Mans Unides ONG - Revista 183 by Mans Unides Barcelona

A bri l -Ju ny 2011

Bu tl letí n úm e ro

183

●● El seu demà és avui ●● Brasil. Encara el país

de les desigualtats

Néixer i sobreviure a l’Àfrica

S U M A R I

Foto de portada: Burkina Faso. Mans Unides/Javier Mármol

Presidenta de Manos Unidas: Myriam García Abrisqueta Consell de Redacció: Rafael Serrano Soledad Suárez Ana Álvarez de Lara Cristina Redonet Julián Jiménez Mª Eugenia Díaz Marisa Elosua Belén Garrigues Marco Gordillo Juan Souto

Editorial

Col·laboració El seu demà és avui

Entrevista María Damaris García

La veu del lector

Crònica del món

Reportatge Brasil. Encara el país de les desigualtats

Ressons del Sud Ángel Calvo

Redactors: Javier Fernández Pilar Seidel

A fons - Informe Néixer i sobreviure a l’Àfrica

Col·laboradors fixos: Elena de la Cueva

Notícies de Mans Unides

En Primera Persona Beni Asensio

Els nostres projectes Construcció i equipament de llars per a orfes de sida a Kenya

Mans Joves

Col·laboradors i amics

Les nostres recomanacions

Col·laboren en aquest número: Marta Carreño Miriam Martínez María Silvia Fiorentino María Damaris García Cristina de Benito Mª Luz Mangado Sergio Serrano Ángel Calvo Beni Asensio Emilio Balliana Disseny i Impressió: Advantia Comunicación Gráfica, S.A. Formación, 16 Pol. Ind. Los Olivos 28906 Getafe (Madrid)

4 / A la col·laboració, María Silvia Fiorentino, missionera a Benín, ens parla del seu treball per tirar endavant els nens més petits de les zones rurals del país, gràcies al suport, entre d’altres, de Mans Unides.

6 / María Damaris García, natural de Costa Rica, dirigeix des de fa 15 anys un centre de salut a Cotonou (Benín). Convidada per a la Campanya 52, parlem amb ella durant la seva estada a Espanya.

Maquetació: Advantia Comunicación Gráfica, S.A. ISSN: 0214-5979 Dipòsit Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales Barquillo, 38 - 3º. 28004 Madrid Tel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08 www.manosunidas.org info@manosunidas.org

Las opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament el pensament de Mans Unides.

12 / El reportatge d’aquest número ens apropa a Brasil, el país americà on l’enorme creixement econòmic es contraposa a la gran desigualtat social existent.

28 / A Kenya, en localitats com la de Karungu, la sida ha afectat milers de persones, directament o indirectament. Projectes com el que es mostra en aquest número obren la porta de l’esperança i posen llum en la vida de milers d’éssers humans.

E D I T O R I A L

Som part de la solució El VIH/sida és una de les malalties infectocontagioses que més danys causa entre la població africana. Totes les dades coincideixen que l’Àfrica és la gran víctima d’aquest flagell. Segons l’ONU, el 70 per cent dels joves infectats a l’Àfrica subsahariana són dones. L’amor i la passió per la justícia, que motiven Mans Unides, s’han convertit sempre, al llarg dels anys, en una atenció preferencial als més febles, als més pobres, a la vida fràgil i amenaçada dels nens de l’Àfrica. Entre els més afectats per la sida hi ha els nens, per la transmissió vertical de mare a fill. S’estima que més del 90 per cent dels 2,1 milions de nens infectats al món s’han contagiat durant l’embaràs, el naixement o la lactància materna. Mentre amb prou feines hi ha casos de transmissió materna als Estats Units, Europa o altres regions desenvolupades, prop de mil nens neixen diàriament a l’Àfrica subsahariana infectats amb el VIH i molts moriran abans dels 2 anys si no reben el tractament adequat. Els nens africans, en igualtat amb els altres nens del món, mereixen ser protegits. Amb respecte i amor, perquè la persona és un bé en si mateixa. Cada cop és més necessari que posem els mitjans per aconseguir el seu desenvolupament integral ja des del si matern. La primera mesura de protecció consisteix a prevenir el contagi de la mateixa mare. La conducta sexual sana i responsable de la parella és el millor antídot. El valor de la família africana i l’educació de les dones són alguns dels aspectes que cal reforçar. A més a més, els poders públics han de considerar que aquests contagis de mare a fill es poden reduir i eradicar per al 2015, si es protegeix les mares amb mètodes preventius i se’ls facilita el tractament amb antiretrovirals. En conseqüència, cal garantir a les dones embarassades l’assistència mèdica per disminuir i evitar la probabilitat de contagiar el seu fill amb el virus. D’altra banda, els nens que neixen ja infectats estan més exposats a la tuberculosi i a altres malalties, així com al desemparament i a la marginació, fruit de l’orfenesa i de molts prejudicis socials. El dolor de tants nens, que viuen llargues agonies, posa en evidència la manca de polítiques nacionals sobre cures pal·liatives pediàtriques, la precarietat dels serveis d’assistència, l’escassa disponibilitat de tractaments contra el dolor i la falta d’una guia per als agents sanitaris sobre l’ús dels fàrmacs pal·liatius… L’Església, que s’anomena a si mateixa “família de Déu a l’Àfrica”, és avui l’ajuda més pròxima, present i eficaç en la lluita contra el VIH/sida, en la prevenció, el tractament i l’atenció de les persones infectades i afectades. L’estigma i la discriminació són poderosos enemics; l’Església afronta aquesta realitat humanitzant la vida dels qui en pateixen: acollint la mare i els seus fills, tenint cura de la família, procurant-los aliment, un mitjà de vida, educació… El compromís de Mans Unides davant del drama dels nens infectats pel VIH/sida a l’Àfrica és el de l’Església; i, com és habitual, Mans Unides està present als llocs més necessitats, donant suport a projectes que redueixin la incidència de la malaltia, procurant la formació del màxim nombre de persones per millorar en la prevenció de la malaltia i en l’atenció i no-discriminació dels malalts. Mans Unides ensenya a les mares infectades amb el VIH/sida què cal fer per protegir els seus fills i que aquests puguin viure. I viure lliures d’aquest flagell.

Publicació feta en PAPER ECOLÒGIC Lliure de clor

COL·L ABORACIÓ

La manca de mitjans i de formació incideixen de forma decisiva en el futur de molts nens menors de 5 anys a Benín.

Mans Unides/Javier Fernández

Treball a Benín en sanitat i nutrició infantil

El seu demà ÉS AVUI Mans Unides

María Silvia Fiorentino

Germanes Esclaves del Cor de Jesús (Argentina) Des de maig de 1997, treballa a Parakou, Benín, en la promoció i el desenvolupament, especialment de les dones i els nens de zones rurals.

CO L · L A BO R AC I Ó

Des de l’any 1997, treballem a l’Àfrica, a Benín, als poblats d’una zona del Borgou i hi vam anar observant i notant la creixent necessitat de posar-nos mans a la feina en qüestions de sanitat i nutrició, tot i que la nostra primera intenció era la primera evangelització. Ens vam trobar amb persones que no tenien el bàsic per viure: aigua potable, menjar en condicions, educació i comunicacions, i no em refereixo a les noves tecnologies, sinó a simples camins per on poder transitar. Deixo la temptació de les estadístiques, que les tindran a tot arreu, i em dedico a explicar-vos la nostra experiència rica, dolorosa, quotidiana, amb rostres i noms propis. Com comencem? Pes i nutrició Comencem per pesar mensualment els nens menors de tres anys. Cada nen i la seva mare es registren en una fitxa que va marcant la corba de creixement. Si el pes cau en zona groga significa primer grau de desnutrició; si és en la vermella, es tracta d’un cas greu, això unit a símptomes propis de la desnutrició en les seves dues formes kwashiorkor i marasme. El difícil és que perseverin, ja que quan veuen que no se’ls regala res i que, a sobre, els dius que el nen no està ben alimentat, moltes abandonen. Però d’altres sí que arriben a captar el valor del seguiment i dels nostres consells. Això ho alternem amb classes teoricopràctiques de puericultura, nutrició, higiene, etc. El més difícil va ser el començament, la inscripció dels nens. La primera dificultat amb què ens vam trobar és que la tradició no permet anomenar el més jove davant el més vell, així que per treure el nom del nen a les seves mares, si no tenen algun carnet de salut (i el 80% no el té) cal fer un llarg interrogatori; donant voltes i evasives, rialles i vergonyes; ho diuen, generalment, a través d’un tercer. Per a molts d’aquests nens la nostra fitxa és el primer i únic document que registra la seva existència i el seu nom. A més a més, els noms són impronunciables i com que les traductores no sempre estan alfabetitzades és difícil escriure’ls. Hi ha noms com: N’Tche, M’Po, Awau, Mammam Biba, Lathifou, Aharamantemme, etc. Tampoc existeixen els cognoms, la gent de les aldees s’anomena amb el nom del pare. Per exemple, en el cas d’una família cristiana una nena pot dir-se: Jacobo Marie. Una altra dificultat és esbrinar la data de naixement. La majoria ha nascut a casa, i, si no han anat mai al metge, no es recorden ni saben la data del part. En preguntar-los l’edat del nen ens donen les respostes més absurdes. Fan riure i desesperar alhora. Per exemple, quan va néixer?: “Després de dinar”, “un diumenge”, “en venir del camp”, “quan estàvem preparant la terra”, “fa dues collites de cotó”, “ja van passar dos Ramadà”, “després de la Tabaski” (festes musulmanes), “quan feia el primer desherbatge”... El que ens exigeix paciència, imaginació i coneixement de les festes paganes i musulmanes i molt de l’agricultura local. Si tot això no ajuda, comptem les dents, i a ull, calculem. Després de les primeres pesades, vam anar constatant que l’índex de desnutrició era més greu del que ens semblava. Per exemple, de 25 nens, 11 eren a la zona de desnutrició lleu i mitjana, i tres en l’aguda. Els altres eren, majoritàriament, menors de 4 mesos,

que aquí són éssers privilegiats que continuen el seu desenvolupament com petits marsupials a l’esquena de la mare, mamant quan els ve de gust, sempre immunitzats i a l’abric de la lactància plàcida. Els problemes sorgeixen quan la lactància comença a ser insuficient i han d’incorporar altres aliments a la dieta. I més greu encara és el moment del deslletament, que és quan poden morir de desnutrició aguda. Com que els deslleten al voltant dels 3 anys, això implica un xoc psicològic molt fort. Ja hem vist diversos casos de mort o de greu desnutrició per anorèxia infantil. A més a més, fins al quart mes estan immunitzats enfront del paludisme i cap al cinquè tenen la primera crisi, que sol ser perniciosa i mortal si no es tracta adequadament i a temps. És per falta de mitjans?, per descuit?, per manca de temps?, ignorància?, per tabús i tradicions nefastes?, per condicions d’higiene deplorables?... És una mica de tot alhora. Potser entre les causes més comunes hi hagi la ignorància i la falta de mitjans. D’altra banda: què més es pot demanar a una mare? Generalment, mare de molts nens, que treballa des de l’alba fins al vespre a casa i al camp i cuina sense ingredients i sense diners... El marit no proveeix ni ajuda gaire i és ella qui ha de fer de tot, trobar llenya per a la cuina i carregar l’aigua des de km! No se’ls pot demanar gaire més. Com han d’estar pensant en farinetes, verduretes i vitamines que tampoc existeixen!

Per a molts d’aquests nens, la nostra fitxa és el primer i únic document que registra la seva existència i el seu nom. També controlem la vacunació: bé, aquí pitjor, la majoria no ha completat més enllà de la segona dosi de la triple i poliomielitis... I en molts casos res de res! Diuen que la poliomielitis està eradicada! Aquí no! I encara que facin campanyes de vacunació, no arriben a totes les aldees i les dosis mai no són suficients. Per explicar, ompliríem pàgines senceres, però anem aconseguint solucions petites a grans mals. Els nens se’n surten El Centre de recuperació nutricional i el dispensari, projectes que estan en marxa gràcies a l’ajuda de Mans Unides i d’altres persones generoses que hi van ajudar anònimament, atenen les necessitats dels malalts, medicaments, drames, nens que no arriben en bon estat, de vegades gairebé a les últimes, falta de mitjans i molta necessitat que ens ocupa bona part del temps i de les forces. Els nostres amics metges de Phans, una ONG de metges de França, vénen regularment. I el dispensari de Bongowerou creix en quantitat i qualitat. Amb l’ajuda de Mans Unides, estem acabant un projecte d’aigua amb un dipòsit i canalització perquè l’aigua arribi a diversos punts del poble. En aquest moment hi ha 10 nens recuperant-se al centre; cada cas seria digne d’una història, cada petit, una presència de Déu.

E N T R E V I S T A

Una animadora explica, amb dibuixos, els mètodes per lluitar contra les malalties a què s’enfronten.

Mans Unides/Javier Fernández

María Damaris García, missionera terciària caputxina

Mans Unides/Javier Fernández

“Tots podem assumir l’objectiu de reduir la mortalitat infantil”

Convidada de Campanya de Mans Unides Natural de Costa Rica, la missionera María Damaris García dirigeix des de fa 15 anys el centre de Salut Santa Maria dels Àngels, situat en un barri perifèric de Cotonou, la capital econòmica de Benín, un país on els serveis sanitaris són precaris o inexistents. La Damaris és terciària caputxina, i va participar els dies 8 i 10 de febrer en els actes de presentació de la nova Campanya de Mans Unides, organitzats pels Serveis Centrals de la nostra institució, i també en d’altres de la delegació d’Albacete.

