Mans Unides ONG - Revista 185 by Mans Unides Barcelona

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:22 Página 1

O ctu b re- D e s e mb re 2011

Butllet í núm ero

185

●● Sudan del Sud:

una nova gran nació ●● Desnutrició

infantil al Perú

La infància a Amèrica Llatina: present... i futur?

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:22 Página 2

S U M A R I

Foto de portada: Hondures. Mans Unides/Javier Mármol

Presidenta de Mans Unides: Myriam García Abrisqueta Consell de Redacció: Rafael Serrano Ignacio Ussía Soledad Suárez Ana Álvarez de Lara Cristina Redonet Mercedes Barbeito Mª Eugenia Díaz Marisa Elosua Belén Garrigues Marco Gordillo Juan Souto Coordinadora de redacció: Pilar Seidel Col·laboradors fixos: Elena de la Cueva Col·laboren en aquest número: Marta Carreño María del Carmen Parrado Sofía Gortázar Fernando Alvaro Mª Luisa Salas Ivan Vas Disseny i Impressió: Advantia Comunicación Gráfica, S.A. Formación, 16 Pol. Ind. Los Olivos 28906 Getafe (Madrid)

Editorial

Col·laboració Enfrontant la desnutrició infantil al Perú

Entrevista Aman Degefu

La veu del lector

Crònica del món

Reportatge 12 Sudan del Sud comença a escriure la seva història Ressons del Sud Fernando Alvarado, s.j.

4 / En la Col·laboració, María del Carmen Parrado ens parla de la seva experiència de treball al Perú per millorar les condicions d’educació, salut i generació d’ingressos de part de la seva població.

A fons - Informe 15 La infància a Amèrica Llatina: present... i futur? Notícies de Mans Unides

En Primera Persona Mª Luisa Salas

Els nostres projectes Al nord-est de l’Índia. Tractament, prevenció i informació contra la malària Al Paraguai. Batxillerat tècnic agropecuari

Mans Joves

Col·laboradors i amics

Les nostres recomanacions

Maquetació: Advantia Comunicación Gráfica, S.A.

6 / Aman Degefu treballa des de l’estructura de l’Església catòlica a Etiòpia, més concretament a la capital, Addis Abeba, en favor del desenvolupament dels més pobres del seu país. El vam voler entrevistar per conèixer més de prop la seva tasca, que donarà a conèixer a Espanya, ja que participa en la nostra Campanya per Àfrica.

ISSN: 2174-5684 Dipòsit Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales Barquillo, 38 - 3º. 28004 Madrid Tel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08 www.manosunidas.org info@manosunidas.org

Las opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament el pensament de Mans Unides.

09 / Diversos països de l’anomenada “Banya d’Àfrica” estan patint una de les fams més grans de la seva història. Mans Unides ha obert un compte d’emergència per respondre a les peticions d’ajuda que arriben des d’allà, i s’estan aprovant els projectes necessaris per millorar aquesta dramàtica situació. Coneix les últimes dades sobre aquesta tremenda realitat.

/ A l’estat indi d’Arunachal Pradesh diverses localitats van començar a patir una epidèmia de malària l’any passat. Mans Unides ha donat suport a una iniciativa de desenvolupament en dues fases que primer va atallar la malaltia i, després, va posar les bases per prevenir-la i eradicar-la en un futur.

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:22 Página 3

E D I T O R I A L

Qui protegeix la vida dels nens indígenes? Els riscos que corren els nens d’Amèrica Llatina posen de manifest el grau de precarietat de les seves vides, la manca de coneixements bàsics per sobreviure, les carències dels sistemes de salut i, en definitiva, la greu desprotecció del seu dret fonamental a la vida. I, certament, aquest problema s’agreuja en l’àmbit rural, i entre els 45 a 50 milions de persones indígenes, de més de 600 pobles diferents, on les taxes de morbiditat i mortalitat infantil són molt superiors a les de la resta de la població. Molts nens indígenes estan mancats fins i tot del dret a una nacionalitat. Als seus països d’origen no tenen carta de ciutadania i, per això, ningú es responsabilitza de l’atenció de la seva salut, ni dels seus drets fonamentals. A això cal afegir que la falta d’informació sobre els pobles indígenes és un obstacle per poder adoptar les mesures necessàries i avaluar-ne els resultats. D’alguna manera, ens trobem davant un suïcidi estadístic que amaga la gravetat de la situació. De fet, en el registre civil de molts d’aquests països no consten les dades necessàries per poder analitzar l’índex de la mortalitat infantil. Cal posar fi a la indiferència davant els drets d’aquests pobles. L’acompliment del quart Objectiu del Mil·lenni a Amèrica Llatina només serà possible si disminueixen les injustícies i se centren els esforços en els nens i nenes indígenes, els grups més vulnerables. Cal garantir la prevenció i el tractament de malalties que, de fet, poden ser eradicades; mesures com ara la vacunació sistemàtica, les teràpies de rehidratació oral, la lactància materna, l’atenció de les mares durant l’embaràs i el part. I garantir els serveis bàsics, especialment l’aigua potable i el sanejament, decisius per controlar moltes malalties. Els Estats tenen l’obligació d’implantar polítiques públiques en salut i educació que responguin als drets dels pobles originaris i millorin les oportunitats d’accés a aquests serveis. A més a més, el fet de no conèixer els símptomes de les malalties o quines mesures cal adoptar per prevenir-les limiten la possibilitat dels pares de cercar ajuda per evitar la mort dels seus propis fills. Per això és fonamental facilitar-los aquests i altres coneixements, especialment a les àrees rurals, a les més remotes. La salut materna és un altre factor que incideix en la mortalitat dels nens. La mare indígena està afectada per la discriminació: per ser dona i, en molts casos, analfabeta i per parlar només la llengua indígena; a més a més, pateix embarassos a edats primerenques, complicacions en l’embaràs i el part, anèmia i abusos sexuals. Una nutrició deficient de la mare o del nen repercuteixen indefectiblement en la mortalitat infantil. Avui, potser més que mai, la comunitat internacional és conscient que tots tenim un destí comú, que hem de construir plegats, i que els objectius que s’ha proposat no s’assoleixen sense la constància de cadascú, sense excepció. És una de les raons per les quals Mans Unides insisteix a unir esforços solidaris, convençuda que res del que hem de dur a terme per fer més “humana” la vida d’aquest món s’haurà perdut, ni haurà estat debades. La força es troba en la unió, i si la unió és efecte de l’amor i la justícia, és invencible.

Publicació feta en PAPER ECOLÒGIC Lliure de clor

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:23 Página 4

COL·L ABORACIÓ

En moltes regions del nord del Perú continua essent necessari el treball transversal amb mares i nens per millorar la seva qualitat de vida. Mans Unides/Pompeyo Sancho

Enfrontant la desnutrició infantil al Perú

Mans Unides/Pompeyo Sancho

Alimentar-se des de LA VIDA 4

María del Carmen Parrado Metgessa. Coordinadora general d’Escuela Campesina de Educación y Salud (ESCAES), al Perú, i coordinadora del projecte “Millora de les condicions d’educació, salut i generació d’ingressos de les comunitats del litoral de Sechura”.

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:23 Página 5

COL·L ABORACIÓ

Fa més de 20 anys que l’ONG Escuela Campesina de Educación y Salud -ESCAES- està executant projectes de desenvolupament integral amb les poblacions camperoles pobres del nord del Perú, i un dels objectius principals és combatre la desnutrició infantil, que encara afecta amb intensitat i persistència nens i nenes indígenes menors de cinc anys. En l’àmbit nacional, encara un de cada set nens menors de cinc anys al Perú és desnodrit crònic, i a les comunitats indígenes ho és un de cada dos nens. Així mateix, un gran percentatge de les llars en l’àmbit rural (42,7% de la seva població) no arriben a consumir un nivell mínim de calories per viure. ESCAES desenvolupa la seva tasca a les províncies de Cutervo, a la regió de Cajamarca, i a les d’Ayabaca i Sechura, a la regió de Piura (en aquestes últimes amb el suport financer de Mans Unides), les dues primeres als Andes Orientals, amb alts percentatges de població rural camperola, i l’última a la costa del Pacífic, amb uns pobladors assentats en petits poblats que combinen la pesca amb l’agricultura i el pasturatge. Les comunitats amb què treballem, malgrat ser descendents d’excel·lents domesticadors de plantes i animals que avui alimenten el món, actualment produeixen en condicions summament hostils d’inequitat socioeconòmica. El Mapa de Pobresa elaborat amb dades del cens nacional del 2007, mostra, a les províncies intervingudes, xifres per sobre de la mitjana nacional. Malgrat la seva pobresa, els camperols han demostrat una saviesa particular i gran capacitat de treball i lluita, construint permanentment un context d’esperança i alegria en el qual fan i projecten la seva vida social. Objectiu: comunitats saludables Un objectiu prioritari del treball d’ESCAES amb les comunitats, en el qual s’insereix la lluita contra la desnutrició infantil, és aconseguir la seguretat alimentària i nutricional sota l’enfocament de sobirania, en un context de “comunitats saludables”, és a dir, en primer lloc assegurar la producció i l’accés per a l’abastament intern d’aliments sans i innocus en la quantitat, qualitat i varietat necessàries per al conjunt de la població local, i, en segon lloc, assegurar l’autonomia per, segons les seves preferències culturals, decidir què es produeix, què es consumeix i què es ven en un context de sostenibilitat ambiental i social. Les intervencions responen a un enfocament de desenvolupament integral dissenyat per a l’àmbit de les microconques, acompanyant i col·laborant, a mitjà i llarg termini, els processos comunitaris de desenvolupament integral optats pels seus pobladors. Es promociona el dret a l’alimentació basant-se en l’accés a l’aigua, a l’alimentació i a la salut. Per a això, en atenció a la seva íntima interdependència, es conjuguen diverses línies d’acció: conservació, recuperació i gestió de recursos naturals i domesticats; diversificació productiva per accedir a una dieta nutricionalment completa sense dependència externa; accés a l’aigua potable i al sanejament; així com prevenció, conservació i atenció de salut. Totes aquestes accions són sostingudes amb activitats d’educació, desenvolupament de capacitats i governabilitat local a través de l’enfortiment de les organitzacions camperoles, amb especial èmfasi d’atenció a dones i nens, i transversalitzades amb un enfocament d’equitat de gènere.

Rescatar els sabers ancestrals En aquest quefer es va considerar identificar i posar en valor el capital natural i social amb què compten les comunitats: sòls, aigua, flora i fauna, així com coneixements, organització, sentit de solidaritat i de reciprocitat, recursos i relacions que, amb saviesa, porten a la pràctica des de la tradició cultural andina, buscant-ne la conservació, l’enriquiment i el maneig adequat en correspondència amb les dinàmiques pròpies de la natura i els principis d’equitat social, en una celebració permanent de la vida. En aquest context, per combatre la desnutrició infantil, es va optar per prioritzar i rescatar sabers de la cultura ancestral, informació que, sumada al coneixement científic de la medicina occidental, va permetre l’elaboració d’un concentrat de fulles silvestres (Nutrihojitas) autoritzat com a suplement alimentari. Es fa una avaluació antropomètrica i clínica i s’administra el suplement, durant 8 mesos l’any, als nens menors de 5 anys afectats o en risc de desnutrició, i actualment s’han aconseguit resultats òptims en molts d’ells, ja que s’ha revertit la seva condició. L’administració d’aquest suplement es complementa amb cribratges d’anèmia i parasitosi, campanyes de desparasitació interna i externa, odontològiques i oftalmològiques, i amb accions de capacitació sobre “Bones pràctiques nutricionals”, consistents en sessions demostratives per elaborar receptes equilibrades, amb utilització prioritària de la produc-

Estem plenament satisfets i ens enorgulleix apropar-nos cada cop més a les vides i propostes dels camperols pobres, acompanyant-los en els seus esforços per preservar i desenvolupar el seu patrimoni natural i cultural, així com el seu dret a una vida digna des de l’edat més primerenca.

ció local diversificada i segons grups: menors d’1 any, d’1 a 3 anys, majors de 3 anys, dones gestants i lactants. Rescats, aprenentatges i receptes que s’elaboren i difonen a través de festivals nutricionals i concursos de plats, així com en tallers educatius i campanyes amb escolars, alfabetitzats, docents, agents comunitaris de salut, llevadores tradicionals, dirigents comunals i població en general, respecte a la cura de la salut familiar i comunal, la nutrició, l’ús d’aigua segura i els drets ciutadans. Des de la vida als Andes i des del somriure dels seus nens, estem plenament satisfets i ens enorgulleix apropar-nos cada cop més a les vides i propostes dels camperols pobres, acompanyantlos en els seus esforços per preservar i desenvolupar el seu patrimoni natural i cultural, així com el seu dret a una vida digna des de l’edat més primerenca. L’activació de la conjunció de recursos, capacitats i potencialitats, reconeguts i valorats per tothom, és el que permet visualitzar un desenvolupament sostenible, és a dir, la participació en equitat dels beneficis que ens ofereix la creació, sense comprometre la satisfacció de les generacions futures. Gràcies, Mans Unides, per aquest esforç conjunt.

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:23 Página 6

Mans Unides/Irene H-Sanjuán

E N T R E V I S T A

Cal que els africans emprin l’enorme riquesa natural del seu continent en el seu benefici propi per poder transformar les seves vides.

Aman Degefu, Arxidiòcesi catòlica d’Addis Abeba

“Tots hauríem de fer alguna cosa per Àfrica” Mans Unides

Compromès amb el futur d’un país i un continent

Casat i amb dos fills, aquest llicenciat en administració de negocis per la Universitat de la capital etíop ha dedicat la seva vida a treballar pels mes pobres del seu país, dins l’Església Catòlica d’Etiòpia. Ara té a càrrec seu la bona marxa de 35 projectes socials, més de 40 programes i uns altres 10 projectes de desenvolupament a la zona, com a director de la secretaria de l’Arxidiòcesi catòlica d’Addis Abeba.

