TURISME CATALUNYA nº113 Maig 2024

IV FESTIVAL

Organyà

Els rapinyaires de la vall de Cabó

15 DE JUNY DE 2024

La Seu d’Urgell

Els ratpenats, uns grans bioindicadors

14 DE JUNY DE 2024

Sorribes de La Vansa

Riu de Bona i Sant Julià del Garrics

16 DE JUNY DE 2024

lluis@magazinepublicacions.com

anna@magazinepublicacions.com

media@magazinepublicacions.com

Foto de Portada: Plaça de Sant Joan de Solsona

En la present edició de maig-juny de Turisme Catalunya i Andorra pas a pas us portem noves propostes per inspirar-vos a explorar i gaudir de tot el que aquests territoris tenen per oferir. Des dels majestuosos parcs naturals catalans fins als paratges andorrans d’Ordino, reserva de la biosfera, passant per l’encant i l’acollida dels nuclis rurals més modestos de la Catalunya central. En les següents pàgines teniu la guia perfecta per a explorar i celebrar aquesta meravellosa temporada. A peu, en bicicleta, en cotxe. Patrimoni cultural, monuments, tradicions, natura, gastronomia, activitats familiars, turisme d’aventura, fires i festes. Tot amb una atenció especial a les experiències locals. Comencem!

Per obrir boca encetem aquesta edició parlant de la vintena de parcs naturals que tenim a Catalunya, cadascun amb les seves singularitats que els fan espais de visita obligada per als amants de la natura i l’excursionisme. En aquest número en destaquem quatre, un a cada demarcació. El de l’Alt Pirineu, que ocupa part del Pallars Sobirà i de l’Alt Urgell, no pas per ser el més gran, sinó pels seus impressionants paisatges i la seva extensa xarxa de camins per descobrir infinitat de racons i d’espècies protegides. De terres gironines hem triat el parc natural del Cap de Creus, amb un entorn terrestre i marí únic, amb cales amagades i penya-segats de vertigen. Del Montseny destaquen els seus boscos frondosos i els camins de muntanya, ideals per a una escapada perfecta per respirar natura pels quatre costats. I, finalment, el del Delta de l’Ebre, amb una extraordinària àrea de biodiversitat, especialment per als amants de l’observació d’aus i passejades en bicicleta entre llacunes i arrossars.

En aquesta edició de Turisme també us portem a la Costa Daurada amb diferents propostes. Així, a Altafulla us espera la XXVI edició del Tarraco Viva, el festival romà de Tarragona, amb recreacions històriques de legionaris. Per la seva banda, Calafell us convida a assistir a una nova Fira del Mar, un esdeveniment que recorda el passat mariner del municipi. Durant tot un cap de setmana s’han organitzat activitats per a tota la família i una arrossada popular, en el marc de la festa gastronòmica més veterana del municipi. “Viatge a l’Infant” és el nom del nou producte turístic-cultural que ha creat l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant per atreure un turisme familiar. Es tracta d’una experiència màgica inspirada en el famós conte de Saint-Exupéry que farà les delícies de grans i petits.

De les comarques lleidatanes aquest mes us proposem visitar Torregrossa, un poble amb encant i tradicions autèntiques, en una escapada perfecta per als amants de la història i la natura. I també amb aquests atractius us portem a Oliana, un municipi entre pantans camí del Pirineu amb propostes de caràcter cultural i nombrosos atractius naturals per practicar excursionisme, esports d’aventura i activitats aquàtiques, entre altres. Igual que al Pallars Sobirà, una comarca a la qual quan arribeu, hi trobareu cultura, gastronomia, un entorn predilecte i l’aventura més radical en un dels millors rius d’aigües braves de tota Europa, el Noguera Pallaresa

Marxem cap a la Catalunya central, on fem parada Balenyà, vila hospitalària de la comarca d’Osona que amaga un ric patrimoni històric, natural i cultural que captiva els visitants que s’endinsen en aquesta encisadora localitat, situada a peus del Montseny. Per als que busquin altres atractius, aquest mes suggerim una visita al Museu del Ter, a Manlleu, on podreu conèixer la història industrial de la comarca osonenca. I, a Manresa, teniu l’ExpoBages, una fira multisectorial que reuneix el millor de la comarca. Per la seva banda, Sallent us convida a les seves Enramades de Corpus, una festa tradicional que destaca per una espectacular decoració floral. I, per acabar amb propostes de Catalunya, dos museus. A la Jonquera, el museu de l’exili, un espai dedicat a la memòria, història i reflexió crítica que recorda els exilis provocats per la Guerra Civil d’Espanya i de Catalunya. A la Cerdanya, a Martinet i Montellà, teniu un altre museu, en aquest cas a l’aire lliure, també relacionat amb la Guerra Civil i el franquisme. Són els búnquers que va manar construir el dictador per combatre una incursió estrangera pel Pirineu. I no ens descuidem d’Andorra. Del país veí aquest mes us destaquem Ordino, una parròquia reserva de la biosfera que ha sabut conservar i respectar l’entorn natural i que us ofereix una gran diversitat de propostes perquè gaudiu del seu paisatge. Doncs tot aquest, és el nostre menú per aquest mes d’abril, que esperem que aprofiteu per fer turisme explorant Catalunya pas a pas. Ens retrobem al de maig amb noves propostes i noves rutes. Bon viatge!

Se S gr g ià

Gaarrigues

Noogu g era Pla d’Urgell Al Alta t a bagoorça Val d’ d A Aran

an ars à

Pallllaarrs Soobibirà à

Andorra Cerdanya r

Al A t Ur U gell ll

U Urge g ll l

So Solssonnès

Segarra

Beerg r ue u dà à

Ripoolllèès

Ll L uçanès anès

l t Em Empo p rddà

Baix

Connca c de e Ba Barb r erà

An A oi o a

Camp mp

Al t C Caamp p

Bages

Ta T r rrragon o ès g

Baaix i ès Pe P ne nedè d nedès Alt t

Província de TARRAGONA

Província de LLEIDA

Província de BARCELONA

Província de GIRONA

Principat D'ANDORRA

Alt Camp (Valls)

Baix Camp (Reus)

Baix Ebre (Tortosa)

Baix Penedès (El Vendrell)

Conca de Barberà (Montblanc)

Montsià (Amposta)

Priorat (Falset)

Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)

Tarragonès (Tarragona)

Terra Alta (Gandesa)

Pl P a de l’’Es E taany y

G Gironnès

Se S lvva

Pene n dès Ba B ix

Vall l ès s Occi c denttal a

Vallèès Orient n al a

Ll L ob o reggat t

Ga G rraf a Mo M ia

Baix Emmpoordà

Maresm s esm

B Barc

Barcelonès

Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.

Alta Ribagorça (Pont de Suert)

Alt Urgell (La Seu d'Urgell)

Cerdanya (Bellver de Cerdanya)

Garrigues (Les Borges Blanques)

Noguera (Balaguer)

Pallars Jussà (Tremp)

Pallars Sobirà (Sort)

Pla d'Urgell (Mollerussa)

Segarra (Cervera)

Segrià (Lleida)

Solsonès (Solsona)

Urgell (Tàrrega)

Val d'Aran (Vielha)

Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Anoia (Igualada)

Bages (Manresa)

Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)

Barcelonès (Barcelona)

Berguedà (Berga)

Garraf (Vilanova i la Geltrú)

Lluçanès (Prats de Lluçanès)

Maresme (Mataró)

Moianès (Moià)

Osona (Vic)

Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)

Vallès Oriental (Granollers)

Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.

Andorra (Andorra la Vella)

Alt Empordà (Figueres)

Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)

Cerdanya (Puigcerdà)

Garrotxa (Olot)

Gironès (Girona)

Pla de l'Estany (Banyoles)

Ripollès (Ripoll)

Selva (Sta. Coloma de Farners)

Garrotxa

Os O ona

Catalunya és parada obligada per als amants de la natura. Als parcs naturals catalans hi ha mamífers, rèptils, amfibis, insectes i molta altra fauna i flora per conèixer i estudiar. I és que a les terres catalanes hi ha 20 parcs naturals, entre els quals l’únic parc nacional de Catalunya, el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que compta amb rica flora i fauna, gairebé 200 estanys i unes cingleres imponents.

Un parc natural és un espai protegit que consisteix generalment en un territori d’una certa extensió i poc o molt habitat i explotat que presenta valors naturals de particular interès científic, educatiu i recreatiu.

Cada parc natural del país té un encant especial. El de l’Alt Pirineu és el més gran de Catalunya i està ple d’espècies amenaçades. El del Cadí-Moixeró té una enorme biodiversitat. Al del Cap de Creus hi trobem els penya-segats més impressionants del país. Collserola és el parc natural més a prop de Barcelona. El dels Ports és feréstec, hàbitat de la cabra salvatge. Al del Montgrí, illes Medes i Baix Ter hi ha un dels fons marins més impressionants. A l’Albera hi conviuen vegetacions ben diferents. El massís del Pedraforca és la muntanya emblemàtica dels excursionistes. El del Montseny és reserva de la biosfera. Montserrat és tot un símbol. Al bosc de Poblet hi ha l’única comunitat de roure reboll de tot Catalunya. A Sant Llorenç del

Munt i l’Obac hi ha un paisatge únic de cingles i monòlits de conglomerat rogenc. A la serra de Montsant hi trobem barrancs i cingleres i a la zona volcànica de la Garrotxa, amb la quarantena de cons volcànics, hi ha el millor exponent volcànic de la península Ibèrica. Per als amants dels ocells, a Catalunya hi ha el parc natural del Delta de l’Ebre, els Espais Naturals del Delta del Llobregat i els Aiguamolls de l’Empordà. I les últimes dues incorporacions: les capçaleres del Ter i del Freser i la Reserva Natural de Mas de Melons i Secans de Lleida.

De tots aquests tresors, aquest mes en destaquem quatre. Coneixeu-los.

Alt Pirineu

Situat entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, el parc natural de l’Alt Pirineu és el més gran de Catalunya i acull una gran varietat d’espècies protegides. Disposa d’una extensa xarxa de camins per descobrir-ne tots els racons. Compta amb un gran nombre d’espècies protegides, tant animals com vegetals, i una varietat en el paisatge que va des dels boscos mediterranis fins a la flora alpina. Pel que fa al paisatge, destaquen l’estany glacial de Certascan, el més extens del Pirineu, i la cigalera de l’obaga de Baleran, una de les cavitats més profundes de Catalunya. Però potser el més conegut és la Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya, tot un símbol.

Montseny

El massís del Montseny és parc natural i reserva mundial de la biosfera. El coronen cims com el turó de l’Home (1.706 metres) o el Matagalls (1.697 metres), i acull un patrimoni natural i cultural molt ric. Abasta parts de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental i el travessen els rius Congost, la Tordera i la riera Major. Una combinació que fa que la vegetació sigui riquíssima i tingui una fauna molt abundant. Del patrimoni cultural en destaquen les construccions megalítiques de la serra de l’Arca, la vil·la romana de Can Terrers, les moltes esglésies medievals, els nombrosos castells, els masos fortificats o el conjunt del Tagamanent

Cap de Creus

Situat a la part més oriental de la península Ibèrica, a l’Alt Empordà, es troba el parc natural de Cap de Creus, un espai de gran importància biològica, geològica i paisatgística, format per dues àrees diferenciades: la terrestre i la marítima. A més de l’inqüestionable valor biològic i geològic de la zona, destaca també l’excepcional bellesa paisatgística que ofereix: salvatge, variada i acolorida. Penya-segats abruptes, roques fosques solcades pel vent i la sal, illes i illots i cales recollides. El patrimoni arquitectònic del Cap de Creus és de primera magnitud. L’exemple més notable és el monestir de Sant Pere de Rodes, seu del centre d’informació del parc.

Delta de l’Ebre

El delta de l’Ebre és l’hàbitat aquàtic més important de Catalunya i presenta una riquíssima varietat d’ambients: riu, mar, badies, platges, dunes, salobrars, bosc de ribera, llacunes costaneres, illes fluvials i ullals. La confluència del medi marí i del continental afavoreix una elevada diversitat d’espècies de peixos. Quant als ocells, han estat citades més de 400 espècies i aplega algunes de les colònies més importants de la Mediterrània. El parc natural ofereix nombrosos itineraris per fer a peu, amb bicicleta, canoa o cavall, ja que compta amb moltes àrees d’interès, com l’Encanyissada, la Tancada, la punta de la Banya, l’illa de Buda, o la punta del Fangar.

El passat de Torregrossa es remunta a èpoques antigues, amb vestigis protohistòrics (des del Bronze final a època ibèrica) i romans en el seu terme i que donen testimoni de la seva llarga història. Del període Baix imperial és el Pou Bo, d’uns 15 mestres de fondària, a la sortida del poble, construït amb carreus de pedra calcària molt ben escairada, els murs dels quals es bastiren sobre arcs cecs de mig punt, i que hom data entre els segles IV i V dC. En època islàmica fou una població i fortalesa (documentada el 1079) al límit oriental del Valiat sarraí de Lleida (Termini Antiqui, 1172). Després la reconquesta, va ser administrada breument per un batlle reial. La senyoria fou donada per Alfons I als Cervera i, posteriorment, passà als Montsuar i, per descendència, als Argençola; als Rocabertí, marquesos d’Argençola i als Pignatelli de Belmonte

El seu patrimoni arquitectònic destaca pel conjunt de l’església de l’Assumpció (s. XVII) on es troba adossada la torre de la

vila closa (s. XII) i les restes de l’antic castell (s. XI, reformat el XVI) i que permet endinsar-se en la part medieval del poble. Torregrossa era originàriament una vila closa fortificada, al llarg d’un únic vial -carrer Major- on es trobava l’església, el castell i els habitatges.

La primitiva església de santa Maria, del segle XII, fou reformada al XVI. El temple actual (1679-1693), dedicada a l’Assumpció, amb façana renaixentista austera, destaca pel gran campanar, d’una trentena de metres d’alçada, iniciat el 1833 i acabat, definitivament, el 1909.

Del castell de Torregrossa només en resten els murs exteriors i el magnífic celler soterrat. Construït sobre restes presumiblement d’època romana, la fortalesa conserva un pany del mur de sabata del període andalusí (s. XI) sobre el que es bastiren els del castell reformat al segle XVI. El principal, amb el portal adovellat de mig punt i presidit pel blasó d’armes dels Montsuar-Arinyo i el posterior, amb restes d’elements arquitectònics renaixen-

tistes. Amb la desamortització, algunes parts i elements del castell s’integraren en habitatges particulars.

La Casa de la Vila es caracteritza per la seva simetria compositiva i per una austeritat ornamental només alterada per les balconades de fosa i per l’ús de pedra a la planta baixa. Les motllures de la porta principal (1909), presidida pel senyal heràldic de la vila, s’apropen estilísticament als motius decoratius modernistes com hauria pensat l’arquitecte Celestí Campmany en presentar un primer projecte el 1905.

Tot passejant pel poble de Torregrossa, destaquen altres edificacions, com Cal Farré (1774), Cal Jaumet (s. XVIII) amb l’arcada d’accés a l’antiga dula; Cal Salvia (s. XX), Cal Marxantet (Campmajó, s. XIX i XX), cal Xollat (període modernista) i Cal Marrens, exemple d’una casa d’indians a terres de Ponent.

Particularment, és destacable la capella votiva de Sant Roc, documentada originàriament al segle XVI. La façana, de línies

austeres, ve presidida per la porta d’accés (1703) on trobem una de les representacions més antigues del senyal heràldic municipal. D’una sola nau, fou reformada i eixamplada el 1929 i per la que, la façana posterior, s’adossà a habitatges particulars.

Margalef

El terme de Margalef, agregat al de Torregrossa i travessat per l’N-240, concentra un dels més importants conjunts arqueològics de Ponent, amb la necròpolis de La Pena (Bonze Final) o les restes d’un antic poblat iber, amb la troballa d’un ingent nombre de mostres ceràmiques, motlles de fosa i altres elements de distintes etapes protohistòriques.

Al turó de Margalef s’hi conserva la façana medieval de l’antiga església amb campanar d’espadanya i d’arcs apuntats. Lloc d’origen islàmic, estigué poblat fins al segle XVII.

En aquest mateix indret, podem visitar el palau de Margalef, una antiga construcció senyorial del segle XVIII, amb uns jardins excepcionals. Antiga residència dels Fiveller de Torres, després ducs d’Almenara Alta, és avui en dia un lloc de celebracions exclusives, amb una cuina acurada, tradicional i amb tocs d’innovació.

A tres quilòmetres de Torregrossa, en direcció a Lleida, a mà esquerra de la carretera de Margalef, hi trobem la Fonteta de Paradell. Conservada dempeus fins fa uns anys, actualment només se’n pot veure l’arcada d’accés, del segle XVIII. De totes maneres, ja s’ha endegat un projecte per restaurar-la, recuperar-la i integrar-la a l’entorn.

Paisatges protegits

si a la rotonda de Margalef N-240, agafem sentit contrari a Torregrossa, ens endinsarem a la zona coneguda com els Tossals de Margalef-La Pena. Amb el Tossal de l’Infern (al límit oriental del terme de Torregrossa) i amb una superfície d’unes 70 hectàrees, ambdós són espais protegits d’interès natural (PEIN). Són indrets de relleus suaus i tabulars, constituïts per antigues terrasses fluvials. Malgrat que el de Margalef ha patit les conseqüències dels treballs de roturació que n’han malmès una bona part; aquests paratges, en contrast a les terres agràries del voltant, conserven i preserven una important mostra tant de fauna autòctona com de vegetació semiàrida, fins i tot endèmica, on destaquen arbustos i una flora extraordinàriament interessant amb algunes espècies mediterranioestèpiques d’alt va-

lor i algunes de protegides, com la Fèrula locosii, la Malva trifida i la Bombycilaena discolor (cotonet), aquesta també al Tossal de l’Infern.

Festes i gastronomia

Si voleu veure Torregrossa en festes, hi haureu d’anar a mitjans d’agost o a mitjans de gener per celebrar la Festa Major d’estiu i d’hivern (o de sant Vicenç), respectivament i, a finals de desembre, la festa de Sant Roc Votat. També és molt recomanable la festa del Pou Bo, que cada any se celebra al mes de juliol i que reviu la vida quotidiana de la pagesia de finals del segle XIX, amb la representació de la llegenda del Pou Bo. Aquesta festa acull també una popular Fira d’Artesania

En aquestes celebracions és típic fer les orelletes, una mena de coques fines, trencadisses, cruixents primes i ensucrades i, posteriorment, fregides -per la seva grandària considerable- en cassoles grans. Els caragols a la llauna són part de la gastronomia de Torregrossa, així com la cassola de tros tradicional, amb cansalada i costella de porc, llonganissa, botifarra negra, caragols, patata, ceba, espinacs i albergínia.