E N T R E V I S T A

El centre sanitari que vostè dirigeix a Benín complirà ara els 20 anys de funcionament. Quins serveis sanitaris s’hi presten? Ens dediquem a medicina general, però atenem també la recuperació nutricional de nens i d’adults, entre els quals, malalts de sida. Posem un accent especial en la formació dels pacients: tres cops per setmana impartim formació als malalts per millorar la manera de fer front a les malalties més freqüents i la seva prevenció. Informem també sobre vacunació. Així mateix, impartim xerrades sobre control prenatal per a les mares. En un altre centre sanitari, també atès per les terciàries caputxines a l’interior del país, concretament a Nikki, fem una important tasca de sensibilització pels pobles i, tot i que lentament, els efectes positius d’aquesta formació es van notant. Ara les mares són capaces de detectar els problemes abans; els casos de nens que arriben al centre sanitari quan ja és massa tard han disminuït molt. Són freqüents els casos de subalimentació? Molt freqüents. De vegades, la gent s’omple l’estómac, però ho fa únicament amb massa de blat de moro i amb picant; hi falta la carn, el peix, els llegums… aliments que es poden trobar, de vegades, al mercat, però que molts no poden comprar. Algunes persones només prenen un plat de menjar al dia. “Quan un hospital funciona a l’Àfrica, pregunti vostè i veurà que està gestionat per missioners”. Aquesta frase la vaig sentir fa uns dies en boca d’un sacerdot africà. Li sembla que respon a la realitat? Generalment, sí. A Benín, en aquest moment, més del 70% de la sanitat està atesa per catòlics i musulmans, i una cosa semblant passa a l’educació. El Govern ha fet un gran esforç per construir escoles, però l’educació que funciona està atesa per l’Església.

amb els quals he estat en contacte. La gent parla molt bé de Mans Unides; és una institució que té credibilitat i que està molt ben vista a Espanya. Quines idees ha repetit més aquests dies? He dit a la gent que el compromís contra la pobresa no és només per als grans organismes, sinó per a cadascun de nosaltres. Tots podem assumir l’objectiu de reduir la mortalitat infantil com un desafiament que ens competeix. Cada dia veig nens que somien que el seu plat s’ompli. Molts no saben el que és un plat per menjar. Davant d’això, crec que ni tan sols hauríem de parlar de reduir la mortalitat infantil, sinó d’acabar amb aquestes morts de nens per causes prevenibles. També he dit que sóc testimoni que l’ajuda que Mans Unides envia arriba fins a nosaltres, i que des de nosaltres arriba a la gent. La Damaris podria parlar durant hores. Són ja molts els anys de compromís i d’experiències acumulades. Afirma que “veure un nen somriure és una empenta per continuar treballant”, i que “molts cops és difícil combatre quan ho tenim tot en contra. És difícil lluitar quan només tenim humanitat i desig de guanyar… Però es fa”. També està convençuda que “el millor mitjà per fer bé als nens és fer-los feliços. Necessiten un plat de menjar, però també un gest de tendresa i un somriure”. Javier Fernández Dep. de Comunicació

Sembrant futur a Benín

La seva congregació, les terciàries caputxines de la Sagrada Família, va ser fundada per un espanyol. Per Luis Amigó, caputxí de Massamagrell (València), que va ser bisbe de Solsona i de Sogorb. Va fundar també als religiosos anomenats “amigonians”. El nostre carisma és el seguiment de Crist a l’estil de Sant Francesc d’Assís. Vostè va ingressar en la seva congregació amb gairebé 20 anys. Per què es va fer religiosa i missionera? Vaig néixer en una família molt religiosa, en la qual es resava tots els dies i en la qual em van formar en valors cristians, i va ser allà on es va estimular la meva vocació. Vaig ser catequista quan era encara molt jove, i llegia petites vides de sants i de missioners. Tenia un gran desig de ser missionera. Vaig treballar a Costa Rica, a Panamà, a Colòmbia… fins que el 1996 es va complir el meu somni i vaig arribar a Benín, on vaig quedar impactada per la pobresa i la malnutrició severes, pels malalts de sida, per la mort de nens a causa de l’anèmia… I allà segueixo avui, convençuda que Déu està present en aquells que pateixen. Quines impressions porta de la seva participació aquests dies en els actes de llançament de campanya organitzats per Mans Unides? El treball dels voluntaris impacta. He trobat que hi ha una gran obertura a Mans Unides a les escoles i en els mitjans de comunicació

Mans Unides/Javier Fernández

El DVD que Mans Unides ha difós enguany, titulat Sembrando futuro en Benín, ha estat rodat al centre sanitari que la germana Damaris dirigeix a Cotonou i en un altre de les terciàries caputxines a Nikki. Els dos tenen una acollida excel·lent entre la població i disposen d’unitats per a subalimentats on es recuperen amb èxit molts nens. Amb recursos senzills, però molt ben administrats, treballen contra la malnutrició i contra les seves causes: les malalties parasitàries; el paludisme, una de les conseqüències del qual és l’anèmia; la febre tifoide i els mals hàbits alimentaris. En el cas de Nikki, un equip d’educadores recorren petits poblats de la zona impartint formació, controlant el pes dels nens i distribuint medecines bàsiques.

LA VEU DEL LECTOR Cartes a: Serveis Centrals. Dep. de Comunicació, o per correu electrònic a: comunicacion@manosunidas.org

UN MóN MÉS SOLIDARI

En representació de la Fundació José Cardijn i les famílies beneficiàries, escrivim per donar les gràcies a Mans Unides per l’esforç per aconseguir els fons necessaris per al projecte de “Formació Agrícola per a Associació Productes Rurals”. Aquesta cooperació ajuda famílies en situació d’extrema pobresa a millorar les seves condicions de vida, i els dóna l’oportunitat de generar ingressos.

Rebin una salutació de germans a la distància, ja que tota l’obra que han construït vostès entre nosaltres ens ha convertit en famílies tot i sense tenir un contacte físic. Tota la parròquia de Sicalpa està molt agraïda per la seva ajuda, especialment els indígenes; ens agradaria que algun dia ens visitin, perquè les nostres cases estan obertes per rebre’ls i que vostès puguin veure i sentir tota l’alegria i l’ajuda que ens han proporcionat. Agraïm tot el seu interès, treball i esforç que han posat per aconseguir els fons que ens han proporcionat a través de Mans Unides, i que es pugui fer realitat el somni que existeixi un món més equitatiu i solidari, on rics i pobres tenim els mateixos drets i les mateixes oportunitats. Que Déu beneeixi la solidaritat que han tingut amb tots nosaltres.

Mans Unides

DIGNIFICANT EL SEU VIURE

Carlos Vera Església de Riobamba. Pastoral Indígena de Sicalpa Equador

EL VALOR DE ‘EDUCACIó

La comunitat de Guajho es troba dins del districte de San Joaquín, un dels districtes amb l’índex de pobresa més alt al nostre país. Els beneficiaris, gràcies a aquest projecte, milloren l’escolaritat dels seus fills, compren abrics d’hivern, uniformes escolars, i, principalment, la seva alimentació. Realment estem molt agraïts pel seu sacrifici en la contribució a la nostra tasca, no sols per la generositat i el compromís que van assumir en portar aquesta donació, sinó per l’actitud de lliurament, qualitat i professionalitat que demostren. El màxim benefici de tots és la sensació que tenen de saber que van ajudar personalment diverses famílies a dignificar el seu viure. Agraïm a Déu misericordiós que ha posat la misericòrdia en el cor de vostès i, així mateix, Ell amb la seva infinita bondat sabrà compensar en les seves vides aquest gest de lliurament.

Salutacions de pau i bé. Aquest petit text és per agrair-los el gran suport que ens han donat durant tot l’any 2010, i també en els anys anteriors. La seva ajuda, sempre a temps, ens ha permès arribar a on hem arribat. N’estem molt orgullosos. Ens han ajudat a créixer ràpidament i a enriquir la nostra escola i les experiències en matèria d’ensenyament. La seva presència se sent en tota l’escola. Ens han ajudat a fer realitat el nostre somni d’una apassionada creença en el valor d’una educació en l’excel·lència, i treballem incansablement per fer realitat la nostra visió, la missió, els objectius i la filosofia. Demanem al Senyor que els continuï beneint i continuem resant per vostès.

Ernestina Camps Directora executiva Fundació José Cardijn Paraguai

Philip Wanjohi Director de l’escola St. Francis Kenya

ESTÀS CONNECTAT A LES NOVES TECNOLOGIES? ET MOUS PER INTERNET COM PEIX A L’AIGUA? Doncs recorda que a www.manosunidas.org pots descarregar-te la nostra REVISTA en format PDF. També pots rebre el nostre BUTLLETí ELECTRÒNIC periòdicament, o demanar que l’enviem a un amic. Entra a www.manosunidas.org i accedeix a “Suscripción al Boletín Electrónico”. 8

C R Ò N I C A

L’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha advertit que les ONG humanitàries que actuen a Costa d’Ivori tenen cada cop un espai d’actuació més reduït, com a conseqüència de l’augment de la situació d’inseguretat en aquest país africà, que ha desplaçat ja més de 200.000 persones a altres països com ara Libèria. ACNUR destaca que almenys un quart de la població fugida necessita ajuda humanitària de forma urgent, encara més quan tots els intents per negociar una treva entre els combatents per posar fora de perill aquestes persones no han rebut encara resposta. Als més de 200.000 desplaçats a Abiyán se sumen uns altres 70.000 habitants de Costa d’Ivori que han fugit dels combats a l’oest, en localitats com Duékoué o Blolequin, i que també han escollit Libèria com a destí final, un país en fase de recuperació després de la guerra civil de 2003. La lluita pel poder entre Ouattara i Gbagbo, qui ha rebutjat les crides generalitzades perquè abandoni el càrrec després dels comicis del 28 de novembre passat, podria abocar el país en una nova guerra civil. Gbagbo manté la lleialtat d’una gran part de les forces de seguretat del país, però s’ha vist afectat per un conjunt de sancions. Per la seva banda, Ouattara té el suport de la comunitat internacional i ha format un govern en un hotel de la mateixa capital, custodiat per tropes de l’ONU. Tots dos líders han establert els seus propis governs, tot i que no estan funcionant adequadament i l’economia està paralitzada.

M ÓN

La infància necessita més suport Mans Unides/Javier Mármol

Costa d’Ivori: augment de la inseguritat

D E L

Les crisis humanitàries tenen conseqüències directes per a la infància.

UNICEF va fer una petició en el seu “Informe d’Acció Humanitària per a la Infància 2011”: 1.400 milions de dòlars per donar resposta a crisis humanitàries en 32 països. En aquesta crida als països donants s’emfatitza la importància de millorar la capacitat de les comunitats de sobreposar-se a les crisis. Hilde Jonson, directora executiva adjunta de l’organisme internacional, va explicar que “la inversió en la infància i la construcció d’aquesta capacitat de sobreposarse els ajuda a gestionar anticipadament els riscos i a mitigar les pèrdues abans que una crisi els copegi”. L’informe, publicat el mes de març passat, fa referència a les greus crisis humanitàries ocorregudes el 2010, com les inundacions al Pakistan, el terratrèmol d’Haití o la sequera i la falta d’aliments a la regió del Sahel. El que no es veu, no existeix No obstant això, indica que, a banda d’aquestes, que van ocupar espais molt destacats en els mitjans de comunicació, hi ha moltes altres “crisis silencioses” que afecten la vida dels nens i les seves famílies arreu del planeta. “A tot el món, la sequera,

la fam, els conflictes violents i els desplaçaments de llarga durada són una realitat per a milions de persones. Aquestes crisis humanitàries tenen conseqüències directes per a la infància, entre les quals el reclutament en les forces armades, la violència sexual i la pèrdua de serveis bàsics com ara aigua, salut i educació”, assenyala l’informe. El terratrèmol d’Haití i les inundacions de Pakistan “van disparar una resposta internacional extraordinària, però també van subratllar la necessitat d’enfortir les comunitats i reduir el risc de crisi”, segons UNICEF. El 2010, l’organització va enfortir el nucli de la seva política humanitària per defensar els drets dels nens i de les dones en situacions de crisi, destacant la importància d’identificar possibles riscos a fi i efecte d’estar preparats abans d’una crisi. “Després d’un any de desastres naturals i tragèdies humanes devastadores, mai no ha estat més oportú enfortir la capacitat de sobreposar-se de les persones i comunitats que estan sistemàticament exposades a l’impacte dels desastres”, va subratllar Hilde Johnson.

Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

El Pla anual de cooperació es reduix en 1.000 milions d’euros El Consell de Ministres del passat 4 de març va aprovar el Pla anual de cooperació internacional (PACI) 2011, que preveu destinar 4.233 milions d’euros nets en ajuda al desenvolupament, 1.030 milions menys que en l’exercici anterior, a causa del pla d’ajust per reduir el dèficit públic. Amb aquestes xifres, el Govern estima que enguany el percentatge que Espanya destinarà a ajuda al desenvolupament baixarà al 0,4%, la qual cosa no permetrà assolir el 0,7 per a l’any

2012, però es reafirma l’objectiu d’assolir-lo el 2015. El pla de 2011 marca com a prioritats la lluita contra la fam, el combat contra el canvi climàtic, l’impuls a la introducció d’una taxa sobre transaccions financeres internacionals i la mobilització de recursos nacionals com a claus del finançament del desenvolupament humà i sostenible en el futur, i afirma que mantindrà l’esforç dels últims anys en polítiques socials i d’igualtat en sectors socials bàsics i en igualtat de gènere.

CRÒNIC A

DEL

MÓN

Conmoció al món àrab

REUTERSDarrin Zammit

El factor demogràfic juvenil al món àrab és aclaparador i determinant per entendre aquest procés: més de la meitat dels 350 milions d’àrabs al món té menys de 30 anys; la majoria tenen estudis universitaris, no tenen atracció especial per les ideologies ni pels fonamentalismes religiosos i estan connectats a la realitat gràcies a les xarxes socials a Internet. Per entendre el motor d’aquest canvi, cal analitzar detalladament una combinació explosiva que els governants àrabs i africans no semblen haver tingut gaire en compte: la formació i l’educació rebuda no es correspon amb l’altíssim nivell d’atur que pateixen. Per exemple, un 72% dels desocupats a Tunis té menys de 30 anys, i a Egipte es generen uns 700.000 graduats per a un mercat laboral on només hi ha possibilitats per a 200.000. Aquesta manca de futur professional i personal s’uneix a altres exemples força significatius com l’arrest i la posterior tortura de dos joves internautes convertits, ara, en un símbol de la joventut àrab: un a Tunis i un altre a Egipte.

REUTERSThierry Roge

Un món jove i lligat a Internet

El poble libi es va manifestar en diverses ciutats del país.

“Des d’avui, les escoles i les universitats estan tancades a Tunis per ordre del Govern. El Sindicat Nacional de Periodistes Tunisencs… ha proclamat un dia de vaga. Els periodistes acusen les forces de l’ordre d’haver disparat contra la multitud, i demanen que es formi una comissió independent per investigar les morts produïdes en els disturbis… Les víctimes mortals produïdes en els enfrontaments entre manifestants i policies ascendeix a un nombre de 35, tot i que el Govern només en reconeix 15”. Aquest caire tenien les notícies a mitjan de gener passat , i el món sencer les va seguir amb extraordinari interès. El president de Tunis, Ben Ali, fugia a Aràbia Saudita, però encara així les protestes continuaven en diverses ciutats del país, al crit: “Després de Ben Alí i la seva dona, volem fer fora els seus lladres”. La pobresa, la desocupació, la corrupció, la repressió, el règim dictatorial i

la defensa dels drets civils es trobaven entre les causes de l’esclat popular. Als dies següents, tota la regió se’n va contagiar. A Egipte es va convocar, a través de xarxes socials com ara facebook, per al 25 de gener un dia de “revolta contra la tortura, la pobresa, la corrupció i la desocupació”, a la qual van seguir moltes altres, que van acabar provocant la caiguda del president Mubarak, i a mitjan febrer tocava el torn a Líbia, tot i que en aquesta ocasió el president Gadafi arribava a l’extrem d’utilitzar l’exèrcit i forces mercenàries contra la població, fet que va provocar centenars de morts. Els enfrontaments i la intervenció militar internacional continuaven a Líbia al tancament d’aquest butlletí. Amb diferents característiques en cada cas, també s’han produït diverses manifestacions, protestes i disturbis a Algèria, al Marroc, a Síria, a Bahrain, a Iemen i a Oman.

C R Ò N I C A

D E L

M ÓN

REUTERS Zohra Bensemra

Amenaces per a la seguretat alimentària

Les revoltes han ocasionat el desplaçament de milers de persones.