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:23 Página 7

E N T R E V I S T A Entrevistem Aman Degefu per correu electrònic, perquè no havia arribat encara a Espanya per participar a les taules rodones organitzades, en diverses ciutats del país, amb motiu de la campanya “África: cuestión de vida, cuestión debida”, de la qual és un dels convidats més rellevants. I ja en les seves primeres paraules ens desvela l’ampli coneixement que té de la realitat del continent on va néixer, on viu i pel qual treballa: la realitat africana és paradoxal, de realitats en contrast. És molt desafortunat i trist el fet que el binomi Àfrica-pobresa hagi existit, de manera indissoluble, des de fa molt temps. Però aquesta és la realitat. És cert que la majoria dels africans viu en la màxima de les misèries i això es manifesta en la seva vida diària. Però si veiem l’altra part de la realitat africana, percebem un continent dotat d’una riquesa en recursos naturals i una potent força laboral. No obstant això, aquesta riquesa i potencial tan grans no s’estan utilitzant de manera òptima; i quan s’utilitzen, no és necessàriament en benefici de la gent, és a dir, no és per transformar ni millorar la vida dels africans. Per què Àfrica no és capaç de sortir de la pobresa malgrat el seu potencial? Tenint en compte que hi ha una sèrie de factors interns i externs interrelacionats que han contribuït a la situació actual, ni la solució ni la resposta poden ser simples. També és cert que no és fàcil proposar cap solució o fórmula aplicable a tot Àfrica, atès que es tracta de 54 països que són políticament i econòmicament més o menys independents. En aquest sentit, la determinació política dels líders polítics africans és vital, incloent-hi les pràctiques democràtiques i de bon govern. A més a més, Àfrica necessita suport financer i tècnic de la comunitat internacional i del món desenvolupat, un suport que, d’altra banda, permeti als africans ajudar-se a si mateixos. I finalment, els mitjans de comunicació internacionals, que també hi juguen un paper important, haurien de donar una informació equilibrada sobre la realitat africana, sense negar la realitat objectiva del terreny, és a dir, promovent també la part positiva del continent. I tal com diu la nostra Campanya, és el nostre deure fer alguna cosa respecte d’això, oi? Sí, això és cert, tots hauríem de ser conscients que hem de fer alguna cosa. Amb la determinació i els esforços concertats de totes les persones, institucions i organismes implicats, seria possible induir canvis significatius que, atenent les causes des de l’arrel, podrien reduir la pèrdua de vides humanes. Vostè ha treballat tant en el sector privat com en organismes públics. Qui du millor a terme el seu treball en la lluita contra la fam? M’agradaria assenyalar que la meva experiència de treball principal ha estat, bàsicament, amb organitzacions no governamentals de base religiosa. La meva experiència directa en el sector públic ha estat molt limitada, en comparació. En termes generals, jo diria que els organismes públics estan en una millor posició per obtenir un accés al nivell de base, poden cobrir una àmplia gamma d’àrees geogràfiques, i tenen el suport del govern quan s’enfronten als reptes. I quant a la contribució de les ONG, en podem citar moltes d’exemplars i exitoses, que han estat capaces de portar canvis visibles a la vida de les persones en una localitat determinada, canvis possibles gràcies al fet que es mouen amb menys burocràcia i amb més llibertat institucional.

Quina tasca fa actualment la secretaria de l’arxidiòcesi d’Addis Abeba? L’oficina té dues responsabilitats importants: la coordinació de les activitats socials i el desenvolupament que es du a terme a través de les diferents institucions catòliques. Això inclou la representació legal dels programes i projectes enfront del Govern, el seguiment i la presentació d’informes, les qüestions administratives, la prestació de suport tècnic, etc. L’altra responsabilitat de l’oficina és l’execució directa de projectes socials i de desenvolupament. Actualment, tenim al voltant de 46 empleats (tant professionals com personal de suport) que treballen a les diverses seccions de l’oficina, i cada secció i projecte té la seva pròpia persona responsable. Quin impacte està tenint la seva col·laboració amb Mans Unides i amb la campanya “África: cuestión de vida, cuestión debida” en la tasca que desenvolupa al continent africà? La meva col·laboració amb Mans Unides emana de la bona relació de treball existent entre les nostres dues institucions, que es basa en un esperit de col·laboració i treball per objectius comuns. Gràcies a la meva relació amb l’organització en els darrers anys, he vist que està compromesa en la lluita contra la fam i en la millora de la vida de milions de persones als països menys desenvolupats del món, principalment a Àfrica. El tema de la campanya mostra la preocupació i el grau de compromís amb la gent menys privilegiada, en un esperit de cooperació, humanitat i solidaritat. Per tant, en l’àmbit personal, com algú que treballa per al continent africà, col·laborar en aquest esforç i en aquesta Campanya em fa ser més responsable i compromès en la meva contribució amb les accions de futur que s’orientin cap a la millora dels pobles africans en general i la del meu país en particular. Aprofito aquesta oportunitat per expressar el meu més sincer agraïment a Mans Unides per haver-m’hi convidat. Espero, i estic segur, que portarà un impacte positiu en les vides de la gent africana. Pilar Seidel Dep. de Comunicació

-Llegeix l’entrevista completa en el nostre web-

Els Objetius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) L’Informe de Nacions Unides sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de 2010 assenyala -ens explica l’Amanque és encoratjador el progrés que s’està donant en la reducció de la pobresa, malgrat el pas enrere que va representar la crisi econòmica, alimentària i energètica de Mans Unides/Irene H-Sanjuán 2008-2009. Encara s’espera que la taxa global de pobresa caigui un 15% abans de 2015, data límit per al seu èxit, la qual cosa es traduiria en 920 milions de persones vivint per sota de la línia de pobresa, la meitat de persones en relació amb l’any 1990. Però tot i així, les dades que presenta l’informe, a només tres anys del límit perquè s’acompleixi, fan veure la seva consecució com quelcom molt difícil per a molts països pobres, sobretot els de l’Àfrica subsahariana.

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:23 Página 8

LA VEU DEL LECTOR Cartes a: Serveis Centrals. Dep. de Comunicació, o per correu electrònic a: comunicacion@manosunidas.org

LA SOLIDARITAT NO CONEIX EDAT Tot i que ja sóc un avi de 82 anys, amb un cor que mai ha estat bé, tanmateix, Déu em té aquí fins ara. Dins les meves possibilitats, vull fer un donatiu i vull que el dediquin vostès a pal·liar la fam a Somàlia o on creguin més oportú. No és gaire, però ja saben vostès que molts pocs fan un molt. En circumstàncies anteriors, quan vivia la meva estimada dona jo era soci de Mans Unides. Però avui no puc ser-ho periòdicament per la meva avançada edat i les xacres corresponents. Però de tant en tant col·laboro justament, perquè sóc conscient del molt dolor aliè. Animant-los que continuïn dedicant el seu temps als més pobres, els envio el meu afecte humilment, Alberto Gómez Plasència

MARES AMB UN FUTUR MILLOR Vull expressar, mitjançant aquestes ratlles, l’immens agraïment que sentim per l’esperit solidari de Mans Unides, i els nostres germans a Toledo, en contribuir a través de la seva ajuda econòmica en l’execució del projecte de creació de microempreses a la població de dones

solteres del districte urbà i marginal de Hualmay, l’objectiu del qual és proporcionar un mitjà de treball a mares emprenedores, a través del qual puguin obtenir una independència i estabilitat econòmica adequada que els permeti sostenir-se a si mateixes i als seus fills. Juan Fernández-Salvador Parròquia La Sagrada Familia de Hualmay, Perú.

LA NOSTRA REVISTA Un agraïment molt sincer per l’enviament del butlletí número 184, del període de juliol a setembre del 2011. Com sempre, no em canso de reconèixer tota la gran tasca que Mans Unides i tot l’equip de voluntaris i col·laboradors ofereixen per la causa dels més pobres i necessitats. Que Déu els beneeixi a tots, els doni molta fortalesa i grans desitjos de seguir endavant. Les notes, els reportatges i la informació en una síntesi és molt interessant. La pobresa a Amèrica Llatina, a Àsia i en altres països ens obliga a tots a millorar en quelcom aquesta dolorosa realitat. Molt interessant també el X Fòrum de Mans Unides, vull felicitar a tothom pel seu gran esforç. Dr. Luis Velasco P. Director de Pastoral Social Diòcesi d’Ambato, Equador.

Aquests nois, que porten les samarretes de la nostra ONGD, són alumnes de l’escola de primària de Bhilad, a l’Índia; un projecte que finança Mans Unides per millorar la qualitat de l’ensenyament dels habitants de la zona, tribals en un 80%. Mans Unides

ESTÀS CONNECTAT A LES NOVES TECNOLOGIES? ET MOUS PER INTERNET COM PEIX A L’AIGUA? Doncs recorda que a www.mansunides.org pots descarregar-te la nostra REVISTA en format PDF. També pots rebre el nostre BUTLLETÍ ELECTRÒNIC periòdicament, o demanar que l’enviem a un amic. Entra a www.manosunidas.org i accedeix a “Suscripción al Boletín Electrónico”. 8

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:23 Página 9

L A I C E ESP A

C R Ò N I C A

D EL

M Ó N

Y N A B fam I

A C I R D’AF

L’1 d’agost van sortir des de Mans Unides les primeres partides d’ajuda econòmica, en forma d’accions d’emergència, amb destí Etiòpia, Somàlia i Kenya, els tres països més castigats per la fam. Al llarg de l’estiu s’han anat enviant a la Banya d’Àfrica fons per a l’emergència més immediata (atenció als refugiats, assistència nutricional, assistència mèdica als afectats...) i per prevenir que es torni a produir una situació així (adquisició de terrenys, llavors, regadiu, combustible…). Al tancament d’aquest butlletí s’havien aprovat 13 projectes. Per seguretat per als que treballen allà, no podem oferir cap tipus d’informació sobre la zona on s’estan desenvolupant les cinc accions d’emergència que s’han aprovat de moment a Somàlia, que consisteixen, principalment, a dotar de mitjans les famílies més vulnerables, que viuen amuntegades als camps de desplaçats interns, perquè puguin produir les seves pròpies collites i deixin de dependre de l’ajuda externa. D’altra banda, la majoria dels sis projectes aprovats a Etiòpia centren els seus esforços en l’assistència alimentaria a la població infantil i a les dones i als desplaçats somalis. A Kenya, les dues trameses aprovades es dirigeixen a proporcionar els materials necessaris perquè els agricultors augmentin la producció d’aliments.

Mans Unides

Què està fent Mans Unides?

L’èxode de refugiats a altres països comença a ser un problema seriós per a les nacions d’acollida.

Milions de persones en risc de morir de fam a fam, amb totes les seves conseqüències, torna a fer forat als països de la Banya d’Àfrica. Com una ombra avança per terrenys castigats per una sequera com no es recorda al país des de fa dècades i al seu pas amenaça la vida de milions persones a Kenya i Etiòpia i, sobretot, a Somàlia, on ni tan sols els més optimistes veuen pròxim el final de la tragèdia. Quan escrivim aquestes ratlles, l’ONU acaba de declarar la fam a Bay, al sud del país. Aquesta és ja la sisena regió del país africà en què s’ha constatat que els dèficits alimentaris i la malnutrició aguda estan portant a la mort cada dia, com a mínim, dues persones per cada deu mil. Dit d’una altra manera, Bay se suma a la llista de territoris somalis on part de la població corre un risc greu de morir d’inanició. L’èxode de somalis a Etiòpia i

Kenya és incessant. Els camps de refugiats es veuen desbordats pels milers de persones que creuen les fronteres cada dia a la recerca d’una mica d’aliment. “A Somàlia, ens diuen des de Mogadiscio, només hi queden, per viure o morir, els més pobres”. Mentrestant, a Kenya i Etiòpia la situació no és gaire més falaguera. Són diverses les zones d’aquests dos països on l’ONU ha declarat l’emergència, el pas previ a la fam. La majoria culpen la manca de pluges estacionals d’aquesta catàstrofe. Clarament, la sequera és un els principals desencadenants de la crisi, però no podem oblidar el paper fonamental que hi han jugat altres factors, que no tenien res a veure amb els capritxos de la natura, com l’especulació amb el preu dels aliments o els eterns conflictes armats.

SOS Banya d’Àfrica El mes de juliol passat, un cop comprovada la viabilitat de les peticions d’ajuda arribades des d’alguns dels països afectats per la que ja es podria anomenar “catàstrofe alimentària” de la Banya d’Àfrica, Mans Unides va obrir un compte d’emergència per donar res-

posta a aquestes peticions i a la demanda dels nostres socis, col·laboradors i amics. Un cop més, centenars de persones han dipositat la seva confiança en la nostra organització per canalitzar les seves aportacions econòmiques destinades a pal·liar la fam.

Aquells que hi vulguin col·laborar, poden fer-ho en el número de compte següent:

Banc Popular 0075 - 0001 - 85 - 0606786759, o a través del web: www.mansunides.org Mans Unides/Marta Carreño

Al tancament d’aquesta edició, la recaptació per a l’emergència en la Banya d’Àfrica era de: 1.383.250 euros

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:23 Página 10

CR ÒNIC A

DEL

Lluita contra la sida: disminueix l’ajuda El 2010, l’ajuda destinada a la lluita contra la sida als països pobres i emergents va disminuir en un 10%. Així ho constata un informe elaborat conjuntament per l’Organització de Nacions Unides (ONU) i la fundació nord-americana Kaiser Family. Segons els seus càlculs, els principals països donants van destinar l’any passat 4.792 milions d’euros a prevenir i tractar la malaltia, 514 milions d’euros menys que el 2009. Les estimacions de l’ONU xifren entre 31 i 37 els milions de persones afectades pel virus de la sida arreu del món. Des que va ser descobert -fa tres dècades-, el VIH ha provocat la mort d’entre 25 i 33 milions de persones. Tot i que la regió més afectada continua essent l’Àfrica subsahariana, amb gairebé 75% dels casos, en els últims anys s’han registrat descensos en el nombre de contagis al continent africà. L’ONU ha alertat del perill que representa reduir els esforços internacionals per frenar el contagi del virus i adverteix que cal invertir uns 15.300 milions d’euros addicionals per acomplir els objectius fixats en la lluita contra el VIH per al 2015. Si no s’aconsegueix, uns dotze milions de persones podrien contreure la sida, i més de set milions podrien morir a causa d’aquesta malaltia.

