat @segriaturisme Vall dels Horts
Autopista
Autovia Carretera Nacional / Comarcal Carretera Local / Veinal AVE Ferrocarril Riu / Canal Poble Poble
Les Garrigues
Et proposem viure una experiència entre ametllers florits, un bany entre flors, ple de sensacions, olors i degustacions.
Des de mitjans de febrer fins a principis de març podràs veure l’espectacle de la floració dels ametllers.
Les Garrigues té l’honor de ser la millor zona de Catalunya on gaudir del fenomen de la floració de l’ametller. Els seus camps tenyits del blanc rosat que emana de la flor d’aquest arbre conformen un paisatge espectacular i únic només propi d’aquesta època de l’any. Si voleu comprovar-ho, no us ho penseu més, perquè la floració de l’ametller deixa postals increïbles, però és efímer.
La comarca de les Garrigues és una de les zones especialment agraciades en aquesta època de l’any, quan els nombrosos ametllers que arrelen a les seves terres comencen a florir i a mostrar tota la seva esplendor. Cada febrer els ametllers són els primers arbres de la temporada en treure flor i avisar-nos així de l’arribada de la fi de l’hivern amb un esclat de color.
I és en aquesta època, amb la floració dels ametllers, que té lloc entre finals de febrer i principis de març, quan arriba una de les èpoques més boniques i efímeres de l’any a les Garrigues. Per tal de promocionar i donar a conèixer aquest fenomen de la naturalesa, el consell comarcal de les Garrigues i diversos ajuntaments organitzen activitats i rutes per gaudir d’aquests paisatges naturals tan idíl·lics. En aquest sentit, es promouen passejades en zones senyalitzades per camps d’aquests arbrers fruiters perquè els visitants puguin adelitar-se de forma lliure d’aquest espectacle visual de la natura. Veure el contrast cromàtic dels camps esquitxats amb el blanc rosat de les vistoses flors
dels ametllers i els camps tenyits del verd dels cereals és una experiència que pot veure’s en molts racons de les Garrigues entre mitjans de febrer i principis de març i que no us podeu perdre si sou amants de la natura.
Arbeca és una de les millors zones del país per gaudir de l’espectacularitat de la floració de l’ametller. La bellesa del paisatge arbequí rau en les grans extensions d’ametllers, que a banda d’afalagar-nos la vista amb les seves flors blanques i rosades, tenen un punt fantasiós gràcies a les formes dels troncs i branques, són ametllers centenaris cuidats generació rere generació. El paisatge de la floració arbequina arriba al seu màxim esplendor amb la posta de sol, quan es genera un efecte visual únic.
Una de les rutes de floració que proposa el consell comarcal de les Garrigues ens porta a fer un recorregut des d’Arbeca a la Floresta (uns quatre quilòmetres) on els interessats poden endinsar-se en els terrenys per apreciar de prop la flor blanca i rosada de l’ametller. Especialment recomanable és passejar per les partides del Pla de la Floresta, el Pla de les Alzines, el Pla de Castellots i el Pla de les Borges
Una segona ruta és un tram secundari de carretera que va a la Floresta, on els visitants podran trobar un altre camp amb unes vistes espectaculars en plena floració ubicat al costat de la casa de l’artista Edit Schaar. De la Floresta als Omellons, per la carretera LV-2012, també es poden trobar camps florits d’ametllers, així com a la zona de l’Albi, Castelldans i la Granadella. Els primers
mesos de cada any també és un goig trobar-se el romaní de flor blava i el de flor blanca; els camps coberts de ravenisses, la florida de la farigola, els boixacs, etc. Mentre passegeu pels conreus admirant el fenomen de la floració també podreu observar el remarcable patrimoni rural de les Garrigues amb les construccions de pedra seca amb què els pagesos han humanitzat el territori: marges, cabanes de volta, aljubs i cisternes; caminant entre els camps se'n troben arreu.
Les rutes per les Garrigues florides es poden completar amb la visita a la fortalesa dels Vilars d’Arbeca, construïda fa 2.800 anys, que és única al món ibèric català. També es pot anar a les coves del Cogul, un dels jaciments més destacats d’art rupestre llevantí, a l’Espai Macià de les Borges Blanques o visitar alguns dels diferents castells de la comarca. No us ho penseu més i aneu a les Garrigues a gaudir l’època de la floració, no us en penedireu. Serà una visita inoblidable que sempre recordareu
El paisatge de la floració arbequina arriba al seu màxim esplendor amb la posta de sol, quan genera un efecte visual únic
Les Borges Blanques, capital administrativa de la comarca, amb 6.195 habitants, se situa entre la plana regada pel canal d’Urgell i els plans de la depressió central. Com a capital catalana de l’oli, l’any 1918 ja hi havia 62 molins i 90 premses hidràuliques.
A la població es pot visitar l’Espai Macià, on s’explica la trajectòria del president Macià i se n’exposen objectes personals. Ofereix la possibilitat de presenciar els moments més importants de la vida del president en realitat virtual.
A la ciutat també hi ha l’antic molí d’oli de Cal Gineret, que és un centre d’interpretació de la Guerra Civil i la indústria de l’oli. Compta amb tretze cups monumentals i un antic refugi que s’utilitzava per salvaguardar la població civil dels bombardejos.
Així mateix, s’hi pot visitar la capelleta barroca de 1743, que era la capelleta de l’antic hospital medieval, i la plaça de l’U d’Octubre, amb àmplies porxades i elements renaixentistes. L’Església Parroquial de l’Assumpció, d’estil barroc-neoclàssic, fou decorada amb pintures monumentals del Nou Testament a principis dels anys noranta i des del seu campanar es pot veure gran part del Pirineu, l’Urgell i el Segrià.
Els Jardins del Terrall són l’autèntic pulmó verd de la ciutat, amb dues basses d’origen natural i una gran diversitat de fauna i flora. Acull una antiga premsa d’oli del segle XVII, el monument a la sardana, obra de Víctor Pérez Pallarés, i el monument a les víctimes garriguenques de Mauthausen.
La Festa Major s’hi celebra el primer cap de setmana de setembre, en la qual destaca la Trobada de Gegants i Correfocs, reconeguda com a Festa Popular d’Interès Cultural. La Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra i les Garrigues s’hi celebra durant el mes de gener i és el principal referent del sector en l’àmbit de Catalunya.
L’Espai Macià acull l’exposició permanent “El viatge de Macià”: que pretén generar un vincle afectiu amb l’època i transcendència del que fou president de la Generalitat de Catalunya i situar el visitant en aquell moment històric del país, però també en els anys posteriors fins a arribar a avui en dia, on el somni de llibertat i de progrés de Macià encara té vigència.
L’equipament cultural fa difusió del llegat de la figura, la trajectòria i la manera d’entendre el món de Francesc Macià i, a més a més, neix amb una clara vocació d’esdevenir un punt d’aturada imprescindible del turisme que visiti les Borges Blanques o les Terres de Lleida, i de ser el punt de partida des d’on iniciar la descoberta turística de la zona.
Veniu i escolteu la veu d’un home que ens va ensenyar a ser dignes de la llibertat.