La visió de Mans Unides Testimoni de la missionera comboniana Dra. María Luz Mangado, arqueòloga i egiptòloga, del mes de febrer passat, enmig de les revoltes. “Egipte és terra sagrada, és on Déu es revela a Moisès al Sinaí. És un poble de fe que haurà d’escollir el seu camí per si mateix. La presència d’altra gent estrangera ha de servir simplement i planerament per avançar en la dignitat de l’home. El paper dels missioners en aquestes terres potser ha passat tan desapercebut que amb prou feines es coneix la seva tasca. Treballen integrant-se plenament en la realitat social d’Egipte, lluitant per la dignitat dels homes i dones més desfavorits. Com està ocorrent en altres països àrabs, la important explosió demogràfica no d’acord amb les estructures del país i la crisi internacional provoquen un empobriment general i la paralització actual per les protestes que sens dubte tindran unes fortes conseqüències”. La comunitat internacional sembla que sí que s’havia adonat que alguna cosa esclataria en alguns països àrabs, sí que sabia com vivien els seus habitants i sí que permetia que només uns pocs tinguessin unes condicions privilegiades i molts altres sobrevisquessin amb menys d’1€ al dia. Ha permès conscientment la permanència d’uns règims autoritaris i dictatorials. Els països que actualment estan en aquesta conjuntura de canvis i reivindicacions socials tenen uns indicatius econòmics comuns que rarament surten a la llum. El turisme representa una font d’ingressos interns que maquilla la pobresa d’una població desposseïda de drets. Els turistes només perceben el que les autoritats permeten, quan la realitat és una altra de ben diferent. Al costat de luxoses edificacions hoteleres i jardins fastuosos coexisteixen barriades sumides en la pobresa. Durant els viatges i visites als projectes recolzats per Mans Unides al Nord de l’Àfrica, hem compartit xerrades amb joves que, amb amabilitat i respecte, ens han manifestat les seves inquietuds del dia a dia i la seva enorme preocupació per un futur incert: un atur desorbitat, unes expectatives sense amb prou feines esperança, i en molts casos, com una única sortida, l’emigració. Davant d’aquesta realitat, Mans Unides, des de fa més d’una dècada, ha donat suport a projectes a favor dels joves a Mauritània, el Marroc, Algèria i Egipte; fent projectes educatius encaminats a aconseguir que aquests joves puguin estudiar en un clima de companyonia i llibertat de pensament, i així aconseguir construir un futur basat en la tolerància i el respecte. Apostem per una joventut formada en valors que pugui afrontar de forma pacífica i serena els canvis que els toca viure. Sant Daniel Comboni tenia el lema de “Salvar l’Àfrica amb l’Àfrica”.

L’Agència de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) ha advertit en el seu darrer informe de l’Estat de l’Agricultura i l’Alimentació al món que el canvi climàtic, la creixent demanda de biocombustibles i les polítiques nacionals per protegir els mercats domèstics podrien fer apujar els preus globals dels aliments i amenaçar la seguretat alimentària a llarg termini. L’organització ja va advertir els països productors d’aliments contra la introducció de quotes a l’exportació per protegir els mercats locals mentre els preus mundials van més enllà dels nivells que van provocar disturbis el 2007-2008. Els preus globals dels aliments van arribar a la seva cota màxima el mes de febrer passat, davant la qual cosa la FAO va suggerir els repunts addicionals del preu del petroli i més emmagatzemament de part dels importadors per evitar disturbis que copegessin els mercats de cereals, ja de per si volàtils. Segons les últimes projeccions de la FAO, els preus alimentaris s’apujaran durant la pròxima dècada i romandran en nivells com a mitjana per sobre dels de la dècada passada. Mans Unides/Sergio Serrano

Vista d’una de les zones de faveles de Rio de Janeiro, als “morros” de la ciutat.

Mans Unides/Javier Mármol

Brasil

Encara el país de les desigualtats A final de desembre de 2010, Sergio Serrano i Juan Carlos Martínez, del departament de Projectes d’Amèrica, van visitar els projectes que tant havien imaginat des de l’oficina. Per fi trepitjarien el terreny, i sentirien el pols d’un país de gairebé 200 milions de persones, 18 vegades la grandària d’Espanya, amb un enorme creixement econòmic i una gran desigualtat social.

RIO, DUES CARES DE LA MATEIXA REALITAT Al començament de la nit, la cidade maravilhosa ens rep il·luminada pels llampecs d’una de les freqüents tempestes tropicals d’estiu. A mesura que ens apropem al centre de la ciutat, travessem algunes de les més de 150 faveles que ocupen els “morros” de la ciutat. Quan arribem al centre ens trobem amb carrers total-

ment inundats, veïns intentant treure aigua de casa seva, vies tallades, clots a la calçada. Ens sorprèn com el centre d’una ciutat com Rio de Janeiro, segona ciutat de Brasil, pot tenir un sistema de clavegueram tan precari que, sumat a la quantitat d’escombraries que acumulen els seus carrers, fa que qualsevol tempesta provoqui el caos a la ciutat. L’endemà al matí visitarem l’organització Solidaridade FrançaBrasil, un projecte educatiu a la perifèria de la ciutat. Els centres educatius comunitaris, que l’organització assessora i recolza, són organitzats pels mateixos habitants per suplir les deficiències educatives d’aquests barris on la realitat dista molt de la imatge idíl·lica que tenim de Rio de Janeiro, amb el seu paisatge exuberant, les seves platges boniques i vida hedonista... Habitatges precaris, sistemes d’aigua, llum o sanejaments deficients o inexistents, milers d’assassinats, drogues, violència familiar... Aquesta és l’altra cara de la realitat de molts dels 8 milions d’habitants de la ciutat. El projecte que visitarem té com a objectiu formar els educadors dels

R E P O R T A T G E

centres comunitaris, moltes vegades mares voluntàries, professors de les escoles, pares i altres agents educatius de barris marginals, en tècniques i estratègies per educar els nens en la pau i la no-violència. L’experiència està sent reeixida, i les educadores comencen a veure resultats en el comportament dels nens, enfrontats a situacions de violència familiar i ambiental. Visitem la favela del Complex do Alemão, on fa menys de 2 setmanes s’havien produït greus enfrontaments entre la policia, militars i els traficants de drogues que controlen la zona, amb desenes de morts. Ens va sorprendre l’aparent tranquil·litat que s’hi respirava, tenint en compte tot el que hi passa. També sorprèn com una zona oblidada per les autoritats durant tant de temps, de sobte, i després de l’impacte mediàtic dels enfrontaments, estava rebent totes les ajudes socials que no havia rebut en anys. Prosseguim les nostres visites als projectes desplaçant-nos a l’interior de l’Estat de Rio de Janeiro, on la realitat és predominantment rural i agrícola. Després d’un viatge de 6 hores per recórrer 300 quilòmetres, entre embussos monumentals per sortir de la ciutat i un trànsit kamikaze, arribem a Campos do Goytacazes. Allà, la Comissió Pastoral de la Terra (CPT), amb el suport de Mans Unides, està lluitant amb els petits agricultors per un model d’agricultura ecològic i sostenible i per l’eradicació del treball esclau a la zona. A Brasil, mentre l’agricultura camperola té amb prou feines el 25% de les terres de conreu, i produeix un 75% de l’alimentació brasilera, el latifundi, que té el 75% de la terra de conreu, produeix amb prou feines un 25%. Sorprèn la dignitat del petit agricultor, que se sent orgullós de viure del camp i d’oferir aliments sans a la població

CONVIURE AMB EL SEMIÀRID El nostre destí següent: el Sertão del Nord-est, la regió més pobra de Brasil. Sorprèn trobar Brasil, el país tropical i de l’Amazones, la regió semiàrida més gran del món, dos cops la grandària d’Espanya, sotmesa a grans sequeres i on fins i tot l’aigua per a consum humà escasseja. Des de fa anys estem treballant amb diverses organitzacions, especialment Càritas, en un programa consistent a crear les condicions per saber viure en el clima i ecosistema de la regió, adaptant-hi els conreus, la ramaderia i els sistemes d’emmagatzemament d’aigua.

Les polítiques socials que va impulsar l’antic president Lula han beneficiat especialment la gent del Sertão, amb alts percentatges de pobresa i analfabetisme. El programa bossa-família, que proposa un repartiment de diners mensuals a les famílies més pobres com a contrapartida de l’assistència dels seus fills a l’escola i a les consultes mèdiques, si bé ha disminuït considerablement la pobresa extrema i la fam, no ha aconseguit en gaires casos superar l’assistencialisme, i manté milions de persones dependents de les ajudes de l’Estat.

LA RESERVA DE BIODIVERSITAT MÉS GRAN El nostre últim destí ens porta al cor de l’Amazones, Manaos. Des de l’avió es percep el que la mà de l’home està provocant en l’última gran reserva de biodiversitat del planeta: els incendis provocats i la tala indiscriminada deixen enormes calbes en la verda cabellera de la selva. El programa d’Acceleració del Creixement (PAC), impulsat a Brasil per l’últim govern, s’ha fixat en l’Amazones i les seves enormes riqueses. Grans infraestructures s’han planificat o ja estan en execució. Tot per un creixement econòmic en què els principals beneficiats són les grans empreses multinacionals. L’Estat d’Amazones és el de més concentració de pobles indígenes, amb desenes de grups encara sense contacte amb la societat “blanca”. El “Consell Indigenista Missioner” –CIMI, òrgan de l’Església catòlica– fa des de 1972 un treball de suport a la lluita d’aquests pobles. Amb ells, emprenem un viatge amb vaixell, travessant l’Amazones, fins a les comunitats del poble indígena Mura. El CIMI acompanya i dóna suport a la lluita d’aquest poble, i actualment està treballant en un curs de formació política i jurídica amb els líders indígenes. Aquests ens parlen de la seva lluita per preservar la seva identitat com a poble indígena i pel reconeixement de les seves terres, que estan actualment en possessió de terratinents que crien bestiar per a l’exportació. Després d’un àpat senzill, compost per arròs i peix (piranya acabada de pescar) i la companyia de mirades curioses, agafem un altre cop la canoa per tornar a la gran ciutat. A Manaos els carrers estan il·luminats, hi sonen nadales, hi veiem fins i tot pessebres. No obstant això, amb 35 graus un no acaba de creure’s que el Nadal estigui tan pròxim. És temps de tornar.

Manos Unidas/Sergio Serrano

Mans Unides/Sergio Serrano

Dues imatges de les zones que va recórrer l’equip de Mans Unides en el seu viatge d’avaluació de projectes.

RESSONS DEL SUD

Ángel Calvo Missioner claretià, natural de Becilla de Valderaduey (Valladolid), treballa al Sud de Filipines des de 1972, any en què va esclatar el conflicte armat entre musulmans i cristians, a la regió de Mindanao.

l meu primer contacte amb el món musulmà va ser en arribar a l’illa de Basilan, una petita illa al sud de Mindanao (Filipines), l’any 1972, recent ordenat sacerdot. Aviat ens vam adonar que, darrere de l’exòtic del paisatge i dels seus habitants, s’hi amagava una situació extremadament complexa, amb diversos grups ètnics i religiosos en una situació de pobresa, abandonament i explotació. Als pocs mesos ens vam veure embolicats en una situació de violència i mort que va ser per a nosaltres el nostre baptisme de foc. Grups musulmans rebels que prenien terres i poblats, trobades i matances de civils i militars. Moltes famílies es van veure forçades a abandonar les seves terres i refugiar-se en escoles públiques dels centres de població. No va ser fàcil per a nosaltres entendre les raons d’aquella situació tràgica que ens va despertar del nostre somni missioner i ens va forçar a fer una anàlisi, buscar-ne les causes i, alhora, qüestionar-nos la nostra presència missionera

Només des d’una actitud de perdó es podran construir els fonaments sòlids d’una esperança de pau. enmig d’aquesta situació d’enfrontaments, prejudicis i odi creixent entre ambdues comunitats. Vam entendre que ser fidels a la missió implicava optar per camins diferents, cercar camins de diàleg i reconciliació amb la comunitat musulmana, i construir plegats camins de pau i justícia, especialment amb les comunitats que intentaven tornar a les seves terres després de diversos anys d’abandonament i inseguretat, amb programes de rehabilitació que incloïen l’organització comunitària per aconseguir la seguretat de les seves terres, l’educació bàsica de nens i adults, i altres serveis d’ajuda, cercant solucions als problemes comuns que afectaven ambdues comunitats.

El diàleg interreligiós és el gran repte a la missió de l’Església a Àsia, però encara quelcom molt recent i, de fet, no ha estat encara assumit com una necessitat essencial dins de la comunitat cristiana. La majoria de les famílies -cristianes i musulmanes- han estat víctimes d’actes de violència, la qual cosa reforça cada cop més els prejudicis contra l’altre, el rebuig i l’odi. En aquest ambient és molt difícil evocar una actitud de diàleg. El Moviment per la Pau, o simplement PAZ (Peace Advocates Zamboanga), és una iniciativa de l’Església local per respondre des d’una postura autènticament cristiana a l’espiral de violència i enfrontament que estan vivint les comunitats a Mindanao. L’objectiu és presentar una alternativa a la cultura de violència que arriba a dominar la consciència del poble. El nostre treball intenta oferir una dimensió diversa, en què es concep la pau com el centre del comportament humà i, sobretot, de les relacions comunitàries a tots els nivells. Una alternativa a totes les manifestacions de violència existents en la societat, intentant reemplaçar-les amb noves estructures socials que motiven relacions i processos de convivència i de pau. Es tracta, per tant, d’una educació nova, crear una nova cultura, la cultura de la pau. En aquest camí de diàleg, hem format un moviment de Solidaritat per la Pau compost per líders de totes les religions i cultures (musulmans, evangèlics, altres esglésies protestants i grups indígenes), el fi del qual és promoure la cultura de la pau en les comunitats i presentar un signe de diàleg interreligiós enmig de les diferències i prejudicis que continuen dominant; amb la fe en un Déu viu i misericordiós com a nexe d’unió, i amb una actitud de reconeixement i respecte mutu, que està tenint una resposta molt positiva, sobretot, entre els joves. Una cultura de la pau que implica una profunda motivació de reconciliació, reconeixent les nostres ferides i la violència que els uns i els altres hem causat al llarg de la nostra història. Perquè només des d’una actitud de perdó es podran construir els fonaments sòlids d’una esperança de pau.

Mans Unides/Javier Mármol

Educar per a la pau

I N F O R M E

Només un 5% dels nens de Malawi han estat vacunats contra el xarampió i molts d’ells no estan immunitzats.

Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

Néixer i sobreviure a l’Àfrica No és fàcil néixer, sobreviure i ser nen a l’Àfrica. Les altes taxes de mortalitat infantil, el percentatge de nens amb fam i els índexs d’explotació infantil, entre altres plagues, fan de les seves petites vides un autèntic calvari. Aquest és el tema d’aquest informe, amb el qual comencem una sèrie dedicada a analitzar la situació de la mortalitat infantil als continents on Mans Unides dóna suport a projectes de desenvolupament. El quart Objectiu del Mil·lenni persegueix reduir la mortalitat infantil. La cursa per assolir-lo el 2015 ha superat àmpliament la meitat del termini; no obstant això, segons les últimes dades, encara som lluny de poder assolir-lo1. 1.- TAXES DE MORTALITAT INFANTIL A L’ÀFRICA Des de 1990 la mortalitat infantil a l’Àfrica subsahariana ha disminuït un 22%, però aquesta reducció no és suficient per assolir el quart objectiu del mil·lenni: reduir en dues terceres parts la mortalitat dels nens menors de 5 anys. De fet, hi ha un notable augment

de la quantitat de nens que han mort, que ha passat de 4 milions el 1990 a 4,4 el 20082. A l’Àfrica subsahariana, els països amb més índex de mortalitat infantil (nens menors de cinc anys) són: Sierra Leone, Txad, Guinea Equatorial, Guinea Bissau, Mali, Burkina Faso, Nigèria, Rwanda, Burundi i Níger3. Per fer-nos una idea del que això representa, a l’Àfrica subsahariana es van registrar el 2008 la meitat de les morts dels gairebé 9 milions de nens menors de cinc anys que van morir arreu del món. Per cada nen que mor a Espanya, allà en moren quaranta. Quan els nens no tenen salut, ni aliments, ni possibilitat de rebre una educació mínima, és més probable que la seva situació es perpetuï en els seus fills, i es converteixi en un problema generacional. Per això, tot el que fem en defensa d’aquesta infància és 1

Informe 2010 Countdown to 2015. Decade Report 2000-2010. ONU, Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, Informe 2010. 3 UNICEF, Estat mundial de la infància 2010. 2

I N F O R M E L’augment generalitzat del preu dels aliments, la irregularitat de les pluges, les males collites i la pobresa crònica en bona part del continent africà, han contribuït a l’escalada de la crisi alimentària. D’altra banda, la compra d’immenses superfícies de terra per conrear agrocarburants, hipotecant la sobirania dels Estats, ha obligat comunitats senceres a deixar els seus pobles i a quedar famolenques. La gent s’ha enfrontat a una severa escassetat d’aliments durant mesos i ara depenen de mesures extremes que inclouen vendre el seu bestiar, menjar aliments silvestres, treure els nens de l’escola i abandonar les seves llars a la recerca d’aliment.

Mans Unides

L’aigua contaminada o no tenir-ne S’estima que la mort dels nounats a l’Àfrica es reduiria a la meitat si els qui atenen el part es rentessin les mans. Cada 20 segons mor un nen per una malaltia relacionada amb la contaminació de l’aigua. Anualment, les víctimes són prop de dos milions de nens amb menys de cinc anys. Aquestes xifres alarmants procedeixen de l’últim informe del Programa Ambiental de les Nacions Unides (UNEP), on es denuncia l’abocament diari de milions de tones de rebutjos sòlids en els sistemes hídrics, que contaminen l’aigua i afavoreixen la propagació de malalties. Prop del 90% dels casos de diarrea tenen el seu origen en l’aigua no potable i en la falta d’higiene, i més de la meitat dels casos de desnutrició es deuen a infeccions intestinals.

La formació de les mares és imprescindible per a la supervivència dels seus fills.

decisiu. I és possible fer-ho. Hi ha solucions senzilles i eficaces per aturar la roda de la mortalitat infantil.

Manca de preparació de la mare, de recursos mèdics i sanitaris El risc de mort d’un bebè, en el seu primer any de vida, és un 60% més gran quan la mare és menor de 18 anys. La mortalitat neonatal està molt relacionada, a més de la salut materna, amb l’adequada formació de la mare, perquè per poder garantir la supervivència del nen és vital que la mare sàpiga quines cures requereixen ella i el seu fill durant l’embaràs, en el part i després.

2.- PER QUÈ MOREN AQUESTS NENS…?

Les altes taxes de mortalitat infantil es deuen a diversos factors, gairebé sempre associats a la salut materna. La desnutrició La desnutrició, la manca d’aigua neta i de sanejament són la causa última de la meitat d’aquestes morts. Millorant la nutrició materna i infantil, reduiríem la taxa de mortalitat infantil. Una nutrició adequada és vital per a la formació del sistema immunitari dels nens i per al seu desenvolupament motor i cognitiu. Almenys deu milions de persones passen fam a l’Àfrica subsahariana. Al Congo, la desnutrició causa més d’una quarta part de les morts de nens menors de cinc anys. El 21% de la població està desnodrida, l’11% dels nens estan baixos de pes, i la mortalitat infantil en menors de cinc anys és del 12,7%4. D’altra banda, s’ha tornat a donar la veu d’alarma davant la greu emergència alimentària que es registra un altre cop a la regió del Sahel occidental, on són a la vora d’una tragèdia humana per l’escassetat d’aliments. Així mateix, el sistema de salut pública de Níger està pròxim a la fallida, la qual cosa pot tenir conseqüències devastadores per als nens, perquè els tractaments per pal·liar la desnutrició depenen dels centres de salut. Milers de nens corren el risc greu de patir desnutrició aguda. En la crisi d’escassetat d’aliments, viscuda el 2005, vam aprendre que els retards en la mobilització de l’ajuda costen vides.

Les altes taxes de mortalitat infantil es deuen a diversos factors, gairebé sempre associats a la salut materna. El pes de les tradicions sovint agreuja les conseqüències de la falta de formació de les mares. Segons alguns costums ancestrals, els nens nascuts amb un defecte físic són portadors d’alguna maledicció i han de ser abandonats. Per això cal facilitar la deguda formació a les dones, a les seves comunitats i als mateixos centres sanitaris. La vacunació contra el xarampió no avança com cal La vacunació contra el xarampió representa la protecció de milions de nens arreu del món. El 2008, la cobertura va arribar al 81% als països en via de desenvolupament. Des de l’any 2009, la regió sud de l’Àfrica és víctima d’una epidèmia de xarampió, principalment a Zimbabwe, Zàmbia, Malawi, Namíbia, Lesotho i Sud-àfrica. Prop del 95% de tots els nens que tenen dret a rebre la vacuna contra el xarampió no han estat vacunats. 4

Internacional Food Policy Research Institute, Informe 2010.

I N F O R M E Les dades generals de què disposem indiquen que l’accés a la vacuna varia segons els diferents grups socials; la cobertura és menor en nens de llars pobres o d’àrees rurals, o en nens els pares dels quals tenen nivells d’educació més baixos. Tanmateix, les disparitats entre els sexes no són significatives. L’administració d’una sola dosi no és suficient per prevenir els brots de xarampió. Per això s’està intentant administrar una segona dosi conscienciant les famílies a través de campanyes amb l’objectiu d’aconseguir més cobertura als països amb sistemes de salut fràgils. Prop del 90% dels nens amb VIH viu a l’Àfrica subsahariana D’acord amb l’últim informe d’Onusida, el tractament amb antiretrovirals està tenint efectes positius a l’Àfrica subsahariana, però malgrat això, continua sent una de les zones més castigades; els deu països més afectats són: Angola, Botswana, Lesotho, Malawi, Moçambic, Namíbia, Sud-àfrica, Swazilàndia, Zàmbia i Zimbawe. Des de l’any 2001 fins al 2009, el nombre de nens malalts de sida a l’Àfrica va passar d’1,8 milions a 2,3 milions, i el de nens orfes per aquesta causa no sols no disminueix, sinó que ha augmentat a 16,6 milions el 2009. Aquests nens pateixen molt més que la pèrdua dels seus pares. L’estigma de la malaltia els discrimina, sovint pateixen desnutrició, no tenen atenció mèdica ni educació, són obligats a treballar o explotats sexualment, se’ls nega l’accés a serveis bàsics i fins i tot a un sostre, i tot això els fa cada cop més vulnerables (ODM Informe 2010). La malària castiga sobretot el continent africà Cada 45 segons mor un nen de malària a l’Àfrica. El clima i l’espècie dels mosquits que hi viu són la causa que més del 85% de les morts per paludisme al món es registrin en aquest continent.

El paludisme és una malaltia causada per un paràsit, anomenat Plasmodium, que es transmet a través de la picadura de mosquits femella infectats. Un cop dins de l’organisme, els paràsits es multipliquen al fetge i després infecten els glòbuls vermells. Pot ser difícil reconèixer la causa dels primers símptomes: febre alta, mal de cap, calfreds i vòmits, que solen aparèixer als 10 o 15 dies després de la picadura. Si no es tracta en les primeres 24 hores, el paludisme per P. falciparum es pot agreujar, i produir la mort, perquè altera l’afluència de sang a òrgans vitals. El diagnòstic i el tractament a temps poden evitar l’agreujament de la malaltia i la mort, i contribuir a reduir la transmissió.

Segons l’últim informe d’Onusida, el tractament amb antiretrovirals està tenint efectes positius a l’Àfrica subsahariana. Quan els pacients són tractats amb una sola teràpia a base d’artemisinina, poden continuar tenint paràsits a la sang. Si no se’ls administra alhora un segon fàrmac, els paràsits resistents sobreviuen i poden transmetre’s a altres mosquits, i d’aquests a altres persones. Per això, les teràpies amb un sol fàrmac són la causa principal que es generi resistència a l’artemisinina i que aquesta arribi a ser ineficaç, fet que pot tenir conseqüències terribles per a la salut pública. Entre els grups de població que corren un risc especial hi ha els nens petits que viuen en zones amb risc de transmissió, perquè encara no són immunes a les formes més greus de la malaltia. Aquesta és la raó per la qual a l’Àfrica la malària afecta de forma tan greu els més petits.

Centre de salut a Burkina Faso, on es diagnostiquen i tracten algunes de les malalties que afecten mares i fills.

Mans Unides/Javier Mármol.

I N F O R M E A més a més, la malària és la causa de nombrosos avortaments i de mortalitat materna i provoca baix pes en néixer. Es calcula que anualment moren 200.000 lactants a conseqüència del paludisme patit durant l’embaràs. Les dones amb infecció palúdica placentària també corren més risc de transmetre la infecció als seus fills nounats. El paludisme afecta de forma desproporcionada els empobrits, que no poden pagar el tractament o tenen un accés reduït a l’atenció sanitària, i atrapa les famílies i les comunitats en una espiral de pobresa5. Falta de centres de salut i personal sanitari La manca de metges, infermers i altres professionals sanitaris és un dels problemes més greus. Als països africans tenen, generalment, un metge per 100.000 habitants. No obstant això, en els últims anys han marxat d’Àfrica uns 30.000 metges a la recerca de feina millor remunerada.

Les conseqüències de les guerres esquincen el continent africà, agreugen la crisi econòmica i són un mitjà de propagació de malalties. En tot el continent són necessaris dispensaris per atendre les malalties infantils més comunes. Així mateix, cal promoure programes de formació de llevadores que assisteixin als parts a les comunitats rurals, a fi i efecte d’evitar l’alta mortalitat infantil en el naixement; i programes nutricionals, d’higiene, salut i prevenció del contagi del VIH/sida. Mortalitat entre els desplaçats o refugiats: els nens de la guerra Es calcula que hi ha més de 1.000 milions de nens que viuen en països afectats per conflictes armats, dels quals, prop de 300 milions, són menors de cinc anys6. Convé recordar els fronts que segueixen oberts en aquest continent: Algèria (des de 1992), Txad (des de 2006), Nigèria (des de 2007), República Centreafricana (des de 2006), República del Congo (des de 1998), Somàlia (des de 1988), Uganda (des de 1986). Segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats (ACNUR), el 24% dels refugiats del món són a l’Àfrica, és a dir, més de vuit milions de persones, de les quals el 40% són nens. La immensa majoria d’aquests refugiats porten més de cinc anys desplaçats, vivint en assentaments de llarga durada. Això significa que molts d’aquests nens han nascut i estan creixent en aquests camps, sense conèixer un altre món, sense poder traspassar les fronteres de la por. Molts han perdut algun membre de la seva família, no van a l’escola, viuen en tendes o en cabanes miserables, sumits en la rutina del res a fer, subsistint sense amb prou feines assistència. Les conseqüències de les guerres esquincen el continent africà, agreugen la crisi econòmica, destrueixen el ja feble sistema d’alimentació dels països empobrits i són un mitjà de propagació de malalties. Només en l’última dècada milions de nens han mort en conflictes armats, han resultat ferits o mutilats o s’han quedat orfes. Es compten per milers els que han estat reclutats a la força per conMans Unides/Sara Rodríguez

5 6

Organització Mundial de la Salut (OMS). UNICEF, Estat mundial de la infància 2010.

I N F O R M E vertir-se en soldats. Les nenes són particularment vulnerables als abusos sexuals i a l’explotació. Nens d’una gran part del continent africà viuen envoltats de camps de mines i paguen amb la vida aquestes armes amagades a la seva terra. 3.- QUÈ PODEM FER PER REDUIR LA MORTALITAT INFANTIL A L’ÀFRICA? El quart Objectiu del Mil·lenni es podria assolir si hi hagués voluntat política i es disposés dels fons necessaris. Un intens esforç per controlar la malària podria ajudar molts països africans a reduir en dos terços la mortalitat infantil per al 2015. Cal disminuir l’escletxa entre el camp i la ciutat En totes les regions en desenvolupament, i en relació amb gairebé tots els aspectes de l’atenció sanitària primària i l’educació, els nens que viuen en zones urbanes tenen més probabilitats d’accedir a serveis i béns bàsics que aquells que viuen en zones rurals. El 2006, només el 45% de la població rural del món tenia accés a instal·lacions de sanejament bàsic, mentre que a les zones urbanes era del 79%. Així mateix, el subministrament d’aigua potable és dos cops més accessible per a les llars urbanes que per a les rurals. En un altre ordre de coses, la inscripció del naixement d’un nen i, per tant, la seva existència oficial a tots els efectes, és gairebé dos cops superior entre els nens nascuts a les ciutats que entre els que neixen a les zones rurals7.

El quart Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) es podria assolir si hi hagués voluntat política i es disposés dels fons necessaris. Respecte a la vacunació rutinària contra el xarampió, les xifres globals emmascaren desigualtats molt considerables. Les dades de 178 enquestes demogràfiques i de salut indiquen que l’accés a la vacuna contra el xarampió varia segons els diversos grups socials; la cobertura és menor en nens de llars pobres o d’àrees rurals, o en nens els pares dels quals tenen nivells d’educació més baixos. Així mateix, els nens de les llars més pobres tenen menys possibilitats de rebre tractament per a la malària i els nens d’àrees rurals tenen una menor probabilitat de rebre medicaments antipalúdics, que els que viuen en àrees urbanes. En síntesi, els nens de les llars més riques tenen una probabilitat gairebé 2 vegades superior de rebre tractament que els de les llars més pobres. És prioritari ampliar i garantir l’accés a l’aigua neta, la higiene i el sanejament En el període 1990-2008, s’han registrat avanços, sobretot a les zones rurals. L’any 2008, el 92% de la població d’Àfrica septentrional havia aconseguit l’accés a fonts d’aigua potable. Tot i que la cobertura va augmentar a l’Àfrica subsahariana, continua sent molt baixa, perquè només arriba al 60% de la població. D’altra banda, a l’Àfrica subsahariana, el 69% de la població no té instal·lacions sanitàries bàsiques i les taxes de defecació en es7

UNICEF, Estat mundial de la Infància 2010.

Mans Unides/Javier Mármol.

I N F O R M E pais oberts són altes. A més de constituir una humiliació de la dignitat de la persona, aquesta pràctica és causa de transmissió de malalties que poden ser letals per als nens. Els èxits assolits per eradicar aquest costum demostren que el que cal és voluntat política per resoldre el problema.

