Mans Unides ONG - Revista 187

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:58 Página 1

A bril-Juny 2012

Butlletí núm ero

187

●● Lluitar contra

la sida a Àfrica

●● Haití: emergir

des del no-res

Per què les malalties dels pobres?

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:58 Página 2

S U M A R I

Madagascar.

Mans Unides/Javier Mármol

Presidenta de Mans Unides: Myriam García Abrisqueta Consell de Redacció: Ana Álvarez de Lara Mercedes Barbeito Mª Eugenia Díaz Marisa Elosua Belén Garrigues Marco Gordillo Cristina Redonet Rafael Serrano Juan Souto Soledad Suárez Ignacio Ussía

Editorial

3

Col·laboració Lluitar contra la sida a Àfrica

4

Entrevista Seble Balcha

6

La veu del lector

8

Crònica del món

9

Reportatge Haití: emergir des del no-res

12

Ressons del Sud Eugenio Jover

14

A fons - Informe Per què les malalties dels pobres?

15

Col·laboradors fixos: Elena de la Cueva

Notícies de Mans Unides

23

Col·laboren en aquest número: Marta Carreño May Chaparro Paloma García Ovejero Pablo J. Ginés Yasmina Jimenez Eugenio Jover Miguel Ángel Malavia María Cristina Marazzi Elena Martinicorena Elena Urech

En Primera Persona Elena Martinicorena

27

Coordinadora de redacció: Pilar Seidel

Disseny i Impressió: Advantia Comunicación Gráfica, S.A. Formación, 16 Pol. Ind. Los Olivos 28906 Getafe (Madrid)

Els nostres projectes 28 A India. Control i prevenció en la difusió de la sida A Zàmbia. La ràdio, instrument únic per al desenvolupament Mans Joves

32

Col·laboradors i amics

33

Les nostres recomanacions

34

4 / En la Col·laboració, María Cristina Marazzi, responsable del programa DREAM, de la Comunitat de Sant Egidi, ens parla de la seva amplíssima experiència en la lluita contra la sida a Àfrica.

6 / Seble Balcha, metge de l’hospital de Gambo, a Etiòpia, va ser una de les convidades de Mans Unides per al llançament de la Campanya 53. Vam tenir l’oportunitat de xerrar amb ella sobre la seva tasca i la seva trajectòria vital.

Maquetació: Advantia Comunicación Gráfica, S.A. ISSN: 2174-5684 Dipòsit Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales Barquillo, 38 - 3º. 28004 Madrid Tel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08 www.manosunidas.org info@manosunidas.org

Les opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament el pensament de Mans Unides.

12 / El reportatge d’aquest número recull els testimonis dels periodistes que van viatjar a Haití, a finals de l’any passat, juntament amb la presidenta de Mans Unides, per visitar els projectes que s’hi van posar en marxa després del terratrèmol de 2010.

28

/ En diversos districtes de l’estat de Madhya Pradesh, a l’Índia, l’organització SAATHI, amb el suport de Mans Unides, treballa des de fa anys per la reducció de la propagació de la sida mitjançant formació i conscienciació.

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:58 Página 3

E D I T O R I A L

Davant de “Rio+20”: ara, les persones!

Al juny de 2012 es durà a terme a Rio de Janeiro (Brasil) la pròxima Conferència de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible. Les dues qüestions centrals de la cimera són l’economia ecològica, que vetlla per l’eradicació de la pobresa i per la sostenibilitat, i la creació d’un marc institucional que afavoreixi els dos objectius. No obstant això, “Rio+20” no ha de ser una altra cimera més saturada de declaracions grandiloqüents i bons propòsits.

Fa 20 anys, el primer principi de la Declaració de Rio va proclamar que “els éssers humans constitueixen el centre de les preocupacions relacionades amb el desenvolupament sostenible. Tenen dret a una vida saludable i productiva en harmonia amb la natura”. Això significa que cal considerar la persona com a subjecte en un món d’objectes i d’estadístiques de creixement. I, per això, no podem permetre que els pobres, els malalts, els que per la seva edat no contribueixen econòmicament al sistema, en definitiva, els que són en el marge de la societat, siguin vistos com un obstacle per a un desenvolupament que, tot i anomenar-se sostenible, segueix centrat a aconseguir més beneficis econòmics.

El concepte d’“economia verda”, plantejat com el “nou paradigma del creixement econòmic”, ha servit com a idea comuna generadora de molts esforços i iniciatives per a la preparació de “Rio+20”. Però aquesta idea es quedaria curta si no defenséssim que la vida de cadascú comença i creix amb dos regals fonamentals: el de la família, amb totes les atencions que aquesta pot proporcionar, i el de la terra, amb tots els seus béns.

Així doncs, la necessitat d’adoptar noves mesures i de fomentar millors hàbits, en defensa d’un desenvolupament veritablement sostenible, ha de basar-se, fonamentalment, en la persona com a centre des del qual desenvolupar qualsevol proposta.

Ja hi estan convocats els representants dels governs, de la societat civil i dels organismes internacionals.

Tots som responsables de trobar els camins més adequats, dins del principi de la responsabilitat comuna, però diferenciada.

En aquest sentit, Rio+20 ha de servir per rebutjar, d’un cop, totes les mesures que sacrifiquen el present i el futur dels més pobres, que comercialitzen la seva vida i el seu treball, que atempten contra els seus mitjans de subsistència, robant les seves terres i els seus recursos naturals, sepultant les seves esperances d’un futur millor, en un present de misèria.

La manca de disponibilitat d’aigua potable i d’un sanejament adequat és una de les causes principals de malaltia als països en desenvolupament, especialment a les zones rurals i als barris més pobres de les ciutats, sovint privats d’aigua neta o almenys apta per al consum humà. Els assentaments humans pateixen actualment problemes mediambientals greus, com els relacionats amb recursos d’aigua i energia, les infraestructures i el tractament de rebutjos. És indispensable que tant les polítiques educatives com les sanitàries prevegin les mesures necessàries per garantir l’accés a l’aigua neta. En aquest sentit, fa falta augmentar la inversió, procurar els acords necessaris i unir voluntats, en la utilització de recursos públics i privats, per promoure l’educació i la prevenció de les malalties contagioses.

A Mans Unides, la dignitat de la persona i els seus drets inalienables determinen la nostra preocupació pel desenvolupament sostenible, que està unit als deures que neixen de la relació de l’home amb l’ambient natural. L’ús que fem dels recursos naturals és per a nosaltres una responsabilitat amb els pobres, les generacions futures i tota la humanitat.

Publicació feta en PAPER ECOLÒGIC Lliure de clor

3

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:58 Página 4

COL·L ABORACIÓ

Una teràpia eficaç anima els malalts a sotmetre’s a la prova de detecció del virus i els torna l’esperança.

Mans Unides/Sonsoles Fernández-Iriondo

Amb la prevenció no n’hi ha prou

Lluitar contra la SIDA A ÀFRICA María Cristina Marazzi Nascuda a Roma el 1954, és llicenciada en medicina, en l’especialitat d’higiene i salut pública.

Des de 1983 és professora assistent d’higiene i salut pública de la Universitat La Sapienza, i, des de l’any 2000, professora associada de la mateixa matèria a la Universitat LUMSA,

Mans Unides

totes dues de Roma. A la Universitat LUMSA ha exercit també altres càrrecs: entre 1992 i 2008,

4

va ser presidenta del Consell per a la Llicenciatura en Educador Comunitari; també és membre del Consell de Recerca; i entre 2006 i 2008, va ser directora de la Mestria en Neuropsicologia en l’Edat Evolutiva. Actualment, és responsable del programa DREAM (Drug Resource Enhacement against AIDS) de la Comunitat de Sant Egidi.

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:58 Página 5

COL·L ABORACIÓ

A finals dels noranta, l’epidèmia de sida a Àfrica era una veritable catàstrofe pel nombre de persones infectades, la taxa de mortalitat elevada, sobretot en edat productiva, i la població creixent de nens orfes. En aquests anys la lluita contra la sida a Àfrica se centrava en un model preventiu, basat en campanyes d’educació sanitària: s’insistia, sobretot, en l’ús correcte del preservatiu com a protecció gairebé única en la lluita contra la sida.

Els 22 milions d’infectats a Àfrica són prova del fracàs d’aquest plantejament, que es deu a la manca d’educació en el respecte a la persona i a l’absència d’una teràpia eficaç, aspectes indissociables d’una veritable prevenció. Als països desenvolupats, el VIH/sida va començar a retrocedir quan es va introduir la teràpia antiretroviral d’alta eficàcia. Per què a Àfrica havia de ser diferent? Evidentment, només per motius econòmics equivocats.

Unint prevenció i teràpia La Comunitat de Sant Egidi sempre va considerar que la mera prevenció del contagi no podia salvar els milions d’africans infectats, que quedaven sense cap esperança, i temorosos de la prova de detecció del virus, per l’estigma social que representa una infecció sense remei.

Com a cristians, com a éssers humans, era insuportable la injustícia de saber que hi havia un tractament eficaç al nord del món, inabastable per a Àfrica. Per què no fer que la teràpia HAART estigués al seu abast? Per a això, el 2002 va néixer DREAM, un programa de reforç farmacològic contra la sida i la malnutrició, que actualment segueixen 70.000 malalts de deu països africans i que combina prevenció i teràpia, i fa possible que s’apliquin els més alts estàndards de teràpies i tecnologies del món desenvolupat en un model de sanitat africà.

DREAM reflecteix la manera de pensar de Sant Egidi: el valor de la persona i de tota vida és fonamental i neix de la convicció que, a més de prevenir el contagi, cal salvar la vida dels malalts.

Aquest plantejament cristià motiva el personal, aconsegueix la col·laboració del pacient i de la seva família, i és un testimoni del poder terapèutic de la comunitat cristiana.

Una teràpia eficaç, que aconsegueix una milloria ràpida i estable, anima els malalts a sotmetre’s a la prova de detecció del virus i els torna l’esperança en el futur. La teràpia i l’acompanyament del pacient són un factor decisiu per a l’eficàcia de la prevenció, alhora que transformen la sida de malaltia mortal en crònica.

Binomi mare-fill Avui la comunitat científica internacional està d’acord en el paper preventiu de la teràpia i afirma que, ben aplicada, redueix el virus fins a nivells tan baixos que en fan molt improbable la transmissió. Aplicar-la a partir del cinquè mes d’embaràs redueix, gairebé a zero, la transmissió del virus. Així, s’obtenen resultats extraordinaris: més del 98% dels fills de mares que segueixen la teràpia neixen sans i segueixen sans a l’any de néixer.

L’objectiu d’aquest tractament no és només aconseguir que una mare seropositiva doni a llum un nen sa, sinó garantir la seva pròpia supervivència perquè el nounat no quedi orfe. Mare-nen, cor

de la família africana, han de ser objecte d’una atenció especial.

Donar un futur a aquest continent és treballar al costat de les mares per defensar la vida i un signe d’aquest futur són els vuit mil nens sans nascuts de mares seropositives en el programa DREAM. Gratuïtat, una qüestió de justícia A més a més, cal un plantejament integral del tractament, que tingui en compte la peculiaritat del pacient africà, per la qual cosa es fa necessària la gratuïtat de la teràpia. A qui no té diners per menjar no se li pot demanar que pagui els medicaments. S’imposa la gratuïtat per motius de justícia i perquè el pacient pugui ser tractat sense interrupció. El mateix Benet XVI va expressar el seu desig que el tractament contra la sida fos gratuït.

Les dificultats econòmiques i logístiques per accedir al tractament i als centres sanitaris són l’obstacle fonamental, que cal salvar sobretot a través de la gratuïtat, fins al punt de portar-lo a casa dels pacients. Es proposa un model de “sanitat lleugera” que pot ser una oportunitat per al sistema sanitari africà. Els centres petits i informatitzats permeten la connexió entre si, i amb experts africans i europeus disposats a ajudar. Així s’ha fet amb la telemedicina, que permet utilitzar l’excel·lència clinicodiagnòstica dels països més desenvolupats. La idea no és implantar a Àfrica còpies dolentes d’altres sistemes sanitaris, sinó aconseguir una sanitat més pròxima a la persona.

A qui no té diners per menjar no se li pot demanar que pagui els medicaments. S’imposa la gratuïtat per motius de justícia.

Cal valorar la consolidació de les xarxes comunitàries, la qual cosa és possible a Àfrica per la seva humanitat i la seva capacitat de considerar-se com una comunitat. Es tracta de donar suport i organitzar aquesta actitud profunda, creant una comunitat d’atenció al voltant del pacient i de la seva família.

També s’han de crear vincles forts i motivar les persones perquè superin les dificultats quotidianes. Un exemple d’això és la manca d’aliments. Sovint el pacient africà pateix malnutrició. Per tractar la sida cal trencar el cercle viciós de la malnutrició i la infecció de VIH, facilitant un suplement nutricional.

DREAM ha format a Àfrica més de tres mil professionals: metges, biòlegs i personal sanitari que avui utilitza instrumental especialitzat i aplica teràpies complexes. Tots ells duen a terme un treball insubstituïble per a l’èxit del programa.

Els qui van iniciar aquest programa continuen acompanyant el seu creixement professional i humà, creant una aliança entre europeus i africans que està donant grans resultats. I oferint una resposta a la distància de destins entre el nord i el sud, alhora que es recompon la unitat de la família humana. Com va dir Benet XVI a Camerun, DREAM és «un somni fet realitat».

5

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:58 Página 6

E N T R E V I S T A

La doctora Balcha xerrant amb un dels pacients de l’hospital de Gambo.

Mans Unides/Irene H-Sanjuán

Seble Balcha, metge de l’hospital de Gambo (Etiòpia)

Manos Unidas/lLivia Álvarez

“Des de petita volia millorar la vida dels més pobres”

6

Un trèball dur però que ajuda centenars de persones Aquesta metge etíop va néixer a Negele Borena al sud d’Etiòpia, i, després de fer-hi els estudis de primària, va emigrar a Cuba per estudiar secundària i, després, medicina.

El mes de febrer passat va viatjar a Espanya per aportar la seva experiència de treball en medicina tropical a l’hospital de Gambo, on es va rodar el vídeo que dóna suport a la Campanya 2012 “La salut, dret de tots. Actua!”.

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:58 Página 7

E N T R E V I S T A

Per què Cuba per desenvolupar els teus estudis de secundària?

Ho vas triar tu? Et va costar gaire aprendre l’idioma?

No, no ho vaig triar jo; formava part de l’ajuda que Cuba va brindar en aquell moment als països africans en temes d’educació i vaig tenir l’oportunitat d’anar per aquesta via. Vaig estudiar la secundària a Isla de la Juventud, al costat de l’Havana, on vam arribar molts joves de diversos països africans. En arribar-hi no en sabia gens, d’espanyol, però després d’un curs de sis mesos i gràcies al fet que practicàvem entre nosaltres em va resultar relativament fàcil.

I després de la secundària vas escollir medicina. Per què, va ser vocacional?

Sí, va ser vocacional perquè des de petita volia fer tot el que es pogués per millorar la vida dels més pobres, i aquest era el camí.

