Conte per a primària "Entre tots millor"

Entre tots millor

1.

- Uf! Que` e´s aquest soroll? M han despertat.

- E´s la mare de Nyota filla, que te´ problemes i han demanat ajuda a alguns homes per portar-la al dispensari de Tete. Vinga, torna a dormir, que encara e´s de nit.

- Vaja, m ho temia, la pobra estava passant un mal embara`s, pero` amb la quantitat de feina que hi ha en e`poca de collita, ja veia jo que no descansava gens.

Pobra Nyota, a veure que` ens conta dema` al pou.

Pero` aquell mati´, Nyota no estava al pou i va arribar quan les altres ja en tornaven.

- Corre Nyota o no tindra`s temps per anar a escola.

- No us preocupeu per mi, avui no hi vaig, aquesta tarda parlem.

La veritat e´s que allo` ens va deixar una mica tristes, ja que si hi ha algu´ a l aldea que ha lluitat per poder anar a escola aquesta e´s Nyota, i a me´s a me´s, ja estaven a prop les dates dels seus exa`mens per passar de nivell.

Entre tots millor Aquella tarda, en tornar de l escola vam anar a casa de Nyota i la vam trobar molt preocupada i atrafegada.

- Hola noies, ja em veieu amb un munt de coses per fer. Anit la meva mare es va posar molt malament, tenia dolors molt forts.

El meu pare va decidir cridar alguns homes per portar-la entre tots a Tete. Els homes han tornat aquesta tarda, pero` no m han explicat gaire cosa, nome´s que la meva mare esta` ingressada. Amb ella s ha quedat el meu pare per atendre-la. Aixi´ que jo he d ocupar-me dels meus germans i de la casa, per la qual cosa em temo que durant uns quants dies no podre´ anar a escola.

2.

Quan me n anava a casa estava trista. Jo sabia que a Nyota li agrada anar a escola.

A me´s a me´s ella e´s de les que me´s aprofita les classes, sempre ajudant-nos als altres. I jo sabia perfectament que si la seva mare moria, Nyota patiria molt i, a me´s, no podria tornar a l escola.

Un parell de dies despre´s va tornar el pare de Nyota amb un nado´. La mare seguia ingressada a Tete, encara estava molt malament. Ara les coses es complicaven me´s, i encara que una de les dones del poble es va quedar amb el nado´ per criar-lo ella momenta`niament, per a Nyota augmentava el treball.

Pero` el bo del cas e´s que Nyota no havia perdut la seva alegria i a la nit, quan ens reuni´em una estoneta a xerrar, ella ens preguntava que` havi´em fet a l escola, que` ens havien ensenyat...

Entre tots millor

3.

I en aquell moment, em vaig recordar d un antic proverbi: - E´s clar, Nyota! Un sol cap no aixeca la teulada de la casa1 . Ja que tu no pots anar a escola, nosaltres t explicarem tot el que hi aprenem. I li demanarem a la mestra que ens doni exercicis per a tu. I farem una part del teu treball perque` tinguis una mica de temps i aixi´ puguis estudiar i fer els deures.

Les altres em van mirar desconcertades, pero` llavors totes van comenc¸ar a aplaudir i a acostar-se a Nyota per oferir-li el seu suport.

Aixi´ ho vam fer, fins i tot vam conve`ncer algun dels nois.

Un parell de setmanes despre´s va tornar la mare de Nyota pero` durant molt de temps va haver de quedar-se a casa fins a posar-se bona del tot.

Estava molt feble i a la nostra aldea no sobra el menjar, rao´ per la qual els malalts triguen a recuperar-se.

I encara que Nyota va haver d estar molts dies sense poder anar a escola, entre tots vam poder fer una gran quantitat de coses per ella sense que aixo` ens supose´s deixar de fer el nostre treball, que tambe´ teni´em les nostres obligacions!

I Nyota va poder al final superar l examen i passar de nivell.

1 En les construccions tradicionals africanes, la teulada es fa al terra i, un cop acabada, e´s portada per moltes persones sobre els seus caps fins a colocar-la sobre la casa.