És necessari incrementar la prevenció de la transmissió del VIH de mare a fill Un informe presentat per l’OMS, Onusida i UNICEF, afirma que uns 3 milions de persones, als països amb ingressos mitjans i baixos, han aconseguit accedir a medecines antiretrovirals el 2007. Respecte al VIH, a més de frenar la malaltia, cal vèncer-la en l’àmbit cultural i psicològic, perquè és una malaltia que causa vergonya, i se li té por. Cal difondre que és necessari prevenir la transmissió de mare a fill, i la necessitat de les proves per emetre un diagnòstic a temps.

La nutrició infantil ha de ser una prioritat inexcusable A l’Àfrica del nord està disminuint el percentatge de nens amb insuficiència de pes en néixer. No obstant això, la malnutrició entre menors de 5 anys és freqüent, per falta d’aliments suficients i de bona qualitat, pel consum d’aigua contaminada… Hi ha intervencions senzilles i econòmiques que, en les etapes primerenques de la vida dels nens, donen bons resultats: és fonamental la lactància materna des de la primera hora de vida i almenys durant els primers sis mesos; a més a més, cal millorar l’alimentació amb micronutrients fins als dos anys, com a mínim.

A l’Àfrica del nord està disminuint el percentatge de nens amb insuficiència de pes en néixer, però la malnutrició encara és freqüent.

És urgent proveir de més fons per a la vacuna contra el xarampió La provisió de fons per controlar el xarampió ha disminuït i ara ens enfrontem amb la interrupció d’aquestes campanyes, sense les quals la mortalitat tornarà a créixer ràpidament. Entre 2010 i 2013 això pot ser la causa de, aproximadament, 1,7 milions de morts8. Respecte d’això, cal tenir en compte l’epidèmia de xarampió que pateix el sud de l’Àfrica des de l’any 2009 i que afecta, sobretot, Zimbawe, Zàmbia, Malawi, Namíbia, Lesotho i Sud-àfrica. Segons l’OMS, en aquesta regió només el 5% dels nens han estat vacunats i molts d’ells no estan immunitzats, perquè només han rebut una dosi i necessiten la segona.

Mans Unides

L’informe Perspectives d’Onusida parla d’un nou tractament del VIH, molt simplificat, que podria reduir dràsticament el nombre de morts causades per la sida, així com el de noves infeccions: és l’anomenat “tractament 2.0”. Aquest tractament simplifica el subministrament de medicaments, podria reduir els costos terapèutics, disminuir la càrrega dels sistemes sanitaris i millorar la qualitat de vida dels qui viuen amb el VIH. A més a més, podria reduir el nombre de noves infeccions en més d’un milió l’any, si se subministra teràpia antiretroviral a tots els que la necessiten. Cal distribuir mosquiteres fins a aconseguir la cobertura total contra la malària Protegir-se de les picades dels mosquits és la primera mesura en la prevenció del paludisme. Per controlar la malaltia és fonamental que tots els que viuen en zones de risc dormin sota mosquiteres tractades amb insecticida d’acció prolongada i fumigar l’interior dels habitatges amb insecticides d’acció residual. Els millors resultats s’aconsegueixen quan es fumiga, almenys, el 80% dels habitatges de la zona afectada i és eficaç durant 3 o 6 mesos. En moltes zones s’estan reforçant les mesures de control dels mosquits, però hi ha problemes greus, com l’augment de la resistència dels mosquits als insecticides, sobretot a l’Àfrica, i la inexistència d’insecticides alternatius que tinguin relació entre el cost i la seva efectivitat. La producció mundial de xarxes per a mosquits s’ha quintuplicat en els últims anys. Entre 2007 i 2009 es van lliurar a països africans gairebé 200 milions de xarxes, llestes per ser utilitzades, però l’Àfrica en necessita uns 350 milions per aconseguir una cobertura total. A més a més, una correcta formació sobre el seu ús i manteniment ajudarà a assolir l’objectiu que es pretén aconseguir amb el seu ús. Segons aquestes estimacions, els països africans que pateixen un problema endèmic han rebut prou xarxes per a més de la meitat de la població amb risc de contreure malària. Malgrat això, la pobresa continua limitant la possibilitat de protegir-se de l’assot de la malaltia9. Els fons externs estan ajudant a reduir la incidència de la malària i les morts, però cal suport addicional. En els darrers anys, aquests fons per al control de la malària han augmentat significativament, 8

La cobertura sanitària en països amb sistemes de salut fràgils és primordial.

ONU, Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, Informe 2010. ídem.

I N F O R M E

Es calcula que hi ha més de mil milions de nens en països afectats per conflictes armats, com la RD del Congo.

de menys de 100 milions de dòlars el 2003, a 1.500 milions el 2009. Aquest suport procedeix, principalment, del Fons Global per Combatre la Sida, la Tuberculosi i la Malària. Gràcies a aquesta ajuda econòmica, s’han comprat més medecines i són moltes les llars que tenen, com a mínim, una mosquitera tractada amb insecticida. Els països que han aconseguit protegir la població amb xarxes i programes de tractament han registrat una disminució notable dels casos de malària. No obstant això, aquestes mesures necessiten ser reforçades facilitant a la població la informació necessària sobre quin ha de ser l’ús de les xarxes i com mantenir-les correctament.

Tot i que pateixen gairebé totes les malalties, els països en via de desenvolupament incideixen en la despesa sanitària mundial amb xifres irrisòries.

Mans Unides/Javier Mármol.

La pobresa extrema va lligada al treball i a l’explotació infantil. Les últimes dades de l’informe anual d’UNICEF indiquen que el 30% dels nens africans treballa o, en el millor dels casos, compagina feina i estudis, una situació que és conseqüència directa de la pobresa i una de les causes que més de 45 milions de nens africans segueixin sense assistir a l’escola. Un informe de Human Rights Watch sobre l’explotació infantil, publicat a l’abril de 2010, denuncia la situació de, com a mínim, 50.000 nens, molts d’ells menors de cinc anys, obligats a pidolar pels carrers de Senegal durant llargues hores, obligats pels seus propis professors, els morabits. L’informe denuncia els abusos brutals a què són sotmesos.

4.- QUEDEN ALTRES FERIDES

El poder de les multinacionals sobre la vida dels nens Tot i que pateixen gairebé totes les malalties, els països en via de desenvolupament incideixen en la despesa sanitària mundial amb xifres irrisòries. L’Àfrica consumeix només el 2% dels fàrmacs registrats i venuts a tot el món. La investigació i fabricació de nous fàrmacs se centra en els problemes que afecten els països desenvolupats, i només el 0,2% s’inverteix en malalties mortals per a l’Àfrica, com la pulmonia, la tuberculosi o la diarrea. Una alternativa, que és en el punt de mira de tots aquells que treballen als països en via de desenvolupament, són els genèrics: fàrmacs no coberts per una patent, amb els mateixos principis actius dels fàrmacs “de marca”, però produïts a un cost més baix.

L’explotació infantil mina la salut dels nens Segons dades d’UNICEF, més de 150 milions de nens, entre 5 i 14 anys, pateixen alguna forma d’explotació, una situació en què l’Àfrica s’emporta la pitjor part. Un de cada quatre nens africans treballa.

L’experimentació amb fàrmacs als països en via de desenvolupament Hi ha el temor que les farmacèutiques estiguin experimentant els seus fàrmacs amb persones greument malaltes dels països en desenvolupament. Si els resultats són positius, els fàrmacs es ve-

Malgrat això, els recursos econòmics destinats per combatre la malària continuen sent molt inferiors als 6 mil milions de dòlars que s’estimaven necessaris el 2010 per poder controlar la malaltia.

I N F O R M E

Centre maternoinfantil a la RD del Congo, on els nens recuperen la seva il·lusió i les ganes de viure.

nen a preus exorbitants en els mercats internacionals, i així augmenta encara més la dificultat que els més necessitats puguin disposar de medecines essencials.

Per poder comercialitzar un fàrmac és necessari que sigui experimentat en unes 4.000 persones i el cost d’aquest experiment és unes deu vegades més car a Europa que a l’Àfrica, on l’absència de rigidesa en el control governamental fa que les farmacèutiques tinguin més llibertat. A més a més, tractant-se, en la majoria dels casos, de pacients analfabets, el simple acord verbal és vinculant per al malalt. A més del perill de l’experimentació, hi ha el temor que, sota la capa de l’ajuda humanitària, s’estiguin administrant medecines caducades, tòxiques o falses, procedents de laboratoris clandestins, causa de nombroses morts, o que es destrueixin les defenses enfront de malalties freqüents. Al voltant del 60% d’aquestes medecines arriba a l’Àfrica. CONCLUSIÓ: ELS PETITS NO PODEN ESPERAR Si ens hi entestem, els nens se’n surten. El cas de la Solange i de les nenes que l’acompanyaven, que ens explica la gna. María Silvia Fiorentino, ens recorda que hem d’actuar avui, amb el compromís ferm de fer tot el que puguem perquè els nens comencin a viure tan bé com puguin. “La Solange, de gairebé tres anys, va arribar un dia acompanyada d’una altra petita gairebé en coma, una òrfena i l’altra abandonada per la seva família; les va trobar una traductora nostra i, en veure-les, es va adonar de la gravetat de la situació; la petita no va sobreviure malgrat els esforços per salvar-la. La Solange estava plena d’edemes, no menjava, no somreia, no donava senyals de voler viure, entre els uns i els altres es rellevaven per ajudar-la. Juntament amb seu problema greu de kwashiorkor se’n van revelar

Mans Unides/Javier Mármol.

d’altres: digestius, intestinals, la pell descamada i així el ventall de símptomes propis de la desnutrició. Amb molta paciència, afecte i cures mèdiques, la Solange va començar a revifar, comprèn tot el que se li diu en francès, és desperta i gairebé un miracle de nena, és alegre, va cantant i ballant pels passadissos, li van donar una nina petita que porta a l’esquena a l’estil africà i amb la qual exerceix de mare, és la reina del lloc, renta el seu bol i la seva cullera tota sola. Una de les germanes li va fabricar una cadireta amb bací perquè no pateixin els seus intestins ja malparats, així que, com una reina al seu tron, cada dia s’hi asseu orgullosa.

Hi ha el temor que les farmacèutiques estiguin experimentant els seus fàrmacs amb persones greument malaltes dels països en desenvolupament. És guia oficial del lloc, i indica als altres el que han de fer o no, els seus dots de comandament s’estenen a altres que van caure sota el seu domini. Ja està gairebé llesta per tornar al seu poblat. És una alegria veure-la i dóna sentit a tots els esforços i fracassos diaris. Veure’ls arribar i poder constatar el seu progrés és un dels regals més grans que tenim. Déu es fa present en els petits, llegim a l’Evangeli, i no és teoria, la Solange ens ho fa patent i com ella tants nens que passen pel centre i el dispensari i se’n surten. No sabem que passarà amb ella i amb altres casos que tenim per aquí, el seu demà és avui, cal actuar amb rapidesa, no podem permetre’ns continuar esperant en qüestions de solidaritat”. Departament d’Estudis i Documentació de Mans Unides

IAL

NOTÍCIES MANS UNIDES

ESPEC

iat 201

oluntar eu del V

rop

Any Eu

A Mans Unides el voluntariat té més pes que en altres ONG. Per Estatuts, tots els llocs de responsabilitat d’àrees i departaments es cobreixen amb membres voluntaris. La tasca més important del voluntari a Mans Unides no és “fer”, sinó “ésser”. És un estil de vida. És veritat que hi ha moltes coses a fer (projectes, cursos, tallers, campanyes, sensibilització en col·legis i parròquies, etc.). Però més important és que vagi acompanyat d’un desenvolupament constant de la nostra vida. Per això, a Mans Unides hi ha interès i preocupació per la formació dels voluntaris. Què es demana al voluntari de Mans Unides? ▲ Coneixement de les finalitats de l’Organització. ▲ Coneixement de les activitats que du a terme Mans Unides per assolir aquesta finalitat. ▲ Respecte dels principis i criteris de l’organització. ▲ Compromís i responsabilitat. ▲ Compromís de temps i treball, als quals cal respondre amb responsabilitat i exactitud. ▲ Alegria, coherència, disponibilitat, assumir riscos controlats, creativitat, esforç i il·lusió, ja que el beneficiari no és present i cal posar-li rostre. MÉS INFORMACIÓ: departament de voluntariat. voluntariado@manosunidas.org

www.voluntariado2011.es

El Voluntariat a Mans Unides

Any Europeu del Voluntariat El voluntariat és una de les riqueses del continent europeu.

e celebra el 2011 l’Any Europeu del Voluntariat. Els orígens d’aquest any es remunten a desembre de 2006, quan el Comitè Econòmic i Social Europeu va demanar a la Comissió Europea que proclamés un Any del Voluntariat i publiqués, al més aviat possible, un Llibre Blanc sobre el voluntariat i la ciutadania activa a Europa. Més tard, al març de 2008, el Parlament Europeu va adoptar un informe sobre la “funció del voluntariat com a contribució a la cohesió econòmica i social”, que animava els Estats Membres i les autoritats regionals i locals a reconèixer el valor del voluntariat en la promoció de la cohesió social i econòmica. El mes de juliol d’aquell mateix any, el Parlament Europeu va adoptar una declaració escrita en la qual demanava un Any Europeu del Voluntariat (AEV) per al 2011. Per tant, enguany serà, a més a més, l’any en què es commemora el desè aniversari de l’Any Internacional dels Voluntaris de les Nacions Unides, celebrat el 2001. L’AEV pretén fomentar i donar suport a l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques entre tots els Estats europeus per crear les condicions

que afavoreixin el voluntariat en la societat civil i millorar la visibilitat de les seves accions. A Espanya s’han marcat els objectius següents: obtenir més informació de la situació del voluntariat, que permeti una planificació adequada de les necessitats futures; difondre en la societat els valors de participació, solidaritat i canvi social propis del voluntariat en un moment especial de crisi econòmica; afavorir la col·laboració de tots els agents socials implicats, incloent-hi les empreses, institucions educatives i els mitjans de comunicació; i potenciar la formació i el reconeixement social de l’activitat voluntària per incentivar la promoció del voluntariat, en especial, entre els joves. A través d’aquests objectius, durant tot el 2011 es desenvoluparan activitats comunes, entre d’altres, un estudi d’àmbit estatal sobre la situació del voluntariat, la creació d’un centre de recursos, la realització de congressos i jornades, i l’organització de premis internacionals. Més informació: www.voluntariado2011.es

Acte d’inauguració a Madrid

Mans Unides

L’1 de febrer passat va tenir lloc al saló d’actes del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat la inauguració de l’Any Europeu del Voluntariat, sota la presidència dels prínceps d’Astúries, acompanyats per la ministra de Sanitat, el director de la representació de la Comissió Europea, l’ambaixadora d’Hongria a Espanya i el president de la Plataforma del Voluntariat d’Espanya. Mans Unides, membre de la Plataforma

del Voluntariat d’Espanya, va ser-hi present. Felip de Borbó, qui durant la seva intervenció va parlar del voluntariat com una autèntica escola de ciutadania per a la joventut, va tenir, durant el temps de salutació als assistents, unes paraules d’afecte cap a l’organització, elogiant la nostra tasca i recordant el reconeixement del Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia rebut a final del 2010.

