PSICOPEDAGOGIA
Alumnat amb trastorns de comportament Intervenció pedagògica i propostes d’intervenció
Alumnat amb trastorns de comportament
ÍNDEX Pàgina INTRODUCCIÓ ..........................................................................................................
2
PRINCIPALS TRASTORNS DEL COMPORTAMENT ..............................................
2
-
El trastorns negativista desafiant ..................................................................... El trastorn disocial o de la conducta
COM IDENTIFICAR L’ALUMNAT AMB UN TRASTORN DE COMPORTAMENT?
3
INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA I PROPOSTES D’INTERVENCIÓ ...........................
3
-
A nivell individual A nivell grupal Amb el professorat Amb el tutor/a i família Psicopedagog/a Equip docent Estructures
CRITERIS DIAGNÒSTICS PER AL TRASTORN NEGATIVISTA DESAFIANT ........
6
CRITERIS DIAGNÒSTICS PER AL TRASTORN DISOCIAL O DE CONDUCTA .....
7
BIBLIOGRAFIA WEB ................................................................................................
9
Pàgina 1 de 10
Alumnat amb trastorns de comportament
INTRODUCCIÓ Molts alumnes presenten diàriament problemes de comportament amb els seus iguals (companys de classe, amics…) o amb els seus educadors (pares, mestres, monitors…). Molts d’aquests problemes són lleus o passatgers i fruit de situacions particulars que es donen diàriament a les llars o les escoles. Però quan aquestes dificultats, situacions o comportaments es donen amb una intenció clara, continuada i persistent per part de l’infant a no obeir, quan aquests problemes de conducta se agreugen, s’intensifiquen i apareixen diàriament és quan cal valorar l’aparició d’un trastorn directament relacionat amb la conducta antinormativa, com pot ser el Negativisme Desafiant o el Trastorn Disocial, en casos més greus. En aquests casos és fonamental sol·licitar l’ajuda d’un especialista en salut mental (psicòleg clínic o psiquiatre) que serà essencial i necessari per al diagnòstic, el tractament i el bon pronòstic.
PRINCIPALS TRASTORNS DEL COMPORTAMENT El trastorn negativista desafiant Es defineix com un patró recurrent de conducta negativista, desafiant, desobedient i hostil dirigit a les figures d’autoritat i que té una durada d’almenys 6 mesos i que es caracteritza, per tant, per un enfrontament continu amb els adults i amb totes aquelles persones que tinguin algun tret d’autoritat en especial dins de la família i de l’escola. Sovint es dóna al costat d’un TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat). Els estudis assenyalen que entre un 40-60% de nens / adolescents amb TDAH tindran en algun moment de les seves vides un trastorn negativista desafiant afegit.
El trastorn disocial o de la conducta Es defineix per un patró de comportament persistent i repetitiu, on es violen els drets bàsics dels altres o importants normes socials, incloent a més comportaments agressius que causen dany físic, amenaces, crueltat, comportaments no agressius que causen pèrdues o danys a la propietat, fraus, robatoris i violacions greus de normes. Els estudis assenyalen que entre un 20-40% de nens / es amb TDAH patiran a més un Trastorn Disocial o de la Conducta. Pàgina 2 de 10
Alumnat amb trastorns de comportament
COM IDENTIFICAR L’ALUMNAT AMB UN TRASTORN DEL COMPORTAMENT? Quan es dóna un cas de nen o nena amb un trastorn del comportament pares i mestres es troben davant d’un infant que no obeeix, que pot mostrar-se agressiu i que té dificultats en les seves relacions socials. S’observa també que:
S’enfada freqüentment
Contesta de males maneres
Desafia amb la postura i amb la mirada
No obeeix o es resisteix a obeir
Culpa als altres del que fa ell
Es mostra rancorós i venjatiu
Menteix
Es mostra cruel amb companys, animals…
Comet furts
Aquests comportaments desborden. Que el nen o nena contesti malament i es negui a obeir genera sentiments de malestar, d’incompetència, de pèrdua d’autoritat en els educadors i aquests en un intent de recuperar s’imposen. Si l’educador, llavors, crida més fort, repeteix l’ordre de forma més severa, amenaça, recrimina la conducta de desafiament…, a partir d’aquí haurà perdut les regnes i el control de la situació; podrà cridar més fort, agredir o desobeir de forma més manifesta, i tot això davant la presència d’altres fills o alumnes. El resultat és: educadors desolats i negativisme desafiant enfortit.
INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA I PROPOSTES D’INTERVENCIÓ A nivell individual
Tenir una persona de referència (co-tutor).
Fer un treball pedagògic d’interiorització del Reglament Intern del centre.
Aportar idees i elements perquè l’alumne/a pugui entendre el per què de la seva conducta.
Ajudar a diferenciar i tractar les faltes de conducta.
Aprendre a millorar la comunicació amb els companys i professors, bàsicament, mitjançant el diàleg.
Arribar a verbalitzar de manera coherent els seus sentiments. Pàgina 3 de 10
Alumnat amb trastorns de comportament
Que disposi d’un espai per a l’expressió que necessita (dibuixar, parlar, escriure...).
Modificar o adaptar la duració del temps de les tasques proposades o del mateix horari de classe.
Realitzar activitats manipulatives o més creatives.
Ús de les noves tecnologies o materials.
A nivell grupal
Dissenyar crèdits específics (manipulatius, relacionats amb la vida real, creatius o d’expressió plàstica, teatre, jocs esportius, ball, …).
Treball per projectes o centres d’interès.
Aules d’autoaprenentatge.
Treballar algun programa (xerrades, activitats, …) sobre l’autoimatge, autoconcepte, les relacions, les habilitats socials, …
Treball de dinàmiques de grups.
Conèixer la mediació i col·laborar-ne.
Diferenciar del què és bullying.
Amb el Professorat
Participar en programes o cursos per a treballar aspectes d’aquest alumnat.
Conèixer la realitat social i l’entorn familiar que tenen fora de l’institut.
Comprendre els aspectes evolutius.
Compartir la responsabilitat.
Establir un co-tutor o persona de referència.
Tenir un referent clar i proper a qui pot adreçar-se.
Consensuar acords d’intervenció en les reunions.
Comprendre els aspectes psicològics: baixa resistència a la frustració, ansietat, baix control, impulsivitat, creences o pensaments distorsionades, duresa emocional, baixa autoestima, desordre escolar, …
Mostrar una actitud de respecte i comprensió.
Valorar els aspectes positius individuals (petites coses).
Intentar crear un “reconeixement” envers l’alumne respecte a un “àrea” en la qual sigui hàbil.
Amb el tutor/a i família
Tenir un recolzament i suport per la tasca difícil que té, per part de la resta del personal docent.
Fer l’acollida en primer terme de l’alumne/a.
Pàgina 4 de 10
Alumnat amb trastorns de comportament
Acompanyar l’alumne/a en el seu malestar i ajudar-lo a vincular-se a les activitats educatives.
Generar expectatives d’èxit.
Diferenciar entre la persona i l’acte conflictiu.
Vehiculitzar les informacions i intervencions del cas, amb l’ajut del psicopedagog.
Estar alerta i analitzar la situació en cada moment.
Tenir pautes per com han de fer les entrevistes familiars.
Registre d’entrevistes.
Establir una comunicació periòdica amb les famílies i altres professionals o serveis que intervenen.
Ús de l’agenda escolar.
Pactes personals o contractes pedagògics amb l’alumne/a i/o família.
Fulls de seguiment setmanal, diari personal, …
Marcar límits molt concrets, que siguin fàcilment avaluables.
Treballar el “no” i l’autocontrol, per aplicar-ho a la vida habitual.
Treballar el sentiment de pertinença al grup, l’autoestima, bon clima de classe, les normes i regles de classe clares, aprofitar temes de debat per treballar els valors, fer jocs de rol o dramatitzacions, etc.
Crear un entorn agradable i un ambient facilitador.