MÓ N

Extracte de les línies bàsiques del document

Últim informe sobre els ODM El mes de juny passat, Nacions Unides va fer públic el seu últim informe sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), corresponent a l’anàlisi feta sobre els avanços i retrocessos en aquestes 8 metes l’any 2010. A cinc anys de la data establerta per a l’assoliment d’aquests objectius, molts països estan progressant, inclosos alguns dels més pobres, demostrant així que l’establiment d’unes metes clares i col·lectives per lluitar contra la pobresa dóna resultats. Per cada vida salvada gràcies a l’establiment d’un marc quantitatiu amb terminis determinats d’acompliment, es pot dir que els ODM han valgut la pena. Tanmateix, les promeses incomplertes, els recursos inadequats, la irresponsabilitat i la insuficient dedicació a la consecució d’un desenvolupament sostenible han constituït dèficits en moltes àrees, molts d’aquests incrementats per la crisi

econòmica i financera mundial. No obstant això, les dades i les anàlisis que es presenten en l’informe proporcionen una clara evidència que les intervencions específiques, si es recolzen amb una base financera i un compromís polític adequat, produeixen un progrés ràpid en molts sectors. Encara queda camí per fer Els esforços col·lectius empresos per assolir els ODM han produït millores en molts sectors. Les tendències esperançadores que es van registrar abans de 2008 havien posat moltes regions en el camí d’assolir, almenys, alguns dels objectius. El creixement econòmic de les regions en via de desenvolupament continua essent important, per la qual cosa, si es jutja pels nombrosos avanços registrats fins i tot als països amb més dificultats, assolir els ODM continua essent encara factible.

h t IFRCSt

mesures específiques que assegurin la presa en consideració de les opinions i aspiracions de dones i nens refugiats. Els Estats, i possiblement altres actors, d’altra banda, tindran l’oportunitat d’assumir compromisos concrets que responguin a les situacions de desplaçament forçat i/o apàtrida, fet que els permetrà identificar els desafiaments de més importància en els seus respectius contextos nacionals i regionals, així com les mesures realistes per resoldre’ls.

Al t

Mans Unides/Javier Mármol

Com a tancament dels actes de commemoració del 60è aniversari de la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de 1951 i el 50è aniversari de la Convenció per Reduir els Casos d’Apatrídia de 1961, els pròxims dies 7 i 8 de desembre tindrà lloc a Ginebra una reunió en l’àmbit ministerial de tots els Estats membres de les Nacions Unides. Els preparatius per a la reunió inclouran consultes amb Estats, organitzacions no governamentals, experts, refugiats i persones apàtrides a fi i efecte d’assolir

Reunió de l’ACNUR amb motiu del seu 60è aniversari

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 17:32 Página 11

C R Ò N I C A

D EL

M Ó N

Breus Breus ▲ Mentre que al voltant del 80% de les dones de la RD del Congo donen a llum en centres de salut assistida, la majoria de les dones indígenes de l’ètnia pigmea del país continuen donant a llum sense cap ajuda, entre d’altres coses, per les tradicions profundament arrelades, fet que posa en perill la seva salut i la dels seus nadons. ▲ El mes d’agost passat, la Comissió Europea va anunciar que la Unió Europea destinarà 25 milions d’euros al sector sanitari de Burundi, amb l’objectiu de millorar les cures mèdiques de la població i el seu accés a la sanitat.

Edifici de la seu central de Nacions Unides a la ciutat de Nova York.

Tanmateix, malgrat que s’hagin assolit avanços importants, aquests són irregulars i, si no es fa un esforç important, molts dels ODM, probablement, no s’acompliran en moltes regions. Els nous, i no tan nous, desafiaments, amenacen de ralentitzar el progrés en certs sectors i, fins i tot, eliminar alguns dels avanços obtinguts fins al moment. Per assolir els objectius, caldrà centrar l’atenció en els sectors més vulnerables. Cal establir polítiques adequades per eliminar les desigualtats existents entre rics i pobres, entre els habitants de les zones rurals i urbanes i entre aquells que pateixen discriminació per sexe, edat, minusvalidesa o grup ètnic.

I és que, la Declaració del Mil·lenni del 2000 és la promesa més important que s’ha fet mai a les persones més vulnerables del món. Les responsabilitats que deriven de la Declaració han generat un nivell de compromís i de col·laboració sense precedents per millorar les vides de milions de persones, i per crear un ambient que contribueixi a la pau i la seguretat mundial. Els ODM encara es poden assolir. Milions de persones confien que la comunitat internacional faci realitat la gran visió representada per la Declaració del Mil·lenni. I l’èxit final requereix la participació de tots. Assolir els objectius ens situarà en direcció a un món més estable, més just i més segur.

Per a més informació, llegeix l’informe complet a: http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/pdf/MDG_Report_2010_SP.pdf

▲ A final del mes de juny, un total de 102 persones van resultar ferides a Dakar en els enfrontaments entre forces de l’ordre i manifestants oposats a un projecte de reforma constitucional per triar el president i el vicepresident del país l’any 2012, de forma simultània, amb només el 25% dels vots. ▲ La pobresa infantil va augmentar als EUA en un 18% en el període 2000-2009, afectant més els estats del sud, les minories -entre aquestes la llatina, amb un 31% dels nens sota el llindar de la pobresa- i l’estat associat de Puerto Rico, segons l’informe divulgat per la Fundació Annie E. Casey. ▲ Científics australians han descobert com evitar el contagi del dengue, després de crear una injecció d’un bacteri que, aplicada als mosquits Aedes aegypti, pot bloquejar la transmissió del virus i ajudar a controlar la transmissió de la malaltia.

Alertnet IFRCStephen Ryan

Inundacions a Bangla Desh Les pluges monsòniques que el mes d’agost passat van assolar diversos districtes del sud-oest de Bangla Desh van causar el desplaçament forçós de 700.000 persones. A les zones més afectades, Satkhira i Khulna, la població va perdre gairebé la totalitat de les seves pertinences i la forma de guanyar-se la vida, ja que una gran part de les granges van ser destruïdes i es van quedar sense llavors per replantar. Davant aquesta situació, el Programa Mundial

d’Aliments de Nacions Unides (PMA) està prestant assistència urgent a les persones que s’han vist afectades per les inundacions. L’ONU porta treballant 37 anys en seguretat alimentària, benestar nutricional i mitjans de subsistència a Bangla Desh, un dels països més propensos als desastres al món. També està ajudant les comunitats més vulnerables a fer front a l’impacte del canvi climàtic, per millorar la seva situació i els seus mitjans de vida.

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:24 Página 12

R E P O R T A T G E

Una de les grans forces del nou país africà es troba en la capacitat de les seves dones.

Mans Unides/Sofía Gortázar

Sudan del Sud comença a escriure la seva història Als molts fronts, gairebé infinits, que la comunitat internacional té oberts arreu del món, des del mes de juliol cal sumar-n’hi un altre llargament esperat: Sudan del Sud, la nova gran nació africana. Un país on tot està per fer, i en el qual la convivència pacífica serà la clau per avançar en el camí del desenvolupament. Potser aquesta serà una oportunitat perquè el món demostri la seva capacitat d’actuar unit. Sudan del Sud no es pot convertir en un nou estat fallit com Afganistan o Somàlia. Per Sofía Gortázar i Marta Carreño El 9 de juliol passat, el món va donar la benvinguda a un nou país, Sudan del Sud, l’estat número 54 del continent africà. Un país amb una superfície de 600.000 quilòmetres quadrats i 8,3 milions d’habitants; “terra de gran abundància”, com diu el seu himne, amb possibilitats infinites de desenvolupament condicionades a una solució favorable per al poble dels molts fronts que el gran país

tenia oberts encara abans de néixer. A l’absoluta manca d’infraestructures, les fronteres encara sense delimitar, la tornada de milers de desplaçats interns, la corrupció, la redacció d’una constitució, el repartiment dels ingressos generats pel petroli… cal sumar-hi els molts reptes de caràcter social que atorguen a la nova nació un gens envejable lloc entre els més pobres del món.

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:24 Página 13

R E P O R T A T G E CADA REPTE, UNA ESPERANÇA Mortalitat infantil: un de cada set nens mor abans de complir els 5 anys. Mortalitat materna: és la més alta del món. Una de cada sis dones mor durant l’embaràs o el part.

el nou govern hi col·labori, com ho ha estat fent fins ara, i es donin les condicions d’estabilitat política necessàries; es podria fer una bona tasca”, van ser algunes de les seves conclusions. Les coses no pinten igual per al nord, on “serà cada cop més difícil treballar, pel fet que el govern musulmà no deixarà gaire camp d’acció a l’Església catòlica”.

Conflictes: del començament d’any ençà,150.000 sud-sudanesos han estat desplaçats i 1.800 han mort en actes violents al territori. Educació: el 85% de la població és analfabeta. El percentatge augmenta al 90% en les dones. Tornada de desplaçats: des d’octubre de 2010, unes 300.000 persones van tornar al Sud i s’espera que altres milers ho facin en els pròxims mesos. Pobresa: la majoria de les famílies viu amb ingressos inferiors a 20 dòlars al mes.

Després de gairebé dues dècades treballant a Sudan, Mans Unides afronta amb esperança el repte de participar en la construcció d’una nova nació, capaç de mantenir la pau, la justícia i la llibertat, com a pilars per al desenvolupament. La guerra civil va durar gairebé 50 anys, amb algun interval de pau més que inestable, va provocar milions de morts i desplaçats, i va impedir durant molt temps donar suport a projectes al sud del país, un lloc devastat i mancat de seguretat. Però, en els últims dos anys, quan les condicions així ho han permès, els nostres esforços s’han dirigit a aquesta zona, on està tot per fer. El treball de Mans Unides s’ha centrat, sobretot, en la infància (educació primària i secundària), la sanitat, l’aigua i la promoció de la dona.

DESPRÉS DE TOCAR FONS Recentment, dues persones de Mans Unides van visitar Sudan del Sud amb la intenció d’identificar projectes i socis locals capaços de posar en marxa programes de desenvolupament al nou país africà. Durant el seu viatge, van poder constatar en què consisteix aquest desafiament que la nova nació representa per a Mans Unides. “Es tracta d’un país que ha tocat fons i que, si aconsegueix mantenir-se en pau, té tot a favor seu per millorar. Sudan del Sud és un objectiu que cal tenir molt en compte sempre que

EDUCACIÓ I SANITAT El recorregut per diferents zones del nou país (amb una població que és majoritàriament rural i es concentra en poblats i en algunes petites ciutats com ara Juba, la capital,Torit, Malakal, Rumbek i Wau), i el contacte directe amb moltes de les persones que hi estan treballant van permetre constatar que les necessitats més urgents són a les àrees de salut i educació. Els sectors més necessitats són els nens i les dones, per raons òbvies d’atenció primària i maternal, però l’educació “ciutadana” és urgent per a tothom, també per als homes. Les dones pateixen la mentalitat masclista dels homes, que les releguen totalment i no consideren que siguin “aptes” per ser educades, tot i que són les que porten majoritàriament el pes de la llar i l’educació dels fills. A més a més, en un estat on a causa de la guerra no s’ha proporcionat cap tipus d’educació als seus habitants en més de vint anys, la formació de professors i de tècnics sanitaris és fonamental. Fins al moment, les escoles que hi ha estan gairebé totes a les mans de missioners, però sembla que ara el Govern del Sud està disposat a cooperar amb les congregacions i ONG per posar en marxa un nou sistema educatiu. Mans Unides veu fonamental que es vagin construint escoles primàries i infantils en pobles i ciutats, la població dels quals està augmentant amb el retorn de les famílies desplaçades per la guerra. D’altra banda, el sistema de salut es troba tan retardat com l’educatiu, la qual cosa fa de la formació de persones per atendre els hospitals i dispensaris que van sorgint a poc a poc un requisit essencial perquè el país tiri endavant. Així doncs, Mans Unides ha optat per treballar braç a braç amb altres agències de cooperació que operen al país, en especial amb els membres de CIDSE (Xarxa d’ONG Catòliques per al Desenvolupament d’Europa i Amèrica del Nord), sense oblidar, per descomptat, les congregacions religioses catòliques (missioners salesians, combonians, JRS i les oficines de desenvolupament de les diòcesis) amb les quals ja s’han tingut experiències molt positives en el passat. La història de Sudan del Sud encara s’ha d’escriure.

Mans Unides/Marta Marí

Mans Unides/S. G.

D’esq. a dreta: Cartell de benvinguda al nou país; Camp preparat per desminar; i font d’abastament d’aigua en un poblat.

Mans Unides/M. M.

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:24 Página 14

RESSONS DEL SUD

Pel bé de tots els bolivians Director general de la Fundació ACLO (Acción Cultural Loyola) a la ciutat de Sucre (Bolívia), porta gairebé 50 anys compartint els somnis i les esperances dels més pobres, marginats i exclosos del país andí, als departaments de Chuquisaca, Potosí y Tarija.

l 25 d’agost passat, en celebrar 45 anys de servei i suport constant als camperols i indígenes, vam tenir la visita d’un dels líders alfabetitzats a la dècada dels 60, qui va donar un testimoni de vida sobre el que havia fet Aclo per ell. En el seu idioma natiu, el quítxua, va dir: “ACLO, noqapajqa, ñawiyta, ninriyta, simiyta ima kichariwan…”… el que en català seria: “Per a mi, ACLO m’ha obert els ulls, les orelles i la boca…”. Aquest testimoni reflecteix, justament, el que ha fet ACLO durant aquest temps de treball amb els indígenes i camperols del Sud de Bolívia: obrir els seus ulls perquè vegin la seva realitat, les orelles perquè sentin bones notícies, i la boca perquè facin sentir la veu d’esperança de dies millors, enfront d’un sistema social, polític, econòmic i cultural injust, desigual i excloent, i perquè puguin ser protagonistes de la seva història, reclamant i defensant els seus drets i una vida digna.

Els resultats i fruits del treball llarg, pacient, esforçat i esperançat, es veuen reflectits en el protagonisme dels pobles indígenes camperols.