Quins records tens d’aquells anys a Cuba?

Jo crec que els millors moments de la meva vida els he passat a Cuba. En aquell moment, com a estudiant de secundària no vaig tenir problemes perquè encara no havia arribat l’època del bloqueig.

Després, ja a la Universitat, al principi dels 90, es va iniciar l’embargament per part dels Estats Units, i hi van canviar moltes coses.

La vida es va tornar una mica més difícil, però, malgrat això, van ser anys molt bons. I em van donar força també per a, un cop acabat el temps del conveni d’estudi, tornar al meu país amb la meva família i ajudar el meu poble, que era la meva intenció originària.

En quines zones d’Etiòpia vas treballar abans d’arribar a Gambo?

Primer a Addis Abbeba, la capital, i després al sud d’Etiòpia, en llocs com Osana, Awasa. I l’últim va ser a Gambo, on vaig anar per casualitat a veure uns amics peruans i on em vaig quedar, perquè em va agradar la seva gent.

En què consisteix la tasca que hi fas des de març de 2008?

Treballo com a metge fent una mica de tot, perquè comptem amb molt poc personal: dos metges generals, un cirurgià i el director de l’hospital, Francisco Reyes.

I coordines també els cursos de medicina tropical, oi?

Sí, cada any ve un grup de metges espanyols per fer un curs d’un mes i aconseguir un diploma de malalties tropicals. A l’hospital se’ls imparteix la teoria, però sobretot, la pràctica, amb casos reals de les malalties tropicals que estudien.

Com és un dia normal per a tu a l’hospital de Gambo?

Els metges hi entrem a dos quarts de nou, i treballem fins a la una del migdia. Tenim una hora i mitja per dinar i, a la tarda, continuem atenent pacients fins a dos quarts de sis o les set. Cada dia veiem situacions de tota mena, els pacients en planta, els acabats d’operar, les dones embarassades, les que ja han donat a llum o aquelles amb trastorn obstètric… És una feina dura perquè tenim molts pacients, ja que a Gambo es paga menys pels tractaments que en altres hospitals nacionals i ve més gent pobra, amb menys recursos econòmics. En certes èpoques de l’any, comptem amb l’ajuda de metges que acudeixen a Gambo durant el seu temps de vacances per treballar a l’hospital, i també vénen estudiants en pràctiques a través de beques de pràctiques. És una benedicció i una gran ajuda.

Recordes algun cas difícil a què t’hagis hagut d’enfrontar?

Molts. Des de pacients que vénen i que estan molt malament però que no poden pagar els serveis, fins a pacients que quan vénen ja estan en un estadi molt avançat de la malaltia i no s’hi pot fer res, o aquells que saps que necessiten sang urgentment i no en tens… molts i molt durs.

La teva família no viu amb tu a Gambo. Com porten ells aquesta situació?

Jo visc al costat de l’hospital, però el meu marit i els meus fills són a uns 70 quilòmetres. Quan tenim voluntaris acostumo a anar a casa un cop per setmana. Si no, només ho faig cada dotze dies, perquè com que només som dos metges, ens hem de repartir la feina i les guàrdies. De vegades vénen a veure’m a mi, però és també difícil per a ells, perquè tenen escola i el meu marit, la seva feina.

De les tres malalties principals en què se centra la Campanya de Mans Unides el 2012, la sida, la malària, i la tuberculosi, quina és la que té més impacte a Etiòpia?

Primer, la tuberculosi i, després, la malària. Malgrat que totes tenen un protocol nacional d’actuació molt ben establert, des de les zones rurals fins a les ciutats.

Quin missatge t’agradaria deixar després del teu pas per Espanya?

M’agradaria deixar consciència de moltes coses, però sobretot, que entenguin la nostra situació, les malalties a què s’enfronta la població a Etiòpia i la necessitat que tenim de més recursos sanitaris, de medicaments i de recerca. També m’agradaria que sabessin que valorem molt el seu suport, el de totes les persones que d’una manera o una altra col·laboren que l’hospital de Gambo pugui seguir endavant.

Pilar Seidel Dep. de Comunicació

Conscienciar i educar per aconseguir canvis culturals Seble Balcha ens feia veure, durant la seva visita a Espanya com a convidada de la Campanya 53 de Mans Unides, la terrible situació a què s’enfronta com a metge, ja que no disposa d’un banc de sang a l’hospital.

Aquesta és una Mans Unides/Irene H-Sanjuán conseqüència derivada de la falta de tradició i de les pors que envolten la pràctica de donar sang al país: “És terrible per a nosaltres; no poden comprendre que a ells no els passarà res dolent i que poden salvar la vida a una altra persona. No entenen on va la sang que se’ls extreu i, com que no és en la seva cultura, no senten la necessitat de fer-ho. Per això és molt important fer xerrades de conscienciació, sensibilitzar les persones sobre la importància de donar… per poder arribar un dia a tenir un banc de sang en cada hospital”.

7

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:58 Página 8

LA VEU DEL LECTOR Cartes a: Serveis Centrals. Dep. de Comunicació, o per correu electrònic a: comunicacion@manosunidas.org

EDUCACIÓ PER A L’ÈTNIA Q’ET’CHÍE

RESPOSTA A LA CARTA DE LA GERMANA AGNES KHATI

Em dirigeixo a vostès per agrair-los, un cop més, en nom propi, i en el de la Fraternidad Misionera Nuestra Señora de la Asunción, el suport i la col·laboració de Mans Unides en el projecte d’ampliació d’espais docents per als indígenes Q’et’chies i en altres projectes de promoció social que la Fraternitat Missionera esmentada ha dut a terme a Guatemala. L’ajuda de Mans Unides ha estat fonamental per a la posada en marxa d’aquests projectes. En relació amb el Centre educatiu Kateri, em complau comunicar-los que en l’encara poc temps que porta funcionant, s’ha guanyat l’admiració i l’estimació del poble, en particular dels indígenes Q’et’chies. Alguns dels nois d’aquesta ètnia han pogut prosseguir estudis superiors i estan sent promotors i exemple per superar certs atavismes culturals i socials de la seva pròpia ètnia.

Amb molt d’afecte,

Volia transmetre-li la meva satisfacció en veure la gran tasca que desenvolupen gràcies a les nostres petites aportacions com a col·laboradors des de fa anys amb Mans Unides. Veient aquest hospital, qualsevol esforç val la pena.

Les meves felicitacions pel nou butlletí sobre la salut. No pot ser més gràfic i directe. Tant de bo aquesta nova injecció doni vitalitat al nou projecte i sigui tot un repte d’esperança per a aquest nou camí.

La salut sí que és un bé preat i un dret per a tots. Ningú és menys que ningú i no podem quedar-nos indiferents davant de les injustícies i hem de sumar-nos a les millores de tot ésser humà quan el futur i la vida s’encrueleix amb ells; així, un petit raig de llum els il·lumini un futur més digne. Gràcies pels seus esforços en la lluita diària de la desigualtat i pels sempre tendres somriures en les fotos dels nens. Ells ens transmeten alegria de viure.

+Luis Gutiérrez Bisbe emèrit de Segovia (Guatemala)

Cati Suárez (correu electrónic)

Mans Unides/Montse Pantoja

CORS BATEGANT A L’UNÍSON Totes les vostres campanyes són importants. Diguem que és com el bon samarità, però no sols amb una persona ferida sinó amb milions d’elles. La vostra compassió cap a aquests éssers humans que passen tantes calamitats de tota mena fa meravellosa i santa la vostra feina. El vostre excel·lent cartell em suggereix que atalaieu diversos països i amb aquest estetoscopi interior verifiqueu una auscultació dels problemes que té cadascú, per obrar en conseqüència; però cal que les nostres mans s’uneixin a les vostres amb tots els cors bategant a l’uníson. La vostra feina és també la nostra.

El missatge fonamental per a mi després de llegir la vostra revista és que la Llei de Déu indica que totes les persones tinguin prou per viure dignament; però el món és ple d’esperits immunds com l’egoisme, el desig de poder, la corrupció, les injustícies, les guerres, etc. Déu ens parla avui amb els esdeveniments i problemes que ens toca viure. Ell ens ajuda; però al final som nosaltres els que hem d’actuar. El Ressuscitat va dir: “Si vosaltres no sou els meus testimonis, si la vostra vida no dóna testimoni de mi, és com si jo no hagués ressuscitat”. Ànim!

Joaquin Arias Quiñones (correu electrónic)

ESTÀS CONNECTAT A LES NOVES TECNOLOGIES? ET MOUS PER INTERNET COM PEIX A L’AIGUA? Doncs recorda que a www.manosunidas.org pots descarregar-te la nostra REVISTA en format PDF. També pots rebre el nostre BUTLLETÍ ELECTRÒNIC periòdicament, o demanar que l’enviem a un amic. Entra a www.manosunidas.org i accedeix a la secció d’“Actualidad”.

8

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:58 Página 9

C R Ò NI C A

D E L

M Ó N

Diverses agències d’ajuda humanitària de Nacions Unides van denunciar a finals del mes de febrer passat que la meitat de la població de Sudan del Sud, uns quatre milions de persones, s’enfronta a una greu crisi alimentària a causa dels enfrontaments a la frontera entre les comunitats del nou país, i al flux de sudsudanesos procedents de Sudan.

Sudan del Sud va proclamar la seva independència al juliol de 2011, després de dur a terme un referèndum en què el 99% dels sudsudanesos van votar a favor de la separació. La convocatòria del plebiscit va ser una de les condicions de l’acord de pau signat entre Khartum i Juba que va posar fi a 50 anys de guerra civil.

El Programa Mundial d’Aliments (PAM) i l’Organització de l’ONU per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) van assenyalar en un comunicat que almenys la meitat dels nou milions d’habitants del nou país podrien patir fam. El nombre de persones que podria enfrontar-se a una situació de desnutrició aguda podria ser d’un milió de persones. “Si els conflictes continuen, la gent es veurà obligada a desplaçar-se i el preu dels aliments continuarà creixent, per la qual cosa el nombre de persones que pateixen fam es podria doblar.

Aquesta és una crisi creixent que el món no es pot permetre ignorar”, van assenyalar.

Mans Unides/Javier Mármol

Alerta a Sudan del Sud

Els combats entre l’Exèrcit i els rebels van començar el mes de gener passat.

Les conseqüències dels combats a Mali Segons les xifres ofertes al començament del mes de març per l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), prop de 80.000 persones han abandonat Mali per buscar refugi als països limítrofs després d’esclatar els combats entre l’Exèrcit de Mali i els rebels tuareg al nord del país.

Segons va explicar Andrej Mahecic, portaveu d’ACNUR, els refugiats han relatat al personal de l’agència sobre el terreny que han hagut d’abandonar les seves llars per temor a veure’s atrapats en els combats entre l’Exèrcit i el Moviment Nacional d’Alliberament Azawad (MNLA), que van començar a mitjan del mes de gener passat.

Segons les estimacions, actualment hi ha uns 31.000 refugiats de Mali en territori de Mauritània, més de 19.000 a Burkina Faso, i una xifra sense determinar a Níger, on les arribades sembla que han disminuït.

En aquestes zones, a més, s’està experimentant una greu sequera que ha provocat falta d’aigua i aliments.

A això cal sumar el nombre de desplaçats a l’interior del país, uns 81.000, d’acord amb les dades ofertes pel Govern i les organitzacions humanitàries que operen al nord.

Segons va assenyalar Mahecic, l’ACNUR ja ha començat a registrar els refugiats en els tres països d’acollida a fi d’avaluar i atendre millor les seves necessitats i espera completar el procés de registre en les pròximes setmanes.

Al tancament d’aquesta edició ens arribaven notícies d’una rebel·lió militar al país. La situació pot desembocar en canvis importants. Per conèixer-ne les últimes informacions consulta la nostra pàgina web: www.manosunidas.org

Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

Haití paràlisi política?

El 24 de febrer passat, el representant especial de l’ONU a Haití, Mariano Fernández Amunategui, va acollir amb optimisme els últims avanços aprovats per desenvolupar un Estat de dret a Haití, encara que va mostrar la seva preocupació per la paràlisi institucional que afecta l’Executiu, el Parlament i la Presidència, més de dos anys després del terratrèmol que va assolar el país caribeny. Fernández Amunategui va instar les autoritats

haitianes a avançar amb els elements prioritaris que poden permetre més estabilitat política, com l’aprovació del pressupost i l’organització de les eleccions locals i el Senat, que cal fer enguany. No obstant això, va mostrar la seva preocupació per la crisi per què passa la classe política i va criticar l’intent de crear un nou cos de seguretat amb exmembres de les Forces Armades.

9

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:58 Página 10

C RÒNI C A

DEL

Por cristiana a Nigèria A Nigèria no corren bons temps per a les comunitats cristianes. Des de la ciutat de Jos, reiteradament castigada per la violència, asseguren a Mans Unides que, des de fa ja molts anys, és molt difícil sentir-se segur a Nigèria: “Els temps són molt impredictibles, tant cristians com musulmans viuen en la por a allò desconegut, especialment a Jos”. Al tancament d’aquesta edició un nou atac a un centre religiós alterava la convivència a Jos. “Estem fora de perill per ara. El bon Senyor ens protegeix”, assegurava una comunitat religiosa hores després.

Dotze estats de Nigèria van començar una aplicació estricta de la llei xaria l’any 2000, la qual cosa ha sotmès la població, principalment els cristians, a onades de violència sectària que han deixat ja milers de morts. Cada celebració islàmica o cristiana es duia a terme amb por i es donaven casos d’assassinats aïllats en algunes parts de la ciutat.

“Realment és una situació molt trista -lamenten-. Cada diumenge, una no està segura de si la nostra pròpia església és un objectiu, especialment en tenir tants nens sota la meva atenció. (…)

Els nens estan bé i molts d’ells ni tan sols coneixen el perill, ja que l’atac va ocórrer a certa distància de la nostra escola”.

MÓ N

Les dones tenen un accés escàs a l’economia i la presa de decisions

Social Watch publica el seu informe anual sobre la desigualtat entre homes i dones Els avanços cap a l’equitat en l’educació de les dones d’arreu del món encara són lluny d’assegurar-les la part que els correspon de l’economia o el poder polític.

Aquesta conclusió sorgeix de les xifres actualitzades de l’índex d’equitat de gènere (IEG) de 2012, publicat per Social Watch en vigílies del Dia Internacional de la Dona, el 8 de març passat. Aquest índex, que Social Watch prepara cada any, mesura la bretxa entre homes i dones en educació, activitat econòmica i apoderament polític. Consisteix en una mitjana de les desigualtats en les tres dimensions. En matèria d’alfabetització, estudia la bretxa de gènere en la matrícula en tots els nivells de l’ensenyament; la participació econòmica calcula les bretxes dels ingressos i l’ocupació; i l’apoderament me-

sura les bretxes en les ocupacions altament qualificades, els càrrecs parlamentaris i les cúpules empresarials.

La participació de la dona en la força laboral és apreciablement menor que la dels homes. Tenen sous considerablement menors pel mateix tipus de feina, i un percentatge més alt de les dones treballa en feines vulnerables o irregulars. Però el més destacat que mostra l’índex és que els èxits inferiors de les dones en participació econòmica i apoderament es repeteixen en cadascun dels 154 països estudiats per preparar l’índex 2012.