En resum, Torregrossa és molt més que un simple nucli rural; és un destí que captiva als qui tenen el plaer de descobrir-lo. Amb la seva rica història, el seu paisatge exuberant, les seves festes animades i la seva gastronomia exquisida, Torregrossa és un lloc que convida a ser descobert. Així que no espereu més i planifiqueu la vostra pròxima escapada a aquest encantador racó de les terres de Lleida, Torregrossa us espera amb els braços oberts

Sigueu benvinguts i benvingudes!

Capella votiva de Sant Roc

terra de pantans camí del

Pirineu

Oliana es troba enmig d’una natura solcada de rius i fonts i nombrosos vestigis del patrimoni cultural. Una orografia accidentada en què el pas del Segre va crear congostos profunds s’ha convertit avui dia en terra de pantans. El nucli d’Oliana està situat al sud de l’embassament homònim i al nord del pantà de Rialb. Des del punt de vista patrimonial, destaquen els vestigis de l’església de Sant Andreu del Castell, l’antic pou de glaç o la font de la vila. Però a Oliana també podreu gaudir d’un entorn natural idíl·lic on practicar senderisme, cicloturisme, escalada i esports d’aventura.

La profusió de rius, utilitzats com a via de comunicació i provisió d’aigua, van fer possible que les valls d’Oliana fossin habitades des de la prehistòria. Més tard els romans es van establir al voltant de l’antic castell, gènesi de la població medieval. Vila closa durant l’edat mitjana, Oliana (Alt Urgell) encara conserva el traçat medieval, amb carrers estrets i les restes d’un portal. Al peu de la roca de les Hores es troben les ruïnes del castell d’Oliana i l’església de Sant Andreu del Castell, amb elements de tres èpoques diferents.

La situació estratègica d’Oliana sobre el camí que enllaçava el Pallars amb Solsona i Cardona va fer de la vila un indret força castigat durant la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió i la primera Guerra Carlina

Ja en ple segle XX el nom de la població ha estat molt vinculat al pantà que porta el seu nom, amb la presa i la central hidroelèctrica situades tres quilòmetres aigües amunt de la població, inaugurades l’any 1959.

El pantà de les arengades

El pantà d’Oliana és un embassament que pertany al riu Segre. L’embassament fou construït per les Forces Hidroelèctriques del Segre, aprofitant el grau d’Oliana. La capacitat del pantà és de 101 hm³ i el salt, amb una potència instal·lada de 37.800 kW, produeix en anys normals 100 milions de kWh. Una altra finalitat del pantà és regular els cabals del riu Segre i assegurar els regatges d’estiu dels canals d’Urgell L’embassament era conegut com el pantà de les arengades perquè els que hi treballa-

ven s’alimentaven d’arengades i bacallà, a causa del fred que feia. Per a la construcció del pantà, arribaren els pantaneros, treballadors vinguts sobretot d’Andalusia que vivien en una colònia als afores d’Oliana. El cabal del pantà no fou suficient i més tard es construí l’embassament de Rialb (1992-1999) deixant la població d’Oliana entre dos pantans.

Sant Andreu del Castell

Entre els llocs emblemàtics d’Oliana que poden visitar-se hi ha Sant Andreu del Castell, que és l’església romànica del poble antic La seva història està lligada a la del castell i de la primitiva vila d’Oliana. A part de ser la capella de la fortalesa complia funcions parroquials fins que la vila fou abandonada definitivament abans del XVI. Fou consagrada pel Bisbe d’Urgell cap a 1040. L’any 1978 va ser restaurada i oberta novament al culte.

Edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular que s’obre a la nau mitjançant un curt tram presbiteral. La nau és coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals.

També destaca la capella de Sant Jaume de Graell, una ermita de construcció moderna amb unes vistes magnífiques de l’horta i les serres que envolten Oliana. I la capella dels Àngels, del segle XIV, que acull la Mare de Déu dels Àngels, patrona d’Oliana.

La Font de la Vila

La Font de la Vila va ser la primera i durant molts anys l’única font del poble. En són característics els caps de pedra per on raja l’aigua. Els caps dels extrems són obres modernes, dels noranta i dos mil. Antigament, també servia d’abeurador dels animals que arrossegaven les tartanes i viatgers que passaven per Oliana. Oliana va ser temps enrere una vila closa, on una muralla i la disposició dels carrers tancaven el poble. Al nucli antic es conserva una de les arcades romàniques que feia d’entrada al poble. A la plaça del Lledoner és on es troba la casa de la vila Suportada per una part de la muralla medieval i arreglada per ser un excel·lent mirador, l’antiga casa de la vila té l’escut d’Oliana a la llinda.

El carrer Major d’Oliana ha acollit des dels seus inicis alguns dels emplaçaments més emblemàtics del poble com la casa del campaner, la casa del bandoler Ros d’Eroles, algun escorxador, un forn de xocolata, l’Ajuntament i fins i tot una presó

El Pou de Gel

Potser el més curiós del municipi és l’antic pou de gel, on s’emmagatzemava el glaç que s’obtenia de l’aigua gelada a les basses exteriors. Actualment, es pot visitar accedint-hi per un túnel, on hi ha una exposició permanent sobre pous de gel. El d’Oliana fa 5 metres de diàmetre i 5,5 d’alçada i és una construcció feta en vessant, semisoterrada, la meitat superior de la qual està coberta amb la terra del desmunt per aprofitar la seva capacitat aïllant. S’estima que data dels segles XVII i XVIII. A principis del segle XX, va començar a circular una contalla al voltant del pou de gel i era el fet que a Oliana els nadons venien d’allà. Encara hi ha memòria dels nens d’Oliana que s’acostaven al pou per escoltar els plors dels nounats.

Activitat al medi

A la plaça dels Lledoners, al nucli antic, es pot gaudir d’una bona panoràmica d’un territori camí del Pirineu que els excursionistes poden recórrer amb diversos itineraris, com els vells camins de la serra d’Oliana (els colls del Barrer, del Lloer –sobre la font de la Salut– o de les Guixeres). També hi ha diverses rutes cap a la serra d’Aubenç o la mateixa riba del pantà

Així mateix, a Oliana es poden practicar activitats aquàtiques com la navegació per rius i pantans, la pesca i l’escalada, a més d’altres esports d’aventura.

Festes i tradicions

L’estiu és un bon moment per gaudir dels atractius del municipi i els seus voltants (petits pobles, art, paisatge, gastronomia…). La festa major d’Oliana és a principis d’agost.

Cada 11 de setembre els olianesos i olianeses pugen a Sant Andreu del Castell a celebrar la Diada de Catalunya. Es fa una pujada tradicional a peu o en bicicleta, s’hi celebra una missa i es reparteixen pans entre tots els assistents.

La tardor és una bona temporada per als boletaires. Per Tots Sants s’organitza una fira als carrers i places de la vila on es troben artesans, ramaders i marxants de diversos sectors.

Per carnestoltes se celebra la matança del porc i el tradicional ranxo, un dinar popular a base de trumfos i botifarra que es reparteix el dimarts de carnaval entre la gent del poble.

Cada Divendres Sant, el municipi celebra la Passió Viva d’Oliana, que és la representació, en nou quadres plàstics, de diferents episodis de la Passió i mort de Jesús, disposats en llocs estratègics pels carrers i places de la vila

Més informació:

Tel. 973 470 035 ajuntament@oliana.cat www.ajuntamentoliana.cat www.camidelpirineu.cat

973 621 002

turisme@pallarssobira cat

turisme.pallarssobira.cat

Amb la col·laboració de:

El Pallars Sobirà és la comarca de les experiències totals, on pots viure des del relaxament més absolut fins a l’adrenalina màxima. D’entrada, la seva situació és estratègica, ja que limita al nord amb França, a l’est, amb el Principat d’Andorra, al sud, amb el Pallars Jussà i a l’oest, amb la Vall d’Aran. El Pallars Sobirà no te l’acabaràs: quan arribes, hi trobes cultura, gastronomia, un entorn predilecte i l’aventura més radical en un dels millors rius d’aigües braves de tota Europa, el Noguera Pallaresa. En aquesta terra t’oferim moltes possibilitats. En un cap de setmana, durant un pont o a les vacances, és un plaer per al visitant apropar-se a la comarca que acull l’únic parc nacional de Catalunya, el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el parc natural més gran de Catalunya, el parc natural de l’Alt Pirineu. Un enclavament inigualable d’alta muntanya, on relaxar-te i fer senderisme a la teva mida i, si ho desitges, viure les experiències més radicals i emocions més fortes amb el ràfting, el piragüisme o l’hidrospeed. De fet, aquesta és una terra salvatge tant pel que fa a la natura com a les vivències i la cultura popular, que encara perdura. En concret, ens referim a les experiències culturals que hi tenen lloc, com el Ball de la Passa, la famosa xolla, la pujada de bestiar a la muntanya, les baixades de falles, festes majors, fires i la baixada dels ramats, així com les visites als nostres museus i espais culturals, que ens traslladen a altres temps. Venir al Pallars Sobirà és viatjar al passat de Catalunya i veure’l en directe.

En aquest territori, perfecte per a una escapada familiar, pots sorprendre el teu paladar a base de cuina pallaresa, amb plats com la vianda o l’amanida de xicoies, i productes com el tupí o la girella, i ho pots acompanyar tot amb una copa del vi procedent de les vinyes situades més al nord de Catalunya. Sempre reconforta conèixer altres zones i aquesta té moltes coses a ensenyar-te. La gent de la zona s’hi bolca quan ve algú nou. Viu les nostres aigües i el nostre riu al 100% amb els esports aquàtics. Si ets d’aquells als qui els agrada l’hivern, l’esquí és perfecte, però si en comptes de lliscar vols trepitjar, el millor són les raquetes de neu. I l’endemà, pots visitar pobles amb història, els seus carrers i fer fotos a la gran quantitat de petites ermites que hi trobaràs i als seus ponts romànics, que constitueixen un llegat intacte. Vine en família, amb amics, d’escapada en parella, sol o sola, per fer esport o un retir. Vine i torna. T’esperen l’estany glacial més gran dels Pirineus, l’Estany de Certascan; el poble habitat més alt del principat, Rubió; i el sostre de Catalunya, el cim més alt, la mítica Pica d’Estats. En definitiva, cultura, natura i aventura radical en una comarca que t’espera amb els braços oberts Per

a ciutat combina atractius patrimonials, com el passeig per les muralles o l’església gòtica de Santa Maria; culturals, com el festival Encontats o la fira medieval de l’Harpia; i naturals, com els secans de Mormur o la Bultra, el bosc de ribera on us podeu endinsar de camí cap a l’antic monestir cistercenc de les Franqueses. A més, Balaguer compta amb diferents equipaments com el Museu de la Noguera i el Centre d’Interpretació de l’Or del Segre per entendre d’una manera diferent el passat del municipi. Prepareu-vos per gaudir una experiència autèntica!

L’Oficina de Turisme, ubicada al Museu de la Noguera, ofereix diferents rutes per descobrir la ciutat. Una d’elles, la ruta literària, mostra la ciutat a través dels ulls d’autors com Teresa Pàmies, Josep Vallverdú o Francesc Puigpelat. També hi ha dues rutes per visitar la ciutat amb els més petits, “Ens fem una selfie” i “Els tresors perduts”. Amb elles, els intrèpids exploradors que ens visitin podran gaudir experiències difícilment repetibles: des de trobar or dins el riu Segre envoltats d’ànecs, bernats pescaires o esplugabous, fins a reproduir la vigilància medieval de la ciutat passejant pel pas de guàrdia de les

seves muralles a nou metres d’alçada. Els atractius patrimonials de Balaguer són nombrosos. El centre històric es pot recórrer a l’ombra dels porxos medievals i amb les muralles gòtiques com a teló de fons. Al capdamunt, l’església gòtica de Santa Maria domina la ciutat.

La llum que es filtra a través dels vitralls tenyeix amb blaus i vermells més de siscents anys d’història. Al seu costat, separat per l’escarpat barranc del Torrent, hi ha l’altre gran temple de Balaguer, la Basílica del Sant Crist. A l’interior hi reposa una còpia de la imatge que, segons la llegenda, va arribar des del Pròxim Orient remuntant el Segre al segle XIV. El passat islàmic és molt important a Balaguer i la converteix en una ciutat amb característiques úniques. Entre les dues esglésies hi ha les restes de l’antic castell de la ciutat. Abans de l’arribada dels cristians era el palau musulmà de la Suda, finament decorat amb guixeries i materials portats des d’Orient. Els comtes d’Urgell el van convertir en la seva residència principal anomenant-lo Castell Formós i el van decorar amb ceràmica comprada als artesans moriscs de Manises i Paterna. Darrere del Sant Crist s’hi localitzen els orígens de Ba-

laguer, al jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, la gran ciutat de temps andalusins que van aixecar els àrabs i berbers en arribar a aquestes terres. Els materials que els arqueòlegs han localitzat en les diferents excavacions es poden veure al Museu de la Noguera on el visitant podrà experimentar com vivien els habitants d’Al-Àndalus, quina vaixella utilitzaven, com eren les seves cases, com s’enterraven... A l’altre costat del riu, ubicat en un antic molí fariner, hi ha el Centre d’Interpretació de l’Or del Segre, un equipament únic a Catalunya on els visitants es convertiran en buscadors d’or. Les aigües del Segre, des de temps andalusins, van ser explotades per a treure’n or!

A Balaguer els visitants també podran recórrer la història a través de la cuina local caracteritzada pels productes de temporada. Per Carnaval, el plat típic és l’olla amb congre sec, arròs, patates i mongetes seques. La importància històrica dels grans camps de cereal a la Noguera ha fossilitzat receptes típiques de temps passats, com els panadons d’espinacs o la coca amb samfaina.

I no us oblideu de tastar els caragols a la gormanda o a la llauna acompanyats amb allioli o vinagreta picant.

A Balaguer, els cultius de secà com l’olivera també han estat importants, ja que ha poblat els camps dels voltants deixant una xarxa de molins que fabriquen un oli de molta qualitat. Tot això acompanyat amb vi de la D.O. Costers del Segre elaborat a la zona de Balaguer, als cellers del Castell del Remei o Costers del Sió. Un vi que recorda la terra d’on ha sortit i el caràcter de la gent que l’ha veremat.

Entre les activitats destacades que s’organitzen a Balaguer hi ha la festa medieval de l’Harpia, l’Encontats, la Fira Q i moltes més. La festa medieval de l’Harpia se celebra entre finals de maig i principis de juny i la ciutat s’omple de cercaviles, tendes i tavernes a l’aire lliure. Durant tres dies Balaguer retrocedeix en el temps per recordar l’època en què va ser capital del comtat d’Urgell. A la primavera, Balaguer també organitza la Fira Q, una fira on s’integren els diferents sectors econòmics de la ciutat, com són, el comerç i serveis, la construcció i l’habitatge, el producte de proximitat, la restauració i l’oci, mitjançant diferents expositors i activitats. Tot això amb el segell de qualitat que ha caracteritzat la fira durant els darrers anys.

Al mes de setembre té lloc l’Encontats, un mercat de contes i llibres il·lustrats adreçat a públic familiar. En aquest esdeveniment els contes i les històries fantàstiques inunden els carrers del centre històric de Balaguer. A l’En-

contats els visitants poden escoltar contes mentre passegen pel carrer, fer activitats i tallers de tot tipus, comprar les darreres novetats de llibres infantils i, sobretot, impregnar-se de la fantasia que durant tot el dia inunda el centre de la ciutat. Dins el marc de l’Encontats se celebra la Nit de Llegendes, una nit màgica en què es llegiran les narracions guanyadores dels Premis Zyriab de l’any en curs.

Juntament amb tots els seus atractius turístics, Balaguer és també un nus de comunicacions, ofereix nombrosos serveis d’allotjament i restauració i, per la seva situació, permet desplaçar-se ràpidament a diversos punts de la comarca. La situació de Balaguer permet explorar tota la comarca, anar a veure els estels al Parc Astronòmic del Montsec —un dels millors cels del món—, gaudir del turisme actiu (escalada, senderisme, parapent, barranquisme...) i descobrir els castells, les esglésies i tot el patrimoni amagat de la Noguera

Per a més informació:

TURISME DE BALAGUER turisme@balaguer.cat Tel. 973 44 51 94 www.balaguer.cat

Balaguer compta amb molts atractius, no perdis l’oportunitat de passejar a l’ombra dels porxos medievals, visitar l’església de Santa Maria i contemplar les magnífiques vistes de la ciutat des de les muralles gòtiques

Les Borges Blanques és la capital de les Garrigues i la catalana de l’oli, un reconeixement guanyat a pols per la seva llarga trajectòria. A mitjan segle XIX va arribar l’expansió de l’oli que acompanyaria el futur creixement de la vila fins a l’actualitat. Com a dada, destaca el fet que l’any 1918 al municipi hi havia 62 molins i 90 premses hidràuliques per produir l’or líquid.

I és que a les Borges Blanques tot gira al voltant de l’oli, i per conèixer-la, és imperatiu visitar la Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra i les Garrigues.

Aquest esdeveniment destaca la salut i la dieta mediterrània, incentivant el consum i la cultura de l’oli, un element central a la taula local.

Més enllà de les oliveres i or líquid, les Borges Blanques ofereix una àmplia gamma d’atractius. Encerclada per la plana regada pel canal d’Urgell i els altiplans de la Depressió Central, el seu paisatge és divers i fascinant. L’origen del poble es remunta a un antic castell ibèric, resistint les dominacions romana, visigòtica i musulmana. El nom sembla derivar dels sarraïns, que veien les borges com a torres, mentre que el qualificatiu de “blanques” fa referència a les pedreres de materials calcaris.

XVII, un monòlit dedicat al pagès de les Garrigues, un monument a la sardana, un a Francesc Macià, un altre a les víctimes garriguenques de Mauthausen i alguns dels arcs i columnes originaris de l’antic claustre del convent del Carme, enderrocat el 1974.

La plaça del Primer d’Octubre, amb àmplies porxades formades per 51 arcades que sostenen els 39 edificis que la componen. Alguns són casals notables amb elements renaixentistes dels segles XVII i XVIII. Sobre la llinda d’un dels balcons hi ha un escut que data de 1614 i també una gàrgola situada a la part superior d’un dels edificis. La plaça ha estat el marc del mercat ambulant i el motor comercial de la ciutat. El mercat setmanal s’hi celebra cada dimarts al matí des del 1336.