ACLO, des de la seva fundació el 1966 per la Companyia de Jesús i fins avui, ha buscat, i continua buscant, un desenvolupament humà sostenible i integral per construir un país més just, fratern, equitatiu, i democràtic. Per a això, ha promogut i desenvolupat les capacitats i potencialitats dels camperols i indígenes, a través,

tant dels seus mitjans de comunicació (principalment ràdios) com de l’execució de diversos programes i projectes de desenvolupament local. Els resultats i fruits del treball llarg, pacient, esforçat i esperançat, tant d’ACLO com de tantes altres organitzacions socials, institucions públiques i privades, i de cooperació internacional, com Mans Unides, es veuen reflectits, d’una manera o d’una altra, en el protagonisme dels pobles indígenes camperols. D’altra banda, tot i que a Bolívia estem vivint una època de canvis profunds durant aquests últims 5 anys, tanmateix, encara falta molt per fer i molts desafiaments per afrontar, ja que les estructures socials injustes són difícils de desmuntar en tan pocs anys. A més a més, els desencerts del govern actual en l’ús de la cosa pública per les divisions internes del Moviment al Socialisme, van soscavant el suport dels pobles indígenes i altres organitzacions socials. D’aquesta manera, van apareixent desencants sobre la manera en com es van conduint els processos de canvi a Bolívia: uns volen canvis ràpids i d’altres busquen canvis més a llarg termini. Finalment, cal destacar que, si bé a Bolívia es va avançar, en termes formals, en temes sociopolítics i culturals -principalment, en drets fonamentals, més participació ciutadana i exigència en el compliment dels drets humans d’acord amb l’aprovació de noves lleis-, encara fa falta una vertadera reactivació econòmica i productiva i la posada en pràctica de la nova Constitució Política de l’Estat i d’altres lleis que s’han d’anar aprovant perquè la gent visqui dignament. Esperem que el futur, i no gaire llunyà, ens faci veure acomplert aquest desig… pel bé de tots els bolivians.

Mans Unides

Fernando Alvarado, s.j.

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:25 Página 15

I N F O R M E

En ple segle XXI continua essent una vergonya que més de la meitat dels nens d’Amèrica Llatina visquin en la pobresa.

Mans Unides/Pompeyo Sancho

La infància a Amèrica Llatina: present... i futur? Aquest informe, sobre la mortalitat infantil a Amèrica Llatina, és part de l’estudi de la situació de la infància al món, amb el qual volem contribuir a la consecució del Quart Objectiu del Mil·lenni, eix de la campanya de Mans Unides enguany. Pretenem donar a conèixer alguns aspectes rellevants de la situació en què viuen els nens llatinoamericans i quins són els riscos més freqüents a què està exposada la seva vida. Més de la meitat dels nens d’Amèrica Llatina viu en la pobresa. La manca d’aliments, de condicions de vida elementals i d’assistència sanitària són algunes de les causes per les quals la mortalitat infantil d’aquesta regió ha tornat a créixer en els darrers anys. De fet, els més petits són desproporcionadament més pobres que els adults. Si la situació es prolonga, el futur mateix d’aquests països està seriosament amenaçat. Diverses organitzacions per a la defensa de la infància sostenen que milers de nens llatinoamericans són víctimes, a més de la po-

bresa i la malaltia, de la desintegració familiar, l’explotació, la violència al carrer i, pitjor encara, de la indiferència. La comunitat internacional i els països d’aquesta regió saben per què s’estan morint els nens i què cal fer per evitar-ho. El que no es diu és que en la gènesi del problema hi ha la vulneració sistemàtica del més elemental principi de justícia distributiva. DE QUÈ ES MOREN ELS NENS A AMÈRICA LLATINA? La informació sobre l’assistència sanitària, i sobre altres serveis bàsics en aquesta regió, és molt escassa. Tanmateix, un indicador decisiu, com ho és la mortalitat infantil, posa de manifest, no sols que la taxa és molt alta, sinó que, en gairebé tots els països, és molt superior a les zones rurals i als suburbis de les grans ciutats que a les urbanes per causa de la misèria. Les conseqüències de no sistematitzar el registre de les causes per les quals moren els nens, és que no es dóna la necessària prio-

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:25 Página 16

I N F O R M E ritat a les més greus, ni s’atenen degudament les malalties infeccioses i parasitàries, que tant afecten els més petits, especialment a les àrees rurals. El que sabem del cert és que la desnutrició és una de les causes que està generant autèntica indefensió davant la malaltia i la mort. A més d’aquestes raons, tots els informes sobre salut pública coincideixen a afirmar que disposar d’aigua potable, la depuració de les aigües i facilitar un sanejament adequat són mesures indispensables per salvar moltíssimes vides, avui en perill. S’afirma que són fins i tot més necessàries que una bona xarxa hospitalària, perquè són condicions bàsiques, que afecten els més vulnerables, i llasten greument el desenvolupament d’aquests països. Així mateix, mentre s’observa l’èxit assolit respecte a determinades malalties infeccioses com la poliomielitis o la rubèola, es veu amb preocupació l’expansió del dengue i de la malària. La tuberculosi és un altre problema de salut pública relacionat amb la pobresa, la migració, la malnutrició i l’amuntegament en què viuen tants éssers humans a Amèrica Llatina. ● La mortalitat infantil als pobles indígenes La precarietat de les condicions de vida dels pobles indígenes, majoritàriament pobres o extremadament pobres, és una altra de les causes que incideixen en les taxes de mortalitat infantil d’Amèrica Llatina. En un percentatge molt alt, aquests pobles continuen estant al marge de la societat, tenen pitjor salut i un nivell d’educació molt inferior al de la resta de la població. Els nens indígenes sovint creixen en zones allunyades, on els governs no inverteixen en serveis bàsics, per la qual cosa, pràcticament, no tenen assistència sanitària, educació ni una vertadera participació en la societat. Els nens són les principals víctimes de l’abandó que pateixen les seves comunitats autòctones. Només al poble de Parabubure

La comunitat internacional i els països d’aquesta regió saben per què s’estan morint els nens i què cal fer per evitar-ho.

Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

(Brasil) on viuen els xavantes, 60 nens van morir l’any passat per desnutrició i per malalties respiratòries i contagioses. Un altre exemple: en els últims anys, la mortalitat infantil ha començat a delmar la població dels vint pobles indígenes de la Vall de Jabarí, a l’Amazones, també per desnutrició i per malalties que es podrien haver evitat.

● Incidència de la malària a la regió Hem de partir de la base que la malària es pot curar, si es tracta adequadament i a temps, i que la majoria dels nens que moren per aquesta causa és per un retard en el diagnòstic i en el tractament. A més a més, cal subratllar que els nens menors de 5 anys i les embarassades són especialment vulnerables a la malaltia, que afecta, sobretot, les zones rurals i empobrides d’Amèrica Llatina. Tot i que el món és conscient que el control permanent de la malària és una mesura indispensable per assolir molts dels Objectius del Mil·lenni, estudis recents, fets a Amèrica Llatina, tornen a

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:25 Página 17

I N F O R M E denunciar la perillosa relació entre el deteriorament del medi ambient i la proliferació de malalties com la malària. Així, sabem que la tala del bosc tropical de l’Amazones brasiler pot fins i tot duplicar els casos de malària, perquè la desforestació, i la pèrdua consegüent de la biodiversitat, crea les condicions favorables per a la reproducció i supervivència del mosquit portador de la malària a l’Amazones, és a dir, més espais oberts amb pous d’aigua parcialment il·luminats per la llum del sol. ● Nens afectats pel VIH/SIDA a Amèrica Llatina Segons les dades de l’últim informe d’ONUSIDA, de 2001 a 2009, el nombre de nens vivint amb VIH/SIDA a Amèrica Llatina ha augmentat, com ha augmentat el nombre d’orfes per aquesta causa. La majoria d’aquests nens contreu la infecció a través de les seves mares i, no obstant això, no arriben al 30% les embarassades seropositives que reben l’atenció mèdica necessària per evitar la transmissió del VIH/SIDA als seus nadons. Només al Carib, uns 3.000 nadons neixen de mares amb VIH/SIDA i estan exposats a la infecció durant l’embaràs, el part o la lactància. Els nens orfes pel VIH/SIDA pateixen més que la pèrdua dels seus pares. Corren un risc més gran que altres nens de no tenir assistència sanitària, educació ni altres serveis bàsics. També és més probable que emmalalteixin, que pateixin desnutrició i que la societat abusi d’ells, per la qual cosa es tornen cada cop més vulnerables. Aquesta malaltia està posant en dubte el significat de la infància

per a milions de nens, privant-los dels seus drets fonamentals, d’un futur digne i de la protecció necessària contra l’explotació i l’abús de què són víctimes.

La precarietat de les condicions de vida dels pobles indígenes, pobres o extremadament pobres, és una altra de les causes que incideixen en les taxes de mortalitat infantil. ● Mortalitat infantil causada per la tuberculosi La tuberculosi és la segona causa de mort al món, després del VIH/SIDA. El 2008 es van diagnosticar prop de 9,4 milions de casos i prop de dos milions van morir, la meitat estaven infectats per VIH/SIDA. Moltes d’aquestes morts van ser conseqüència de la falta de teràpia antiretroviral. En la immensa majoria dels casos, la mortalitat infantil es pot evitar si es facilita la necessària atenció mèdica i millors sistemes sanitaris. L’accés a nivells superiors d’educació i l’augment de la inversió pública en la salut són el comú denominador dels països amb millors resultats, com Xile, Costa Rica i Cuba.

Milions de nens llatinoamericans són víctimes, no sols de la pobresa, sinó de la indiferència.

Mans Unides/Marta Carreño

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:26 Página 18

I N F O R M E ● Dengue a Llatinoamèrica El dengue és una de les malalties oblidades per la comunitat internacional, la gravetat de la qual ha augmentat de forma dramàtica en les últimes dècades. Es transmet a través de la picadura d’un mosquit i es dóna a les regions tropicals i subtropicals, principalment en zones urbanes. La forma més greu: el dengue hemorràgic és una complicació, potencialment mortal, que afecta, sobretot, els nens. Segons el parer dels experts, la pobresa, el canvi climàtic, els corrents migratoris interns i la urbanització han fet d’Amèrica Llatina una de les regions del món més castigades pel dengue, on el mosquit s’està reproduint, molt de pressa, en atuells i cisternes utilitzats per al dipòsit de l’aigua d’ús domèstic, així com en pneumàtics usats i altres objectes on s’acumula l’aigua de pluja. L’augment dels mosquits a les ciutats ha disparat el risc de transmissió, especialment a les zones on no hi ha sistemes de sanejament. Es calcula que cada any tenen lloc unes 500.000 hospitalitzacions per dengue hemorràgic, i un percentatge molt elevat d’aquests pacients són nens.

El més greu és que, quan ningú els estima, els nens són oblidats. I utilitzats impunement, sense que realment importi com són de petits. Segons l’OMS, el virus del dengue que s’ha propagat a Amèrica Llatina és una nova varietat molt agressiva procedent d’Àsia. La ràpida propagació d’aquesta espècie s’atribueix, entre altres causes, al comerç internacional de pneumàtics usats, que són un lloc de cria. Brasil ha estat un dels països més afectats l’any passat amb prop d’un milió de casos, seguit per Hondures. El Perú també s’ha enfrontat enguany al pitjor brot de dengue en molt temps. Així mateix, a Bolívia, Paraguai i Colòmbia el nombre de persones afectades s’ha vist incrementat, especialment als barris més humils. L’única manera de prevenir la malaltia és lluitar contra els mosquits que transmeten el virus, perquè no hi ha fàrmacs antivírics contra el dengue. A més a més, cal revisar l’habitatge un cop per setmana, eliminar les aigües estancades, tapar els recipients d’aigua que s’hagin de fer servir, per evitar que els mosquits hi ponguin els seus ous, eliminar els residus sòlids i utilitzar insecticides amb la deguda periodicitat. ● La malaltia de Chagas Pel nombre de malalts, l’expansió de la malaltia, la gravetat de les seves conseqüències i el seu caràcter endèmic, la malaltia de Chagas és un problema greu de salut pública a Amèrica Llatina. Es transmet per insectes que s’alimenten només de sang, hematòfags, vulgarment coneguts com vinchucas. La majoria dels afectats són nens, perquè estan especialment exposats a la picadura de la xinxa i perquè són contagiats per les seves mares a través de la placenta o de la llet materna. La malaltia de Chagas és molt més greu en els lactants perquè els pot causar la mort. De fet, a les zones endèmiques és un factor important de mortalitat infantil. Malgrat l’avanç de la medicina, encara no s’ha trobat la manera de curar la malaltia i el més greu és que les lesions són irreversibles.

Es calcula que 17 milions de nens llatinoamericans sobreviuen pràcticament exclosos de la societat.