Social Watch mesura la bretxa entre dones i homes, no el seu benestar. Mitjançant aquest procediment, l’IEG 2012 també demostra que tots els països poden reduir

Nigèria: també pobresa i corrupció

Mans Unides

Malgrat el creixement a l’alça de l’economia nacional, la segona més potent d’Àfrica, a Nigèria la pobresa continua augmentant, i ja gairebé cent milions de persones viuen amb menys d’un dòlar al dia. La proporció de nigerians en aquesta situació va augmentar fins al 60,9% el 2010, enfront del 54,7% del 2004. El productor principal de petroli del continent africà compta, a més a més, amb un altre factor agreujant: la corrupció. La seva classe política s’ha dedicat, durant anys, a lucrar-se amb l’explotació del cru. Davant

10

d’aquesta situació, desenes de milers de nigerians van estar manifestant-se als carrers durant més d’una setmana el gener passat contra la decisió governamental d’eliminar les subvencions al combustible. Aquesta protesta va evolucionar i va acabar comprenent també la corrupció i la mala gestió de l’Administració Pública.

Afortunadament, el president de Nigèria, G. Jonathan, va reaccionar creant diversos comitès, i l’empresa petroliera pública NNPC actualment està fent una auditoria.

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:58 Página 11

C R Ò NI C A

D E L

M Ó N

Breus

Mans Unides/ Adela González

▲ Segons una investigació duta a terme en 133 poblats de Bangla Desh i en l’àrea rural de la providència de Sindh, al Pakistan, i publicada a The Lancet, la neteja del cordó umbilical amb clorhexidina redueix el nombre d’infeccions i mortalitat neonatal fins en un 38%, enfront dels resultats aconseguits amb altres tractaments.

La dona segueix sent subjecte de desigualtats a molts països del món.

la disparitat de gènere si apliquen polítiques adequades, sense importar els nivells d’ingressos. Països com ara Mongòlia, Rwanda, Filipines i Nicaragua han aconseguit un alt grau d’equitat de gènere, tot i que moltes dones i homes viuen en la pobresa. En canvi, països amb ingressos alts, com ara Japó, Turquia i Aràbia Saudita presenten grans bretxes entre homes i dones.

Els cinc nivells segons els quals l’índex mesura la bretxa de gènere són: crític, molt baix, baix, mitjà i acceptable. Cap país del món ha arribat als 90 punts o més, la qual cosa significa que per ara cap país ha aconseguit el nivell acceptable.

En estudiar la bretxa de gènere per regions, l’índex troba que Europa i Amèrica del Nord encapçalen la llista.

Tanmateix, l’índex destaca que no tots

els països europeus aconsegueixen els mateixos avanços per tancar la bretxa de gènere. Per exemple, Albània i Turquia estan per sota de la mitjana mundial. Àsia Oriental i el Pacífic, Amèrica Llatina i el Carib, i Àsia Central també són en la categoria baixa. Àfrica Subsahariana i l’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica són en la categoria molt baixa, i per sota de la mitjana mundial, mentre que Àsia Meridional tanca la llista en la categoria de crític. Els cinc països del món en la pitjor situació són la República del Congo, Níger, Txad, Iemen i Afganistan.

Social Watch es troba en totes les regions del món, i lluita per l’eradicació de la pobresa i les seves causes, l’eliminació de totes les formes de discriminació i racisme, i per garantir una distribució equitativa de la riquesa i la realització dels drets humans.

▲ Brasil ha aprovat una nova reforma del Codi Forestal amb l’objectiu d’augmentar l’extensió de terreny no protegida, que serviria ara per a l’explotació agropecuària i fustera.

Aquesta reforma redueix del 80 al 50% l’extensió protegida de la regió amazònica. ▲ Un dels conflictes més emblemàtics en la lluita per les terres indígenes d’Argentina va arribar el mes de març passat a la Cort Suprema d’aquell país.

El Govern de la província de Formosa vol construir una seu universitària en 600 hectàrees que els indígenes de la tribu dels tobas qom reivindiquen com a pròpies. Tot i que els indígenes, que representen l’1% dels 40 milions d’argentins, sempre han estat escoltats, aquesta vegada ha calgut la mediació directa de la justícia, que haurà de deliberar sobre com soluciona aquest conflicte. ▲ L’ONU ha declarat el 2014 com l’Any Internacional de l’Agricultura Familiar, una oportunitat de desenvolupament per a les dones i els homes que viuen de la terra arreu del món, i que en fan el seu mètode de subsistència.

Alernet Reuters Antony Njuguna

Una sentència exemplar La Cort Penal Internacional de l’Haia va declarar culpable de reclutar nens soldat Thomas Lubanga, exlíder de la Unió de Patriotes Congolesa (UPC) per uns fets ocorreguts entre 2002 i 2003. És la primera condemna de la seva classe en la història de la justícia internacional, que considera un crim de guerra l’ús de menors de 15 anys en conflictes armats.

A Thomas Lubanga, de 51 anys, llicenciat en psicologia i pare de set fills, la fiscalia

de la Cort l’acusava de crims de guerra per forçar menors a lluitar. Els jutges establiran en les pròximes setmanes la durada de la pena que li serà imposada.

Nacions Unides calcula que més de 300.000 nens lluiten en diversos exèrcits i milícies arreu del món.

Només a la Rep. Dem. del Congo, se’n van comptabilitzar uns 30.000 durant la guerra civil que va esclatar entre 1998 i 2003.

11

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:58 Página 12

R E P O R T A T G E

El grup de periodistes que va viatjar a Haití, amb la presidenta de Mans Unides, visitant el projecte dels Restavek.

Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

Viatge amb mitjans de comunicació

Haití: emergir des del no-res A finals del 2011, un grup de periodistes viatjava a Haití, acompanyats per la presidenta de l’organització, per visitar-hi els projectes de desenvolupament i les accions posades en marxa després del terratrèmol que va assolar el país al gener de 2010, gràcies al suport de Mans Unides.

PER QUÈ HAITÍ?

Perquè és un país marcat pel patiment. Perquè Mans Unides em va convidar a conèixer una realitat difícil, dura. Molt dura. Perquè ser testimoni del dolor del proïsme sempre commou i convida a l’acció. Perquè els ulls de l’Eznel, un nen de 9 anys, mereixen

12

descarregar-se de tristesa. Perquè el poble haitià ja tenia l’ànima esquerdada el 12 de gener quan va tremolar la terra. Perquè les ferides internes no es curen amb tiretes, i les externes han deixat un país mutilat. Perquè l’esperança s’obre pas amb prou feines entre el caos infatigable de la pobresa. Perquè, gràcies a Mans Unides, hi ha braços treballant per alleujar el rastre profund de les fuetades de la misèria. Perquè aquest poble pot donar-nos unes lliçons inoblidables de resistència, de fortalesa. Perquè és un país que no deixa indiferent a ningú. Perquè, malgrat que vaig abandonar Haití doblegada per l’experiència, sóc conscient dels matisos que se m’escorren entre les imatges i les paraules. Perquè qualsevol esforç per ajudar l’altre sempre val la pena. Per tot això, avui més que mai, faig meva la crida de Forges: “Però no t’oblidis d’Haití”.

Yasmina Jimenez / Elmundo.es

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:58 Página 13

R E P O R T A T G E HAITÍ, EL PAÍS DE L’ESPERANÇA

EL SOMRIURE D’HAITÍ

A Haití es produeixen cada dia “miracles” protagonitzats per persones que sí que creuen en els qui avui són febles però que estan cridats a ser el futur. Persones com en Fredy, sacerdot paül, que va arribar després del terratrèmol a un campament de refugiats (dels cents que encara hi ha avui) i va aixecar-hi una capella.

Una església, composta per lones, pals i uralita, on, a més d’haver creat una autèntica comunitat de l’esperança en la missa dominical, desenes de nens aprenen a la seva escola la resta de la setmana. Nens com en Jerry, a qui, després de perdre el braç en el terratrèmol, assenyalat pel vodú com un “castigat per Déu”, els seus propis pares van fer fora de casa .

També el van expulsar de l’escola. Fins que va topar amb les Dominiques de la Presentació i elles sí que el van acollir al seu col·legi, la missió del qual és alhora curar i educar (compten amb un hospital i una escola). Un dia va arribar-hi ell. Abatut, no podia moure’s i el seu rostre era el més trist. Ni tan sols li havien deixat un nom. Un parell de dies amb aquestes dones li van tornar el moviment i, diuen, fins i tot el somriure. “Batejat” per elles com Carlos (per celebrar-se aquell dia Sant Carles Borromeo), des de llavors té una oportunitat. I és que a Haití hi ha moltes Mans Unides que regalen esperança.

On són les ajudes internacionals? On les inversions milionàries que tots van prometre després del terratrèmol? És difícil no fer-se aquestes preguntes mentre passeges per alguns dels carrers de Port-au-Prince intentant esquivar els milers de tones d’escombraries o els enderrocs que encara hi ha sense recollir.

No obstant això, els que hem tingut la sort de poder viatjar fins a aquesta zona de la Hispaniola, sabem, perquè hem pogut comprovar-ho in situ, que, tot i que lentament, s’hi estan fent coses, desenvolupant projectes. Allunyats sens dubte de totes aquestes grans pretensions de governs propis i estranys i que marquen terminis que mai arribaran a complir-se, insisteixo: hi ha qui està complint metes a Haití.

El Pare Freddy, amb la seva església menjador escola enmig d’un camp de desplaçats, un grup de dones haitianes que preparen àpats i activitats per treure fons i així poder ajudar a qui menys té o la religiosa Isa Sola, que amb la seva tenacitat ha estat capaç d’aixecar un centre de recuperació per a amputats.

Ja sé que sembla poc al costat d’aquestes grans paraules i promeses. Però tot això és real i hi ha moltes persones col·laboranthi, gent de l’illa i de molts altres indrets del món que es donen la mà per intentar aconseguir una realitat millor per a aquest poble que tant ha patit. I gràcies a aquest esforç que converteix en realitat els somnis és possible també compartir el somriure d’Haití. Un somriure que cada dia em fa pensar que un món més just és possible.

Miguel Ángel Malavia / Vida Nueva

HAITÍ, O COM TOCAR EL CEL AMB LES MANS BRUTES

May Chaparro / Radio Palencia-Cadena Ser (fins nov. de 2011)

En Jerry no té encara quatre anys. I ja li falta un braç. El va perdre al terratrèmol. Abans, molt abans, havia perdut els seus pares.

I després, poc després, va perdre tota la resta: el van expulsar del col·legi per lesionat. En Carlos no té ni edat ni nom. És una despulla paralítica, autista, bavós, abandonat a la seva sort. No controla els músculs, no parla, amb prou feines obre els ulls. Però, oh sorpresa, reacciona davant les abraçades. En menys de 24 hores ja camina sol i gairebé somriu. La Suleika no es recorda dels seus pares. Un cop, a les muntanyes, eren pobres i vivien plegats. Però ara, a la ciutat, només té germans postissos a qui servir. I dos adults mísers que l’esclavitzen. És una “restavek” (nens en domesticitat).

Ella aviat farà 8 anys.

Haití pot ser insuportable. El bo és que Déu ho sap. Per això permet que on neixen en Jerry, en Carlos, la Suleika i altres dos milions de nens miserables, abundi també la gràcia dels missioners, els voluntaris, els bons.

Perquè en Jerry avui és un nen feliç, que t’abraça amb tal tendresa que no detectes que és manc. El va salvar la germana Gloria.

A ell, i altres 600 nens del seu nou col·legi, que mengen diàriament el que es cuina als peus d’un arbre, en els fogons més llustrosos de l’illa. I en Carlos té nom gràcies a elles: a les monges que se’l van trobar a la porta del seu centre per a desnodrits a manera de paquet anònim, a les fisioterapeutes en pràctiques que el van acariciar fins que va ressuscitar el nadó que hi havia dins el parrac. La Suleika encara ha de matinar i trasnuitar, netejar i carregar els trastos de la seva família adoptiva. Però cada tarda, de 5 a 7, estudia feliç a la llar del Pare Miguel.

Si ells no se n’han cansat, si la Providència no falla, és que passa alguna cosa. I jo ho he vist.

És cert que a Haití hi ha molta pobresa i, pitjor encara, molta inseguretat. Però el que més em va impressionar va ser la creativitat de l’Església haitiana. Com a periodista especialitzat en religió, em vaig interessar per l’espiritualitat dels haitians. Els camils, per exemple, acullen nens amb deformitats, als quals han abandonat les seves famílies per considerar-los “maleïts” o “endimoniats”.

L’escola augmenta la fe i la raó, i els haitians en són avui molt conscients: apareixen escoletes pertot arreu, a la muntanya i la selva més remota pots veure files d’escolars amb uniformes de colors.

L’Església s’ha bolcat en aquestes escoles, els rectors rurals es desviuen per aconseguir mestres i instal·lacions, i ha estat el clero el que ha potenciat, a més a més, l’organització dels laics en comitès i associacions. Un sacerdot animador de moltes iniciatives comunitàries em refutava el mite del “vodú” com a “promotor de la dona”, amb el seu “clero” femení. “El vodú és superstició o espiritisme, ignorància i no promou res”, em deia. “Organitza el vodú associacions femenines agràries, o sindicats, o gremis, o cooperatives de dones? No, no fa res d’això”. Qui em deia això, sacerdot bolcat en l’acció social i solidària, no era per a res un materialista escèptic. Home jove i format, amant de la música cristiana moderna, amb empenta missionera i capacitat de delegar, em va resumir així la seva visió: “L’Església està per a un alliberament integral de l’home, per alliberar-lo del Maligne, i també de la por, de la pobresa i de la ignorància”. Hi ha gent molt vàlida a Haití, entre el clero i el laïcat, que sumen acció i oració, i Mans Unides fa molt bé a recolzar-s’hi.

Paloma Gª Ovejero / Cope

Pablo J. Ginés / La Razón

ENTRE EL VODÚ I L’ALLIBERAMENT INTEGRAL

13

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:58 Página 14

RESSONS DEL SUD

Somnis impossibles fets realitat Pare Blanc i missioner a Àfrica, va néixer a Valladolid el 1945.

Va ser ordenat sacerdot el 1970, sent el seu primer destí com a missioner el que fora l’Alto Volta, on va romandre 25 anys a la diòcesi de Nuna Dedugú. Després de tornar a Espanya, va ser enviat un altre cop a Àfrica el 1996, on és, des de 1986, Burkina Faso, i on du a terme la seva tasca des de llavors, amb població de majoria musulmana.

S

Ens afligeix la situació a Espanya, amb les retallades. És com aquí: tots els dies ens tallen la llum. I l’aigua.

Una amiga d’Espanya em va preguntar, prenent-me el pèl, si havia menjat llagostins per Nadal. Doncs no llagostins, sinó llagostes que són com el saltamartí i es mengen fregides. Quan van arribar volant, tothom va sortir a caçar-les i me’n van oferir. Els homes continuen anant amb bici. Això sí, hi ha moltes motos. I les dones, la majoria a peu per anar al mercat, amb el nadó a sobre, a 4 quilòmetres… En canvi, les comunicacions són més fàcils i molts joves tenen mòbil. Però seguim amb les mateixes pistes de terra, plenes de clots i cal anar a poc a poc.