El palau del Marquès d’Olivart és l’edifici civil més important de les Borges Blanques. Hi destaca el tipus edificat organitzat en dos patis, les façanes exteriors i del pati de carruatges i les sales nobles de les plantes primera i segona. Aquest palau és un dels edificis més importants de la població, el qual va lligada al llinatge dels Olivart. Es diu que aquest palau tenia un pas soterrani d’evasió que comunicava amb el Terrall.

L’ermita de Sant Salvador, a 3,4 quilòmetres en direcció a Cervià, és una joia humil de l’arquitectura

romànica-gòtica. Al terme municipal destaquen els jaciments de pintures rupestres a la Balma de les Roques Guàrdies, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO i que constaten la presència humana a les Borges fa molts anys (6.500 anys abans del present). Si es desitja observar més jaciments arqueològics de la comarca és recomanable la visita al Museu Arqueològic que es troba al Palau Marqués d’Olivart, el qual també acull l’Ajuntament.

Amb excursions als Nou Salts del Canal d’Urgell, la Font Vella a prop de l’ermita de Sant Cristòfol i la zona dels Bessons inclosa al Pla d’Espais d’Interès Natural, les Borges Blanques revela la seva riquesa natural i cultural per als qui decideixin explorar-la.

La plaça del Primer d’Octubre, està formada amb 51 àmplies porxades arcades que sostenen els 39 edificis que la componen, alguns dels quals són casals notables amb elements renaixentistes dels segles XVII i XVIII

El campanar de l’església

parroquial de l’Assumpció de Maria arriba als 50 metres

L’Espai Macià: L’Espai Macià és un centre d’interpretació de la figura de Francesc Macià, amb arrels borgenques. A l’Espai Macià es mostra, comparteix, recupera, preserva i difon el patrimoni documental, gràfic, audiovisual i sentimental lligat a qui fou president de la Generalitat de Catalunya

Antic molí d’oli de Cal Gineret: És un Centre d’Interpretació de la Memòria Democràtica de la Guerra Civil, que s’ha museïtzat i s’hi ha incorporat un equipament audiovisual permanent per viure una experiència que recrea la història en primera persona d’una parella que vivia a les Borges l’any 1938. El molí és un dels 60 que existien antigament a les Borges Blanques.

L’espai, que va ser utilitzat com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil, és un edifici senyorial que està ubicat a la cruïlla del carrer la Font i el carrer Sant Pere. Amb la recuperació d’aquest equipament -en què s’ha deixat al descobert les voltes de canó existents-, les Borges Blanques ha volgut conservar el patrimoni històric i cultural del municipi, que passarà a formar part de la Ruta de l’Oli. Museu de Cal Pauet: Un Museu que recrea el paisatge de la nostra infantesa. Cal Pauet us fa reviure la vida col·legial dels anys 50 i 60, els jocs de carrer, l’escola, els llibres d’estudi, el cinema, els tebeos, la publicitat, les joguines... així fins a dos mil cinc-cents objectes per recordar... La memòria primera és l’última que es perd

Per a més informació: AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

Tel. 973 142 850 · ajuntament@lesborgesblanques.cat

A l’Espai Macià es mostra, comparteix, recupera, preserva i difon el patrimoni documental, gràfic, audiovisual i sentimental de Francesc Macià, qui fou president de la Generalitat de Catalunya

Guàrdies i Patrimoni Arqueològic

Cal Gineret

Les cabanes de volta

Espai d’Interès

L’Ermita de Castellots

Espai Macià

Canals d’Urgell

Parc de la Font Vella

El Terrall

La Plaça

La Capelleta

Museu arqueològic

L’església

Palau del

Natural els Bessons

Sant Salvador

Marquès d’Olivart

Roques

Al setembre canviem d’estació, entrem a la tardor. L’esclat dels tons marrons, grocs, ocres i vermells ens il·lumina la vista i ens fa voler estar més en contacte amb la natura. A la Segarra cada estació de l’any és una nova etapa on viure experiències diferents, tenir noves sensacions, gaudir de les bones vibracions de la natura i de la gent que ens espera, sempre, amb els braços oberts.

Us presentem cinc propostes que us deixaran el millor dels records i seran el motiu perfecte per repetir, una vegada i una altra.

Ruta de les dues Valls

Us proposem conèixer i gaudir de la Segarra al ritme que marquen les vostres cames. És així, amb calma, com arriben les descobertes i les emocions com les que trobareu si us endinseu per la Ruta de les Dues Valls que s’inicia en els pendents de les estivacions del Tossal Magre a Sant Guim de Freixenet i encaminen al ciclista o caminant a la vall de Freixenet i, al nord de la ruta, recorre els planells elevats que separen les valls del Sió i de l’Ondara a través d’un paisatge genuïnament segarrenc on abunden l’ordi el blat i els ametllers. Al llarg dels 23 quilòmetres de recorregut trobem elements destacables

del patrimoni de la Segarra com el celler cooperatiu de Sant Guim de Freixenet i Montfalcó Murallat. El obra de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell, mostra elements d’arrel gaudiniana i està relacionat amb el programa de desenvolupament agrari endegat per la Mancomunitat de Catalunya (1920).

Després de passar prop de l’església barroca de Sant Guim de la Rabassa casa senyorial d’Estaràs i de Sant Julià amb les parets romàniques i les sepultures amb les armes dels Vilallonga ens trobem amb Montfalcó Murallat.

Experiències entre vinyes

A la vall del Cercavins, al sud de la Segarra, hi trobareu la ruta del mateix nom. Es tracta d’un sender de 13 quilòmetres de recorregut que passa per un territori planer en què s’alternen clapes de bosc amb conreus de cereal, ametllers, oliveres i vinya.

A l’Ametlla de Segarra, just a la meitat del recorregut, el Celler Comalats elabora vins ecològics amb DO Costers del Segre, subzona Vall del Corb, i ofereix experiències adaptades als qui els visiten com passejades entre vinyes, visita al celler, degustació de vins i esmorzars i dinars entre vinyes.

Concurs de carabasses i Mostra de la Terra a Sedó

El primer diumenge d’octubre se celebra el Concurs de Carabasses de Sedó i la fira artesanal que porta per nom Mostra de la Terra de productes gastronòmics i artesanals de Km0.

En aquest petit poble del municipi de Torrefeta i Florejacs, el dia de la fira, s’hi pot trobar tota mena d’activitats lúdiques, culturals, gastronòmiques, tallers... i activitats pels més petits!

Pícnic tranquil a la vora d’una riera

Al nord de la comarca de la Segarra, al terme de Sanaüja, trobem una petita àrea de lleure on podrem dinar de pícnic. És l’anomenada Font de Ferro, al costat de la riera de Sanaüja.

El conjunt és molt acollidor i ben ombrejat; el formen la font, un salt d’aigua amb el seu petit gorg i la zona d’esbarjo amb taules, bancs i gronxadors per la mainada.

El seu nom li ve donat pel sulfat ferrós que dona el peculiar gust de ferro a l’aigua que brolla de la font.

Guissona és anomenada el Doll de la Segarra, un territori on el subsol té les capes freàtiques d’aigua molt a prop, per aquest motiu, un dels llocs més agradables per fer un pícnic són les Fonts de l’Estany, existents ja en època romana per donar aigua a l’antiga ciutat de Iesso, tant a les cases com als horts.

En aquests dos indrets de la Segarra podrem gaudir d’arbres, colors, fulles, olor d’humitat... gaudir de la tardor, palpar-la, sentir-la.

Festival de música del

Castell de Concabella

El castell de Concabella, en aquesta població de la Segarra, al municipi de Plans de Sió, cada tardor acull tres concerts de música de cambra que satisfan els oients més exigents.

Una programació atractiva i de qualitat, amb gran nom de l’escena catalana on es conjumina veterania, joventut i passió per la música.

Músics de renom internacional es donen cita els mesos d’octubre i novembre en el marc incomparable d’aquest castell

Gaudeix de la comarca de la Segarra amb cinc propostes que combinen esport, música, gastronomia i patrimoni

www.ccsegarra.cat

Platja de Badalona

El territori que configura la destinació turística de les comarques de Barcelona, entre la serra de Cadí i el mar Mediterrani, és únic i es caracteritza pels seus contrastos i la seva riquesa històrica i natural. Envoltant la ciutat de Barcelona, aquest territori, és una descoberta per a tots els viatgers curiosos que cerquen viure noves experiències singulars i autèntiques lluny del brogit de la gran ciutat a través de les seves marques turístiques: Costa Barcelona, Paisatges Barcelona i Pirineus de Barcelona.

Més informació: https://www.barcelonaesmoltmes.cat/

Una destinació sostenible

La Diputació de Barcelona i la destinació Barcelona s’han compromès amb la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 proclamats per l’Assemblea de les Nacions Unides. En aquest sentit, la destinació és la primera al món en tenir el segell Biosphere Platinum que reconeix el treball de l’administració pública i les empreses privades per assolir aquests objectius. A la destinació Barcelona hi ha actualment 1.043 empreses i entitats turístiques acreditades amb el programa Compromís per a la Sostenibilitat Turística Destinació Barcelona Biosphere i aposten per una gestió respectuosa amb el medi ambient, la cultura i el retorn social i econòmic de la ciutat i les comarques de Barcelona.

Més informació: www.barcelonaesmoltmes.cat/turisme-sostenible

COSTA BARCELONA: gaudeix de l’essència mediterrània

Amb sis comarques plenes d’atractius (Maresme, Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès, Vallès Oriental i Vallès Occidental), Costa Barcelona és una destinació que combina el turisme de sol i platja, el patrimoni monumental, la diversió, les compres i la possibilitat de fer esport. Tot inundat amb una llum única que convida a la contemplació i al contacte amb la natura.

Les extenses platges del Maresme, el Baix Llobregat i el Garraf són un lloc excel·lent per passejar, practicar activitats nàutiques o refrescar-se a les terrasses de les guinguetes. I les cales petites que s’amaguen entre el rocam, el cau somniat pels amants de la tranquil·litat i la pràctica del naturisme. I al vespre, el que ve més de gust és sopar productes locals en un restaurant del passeig marítim.

No et perdis les activitats que ofereixen els cellers de les denominacions d’origen Penedès i Alella. I si vols aprofitar els beneficis de les aigües termals, caminar per parcs i espais naturals o visitar pobles i ciutats amb encant, també ho trobaràs a Costa Barcelona, especialment al Vallès Oriental i al Vallès Occidental.

En definitiva, una zona propera i familiar, amb platges que disposen de tots els serveis i moltes opcions de qualitat per allotjar-t’hi.

Més informació: www.barcelonaesmoltmes.cat/costa-barcelona

Far de Calella

Fotografia de © Shutterstock

La Cripta Gaudí a Santa Coloma de Cervelló

Fotografia de © Gonzalo Sanguinetti-Diputació de Barcelona

Fotografia de © Albert Miró-Diputació de Barcelona

Montserrat

PAISATGES BARCELONA:

natura, gastronomia i tranquil·litat

Osona, el Moianès, el Bages i l’Anoia configuren Paisatges Barcelona, una destinació turística que s’estén pel centre de la província. Són quatre comarques plenes d’atractius naturals, patrimonials i gastronòmics que es troben molt a prop de la capital catalana.

Si t’agrada pujar a torres de guaita, recórrer claustres de monestirs o admirar talles romàniques, vitralls gòtics i muralles medievals, aquesta terra és ideal per a tu. També ho és si desitges tastar productes autòctons que només trobaràs aquí. I si vols gaudir de maridatges fantàstics, aposta pels vins de la DO Pla de Bages. Èxit garantit!

Més informació: www.barcelonaesmoltmes.cat/paisatges-barcelona

PIRINEUS BARCELONA:

alta muntanya i turisme actiu

La comarca del Berguedà es troba al nord de la província en un entorn natural excepcional i és un territori molt apreciat, tant pels apassionats de l’alta muntanya com per aquells que volen fer excursions més senzilles.

Amb nombrosos itineraris senyalitzats i una enorme biodiversitat, aquest territori ofereix paisatges encisadors que es poden descobrir fàcilment a peu o en bicicleta. Entre les rutes més llargues es troba el Camí dels Bons Homes, una de les propostes preferides pels esportistes aficionats a la història, ja que segueix les vies que feien servir els antics càtars francesos per cercar refugi a Catalunya. La joia de la corona, però, és la pujada al cim del Pedraforca, una travessa que queda reservada a muntanyencs amb experiència.

Al peu d’aquestes serralades es troba Berga, la capital de la comarca, una ciutat que té un patrimoni monumental notable. I ja que ets per la zona, val la pena que visitis alguna de les colònies industrials, espais museïtzats que ens recorden el passat industrial de la comarca.

Més informació:

Senderisme i rutes

Les comarques de Barcelona són la destinació ideal per als amants del senderisme i la natura. Pots trobar-hi tots els paisatges, des d’arran de mar fins a l’alta muntanya, sota un clima mediterrani i amb propostes per tot l’any. Grans rutes per etapes i atractius itineraris locals. Muntanyes màgiques, com Montserrat o el Pedraforca..., 14 parcs i espais naturals, una extensa xarxa de camins senyalitzats i rutes que entrellacen la natura, la cultura i la gastronomia. Tot plegat perquè gaudeixis d’un accés fàcil i sostenible a totes les comarques des de Barcelona.

La Xarxa de Parcs Naturals està formada per racons d’una gran bellesa. El Parc Natural del Montseny, per exemple, és un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus tan especial que la UNESCO l’ha declarat Reserva de la Biosfera. Però l’extraordinària biodiversitat que tens al teu abast a les comarques de Barcelona no s’acaba aquí: en total, són dotze els parcs naturals protegits pel seu gran valor paisatgístic, ecològic i cultural.

Més informació: www.barcelonaesmoltmes.cat/senderisme www.barcelonaesmoltmes.cat/natura

Propostes: www.barcelonaesmoltmes.cat/-/plans-de-natura-a-prop-debarcelona

Senderistes als Pirineus

Fotografia de © Gonzalo Sanguinetti-Diputació de Barcelona

Castell de Cardona

l sudoest de la comarca d’Osona, envoltat de paisatges verds i tranquil·litat rural, es troba el pintoresc municipi de Balenyà. Malgrat la seva modesta grandària, Balenyà amaga un ric patrimoni històric, natural i cultural que captiva els visitants que s’endinsen en aquesta encisadora localitat.

Conegut fins al 1991 com a Hostalets de Balenyà, és un petit municipi situat al sud de la Plana de Vic, al costat de l’antic camí de la Cerdanya. Els inicis del municipi es troben al voltant del santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda i les diverses cases de pagès disperses. Però quan podem parlar dels Hostalets de Balenyà com a tal és cap al 1553 (primera data on és citat) quan, al voltant de dos hostals per a traginers i viatgers situats al camí ral de Vic a Barcelona, s’hi comença a formar un petit nucli de població (d’aquí

prové el nom d’Hostalets). Aquest nucli gaudia d’una situació estratègica i privilegiada, a l’entrada del Congost i al capdamunt de la pujada de Sant Antoni.

Hostalets (anomenat popularment així) té a banda i banda dos blocs muntanyosos importants: a l’est el Montseny, amb el Matagalls en primer terme; mentre que a l’oest s’hi pot veure la serra de Fontderola, amb nombrosos cims d’anomenada a la zona com són el Roc de la Guàrdia, el Puigsagordi o, el Puig Castellar, el cim més alt de tot el terme i on s’han trobat diverses restes iberes. Nombrosos boscos, majoritàriament rouredes o pinedes, formen part també d’aquest bonic paisatge.

L’economia local és industrial, predominen els productes carnis i els derivats del porc De fet, el poble és conegut pels seus embotits de renom.

“Coneguda popularment com els Hostalets, Balenyà s’estén per la capçalera del riu Congost i s’enfila cap a la serralada del Puigsagordi. Terra de pas de carreters i traginers, aquesta vila va ser durant la Guerra Civil un dels principals camps d’aviació de la comarca d’Osona, i per això conserva un interessant patrimoni de refugis antiaeris avui visitables. El santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda i el bosc de la Sauva Negra, un espai natural protegit amb restes prehistòriques, són dos referents ineludibles per al visitant. Però, aquesta vila hospitalària en té més. Descobriu-los”.

La primera dada que tenim del nom de Balenyà és de l’any 955, i no és fins a més entrada en l’època medieval que al municipi se l’anomena Baleniano. No obstant això, s’han trobat dòlmens que demostren l’existència d’ocupació humana al terme en l’època neolítica

Patrimoni

El santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda és una església situada als afores de Balenyà i un monument estimat pels veïns. Probablement, es va començar a construir a partir de l’inici del segle VI i es va consagrar l’any 1083. Ha tingut diversos noms al llarg de la història i l’actual prové del segle XVIII, quan la població demanava a la verge protecció per les epidèmies de pesta.

Arquitectònicament, l’església és un compendi d’estils, des del romànic llombard, en

bona part del campanar o de la façana, fins al barroc en les pintures de l’altar major. Aquesta barreja d’estils és deguda al fet que l’església s’ha anat completant al llarg de la història. Conserva una bona part dels murs aixecats i del campanar, en el que s’afegí un nou pis al segle xv. El portal és de gust renaixentista

Refugi antiaeri

A uns 20 metres davant el santuari, a l’entrada frontal de l’antiga sagrera de Sant Fructuós de Balenyà es troba la Creu de Terme del municipi. És una creu barroca, de finals del segle XVII, de dues parts, injectada en plom i subjectada al pal amb una ànima de ferro.

Altres punts d’interès del municipi són l’aqüeducte de Barbat, d’època medieval, que permetia traspassar aigua d’una banda a l’altra del torrent de Güells, que en aquest espai marca els límits dels termes de Balenyà amb Tona.

Per la seva banda, la Font de Vall-llosera és una de les fonts que es troba més accessible des del nucli urbà. Però el que li dona un sentit especial és la presència d’un safareig Una construcció que ara ha quedat en desús, però que fins no fa massa anys era un lloc de trobada i convivència del municipi.

Un altre punt d’interès del municipi és l’edifici de la Pista, que és la seu de l’Ajuntament. Va ser dissenyat per l’arquitecte Enric Miralles el 1993, i té un aire modern, amb una estructura d’acer i formigó d’unes di mensions considerables. El 1994 va ser fi nalista del Premi FAD d’Arquitectura. El seu nom remet a l’antiga Pista, que va ser l’edifici més popular de Balenyà des de la postguerra fins a la fi de la dècada dels 80 del segle xx. Era un centre cívic d’allò més complet i molt estimat pels vilatans fins que va caure en desús.