Pl. de Ramon Arqués, 5 · Tel. 973 140 874
Per a més informació:
L’antic molí d’oli de Cal Gineret era un dels seixanta molins que existien a les Borges Blanques durant el segle XIX, quan la indústria de l’oli estava en la seva esplendor. Els cups d’emmagatzematge de l’oli s’han museïtzat -deixant al descobert les voltes de canó que els contenen- i són accessibles als visitants.
L’equipament és també Espai de Memòria de la Xarxa del Memorial Democràtic, ja que va ser utilitzat com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil Espanyola per amagar-se dels bombardejos. En aquesta estança s’ha incorporat un audiovisual permanent que permet viure una experiència immersiva, a través de les noves tecnologies mapping, blending i warping, que recrea la història d’una parella que vivia a les Borges durant el bombardeig del Nadal de l’any 1938.
C. de la Font Tel. 973 142 850 (Ajuntament)
Museu de Cal Pauet
Museu que recrea el paisatge de la infantesa i fa reviure la vida col·legial dels anys cinquanta i seixanta, els jocs de carrer, els llibres d’estudi, el cinema, els tebeos, els estris de les cases, les joguines ...
C. Vila de Carlet (passatge entre el carrer Nou i el carrer Marquès d’Olivart) Tel. 619 972 250 www.museulesborges.com
AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES
Telèfon 973 14 28 50 ajuntament@ lesborgesblanques.cat
Benvinguts a Castelldans
La població de Castelldans es presenta balconada sobre la gran planura de regs de les poblacions del Segrià i les Garrigues Nord. El canal d’Urgell i els regs del Segarà-Garrigues proporcionen al paisatge un canvi total durant la primavera, quan els camps de fruiters, ametllers i oliveres es vesteixen de diferents colors i matisos, deixant enrere els secans i arbustos aromàtics predominants a la banda sud del municipi.
Els productes que caracteritza el poble de Castelldans són: l’oli verge d’oliva, les ametlles i una gran varietat de fruita dolça que es pot trobar a les Cooperatives del Camps Sant fortunat i Castell fruit.
El terme municipal disposa d'uns 15,05 km2 d'espai natural entre dues partides anomenades Bessons i Melons Melons és un espai d'excepcional singularitat faunística i un bon exemple de paisatge estèptic del país. L'espai de Melons, amb la característica alternança entre els conreus de secà i fragments importants de vegetació espontània, acull una rica i variada fauna alguns elements de gran excepcionali tat per a Catalunya.
Història i Patrimoni
Al “Liber Feudorum maior”, l’any 1033, ja apareix per primer cop el nom del castell d’aquesta vila, en aquells temps anome nat Castrum Assinos, d’on deriva l’actual nom de Castelldans. Aquest castell, del qual només queden el cimal pelat de vegetació i restes dels seus fonaments, constituí un punt important a l’època is
Castelldans destaca per la seva singularitat i especial diversitat, el seu poblament ornític amb diverses espècies estepàries que hi troben el seu límit nord-oriental per tota Europa
làmica, on Castelldans fou un lloc defensiu de primer ordre de la Conquesta cristiana.
Per altra banda, un altre dels atractius d’aquest petit i acollidor indret és l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció, de façana renaixentista i campanar de torre quadrada. Avui en dia, s’hi conserva, en el seu interior, presidint l’altar, una imatge de pedra policromada de 157 cm d’alçada de la Mare de Déu amb el nen, del segle XIV del mestre Guillem de Seguer, restaurat per Carme Benet l’any 2002. A l’accés de la rectoria s’hi pot apreciar l’escut dels monjos cartoixans d’Scala Dei, els quals encara queden motius a l’antic carrer dels Frares.
Algunes de les façanes de les cases tenen les dates de construcció, totes de la primera meitat del segle XVII.
Sortint de l’església i caminant pels carrers, arribem a la Plaça Catalunya seguit d’un passeig que ens porta a l’ajuntament, les escoles, piscines i zona esportiva. L’any 1954 els Joves d’Acció catòlica de Castelldans, juntament amb el mossèn i la col·laboració de tot el poble van emprendre la construcció d’una ermita dedicada la Mare de Déu de Montserrat per tal de commemorar l’Any Sant Marià.
Museus de l’Oli i el Món Rural
L’oli verge d’oliva, les ametlles i una gran varietat de fruita dolça es poden trobar a les Cooperatives del Camp Sant Fortunat i Castell Fruit
Per a més informació:
Està situat en un antic molí d’oli i guarda totes les eines, instruments i estris relacionats amb el conreu i la indústria de l’olivera. També s’hi exposen altres col·leccions d’eines i estris de treball que des de vell antuvi han estat emprades per la pagesia de les Garrigues
AJUNTAMENT DE CASTELLDANS ajuntament@castelldans.cat
Telèfon 973 120 002 www.castelldans.cat
Flix/València
Dos retaules gòtics a La Baronia de Rialb
En l'àmbit artístic i com a llegat de l'edat mitjana, podem gaudir de dos interessants i alhora ben curiosos retaules gòtics de la Baronia de Rialb. L'un, es tracta del retaule pintat al tremp sobre fusta de Sant Esteve de l'església del monestir de Santa Maria de Gualter, realitzat pel pintor Jaume Serra pels voltants de l'any 1385. L'altre, dedicat al martirologi patit pels sants cordovesos Sant Iscle i Santa Victòria, per l'aleshores poder romà del s. III. Es tracta d'un bell retaule en pedra policromada, d'autor desconegut datat pels voltants del 1350
Aquest retaule era originari de l'església de Sant Iscle i de Santa Victòria de La Torra de Rialb, però que fou traslladat a l'església de Politg per motius de seguretat, on es pot visitar des de fa uns anys.
Les dues obres, a més a més de ser força properes en el temps, responen a una mateixa voluntat hagiogràfica, o sigui la d'explicar —i en aquest cas a través del llenguatge plàstic-, la vida dels sants, concretament la de Sant Esteve, molt nostrat a casa nostra i la d'aquests sants d'importació com foren Sant Iscle i Santa Victòria. Després, hi ha un altre nexe que comparteixen ambdues obres com és la temàtica íntimament lligada amb la nostra història i tradició llegendària. En el cas del retaule de Sant Esteve, en una de les seves parts, apareix una de les escenes més antigues conservades on s'il·lustra un aspecte força detallat sobre la llegenda "del rescat de les Cent Donzelles"; l'alliberament gràcies a la intervenció sobrenatural del sant, de Galcerà de Pinós, que era captiu juntament amb el seu escuder en una presó sarraïna del sud de la península. Cal dir que en el cas d'aquest retaule, és conservat a la sala 23 del MNAC; a l'Ajuntament de Gualter, però,
s'hi exposa una reproducció força fidel a l'original, la qual fou realitzada i ce dida per una família del municipi.