Ens afligeix la situació a Espanya, amb les retallades. És com aquí: tots els dies ens tallen la llum, al migdia i a mitjanit, si no, la màquina s’escalfa. I l’aigua. Han posat uns dipòsits al poble, però a partir de les 10 del matí l’aigua s’exhaureix i les dones han de tornar a casa amb els bidons buits, a esperar que torni l’aigua quan sigui.

14

Quan vaig arribar a l’Alto Volta fa 40 anys, només m’ocupava de la catequesi i d’anar pels pobles per aprendre la llengua. Hi arribava al vespre, sopava a casa del catequista el tradicional plat de mill, amb salsa d’herbes i després, la tertúlia. L’endemà al matí, missa per a tots els cristians i catecúmens. Seguim amb aquest bonic programa. Només que ara passem menys la nit als pobles i tenim moltes més reunions.

Un dia, un regidor de Valladolid em va animar a demanar una subvenció per al desenvolupament. Vaig descobrir que era possible actuar davant de tanta carència. Però l’ajuda oficial és complicada i molts cops no et donen res. O sigui, que descobrir Mans Unides per a mi va ser veure el cel obert. Amb Mans Unides els seus impossibles han estat realitat per a bé dels més pobres: un poble sense aigua té un minipantà; hi ha ni més ni menys que un Col·legi Joan Pau II a la parròquia on sóc; i una escola en construcció en un poble perdut, perquè els nens aprenen a llegir sota un cobert de palles…

I molt més! La gent de per aquí ho veu i nombrosos són els que desitgen conèixer Mans Unides i em demanen alguna cosa per al seu poble. Com dir-los que teniu un pressupost limitat? Que a Europa hi ha retallades? És veritat que una escola és una despesa inútil que cal retallar? No, això mai, gràcies a Mans Unides i a vosaltres!

Mans Unides/Fernando Castillo

egur que el Sud us sembla llunyà, un món on fa molta calor... És veritat, però no sempre. Els dies passats hem tingut fred i una tremenda boirina polsegosa, vinguts del Sàhara. Els freds intensos patits a Europa es repercuteixen a l’Àfrica subsahariana amb els vents del desert. Sí, l’atmosfera terrestre és una de sola i tots respirem el mateix aire. Aquí, a Burkina Faso, les coses van canviant a poc a poc. La gent continua vivint del camp, la collita depèn de les escasses pluges i als pobles falten els al·licients de la vida moderna, però feliçment en tenen d’altres, de la seva cultura comunitària i dels nombrosos nens en les famílies.

Com que a moltes se’ls està acabant el mill, la gent marxa a buscar or a la muntanya, sí, or. Però a banda d’algú amb sort, la majoria en torna amb les bosses buides…

Mans Unides/Javier Mármol

Eugenio Jover

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:59 Página 15

I N F O R M E

Per què les malalties dels pobres?

La manca d’atenció mèdica provoca un greu deteriorament de la salut dels pobles que la pateixen.

La qüestió de la salut ha de ser abordada considerant tots els factors que, directament o indirectament, hi influeixen. Així, el grau de satisfacció de les necessitats més elementals: alimentació, aigua, salubritat, condicions mediambientals, entre d’altres, són factors que generen fam, pobresa, violència, falta d’atenció mèdica, és a dir, que provoquen un greu deteriorament de la salut en els pobles que les pateixen.

D’altra banda, la lluita contra una malaltia o contra una circumstància especialment greu -com una epidèmia causada per una catàstrofe natural-, pot donar fruits a curt o mitjà termini, però si no es modifiquen les condicions estructurals del país que la pateix, abans o després aquest país tornarà a experimentar un retrocés.

De fet, els problemes de salut dels països empobrits solen estar estretament relacionats amb situacions polítiques, socials i econòmiques precàries, inestables, injustes… A més a més, en molts casos, a això se sumen les conseqüències de la guerra, de la violència o de catàstrofes naturals.

L’alimentació deficient és un dels problemes que afecten greument la salut i té, a més a més, una doble cara que és dramàtica.

Als països desenvolupats es tradueix en problemes d’obesitat i en tot el que en deriva: hipertensió, colesterol, diabetis, artrosi, problemes circulatoris, respiratoris, digestius, cardíacs... I als països empobrits, en fam i desnutrició.

En un altre ordre de coses, en l’àmbit crucial de la recerca mè-

Mans Unides/Javier Mármol

dica hi ha la paradoxa que el 90% dels recursos es destinen a intentar resoldre un 10% dels problemes de salut del planeta i viceversa: el 90% de les patologies són ateses només pel 10% dels mitjans disponibles.

Les dades exposades dibuixen, a grans trets, les múltiples cares de la desigualtat, que condiciona l’atenció que reben els malalts en cadascuna de les parts del món. És un escàndol i un motiu greu d’inseguretat per a tots que hi hagi “malalties dels pobres” i “malalties dels rics”, com si visquéssim en dos mons diferents.

Si els països desenvolupats reaccionessin davant d’aquesta situació comprometent-se amb valentia i generositat per combatrela, les anomenades malalties dels pobres, les que oblida el món desenvolupat, probablement s’anirien vencent o ja no existirien.

MALALTIES DEL MÓN DESENVOLUPAT I DEL MÓN EMPOBRIT ■ MALALTIES DEL MÓN DESENVOLUPAT És evident que el desenvolupament socioeconòmic ha comportat millores considerables en la salut de les poblacions on ha tingut lloc. N’és prova, per exemple, l’esperança de vida dels països desenvolupats, comparada amb la dels que no ho estan. Tanmateix, als països desenvolupats estan tenint lloc canvis molt ràpids que multipliquen els riscos per a la salut. La majoria d’aquests canvis els provoca l’actual model de desenvolupament i la necessitat de mantenir uns nivells de producció i de consum molt alts.

15

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:59 Página 16

I N F O R M E Però és encara més preocupant que la investigació i la indústria mèdica o farmacèutica consideri aquestes malalties fora del mercat, encara que sempre que s’han investigat ha estat amb èxit. Davant d’aquesta situació, cal insistir en el fet que facilitar unes condicions de vida saludables forma part del dret a la vida, que és inherent a l’ésser humà, sigui quina sigui la seva situació social, nacionalitat o lloc de residència.

La propagació d’aquestes malalties, i la seva capacitat per causar danys, fins i tot la mort prematura, depèn en gran manera de les condicions bàsiques de nutrició i de salubritat de les persones, que són molt dependents de factors mediambientals. Però són també determinants les possibilitats d’accés a l’educació i als serveis sanitaris. Aturem-nos a analitzar breument aquests factors.

FACTORS CAUSANTS Factors mediambientals El reescalfament atmosfèric per la gran acumulació de CO2 pot produir un augment del nivell del mar, amb pèrdua de superfície conreadissa, dificultat per a l’accés a la pesca, font principal de proteïnes en moltes comunitats empobrides. També produeix un augment de la desforestació en intentar satisfer les demandes de fusta i paper, fet que provoca alteracions meteorològiques i la sequera consegüent que la pèrdua de massa arbòria produeix.

Per la contaminació de l’aigua augmenten el nombre d’infeccions gastrointestinals de transmissió hídrica (diarrees per rotavirus, còlera, hepatitis i esquistosomiasi).

Els habitants dels països pobres cremen fem, llenya i residus de collites com a fonts d’energia. En cremar aquest tipus de combustible, s’omplen les cases de fum que conté centenars de substàncies tòxiques, amb la qual cosa augmenta la vulnerabilitat a les malalties respiratòries.

En moltes ciutats dels països en desenvolupament no es recull una gran part de les escombraries domèstiques. En barrejar-se amb els excrements, que no poden ser tractats adequadament, ja que no hi ha una xarxa de sanejament adequada, s’afavoreix un augment dels vectors que incrementen la propagació d’algunes malalties infectocontagioses com el dengue, la febre groga o la malària.

Mans Unides/Sara Rodríguez Argüelles

●

L’accés als serveis sanitaris és determinant per evitar la propagació de les malalties i la seva capacitat per causar danys.

És fàcil comprovar com un estil de vida basat en el consumisme i en la màxima productivitat a tota costa té indubtables conseqüències en la salut. Aquesta vida imposa determinats ritmes vitals, que afecten facetes fonamentals de la persona, com ara la seva alimentació, la manera de treballar, el mode de gaudir del temps lliure, etc., tots aquests aspectes relacionats amb els canvis demogràfics que estan tenint lloc en les societats desenvolupades i amb les causes de malaltia i de mortalitat més freqüents.

D’aquesta manera, als països desenvolupats, assistim a un augment de malalties característiques relacionades amb l’estil de vida d’aquests països. Ens referim a malalties com les cardiovasculars, hipertensió, diabetis, trastorns mentals i processos cancerígens.

■ MALALTIES DELS PAÏSOS EMPOBRITS Mentre que les malalties cardiovasculars són la causa principal de mortalitat en el món desenvolupat, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), als països empobrits, són les malalties infeccioses, les parasitàries, i les diarreiques, les que més mortalitat causen. Precisament, el baix nivell de desenvolupament, la pobresa, la falta d’educació i l’absència de polítiques sanitàries equitatives són la causa de l’augment d’aquestes malalties i, alhora, aquestes malalties incrementen les dificultats perquè les persones i les societats arribin a taxes més altes de desenvolupament.

Aquestes malalties causen problemes respiratoris, digestius, etc. Així mateix, n’hi ha de mortals i d’altres que, sense ser-ho, produeixen estats de fatiga i malestar que impedeixen greument el transcurs normal de la vida i augmenten el risc de contreure’n d’altres de més perilloses.

Una de les raons principals del fet que aquestes malalties es donin als països més pobres i vulnerables és la dificultat dels seus sistemes sanitaris per facilitar els tractaments mèdics necessaris.

16

Una de les raons principals perquè es donin aquestes malalties és la dificultat dels seus sistemes sanitaris per facilitar tractaments.

La degradació dels sòls, amb la desertització consegüent, obliga l’home que per sobreviure hagi de cercar noves àrees fèrtils, exposant-se a nous àmbits ecològics en què pot emmalaltir per agents patògens desconeguts en el seu hàbitat anterior.

L’amuntegament afavoreix la transmissió de la tuberculosi i d’altres malalties com les tinyes o l’escabiosi. ●

Factors relacionats amb l’educació i l’accés a la salut Entre altres factors, cal assenyalar la falta d’educació, per la dificultat d’accés a l’escola o als serveis sanitaris més bàsics, o el desconeixement de les conseqüències de les malalties de transmissió sexual, inclosa la sida. La falta d’assistència tècnica i humana durant el part incrementa el nombre de contagis del VIH entre la mare i el nounat.

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:59 Página 17

I N F O R M E El gran nombre de morts en la infància es deu fonamentalment a infeccions que es podrien evitar amb un programa de vacunació adequat i la implantació de mesures de salut pública bàsica.

D’altra banda, als països empobrits amb prou feines hi ha sistemes integrats de Seguretat Social, de manera que, en general, la sanitat és privada i, per tant, de pagament, la qual cosa, sovint, és un esforç tal que situa la gent en el dilema d’optar entre pagar un fàrmac o menjar aquell dia. Addicionalment, són sistemes molt precaris que amb prou feines es poden plantejar la implantació d’estratègies preventives.

Si els països desenvolupats reaccionessin davant d’aquesta situació, les anomenades malalties dels pobres probablement s’anirien vencent o ja no existirien.

MALATIES INFECCIOSES QUE ARRASEN ELS PAÏSOS EMPOBRITS

La majoria de les morts per infecció estan provocades per unes quantes malalties que estan ben identificades. Tanmateix, malgrat que han estat grans els avenços científics aconseguits en la nostra època, aquestes malalties no estan sota control i, continuen causant morts a un ritme alarmant als països subdesenvolupats. No més de sis malalties infeccioses: pneumònia, tuberculosi, malalties diarreiques, malària, xarampió i el VIH/sida provoquen més de la meitat de totes les defuncions prematures, causant, sobretot, la mort de nens i adults joves. Les conseqüències familiars són dramàtiques quan afecten els qui són responsables de l’aliment familiar.

A més a més, les famílies corren el risc d’endeutar-se per la pèrdua d’ingressos i pel cost de l’atenció mèdica i de les medecines, i entren en el cercle viciós de la pobresa i la mala salut. ●

Cal afegir, a més a més, que hi ha diferències entre els medis rurals i els urbans. A les zones urbanes dels països pobres, almenys, hi ha algun hospital, sovint mal dotat i amb personal poc qualificat, però en l’àmbit rural la situació sol ser molt més precària perquè simplement no hi ha metges i els malalts es veuen obligats a recórrer molts quilòmetres fins a arribar a un consultori.

Com podem comprovar fins ara, si a la pobresa i a la desnutrició provocada per la fam, s’hi suma un sistema mèdic sanitari pràcticament inexistent i unes condicions mediambientals que afavoreixen el desenvolupament de paràsits i vectors, el panorama és desolador. Si, a més a més, es donen situacions de violència i els fenòmens migratoris consegüents, la situació sanitària fàcilment desemboca en un caos difícilment abordable.

Les infeccions respiratòries agudes Són la causa de nombroses morts, d’entre les quals la pneumònia és la causant del nombre més alt de morts de nens. Ben sovint, la pneumònia afecta els nens amb insuficiència de pes en néixer o aquells amb sistemes immunitaris debilitats per la malnutrició o altres malalties. Sense tractament, la pneumònia causa la mort amb rapidesa.

●

La tuberculosi Es creia que ja estava controlada, però ha reaparegut amb especial virulència causant milions de morts l’any. Avui té conseqüències fins i tot més letals que abans perquè moltes vegades es contreu amb el VIH/sida. Actualment, prop d’una tercera part de les defuncions dels malalts amb sida són produïdes per la tuberculosi.

Victor Dass

Als països empobrits, són les malalties infeccioses, les parasitàries i les diarreiques les que causen més mortalitat.

17

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:59 Página 18

I N F O R M E Aproximadament la tercera part de la població mundial pateix una infecció tuberculosa latent. La tuberculosi produeix més morts d’adolescents i d’adults que qualsevol altra malaltia infecciosa.

Quatre són els factors que incideixen en el ressorgiment de la tuberculosi: un increment de la població marginal i l’amuntegament conseqüent, el deteriorament dels programes de control de la malaltia, l’epidèmia de VIH/sida i la resistència als tractaments tuberculostàtics convencionals. ●

Les malalties diarreiques Les dades són alarmants. Les malalties diarreiques provoquen la mort de gairebé dos milions de nens menors de cinc anys cada any. Un dels problemes més greus als països en desenvolupament és que sovint els pares no reconeixen els símptomes de perill. Els nens moren simplement perquè els seus organismes estan debilitats per la ràpida pèrdua de líquids i es troben mal nodrits per la manca d’aliments.