Balenyà conserva un interessant patrimoni de refugis antiaeris avui visitables. I és que durant la Guerra Civil, aquesta vila va acollir un dels principals camps d’aviació de la comarca d’Osona. El refugi antiaeri de Can Moianès està situat davant de la masia del mateix nom i es tracta d’una construcció subterrània que consta de dues boques d’accés des d’on es descendeix a una galeria. En cada extrem, els dos primers trams són esglaonats, mentre que la part de la galeria és plana.

Està coberta amb volta de canó d’obra, amb els costats revestits amb morter.

El camp d’aviació de Balenyà i Tona va començar-se a construir la primavera de 1938, quan els veïns de la zona van ser convocats per a treballar-hi. Al voltant del camp es van construir un refugi antiaeri i diversos refugis elementals perquè el personal s’hi pogués protegir.

Natura

Per als amants de la natura, Balenyà ofereix un gran ventall d’opcions per connectar amb el medi ambient. El parc natural del Montseny es troba a escassa distància, brindant la possibilitat de realitzar excursions, senderisme i activitats de turisme actiu en un entorn privilegiat. Els paisatges rurals que envolten el municipi són perfectes per a passejades tranquil·les o rutes en bicicleta, permetent als visitants descobrir la bellesa natural i la serenor del camp català.

la Sauva Negra, una fageda que es troba al sud de Santa Maria Savall, entre els termes municipals de Centelles, Castellcir, Balenyà i Sant Martí de Centelles. Aquest és un bosc de 110 hectàrees d’extensió i d’una gran bellesa que està protegit dins del Pla d’Espais d’Interès Natural. Un dels punts més emblemàtics és la Font de Sauva Negra, una font d’aigües sulfuroses. El bosc també amaga la llegenda dels dimonis de Sauva Negra.

El Roc de la Guàrdia, també conegut com el Roc Gros, és un turó de 891 metres d’altura, i la muntanya emblemàtica de Balenyà. Té dos miradors: el del Montseny, amb vistes tant dels pobles de Balenyà i Centelles com del Tagamanent i del Matagalls; i el segon, des d’on es pot veure tota la plana de Vic, els cingles de Tavertet, el Prepirineu i el Pirineu. Una de les curiositats és una rosa dels vents que indica la situació de les grans muntanyes i serralades respecte a la posició de l’observador. Arribar a dalt el Roc Gros es converteix en una bonica excursió pels boscos de roure i pi típics de la zona.

Al Roc també es pot practicar l’escalada i disposa de nombrosos senders per anar cap a Tona, Puigsagordi, Centelles... És un dels punts més apreciats pels habitants de Balenyà. Per la festa del Roc de la Guàrdia, als volts de Nadal, els hostaletencs hi van a portar el tradicional pessebre, en un acte que s’engloba dins la Festa Major d’hivern i que és organitzat anualment pel Centre Excursionista de Balenyà

En definitiva, Balenyà és molt més que un simple destí turístic. És un lloc on el temps sembla haver-se aturat, on la història, la natura i la cultura es fusionen per oferir una experiència única i inoblidable a tots aquells que decideixin explorar els seus racons amagats

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE BALENYÀ

Plaça Josep Espona, s/n 08550 BALENYÀ

Tel. 938 898 385

Sant Miquel de Balenyà és un nucli de població de la comarca d’Osona situat a la falda del massís del Montseny. Actualment, pertany al municipi de Seva, del qual ocupa la part oest i forma una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Limita al sud amb el nucli de Sant Jaume de Viladrover (el Brull), al sud-oest amb Balenyà (Hostalets de Balenyà), a l’oest amb Tona, al nord-oest amb Malla i al nord-est amb Taradell. També se l’anomena Balenyà o Balenyà Estació

Història

Bona part de la seva història és comuna amb Balenyà, ja que els terrenys tenien els mateixos senyors. Sant Miquel de Balenyà formava part d’una gran propietat agrícola juntament amb els Hostalets de Balenyà, el Pla de Balenyà i Sant Fruitós de Balenyà (Mare de Déu de l’Ajuda).

Els primers documents escrits que parlen sobre els terrenys que ocupa el poble daten de l’any 944. El territori que actualment ocupa Sant Miquel de Balenyà formava part

d’una vil·la (extensa propietat agrícola) que ocupava banda i banda de la capçalera del riu Congost

La història del poble està molt lligada a tres esdeveniments importants: la línia del ferrocarril, la constitució de la parròquia i la formació de la Cooperativa de l’habitatge, que juntament amb la resta d’entitats que desenvolupen diverses activitats han treballat per l’engrandiment de Sant Miquel Balenyà i li han donat una identitat i unes característiques específiques pròpies

L’estació

L’estació de tren es va inaugurar el 8 de juliol de 1875. Formava part de la primera línia de tren de l’Estat que unia Barcelona amb les mines de carbó d’Ogassa o Sant Joan de les Abadesses. Aquest esdeveniment va ser decisiu per al creixement prop de l’estació.

Entre 1918 i 1922 es va anar creant el poble de Sant Miquel de Balenyà, un nucli d’habitatges per a ferroviaris i operaris en el tren i els magatzems d’oli i gra que va créixer a

recer de l’estació del ferrocarril. El progressiu increment de la població va portar el 1944 a una colla de vilatans a demanar al bisbat de Vic l’edificació d’una església.

L’església

Així doncs, es va començar l’església, projectada per l’arquitecte noucentista Josep M. Pericas, però va ser molt modificada en el transcurs de l’edificació, de tal manera que l’arquitecte no reconeixia l’obra com a seva. La construcció total va durar des de 1945 a 1953. L’edifici és de planta rectangular, una única nau i absis semicircular amb el campanar adossat a sud-oest.

d’un poble que es deia Balenyà, que pertanyia a quatre municipis: els Hostalets de Balenyà, Malla, Seva i el Brull. El fet d’estar partit en quatre municipis portava un munt de problemes a l’hora de poder emprendre iniciatives al poble i es donaven casos de gent que si es moria en una habitació o altra de la casa, havien de fer els tràmits en un ajuntament o l’altre.

Entre els anys 1990 i 1993, es van fer les accions necessàries per aconseguir la segregació dels quatre municipis per crear-ne un de

Les parets són de paredat, aprofitant pedra de la zona, i cadenes cantoneres amb pedra picada que abasten tota l’alçada. L’absis està arrebossat. El campanar de torre, amb rellotge, té el pis superior obert amb arcs de mig punt geminats i barana de balustres.

L’església de Sant Miquel de Balenyà ha esdevingut al llarg dels anys el centre del poble i on es fan la majoria de festes i celebracions.

La Cooperativa d’habitatges

Als voltants de l’any 1964, a partir de necessitats de treballadors de la zona de tenir un habitatge, a un preu assequible, es va formar una Cooperativa d’habitatges, que va ser la responsable del més gran creixement que ha tingut el poble fins a l’actualitat

Un municipi partit entre 4

El resultat de tot això va ser el naixement

nou, però es va acabar agregant tot el nucli al municipi de Seva, tot indicant que la solució del conflicte havia de ser la creació d’una entitat municipal descentralitzada. El tema es va aparcar.

L’any 1991 es va canviar el nom del poble pel de Sant Miquel de Balenyà, ja que es va dir que el de Balenyà era el que pertanyia al municipi dels Hostalets de Balenyà. Tot i això, els habitants de Sant Miquel de Balenyà i tots els dels pobles veïns l’han seguit anomenant Balenyà o Balenyà Estació, que són els noms pels quals s’ha conegut des de la seva creació.

Els darrers anys hi ha hagut un nou impuls en la construcció, però aquesta vegada empès per constructors privats, que ha fet que arribessin al poble nous veïns provinents del Vallès i de l’àrea del Barcelonès, principalment. Aquesta població, juntament amb gent del poble que no han parat mai de fer

activitats, estan donant un nou impuls a les reivindicacions de serveis per a Balenyà També s’ha creat un nou grup esportiu en el poble, és un equip de futbol i el seu nom és UUEE Sant Miquel de Balenyà.

L’any 2009 es va fer una consulta popular no vinculant, per tornar a optar a tenir una EMD (Entitat Municipal Descentralitzada), i el setembre de 2012 l’Ajuntament de Seva va aprovar per majoria absoluta que Sant Miquel de Balenyà fos una EMD

Els dies 17 i 19 de juny de 2022 es va celebrar una consulta popular sobre si mantenir Sant Miquel de Balenyà o substituir el nom per Balenyà de l’Estació. Amb un 29,53% de participació, l’opció guanyadora fou Sant Miquel de Balenyà, que va obtenir el 69% dels vots.

Entorn natural

Situat als peus del massís del Montseny, Sant Miquel de Balenyà és un paradís per als amants de la natura i les activitats a l’aire lliure. El poble està envoltat de boscos densos, rius cristal·lins i camins rurals que conviden a passejar i explorar. Els senderistes trobaran una àmplia xarxa de senders que els portaran a través de paisatges espectaculars i pobles pintorescs. Una ruta popular és la caminada fins a la Font de Balenyà, un lloc idíl·lic envoltat de natura.

Festes i tradicions

Sant Miquel de Balenyà celebra diverses festes i tradicions al llarg de l’any que reflecteixen la seva rica cultura i la seva comunitat unida La festa major, en honor a Sant Miquel dels Sants se celebra al juliol, quan també té lloc la trobada gegantera

Altres festes destacades del municipi són els Tres Tombs, les Caramelles, la Setmana de la Gent Gran i la Festa dels Avis, Sant Joan i la Flama del Canigó, i la Marxa BTT Portes del Montseny, entre altres.

Un poble

petit,

però amb una gran activitat. Descobriu-lo!

“Situat als peus del Montseny, el municipi, envoltat de boscos i rius cristal·lins, és un paradís per als amants de la natura i les activitats a l’aire lliure”

DESCOBREIX EL MUSEU DEL TER

El Museu del Ter és un espai dinàmic instal·lat al costat del riu Ter al seu pas per Manlleu (Osona). Ofereix als seus visitants 1.500 m² d’exposicions i un gran nombre d’activitats per conèixer el singular procés d’industrialització d’aquest racó de la Catalunya interior i la biodiversitat dels rius mediterranis. Situat al Passeig del Ter, a l’antiga fàbrica de Can Sanglas, el Museu del Ter dona testimoni de la vitalitat industrial del Ter mitjà, protagonista de la industrialització en dos dels sectors productius més representatius: el tèxtil i les construccions mecàniques. El Museu del Ter també acull el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), dedicat l’educació i la sensibilització ambiental, així com a la custòdia fluvial i la recerca en rius mediterranis.

El Museu del Ter ocupa l’antiga fàbrica de filatura de cotó de Can Sanglas, del 1841. Es tracta d’un edifici representatiu de l’arquitectura industrial que omple les vores del Ter a la comarca d’Osona. A can Sanglas acaba el canal industrial de Manlleu —un dels més emblemàtics de la industrialització catalana— després d’un recorregut de gairebé dos quilòmetres, en un espectacular

entorn fluvial. Encara avui l’aigua del canal fa funcionar dues turbines visitables, entre les quals cal destacar una veritable joia del patrimoni industrial català: una turbina Fontaine, instal·lada cap a l’any 1860. Ginys hidràulics com aquest van ser protagonistes del procés d’industrialització de la Catalunya interior. La turbina Fontaine de Can Sanglas va ser la cinquena que la casa Planas de Girona va instal·lar a Catalunya i un dels primers motors hidràulics de Manlleu. Un cop restaurada torna a funcionar i permet al visitant gaudir de la força de l’aigua i posar en marxa màquines de la filatura gràcies a un sistema d’embarrats.

El Museu ofereix als seus visitants 1.500 m2 d’exposicions i una programació regular d’activitats i propostes per a tots els públics. Jocs de pistes, visites teatralitzades, tallers, visites guiades, activitats de natura, entre d’altres, constitueixen el seu programa. El seu objectiu és fer conèixer, d’una banda, el singular procés d’industrialització d’aquest racó de la Catalunya interior a la vora del Ter i també la biodiversitat del nostre riu i dels altres rius mediterranis

Activitats per a tots els públics

ELS DIUMENGES A LA VORA DEL TER

Cada

diumenge

a les 11h

Primer diumenge de mes

LA COLÒNIA RUSIÑOL

#MANLLEU

Explicarem l’evolució històrica de la colònia tot fent referència a aspectes econòmics, polítics i socials que n’han caracteritzat l’evolució, així com la seva relació amb l’artista modernista Santiago Rusiñol. Visitarem la fàbrica de latura, la turbina en funcionament i el pis del director i explicarem d’altres com la cooperativa, l’escola, la cantina, els horts, l’església i els habitatges tots ells desapareguts.

Segon diumenge de mes

OBSERVACIÓ D’OCELLS DE RIU #MANLLEU

Farem un recorregut a la vora del Ter per identi car amb els binocles els ocells que puguem veure. Parlarem de les seves migracions, explicarem algunes característiques dels ocells que ens trobem i explicarem quines adaptacions tenen per alimentar-se i reproduir-se. Us recomanem que porteu binocles

Tercer diumenge de mes

LA COLÒNIA TÈXTIL DE BORGONYÀ

visita guiada

De 8 a 18 anys: 3,5€

Punt de trobada: a la Colònia Rusiñol davant la fàbrica (sortida 68 de la C-17 i continuar en direcció a Manlleu per la ctra. BV-4608

1.30h

Activitat: sortida 4€

De 8 a 18 anys: 2,5€

Punt de trobada: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2. Manlleu

Visitarem la colònia tèxtil Fabra i Coats, d’origen escocès i declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Explicarem la seva història, ens xarem en la seva arquitectura, el seu urbanisme i en de nitiva, en tots els elements que la van convertir en una colònia de referència i una de les més importants de Catalunya. El teatre casino, les calderes, la resclosa, el camp de futbol i els jardins, seran alguns dels espais que veurem. Us recomanem que porteu calçat adequat.

Quart diumenge de mes

INVESTIGUEM L’ESTAT DE SALUT DEL RIU TER #MANLLEU

Adoptarem el paper d’investigadors i descobrirem els petits animals que viuen a l’aigua. Anirem a la vora del riu i agafarem una mostra dels invertebrats aquàtics, entrarem al laboratori i amb les lupes binoculars els identi carem. Finalment en farem un recompte i esbrinarem quin és l’estat de salut del riu.

Durada: 2.30h

Activitat: visita guiada 5,5€

De 8 a 18 anys: 3,5€

Punt de trobada: a la Colònia Borgonyà davant la fàbrica (sortida 77 de la C-17 i continuar direcció Borgonyà per la ctra. BV-5226) 1.15h taller

De 8 a 18 anys: 2,5€

Punt de trobada: Museu del Ter. Passeig del Ter, 2.

A tocar de les principals ciutats de Catalunya, hi ha guardat un gran secret. Amb la cara nord de Montserrat com a protagonista, el Bages és una joia rural amagada; un indret allunyat de les aglomeracions i desconegut per molts, que sorprèn per la seva autenticitat i caràcter.

isitar aquest territori és també trepitjar el terra d’un mar interior que va existir fa més de 40 milions d’anys i que va desaparèixer amb l’aixecament dels Pirineus. Aquest antic marc declarat Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central ens ha deixat en herència un ric patrimoni natural i geològic únic, que ha forjat paisatges de bosc i vinya increïbles, pobles on el temps s’atura, cultura, tradicions i una oferta enogastronòmica per seduir els sentits

Deixa’t acollir per la calidesa d’una autèntica casa rural i l’amabilitat dels seus amfitrions. Lluny de les presses, hi trobaràs una experiència magnífica per conèixer d’on ve allò que mengem i viure de primera mà la vida al camp Escolta el bosc, el silenci, la vinya... i reconnecta amb els teus. Gaudeix del paisatge, respira i agafa forces en aquest petit paradís rural.

El Bages és també terra de fires i festes tradicionals. Els Traginers de Balsareny, les Caramelles de Súria, les Enramades de Sallent, el Pessebre Vivent del Bages o la Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra són alguns exemples que no et pots perdre.

Ruta del vi de la DO Pla de Bages

La ruta del vi de la DO Pla de Bages és la primera ruta enoturística cultural de Catalunya, que ofereix un ampli ventall de propostes d’enoturisme cultural, actiu, gastronòmic i prèmium pensades per descobrir el territori, la cultura i el patrimoni vitivinícola del Pla de Bages.

Tresors a peu de vinya

De la mà dels cellers i experts, podràs endinsar-te entre milers de barraques i tines de pedra seca, d’una gran bellesa i simplicitat, que els agricultors van construir durant segles per vinificar a

peu de vinya. Des del 2018, la UNESCO ha reconegut l’art de la pedra seca com a patrimoni immaterial. Un testimoni excepcional del vigor que el conreu de la vinya ha tingut a la DO Pla de Bages, que avui elabora grans vins a partir de varietats autòctones com ara el picapoll i el mandó, fruit del sòl del Geoparc i l’excel·lent tasca dels petits cellers, nissagues de viticultors i cooperatives centenàries.

Una terra per tastar-la

La gastronomia del Bages és tot un descobriment. Al bell mig del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central, el Bages es troba en un territori privilegiat pel seu alt valor geològic, els seus paisatges excepcionals, les tradicions i l’estima de la gent que treballa la terra. Ingredients autèntics d’on només en pot sortir una gastronomia excel·lent. La pagesia bagenca ha sabut conservar fins als nostres dies productes singulars com l’albergínia blanca o les varietats locals de tomàquets, que trobaràs als mercats de proximitat de tota la comarca i als restaurants que aposten per la cuina quilòmetre zero

Per a més informació:

@bagesturisme @rutadopladebages

@rebostbages @geoparccatalunyacentral

“La ruta del vi de la DO Pla de Bages ofereix un ampli ventall de propostes d’enoturisme cultural, actiu, gastronòmic i prèmium per descobrir el territori”

Amb la col·laboració de

24, 25 i 26 de maig de 2024

El gran punt de trobada de la Catalunya Central.

Això és l’ ExpoBages. Una fira multisectorial de referència al territori, però també un gran esdeveniment popular que omple els carrers de Manresa d’activitat durant tot un cap de setmana del mes de maig. Del 24 al 26 de maig de 2024, la fira s’estendrà pels principals carrers del centre de Manresa i mostrarà l’oferta pròpia d’una fira multisectorial amb parades d’artesans durant tot el cap de setmana. Destaquen els sectors de l’automòbil, la salut i l’esport, el turisme, els serveis a les persones, l’alimentació i la tecnologia, entre altres. Un gran aparador de propostes que permet al públic tocar, tastar i conèixer en primera persona una infinitat de productes i serveis

Innovació i tecnologia a l’ExpoBages

Però l’ExpoBages és molt més!

La implicació d’entitats de la ciutat completa l’agenda de la fira amb tot tipus d’activitats culturals i d’oci. Activitats a l’aire lliure, tallers i jocs infantils, gastronomia... La part més lúdica de l’ExpoBages té propostes per a tots els públics, convertint la fira en una gran festa de la primavera a Manresa.