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:26 Página 19

I N F O R M E La malaltia de Chagas sol ser crònica, però de vegades és mortal. Es caracteritza per passar inadvertida fins molt després de l’inici de la infecció. El sistema circulatori i el digestiu són els més afectats, però el més greu és la freqüència amb què genera problemes cardíacs. Hi ha regions de Llatinoamèrica on el percentatge de lesions cardíaques és tan alt que justifica tot esforç per combatre la malaltia. Una mesura preventiva molt necessària és rehabilitar i fumigar els habitatges infectats o amb risc d’estar-ho. A més a més, és indispensable la formació sanitària de la població perquè coneguin els riscos de la malaltia i aprenguin a prevenir-la. ● Leishmaniosi: una malaltia de la qual no es parla La leishmaniosi es transmet per la picadura d’una petita mosca, i si no es tracta a temps pot arribar a una taxa de mortalitat de més del 90%, especialment entre els nens i, tanmateix, és una de les malalties oblidades per la comunitat internacional. La seva estreta relació amb els índexs de pobresa afecta tant les causes de la malaltia, és a dir, a la falta de mitjans per prevenir-la eficaçment, com les seves conseqüències, que poden ser mortals. A Amèrica Llatina es dóna la leishmaniosi visceral, una varietat de la malaltia molt greu i potencialment mortal, que ha tingut una rellevància especial en els últims anys per la seva virulència a Argentina i per la seva ràpida expansió. Un cop més, afecta sobretot els nens entre dos i cinc anys. CONDICIONS ADVERSES QUE ATEMPTEN CONTRA LA SEVA VIDA Per a molts, la infància és un somni perdut. Amèrica Llatina és testimoni que, moltes vegades, els nens es troben a la deriva, fent front a problemes que sobrepassen, amb molt, la capacitat dels seus pocs anys. Les malalties que hem vist són la causa d’uns índexs de mortalitat infantil feridors, i ho són, perquè podem prevenir-les i evitar-les. El més greu és que, quan ningú els estima, els nens són oblidats. I utilitzats, impunement, sense que realment importi com són de petits. ● Els nens treballadors Assetjats per la pobresa, es calcula que uns 17 milions de nens llatinoamericans sobreviuen pràcticament exclosos de la societat, treballant en condicions miserables, arriscant la seva vida a les mines d’Amèrica del Sud, esclavitzats com “treballadors domèstics” o explotats en immenses plantacions. El problema es genera en el nucli familiar, quan els pares viuen en la pobresa i el nen comença a viure amb necessitats insatisfetes, obligat a subsistir fent qualsevol cosa, arriscant la seva vida i mal pagat. La pobresa els converteix en mà d’obra molt barata i fàcilment explotable, però de summa importància en l’economia d’avui. Els treballs que fan són ben sovint inhumans. Els exploten, els fan mal i se’n desfan quan ja no els serveixen, és a dir, quan estan malalts. Les possibles alternatives per a aquests nens no són gaires, per això és freqüent que recorrin al delicte. Tant els és tot, perquè ells no importen a ningú. Tornen a la societat el que en reben: violència, intolerància, discriminació, explotació i abusos. Estudis publicats per UNICEF indiquen que a les zones rurals i als suburbis de les ciutats és on es concentra el màxim nombre de nens treballadors. Almenys el 50% del treball infantil té lloc a les Roberto Lozano

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:26 Página 20

I N F O R M E

Els nens que neixen en un nucli familiar pobre comencen a viure amb les seves necessitats bàsiques insatisfetes.

comunitats camperoles, on el treball que fan és molt divers: des de breus períodes de treball lleuger fins a llargues hores en grans plantacions infectades de residus químics. A Xile, per exemple, treballen milers de nens entre 5 i 17 anys, la majoria dels quals són indígenes de les zones rurals, especialment dels pobles aimara i maputxe. Aquests nens fan treballs pesats durant llargues jornades laborals, la qual cosa, entre altres problemes, n’impedeix l’escolarització. Un agreujant d’aquesta situació és que es considera que el treball és part de la responsabilitat dels nens i que això els converteix en persones de bé i responsables. A això cal afegir que no hi ha control de jornades, ni de contractes. En definitiva, l’obligació de treballar exposa la salut de molts nens a greus riscos i força la seva deserció escolar, fet que contribueix a tancar el cercle de la pobresa i precarietat que envolta la població indígena i rural, i li impedeix sortir-ne. Un dels problemes de privar d’educació aquests nens és que, de forma molt prematura, prenen decisions que poden comprometre la seva pròpia vida. Un exemple d’això és l’ingrés a les bandes dels carrers, de les quals, després, no poden ni sortir-ne. Curiosament, tots els països d’Amèrica Llatina estan d’acord a combatre l’explotació infantil. Un total de 26 nacions han ratificat la Convenció de l’Organització Internacional del Treball per a l’eradicació de les pitjors formes de treball infantil però, en realitat, no sols no ho han aconseguit, sinó que l’explotació va en augment per com resulta de barata aquesta mà d’obra i per la facilitat per utilitzar els nens en treballs perillosos, que els adults no farien.

Mans Unides/Pompeyo Sancho

Els nens que treballen als carrers de les ciutats són probablement la cara més visible d’aquest drama. Hi venen articles de valor escàs, són enllustradors, recullen escombraries, pidolen… I han de fer front als perills de l’entorn en què malviuen: a la inseguretat, a l’assetjament i a la violència. En el sector turístic: els nens fan diversos treballs en la indústria de l’hoteleria i en el turisme. Es calcula que entre el 10 i el 15% dels treballadors ocupats en aquest sector són menors. El servei domèstic: “ocupa” molts menors que es dediquen, per exemple, a netejar jardins o les cases de famílies acomodades. Hi ha prou indicis per relacionar aquestes ocupacions i el tràfic de nens. A Haití, es donen circumstàncies semiocultes, però àmpliament conegudes: es calcula que hi ha uns 300.000 nens, entre els 4 i els 15 anys, en treballs domèstics no remunerats. Són nens cedits a persones de certs recursos perquè els cuidin, però que, en realitat, viuen pràcticament com esclaus… Els petits miners: la mineria a cel obert és un dels treballs realment perillosos que exerceixen els nens, des dels 5 anys, a canvi d’una paga miserable al dia. Al Perú, uns 50.000 nens treballen en activitats relacionades amb l’explotació de l’or i manipulen mercuri sense cap protecció, fet que els causa danys molt severs als pulmons. La mortalitat infantil és molt elevada, assegura la coordinadora regional del Programa d’Eradicació del Treball Infantil de l’OIT. Els nens miners del Perú moren d’asfíxia, aixafats en ensorraments o per l’avanç inexorable de la silicosi, que corroeix els pulmons per inhalació de sílice.

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:27 Página 21

I N F O R M E La majoria dels nens miners quítxues i aimares de Bolívia són utilitzats dins les mines, a on molts adults no volen tornar, i fins i tot manipulen dinamita i separen estany amb productes químics molt perillosos. ● Seqüeles de la guerra: un futur hipotecat Els nens són les vertaderes víctimes de la guerra i els que menys entenen el que ocorre al seu voltant. Hi moren, són ferits o mutilats i pateixen abusos i maltractaments. Per la seva causa fugen de les seves terres o s’han de refugiar en llocs més segurs. Enmig de la ruïna, del terror i de la degradació que generen els conflictes armats, no hi ha gaires sortides per als nens, que viuen precàriament envoltats de la por, del desarrelament, de la soledat, la discriminació i la inseguretat. En els darrers quinze anys, els enfrontaments a Colòmbia han obligat més de tres milions de colombians a desplaçar-se dels seus llocs d’origen. Més d’un milió eren nens. Davant la situació d’inseguretat que es respira, els nens viuen l’angoixa d’haver d’abandonar les seves llars enmig de la violència i la mort. La majoria fuig de les àrees rurals per buscar refugi als suburbis de les principals ciutats de Colòmbia, tot i que allà tampoc estan segurs i acostumen a veure’s forçats a emigrar a altres països. A Amèrica Central, els conflictes armats a Guatemala i El Salvador han estat el caldo de cultiu de crims contra nens i adolescents i, un cop superat el conflicte, els nens han tornat a ser les víctimes principals de les seves conseqüències: la violència i la inseguretat.

L’obligació de treballar exposa la salut de molts nens a greus riscos i força la seva deserció escolar, fet que contribueix a tancar el cercle de la pobresa. Posar un nen en les primeres línies de foc pot tenir greus conseqüències, perquè qui ha viscut aquests actes de violència es pot convertir en una amenaça per a si mateix i per a altres, per a la societat en què viu ara i de la que formarà part en el futur. PODEM SALVAR MILIONS DE NENS FORMANT LES SEVES MARES Una prova del que afirmem és l’anomenada Pastoral da Criança, un organisme de la Conferència Episcopal brasilera, la raó de ser del qual és evitar la mortalitat infantil cuidant i educant, fonamentalment, les mares. Va ser creat el 1983 i va sorgir arran de l’afirmació que l’Església podria salvar milions de nens amb tan sols ensenyar les mares a preparar el “sèrum casolà” per prevenir la deshidratació i la diarrea dels seus fills. Gairebé trenta anys després, continua treballant a les comunitats més pobres, té uns 260.000 voluntaris, atén uns dos milions de nens, des que neixen fins als sis anys, té cura de milers de dones embarassades i, de fet, salva la vida de més de 5.000 nens cada any. La premissa que va posar en marxa aquesta tasca, ja imparable, és certa: la vida dels nens depèn, en gran manera, del coneixement que tinguin les seves mares de com cuidar-los. Això inclou els riscos

Mans Unides/Ramón Alegre

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:27 Página 22

I N F O R M E

Protegir la vida dels nens perquè puguin tenir una infància feliç és obligació de tots.

de l’embaràs, la importància de la lactància materna, la de vacunar els nadons amb la deguda periodicitat, la necessitat de controlar-ne el pes, etc. Per això, cada voluntari de la Pastoral da Criança es dedica a unes 10 o 20 famílies a qui acompanya per ensenyar-los coses molt senzilles, però indispensables per a la salut dels nens. Aquestes famílies, al seu torn, transmeten la informació a les seves comunitats, multiplicant els beneficis inicials, és a dir, elles mateixes actuen de corretges de transmissió.

Mans Unides creu que la mortalitat infantil en els primers anys de vida constitueix una violació gravíssima del dret fonamental a la vida. A més a més, la Pastoral da Criança es basa en mesures molt senzilles, barates, i que poden dur a terme fins i tot persones analfabetes. Per exemple, la mort per diarrea i la deshidratació es poden prevenir amb sèrum casolà, que es fa amb aigua, sal i sucre. La pneumònia, amb una bona nutrició i insistint en la importància de la lactància materna. La malària es prevé eficaçment amb mosquiteres. I un percentatge altíssim de la mortalitat infantil es pot evitar amb penicil·lina. Un altre pas decisiu és que cada any s’ensenya a llegir i a escriure milers d’adults, gairebé sempre mares, amb la qual cosa, progressivament, van guanyant en autonomia i creixent la confiança que tenen en si mateixes.

Mans Unides/Patricia Garrido

El conjunt de les mesures exposades està ajudant, decisivament, a la reducció de la mortalitat infantil i a l’alfabetització dels països on està treballant la Pastoral de la Infància: Argentina, Bolívia, Paraguai, Veneçuela, Colòmbia, Uruguai, la República Dominicana i Panamà. A més a més, estan donant suport, amb molt d’interès, a la campanya: “la pau comença a casa”, la finalitat de la qual és prevenir la violència contra els nens en l’ambient domèstic i millorar les relacions familiars, perquè on hi ha pobresa, analfabetisme i falta d’oportunitats, és molt més probable que siguin els més petits els qui en paguin les conseqüències. Un dels missatges fonamentals de la Pastoral da Criança és que cadascú és responsable i artífex del seu propi desenvolupament i que, per això, no es pot limitar a esperar l’ajuda dels altres, sinó ser capaç de veure el que pot fer per si mateix. CONCLUSIÓ Tot això, exposat breument, és el fruit del treball perseverant de molts voluntaris i de la solidaritat d’organitzacions que, com Mans Unides, creuen que la mortalitat en els primers anys de vida constitueix una violació gravíssima del dret fonamental a la vida. A més a més, el suport de Mans Unides a les famílies desfavorides, els fills de les quals pateixen desnutrició i diverses malalties, es concreta en projectes amb uns objectius que són: garantir la seguretat alimentària; eradicar la desnutrició de menors de 5 anys; prevenir malalties a través de programes de vacunació i aportacions vitamíniques; protegir la vida dels nens de diversos riscos i proporcionarlos accés a l’escolarització… En definitiva, creiem fermament que el demà dels nens és avui. Departament d’Estudis i Documentació de Mans Unides

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:27 Página 23

NOTÍCIES MANS UNIDES

Mans Unides en la COP17 Des que Mans Unides es va sumar, el 2009, a la campanya Desenvolupament i Justícia Climàtica de la xarxa internacional d’organitzacions catòliques CIDSE, de la qual som membres, hem estat participant en les conferències de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COPS). Enguany, assistirem a la que tindrà lloc a Durban, Sud-àfrica, del 28 de novembre al 9 de desembre, com a part del nostre treball en xarxa, tant amb CIDSE com amb la xarxa nacional Coalició Clima, amb qui hem elaborat un posicionament conjunt de valoració i propostes per a la COP17 de Durban, que està essent considerat pel govern espanyol. Anem a Durban conscients que, després de diverses cimeres i intents d’assolir un acord global que redueixi significativament les emissions de CO2, el problema del canvi climàtic és cada cop més urgent i les mesures que s’estan prenent per combatre’l són clarament insuficients. Des de Mans Unides incidirem en les qüestions clau per als països en desenvolupament: el finançament dels processos de mitigació i adaptació d’aquests països al canvi climàtic; l’establiment dels mecanismes necessaris per afrontar els canvis produïts per aquest, i la inclusió d’eines per reforçar models de desenvolupament social i econòmic mediambientalment sostenibles.

A la JMJ 2011 Estand de Mans Unides a la JMJ 2011.

Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

mb motiu de la XXVI Jornada Mundial de la Joventut que va tenir lloc a Madrid del 18 al 21 d’agost, Mans Unides va preparar una sèrie d’accions per estar present en aquest esdeveniment de caràcter mundial. Els salons de la parròquia San Juan Evangelista van acollir una exposició fotogràfica sobre el treball de Mans Unides al Sud, durant els seus 50 anys de vida, amb uns textos explicatius traduïts als 5 idiomes oficials de la JMJ perquè tots els pelegrins que hi passessin poguessin comprendre el vertader significat de les imatges que estaven veient. L’exposició, que va estar oberta al públic tota la setmana, es va complementar amb una projecció audiovisual sobre la trobada amb Crist a través de la caritat. En aquest mateix lloc, es van celebrar dues taules rodones el 16 i el 17 d’agost, que van comptar amb el testimoni viu de gent del Sud. En “Una vida dedicada als altres. Canvia la teva vida per canviar el món”, van intervenir Amparo Cues-

ta, germana blanca i missionera a Malawi; Francisco Ostos, pare blanc i missioner a la República Democràtica del Congo, i Nieves Crespo, salesiana, i missionera a Etiòpia. En la segona taula, “Testimoni de la solidaritat edificat en la fe. Quan Algú estira de tu”, va intervenir, a més de l’Amparo i el Francisco, José María Caballero, missioner javerià a Sierra Leone. Durant els dos dies, les intervencions van ser presentades per Myriam García Abrisqueta, presidenta de la nostra organització. Finalment, al Parc del Buen Retiro, Mans Unides hi va instal·lar un estand a la Fira Vocacional instal·lada al Passeig de Coches. Allà, mitjançant imatges i el testimoni de les persones que van atendre l’estand tota la setmana, es va apropar el treball de Mans Unides als visitants arribats d’arreu del món, fent especial insistència en com milers de voluntaris en tot el planeta han materialitzat la seva vocació cristiana a través del voluntariat en i per la nostra organització.