Les malalties diarreiques imposen una càrrega pesada als països en desenvolupament, i arriben al seu nivell màxim a les zones més pobres, on pràcticament no tenen sanejament, la higiene és insuficient i l’aigua que beuen no és potable.

Entre les malalties diarreiques importants hi ha la febre tifoide i la rotavirosi, que és la causa principal de diarrea greu entre els nens.

●

La malària o paludisme Causa la mort de més d’un milió de persones l’any; majoritàriament nens menors de cinc anys. La malària afecta greument l’Àfrica Subsahariana, on causa una de cada cinc defuncions infantils. Les dones hi són especialment vulnerables durant l’embaràs. La malaltia amenaça tant les seves vides com les dels seus fills no nascuts.

La malària en els nens produeix febre alta, convulsions i dificultats respiratòries. I si s’inicia el paludisme cerebral, forma aguda de la malaltia, el nen entra en coma i pot morir en 24 hores.

L’alta incidència dels casos de malària pot tenir una forta repercussió en l’economia de les famílies i dels estats per la disminució de la productivitat, la pèrdua de possibilitats educatives i els costos de l’atenció mèdica.

Mans Unides/Pilar Arteche

La malària causa la mort de més d’un milió de persones l’any; majoritàriament, nens menors de cinc anys. I afecta greument l’Àfrica Subsahariana, on causa una de cada cinc defuncions infantils.

18

●

El xarampió És la malaltia més contagiosa de totes les que pateix l’ésser humà i una causa important de mortalitat infantil als països en desenvolupament, unes 900.000 defuncions l’any. El virus del xarampió pot causar més defuncions infantils que qualsevol altre, a causa de les complicacions per pneumònia, malalties diarreiques i malnutrició.

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 12:59 Página 19

I N F O R M E ●

El VIH/sida Arreu del món, més de 33 milions de persones viuen amb el VIH/sida. L’Àfrica Subsahariana n’és l’àrea més afectada. En algunes zones, la meitat de les dones embarassades estan infectades pel VIH i hi ha el risc que infectin els seus fills. Un nombre creixent de defuncions maternes es deuen a infeccions contretes per dones seropositives en el curs del part. En molts països, l’esperança de vida i les taxes de supervivència infantil han caigut en picat per aquesta causa.

PER QUÈ ESTÀ AUGMENTANT EL NOMBRE D’AQUESTS MALALTS? En preguntar-nos sobre quines són les raons per les quals s’ha produït l’augment de malalts i de morts relacionades amb les malalties descrites, concloem que les causes principals són les següents:

Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

Arreu del món, més de 33 milions de persones viuen amb el VIH/sida. L’Àfrica Subsahariana n’és l’àrea més afectada. En algunes zones, la meitat de les dones embarassades n’estan infectades, amb el risc que infectin els seus fills.

Raons que tenen a veure amb la pobresa estructural ▲ La carència de béns indispensables per a la salut: aliments, aigua neta, habitatge digne, medecines, etc. ▲ El deteriorament del medi ambient, la desforestació, la contaminació de l’aigua, de la terra i de l’aire.

Raons que estan en relació amb les polítiques de sanitat pública ▲ La manca d’inversions públiques per facilitar els béns essencials i els recursos mèdics i sanitaris necessaris. ▲ L’absència de recursos per poder adoptar les mesures i els tractaments preventius que impedirien la malaltia, per exemple, vacunacions sistemàtiques, ús generalitzat de mosquiteres per evitar la malària, sanejament adequat per evitar la transmissió d’infeccions.

Causades per la precarietat de la formació i de l’educació ▲ Escassa formació de la població, en general, i especialment de les mares, sobre les malalties i la seva forma de propagació. ▲ L’adopció de comportaments que posen en risc la vida pròpia i la dels altres.

A més a més, el nombre creixent de desplaçats i refugiats per causa de les guerres o per l’esgotament de recursos naturals està directament relacionat amb més propagació de les malalties infeccioses.

Atesa la diversitat i magnitud de les causes i els factors que influeixen en les situacions diverses que es viuen en cada país o regió, pensem que pot ser il·lustratiu recollir les dades d’alguns països. D’aquesta manera pretenem ajudar a comprendre que hi ha una relació entre la pobresa i la propagació de malalties mortals. En el quadre de la pàgina següent, es mostra la relació entre l’IDH d’alguns països i l’esperança de vida en néixer, segons l’informe 2011 del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).

Què és l’IDH? L’índex de desenvolupament humà (IDH), elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), representa el nivell de desenvolupament humà de 187 països. És un índex compost per tres paràmetres: la salut, l’educació i la riquesa de cada país. La salut s’estima mitjançant la mesura estadística de l’esperança de vida en néixer. El factor educació és indicat amb la taxa d’alfabetització i de matriculació en els diferents nivells d’ensenyament. La riquesa és mesurada d’acord amb el producte interior brut del país en qüestió.

L’índex té valors entre 0 i 1 i els països són classificats segons el valor d’aquest, de manera que els països amb un nivell de desenvolupament més alt (IDH pròxim a 1) són els primers de la llista, i els països amb baixos índexs de desenvolupament, els que són pròxims a zero, es troben al capdavall.

19

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 13:01 Página 20

I N F O R M E

Relació entre índex de Desenvolupament humá (IDH) i esperança de Vida en néixer (EVN) Espanya

El Salvador

Sud-àfrica

IDH *

EVN**

COMENTARI

23/187

81,4

Recollim les dades relatives a Espanya perquè poden servir com a referència.

72,2

Continuen augmentant els casos de dengue a raó de 200 casos setmanals. El país ha d’estar preparat per a una emergència. El Ministeri de Salut està preocupat per la coexistència de 4 soques del virus, el més greu dels quals transmet el tipus hemorràgic, que és el que està infectant la població.

52,8

Des de 1990, la taxa de mortalitat materna s’ha quadruplicat a causa de l’atenció prenatal inadequada, i a l’abandó i la discriminació de les dones amb el VIH. La situació sanitària és alarmant, l’estat d’abandó del sistema de salut de Sud-àfrica és tan greu que provoca situacions, en molts casos, inhumanes.

105/187

123/187

Pakistan

145/187

65,4

El còlera i la febre hemorràgica del dengue són els perills principals per a un país copejat per greus inundacions que han afectat uns 5,5 milions de persones (2,5 milions de nens) i han contaminat l’aigua dels rius, afavorint la proliferació de malalties diarreiques, ja que és el lloc idoni per al mosquit vector de la malaltia.

(Setembre 2011)

Myanmar

149/187

65,2

És un dels països amb un nombre més alt de malalts de tuberculosi i un dels països del món on menys metges per habitant hi ha: menys de 23 agents sanitaris per cada deu mil persones.

59,3

La tuberculosi s’està propagant ràpidament en aquest país, on fins i tot els mitjans de comunicació col·laboren en la campanya de prevenció. La inseguretat alimentària, el VIH i l’amuntegament agreugen el risc de contreure la malaltia i les previsions parlen d’uns dotze mil casos nous l’any.

Quan es diagnostica a temps, al voltant del 80% dels pacients són tractats amb èxit, especialment gràcies al tractament DOTS llançat per l’OMS el 1994; però continua havent-hi formes de tuberculosi resistents als fàrmacs.

51,4

La tuberculosi continua essent la causa principal de mort al país.

El 2009 hi havia uns set mil casos, la majoria de tuberculosi pulmonar, molt contagiosa. A Mali és possible fer anàlisis bacteriològiques fins i tot a les zones rurals. Si es confirma la malaltia, el pacient rep tractament gratuït durant 6 mesos. No obstant això, per a la imaginació popular, es tracta d’una malaltia incurable i les persones infectades són marginades. Les campanyes de sensibilització són de gran ajuda.

48,4

A la República Democràtica del Congo, on s’estima que més de 500.000 persones estan afectades pel VIH/sida, queda molt per fer.

Actualment, hi ha el programa DREAM, de prevenció i tractament de la sida, el fi del qual és la reducció de la presència del virus en els fluids corporals, reduint així les possibilitats de contagi.

Etiòpia

Mali

Rep. Dem. del Congo

174/187

175/187

187/187

* Informe PNUD 2011. De 187 països, lloc que ocupa el país segons l’índex de desenvolupament humà (IDH). ** Esperança de vida en néixer, en anys (EVN). Dades de l’Informe PNUD 2011.

Font: Dades obtingudes de l’Informe PNUD 2011 i de la Revista digital FIDES.

20

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 13:01 Página 21

I N F O R M E En el quadre inferior es pot apreciar la relació existent entre l’IDH dels països a què ens hem referit abans i la taxa de mortalitat de nens menors de 5 anys (expressat en nombre de nens que moren abans de complir 5 anys per cada 1.000 nascuts). De manera general, podem afirmar que els països amb menor IDH tenen una taxa de mortalitat més alta.

A mesura que augmenta l’IDH al llarg dels anys, disminueix la taxa de mortalitat any rere any. Tanmateix, això no passa sempre, com en el cas de la RD del Congo.

Mans Unides/Marta Carreño

Les dades revelen, a més a més, que a mesura que augmenta l’IDH al llarg dels anys, disminueix la taxa de mortalitat any rere any.

Tanmateix, això no passa sempre, com en el cas de la República Democràtica del Congo, on l’avanç en IDH -encara que continua essent l’últim dels països- ha comportat un retrocés en la taxa de mortalitat infantil. Aquesta paradoxa ens ha de fer adonar de les dificultats que hi ha per accedir als sistemes bàsics de salut, accés que desgraciadament, a vegades, es posposa a altres prioritats, com són les polítiques o les econòmiques.

La pobresa estructural fa augmentar els malalts i les morts.

Taxa de mortalitat en nens menors de 5 anys 4 4 4

Espanya

+

17 18 24

índex de Desenvolupament Humà (IDH)

El Salvador

2009 2008 2007

62 67 59

Sud-àfrica

87 89 90

Pakistan

71 122

Myanmar 113 104 109

Etiòpia

119 191 194 196

Mali

-

199 199 191

R. D. del Congo

0

50

100

150

200

250

21

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 13:01 Página 22

I N F O R M E

La manca d’infraestructures per al proveïment d’aigua està intrínsecament relacionada amb l’atenció de la salut.

CLAUS D’UNA ACTUACIÓ INTEGRADA En primer lloc, hem d’estar alerta per no projectar als països empobrits la nostra pròpia mentalitat, intentant millorar la seva assistència sanitària d’acord amb el model dels països desenvolupats.

Els criteris d’actuació han d’adequar-se a la situació pròpia de cada país o regió i tenir en compte que els factors traspassen els paràmetres del merament sanitari, i arriben, com hem vist, a una multitud de factors: la geografia, el clima, la situació política, econòmica o social. Tots aquests factors influeixen decisivament en la salut de la població.

El plantejament estructural de la salut en cada país és l’únic possible per eradicar les causes més profundes que amenacen la salut dels pobles.

A manera d’exemple, si ens referim als països tropicals, la zona que ocupen és considerada la superfície més perillosa de la Terra, des del punt de vista sanitari, per un fet tan particular com l’absència de les quatre estacions. En la franja tropical es donen les més importants i letals malalties infectocontagioses i parasitàries, especialment les transmeses per vectors com ara mosquits, rosegadors, etc.

L’educació i la prevenció per a la salut són dues dimensions claus. És imprescindible invertir-hi mitjançant l’aprenentatge per a una alimentació sana, l’adquisició d’hàbits saludables davant de les malalties infectocontagioses i la promoció de campanyes massives de vacunació.

22

Mans Unides/Javier Mármol

A més a més, cal facilitar l’atenció primària i que aquesta sigui gratuïta o, com a mínim, assequible, i que garanteixi el tractament efectiu de les principals malalties.

Als països empobrits hi ha quatre àmbits fonamentals que, en més o menys mesura, sempre es veuen afectats perquè estan interrelacionats: l’alimentació, les infraestructures per a l’abastament d’aigua, les condicions mínimes d’allotjament i l’atenció de la salut.

No té cap sentit tenir cura d’una i desatendre les altres. La salut, a més de ser un pilar per si mateixa, és el pilar més vulnerable, perquè l’estat dels altres tres l’afecten directament.

El sisè objectiu del Mil·lenni, el control de les tres plagues més greus que afecten aquests països: la tuberculosi, el VIH/sida i la malària justifiquen que unim els nostres esforços. No n’hi ha prou, tanmateix, amb l’administració massiva de bacteriostàtics per a la tuberculosi, antiretrovirals per a la sida i antipalúdics per a la malària.

Cal abordar de manera integrada l’estudi de les causes com ara la desnutrició, la insalubritat dels habitatges, el control de vectors, la ineficàcia dels estats d’aquests països, i desenvolupar projectes que busquin eradicar-les.

El plantejament estructural o integrat de la salut en cada país no té resultats ràpids, però és l’únic possible per eradicar les causes més profundes que amenacen la salut d’aquests pobles.

Departament d’Estudis i Documentació dels Serveis Centrals de Mans Unides

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 13:01 Página 23

NOTÍCIES MANS UNIDES

Mans Unides, com a membre de l’aliança d’organitzacions catòliques CIDSE, tindrà una activa participació en la Conferència Río+20, que es farà a Rio de Janeiro, Brasil, del 20 al 22 de juny.

Aquesta conferència de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible té lloc 20 anys després de la Cimera de la Terra de 1992, que també va acollir la ciutat carioca. Els objectius de l’esdeveniment seran obtenir la renovació del compromís polític amb el desenvolupament sostenible, avaluar els avanços aconseguits fins al moment des de la Cimera de la Terra de 1992 i analitzar els incompliments dels compromisos que s’hi van establir.

A més a més, s’hi tractaran altres temes, com l’accés a l’energia, el canvi climàtic, l’accés a l’aigua i als aliments, l’explotació excessiva dels recursos pesquers, la contaminació dels oceans, la desocupació i l’augment de les desigualtats al món.

De tot el que passi durant Rio+20 t’informarem a la nostra pàgina web i en el pròxim butlletí

Mans Unides i www,salamanca24horas.com

Conferència de Desenvolupament Sostenible Rio+20

La delegació de Salamanca va saber convertir el pa en una font d’ingressos amb un fi solidari.

Operació Bocata a Salamanca M

ans Unides va recaptar a Salamanca 57.600 euros, gràcies a la iniciativa “Operació Bocata”, que va desenvolupar la 28 edició el 23 de febrer passat en diferents centres de Salamanca i Santa Marta de Tormes. Els prop de 60.000 euros aconseguits en aquesta edició es destinaran a un projecte sanitari a Sudan del Sud. El projecte preveu la construcció de la sala de pediatria a l’Hospital San Daniel Camboni, a Wau, amb capacitat per a 25 llits. Amb la posada en marxa d’aquest pa-

A Mans Unides tenim nova pàgina oficial a Facebook

902 40 07 07 - www.mansunides.org

Mans Unides ONGD

M’agrada

velló es podrà hospitalitzar una mitjana de 250 nens al mes per al seu tractament. El cost del projecte ascendeix a 97.881 euros, i al capdavant es troben les Missioneres Combonianes. La resta dels diners, fins a completar l’import previst, l’aportarà la delegació de Mans Unides de Salamanca amb les quantitats que recapti amb altres activitats que dugui a terme al llarg de l’any.