Després de la bona rebuda dels darrers anys, la comissió organitzadora ha tornat a apostar per impulsar el TecnoBages, aquest espai completament dedicat a la innovació tecnològica i l’aplicació de la tecnologia. Aquest comptarà amb diferents activitats dirigides a un públic professional i formatiu des del dilluns 20 fins al divendres 24, i activitats lúdiques pensades per a tots els públics el divendres 24 a la tarda i tot el cap de setmana del 25 i 26 de maig a la plaça Sant Domènec, en la que es podrà trobar realitat virtual, simuladors, escape rooms exteriors i més! Així la fira reestrenarà un espai cridat a ser l’aparador tecnològic de la comarca

Del 20 al 26 de maig Manresa

Així doncs, t’esperem del 20 al 26 de maig a Manresa, on podràs gaudir d’una fira i una ciutat que no et deixarà indiferent!

Trobaràs el programa d’activitats i més informació a: www.firamanresa.cat/expobages

es Enramades de Sallent és una festa d'arrels medievals que se celebra per les festes de Corpus, amb un clar origen religiós, prové de la tradició d'engalanar els carrers pel pas de la processó de Corpus. És una de les festes més representatives del patrimoni cultural de Sallent, declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.

Durant la festa, els principals carrers del centre de la vila i d'altres barris més allunyats, s'engalanen gràcies a l'esforç i imaginació de veïns i veïnes i associacions. El boix i els serrells de paper tradicionals han deixat pas a tota mena de materials que es combinen per transformar els carrers en un món de colors i sensacions on qualsevol classe de material és susceptible de convertir-se en una obra d'art gràcies a l'esforç i imaginació dels veïns i veïnes i dels Amics de les Enramades, entitat que manté viva la festa.

En destaca la ‘tradició dels embotits’, recreació dels personatges farcits de palla, defensors llegendaris de l'antiga vila emmurallada.

Des del dijous de Corpus 30 de maig i fins al dilluns 3 de juny, els carrers enramats estaran acompanyats d'activitats culturals i d'oci per a tots els gustos: concerts, espectacles infantils, concurs de pintura ràpida, tornejos esportius, espectacles teatrals, cultura popular, visites guiades i un llarg etcètera

Des del dijous de Corpus fins al dilluns 3 de juny els carrers de la vila s’engalanen oferint un món de colors i sensacions únic

Es pot consultar tot el programa d'activitats a www.sallentturisme.cat

Durant els dies d'Enramades, també podeu aprofitar per visitar els punts patrimonials més característics de Sallent. És el cas del centre d'interpretació i la casa Torres Amat, conjunt arquitectònic amb la "casa noble" burgesa on residia la família Torres i Amat, on es conserven objectes personals de sis generacions, com ara quadres, mobles i la magnífica biblioteca amb llibres d'alguns dels seus membres més destacats, com el bisbe Fèlix Torres i Amat. En aquest mateix edifici, situat a la riba del Llobregat, a la fàbrica de cal Torres, tingué lloc un dels primers episodis de la revolució industrial a Catalunya, amb la instal·lació del primer teler mecànic de tot l'estat. Actualment, hi ha el centre d'interpretació, on es pot visitar la zona de la turbina, la sala dels tallers i l'audiovisual que narra com va arribar des d'Anglaterra el primer teler mecànic del país.

Altres espais que es podran visitar durant les Enramades és el poblat ibèric el Cogulló, un recinte fortificat de 5000 m2 situat dalt d'un turó a 476 m. Declarat bé cultural d'interès nacional, és un dels jaciments ibèrics més importants de la Catalunya Central, datat del s.V aC i que s'abandona definitivament al s. I aC després d'una llarga ocupació de més de 400 anys. Va ser la capital de la tribu dels lacetans. Anualment es fan excavacions per descobrir i consolidar l'urbanisme intern i també el seu sistema defensiu del qual en destaquen quatre torres i un fossat.

El castell i l'església de Sant Esteve i Sant Sebastià, amb origen al s. X i situat a l'altra banda del riu Llobregat, davant del poblat ibèric, és un recinte amb una de les poques esglésies romàniques de planta circular de Catalunya que destaca per les seves grans dimensions.

El recinte, declarat bé cultural d’interès nacional, emmarca les nits dels dissabtes de juliol el cicle de ‘Concerts al Castell’, en un espai amb unes vistes excepcionals al pla del Bages i a la vila de Sallent.

Enguany s’ha iniciat el primer taller de pedra seca, on es durà a terme la restauració de diverses barraques de vinya per tal de crear una nova ruta circular que enllaçarà el centre del poble, les barraques ubicades a la zona del Serrat del Xipell i el Castell. Tornant als carrers de Sallent, trobem la ‘casa natal’ i el museu de Sant Antoni Maria Claret i Clarà, congregació dels missioners claretians que també podrem visitar. Gaudirem d'un modern centre d'interpretació que permet conèixer la vida i la influència del sant sallentí arreu del món, així com la cultura catalana del s. XIX.

Sallent també és coneguda per la ruta del romànic, pels edificis modernistes com Ca l'Arau, el bosc de ribera i els aiguamolls de la Corbatera o el canal medieval de la Síquia, així com per la Fàbrica de Cal Berenguer de Cabrianes on es pot visitar el motor de vaixell (propietat del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya) que feia funcionar els telers quan no hi havia prou cabal d'aigua al riu per fer funcionar la Turbina. I, finalment, el barri miner de la Botjosa, on la memòria històrica de l'obrerisme, l'anarquisme i la immigració hi juguen el paper principal. Aquest barri també alberga el centre de visitants del Geoparc de la Catalunya Central, per conèixer la singularitat dels orígens geològics, patrimonials i culturals del nostre territori

A més a més, tots aquests espais es poden visitar de forma regular i guiada cada mes. Podeu obtenir tota la informació a www.sallenturisme.cat Tel. 671 405 483

18 i 19 de MAIG

18 i 19 de MAIG

se suma un any més a Tarraco Viva amb representacions sobre les legions romanes

Tomàs Serra, a l’esquerra de la imatge; i una fotografia d’arxiu de què es podrà veure a Altafulla el pròxim 19 de maig. / Fotos: Tarraco Viva

La pineda de davant l’Era del Senyor tornarà a convertir-se el pròxim 19 de maig en la seu del festival Tarraco Viva a Altafulla. L’espai acollirà dues representacions de la vida de les legions romanes quan anaven a lluitar al front més enllà de la guerra pròpiament dita. És a dir, que se centrarà en el seu dia a dia als campaments, els seus àpats, les converses, les estones d’oci i d’entrenament o com s’ho feien per enviar cartes a les seves famílies. Es tracta d’una recreació fidel documentada i narrada per un historiador expert en la matèria i uns actors convenientment caracteritzats per dotar de realisme uns fets de fa més de dos mil anys. La primera, que començarà a les 12:30 hores, i que porta per títol “Visita comentada de la vida quotidiana dels legionaris romans”, es basarà en una recreació comentada de la vida d’un soldat romà en el seu espai d’entrenament, de guàrdies i d’altres serveis; mentre que la segona, prevista a les 13:30 hores, amb el

títol “Recreació històrica de la vida quotidiana dels legionaris romans”, se centrarà en la vida dels soldats més enllà del camp de batalla i del que feien en el seu temps lliure.

A Altafulla aquestes recreacions atrauen sempre un públic nombrós, àvid de conèixer i passar una bona estona descobrint curiositats d’aquella època llunyana. És per això que des de la regidoria de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica, el seu titular, Tomàs Serra, es mostra satisfet de tornar a acollir aquesta petita mostra del festival

El festival Tarraco Viva, que s’allargarà fins al 26 de maig, compleix enguany 26 edicions amb el Mediterrani a l’antiguitat com a eix vertebrador. S’hi produiran uns 350 actes i 140 activitats diferents principalment a Tarragona ciutat però també a la resta del territori que un dia va formar part de la Tarraco més esplendorosa, com Altafulla mateix. L’assistència a les dues activitats a la pineda de davant l’Era del Senyor seran d’accés lliure

Oficina de Turisme d’Altafulla

Plaça dels Vents s/n T. +34

De Setmana Santa a octubre

n any més el municipi de Calafell es transforma en un paradís per als amants de la mar Mediterrània. La Fira del Mar, que enguany celebra la seva XX edició, tindrà lloc els pròxims dies 7, 8 i 9 de juny i és una oportunitat única per explorar el patrimoni marítim d’aquesta pintoresca localitat de la Costa Daurada i de gaudir de les seves delícies culinàries.

Els visitants són convidats a embarcar-se en un viatge sensorial a través dels estands de la fira, on una representació de les entitats vinculades amb el mar espera a ser descoberta.

El cor de la fira és la degustació del típic rossejat popular, vaixell insígnia de la gastronomia del municipi, i la seva subhasta de peix, tal com es feia antigament, on s’exhibeixen els millors exemplars del territori, sent un veritable espectacle pels sentits.

Per aquells que desitgen apropar-se encara més al món marítim de Calafell hi ha un seguit d’activitats i esdeveniments educatius disponibles, com

ara les visites guiades gratuïtes i amb reserva prèvia al Museu Casa Barral i al Centre d’Interpretació del Calafell pescador “La Confraria”

Per als gurmets, enguany com a novetat i amb col·laboració de l’Associació Grup d’Acció Local Costa Daurada, i les corporacions locals dels municipis costaners de la Costa Daurada, tindran lloc unes jornades gastronòmiques del peix de proximitat. Des del tradicional rossejat popular fins a plats més innovadors, els visitants podran delectar-se amb una autèntica experiència gastronòmica mediterrània.

D’altra banda, s’impartiran diversos tallers i showcooking a càrrec de personatges mediàtics, cuiners locals i no locals i d’un peixater que ensenyarà a descobrir diverses varietats de peixos, a netejar-los, tallar-los o cuinar-los.

A més de la seva oferta gastronòmica, la Fira del Mar de Calafell també ofereix una variada programació d’entreteniment, incloent-hi música en viu, tallers de Gyotaku, de pintura, de pesca de peixos ... i més activitats relacionades amb el mar, especialment per als més

petits. En definitiva, un festival animat que reflecteix l’alegria i l’hospitalitat de la gent de Calafell.

Així mateix, hi haurà la possibilitat de poder sortir a vogar en un llagut de la mà dels membres de les entitats Llaguts i/o Vogadors de Calafell, de veure una exhibició del bot salvavides, la trobada de vela llatina o el bateig de la barca Francisca de Calafell, entre altres actes.

En resum, la Fira del Mar de Calafell és una oportunitat per connectar amb la natura, la cultura i la comunitat local. Enmig dels colors vius, els sabors intensos i els sons alegres, es crea un espai on la bellesa del mar es fusiona amb l’esperit acollidor de Calafell, convidant a tots els qui hi participen a viure una experiència inoblidable Te la perdràs?

Més informació: OFICINA DE TURISME: C/ Sant Pere, 29-33 43820 CALAFELL (Tarragona) Tel. 977 699 141 informació@calafell.cat www.visit.calafell.cat

Envoltada de muntanyes i banyada pels rius Brugent i Francolí trobem La Riba, a les portes de les Muntanyes de Prades.

Municipi amb una llarga història paperera situat al límit de l’Alt Camp amb la Conca de Barberà i amb uns paratges naturals que cal descobrir.

Endinsa’t i coneix-la!!

MOLÍ DEL RACÓ

Segons els estudis arqueològics realitzats entre el 2016 i el 2018 la construcció del molí es va dur a terme entre mitjans i finals del segle XVIII. Es creu que és anterior al 1788. La planta baixa estava destinada a l’elaboració del paper. La primera planta

era on vivien els moliners, l’espai d’emmagatzematge i gestió del negoci

La segona planta era l’assecador, on es portaven els fulls de papers elaborats per assecar-los.

A finals del segle XVIII i durant el primer quart del XIX fou l’època d’esplendor del molí; moment en què es van realitzar diversos canvis en l’estructura i l’organització interna i externa del molí.

A finals del segle XIX s’inicia un període de crisi que acaba amb el cessament de l’activitat del molí i el seu abandó. És llavors quan es reconverteix en habitatges i en una part dels baixos s’hi instal·la l’escorxador municipal. Des del 2014 és propietat de l’Ajuntament i actualment hi està ubicat el Centre d’Interpretació “Els Camins de l’Aigua”.

La Riba, al segle XVIII, va viure la seva època daurada quant a la producció el paper. S’hi troben documentats vint-i-tres molins paperers que funcionaven gràcies als salts d’aigua del riu Brugent

Aquesta activitat va ser la que durant algunes generacions va deixar empremta en la història de la Riba, ja que molts veïns i veïnes del municipi hi treballaven, transformant els draps vells, teixits i espardanyots en fulls de paper

Aquesta història, que és la història de la Riba i dels ribetans, és la que trobem al Centre d’Interpretació “Els Camins de l’Aigua i el Paper”; espai museogràfic situat al Molí del Racó, antic molí paperer.

L’espai compta amb recursos multimèdia que ens ajuden a entendre com es treballava en el segle XVIII i l’expansió que va tenir la indústria paperera a la Riba; com també es pot veure l’evolució dels molins i la seva decadència amb l’entrada de la modernització provocada per la revolució industrial; ja que molts dels propietaris dels molins no van poder fer front a les despeses que això provocava i a l’espai necessari per encabir la maquinària nova i van haver d’acabar tancant les portes.

LES RUTES

DELS MOLINS

Els molins paperers de la Riba estan emplaçats en tres zones: vint-i-tres dins la població, deu a la riba del riu Brugent i set a la vora del riu Francolí.

La majoria dels deu molins paperers situats a la riba del riu Brugent, fora del nucli urbà, no estan dins el terme municipal de la Riba a causa de la frontera natural que estableix el riu. Però cal tenir en compte que els propietaris i llurs explotacions corresponien als habitants de la Riba.

Els set molins situats a la vora del riu Francolí són: Molí de l’Estret, Molí del Manxes, Molí els Capellans, Molí del Català, Molí de la Roca i Les Roixel·les.

Actualment, hi ha més d’una vintena de molins paperers que encara es conserven dins del nucli urbà; façanes de molins que es poden veure si se segueixen les dues rutes urbanes senyalitzades.

Sortint de la plaça Major comencen les Rutes Urbanes dels Molins. Es pot observar una rajola a terra amb dues fletxes, una de verda i una de vermella; els colors senyalitzen les dues rutes (la verda, la curta, i la vermella, la llarga).

El Brugent neix a les Muntanyes de Prades, dins el terme de Capafonts, a la Font de la Llúdriga, a uns 700 metres sobre el nivell del mar i desemboca al Francolí travessant tot el municipi de la Riba.

El seu recorregut és d’uns 16 km amb un cabal que varia força depenent de les pluges que es van produint al llarg del seu trajecte.

Al llarg del seu curs, el Brugent forma un conjunt de tolls i d’entre els més destacables cal esmentar el Toll dels Tres Termes, que rep aquest nom perquè és el límit natural dels termes de la Riba, Mont-ral i Rojals

Al seu pas per la Riba, el seu corrent és el límit natural del terme de la Riba amb el de Vilaverd.

Una característica important d’aquest riu és que té circulacions subterrànies, amb una elevada capacitat d’infiltració.

A la Riba, les fonts són un tret característic, n’hi ha més d’una cinquantena situades dins i fora del poble; però totes es troben a la vall del Brugent o a la riba dreta del Francolí

Per a més informació:

www.riba.cat

La Riba, en estar envoltada de muntanyes i amb dos rius que circumden el poble, ens ofereix la possibilitat de realitzar diferents rutes; a peu, amb bicicleta, amb amics, amb família ...

RUTA

DEL GR-7

El GR-7 és un sender de Gran Recorregut que surt d’Andorra fins a l’Estret de Gibraltar. És el primer sender de gran recorregut que es va senyalitzar a Espanya (es va iniciar el 1974) i tot el seu trajecte està abalisat amb senyals vermelles i blanques. Als trams que passen per la Riba són el 14 (Cabra del Camp – La Riba) i el 15 (La Riba – Mont-ral). El tram de la Riba és costerut i s’enfila cap a la Font de Pasqual i el Bosc Gran; endinsant-se a les Muntanyes de Prades pel Castell Dalmau, una roca d’uns quaranta metres d’alçada d’una gran bellesa.

LA RUTA DELS PAPERERS

El recorregut s’inicia a l’aiguabarreig del riu Brugent amb el Francolí, al cap de 200 m abandona el nucli urbà per endinsar-se a la Vall del riu Brugent per la Font del Mas, la qual ha estat un indret històric d’interacció entre l’home i la natura. En aquest punt travessa el riu i segueix per la riba esquerra del Brugent, passant a tocar del Molí del Mas i la Font del Molí Cal dir que aquest molí estava projectat com a museu paperer, però l’aiguat de 1994 va fer caure part de l’edifici així com el projecte museístic.

La ruta segueix paral·lela al riu Brugent, passant a tocar de l’antic Toll de la Dutxa, fins a arribar al Clot d’en Goda. Aquest és l’únic

reducte natural que va sobreviure al gran incendi forestal de 1986. Es tracta d’un paratge d’un alt valor natural i paisatgístic on es practica l’escalada en bloc. L’itinerari segueix pel Bosc del Clot d’en Goda fins al Toll dels Paperers on torna a travessar el riu.

El nom del toll ve del fet que en aquest indret existia una resclosa on es conduïa l’aigua que alimentava els molins paperers del poble de la Riba. L’itinerari continua a tocar de la séquia de la Font Gran fins a arriba-hi. Aquesta font, riquesa de la població de la Riba, té un cabal tan important que representa gairebé una tercera part del cabal mitjà del riu Brugent

El camí continua pel voral de la carretera TV-7044 passant pel davant del Refugi Els Masets fins a arribar al Cap de Riba. Un cop al nucli urbà, s’inicia el descens per la Costa Alta, coincidint pràcticament amb la ruta urbana dels molins paperers.

CAMÍ DE LA RIBA A FARENA

Itinerari lineal que va des de la Riba fins a Farena pel camí del Brugent. Tot i que el tram que recorre el terme de la Riba passa a una certa distància del riu, està ple d’indrets de gran bellesa com la Font de Pasqual, els Tres Pilans o el Torrent d’en Rull

Sender senyalitzat i classificat com ruta de tècnica moderada. Els llocs on la dificultat augmenta hi ha cordes i passarel·les per a poder seguir amb més seguretat

Text i fotos de turismelariba.cat

Punt d’Informació Municipal de Turisme: Carrer Major, 5 Telf. 977 87 60 20 turisme@riba.cat www.turismelariba.cat

Amb el suport de:

LA VALL DEL BRUGENT

“Viatge a l’Infant” és el nom del nou producte turístic-cultural que ha creat la Regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Es tracta d’una ruta a peu per l’Hospitalet de l’Infant, que transcorre pel Sender Litoral del Jonquet, que uneix les platges de l’Arenal i del Torn i que està guardonat amb la bandera Sender Blau.