La devoció catalana de Sant Iscle i Santa Victòria esdevé a conseqüència de l'expedició catalana a Còrdova de l'any 1010, on els exèrcits del comte d'Urgell i els de Barcelona, van ser contractats com a mercenaris per una de les faccions en lluita del califat. La intervenció catalana aconseguí la victòria tot i patir pèrdues considerables, com fou la mort del comte Ermengol I d'Urgell. Malauradament, no van cobrar el que s'havia pactat a canvi de la intervenció i van assaltar la ciutat apoderant-se
El retaule de Sant
Esteve s’exposa a Gualter i el de
Sant Iscle i Santa Victòria a l’església de Politg
dels seus tresors i riqueses. Pel que sembla, les relíquies d'aquests dos sants germans integrarien part del valuós botí, i aquesta seria l'explicació de que a la Baronia de Rialb, no tan sols s'aixequés una església romànica sota aquesta advocació, sinó que a més, s'esculpís aquest retaule gòtic que ara és exposat al petit nucli de marcat sabor medieval de Politg. Desitgem doncs, que aquests dos exemples artístics serveixin, des del relat històric i llegendari, per a visitar i descobrir els indrets citats de la Baronia de Rialb per aquells que encara no ho hagin fet
Monestir, 1 Gualter ·25747 ( Lleida ) Tel. 973 46 02 34 ajuntament@baroniarialb.cat
Vilaller és una petita vila medieval del Pirineu català amb un encant especial que compta amb una gran riquesa patrimonial, cultural i històrica. Alhora, Vilaller està envoltat d’un espectacular paisatge natural on podreu realitzar excursions, senderisme i cicloturisme en un ampli ventall de rutes adaptades a tots els nivells de dificultat.
Vilaller s’estén al llarg de la vall de Barravés, travessat per la Noguera Ribagorçana. En ple Pirineu, aquest municipi té tot allò que necessita el visitant que busqui tranquil·litat, contacte amb la natura i gaudir del patrimoni. Vilaller, juntament amb el poble de Senet, compta amb paisatges impressionants en la frontera entre Catalunya i Aragó.
Aquesta vila pirinenca permet descobrir una celebració ancestral com és la Baixada de Falles, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO, i que se celebra la segona quinzena de juny. Uns mesos abans, el Viacrucis
de Setmana Santa també forma part d’una de les tradicions destacades.
L’entorn natural del municipi, a tocar del parc nacional d’Aigüestortes, també convida a la pràctica del senderisme, el tresc o l’escalada.
Pel que fa al patrimoni arquitectònic, tant Vilaller com Senet compten amb autèntiques joies del romànic com esglésies i ermites.
Al nucli de Vilaller destaca l’església de Sant Climent, un temple neoclàssic amb res naus i un campanar amb forma octogonal. Al seu interior encara conserva algun element de la primitiva església romànica. El poble presenta altres elements d’interès com el pont vell del segle XVII, la muralla amb arcs del segle XI i les restes de la presó, la més antiga de les comarques lleidatanes i datada també al segle XVII. El municipi també és ric en ermites. En destaquen les de Riupedrós, Sant Antoni i Sant Mamés.
El poble de Senet mereix seguir cap al nord per fer una visita. Entre els seus edificis més destacats hi ha l’església de Santa Cecília, d’una construcció original dels segles XI i XII. Al terme també s’hi troben altres vestigis d’assentaments medievals, com són les Cabanes de les Escomes, una mena de dòlmens que s’utilitzaven com a habitacles.
L'entorn natural de Vilaller és envejable i ideal per a la pràctica d’activitats a l’aire lliure i el descobriment de la natu ra. Qui vulgui fer-ho de manera senzilla pot realitzar la ruta de la Fauna, un re corregut amb sortida des de Senet i de dues hores de durada.
Tot i tractar-se d’una zona de muntanya, els desnivells no són gaire pronunciats i permet gaudir de la fauna, la flora i els paisatges sobre la vall de Barravés que hi ha a les muntanyes del voltant.
També a Senet s’ubica al centre d’informació del parc nacional d’Aigüestortes, que disposa de documentació sobre la zona, a vegades acull exposicions i ofereix la possibilitat de fer itineraris a diferents indrets de l’entorn del poble, com la Cascada dels Salto i la vall de Besiberri
Algunes rutes inclouen camins històrics i formen part d’un tram del Camí de Sant Jaume (via Aran-Pirineus).
El senderisme i el cicloturisme són un bon recurs per les sortides i escapades de cap de setmana durant totes les èpoques de l’any.
Veniu a descobrir Vilaller i a gaudir de la natura en estat pur
Tel.973698159 973697014
ajuntament@vilaller.ddl.net www.ajuntamentdevilaller.cat
Muralla s.XI
Pont Vell
Riu Noguera Ribagorçana
magineu un municipi on al matí pugueu practicar senderisme, travessant la muntanya i, a la tarda, anar a una platja envoltada d’un entorn natural i gairebé verge per fer un bany reconfortant. I, si al vespre encara teniu ganes d’estirar les cames, podeu agafar la bicicleta i circular pel passeig marítim per aprofitar al màxim la jornada.
El terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ens permet fer tot això i més. És un dels més extensos del sud de Catalunya. Amb una superfície de 102 km2, repartits entre la plana litoral i la serralada prelitoral, un té la sensació de tenirho tot a l’abast. Aquesta experiència integral es pot viure gràcies als cinc nuclis de població que integren el municipi, tres d’interior (Vandellòs, Masboquera, Masriudoms) i dos de costa (l’Hospitalet de l’Infant i l’Almadrava).
Una bona manera de copsar tot el que ens ofereix el territori de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors és fent senderisme. El conjunt del terme municipal disposa d’una xarxa de 180 quilòmetres de camins i pistes forestals amb setze itineraris senyalitzats de diferents nivells. Aquests camins estan pensats per fer esport, però també per gaudir d’una bonica experiència en família. Transitant per aquests senders
trobareu diversos miradors repartits per diferents punts de la muntanya que us permetran captar unes imatges panoràmiques espectaculars de la sinuosa costa mediterrània al seu pas per l’Hospitalet de l’Infant. Bona part de l’interior del seu ampli territori està inclòs en l’espai natural protegit de les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs, un paratge agrest, escarpat i poc freqüentat ideal per a les activitats de turisme actiu.
La ruta més destacable que passa pel municipi és la que passa pel sender litoral del Jonquet, un sender de baixa dificultat que uneix les platges de l’Arenal i la del Torn. Transcorre paral·lela a la costa i més de la meitat del recorregut travessa l’espai d’interès natural de la Rojala-Platja del Torn, on es troba l’espectacular illot de Torn, un massís de roca unit a la platja. La vila de Vandellòs té un bonic nucli antic de fisonomia medieval i convida a caminar i enfilar-se serra amunt per aconseguir fabuloses vistes tant de la costa com de l’interior. Així mateix, compta amb coves i balmes reconegudes com a patrimoni de la humanitat per la Unesco. També hi podem trobar el centre d’interpretació de l’oli, on podreu endinsar-vos en el món d’aquest preuat líquid. A Vandellòs també hi teniu ca la Torre, que és
la casa pairal més significativa del nucli. Aquest tipus de torres es construïen com a lloc d’observació i protecció contra els atacs dels pirates que amenaçaven les costes.
Pel que fa a la costa, l’Hospitalet de l’Infant compta amb un litoral extens, amb quatre grans platges i cales de tota mena pràcticament verges, inclòs l’espai natural protegit de La RojalaPlatja del Torn i el port esportiu. A la vila no us perdeu el centre de visitants de l’Hospital del Coll de Balaguer, que és el conjunt monumental més emblemàtic del municipi. Data de 1344 i la seva funció era la d’acollir els pelegrins i vianants que passaven per la zona. D’aquí prové el nom del poble, que reflecteix la característica principal dels seus habitants: “l’hospitalitat”.