L’Operació Bocata és, potser, l’activitat més coneguda de Mans Unides a Salamanca, i representa una de les fonts principals d’obtenció de recursos que permeten posar en marxa els projectes que cada any finança aquesta organització catòlica de desenvolupament als països del sud. Però l’Operació Bocata ha d’entendre’s en el marc d’una acció més àmplia i prolongada que Mans Unides du a terme al llarg de tot l’any amb tres objectius: informar, sensibilitzar i crear vies de solidaritat.

Aquesta iniciativa solidària té lloc a Salamanca des de fa 28 anys, gràcies a l’esforç dels voluntaris, el professorat i la col·laboració de més d’un centenar de petites i mitjanes empreses.

23

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 13:01 Página 24

NOTÍCIES MANS UNIDES

Missa de la Jornada Nacional de Mans Unides Amb motiu del llançament de la Campanya, el cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, va presidir diumenge 12 de febrer una eucaristia a la Parròquia de Ntra. Sra. de la Misericordia.

En la seva homilia, i partint de la lectura de l’Evangeli del diumenge en què es narrava la curació d’un leprós, va explicar que “Mans Unides ens convida a mirar els malalts dels països del món on poder curar-se és molt difícil. Calen recursos, falten metges, instruments tècnics, tot el que nosaltres ara, després de dos mil anys de civilització cristiana, hem anat adquirint”.

Per al cardenal, “no és que els facin fora de la societat on són, però d’alguna manera, el món els expulsa fora seu”.

“A l’hora de portar ajuda a altres països, d’Àfrica sobretot, i a altres països del món, perquè puguin curar-se en el cos, ho hem de fer perquè també es curin en l’ànima i en el cor (…)

Quan cerquem la causa i l’explicació dels mals del món, i d’aquests tan tremends com són la manca de recursos tècnics i humans per curar-se, milions de nens, milions de famílies a tot el món, al final ens trobem sense solució perquè oblidem on és l’arrel del mal i quin és el camí per a la solució profunda d’aquest mal”, va dir.

El cardenal Rouco Varela va recordar els començaments de Mans Unides, quan fa 53 anys “unes dones que estimaven el Senyor, que eren apòstols, van sentir la necessitat de portar al món, sobretot al subdesenvolupat, pa, Déu, i amor cristià. Aquesta és la nostra tasca avui, més que mai”, va assegurar.

A l’Auditori de la Mutua Madrileña

Presentació de la Campanya 53 Dijous 9 de febrer, Mans Unides va presentar al públic la seva Campanya LIII. “La salut, dret de tots: Actua!”, en un acte que va tenir lloc a l’Amfiteatre de la Mutua Madrileña, cedit generosament per a aquest fi per aquesta institució. Durant els pròxims dotze mesos de treball, la campanya de Mans Unides se centrarà a reclamar i donar a conèixer entre la societat espanyola el sisè dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni: combatre, el VIH/sida, la malària i altres malalties.

La presentació d’aquest esdeveniment, al qual van assistir unes 600 persones, va anar a càrrec d’Elsa Gonzáles, presidenta de la FAPE (Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya), gran amiga de Mans Unides i coneixedora i testimoni directe de la tasca que l’organització du a terme en nombrosos països del món.

Dia del Dejuni Voluntari, 10 de febrer

Mans Unides

El 10 de febrer es va celebrar el Dia del Dejuni Voluntari, una jornada instituïda per MANS UNIDES el 1963 en la qual es convida els espanyols a mobilitzar-se a favor dels milions de persones per als qui menjar no és una qüestió d’horari ni d’apetència, sinó un exercici diari de supervivència. En aquest any 2012, es va fer referència a un altre tipus de “fam” que va més enllà de la mera carència d’aliments, tot i que les dues estan relacionades amb la manca

24

Intervencions des de l’estrada Després de la projecció d’un petit vídeo sobre la tasca, que amb ajuda, entre d’altres organitzacions, de Mans Unides, es du a terme a l’hospital etíop de Gambo, va prendre la paraula Myriam García Abrisqueta, presidenta de Mans Unides, qui va assegurar, davant del públic assistent, que “Mans Unides seguirà al costat dels nostres socis locals, missioners, Càritas locals… caminant junts en la lluita contra la malaltia i acompanyant les persones que pateixen a causa de la pobresa, la malaltia i la injustícia”.

Darrere seu, la metge internista etíop Seble Balcha, que precisament treballa, des de fa quatre anys, a l’hospital de Gambo, va fer una comparativa entre alguns indicadors de la salut a Etiòpia i Espanya per centrarse, després, en les carències a les quals ha

d’oportunitats i amb la pobresa: és l’absència del dret a la salut i a l’assistència sanitària, que minva les capacitats i anul· la les oportunitats de milions de persones al món. Acabada d’iniciar la campanya 53, Mans Unides va convidar els espanyols, un any més, a unir-se, de manera solidària, als milions de persones que pateixen malalties en països on rebre assistència sanitària és, molts cops, com hem dit, més una qüestió de sort que de drets.

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 13:01 Página 25

NOTÍCIES MANS UNIDES

Alguns moments de la Presentació de la Campanya 53. mans, que ha rebut el suport de Mans Unides, i en el qual reben immigrants procedents, sobretot, d’Eritrea i Sudan, que narren el calvari que representa caure a les mans de les xarxes de traficants de persones al desert del Sinaí (tortura, violacions…).

Va tancar l’acte un vídeo musical amb uns petits protagonistes que no són altres que alguns dels nens de projectes amb què col·labora Mans Unides a Haití, la República Centreafricana, Uganda, Senegal o Cambotja… Amb aquest vídeo, Mans Unides ha volgut posar una veu i un rostre a l’autèntica raó del seu existir.

Mans Unides/Livia Álvarez

de fer front cada dia a Gambo i en les grans dificultats per a la pràctica d’una medicina de qualitat al país.

Tot seguit, va intervenir-hi la missionera Alicia Vacas, infermera, que des d’octubre del 2008 treballa amb comunitats beduïnes al desert de Judea, col·laborant en projectes de desenvolupament i d’autoafirmació dels campaments beduïns. També és voluntària de l’organització israeliana Metges pels Drets Humans. L’Alicia va denunciar el desemparament en què es troba part de la població a Cisjordània, on no és la pobresa la que impedeix a la població accedir al seu dret a la sanitat, sinó altres condicionants de caràcter polític, social, econòmic i cultural. Va explicar el funcionament del centre sanitari en què col·labora, al costat de l’organització israeliana Metges pels Drets Hu-

Entra a www.manosunidas.org per llegir els discursos complets i veure més informació sobre aquest acte.

Mans Unides/Livia Álvarez

Resultats econòmics provisionals de 2011 L’any 2011, Mans Unides va recaptar un total de 51,7 milions d’euros, segons dades provisionals pendents de l’Auditoria i de la seva aprovació per part de l’Assemblea General de Mans Unides, que tindrà lloc el pròxim mes de maig.

D’aquests, 42,4 milions d’euros corresponen al sector privat, i 9,3 milions al sector públic. A més a més, el 2010, el nombre de socis i col·laboradors es va situar en 90.515 persones.

25

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 13:01 Página 26

NOTÍCIES MANS UNIDES

Breus ▲ Entrepà solidari: L’11 de febrer passat, al col·legi de les Carmelites de Castelló, i organitzat pel grup de joves de Mans Unides de la delegació, va tenir lloc, per tercer any consecutiu, l’“Entrepà solidari”.

La recaptació va servir per finançar un projecte de desenvolupament a l’Índia. ▲ Cursa per l’aigua: El 18 de març es va celebrar a Madrid la 33 edició de la Cursa per l’Aigua, que organitza el Canal de Isabel II. Dos de cada 10 euros de la inscripció es van destinar a un projecte de Mans Unides a la Rep. Dem. del Congo, que va ser apadrinat per la presentadora de televisió i ambaixadora del voluntariat de la Comunitat de Madrid, Anne Igartiburu. ▲ Concursos 2012: Mans Unides ha tornat a convocar una nova edició dels seus concursos, per a periodistes, per a joves, per a talents del disseny…

Consulta’n totes les bases al nostre web. ▲ L’exemple dels més petits: La Sheila, de sis anys, estudiant del col·legi Villaeuropa de Getafe (Madrid), amb gran amor i esforç, va dedicar part del seu temps a recaptar diners amb un sobre decorat per ella mateixa, ideat per a Mans Unides amb la intenció d’ajudar i col·laborar a millorar la vida d’altres nens. I la Virginia, de 15 anys d’edat, estudiant de 3r d’ESO al col·legi Santísima Trinidad d’Alcorcón (Madrid), al marge de la seva malaltia, va tenir temps per organitzar una campanya, en favor dels qui més ens necessiten, a l’hospital Monte Príncipe de la capital, on rep el tractament. La Virginia va recaptar 5.700 euros, que faran la vida molt millor a molts nens arreu del món.

XI Fòrum de Mans Unides Cartell de l’XI Fòrum de Mans Unides

L’any 2012, Mans Unides celebra la seva campanya 53 vinculada a l’ODM número 6: combatre el VIH/sida, la malària i altres malalties. Amb aquest motiu, un any més es posa en marxa l’XI Fòrum de Mans Unides, perquè, promocionant un espai de coneixement sobre les realitats del Sud, s’encoratgi la societat espanyola a augmentar els seus esforços pel desenvolupament i contra la pobresa.

L’XI Fòrum, sota el títol de “Salut per al desenvolupament”, se celebrarà enguany amb la mateixa estructura de l’any passat: unes conferències prèvies i un acte central, tot això en diverses ciutats d’Andalusia. Les conferències prèvies tindran lloc els dies 9 i 10 de maig a Almeria, San Fernando (Cadis), Granada i Còrdova, i hi intervindran algunes de les personalitats destacades convidades al Fòrum.

L’acte central se celebrarà els dies 11 i 12 de maig al Paranimf de la Universitat de Màlaga. Durant dos dies es podrà assistir a conferències, panells d’experiències, taules rodones, i altres actes diversos, que segur congregaran centenars de persones.

Alguns dels ponents escollits per a enguany són: Manuel E. Patarroyo, director de la Fundación Instituto de Inmunología de Colòmbia; José María Larrú, del departamento de Economía Aplicada de la Universidad San Pablo CEU; el pare Pedro Velasco, missioner a Asunción (Paraguai); la germana Antolina Martínez, missionera a l’Índia, o Delmy Núñez de Hércules, cap de la Unidad de Proyectos de Desarrollo de FUNDESAL (El Salvador), entre d’altres. I les conferències, taules rodones i panells d’experiències giraran a l’entorn de diversos temes, tots englobats dins de l’objectiu fonamental d’aquest fòrum: que avui ningú pot ignorar que, al nostre món, són innumerables les persones castigades per la malaltia i la pobresa, i com la gravetat d’aquesta situació exigeix canvis decisius en les nostres pròpies vides.

Per consultar el programa, inscriure-s’hi i seguir-ne la retransmissió en directe, entra a: www.foromanosunidas.org i al Facebook del Fòrum: www.facebook.com/foromanosunidas

Premi Voluntariat per a Mans Unides

Mans Unides

La Fundació Bayard i l’Editorial Bayard van concedir, el mes de desembre passat, el seu Premi “Voluntariat” a Mans Unides per la seva llarga i extensa tasca en favor dels més desfavorits.

Els premis “Plus es Más” es concedeixen per subratllar els mèrits tant de personatges com d’entitats, per les seves accions i projectes. La Fundació Bayard va néixer per fomentar la lectura entre petits i adults, alimentar l’interès per la cultura i per col·laborar en projectes socials que facilitin a la societat una vida més digna, més feliç. Conjuntament amb Mans Unides, van resultar premiades la Fundació Reina Sofía (Projecte Social de l’any), l’actriu Laura Valenzuela (Personatge de la Comunicació 50 plus) i l’actor Arturo Fernández (Artista de l’any). A més a més, i organitzat també per la Fundació Bayard, Mans Unides va participar amb un estand al Saló Vivir 50 plus, per on van passar centenars de persones que es van interessar per la tasca de l’organització.

26

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 13:01 Página 27

NOTÍCIES MANS UNIDES

El 24 de març passat va tenir lloc a Madrid una nova edició de La Nit de Cadena 100, l’esdeveniment musical que cada any organitza l’emissora i que, un altre cop, ha tingut un caràcter solidari ben marcat, donant suport a una iniciativa de desenvolupament impulsada per Mans Unides. El Madrid Arena de la capital va acollir un grup d’artistes nombrós que van donar el millor de si mateixos per aquesta causa: La Oreja de Van Gogh, Manolo García, Maldita Nerea, Estopa, Amaia Montero, Los Secretos, La Musicalité, Amaral, Antonio Orozco, Mohombi i Manuel Carrasco.

El projecte de Mans Unides que rebrà 20.000 euros donats per Cadena 100 del total recaptat en el concert es localitza al districte del riu Tana, prop del camp de refugiats de Dadaab, al nord-est de Kenya, lloc on arriben diàriament unes 1.300 persones fugint de la severa sequera que arrasa la Banya d’Àfrica.

El camp de refugiats de Dadaab va ser construït fa 20 anys per albergar 90.000 refugiats somalis. Actualment, el nombre de refugiats presents al camp ascendeix a 400.000 persones i s’espera que d’aquí a final d’any el nombre augmenti exponencialment, atès l’agreujament de la situació que es pateix en aquesta zona d’Àfrica. Aquest projecte d’emergència consisteix a repartir aliments entre altres 200 famílies vulnerables de la zona durant tres mesos, alhora que ajudar a augmentar la producció d’aliments dels agricultors de la zona. El nombre directe de beneficiaris serà de 1.600 persones que podran sortir de la situació de fam canina que pateixen.

En primera persona

Molta il·usió i coratge Elena Martinicorena

Mans Unides

Un any més, Cadena 100 amb Mans Unides

Presidenta delegada diocesana de Mans Unides a Pamplona de 2005 a 2011, continua col·laborant amb la institució. a uns vint-i-cinc anys, més o menys, una amiga em va proposar col·laborar amb Mans Unides durant la Campanya; en aquell moment jo no coneixia aquesta organització, però em va dir que estava vinculada a l’Església, i com que jo tenia temps de sobra, doncs me n’hi vaig anar a enganxar segells i a doblegar butlletins degudament ajustats amb el seu faixí.

Va passar el temps i les caps van començar a enviar-me a jornades de formació a El Escorial i també vaig assistir-hi. Això m’agradava, em sentia còmoda i, sobretot, vaig començar a conèixer la identitat i els fins més a fons, i a familiaritzar-me amb conceptes com “desenvolupament” o “cooperació”; m’adonava que hi havia molt més que “xinesets” i la meva col·lecció de segells per a les missions.

Una de les coses que més em van impactar van ser les persones que hi vaig conèixer: vaig tenir la sort de conèixer bastants dones d’Acció Catòlica, de les fundadores, de les del Manifest fundacional…

Quina formació que tenien aquelles dones meravelloses! També vaig conèixer molts missioners, a qui no em cansava d’escoltar explicar les seves vivències; rectors i capellans, que ens ajudaven sempre contents i amb una disposició admirable al bon resultat de la Campanya; i moltíssima gent més que treballava i estava sensibilitzada amb els problemes dels països empobrits.