Allò que caracteritza aquesta ruta és que

a fer un aterratge d’emergència al poble a causa del fort vent de mestral que bufava. Per aquesta raó, Saint-Exupéry, l’any 1932, va fer una estada de dos dies a l’Hospitalet de l’Infant.

La idea de crear un producte turístic al voltant de la història de l’aterratge que l’autor d’El Petit Príncep va fer a la costa de l’Hospitalet de l’Infant va sorgir l’any 2022 i s’ha materialitzat ara en aquesta “ruta innovadora, amb la qual s’oferirà durant tot l’any una experiència immersiva, transformadora i memorable”.

Al llarg del recorregut pel Sender Litoral del Jonquet, el que es proposarà a la gent serà participar en set dinàmiques que treballen el benestar personal i que posen en relleu valors com l’amor, l’amistat, la innocència, la gratitud, la tolerància... Uns valors que giren al voltant de la història d’El Petit Príncep i que es vol que s’associïn a l’Hospitalet de l’Infant.

Un exemple d’aquestes dinàmiques és la que ens proposa seure a la platja, tancar els ulls i parar atenció al que sentim al nostre voltant: el soroll de les onades del mar, la suau brisa a la cara, el cant dels ocells; i buscar un element que hi hagi al voltant que representi allò que ens fa especials. Un altre repte ens convida a donar les gràcies a algun dels membres del grup que ens acompanyen durant el recorregut o a altres persones que no són en aquell moment al nostre costat, a través d’un missatge de text, un àudio, etc. Qui vulgui participar en aquestes activitats i viure aquesta experiència, s’haurà d’adreçar a l’Oficina de Turisme per re-

collir el passaport del Viatge a l’Infant. Aquest passaport conté la informació sobre cadascun dels reptes que es plantegen: cada dinàmica ve acompanyada d’unes instruccions i d’un relat perquè els participants entenguin què s’ha de fer a cada punt de la ruta; i s’inclouen diferents illustracions que pretenen evocar l’entorn on es duu a terme cada repte plantejat. Després de superar cada repte, a cada punt de la ruta (senyalitzat amb un pilar de fusta), els participants podran segellar el passaport amb el senyal que hi trobaran tot ubicant la pàgina contra el símbol-segell i rascant-la amb el llapis.

Un cop hagin fet totes les activitats proposades i tinguin tots els segells al passaport que acrediten que les han completat, podran dirigir-se a l’Oficina de Turisme per rebre un obsequi, consistent en productes de marxandatge de Turisme l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors

El passaport estarà disponible en diferents idiomes: català, castellà, francès i anglès i conté una postal, perquè els partici pants, després d’haver fet aquest Viatge a l’Infant que com el llibre de SaintExupéry reivindica la in fància com un territori per a recuperar l’essencial, l’en viïn als seus éssers estimats i comparteixin aquesta experiència.

La vinculació d’El Petit Príncep amb l’Hospitalet de l’Infant va sortir a la llum l’any 2004, arran de la publicació al Diari de Tarragona d’un article de l’advocat i economista Francisco Merelo Barberà, titulat “El día que conocí a Saint-Exupéry en Vandellòs”, en què explicava el seu testimoni. L’any 2013, el periodista Javier Díaz va reprendre aquesta informació en un altre article publicat al mateix diari amb el títol “El Principito aterrizó en Vandellòs” i en un altre article l’any 2018 (“El aterrizaje forzoso de Saint-Exupéry en Vandellòs i l’Hospitalet”).

Més informació a: www.hospitalet-valldellors.cat

L’aviador i escriptor francès Saint-Exupéry va fer un aterratge d’emergència al poble l’any 1932 i ara l’Ajuntament vol promoure els valors de la seva obra

Posteriorment, Alfons Tejero, expert en la història del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, va estirar el fil i va aprofundir en la investigació, reconstruint documentalment aquest episodi històric. Així, va aconseguir esbrinar el punt de l’aterratge, el mes i l’any, quin avió pilotava, el lloc on va dinar Saint-Exupéry (l’hostal del número 33 de la Via Augusta), entre altres detalls

vila eminentment marinera, organitza durant tot l’any accions gastronòmiques adreçades a gurmets, productors i amants de la bona cuina.

Durant els mesos d’hivern us convidem a les Jornades Gastronòmiques de la Galera de la mà de la Confraria de Pescadors de Cambrils, i a l’Encarxofa’t, amb actes populars de degustació i concursos professionals organitzats per l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils.

Continuem a la primavera amb el Romesco Food & Drinks, el Concurs de Mestres Romescaires i les Jornades Gastronòmiques del Romesco, a banda de la Fira Artesana de la Cervesa i la Ruta de la Mar de Tapes, amb preus molt assequibles, que no us podeu perdre.

Engeguem la tardor amb el Festival del Vi i la Gastronomia, cinc dies de degustacions gastronòmiques, mostra de vins amb tastos guiats i actes enogastronòmics, que cada any compten amb milers de visitants.

Tanquem l’any amb la Festa de l’Oli Nou Verge Extra, de la mà de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, i la Festa amb Gust de Mar, on promocionem el peix fresc de la Llotja en un ambient molt distès al Port de Cambrils.

Durant l’any també s’organitzen showcookings en directe de la mà dels xefs cambrilencs, que viatgen pel món sota el paraigua de Tasting Spain, per consolidar que Cambrils és la capital gastronòmica de la Costa Daurada

Sigueu benvinguts!

Descobreix el Museu de l’Exili,

llegat de la memòria democràtica

El Museu Memorial de l’Exili (MUME) és el primer equipament museístic dedicat a preservar la memòria i el llegat de l’exili republicà causat per la Guerra Civil Espanyola. Ubicat a la Jonquera, el pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats, el MUME és un espai per a la memòria i la història. Un projecte que no només es limita a la tasca expositiva sinó que impulsa rutes i visites a espais d’interès com la Mina Canta-Mina Negrín.

la visita al Museu Memorial de l’Exili permet conèixer l’abast i la importància del fenomen de l’exili republicà derivat de la guerra civil. Un dels èxodes més grans de la història contemporània d’Europa que afectà unes 500.000 persones. El Museu, doncs, recorre tot el que va ser l’exili a través de les múltiples derivades: l’internament als camps de concentració de l’estat francès, la deportació de milers de

republicans als camps nazis, la lluita amb la resistència durant la Segona Guerra Mundial, la marxa cap a l’exili a Llatinoamèrica, entre d’altres.

L’exposició permanent està basada en diversos recursos per explicar l’exili: des del fotoperiodisme, passant per les obres d’artistes plàstics que van viure aquells passatges de la nostra història, i escoltar, de primera mà, les vivències de l’exili a través de

persones que el van protagonitzar. La intenció és acostar-nos a la història amb rigor però sense deixar de banda la voluntat divulgativa. D’altra banda, al museu també hi podem trobar una sala d’exposicions temporals on s’aprofundeixen o es complementen els grans temes que es tracten en el Museu. En aquests moments s’exposa “Gent de Re” una mirada a través dels cinquanta anys del treball d’un artista fonamental

de l’art conceptual del nostre país: Francesc Abad.

Però el MUME són també les seves rutes pels espais de memòria que conformen la història i la petjada de l’exili. En especial, s’ofereix la possibilitat de descobrir la Mina Canta-Mina d’en Negrín de la Vajol, l’únic edifici que la República espanyola va construir pensant en l’exili, i en concret, per dipositar-hi part del patrimoni artístic que s’evacuà per protegir-lo de la guerra i també els actius financers que costejaren les xarxes de suport als refugiats republicans, entre altres espais.

EXPOSICIONS TEMPORALS

Del 24 de febrer al 6 d’octubre Gent de re - FRANCESC ABAD

Del 19 d’octubre 2024 al 25 de maig 2025

Francesc d’Assís Galí:

La dècada negada (1939-1949)

Comissariat d’ALBERT MERCADÉ

ACTIVITATS (pER A PARTICULARS)

Visita guiada a la Mina Canta de la Vajol

El tercer dissabte de cada mes.

Jornada de portes obertes i visita guiada gratuïta al MUME i als búnquers de la Jonquera

El darrer diumenge de cada mes.

Les rutes de l’exili

MUME i Mina Canta de la Vajol - 30 de març

La doble frontera: Portbou i Walter Benjamin - 13 d’abril

Camins de l’exili: monuments de la Vajol, la Mina Canta i el Coll de Manrella - 12 de maig

Fugir a peu: MUME i pujada al Coll de Lli - 22 de juny

La cultura a l’exili: el Centre d’Interpretació de l’Exili

Cultural Català i búnquer de Palau - 14 de juliol

Memorial del Camp d’Argelers i Maternitat d’Elna 7 de setembre

Un poeta a l’exili: MUME, Cotlliure i Antonio Machado 12 d’octubre

Horaris i tarifes:

De juny a setembre: de dimarts a dissabte, de 10 a 19 h i diumenges i festius de 10 a 14 h.

D’octubre a maig: de dimarts a dissabte, de 10 a 18 h i diumenges i festius de 10 a 14 h.

Tancat els dilluns, excepte festius.

Preus:

Entrada general: 4 €

Menors de 17 anys, aturats, escolars, grups d’estudiants i docents: Entrada gratuïta

Majors de 65 anys: Tarifa reduïda, 2 €

Pensionistes, carnet d’estudiant i grups d’adults: Tarifa reduïda, 3 €

Visites guiades:

Per a més informació

info@museuexili.cat

Tel. 972 55 65 33

www.museuexili.cat

Mina Canta-Mina d’en Negrín Búnquer

AL COR DE LES GUILLERIES

mb una bonica melodia de fons comencem a parlar del poble d’Osor, reconegut per ser una terra de bandolers i llegendes, refugiat al mig d’una vall, a la comarca de la Selva, entre Sant Hilari Sacalm i Anglès. Un poble dividit per un pont de pedra amb més de 6 segles d’història, el qual ha viscut milers d’anècdotes diàries.

Osor es troba al cor de les Guilleries, envoltat de boscos frondosos i camins que li permeten estar ben comunicat. També és terra d’aigua, i per això gaudeix d’una vegetació desorbitant, la qual li dona vida a una gran quantitat de fauna que es passeja entre els arbres, rius i terrenys. La pedra és la protagonista dels seus carrers i carrerons, i també de la ma-

joria dels seus habitatges, que llueixen una imatge preciosa de contemplar, amb formes ben peculiars i pintoresques. Si anem recercant els edificis, ens topem amb alguns ben singulars com Can Roure, al carrer del Pont, amb un finestral gòtic de gran bellesa i portal adovellat de mig punt o Can Margarits, al carrer Catalunya, que presumeix d’una porta d’arc de mig punt adovellada i una finestra amb arc conopial, entre altres de molt interessants. Més enllà, també trobareu l’església de Sant Pere, datada del 922, però el 1125 se substituí per un temple romànic; la Torre de Recs, es tracta d’una torre robusta i quadrada edificada amb posterioritat a 1439 a partir d’una autorització que varen donar Sança de Ximenis i Isabel de Cabrera a Violant de Recs. Al segle

XIX s’usà com a presó, i per això també se’n diu Torre de la Presó; la Font del Borrell, una de les fonts més conegudes de la comarca i documentada des del s. XVIII on es pot assaborir una fresca aigua a l’ombra dels arbres. En definitiva, Osor arquitectònicament és espectacular, tot i que al mateix terme municipal, us recomanem que feu una visita a les mines d’Osor, el Santuari de la Mare de Déu del Coll, la Santa

El municipi comprèn el nucli urbà d’Osor i els veïnats de les Mines d’Osor, Santa Creu d’Horta i Sant Miquel de Maifré

© fotografia de Marta Culla

Creu d’Horta, el Subirà de Santa Creu (un dels masos més importants de Catalunya), la capella de Sant Gregori o la de Sant Miquel de Maifré, la presa de Susqueda o la torre de Sant Joan. Si vols visitar Osor des d’un altre punt de vista, pots fer-ho escollint qualsevol de les rutes de senderisme que et portaran pels llocs més màgics que han dotat al municipi de gran valor turístic natural. A la seva pàgina web teniu l’oportunitat d’assabentar-vos de totes les rutes amb les quals compten, pots escollir la que s’adapti millor a tu. Els seus vilatans i vilatanes saben apreciar, d’una manera encoratjadora, el pas del temps i parlen del seu poble amb una delicadesa especial. Tot i que el temps passat és ben present, Osor, a poc a poc, s’ha anat urbanitzant i actualitzant-se pel que fa a serveis, a més de seguir amb la presència de negocis artesans i de comptar amb activitats

i esdeveniments durant tot l’any perquè el municipi es mantingui ben viu. Com la Fira del Senglar, una celebració cultural i gastronòmica on no falten els tastets de senglar, un dinar popular i de germanor, actuacions infantils, música i un espai reservat per gossos de cacera i productes relacionats amb la caça i productes artesans de tota mena. Una festa pensada perquè tothom hi tingui cabuda. Amb el creixement, també han augmentat les oportunitats de turisme rural i allotjaments rurals, a més d’una casa de colònies i un càmping, perquè la gent tingui interès a apropar-se a passar uns dies envoltats de la millor natura i essència per part de les Guilleries. A més de restaurants on deixar-se endur per les delícies dels seus cuiners i cuineres; i si us voleu endur un bon record, passeu per la carnisseria i la fleca

© fotografia de Carlos Pérez

© fotografia de Marta Culla

de Marta Culla

"Guils compta amb boscos i paisatges espectaculars i són múltiples les pistes i rutes per practicar l'excursionisme, el senderisme i la BTT. Menció a part mereix l'estació d'esquí nòrdic Guils Fontanera, un dels seus principals atractius turístics i on es pot observar una panoràmica inigualable que s'estén des del massís de Carlit fins a la serra del Cadí"

Entre les majestuoses valls de la Cerdanya es troba un petit tresor: el municipi de Guils. La seva història, els seus paisatges idíl·lics, la bona gastronomia i les activitats per a tota la família fan que s'erigeixi en un destí irresistible per als amants de la muntanya.

El municipi comprèn els pobles de Guils i Saneja, els veïnats de Sant Martí d'Aravó i de Sant Martí de Cerdanya

Guils de Cerdanya és un municipi situat a prop de Puigcerdà, en un punt on la plana ceretana comença a agafar més alçada i s'enfila fins al Puigpedrós, en una zona que comprèn part de l'espai natural protegit de la Tossa Plana de Lles-Puigpedrós, un indret de boscos i paisatges espectaculars. Aquí, són múltiples les pistes i rutes per practicar l'excursionisme, el senderisme i la BTT. Menció a part mereix l'estació d'esquí nòrdic de Guils Fontanera, un dels seus principals atractius turístics. Es troba a cotes d'entre els 1905 i els 2080 metres i es pot observar una panoràmica inigualable que s'estén des del massís de Carlit fins a la serra del Cadí.

El municipi comprèn el poble de Guils, que n’és el cap, i el de Saneja, els veïnats de Sant Martí d’Aravó i de Sant Martí de Cerdanya i el despoblat de Senillers, a més de diverses urbanitzacions. Amb una bona oferta turística i gastronòmica, Guils també té alguns punts d'interès patrimonial, com l'església romànica de Sant Esteve, la de Sant Vicenç de Saneja o el pont de Sant Martí d'Aravó. Amb una arrelada tradició agrícola i ramadera, és un bon indret tant per al turisme actiu i familiar, com per passar un temps tranquil i de relaxació enmig de paisatges feréstecs i singulars. I és que Guils compta amb una de les millors vistes que es poden veure del Pirineu

Guils compta amb atractives rutes com la que us portarà fins al Puigpedrós. Es tracta d’un itinerari circular que recorre per la carena tota la regió lacustre de Guils i Malniu. Tot i ser fàcil, és molt llarg, i pot fer-se inacabable si no es fa amb certa lleugeresa, especialment per a arribar al cim. No és aconsellable amb temps nuvolat, emboirat o amb vent fort. Altres rutes d’interès són les que menen fins al Pedró de la Tossa o fins a l’Estany de Malniu. I si es prefereix la BTT en lloc del senderisme, és molt recomanable la Ruta del Contrabandista. Alguns dels llocs d'interès de Guils són l’església de Sant Vicenç de Saneja, a la ribera dreta del riu d’Aravó, al peu del puig de Saneja. La parròquia de Saneja és esmentada ja en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell. L'església de Sant Esteve és el temple del nucli de Guils de Cerdanya i una de les millors joies arquitectòniques del romànic de la Cerdanya. Un altre element patrimonial destacat és el pont de Sant Martí d’Aravó, a 1.150 metres d’altitud, molt a prop dels ravals de Puigcerdà i a la dreta del riu Querol, El pont de Sant Martí d’Aravó salva el curs del riu, fent de marge dels termes municipals de Guils i Puigcerdà

"L’església parroquial de Sant Esteve de Guils, està considerada una de les millors joies arquitectòniques del romànic de la Cerdanya"

Per a més informació:

AJUNTAMENT DE GUILS DE CERDANYA cultura@guils.cat Tel. 938 898 385

Església de

Pont de Sant Martí

Sant Vicenç de Saneja

Montellà i Martinet té tot l’encant de mantenir l’arquitectura dels pobles de muntanya i de tenir dintre del seu terme part del parc natural del Cadí-Moixeró. A més, per la seva situació, al costat de la carretera, el municipi s’ha anat transformant en el centre comercial de la zona del Baridà cerdà, on es poden adquirir productes de qualitat. Les esglésies de Sant Martí de Víllec i de Sant Genís de Montellà són alguns dels edificis interessants del municipi, que també compta amb el reclam històric dels búnquers de Martinet, construïts en temps de la Segona Guerra Mundial.

Enclavat entre les majestuoses muntanyes del Pirineu català, el municipi de Montellà i Martinet emergeix com una joia oculta de la comarca de la Cerdanya. Amb un encant rural que enamora a tots els qui el visiten, aquest petit poble ofereix una experiència turística autèntica i inoblidable. Acompanya’ns a descobrir els seus principals atractius.

Martinet és la porta d’entrada a unes terres amb més de 1.200 anys d’història que s’estenen al peu de la Serra del Cadí. El terme actual comprèn, a més de Martinet, la vila de Montellà, el poble d’Estana i els llogarets de Béixec i Víllec, a més dels antics termes d’Escàs, de Ridolaina i d’Esconsa i diversos masos.