A 12 quilòmetres al sud de l’Hospitalet de l’Infant es troba el nucli de l’Almadrava, un preciós poblet de pescadors de casetes blanques que va agafar el seu nom d’una tècnica de pesca de la tonyina, el peix estrella de la zona.
A la resta de la Vall de Llors es poden trobar també alguns nuclis despoblats i masies que mostren al visitant com era la vida rural fins a mitjans del segle XX.
Us animeu a venir a l’Hospitalet i la Vall de Llors?
L’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs és un municipi singular de la Costa Daurada que combina una costa majestuosa plena de platges i tranquil·les cales amb les muntanyes al voltant de la Vall de Llors. Per tant, aquí hi trobem platja i muntanya separades per pocs quilòmetres; què més podem demanar? Aquesta combinació ens ofereix moltíssimes possibilitats per gaudir d’una escapada. 51
El festival Barnasants torna a Altafulla amb Albert Pla
Altafulla tornarà a ser una de les seus del festival Barnasants tres anys després. I ho farà de la mà del cantautor Albert Pla, que actuarà al Casal Auditori la Violeta, que amplia així la seva oferta cultural. El concert se celebrarà el proper dia 6 de maig a partir de les 20.00 hores. “¿Os acordáis?”
Et convidem a veure l’artista més polifacètic, transgressor i sorprenent que ha donat aquest país. “¿Os acordáis?” és el títol d’una de les darreres cançons que va compondre durant la pandèmia. Músic, cantant, actor, escriptor, pallasso, bufó… Pla és un d’aquests exemplars únics a la seva espècie amb una capacitat perpètua per commoure, remoure i sorprendre. En aquesta ocasió puja a l’escenari sol, en estat pur, amb aquesta força que té per teatralitzar les seves cançons i aconseguir un espectacle d’una poètica inusual, devastadora i electritzant.
El festival Barnasants ja ha presentat la programació per a l’edició d’aquest 2023, amb desenes de con-
certs de cançons d’autor per arreu dels territoris de parla catalana. El primer es va celebrar el passat 27 de gener i el festival s’allargarà fins al 18 de maig. Podeu trobar tota la informació al web barnasants.com Barnasants és el festival internacional de cançó d’autor que se celebra anualment a Barcelona des del 1996. El festival -que se celebra a Catalunya, País Valencià, Ba-
lears i l’Alguer- s’allarga durant els cinc primers mesos de l’any, oferint anualment una mitjana d’un centenar de concerts. Barnasants aquest any convida Cuba, recorda els 50 anys de la mort de Víctor Jara i homenatja les orquestres de la Transició.
Paral·lelament, cal remarcar que amb el concert d’Albert Pla en el marc del festival Barnasants el Casal Auditori la Violeta amplia la seva oferta cultural de cinema, música, teatre i espectacles.
Així, abans del concert d’Albert Pla, arribarà el festival ‘Straperlo’, per embogir amb sons i tastos d'aquí. Deu hores on es traficarà amb la millor música en directe i oferta gastronòmica de la província de Tarragona. Sis bandes d'aquí: Maurice Gene, Islandia Nunca Quema, Hideout, Sounds From The Supermarket, Lynne Martin, Murmur, i tancant la banda convidada Camellos; DJ's, minimarket discogràfic de bandes locals, instal·lació artística, tasts de vins i cerveses i, per descomptat, la millor teca
Ofereixen sempre un producte fresc i artesà, la qual cosa els ha proporcionat poder créixer i ampliar la seva gamma de productes
a coneixem que a Figuerola del Camp s’hi cuina alguna cosa deliciosa, en concret, a Salses Fruits. Fa 29 anys que els germans Sans, en Jaumet i el Francesc, segona generació de la casa, s’esforcen diàriament per tirar endavant i oferir els millors productes del mercat, on la constància i dedicació són dues paraules que formen part de la seva filosofia. Salses Fruits és una empresa familiar compromesa amb el seu territori i la seva gent, per aquest motiu busquen que els ingredients dels seus productes siguin, a poder ser, de la zona on viuen. Els treballadors que formen l’equip de l’empresa viuen al voltant de Figuerola del Camp, ja que per a ells és primordial que estimin i apreciïn la terra d’on provenen.
La història d’aquesta empresa familiar comença amb la Isabel i el Jaume, en una petita habitació de la casa familiar a Figuerola del Camp, on les salses eren conegudes per gairebé tot el veïnat. Tallar, cuinar i tastar han sigut les tasques primordials per aconseguir establir positivament els seus productes en el mercat gastronòmic. Una calçotada amb la seva salsa romesco és convertir aquest àpat en un moment deliciós. I és que, la salsa de calçots és un dels seus productes estrella que ajuden a ser un bon amfitrió. Has de provar el seu gaspatxo, una delícia catalogada l'any 2011 com el millor gaspatxo envasat, en l'article d'opinió El Comidista, al diari El País. A més, et faciliten mantenir una dieta saludable i t’ajuden a tenir els àpats llestos, amb els seus brous de pollastre, les cremes de carbassó, pastanaga...o si et vols delectar amb una bona salsa allioli, brava, pesto... Uns avantatges culinaris fabulosos.
Consumir productes naturals i de km0 ens aporten grans beneficis a la nostra salut i ens deixen gaudir d’una bona gastronomia, on els sabors es potencien i ens ofereixen les seves propietats al 100%, per aquest motiu Salses Fruits aposta fort per aquests criteris. Així, saben del cert que ofereixen un producte de proximitat i sobretot, de qualitat, on asseguren al client una compra ideal
Crta. Cabra del Camp, s/n · 43811
Figuerola del Camp (TGN) Tel. 977 631 333
www.fruitssp.com
MERCAT · TASTOS · SHOWCOOKINGS CONEIXEMENT · CUINA · TERRITORI
AMB LA INTERVENCIÓ DEL CUINER MARC RIBAS
TERRITORI IGNASIÀ CONVIDAT 2023: LA RIOJA
L’LES 6es JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL CAMÍ IGNASIÀ A MANRESA
Ajuntament de Manresa organitza les 6es Jornades
Gastronòmiques del Camí Ignasià els dies 11 i 12 de març, un esdeveniment on els productes de la terra, els productors i la cuina del Bages i de les poblacions del Camí esdevenen els principals atractius i protagonistes. El Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa s’omplirà durant un cap de setmana d’unes jornades dinàmiques i participatives on el visitant podrà descobrir, tastar i comprar en un mercat de productes agroalimentaris de proximitat i gaudir d’un programa d’activitats que conté tastos guiats i showcookings en
directe amb cuiners i cuineres de renom, entre els quals trobem el televisiu Marc Ribas. Les inscripcions a les activitats estan disponibles a la web www.manresa2022.cat.
La comarca del Bages és una de les grans protagonistes d’aquestes Jornades, ja que compta amb una pagesia que cultiva varietats d’hortalisses i fruites, olis d’oliva verge extra elaborats amb varietats autòctones, formatges i formatgeries artesanes, vins i activitats enoturístiques amb Denominació d’Origen i petits tresors gastronòmics amagats de les cooperatives i associacions de productors; tot plegat representat en el mercat i a punt per a ser descobert o redescobert per part de tothom qui el visiti. Amb tots aquests productes es faran tastos, showcookings i altres activitats relacionades amb el món culinari.
