Sistema operatiu

Page 1

Sistema Operatiu http://www.xtec.net/fadults/competic/materials/m2/index.htm


Sistema Operatiu http://www.xtec.net/fadults/competic/materials/m2/index.htm

1. Sistema Operatiu 1.1. L’escriptori 1.2. Finestres 1.3. Fitxers i carpetes 1.4. Sistema operatiu 1.5. Impressió

L’escriptori L'escriptori és la primera pantalla que veus quan engegues i s’acaba de carregar l’ordinador. L’escriptori és la principal àrea de treball que faràs servir.

La barra de tasques La barra de tasques es troba a la part inferior de la pantalla. És sempre visible, en circumstàncies normals. Ara mateix pots veure-la a la teva pantalla. La barra de tasques és molt útil. Hi trobem un botó que ens indica el nom de la finestra que tenim oberta:

També té altres utilitats que anirem aprenent:

2


La barra de tasques et diu sempre què estàs fent. Icones de l'escriptori Els símbols gràfics que es troben a l’àrea interior de l’escriptori s'anomenen icones. Les icones son "portes d'entrada" que permeten obrir programes, carpetes i altres utilitats del nostre ordinador. Carpetes Aquesta icona és l'entrada a la carpeta Els meus documents: el lloc del teu ordinador on desaràs els treballs que anirem fent.

Icones de programa Aquesta icona obre el navegador FIREFOX: un programa que ens serveix per navegar per Internet.

Altres El meu ordinador Porta d'accés a tots els dispositius de memòria de l'ordinador: per llegir un disquet, per veure un DVD, per buscar a la memòria interna de l'ordinador...

Paperera de reciclatge La paperera de reciclatge recull tot allò que llences perquè ja no ho vols: documents, carpetes...

Llocs de la xarxa Et permet entrar als ordinadors que estan connectats en xarxa amb el teu.

El botó Inicia El botó Inicia es troba a l'esquerra de la Barra de tasques. Fent clic al botó Inicia surt un menú que ens permet accedir a totes les funcions de l'ordinador:

3


Treballem en finestres "Treballem amb Windows" és una frase que, probablement, has escoltat alguna vegada. Windows significa finestres en anglès. Treballar amb Windows és treballar en finestres (a la unitat 4 tractem amb més profunditat d'aquest tema). Qualsevol cosa que fem amb l'ordinador, la fem en una finestra. Si juguem, juguem en una finestra; si escrivim, ho fem en una finestra. Si tenim una foto guardada la veurem també en una finestra.

Jugant al Solitari

Escrivint amb la Llibreta

Ara mateix, si estàs seguint el curs per Internet, estàs llegint en una finestra com aquesta.

4


Elements d'una finestra Imagina que estem escrivint el nostre currículum amb el programa WordPad. La nostra finestra de treball seria com aquesta.

La barra de títol La barra de títol ens dóna informació de la finestra.

Mira la barra de títol de la finestra del curs, pots veure què et diu: • El nom del curs que estàs fent: Competències Bàsiques en Tic... • El nom del navegador que estàs fent servir per seguir el curs des de Internet: Mozilla Firefox, Internet Explorer...

5


Botons de control Tanca la finestra. Minimitza: la finestra redueix la seva mida al mínim i s'amaga, però continua oberta. La finestra continua a la nostra disposició a la barra de tasques.

El botó del mig pot canviar i ofereix dues opcions: Maximitza: la finestra augmenta de mida fins a ocupar tota la pantalla.

Restaura cap avall: la finestra es torna més petita (recupera la mida que tenia abans de maximitzar-la). La barra de menús Totes les finestres del Windows tenen la barra de menús. A cada botó de la barra de menús s'obre un menú amb diverses opcions. Podem veure un exemple molt senzill: el menú Partida del Solitari et permet triar: tornar a començar, desfer la darrera jugada...

Les barres d'eines En moltes finestres hi trobaràs una o més barres d'eines. Una barra d’eines té diversos botons amb diferents utilitats. Per exemple quan escrivim amb el WordPad:

Les barres de desplaçament Les barres de desplaçament permeten desplaçar-se pel contingut de la finestra.