Així m’hi vaig anar enganxant, fins que un dia em vaig trobar sent escollida delegada de Pamplona i vaig pensar: “Elena, on t’has ficat?”. Havia arribat el moment de posar-hi molta il·lusió i coratge. Amb el pas

F

del temps, vaig començar a sentir la necessitat de conèixer el mal anomenat “Tercer Món” in situ, perquè per a llavors ja estava prou gravada de teoria. Aquell va ser un viatge revelador. Vaig poder constatar que aquella quantitat de coses que jo llegia en els projectes quan arribaven a la delegació, i que em semblaven frases fetes, eren veritat ! Les contraparts, els beneficiaris, especialment les dones, quines ganes de superació tenien! Vaig tornar convençuda que el segle XXI seria el segle de les dones, i

Vaig poder constatar que aquella quantitat de coses que jo llegia en els projectes quan arribaven a la delegació, i que em semblaven frases fetes, eren veritat! que calia ajudar aquells pobles i aquella gent a convertir-se en persones íntegres, autores del seu propi desenvolupament, posant un granet de sorra per aconseguirho, i lluitar per un món més just i solidari.

De seguida em vaig adonar que havia trobat “el meu lloc”.

Ara continuo col·laborant amb la nova delegada, feliç de poder ajudar-la amb el meu treball i experiència, i sabent on tinc la meva segona casa, on he trobat suport i consol en els moments difícils, on tinc amigues per sempre arreu d’Espanya… Mans Unides, et porto al cor.

27

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 13:01 Página 28

ELS NOSTRES PROJECTES

Una de les accions de formació al carrer de l’organització Saathi.

Índia: Dades d’interès Capital: Nova Delhi.

Població: 1.241.492.000 hab.

Moneda: Rupia.

Superfície: 3.287.595 km2 Ciutats més poblades: Nueva Delhi, Bombay, Calcuta, Madràs.

Idiomes: Hindi (oficial), anglès i 17 llengües regionals reconegudes per la Constitució.

Religió: Hinduisme (82%); islamisme (11%); cristianisme (3%); budisme (1%),sikhs i jainisme.

Forma de govern: República federal.

President: Pratibha Patil.

IDH: Mitjà, lloc 134 (2011).

PIB per capita: 3.248 $ (2010).

28

Mans Unides

L’any 2004, es va començar a donar suport a aquesta iniciativa de lluita contra la sida posada en marxa per l’organització SAATHI (Support Aids Affected & Treatment HIV) en diversos districtes de l’estat de Madhya Pradesh, Índia, zona preferent de treball de Mans Unides el 2011.

L’objectiu principal és la reducció de la propagació de la sida mitjançant formació i conscienciació de la població de risc de la zona.

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 13:01 Página 29

ELS NOSTRES PROJECTES

A l’Índia

’Índia, el setè país més gran del món, té un índex altíssim de creixement econòmic sostingut amb els anys.

Tanmateix, aquest creixement econòmic alt i continuat ni és permeable a gran part de la seva població ni és extensiu a altres sectors.

La salut de la població és molt precària comparada amb altres estats industrialitzats i és el segon país del món amb el nombre més gran de casos de sida. Es calcula que, per a l’any 2020, a l’Índia hi haurà 5,1 milions de persones infectades.

Les ciutats de Mehidpur, Ujjain, Nagda i Agar, en l’àrea on es troben els beneficiaris d’aquesta iniciativa de desenvolupament, formen part del districte d’Ujjain, a l’estat de Madhya Pradesh, al centre d’Índia. El 80% dels seus habitants viuen de l’agricultura com a jornalers, i molts d’ells només compten amb una renda anual inferior a les 4.000 rupies, uns 70 euros. L’alfabetització és del 62%, una mica superior a la mitjana de l’Estat (59,5%). La sida és una malaltia molt estesa per la regió i progressa amb rapidesa, i es converteix no sols en un problema de salut pública, sinó també polític i social. El govern de l’Índia, les autoritats locals i altres organitzacions estan fent un gran esforç per atendre aquests malalts i reduir la difusió de la malaltia.

Molts dels 28.000 habitants de la zona són els anomenats Nagoris, que es van establir a Mehidpur procedents de Nagor (Rajasthan), des d’on van arribar amb els seus

L

bous i carros, i actualment es dediquen al transport de càrrega amb els seus propis camions o com a conductors. Hi ha uns 4.000 camioners que tenen en propietat uns 600 camions. Els camioners, per la seva feina, es poden considerar població flotant perquè es veuen obligats a romandre fora de casa un o dos mesos periòdicament. En el tema de la sida representen un sector anomenat de “transmissors” entre els grups d’alt risc i entre la població general. Això vol dir que contreuen la malaltia en les seves relacions extramatrimonials i després contagien les seves dones i potser també la seva descendència. El tràgic efecte multiplicador és evident.

Mans Unides

Control i prevenció de la difusió de la sida Fitxa tècnica Àrea Geogràfica: Diòcesi d’Ujjain, estat de Madhya Pradesh, Índia.

Títol: Prevenció i atenció a malalts de sida.

Objectiu: Controlar i prevenir la difusió de la sida a les zones de Mehidpur i Nagda i entre els grups Origen de la iniciativa Kripa Social Wefare Society és una organització diocesana que va començar les seves activitats i programes de desenvolupament per a pobres i marginats l’any 1992 als districtes d’Ujjain, Shajapur i Rajgarh.

Dins seu es va crear SAATHI (Support Aids Affected & Treatment HIV), una organització dins de Kripa que va començar la seva activitat l’any 2000, formant part dels Serveis Socials de la Diòcesi d’Ujjain i les activitats de la qual estan dedicades a l’atenció i suport als malalts de sida. El seu objectiu és reduir el progrés de la malaltia mitjançant la formació i conscienciació dels grups d’alt risc, camioners, població emigrant i joves de la regió.

de risc menys controlats.

Beneficiaris: Directes: 2.000; Indirectes: 20.000.

Sector: Sanitari.

Cost total: 42.418 euros.

Responsable: Fr. Jobish Manuel.

Institució: Support Aids Affected & Treatment HIV (SAATHI) Projecte: IND/62626/LI B (ampliació de l’IND/55431)

29

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 13:01 Página 30

Mans Unides

ELS NOSTRES PROJECTES

Els programes de sensibilització social són imprescindibles per lluitar contra la sida.

Fent de l’Índia un lloc millor Elena Urech, coordinadora de projectes de Mans Unides per a l’estat de Madhya Pradesh (Índia) Vam visitar el projecte al febrer de 2010 i no vam poder fer una altra cosa que felicitar Fr. Jobish Manuel i tot el seu equip de col·laboradors per la tasca magnífica que estan duent a terme en tots i cadascun dels aspectes d’aquesta iniciativa. És un projecte exemplar que considerem prioritari i que val la pena, sens dubte, continuar recolzant. A més del programa integral de prevenció i atenció a malalts de sida, col·laboren estretament amb autoritats civils i eclesiàstiques, i treballen en zones que són essencialment musulmanes i hindús.

Tot això d’una manera molt austera però amb gran efecte multiplicador. També vam visitar la seu de l’organització SAATHI a Mehidpur i vam saludar tots els seus col·laboradors. Per mitjà d’un DVD ens van explicar en què consistia la seva feina, les ajudes que reben, els seus objectius, etc. I allà, davant del centre on tenen llogat un petit edifici com a hospital temporal de malalts, molt senzill però perfectament net, vam conèixer la Preetha, de tan sols nou anys, una de les nenes que tenen acollides; era òrfena i seropositiva, i vivia allà perquè no tenia cap altre lloc. Però estava feliç i somrient, fent els seus deures escolars al despatx de la germana que coordina el petit hospital. Ens van dir que era molt, molt bona estudiant, però ens vam adonar que, sobretot, era un dels milers de beneficiaris d’aquesta organització, que a poc a poc està canviant l’Índia i convertint-la en un lloc millor.

Mans Unides

30

L’any 2004, Mans Unides va donar suport a SAATHI finançant un programa de prevenció, sensibilització social i d’atenció als malalts de sida al municipi de Mehidpur, amb majoria de població musulmana, que va ser un èxit total tant en la seva execució com en el molt positiu impacte social obtingut.

El sindicat de transportistes TOA (Trucks Operators Association) i les autoritats sanitàries locals van tornar a demanar el suport a la nostra organització per a, no sols continuar amb el ja establert a Mehidpur amb una especial atenció als malalts ja identificats, sinó, a més a més, per estendre el programa a altres zones de Nagda amb altes concentracions de camioners. Es tracta que els mateixos camioners es converteixin en agents de sensibilització dels seus programes de prevenció, mitjançant pòsters i pamflets que porten als seus camions i que distribueixen en punts neuràlgics.

Gràcies a l’extensió d’aquesta iniciativa reeixida s’aconseguirà, entre altres coses, augmentar els serveis, el suport emocional i el tractament de les malalties de transmissió sexual, amb més accés a les proves preventives, així com la integració d’aquests grups infectats en la societat, i la formació sobre la sida, les pràctiques preventives i el tractament.

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 13:01 Página 31

ELS NOSTRES PROJECTES

Dues imatges de Ràdio Chikuni, que, malgrat la seva senzillesa, arriba a més de 250.000 oients.

Mans Unides/Sonsoles Fernández-Iriondo

A Zàmbia

La ràdio, instrument únic per al desenvolupament

L

’àrea de Chikuni, a la província sud de Zàmbia, és una zona rural on els seus habitants viuen bàsicament de l’agricultura de subsistència, exposats a les condicions meteorològiques. La densitat de població és molt baixa, i als poblats i aldees les famílies viuen en uns grups de cabanes allunyats els uns dels altres, la qual cosa dificulta enormement la socialització, que només es produeix quan van a l’escola o a l’església, però per a la qual cosa han de recórrer unes distàncies enormes. Un 80% dels nois en edat escolar no tenen accés a l’educació primària a causa de la distància a les escoles públiques i les condicions econòmiques precàries de les seves famílies.

A més, el 16% de la població és seropositiva, amb uns 3.000 orfes a causa d’aquesta malaltia.

Els sacerdots jesuïtes que estan al càrrec de la missió en aquesta zona van tenir, fa 12 anys, una gran idea: crear Ràdio Chikuni. La ràdio s’ha dirigit, des del primer moment, a tots els habitants de la comunitat, i està tan arrelada que els habitants la consideren seva, part intrínseca de les seves vides, participant en la selecció de temes.

Van començar repartint més d’un miler de transistors d’energia solar o de corda a les comunitats més desfavorides, i actualment l’emissora compta amb una audiència superior als 250.000 oients. Emeten de les sis del matí a deu de la nit, amb programes adaptats als diversos grups socials, i entre aquests destaquen, a més dels dedicats a la formació sobre la sida, tècniques agríco-

les o drets de les dones i els nens, els programes educatius, que actualment cobreixen el currículum d’educació primària, i tenen el suport del Ministeri d’Educació.

Els nens de cadascun dels 16 centres de la parròquia es reuneixen tres hores al dia al voltant d’una pissarra i un transistor, amb un voluntari que els dirigeix, guia i tradueix les classes que reben en anglès, formació de la qual també participen molts grans com a part del seu procés d’alfabetització.

Avui dia, el problema principal amb què es troba l’emissora són els talls continuats en les seves emissions, ja que l’energia elèctrica hi arriba amb moltes dificultats.

Per evitar-los, la ràdio utilitza, a un alt cost econòmic i contaminant, un generador de gasoil que s’engega cada cop més sovint.

Totes aquestes variacions en el subministrament provoquen, a més a més, importants danys als equips de la ràdio. I d’altra banda, els llums de la torre de la ràdio, que són obligatoris i depenen també del subministrament de la xarxa, a més de fondre’s constantment, estan sovint apagats pels talls. Per tot això, han sol·licitat el suport de Mans Unides per adquirir l’equipament necessari per ampliar les bateries i instal·larne unes de noves, a més de comprar uns llums d’advertència per a la torre, de tipus led, que utilitzaran energia solar. Els beneficiaris duran a terme tots els treballs necessaris per a la instal·lació i el transport de l’equipament, i amb aquestes millores s’aconseguirà que la ràdio continuï contribuint al desenvolupament personal i comunitari de la zona.

Fitxa tècnica Àrea geogràfica: Missió de Chikuni, Zàmbia.

Títol: Ajuda de subministrament energètic per a estació de ràdio rural.

Objectiu: Millorar el nivell educatiu i de formació dels habitants de l’àrea de Chikuni, especialment en educació primària, temes de gènere i sida mitjançant programes radiofònics de qualitat.

Beneficiaris: Directes: 250.000.

Indirectes: 250.000.

Sector: Promoció Social.

Cost total: 34.896 euros.

Responsable: Andrew Lesniara.

Institució: Ràdio Chikuni.

Projecte: ZAM/65267

31

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 13:01 Página 32

MANS J

VES

CLIPMETRATGES PER CANVIAR EL MÓN La III edició del Concurs de Clipmetratges de Mans Unides “El teu punt de vista pot canviar el món” ha estat un complet èxit de participació.

A la pàgina web del concurs han arribat gairebé 500 treballs que no són només una mostra de la creativitat i interès pel cinema i les tècniques audiovisuals que té la joventut del nostre país, sinó que també reflecteixen un gran esforç previ de recerca i de coneixement de la realitat del continent africà i de les diferències a l’accés a serveis bàsics com ara la salut, l’educació o l’aigua potable.

Amb més de 200.000 visites a la pàgina web i prop de 8.000 seguidors en les xarxes socials, aquesta activitat de sensibilització de Mans Unides ha aconseguit un gran abast entre el públic més jove.

Tots els premiats a www.clipmetratgesmansunides.org

El concurs... en boca dels seus participants Testimonis d’un grup d’alumnes de l’IES Hernán Pérez del Pulgar de Ciudad Real, que han estat coordinades per Luis Beamud, voluntari de Mans Unides i professor responsable d’un grup en la categoria d’Escoles.

Què has après amb aquest concurs? “Àfrica té les seves coses dolentes i, alhora, bones. Un nen d’allà es conforma amb poca cosa, i és cert que nosaltres no valorem les que tenim, com el simple fet de tenir l’aigua neta només obrint l’aixeta de casa, i que la seva educació no és la mateixa, pel fet que ells no poden anar a bones escoles o instituts on rebre-la en bones condicions. El que sí que he après d’Àfrica és que la felicitat no es té amb mòbils bons ni res d’això, sinó amb esperança i arribant a pensar que, algun dia, aquests nens podran tenir una vida igual a la nostra”. Vanesa Castellanos “Sobre Àfrica he après que no tot és com ho posen, perquè he descobert que és un continent que té moltes coses que podem aprendre i conèixer, com el teatre, els idiomes, la religió, que no en tots els llocs és la mateixa…, i segur que molt poca gent ho sap; i el que també vaig aprendre és que als països desenvolupats ens queixem per moltes coses, com anar a treballar o al col·legi, quan només ho tenim a una passa, i ells recorren fins i tot quilòmetres, i arrisquen la seva vida, només per una cosa tan simple com anar al col·legi, i a sobre ho fan amb un somriure”.