NOTÍCIES MANS UNIDES

Missa de la Jornada Nacional de Mans Unides Diumenge 13 de febrer, amb motiu de la Jornada Nacional de Mans Unides, va tenir lloc a la parròquia de Ntra. Señora del Rosario de Fátima, de Madrid, una missa presidida pel cardenal arquebisbe, Antonio María Rouco Varela. La missa va ser retransmesa per TVE-2 dins del programa El Día del Señor, dirigit per Juan Carlos Ramos. En l’homilia de la missa, el cardenal va recordar els nens que, arreu del món, no tenen cobertes necessitats bàsiques materials i espirituals, i va subratllar la importància de prestar-los l’atenció que mereixen i de protegir la vida en totes les seves etapes. En l’oració dels fidels es va demanar, entre altres coses, “per tots els governants, perquè impulsin el vertader desenvolupament dels pobles més necessitats, eliminant les causes de la fam i la mortalitat infantil”. Abans de la missa , TVE-2 va emetre el reportatge “Sembrando futuro en Benín”, que recull l’activitat desenvolupada en aquell país per terciàries caputxines per reduir la mortalitat infantil, dins d’un projecte de desenvolupament finançat per Mans Unides. Després de la missa, i dins del programa Pueblo de Dios, es va projectar el vídeo “Mujeres sin miedo a vivir”, en què es reflecteix com les dones hondurenyes, amb l’ajuda de Mans Unides, han posat en marxa un ambiciós projecte d’atenció integral a la violència de gènere als departaments del nord de Cortés i Atlántida.

Al col·legi Calasancio de Madrid

Presentació de la Campanya 52 Dijous 10 de febrer, i davant més de 700 socis, col·laboradors i amics de Mans Unides que es van reunir al col·legi Calasancio de Madrid, va tenir lloc l’acte de presentació de la Campanya “El seu demà és avui”, centrada en la protecció de la infància i en la lluita per la vida dels més petits. En l’acte, que va ser presentat per la periodista Immaculada Galván, hi van intervenir la presidenta de Mans Unides, Myriam García Abrisqueta, i la missionera María Damaris García, que porta 15 anys a Benín, treballant per la infància més necessitada. Intervenció de la presidenta Myriam García Abrisqueta va fer un breu recorregut per l’any 2010, l’any del 50 aniversari de Mans Unides, que tantes emocions va oferir a l’organització. Després, va presentar les que seran les línies bàsiques de la campanya “El seu demà és avui”,

que té com a objectiu no sols reduir sinó acabar amb la mort, per causes prevenibles, de nens menors de 5 anys. “Aquesta mort precoç és la conseqüència més terrible de la pobresa”, va dir. Convidada de Campanya El testimoni de la germana M. Damaris García, terciària caputxina instal·lada a Benín, semblava que esglaiés l’audiència que la va escoltar, emocionada, narrar el seu dia a dia en aquell petit país africà. “Tot i que he passat molts moments de por, el que faig ho faig per amor, i aquest vespre represento tots els missioners del món que sentim el suport de la mà de Mans Unides, que va al costat i va al davant nostre per il·luminar amb llum la vida de la missió”, va començar dient. M. Damaris, que va mostrar les històries d’alguns dels nens que han passat per

Dia del Dejuni Voluntari, 11 de febrer

Mans Unides/Javier Fernández

El 1963, Mans Unides va instaurar el Dia del Dejuni Voluntari com la jornada en què, de manera simbòlica, els espanyols poden mostrar la seva solidaritat amb els milions de persones que dejunen diàriament per obligació. Des de llavors, cada segon divendres del mes de febrer, durant generacions, són molts els espanyols que s’han apuntat a aquest petit gest, tan simbòlic com carregat de sentit: un cafè menys pot haver significat una vacuna per

a un nen malalt; un àpat menys potser deu haver representat una mosquitera per pal·liar la transmissió de malalties infeccioses… I el mateix amb els berenars o els sopars, convertides en una potabilitzadora, en un pou, en material escolar o en equips per a dispensaris. A la seu dels Serveis Centrals de Mans Unides, a Madrid, aquest dia es va convocar un DES-dejuni voluntari: te, pa i plàtan, i els donatius es van destinar a un projecte educatiu a Angola.

NOTÍCIES MANS UNIDES

Mans Unides/Javier Fernández

Presentació del missatge de Quaresma

Diversos moments de l’acte de presentació de la LII Campanya de Mans Unides.

les seves mans, va recordar que molts cops tenen al seu voltant moltíssim dolor, i molt pocs mitjans per evitar-lo. Va llançar un crit de gràcies, però també de petició de solidaritat, compromís i caritat: “Nosaltres, amb poc, germans i amics, fem molt”, va recordar. “El millor mitjà per fer bé als nens és fer-los feliços, amb un gest, un somriure, un plat de menjar, una mà plena de tendresa… però és difícil ser feliç quan no es té què menjar”, va dir també abans de finalitzar la seva intervenció, agraint el suport i compromís de Mans Unides i de tots els que creuen en l’organització.

Un final musical Després de la convidada de Campanya, va arribar el moment del tancament de l’acte, amb el Cor de Nens de la Comunitat de Madrid, que van fer passar una bona estona a tots els assistents amb el seu repertori de cançons infantils. Va acabar l’acte amb l’actuació del Cor de Joves de la Comunitat de Madrid que, dirigit per Juan Pablo de Juan, va mostrar una professionalitat digna de lloança. El tema “Swing low, sweet chariot”, un cant a la llibertat, va posar fi a l’acte de presentació, a Madrid, de la campanya LII de Mans Unides.

Mans Unides/Marta Carreño

Resultats econòmics provisionals de 2010 L’any 2010, Mans Unides va recaptar un total de 52,9 milions d’euros, segons dades provisionals pendents de l’Auditoria i de la seva aprovació per part de l’Assemblea General de Mans Unides, que tindrà lloc el pròxim mes de maig. D’aquests, 42,1 milions d’euros corresponen al sector privat, i 10,8 milions al sector públic. A més a més, el 2010, el nombre de socis i col·laboradors es va situar en 94.532 persones.

El 22 de febrer passat, es va presentar a la Santa Seu el missatge de Benet XVI per a la Quaresma del 2011, amb les intervencions del cardenal Robert Sarah, president del Pontifici Consell Cor Unum, dels monsenyors Giampietro Dal Toso i Segundo Tejado Muñoz, i de la presidenta de Mans Unides, Myriam G. Abrisqueta, sent la primera vegada que un laic participa en aquest esdeveniment. Destaquem les següents línies del discurs que Myriam va llegir en nom de tota l’organització: És per a Mans Unides un gran honor que el Pontifici Consell Cor Unum ens hagi escollit en aquesta ocasió per acompanyar-los i ho faig amb l’alegria i emoció que em produeix poder compartir el tresor de la nostra fe amb vostès. L’home ha estat creat per Déu amb una dignitat immensa i ens ha fet germans els uns dels altres, fills seus, per aquesta condició també ens ha donat un cor sensible a les necessitats dels mes pròxims a nosaltres (…) Tenint en compte aquesta vinculació de fills de Déu, podem explicar el naixement de Mans Unides, perquè va néixer com a compromís que brolla de la vocació cristiana. Les dones de la Unió Mundial d’Organitzacions Femenines Catòliques, fa una mica més de 50 anys, van llançar un crit d’atenció cap a la fam al món. (…) Elles no podien romandre tranquil·les veient el patiment dels homes que vivien i morien sense el dret a la dignitat plena a què havien estat cridats.(…) Ja des del principi van entendre que havien de lluitar contra la fam de pa, la fam de cultura i la fam de Déu. Que ho havien de fer des de la sensibilització i l’educació de la nostra rica societat, sense oblidar la importància del petit, des de les accions domèstiques fins a la cooperació amb els organismes internacionals i fer-ho, alhora, mitjançant accions concretes de desenvolupament. Des de llavors, aquesta associació ha anat creixent i avui és una bella realitat, en la qual participem milers d’homes i dones. Sempre unida a l’Església, en la qual va néixer i a la qual pertany. (…) Aquesta organització de l’Església a Espanya ha pogut ser al costat d’homes i dones de més de 60 països a través d’uns 25.000 projectes de desenvolupament. (…) Acabo aquestes paraules donant gràcies a Sa Santedat pels seus ensenyaments, que ens ajuden a tots a posar un altre cop les coses al seu lloc, a redescobrir la necessitat de viure l’Evangeli amb senzillesa i humilitat, però també amb generositat i lliurament.

NOTÍCIES MANS UNIDES

Breus Breus ▲ La delegació de Sòria va celebrar un mercat ambulant solidari, com ja és habitual, amb donacions de particulars i de botigues de la ciutat, i amb artesania nadalenca de la Fundació Coprodeli.

▲ Mans Unides va ser guardonada per l’Associació de la Premsa de Guadalajara en l’apartat de valors humans per ser l’ONG que més temps porta implantada a la província, i la primera a mobilitzar-se davant del terratrèmol d’Haití del 2010. L’acte de lliurament va tenir lloc el 24 de gener, festivitat de Sant Francesc de Sales. ▲ La delegació de Mallorca va organitzar un concert solidari com a cloenda de les activitats del 50 aniversari. El concert es va celebrar a la localitat de Consell, i va ser possible gràcies al patrocini d’entitats tant públiques com privades, a la participació de voluntaris, la difusió de l’acte en els mitjans de comunicació i a l’actuació del cantant Jaime Anglada. Es van recaptar 2.240 euros per a un projecte a l’índia. ▲ Mans Unides es va unir a nombroses organitzacions durant l’última edició del Fòrum Social Mundial, que va tenir lloc a Dakar, Senegal, entre el 7 i l’11 de febrer. Les reunions que hi van mantenir han donat fruits i han llançat esperança, ja que s’hi han abordat aspectes importants per a la consecució dels Objectius del Mil·lenni més enllà del 2015, tan necessaris per als països econòmicament empobrits.

Mans Unides/Javier Fernández

▲ Des de fa 24 anys, la Confraria Nuestra Señora de la Piedad y la Oración en el Huerto de Càceres es dedica a col·laborar amb Mans Unides. Formada per 300 dones entre els 2 i els 60 anys, tots els anys fan una setmana solidària, i enguany també.

La presidenta de Mans Unides en el moment de recollir el guardó.

Premi ¡Bravo! de publicitat La presidenta de Mans Unides, Myriam García Abrisqueta, va recollir el 21 de gener passat, a la seu de la Conferència Episcopal Espanyola, el premi ¡Bravo! de publicitat, que la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social (CEMCS) li va concedir pels seus cinquanta anys de campanyes publicitàries. En l’acte, monsenyor Joan Piris Frígola, bisbe de Lleida i president de la CEMCS, va elogiar la tasca de Mans Unides, gràcies a la qual, va dir, “Àfrica deixa, una mica, de ser el continent oblidat”. Els premis es van fallar el 21 d’octubre passat. El jurat va explicar la seva decisió de premiar les campanyes de Mans Unides dient que aquestes són “veritablement pioneres en l’àmbit eclesial, i que constitueixen una creativa i exemplar utilització de la publicitat al servei de l’eradicació de la fam

al món i a la generació d’una vertadera cultura de la solidaritat o civilització de l’amor”. En aquestes campanyes, diu el jurat en la seva acta, Mans Unides, a més de mostrar les necessitats més urgents de les poblacions desfavorides del món, “informa de manera transparent de la generació dels recursos humans i financers i el seu destí adequat per resoldre aquestes carències”. En aquesta edició, en la qual els premis ¡Bravo! han complert el seu 40 aniversari, altres guardonats en la mateixa categoria en aquesta convocatòria van ser: Paloma Gómez Borrero (premi especial); Juan Vicente Boo (premsa); Juan Pablo Colmenarejo (ràdio); Carlos Carballo Varela (televisió); Juan Manuel Cotelo (cinema); Josep Maria Soler (música); Javier Martínez-Brocal (noves tecnologies), i Ricardo Vicedo i Eloy Martín (treball diocesà en mitjans de comunicació).

“África: cuestión de vida, cuestión debida” Mans Unides ha signat un acord de col·laboració amb REDES (xarxa d’entitats per al desenvolupament solidari) pel qual se suma a la campanya “África: cuestión de vida, cuestión debida”, que va començar el seu camí al febrer del 2009. La campanya, que està previst que finalitzi al febrer del 2012, pretén sensibilitzar la societat espanyola sobre la situació de pobresa a Àfrica i les alternatives per al seu desenvolupament. Té especial rellevància la incidència política, un dels principals components de la campanya. Així, el document de posicionament polític, que conté dades i actuacions claus de la política exterior d’Espanya a l’Àfrica del Pla Àfrica del Govern espanyol i del plantejament de la cooperació espanyola sobre Àfrica en el Pla director actual (2009-2012), té com a objectiu contrastar aquestes dades amb la realitat africana i reivindicar els drets socials bàsics. Més informació a: www.africacuestiondevida.org

NOTÍCIES MANS UNIDES

L’any 2011, Mans Unides celebra la seva campanya 52 vinculada a l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni número 4: la reducció de la mortalitat infantil en nens menors de 5 anys. Amb aquest motiu, un any més es posa en marxa el X Fòrum de Mans Unides, perquè, promocionant un espai de coneixement sobre les realitats del Sud, s’encoratgi la societat espanyola a augmentar els seus esforços pel desenvolupament i contra la pobresa, reflexionant sobre la infància i la mortalitat dels més petits arreu del planeta. El X Fòrum, sota el títol d’“Infància, Pobresa i Desenvolupament”, se celebrarà enguany amb una nova estructura: unes conferències prèvies i un acte central, tot això a les capitals de província de Castella-la Manxa. Les conferències prèvies tindran lloc els dies 6 i 7 d’abril a Toledo, Conca, Albacete i Guadalajara, i versaran sobre la problemàtica dels nens a l’Àfrica, Àsia i Amèrica. Hi intervindran personalitats destacades d’índia, Etiòpia, Bolívia, Haití, Benín i Palestina. L’acte central se celebrarà els dies 8 i 9 d’abril a l’Aula Magna de la Biblioteca de la Universitat de Castella-la Manxa de Ciudad Real, amb una estructura similar a la d’altres anys: dos dies de conferències, panells d’experiències, taules rodones, i altres actes diversos. Aquest Fòrum serà retransmès en directe per Internet: www.foromanosunidas.org

En primera persona En primera persona Misió que entusiasma, apassiona i enganxa Mans Unides

X Fòrum de Mans Unides

Beni Asensio Delegada de Ciudad Real i representant de delegacions a la Comissió Permanent

Des de la meva militància a l’Acció Catòlica he procurat estar al servei de l’Església per a les diverses tasques que calgués fer. La disponibilitat no és fàcil, sobretot si la missió encomanada no és la que tenies “prevista” dur a terme en aquell moment, perquè “els meus plans” no sempre han coincidit amb els “plans de Déu”. Així va ocórrer en les diverses responsabilitats viscudes a Càritas, de les quals dono gràcies infinites, perquè amb elles es va obrir el meu cor a un nou amor, el dels empobrits. I, un altre cop, la crida. Aquesta vegada del meu bisbe, l’Antonio, per presidir la Gestora de Mans Unides a Ciudad Real. Calia desenvolupar l’Associació de Fidels, crear una base associativa a la Diòcesi per poder celebrar la primera Assemblea de Mans Unides, de la qual pogués sortir un responsable, escollit per aquesta. Aquesta missió sí que em desbordava, no havia treballat a Mans Unides, no hi havia equip i la tasca era immensa. Després de molt resar, vaig acceptar. Era gairebé obvi, després dels mesos de Gestora, l’Assemblea em va escollir de presidenta delegada. Van ser temps durs, de molta feina, de molta fe i de més esperança en Aquell que tot ho pot, perquè cada dia li demanava que “enviés obrers a les seues messes”; i vaig ser escoltada. En aquests tres anys han anat arribant a la delegació persones magnífiques, capaces i generoses. Hem format un compensat equip que, com a tal, treballem perquè a la capital i als pobles de la diòcesi sorgeixin i es consolidin grups o persones que si-

guin referents de Mans Unides, de manera que els fins de la institució arribin i impactin en la comunitat cristiana i en tota la societat. Hem celebrat tres assemblees de les quals van sorgir diversos reptes: continuar creant grups de voluntaris als pobles; rebre formació específica en la mesura que es vagin organitzant els grups i incorporar joves a l’organització. Tots hi som, en aquesta gran “tasca”: revitalitzar i implicar la nostra gent en la formidable missió de Mans Unides, missió de la qual sóc testimoni, que entusiasma, apassiona i “enganxa”. I tots esperem i desitgem que aquest entusiasme i “enganxall” s’intensifiqui amb el gran regal que representa portar el Fòrum de Mans Unides a Ciudad Real.