Les jornades gastronòmiques tindran lloc els dies 11 i 12 març al Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa
LA RIOJA, territori Ignasià Convidat
Les 6es Jornades Gastronòmiques presenten la figura del Territori Convidat Ignasià, un reconeixement als diversos llocs per on passa el recorregut ignasià i una oportunitat per a descobrir els seus tresors gastronòmics. En aquesta ocasió, hi prendrà part una delegació de La Rioja, la qual cosa es traduirà en productes i productors agroalimentaris presents al mercat i la programació de tastos guiats i demostracions de cuina, amb la gastronomia i la cuina riojana d’indrets com Calahorra o Logronyo com a protagonistes
Fotos de l’edició del 2022
L’Ajuntament de Santa Coloma de Farners va aprovar, en Ple ordinari, l’adhesió a l’Associació de Viles Termals de Catalunya. La ciutat colomenca forma part d’un projecte que posa en comú i col·labora per un desenvolupament sostenible del termalisme des de l’àmbit turístic, sanitari, social, cultural i mediambiental. Santa Coloma hi forma part en comptar, a la ciutat, amb el Balneari Termes Orion, referent en l’àmbit català. A l’Associació de Viles Termals de Catalunya ja s’hi han afegit altres municipis de les comarques gironines i de la resta del país. També recentment i un cop superada la valoració del comitè científic, l’Associació de Viles Termals de Catalunya formarà part de l’EHTTA, el Catalan Thermal Towns Association amb seu a SPA Bèlgica. Anteriorment, la ciutat colomenca havia estat integrada al Consorci de Viles Termals, actualment dissolt.
Formar part de l’Associació de Viles Termals de Catalunya significa coordinar els recursos existents al voltant de les aigües minerals i termals en els respectius municipis, potenciant-los mitjançant la seva promoció turística, planificació, gestió i explotació sostenible d’acord amb la normativa vigent. S’impulsaran actuacions de promoció i desenvolupament de les viles termals i dels seus actius relacionats amb el món termal.
Un dels objectius és dur a terme actuacions
d’investigació i innovació entorn dels recursos termals
Amb aquesta adhesió es crea un espai per posar en comú coneixements, mitjans i activitats per aconseguir un desenvolupament sostenible del termalisme a Catalunya, des d’una perspectiva turística, sanitària, social, cultural i mediambiental. Un dels altres objectius és dur a terme actuacions d’investigació, desenvolupament i innovació entorn dels recursos termals, i implantar actuacions de protecció mediambiental i sanitària de les aigües minerals, com els recents resultats de l’estudi “Efectes de la balneoteràpia en pacients amb COVID-19 persistent”, una investigació impulsada per l’Ajuntament de Caldes de Montbui i realitzada pel Grup de recerca múscul-esquelètica de l’Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), amb la biòloga Natàlia Garcia Giralt com a investigadora principal, a partir de la valoració de les sessions de balneoteràpia realitzades al balneari Termes Victòria per les persones participants en l’estudi
Per a més informació:
Formar part de l’Associació de Viles Termals de Catalunya significa impulsar les actuacions de promoció i desenvolupament de les viles termals i dels seus actius relacionats amb el món termal
Ajuntament de Santa Coloma de Farners
Tel. 972 840 808 ajuntament@scf.cat
RACONS DE CATALUNYA
Santa Coloma de Farners
La força de l'aigua
Vacances i escapades tot l'any!
Tradicions, comerç, esports, gastronomia...
La vila de Puigcerdà disposa de bones instal·lacions per a practicar activitats esportives com futbol, handbol, bàsquet, vòlei, tennis, pàdel, hoquei gel, curling, golf, hípica. A més, gràcies a la seva situació privilegiada al bell mig de la vall, es poden practicar diverses activitats a l'aire lliure com trekking, fúting, senderisme, excursionisme, nòrdic walking, BTT, ciclisme... La proximitat de la vila amb l'alta muntanya, permet la possibilitat de practicar esports d'hivern, alpinisme, barranquisme, vies ferrades, escalada...
• Estany de Puigcerdà.
• Font del Cucuru.
• Sèquia de Puigcerdà.
• Camí dels Enamorats.
• Rigolisa.
• Estany del Torniquet.
• Camí de Sant Marc.
• Camí de Sant Jaume.
• El Bosquet.
• Riu Querol.
• Riu Segre.
Extensa oferta de bars i restaurants amb menú i carta per a tots els gustos i els paladars més exquisits. Molts dels establiments cuinen amb productes de proximitat, com exemple "Cuina Pirinenca de Cerdanya", que promociona el territori i el producte local de la comarca. Atreveix-te a gaudir de la cuina de la Cerdanya!
Amb més de 250 botigues, la vila disposa d'una extensa oferta comercial en productes i primeres marques. Un ampli horari comercial i àrees d'aparcament gratuïtes faran que anar de "shopping" a Puigcerdà sigui un autèntic plaer.
• Campanar de Santa Maria.
• Plaça de l'Ajuntament.
• Plaça Cabrinetty.
• Les Muralles.
• Esglèsia i Convent de Sant Doménec.
• Museu Cerdà.
• Mare de Déu de Gràcia.
Mercats setmanals i trimestrals. Fires artesanals, actuacions teatrals i de dansa Música al carrer, concerts, sales d'art, trobades de gegants. Puigcerdà gaudeix d'una extensa oferta cultural.
• Plaça del Call.
• Teatre Municipal Casino Ceretà.
• L'Estany.
• Sant Jaume de Rigolisa.
• Pont de Sant Martí.
• Sant Marc-Age-Ventajola-Vilallobent.
• Festa del Trinxat.
• Setmana cultural.
• Festa Major del Roser
• Festa de l'Estany.
• Festa de la Sagristia.
• Fira del Cavall i Multisectorial.
Per a més informació:
Ja és aquí la Garoinada, una de les campanyes gastronòmiques més conegudes de les comarques gironines. Del 20 de gener al 31 de març, diferents restaurants de Palafrugell ofereixen un menú especial on les garoines, també conegudes com a garotes i eriçons de mar, en són les autèntiques protagonistes. Aquest esdeveniment gastronòmic, que va néixer l’any 1992, se celebra en ple hivern durant les minves de gener quan el mar està tranquil i la garoina es troba en el seu millor moment.
En l’edició d’aquest any hi prenen part fins a 14 restaurants de Palafrugell, cadascun dels quals ofereix un menú especial amb aquesta delícia marina com a principal protagonista. El menú Garoinada d’aquest any consisteix en un entrant de garoines (una dotzena), un plat principal de “Catxoflino” (plat típic palafrugellenc) o bé un plat alternatiu (generalment arrossos), i unes postres de cremat. Tot acompanyat d’aigua, vi del Celler Espelt de l’Empordà i cafès.