6


Unitat 1.3: Fitxers i carpetes (I) La memòria: magatzem d'informació Podríem dir que la memòria d'una persona és un magatzem d'informació. A la memòria hi guardem noms, imatges, records, cançons... Tothom gaudeix, avui, d'aparells digitals dotats de memòria:

Un telèfon mòbil té una memòria on emmagatzema números de telèfon, missatges, etc.

Una càmera digital té una memòria interna per desar-hiles fotografies que fem.

Un CD és una memòria on tenim guardades fotos, cançons, jocs... Un DVD té més capacitat: pot emmagatzemar una pel·lícula sencera o tota una enciclopèdia.

Un disquet també és una memòria, però molt més petita. En un disquet no hi podem guardar gaire cosa.

7


1. Un llàpis de memòria és un petit dispositiu de memòria molt còmode. Pot tenir més capacitat que un CD, hi podem gravar i esborrar sense problemes. És molt fàcil de transportar i endollar a l'ordinador.

1. Dins l'ordinador hi ha un disc amb una capacitat de memòria molt gran: se'n diu el disc dur. El disc dur és la memòria de l'ordinador. A dins, s´hi troben els programes i tot el que fem i desem: escrits, dibuixos, fotos, música...

Fitxers En llenguatge informàtic, de cada escrit, cada foto, cada cançó que tenim a l'ordinador, en diem un fitxer. Quan fem una foto amb una càmera digital es crea un fitxer amb les dades de la foto a la memòria de la càmera. Si volem tenir la foto a l'ordinador, connectem la càmera a l'ordinador i passem el fitxer de la foto. El procés el podem explicar així:

Tipus de fitxers Documents de text

Escrit amb la Llibreta

Escrit amb Microsoft Word

Escrit amb WordPad

Escrit amb OpenOffice

Fitxers d'imatge

8


Dibuix fet amb el Paint Fitxers de so i vídeo

Fotografia

Dibuix senzill

Fitxer de so Fitxer de so Fitxer de vídeo Moltes vegades podem distingir perfectament els tipus de fitxer, perquè les icones són diferents. És convenient escriure el nom de fitxers i carpetes sense accents, dièresis, apòstrofs... ni altres signes que no existeixen en anglès. L'extensió dels fitxers Tothom tenim una cançó favorita: Si la gravem, l'ordinador fa un fitxer com aquest:

Si escrivim la seva lletra amb la Llibreta, el fitxer és diferent:

Si aconseguim el videoclip de la cançó, el format del fitxer és un altre:

Tots tres fitxers s'anomenen canço_amor. A primera vista, els distingim per la seva icona. Però, com distingeix l'ordinador cada fitxer? Observa que el nom de cada fitxer porta un "cognom" separat per un punt. L'ordinador distingeix el tipus de fitxer per aquest "cognom" que anomenen extensió. L'ordinador obre cada tipus de fitxer amb programes diferents: .mp3

amb un programa per escoltar música.

.txt

amb la Llibreta.

.mpeg

amb un reproductor multimèdia.

Mida d'un fitxer Cada fitxer ocupa un espai dins la memòria de l'ordinador. Lògicament, una pel·lícula ocupa molt més espai que una cançó o una fotografia. Diem que la pel·lícula mesura més que una fotografia. Una fotografia en color mesura més que la mateixa fotografia en blanc i negre.

9


La mida d'un fitxer és dóna en Bytes (B). El Byte és una unitat massa petita i per això utilitzem els seus múltiples: Nom Byte

Símbol B

Mida

Mida en Bytes

1 Byte

1 Byte

KiloByte

KB

1024 Bytes

1024 Bytes

MegaByte

MB

1024 KBytes

1.048.576 Bytes

GigaByte

GB

1024 MBytes

1.073 millones de Bytes

Carpetes i subcarpetes Dins la memòria de l'ordinador, tota la informació està desada i ordenada en carpetes. Els programes que fan que funcioni estan guardats en carpetes. Si cal, podem fer carpetes noves per desar-hi tot el que ens interessi. Per exemple: Aquesta és la carpeta de l'Òscar, a dins hité fotos, escrits, música...

Dins la seva carpeta, l'Òscar ha fet altres carpetes per ordenar-ne millor el seu contingut: té una carpeta de dibuixos, una altra per a les fotos ...

L'Òscar té moltes fotos i per això dins la carpeta Fotos hi ha fet dues carpetes més.