Tots hi som, en aquesta gran “tasca”: revitalitzar i implicar la nostra gent en la formidable missió de Mans Unides. Avui només tinc una paraula, la de gràcies. Gràcies per haver-me cridat el Senyor a aquesta parcel·la de la seva Església. És un do immens conèixer i treballar a Mans Unides. Aquí, amb molta gent, s’experimenta molt a fons l’amor i la gratuïtat. Mans Unides és un lloc privilegiat on el voluntariat és un estil de vida compromès, solidari i transformador.

ELS NOSTRES PROJECTES

El pare Emilio Balliana envoltat dels nens que viuen a la comunitat de Karungu, a Kenya.

Kenya: Dades d’interès Capital: Nairobi. Població: 34.707.817 hab. Moneda: Xíling kenyà. Superfície: 582.650 km2 Ciutats més poblades: Nairobi, Mombasa i Malindi. Idiomes: Suahili i anglès. Religió: Majoria cristiana (45%), musulmans i religions tradicionals. Forma de govern: República. President: Mwai Kibaki. IDH: lloc 128, baix. PIB per capita: 1.519 US $.

Karungu

La sida no només afecta les persones que la pateixen, sinó tot l’entorn familiar i la comunitat en què es fa present. A Kenya, aquest context es fa realitat en moltes localitats com la de Karungu, on es desenvolupa aquest projecte. Els orfes que la malaltia ha deixat no sols viuen la tragèdia de perdre els seus progenitors, sinó que molts cops han estat contagiats amb el VIH, fet que limita les seves perspectives de futur.

ELS NOSTRES PROJECTES

Construcció i equipament de llars per a orfes de sida a Kenya

Una família i un futur arungu és a les ribes del llac Victòria, un lloc paradisíac si no fos per la duresa del clima, la sequera, l’escassetat i la contaminació de l’aigua, i les terribles epidèmies com la malària i la sida, que estan delmant literalment la població. Els seus prop de 30.000 habitants, que viuen en cabanes de fang i canyes, sobreviuen amb la pesca que dóna el llac i arrencant pobríssims productes a l’àrida terra que conreen amb les seves mans. Són famílies molt nombroses i pertanyen a l’ètnia Luo, caracteritzada per l’afecció a les seves tradicions ancestrals, entre les quals hi ha considerar la dona com a propietat de l’home, sense cap dret i amb totes les obligacions. El problema de la sida s’aguditza cada cop més. Les últimes estadístiques indiquen que 1 de cada 13 joves són portadors del virus, i la situació està empitjorant per als menors de 5 anys, que ja estan infectats des del naixement. Aquesta malaltia, en aquest context, és mortal i ràpida. Per aquesta causa, el nombre d’orfes està arribant a uns índexs molt alarmants. Els més afortunats segueixen a càrrec dels avis (tingueu en compte que l’expectativa de vida del continent amb prou feines arriba als 42 anys), però aquests es veuen incapaços de cobrir les necessitats més primàries dels 8 o 10 nens que han quedat a càrrec seu. L’escolarització, el vestit i fins i tot l’atenció sanitària és per a ells un somni inabastable. I és que la sida destrueix l’equilibri familiar per diversos motius. A més de la tragèdia personal, representa una forta càrrega econòmica per a la família, que ha de mantenir un malalt que, a més a més, no produeix, tot això en un context de subsistèn-

cia. El cas extrem és el dels orfes que es queden abandonats perquè els seus avis o oncles no tenen mitjans per mantenir-los. La família mitjana en aquesta zona de Kenya consta de 8 membres, amb un percentatge molt alt de menors, amb la qual cosa la defunció dels pares implica deixar molts nens dependents de parents pròxims. Origen de la iniciativa La comunitat de Karungu, sensibilitzada pels pares Camils, va identificar aquest problema com a prioritari i es va proposar construir 6 llars infantils per acollir en règim familiar 60 orfes, tots ells seropositius i en tractament amb retrovirals, sota la tutela de matrimonis preparats per assumir aquesta responsabilitat, amb la direcció i supervisió dels mateixos p. Camils. Van aconseguir el terreny i les aportacions econòmiques necessàries per construir les zones comunes (menjador, sala de jocs, biblioteca, dutxes, etc.) i són autosuficients gràcies al conreu de les seves terres, d’on aconsegueixen productes alimentaris per donar de menjar a 400 nens diàriament, amb excedent per a la venda. També tenen un sistema molt ben organitzat d’apadrinaments a l’estranger. Davant de la facilitat per aconseguir l’ajuda de mà d’obra no qualificada, per al transport de materials locals i el seu treball voluntari en el desenvolupament del projecte, van sol·licitar el suport i la col·laboració de Mans Unides per construir i equipar les 6 cases on 60 nens i nenes de 0 a 15 anys rebrien formació humana i espiritual, educació formal, capacitació laboral i formació en valors: tot el que els ajudi a fi i efecte de realitzar-se com a persones.

Karungu

Fitxa Tècnica Àrea Geogràfica: Ayaza Karungu, diòcesi d’Homa Bay, Kenya. Títol: Construcció i equipament de 6 llars infantils per a orfes de sida. Objectiu: Millorar les condicions de vida dels orfes de Karungu. Beneficiaris: Directes: 60; Indirectes: 2.100. Sector: Promoció social. Cost total: 264.457,16 euros. Responsable: P. Emilio Balliana. Institució: Pares Camils. Projecte: KEN/39506

ELS NOSTRES PROJECTES

Les instal·lacions i els petits beneficiaris del projecte.

Petits èxits per millorar el futur La comunitat local ha identificat aquest projecte com a prioritari, ja que a causa de la sida i a la malària s’han detectat 2.100 orfes (10% de la població). El pare Emilio Balliana, italià de naixement i responsable local d’aquest projecte, va col·laborar en el passat amb Mans Unides i sempre va demostrar el seu bon fer. És una persona molt estimada a la zona, ja que porta molts anys al capdavant de l’únic hospital de tota l’àrea. La construcció de les 6 cases es va fer, precisament, al costat de l’hospital, per facilitar la supervisió i l’accés a l’atenció sanitària per als nens. Amb aquesta iniciativa recolzada per Mans Unides, i ja completament finalitzada, s’han construït 6 llars per albergar 10 nens i nenes en cadascuna d’elles, en règim familiar, tutelats per un matrimoni. S’ha acollit, escolaritzat i potenciat les capacitats de 60 menors de 14 anys, donant-los l’oportunitat d’arribar a ser ciutadans i persones formades íntegrament. S’ha acollit 60 orfes aban-

Karungu

donats de Karungu, menors de 14 anys, evitant que morin o que caiguin en tota sèrie de xacres i abusos. S’ha proporcionat una llar, educació, atenció sanitària i espiritual a aquests orfes, i s’ha aconseguit que aquests nens i nenes s’integrin en la societat i puguin desenvolupar les seves capacitats com a persones. Les llars es mantenen mitjançant activitats agrícoles, treballant en les seves pròpies granges, fet que els permet obtenir l’alimentació necessària per als orfes i vendre’n l’excedent. A més a més, tenen un programa internacional de beques, promogut per la congregació dels Camils, que mitjançant el sistema d’adopcions té garantida la despesa que els nens puguin ocasionar. També comercialitzen les obres d’artesania fetes pels mes petits, i tenen voluntaris locals i estrangers. Desgraciadament, el problema dels orfes no s’ha solucionat totalment, però aquesta és una iniciativa molt encertada per pal·liar en part aquest problema.

Famílies alternatives per a nens orfes Pare Emilio Balliana, responsable del projecte a Kenia La comunitat de Sant Camil es basa en la fe, i el seu programa Dala Kiye posa en marxa els principis cristians d’amor i compassió cap als mes indefensos, els nens. Es basa en l’acolliment familiar i la protecció d’orfes i nens vulnerables i amb necessitats especials, amb el compromís d’aplicar les legislacions nacionals, i les polítiques i plans d’acció per a la protecció dels drets dels nens a Kenya. El programa es basa en un marc d’àmplia consulta en el procés de participació dels interessats (la comunitat, les organitzacions no governamentals, les organitzacions comunitàries, les organitzacions religioses, els departaments governamentals i la societat civil). És reconegut per tots que la família té la responsabilitat primària de criar i protegir els nens. Per al ple desenvolupament harmoniós de la seva personalitat, els nens han de créixer en una família i en un ambient de felicitat, amor i comprensió. La nostra iniciativa consisteix a posar en marxa una atenció adequada per a aquests nens amb una família alternativa. I és que Dala Kiye és una iniciativa apolítica i sense ànim de lucre. Els nostres grans o petits èxits dependran dels recursos financers i materials mobilitzats per les persones i les organitzacions no governamentals. Per això donem les gràcies a Mans Unides per haver fet possible aquest projecte.

Karungu

ELS NOSTRES PROJECTES

Gràcies al projecte posat en marxa per VAROD, els damnificats per la guerra civil troben un futur.

Mans Unides/África Marcitllach

Sri Lanka: les seqüeles de la guerra civil E

l maig de 2009 va acabar oficialment la guerra ètnica entre tàmils i singalesos que va assolar Sri Lanka durant 25 anys. No obstant això, les seqüeles físiques i psíquiques que va deixar en la població trigaran molt temps a curar-se. S’estima que a la zona nord del país, on la guerra va ser més cruenta, ja que és zona de majoria tàmil (els “perdedors” a la guerra) i on es localitza el projecte, un 15% de la població va resultar directament afectada -vídues, orfes, ferits, paraplègics o amputatsi més de 20.000 tàmils van morir en el període final del conflicte. Durant els últims quatre anys de la contesa, al nord del país, el Govern va obligar a desplaçar-se 350.000 persones, i només el 2010 van començar a reallotjar-se. La seva situació és especialment dramàtica, amb carències materials, pèrdua de salut, i afrontant una nova vida en tots els aspectes. L’organització VAROD, regentada per la Congregació Claretiana, va començar la seva ajuda als damnificats per la guerra fa 15 anys a la zona de Kilinochchi, llavors sota el nom de KAROD, arribant a atendre 3.000 afectats simultàniament. L’any 2005 la guerra es va recruar i van començar els desplaçaments de la població per mandat del Govern. L’organització va perdre tot el que

tenia, i es van instal·lar a Vavuniya, uns 80 km al sud, i van continuar la seva tasca d’atenció a les víctimes, en coordinació amb la diòcesi de Mannar. El projecte en què treballen actualment es proposa reprendre les seves activitats a la zona de Kilinochchi i quatre districtes adjacents, on segueixen sense tenir el suport del Govern, que no permet el treball de les ONG nacionals o estrangeres, sense la seva aprovació prèvia. El centre està compost per 30 cabanes, dedicades a oficines, rehabilitació, menjador, i dutxes i latrines comunes, i tots els beneficiaris provenen del camp d’internament situat a 20 km. Sol·liciten ara el suport de Mans Unides per a recondicionar el terreny, construir dues cabanes més, semipermanents, tirar endavant programes de rehabilitació de les víctimes y visites als pobles de la zona, per poder atendre uns 3.000 discapacitats i les seves famílies. Es tracta de donar aju-da física i psíquica als afectats per les seqüeles de la guerra als seus llocs d’origen, i facilitar-los l’accés a hospitals i especialistes mèdics segons els casos. També els ajuden amb programes de formació en diverses activitats per a la generació d’ingressos propis, i, en casos especials, allotjant-los al centre durant un màxim de 6 mesos.

Fitxa Tècnica Àrea geogràfica: Kilinochchi, diòcesi de Jaffna, Sri Lanka.

Títol: Rehabilitació de víctimes de la guerra.

Objectiu: Rehabilitar físicament, psíquicament, socialment i econòmicament les víctimes de la guerra a la zona nord de Sri Lanka.

Beneficiaris: Directes: 2.500; Indirectes: 21.000.

Sector: Promoció social. Cost total: 300.000 euros. Responsable: Albert Joseph Arulrajah.

Institució: VAROD-Pares Claretians.

Projecte: SRI/64609/LI E

MANS J

VES

Jornada Mundial de la Juventut (JMJ) Madrid, del 16 al 21 d’agost Dades d’interès

Mans Unides en el programa oficial cultural

Coordinación general Mans Unides ja està preparant la participació en la JMJ amb tres activitats:

La participació de Mans Unides en la JMJ està coordinada per la delegació de Madrid. Pots posar-te en contacte amb ells per a qualsevol dubte o consulta que tinguis. Contacte: Antonio Soto Gran Vía, 46, 4º - Telèfon: 91 522 17 83 medios.madrid@manosunidas.org

● Exposició: als salons de la parròquia San Juan Evangelista es muntarà una exposició fotogràfica sobre el treball de Mans Unides al Sud, durant els seus 50 anys de vida, que es complementarà amb una projecció audiovisual que parlarà sobre la trobada amb Crist a través de la caritat, que es fa realitat a Mans Unides. ● Taula Rodona: una ocasió per escoltar els testimonis de diversos convidats del Sud i exposar-los, des de les inquietuds pròpies de la joventut, totes aquelles qüestions que es vulguin debatre, en un diàleg obert i molt enriquidor amb els pelegrins assistents. Lloc, data i hora per confirmar.

Sede: Parròquia de San Juan Evangelista

● Estand: a la Fira de les Vocacions, que tindrà lloc al parc del Retiro, la nostra organització tindrà el seu propi estand, on quedarà representada la idea de la vocació cristiana feta realitat a través del voluntariat a Mans Unides, perquè la crida a aquest neix de la fe, i inclou una crida específica a la caritat.

Situada a la plaça Venecia, núm. 1, la parròquia de San Juan Evangelista serà el “centre d’operacions” de Mans Unides durant la Jornada Mundial de la Joventut.