La Garoinada 2023 contempla diferents fórmules i propostes per a compartir-ho amb la família, amics o en parella. Així, aquestes opcions gastronòmiques van combinades amb una àmplia oferta hotelera i cultural per tal de crear un binomi entre el patrimoni de Palafrugell i la seva gastronomia. Per obtenir o regalar aquestes experiències es pot consultar la web www.garoinada.cat, on es trobareu els diferents paquets i menús dels diferents restaurants participants. Passar-hi unes vacances o un cap de setmana és una opció turística ideal si es vol descobrir tots els secrets que amaga
“L’edició d’aquest any consisteix en un entrant de garoines, un plat de ‘Catxoflino’ o un arròs i unes postres de cremat, tot regat amb vi del Celler Espelt de l’Empordà”
• Restaurant l’Arc
• Restaurant Centre Fraternal
• Restaurant La Xicra
• Restaurant Xadó
• Restaurant El Balcó de Calella
• Restaurant El Càntir
• Restaurant Gelpfish
• Restaurant Les Voltes de Calella by Es Portal
• Hotel Restaurant El Far
• Hostal La Llagosta
• Restaurant Llafranc
• Restaurant Sa Teula
Restaurants participants:
Escaldes-Engordany / Andorra la Vella dissabte 18 de febrer 18 h
del 17 al 21 de febrer
CONSULTA TOTA LA PROGRAMACIÓ
per l’eix comercial
Centre cultural la Llacuna C/Mossèn Cinto Verdaguer, 4 +376 730 037 lallacuna@comuandorra.ad andorralavella.ad
Comú d’Escaldes-Engordany Parc de la Mola, 6 +376 890 890 info.cultura@e-e.ad e-e.ad
Concursos de comparses i disfresses amb premis
Andorra la Vella i Escaldes-Engordany recuperen aquest any la rua conjunta de Carnaval després de dos anys d’aturada a causa de les restriccions derivades de la crisi del coronavirus. A finals de gener ja es van obrir les inscripcions per participar en aquest esdeveniment, que tindrà lloc el dissabte 18 de febrer pels carrers de les dues parròquies.
Segons van informar els organitzadors del Carnaval 2023, el nombre mínim de persones per participar en el concurs de comparses és de vuit i està obert a totes les edats. La temàtica de les disfresses és lliure i el jurat en valorarà l’elaboració
i l’originalitat, així com la posada en escena durant la cercavila i la qualitat de la coreografia. El certamen manté les dues categories de premis. La del concurs de comparses, amb guardons de 550 euros (primer), 400 euros (segon), 300 euros (tercer), 250 euros (quart) i comparsa més familiar (250 euros). I la del concurs de coreografies, amb premis de 350 euros (primer), 300 (segon) i 250 (tercer). La rua tindrà lloc el 18 de febrer a partir de les 18.00 hores. Els participants hauran d’estar una hora abans al parc de la Mola d’Escaldes-Engordany, des d’on començarà la desfilada en direcció als carrers de la Constitució i del Parnal, avinguda de les escoles, Carlemany i Meritxell. La rua seguirà cap a la plaça Guillermó per finalitzar a la plaça Príncep Benlloch d’Andorra la Vella. En acabar hi haurà una botifarrada per a tots els participants a la plaça del poble i l’actuació de les comparses que participin en el concurs de coreografies a la Sala Consòrcia del Centre de Congressos. Abans de finalitzar la festa es donaran a conèixer els guanyadors dels concursos de comparses i coreografies. Els actes de celebració del Carnaval a les parròquies centrals començaran, però, el divendres 17 de febrer amb la penjada del ninot
de Carnestoltes. Aquest esdeveniment serà a les set de la tarda a l’avinguda Meritxell, 97, amb l’actuació del grup de teatre Making off i amb un ninot dissenyat i elaborat pels infants del casal d’infants El Llamp com a protagonista. El programa també inclou un espectacle infantil el dilluns 20 a la sala d’actes d’Escaldes-Engordany (dos quarts de sis de la tarda), i l’endemà, el judici i la crema del Carnestoltes a la plaça Coprínceps d’Escaldes-Engordany a partir de les set de la tarda. Un acte que comptarà també amb les actuacions de l’Esbart Santa Anna d’Escaldes -Engordany i l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella
La temàtica de les disfresses és lliure i el jurat en valorarà l’elaboració i l’originalitat, així com la posada en escena durant la cercavila i la qualitat de la coreografia
LA GAROINADA
Del 20 de gener al 31 de març a Palafrugell (Baix Empordà)
MARÇ A LA VIOLETA
Del 4 al 25 de març a Altafulla (Tarragonès)
CARNAVAL A ARENYS DE MAR
Del 16 al 22 de març a Arenys de Mar (Maresme)
CARNAVAL A ANDORRA LA VELLA I ESCALDES-ENGORDANY
Del 17 al 21 de febrer a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany (Principat d’Andorra)
JORNADES GASTRONÒMIQUES CAMÍ IGNASIÀ
De l’11 al 12 de març a Manresa (Bages)
ANIMAC - MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA D’ANIMACIÓ DE CATALUNYA
Del 23 al 26 de febrer a Lleida (Segrià)
XXVI FESTA DEL TRINXAT DE PUIGCERDÀ
El 25 de febrer a Puigcerdà (Cerdanya)
XATONADA POPULAR A CUBELLES
El 26 de febrer a Cubelles (Garraf)
CARNESTOLTES A RIPOLL
Del 25 al 26 de febrer a Ripoll (Ripollès)
FESTA DELS TRES TOMBS A TERRASSA
El 26 de febrer a Terrassa (Vallès occidental)
CICLE CULTURALITZA’T A GIRONELLA
El 26 de febrer a Gironella (Berguedà)
JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL CALÇOT A MONTROIG DEL CAMP
Del 10 al 26 de febrer a Mont-Roig del Camp (Baix Camp)
JORNADES DE LA GALERA A CAMBRILS
Del 3 al 26 de febrer a Cambrils (Baix Camp)
MOSTRA DE TEATRE A SANTA PERPÈTUA DE MOGODA
El 26 de febrer a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès occidental)
LA CUINA DE LA CAÇA I LA TÒFONA DEL BERGUEDÀ
Del 14 de gener al 12 de març a Bagà, Berga, Guardiola de Berguedà (Berguedà)
JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LA GALERA A LES TERRES DE L’EBRE
Del 10 de febrer al 12 de març a l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, la Ràpita i Alcanar.
FESTA DE LA LLUNA A MANRESA
De l’11 de febrer al 5 de març a Manresa (Bages)
CARNAVAL A ALTAFULLA
Del 16 al 22 de febrer a Altafulla (Tarragonès)
CARNAVAL A CASTELLÓ D’EMPÚRIES I EMPURIABRAVA
Del 24 al 26 de febrer a Castelló d’Empúries i Empuriabrava (Alt Empordà)
DEMOSTRACIÓ D’OFICIS A GUIMERÀ
Del 25 al 26 de febrer a Guimerà (Urgell)
FESTA DEL XATÓ A VILAFRANCA DEL PENEDÈS
El 12 de març a Vilafranca del Penedès (Baix Penedès)
ALCARRÀS FLORIT
Del 4 al 12 de març a Alcarràs (Segrià)
FLORACIÓ A TORRES DE SEGRE
Del 4 al 18 de març a Torres de Segre (Segrià)
FLORACIÓ A SOSES
Caps de setmana de febrer i març a Soses (Segrià)
FRUITURISME A AITONA
Del 26 de febrer al 27 de març a Aitona (Segrià)
FLORSERÒS EXPERIENCE A SERÒS
Del 26 de febrer al 18 de març a Seròs (Segrià)
FLORACIÓ A LES GARRIGUES
Els caps de setmana de febrer i març a Arbeca, la Floresta, els Omellons, l’Albi i la Granadella (Garrigues)
LA FUSTERIA DEL CASAT
el Pallars Jussà
Desconnecta del dia a dia als allotjaments rurals a Sarroca de Bellera, una localitat dels Pirineus a la província de Lleida. Es caracteritza per la tranquil·litat i comoditat que s’hi respira, envoltat de la natura més pura. Disposen de totes les comoditats per realitzar unes vacances ideals, tant en parella com en família i gaudir de les activitats de muntanya. Vine i gaudeix!