Seguim amb la Campanya “África: cuestión de vida, cuestión debida”

Mans Unides/Marco Gordillo

El 13 de gener passat, Mans Unides va signar un conveni d’adhesió i col·laboració amb la campanya África: cuestión de vida, cuestión debida, en què participarem fins al febrer de 2012, després de ser convidats a unir-nos al projecte encapçalat per REDES (les sigles en castellà de Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari), amb qui ja vam treballar en la campanya sobre Deute Extern. En aquesta nova campanya, l’apropament a la realitat africana es fa específicament des de l’enfocament dels drets socials bàsics, fonamentalment els relatius a la salut, l’educació, l’accés a l’aigua potable, i el sanejament. En termes d’incidència política, es proposa el

seguiment específic del Pla Àfrica del govern espanyol, així com del plantejament de la cooperació espanyola sobre Àfrica en el seu Pla director actual (2009-2012). Per aprofundir més sobre aquestes realitats i donar més difusió a la campanya al territori espanyol, entre el 26 de setembre i el 6 d’octubre es van fer diverses taules rodones en 8 delegacions de Mans Unides, que analitzaren les dificultats d’accés als serveis bàsics a l’Àfrica Subsahariana, amb la participació d’experts africans i líders comunitaris de Moçambic i Etiòpia. Més informació a: www.mansunides.org i a www.africacuestiondevida.org

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:27 Página 24

NOTÍCIES MANS UNIDES

Treball amb CIDSE El 20 i 21 de juny passat, els Serveis Centrals de Mans Unides van acollir el primer Taller de Comunicació i Mitjans de CIDSE, convocat per a responsables de comunicació i mitjans de les organitzacions membre de la xarxa, amb l’objectiu de treballar, en conjunt, sobre diversos temes relacionats amb la incidència i la sensibilització. Tant per a la Secretaria de CIDSE com per a les organitzacions membre, tractar temes de comunicació ha representat una fita important per portar endavant treballs conjunts i donar suport als esforços de promoció i incidència que es fan en l’àmbit individual. El taller, que va comptar amb la participació de la periodista de la BBC Laura Shields, experta tant en mitjans tradicionals com en xarxes socials, va fer especial insistència en com compartir i aprendre les millors pràctiques i reptes; en la capacitació necessària per als mitjans tradicionals i socials; en les millors formes de fer incidència; i a confirmar que el treball en xarxa ofereix a les organitzacions membre gran suport a les iniciatives que es fan davant la Unió Europea i en l’àmbit internacional. D’altra banda, i també dins les activitats en què Mans Unides participa com a membre de CIDSE, del 26 al 28 de juny es va celebrar a Gant (Bèlgica), l’última Junta de Directors de la xarxa, amb l’assistència i participació de la presidenta nacional, Myriam García Abrisqueta, i el secretari general, Rafael Serrano. L’agenda tractada contenia temes estratègics importants del treball en xarxa d’aquesta aliança d’organitzacions catòliques.

Mans Unides/Javier Mármol

A les instal·lacions de CaixaForum Madrid

Lliurament dels Premis Mans Unides Un any més, Mans Unides va celebrar l’acte de lliurament dels premis de Premsa, Televisió, Relats i Cartells, convocats amb la finalitat de reconèixer la feina d’aquells professionals dels mitjans de comunicació que hagin destacat en la tasca de donar a conèixer a la societat espanyola la realitat dels països empobrits i els desequilibris nord-sud. L’acte va tenir lloc el 29 de juny a l’amfiteatre de CaixaForum, a Madrid, entitat que, un any més, ha col·laborat amb la institució cedint gratuïtament les seves instal·lacions. La presidenta de l’organització, Myriam Gª Abrisqueta, va tenir paraules d’especial afecte cap a les autoritats presents i cap als patrocinadors, “que amb el temps s’han convertit en part de la família de Mans Unides i que ja són amics perquè s’impliquen en les nostres activitats amb il·lusió”, va dir. Les paraules següents van ser per als premiats en totes les categories d’aquesta edició, “altaveus dels sense veu que no es cansen de cridar que aquest el nostre món no és vàlid, i que no desisteixen en el seu interès de denunciar injustícies i explicar històries d’esperança”.

Paraules dels premiats Després de veure un resum del programa guanyador en la categoria de Televisió, “La aventura del Padre Patricio” (Pueblo de Dios, TVE), va començar el lliurament de guardons per part de la presidenta i els diversos patrocinadors. Cristina Sánchez Aguilar, d’Alfa y Omega, guanyadora del primer premi de Premsa, va donar les gràcies a Mans Unides perquè “ens ajudeu a explicar el que la gent ha de sentir. Som una cadena; i si Mans Unides no salvés vides jo no tindria feina”, va dir. Matías Gotor Mestre, guanyador del segon premi de la mateixa categoria per un article publicat a El Pueblo de Albacete, també va fer servir la paraula “gràcies” per expressar els seus sentiments “una paraula molt gastada, però que quan es diu de cor adquireix la seva dimensió vertadera”. Ricardo Olmedo, redactor i guionista de Pueblo de Dios, programa de TVE guanyador del concurs de Televisió, va recollir el premi en nom de tot l’equip, i va voler recalcar que, programes com el seu demostren que “una altra televisió és possible, una te-

Mans Unides rep la Creu de Carles III el Noble de Navarra El 2 de maig passat, Mans Unides va rebre la notícia de la concessió, per part del Govern de Navarra, de la Creu de Carles III el Noble de Navarra. L’Executiu navarrès va destacar que Mans Unides ha contribuït a oferir, també a la Comunitat Foral, respostes “actives i eficaces a problemes mundials tan greus com la pobresa, la fam, la malnutrició, la malaltia, la falta d’instrucció i el subdesenvolupament”.

Elena Martinicorena, delegada de Mans Unides a Pamplona, va assenyalar, en nom de totes les voluntàries de la delegació, que Mans Unides acollia la distinció amb agraïment, alegria i entusiasme. A més de Mans Unides, van rebre la distinció el Banc d’Aliments, Proyecto Hombre i Crisanto Ayanz, president de la Federació de Centres Navarresos d’Argentina i Xile.

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:27 Página 25

NOTÍCIES MANS UNIDES

Diversos moments de l’acte de lliurament dels Premis Mans Unides 2011.

mañana es hoy”. Raquel Aritzia, Beatriz Ferrer i Cristina Garbayo, alumnes de 6è de primària del col·legi Nuestra Señora del Huerto de Pamplona, es van fer amb el guardó del concurs de cartells per a centres educatius. I, finalment, Manuel Sayar Costales, guanyador del premi del concurs de Cartells, va reconèixer que era el seu cor el que, com en la imatge del cartell, bategava d’emoció, perquè era la sisena vegada que es presentava al concurs i finalment havia guanyat. “Amb treball, esforç i constància es pot aconseguir tot, fins i tot canviar el món”, va dir. L’acte va acabar amb un moment per compartir plegats un aperitiu senzill i auster amb tots els assistents, citant-los per a una nova edició, la de l’any 2012.

Mans Unides/Javier Mármol

levisió que ens faci pensar per nosaltres mateixos”. José Antonio Guardiola, director del programa En Portada, guardonat amb una menció d’honor en la mateixa categoria que els seus companys de cadena, va voler recordar la història del protagonista de reportatge guanyador, Jason Pino, un nen d’un combo colombià que, amb 15 anys, tenia anar a la presó com a millor opció vital. Iñigo Aguiriano Benítez, alumne de 1r d’ESO al col·legi Nuestra Señora de Begoña de Bilbao, va recollir el primer premi de la I Edició del Concurs de Relats pel seu treball Porque esto es África. I Marina Huerga Sánchez, alumna de 3r de primària al col·legi San Vicente de Paúl de Benavente, Zamora, va rebre una menció d’honor en la mateixa categoria per la seva poesia “Manos Unidas, su

Curs d’Estiu 2011 Un estiu més, Mans Unides ha estat present en les activitats docents que, amb motiu del període estival, es duen a terme a les universitats espanyoles. En aquest cas, del 12 al 14 de setembre, a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Santiago de Compostel·la, van tenir lloc les Jornades “Pobresa i infància: reptes de la cooperació per al

desenvolupament”, amb la finalitat bàsica d’analitzar i aprofundir en les causes de la pobresa i la fam i la relació directa que tenen sobre la població infantil al món, com a mitjà de sensibilització i com a garantia de la participació de la societat civil i la importància del seu paper en el futur. Més informació al nostre web: www.manosunidas.org

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:28 Página 26

NOTÍCIES MANS UNIDES

El teu punt de vista pot canviar el món

Breus Breus

▲ Un rosari cantat va aconseguir recaptar, el 21 d’agost passat, més de 2.000 euros. Mans Unides serà la canalitzadora d’aquests diners, que es van destinar directament a l’ajuda humanitària a la Banya d’Àfrica, com a resultat d’una iniciativa de diverses associacions de la localitat zamorana de Calzadilla de Tera, i que va comptar amb la col·laboració de la Junta de Castella i Lleó i la Diputació Provincial de Zamora. ▲ El 24 de juliol passat es va celebrar al Reial Club de Golf Guadalmina, de Màlaga, el X Torneig Benèfic de Golf Mans Unides que, com en edicions anteriors, va comptar amb un gran nombre de participants. Els beneficis del torneig es destinen a un projecte de desenvolupament, concretament, la construcció i l’equipament d’un centre de salut a Jarkhand (Índia). ▲ David Bustamante va assistir, el 20 d’agost passat, al VI Festival Intercultural de Santander, per mostrar el seu suport a aquest esdeveniment organitzat per l’Ajuntament de la capital càntabra i conèixer així la tasca de les ONG participants. Durant la seva visita va voler conèixer la vicepresidenta de Mans Unides a Cantàbria, Manuela Cobo, que va estar acompanyada per diverses voluntàries de la delegació.

Mans Unides/Paloma Vogel

▲ El mes d’agost passat va tenir lloc la cinquena edició de la fira benèfica Mans Unides a la localitat asturiana de Cudillero, amb l’objectiu de recaptar fons per sufragar el cost d’un centre de formació per a dones a Mali (Àfrica), on treballen les religioses de Maria Immaculada.

Mans Unides presenta la III Edició del Concurs de Clipmetratges El teu punt de vista pot canviar el món. Es tracta d’una activitat d’educació per al desenvolupament que busca sensibilitzar la societat espanyola, especialment als més joves, sobre les desiguals relacions nord-sud, la pobresa al món i les seves causes. Enguany, el tema del concurs es basa en la campanya África cuestión de vida, cuestión debida, en què participa Mans Unides. Aquesta Campanya denuncia que, malgrat la seva riquesa en recursos naturals i la joventut de la seva població, el continent africà ocupa els llocs més baixos en les llistes de desenvolupament humà. Si t’agrada el cinema, t’interessa el desenvolupament i t’atrau Àfrica, participa-hi! Pots fer-ho en grup, amb la teva classe, la teva associació, la teva parròquia en la categoria escoles, o pel teu compte, en la categoria general. Només has de rodar un clipmetratge (vídeo d’un minut) en què reflecteixis

Adéu a Mª Dolores Hernández Llamas “Amb profund dolor, vull dir unes paraules en nom de Mans Unides i en el meu propi, en record de la Mª Dolores, a qui el Senyor va cridar a la seva presència el dia 10 de juny passat. La Mari Loli, com tots la coneixíem, va ser presidenta delegada de Mans Unides a Màlaga des de l’any 2000 fins al 2006 i, actualment era la vicedelegada i una voluntària més que treballava per l’organització amb la mateixa il·lusió i entrega que el primer dia. Moltes eren les qualitats que la definien, i una d’aquestes era la seva vocació de servei cap als altres. Sempre disposada a col·laborar i a ajudar, a fer un favor a qui ho necessités. Una altra era la seva senzillesa, era així per naturalesa, fugia dels protagonismes i dels persona-

el teu punt de vista sobre la salut, l’educació o l’accés a l’aigua potable a Àfrica. I tot i que per a Mans Unides l’aprenentatge i la presa de consciència sobre la realitat del continent africà són el fonament d’aquest concurs, els clipmetratges millor valorats optaran a grans premis. El jurat, presidit pel director de cinema Imanol Uribe, visionarà els vídeos rebuts i emetrà el seu veredicte per a les diverses categories susceptibles de participació. Un cop que hagis enviat el teu clipmetratge, mou-lo! Els vídeos més populars també tenen premi: el més vist, el més votat, el més comentat... Difon-lo per les xarxes socials i anima a tothom perquè el vegi. Entra a

www.clipmetratgesmansunides.org informa’t sobre la realitat del continent africà i consulta les bases del concurs.

lismes, era espontània i autèntica. Tenia un do molt escàs en aquests temps: sabia escoltar i els seus consells eren sempre encertats i equànimes. La Mari Loli va tenir sempre molt clara la seva opció pels més pobres, pels oblidats dels pobles del Sud; i per això va dedicar gran part de la seva vida a treballar a Mans Unides, per contribuir a pal·liar les seves carències aportant el millor que hi havia en ella: amor i solidaritat. Se sentia plenament identificada amb la missió i s’hi va entregar sense reserves, amb el seu peculiar estil, sense fer soroll però amb gran efectivitat. Va ser una gran dona, i la seva empremta i el seu record romandran en nosaltres i ens servirà d’estímul per continuar treballant per Mans Unides, i pels marginats de la terra, als quals ella tant va estimar”. Marisa Alonso, Presidenta-Delegada de Mans Unides a Màlaga

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:28 Página 27

NOTÍCIES MANS UNIDES

El concepte d’inversió socialment responsable (ISR) està molt lligat al de consum responsable. Es refereix a com manegem els nostres diners quan decidim fer una inversió. La ISR afegeix criteris socials i mediambientals als tradicionals criteris financers, amb valors vinculats a àmbits de justícia social, desenvolupament econòmic, pau i medi ambient. Som responsables del destí dels nostres diners i la ISR contribueix a un món més just, equitatiu i sostenible, ja que en decidir on van a parar els teus estalvis, estàs promovent que les empreses que no són socialment responsables ho siguin. I tot això sense perdre rendibilitat. Com funciona? L’entitat financera i/o la comissió ètica corresponent determinen els criteris i requisits perquè una empresa pugui rebre els teus estalvis i, per tant, invertir-hi. Aquests criteris són públics, i l’entitat financera ha de comprometre’s a informar-te’n, a més de dir en quines empreses ha invertit i com s’ha verificat la informació. Per seleccionar les empreses complint els criteris prèviament establerts, es recorre a agències especialitzades en qualificació ètica o social. Es pot restringir la inversió a criteris excloents (per exemple, no seleccionant empreses que fabriquin armament o tabac) o incloure-hi també criteris valoratius, que permetin seleccionar les empreses més sostenibles o responsables dins el seu sector. Amb quins productes la teva inversió és responsable? Amb els fons d’inversió ISR, i amb els fons de pensions ISR. Qualsevol dels dos et garanteix que els teus estalvis s’inverteixen en empreses socialment responsables. Consulta-ho al teu banc, ells t’ajudaran a triar el producte que millor s’adapti a les teves necessitats. Nota: Mans Unides es fa ressò d’aquest article, ja que forma part del Comitè Ètic del Fons Solidari Dividend Europa del Banc Santander. Podreu trobar l’article complet al nostre web.