Psicopedagog/a:
Col·laborar amb el professorat.
Intervenció directa amb l’alumne/a.
Establir un vincle afectiu.
Donar orientació acadèmica i professional.
Recollir l’historial significatiu i evolució de l’alumnat.
Equip Docent
Coordinar i consensuar pautes d’actuació davant el conflicte.
Plantejar uns objectius mínims per assumir.
Aclarir les diferents responsabilitats de cadascú i que pot fer quan hi ha un conflicte.
Reunions amb altres serveis (EAP, serveis socials, etc).
Canalitzar les intervencions a través del tutor.
Compartir el seguiment de l’alumne/a amb un co-tutor.
Disposar d’alternatives flexibles per a “situacions d’escapament”, com sortida a algun espai alternatiu acollidor (passadís, lavabo, aula de reforç, …) o amb algun professional de referència (psicopedagog, professor de guàrdia, …).
Projectes singulars de centre, aules obertes, aules taller, … Pàgina 5 de 10
Alumnat amb trastorns de comportament
Estructures
Dissenyar un pla d’acompanyament per aquest alumnat i les seves famílies.
Afavorir les tutories de forma estratègica.
Preveure tutories individual en l’horari lectiu.
Intentar menys diversificació del professorat sobretot en el primer cicle.
Preveure un bon control dels espais buits: lavabos, passadissos, entrades, sortides.…
Fer una oferta de crèdits variables sobre habilitats socials.
Establir alternatives als “partes”, per exemple, més diàleg, establir mediació, depèn de la gravetat que el puguin redimir...
Des de la Comissió d’atenció a la diversitat, establir criteris consensuats per determinar l’atenció de l’alumnat.
Seleccionar l’alumnat susceptible de rebre tutorització individual.
Establir criteris a seguir en cas d’incidències.
Pla conjunt de l’equip docent amb l’alumne per treballar la previsió de les mesures d’atenció immediata, els límits i afavorir l’autocontrol.
Si és el cas, supervisar i potenciar adaptacions curriculars amb planificació d’activitats motivadores properes a la realitat de l’alumne/a o més manipulatives.
Suport del professorat d’atenció a la diversitat en espais específics fora de l’aula.
Potenciació del treball individual i en petit grup.
Proposta d’activitats compartides educatives o terapèutiques fora del centre.
Reflexions dins de l’aula en el moment del conflicte.
Reparació d’allò malmès.
CRITERIS DIAGNÒSTICS PER AL TRANSTORN NEGATIVISTA DESAFIANT A. Un patró d’enuig, irritabilitat, discussions, actitud desafiant o venjativa que dura almenys sis mesos, que es manifesta com a mínim amb quatre símptomes de qualsevol de les categories següents i que s’exhibeix durant la interacció almenys amb un individu que no sigui un germà.
Enuig / irritabilitat 1. Sovint perd la calma. 2. Sovint està susceptible o es molesta amb facilitat. 3. Sovint està enfadat i ressentit. Pàgina 6 de 10
Alumnat amb trastorns de comportament
Discussions / actitud desafiant 4. Discuteix sovint amb l’autoritat o amb els adults, en el cas dels infants i els adolescents. 5. Sovint desafia activament o rebutja satisfer la petició per part de figures d’autoritat o normes. 6. Sovint molesta als altres deliberadament. 7. Sovint culpa als altres pels seus errors o el seu mal comportament. Venjatiu 8. Ha estat rancorós o venjatiu almenys dues vegades en els últims sis mesos. B. Aquest trastorn del comportament va associat a un malestar en l’individu o en altres persones del seu entorn social immediat (és a dir, família, grup d’amics, companys de treball) o té un impacte negatiu en les àrees social, educativa, professional o altres importants. C. Els comportaments no apareixen exclusivament en el transcurs d’un trastorn psicòtic, un trastorn per consum de substàncies, un trastorn depressiu o un de bipolar. A més, no es compleixen els criteris d’un trastorn de desregulació pertorbador de l’estat d’ànim. Nota: S’ha de considerar la persistència i la freqüència d’aquests comportaments per distingir els que es consideren dins dels límits normals, dels simptomàtics. En els nens de menys de cinc anys el comportament ha d’aparèixer gairebé tots els dies durant un període de sis mesos com a mínim, llevat que s’observi una altra cosa (Criteri A8). En els nens de cinc anys o més, el comportament ha d’aparèixer com a mínim un cop per setmana durant almenys sis mesos, llevat que s’observi una altra cosa (Criteri A8). Si bé aquests criteris de freqüència es consideren el grau mínim orientatiu per definir els símptomes, també s’han de tenir en compte altres factors, per exemple, si la freqüència i la intensitat dels comportaments depassen els límits del que és normal per al grau de desenvolupament del individu, el seu sexe i la seva cultura.
