Lectura i activitat sobre la història "Martí" per a Secundària

02

Secundària

LECTURA DE LA NARRACIÓ “MARTÍ” Amb aquesta activitat pretenem Que a través de la lectura del text “Martí” els alumnes siguin conscients que, més enllà de les dades i les estadístiques de pobresa, hi ha persones reals que la pateixen.

Durará

Necessitarem

L’activitat està pensada per realitzar-se Narració: “Martí” (annex) en una sessió.

1ª fase: lectura del text  Repartim les fotocòpies de la narració “Martí” que trobareu a l’annex per tal que cadascú la llegeixi individualment.

2ª fase: reflexió Després de la lectura, comentem amb tota la classe: 

Martí



Com és al principi? En què canvia després del seu viatge a l’Àfrica?

Què us crida l’atenció d’aquest canvi?

 

en què consisteix la seva feina? com ajuda Martí?





Oly



Totana  Què és el que més us agrada d’ell?  Què podem aprendre’n?  Què és el que més us ha cridat l’atenció de la seva història? Per què?  Sou conscients del que ha suposat la malaltia dels seus pares per a totana i el seu germà?  Penseu que aquestes conseqüències són habituals entre persones empobrides?



Recordem el que es va fer en l’activitat anterior, i reflexionem a partir de preguntes com aquestes:  En l’activitat anterior només vam fer una feina de recerca d’informació, però tan sols ens vam centrar en les dades.

Després de llegir “Martí”:  Ha canviat d’alguna manera la vostra visió de les coses?

1

02

Secundària  



Pensàveu, quan buscàveu les dades, en les persones que hi ha darrere?

Si tornéssiu a fer el treball, li donaríeu un altre enfocament? Quin? Per què?

Reprenem la recerca d’informació sobre Kenya i Kibera amb un altre enfocament mitjançant preguntes como aquestes:  Què és el que més us ha cridat l’atenció? Per què?  Us imaginàveu que tantes persones puguin viure en aquestes condicions?  Havíeu sentit a parlar de Kibera? I d’algun lloc similar? On es troba?

2

02

Secundària

Annex En Martí acabava de llegir a la Susanna l'article que havia escrit sobre les últimes dades de la SIDA a l'Àfrica i l'alt percentatge de nens i nenes orfes a causa d'aquesta malaltia.

-Fixa't en això, Susanna: "El 2009 l'Àfrica subsahariana va representar el 91% de les noves infeccions per VIH entre nens”. »Aquestes dades espanten, oi? Doncs escolta això altre: "Dels gairebé 33,5 milions de persones infectades pel VIH/SIDA al món, el 67% corresponen a l'Àfrica subsahariana. »I tot i que s'ha duplicat el nombre de malalts que han rebut tractament en països d'ingressos baixos i mitjans, segueixen sent només 4 de cada 10 persones malaltes les que poden accedir als medicaments”.

En Martí va somriure, se sentia orgullós de donar aquesta informació. I és que en Martí en sap molt, però molt! Per alguna cosa escriu al diari més prestigiós de la ciutat. La seva especialitat és la política internacional. És capaç d'oferir des de precises estadístiques sobre la població a les dades més rigoroses sobre la influència dels conflictes bèl·lics en els mercats, o la pujada dels preus del petroli i la seva repercussió en l'economia mundial.

-L'informe és molt bo -va dir la Susanna-, i les dades estadístiques sobre la malaltia són bastant completes, però em sembla una mica fred, com si li manqués alguna cosa. Crec que si volguessis conèixer alguna cosa més sobre la vida d'aquestes persones malaltes hauries de buscar en altres fonts.

Aquest comentari va fer pensar molt a en Martí: a què es referia la Susanna?

Gairebé es va sentir ofès, perquè ningú oferia un estudi tan detallat sobre el VIH / SIDA com el seu, amb cinc taules de dades i quatre gràfics en tres dimensions!

L'endemà va coincidir a la redacció amb l’Oly, una de les càmeres del diari, i li va explicar el que li havia dit la Susanna.

-Crec que entenc el que vol dir, Martí. La informació que dónes és molt necessària, i difondre-la com tu fas és una cosa fonamental, però la realitat és molt més que xifres. La gent llegeix les dades i no triga gaire a oblidar-les.

-Tu creus? Mai vaig imaginar que això fos així. Jo puc recordar fins i tot les dades que vam publicar el 1994 sobre el conflicte de Rwanda i Burundi. Què penses que hauria de fer, llavors?