Inscripcions Per poder participar en la JMJ t’hi has d’inscriure oficialment. L’organització ofereix sis modalitats d’inscripció, però per poder participar en els actes culturals dels quals Mans Unides formarà part recomanem la inscripció com a “Pelegrí”, que cobreix tota la setmana (del 16 al 21 d’agost). Totes les modalitats d’inscripció inclouen assegurança d’accidents, transport públic, motxilla del pelegrí (amb el llibre per a les cerimònies, gorra i samarreta, guia de Madrid i la resta de complements), entrada gratuïta a les activitats culturals del Festival de la Joventut (concerts, exposicions, visites a museus, etc.) i accés prioritari a les zones reservades per a inscrits en els actes centrals de la JMJ. Consulta’n els preus i fes-ne la inscripció a la pàgina oficial de la JMJ: http://www.madrid11.com/es/inscribete

NOTA

Madrid2011JMJ

Fes-te’n voluntari LA JMJ NECESSITA LA TEVA AJUDA: http://www.madrid11.com/es/voluntarios

En el pròxim butlletí, quan quedarà poc més d’un mes per a l’inici d’aquesta gran festa de fe, et donarem els detalls finals de tot el que t’expliquem en aquest avanç. Mentrestant, estigues atent a la nostra pàgina web i a la pàgina de joves de Mans Unides.

Ens veiem a Madrid!

COL·LABORADORS I AMICS Desgravació fiscal En aquestes dates estem enviant el certificat per a la desgravació a Hisenda. Si no l’heu rebut entre març i abril, i esteu interessats en el benefici fiscal, podeu contactar amb nosaltres mitjançant: TELÈFONS: 91 308 20 20 - 902 40 07 07 CORREU ELECTRÒNIC: donativos@manosunidas.org i socios@manosunidas.org Us recordem que els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’impost sobre societats, en tots dos casos, amb els límits legals establerts.

Herèncias i llegats Fa molts anys va començar a ballar una idea pel meu cap, els anys anaven passant, l’inevitable final de la vida era quelcom que cada cop ocupava més temps en els meus pensaments, i vaig decidir posar en pràctica aquesta idea: donar els meus béns als altres, als més necessitats. Havia conegut la gran tasca de Mans Unides parlant amb una amiga, que era voluntària en aquesta organització i la petita aportació de la qual li representava una gran alegria, i vaig voler saber-ne més. Jo no tinc fills, ni nebots, i com que era la petita dels meus germans, he hagut d’anar dient adéu a tots els que van emprendre l’últim viatge abans que jo. I sempre he sabut que volia ser jo, en ple ús de les meves facultats, qui decidís què fer amb el que tant d’esforç m’ha representat aconseguir en aquesta vida. Un dia em vaig apropar a les oficines centrals de l’organització, aprofitant que la meva amiga hi treballava aquell dia, i vaig passar a informar-me pel departament Econòmic. Van ser molt amables i en molt poc temps em van informar de tot el que jo havia de saber i van resoldre els meus dubtes. Em van recomanar, primer que res, prendre la decisió de forma lliure i meditada. I un cop presa, redactar el testament que recollís aquest desig, fer-ho davant notari, i deixar còpia de les meves últimes voluntats a algú de confiança perquè avisés Mans Unides en el moment de la meva defunció.

Mans Unides/Javier Mármol

I així ho he fet. El que més m’importava era saber que els meus diners servirien per a alguna cosa, i Mans Unides em va donar exemples clars de transparència, bon fer, impecable gestió i 50 anys d’experiència treballant pels que menys tenen. Vull donar les gràcies a Mans Unides per l’ajuda que em van oferir, i per donar un sentit, encara més important i transcendental, a allò al qual tots ens enfrontarem tard o d’hora… gràcies a aquesta possibilitat continuarem sent útils més enllà de la vida!

Donem les gràcies a aquesta persona que ens ha fet arribar un bonic testimoni sobre la seva generosa donació a la nostra organització. Totes aquelles herències o llegats que arriben a Mans Unides estan exempts d’impostos, ja que Mans Unides està declarada d’“utilitat pública”. Si necessites més informació sobre com els teus béns poden servir, quan tu ja no hi siguis, per ajudar els que són lluny teu i que més ho necessiten, posa’t en contacte amb nosaltres… Moltes gràcies!

SUBSCRIPCIÓ SOCI

006

Emplena aquest imprés i envia’l a Manos Unidas. Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid. MÉS INFORMACIÓ:

També pots fer-te’n soci: per TELÈFON al 902 40 07 07 o al WEB, www.manosunidas.org

socios@manosunidas.org DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

SUBSCRIPCIÓ SOCI Nom ................................................................................................... NIF...................................................

Si vols fer la teva aortació a través de domiciliació bancària, et preguem emplenis les dades següents:

Cognoms.......................................................................................... Tel:.....................................................

Titular Compte ...........................................................................................................................................

Domicili.........................................................................................................................................................

Banc o Caixa ..............................................................................................................................................

Núm .............. Portal .................. Pis ................. Porta ................... Codi Postal ...............................

CODI COMPTE CLIENT Població ....................................................................................................................................................... Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades en la seva totalitat

Província ........................................................................... Data naixement ........................................... Correu electrònic ....................................................................................................................................... Vull ajudar les finalitats de Mans Unides (assenyala amb una X les caselles triades)

IMPORT

PERIODICITAT

FORMA DE PAGAMENT

❏ 10 euros ❏ 30 euros ❏ 50 euros

❏ Mensual ❏ Trimestral ❏ Semestral

❏ Domiciliació bancària ❏ Taló bancari a nom

❏ 100 euros

❏ Anual

❏ ..................... euros

❏ Única

❏ Targeta de crèdit ❏ Transferència bancària a:

Codi entitat

Codi oficina

D.C.

Número de compte

TARGETA DE CRÈDIT

de MANS UNIDES

❏ VISA

❏ 4B

❏ MASTER CARD ❏ AMERICAN EXPRESS

VULL ACTUALITZAR LA MEVA QUOTA CADA ANY: ❏ un 5% ❏ un 10%

❏ ______% ❏ l’IPC anual NÚMERO DE TARGETA

B. POPULAR: 0075.0001.85.0606400006. SANTANDER: 0049.0001.54.2210040002. Caduca final de: Signatura del titular: CAJA MADRID: 2038.0603.28.6001036580.BANESTO: 0030.1008.54.0865065273. ................ / ................ LA CAIXA: 2100.2261.59.0200139842. B.B.V.A.: 0182.2325.08.0011344904. CECA: 2000.0002.27.9100111500. B. GUIPUZCOANO: 0042.0030.61.0110170867. Data: ........................ de .................................................. de 200....... D’acord amb les disposicions de la Llei 15/99 de protecció de dades de caràcter personal, les dades faciIBERCAJA: 2085.9252.03.0330430677. Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’Impost sobre Societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

litades s’incorporaran al fitxer de Mans Unides registrat a l’Agència de Protecció de Dades amb el número 1.942.351.573 i destinades a facilitar la domiciliació bancària i al compliment de les obligacions legals. En qualsevol moment, l’interessat pot consultar, rectificar o cancel·lar les dades a: Manos Unidas. c/ Barquillo, 38-3º. 28004. Madrid.

DISCOS

LES NOSTRES RECOMANACIONS EL VECINDARIO BOSANOVA AROUND THE WORLD Macaco Diversos artistes Mundo Zurdo Putumayo Vint-i-un artistes de nou països que formen part de tres continents, tres cançons inèdites i divuit clàssics d’un repertori interpretat a duo amb un més que possible dream team de la música popular.

HUECCO Assalto Dro Atlantic Aquest músic, molt implicat en causes socials unint esport i música, ens apropa en el seu segon àlbum una barreja de tendències i ritmes, amb lletres plenes de denúncia i esperança que està recollint molt bones crítiques.

Aquest so, nascut al Brasil en els anys 50 del segle passat, va ajudar a apropar el país a la resta del món. Actualment continua tenint ganxo per als músics i el públic de tots els continents. LOS HOMBRES LEOPARDO SE ESTÁN EXTINGUIENDO Chema Caballero Ed. España-PPC 272 pàgines Aquest llibre explica la vida dels homes i dones de Sierra Leone, amb tres idees clares: que els seus habitants volen ser feliços, que l’ajuda internacional que els arriba és bona, però mal enfocada, i que l’Àfrica necessita més justícia.

ESPAÑA

Unides

www.mansunides.org ww.mansunides.or

Et necessitem. neces tem

FES-TE’N VOLUNTARIF,. D . FES-TE’N SOCI

ONGD D catòlica cat lica de voluntaris.

El concepte de resiliència és la capacitat de sobreposar-se humanament al patiment, cercant la llibertat i les possibilitats de cada ésser humà enmig d’aquesta situació.

Mans

F. D .

ESPAÑA

Unides

FRANQUEO EN DESTINO

Una nova dimensió del capitalisme per entendre les necessitats més urgents de la humanitat. A través de l’experiència vital del mateix autor, i esgrimint diversos exemples i anècdotes, aquest llibre ens parla que un altre capitalisme és possible.

RESILIENCIA José Carlos Bermejo Ed. España-PPC 128 pàgines

Apartat n.º 55007 F.D. 08080 BARCELONA (SUC. 1)

DOBLEGAR AQUÍ

Mans

Apartat n.º 55007 F.D. 08080 BARCELONA (SUC. 1)

Unides

Resultat de les converses que l’autora va mantenir amb l’arquebisbe de Pamplona-Tudela, mons. Francisco Pérez, amb respostes a més de 300 temes molt diversos i actuals.

Mans Man

LLIBRES

SECRETOS DE UN ARZOBISPO Teresa Gutiérrez de Cabieres Ed. Ciudad Nueva 288 pàgines

LAS EMPRESAS SOCIALES Mohammed Yunus Ed. Paidós 208 pàgines

FRANQUEO EN DESTINO

DELEGACIONS DE MANS UNIDES

02002 ALBACETE Teodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 15 28802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid) Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 44 03003 ALACANT Arquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º H Tel. 96 592 22 98 04001 ALMERIA Ricardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 80 24700 ASTORGA (Léon) Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 36 05001 ÀVILA Pedro de Lagasca, 8 / Tel. 920 25 39 93 06005 BADAJOZ Avda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 51 22300 BARBASTRO (Huesca) Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 14 08037 BARCELONA Pau Claris, 190, 1r 1ª/ Tel. 93 487 78 78 48005 BILBAO Pza. Nueva, 4, 3.º izq. / Tel. 94 479 58 86 09005 BURGOS Clunia, s/n. / Tel. 947 22 06 87 10003 CÀCERES General Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 14 11001 CADIS Hospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 72 12001 CASTELLÓ Sant Lluís, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 58 51001 CEUTA Pza. de Africa, s/n. / Tel. 956 51 12 53 13003 CIUDAD REAL Casa de San Pablo. Caballeros, 9 / Tel. 926 25 54 67 37500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca) Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 35 16002 CONCA Avda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 22 14008 CÒRDOVA Concepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 78 07800 EIVISSA (Balears) Pere Francès, 12, 2.º / Tel. 971 31 27 74 15402 EL FERROL (La Corunya) Magdalena, 153, 1.ª dcha. / Tel. 981 30 03 18 28901 GETAFE (Madrid) Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 85 17002 GIRONA S. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 25 18009 GRANADA Pza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20

19005 GUADALAJARA Venezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez / Tel. 949 21 82 20 18500 GUADIX (Granada) Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajo Tel. 958 66 35 92 21003 HUELVA 3 de Agosto,7-1º D. / Tel. 959 25 33 88 22700 JACA (Osca) Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 51 23007 JAÉN Maestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 14 11402 JEREZ (Cadis) Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 56 15001 LA CORUNYA Marqués de Cerralbo, 11 bajo - Tel. 981 20 56 59 35003 LAS PALMAS DE G. C. Cebrián, 61 / Tel. 928 37 13 07 25002 LLEIDA Blondel, 11, 2.n / Tel. 973 26 91 04 24002 LLEÓ Padre Isla, 50, Esc. A - 5º Dcha. / Tel. 987 24 84 08 26004 LOGRONYO Obispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 88 27001 LUGO Cruz, 3 / Tel. 982 25 55 67 28013 MADRID Gran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 83 29015 MÀLAGA Strachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 47 07703 MAÓ (Menorca) Carreró des Mirador de ses Monges, 1 / Tel. 971 36 99 36 52001 MELILLA Parroquia Sagrado Corazón de Jesús Roberto Cano, 2 - Bajo 30001 MÚRCIA Pza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda. Tel. 968 21 40 29 32005 ORENSE Pza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 82 22002 OSCA Pza. de la Catedral, 3 - 1.º / Tel. 974 22 65 56 33003 OVIEDO San Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 61 34001 PALÈNCIA Antonio Maura, 2 Ent. Izqda. / Tel. 979 75 21 21 07001 PALMA DE MALLORCA (Balears) Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 11 31006 PAMPLONA Avda. Baja Navarra, 64 1.º / Tel. 948 21 03 18

10600 PLASÈNCIA (Càceres) Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 07 36003 PONTEVEDRA Peregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 12 37002 SALAMANCA Rector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 47 20005 SANT SEBASTIÀ Loyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 10 38002 SANTA CRUZ DE TENERIFE Pérez Galdós, 16 / Tel. 922 24 34 42 39001 SANTANDER Rualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 07 15705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Rúa del Villar, 18 apdo. 456 / Tel. 981 58 49 66 50001 SARAGOSSA Plaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 79 40001 SEGÒVIA Seminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 71 41004 SEVILLA Pza. Virgen de los Reyes, s/n. / Tel. 95 422 75 68 25250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida) Avd. Preixana,16 / Tel. 973 32 01 83 42002 SÒRIA San Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 90 50500 TARASONA (Saragossa) San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 03 42 43001 TARRAGONA Rambla Nova, 119. esc A, 2 n 2 a / Tel. 977 24 40 78 44001 TEROL Yagüe de Salas, 18 bajo / Tel. 978 61 18 45 45002 TOLEDO Trinidad, 12 / Tel. 925 22 99 11 43500 TORTOSA (Tarragona) Mercaders, 2, baixos / Tel. 977 51 14 28 25700 URGELL, La Seu (Lleida) Pati de Palau, 1-5 / Tel. 973 35 00 54 46003 VALÈNCIA Pl. Comunió de S. Esteve, 1 - baixos Tel. 96 391 91 29 47002 VALLADOLID Simón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 65 08500 VIC (Barcelona) Ronda Camprodon, 2 / Tel. 902 70 20 32 ext 3140 36204 VIGO (Pontevedra) Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 96 01004 VITÒRIA Fueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 79 49003 ZAMORA Plaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

CONCURS MANS UNIDES 2011 ● Cartells de Campanya ● Premsa ● Televisió ● Cartells centres educatius

I una novetat per a nens i joves: el I Concurs de Relats basat en el 4t Objetiu de Desenvolupament del Mil·lenni

Anima’t a participar-hi! Consulta’n totes les bases a: www.manosunidas.org 35

MANS UNIDES és una organització no governamental per al desenvolupament ONGD , catòlica i de voluntaris. Des de la seva primera Campanya el 1960, tot el seu treball s’5a centrat en dues activitats complementàries: Sensibilització de la població espanyola perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels paXsos en via de desenvolupament.

Angola. Mans Unides/Silvia Montes-Jovellar.

Suport i finanTament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per colJlaborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.

Servicios Centrales Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid. Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org