En primera persona En primera persona La transmissió d’una tasca extraordinària Mans Unides

La inversió socialment responsable

Mª Luisa Salas Presidenta-Delegada de Mans Unides a Huelva.

uan vaig decidir ser voluntària, sempre vaig pensar a dedicar el meu temps als altres, mantenint un contacte personal i pròxim. Fins que un dia, en el meu petit poble d’Aljaraque, a la parròquia del nucli de Bellavista, es va encreuar Mans Unides fa ara uns dotze anys, i vaig començar a col·laborar-hi. El que havia de fer era sensibilitzar, recaptar fons per als projectes a través de diferents activitats, preparar la campanya, etc. Eren coses puntuals i no m’ocupaven gaire temps. Però això no m’omplia prou, i vaig començar a fer un altre voluntariat, a l’hospital amb els pacients d’oncologia, i amb els sense sostres. Però un dia el nostre consiliari, juntament amb l’equip de Mans Unides, em van proposar ser la nova delegada de Huelva i província, i vaig decidir que, tot i que no era el que jo volia en un principi, comptant amb el suport de la meva família vaig pensar que ho podia intentar. Porto un any i mig de delegada, i mai vaig pensar que hi hauria tanta feina a fer en una delegació; però el que més m’ha sorprès és la quantitat de persones que en aquesta ciutat tan petita, però gran de cor, treballen dia rere dia per i per a Mans Unides; tenim 82 delegacions comarcals repartides per la costa, l’Andévalo, la serra i el camp, i cada municipi, segons els seus costums i habitants, fa activitats i esdeveniments en què tot el poble pot participar i col·laborar. Quan ens pregunten què és Mans Unides, sempre contestem el mateix, una ONG per al desenvolupament al tercer

món. Però totes aquestes persones m’han fet veure que és una altra cosa: que es pot ajudar donant un plat de menjar sense ser al costat de qui passa gana, sense veure el somriure d’un nen quan li dónes alguna cosa que li agradi, sense que et facin una abraçada en un moment de soledat, sense que et donin les gràcies per fer-los somriure o escoltar les seves dificultats, i tantes altres coses que es podrien enumerar.

Ara sé millor que mai què és Mans Unides: una lliçó de fe, amor i entrega al tercer món.

Ara sé millor que mai què és Mans Unides: és una lliçó de fe, amor i entrega al tercer món. Per això, gràcies Huelva per haverme ensenyat, amb la seva dedicació, vivències, solidaritat i amor als altres, que es pot ajudar des del cor sense esperar res a canvi però, sobretot, sense veure que el treball i l’esforç que feu cada dia ha donat fruits en aquests països tan necessitats. I gràcies a Mans Unides, per encreuarse en el meu camí i donar-me l’oportunitat de conèixer-la des de dins, per poder transmetre cap enfora la feina tan extraordinària que fan milers de voluntaris i persones anònimes per eradicar la fam i la injustícia al món.

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:28 Página 28

ELS NOSTRES PROJECTES

Un grup de beneficiaris del projecte després de rebre el curs i el diploma que els acredita com a treballadors sanitaris.

Índia: Dades d’interès Capital: Nova Delhi. Població: 1.241.492.000 hab. Moneda: Rúpia. Superfície: 3.287.595 km2 Ciutats més poblades: Nova Delhi, Bombai, Calcuta, Madràs. Idiomes: Hindi (oficial), anglès i 17 llengües regionals reconegudes per la Constitució. Religió: Hinduisme (82%); islamisme (11%); cristianisme (3%); budisme (1%), sikhs i jainisme. Forma de govern: República Federal. President: Pratibha Patil. IDH: Mitjà, lloc 119 (2010). PIB per càpita: 3.248 $ (2010).

Mans Unides

Davant la magnitud de l’epidèmia de malària que es va instal·lar en diverses aldees del nord-est de l’Índia, la Diòcesi d’Itanagar, a l’estat d’Arunachal Pradesh, va demanar el suport de Mans Unides per iniciar una sèrie d’activitats en dues línies de treball: el control inicial de l’emergència i la formació per a la prevenció i la futura eradicació de la malaltia.

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:28 Página 29

ELS NOSTRES PROJECTES

Al nord-est d’Índia

Tractament, prevenció i informació contra la malària om a conseqüència de les incessants pluges caigudes des del mes de juliol de l’any passat, l’estat d’Arunachal Pradesh, al nord-est de l’Índia, va començar a patir una greu epidèmia de malària. Les aldees més afectades, habitades majoritàriament per tribals nishi i tanga, extremadament pobres i que no tenen accés a les necessitats més bàsiques, com ara l’educació i la sanitat, pública o privada, van ser les de les zones més remotes i inaccessibles, situades sobre sòls pantanosos coberts per densa vegetació, circumstàncies idònies per a la ràpida multiplicació i longevitat del mosquit anòfel, transmissor de la malària. I és que la pobresa i la malnutrició endèmica d’aquestes àrees provoca en els seus habitants una baixada de defenses que facilita la transmissió de malalties com la malària, la tuberculosi, l’hepatitis B i altres malalties infeccioses causades pel consum d’aigua contaminada. En resulten especialment afectades les dones embarassades, els nens i la gent gran. Els serveis socials van començar a notar que centenars de persones afectades amb malària acudien als dispensaris de les missions a la recerca d’ajuda; després d’haver identificat més 250 aldees afectades, la majoria tan remotes i aïllades que només es podien visitar després de diversos dies de camí, van iniciar una atenció sanitària d’emergència. Van comptabilitzar 80 aldees afectades amb malària falciforme (la més

greu, que provoca un coma cerebral de conseqüències mortals en un breu espai de temps si no es rep atenció sanitària immediata). La situació al districte d’Upper Subansiri era encara més delicada, ja que de 440 aldees, almenys 150 resultaven inaccessibles per l’absència de camins i mitjans de transport. Davant l’absència d’hospitals, i el mal estat dels escassos centres de salut, la gent havia de caminar durant dies per arribar als dispensaris de la diòcesi, situats a Daporijo i Siyum. Malgrat la gravetat de la situació, tan sols van rebre ajuda de particulars, totalment insuficient, i per part del Govern, només una mica de medicació (pastilles de cloroquina), de molt poca utilitat amb els tribals per haver desenvolupat resistència al seu component.

Mans Unides

Fitxa tècnica Àrea Geogràfica: Itanagar, estat d’Arunachal Pradesh, Índia. Títol: Ajuda d’emergència contra epidèmia de malària. Objectiu: Proporcionar assistència sanitària als malalts afectats de malària als districtes de Lower i Upper Subansiri. Beneficiaris: Directes: 3.500. Sector: Sanitari.

Dues fases d’acció Davant la magnitud de l’epidèmia, i perquè totes les persones afectades no caiguessin en una situació d’indiferència i abandó, la diòcesi d’Itanagar va demanar l’ajuda de Mans Unides per proporcionar una atenció sanitària, urgent i efectiva, al nombre més gran possible de malalts. La primera fase, pròpiament d’emergència, va consistir en la realització d’uns tests ràpids per identificar la malaltia en els pacients que acudien als dispensaris i als dos campaments sanitaris, i subministrar-los el tractament específic un cop haguessin donat positiu en els tests. A més a més, es

Cost total: 47.802 euros. Responsable: Fr. Ivan Vas. Institució: Itanagar Diocesan Empowerment Association. Projecte: IND/64524 LI D

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:28 Página 30

Grup de dones després de rebre les mosquiteres corresponents.

van subministrar medecines específiques per a pacients pobres als dispensaris de Boamsila i Siyum, i es van pagar els salaris, les dietes i els trasllats del personal sanitari dels campaments mèdics. La segona fase es va centrar, i es continua centrant actualment, en la prevenció i eradicació de la malària, endèmica a la zona. Per a això s’han subministrat mosquiteres per cobrir els llits, impregnades amb tractament insecticida de llarga durada, a 3.000 famílies, alhora que s’ha format 20 treballadors sanitaris de 20 aldees en medicina herbolària, salut familiar, cures maternoinfantils, i en detecció de malalties, i s’ha dut a terme un programa de prevenció i eradicació de la malaltia en 10 aldees, totes amb una ele-

Mans Unides

vada casuística, amb la qual cosa s’ha arribat a un total de 3.500 beneficiaris. La proposta està resultant molt interessant, ja que no sols s’està tractant els malalts, sinó que, conjuntament, s’està fent una campanya de prevenció i eradicació de la malaltia a les aldees amb una incidència més alta, s’estan proporcionant medecines sense cost als pacients, tractaments d’urgència en les primeres fases de desenvolupament de la malaltia, i s’estan prevenint nous casos mitjançant el repartiment d’esprais antimosquits i el subministrament de mosquiteres. En definitiva, mesures senzilles, que als del Nord ens sonen a poc… però que al Sud representen la diferència entre la vida i la mort.

Una formació per a una societat millor Pare Ivan Vas, responsable del projecte a la diòcesi d’Itanagar Els intensos programes de capacitació en salut, d’un mes de durada, van ser impartits per metges i infermeres experimentats a 20 agents de salut de 20 aldees ubicades estratègicament, immediatament després d’haver atès les situacions d’emergència, llocs on tota la gent dels pobles de l’interior va poder acudir per participar-hi. Els programes han ajudat més de 20.000 persones a conèixer de prop la prevenció de la malària, així com a aprendre a combatre-la en el futur, especialment amb el sanejament ambiental i amb la destrucció dels vivers i els llocs d’amagatall dels mosquits anòfel a les cases. Amb aquesta acció s’han format experts de salut en cada comunitat per arribar a les àrees d’accés difícil i a la població marginada. Com a treballadors de salut capacitats podran cuidar millor la seva pròpia salut; fomentar una millor utilització dels serveis sanitaris; donar suport als programes preventius; sensibilitzar sobre les mesures de prevenció de la malària a les llars respectives i a la comunitat en general, i crear una societat lliure de la malaltia. Mans Unides

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:28 Página 31

ELS NOSTRES PROJECTES

El projecte disposa de 1.800 hectàrees de terreny per garantir l’autososteniment i l’obertura del batxillerat tècnic agropecuari.

Mans Unides

Al Paraguai

Batxillerat tècnic agropecuari L

a zona de Nyu Apuá, al municipi de Fuente Olimpo, a l’Alt Paraguai, està molt allunyada de la capital del país, a més de 12 hores amb cotxe, fent frontera amb Brasil, en el que es coneix com el Chaco Paraguaià. El Chaco comprèn tres departaments del país, habitats per població majoritàriament indígena, que viu de la ramaderia en grans extensions de terreny explotades per mennonites i brasilers. Aquests grans hisendats contracten mà d’obra indígena sota condicions laborables molt precàries. El Vicariat Apostòlic porta molts anys treballant a la zona, concretament des del 1984, per millorar la situació de les famílies, especialment en matèria d’educació. Hi ha un elevat índex d’analfabetisme causat per l’absència de centres educatius, la qual cosa obligava les famílies a haver d’enviar els seus fills a escoles allunyades, fet que generava desarrelament i un alt índex de fracàs escolar. El 1987 van encarregar a les Missioneres Salesianes la creació de la primera escola, l’Escola Monsenyor Alejo Obelar, en una zona eminentment ramadera, que és l’única escola internat en més de 82.000 km2, capaç de formar tècnics agropecuaris amb una educació integral. Actualment, a més de les 800 hectàrees cedides disposa de 1.000 hectàrees més en règim d’usdefruit per 10 anys, per garantir l’autososteniment i l’obertura del batxillerat tècnic agropecuari, i hi ha la ferma voluntat de part de l’Escola de comprar les

terres o altres de més pròximes, per garantir-ne la sostenibilitat. L’escola té 143 alumnes, de 6 a 18 anys i d’ambdós sexes, que cursen ensenyament bàsic i el primer any de la mitjana tècnica agropecuària, i disposa d’un internat annex que és residència de professors i alumnes. Els alumnes són fills de famílies indígenes que treballen com a peons a les terres dels grans hisendats, i pertanyen a tres ètnies: Chamacocos, Ayoreo i Maskoy. La realitat actual és que l’escola ha de comptar amb noves infraestructures necessàries per separar l’internat per sexes, i per a la construcció d’un tambo per a la cria de bestiar de llet (al Paraguai s’anomena tambo l’establiment de bestiar vaquí destinat a la munyida, producció i venda), que permeti fer les pràctiques del batxillerat tècnic agropecuari, a més d’incrementar la sostenibilitat econòmica d’aquesta, amb els productes generats per la venda de la llet i la carn. Mans Unides participa en el suport financer d’aquest nou repte educatiu i social aportant tot el material necessari per a la construcció d’un estany per a la provisió d’aigua, l’adquisició del filat, la construcció del corral, així com la compra dels primers animals. L’escola aportarà els terrenys en els quals es construiran les infraestructures ramaderes, i el manteniment d’aquestes, mentre que l’Administració pública paraguaiana, a través del Ministeri d’Agricultura, pagarà quatre instructors.

Fitxa tècnica Àrea geogràfica: Vicariat Apostòlic del Chaco, Alt Paraguai.

Títol: Suport a la producció lletera en escola rural.

Objectiu: Millorar la seguretat alimentària dels alumnes del centre educatiu mitjançant la producció i venda lletera.

Beneficiaris: Directes: 143; indirectes: 2.000.

Sector: Agropecuari. Cost total: 29.585,15 euros. Responsable: Edmundo Valenzuela. Institució: Vicariat Apostòlic del Chaco.