Aquest ordre en carpetes que ha fet l'Òscar el podem representar en un arbre:

10


Recorda: Els Fitxers i les Carpetes s'obren fent doble clic damunt la imatge (no damunt del nom).

Una altra manera és

Unitat 1.4: Sistema operatiu (I) Els programes informàtics Un programa és un conjunt d'instruccions que "ensenyem" a l'ordinador per tal que tingui més "habilitats". Per exemple, per escriure hi ha diversos programes: la Llibreta, el WordPad, el Writer, el Word.

11


La Llibreta és un programa molt senzill, no té gaires opcions. El Writer té moltes possibiltats d'edició de textos. Si volem editar textos amb colors, diferents mides de lletra, passar-hi el corrector ortogràfic... instal·larem el Writer o el Word a l'ordinador. Un ordinador sense programes no podria fer res. Hi ha programes senzills i d'altres més complicats que fan moltes coses. El senyor Windows El senyor Windows és un secretari dels de abans: organitzat, obedient i amant de la seva feina. Ha après a tenir tot perfectament organitzat: cartes, factures, llibres, fotografies... Sap on és tot i li pots demanar qualsevol cosa, la busca i te la porta. És molt disciplinat i desa les coses on li diu el seu cap. I no té cap problema de fer tasques de conserge: que si una fotocòpia, que si retalla i enganxa això en un paper... Tots som humans i el senyor Windows no és perfecte: de vegades fa ximpleries o es queda penjat mirant la lluna. Fins i tot alguna vegada agafa un virus i embogeix. Que per què li diuen el senyor Windows? Hem dit que és un secretari dels d'abans, treballa a l'altre costat de la finestreta. Com que és nordamericà li diuen el Windows (window vol dir finestra en anglès). Què és un sistema operatiu? Un sistema operatiu és un grup de programes que fan de supersecretari: és l'intermediari entre nosaltres i la màquina, i s'encarrega d'organitzar el munt de tasques que fa l'ordinador. Un ordinador sense sistema operatiu no funciona. Quan es construeix un ordinador primer cal instal·lar-hi el sistema operatiu. Podem descriure un exemple de l'activitat del sistema operatiu: què fem i què passa si volem dibuixar amb el Paint? Què fem?

Què passa?

Busquem el programa i cliquem a sobre perquè s'obri.

El sistema operatiu crida el Paint i el mostra en una finestra.

Dibuixem.

Mentre dibuixem, el Paint va fent un fitxer del nostre dibuix.

12


Desem el fitxer del dibuix en una carpeta.

El sistema operatiu desa el fitxer a la carpeta que li hem dit.

Veiem un altre exemple: volem veure una fotografia que tenim a la carpeta Fotos.

Compte! El cap de l'oficina ets tu; el sistema operatiu és el teu secretari i fa el que tu li dius. Per tant, el responsable que les teves carpetes estiguin ordenades ets tu. El sistema operatiu Windows El sistema operatiu més estès entre els usuaris comuns és el Windows de l'empresa Microsoft. Ja hem vist que es diu Windows perquè utilitza finestres de treball a la pantalla del ordinador. El Windows s'ha anat perfeccionat al llarg dels anys. Les darreres versions són el Windows 2000 i el Windows XP. Si compres un ordinador nou, és molt probable que porti instal·lat el més recent, el Windows XP. Els sistemes operatius Windows estan desenvolupats per una empresa comercial, per tant hem de pagar una llicència per poder-lo utilitzar. No és legal fer-ne còpies, i cada llicència és per a un ordinador.

El Linux, l'alternativa lliure

Tux, el logotipo de Linux

El Linux és un sistema operatiu de lliure distribució: això significa que no hem de pagar per utilitzar-lo i que el podem instal·lar en tants ordinadors com vulguem. A més, es pot fer la traducció a una altra llengua sense pagar cap dret. Linux és tan potent com Windows, gratuït i més flexible. El Linux va néixer per iniciativa del finlandès Linus Torvalds, i forma part d'un

13


moviment mundial que treballa pel programari lliure. Milers d'informàtics de tot el món hi col·laboren i amb les seves aportacions van creant i perfeccionant programes que tothom pot fer servir d'una manera gratuïta. El Linux té molts avantatges: a més de ser gratuït i col·laboratiu, és més estable que Windows i invulnerable a molts virus informàtics. La majoria de servidors el fan servir i és ideal per treballar en xarxa. Es pot configurar d'una manera personalitzada a la mida de l'usuari, a més hi ha molts programes de franc que podem fer servir amb el Linux, com ara l'Open Office. Moltes institucions públiques i governamentals d'arreu del món han optat pel Linux.