Martinet, capital comercial i de serveis del Baridà, disposa de molts i variats atractius turístics. Per la seva banda, Montellà és el mirador natural de la Cerdanya; Estana, el vigilant de les tortuoses parets del Cadí i punt d’inici de meravelloses excursions; Béixec, aparador de boscos de verdor estiuenca i grocs hivernals; i Víllec porta d’entrada a la vall de Bastanist. A més, Martinet és una zona privilegiada cap a innombrables excursions: Prat d’Aguiló, Prat de Cadí, Vall de Bastanist, Estanys de la Pera…

Montellà i Martinet manté l’essència dels pobles ceretans gràcies a la bellesa arquitectònica dels seus edificis i cases, construïdes amb pedra i teulades vermelloses. A més d’això, el nucli històric ofereix alguns elements destacables, com són l’església de

Sant Genís de Montellà, del segle XI, que conserva un retaule barroc i que destaca per la porta amb elements de ferro forjat en forma d’espiral. A la part alta d’aquest mateix poble hi ha una bassa i una font que ben bé mereixen una visita. Des de Montellà es pot veure una panoràmica sorprenent del Cadí i del congost de Baridà. A Víllec, es troba l’església de Sant Martí, del segle XII. A l’antic nucli de Bastanist s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Bastanist, enmig d’un paisatge encisador.

Explora la natura

Montellà i Martinet compta amb un patrimoni natural excepcional, que s’ha preservat fins als nostres dies. Formem part del parc natural del Cadí-Moixeró; dels Espais

d’Interès Natural (EIN) de les Serres del Cadí-Moixeró, Riberes de l’Alt Segre i de la Xarxa Natura 2000 mitjançant els espais Riberes de l’Alt Segre i el Riu de la Llosa. És, per tant, un espai idoni per la pràctica de diferents esports i activitats relacionades amb la natura. Des d’una passejada tranquil·la seguint els senders prop del Segre, a una pujada a una de les cotes més altes de la zona.

Alguns d’aquests enclavaments són el parc natural del Cadí-Moixeró, el Prat del Cadí, la vall de la Ridolaina o els canals del Cristall i de Bast. Hi ha diversos itineraris pels camins vells, com el que va de Martinet a Travesseres, Montellà, Béixec o la font del Cristall. També és interessant el que surt de Béixec fins al Querforadat o a la casa de Bima. En aquest sentit, el parc natural del Cadí-Moixeró ofereix múltiples possibilitats.

És molt agradable també fer una passejada pel carrer del Segre, a la vila de Martinet, sentint la remor de l’aigua del riu. Des d’aquí s’arriba a la Casa del Riu, que conté una exposició permanent de la flora i la fauna fluvials.

El Segre és també un reclam important per a la pràctica de la pesca de la truita. Martinet s’ha convertit, precisament, en una de les capitals pirinenques d’aquest tipus de peix.

Experiències històriques

El Baridà també ofereix als aventurers l’oportunitat de retrocedir en el temps i experimentar la vida neolítica en primera persona. En una petita coveta, els visitants poden explorar restes prehistòriques i descobrir com vivien els primers habitants del territori.

Una altra experiència històrica d’aquest territori fa referència a una ruta asteca basada en una llegenda que protagonitza la princesa Xipaguazín, filla de l’emperador asteca Moctezuma, que es va casar amb Joan Grau, baró de Toloriu i un dels que va formar l’expedició d’Hernán Cortés cap al Nou Món. Es rumorejava que Xipaguazín va enterrar el seu tresor a les terres de la masia Vima, residència de la parella, un tresor que ha estat objecte de recerca en més d’una ocasió al llarg de la història.

El municipi compta amb un patrimoni natural excepcional, forma part del parc del Cadí-Moixeró i el riu Segre és un important reclam per a la pesca de la truita

Producte local

Com la resta de la Cerdanya, Montellà i Martinet és terra de bolets (ceps, cremalloles, rovellons, múrgoles, cama de perdiu…), cols d’hivern, naps, trumfes (patates), fruits del bosc, plantes medicinals, aranyons, codonys i pastures. Productes d’elaboració pròpia de la zona són els formatges, iogurts, mató i mel. També els embotits elaborats com bull blanc, bull negre, llonganissa i el pa de fetge.

En conclusió, el Baridà cerdà, i Montellà i Martinet és un territori que captiva amb la seva riquesa natural, cultural i històrica Des de les esglésies romàniques fins als santuaris antics i les llegendes locals, passant per la seva exuberant naturalesa, cada racó d’aquesta terra ofereix una experiència única i enriquidora per als qui tenen la curiositat d’explorar-la

Endinsa’t als búnquers

de Martinet i Montellà

Durant la Segona Guerra Mundial, el règim franquista va construir una impressionant línia de defensa al llarg Pirineus, des del Cap de Creus fins al País Basc, formada per gairebé 10.000 búnquers, que fins fa poc ha estat envoltada pel secret militar. La Cerdanya, considerada zona estratègica, concentra un gran nombre d’aquestes fortificacions defensives i el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà ha constituït un centre d’interpretació amb la voluntat de donar a conèixer els secrets que amaguen aquests elements històrics. Els visitants poden endinsar-se en vuit búnquers de diferents tipus, com punts d’observació i comandament, nius de metralladores

Durant la Segona Guerra Mundial, malgrat l’aliança sòlida d’Espanya amb l’Alemanya nazi, la cúpula política i militar franquista temia que es produís una invasió aliada a la península Ibèrica. És per això que l’exèrcit franquista va començar a construir una extensa línia fortificada al llarg dels Pirineus, des del cap de Creus fins al País Basc. Es tractava d’una obra de grans dimensions i que s’havia dissenyat per a uns 10.000 búnquers, i se’n van acabar fent entre 6.000 i 8.000. De tota la línia de defensa, la Cerdanya va concentrar una de les majors infraestructures de búnquers, amb la missió de frenar una hipotètica incursió aliada per aquest punt estratègic, que era una de les principals vies de penetració a través dels Pirineus. En aquest àmbit geogràfic, un del conjunt de búnquers més ben conservats és el que avui dia aplega el Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà, que en temporada d’estiu es pot visitar cada dia i a la primavera i la tardor en festius i caps de setmana amb reserva prèvia.

Els búnquers que es construïren es troben en diferents punts al voltant de la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà, i en altres zones de la Cerdanya, on n’hi ha prop de 150, especialment a Martinet i Montellà. Tanmateix, no van arribar a ser ocupats mai. Es tracta de punts d’observació, punts de combat i d’artilleria

units per passadissos subterranis excavats a la roca, on també hi ha diversos pous de ventilació. Els búnquers es van bastir amb formigó armat i es van dissimular exteriorment cobrint-los de terra i pedres.

L’espai de memòria i centre d’interpretació del Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà va néixer amb la voluntat de donar a conèixer un element de la història recent fins ara totalment desconegut i permet als visitants descobrir tots els secrets que amaguen aquests elements històrics.

Viatge a la Segona

Guerra Mundial

El centre d’interpretació del Parc dels Búnquers és un lloc per experimentar i entendre un temps de guerres i està pensat per ser visitat acompanyat d’un guia en bona part del recorregut. La visita està estructurada en dues parts. La primera és a través d’un muntatge museogràfic innovador, basat en diferents audiovisuals, en els quals el centre de visitants del Parc dels Búnquers recrea d’una manera totalment rigorosa, però alhora, suggeridora, l’atmosfera que envoltava el món d’aquestes construccions. Dona les claus per entendre el context històric que va portar a construir aquesta colossal línia fortificada, i permet reviure la sensació d’angoixa i d’incertesa i també l’horror dels esdeveniments polítics d’aquell moment. L’objectiu és arribar a entendre per què es van construir aquests búnquers i quin sentit van tenir en la seva època.

Ve de la pàg. 53 >>>

Passeig per vies subterrànies

Un cop acabat l’audiovisual, s’equipa el visitant amb casc per emprendre un recorregut ben senyalitzat i adaptat on transcorre per un camí de muntanya durant el qual es poden visitar un total de vuit fortificacions recuperades de diferents tipologies: punts de combat, d’artilleria, nius de metralladora..., i endinsar-se fins i tot en un entramat de galeries subterrànies connectades entre si

El Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà permet al visitant de conèixer alguns elements museïtzats de forma lliure. Es tracta d’un recorregut senyalitzat, a l’aire lliure, que facilita tota la informació necessària perquè el visitant pugui conèixer aquestes construccions que mai van arribar a ser utilitzades i que ni tan sols es van arribar a armar.

Un cop feta la visita habitual bàsica existeix la possibilitat de fer unes caminades i excursions extres, on es poden arribar a conèixer més de 70 búnquers de Martinet. Són conjunts connectats per galeries subterrànies, trinxeres, bateries antiaèries o búnquers d’artilleria com els de la Roca de la Mel, l’Estret de Mollet i el Pont de l’Hostalnou i els búnquers d’observació, comandament i antiaeris, on en bona part del recorregut no hi ha camí marcat i on ni els accessos ni els búnquers han tingut manteniment ni neteja.

El Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà és un espai de memòria ubicat a la Cerdanya, al centre d’interpretació sobre el franquisme, postguerra i II Guerra Mundial, promogut per l’Ajuntament de Montellà i Martinet, el Memorial Democràtic, el parc natural del Cadí-Moixeró.

Horari:

Reserva prèvia obligatòria.

Consultar horaris segons temporada a la pàgina web www.bunquersmartinet.net

Lloc:

Carretera LV-4055 de Martinet a Montellà

Paratge de Cabiscol, s/n Montellà i Martinet

Durada:

La durada de la visita és d’1 h i 20 minuts aproximadament.

La visita és guiada: els guies acompanyen el grup durant l’itinerari, que consta de dues parts: la projecció d’un audiovisual (20 minuts) i la visita per un entramat de galeries subterrànies (1 h).

Per poder visitar les fortificacions, és obligatori portar el casc que proporcionen els guies.

S’aconsella bon calçat (preferiblement de muntanya o tancat) pel recorregut i dur una llanterna.

Tarifes:

Entrada general: 8 €

Entrada Infantil:

De 0 a 5 anys: 1 €.

De 6 fins a 16 anys: 4 €.

Entrada reduïda: 6 €. Consultar reduccions a la web.

www.bunquersmartinet.net

Més informació: info@bunquersmartinet.net

Tel. 648 141 070

Segueix-nos:

ORDINO,

unes vacances a una Reserva de la Biosfera

Ordino és la destinació turística del Principat d’Andorra que millor ha sabut conservar i respectar l’entorn natural. A 1.300 m d’altitud, és on es respira essència de muntanya, on el paisatge es presenta com un valor únic. Sens dubte, representa un exemple d’integració de la societat contemporània en plena natura amb una divisió del territori formada per vuit poblacions: Ordino, Sornàs, Segudet, Ansalonga, la Cortinada, Llorts, Arans i el Serrat. En tots ells, les tradicions i els costums de la vida rural conviuen amb una oferta turística de qualitat pensada per a tota la família. Ordino és tan excepcional que va rebre la menció de Reserva de la Biosfera per la UNESCO l’any 2020 i ha estat considerada com una de les millors poblacions turístiques del món segons l’Organització Mundial del turisme (Best Tourism Villages) durant el 2023.

Us volem obrir les portes a quatre activitats que us faran gaudir d’allò més durant aquest estiu:

1. Itinerari Riberamunt

L’itinerari guiat de Riberamunt us obre les portes del passat i us fa reviure l’essència rústica d’acollidors pobles de muntanya, com el Serrat i Llorts

Un viatge emocionant per a tota la família de dues hores de recorregut per un camí de muntanya de molt fàcil accés, mitjançant un ecosistema únic on la biodiversitat s’entrellaça amb la cultura local. Durant aquesta experiència, explorareu paisatges impressionants, aprendreu sobre la flora i la fauna autòctones, i descobrireu la importància vital de conservar aquests hàbitats Descobrireu la pedra seca i les construccions de muntanya típiques, com les bordes, les eres, les corts, els aixoplucs. Submergiu-vos en les històries que han passat de generació en generació. Aquesta immersió us permetrà apreciar la connexió profunda entre les persones i el seu entorn.

2. La Ruta del Ferro: itinerari reconegut pel Consell d’Europa

Des del poble de Llorts, podeu visitar una petita mina de ferro on els guies us faran sentir com autèntics miners del s. XIX Després d’uns 20 minuts de visita i de disparar les fotografies necessàries per a les vostres xarxes socials, podeu emprendre un camí planer al costat del riu, on descobrireu el paisatge a través de l’experiència artística amb 6 escultures contemporànies.

3. Una excursió emblemàtica al cor del parc natural de la vall de Sorteny

Una bona manera de descobrir la riquesa natural del parc natural de la vall de Sorteny és gaudint d’una caminada d’unes 5 hores (anar i tornar) i uns 530 m de desnivell fins al Llac de l’Estanyó. Els guies del parc us portaran pels camins plens de vegetació exuberant, us ensenyaran la flora i la fauna autòctones mentre respireu l’aire fresc de la muntanya

Sortireu caminant des de l’aparcament del parc en direcció al refugi de Sorteny, on visitareu el Jardí botànic i us podreu fer fotografies als 3 estripagecs gegants que hi teniu al costat. En un tram del camí hi trobareu orris i parets de pedra seca restaurats recentment

Travessareu el riu de l’Estanyó i pujareu enmig d’una pineda de pins negres i abarsets, en direcció a l’estret de l’Estanyó, on trobareu el mirador d’ocells i des d’on, si teniu sort, podreu observar l’àguila daurada, el trencalòs o el voltor comú

En uns minuts arribareu l’estany de l’Estanyó (2.340 m), un indret espectacular on es respira una pau i tranquil·litat especial, i si us hi fixeu bé, segur que hi veureu alguna truita que s’hi passeja. A l’estiu sovint es pot gaudir de la companyia de cavalls i algun ase o ruc al voltant del llac

Guia de Muntanya del parc natural de la Vall de Sorteny; Alain Valls

“Els comentaris que més sento quan acompanyo a la gent a descobrir el parc natural de la Vall de Sorteny són aquests: Aquí em sento lliure, això sí que és bellesa natural. Quina pau regna entre aquestes terres... Una de les coses que m’agrada molt fer, quan arribem a l’estany de l’Estanyó, és mirar-me les cares de la gent, són tan expressives i deixen entreveure un grau de satisfacció, d’alegria, de sorpresa tan grans... que a vegades m’emociono i tot!”

4. MOMENTS som muntanya

“Moments: camins de benestar” són una invitació perquè gaudiu en família, amb infants d’entre sis i dotze anys de moments de calma i reflexió en i amb la natura

Està dissenyat per interactuar amb l’entorn de manera ordenada amb l’ajuda d’un suport en format guia amb preguntes, i compten amb una senyalització minimalista a l’espai natural que permet seguir la ruta sense pèrdua. L’experiència treballa emocions positives com ara el benestar, la diversió, l’agraïment o l’empatia, entre altres. Un total de set localitzacions simbòliques que representen valors o emocions que es desenvoluparan dins el nucli familiar. L’escenari d’aquesta proposta és la Vall de Rialb, paral·lela al parc natural de la Vall de Sorteny, a Ordino i ha estat concebuda com un circuit d’orientació. Entre marca i marca de localització hi ha uns 200 metres de distància, cosa que permet fer una agradable passejada pel bell mig de la vall

L’activitat té un preu de 20 € per família

Per complementar les activitats res millor que un bon àpat i un llit per descansar Ordino ofereix un ventall de possibilitats d’allotjaments i llocs de restauració, però avui us volem recomanar uns establiments especials, on a part de tractar-vos com un més de la família, tenen cura del medi ambient, una aposta de futur cap a la sostenibilitat i el treball dels objectius de desenvolupament sostenible de la mateixa Reserva de Biosfera En el QR podreu veure i reservar aquesta oferta més responsable tant pel planeta com per les comunitats locals, de qualitat, moderna, sostenible i inclusiva amb essència de muntanya i que l’administració els ha reconegut amb un segell de compromís amb la Reserva de la Biosfera d’Ordino. Informació i reserves:

A l’oficina de turisme d’Ordino (ot@ordino.ad) i a la caseta d’informació del parc natural de la vall de Sorteny (casetasorteny@ordino.ad).

El seu personal us proporcionarà les instruccions i el suport logístic necessari perquè tota la família gaudeixi d’una experiència plenament satisfactòria i enriquidora

AGENDA D’ESDEVENIMENTS

Que fer a Catalunya i Andorra !

Del 31 de maig al 9 de juny

Banyoles (Pla de l’Estany)

“È bo, È mel i Exposició de flors”

El 26 de maig

Vall de Siarb (Pallars Sobirà)

“Marxa de la Vall de Siarb Llagunes”

..................................................................

El 25 i el 26 de maig

Arenys de Mar (El Maresme) “Arenys de Flor ”

..................................................................

L’1 i 2 de juny

Peralada (Alt Empordà)

“Fira Medieval Na Mercadera”

El 25 i 26 de maig

El 25 de maig

Agramunt (L’Urgell)

“Mostra de vins i caves”

Sant Hilari de Sacalm (La Selva) “Trial Guilleries” ..................................................................

De l’1 al 4 de juny

Diferents indrets de La Cerdanya “Cerdanya Happy Walking” ..................................................................

L’1 i 2 de juny

Papiol (Baix Llobregat) “42ª FESTA DE LA CIRERA” ..................................................................

El 26 de maig

Arbúcies (La Selva) “Concurs de Catifes de Flors Naturals”

De l’1 al 2 de juny Tàrrega (L’Urgell) “12a Fira de la Cervesa Artesana” ..................................................................

El 25 de maig

Castell del Remei (La Noguera) “Cursa Nocturna del Castell del Remei”

..................................................................

Del 30 de maig al 2 de juny

Solsona (Solsonès) “Festivitat del Corpus”

Del 7 al 9 de juny

Calafell (Baix Penedès) “Festa de la Mar”

..................................................................

El 8 de juny

Del 7 al 8 de juny

Talarn (Pallars Jussà) “Fira del Vi dels Pirineus”

..................................................................

Del 1 al 2 de juny

Del 8 al 9 de juny

Montblanc (Conca de Barberà) “Brickània”

..................................................................

El 9 de juny

Palamós (Baix Empordà) “9ª Fira de la Gamba de Palamós” ..................................................................

Del 14 al 16 de juny

Lleida (Segrià) “Magnific Fest”

..................................................................

Del 24 al 26 de maig

Manresa (Bages) “EXPOBAGES”

..................................................................

Del 15 al 16 de juny

Cassà de la Selva (La Selva) “Fira del Tap i del Suro”

Juneda (Les Garrigues) “Concurs de Cassoles de Tros”

..................................................................