C / Sant Miquel, 5 25555 SARROCA DE BELLERA ( Lleida )
Reserves: 630 894 344 www.lafusteriadelcasat.com
CIRCUIT 55-84 la Noguera
Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!
Polígon 505, parcela 58 25139 MENÀRGUENS ( Lleida )
Reserves: 625 244 652 www.circuito55-84.com
El lloc ideal per allotjar-te durant la teva escapada a la muntanya al municipi de Cardet, a 6 km de la Vall de Boí. Relaxa’t i gaudeix de la llar de foc en un entorn idíl·lic. Tens a disposició tres apartaments totalment equipats amb vistes panoràmiques espectaculars. Aprofita la seva proximitat a les pistes d’esquí de Boí-Taüll i al Parc Nacional d’Aigüestortes.
C / Únic s/n
25526 CARDET ( Lleida )
Reserves: 629 792 476
CASA MACIÀ
el Pallars Jussà
Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i s'accepten animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!
C / Únic s/n
25594 RONÍ ( Lleida )
Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com
EL MOLÍ DE LA LLAVINA Osona
El Molí de la Llavina és una masia catalana situada en un espai natural incomparable a Centelles. Aquest indret ofereix visites al molí fariner centenari, venda i degustacions de formatge artesà i servei de dedicació i cura dels cavalls, que fan d’aquest indret un espai ideal per visitar en família.
Masia Molí de la Llavina s/n 08540 CENTELLES ( Barcelona )
Reserves: 938 811 695 www.molidelallavina.com
CAL GABARRA
el Berguedà
Un complex situat al centre del Berguedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardinat. Totalment reformades, es caracteritzen pel seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!
C / Masoveria, 3 08673 VIVER I SERRATEIX ( Barcelona)
Reserves: 656 926 412 www.calgabarra.com
MAS EL GÜELL
Una masia aïllada i confortable al mig del Collsacabra, al costat de la monumental Fageda de La Grevolosa. Permet acollir fins a 10 hostes. Estada de qualitat en un entorn especial de boscos i fauna, que combina la cuina casolana amb una natura espectacular. Mas El Güell (Sant Andreu de la Vola) 08572 SANT PERE DE TORELLÓ ( Barcelona )
Reserves: 937 447 109 www.elguell.com
CASA FARRÉ l'Alta Ribagorça
Osona
visitem MUSEUS
Tel. 972 600 424 infomuseu@palamos.cat Moll pesquer, s/n · 17230
Carretera C-16, km.78 Pl. Puríssima, s/n 08692 PUIG-REIG Tel. 93 829 04 58 museu@museucoloniavidal.org
info@fcrestaurant.cat www.fcrestaurant.cat www.museucoloniavidal.org
Tel. 972 556 533 info@museuexili.cat www.museuexili.cat info@fcrestaurant.cat www.fcrestaurant.cat Av. Palfuriana 67 · Platja de Sant Salvador · 43880 El Vendrell Tel. 977 684 276 museu@paucasals.org www.paucasals.org
info@fcrestaurant.cat www.fcrestaurant.cat
ALT CAMP
OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP
Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560
NULLES
C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622
VALLS
C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530
ALT EMPORDÀ
OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ
C/ Nou, 48 - 2n · Figueres
Tel. 972 514 431
CADAQUÉS
C/ Des Cotxe, 2A · Tel. 972 258 315
CASTELLÓ D'EMPÚRIES
Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233
EMPURIA BRAVA
Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802
FIGUERES
Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155
L'ESCALA
Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972770 603
LLANÇÀ
C/ Camprodón, 16-18 · Tel. 972 380 855
MAÇANET DE CABRENYS
Pl. de la vila · Tel. 872 202 645
PERALADA
Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840 EL PORT DE LA SELVA
C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122
ROSES
Av. de Rhode, 77-79 · Tel. 902 103 636
SANT PERE PESCADOR
Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535
VILABERTRAN
C/ Josep Reig i Palau, 10 Tel. 972 505 902
ALT PENEDÈS
SANT SADURNÍ D'ANOIA
C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88
SUBIRATS
Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 93 817 01 60
ALT URGELL
OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL
Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112
COLL DE NARGÓ
Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048
LA SEU D'URGELL
C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511
OLIANA
Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339
ORGANYÀ
Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002
TUIXENT
Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030
ALTA RIBAGORÇA
OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA
Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert Tel. 973 690 402
Oficines de Turisme
EL PONT DE SUERT
Av. Victoriano Muñoz, 22
Tel. 973 690 640
OFICINA DE LA VALL DE BOÍ
Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera
Tel. 973 694 000
ANOIA
OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA
Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada
Tel. 93 805 15 85
CALAF
Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33
OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA
Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei · Tel. 93 868 03 66
LA LLACUNA
C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63
BAIX CAMP
OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP
C/ Dr. ferran, 8 · Reus
Tel. 977 327 155
CAMBRILS
Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307
CAPAFONTS
C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04
LA SELVA DEL CAMP
Camí de Tarragona, 10 Tel. 977 844 630
L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS
C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328
MONT-ROIG DEL CAMP
CN- 340 km1139 · Tel. 977 179 468
PRADES
C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302
REUS
Plaça del Mercadal, 3 ( G audí Centre ) Tel. 977 010 670
BAGES
OFICINA DE TURISME DEL BAGES
Muralla de St. Domenèch, 24
Manresa · Tel. 93 693 03 96
CARDONA
Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98
MANRESA
Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90
MONTSERRAT
Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01
SÚRIA
C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84
RAJADELL
Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54
BAIX EBRE
OFI. DE TURISME DEL BAIX EBRE
C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308
L'AMETLLA DE MAR
Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477
L'AMPOLLA
Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011
BENIFALLET
C/ Major, 1 Tel. 977 462 005 / 977 462 331
OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA
C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627
EL PERELLÓ
C/Lluis Companys, 2 · Tel. 977 491 021
DELTEBRE - RIUMAR
C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309
ROQUETES
Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511
OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE
Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Tortosa)
· Tortosa · Tel. 977 449 648
BAIX EMPORDÀ
OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ
C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310
BEGUR
Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520
CALONGE - SANT ANTONI
Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge
Tel. 972 661 714
L' ESTARTIT
Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910
LA BISBAL DE L'EMPORDÀ
C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria)
Tel. 972 645 500
PALAFRUGELL
Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228
PALAMÓS
Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550
PALS
C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380
PLATJA D'ARÓ
Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Tel. 972 817 179
SANT FELIU DE GUÍXOLS
Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051
TORROELLA DE MONTGRÍ
C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180
BAIX LLOBREGAT
OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT
Ctra. Reial - N 340 · Tel. 93 685 24 00
CASTELLDEFELS
C/Pintor Serrasanta, 4 Tel. 93 635 27 27
COLLBATÓ
Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76
SANTA COLOMA DE CERVELLÓ
C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07
VALLIRANA
C/Major, 612 · Tel. 936 832 262
BAIX PENEDÈS
OFICINA DEL BAIX PENEDÈS
Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171
L'ARBOÇ
C/Major 37 · Tel. 977 167 725
CALAFELL
C/Sant pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141 COMA-RUGA
Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010
CUNIT
C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777
VENDRELL
Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292
BARCELONÈS
AEROPORT EL PRAT (T1)
Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704
BADALONA
C/Francesc Layret, 78-82 Tel. 93 483 29 90
BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME
Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Tel. 93 285 38 34
BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA
Pl.Catalunya, 17 soterrani
Tel. 93 285 38 34
BARCELONA - AMADEU BAGUES
Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34
BARCELONA - PALAU MOJA
C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994
BARCELONA - PALAU ROBERT
Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91
SANT ADRIÀ DE BESÒS
C/ Mare de deu del Carme, 115 Tel. 973 674 777
BERGUEDÀ
OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ
C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00
BAGÀ
C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099
CASTELLAR DE N'HUG
Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77
GÒSOL
Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055
LA POBLA DE LILLET
Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · Tel. 687 998 541
EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA
Pla del Pedraforca, s/n · Saldes Tel. 93 825 80 46
CERDANYA
OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA
Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà Tel. 972 140 665
ALP
C. Nord, s/n · Tel. 972 890 385 LLÍVIA
C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313 PUIGCERDÀ
Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542 CONCA DE BARBERÀ
L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ
Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220
MONTBLANC
Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733
SANTA COLOMA DE QUERALT
C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478
VIMBODÍ I POBLET
Monestir Poblet centre recepció Passeig Abat Conill, 9 · Poblet · Tel. 977 871 247 GARRAF
CUBELLES
Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00
SITGES
Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51 VILANOVA I LA GELTRÚ
Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17
Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00
GARRIGUES
OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES
Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques · Tel. 973 142 658
ARBECA
C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182
LA GRANADELLA
Pl. de la Indepència, 1· Tel. 973 094 101
GARROTXA
OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA
Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900
BESALÚ
C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240
OLOT
C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141
PRESES
Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904
SANT JOAN LES FONTS
C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507
VALL D'EN BAS
Ptge Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177
GIRONÈS
OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS
C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669
LLAGOSTERA
Pg. Romeu, 4-B · Tel. 972 832 322
OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA
Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001
MARESME
OFICINA DE TURISME DEL MARESME
Pl. Miquel Biada, 1· Mataró · Tel. 93 744 16 16
ALELLA
C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50
ARENYS DE MAR
C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39
CALDES D'ESTRAC
C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88
CALELLA
C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59
CANET DE MAR
Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Tel. 93 794 08 98
MALGRAT DE MAR
C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42
MATARÓ
C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98
MASNOU
Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34
SANT POL DE MAR
Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47
SANTA SUSANNA
Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08
PINEDA DE MAR
Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38
PALAFOLLS
Plaça del Fòrum Palatiolo, s/n Tel. 93 762 06 11
MOIANÈS
OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ
C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18
MONTSIÀ
OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ
Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371
ALCANAR
C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639
AMPOSTA
Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453
LA GALERA
C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339
Oficines de Turisme
SANT CARLES DE LA RÀPITA
Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060
LA SÈNIA
Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000
ULLDECONA
Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394
NOGUERA
OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA
Pg. Angel Guimerà 28-30 · Balaguer
Tel. 973 448 933
BALAGUER
Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 Tel. 973 445 194
LA BARONIA DE RIALB
C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234
OSONA
OFICINA DE TURISME D'OSONA
C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15
MANLLEU
Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76
PRATS DE LLUÇANÈS
Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00
RUPIT I PRUIT
Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03
TAVÈRNOLES
C/ de l'Esglèsia,1 Tel. 93 888 73 08
OFICINA DE TURISME DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU
C/ del Migdia, 1 · Viladrau Tel. 93 884 80 35
VIC
Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n Tel. 93 886 20 91
SEVA
C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12
PALLARS JUSSÀ
OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ
Passeig del Vall, 13 · Tremp · Tel. 973 653 470
ISONA I LA CONCA DELLÀ
C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062
LA POBLA DE SEGUR
Pl. del Ferrocarril s/n, · Tel. 973 680 257
PALLARS SOBIRÀ
OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ
Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002
ESTERRI D’ÀNEU
C/Major, 40 bis · Tel. 973626345
LLAVORSÍ
Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008
PLA DE L’ESTANY
BANYOLES
Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470
PLA D’URGELL
OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL
Av. Jaume I, 1 · Mollerussa · Tel. 973 603 997
PRIORAT
OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT
Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023
CORNUDELLA DE MONTSANT
C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000
MARGALEF
Areà de Lleure del Pont, s/n · Tel. 668 582 542
ULLDEMOLINS
Pl. de l’Esglèsia, 2 · Tel. 977 561 546
RIBERA D’EBRE
OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE
Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851
ASCÓ
Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583
SEGARRA
OF. DE TURISME DE LA SEGARRA
Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300
CERVERA
Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442
GUISSONA
C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414
SEGRIÀ
OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ
C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800
OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA
Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida · Tel. 973 248 840 OFICINA DE TURISME DE LLEIDA
C/ Major, bis · Tel. 973 700 319
OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA - SEU VELLA
Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653
SELVA
OFICINA DE TURISME DE LA SELVA
Pg. de Sant Salvador, 25-27 · Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161
ARBÚCIES
C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477
BLANES
Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348
CALDES DE MALAVELLA
C/ Vall·lobera · Tel. 972 480 103 HOSTALRIC
C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165
LLORET DE MAR
Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735
MAÇANET DE LA SELVA
C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005
SANT HILARI DE SACALM
Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686
TOSSA DE MAR
Av. Pelegri, 25 · Tel. 972 340 108
VILOBÍ D’ONYAR
Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955
SOLSONÈS
OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS
Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310
LA VALL DE LORD
Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181
RIPOLLÈS
CAMPRODÓN
C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010
SANT JOAN DE LES ABADESSES
Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599
SETCASES
Plaça Major, 1 · Tel. 972 136 089 VALL DE
RIBES
Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728
OFICINA DE TURISME DE RIPOLL
Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351
TARRAGONÈS
OFICINA DE TURISME DE
CATALUNYA A TARRAGONA
C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415
ALTAFULLA
Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426
LA PINEDA - VILASECA
Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362
SALOU
Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102
TARRAGONA
C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795
TERRA ALTA
GANDESA
Av. Catalunya · Tel. 977420 910
URGELL
OFICINA DE TURISME DE L’URGELL
C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707
AGRAMUNT
Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089
BELLPUIG
Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536
VALLBONA DE LES MONGES
C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500 VERDÚ
Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216
VALL D’ARAN
OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN
PasseIg dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801
ARTIES
C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759
BÒSSOST
Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157 LES
Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303
NAUT ARAN - SALARDÚ Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197
VIELHA
C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110
VALLÈS OCCIDENTAL
OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34
SANT CUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52
TERRASSA
Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19
VALLÈS ORIENTAL
GRANOLLERS
C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80
CALDES DE MONTBUI
Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40
LA ROCA VILLAGE
Complex La Roca Village · La Roca del Vallès · Tel. 93 842 39 00
SANT CELONI
Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93
Les Garrigues,