Unitat 1.5: Impressió (I) Per treballar els continguts de la unitat et proposem les pràctiques següents... • Pràctica 1: Imprimir des del menú fitxer • Pràctica 2: Imprimir amb el teclat • Pràctica 3: Configurar la impressió • Pràctica 4: Veure les impressores instal·lades a l'ordinador • Pràctica 5: Tipus d'impressores • Pràctica 6: Els cartutxos de tinta. Reciclatge Pràctica 1: Imprimir des del menú fitxer • • • •

Obre la Llibreta. Escriu un petit text. Anem a imprimir-lo. Clica l'opció Imprimeix del menú Fitxer.

• •

S'obre el quadre de diàleg Imprimeix. Hi podem configurar la impressió. Per imprimir cliquem Imprimeix.

No tanquis la Llibreta, la necessitem per fer la pràctica següent. Pràctica 2: Imprimir amb el teclat • Torna a obrir el menú Fitxer.

14


Observa que, al costat de l'opció Imprimeix, s'hi indica la combinació de tecles per donar l'ordre d'imprimir des del teclat. • Anota aquesta combinació de tecles. • Prova d'imprimir donant l'ordre amb el teclat. • Tanca la Llibreta i no desis el text. • Obre la Calculadora i esbrina si hi ha la possibilitat d'imprimir. Pràctica 3: Preferències d'impressió Pot succeir que el quadre de diàleg que et surti en fer aquesta pràctica no sigui el mateix que el de la figura, perquè les opcions d'impressió poden variar d'acord amb el tipus d'impressora. En aquest cas, comprova les opcions que ofereix la teva impressora. • Obre el Paint. • Clica l'opció Imprimeix del menú Fitxer. • Al quadre de diàleg Imprimeix, clica Preferències. • S'obre el quadre Preferències d'impressió, on podem fixar diferents paràmetres: •

A la pestanya Format podem triar: 1. L'orientació del paper. 2. L'ordre de les pàgines (començar per la primera o per l'última).

A la pestanya Paper/Qualitat podem fixar: 1. La qualitat de la impressió. 2. Si la volem en blanc i negre o en colors.

Aquestes opcions ens permeten estalviar tinta. Per exemple, per fer una prova triarem Borrador i, si cal, Blanc i negre. Pràctica 4: Veure les impressores instal·lades a l'ordinador Un ordinador pot tenir instal·lada més d'una impressora . Per veure les impressores accessibles des del nostre ordinador anem al menú: Inicia|Configuració|Impressores i faxos • A la finestra que surt podem veure les impressores que hi tenim instal·lades. • Vegem-ne un exemple:

15


• •

Hi ha dues impressores. La impressora assenyalada amb una marca és la impressora predeterminada. Això vol dir que, si no triem una altra opció, tot s'imprimeix amb aquesta impressora. La icona Afegeix una impressora serveix per instal·lar una nova impressora.

També pots anar-hi per aquest altre camí: Inicia|Configuració|Tauler de control|Impressores i faxos Pràctica 5: Tipus d'impressores • Visita la pàgina web indicada a continuació. Explica els principals tipus d'impressora i alguns dels seus avantatges i inconvenients: rapidesa, qualitat, preu... http://www.pchardware.org/impresoras.php • Mira si hi ha una impressora connectada al teu ordinador o a l'aula on treballes. • Esbrina quin tipus d'impressora és. Si ho necessites, pots completar la teva investigació fent una cerca amb el Google. Pràctica 6: Els cartutxos de tinta. Reciclatge Els cartutxos de tinta són cars i, a més, si els llencem directament a les escombreries contaminen el medi ambient. Per això hi ha moltes empreses dedicades al reciclatge de cartutxos de tinta d'impressora. • • • •

Fes una cerca amb Google sobre el tema: "reciclatge cartutxos impressora". Fes la cerca en català i en castellà. Observa la quantitat d'empreses de reciclatge que hi ha. Entra a la pàgina: Reciclatge de cartutxos. Anota les raons per reciclar els cartutxos.

16


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.