Parc Natural Alt Pirineu (Pallars Sobirà) “2ª Edició de la Camins de Falles”

..................................................................

El 17 de juny

La Pobla de Segur (El Pallars Jussà) “Baixada de Falles”

Del 4 al 26 de maig Alt Penedès, l’Alt Camp... “La Primavera del Cava 2024” ..................................................................

El 15 de juny

Juneda (Les Garrigues) “TastaVins”

El 17 de junyIgualada (Anoia) “Fira de les Herbes i Flors d’alta muntanya”

Del 29 de maig al 2 de juny

Berga (Berguedà) “La Patum” ..................................................................

El 16 de juny

Cambrils (Baix Camp) “Triatló de Cambrils”

ALT CAMP

OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP

Pl. Sant Jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560

NULLES C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622

VALLS C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530

ALT EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ

C/ Nou, 48 - 2n · Figueres Tel. 972 514 431

CADAQUÉS C/ Des Cotxe, 2a Tel. 972 258 315

CASTELLÓ D'EMPÚRIES

Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries Tel. 972 156 233 EMPURIABRAVA

Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802 FIGUERES

Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155

L'ESCALA

Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972 770 603

LLANÇÀ C/ Camprodon, 16-18 Tel. 972 380 855

MAÇANET DE CABRENYS

Pl. de la vila · Tel. 872 202 645

PERALADA

Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840

EL PORT DE LA SELVA

C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122

ROSES Av. de Rhode, 77-79 Tel. 902 103 636

SANT PERE PESCADOR

Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535

VILABERTRAN

C/ Josep Reig i Palau, 10 · Tel. 972 505 902

ALT PENEDÈS

SANT SADURNÍ D'ANOIA

C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88

SUBIRATS

Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

C/ Hermenegild Clascar, 2 · Tel. 93 817 01 60

ALT URGELL

OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL

Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell Tel. 973 353 112

COLL DE NARGÓ

Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048

LA SEU D'URGELL

C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511

OLIANA Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339

ORGANYÀ

Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002

TUIXENT Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030

ALTA RIBAGORÇA

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA

Av. Victoriano Muñoz, 48 El Pont de Suert Tel. 973 690 402

EL PONT DE SUERT

Av. Victoriano Muñoz, 22 · Tel. 973 690 640

OFICINA DE LA VALL DE BOÍ

Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera Tel. 973 694 000

ANOIA

OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA

Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada Tel. 93 805 15 85

CALAF Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33

OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA

Oficines de Turisme

Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei Tel. 93 868 03 66

LA LLACUNA C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63

BAIX CAMP

OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP

C/ Dr. Ferran, 8 · Reus · Tel. 977 327 155

OF. DE TURISME - MIAMI PLATJA

Plaça de Tarragona s/n · Mont-Roig del Camp · Tel. 977 810 978

CAMBRILS

Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307

CAPAFONTS

C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04

LA SELVA DEL CAMP

Camí de Tarragona, 10 · Tel. 977 844 630

L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS

C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328

PRADES C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302

REUS plaça del Mercadal, 3

(Gaudí Centre) Tel. 977 010 670

BAGES

OFICINA DE TURISME DEL BAGES

Muralla de St. Domenèch, 24

Manresa · Tel. 93 693 03 96

CARDONA

Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98

MANRESA Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90

MONTSERRAT

Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01

SÚRIA C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84

RAJADELL Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54

BAIX EBRE

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EBRE

C/ Barcelona, 152· Tortosa · Tel. 977 445 308

L'AMETLLA DE MAR

Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477

L'AMPOLLA Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011

BENIFALLET

C/ Major, 1 · Tel. 977 462 005 / 977 462 331

OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA

C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627

EL PERELLÓ

C/Lluís Companys, 2 · Tel. 977 491 021

DELTEBRE - RIUMAR

C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309

ROQUETES Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511

OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE

Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Tortosa) · Tortosa · Tel. 977 449 648

BAIX EMPORDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ

C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de l'Empordà Tel. 972 642 310

BEGUR

Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520

CALONGE - SANT ANTONI

Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge Tel. 972 661 714

L' ESTARTIT Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910

LA BISBAL DE L'EMPORDÀ

C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria) Tel. 972 645 500

PALAFRUGELL

Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228

PALAMÓS Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550

PALS C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380

PLATJA D'ARO

Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Tel. 972 817 179

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051

TORROELLA DE MONTGRÍ

C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180

BAIX LLOBREGAT

OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT

Ctra. N-340 · Tel. 93 685 24 00

CASTELLDEFELS

C/Pintor Serrasanta, 4 Tel. 93 635 27 27

COLLBATÓ Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07

VALLIRANA C/Major, 612 · Tel. 936 832 262

BAIX PENEDÈS

OFICINA DEL BAIX PENEDÈS

Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171

L'ARBOÇ C/Major 37 · Tel. 977 167 725

CALAFELL

C/Sant Pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141

COMA-RUGA

Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010

CUNIT C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777

VENDRELL Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292

BARCELONÈS

AEROPORT EL PRAT (T1)

Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704

BADALONA

C/Francesc Layret, 78-82 · Tel. 93 483 29 90

BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME

Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA

Pl. Catalunya, 17 soterrani · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - AMADEU BAGUES

Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34

BARCELONA - PALAU MOJA

C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994

BARCELONA - PALAU ROBERT

Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91

SANT ADRIÀ DE BESÒS

C/ Mare de Déu del Carme, 115 · Tel. 973 674 777

BERGUEDÀ

OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ

C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00

BAGÀ C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099

CASTELLAR DE N'HUG

Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77

GÓSOL Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055

LA POBLA DE LILLET

Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet Tel. 687 998 541

EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA

Pla del Pedraforca, s/n · Saldes

Tel. 93 825 80 46

CERDANYA

OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYA

Cruïlla N-152 amb N-260 · Puigcerdà

Tel. 972 140 665

ALP C. Nord, s/n · Tel. 972 890 385

LLÍVIA C/ dels Forns, 10-12 · Tel. 972 896 313

PUIGCERDÀ

Pl. Santa Maria, s/n · Tel. 972 880 542

CONCA DE BARBERÀ

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Pl. del Mil·lenari, 1 · Tel. 977 871 220

MONTBLANC

Muralla Sta. tecla, 54 · Tel. 977 861 733

SANTA COLOMA DE QUERALT

C/ Patí del Castell, s/n · Tel. 977 880 478

VIMBODÍ I POBLET

Monestir Poblet centre recepció Passeig

Abat Conill, 9 · Poblet · Tel. 977 871 247

GARRAF

CUBELLES Plaça del Castell, 1 · Tel. 93 895 25 00

SITGES Pl. Eduard Maristany · Tel. 93 894 42 51

VILANOVA I LA GELTRÚ

Pg. del Carme, s/n · Tel. 93 815 45 17

Pl. de la Vila, 11 · Tel. 93 814 00 00

GARRIGUES

OFICINA DE TURISME DE LES GARRIGUES

Av. Francesc Macià, 54 · Les Borges Blanques Tel. 973 142 658

ARBECA C/Lleida, 32 · Tel. 973 160 182 LA GRANADELLA

Pl. de la Independència, 1· Tel. 973 094 101 GARROTXA

OFICINA DE TURISME DE LA GARROTXA

Av. Onze de Setembre, 22 · Olot Tel. 972 274 900

BESALÚ C/ del Pont, 1 · Tel. 972 591 240

OLOT C/ Dr. Fàbregas, 6 · Tel. 972 260 141 PRESES

Antiga estació, s/n · Tel. 972 694 904

SANT JOAN LES FONTS

C/ Sant Pere, 2 · Tel. 972 290 507

VALL D'EN BAS

Ptge. Can Trona, s/n · Tel. 972 692 177 GIRONÈS

OFICINA DE TURISME DEL GIRONÈS

C/ Berenguer Carnisser, 3 · Girona Tel. 972 011 669

LLAGOSTERA

Pg. Romeu, 4-b · Tel. 972 832 322

OFICINA DE TURISME CATALUNYA A GIRONA Rambla de la Llibertat, 1 · Girona Tel. 972 010 001

MARESME

OFICINA DE TURISME DEL MARESME

Pl. Miquel Biada, 1· Mataró Tel. 93 744 16 16

ALELLA C/ Riera Fosca, 2 · Tel. 93 555 46 50

ARENYS DE MAR

C/ Riera Bisbe i Pol, 8 · Tel. 93 795 70 39

CALDES D'ESTRAC

C/ La Riera, 48 · Tel. 93 791 05 88

CALELLA

C/ Sant Jaume, 231 · Tel. 93 769 05 59

CANET DE MAR

Casa Domènech i Montaner, xamfrà rieres Buscarons i Gavarra · Tel. 93 794 08 98

MALGRAT DE MAR

C/ Bellaire, 2 · Tel. 93 765 56 42

MATARÓ C/ La Riera, 48 · Tel. 93 758 26 98

MASNOU

Pg. Prat de la Riba, 16 · Tel. 93 557 18 34

SANT POL DE MAR

Pl. de la Vila, 1 · Tel. 93 760 45 47

SANTA SUSANNA

Av. del Mar · Tel. 93 767 90 08

PINEDA DE MAR

Pl. de Catalunya, 1 · Tel. 93 762 50 38

PALAFOLLS

Pl. del Fòrum Palatiolo, s/n · Tel. 93 762 06 11

MOIANÈS

OFICINA DE TURISME DEL MOIÀ

C/ de les joies, 11-13 · Tel. 93 830 14 18

MONTSIÀ

OFICINA DE TURISME DEL MONTSIÀ

Pl. Lluís Companys, s/n · Amposta Tel. 977 704 371

ALCANAR

C/ Lepanto, s/n · Tel. 977 737 639

AMPOSTA

Av. Sant Jaume, 42-52 · Tel. 977 703 453

LA GALERA

C/ Sant Llorenç, 36 · Tel. 977 718 339

SANT CARLES DE LA RÀPITA

Parc de Garbí, s/n · Tel. 977 051 060

LA SÉNIA

Pg. de la Clotada, 23 · Tel. 977 713 000

ULLDECONA

Pg. de l'Estació, s/n · Tel. 977 573 394

NOGUERA

OFICINA DE TURISME DE LA NOGUERA

Pg. Àngel Guimerà 28-30 · Balaguer Tel. 973 448 933

BALAGUER

Plaça dels Comtes d’Urgell, 5 · Tel. 973 445 194

LA BARONIA DE RIALB

C/ Monestir, 1 · Tel. 973 460 234

OSONA

OFICINA DE TURISME D'OSONA

C/ Historiador Ramón Abadal i de Vinyals, 5 · Vic · Tel. 93 885 17 15

MANLLEU

Passeig de Ter, 2 · Tel. 93 851 51 76 PRATS DE LLUÇANÈS

Pg. de Lluçanès, s/n · Tel. 93 856 01 00

RUPIT I PRUIT

Camí de sant Joan de Fàbregues, 1 Tel. 93 852 20 03

TAVÈRNOLES

C/ de l'Església,1 Tel. 93 888 73 08

OFICINA DE TURISME DEL PARC

NATURAL DEL MONTSENY A VILADRAU

C/ del Migdia, 1 · Viladrau · Tel. 93 884 80 35

VIC Pl. del Pes (edifici de l'Ajuntament), s/n · Tel. 93 886 20 91

SEVA C/ Quiosc de la Plaça de la Creu Tel. 93 812 57 12

PALLARS JUSSÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS JUSSÀ

Passeig del Vall, 13 · Tremp · Tel. 973 653 470 ISONA I LA CONCA DELLÀ C/ Museu, 7 · Isona · Tel. 973 665 062

Oficines de Turisme

PALLARS SOBIRÀ

OFICINA DE TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ

Camí de la Cabanera, s/n · Sort Tel. 973 621 002

ESTERRI D’ÀNEU

C/Major, 40 bis · Tel. 973 626 345

LLAVORSÍ

Ctra. Vall de Cardós, s/n · Tel. 973 622 008

PLA DE L’ESTANY

BANYOLES

Pg. Darder Pesquera, 10 · Tel. 972 583 470

PLA D’URGELL

OFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELL Av. Jaume I, 1 · Mollerussa · Tel. 973 603 997

PRIORAT

OFICINA DE TURISME DEL PRIORAT

Pl. La Quartera, 1 · Falset · Tel. 977 831 023

CORNUDELLA DE MONTSANT

C/ Comte de Rius, s /n · Tel. 977 821 000

MARGALEF

Àrea de Lleure del Pont, s/n · Tel. 668 582 542

ULLDEMOLINS

Pl. de l’Església, 2 · Tel. 977 561 546

RIBERA D’EBRE

OFICINA DE TURISME DE RIBERA D’EBRE

Pl. de Sant Roc, 2 · Tel. 977 401 851

ASCÓ

Ctra. de Camposines, 21 · Tel. 977 406 583

SEGARRA

OF. DE TURISME DE LA SEGARRA

Passeig Jaume Balmes, 3 · Cervera Tel. 973 531 300

CERVERA

Av. Francesc Macià, 78 · Tel. 973 534 442

GUISSONA C/Del Tint, 2 · Tel. 973 551 414

SEGRIÀ

OFICINA DE TURISME DEL SEGRIÀ

C/ Canyeret, s/n · Lleida · Tel. 973 054 800

OF. DE TURISME DE CATALUNYA A LLEIDA

Pl. Edil Saturnino, 1 · Lleida · Tel. 973 248 840

OFICINA DE TURISME DE LLEIDA

C/ Major, 31 · Tel. 973 700 319

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA

- SEU VELLA Turó de la Seu Vella · Lleida · Tel. 973 230 653

SELVA

OFICINA DE TURISME DE LA SELVA

Pg. de Sant Salvador, 25-27

Santa Coloma de Farners · Tel. 972 842 161

ARBÚCIES C/ Major, 6 · Tel. 972 162 477

BLANES Pl. de Catalunya · Tel. 972 330 348

CALDES DE MALAVELLA

C/ Vall-llobera · Tel. 972 480 103

HOSTALRIC C/ Raval, 45 · Tel. 972 874 165

LLORET DE MAR

Av. de les Alegries, 3 · Tel. 972 364 735

MAÇANET DE LA SELVA

C/ Salvador Espriu, 1 · Tel. 972 858 005

SANT HILARI DE SACALM

Pl. Dr. Robert, s/n · Tel. 972 869 686

TOSSA DE MAR

Av. Pelegrí, 25 · Tel. 972 340 108

VILOBÍ D’ONYAR

Aeroport de Girona - Costa Brava Tel. 972 942 955

SOLSONÈS

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈS

Ctra. de la Bassella, 1 · Tel. 973 482 310

LA VALL DE LORD

Ctra. de Berga s/n · Sant Llorenç de Morunys · Tel. 973 492 181

RIPOLLÈS

CAMPRODON

C/ Sant Roc, 22 · Tel. 972 740 010

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Pl. de l’ Abadia, 9 · Tel. 972 720 599

SETCASES Pl. Major, 1 · Tel. 972 136 089

VALL DE RIBES

Ctra. de Bruguera, 2 · Tel. 972 727 728

OFICINA DE TURISME DE RIPOLL

Pl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351

TARRAGONÈS

OFICINA DE TURISME DE CATALUNYA A TARRAGONA

C/ Fortuny, 4 · Tarragona · Tel. 977 233 415

ALTAFULLA

Camí de l'ermita, s/n · Tel. 977 651 426

LA PINEDA - VILA-SECA

Pg. Pau Casals, 67 · Tel. 977 390 362

SALOU Passeig Jaume I, 4 · Tel. 977 350 102

TARRAGONA C/ Major, 39 · Tel. 977 250 795

TERRA ALTA

GANDESA Av. Catalunya · Tel. 977420 910

URGELL

OFICINA DE TURISME DE L’URGELL

C/ Agoders, 16 · Tel. 973 500 707

OFICINA DE TURISME - VILAGRASSA

C/ Tàrrega, 12 · Tel. 973 311 162

AGRAMUNT

Pl. del Pou, s/n · Tel. 973 391 089

BELLPUIG

Pl. de Sant Roc, 23 · Tel. 973 320 536

VALLBONA DE LES MONGES

C/ Prat de la Riba, 6 · Tel. 973 982 500

VERDÚ

Pl. del Bisbe Comelles, 13 · Tel. 973 347 216

VALL D’ARAN

OFICINA GENERAU COMARCAL DE TURISME DE LA VALL D’ARAN

Passeig dera Llibertat, 16 · Vielha Tel. 973 641 801

ARTIES

C/ dera Mòla, s/n · Tel. 608 503 759

BOSSÒST

Pg. Eduard Aunós, 1 · Tel. 973 648 157

LES Av. Sant Jaume, 39 · Tel. 973 647 303

NAUT ARAN - SALARDÚ

Travessa de Balmes, 2· Salardú Tel. 973 645 197

VIELHA C/ Sarriulera, 10 · Tel. 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTAL

OFICINA DE TURISME DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Ctra. N-150, km.15 · Tel. 93 727 35 34

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Pl. Octàvia, s/n · Tel. 93 675 99 52

TERRASSA

Plaça Josep Freixa i Argemí Tel. 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTAL

GRANOLLERS

C/ Sant Roc, 14 · Tel. 93 879 49 80

CALDES DE MONTBUI

Pl. Font del Lleó, 20 · Tel. 93 863 41 40

LA ROCA VILLAGE

Complex La Roca Village · La Roca del Vallès Tel. 93 842 39 00

SANT CELONI

Plaça de la Vila, 24 · Tel. 93 867 01 71

ANDORRA

COMÚ D’ANDORRA LA VELLA

C/ Av. Meritxell, 73 · Tel. +376 750 100

COMÚ DE CANILLO

C/ Av. de Sant Joan de Caselles, s/n Tel. +376 753 600

COMÚ D’ENCAMP

Plaça del Consell, 1 · Tel. +376 731 000 COMÚ D’ESCALDES ENGORDANY

Plaça de Santa Anna, s/n · Tel. +376 890 881

COMÚ DE LA MASSANA

Plaça de les Fontetes, s/n · Tel. +376 835 693

COMÚ D’ORDINO

C/ Major, 20 (Casa de la Muntanya) Tel. +376 878 173

COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA

Plaça Laurèdia, s/n · Tel. +376 744 045

Sobrevolant el Bages a 50 min del centre de Barcelona

Barcelona és esport a l’aire lliure. És senderisme. És escalar. És bussejar, volar, cavalcar. És adrenalina i llibertat. És rialles amb amics.

Barcelona és una i moltes a la vegada. Tantes, que té més de 300 municipis i 12 comarques amb moltíssimes activitats per aprofitar el temps lliure, molt més a prop del que et penses.

Quina Barcelona coneixes tu?

Descobreix-les totes a