Eva Díaz “Jo he après que Àfrica és un lloc molt ric culturalment, i fins i tot m’atreviria a dir que és més ric que molts països occidentals en aquest sentit. També he après que als països més desenvolupats, malgrat que tenim moltes facilitats, ens queixem més. Jo veig fotos de famílies africanes i sempre estan somrient, tant és que els nens hagin

32

d’arriscar la seva vida per anar a escola o que els pares morin de fam per donar el pa als seus fills; i, tanmateix, aquí sempre estem estressats o de mal humor, i crec que tant nosaltres com les altes esferes hauríem de fer alguna cosa per ajudar-los i així, potser, no sols somriguin ells”. María Díaz

“Jo he après moltes coses sobre Àfrica; per exemple, nosaltres, tenim les escoles ben a prop i tenim molts mitjans per anar-hi, però ells han de recórrer molts quilòmetres a peu per poder anar-hi, i molts d’ells no poden ni tan sols fer-ho. Nosaltres no valorem tot el que tenim i ells, el poc que tenen, ho valoren moltíssim i amb poc es conformen, i nosaltres no. Nosaltres malgastem massa aigua, mentre que allà no en tenen i, molts cops, la que tenen està contaminada”.

Irene Ballesteros

Parla el professor Quina fase destacaries de tot el procés?

“La fase de recerca d’informació per part dels alumnes, perquè amb aquesta han après que moltes de les causes de la situació en què viuen els països del Sud es troben aquí, i que moltes de les seves accions influeixen a Àfrica. En començar el concurs només coneixien Àfrica pels animals o per la fam; després d’aquest procés, molts han canviat el seu punt de vista i així podran canviar el món”.

Luis Beamud.

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 13:02 Página 33

COL·LABORADORS I AMICS L’actualització de la teva quota significa molt

Mans Unides/Javier Mármol

Des de fa tres anys, a Mans Unides estem duent a terme una campanya anual d’actualització de les quotes dels nostres socis. Per què? Doncs perquè el que es podria aconseguir amb el fet que cadascuna de les prop de 90.000 persones que ens donen suport decidís incrementar la seva aportació, encara que només fos una mica, seria molt, moltíssim.

Aquesta campanya està donant ja els seus fruits. De fet, en el pròxim rebut Mans Unides ha actualitzat les quotes d’aquells socis que així ens ho han sol·licitat, segons el percentatge que ens hagin indicat en cada cas.

Potser d’altres cops no t’hagis plantejat el que per a les persones amb què treballa Mans Unides pot representar un increment en la teva aportació periòdica. Ho pots fer ara. És fàcil i només t’ocuparà un moment: entra a la nostra pàgina web, en la secció Actualización de Datos/Cuota, i assenyala en quin percentatge vols canviar la teva contribució. Si no tens gaire clar en quina proporció fer-ho, et suggerim que actualitzis la teva quota segons l’IPC de cada any. A més a més, si cal, pots aprofitar per actualitzar i modificar les teves dades.

En la nova pàgina web de Mans Unides trobaràs un nou espai dedicat a tu, al soci de l’organització. En el nou “Rincón del Socio” trobaràs sis seccions, pensades totes per fer-te més fàcil tràmits com ara l’actualització de les teves dades o quota, fer un donatiu o posar-te en contacte amb nosaltres. A més, hi hem afegit una secció de preguntes freqüents per aclarir els dubtes que puguis tenir.

De vegades, canviar la vida de moltes persones pot dependre només d’un parell de “CLICS”.

Esperem que t’agradi i et sigui útil. I si tens cap suggeriment a fer-nos, estarem encantats de rebre’l.

Escriu-nos a: comunicacion.socios@manosunidas.org

NOVA WEB, NOU ESPAI PER ALS SOCIS

SUBSCRIPCIÓ SOCI

006

Emplena aquest imprés i envia’l a Manos Unidas. Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

MÉS INFORMACIÓ:

També pots fer-te’n soci: per TELÈFON al 902 40 07 07 o al WEB, www.manosunidas.org

socios@manosunidas.org DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

SUBSCRIPCIÓ SOCI Nom ................................................................................................... NIF...................................................

Si vols fer la teva aortació a través de domiciliació bancària, et preguem emplenis les dades següents:

Cognoms.......................................................................................... Tel:.....................................................

Titular Compte ...........................................................................................................................................

Domicili.........................................................................................................................................................

Banc o Caixa ..............................................................................................................................................

Núm .............. Portal .................. Pis ................. Porta ................... Codi Postal ...............................

CODI COMPTE CLIENT Població .......................................................................................................................................................

Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades en la seva totalitat

Província ........................................................................... Data naixement ...........................................

Correu electrònic .......................................................................................................................................

Vull ajudar les finalitats de Mans Unides (assenyala amb una X les caselles triades)

IMPORT

PERIODICITAT

FORMA DE PAGAMENT

❏ 10 euros ❏ 30 euros ❏ 50 euros

❏ Mensual ❏ Trimestral ❏ Semestral

❏ Domiciliació bancària ❏ Xec a nom

❏ 100 euros

❏ Anual ❏ Única

❏ Targeta de crèdit ❏ Transferència bancària a:

Codi entitat

Codi oficina

D.C.

Número de compte

TARGETA DE CRÈDIT

❏ ..................... euros

de MANS UNIDES

BANKIA: 2038.0603.28.6001036580. POPULAR: 0075.0001.85.0606400006.

SANTANDER: 0049.0001.54.2210040002. LA CAIXA: 2100.2261.59.0200139842.

BANESTO: 0030.1008.54.0865065273. SABADELL: 0081.4146.25.0001149217.

IBERCAJA: 2085.9252.03.0330430677. BBVA: 0182.2325.08.0011344904.

CECA: 2000.0002.27.9100111500.

Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’Impost sobre Societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

❏ VISA

❏ 4B

❏ MASTER CARD ❏ AMERICAN EXPRESS

VULL ACTUALITZAR LA MEVA QUOTA CADA ANY: ❏ un 5% ❏ un 10%

❏ ______% ❏ l’IPC anual NÚMERO DE TARGETA

Caduca final de:

Signatura del titular:

................ / ................

Data: ........................ de .................................................. de 200.......

D’acord amb les disposicions de la Llei 15/99 de protecció de dades de caràcter personal, les dades facilitades s’incorporaran al fitxer de Mans Unides registrat a l’Agència de Protecció de Dades amb el número 1.942.351.573 i destinades a facilitar la domiciliació bancària i al compliment de les obligacions legals. En qualsevol moment, l’interessat pot consultar, rectificar o cancel·lar les dades a: Manos Unidas. c/ Barquillo, 38-3º. 28004. Madrid.

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 13:02 Página 34

DISCOS

LES NOSTRES RECOMANACIONS “NUESTRO PRIMER DÍA” CANCIONES POR UN MUNDO MEJOR VOCES para la Conciencia y el Desarrollo Aquest és el primer tema dels vuit que VOCES publicarà, gràcies a la participació compromesa de molts músics i al finançament de l’AECID. Pots escoltar-lo i descarregar-te’l a:

EL PERFUME DEL EVANGELIOJESÚS SE ENCUENTRA CON LAS MUJERES Nuria Calduch-Benages Editorial Verbo Divino 150 pàgines Presenta algunes trobades entre Jesús i les dones en els evangelis.

Diversos passatges Aquest CD recull versions o es caracteritzen extractes que recorden el valor per la presència de les músiques del segell Pneuma del perfum, un (paraula que significa Esperit), element carregat dedicat a aquells per als quals de connotacions i la música, a més de ser un art, ric en contingut simbòlic, és una “efusió de l’ànima”. que s’obre a múltiples interpretacions.

EL AMOR LO ARREGLA TODO Migueli http://voces.org.es Un disc per a nens, cantat per nens, sota la fórmula de preu lliure (tu hi poses el preu) i a favor de l’Associació AVIVART dedicada, des de la creativitat i l’art, a l’ajuda de nens i joves en exclusió o risc social.

LLIBRES

www.migueli.com i www.avivart.org

MEDICINA DEL ALMA Eduardo Paniagua Karonte Distribuciones

APRENDÍ A SUFRIR Mateu Carrió Ediciones del Serbal 244 pàgines

LA NIÑA DEL ARROZAL Jose Luis Olaizola Ed. Martínez Roca 256 pàgines

SIN LAVARSE LAS MANOS Gustavo Duch Ed. Play Attitude 61 pàgines

En Wamba és un jove africà d’11 anys que viu captiu en la RD del Congo. Tant ell com la seva família viuen controlats pels soldats, que recluten en Wamba per convertir-lo en un nen soldat. Però en Wamba lluitarà per sortir endavant i trobar la llibertat

La Wichi és una jove tailandesa de dotze anys que viu feliç amb els seus pares.

Però un dia la seva vida comença a canviar i es queda sola, en un món d’adults i corrupció del qual fugirà a través d’un viatge ple de sacrificis.

Basat en fet reals amb el drama de la prostitució infantil de fons.

Com més aliments produeix l’agricultura industrial, més pobresa i fam es comptabilitzen.

L’autor proposa no “rentar-se les mans” davant de les injustícies de què som testimonis a través de 24 contes plens de missatge.

F. D .

ESPAÑA

Unides

FES-TE’N VOLUNTARI, FES-TE’N SOCI

DOBLEGAR AQUÍ

Mans

Apartat n.º 55007 F.D. 08080 BARCELONA (SUC. 1)

FRANQUEO EN DESTINO

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 13:02 Página 35

DELEGACIONS DE MANS UNIDES

36003 PONTEVEDRA Peregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 12 37002 SALAMANCA Rector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 47 20005 SANT SEBASTIÀ Loyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 10 38002 SANTA CRUZ DE TENERIFE Pérez Galdós, 23 - 3º Dcha / Tel. 922 24 34 42 39001 SANTANDER Rualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 07 15705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA Rúa del Villar, 18 apdo. 456 / Tel. 981 58 49 66 50001 SARAGOSSA Plaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 79 40001 SEGÒVIA Seminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 71 41004 SEVILLA Pza. Virgen de los Reyes, s/n. / Tel. 95 422 75 68 25250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida) Avd. Preixana,16 / Tel. 973 32 01 83 42002 SÒRIA San Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 90 50500 TARASONA (Saragossa) San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 03 42 43001 TARRAGONA Rambla Nova, 119. esc A, 2 n 2 a / Tel. 977 24 40 78 44001 TEROL Yagüe de Salas, 18 bajo / Tel. 978 61 18 45 45002 TOLEDO Trinidad, 12 / Tel. 925 22 99 11 43500 TORTOSA (Tarragona) Mercaders, 2, baixos / Tel. 977 51 14 28 25700 URGELL, La Seu (Lleida) Pati de Palau, 1-5. / Tel. 973 35 00 54 46003 VALÈNCIA Pl. Comunió de S. Esteve, 1 - baixos Tel. 96 391 91 29 47002 VALLADOLID Simón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 65 08500 VIC (Barcelona) Ronda Camprodon, 2 / Tel. 902 70 20 32 ext 3140 36204 VIGO (Pontevedra) Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 96 01004 VITÒRIA Fueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 79 49003 ZAMORA Plaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

FÒRUM

Mans Unides

Salut per al desenvolupament ACTE CENTRAL:

Màlaga (11 i 12 de maig)

2012

XI

19005 GUADALAJARA Venezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez / Tel. 949 21 82 20 18500 GUADIX (Granada) Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajo Tel. 958 66 35 92 21003 HUELVA 3 de Agosto,7-1º D. / Tel. 959 25 33 88 22700 JACA (Osca) Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 51 23007 JAÉN Maestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 14 11402 JEREZ (Cadis) Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 56 15001 LA CORUNYA Marqués de Cerralbo, 11 bajo - Tel. 981 20 56 59 35003 LAS PALMAS DE G. C. Angel Guerra, 26 - bajo / Tel. 928 37 13 07 25002 LLEIDA Blondel, 11, 2.n / Tel. 973 26 91 04 24003 LLEÓ Sierra Pambley, 6 -3º A / Tel. 987 24 84 08 26004 LOGRONYO Obispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 88 27001 LUGO Cruz, 1B, 1.º / Tel. 982 25 55 67 28013 MADRID Gran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 83 29015 MÀLAGA Strachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 47 07703 MAÓ (Menorca) Carreró des Mirador de ses Monges, 1 / Tel. 971 36 99 36 30001 MÚRCIA Pza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda.

Tel. 968 21 40 29 32005 ORENSE Pza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 82 22002 OSCA Pza. de la Catedral, 3 - 1.º / Tel. 974 22 65 56 33003 OVIEDO San Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 61 34001 PALÈNCIA Antonio Maura, 2 Ent. Izqda. / Tel. 979 75 21 21 07001 PALMA DE MALLORCA (Balears) Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 11 31006 PAMPLONA Avda. Baja Navarra, 64 1.º / Tel. 948 21 03 18 10600 PLASÈNCIA (Càceres) Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 07

de

02002 ALBACETE Teodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 15 28802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid) Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 44 03003 ALACANT Arquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º H Tel. 96 592 22 98 04001 ALMERIA Ricardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 80 24700 ASTORGA (Léon) Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 36 05001 ÀVILA Pedro de Lagasca, 8 / Tel. 920 25 39 93 06005 BADAJOZ Avda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 51 22300 BARBASTRO (Huesca) Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 14 08037 BARCELONA Pau Claris, 190, 1r 1ª/ Tel. 93 487 78 78 48005 BILBAO Pza. Nueva, 4, 3.º izq. / Tel. 94 479 58 86 09005 BURGOS Clunia, s/n. / Tel. 947 22 06 87 10003 CÀCERES General Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 14 11001 CADIS Hospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 72 12001 CASTELLÓ Sant Lluís, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 58 51001 CEUTA Pza. de Africa, s/n. / Tel. 956 51 12 53 13003 CIUDAD REAL Casa de San Pablo. Caballeros, 9 / Tel. 926 25 54 67 37500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca) Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 35 16002 CONCA Avda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 22 14008 CÒRDOVA Concepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 78 07800 EIVISSA (Balears) Pere Francès, 12, 2n / Tel. 971 31 27 74 15402 EL FERROL (La Corunya) Magdalena, 153, 1.ª dcha. / Tel. 981 30 03 18 28901 GETAFE (Madrid) Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 85 17002 GIRONA S. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 25 18009 GRANADA Pza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20

CONFERÈNCIES PRÈVIES A: Almeria, San Fernando, Granada i Còrdova (9 i 10 de maig)

MÉS INFORMACIÓ: www.foromanosunidas.org

35

Boletin 187 CATALAN:Maquetación 1 04/04/12 13:02 Página 36

MANS UNIDES és una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD), catòlica i de voluntaris. Des de la seva primera Campanya el 1960, tot el seu treball s’ha centrat en dues activitats complementàries: ■ Sensibilització de la població espanyola perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament.

Benín. Mans Unides/Casilda de Zulueta

■ Suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.

Servicios Centrales Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org