CRITERIS DIAGNÒSTICS PER AL TRASTORN DISOCIAL O DE CONDUCTA A. Un patró repetitiu i persistent de comportament en el qual no es respecten els drets bàsics d’altres, les normes o regles socials pròpies de l’edat, el que es manifesta per la presència en els dotze últims mesos d’almenys tres dels quinze criteris següents en qualsevol de les categories següents, i hi ha almenys un en els últims sis mesos: Agressió a persones i animals (criteris 1-7), destrucció de la propietat (criteris 8 i 9), engany o robatori (criteris 10-12) i incompliment greu de normes (criteris 13-15): Pàgina 7 de 10
Alumnat amb trastorns de comportament
1. Sovint assetja, amenaça o intimada a uns altres. 2. Sovint inicia baralles. 3. Ha usat una arma que pot provocar seriosos danys a tercers (per exemple un bastó, maó, ampolla trencada, ganivet, arma...). 4. Ha exercit la crueltat física contra persones. 5. Ha exercit la crueltat física contra animals. 6. Ha robat enfrontant-se a una víctima (per exemple atracament, robatori d’un moneder, extorsió, atracament a mà armada). 7. Ha violat sexualment a algú. 8. Ha calat foc deliberadament amb la intenció de provocar danys greus. 9. Ha destruït deliberadament la propietat d’algú (però no amb foc). 10. Ha envaït la casa, edifici o automòbil d’algú. 11. Sovint menteix per obtenir objectes o favors, o per evitar obligacions (per exemple “enganya” a altres). 12. Ha robat objectes de valor no trivials sense enfrontar-se a la víctima (per exemple furt en una botiga sense violència ni invasió; falsificació). 13. Sovint surt a la nit tot i la prohibició dels seus pares, començant abans dels 13 anys. 14. Ha passat una nit fora de casa sense permís mentre vivia amb els seus pares o en una llar d’acollida, almenys dues vegades o un cop sí que va estar absent durant un temps prolongat. 15. Sovint falta a l’escola, començant abans dels 13 anys. B. El trastorn del comportament provoca un malestar clínicament significatiu en les àrees social, acadèmica o laboral. C. Si l’edat de l’individu és de 18 anys o més, no es compleixen els criteris de trastorn de la personalitat antisocial. En el mateix diagnòstic s’haurà d’especificar el tipus (Tipus d’inici infantil, Tipus d’inici adolescent o Tipus d’inici no especificat) i si es dóna amb emocions prosocials limitades, manca de remordiments o culpabilitat, si es mostra insensible, mancada d’empatia, despreocupat pel seu rendiment o amb afecte superficial o deficient. Els pares que adverteixen símptomes de trastorn del comportament en els seus fills petits o adolescents hauran d’acudir a un professional per procurar una avaluació i un tractament el més precoç possible, decisió clau per prevenir l’aparició i incidència de problemes en el futur.
Pàgina 8 de 10
Alumnat amb trastorns de comportament
BIBLIOGRAFIA WEB https://www.academia.cat/files/204-5695FITXER/ActuacionsPreventivesAdolescencia2004.pdf http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/ guia-families/alteracions-conducta/alterac_conduct.pdf
Pàgina 9 de 10