Projecte: PAR/62749

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:28 Página 32

MANS J

VES

Els guanyadors més joves dels concursos de Mans Unides Un significat especial ha tingut enguany la presència de tants nens premiats en la nova categoria de Relats i en la de Cartells de Centres Educatius, que van omplir l’escenari de l’auditori CaixaForum de Madrid de joventut i innocència. “Ells ens han demostrat que tenen una gran sensibilitat cap als qui pateixen; ells són els hereus d’aquesta batalla -de la lluita contra la fam-“, va dir d’ells la presidenta de Mans Unides. Per això, els volem dedicar un lloc especial en aquest butlletí, com a reconeixement i perquè serveixi d’exemple a molts altres nens.

Mans Unides/Javier Mármol

Iñigo Aguiriano Benítez, del col·legi Nuestra Señora de Begoña de Bilbao, primer premi de la I Edició del Concurs de Relats. Treball titulat Porque esto es África.

Raquel Aritzia, Beatriz Ferrer y Cristina Garbayo, del col·legi Nuestra Señora del Huerto de Pamplona, premi del concurs de cartells per a centres educatius.

Marina Huerga Sánchez, del col·legi San Vicente de Paúl de Benavente, Zamora, menció d’honor en la mateixa categoria. Treball Manos Unidas, su mañana es hoy.

Pots trobar els seus treballs a la nostra web www.manosunidas.org

Adéu Elena! Fa cinc anys, al setembre de 2006, aquest mateix butlletí trimestral publicava una d’aquelles notícies que a tot periodista li agrada donar: una bona notícia. Un breu de només unes ratlles en què s’informava de la generositat d’una nena donostiarra. Elena Alquegui, una petita de nou anys, que, en un dels dies més importants de la seva vida, el de la seva Primera Comunió, va tenir un record per als milions de nens menys afortunats que ella. Record que es va materialitzar, dies després, en un generós donatiu: els 150 euros dels regals en metàl·lic que havia rebut en un dia tan assenyalat. El donatiu es va rebre a la delegació de Sant Sebastià, acompanyat per una carta en què la petita Elena explicava la il·lusió que li feia poder compartir aquells regals “amb els nens que no tenen per menjar”. La mateixa delegació, que va voler fer partícips a tots els que formen part de Mans Unides del generós gest de l’Elena, plora avui la seva mort. El mes d’agost passat, el mar va voler arrabassar-la d’aquesta vida. L’Elena es va ofegar, quan encara no havia complert 14 anys, a la platja de la Concha. Amb la seva marxa, el món es veu privat d’un ésser essencialment bo, amb unes qualitats humanes que ja destacaven des de la seva primera infància. Amb aquestes ratlles, Mans Unides es vol sumar al dolor dels seus pares i dels seus familiars i amics i retre un homenatge a aquella nena que, amb el seu gest d’amor pels altres, va ser capaç de commoure’ns i emocionar-nos.

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:28 Página 33

COL·LABORADORS I AMICS Els teus donatius desgraven

Nadal i generositat

El 31 de desembre és la data límit per tancar totes aquelles operacions que puguin ajudar-te a desgravar en la declaració de la renda. És el moment, per tant, de pensar si vols fer algun donatiu addicional. Et recordem que tots els donatius desgraven, inclosos els d’emergències, i que és imprescindible que disposem de l’adreça i del NIF. Així podrem enviar-te el certificat d’Hisenda, necessari per poder desgravar en fer la teva declaració.

El beat Joan Pau II, en la seva Carta als Nens al Nadal de 1994, demanava que l’amor i la generositat propis d’aquesta època de l’any no es quedessin tancats en un mateix: “Així l’amor arribarà als qui més ho necessiten, en especial als qui pateixen i als abandonats”. Ara que s’apropa el Nadal, et demanem que reflexionis… reparteix l’amor, sigues generós.

Per a qualsevol consulta, posa’t en contacte amb nosaltres mitjançant:

socios@manosunidas.org o en el

91 308 20 20

641 receptes A la nostra Memòria de 2010, feta pública el mes de juliol passat, hi incloíem un encartament amb un títol molt culinari: 641 receptes per acabar amb la pobresa. Però a l’interior no es descrivia la llista d’ingredients habituals de qualsevol recepta de cuina, sinó que descobríem que aquesta xifra es corresponia als 641 projectes de desenvolupament aprovats per l’organització l’any passat. El 2011 hem comptat amb el teu suport, i esperem seguir fent-ho el 2012. Tant de bo que puguem continuar tenint noves receptes fins que arribi el dia en què no siguin necessàries! Gràcies.

SUBSCRIPCIÓ SOCI

006

Emplena aquest imprés i envia’l a Manos Unidas. Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid. MÉS INFORMACIÓ:

També pots fer-te’n soci: per TELÈFON al 902 40 07 07 o al WEB, www.mansunides.org

socios@manosunidas.org

SI VOLS FER LA TEVA APORTACIÓ A TRAVÉS DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA O TARGETA DE CRÈDIT

SUBSCRIPCIÓ SOCI

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA Nom ................................................................................................... NIF................................................... Cognoms.......................................................................................... Tel:..................................................... Domicili.........................................................................................................................................................

Titular Compte .................................................................................................................................... Banc o Caixa .......................................................................................................................................

Núm .............. Portal .................. Pis ................. Porta ................... Codi Postal ...............................

CODI COMPTE CLIENT

Població .......................................................................................................................................................

Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades en la seva totalitat

Província ........................................................................... Data naixement ........................................... Correu electrònic ....................................................................................................................................... Codi entitat

Codi oficina

D.C.

Número de compte

Tel: .......................................................................... Móvil .............................................................................

TARGETA DE CRÈDIT

Vull ajudar les finalitats de Mans Unides (assenyala amb una X les caselles triades)

IMPORT

PERIODICITAT

❏ 50 € ❏ 10 € ❏ 30 € ❏ 100 € ❏ ..................... €

❏ Mensual ❏ Anual ❏ Trimestral ❏ Única ❏ Semestral

FORMA DE PAGAMENT

❏ Taló bancari a nom

❏ VISA

❏ 4B ❏ MASTER CARD ❏ AMERICAN EXPRESS

VULL ACTUALITZAR LA MEVA QUOTA CADA ANY: ❏ un 5% ❏ un 10%

de MANS UNIDES

❏ ______%

❏ Transferència bancària a:

❏ l’IPC anual NÚMERO DE TARGETA

CAJA MADRID: 2038.0603.28.6001036580. LA CAIXA: 2100.2261.59.0200139842.

Caduca final de:

IBERCAJA: 2085.9252.03.0330430677. SANTANDER: 0049.0001.54.2210040002.

................ / ................

Signatura del titular:

BANESTO: 0030.1008.54.0865065273. SABADELL: 0081.4146.25.0001149217. BANCO POPULAR: 0075.0001.85.0606400006. B.B.V.A.: 0182.2325.08.0011344904. CECA: 2000.0002.27.9100111500. Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’Impost sobre Societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

Data: ........................ de .................................................. de 20.......

D’acord amb les disposicions de la Llei 15/99 de protecció de dades de caràcter personal, les dades facilitades s’incorporaran al fitxer de Mans Unides registrat a l’Agència de Protecció de Dades amb el número 1.942.351.573 i destinades a facilitar la domiciliació bancària i al compliment de les obligacions legals. En qualsevol moment, l’interessat pot consultar, rectificar o cancel·lar les dades a: Manos Unidas. c/ Barquillo, 38-3º. 28004. Madrid.

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:29 Página 34

LES NOSTRES RECOMANACIONS

REGALS SOLIDARIS

“50 HISTORIAS DE SOLIDARIDAD” Mans Unides 142 pàgines

LLIBRES

Aquest llibre recull 50 històries sobre 50 protagonistes del Sud, per conèixer el costat més humà d’algunes de les persones que han fet possible i han donat sentit al nostre treball.

Un gran regal per a aquest Nadal! INNOVACIONES PARA ALIMENTAR EL PLANETA LA SITUACIÓN DEL MUNDO 2011 The Worldwatch Institute Icaria Editorial 2011 436 pàgines

AGENDA 2012

CALENDARIS DE TAULA I PARET 2012

Recorda els més necessitats del planeta, cada mes de l’any, amb una frase i una foto.

Mans Unides centra la seva Campanya per al nou any en el 6è Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni, combatre el VIH/SIDA, la malària i altres malalties, i cada mes del nou any mostrem com Mans Unides està treballant per assolir-ne la consecució en molts països del món.

Aquest llibre analitza l’estat de les innovacions en matèria de conreus, tecnologies de reg i noves polítiques agrícoles i comercials amb l’esperança d’orientar governs, fundacions i ciutadans en els seus esforços per eradicar la fam i la pobresa.

SAMARRETA 2012 (disponible en català) Samarretes per a dona, home i nen, en diferents talles, amb el lema de 2012 i les imatges dels guanyadors dels concursos de cartells.

F. D .

ESPAÑA

Unides

FES-TE’N VOLUNTARI, FES-TE’N SOCI

DOBLEGAR AQUÍ

Mans

Apartat n.º 55007 F.D. 08080 BARCELONA (SUC. 1)

FRANQUEO EN DESTINO

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:29 Página 35

DELEGACIONS DE MANS UNIDES

02002 ALBACETE Teodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 15 28802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid) Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 44 03003 ALACANT Arquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º H Tel. 96 592 22 98 04001 ALMERIA Ricardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 80 24700 ASTORGA (Léon) Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 36 05001 ÀVILA Pedro de Lagasca, 8 / Tel. 920 25 39 93 06005 BADAJOZ Avda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 51 22300 BARBASTRO (Huesca) Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 14 08037 BARCELONA Pau Claris, 190, 1r 1ª/ Tel. 93 487 78 78 48005 BILBAO Pza. Nueva, 4, 3.º izq. / Tel. 94 479 58 86 09005 BURGOS Clunia, s/n. / Tel. 947 22 06 87 10003 CÀCERES General Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 14 11001 CADIS Hospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 72 12001 CASTELLÓ Sant Lluís, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 58 51001 CEUTA Pza. de Africa, s/n. / Tel. 956 51 12 53 13003 CIUDAD REAL Casa de San Pablo. Caballeros, 9 / Tel. 926 25 54 67 37500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca) Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 35 16002 CONCA Avda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 22 14008 CÒRDOVA Concepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 78 07800 EIVISSA (Balears) Pere Francès, 12, 2.º / Tel. 971 31 27 74 15402 EL FERROL (La Corunya) Magdalena, 153, 1.ª dcha. / Tel. 981 30 03 18 28901 GETAFE (Madrid) Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 85 17002 GIRONA S. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 25 18009 GRANADA Pza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20

19005 GUADALAJARA Venezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez / Tel. 949 21 82 20 18500 GUADIX (Granada) Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajo Tel. 958 66 35 92 21003 HUELVA 3 de Agosto,7-1º D. / Tel. 959 25 33 88 22700 JACA (Osca) Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 51 23007 JAÉN Maestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 14 11402 JEREZ (Cadis) Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 56 15001 LA CORUNYA Marqués de Cerralbo, 11 bajo - Tel. 981 20 56 59 35003 LAS PALMAS DE G. C. Angel Guerra, 26 - bajo / Tel. 928 37 13 07 25002 LLEIDA Blondel, 11, 2.n / Tel. 973 26 91 04 24003 LLEÓ Sierra Pambley, 6 -3º A / Tel. 987 24 84 08 26004 LOGRONYO Obispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 88 27001 LUGO Cruz, 1B, 1.º / Tel. 982 25 55 67 28013 MADRID Gran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 83 29015 MÀLAGA Strachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 47 07703 MAÓ (Menorca) Carreró des Mirador de ses Monges, 1 / Tel. 971 36 99 36 52001 MELILLA Parroquia Sagrado Corazón de Jesús Roberto Cano, 2 - Bajo 30001 MÚRCIA Pza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda. Tel. 968 21 40 29 32005 ORENSE Pza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 82 22002 OSCA Pza. de la Catedral, 3 - 1.º / Tel. 974 22 65 56 33003 OVIEDO San Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 61 34001 PALÈNCIA Antonio Maura, 2 Ent. Izqda. / Tel. 979 75 21 21 07001 PALMA DE MALLORCA (Balears) Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 11 31006 PAMPLONA Avda. Baja Navarra, 64 1.º / Tel. 948 21 03 18

10600 PLASÈNCIA (Càceres) Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 07 36003 PONTEVEDRA Peregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 12 37002 SALAMANCA Rector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 47 20005 SANT SEBASTIÀ Loyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 10 38002 SANTA CRUZ DE TENERIFE Pérez Galdós, 23 - 3º Dcha / Tel. 922 24 34 42 39001 SANTANDER Rualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 07 15705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Rúa del Villar, 18 apdo. 456 / Tel. 981 58 49 66 50001 SARAGOSSA Plaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 79 40001 SEGÒVIA Seminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 71 41004 SEVILLA Pza. Virgen de los Reyes, s/n. / Tel. 95 422 75 68 25250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida) Avd. Preixana,16 / Tel. 973 32 01 83 42002 SÒRIA San Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 90 50500 TARASONA (Saragossa) San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 03 42 43001 TARRAGONA Rambla Nova, 119. esc A, 2 n 2 a / Tel. 977 24 40 78 44001 TEROL Yagüe de Salas, 18 bajo / Tel. 978 61 18 45 45002 TOLEDO Trinidad, 12 / Tel. 925 22 99 11 43500 TORTOSA (Tarragona) Mercaders, 2, baixos / Tel. 977 51 14 28 25700 URGELL, La Seu (Lleida) Pati de Palau, 1-5. / Tel. 973 35 00 54 46003 VALÈNCIA Pl. Comunió de S. Esteve, 1 - baixos Tel. 96 391 91 29 47002 VALLADOLID Simón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 65 08500 VIC (Barcelona) Ronda Camprodon, 2 / Tel. 902 70 20 32 ext 3140 36204 VIGO (Pontevedra) Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 96 01004 VITÒRIA Fueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 79 49003 ZAMORA Plaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:29 Página 36

MANS UNIDES és una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD), catòlica i de voluntaris. Des de la seva primera Campanya el 1960, tot el seu treball s’ha centrat en dues activitats complementàries: ■ Sensibilització de la població espanyola perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament.

Benin. Casilda de Zulueta/Mnos Unides

■ Suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.

Servicios Centrales Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid. Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org