-Has de conèixer la informació de primera mà, Martí.

-Com? -Viatjant. Això t'ajudarà a explicar les coses d'una altra manera.

-És veritat que no he viatjat, però jo sé molt del món i de gran quantitat de països. Gairebé et diria que crec que el que vegi tot just em sorprendrà.

3

02

Secundària Pregunta, pregunta! Segur que puc donar-te un munt d'informació sobre els països on has estat.

-No ho dubto, Martí, però la diferència és que jo estic acostumada a mirar directament a les persones. No es poden fotografiar xifres o indicadors! ... Et proposo una cosa: la setmana vinent envien un reporter gràfic a Kenya, i me’n vaig amb ell. Per què no véns amb nosaltres?

En Martí va acabar acceptant la proposta de l’Oly, i quan va tornar explicava així com havia anat l’experiència: -La veritat –deia en Martí- és que la idea de viatjar em va espantar una mica al principi, però finalment em vaig animar i, quan vaig voler adonar-me’n, estava compartint bossa de viatge amb l’Oly en un avió rumb a Àfrica. »Vam aterrar a Nairobi, la capital de Kenya, i la nostra primera parada va ser a Kibera, la barriada de barraques més gran d'Àfrica. »El que vaig veure era demolidor: cases de fusta i xapa amuntegades en un caos on a penes hi havia carrers. Tot això al llarg d'un espai enorme, sobre una terra vermellosa plena de deixalles de tot tipus i amb fang pertot arreu. Em va sorprendre escoltar que els nens havien d'anar sempre calçats pel carrer per evitar que qualsevol ferida s’infectés en contacte amb aquest fang. »Jo sabia que el 17% de la població mundial no té accés a l'aigua potable, però ara ho tenia al davant: aquelles dones i nenes fent cua davant d'un canó d’aigua, amb les seves llaunes i bidons, esperant omplir-los per després caminar pesadament carregades fins a casa. I aquesta aigua era tot el que tenien per beure, cuinar i rentar-se fins al dia següent, que tornarien a fer aquest camí! »Tampoc no hi havia clavegueres per evacuar les aigües fecals... en un barri amb més d'un milió d'habitants! »Però el que més em va impressionar va ser la visita al Centre d'Acollida per a orfes de SIDA. Mentre escoltava esglaiat el que ens explicaven els responsables del Centre, l’Oly feia fotos de la realitat que ens envoltava. Vaig adonar-me que darrere de cada notícia, de cada dada i de cada titular, hi ha persones. Persones concretes, amb la seva història, les seves famílies i les seves circumstàncies. Mai no havia estat gaire conscient d'això, em semblava que parlar d'una malaltia era una qüestió d'informació i xifres. Però ara em trobava amb les persones que hi havia darrere de cada xifra. »Allà vaig conèixer en Totana. Els seus ulls brillants em van impressionar, però el que més em va agradar va ser el seu somriure, que l’Oly es va encarregar de fotografiar. »En Totana pertany a una família de camperols, però en morir el seu pare de SIDA, ell, la seva mare i el seu germà no eren ben vistos al poble. La SIDA és una malaltia que marca tots els que hi tenen a veure, i en els petits poblats podia ser molt complicat viure amb aquesta “taca".

4

02

Secundària »La seva mare va decidir buscar fortuna a la capital i van acabar a Kibera.

Durant un temps la mare va sobreviure fent petits treballs, però quan ella va començar a desenvolupar la malaltia, Totana, amb deu anys tot just, va haver de fer-se càrrec de buscar ingressos per a la família. Va haver de fer de tot, des de recollir i classificar escombraries fins a cometre petits furts al centre de Nairobi. Tot per tal de poder dur a casa el suficient per alimentar la seva mare i el seu germà. Fa uns mesos, la seva mare va morir, i ell i el seu germà van vagar per Kibera fins que van arribar al Centre d'Acollida. Allà els ofereixen una oportunitat per tirar endavant, i en Totana i el seu germà volen aprofitar-la... si la malaltia no els ho impedeix. »En aquell moment ho vaig veure tot molt clar: això era el que havia d'aparèixer a les meves pàgines! Si volia arribar a la gent, havia de substituir xifres per persones. Les dades poden ser importants, però les persones ho són més. »No et pots perdre les meves pròximes cròniques! »Tu ets una part molt important d'aquest equip. Si les llegeixes i les expliques als altres estaràs ajudant moltes persones a millorar les seves vides.

5